revista es març 2010

esnúm. 119 :: març 2010

Escola Pia de Sarrià|

Celebrem el 30è Diade la FamíliaSerà el proper dissabte 15 demaig, i enguany treballaremperquè els infants deGuanabacoa puguin jugar iaprendre.

pàg. 12-13

Tots som haitianspàg. 30-31

Escola VerdaCampanya “Mobilitza’t per la selva” pàg. 38

L’entrevistaParlem amb Ramon Francolísobre el projecte de Guanabacoa

pàg. 40

EDITORIAL Carta de la presidenta de l’AMPACarta del director

COMPARTIR VALORS

ALUMNES NOUS

BREU CRÒNICA D’UNA EMERGÈNCIAEl torb del 8 de març de 2010

L’ASSOCIACIÓ I TU

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació InfantilPrimàriaSecundària

CELEBREM EL CARNESTOLTES

ESCOLA VERDA

RACÓ DEL CES

L'ENTREVISTARamon Francolí i el projecte de Guanabacoa

SUMARI

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de SarriàAnna Carmona, Miquel Garcia, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón,M. Luz Celaya i Anna PérezEscola Pia de SarriàImmaculada, 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704Dragunet d.signSPRINT COPY, S.L.Rosa M. Roca

Xavier OcañaGemma FerrerMamen MatesanzB-41.015-19681.800

EdicióConsell de Redacció

Redacció i Producció Editorial

Disseny GràficImpressió

Responsable d’Educació Infantil i Cicle Inicial de PrimàriaResponsable de Primària

Responsable de SecundàriaResponsable del CES

Dipòsit LegalNombre d’exemplars

Març 2010 | núm. 119

3

5

8

10

11

19

20

38

39

40

Les opinions expressades pels colaboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

2

es

EDITORIAL

- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a lesquatre de tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç emsentiré. A les quatre, ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val lafelicitat! Però si véns a qualsevol hora, mai o sabré a quina hora guarnir-me el cor… Calenritus…

He volgut triar aquesta fragment d’El petit príncep per parlar justament dels rituals i deles rutines. I el que us explicaré és un ritual ben corrent per a les escoles i les famílies; estracta de la sortida de l'escola. M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta experiència.

Són les cinc de la tarda i 1.900 alumnes surten de l'Escola Pia de Sarrià. Fa sol, començo aveure molts cotxes que entren per la porta lateral de la ronda, a dins trobo pares i mares,avis i cangurs que van entrant al pati del Parvulari de l'Escola Pia, la majoria amb un som-

Carta de la presidenta de l’AMPA

es3

riure, amb la mirada impacient del que busca, entre una multitud d'infants, aquell que és el seu i quan el troben, s'abraceni es fan petons. Veig com, marxen agafats de la mà amb les motxilles a l'esquena i mil històries per explicar.

Per les escales sento un nen que explica a la mare que ja sap cordar-se la bata sol i un altre que diu emocionat que avuiha fet "Psico" i un de P3 que li ensenya l'agenda al pare, dient: “m’han posat una nota!” El nen aixeca el cap mirant el pare,el pare corba l'esquena per sentir allò que diu mentre s'allunyen. Un nen amb sorra a les vambes demana al pare que l'ajudia treure-se-la, segur que ha estat jugant amb les pales i els rasclets, aprenent a construir castells...

Em fa la sensació que visc moments importants en la vida d'aquests petits infants i penso que aquest moment de felicitati de retrobada es repeteix dia rere dia, durant molts anys, en l'educació dels nostres estimats fills.

Continuo el meu recorregut i arribo a les escales centrals de l'Escola, un munt de nens i nenes de Primària esperen assegutsa les escales. Parlen entre ells, juguen, canvien cromos, es diuen secrets... però tots estan ben atents, vigilant l'arribadadels pares. I quan la mare arriba, la Maria avisa la mestra Mariví: “ja ha arribat la mama!”, i corrents baixa les escales.- Avui m'han passat a boli!-diu una nena emocionada.- Demà marxem d'excursió!-diu l'Oriol cridant. La Clara plora perquè s'ha enfadat amb la seva millor amiga. I, lentament, les escales es van buidant; l'Escola és ben plena de nens, cotxes, mares, pares, mestres…

Ja és un quart de sis, començo a veure nois i noies que baixen les escales laterals, riuen, fan broma... van en petits grupscaminant pel carrer Escoles Pies per agafar l'autobús. Alguns parlen pel mòbil, d'altres porten l'MP3, altres riuen, xerren,criden... és extraordinària la força i energia que contagien.

Trobo els meus fills entre aquesta multitud, penso en la riquesa i vida que hi ha a l'Escola i en les etapes de maduració delsnostres fills i filles, des que van agafats de la mà fins que ells pugen sols a l'autobús de la vida, tot un recorregut vital inecessari en el seu desenvolupament. Anys d'aprenentatge, d'autonomia personal, d'iniciativa, de sociabilització, de treballd'hàbits, de límits... que hem anat construint amb l'Escola.

Entre les cinc i un quart de sis de la tarda només hi ha quinze minuts, però aquest espai de temps concentra moltes horesd'històries i experiències viscudes amb intensitat.

Marxo a casa pensant i recordo de nou un altre petit fragment d’El petit príncep:

[…] Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.- Tot el que és essencial és invisible als ulls?-repetí el petit príncep per tal de recordar-se'n.- És el temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important.- És el temps que he perdut per la meva rosa…?-féu el petit príncep per tal de recordar-se'n.- Els homes han oblidat aquesta veritat?-digué la guineu. Però tu no l'oblidis. Et fas responsable per sempre més del quetu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa.- Sóc responsable de la meva rosa…?-repetí el petit príncep, per tal de recordar-se'n.

Anna Carmona, presidenta de l’AMPA

EDITORIAL

Carta del director

4

es

Entenguem per educabilitat el conjunt de condicions ambientals pròximes que hand'envoltar un nen o un adolescent i el conjunt d'elements educatius bàsics que ha d'adquirira casa i que fan possible l'educació escolar.

Està provat que sense escola és més difícil el progrés intel·lectual i social del nen, comtambé està més que provat que l'ambient familiar, o l'estatus familiar, és determinant pera l'èxit escolar.

Cada any que passa ens arriben a les escoles més alumnes, de totes les edats i condicionssocials, amb un nivell molt baix d'educabilitat. Aquesta mancança no només perjudica a quila pateix, també perjudica el grup. Aquests nens, en arribar a l'escola sense els mínims,obliguen a desviar recursos per tal de pal·liar el dèficit. L'esforç educatiu que licorrespondria a una família l'ha de suplir tota la comunitat educativa.

L'escola està pensada per fer el que li toca fer, tot el que la distregui de la seva missió liestà rebaixant possibilitats d'èxit o possibilitats d'excel·lència. Els pares eduquen i l'escolaajuda, l'escola ensenya i els pares ajuden.

Hom ha fet creure a algunes famílies que educar és tan fàcil que es pot delegar. Mai en lahistòria tants pares han invertit tants recursos en l'educació dels fills com ara, però algunsho fan com si compressin un servei més, convençuts que la seva implicació en l'educaciós'acaba matriculant el fill en una escola. Algú els ha venut que l'escola és un servei públicque ho pot resoldre tot, que ho ha de resoldre tot, de la mateixa manera que el metro (unaltre servei públic) els portarà indefectiblement a l'estació que desitgen sense altre esforçper la seva part que comprar el bitllet.

L'educació dels fills no es pot delegar i ens reclama esforç i dedicació. L'educació, diguem-ho poèticament, és l'art de la repetició dinàmica, ah paradoxa!, i de la renúncia joiosa. Noés cosa fàcil.

Garantir l'educabilitat és responsabilitat exclusiva de la família.

Com podem saber si no hi ha l'educabilitat suficient?

El paradigma és el "nen emperador". És la criatura que decideix prescindint dels adults: elque menja, quan i com ho fa, com es vesteix, on s'ha d'anar de vacances, quin programade televisió es mira, quan se'n va a dormir... Aquest nen, o adolescent, acostuma a seregoista, indisciplinat, irrespectuós, res li sembla bé, utilitza sovint la mentida i l'acusaciócom a defensa i ho vol tot i ara mateix.

Hi ha indicadors que ens diuen que no anem bé, per exemple a la infantesa i endeterminades edats: no controla els esfínters, usa el xumet i el biberó, menja sempre elmateix, no sap treure's o posar-se la roba i les sabates (encara que sigui malament), nocomparteix les coses, s'irrita quan se'l contradiu i li dura l’enrabiada...

En els adolescents s'observen uns hàbits característics, per exemple: descans nocturninsuficient, alimentació pobra i desequilibrada, addicció als estimulants, addicció a lesnoves tecnologies, petits robatoris, desvinculació familiar...(continuarà)

Miquel Garcia, director

EDUCABILITAT I: LES RESPONSABILITATS

COMPARTIR VALORS

es5

DE NOU, JUNTS PEL SÀHARA

L'any passat vàrem formar part del Dia de la Familia perprimer cop. Ho recordeu? Hi havia una haima sahrauí al patidel Sagrat Cor. Aquest any hi tornarem a ser. L'Escolacol·labora en moltes causes, amb les quals col·laboro combonament puc, però en aquests moments la causa sahrauíés una de les meves prioritats, digueu-me egoista.

Com ja vaig explicar en aquesta mateixa revista, a lanostra família tenim una nena sahrauí d'acollida, el properestiu ja serà el quart, i segurament ara ja seran duesnenes!

He de reconèixer que fa justament quatre anys en sabiaben poc, de tot plegat. Ara en sóc una feble lluitadora. Heestat als camps de refugiats un cop i aquesta SetmanaSanta hi tornaré. No té cap mèrit, ens ofereixen tot el quetenen (tot i res), però és molt més del que jo els puc oferir.No vull acabar sense recordar-me de tots els sahrauís(molts encara amb DNI espanyol) que intenten sobreviureen territori ocupat pels marroquins. No tenim ni idea delcalvari que viuen des de fa trenta-tres anys.

Finalment, agraeixo a l'Escola que em deixi compartir ambtots vosaltres la idea que tant de bo no haguem de tenirnens i nenes d'acollida; això voldria dir que han poguttornar al seu país: el Sàhara Occidental.

Montse Guillem, tutora de 3r i 4t d’ESO i especialistad’Anglès

L’Escola ha portat a terme una campanya derecollida de material escolar que arribarà alSàhara per Setmana Santa. Montse Gulillem iJordi Vilar viatjaran al Sàhara amb l’Associació iens explicaran la seva experiència en el propernúmero d’aquesta revista.

COMPARTIR VALORS

6

es

PARES EN ACCIÓ: EL VOLUNTARIAT DE PARES

Quan parlem de voluntariat, de vegades mires enrere en eltemps i recordes allò que molts vam fer en l'adolescència.Després, amb el pas del temps, com és lògic, la feina i lafamília ens roben les hores del dia i potser deixen un llocque solem dedicar a les nostres amistats o al nostre espaivital.

A l'adolescència el voluntariat va fer que trobéssim moltsamics, i els que vam tenir l'ocasió de viure'l ho recordemamb molta satisfacció. Hi havia moments de tot tipus. Aju-dar els altres és realment gratificant per a tots, i ens ajudaa conèixer i a comprendre que mai no estem sols, que lanostra comunitat és un equip i que ens necessitem molt elsuns als altres. El voluntariat que s'ofereix als pares no robatemps i ofereix satisfaccions i benestar. Una estoneta a lasetmana dedicada als altres ens fa més útils i servicials...Els nostres fills ho veuen, i així també aprenen experiènciescom donar a canvi de res i no hi ha res més humà que unaestona de satisfacció en comú.

Gràcies a tots per donar-nos l'oportunitat de seguir sent vo-luntaris!

José Ventura-Traveset

El Cottolengo, com tots el coneixem, és un edifici sobre un turó de la ciutat,però el transport i la carretera fan que arri-bar-hi sigui molt més fàcil. Des de cada sala hi ha unes vistes espectaculars de Barcelona, amb el mar al fons i tots els edi-ficis emblemàtics de la ciutat a primera vista. Però si gires la mirada, la vista no és la mateixa, allà ens trobem amb moltsmalats, infants, adolescents, gent més gran, persones per a les quals tota la seva vida són aquelles parets i les poques per-sones que s'acosten a visitar-les. En 'entrar et miren una mica estranyats, alguns ni tan sols poder fitxar la mirada, d'al-tres se t’apropen, pregunten dintre de la seva dificultat o bé t'abracen.

Tant és ser sord, com cec, amb minusvalideses o amb estranyes malalties, tots estan ben cuidats, amb l'amor de tot aquellqui en té cura o intenta ajudar per unes hores. I quan ets allà, el rellotge es para, tu pares, deixes de costat els estudis,el treball, les preocupacions, el malestar i, fins i tot, deixes de protestar. Deixant-te portar per aquella estona que con-vius i ajudes, que sents que la teva vida té sentit, que val la pena viure. És quelcom ÚNIC.

Per sort, a l'Escola Pia en tenim molts, de nois i noies que han volgut apropar-se a aquest entorn. De ben segur que dinsdel seu cor han gaudit d'aquesta experiència i alhora els ajuda a plantejar-se com seria de diferent el món si tots col·la-boréssim per fer-lo millor.

A TOTS ELLS (la Inès, el Josep, el Manu, el Francesc, l'Andrés, el Marc, la Maria, la Nina, la Marina, les Clàudies, el Ferran,el David... ) i a tots els altres voluntaris que participen en activitats com fer de monitors del MOU-TE, catequistes, músicsque ens amenitzen les trobades; als voluntaris que van a fer una estona de companyia als pares escolapis vellets; als quehan ajudat en la recollida de joguines, roba i en altres campanyes que es duen a terme a l'Escola: ÀNIMS I MOLT D’ENTU-SIASME PER SEGUIR EN AQUESTES TASQUES!

Montserrat Segura Massegué

DONAR UN COP DE MÀ AL COTTOLENGO

COMPARTIR VALORS

es7

FORMACIÓ DE JOVES MOU-TE

El dissabte 23 de gener, els monitors i catequistes del MOU-TE es van trobar a Sabadell amb altres monitors de dife-rents escoles pies de Catalunya per participar en unaformació ben especial. Després d'esmorzar, els 16 partici-pants de Sarrià, el grup més nombrós de tots, van aprendreun munt de recursos en forma de jocs per dinamitzar i co-hesionar els seus grups respectius. L'objectiu de la forma-ció era aprendre a treballar els valors tot jugant i rient.Per les cares dels participants, podem afirmar que s'ho vanpassar d'allò més bé!

A part de la trobada de Sabadell, el dissabte 6 de febrer vatenir lloc a Mataró la formació bàsica II de monitors degrups de l'Escola Pia de Catalunya. Amb Gaspar Mora vamreflexionar sobre les dificultats actuals quan parlem de Déui sobre el missatge fonamental del cristianisme. I Elisa Co-velo ens va fer treballar un conjunt de dinàmiques peraprofundir en els valors que des dels grups volem viure.

11 ALUMNES DE BATXILLERAT FAN DE MONITORS DEL MOU-TE!

El MOU-TE ja ha començat a rutllar. El dilluns 5 d'octubrevan començar els grups del 2n cicle de Secundària iBatxillerat (42 joves), portats per Toni Egea, Julià Hinojosa,Núria Saladrigues i Jordi Vilar.

El dimarts 20 d'octubre van començar els grups de 1r cicled'ESO (19 nois i noies), amb Clara Gil, Marta Franco i MariaBellart (tots ells de 2n de Batxillerat) com a monitors. Eldivendres 23 es van afegir els grups de 5è i 6è de Primària(31 nois i noies) amb els monitors: Ignasi Salafranca (de 2nde Batxillerat), i Marta Martínez i Berta Tort (les dues de 1rde Batxillerat). I, finalment, divendres 30 es va donar eltret de sortida als grups de catequesi de Primària (163 nensi nenes), amb Julen Gerrikabeitia i Marc Suñé (tots dos de2n de Batxillerat), i Nil Prat, Adolfo Bujarrabal i GinaCulubret (de 1r de Batxillerat els tres) com a catequistes,juntament amb 30 catequistes més.

Pel que fa als grups de voluntariat, 16 alumnes deBatxillerat ja han passat pel Cottolengo per donar un copde mà a aquesta institució que vetlla per les persones ambrisc d'exclusió social. També s'ha dut a terme la campanyade recollida de roba en col·laboració amb Càritas. Encarano s'ha comptabilitzat el pes total recollit, però s'esperasuperar els 1.150 quilos recollits l'any passat.

Agenda MOU-TE

Trobada del Montserrat Jove 12 (dies 10 i 11 d’abril)Es farà una acampada al càmping de Montserrat.Aplec MOU-TE a Tàrrega (18 d’abril)La festa dels grups MOU-TE d’aquest any lacelebrem a Tàrrega el 18 d’abril amb el lema“ENCAIXA!”.Pasqua jove TSKV (de l’1 al 4 d’abril)Té lloc a Raimat, conjuntament amb diversesescoles de Catalunya.

Finalment, 7 alumnes de Batxillerat dediquen part del seutemps a fer companyia als escolapis grans els dimarts.L'Escola es MOU i encara es mourà més.

Trobareu més informació al web:http://www.mouteenxarxa.cat

ALUMNES NOUS

8

es

Grups nous de P3

Marietes Formigues

Papallones

Alumnes nous a cicles Mitjài Superior de Primària

Alumnes nous a P4 i P5

Alumnes nous a 1r i 2n de Primària

ALUMNES NOUS

es9

FUTBOL A FUTBOL B

CAFEMN A CAFEMN B

Alumnes nous a BatxilleratAlumnes nous a ESO

AFE 1T

BREU CRÒNICA D’UNA EMERGÈNCIA

10

es

Dia 8- A tres quarts de quatre de la tarda es fa evident que sisegueix nevant la neu quallarà amb un gruix que farà difícilla mobilitat. No es rep cap instrucció de les autoritatscompetents ni s'estan prenent mesures preventives (sal oneteja de la calçada). - Com que l'Escola no pot enviar els alumnes a casa enhorari escolar sense el permís de l'autoritat o sense elconeixement dels pares -en aquests moments hi ha uns1.900 alumnes i no és viable la comunicació directa urgentamb les famílies- ens preparem per fer front a l'emergènciaamb els nostres mitjans.- La sortida dels més grans és relativament fàcil. Elproblema està en els nens que viuen lluny i en els que usenel transport col·lectiu. - Cap a dos quarts de cinc els alumnes de transport escolarestan preparats per marxar, l'autocar de Sant Cugat ho potfer. Dos autocars de Barcelona ja estan a l'Escola, peròqueden immobilitzats; els altres ja estan atrapats endiferents llocs. Es prioritza la seguretat i el confort delsnens, millor que estiguin a l'Escola que dins d'un autocarempantanegat. - La instrucció general és que els nens que esperen hand'estar concentrats en llocs calefactats, sota la supervisióde personal docent i de fàcil accés per a les famílies que elsvinguin a buscar (Parvulari i Sala d'Actes). Es porta uncontrol dels que marxen. La centraleta no para i no ho faràfins ben entrada la nit. - A quarts de vuit, després d'una avaluació directa de l'estatdels vials de l'entorn i del mateix recinte escolar, esdecideix no obrir l'Escola l'endemà. Ara cal fer-ho saber alspares. S'activa el sistema de comunicació en "cascada"mitjançant les famílies enllaç, es penja la nota al web is'envia un correu electrònic massiu. S'informa directamenttotes les famílies que truquen. Aquesta informació ésimportant, però no urgent.- A la mateixa hora es comença a concentrar els alumnes,uns 150, als menjadors per poder-los repartir aigua, sucs igaletes per als més petits. Ens preparem per si s'han dedonar sopars i per si cal fer nit.- A dos quarts de deu poden sortir dos autocars amb nens,les famílies dels quals no poden arribar a l'Escola. Un faBarcelona i l'altre va al Prat.- Passats cinc minuts de dos quarts d’onze, es recullen elsdos darrers alumnes, es tanca la centraleta i l'Escola. Calevitar que els adults que han estat atenent els nens quedinbloquejats. - Hem tingut molta sort. Ha parat de nevar. No s'ha tallatla línia telefònica. No ha faltat l'electricitat. El comporta -ment dels pares i dels professionals ha estat exemplar, uncop més les persones no han fallat.- Que nosaltres sapiguem, cap autoritat pública no s'hainteressat per la nostra situació.

Dia 9- A tres quarts de vuit del matí ja hi ha personal a l'Escola(equip directiu, manteniment i alguns docents voluntaris)per atendre els nens que es puguin presentar. A mig matí

només n'arriben dos. El sistema de comunicació, previst oimprovisat, i el sentit comú ha funcionat.- L'estat de l'entorn i del recinte confirma que la decisió desuspendre les classes ha estat encertada.- El "comitè de crisi" estableix les prioritats: assegurarl'obertura de l'Escola l'endemà, garantir la seguretat i eldinar. Se suspenen les sortides previstes excepte una. Esretiren les branques caigudes, es poden les esquerdades ies neteja el glaç. Algunes zones s'hauran de mantenirtancades però cap és fonamental. Els subministramentsfuncionen i es podrà servir el dinar.- S'emet un comunicat a les famílies, via web i correumassiu, informant que l'Escola podrà obrir amb normalitatperò advertint que alguns accessos poden quedarrestringits. A la tarda veiem que aquesta restricció no serànecessària.

Del 10 al 12- Durant el matí del 10 cauen algunes volves de neu, falsaalarma.- S’emeten dos tipus de comunicats via web: un explica lasituació física de l'Escola i l'altre és un resum de lapredicció emesa per Meteocat i Meteored.

Dia 12Meteocat emet un avís de possibles nevades febles sobrela comarca del Barcelonès. A la una Meteocat retira l'avís.Veient l'estat del cel i no havent rebut cap instrucció de lesautoritats ens atrevim a emetre un comunicat confirmantque l'Escola acabarà el dia amb normalitat.- A la tarda del 12 l'Escola envia el darrer comunicat. Podemdonar per acabada la situació d'alerta i el dilluns podremobrir amb tota normalitat.

El mateix dia 8 i en els dies successius molts pares,personalment o per escrit, ens fan arribar el seu agraïmenti també la seva felicitació en alguns casos, l'esforç quedarecompensat. El dia 12 la junta de l'AMPA ens fa arribar unescrit en el mateix sentit. També rebem algunes queixestotes relacionades amb el servei d'autocar, excepte una quefa una proposta, constructiva però inviable.

Cal agrair la disposició del nostre personal, que va estarajudant fins a darrera hora. No va ser necessari establirguàrdies, el voluntariat va superar les necessitats. Cal felicitar les famílies pel seu sentit comú, la paciència,col·laboració, la iniciativa i la solidaritat. Sense aquestesactituds la nostra feina hagués estat molt penosa. Moltes gràcies a tots!

EL TORB DEL 8 DE MARÇ DEL 2010


La Beca Bertomeu I Font

es11

L'Escola de Sarrià pertany a un col·lectiu d'escoles pies. Són19 centres educatius que comparteixen un mateix CaràcterPropi i en conseqüència, tenen polítiques comunes queajuden a mantenir un projecte educatiu que dónacoherència a l'educació que hem triat per als nostres fills ifilles.

Una d'aquestes polítiques, FAMÍLIA-ESCOLA, PROJECTECOMPARTIT, ens compromet molt directament a les famíliesi, per aquest motiu, des de la Junta de l'AMPA, treballemconjuntament amb l'Escola per intentar buscar líniescomunes de treball quant a: cohesió social, compartirvalors, comunicació i implicació educativa.

I, sobre aquest últim objectiu d'implicació educativa, usvolem explicar una iniciativa molt interessant que hemportat endavant aquest curs escolar. Es tracta de la creacióde la beca d'innovació P. BERTOMEU I FONT. La finalitatd'aquesta beca és ajudar els professionals de l'Escola en larecerca i en el disseny de programes d'innovaciópedagògica mostrant-los el nostre suport i reconeixementper la tasca que duen endavant com a professionals del'educació.

Considerem que una educació innovadora és aquella queincideix en el que s'ensenya i en com s'aprèn, que prioritzael gust per aprendre, l'estímul per pensar i l'esforç perentendre, i que ajuda a despertar el sentit crític del'alumnat. La innovació és un element important per mi -llorar la qualitat de l'educació i la progressiva adequacióals reptes que l'evolució de la societat planteja.

En el termini establert per les bases es van presentardiferents projectes, tots ells destacaven per la sevaqualitat i innovació, tot i que dels projectes presentats, la

Comissió Científica formada per M. Luz Celaya, Lluís Font,Lluís Tort, Jaume Duran, Miquel Garcia i Anna Carmona,va decidir atorgar la beca al projecte GEA perquèdesenvolupa actuacions d'innovació transversals queimpregnen totes les àrees del currículum i també totes lesetapes, des de l'Educació Infantil fins al Batxillerat.

GEA consisteix en un programa de gestió integral delsespais naturals de l’Escola amb la finalitat d’aprofitaraquests espais per poder fer-hi classe vivenciada, com finsara es portava a terme amb el treball científic de l’hortper als més petits. El projecte té en compte diferentstallers d’APS (aprenentatge i serveis), on alumnes d’ESO ide Batxillerat preparen tallers per als nens i nenes méspetits i duen a terme projectes trasnversals; En aquestsentit, es farà un jardí de plantes aromàtiques al Pati delSagrat Cor i s’ha habilitat un jardí de papallones a l’Aula deNatura del pati del Parvulari (on alumnes de Secundària jahan començat a fer tallers de papallones per als alumnesde 1r de Primària) . D'altra banda, el projecte treballaaspectes relacionats amb el Museu d'Animals de l'Escola,una zona d'astronomia i meteorologia i una altra dedicadaa l'ornitologia.

Del projecte GEA es va destacar la globalització i lainterdisciplinarietat, el conreu dels valors i la síntesiaprenentatge-servei, la integració en el currículum i latransversalitat. Les professores Montse Guillem, MartaMartí, Helena Meilán, Tere Prats i Rosa M. Roca van ser lesmereixedores de la beca en la seva primera edició.

Creiem que la beca pot esdevenir una bona eina perconsolidar i difondre la tasca innovadora de molts mestresi professors d'aquesta Escola i, en definitiva, pot contribuira donar resposta als reptes de present i futur que ensdemana la societat del segle XXI.

La Junta de l'AMPA

El projecte GEA guanya la beca Bertomeu i Font


12

es

Celebrem el 30è Dia de la Família

Guanabacoa és una població situada a uns pocs quilòmetres de l' Havana. A Cuba les accions que es duen a terme són prin-cipalment d'ensenyament no reglat, atesala legislació actual; en efecte, només l'Estat desenvolupa accions en el marc delsensenyaments reglats.

Totes les accions educatives que podem realitzar s'inscriuen en el marc "no formal": ludoteca per a infants, activitats entemps de lleure, cursets de formació per a monitors, biblioteques...

Aquest projecte atén la petita infància de la zona de Guanabacoa, permetent al mateix temps que les mares o germanesgrans puguin anar a treballar o a formar-se mentre els infants aprenen i juguen a la ludoteca.

Aquest servei, que es va iniciar ja fa més de vuit anys, va creixent, gràcies a la demanda de la gent, any rere any. Cadavegada són més les peticions de plaça, la qual cosa implica que el projecte es pot dur a terme en altres indrets.

Actualment l'equip de treball està format per quatre educadors que atenen una mitjana de 90 nenes i nens. Les necessi-tats del centre són principalment l'adquisició i reposició de material escolar, no sempre possibles ateses les restriccions del'illa, material educatiu i jocs didàctics. La major part del material s'ha de comprar a Catalunya i aprofitar l'anada de vo-luntaris i col·laboradors per dur-lo cap a Cuba.

Per aquest motiu, i com hem fet altres anys, ens adrecem a vosaltres per si podeu col·laborar aportant els productes i elmaterial que us semblin més adients per a la tómbola que organitzem el dissabte 15 de maig, a benefici d'aquesta causa.Els excedents de la jornada seran, com sempre, adreçats íntegrament a cofinançar l'esmentat projecte per fer-lo realitat.

Us agraïm per endavant el vostre interès i la vostra participació, i aprofitem l'avinentesa per saludar-vos ben cordialment.

La Comissió del 30è Dia de la Família de l'Escola Pia Sarrià-Calassanç

Els obsequis els podeu fer arribar a la recepció de l'Escola, a l'atenció de Bea Merlo.Si són d'una empresa, indiqueu-ne el nom. Gràcies.

El proper dissabte 15 de maig la nostra Associació celebraràel 30è DIA DE LA FAMÍLIA, amb l'objectiu d'aplegar alumnes,professors i pares en una diada esportiva i festiva per a totala comunitat educativa de l'Escola Pia Sarrià-Calassanç.

Com cada any, volem aprofitar la trobada familiar a l'Es-cola per fer una aportació que faci realitat algun projectede cooperació amb la Fundació Educació Solidària de l'Es-cola Pia. Enguany presentem un projecte a Cuba, una LU-DOTECA ESCOLÀPIA a Guanabacoa.

ENGUANY TREBALLAREM PERQUÈ ELS INFANTS DE GUANABACOA PUGUIN JUGAR I APRENDRE


es13

La Fundació Educació Solidària dóna suport a projectes educatius i de formació al Senegal, a Mèxic, aCuba, a Bolívia i a Guatemala. I també a Catalunya, mitjançant accions de sensibilització, formació i difusió.

Llars d’infants i ludotequesUn primer contacte amb l’Escola i una possibilitat, per a les mares i les germanes, d’accedir al món laboral iescolar.

EscolesUna formació, propera i arrelada a l’entorn, una formació per al futur.

Centres de formació professionalAprenentatge de diferents oficis per a una bona incorporació al món laboral.

Cases d’acollidaOn infants amb risc d’exclusió social troben un entorn familiar, acollidor i educatiu.

Residències d’estudiantsPer facilitar l’accés als estudis a alumnes de poblacions allunyades.

Activitats extraescolars i d’estiuReforç escolar (Escuelas de Tareas) com a complement de la formació acadèmica i personal. Educació en temps delleure: un temps per jugar, per gaudir, per compartir.

Formació de monitorsCursos d’especialització en temps de lleure.

MediatequesEspai obert a tothom per a la mediateca, l’estudi i la lectura. Assessorament pedagògic. Formació, aplicació i seguiment de projectes de millora educativa.

SensibilitzacióPromoció del voluntariat, elaboració de materials pedagògics, exposicions, cicles de xerrades, etc.

Fundació Educació Solidària

Ronda Sant Pau, núm. 80

Telèfon: 934 410 014

[email protected]

http://www.educaciosolidaria.org

L’AMPA


14

es

Un dels objectius de l'Escola Pia de Sarrià és transferir elconeixement i l’estima que li tenim a la cultura pròpia enl’àmbit europeu, sentir-nos ciutadans de la Unió Europea,accedir a les seves competències en els àmbits d'educaciói de formació i afavorir el intercanvis amb centres educa-tius d'altres països.

Els intercanvis bilaterals són una activitat que desenvolu-pen aquest objectiu i, entre d'altres, els podem gaudir enescollir la matèria optativa d'Aula Europea a l’ESO. Aquestsintercanvis es realitzen majoritàriament amb escoles d’a-rreu del territori francès i tenen una durada aproximadad'una setmana a cada país.

I què us podem dir d'aquesta experiència? Què us en podemtraslladar com a alumnes i família participants? Us podemdir que és una experiència molt positiva, gratificant, en-grescadora i, sobretot, i per sobre de les altres, educativa.Educativa en l'aprenentatge i en els valors.

L'intercanvi ens fa créixer un xic a tots plegats (escola,alumne i família), ens fa treure "la roba de diumenge" i enseduca en la responsabilitat. Fomenta el respecte, la tole-rància, l'empatia, la generositat i el compromís envers el"correspondant" (la persona que aculls i que posteriormentt'acollirà). Te'n sents responsable i, com a tal, actues.

Aquesta responsabilitat va més enllà del que menja, dormo fa; és el teu "altre jo" i, per tant, vetlles perquè estiguibé, acollit, confortable, tranquil... i alhora també perquèaprengui l'idioma.

Així mateix, quan els nostres fills es troben fora de casa, enaquest cas en el país veí, es fomenta l'autonomia, l'adap-tació al canvi i l'esforç, i es fan palesos recursos personalssovint desconeguts. S'enriqueixen amb noves amistats, per-sones i famílies, costums, horaris (dinar a les dotze del mig-dia, sopar a les set del vespre), àpats (formatges perpostres), escoles... i els lligams que fan, sobretot amb el“correspondant”, són difícils de descriure i els adéus sóndolorosos.

Per tant, us encoratgem a endinsar-vos en aquesta expe-riència meravellosa on seguim constatant que els valors hu-mans són universals i que ens ajuden a fer camí en el llargaprenentatge de la vida.

Els intercanvis a l’Aula EuropeaÉs per tot això que agraïm molt sincerament a l'Escola (di-recció, professors i organització tota) la visió i l'aposta edu-cativa, l'esforç i l'entusiasme per transmetre valors iconeixements més enllà de les aules. Infinitament agraïts.

Enric Duran i Núria Vallès

es15

L’AMPA


És apassionant comprovar que els pares encara tenim assig-natures pendents a léscola. Mentre a les tertúlies dÍn-fantil aprenem que davant de les enrabiades dels petitshem de ser pràcticament sords, muts i cecs; amb els ado-lescents ens hem de convertir en uns detectius déxcep-cional subtilesa per tractar désbrinar qualsevol pista deles vivències dels nostres "mutants".

La tasca no és fàcil, ja que implica als pares una adaptacióquasi camaleònica a lédat, l’entorn i les circumstànciesde cada fill. Per això considerem tan valuós lájut que enshan ofert els professionals que han impartit les tertúlies iels seminaris proposats per lÁMPA durant aquest curs.

I a les tertúlies dínfantil lÁnna Ramis ens recordava laimportància dels límits, del no, de la preparació per a lafrustració, l´"això a casa no es fa", però amb la tranquili-tat que "látac és al límit, no a nosaltres". Jordi Sasot hotenia molt clar: "ni sobreprotecció ni llibertinatge", i ensdonava les pautes per assolir-ho.

El seminari dÍnfància de Catalina Munar va ser tan didàc-tic com pràctic, els nens en aquesta edat són "esponges":tot ho observen, tot ho copien. En aquesta etapa láutori-tat parental ha dánar acompanyada de la "validació delssentiments": és l´"això no pot ser, però entenc com etsents". També es van tractar temes concrets com la hipe-ractivitat, el dèficit dátenció o com preparar-los per a lapèrdua dún ésser estimat.

Pel que fa a Primària, Juanjo Fernàndez ens va entusias-mar amb el seu "Com ajudar els fills a estudiar " i la confe-rència "Tic: tòpics i pànics" sobre noves tecnologies. Ens vadibuixar léspai ideal per a léstudi i ens va advertir delsperills de les noves tecnologies i les maneres de controlar-les per arribar a la conclusió que el millor control parentalés "que hi siguem".

També a la tertúlia de Primària sobre hàbits alimentaris,Yolanda Ramos ens va donar molt encertadament les clausdúna alimentació saludable per als nostres fills.

El tema dels adolescents el va tractar Juanjo Fernàndezamb el to amè i clar que el caracteritza. Vam despertar delámnèsia que ens impedeix recordar que nosaltres tambévam ser adolescents i vam afrontar el repte de ser pròximsals nostres fills; però sense que se sentin envaïts. És el "pre-guntar sense interrogar" els adolescents, que fonamental-ment "mengen, dormen i sárrosseguen".

Dos i dos no sempre fan quatreESCOLA DE FAMÍLIA

El seminari de Juani Mesa ens va fer obrir els ulls a la rea-litat del món adolescent amb estadístiques, dades i compa-ratives en molts casos bastant alarmants. Els temes comles drogues, els avortaments, l’alcoholisme i la mancadáfectivitat en les relacions estan a l’ordre del dia. Aixòsí, és possible la prevenció que passa per ajudar els nos-tres fills a fugir dels models de preadolescent agressiu i depreadolescent inhibit i aconseguir que siguin persones as-sertives i empàtiques.

Ja sabem, i és cert, que amb els fills dos i dos no semprefan quatre i que cada fill és diferent, però també és bencert que els experts ens han donat les lliçons per aprovaren aquesta Escola de Família i val la pena aprofitar-les.

Imma Coronas

Escola de Família


16

es

Per què diem sí quan volem dir no?

Sénsumava, pels riures de complicitat, que quasi tots els assistents havíem viscut en algun moment aquesta contradiccióque Anna Ramis ens va resoldre dúna manera planera, amena i pràctica.

La tertúlia va començar amb léxposició dels factors que ens porten a aquesta situació, factors tant de caràcter extern(els altres nens ho fan) com de caràcter més proper. Aquests últims, en què hi ha una distància emocional més íntima, sónels més difícils de resoldre ja que topen amb els sentiments contrariats dels nostres estimats fills, els quals, afegits a lamanca de temps, ens fan mantenir un pols constant. És el "déixa’m una estona més", és l’espera que estic en batalla… Hiha nens que fins i tot saben el nombre exacte de cops que han dínsistir perquè el no es converteixi en sí.

Tot això porta a una inevitable tensió en la qual els nostres sentiments símpliquen i ens fan sentir uns mals pares si no elsfem contents.

Els límits ben posats els donen seguretat, els protegeixen ("no es posa el dit a léndoll"), i orienten. Ells ja saben amb quio on se´ls permet fer segons quines coses i on no . En cas de contrarietat s´ha de resoldre amb un contundent i inapel·lable"a casa això no es fa" . El més important és que els límits ajuden a créixer amb seguretat ja que amb léstimació es creix,però no és suficient: amb léstimació i els valors es creix amb seguretat.

Ara bé, com ha de ser aquest no?

Doncs no pot ser un no qualsevol, ha de ser ferm, concret, però també envoltat dún talant dialogant dels pares abans odesprés.Hem de recórrer a frases méscontundents i no tant interrogatives ja que, com encertadament ens va dir lÁnnaRamis, si a un nen li diem "Que anem a dormir?" molt probablament la resposta serà no. Resulta que els nens tenen mol-tes estratègies per aconseguir el que volen, utilitzen la comparació, lácusació, el posar-te en ridícul i, fins i tot, lágres-sió. Molt probablement, amb aquests atacs caurem en "la trampa de la felicitat" i potser claudicarem.

La solució passa per aconseguir silenciar els nostres sentiments, oblidar la nostra obsessió perquè sempre estiguin contents,feliços, que tádorin, cal entendre que lágressió és al límit i no a nosaltres i que si aquest límit es transgedeix cal casti-gar.

I, ara, la paraula màgica, la clau de les claus: lásseritivitat, aquella qualitat humana que situa la relació en el millor ter-reny. Amb aquests bons consells i un parell de preguntes, vam acabar la tertúlia sense oblidar que els pares ens empor-tàvem deures per fer.

Comissió de l’Escola de Família

L’AMPA

es17


CURS DE CUINA DE NADAL

Vaig fer un dels plats per Nadal i a tothom li va agradarmolt. A més, quan a casa intentaven endevinar de què estractava exactament, els deia el nom sencer i encara que-daven més bocabadats!:

De primer:Vieires amb calamarsons i fumats amb humus de cigrons,pipes de carabassa i oli de carabassa

De segon:Salmó farcit de gambes amb suc d'escopinyes i el seu caviar

I, de postres:Biscuit de xocolata amb crema de llimona, fruits vermellsi salsa de xocolata

Tot això ens ho van ensenyar i ho vam tastar al darrer Cursde Cuina de Nadal. Sembla molt elaborat, veritat? Doncsgràcies al Toni Romero (el germà del nostre cuiner Javier),xef d'un prestigiós restaurant a Barcelona i qui ja ens haimpartit altres cursos de cuina, no és gens difícil i, moltimportant, és boníssim! I, com altres vegades, ens va donarconsells pràctics i variacions de les receptes.

Esperem gaudir ben aviat d’una altra classe.

M. Luz Celaya

Salmó farcit de gambes amb suc d’escopinyes i el seu caviar

Biscuit de xocolata amb cremade llimona, fruits vermells

i salsa de xocolata

FOMENTAR L’ESPORT EN L’ÀMBITFAMILIAR

Com cada any, l’AMPA de l’Escola Pia Sarrià-Calassanç haorganitzat una esquiada familiar que va tenir lloc el diu-menge 28 de febrer.

Aquesta vegada s’hi van apuntar al voltant de 30 persones,que van passar el dia a la Masella amb l’objectiu de diver-tir-se amb l’aprenentatge i el perfeccionament de l’esquí.Les famílies van rebre cinc hores de classe i van acabar eldia berenant una xocolatada tots plegats.


L’AMPA

18

es

MISSA DEL POLLET

El 24 de desembre passat, a les sis. de la tarda, ens vamreunir, com cada any, per celebrar la Missa del Pollet.

Aquesta vegada, amb el lema “Un Nadal de colors” vampoder reflexionar junts sobre la febre consumista de lesfestes nadalenques i sobre el que en realitat és l’autènticesperit del Nadal: aquell que ens permet compartir l’es-tona amb la família i els amics i amb la gent que t’esti-mem.Vam tocar i cantar tots junts, i la capella estava, una ve-gada més, plena de gom a gom.

ANEM AL LICEU

Com ja és tradició, cada any, pels volts de Nadal la mevafilla Anna i jo assistim a láctivitat cultural que organitza l’AMPA. Aquest any ha estat al Liceu. Vam anar a veure unaòpera,La Cenerenttola, i ens va agradar moltíssim: els de-corats i els vestits eren espectaculars, molt vistosos i moltacolorits. La història de la Ventafocs era molt original, jaque en alguns aspectes era diferent de la tradicional.

Jo havia vist aquesta mateixa òpera al Liceu feia un parelld’anys i em va agradar molt poder comprovar que era lamateixa; però adaptada per als nens: més curta i més àgil.Però amb els mateixos pesonatges i la mateixa vestimenta.De veritat, felicito lÁMPA per aquesta idea dórganitzaruna visita a un espectacle de tan alta qualitat i en un tea-tre tan meravellós com és el Liceu per als nostres fills i pera nosaltres mateixos abans dácabar el trimestre. Ara jaforma part de les activitats tradicionals del Nadal i l’espe-rem amb molta il·lusió!

Mercè Sort i Anna Salafranca

es19

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació Infantil

La darrera setmana de febrer, els alumnes de P3 de l'Escola(Formigues, Marietes i Papallones) van engegar l'activitataquàtica. Aquesta aventura s'inicia uns dies abans amb lavisita a les instal·lacions per començar a relacionar-se ambtot el que comporta fer natació: el desplaçament, elsvestidors, la piscina...

La primera setmana s'utilitza per tal d'establir el primercontacte amb l'aigua i poder diferenciar els grups de treball(en aquest cas influeix molt la por, l'energia de cada nen,els contactes previs amb l'aigua...). A partir d'aquí i fins alfinal de curs, es traballarà l'adaptació al medi aquàtic, lesposicions corporals (verticalitat, horitzontalitat ventral idorsal), la flotació, el desplaçament, la recreació....L'equip de monitors intenten plantejar la natació com unaactivitat lúdica i recreativa per tal que aquesta sigui moltatractiva i motivant per als més petits i que aquests vinguincontents i amb ganes.

Desitgem que tinguin un molt bon curs ple de novesexperiències i aprenentatges aquàtics!

Jaume Ferrús, monitor de Natació

Aprenem a nedar


20

es

Un carnestoltes ple de colors!


es21

NOTÍCIES DE LES ETAPES

Educació Infantil

22

es

CELEBREM CARNESTOLTES

Els nenes i nenes de P3 (Marietes, Formigues i Papallones)vam celebrar la festa del carnestoltes.

Vam estar molts dies preparant les nostres disfresses. Totera sorpresa: el barret, la vareta, el cinturó, la corona…Buf, quina feinada! Ho vam fer amb molta il·lusió i vamintentar no dir res als papes.

Per fi va arribar el gran dia. Al matí van baixar nens i nenesgrans per ajudar-nos a vestir. Ja érem fades i follets delbosc! Les mestres es van disfressar de Barrufetes i el David,de Gargamel!Pel matí vam ballar i ens ho vam passar molt bé ambl'espectacle de màgia. Només ens vam treure la disfressaper dinar i dormir. Ha estat un carnestoltes molt divertit!

Tutores de P3

A P4 ENS DISFRESSEM DE FLORS!

Els nens i nenes de P4 ens vam disfressar de flors, de gira-sols i de margarides. Ens ho vam passar d'allò més bé! Vam fer la rua, vam ballar al poliesportiu i vam podergaudir de la màgia de l'Adan Xou. Va ser un dia benesperat i tots estàvem molt contents i feliços.

Vam confeccionar les disfresses nosaltres mateixos ifinalment vam poder fer un ram de flors preciós i ple decolors entre tots! Ara ja en sabem molt més, de ferdisfresses... ja podem començar a pensar en la de l’anyvinent!

Ha estat un carnestoltes molt divertit!

Dofins, Esquirols i Ànecs

Educació infantil

es23


P4 VISITA EL MUSEU DE LA XOCOLATA

Els nens i nenes dels Dofins, Esquirols i Ànecs, al genervàrem anar a conèixer el Museu de la Xocolata.

Vàrem conèixer la planta del cacau. Ens van ensenyar d'onsurt la crema de cacau. Vàrem tastar el cacau en pols i eramolt amarg.

Cadascú va poder tastar, olorar i fer una rajola dexocolata.També, amb una mànega pastissera, vam fer undibuix amb xocolata. Mentre la xocolata es refredava, vampassejar pel Museu veient moltes figures conegudes dexocolata. Quin dia més dolç!

Tutores de P4

A P5 COMENCEM A TREBALLAR ELS PROJECTES

Durant aquest trimestre, els nens i nenes de P5 estemrealitzant un projecte de lliure elecció. Cada classe ha triataquell tema que més l’interessava descobrir o un temasobre el qual vol aprendre més.

Els Elefants han escollit l'univers, les Balenes estudiaran elsgossos i les Girafes, tot allò relacionat amb l'espai. Aquestsprojectes són posibles gràcies a la col·laboració de lesfamílies que ens aporten diferents informacions, materials,invents, etc. per tal d’ ajudar a cada nen/a a explicar icomprendre aquella pregunta que s'ha formulat a l'aula.

Són treballs molt enriquidors per als alumnes, ja queaprenen a buscar informació sobre un tema del seu interèsmitjançant diferents canals de comunicació.

Tutors de P5


Primària

24

es

VISITA AL PETIT LICEU DE CORNELLÀI AL COSMOCAIXA

Aquest trimestre els nens i nenes de1r de Primària hem fetdues sortides culturals: al Petit Liceu de Cornellà i al Cos-mocaixa.

A la primera hem pogut gaudir d’una obra musical adap-tada a la seva edat, la Petita flauta màgica, de Mozart. Enaquesta activitat es combina la representació teatral i lamúsica, en un guió reduït d’aquesta obra màgica de l’ar-tista. Els infants s´ho van passar molt bé ja que van poderobservar l’escenificació i l´ambientació dels diversos per-sonatges. També van poder apreciar els diferents sons i ins-truments musicals característics de l´obra.

D’altra banda, al mes de febrer vam fer una sortida al Cos-mocaixa per observar el museu. Primer vàrem anar a veureel bosc inundat, on vam observar el seu microclima i les di-ferents espècies animals. Després vam fer una visita per al-guns dels espais del museu. Els nens van poder manipularamb les seves pròpies mans diferents aparells de física queexpliquen didàcticament la realitat.

Tutores de 1r de Primària ENS DISFRESSEM DE LLENYATAIRES

Aquest any els alumnes del Parvulari i Cicle Inicial hem es-collit el tema dels boscos per elaborar la nostra disfressa.Per això, els nens i les nenes de 1r de Primària es van dis-fressar d'arbres i nosaltres, els nens i nenes de 2n de Primà-ria érem els i les llenyataires.

Us agrada la nostra disfressa? Quina feinada això de tallararbres amb la destral, heu vist que ben esmolada! I compesaven els troncs, uf!

El dia de la festa ens ho vam passar fantàstic, que divertitla màgia i la música amb l'Adan Xou! Mireu quines fotos mésboniques! Fins al curs vinent!

Alumnes de 2n de primària


Primària

es25SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Sant Josep de Calassanç va néixer a Peralta de la Sal, aOsca, i va morir a Roma. Josep de Calassanç anava a l’Es-cola com tots els nens. Un dia el mestre li va dir que expli-qués coses de Déu.

Josep de Calassanç, quan es va fer gran, se’n va anar aviure a Roma i veia que tots els nens que no tenien dinersno podien anar a l’escola i llavors els nens es barallavenpels carrers i a Josep de Calassanç no li agradava. Va serllavors quan va decidir construir la primera Escola Pia. Elsnens de l’escola, però, com que no hi havia rellotge, arri-baven cada dia tard. Llavors a Josep de Calassanç li van re-galar una campana i quan va anar a penjar-la va caure del’escala.

Cristina Migó, 3r de Primària

SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Un dia va néixer un noi a Peralta de la Sal, a Osca, que eraun bon xicot, bon estudiant i molt llest i volia ser sacer-dot. Una vegada el professor el va deixar pujar a la cadiraper explicar coses de Déu. Josep va agafar un ganivet per-què volia matar el dimoni.

Quan es va fer una mica més gran es va posar molt malalti li va dir al seu pare que si es posava bé es faria sacerdot.El pare no volia que fos sacerdot perquè no es recordariael cognom Calassanç perquè havien mort dos germans.

Josep va ser professor, va ajudar molts nens i va morir aRoma.

Víctor Sánchez, 3r de Primària

‘ALÍCIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES’Avui hem anat a veure Alícia al país de les meravelles 3r i4t de Primària. M’ha agradat molt. La part que m’ha agra-dat més ha estat quan l’Alícia queia al pou i es trobava enun món meravellós. Quan s’ha acabat la primera escena,la Marta González, que estava al meu costat, s’ha espantatuna mica pels llums que s’han apagat, però jo li he dit queno passava res.

Xavi Llorens, 3r de Primària

DENIP 2010

Estem tips de tanta guerraperquè fa malbé la terra.

No oblidis aquesta frase:“La pau també ha d’estar a la teva classe.”

Quina alegriael DENIP celebra l’Escola Pia!

Al del costat estimaràs i la Pau aconseguiràs.

Pepe Ollé i Berta Cabañas, 3r de Primària

Andrés Gómez, 3r de Primària A


Primària

26

es

CARNESTOLTESPer carnestoltes vam preparar una festa que va ser moltemocionant. Quasi tota la classe es va disfressar de llenya-taires. Vam presentar projectes de disfressa que tinguessina veure amb el bosc i, arran d’això, va sortir la disfressa dellenyataire i de gnom.

Havíem de portar una gorra, una camisa de quadres, unpantaló texà amb cinturó i botes. A Plàstica vam anar fentels estris de cartró i paper. Vam fer les eines: destrals, se-rres, pics… Els que van fer les serres elèctriques també esvan fer les orelleres per protegir-se del soroll. Els gnomsportaven un gran barret de cartolina amb punxa, decoratsi vestits com el famós David el Gnom.

Vam iniciar la rua totes les classes juntes fent molt de so-roll amb les maraques. A davant hi anava sisè, que portavaun munt de disfresses diferents. Vam passar pel Parvulari,el CES i el menjador fins arribar al pati ded’hoquei. Allàvam veure els balls de cinquè i sisè tot berenant un dònuti un cacaolat. Vam fer molta xerinola i vam marxar cap acasa tots disfressats.

Gerard Marco i Miren Gil-Vernet, 4t de Primària D

VISITA AL JARDÍ BOTÀNIC

Un dia del mes de febrer, tot quart vam pujar als autocarsque ens havien de portar al Jardí Botànic, situat a la mun-tanya de Montjuïc. Quan vam arribar, el primer que vamfer va ser esmorzar.

Tot era molt bonic. Hi havia plantes de tots els llocs delclima mediterrani: les Canàries, Califòrnia, Àfrica... Ensvan explicar que aquest clima té temperatures suaus i laprimavera i la tardor més plujoses.

Vam fer quatre grups, ens van donar una lupa i un estoigamb estris per observar les plantes. Havíem de buscar lesplantes amb la targeta del nostre color, observar la plantai emplenar una fitxa amb les característiques de cada una.Vam aprendre moltes coses, però el que més ens va sobtarva ser que les plantes tenen un nom en llatí perquè la gentde tot el món les pugui identificar igual.

En acabar aquesta activitat, vam veure altres plantes curio-ses del recinte. Ens va cridar molt l'atenció un ficus gegantque, per adaptar-se al clima, havia fet arrels a les bran-ques.

En acabar, els autocars ens esperaven i van arribar a l'Es-cola just per dinar.

Nens i nenes de 4t de Primària

es27

Primària


ELS ALUMNES DE 6È DE PRIMÀRIA ANEM A VILANOVA A FER CASTELLS DE SORRA

28

es

Primària

POESIES DE NADAL

Per passar un bon Nadalno tan sols és el regaltambé la familia i els amics i estar ben divertits.

Quan el pessebre femamb els pares riem,però quan l'arbre traiem a la meva família ens enfonsem.

Quan els regals obrimd'alegria ens omplimtant si ens agraden com si noli dono gràcies al Melior.

Amb el Nadal riem i ploremi també celebrem i festegem.

La nova era comença quan el cap d'any es presentadesprés vénen els Reisrient amb els camells.

Carlos Bonafonte, 6è de Primària B

Mentre faig el pessebreamb figures de pedrapenso amb tranquil·litatque Jesús és nat.

Esperant per obrir la portal'emoció se m'emporta.Al tronc de l'arbre regals,nines, trens i sals.

Dia de Reisobro portes i menjo tortellsl'últim dia de l'anypenso ràpid i amb afany.

Ja s'acaba aquesta poesia que faig cada dia.

Elena Sanmartin, 6è de Primària B

Jo el Nadal no l'entenc:celebrem que fa 2.000 anys va néixer un nenque deien que era rei.


Però no em desagradaperquè ve el Pare Noel iels Reis amb els seus camells.

També hi ha vacancesi pots estar amb la família fins que et canses.Però hi ha un problema: els deures.Són avorrits, però si et donenun llibre per llegir encara pot ser diver-tit.

I, per acabar, cap d'any,que menges raïm sense parar.

Eduard Valero Maymó, 6è de Primària B

Quan la primera nevada cau just la nit de Nadal encara ésmés divertida i màgica. Els nens de la casa surten a jugaramb la neu, ben abrigats, mentre la mare ajuda l'àvia a ferel sopar. Quan arriben de fer ninots de neu, els infants,morts de fred, només volen sopar el caldo de l'àvia. A lhorade les postres tota la família menja torrons i neules i des-prés fan cagar el tió. Canten nadales i toquen la pande-reta.

Ara els nens ja dormen per demà jugar amb els regals deltió. Al final els adults també s'adormen cansats de la missadel gall.

Avui és el dia de Nadal!

Els nens juguen amb les noves joguines i les dones prepa-ren el dinar de Nadal: sopa de galets i pollastre a l'ast.

La mare acompanya els nens a donar les joguines velles alspobres que no estan passant un bon Nadal.

A l'hora de dinar tothom parla i riu i després els adults fansobretaula mentre prenen el cafè.

Això sí que és esperit de Nadal!

Sònia Rossinyol, 6è de Primària B

es29

Primària


L'expectativa era enorme, tot estava preparat. Els alumnesde tercer a sisè de Primària van tenir l'oportunitat de veurede ben a prop els seus ídols. Uns van poder fer preguntesals jugadors a la Sala d'Actes i els altres, vestits amb l'uni-forme del CES, van poder entrenar amb les estrelles blau-granas.

La secció de bàsquet del FC Barcelona realitza una visita auna escola diferent cada any. Aquest any, l'Escola Pia deSarrià ha estat l'afortunada. És la quarta temporada queel Barça fa aquest tipus d'acte.Els primers en arribar foren el capità de l'equip, Roger Gri-mau, i el pivot, que arriba procedent de l'Unicaja, Boni-faci N'dong; acompanyats tots dos per l'entrenador, XaviPascual.

La visita va començar amb una roda de premsa durant laqual els nens de Primària es van convertir en periodistesper un dia i van poder preguntar tot el que van voler. Ésclar que les respostes dels protagonistes no foren gaire ori-ginals. "Estic molt content d'aquest equip i del seu rendi-ment dia a dia" fou la idea més repetida durant l'acte.

Bonifaci N'dong va explicar que, abans del bàsquet, s'haviaaficionat al futbol, com és habitual al seu país; però l'al-çada que anava adquirint a mesura que es feia gran el vafer decantar cap a l'esport de la cistella. Com a resposta ala qüestió sobre quin és el jugador més alt de la plantilla,Bonifaci s'aixecà per reivindicar els seus 2 metres 13 cen-tímetres davant l'estupor generalitzat del públic present.El pivot no se'n va poder estar de comentar la victòria delBarcelona de futbol davant del Saragossa i com de bé s'hovan passar mirant el partit que finalitzà amb un contun-dent 6-1 a favor dels blaugrana. Per la seva banda, el ca-pità Roger Grimau va provocar rialles quan li van preguntaron jugaria si no fos al Barça. "Que ja em voleu fer fora?",va contestar. El tècnic, Xavi Pascual, fou preguntat pelsseus ídols; ho tingué molt clar: Magic Johnson, als Lakersi, al Barça, Solozabal, Epi i Sibilio.

Quan va acabar la roda de premsa, els dos membres delBarça van sortir per trobar-se amb la resta de l'equip queacabava d'arribar. Els jugadors van entrar al pati centraltot sonant-hi l'himne del Barça. Els nens estaven entusias-mats, ja que podrien practicar el seu esport preferit al cos-tat dels seus ídols!

Vam veure coses increïbles. Una nena va esmaixar amb l'a-juda de Bonifaci. Burton i Trias van fer un espectacle a les

Els jugadors del Real FC Barcelona visiten l’Escolai juguen un partit amb els alumnes de Primària

cistelles grans fent esmaixades i taps als nens. Els actualscampions de Lliga es van separar en parelles per jugar ambels nens petits, mentre els monitors del CES els ajudaven iXavi Pascual mirava pacient. Els alumnes de Secundària queno van poder assistir a l'acte perquè tenien classe, durantels descansos seguien amb gran curiositat les evolucions deles figures blaugrana.

Nens i jugadors s'ho van passar d'allò més bé. Quan van aca-bar de jugar es van fer fotos amb els nens i els monitors;després es van dirigir cap al pati de gespa on tothom cri-dava i demanava autògrafs. Així acabà una jornada inobli-dable per als joves aficionats de l'Escola a aquest esportd'alçada.

Ivan Tejada i Adrià Llagostera, Punt i Coma


Secundària

30

es

El terratrèmol que ha sacsejat l'illa caribenya d'Haití ha fet tremolar molt més que la terra d'aquest petit país. Milions deconsciències s'han estremit amb aquest esdeveniment que ha omplert els mitjans de comunicació durant la darrerasetmana. Les principals ONG com Intermón o Creu Roja han quedat col·lapsades per l'allau de donatius. En pocs dies,Metges sense Fronteres ha reunit més de 4 milions d'euros. Molts Estats ja han enviat ajuda humanitària. La respostasolidària ha estat massiva.

Tanmateix, és inevitable preguntar-se per què els efectes destructius dels fenòmens naturals es multipliquenexponencialment quan aquests afecten països tercermundistes. Per exemple, el 16 d'agost del 2005, el Japó va patir unterratrèmol de 7,2 graus a l'escala de Richter (una intensitat lleugerament superior a la del terratrèmol d'Haití) i el balançes tancà amb 46 ferits.

La manca d'infraestructures i de serveis i les deficiències constructives que caracteritzen els edificis dels països pobres sónla clau de l'assumpte. De la mateixa manera que un cos ben cuidat i ben alimentat té més defenses per lluitar contra unamalaltia, un país ben preparat pot afrontar amb unes condicions més favorables els desastres naturals.

Haití és el país més pobre del continent americà, el seu passat i el seu present estan marcats per l'espoli continuat isistemàtic per part dels països rics. Haití és un país malalt perquè els països que estan sans no li han permès guarir-se.

Durant els darrers anys, els polítics s'han omplert la boca amb el concepte de "guerra preventiva" per tal de vendre'ns unmón més segur. Potser seria hora de reclamar un món més just i canviar el concepte pel de "solidaritat preventiva". Lasolidaritat d'emergència aconseguirà reanimar el malalt, però no el guarirà. No oblidem que Haití encara no s'haviarecuperat de les destrosses del tifó de l'any passat. Quan les fotografies impactants desapareguin dels diaris oblidarem eldrama dels haitians, una pobresa que ja existia abans del terratrèmol, però que el primer món preferia ignorar. Els seguiremignorant? Els oblidarem de nou?

Avui, més que mai, tots som haitians!

Punt i Coma, 15 (gener 2010)

Tots som haitians

LA TRAGÈDIA D’HAITÍ, UNA REFLEXIÓ OBERTA A TOTA LA COMUNITATEDUCATIVA

Malgrat el treball fet a les tutories per preparar el DENIP (Dia Escolarde la No-Violència i la Pau) alguns professors i professores ens heu fetsaber que hi ha alumnes que us han preguntat com és que l'Escola norecull diners per a Haití.

Com a Equip de Pastoral i com a educadors, ens plantegem si hemdonat prou informació als nostres alumnes, si hem donat resposta a lapressuposició que l'Escola ha de fer alguna cosa i què hem de fer ohem de dir en casos com aquests.

Volem encetar una reflexió oberta, amb la intenció que hi participitota la comunitat educativa. Nosaltres llancem algunes idees, peròvolem que tothom n'aporti de noves i, si convé, modifiqui les que plan-tegem, amb la finalitat d'actuar com a comunitat en situacions sem-blants a la tragèdia d'Haití.

Per què no encapçalem una recollidade diners per als damnificats d'Haití?Davant d'una tragèdia com la d'Haití,la comunitat mundial es mou i, desdel primer moment, ofereix númerosde comptes corrents perquè la ciuta-dania pugui aportar diners per cobrirles necessitats dels afectats.

Des del nostre punt de vista, en casoscom aquests hi ha uns canals ben de-finits per fer aportacions econòmi-ques (les ONG i les entitats ban-càries). Per això l'Escola no encapçalarecollides de diners en aquestes situa-cions, però sí que en l'Esfasaber delmes de febrer hi havia números decomptes corrents per col·laborar.


Secundària

es31

L'Escola actua de forma puntual da-vant de les tragèdies?Quan hi ha una tragèdia com la queha patit Haití, el món, mogut per lestelevisions i els mitjans de comunica-ció, s'aboca a l'ajuda als damnificats.Però també sabem que, alhora, elmón està ple d'altres problemes i ne-cessitats que no s'aturen quan hi hauna tragèdia a qualsevol lloc. Aques-tes altres tragèdies també necessitend'ajuda i col·laboració (molts delsafectats del tsunami, que molts denosaltres ja hem oblidat, encaraestan en la misèria i sense res).

Pensem que maratons de TV3 icol·lectes per a Haití són coses mera-velloses amb les quals hem de col·la-borar si podem, però que també és bocol·laborar en les necessitats d'a-quells en qui ningú no pensa, perquè

les seves necessitats no criden l'aten-ció per ser exposades a les televi-sions. Nosaltres hem optat percol·laborar en aquestes necessitatsparal·leles a les d'Haití en totes lesnostres campanyes, i no en un mo-ment puntual.

L'Escola col·labora habitualment enalgun projecte solidari?Sí. La institució col·labora ajudant aprojectes concrets del Tercer Món idel que anomenem Quart món (Fun-dació Formació i Treball, Càritas,Banc d'Aliments, Fundació EducacióSolidària, Fundació Servei Solidari,Casal d'Infants del Raval, Fundació So-cial del Raval...).

Nosaltres aportem el nostre granet desorra a aquestes institucions en lescampanyes i els actes especials de

l'Escola com el Dia de la Família, lesprimeres comunions, Campanya deNadal, la Missa del Pollet...

Quina feina tenim com a educadors ieducadores davant de tragèdies comla d'Haití?No cal dir als nois i noies que l'Escolano pot ser una entitat recol·lectora.Hem de ser una entitat que eduqui envalors (solidaritat, altruisme, servei,justícia...) i això ho podem treballar ala vida diària de l'Escola: a la tutoria,al pati, a les classes, als menjadors,als grups de pregària, als grups Mou-te... És en aquests espais on, com apersones i com a educadors, hem d'a-conseguir treballar aquests valorsamb els nostres nois i noies, a la llumdels fets que es donen en la nostra so-cietat.

L’Equip de Pastoral

“AIXÒ ÉS NADAL!”

S'acostava el Nadal, faltava una setmana per marxar de vacances, erala darrera hora del matí del dijous 17 de desembre, sonà el timbre...i, en sortir al passadís, un batalló de comercials encorbatats o ambsabates de taló sorgits d'algun banc imaginari, començaren a abordaralumnes i professors per encolomar-los una targeta de crèdit."Ja tens tots els regals comprats?", preguntaven. Amb l'argument quesi no podem comprar no serem feliços, tothom s'acabava enduent lafalsa targeta tan necessària per afrontar un Nadal amb condicions. Uncop aconseguit l'objectiu, el o la comercial acabava dient: "Un Nadalsense comprar no és Nadal."

L'objectiu d'aquesta acció era provocar el debat i la reflexió sobre lafebre consumista que arriba amb les festes nadalenques. Durant lasetmana prèvia, havíem pogut veure pels passadissos del tercer pisun munt de fotografies relacionades amb el consumisme acompanya-des de la pregunta: "Nadal és això?." El cert és que resulta molt difícilresistir-se a les aclaparadores campanyes publicitàries nadalenques ia la ja ben arrelada tradició moderna d'omplir la casa de regals. Laprovocació va fer dubtar més d'un. Però l'acció no s'acabà aquí. El diaabans de començar vacances, ens esperava la segona part.

Uns cinc minuts abans que acabés la darrera classe del matí deldimarts 22 de desembre, vam començar a escoltar nadales al passadís.Eren els alumnes de Batxillerat que, acompanyats de quatre guitarres,percussió i un violí, oferien un recital ben nadalenc. Aquesta fou laprimera sorpresa. La segona arribà amb les abraçades que un muntde companys i companyes disfressats amb barrets i garlandesnadalenques anaven repartint a tothom. L'esperit nadalenc es va anar


Secundària

32

es

encomanant de mica en mica i, de manera espontània,molts dels alumnes que havien estat abraçats van començara repartir abraçades. D'altres es van afegir a la coral perentonar nadales.

Uns dies abans, els passadissos havien canviat les imatgesde botigues, centres comercials, bosses, paquets i targetesde crèdit, per imatges d'alumnes i professors de l'Escolasomrient, saltant, abraçant-se o fent-se un petó. Aquestesimatges acolorides anaven acompanyades del lema: "Aixòés Nadal!."

Efectivament, Nadal no és comprar; Nadal és compartir,estimar, ser al costat dels amics i la família, somriure...Desitjar un bon Nadal no és desitjar que rebis molts regals,sinó desitjar felicitat, la felicitat autèntica, aquella que nodepèn de les coses materials.

Santi Raich i Jordi Chávez

SANT JOSEP DE CALASSANÇCom ja és habitual, el 27 de novembre celebrem el dia delnostre patró, Sant Josep de Calassanç (Peralta de la Sal,1557 - Roma, 1648). Tanmateix, des del 1969, el santoralsitua la seva festivitat el 25 d'agost (data en què va morir).És evident que pot resultar una mica complicat trobar-nostots un 25 d'agost per recordar la seva figura. Per això, lesescoles pies de Catalunya han mantingut la data del 27 denovembre i els dies anteriors o successius per realitzartotes aquelles celebracions, activitats i actes dedicats alnostre patró.

A la nostra Escola, els petits són els que més ho celebren iho fan d'una manera molt divertida i esportiva: els profes-sors d'Educació Física preparen, com ja és tradició, el cros,els alumnes de 5è de Primària organitzen la fira per alscompanys de parvulari i els de 6è, per alscompanys de laPrimària.

Els alumnes de 4t d'ESO van poder assistir a tres xerradesdiferents sobre voluntariat. Els protagonistes eren jovesque han decidit regalar part del seu temps als altres. Unade les xerrades la va conduir un noi que havia marxat unmes a Mèxic durant l'estiu. Allí va fer de monitor en uncasal. Va explicar que havia estat una experiència molt bo-nica i que era difícil expressar en paraules les sensacionsque li produïa veure aquells infants somrients agraint cadapetit gest.


Secundària

es33

Dues exalumnes de l'Escola van explicar un voluntariat enquè ja participen força companys nostres. Es tracta del vo-luntariat al Cottolengo. La tasca que realitzen consisteix aajudar persones malaltes o d'edat avançada en risc d'exclu-sió social. També van explicar la seva experiència com aacompanyants dels malalts que van a Lourdes. Cal recor-dar que cada any hi ha alumnes de Sarrià que participen enaquest voluntariat. Asseguraven, emocionades, que l'expe-riència és inoblidable, la prova és que alguns alumnes de2n de Batxillerat ja han repetit l’experiència dos anys con-secutius.

Finalment, una altra noia va explicar la seva experiència al'Hospital Infantil Sant Joan de Déu, ajudant els malalts ianimant-los, preparant-los activitats i tallers per tal defer-los l'estada més agradable. Assegurava que un nen quesomriu es guareix més aviat.

No tots els alumnes de 4t, però, van assistir a les xerra-des. Els que faltaven van anar a Igualada per participar ala Caminada per la Pau, on es troben alumnes de 4t detotes les escoles pies de Catalunya. Els caminadors vanpujar al cim de la Tossa en grups de 15. Els grups estavenformats per alumnes de diferents escoles per tal de pro-moure les coneixences. Els alumnes de l'Escola d'Igualadahavien preparat una sèrie d'activitats per amenitzar l'as-cens. En arribar, els esperava una bona estona de ball igresca per a tots plegats.

També es van organitzar sortides per a la resta d'alumnesde l'ESO i 1r de Batxillerat. Un munt d'activitats diferentsper celebrar el dia de Sant Josep de Calassanç. Ara bé, totsvan coincidir en la tradicional xocolatada. Alumnes i pro-fessors van poder gaudir de coca i xocolata acompanyatsd'un temps primaveral. Malgrat algun mal de panxa perexcés de consum, la resta d'activitats es van desenvoluparamb tota normalitat. Només cal remarcar que aquest anyl'escala principal es va quedar petita per a la foto de famí-lia de Batxillerat, ja que es tracta de la promoció mésnombrosa dels últims anys.

Marta Belmonte, Laia Cabello i Sònia Garcia, 4t d’ESO


Secundària

34

es

EXCURSIÓ A VALLPARADÍS

Dijous 18 de febrer, els alumnes de primer d'ESO vam anara Vallparadís, a Terrassa.

Allà vam fer tirolina, ens van ensenyar a baixar escales ambbicicleta i vam fer un circuit pel parc per posar-ho en pràc-tica. També vam fer uns jocs amb canoa i, finalment, vamescalar una paret en equips de tres: un escalava i els altresdos estiraven d'una corda lligada al seu company.

Després vam dinar, vam jugar pel parc i finalment tornà-rem a l'Escola.

Ens ho vam passar molt bé.

Laura Llobet, 1r d’ ESO A

LA CLASSE EUROPEÉNNE BOUGE!

Il y a quelques jours, des étudiants français de Nîmes et de Piaont fait un échange avec les élèves de la Classe Européenne dequatrième d'ESO.

Dans cet échange, tant les élèves espagnols comme les françaisont fait un projet commun sur l'ADN et la politique de la Franceet l'Espagne. Il y a eu des excursions très intéressantes et on avécu des expériences vraiment inoubliables!

Pendant cette semaine les étudiants français ont pu appréciernotre ville. Il y a eu des choses qui les ont surpris: les horaires(en Espagne on se couche très tard et on se lève très tôt!, sansoublier les horaires des repas!!!), et aussi des choses qui les ontimpressionnés, comme la taille de notre école.

Marc Giménez, 4t d’ESO C

Secundària


es35

CLASSE AMB TOMÀS MOLINAEl famós climatòleg ens va fer de professorper un dia

Tots esperàvem que divendres el nou professor ens saludésamb un: "Moooooolt bona nit", però vam quedar desil·lu-sionats. Aquell matí, a l'Aula Magna de la Facultat de Bio-logia de la Universitat de Barcelona, Tomàs Molina no voliaperdre temps i va començar immediatament a explicar-nosels problemes que comporta el canvi climàtic.

L'empresa Digital-Text, especialitzada en la creació i co-mercialització de llibres de text digitals multimèdia, va or-ganitzar una classe ben especial, en què un expert enmeteorologia com Tomàs Molina ens va explicar les causesi la naturalesa del canvi climàtic.

Les dues classes de Biologia de 4t d'ESO, amb les professo-res Maite Comellas i Marta Martí al capdavant, van treba-llar, prèviament a la visita, temes relacionats amb el canviclimàtic. També van organitzar una mena de concurs depreguntes entre els alumnes. Les més interessants haviende ser plantejades al famós meteoròleg.

El divendres 19 de febrer vam sortir de l'Escola cap a la Fa-cultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, justamenton les nostres professores havien cursat les seves carreres.A la sala, a més dels alumnes assistents i dels professorsacompanyants, hi havia uns quants periodistes fent fotos ienregistrant la sessió en vídeo. A l'activitat, hi va assistir untotal de 365 alumnes de nou centres diferents, tots de di-ferents nivells de Secundària.

La presentació va durar unes 2 hores, durant les qualsTomàs Molina ens va explicar algunes coses fora del temariprevist, com ara que la seva calvície és hereditària. Va ferreferència al seu naixement, 9 mesos després de la grannevada de Barcelona del 1962, insinuant que estava pre-destinat a ser un home del temps. També ens va explicarcom se sent quan fan referència al seu "alter ego" del pro-grama Polònia. Assegura que no li fa res que facin brome-tes sobre ell, però diu que els seus fills ja n'estan ben farts.El cert és que en tot moment va mostrar el sentit de l'hu-

mor que li és tan característic quan apareix a la petita pan-talla.

Ja entrant en matèria, va explicar que la causa principaldel canvi climàtic és el fum que es produeix a la Terra, jasigui de forma natural o produït pels mateixos humans.També va parlar de l'efecte hivernacle i de com serà el nos-tre futur si continuem amb els nivells de contaminació ac-tuals. Ens va quedar clar que si no posem fil a l'agulla benaviat, el futur climàtic de la Terra es presenta força negre.

Aquesta mateixa setmana els mitjans de comunicació s'hanfet ressò del despreniment a l'Antàrtida d'un iceberg ge-gantí equivalent a la superfície de les comarques del Bagesi Osona juntes. Estem parlant d'una immensa massa d'aiguadolça glaçada que va a la deriva i s'acabarà fonent. Aquestaaigua dolça es barrejarà amb l'aigua dels oceans i n’alte-rarà la salinitat. Això pot tenir efectes sobre els grans cor-rents marítims del planeta i, en conseqüència, sobre elclima.

El gel dels pols s'està fonent a gran velocitat i només unareducció dràstica de l'emissió de gasos contaminants a l'at-mosfera podrà evitar-ho o, si més no, frenar-ho. Mentres-tant, els responsables polítics segueixen sent incapaçosd'arribar a cap acord en aquesta matèria. Recordem el fra-càs de la darrera cimera mundial de Copenhaguen. És quenomés sabem reaccionar quan ja és massa tard?

Adrià Llagostera i Ivan Tejada, 4t d’ESO


Secundària

36

es

RECORDANT EL SETGE DE 1714La ciutat amaga milers d'indrets històrics que passendesapercebuts per a la majoria de ciutadans. Els alum-nes de 4t descobreixen els secrets de la Barcelona set-centista.

El divendres 23 d'octubre (grups C i D) i el dimecres 28(grups A i B), els alumnes de 4t d'ESO van visitar el barri dela Ribera tot seguint els principals escenaris de la Guerra deSuccessió. Van rememorar els fets històrics que culminarenamb la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 da-vant de les tropes borbòniques i la posterior supressió delsdrets i les institucions catalanes.

L'activitat ha estat concebuda i organitzada pel Departa-ment de Socials per tal d’apropar la realitat històrica de laciutat i el país als alumnes que aquest any estudien histò-ria moderna i contemporània.

La majoria d'ells han afirmat que no coneixien aquesta partde la ciutat, ni tampoc els fets històrics que hi tinguerenlloc. Aquesta iniciativa tindrà continuïtat al març amb unavisita per la Barcelona de la Guerra Civil i el refugi antiaeri307.

Punt i Coma

CÀMERA I... ACCIÓ!

Els alumnes de Cultura Audiovisual no paren; des que vacomençar el curs ja han visitat l'exposició de fotografia deRobert Capa i Gerda Taro al MNAC, han assistit al Festivalde Cinema Fantàstic de Sitges i també al Festival Filmets deBadalona (festival internacional de curtmetratges). Prope-rament també visitaran l'exposició sobre Fellini al CaixaFò-rum.

Per al 21 d'abril també està previst visitar el Museu del Ci-nema de Girona on, a més, realitzaran un parell de tallerssobre fotografia i cinema. I, de ben segur, s'apuntaran alsfestivals de cinema i audiovisuals que tindran lloc durantels propers mesos.

Tanta activitat respon a una passió: la imatge, ja sigui fixao en moviment. Així es preparen els futurs periodistes, pu-blicistes, cineastes… que han de revolucionar la comunica-ció del segle XXI. Uns esdevindran professionals de lainformació, altres seran artistes, però tots tenen molt clarque la societat evoluciona a passos de gegant cap a un móndigital on la comunicació audiovisual tindrà un paper deter-minant.

Els alumnes de Cultura Àudiovisual també han presentattreballs a la VII Mostra de Comunicació de la Universitat


Secundària

es37

Ramon Llull. Concretament, un curtmetratge, un documen-tal, dos espots publicitaris i dos videoarts. De les 30 esco-les que participen a la Mostra, l'Escola Pia de Sarrià és laque ha presentat més treballs. El 18 de març coneixerem laresolució del jurat. Els treballs guardonats seran editatsprofessionalment i emesos per TV3. Ànims i molta sort!

PRÀCTIQUES DE BIOQUÍMICA AL’INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ

Estudi de làctics: llet, iogurt i Actimel

El 27 de gener passat, els alumnes de Química de segon deBatxillerat de la Marisol Sànchez, juntament amb tresalumnes de primer (perquè el seu treball de recerca hi estàrelacionat), vam visitar l'Institut Químic de Sarrià.

Allà, inicialment, vam veure un vídeo introductori on ensmostraven els plans d’estudis que proposa el centre i lespossibles sortides al món laboral. El vídeo presentavatambé les experiències d’antics alumnes, que explicavenla seva estada a l’IQS i les facilitats que el centre els haviadonat, i les instal·lacions de què disposa per als “futurs quí-mics”.

Un cop ja estàvem situats, vam tenir una introducció teò-rica per preparar l'experiment posterior. Aquesta explica-ció, i també l’experiment, tractaven els làctics del dia adia, com el iogurt, la llet i, fins i tot l'Actimel, des d'unpunt de vista bioquímic. Durant l'experiment vam tenir oca-sió de manipular un utillatge tan precís com les micropipe-tes programades (res a veure amb les peres de goma de lespipetes del nostre laboratori) i tot això dintre de les vitri-nes dels laboratoris bioquímics que generen una cortina devent per evitar l'entrada de bacteris, contràriament a lesvitrines dels laboratoris químics que són extractores de va-pors tòxics.

Per finalitzar, vam visitar totes les instal·lacions guiats perun doctorand molt animat que ens va fer paleses les prin-cipals característiques i diferències dels tres tipus de labo-ratoris dels quals disposen: bioquímics, químics i d’enginye-ria química, juntament amb sofisticada instrumentació (au-toclaus, colorímetres, cromatògrafs de gasos, HPLC, espec-tròmetres de masses, etc.) que també utilitzen per feranàlisis per a empreses externes.

Clara Costa i Hugo Ramos, 1r de Batxillerat B

ESCOLA VERDA

38

La campanya “Mobilitza’t per la selva” és una campanyade reciclatge de mòbils organitzada per l' Institut Jane Go-odall Espanya, amb el suport de la primatòloga i conserva-cionista Jane Goodall (premi Príncep d'Astúries 2003 iMissatgera de la Pau per Nacions Unides).

La nostra Escola es va adherir a aquesta campanya, la qualens ha ofert, de forma senzilla i gratuïta, la possibilitatd'aportar mòbils en desús (en funcionament o no). Amb aixòhem contribuït a:

-- Reutilitzar terminals i reduir la insostenible demandadels seus components.-- Reciclar elements útils i disposar adequadament dels

materials tòxics, evitant la contaminació del medi. -- Recaptar fons per als programes d'educació, conservaciói desenvolupament al Congo, com el del Centre de Recupe-ració de Ximpanzés de Tchimpounga.

Cal recordar que el principal problema dels mòbils és elCOLTAN, un metall (columbita-tantalita) que s'utilitza pera la fabricació de condensadors i components resistents ala calor que permeten allargar la durada de la càrrega elèc-trica de les bateries. El preu d'aquest metall és de 400$/kgi el 80% de les seves reserves es troben a l' Àfrica (Repú-blica Democràtica del Congo).

Uns 10.000 miners recullen l'argila rica en coltan en condi-cions infrahumanes i ll’extracció d’aquest metall provocadanys als ecosistemes i a espècies sensibles com els xim-panzés, els goril·les i els elefants.

El coltan s'extreu d'una zona en permanent conflicte ons'han produït milions de morts i desplaçats.

L'Escola va iniciar la campanya de recollida de mòbils el 9de desembre amb informacions a les cartelleres, tutories

Per cada 30 mòbils recollits es col·labora en la manu-tenció d'un ximpanzé d'aquest Centre de Recupera-ció

213 MÒBILS!

L’extracció del’argila rica en col-tan provoca danysals ecosistemes i aespècies sensiblescom els ximpan-zés, els goril·les i

els elefants.

a les aules i cartes a les famílies. En el moment de con-cloure la campanya, el 30 de gener, havíem recollit:

El 16 de febrer passat, els alumnes de 3r de Primària vanassistir a una xerrada-taller, organitzada per l'Institut JaneGoodall, en el transcurs de la qual els alumnes varen ferentrega dels mòbils recollits. El taller tenia l'objectiu d'in-troduir els alumnes al món dels primats, descobrint-los laseva biodiversistat i les característiques que compartim ique ens diferencien d'aquest grup d'animals i fent-los unaaproximació a la història evolutiva de la nostra espècie.També es van explicar les activitats que es porten a termeen els centres de recuperació de ximpanzés que gestional'Institut Jane Goodall.

Des de la Comissió de Medi Ambient de l'Escola volem agrairla participació de tota la comunitat educativa en aquestainiciativa i a l'Institut Jane Goodall l'oportunitat de col·la-borar en la protecció dels ecosistemes africans, i així pren-dre consciència de com les nostres accions afecten elplaneta.

Moltes gràcies!

RACÓ DEL CES

es39

En qualsevol disciplina, el fonamental és la pràctica, la in-tenció i sentir que el monitor ens acompanya.Avançar és més fàcil i més ràpid gràcies a les indicacions ia la companyia del nostre entrenador, que ens transmet elsseus coneixements i la seva experiència. La teoria es potaprendre a qualsevol llibre, però és essencial la interven-ció d'un bon entrenador/monitor que et transmeti el seuimpuls i la seva energia.

Cal tenir en compte que som responsables del que enspassa. Quan estem enfadats, cal ser objectius i saber queaquesta situació l'hem provocada nosaltres, i també que ésuna prova que hem de superar per seguir creixent.

Cal comprendre que l'altre també és una persona que desit-ja gaudir de l'entrenament o del partit i que, realment,quan estem alterats, en realitat estem patint.

Telesforo Martínez, president del Club Escolapis Sarrià

L’entrenador ens guia durant el nostre camí

Aquesta Setmana Santa es duran a terme les primeres Escoles Esportives de Pasqua. Aquesta ésuna activitat ludicoesportiva adreçada als nens i nenes de P3 a 6è de Primària.

ACTIVITATS:Natació, esports usuals (bàsquet, futbol, handbol,etc.) i alternatius (beisbol, esports de ra-queta, plat volador) , psicomotricitat per als més petits, jocs recreatius, jocs de taula, tallersde plàstica, expressió corporal, etc.

DATES: Del 29 de març a l’1 d'abril

HORARI: Tot el dia: de 9.00 a 17.00 (dinar inclòs)Matí: de 9.00 a 13.00 Horari d'acollida: de 8.00 a 9.00 i de 17.00 a 18.00 hores (gratuït)

PREUS:

OPCIÓ PREUQuota tot el dia 136 €Quota matí 72 €

Club Escolapis SarriàTel: 932 118 [email protected]://www.cescolapissarria.cat

Escoles Esportives de Pasqua

L’ENTREVISTA:

Com i quan va sorgir la idea de fer aquest projecte?Els escolapis ja fa 150 anys que estem a Cuba. En altresmoments hi teníem escoles i hi dúiem a terme moltes altresactivitats, però les circumstàncies de tipus polític van ferque haguéssin de deixar les escoles.

A Guanabacoa es va mantenir una parròquia i ara deu feruns 7 anys els responsables de la mateixa van veure lapossibilitat d'oferir un servei a les famílies, sobretot poderatendre en un espai de qualitat educativa la mainada méspetita que en aquella zona no estava atesa del tot.

En què consisteix exactament? Què es vol aconseguir?Quanta gent hi ha involucrada? Des de quan funciona?La Ludoteca Escolar és un espai de formació com el queaquí anomenaríem Llar d' Infants. Els objectius són poderoferir una formació bàsica als més petits, educació ambhàbits, valors; en definitiva, una formació integral delsinfants i alhora, també, en petits espais de formació a lesmateixes famílies.

Hi treballen un equip de 3 educadors i un responsable quecoordina la Ludoteca i altres activitats. Això ens permetatendre al voltant de 85 i 90 nens i nenes.

Qui hi pot col·laborar? En què consisteix el voluntariat aGuanabacoa?Una resposta fàcil: TOTHOM, però ara per ara aquesta hade ser una col·laboració de suport als projectes, tant desdel punt de vista econòmic perquè sigui possible atendre lamainada, com per poder adquirir i enviar, quan ens éspossible, material didàctic i escolar. Un voluntariat desuport aquí perquè ara per ara i per les dificultats de tipusburocràtic, no ens és possible enviar voluntaris percol·laborar directament en els projectes.

Quants diners es van recaptar l'any passat durant el Dia dela Família? Com s'han invertit?

Ramon Francolí és el gerent de la Fundació Edu-cació Solidària, que dóna suport a projectes edu-catius i de formació al Senegal, a Mèxic, a Cuba,a Bolívia i a Guatemala. També ho fa a Catalunya,amb accions de sensibilització, formació i difu-sió.Ens explica com podrem ajudar en el projecte delDia de la Família d’enguany, que dóna suport a lacreació d’una ludoteca escolar a Guanabacoa,Cuba.

El curs passat el projecte que es va treballar el Dia de laFamília van ser les llars d' infants del Senegal. La quantitatfinal va ser de 6.000 euros, que es van destinar a la Llar deKarang i, amb aquesta aportació, es va poder atendre elfuncionament normal de l'escola, és a dir, els sous delsmestres, beques per als alumnes i la compra de materialdidàctic i escolar.

De quina altra manera s'obtenen recursos per finançar elprojecte?Mitjançant d'altres escoles i grups que tenen ganes d'ajudarles nostres obres de Cuba, els projectes que presentem ales convocatòries de subvencions i molts col·laboradorsparticulars que coneixen les tasques que realitzem. A mésde la Ludoteca, a L’Havana, Guanajay i Guanabacoa tambévolem mantenir unes biblioteques obertes a la població,oferir cursos de formació i reciclatge d'idiomes (anglès,francès, català...) i organitzar cicles de xerrades iconferències.

Ens podries explicar alguna anècdota personal o la d'algúque hagi col·laborat en el projecte?Més que anècdotes personals o d'altres sí que va bé adonar-se com algunes de les coses que per nosaltres ens passendesapercebudes o no els donem gaire valor per a ells quantenen possibilitat de tenir-les és un gran esdeveniment, aixíus podria dir que el fet de poder disposar d'una bossa ambglobus d'inflar, o de petits jocs didàctics, trencaclosques, oquaderns i llapis de pintar o, fins i tot, per què no, teniruns vàters adaptats a la seva mida no deixa de ser tot unesdeveniment festiu quan els arriba. I aquí, la cara desorpresa, il·lusió i el somriure que ens regalen, això sí queno té preu i, a més, a més t'ajuda a valorar moltes de lescoses que tenim aquí.

Ramon, moltes gràcies i molta sort en tots els projectes!

revista es març 2010

Documents