revista claror sports nº24
DESCRIPTION
Publicació editada per la Fundació Claror sobre esport, salut i lleure.TRANSCRIPT
DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA , ,..
PVi sita, consulta i revisions
PVi sita Ortodòncia (aparells correctors)
Urgè ncies Revisions periòdiques
l<JT ... Fluori tz~cions Radiografies intrabucals
' 1!.·· ·I : ;~
Higie ne bucal (neteja) + Revisió .. . . .
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
Extra ccions simples no tanquelO per vacances I un 20% de descompte a la resta de tractaments
Barcelona sardenya, 319, Baixos
Tel. 93 457 04 53
ILuro, 90, baixos
M.J.Verdaguer, 6, 2n 3"
Sant Joan 23-31, 1r, 1"
Av.S.Esteve, 86, 3r, 4"
Av.Martí PujoL 254, baixos
M.J.Verdaguer 15, baixos
Sor AngeLa Cruz 35, baixos
Ronda de Atocha 7, baixos
Gran V.M.Turia 37, baixos P' Sagasta 76, bai xos
:: ,¡ i ':: i o a@i o a • e s
TeL.
TeL.
TeL.
TeL.
TeL.
Te L.
TeL.
TeL.
TeL.
calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 45 00
93.757.71.81 Mata ró
93.474.19.32 CorneLLà
93.727.53.96 SabadeLL
93.879.32.28 GranoLLers
93.389.43.31 BadaLona
93.877.45.97 Manresa
91.571.00.02 Madrid
91.467.06.00 Madrid
96.351.73.50 VaLència
Zaragoz a
http://www.ioa.es
s
OPINIÓ
u M LA PORTADA Revista Tot Claror
Núm. 24 , III època Abril-maig de 2000
2. Articles d'opinió de Dani José i Pedro Andreu 4. Enquesta: "Fem prou per millorar el medi ambient?"
ENTREVISTA 6. Aito García Reneses, entrenador de bàsquet del FCBarcelona
DIETÈTICA 10. Aliments que provoquen al·lèrgies
MENSSANA 12. Com potenciar la força de voluntat?
ENFORMA 14. Les rutines, la millor manera de posar-se en forma a la sala de fitness
SOCIETAT 17. Cas Myrurgia: la Plataforma de veïns i entitats prepara un projecte alternatiu al municipal
REPORTATGE 20. Entitats de la Sagrada Família duen a terme la segona campanya mediambiental, "al barri, naturalment"
24. LLEURE: LLIBRES, MÚSICA, CINEMA .. .
27. CONCURS i PASSATEMPS
28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
NOTíCIES DE LA FUNDACIÓ CLAROR 30. Creada la figura del Soci Benefactor 32. Torna la Milla de la Sagrada Família 36. Així serà el Centre de Talassoteràpia del Poliesportiu Marítim 38. Nou Can Caralleu amplia l'oferta amb unes piscines cobertes i el rocòdrom més gran de Barcelona
FETS I GENT 40. La Campiona de Catalunya d'Aeròbic s'entrena al Poliesportiu Sagrada Família
A R I
Les altres portades
MENS SANA: COM POTENCIAR
lA FORÇA DE VOLUNTAT?
Tot Claror inicia en aquest número una nova secció sobre psicologia amb el títol Mens Sana. Per començar, publiquem a la pàgina 1 2 un article de la psicòloga Carme Giménez titulat "Com potenciar la força de voluntat".
CAMPANYA MEDIAMBIENTAL
A lA SAGRADA FAMíLIA
Un grapat d'entitats de la Sagrada Família van aplegar: se l'any passat per estudiar accions que milloressin l'entorn mediambiental del barri . Tot Claror repassa les accions que s'han dut a terme i les que es faran, especialment amb motiu de les properes festes del barri.
NOVA EDICiÓ DE lA MillA SAGRA-
DA FAMíliA Els atletes de la ciutat tenen una cita a la Sagrada Família el diumenge 7 de maig . Torna la Milla, que enguany arribarà a la setzena edició, amb l'objectiu de tornar a batre el r~cord de participants establert l'any passat . Per/aconseguir-ho, l'organització ha previst una gran festa . Tornaran les curses de 50 metres per a menors de 1 4 anys: les Nike Running Series.
L.~'" VOLUNTAT
¡¡''VHm l-'f!fiii!Hi"i!ij.f"ii!l .¡
EL. BARRI DE
LA SAGRADA FAMíLIA
PIONER EN EL MEDI AMBIENT
""!!li!"."'.
8TOT CLAROR '
--- ~-_.~_ .. -nop~''"'<lO ( , ¡ " /, ,J ,,¡ I J , I I
_ ()p=iru=·~d ____________________________________ _
n TOTCLAROR Tercera època
Número 24 Abril-maig de 2000
Tiratge: 13,000 exemplars Imprès en paper ecològic Dipòs~legal: B28124-64
REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ : Sardenya, 333, baixos , 08025 Barcelona
Tel. 934781390,Fax934781391 www,claror,org
e-mail: totclaror@claror,org
CONSELL EDITORIAL: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria
Bcrràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa,
DIRECTOR:
Sergi Larrlpa
COORDINACiÓ REDACCiÓ I TANCAMENT: Ester Benach
DISSENY PORTADA: Emma Cervera
MAQUETACiÓ, FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:
PC Gràfic IMGESA,
SECRETARIA I DOCUMENTACIÓ: Teresa Blanch
COL-LABORADORS: Carme Glménez, M' Dolors Villanueva,
Miquel Garcia, Danl José, Eduard Telxld6, Eugeni Madueño
CORRECCiÓ LINGOfSTICA: Ariadna Vlñas
PUBLICITAT: Josep Llufs Vide
DISTRIBUCIÓ: Mencor
TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions, Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són respoosabllltat de l'autor,
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, entresòl2a,
08025 Barcelona Tel. 934761390 , Fax934761391
E-mail: sistemes@claror,org Web: www,claror,org
PRESIDENTA Joana Céspedes
SECRETARI Jordi Cabanes
PATRONS: Montserrat Bastida, Consol Martf, Basili
Pérez, Dolors Rodrfguez, Héctor C, SlIveïra, Josep Tablada, Jordi Alonso i
Julleta Rlberas,
DIRECTOR GENERAL Joan Itxaso Patemain
DIRECTORS D'INSTAL-LACIÓ ESPORTIU CLARÇlR:
Núria Borràs POLIESPORTIU SAGRADA FAMfLIA:
Eduard Franco POLIESPORTIU MARfTIM:
Pedro Andreu NOU CAN CARALLEU:
Néstor Vilella
2 TOT CLAROR
Dani José Coordinador d'Escoles Esporlives de Sala-Claror
i memóre deIa Comissió de fromoció de la Federació Calalana de Dlrsquel,
El bàsquet és un esport
col -lectiu que, practicat regu
larment, incideL'C en el desen
volupament de la personalitat
cie tot nen/ a que hagi triat
aquesta opció cie cliveniment.
Precisament, el fet que el nen!
a s'ho passi bé durant els pri
mers anys d'iniciació en l'es
pOlt pot resultar determinant
perquè no el deixi fins a la ju
bilació espOltiva. A banda de
gaudir-ne al màxim, un ele
ment que l'enganxarà del tot
serà la competició. El paltidet
dels dissabtes esdevindrà l' ele
ment educatiu i motivador més
impoltant, i qualsevol entrena
dor hauria de saber utilitzar-lo
per transmetre els valors fona
mentals d'un espolt d'equip.
Fins aquí la teoria resulta
molt maca, però: què passa
quan la competició esdevé
perjudicial per al procés edu
catiu i d'aprenentatge? Què
succeeix quan un equip perd
o guanya la gran majoria dels
Planificar la competició
partits de més de setanta, vui
tanta o cent punts?
a) Els jugadors d'un equip
es pensen que són "Miquel 's
]ordan" i que ja e ls queden
molt poques coses per apren
dre. Digui el que digui l'entre
nador, jo sé que sóc el millor.
b) Els jugadors de l'altre
equip estan convençuts que
s'han equivocat d'esport. No
I I
i LOCAL -, VISITANTE _li ,- , n -::-r
I t. __ , PERIOOO "_I_I , .
val la pena aprendre coses
noves, ja que la setmana vi
nent tornarem a rebre una al
tra pallissa. Digui el que digui
l'entrenador, jo sé que sóc
dolentíssim.
c) Per un equip, la com
petició, a la llarga, equivaldrà
a avorriment i, per l'altre, a
patiment.
Nota : Aquesta situ ació
s'agreuja quan l'entrenador
no veu nens/es, sinó jugadors
de l'ACB en miniatura.
Vist e l panorama d'altres
temporades, la Federació Ca
talana de Bàsquet ha comen
çat a prendre mesures per evi
tar aquests resultats d'escàn
dol. Mitjançant una comissió
fOlmada per representants de
la F.C.B. i d'alguns clubs de
bàsquet, aquesta temporada
s'han aplicat mesures correc
tores que eviten, força, la des
motivació de tots plegats. La
més destacable és, sens dubte,
que el reglament ara permet
canviar un equip de nivell un
cop començada la competició,
és a dir, se'l treu d'una lliga i se'l
posa en una altra de més o
menys nivell i aquí no passa res.
I és que planificar la com
petició significa vetllar pel
futur del n ostre bàsquet,
cosa que , per sort, la Fede
ració Catalana de Bàsquet té
molt clara .
________________________________ ()piruó
Eugeni Madueño Periodisla. Redaclor de La Vanguardia i lJireclor
de la revisla Nova Ciutat Vella
Fa uns mesos vaig pregun
tar al prestigiós arquitecte
Manuel Ribas Piera qui mana
va a Barcelona. El senyor
Ribas Piera, que té un gran
sentit ètic i moral, em va con
testar que a Barcelona mana
qui posa els diners sobre la
taula.
Bé, era una manera de dir
el que tots sabíem, i en espe
cial els col, legues arquitectes
del senyor Ribas Piera, que
des de fa una temporada no
deixen d'advertir a la pobla
ció que el prestigiós "model
Barcelona" s'ha diluït, i que
l'urbanisme que es fa des dels
Jocs Olímpics ja no mira tant
els interessos de la ciutadania
o de la ciutat com els dels in
versors que els promouen.
En relació a les continua
des crítiques dels arquitectes
rebels, l'Ajuntament ha reac
' cionat d'una manera molt rà-
, pida i neutralitzadora. Ha no
menat José Antonio Acebillo
arquitecte municipal -centra
litzant d'aquesta manera la
dispersió de càrrecs que fica
ven cullerada als plans urba
nístics-, i ha creat un "consell
de savis" perquè assessorin
l'alcalde sobre aquestes qües
tions. Des d'aleshores les crí
tiques s'han diluït, jo no sé si
perquè els problemes s'han
reconduït per a bé dels inte
ressos públics, o perquè el
senyor Bohigas -que s'havia
destacat com un dels arqui
tectes més crítics- ha recupe
rat la influència que havia per
dut i ara ja no considera la si-
Qui mana a Barcelona?
tuació tan extrema.
El cas és que els plans
de creixement urbà con
tinuen com estaven, més
o menys. És a dir, dirigits
en teoria pels polítics, però
en la pràctica decidits i pla
nificats pels grans grups in
versors, siguin locals -com
la totpoderosa Inmobiliaria
Colonial, propietat de "La
Caixa", que està repoblant
de blocs de pisos tots els ra
cons alliberats a Sant Andreu
per La Maquinista Terrestre i
Marítima-, o estrangers, com
el nord-americà Hynes, que
està creant a Diagonal Mar un
barri "privat" a imatge dels
que proliferen als Estats Units,
i en els quals els espais pú
blics seran pràcticament d'ús
exclusiu dels propietaris dels
pisos.
La tradicional dialèctica
entre l'espai públic - que pos
sibilita les relacions de ciuta
dania i, per tant, la creació de
ciutat- i l'espai privat -que és
el que possibilita el negoci,
les plusvàlues i l'especula
ció- fa anys que s'ha decan
tat a favor del segon a
Barcelona. Només cal donar
un tomb per aquestes zones
que fa uns anys eren indús
tries, i sobre les quals ara es
veuen veritables boscos de
gmes, per adonar-se de qui
mana sobre la ciutat. El vell
somni d'aprofitar el sòl alli
berat per les fabriques per fer
de Barcelona una ciutat una
mica semblant a les grans ca
pitals europees, en què el
creixement urbanístic es bar
reja amb harmonia amb
l'existència de grans parcs ur
bans -com el Hyde Park lon
dinenc, el Boi de Boulogne
parisenc o el Retiro madri
leny- no sols s'ha esvaït, sinó
que només plantej;u-lo sem
bla una estupidesa.
Els nostres regidors han
desca¡tat la possibilitat que hi
hagi una altra forma de fer ciu
tat que no sigui la que resulta
del pacte amb els inversors i
constmctors privats. l el sar
casme és que ho justifiquen
dient que no hi ha altra mane
ra de créixer -que és l'única
via que ells entenen per fer
ciutat- que donant ales a la ini
ciativa privada.
D'aquesta manera, succe
eixen casos com el de l'Illa
Mymrgia, el darrer lamenta
ble exemple del que el go
vern municipal ha batejat
com "urbanisme concertat" -
concertat amb la iniciativa
privada. Una operació -una
de tantes que s'han fet- que,
un cop acabada, i com ha de
mostrat l' arquitecte Salvador
Matas, beneficiarà escanda
losament els propietaris dels
terrenys en detriment dels in
teressos públics, és a dir, de
tota la ciutat.
Arribats a aquest punt, el
que cal preguntar-se és què
cal fer per redreçar la situació
i aconseguir que les decisions
municipals siguin més sensi
bles als interessos de la po
blació que als dels especula- .
dors. l en aquest sentit l'única
recepta que conec és la que
han portat a terme els veïns
de Sagrada Faml1ia: organitzar
se, negociar amb les autoritats '
i, si no entren en raó, mobilit
zar-se i sortir al carrer per for
çar-los a prendre una solució
positiva.
Estic convençut que, si a
tots els barris hi hagués un
nucli de veïns tan c.onscients
i enèrgics com els que hi ha
a Sagrada Faml1ia, moltes
destrosses ara ja inevitables
no les haurien pogut portar
a terme.
TOT CLAROR 3
_ ()pl=·01=·~Ó ______________________________________ _
ENQUESTA
Creieu que cadascú de nosaltres fem prou per preservar el medi ambient?
ROSA BANÚS 40 anys
No, c rec que hi ha molta gent que no fa res, ni el sol fet de se-parar les escombraries. Jo faig el que puc, faig recollida selectiva d'es-combraries i miro de no embrutar el carrers, els espais verds ...
Envieu-nos les vostres opinions!
També per E-mail : ~.ag
Animeu-vos-hi!
Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escri vi u un article d'interès general sobre algun fet esportiu, social o cultural que us interessi i apareixerà publicat en aquesta pàgina. Els textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci . i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col·laboracions, així com de resumir- les o extractar-les quan es consideri oportú .
4 TOT CLAROR
MARIA DE OCHOA MIQUEL PITARQUE ANNA NOVELLA ENRIC FUSTER 21 anys 48 anys 3 1 anys 60 anys
No, suposo que podria No ho sé. Penso que, so- Ho intento. Jo fa ig el Suposo que sí. Faig fer més, però preservar bretot pel que fa a in- que puc: per exem- una vida normal in-el med i ambi ent és dústries, hi ha més cans- ple, vaig en bici a tot tentant ser respectuós una qüestió que hem ciència. Jo intento no arreu i faig recollida amb el medi ambient de fer entre tots. Jo poHucionar i fer recal·- se lectiva de les es- i sobretot en el nego-miro de mantenir net lecció selectiva, però combrari es. l'entorn i separar les es- també faig servir moltes combraries. cases que són destructi-
ves per al medi ambient.
Elisenda Roca, periodista, s erà la pregonera d e les Festes d e la Sag rada Familia d 'aques t any
ci inte nte m que les deixa lles es llenci n al lloc que toca.
«Estic encantada de fer el pregó del barri que em va acollir des que tenia sis anys»
Elisenda Roca és periodista: Va néixer a Barcelona i es considera "filla de Gràcia i de l 'Eixample a parts iguals". Veïna del barri des que tenia sis anys, enguany serà la pregonerà de la Festa Major de la Sagrada FamJ1ia.
Com valora el fet de ser pregonera de la Festa Major?
Amb molta ¡¡ ' lusió, no m'ho esperava. Estic encantada de fer el pregó del barri que em va acollir des que tenia sis anys, on vaig viure, créixer, estudiar i fer amics.
Com a veïna, quins trets positius en destacaria?
És un dels barris més aco-
llidors que conec, amb molta vitalitat, i on pots trobar de tot.
I negatius? Potser faltarien més equipa
ments per al barri ... Paster a la Myrurgia?
Fa vint anys que Elisenda Roca es dedica al periodisme. Molts la recordaran com a presentadora del programa de televisió Xifres i Lletres o com a membre de les tertúlies en el de Jordi Gonzalez, Les mil i una. Actualment condueix e l p rograma de COMRàdio Les tardes amb Elisenda Roca.
Què és el que l'omple, del periodisme?
L'oportunitat de conéixer
gent interessant i de debatre temes d'actualitat.
Amb quin mitjà es queda: ràdio, premsa o televisió?
En l'actualitat... llegeixo la premsa, visc la ràdio i preparo nous projectes de televisió.
I a què li agrada dedicar el temps lliure?
A vagarejar pels carrers de Barcelona, fer el turista per la meva ciutat, conéixer nous racons, anar al cinema, al teatre ...
Podrem veure Elisenda Roca en acció el diumenge 30 d'abril a la plaça Gaudí amb Marina.
E.B.
ORTHOS
fi '. " pre
NOMBRE
APELLI DOS
DOMICILIO
CP POBlACIÓN
TELÉFONO EDAD
o MasaJe Vltal-Corporal O Monitor de Aeróblc, O Monitor de Musculaclón O Monitor de Balles y Deportlvo Nivell y Culturtsmo de Sal6n
O MasaJe Terapéutlco O Monitor de Aeróblc, O Nutrlclón deportlva O Monitor de Funk
O Técnlcas Manuales Nlvelll
O Monitor de Jazz y Hlp-Hop
O Monitor de Fltness O Dance Professional
O Curso de AIlstencla O Reflexologia Podal Sanltarla
O Glmnasla Postural Instructor O DrenaJe Unflítlco Diploma atorgat per:
O Preparador Físlco O Monitor de Balles l1li G_ra~tal de Catalunya y Deportlvo de Salón, Avanzado lmtltllt CM8UI di
No\IHProfeuloM
o Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS
SI estas Interesado en reclblr Informació" sobre otros cursos, señalalos y remlte este cuPÓ" a:
ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E·Mail: [email protected]
_ Entrevista
AlTO GARCíA RENESES, ENTRENADOR DEL BARÇA DE BAsQUET
IISEMPRE ASPIRAREM A GUANYAR LA FINAL FOUR
II
Entrevista: Sergi Larripa i Doni José (coordinador secció bàsquet Safa-Claror)
Fa uns mesos una legió de crítics acusaven Aito de descapitalitzar el Barça en desfer-se de figures com Esteller o Djorjevic. Ara, els crítics coincideixen a assenyalar el seu equ ip com el màxim aspirant a guanyar totes les competicions, Lliga Europea inclosa. Després de dotze anys com a entrenador del Barça, part de l'afició segueix negant els mèrits a un Aito que ha hagut d'aprendre a conviure amb la crítica, tot i tenir un dels palmarès més brillants de què pugui pressumir cap entrenador.
Li agrada concedir entrevistes? Concedir-les està bé. El problema
és després com es reprodueixen ,
perquè de vegades hi ha periodistes
que tene n una idea preconcebuda i
només utilitzen les respostes que re
forcen aquesta idea. I això és el que
no m'agrada.
Creu que l'opinió pública coneix realment Aito Carcía Reneses?
No. Hi ha molta gent que se sorprèn
quan em coneix en directe, en relació
a la imatge que ofereixo a través dels
mitjans de comunicació. I és que, so
vint, quan co ncede ixes entrevistes
abans, durant o just després d'un partit,
la tensió i la concentració fan que donis
una aparença de seriositat, a partir de la
qual es tendeix a generalitzar.
Quina consideració té de vostè mateix? Com es definiria?
Un dels dèficits de l'època actual és que els jugadors no estudien. Dedicar-se només a jugar és un perjudici, fins i tot per arribar a ser millor jugador
6 TOT CLAROR
Fonamentalment crec que sóc una
persona molt dedicada.
Hi ha diferència entre Aito, l'entrenador, i Alejandro, la persona?
Sempre hi pot haver una mica de
diferència, però quan et dedi ques
d'aquesta manera a una tasca arribes
a adaptar el teu caràcter convenient
ment per desenvolupar-la. Resulta di
fícil abstreure's d'aquest caràcter en
un altre tipus de situacions al marge
del bàsquet.
Quim era jugador ja pensava a ser entrenador?
Sí, ja quan era jugador tenia una mica
mentalitat d'entrenador. De tots els
entrenadors que tenia, com a infantil,
juvenil o sènio r, intentava sempre
aprendre des del punt de vista d 'en
trenador, no només com a jugador.
El bàsquet ha canviat molt des que vostè va començar. Aito també ha canviat molt?
Sí. El bàsquet, i tots els que som
en aquest món, hem canviat molt en
27 anys, encara que no ens n'haguem
adonat. És una mica com el nen que
va creixent a poc a poc sense ado
nar-se i un dia arriba la tieta que fa
temps que no el veu i diu: "Ostres,
com ha crescut, el nen!" Així és una
mica com ho veig.
______________________________________ 1Entrevista
No mesuro la meva satisfacció per una classificació, sinó pel rendiment que aconseguim a partir del que tenim i les dificultats que trobem
I com valora aquesta evolució? Penso que l'evolució ha estat en un
noranta per cent positiva.
Com veu el bàsquet espanyol? Creu que hi ha hagut un retrocés passat el boom dels anys vuitanta?
Jo no crec que hi hagués retrocés.
Pot ser que n'hi hagués quant a ls re
su ltats de la Selecció durant una èpo
ca, però en general no penso que n'hi
hagués. Crec que el bàsquet espanyol
sempre ha anat cap amu nt, tot i que
és cert que en un moment donat va
semblar que estava més amunt, la qual
cosa es va produir per dos fets. Primer
perquè, partint d'una posició molt bai
xa, es valora molt més l'èx it. I segon,
perquè va co incidir tempora lment amb
una davallada del futbol. Encara que
crec que, tant aleshores com a ra, és
e l segon esport d'equip d 'Espanya amb
claredat.
Quina diferència hi ha entre els . joves que arriben actualment al pri
, mer equip i els que arribaven fa quinze anys?
Actualment hi ha un grup de juga
dors amb més talent que els de lla
vors, a banda que tenen millors condi
cions físiques i naturals. Però abans ar
ribaven, en general, amb més esperit
de sacrifici que ara. La gran majnria
dels que pugen es creuen amb dret a
moltes coses mentre que, en la meva
època, quan arribàvem ho fe iem amb
més prudència.
Vostè era dels jugadors que compatibilitzava esport i estudis, fet no gaire habitual avui dia.
Sí, a pesar que en aquel l mome nt
ho fè ie m ga irebé tots . Aquest és un
dels dèficits de l'època actua l: dedi
car-se només a jugar és un perjudici ,
Madrileny de naixement, català d1adopció
Alejandro García Reneses va néixer a Madrid el 20 de desembre de 1946, tot i que, com ell mateix ens diu , "això de madrileny ja és més anècdota que no pas una altra cosa, perquè si de 53 anys en fa 33 que visc aquí. .. ga'irebé s6c més català que madrileny, a pesar que sempre dic que tinc triple nacional'itat: s6c basc per part de pare, madrileny de na';xement i formaci6, i català d'adopci6".
Va estudiar al Colegio Ramiro de Maeztu , fet que, com diu, "pràcticament em va obligar a iniciar-me en el bàsquet". De l'escola madrilenya va passar a formar patt de l'Estudiantes, club en què va jugar durant cinc temporades.
Amb 22 anys va arribar a Bat'celona per fitxar pel Barça i va jugar-hi cinc temporades, fins a la seva retirada en qualitat de jugador en actiu la temporada 72/73. Es defineix a si mateix com a "mal llançador, lent, ·intel· Ugent a l'hora d 'escoll-ir les opcions de joc, fort en les penetracions, bo en les passades, una bdrreja de tot això .. ."
Mentre jugava amb el Barça va tenir temps d'estudiar fins al tercer curs de dues carreres universitàries (Físiques i Telecomunicacions) i concebre el primer model de marcador electrònic que s'instal· laJÍa en més de trenta pavellons de tot Espanya.
La temporada següent a la retirada va iniciar la seva trajectòria com a entrenador professional dirigint el Círcol Catòlic de Santa Coloma. Més endavant entrenaria el Cotonifjcio (sis anys) i el Joventut de Badalona (dos anys) fins el retorn al Barça com a enu'enador la temporada 85/ 86.
Ha estat al primer equip del Barça dotze temporades -inclosa la presentdividides en tres etapes, ja que entre els anys 90 i 92 va ser el mànager general de l'equip, i la temporada 97/ 98 es va prendre un any de descans.
Amb ell com a entrenador, la secció de bàsquet del Barça ha viscut els millors anys. No en va acumula en el seu palmarès com a enu'enador 12 grans títols : 8 Lligues ACB, 3 Copes del Rei, 1 Copa Príncep d'Astúries, 1 Recopa d'Europa i 2 Copes Korac. La Copa d'Europa és l'únic títol que no ha pogut aconseguir, a pesar que l'equip sempre ha arribat molt lluny en aquesta competició: n'ha estat U'es cops sotscampió.
Ha estat nomenat millor entrenadQr espanyol en diverses ocasions, i està considerat un dels millors enu'enadors de bàsquet d'Europa.
fins i tot per arribar a millor jugador.
Que Espanya derroti els Estats Units en la final del Mundial Júnior significa que s'escurcen distàncies entre el bàsquet d'Europa i el d'Estats Units?
S'estan escurçant distàncies, però
encara hi ha diferències quant a la con
cepció del joc. Nosa ltres, en categori
es base som molt més tàctics que e ls
a me ri cans, que explote n més e ls fo
naments individuals que e ls col·lectius.
Això significa que, si féssim trenta par
tits entre equ ips europeus i americans
de diferents categories base, i e ls eu
ropeus utili tzess in e ls seus recursos
tàctics, en la majo ri a dels casos gua
nyarien. Però això va en detriment que
aquests jugadors estiguin més fo rmats
individualment quan tinguin 22 o 23
anys. Així que, per una banda, s'està
escurçant la distància, però, per l'altra,
ex isteix e ncara aquest aspecte forma
tiu que farà que e ls jugadors ameri
cans, de grans, sempre estigui n més
formats individ ua lme nt.
Mitjans de comunicació, afició, directiva ... Com conviu amb l'entorn?
De la directiva només puc dir que
és millor impossible, sobretot tenint en
compte que e ls mitj ans de comuni ca
ció tenen una gran influència sobre l'afi
c ió, com és lògic. Jo, pel que fa a les
. coses que no e nte nc gai re, em de ixo
portar per la publicitat i l'opi nió dels
mitjans ... L'afició i e ls mitjans de co
municació van units en un gran per
centatge. I aquí ~robem la gran dificul-
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
tat per als entrenadors, i també per als
jugadors, sobretot per als futbolistes,
que gaudeixen d'una atenció més ele
vada que els de bàsquet.
En quin sentit? Quan, per exemple, la premsa lloa
un jugador que l'entrenador no fa ju
ga r, l'esportista pensa que és una in
justícia: tothom el lloa i li diu que és
molt bo, però l'entrenador no el treu.
Resulta que arriba un nou entrenador,
i un altre, i un altre, i amb cap d'ells
juga, però els mitjans de comunica
ció segueixen dient que és molt bo i
dedica nt-li dues portades setmanals.
A aques t jugador els mitj ans de co
municac ió l'estan perjudi cant, perquè
si no l'haguess in "elevat als altars", no
se li hagués creat aquest entorn, pro
bablement hauria progressat molt i
hauria arribat a ser molt més jugador
del que ara és sense aquesta influèn
cia. Jo, per tant, no e m queixo tant
de les crítiqu es que els mitjans de
comunicació poden vessar sobre Rob
son , Cruyff o Van Ca al, per posa r
l'exemple del futbol , sinó per la in
fluència negativa que exerce ixen so
bre aquest tipus de jugadors que es
creuen el que els diuen els que els
volten. És una problemàtica coneguda
per vostè, que sempre ha estat acu-
8 TOT CLAROR
sat de carregar-se les estrelles, els ídols de l'afició. Les controvèrsies més recents han estat les dels casos Esteller i Djorjevic. El dia que Djorjevic es va acomiadar, vostè va dir en roda de premsa que no el podien acusar de no voler estrelles, perquè les ha tingudes totes, des de
Norris a Djorjevic passant per Ferran o Epi.
El que passa és que n'hi ha molt
pocs que es fixin en aquesta resposta
com tu et vas fixa r, perquè la majoria
segueix pensant que això és veritat. És
evident que el millor jugador de la Lli
ga i en ocasions d 'Europa, des d 'Epi
fins a Xavi Fern andez, Roberto Du
eñas, Norris .. . tots han estat amb mi .
El que succee ix és qu e, de vegades,
per cridar l'atenció, ven més dir que
no vols el que el gran públic vol, i així
any rere any, però no pots fer res més
que aguantar. El que em preocupa no
és que em donin la raó o no, sinó que
tot això no ocasioni un ambient nega
tiu per als jugadors com algun cop ha
succeït.
La secció de bàsquet del Barça ha viscut els millors anys amb vostè al front de l'equip. Com valora globalment tots aquests anys?
Crec que he tingut la gran sort d'es
tar en un club com el Barce lona tots
aquests anys. Tot això ha estat una fei
na d 'equip en què s'han de reconèi
xer els mèrits de tothom: jo no puc
ass ignar-m e el paper princ ipal dels
«En el bàsquet de formació, el més important no és guanyar sinó millorar» Moltes de les persones que treballen en el bàsquet de base pensen que la
fonnació de jugadors aniria millor si els grans clubs com el Barça o la Penya no tinguessin equips fins a categoria júnior i deixessin que els joves d'edat Jnfantil o cadet seguissin fonnant-se i competint amb els equips de les seves escoles. Pensen que aixíles lligues serien més competitives i els jugadors no surtirien del seu entorn natural. El coordinador d'Escoles Esportives de Safa-Claror, Dani José, va plantejar la qüestió a Aito, que va opinar el següent:
"L'esport escolar ha baixat, i probablement una de les causes sigui aquesta, encara que n'hi ha cl'altres: és un tema de difícil solució. Estic d'acord que treure els jugadors del seu entorn natural, com pugui ser l'escola, és perjudicial, però també penso que la competitivitat pennanent tampoc no esdevé positiva per a la fonnació: no és bo per a un noi de catorze anys jugar seixanta partits competitius en una temporada. És millor que en jugui trenta de més espaiats i tingui temps per millorar les condicions tèoniques i físiques, per a l'estudi... D'altra banda, en fonnació, s'ha de restar importància al resultat. Quan jo entrenava els infantils de l'AES de Sarrià perdíem de 80 contra la Salle Bonanova, i al partit de tornada perdíem de 40, i estàvem contentíssims. Perquè no és important guanyar o no, sinó millorar, idea que l'entrenador ha d'inculcar als jugadors. Es fa complicat perquè l'entorn, els "papes", només pregunten en la majoria dels casos si s'ha guanyat o no. Hauríem d'educar els jugadors perquè responguessin: "Papa, el que és important no és guanyar als catorze anys, sinó millorar als catorze per guanyar als vint".
_________________ ___ Entrevista
èxits i dir: "Amb mi s' ha fet tot això".
No. S'ha fet amb mi, però també amb
Núñ ez, Alemany, Trumbo, Costa,
Montes, Manolo Flores ... i penso que
entre tots ho hem fet bastant bé, en
ca ra que alguns diguin que ho hem
fet malament perquè no hem guanyat
la Copa d'Europa.
Guanyar la lliga Europea seria un èxit però un altre èxit és estar tants anys en primera línia del bàsquet europeu
La Copa d 'Europa, la gran assignatura pendent per a molts, i per a vostè el primer, oi?
Sí, però s'ha de tenir en compte que
un tipus de competició com aquesta
és molt difícil de guanyar; hi ha un
component de sort molt gran. Enguany,
per exemple, després d 'una gran lliga
en què quedem prim ers, juntament
amb el Panathinaikos, que en dos par-
tits (els quarts de final) puguem q-ue
dar-ne fora, denota fins a quin punt
resulta difícil guanyar la competició i
fins a quin punt hi pot tenir a veure el
co mponent sort. Nòsaltres, ev ident
ment, aquest any aspirem a guanyar
Ia, però no és que hi aspirem ara, és
que hi aspirarem sempre. D'altra ban
da, també ca l dir que, des que ex is
teix la Final Four, el club d'Europa que
més cops l' ha disputada ha estat el
Barcelona. I això, que alguns poden
considerar un fracàs, jo ho considero
un èx it.
Una de les finals, la del famós tap a Montero, no es va guanyar per autèntica injustícia.
És igual; el que ven és dir el que di
uen. Bé, doncs que vengu in . Això no
significa que compartim els seus crite
ris. La reali tat és que no l'hem guanya
da mai, i seria un èxit aconseguir-la. Però
un altre èxit és estar com nosa ltres du
rant tants anys en primera línia del bàs
quet europeu. I tan a aprop, tantes ve
gades, amb els mitjans dels quals dis
pose m en co mparac ió amb altres
clubs ... , aquest és un altre tema de què
tampoc es parla!
Aquest any els crítics coincideixen a assenyalar el seu Barça com el màxim favorit per guanyar la Final Four. Hi coincideix?
No, perquè aquests mateixos crítics
són els que l'estiu passat deien que
érem idiotes perquè deixàvem marxar
els bons i fitxàvem els dolents. Ara,
aquests mateixos críti cs afirmen que
som els candidats, així que no puc es
tar-hi d'acord de cap manera.
A banda de la Copa d'Europa, falta alguna cosa en el currículum d'Aito?
Això del currículum ja no ho veig igual
que abans. Quan era jove sí que aspira- ,.
va a guanyar una Lliga o una Copa del
Rei ... , però amb els anys he deixat de
quantifica r les satisfaccions per títols. I
és que, de l'any del qual estic més or
gu llós d 'haver treballat millor, és de l'any
en què vam aconseguir la pitjor classifi
cació: vam ser tercers a la Lliga ACB,
ens van eliminar de la Copa Korac. .. En
canvi, aquell any penso que vam treure
millor rendiment en relació a les difi
cultats qu e teníem. Jo ara estic en
aquesta línia, mesuro la satisfacció pel
rendiment que aconseguim a partir del
que tenim i les dificl,lltats que trobem,
no per una classificació concreta.
Llegiu aquesta entrevista, ampliada amb qüestions
tècniques, a la web d'internet de la Fundació Claror: www.claror.org
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona, on visc. Fantàstica!
• Un lloc per anar de viatge? M'agraden els països on hi ha molta humanitat , que és una mica e l que cada cop tenim menys aquC Pe r exemple , Portugal, Sud-Amèrica, CentreAmèrica ...
• Un plat? Des d'uns ous ferrats fins a unes ostres.
• Un llibre per llegir? La alternativa del diablo .
• Una pel'lícula de cinema? El expreso de medianoche.
• Un mitjà per estar informat? Tots, per veure el diferent tractament que té una notícia i després treure'n les pròpies conclusions.
• Mar o muntanya? Potser m'inclino més per la muntanya, per la tranquil·litat.
• Un cantant o grup musical? Melòdics, com Mocedades.
• Un esportista? Michael ]ordan.
• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Més que conèixer, m'agradaria poder aprofundir amb moltes persones interessants.
• Què valora més de les persones? Que siguin elles mateixes, tant en els defectes com en les virtuts.
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Com que no estaria preparat, dimitiria perquè hi posessin un altre.
• Dretes o esquerres? Crec que és una dicotomia una mica superada.
• Què s'enduria a una illa deserta? No ho sé. Probablement trobaria coses interessants a la pròpia illa.
• Un desig confessable? No tinc ni idea.
TOT CLAROR 9
_ Dietètica
"-
LES AL-LERGIES Quina incidència hi tenen
els aliments? per Maria Dolors Villanueva, dietista
Erupcions cutànies, picors, cansament, decaïment... símptomes que no sempre tenen una causa fàcil de trobar, però que poden ser ocasionats pel rebuig de l'organisme a determinades substàncies dels aliments que ingerim. És per això que cal controlar la dieta i no abusar d'alguns productes que, per la seva composició, solen originar reaccions negatives en el nostre cos.
Entre les moltes al·lèrgies que po
dem sofrir hi ha les causades per la
ingestió de determinats aliments, la
freqüència de les quals s'ha xifrat en
tre el 0.2 i el 3% de la població. I és
que les alimentàries són les més con
trovertides, ja que presenten més di
ficultat a · l'hora de trobar-ne l'origen.
Els símptomes solen presentar-se al
cap de dues hores aproximadament
d'haver pres l'aliment, en forma d'ur
ticària, dermatitis, rinitis, asma, nàu
sees, vòmits, diarrea o dolors abdo
minals.
Els additius, els conservants i els colorants són potencialment causants da1-1èrgies
Per pal ·liar aquestes al· lèrgies el
més aconsellable és seguir una dieta
que elimini els aliments in.gerits amb
més freqüència, encara que alguns
productes, per la seva composició,
són més propensos a originar-les. Es
tracta del blat, la llet i derivats, l'ou,
el peix, els aliments rics en greixos
(com la xocolata) i algunes fruites
10 TOT CLAROR
com les maduixes, els préssecs i els
plàtans, totes tres molt riques en sa
lic ilats, unes sals qu e acostumen a
ca usar al·lèrgies, sobretot a la pell , i
que també trobem en les verdures.
En canvi, la pera i la poma no no
més no en so len provoca r sinó que,
per exemple, la fibra de la poma pos
seeix propietats que ajuden a depurar
l'intestí i eliminen les substàncies per
judicials.
Un altre ori gen dels sa li ci lats és
l'àcid acetilè sa licílic, que es troba en
l'aspirina i en els medicaments que
en contenen .
Congelats i colorants
Avui dia el progrés de la tecnologia
alimentària ha introduït en el mercat
productes de molt bona qualitat, però
que necessiten additius, conservants
i colora nts (causants d'al·lèrgies en
potència) per a la seva preparació i
conservació. No es tracta de suprimir
los totalment de la dieta : el que cal
és controlar-ne la quantitat.
Com a exemple podem citar la tar
tracina, un colorant utilitzat en alguns
aliments, fàrmacs i cosmètics.
També certs productes conge lats
poden produir al·lèrgies causades pels
Als productes congelats, com per exemple les patates, se'ls afegeixen antioxidants que poden originar al·lèrgies de tipus asmàtic
conservants. Per posar un cas, a les
patates congelades se' ls afegeixen sul
fits perquè no es tornin negres, i
aquests antioxidants poden originar re
accions immunològiques, sobretot de
tipus asmàtic.
Els productes envasats en llauna són
susceptibles de provocar-ne, ja que
porten níquel, un mineral que hem
de contro lar i que també és present
en alguns vegetals com els espàrrecs,
les cebes i els bolets. De la mateixa
manera, són molt rics en níquel els
cereals integrals, motiu pel qual el pa
i el cereals refinats són els més reco
manables perquè el procés de refina
ment els empobreix en minerals.
Les lIevadures poden produir urti
cària crònica i en moltes persones el
pa, si no està ben cuit, pot provocar
gasos perquè co nté lIevadures vives
que fermenten en l'intestí. Quant a
_______________ _ _ __ Dietètica
Els llevats, la penici1-lina o el florit són substàncies tòxiques que poden ocasionar reaccions d'intolerància si se1n sobrepassa la dosi recomanable.
ll egums, se'n pode n me nj a r de to ts
menys de pèso ls.
Intolerància alimentària
No to tes les reaccio ns produïd es
pe r la in ges ta d 'a lim e nts só n a l·
lè rgiques, sinó que a lgunes es de uen
a into le rància alime ntà ri a i no impli
que n mecani smes immuno lògics.
Un exe mple comú d ' into le rà nc ia
se ria e l de la ll et, pe r causa d 'una de
fi ciència de lactasa, un enz im que me
ta bo litza la lactosa. Aqu esta me na
d ' into le rà nc ia é s mo lt ha bitu a l e n
l'edat adulta, ja qu e s' ha de ixat d e
pre ndre ll e t durant un te mps i s'h a
perdut aquest e nzim .
També resulta freqüent la intole ràn
cia a l gluten o malalti a celi àti ca, que
té a ve ure, principalme nt, amb la pro
teïna de ls ce reals com e l blat, l'ordi i
la civada.
Un a ltre cas, e l de l glutamat mo
I nosòdic de sa lses, pastill es de brou i
Altres causes de les al-Ièrgies Les malalties al · lèrgiques són molt freqüents i es deuen a reaccions d'hiper
sensibilitat immunològica a alguna panícula que respirem, a la substància que deixa anar un animal quan ens pica o a un aliment que mengem.
Algunes estadístiques realitzades en diferents països apunten que la incidència de les al·lèrgies correspon a un 15-20% de les patologies.
Cal dir que vénen determinades pels mecanismes immunològics de cada persona, però també per altres factors tant o més importants, com l'hereditari o l'edat. Alguns estudis han demostrat que un 40% dels afectats tenen antecedents fa miliars i que moltes al ' lèrgies solen aparèixer habitualment en els primers anys de vida i l'adolescència.
Altres factors com el nivell socioeconòmic, la contaminació ambiental i els hàbits alimentaris també són elements impoltants per tenir en compte.
sopes pre pa rad es, po t ocas io na r e n
pe rsones sensibles una reacc ió d ' in
to le rància qu e afecta e l siste ma ne r
viós. Aquest add itiu , que pote ncia e l
sabo r, es fa se rvir de vegades e n ex
cés en la cuina o ri ental i ja es cone ix
la síndro me de l restaura nt xinès, ca
racte ritzada pe r opressió to ràcica, sen
sació de ca lo r, for migue ig i rigidesa i/ o debilitat.
Control alimentari
El s a lime nts que provoque n me nys
a l'l è rg ies só n la pa ta ta, l'a rròs, la
po ma i la pastanaga. Pe r a ixò, la di e - ..
ta d'e liminac ió pe r a desca rta r l'a l·
lè rgia se rà ri ca e n aquests produc
tes, a ixí com e n ve rd ura de poc con
sum i ceba bullida. Cal te nir e n comp-
te que qua lsevol ca rn e n po t provo
ca r, to t que la de me nys risc és la de
xa i, i q ue no convé excedir-nos amb
e l te, e l cafè, la xoco lata i e ls fruits
secs.
També caldrà contro lar la quantitat
de ce rtes substà nc ies tòx iqu es, com
e ls ll evats, la pe ni c il ' lina (molt present
e n e ls productes làcti cs) o e l fl o ri t, que
pode n o ri ginar reaccions d ' into le ràn
cia e n cas que se'n sobrepassi la dosi
idònia. El fl o rit, pe r exemple, es troba
e n e ls bo lets, e l fo rmatge, la quall a
da, la mantega, la cansa lada, e l xoriço
o e l pe rnil , als quals n'afegim pe r aco n
seguir un sa bo r pa rti cul a r. Altres a li
me nts, com la me lme lada, la ge lati
na, e l te i les es pèc ies, e n pod e n
produir o són la base de l seu desen
vo lupa me nt.
20% 130% dpte.
l els mesos de febrer març
de
fins acabar les existencies, no t' ho perdis i
NIKE - ADIDAS - UMBRO COMPLEMENTS DE BANY LUANVI - FILA
de temporQda
I ~IXAMPL~ I 4tiW*
CI Cartagena, 227 Tel. 93 23295 68
- Mens sana
COM POTENCIAR LA FORÇA DE VOLUNTAT?
per Carme Giménez i Camins, llicenciada en psicologia
Com podem adquirir una voluntat ferma que doni aplom, resolució i ordre al nostre caràcter? En la societat abúlica i hedonista en què vivim -cada dia augmenta el nombre de persones plenes de contradiccions i febleses-la voluntat no està de moda, i això no ens aj uda.
El primer que hem de saber és
que la voluntat és una facultat
humana, ja que la resta d'éssers vius
es regeixen només pels instints. Per
exemple, ens semblaria un acudit
imaginar un gos o gat amb una agen
da pensant què faran demà passat o
el mes proper; només nosaltres po
dem dirigir i planificar de forma cons
cient la vida.
Actualment donem molta impor
tànci a a la intel'ligència perquè su
posem que ens allibera de l'esforç
que comporta qualsevol objectiu de
sitjat. Sovint em trobo estudiants que
es pensen , ingènuament, que qui
necessita passar-se moltes hores
"fent colzes" és perquè li falla
l'intel·lecte , i es creuen rucs
comparats amb els companys que es
vanaglorien de treure bones notes
sense estudiar, com si adquirissin els
coneixements per osmosi .
Concretar els objectius i els motius
La força de voluntat no està ben
vista. En part, la mala premsa que té
ve perquè, segons Freud, la volun
tat (que va anomenar "superjo") era
un factor repressiu del "jo", cosa que
va originar l'antipatia; se la veia com
un fre, quan en realitat hem d'en-
12 TOT CLAROR
tendre-la com un factor que ordena
el conscient humà i que aconsegueix
que no siguin els instints els que do
minin la personalitat.
Si ens adonem del valor que té
per a nosaltres aquest factor, po
drem potenciar-lo tenint en comp
te que està íntimament lligat amb
l'automotivac ió i la programació .
Una vegada plantejat l'objectiu que
volem assolir, hem de cultivar els
motius que ens hi impulsen i pre
parar u na programació que ens mar
qui el camí per arribar-hi . És com
aquells amics que sempre que es
troben pel carrer es diuen "Hem
de quedar per anar a prendre un
cafè", però fins que no agafen
l'agenda i concreten el dia i l'hora
mai no ho fan .
En el cas d'una persona que vul
gui participar en una cursa i guanyar
Ia, és fonamental que abans planifi
qui les hores diàries que vol dedicar
a l'entrenament i quins exercicis ne
cessita per preparar-se bé. Si no té
en compte aquesta programació, li
resultarà molt difícil ser persistent.
De la mateixa manera, un estudiant
sense una organització diària de les
hores que li calen per aconseguir
bons resultats acadèmics i que no
renovi sovi nt les seves motivacions
personals, tindrà dificultats per vèn-
Voler és poder, sempre que entenguem aquest "voler" com la facultat volitiva que ens mou a actuar i a portar a terme els projectes personals
cer les distraccions que s'interposen
a l'estudi .
Qualsevol facultat que vulguem
desenvolupar requereix exercitar-la
de forma constant; fem cas de la dita
"una flor no fa estiu", perquè només
allò que siguem capaços de realitzar
amb constància ens donarà fruits sig
nificatius. Però la persistència i
l'esforç tenen pocs adeptes, i fi ns i
tot la publicitat ens mostra que po-
________________________ Mens sana
dem aprend re o mill ora r fàc ilment
amb poca ded icac ió, ga irebé
d'una manera màgica.
Com podem saber si hem desenvolupat la força de voluntat?
Si en les nostres actuacions a la
vida predominen les decisions i in i
ciati ves i so m metòdics i pe rseve
rants, la nostra puntu ació se rà alta
en aquest aspecte; en ca nvi, si ens
Una vegada plantejat l'objectiu que volem assolir, és important cultivar els motius que ens hi impulsen
movem pe r ca pri cis, rampell s, im
provisac ions i avance m a ba tzega
des, sign ifica rà poc poder so bre la
pròpia vida i que ens costa dominar
les c ircumstàncies que ens envolten.
Qualsevo l persona desproveïd a
de força de vo luntat és vulnerabl e,
es torna un ésse r desvalgut i deso ri
entat , in ca paç de retrobar e l se u
nord ; sense aquesta consistència in
-terior és com una full a que es mou
\
segons d 'on bufa e l vent. Per això
Rousseau en les seves Memòries afir
mava que " Únicament la feb lesa de
la nostra vo luntat constitueix la nos
tra debili tat".
Com cada Ca p d 'Any, l'ini ci del
2000 és un moment ple de nous pro
jectes que, si no vo lem que qued in
oblidats, hem de pl anificar acurada
ment. És una ocasió idònia pe r po
tenciar la vo luntat, si so m ca paços
d 'o rganitza r-nos la v ida de manera
diferent i ca nviar aquells hàbits que
sabem que limiten les nos tres aspi- .
rac ions personals.
Voler és poder, sempre que enten
guem aquest "voler" com la facultat
Hem de planificar acuradament els nous objectius si no volem que quedin oblidats
vo li t iva que ens mou a actuar, a no
conformar-n os amb " l'ana r fe nt", a
sabe r rea litza r projectes perso nals i
po rta r-l os a te rme amb constància i
d isciplina. Com deia el psicò leg ca
ta l ~ Carl es M . Espinalt, " La perso na
que no té projectes és un pro jecte
de persona", ja que no hi ha res que
ens sa ti sfac i més que saber que te
nim a les mans el timó de la nostra
vida.
- En fonna
LES RUTINES A LA SALA DE FITHESS
Una de les paraules clau en una sala de fitness i muscu lació és la "rutina". Rutina bàsica, específica, per a lumbàlgies, per recuperar un genoll. .. n'hi poden haver moltes segons els objectius que cadascú persegueixi, encara que hi ha trets característics que les d iferencien .
E.B . Les rutin es són els programes d'en
trenament, el te mari on es co nstata
objectiva ment la progress ió de cada
usuari i els exercicis 'i indicacions que
ca l seguir. Es t racta de la millor ajuda
que podem trobar per planificar i apro
fitar bé l'ent renament, tant si baixe m
per primer co p al gimnà~ com si en
som ass idus.
En cada ru t ina es defineix el nú
mero de repeti cions de cada exercici
i la quantitat de sèri es, els minuts de
descans ent re exe rcicis, la freqüèn
cia d'entrenament durant la setmana
14 TOT CLAROR
i tots els elements tècni cs que ca lgui
especifica r, així com la representació
gràfica de l'exercic i.
En les de fitness o modelatge s'acos
tumen a utilitzar uns dos-cents exerci
cis, que es combinen per preparar ru
tines de tota mena, tot i que en gene
ral podem distingir tres nivells de ruti
nes o programes d'entrenament.
Rutines segons els nivells d'entrenament
Les rutines no poden ser igual per a
cada usuari , cosa que implica que una
El .treball cardiovascular és bàsic en el nivell d'iniciació, i esdevé el complement ideal d'aparells i màquines de to muscular
persona que no ha fet mai esport o
que fa temps que no en practica ha de
comença r amb la pauta d'una rutina
d'iniciació.
Segons Eduard Teixidó, un dels co
ordinadors de la Sa la de Fitness i Mus
culació de l'Esport iu Claror, " l'objectiu de la rutina d'iniciació se centra a aconseguir una armonia i equilibri en el treball de tots els grups musculars, i els exercicis s'orienten a aprendre els elements bàsics per aconseguir una coordinació general en l'ús dels aparells i de la preparació física general".
Els grups musculars que es treba
llen en la ini ciac ió són generals per
asso lir l'equilibri entre totes les parts
del cos però en aquest nive ll en què
la forma física és precària pren molta
importà ncia l'entrenament cardiovas
cular "que pot ocupar entre el 30 i el 40 per cent d'una sessió d'una hora". I
és que els exe rcicis ca rdi ovascu lars
esdevenen primordials per a tot aquell
que comenci a posar-se en forma, són
molt senzills de practi car i es poden
anar adaptant a mesura que la forma
física millora.
La pràctica de la rutina en el nivell d'ini
ciació sol allargar-se uns dos mesos, enca
ra que depèn de la freqüència de l'entre
nament, que hauria de ser de tres cops
per setmana, i dels objectius de cadascú.
Un cop assolit aquest primer nivell es
_____________________________________ 1Enfonooa
pot canviar de rutina per passar a la de
nivell intermedi.
Com que la forma física i la coordi
nació de l'usuari ja és més elevada, la
rutina intermèdia afegeix elements més
elaborats, exercicis d'un component
tècnic més alt i variacions en les indi
cacions : augmenta la càrrega de tre
ball (pes) i la intensitat de les sèries, i
disminueix el temps de descans o res
titució entre exercicis.
És ara quan es comença a treballar
amb pesos lliures, perquè el movi
ment gu iat que ens permet la mà
quin a té unes limitac ions . Segons
l'Eduard Teixidó "es fa necessari, per seguir millorant l'equilibri i la coordinació, utilitzar les peses que ens exigeixen atenció, més autopercepció del propi cos i un treball més acurat del sistema nerviós".
La rutina intermèdia també ens per
metrà especificar més segons les ne
cessitats i objectius de cadascú inci
dint en el treball d'un grup muscular
o d'una zona corporal concreta.
Qualsevol rutina ha dinc10ure una secció amb exercicis de mobilitat articular i estiraments per evitar problemes musculars
Per exemple, el més comú en no
ies o dones és treballar especialment
el tren inferior, és a d ir, malucs, glutis i
abdominals, mentre que en nois o ho
mes el més habitual és incid ir en el
tren superi or de bíceps, tríceps, dor
sa ls, pectorals ...
"El 60% de les persones que visiten la sala de fitness i musculació es mantenen en aquest segon nivell, tot i que n'hi ha un tercer en què el sistema d'entrenament és molt més competitiu i enfocat cap a la musculació, el culturisme o un alt nivell muscular", comen
ta Teixidó . Requereix, doncs, ~ I eva
des dosis d'exercicis de muscu lació, i
esdevé un pas més després del fitness
, GAU DI
Ò PT I e s
o modelatge. Es tractaria de potenciar
i in tensificar l'entrenament d'unes zo
nes concretes, basant-se en més re
peticions i menys descans: en defini
tiva, una preparació física elevada.
Rutines específiques
Dins la generalitat, cada rutina pot
ori entar-se a les necessitats de cadas
cú, sobretot en les patologies. En
aquests casos, l'usuari treballa un pro
grama complementari d 'acord amb la
patologia en concret per compleme
tar el programa de fitness genera l i
alhora mitigar el problema. Les ru ti
nes específiques poden resoldre infi
nitat de complicacions com els cervi
codorsa ls, la rehabilitació de genoll ,
la hipelordosi, cervicals, lumbàlgies ...
El que ca l tenir cla r, però, és que
en qualsevol rutina, sigui del nivell
que sigui, és fonamental incloure es
tiraments i exercicis de mobilitat art i
cular per evitar problemes de sobre
càrrega i relaxar la musculatura.
• P'ROFESSIONALITAT • AMPLIA GAMMA DE PRODUCTES
• EXAMEN VISUAL
• GARANTIA DE QUALITAT
• PREUS ESPECIALS PER A ABONATS
I FAMILIARS DE LA FUNDACiÓ CLAROR
LA MODA SOL AL MILLOR PREU
• PROVA GRATuïTA
DE LENTS DE CONTACTE
• TALLER PROPI
I
l. PARELLA VIDRES SOL GRADUAT
~ 4.900 PTES*
VIDRES PROGRESSIUS
DES DE
1 9.500 PTES* .~
f i I
29,5 EURDS 1 17 EURDS
+/- 4 E 9F. +/- 2 e lL. +/- 4 ESF. +/- 2 elL .
.. ... ~ ................... : ... ......................... ............ .. . ......... .... . ..... ............................. , ... ........... .. .................................. ............................. ; .... ............ .......... ... .
PRESENTA AQUEST VAL EMPDRTA'T
~ 1 S PARELLS DE LENTS DE CONTACTE DIÀRIES, O
• UN PRÀCTI C RE GAL
GAUDí ÒPTICS C / MALLORCA, 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 7240
• C. ROSSELL '
~ ~I ~ -/ C. PROVENÇA <3 ::í
,~q,A;. 1 ~,!I,\ I I ~ ~ ~ J. <3
~ C. MALLORCA " ----/
~~ ~ ~ -' C. VALÈNCIA
FRECUENCIA BLANQ
Su Especialista en electrodomésticos
Mallorca, 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07 BOSCH
Lavavajillas Carga variable
•
Mod. WFL 1600EE
Precios especia/es en Secadoras Consultar ofertas Aire acondicionado
con bomba de calor Precios I,V.A Incluldo
•• LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax93.243.16.61
REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige unos amplio s conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.
~========================~~==========~============~===-1
Societat
CAS MVRURGIA: LA PLATAFORMA DE VEïNS PLANTEJARÀ UN PROJECTE
ALTERNATIU A LA PROPOSTA MUNICIPAL
El cas de 1'llIa Myrurgia segueix d'actualitat al barri de la Sagrada Família. I és que els dos darrers mesos han generat una intensa activitat entre els veïns i entitats membres de la Plataforma "Sal vem l'llla Myrurgia" i el Districte de l'Eixample. Després de les primeres mobilitzacions el Districte va refer el seu projecte, però la Plataforma el va rebutjar per insuficient i va convocar noves mobilitzacions. Ara, ambdues parts estan pendents de la celebració d'un Ple Extraordinari al Districte per debatre la qüestió. Per la seva banda, la Pla-
I taforma està elaborant un projecte propi per a l'aprofitament just de l 'espai Myrurgia.
S.L. Els dos darrers mesos han estat es
pecialment intensos tant al barri com
a l'Adm inistració municipal.
Tal com anunciàvem en l'ú ltim nú
mero de Tot Claror ep una informació
de darre ra ho ra, l'Aj u n ta me nt de
Barcelona va presentar davant la sub
comissió d'urbanisme unes modifica
cions respecte del seu projecte inici
al. En el cas concret de l'Illa Myrurgia,
aquestes modificacions, aprovades per
la subcomissió, consistien a preveure
un espai d'aproximadament 1.000 me-
tres quadrats per a equipaments pú
blics. La resta de l projecte no sofri a
modificacions destacables, a excepció
de la insta l' lació d'una residència per
a esportistes, erò se seguia mantenint
la idea de construi r habitatges d'alt es
tànd ing i un poliesportiu privat.
La Plataforma de veïns i entitats de
la Sagrada Família, un cop escoltat el
nou projecte municipal de boca del
gerent del Districte de l'Eixample, Jordi
Carbonell , es va reunir a la seu de l'As
sociació de Veïns per valorar la nova
situació. La reunió va fer-se el 10 de
febrer, i els veïns i les entitats pre
sents van acordar per unanimitat re
butjar la proposta de l'Ajuntament i
continuar la seva activitat re ivindicati
va. Així ho van fer saber a l'opinió pú
blica mitjançant un comunicat de
premsa adreçat a tots els mitjans de
comunicació.
. La Plataforma, tot i considerar posi
tiva l'obertura d'una via de diàleg i ne
gociació amb l'Administració, va argu
mentar que la concessió de 1.000
metres quadrats era totalment insufci
ent perquè no donaven cabuda a la
TOT CLAROR 17
_ Societat
construcció de cap dels tres equipa
ments públics demanats: la residència
per a gent gran, l'escola bressol i el ca
sal de gent jove.
27 de febrer, la cadena humana
Rebutjada la proposta municipal, el
següent pas de la Plataforma va ser
organitzar una festa ludicoreivindica
tiva el diumenge 27 de febrer.
Prop de 600 veïns es van manifes
tar pels carrers del barri i van aconse
guir envoltar l'Illa Myrurgia amb una ca
dena humana. La Festa va començar a
l'avinguda Gaudí cantonada Provença
amb una animada cercavila. Després
de recórr.er els carrers de Provença, Sar
denya i Mallorca, tots els veïns i repre
sentants de les entitats adherides van
col· laborar a pintar un mural festiu-rei
vindicatiu .
La jornada també va servir per re
collir 300 signatures més que, suma
des a les anteriors, fan que la Plata
forma de veïns i entitats de la Sagrada
Família tingui el suport de pràctica
ment 4.000 veïns del barri .
Taula rodona al Col·legi d'Arquitectes
El dilluns 28 de febrer un grup de
set arquitectes va debatre el usos dels
equipaments i el futur de la ciutat en
@studis de 8 1imatitza
una taula rodona organitzada al Col·
legi d'Arquitectes de Catalunya sota
el títol "Nous usos entorn del concep
te equipament? De Piscines i esports
a l'Illa Myrurgia".
Els ponents de la xerrada van ser
Josep Maria Guillumet, vocal Director
de Formació; Daniel Navas, Director
de l'Àmbit d'Urbanisme, i els arqui
tectes Salvador Matas, Josep Maria
Vilanova, Manuel Ribas, Ferran
Navarro i Albert Puigdomènech.
Tots van coincidir a criticar l'actual
política urbanísti ca executada per
l'Ajuntament de Barcelona.
Albert Puigdomènech va expressar
una de les afirmacions més contun
dents de la xerrada: "/a ciutat s'aca
ba". Entorn aquest tema tampoc va ha
ver-hi polèmica, al contrari; tots els
col ' legues van coincidir que a
Barcelona s'acaben els solars verges
on es pugui construir de nou, la qual
cosa ocasiona que els espais reservats
per a equipaments, els més febles se
gons els arquitectes, sucumbeixin
davant dels interessos privats . En
aquesta línia, tots els ponents van evi
denciar el perill que, si segueix aques
ta dinàmica, quan s'acabin els equipa
ments es comencin a privatitzar els
espais reservats o definits per a zones
verdes.
Si voleu més informaciÓ sobre el cas Myrurgia, podeu êonsultar el web d'internet elaborat per la Plataforma d'Entitats i Veïns deia Sagrada Família. l'adreça és: go.to/myrurgia
El Districte es compromet
a convocar un Ple extraordinari
Paral . lelament a les accions de divulgació i reivindicació al carrer, la Plataforma de veïns i entitats de la Sagrada Faml1ia ha iniciat una altra via de treball basada en la presència d'una representació de la Plataforma als plenaris del Districte de l'Eixample.
La Plataforma va assistir al darrer plenari el passat 14 de març amb pancartes i fulls informatius per demanar la concessió d'un Ple extraordinari per tractar el cas concret de PIlla Myrurgia.
Tot i començar amb tres quarts d'hora de retard i una tensió inapropiada dels plenaris del Districte, els membres de la Plataforma van esperar el tom de precs i preguntes per formular la proposta.
La regidora del Districte de l'Eixample, Carme San Miguel, va respondre afirmativament a la petició.
Tot i que des de la regidoria encara no s'ha concretat el dia i hora del Ple extraordinari, Carme San Miguel va manifestar a Barcelona Televisió: "em sembla molt bona idea la celebració d'un Ple extraordinari i que els veins de la Sagrada Famt1ia puguin i vulguin col· laborar a la planificació dels equipaments al seu barri" .
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE: • AIRE CONDICIONAT
• CALEFACCIÓ
• VENTILACIÓ
Encarnació, 140 . Te/. 932851227 . Fax: 93 285 12 52 . 08025 Barcelona • FRED INDUSTRIAL
horas
,.
strenos desde
uchas copias a, tu
DIS~OSICION Recorta esta inscripción y entrégala con todos los datos e cualquiera de las maquinas arriba indicadas o bien envíala por correo a HOLLYWOOD BOULEVARDTM, c/Guitard, 43, 5·3, 08014 Barcelona. Si lo prefieres puedes hacerte socio lIamando al teléfonp 93 409 88 00 Y te enviaremos el carnet por correo.
Nombre y Apellidos: : ........ ..................................................................................... ... .
Dirección: ........ ... ..... ........ ' ......... .................................................................................... .
Código Postal: .......................................... .... Teléfono: ............................. ............. .. .
N° Tarjeta Visa ............................................................ ........... .. .. ....... .......................... .
Maquin~ de la que quieres ser socio: .................. ... ...... ..... .. ......... .
PROMOCIÓN VALIDA HASTA El 31 DE DICIEMBRE DEl 2000
_ Reportatge
EL BARRI DE LA SAGRADA FAMíLIA, CAPDAVANTER EN MEDI AMBIENT
LES ENTITATS DEL
PER MILLORAR
BARRI, UNIDES L1ENTORN
El novembre de 1998 naixia al barri de la Sagrada Família un projec~e de sensibilització ciutadana vers el medi ambient. La campanya "A I barri, naturalment" ha posat en marxa moltes accions i segueix en la mateixa línia d'actuació per fer de la Sagrada Família un barri sostenible.
E.B. La ca mpanya "AI barr i, natural
ment", fruit del treball co njunt d'un
col ·lectiu de 22 entitats del barri i de
l'Admin istrac ió municipal, va néixe r
co m un proj ecte de barri , úni c a
Barce lona, que pretenia consc ienciar
els veïns sobre qüestions relacionades
amb el medi ambient. Mitjançant ac
cions intern es de cada entitat i altres
d 'extern es i co nj untes, e l projecte
d'Educació Ambiental persegueix qua
tre finalitats bàs iques: millorar el medi
ambient al barri , potenciar. l'educació
pel que fa a l'adquisició i/o modifica
ció d'hàbits saludables, conscienciar en
la co rres po nsabilitat els d i fe rents
agents socials i avançar en la línia de
col·laboració entre el món associatiu i
l'Administració.
20 TOT CLAROR
La tasca intensa de la comissió me
diambiental ha permès assolir molts
dels obj ectius i, tant ciutadans com
di ferents estaments de l'Admini stració
municipal (Districte de l'Eixample, Ins
titut Munic ipal d'Edu cac ió de
Barce lo na) s'han in vo lucrat en les
moltes i diverses accions a curt, mitjà
i llarg termini .
El reciclatge, punt de partida
La quantitat de residus que gene
ren les ciutats s'ha fi xat especialment
en la reco lli da se lecti va per ta l de
reduir l'impacte de les deixa lles sobre
el medi ambient i estalviar energia i
matèri es primeres gràcies als tracta
ments posteriors de reciclatge.
A Barce lona cada cop hi ha més
opcions que facili ten als ci utadans el
reciclatge: contenidors específics per
a' paper, vidre i plàstic; recollida porta
a porta de mob les i trastos ve ll s, i
pun ts verd s o deixa lleri es (equipa
ments per a deixa ll es que no tene n
cabuda als contenidors de reco lli da
se lecti va) .
AI barri de la Sagrada Famíli a, el
reciclatge i la recollida se lectiva han
estat punts clau, ja que, paral·lelament
a l'augment progress iu dels conteni
dors, s'han endegat altres vies de re
co llida que, a poc a poc, va n guanyant
adeptes.
Per exemple, l'Associació de Veïns
de la Sagrada Família fa dos anys que
recull ampolles de cava bui des per
recicla r-ne el vidre, i també elabora
sabó a parti r de l'o li domèsti c usat.
Contenidor de compostatge
Més de quaranta famílies s'han ins
crit per fer ús del contenidor de com
postatge instal·lat a la plaça Sagrada
Família que permet la recollida selec
t iva de matèri a orgànica. El conteni
dor accepta tant restes de menjar com
de jardineri a (fulles, branques, gespa
tallada ... ) i en el seu interior es realit
za el procés de co mpostatge per ta l
que el producte resultant pugui ser ut i
li tzat com a adob orgànic als parcs .
"Fem compost al Parcs" és una de les accions de més èxit al barrL i molts vel'ns ja han demanat la instanació d'un altre contenidor de compostatge a la plaça Gaudi
____________________________________ Iteportatge
A la plaça Sagrada Família ja fa temps que hi ha un contenidor de compostatge que permet la recollida selectiva de matèria orgànica
Aquesta acció forma part de la cam
panya de Parcs i Jardins "Fem com
post als parcs", que també s'ha dut a
terme en altres parcs de Barcelona,
tot i que no amb tanta acceptació per
part dels veïns com en el barr i de la
Sagrada Família.
L'èxit del contenidor de compostat
ge -hi ha persones que esperen per
fer-ne ús- ha ocasionat que se n'hagi
demanat un altre a la plaça Caudí.
En relac ió a accions pendents, la
instal·lació d'un punt verd o deixalle
ri a veurà la llum de manera puntual
per la Festa Major (dissabte 6 i diu
menge 7 de maig). La deixalleria ser
veix per reciclar aquells productes que
no tenen cabuda en els contenidors
convencionals de recollida selectiva,
com olis, fluorescents, pintures, me
dicaments o bateries de cotxe .
Actualment a Barcelona -concreta
ment al voltant de les rond es- ja hi ha
uns quants punts verds, però algunes
persones pensen que són massa lluny
del centre de la ciutat i que ca l inte-
E5PDR.,.5
grar-Ios als barris com un conten idor
més d'escombraries.
La presència d'espais verds
Segons dades de l'Aj untament de
Barcelona (1998), la ciutat co mpta
amb 1055.1 hectàrees de zona verda
(sense incloure les 1.795 del Parc de
Collserola), de les quals 457.400 m2
pertanyen al Districte de l'Eixample.
Els espa is verds, a banda d'oferir ser
veis de lleure als ciu tadans, com plei
xen funcions mediambientals com hi
gien itzar l'ambient, purificar l'ai re, pro
tegir del vent, disminuir la densitat de
soroll. .. Vetllar per la bona conserva
ció d'aquests espais és una de les ac
cions més fàcils de dur a terme: no
més ca l respectar les senyalitzacions,
no llençar esco mbrari es, netejar el
que embruta el gos, respectar al mà
xim els jardins i l'arbrat, no embrutar
la sorra de la platja ni emprar sabons
o detergents a les dutxes instal·lades.
AI barri de la Sagrada Família, els
Casals y Cu beró, 216 Tel/Fax 93 350 50 16 - 08031 BARCELONA
Entitats i equipaments que
participen en el projecte dlEducació
Ambiental
Centre Cívic Sagrada Famaia Pista Poliesportiva Municipa l Jardins de la Indústria (DE GaudO . Poliesportiu Municipa l Sagrada FamJ1ia . Fundació Claror' AMPA i CEIP Tabor . Escola Bressol Barrufets . Llar Sant Ignasi' Escola La Immaculada . APA i Patronat Socia l Escolar' AV Sagrada Familia ' Amics de la plaça Sagrada Família . Junta del Temple de la Sagrada Família . Unió de Comerciants i Botiguers Sant Pau-Gaudí . Mercat de la Sagrada Faml1ia . Associació de Comerciants Av. GaudlTemple . Associació de Comerciants Av. Gaudí Centre . Esbart Gaudí . Esplai Sagrada Família . AE Antoni Gaudí . Casal de Joves Kasal i Pebre ' Colla Drapaire Sagrada Família Qoves) . Club Petanca p laça Gaudí . Club Petanca Poblet Sagrada Familia . Serveis Personals Districte de l'Eixample . Institut Municipal d'Educació de Barcelona . Sector de Mobilitat i Via Pública . Regidoria de Ciutat Sostenible . Sector de Manteniment i Serveis.
veïns estan molt conscienciats quant
al respecte de zones verdes, sobretot
pel que fa a les "joies de la corona",
les places Gaudí i Sagrada Família, en
cara que hi ha altres iniciatives per
què joves i grans siguin conscients de
la importància de cuidar la natura.
L'hort al terrat i el Jove jardiner
AI Centre Cívic Sagrada Famíli a s'ha
ideat el projecte "Hort al terrat", en
_ Reportatge
El mapa verd de Barcelona
Una de les accions que vol dur a terme la Comissi6 Mediambiental és la d'elaborar el mapa verd, una guia on es visualitzi gràficament el barri i la ubicaci6 geogràfica de zones verdes, contenidors de deixalles, carrils de circulaci6, carrils bici, zones de vianants, semàfors ...
De moment es tracta d'un projecte, però el que sí que podem obtenir és el mapa verd de la ciutat, una guia on apareixen les organitzacions, assooiacions i entitats ciutadanes relacionades amb el medi ambient.
L'elaboraci6 del mapa verd de Barcelona s'emmarca en el projecte internacional Green Map, del qual podeu trobar informaci6 en l'adreça d'Internet www.greenmap.com.
Només 29 ciutats han elaborat el mapa verd, com per exemple Nova York, Sydney, Buenos Aires, Mont-real, Santiago de Xile, Liverpool o Kyoto. A Espanya Barcelona ha estat la primera i, de moment, l'única.
què un grup de persones de l'espa i
de gent gran s'encarreguen de man
tenir un hort. La iniciativa, a més, fo
menta la relació intergeneracional, ja
que els joves de l'Espai infantil apre
nen dels grans les principals premi
ses que ca l tenir en compte a l'hora
de tracta r la natura.
També s'ha creat la figura del Jove jardiner, una activitat endegada per
l'escola Tabor en què els alumnes de
quart de .Primària converte ixe n una
classe setmanal en una sess ió pràcti
ca a l'interior d'illa M ontserrat Roig.
La sessió s'orienta a aprendre les ei
nes bàsiqu es per treballar la terra i
permet que els joves plantin ll avors
que en poc temps se ran plantes.
Aqu es t projecte ha engrescat ta nt
alumnes com professors i ja es plan
teja repetir l'experi ència l'any vi nent.
El Camí escolar, un projecte pioner a Barcelona
Una de les experiències pilot que
s'estan treballant amb més intensitat
és la del Camí Escolar a l'escola Ta
bor, que s'espera totalment en ll estit
entre els mesos de setembre i octu
bre. Es tracta d'una via de ci rculació
per a vianats que s'activaria durant les
hores de màxima afluència d'escolars
al centre. Per triar el camí, es va rea
li tzar un estudi sobre els carrers més
utilitzats pels estud iants del centre, i
La recollida selectiva de deixalles permet reduir-ne 1ïmpade sobre el medi ambient i l'estalvi denergia i de matèries primeres
van sorgir-ne les principals v ies que
ca lia protegir: carrer Provença (entre
Lepant i Dos de Maig), Mallorca (en
tre Padilla i Dos de Maig), Cartagena
(e ntre Cò rsega i Aragó) i Castill ejos
(entre Rosselló i València).
De moment, el projecte ja ha mar
cat les principals vies i ha dibuixat en
les cruïlles grans senyals d'atenció per
pas d'escolars. No obstant això, en
cara hi ha alguns aspectes principals
no resolts : l'increment de la protec
ció mitjançant se màfors, l'amp li ació
d'algunes vo reres, la transformació
d'a lgu ns trams de carrer en zona de
vianants i les millores en senya li tza
cions vials, sobretot davant dels pàr
quings.
El projecte del Camí Escolar ja ha
aconseguit tenir èx it abans d'implan
tar-se definitivament, perquè després
de l'experiència pi lot al barri de la Sa
grada Família es vol introduir en altres
indrets de la ciutat.
Neteja i manteniment
Oficines i locals comercials
Especialista en poliesportius
lS:ríIJftIP1JfTifl@@f1S rd!@ U@ 1fl¿~f1flj/41¿ @1@ ~''JB:sIQl!))rtf1iiJ¡¡¡ . rc.~@r;€)ili,)
d!.@O P(f)líii€>S1!Z(f))1ifJiilJJl SJt1i[tjfl@@kt1J P;(Z(¿TffilJfík~@ ~ lM@;l!1J {;@7í/! fècarf?eZ~e:/ú¡
_________________________________ ]leportMge
Activitats de Festa Major per al medi ambient
Del gri s al ve rd Dissabte 29 d'abril Sortida: 9.30 h, de la plaça Gaudí Es tracta d'una marxa esportiva que anirà des de ls carre rs transitats i grisos de l barri fins a Collserola, e l pulmó ve rd de la ciutat. La caminada és gratuïta i dura rà unes 4 hores.
Jo rnada de portes obe rtes al Ce nt re Cívic de la Sagrada Família
Dissabte 29 d'abril, de 10 a 20 h S'hi organitzaran activitats de ludoteca i espectacle infantil.
Ta llers de recicl atge Dijous 4 de maig, de 9.30 a 12.30h Espai Infantil de l Centre Cívic S'hi faran tallers de pape r reciclat i fabricació de sabó amb oli de cuin a usat.
Fem festa al carrer Dijous, 4 de maig, de 16.30 a 19h Activitats de ludoteca al carre r Prove nça (entre Lepant i Padilla) i activitats esportives (entre Padilla i Cartagena) .
Festa de l Medi Ambient Dissabte 6 de maig, durant tot e l matí Plaça Gaudí Regal de plantes i repartiment de compost, lloguer de bicicletes per fer itineraris, parada de comerç just i lliurament de pre mis del concurs d'apara-
Av. Gaudi, 8 tda. (Davant Temple Sgda. Familia)
93/ 456·57-75
C. Mallorca, 490 (Cantonada Cartagena)
93/247-19·64
dors, que e nguany tractarà e l medi ambient. A la ta rda, e ls més joves podran ga udir amb la cercavil a qu e reco rre rà e ls ca rre rs de l Camí Esco lar i que come nçarà a les 5 de la ta rda a la pl aça Gaudí. Aca ba rà a la Ca rpa de Festa Majo r, insta l·l ada a la pl aça Sagrada Famfli a, pe r e nll aça r amb la xoco latada i l'espectacle infantil a cà rrec de Noè Rivas . Quan hagi fin a litzat l'espectacle es lliuraran e ls premi s de la 11/ Mos tra d'Art a les Escoles : els colors de la festa, basada en mosa ics re lacionats amb e l ba rri o la Festa Major. Hi pa rti cipen cinc escoles (Tabor, Ramon llull , Patronat Socia l Escolar, La Immaculada i escola Sagrada Família). Podre u veure aqu ests mosaics exposats a l'Espai Infantil de l Centre Cívic de l 26 d'abril a l 15 de maig.
Carril bici al carrer Provença (entre Sa rdenya i Marina) Del dijous 4 al dimarts 7 de maig
Punt verd/deixalle ria mòbil Cantonada de Le pant amb Prove nça Es tracta d'un punt d'informació, recollida i reciclatge de residus obert e l dissabte 6, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, i el diumenge 7 de maig, de 10 a 14 hores. També s'aprofitarà per recollir ampolles de cava buides.
FINQUES S AFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA FAMíLIA
~ .inunaIn¡o1Un
@ FINANCEM EL 100%
15 ANYS AL SEU SERVEI
HIPOTEQUES DES DEL 3,5% PROFESSIONALS IMMOBILIARIS AGRUPATS
COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASSOS - INVERSIONS
OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA *
*Presenlant aquest anunci en iniciar relació comercial ,
Visita la nostra web.www.immoinforn.com
I T. 93 456 57 75 Srta. Dolors
L'aigua: un bé que cal preservar
No es pot parlar de medi ambient sense fer referència a una de les preocupacions actu als més evidents: l'escassetat d'aigua, una problemàtica que no és exclusiva de Barcelona.
Un informe elaborat per la Corn'issió Mundial de l 'Aigua davant el segle XXI destaca com a principals dificultats el malbaratament, la contam.inaci6, la deforestaci6 i la degradaci6 dels sòls.
La soluci6 per prevenir o pal, Hal' les mancances d'aigua que podem sofrir en un futur no gaire llunyà passen per un estalvi en e l consum. Per intentar-ho, resulta molt útil instal ' lar dispo sitius d'esta lvi d' a igua o dosificadors a les aixetes i als electrodomèstics.
Encara hi ha una altra qüesti6 tant o més impoltant: la de mantenir l'aigua en bon estat i reduir-ne la contaminaci6. En aquest sentit, també podem ajudar des de casa, per exemple, evitant llençar per l'aigüera o pel vàter detergents, cUssolvents, olis, pintures ... Els detergents i sabons més recomanables s6n e ls que no contenen fosfats i, a més, per a la neteja del vàter podem utilitzar una barreja casolana de vinagre i detergent suau. No hem d'oblidar que llençar-hi materials sòlids com taps de plàstic o bastonets de cot6 dificulta la posterior depuraci6 i tractament d'aigües residuals.
Enciclopèdia del bàs quet
http : zon a 13 1.hyperrnart.net/
se leccion
La Selecc ió Espanyola de bàsquet és la primera que disposa d'un web, presentat oficialment el 15 de març passat. L'han ideat e ls period istes del diar i El MI/lleia Depor¡iva Jo rd i Roman i Julian Felipo, i ha es tat patroc inat pel' la Federació Espanyola de Bàsquet. Hi podreu trobar tots els protagonistes, resultats, rècords i les anècdotes més interessants de l'equip de la Selecció.
La primera novel' la a Internet
http://www.sUnonsays.com
Si domineu l'a nglès, us agrada llegir i SO LI internautes ... esteu d'enhorabona. L'escriptor Stephen King ha estat pioner en publ icar una nave l·la qu e només pot ll eg ir- se per lnte rn et. Es trac ta de Riding ¡he Bullet, una obra que només LI S costarà 430 pessetes. Això s í, no podre u copiar-la ni imprimir-la des de l'ordinador.
RELOAD
TOM JONES ARNEDO DISCOS. 1999
El miner de Gal' les torna a sorprendre amb Re1aad, un disc en què col, laboren The Cardigans, Robbie Williams, James Dean Bradfield, Van Morrison i The Pretenders. Jones vindrà en concert el divendres 12 de maig al Palau d'Esports de Barcelona.
LA CARTA ESFÉRICA
ARTURO P.ÉREZREVERTE ALFAGUARA EDICI0 NES
600 pA G INES
Després de quatre anys sense publica r una 110ve l·la ll arga, l'autor de La tab/a de Flandes, El Club Dumas i La piel del tambor torna amb una obra 011 l'enigma, la investi gac ió històrica i les referències a la li teratura nàutica marq uen la història d' Ull mariner sense vaixell , desterrat del mar, que és rescatat per una dona que I i torna ,'aventura marina.
Endll Teix idor (;11./1/1,,,
Ma.flIUI"!'
EL LLIBRE DE LES MOSQUES
EMILI TEIXIDOR PROA BETA COLUMNA
'~25 pAGINES
El llibre de les mosques és el nom d'un controvertit llibre secret que arriba a les mans d'una jove mestra q ue tot just fa les primeres passes professionals i sen timental s. Teixidor ha guanya t a mb aq uesta intrigant novel· la e l premi Sant J.ordi.
MRHAMBRE
JUAN PERRO DRO, SA. 2000
Santiago Auserón, excantant del grup Radio Futura, treu el tercer disc en solitari. Auserón o el seu alter ego, Juan Perro, que ha canviat de companyia i músics, retorna al so del rock tradicional sense abandonar alguns ritmes caribenys.
LAS ESQUINAS DEL AIRE
JUAl'i MANUEL DE PRADA ED. PLANETA
580 pAG INES
Un jove aprenen.t d'esc riptor descobreix en un llibre d'entrevistes la figura cl'Ana Martínez Sagi , l'estudi de la q ua l es convertirà aviat en l'obsessió i motor espiritual de l'autor. Es tracta d'una biografia de la poetessa i periodista (1907-2000) fi ll a de la burgesia catalana, anarquista i republicana.
PRESIDENTES
VICTORIA PREGO ED. PLAZA &JANES
382 pAGINES
E l ll ibre de Victoria Prego és un compend i del que han visc ut e ls quatre caps de govern de la democràcia espanyo la (Adolfo Suarez , Leopoldo Calvo Sotelo, Felipe Gonzalez i José Maria Aznar) i ells mostra des d'un altre punt de vista el decurs de vi nt-i -cinc anys de democràcia.
SU PERNA TU RAL
SANTANA BMG ARIOLA, SA. 1999
Assaborint l'èxit del nou treball, el veterà guitarrista Santana visitarà Barcelona el 20 de maig per actuar al Palau SantJordi. Una cita que no us podeu perdre si us agraden els temes vocals i instrumentals amb altes dosis de blues , rumba, soul ifunky.
UN ESPAÑOL ANTE EL HOLOCAUSTO
DlEGO CARCEDO ED. TEMAS DE HOY
278 pAGINES
Carcedo relata en aquest lli bre la hi stòri a, e ls sentiments i dilemes d'un jove diplomàtic que es troba sol a l'ambaixada de l'Espanya franq uista a Hongria, mentre contempla l'horrorós espec tac le de l'Holocaust amb la deportació i matança mass iva dels j ueus pels nazis.
~ ":,'''':''::.:;:;-'::::.''.: ;:, :::~:f;:S·if~},~
." ... ~ ... "".
DIGA 33 ANECDOTARIO MÉDICO
JOSE IGNACIO DE ARANA ED. ESPASA-CALPE
250 pAGINES
Aques t llibre reuneix un munt d 'anècdotes mèdiques , algunes visc udes pe l propi autor al ll arg de vi nt-i-cinc anys de professió i d'altres recollides per amics, companys de professió o dels pocs anecdotar is publicats sob re e l tema.
BLOODFLOWERS
THECURE UNIVERSAL HISPANIA. 2000
El grup anglès que en la dècada dels 80 va crear tota un corrent musical i estètic amb molts seguidors, torna al primer pla de l 'actualitat 20 anys després del seu naixement amb la publicació de Bloodflowers, un disc amb el que recuperen els seus sons de sempre.
"Alberto Gi aco metti ", al Centre Cultural Caixa de Catalunya, La Pedrera
L'exposició proposa un recorre
gut a través de l' obra i la t1'ajec
tò ri a vital de l' artista, en totes
les seves facetes creatives, i se
centra especialment en la temà
tica de l'ésser humà, en el retrat,
en la cara i la mirada de les per
sones que li eren més properes.
S'hi presenten pintures, escultu
res i gravats.
"Tresors de la Natura", al Museu de Zoologia
Per mitj à d' una mostra de peces de valo r natura lísti c i tradi c ió
c ient ífi ca , procedents de di fe rents museus i col·l ecc ions pa rti
cul ars de Catalunya, l'ex pos ic ió ens descobre ix les apo rtac ions
més notables i sovint desconegudes de les c iènci es natura ls. Mos
tra e l mètode emprat pe ls c ient ífics , e ls fac to rs que rege ixen la
recerca natura li sta , i posa de manifes t e l dinami sme de la natura
i de la c iènc ia.
AI voltant de l'exposició s' han organi tzat d iverses act ivitats re la
c ion ades amb la natura, com la lec tura de contes per a j oves sobre
HAN,Ci.(f:'IG UP
DIR . DIANE KEATON
L'exmusa de Woody AlIen, Diane Keaton, ha abandonat el seu any sabàtic per dirigir i protagonitzar, al costat de Meg Ryan i Lisa Kudrow, aquesta comèdia romàntica que explica la vida de tres germanes que han de conviure an¡b el seu p.are, interpretat per Walter Matthau, alcohòlic i a punt de morir.
les ba le nes ( 12 d'abril ), la
co nfe rè ncia "Bes ti a ri s" ( L 7
d'abril ), la lec tura de poemes
sobre la natura (23 de maig) o
les taul es rodones "Natura li s
me i vi atge : Antàrtida, Medi
te rràni a, A mèri ca de l S ud i
Àfrica" i "Naturalisme i aven
tura: La bioespeologia", que tin
dran lloc el 14 i el 21 de juny,
respecti vament.
YOYES
DIR: HELENA TABERNA
La dire ctora pamplones a Helena Taberna retrata la vida de l'exdirigent etarra Dolores Gonz:ílez Cataraín, "Yoyes". Quan, després d'exiliar-se a Mèxic, torna per començar una nova vida, es troba immersa en la persecució d 'excompanys d 'armes.Un film biogràfic i amb molta intriga.
"Steinlen i l'època 1900", al Museu Picasso
Théo phil e Al exa ndre Steinle n
(Lausana, L 859-París, 1923)
va se r un c reado r de tale nts
múltiples: pinto r, humori sta,
il·lu strado r, caricaturi sta, po
lít ic i, so bretot, tes tim o ni de l
se u te mps. L' ex pos ic ió reve la
l'o bra d'aques t po li facè ti c ar
t ista co ntex tu a li tzada hi stò ri
cament , en un a mostra que re
flec te ix l'es pe rit de l'è poca.
Es pod rà vi s it a r a l Mu se u
Picasso f in s a l 28 de maig, i
l'e ntrada costa 800 pessetes.
SÉ OU/ÉN ERES
DIR .: PATR ICIA FERREIRA
Es tracta d 'un thriller polític que explica la història fictícia d'una psiquiatra amb afany per conèixer que descobreix un complot polític, gestat durant la transició espanyola, en què va estar implicat un dels seus pacients, Mario, que sofreix amnèsia par~ial.
FUTBOL 18 d 'abril Qunl1 ' de fina l de la Lligtl de nmpio ns FC Barcelona - hclsea
Camp i Oli
VELA 20 d 'abril 11 1...1 n.na de la snl: regata d'altlllCl Mc..:diterl-ñnialt
Sortida: Pon ltÍnpic cic 13mcelona
TENNIS 22 - 30 d 'abril XL VIII Trofeu Comi e dc God6
Heial Club de Tennis l3a rce lo l1a
FUTBOL AMERICÀ 24 d 'abril Barcelona Dragons - Berlin '[hunder
Eswdi O llíl1pic
FUTBOL SALA 29 d 'abr il Torneig 3x3 de futbo l sa la Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia
NATACiÓ 6 de m aig XVII Camionat de Nataci6 Escolar
Esportiu Claror
ATLETISME 7 de m alg XVI Mil la Sagmda Familia
50ltida: Rossell6 (Sardenya-Marina)
Inscripcions a partir del 10 d 'abril
21 de maig
22a Cursa Adètica cleI CGlte Inglés ·
SOltida: PI. Catalunya
PITCHBLACK
DIR. DAVID N. TWOHY
En consonància amb la moda actual de cintes sobre al'lierugenes i viatges espacials, Pitch Black narra com una nau que viatja a una colònia extraterrestre cau en un planeta perdut a causa d'una pluja de meteorits. L'acció, la condueix un dels passatgers: un perillós criminal que intentarà escapar.
1I
No us PERDEU ELS PRINCIPALS ACTES DE lA FESTA MAJOR DE lA SAGRADA FAMíliA
. El proper 25 d'abril comença la Festa Major del barri de la Sagrada Família, que s'allargarà fins al diumenge 7 de maig. Durant tretze dies s'organitzaran actes de tota mena i per a totes les edats: des de xocolatades i espectacles infantils fins a exposicions, un certamen literari, xerrades i balls.
"Ja som al 2000" és el lema de la xxn edició de la Festa Major de la Sagrada Família, que arriba plena d'energia i multitud de propostes per tal que, durant més de deu dies, gaudim plenament del carrer i del clima de convivència i relació veïnal que comporta tota Festa Major. A més dels actes emmarcats dins la Campanya d'Educació Ambiental i dels organitzats per la Fundació Claror (més informació en les pàgines 23, 32, 33 i 35) cal destacar-ne altres que val la pena no perdre's.
Música i ballaruca
Els caps de setmana de Festa
Major seran molt intensos per als amants de la música i el ball. Dos dels actes més rellevants de la Festa i que més veïns apleguen , el Sopar i Ball de Festa Major i el Gran Ball de Festa Major, arriben el dissabte 29 d'abri I i el di vendres 5 de maig, respecti vament. Per assistir al Sopar i Ball de Festa Major, en què actuarà l'orquestra Club Mediterrani, cal comprar el tiquet abans del 25 d'abril al local de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família (carrer de València, 558). En el Gran Ball de Festa Major serà l'orquestra Swing Latino la que ens farà moure l'esquelet. Aquest ball, organitzat
TRADICIONS DE LA FESTA
Un dels actes centrals de la Festa Major és la cercavila de gegants, gegantans, cap-grossos i bestiari.
Si voleu compartir amb ells un matí festiu, apropeuvos a la plaça Gaudí el diumenge 30 d'abril. La cercavila començarà a les
dotze del migdia i, en cas que us agradi anar en bici, no dubteu a portar-la i acompanyar els gegants en la que serà la Passejada Popular amb Bicicleta. .
A la una del migdia, després del pregó de la periodista Elisenda Roca, començarà el Gran Ball de Gegants precedit per la presentació d'un nou membre de la família gegantera del barri: un gegantó que en Pere, l'Home dels Coloms, i la Pepa, la Peixatera, han afillat.
L'altre cap de setmana de Festa Major, concretament el dissabte 6 de maig, seran els dracs i diables els que tornaran a sorprendre'ns amb l'espectacle de foc; el correfoc, a les vuit del vespre, començarà a la plaça Sagrada Família i acabarà a la plaça Gaudí.
per la Fundació Claror per celebrar el segon aniversari del Poliesportiu Municipal Sagrada Família, serà obert a tothom i es farà al carrer Cartagena, entre Provença i Mallorca. Altres cites musicals passaran per les havaneres i la cançó de taverna de la Colla Jacomet de Sant Feliu de Guíxols (28 d'abril), per la música clàssica del VI Concert de Música Clàssica (28 d'abril) i del duet de flauta travessera i guitarra a la cripta del Temple (4 de maig), a més del concert de gralles (29 d'abril) i de rock o el Festival Concert del grup Opció K95 (6 de maig).
Sense oblidar la cultura
La Festa Major sempre s'ha caracteri tzat per combinar els actes més lúdics i divertits amb activitats que pretenel} donar a conéixer la cultura, nous projectes i reivindicacions o els problemes socials més actuals. En aquest sentit, una xerrada i el lliurament de premis del III Certamen Literari en llengua catalana seran dos dels pri mers actes de la Festa Major. La xerrada sobre l'alzheimer, dimecres 26 d'abril a les 18.30 hores, es farà a la sa la d'actes de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Altres xerrades programades són "La llei d'estrangeria" (2 de maig), "El Perú: la cultura inca" i "La política urbanística" (3 de maig). A més, el dissabte 6 de maig a partir de les 18.30 hores es muntarà a la p laça Sagrada Família la II Carpa Solidària Internacionalista. Sota la premisa "Per la Pau, el Diàleg i la Solidaritat entre els Pobles" s'organitzaran xerrades i debats entorn el conflicte dels Balcans o la situació del deute extern després de la consulta del 12 de març.
I per als més menuts
Pallassos, cercaviles infantils, concerts, xocolatades ... es concentren el dissabte 6 de maig. A les 12 del migdia, els pallassos Kiko i Yoli faran de les seves a la Carpa de Festa Major i a partir de les 5 de la tarda començarà, a la plaça Gaudí, la cercavila infantil que acabarà a la carpa amb ball i xoco latada per a tots els assistents.
Trobareu més informació sobre els actes al Programa de Festa Major editat per la Fundació Claror
PARTICIPA-HI I GUANYA!
Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.
Oferta vàlida fins a 1'1 de maig de 2000
Participeu-hi enviant-nos la
butlleta adjunta per correu a:
Revista Tot Claror Sardenya 333 08025 Barcelona
o dipositant-la a les urnes
situades a la recepció de
l'Esportiu Claror o del
Poliesportiu Municipal
Sagrada Família.
passat el va guanyar ...
, numero
BEGOÑA ZAPATA VIDAL
r-~-------------------I I Nom Cognoms _______ ________ __ _
: Adreça Telèfon _ _______ _
I Ciutat DP _ _________ _
Edat __ ~_ Ets socila Esportiu Claror O PM Sagrada Família O
Qüestionari per al concurs
1. Quantes temporades va jugar Aito Garda Reneses di FC Barcelona?
2. Esmenta tres dels projectes de la lOompanya "AI barri, naturalment"?
3. Quin dia es farà la festa d'inauguració de la piscina de Nou Can Caralleu?
Què penses de la revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest númera?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li folta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i ellO?
T S A O A B E D T 1
A T U I S H S E S G
A R Y A O B L S R G
D E R I N L O N e A
A B e A l R R H S I
K O T V S E E G O B
O R I O L e A B A I
S R E R A G I H I H
e A p I R O S S I G
F I K E N R O S T A
TEST Demostra la teva cultura
1. Com es diu el mític jugador de futbol ame ri cà retirat rece ntment?
2. Quin cic li sta és l'ac tua l campió de l món en ruta?
3. Quin és l'actual líder de la Cop del Món d'esquí?
4. Per quin equip ha fitxat e l futbolista Lothar Matthali s?
5. En quin equip ha jugat 12 partits Denni s Rodman aquesta temporada?
6. Quin és el torneig d'escacs més fa~
mós del món?
. "S~.mll!1 <>p pt)pn!:)" 13 (9 's>F'!.I>")¡\UW sUllua (ç ' s.mlso.Il~ l!\! AaS.lJ r 'N (17 ',IJ!tlW lIlIUlUJJH
(t '<>.I !J.I.:I .1110:-;0 (z ·0l,!.l1J~1J llUC! ( I :síl)sodsllll
TROBA LA PARELLA Relaciona les dues columnes ...
Middleton Pamesa
Racca Fomm
Bennett C. Girona
Nickerson es Fernando
Markovic eanarias
Scott TAU
'OPUUlIJOd SJ ' 11005 :r,SJUlUd 'O!i\0'i.lUV.J ~llI1lJ0.:l ' UOSJJ>t:l!N ~nV.L ' lIJ UUOH
~S I3!JUllU:J ' U:)::H.l }l ~UUO,I!O ':J ' l1 010 I PP!~'IJ :9!JnIOS
II~· .. ~~.. --_._-Guia de Serveis i Coftlpres
ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER (S/ Real Decreto 1245/1995)
• Asesoramiento Financiero-Fiscal Gratuito . Calidad despacho
• Economistas - Auditores . Garantía Bankinter
• Hipotecas: nuevas y reestructuración antiguas
ALONSO, AUDITOR-CONSULTOR, SL AGENTE BANKINTER
• Ahorro-Inversión: gestión patrimonios
• Sin comisiones, internet y banca telefónica
Tel. 934 156 500 [email protected] Rbla. Catalunya, 120,2° 2a 08008 BCN ( <M> Diagonal L3/LS)
mo' :l#!!ft·_ IAI PERRUQUER1A
ESTÈTICA TOT ART
• Assortiment de tapes • Ambient ag radab le
Sardenya, 342 (davant del Claror) Barcelona 08025 Tel. 93 455 70 01
GRANJA L 'ESTONETA
• Esmorzars, menú quatre opcions de dilluns a divendres , 975 ptes. , i dissabtes 1.100 ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93 455 33 15
DELIRIUM BAR-CAFETERIA
• Esmorzars especials • Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta. • Especialitzats en carns a la brasa • Obert de 7 a Ih de la matinada
Sicília, 263-273 (elJ.tre Rosse~ló i Còrsega) Tel. 93 ' 459 38 60
XARCUTER1A NEBOT
• La millor qualitat al millor preu
Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 OS 59
LAVINOTECA
• Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen
cI'Espanya (Penedès, Rioja, Ribera del Duero .. . )
Enamorats, 31 (cantonada Padma) Tel. i fax 93 265 45 89
LA YAYAAMELIA
• La cuina del bacallà
Sardenya, 364 Tel. 93 456 45 73
• Ferreteria profess ional i parament
Còrsega, 527, Tel. 93 457 52 49
FERRETERIA PABLOS-COFAC
• Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56
FOTOGRAFIA [iJ MURAL COLOR
• Laboratoris color, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec
• Màxima qualitat
Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70
IP<·li4 :1f.-DIAZ
• Loteria Nacional, travesses , Bonoloto, Primitiva ...
Castillejos, 268 (cant. Pl'ovença) Tel. i fax 93 436 34 19
I!! IMPREMTA
BARCELONA DIGITAL,SL • Impressió digital blanc i negre • Impressió digital color • Impressió offset • PloUer digital - grans formats • Disseny gràfic • Manipulats - taller propi • Filmacions i scanners
Mallorca, 367, baixos / Rosselló, 77 Tel. 93 458 86 58 Fax 93 458 97 13
[1JII ~ I il·] :,&,.\ ~ ter·._ RI . .
AM INFORMÀTICA
• Venta, actualización y reparación de ordenadores
• Ordenadores portatiles
• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal
AM INFORMA.TICA
• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI
• Consumibles • Telefonía móvil: Amena Pack. Rosselló, 427 (Sardenya-Marina)
Tel. 93 455 56 84
BEEP INFORMÀTICA
• Ordinadors - Venda - Reparació
• Xarxes locals - Instal·lació - Manteniment
• Telefonia mòbil
Provença, 485 Tel. 93 436 Sl 38 Roger de Flor, 125 Tel. 93 265 11 07
GESMICRO, SL
• Ordinadors • Components • Software • TPV Multimèdia • Programació • Xarxes • Internet • Servei tècnic
Mallorca, 470 Tel. 93 247 34 90 08013 Barcelona
• Armaris i llibreries a mida
• 17 anys donant solucions
Rosselló, 398 Tel. 93 456 49 64
PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ
• Som professionals: Tenim una solució per a cada espai
Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax. 93 347 57 25
PARQUETS VALLFER • Especialistes en restauració • Col·locació de tot tipus de parquets • Encolats, tlotants, tarima, etc. ' • Col· locació de tot tipus de sòcols CastiIIejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728
LLEURE 11 EMBOLIC • Parc infant il • Festes d'aniversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ... Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05
SALÓN CIBELES
• Sala de ball
• Promoció especial abonats de Claror i Sagrada Família:
- Dijous nit: entrada gratuna (excepte fes tes especials) - Dissabte nit: 2xl
Còrsega, 363 . 08037 . Barcelona Tel. 93 317 79 94
MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i com plements Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 01 44
1&c:t.[~l:.·!~J¡ITI~ ~lJ I~ .1:1 O~'·)L.G.A •••• I
(1990-2000)
• Llibreria i objectes de regal • Fotocòpies i servei de fax
10è aniversari, ho celebrem! 5 % de descompte en tots els llibres
de lectura a partir de 1'1 de maig • La teva botiga. T'hi esperem • Obert dissabtes tarda Rosselló, 384 / TeL/fax: 93 456 56 17 E-mail: [email protected]
.:~ {ê1 .'(_ ES MASSA
• Regals i decoració • Novetats i exclusives • Complements de la ll ar Còrsega, 504 - Tel. 93 458 93 81 08025 Barcelona
GEMMA AMORÓS JOIERS II
• Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller popi • Grans descomptes als abonats de Claror i Sagrada Família
Mallorca, 482 (entre Cartagena i Castillejos) Tel. 93 232 84 54 E-mail: [email protected]
GIRBAU REGALS
• Mil detalls per a tu , 10% de descompte als abonats de Claror i Sagrada Família
Còrsega, 511 . Rosselló, 396
JOIERIA SANT PAU • Taller propi • Descomptes especials als abonats de Claror i Sagrada Família Cartagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 B¡¡.rcelona
PIRULETA
• Llaminadures, rega ls, artic les de festes
• Bateigs, comunion , noces Sardenya, 331 - Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415
~. ,~Ii BUF LOGOPEDIA
Afàsia · Disàrtria· Dislèx ia· Dislàlia Disglòsia . Disfèmia· Disfonia· Veu Retcord Simple· Deglució atípica Provença, 385-387, 6è E Tel. 93 457 12 76 . bufbcn @hotmail.com
FARMACIA BRICIO
Nou horarj de llany 2000:
De 9 a 22 hores
FARMACIA BRICIO
Tot l'any
Cada dia
Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53
MAROBA CENTRE ORTOptDIC
• Plantilles a mida • Proteccions esportives
Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30
MYSORE
• Consulta naturòpata. Reflexologia poda\. Quiromassatge. Flors de Bach
• Consulta de tarot. Ajuda humaníst ica Rosselló , 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40
L'OLIVERA "espai natural" • Alimentació biològica, macrobiòtica i integral • Productes dietètics i frescos • Sala d'activitats: ioga, tai-txi
(matins, tardes i migdies) • 5% dte. al abonats de Claror i Sagrada Família (tres primers mesos)
Còrsega, 504 (Sardenya-Sicília) Tel. 93 457 87 27 Fax 93 458 55 29
SERVEI DE PSICOLOGIA CLÍNICA I PEDAGOGIA
.ALRAVASA
• Instal ·lac ió integral d'oficines, biblioteques i col·legis. .
Marina,297 Tel. 93 348 07 77 Fax 93 347 03 25 08025 Barcelona
BCM,SL
• Serveis finques urbanes i industrials • Consergeria . Neteges. M an teniment.
Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70
MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL
• A qual sevol punt d'Europa • Guardamobles , muntatges i desmuntatges
Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25
DJ' i~~~ií·]~I' .
LA BOUTIQUE DEL MÓVIL
• Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als abonats de l'Esportiu Claror i Sagrada Família
Speak Digital. Sardenya, 342
Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona
_ FUNDACiÓ CLAROR
CANVIS ALS ESTATUTS DE LA FUNDACiÓ CLAROR
CREADA LA FIGURA DEL SOCI BENEFACTOR PER IMPULSAR LES ACTIVITATS SOCIALS
Tothom qui slidentifiqui amb els objectius de la Fundació podrà ser-ne Soci Benefactor t amb una aportació mínima de 1.200 pessetes anuals, ajudar a impulsar projectes socials
El Patronat de la Funda
ció Claror va aprovar, en la
reunió del 8 de març pas
sat, unes modificacions dels
estatuts. Es tractava d'ade
quar-los a la realitat actual i
a la projeccció futura de
l'entitat i, alhora, pretenia
potenciar les actuacions so
cia ls, cu lturals, de soHdari
tat i cooperació.
Creació del Soci Benefactor
La novetat més rellevant
de la revisió dels estatuts és
la creació de la figura del
Soci Benefactor de la Fun
dació.
La pretensió és que l'en
titat posseeixi una base so
cial més ferma en què les
persones s'identifiquin amb
l'objecte social de la Funda
ció i, de manera especia l,
amb la promoció de les ac
tivitats de tipus social, cu l
tural o so lidàries. Així, les
aportacions dels socis per
metran a la Fundació tirar
endavant nous projectes en
els camps de la cultura, la
L'objectiu és crear una base social ferma que permeti impulsar activitats socials, culturals i de solidaritat
30 TOT CLAROR
cooperació i la solidaritat.
Com afi rma li tera lment
l'article 28 ara introduït als
estatuts, "podran ésser So
cis Benefactors totes aque
lles persones, especialment
però no de manera exclusi
va els usuaris de les insta l·
lacions de la Fundació que,
identificant-se amb l'ideari i
molt especia lment amb els
objectius de caràcter social
i solidari, així ho desitgin".
Per fer-se Soci Benefac
tor s'haurà d'abonar la quo
ta mínima anual de 1.200
pessetes, que constituirà
una aportac ió desinteressa
da a favor de les activitats
socials de la Fundació.
Presència al Patronat
Un punt important és
com a Patrons de la Funda
ció, tal com ha quedat re
flectit en la modificació feta
de l'article 14è dels esta
tuts. En endavant, els tres
patrons, que fins ara corres
ponien a abonats de l'Espor
tiu Claror, seran progressi
vament subst ituïts per re
presentants dels Socis Be
nefactors de la Fundació, a
mesura que finalitzin els
mandats dels Patrons actu
als.
Caldrà, doncs, no con
fondre les figures de Soci
(Benefactor) de la Fundació
Claror amb les d'abonat o
usuari de les diferents
instal·lacions esportives que
gestiona l'entitat.
Fer-se Soci Benefactor
que els Socis Benefactors Des d'ara, ja es podran
podran elegir i ser elegits inscriure com a Socis Bene-
El 8 de juny hi haurà les primeres eleccions al Patronat dels nous
Socis Benefactors
El propvinent dijous 8 de juny finalitza el mandat de dos dels Patrons, representants actuals dels abonats de l'Esportiu Claror, i que ja hauran de ser substituïts per dos Socis Benefactors de la Fundació. Per aquest motiu, el mateix dia es faran eleccions per renovar les dues places. Podran participar-hi totes les persones majors de divuit anys que siguin Socis Benefactors. Les eleccions s'organitzaran d'acord amb el reglament aprovat pel Patronat, que es lliurarà personalment a tots els Socis ·Benefactors.
Els abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Família rebran informació personalitzada per facilitar la seva inscripció com a Socis Benefactors
factors de la Fundació totes
les persones que ho desit
gin; hauran d'adreçar-se als
punts d'informació de les
insta l·lacions que gestiona
Claror i omplir la butlleta
d'inscripció.
La Fundació adreçarà pro
perament als abonats de l'Es
portiu Claror i del Poliespor
tiu Sagrada Família majors de
divuit anys una carta perso
nalitzada amb la informació
i els fu lls necessaris per tra
mitar la inscripció.
Cal explicar que totes les
persones actua lment adhe
rides a la Plataforma de So
lidaritat i Cooperació 0,7
Claror seran inscrites auto
màticament com a Soci Be
nefactor de la Fundació.
La voluntat és que el
màxim nombre de ciuta
dans esdevinguin Socis Be
nefactors i, de manera es
pecial, els abonats de les
i nstal·lacions gestionades
per la Fundació.
"
_ _ _______ __ FUNDACIÓ CLAROR
S-IMPULSARAN LES ACTIVITATS
CULTURALS I ES CREARÀ UNA CORAL
Fomentar la vida social al
barri , impulsa r la creac ió
d'una coral, defensar el pa
trimoni històri c i artísti c o
organitzar unes jornades de
debat i reflex ió sobre temes
candents de la societat en
què vivim , só n actuacions
concretes que la Fundació
Claror portarà a terme du
rant l'any 2000.
Una de les fites que s'ha
proposat és implicar la jo
ventut en el se u proj ecte
cultural, i per aquest motiu
fomentarà trobades amb
grups de joves dels instituts
i centres del barri per reco
llir les seves inquietuds i fer
Ios protagonistes del projec
te.
Un altre dels objectius és
posar les noves tecnologies
de la comunicació al servei
La Fundació prepara l'organització d'un interessant cicle de xerrades per al mes de novembre
del coneixement i democra
titzar-les al màxim; per això,
la Fundació Claror vol impul
sar el projecte "Internet per
a tothom" .
Finalment, es col · laborarà
en la preparació del cente
nari de l'escola Sagrada Fa-
mília, que ce lebrarà l'any vi
nent. I és que el ce ntre,
molt vinculat a la històri a de
Claror, també estarà present
en el programa cultural que
la Fundació té previst des
envolupar durant els pro
pers dos anys.
Joan Itxaso PatemaÍn Dkeclor Cenerul de lu Fundució Cluror
Fent Fundació, fem Claror!
Fa deu anys que la Fundació Claror està desenvolupant una tasca important a la ciutat de Barcelona en general i, d'una manera més intensa, al barri de la Sagrada Faml1ia.
Recollint l'herència i l'ideari q¡,¡e fa vint anys va establir la Cooperativa Claror, hem anat fent camí perquè l'esport i la salut estiguin a l'abast de tothom.
En e! tarannà de la Fundació sempre ha estat present que esport i salut han de complementar-se fermament amb cultura i solidaritat perquè, amb aquestes eines, serem capaços de treballar per una societat més justa i participativa, capaç d'.engrescar les noves generacions en la construcció d'una societat més sana i equilibrada.
L'any 1999 va néixer la plataforma de solidaritat 0,7 Claror, i fa pocs dies hem decidit impulsar e! primer programa d'acnlacions en l'àmbit cultural, encara modest, però que sorgeix amb la voluntat de fer camí i d'implicar activament la gent del nostre entorn.
La creació de la figura de! Soci Benefactor té com a objectiu eixamplar la base so~ial de la Fundació per dinamitzar la tasca social, cultural i solidària que porta a terme, recQllint així les inquietuds i energies de moltes persones disposades a posar el seu gra de sorra personal per millorar l'esport, la cultura i la solidaritat alhora al nostre barri i a la nostra ciutat.
LA PLATAFORMA
0,7 CLAROR SE
SOLIDARITZA AMB
MOÇAMBIC
La PI~taforma OJ Claror
ha iniciat una ca mpanya de
se nsibili tzació per incenti
var les donacions a les víc
times de la catàstro fe hu
manitàri a que afecta els ha
bitants de M oça mbi c, un
dels països més pobres de
l 'À fri ca.
Arran de les inundacions
de f in als de feb rer, més
d ' un m i li ó de perso nes
s' han quedat sense casa ni
aliments, els camps de con
reu han quedat destruïts i
encara no s'ha pogut deter
minar el nombre de morts.
Però, passades les pluges,
el país s'ha vist afectat per
malalties com la malàri a, el
cò lera o la disenteri a, que
s'han propagat a gran esca
la. A més, les pluges han
posat al descobert milers de
mines anti persona, que han
incrementat encara més la
virulència de la tragèdia.
La Plataforma OJ Claror
ha des tin at un a donac ió
econòmica a les ONC que
actuen a la zona i, alhora,
demana a tothom que col·
labori a través dels comp
tes corrents solidaris oberts
en diverses entitats fin arí
ce res :
BANESTO 0030155033 CXXXJ281 271
BBV 01 825906 81 0010033337
CAJA MADRID 20381148866000400040
LA CAIXA 2100810200111128
TOT CLAROR 31
_ FUNDACiÓ CLAROR
LA XVI Mil lA SAGRADA FAMíliA ARRIBA El 7 DE MAIG
XVI MillA SAGRADA FAMiliA TOT PREPARAT PER VIURE UN
MATí ESPORTIU AMB LA MILLA
· eporl1uCllmJf . Pol/t$pOfcIllSiI(Jn'diJ filmlllil . Nou (¡In Cltfllllru
La Milla, organitzada per la Fundació Claror i consolidada ja com la més important de la ci utat comtal, té com a objectius tornar a batre rècord d'inscripcions i, si pot ser, nou rècord de la cursa. Premis per a tothom, més sèries, Nike Running Series i activitats ludicoesportives a la plaça Gaudí completaran Iloferta de Ilúlt im matí de Festa M ajor del barri de la Sagrada Família
L'ú lti m matí de Fes ta
M ajor, el diumenge 7 de
maig, tindrà lloc la setzena
edició de la Milla de la Sa
grada Famíli a amb nous
reptes i il ·lusions. Un, el de
to rn ar a su perar el lli stó
d' inscripcions que en l'edi
ció passada va arr ibar als
1.591 atletes.
Aqoest any, la Milla tam
bé incorpora algunes nove-
tats. Les pr incipa ls són el
desdoblament de les cate
gori es amb més nombre de
part icipants (a levins i ben
j amin s) en du es sè ri es,
masculi na i fe menina, pe r
ta l de fac ili tar la cursa als
participants. També ha ca n
v iat el sistema de cronome
tratge que, si bé continua
rà essent info rmàti c, es farà
mitjançant un lector de codi
RECORRECUT
de ba rres im près al dorsa l.
Recorregut i sèries
El recorregut, de 1.609
metres, serà igual que l'any
passat (vege u quadre), i la
cursa constarà de dotze sè
ri es de vui t categories, des
de ls més pet is als més
grans: cadets, vetera ns, in
fa ntils, júniors, alevins, ben-
LA PLAÇA GAUDí SERÀ EL CENTRE NEURÀLGIC
Sortida: caner de Rosselló, Arribada: carrer de Mallorca, Total metres: 1.610 entre Sardenya i Marina entre Marina i Lepant
Punts d 'interès: 1. Organització i reclamacions. 2. Selvei mèdic
32 TOT CLAROR
jami ns, promeses i sèniors.
Aq uestes dues últ imes ca
tegori es, per l'elevat nom
bre d' inscri ts, correran per
primer cop en la històri a de
la M illa per separat i, com
en els darrers anys, en dues
sè ries di fe rents, una per a
homes i l'altra per a dones.
La primera cu rsa, la de
cadets, co mença rà a les
9.45h, i la resta aniran sor
t int en in terva ls d'un quart
d'hora. A les 13.00 hores es
fa rà el lliurament de premis
i el sorteig de dos lots de
materia l esporti u entre tots
els part icipants.
Premis als guanyadors
Com cada any, hi haurà
un premi en metàl·lic per a
les ci ne pri meres esco les,
___________ FYNDACI6 CLAROR
Aquest any la Milla constarà de dotze curses de vuit categories diferents pel desdoblament dalgunes sèries
clubs o entitats que més at
letes aportin . Les quantitats
só n de 50.000, 30.000 i
20.000 per a la primera, se
gona i tercera cl assificada.
Els guanyadors de la cur
sa sènior, tant en categoria
masc ulina co m femenina,
s'enduran 50.000 pesse tes
el primer, 30.000 el segon i
25 .000 el tercer.
Si , a més, el vencedor de
la prova bat el rècord, su
marà 75.000 pessetes més.
El rècord actua l en ca tego
ri a mascul ina és el de José
Blas Serrano, aconsegu it
l'any passat amb 4'02" . En
categoria femenina Jaque
line Martín va aconseguir,
l'any 1997, rebaixar d'un se
gon el seu propi rècord, i
va fixar la mi llor marca fe
menina en 4'42" .
Activitats recreatives
Tothom qui s'apropi a la
plaça Gaudí durant el matí
del diumenge 7 de maig, i
sobretot els me nu ts que
encara no poden participar
a la Mi lla, podran gaudir
de ls jocs que s' insta l·laran
a la plaça i de les .activitats
organ itzades per la Funda
ció Claror, ad reçades espe
cia lment als més petits.
ORGANITZA
TORNEN LES NIKE RUNNING SERIES PER ALS MENORS DE 1 4 ANYS
Repetint l'exitosa experi
ència de l'any passat, la f ir
ma esportiva Nike i la Fun
dació Claror organitza ran
conjuntament les Nike Running Series (NRS).
Es trac ta de cu rses de
velocitat, de 50 metres, di
rigides a nois i noies de les
categori es benjamí, aleví i
infanti l.
Per prendre-hi part no ca l
inscripció prèvia, ja que tots
els at letes de la Mi lla que
daran automàtica ment in
cri ts a les NRS, tot i que la
parti cipació és voluntària.
Les curses de 50 metres
es faran al carrer Provença,
entre Lepant i Marina, i és
aco nse ll ab le qu e e ls qui
vulguin intervenir-hi ho fa
cin abans de disputar la pro
va de la Milla.
HORARIS
MILLA: CURSES DE 1.609 METRES
HORA CATEGO RI A ANY NAIXEMENT
09.45 Cadets 84-85
10.00 Veterans Homes: + 40 anys
Dones: + 35 anys
10.15 Infant ils 86-87
10.30 Júniors 81 -82-83
10.45 Alevi ns masc. 88-89
11.00 Alevins fem. 88-89
11 .15 Benjam ins masc. 90-91
11 .30 Benjami ns fem. 90-91
11 .45 Promeses fe m. 78-79-80
12.00 Promeses masc. 78-79-80
12.1 5 Sèniors fem. 77 i anteriors
12.30 Sèniors masc. 77 i anteriors
CURSES DE 50 METRES DE LES NRS
De 9.00 a 12.30 hores Infanti ls, alevins, benjamins i menors de 9 anys
13.00 LLIURAMENT DE PREMIS
(
XVI MILLA DE LA SAGRADA FAMíLIA
PATROCINEN
L2 ::a
Les Nike Running Seri es
va n enregistrar l'any passat
més de 800 pa rt icipacions
i els guanyadors van poder
ass istir als Campionats d'At
let isme o rga nitzats a
Sevill a.
I nscri pcions, fins al 6 de maig
Les inscripcions per palticipar en la XVI Milla de la Sagrada Fanulia seran gratuïtes, i es podran fOlmaIitzar des del dilluns 10 d'abril fillS al 6 de maig a les 14.00 hores, a les oficines d'atenció al públic de:
Esportiu Claror CI Sardenya, 333
Poliesportiu Municipal Sagrada Família CI Cartagena, 231-239
Nou Can Caralleu Carrer dels EspoRs, sln ,
En el moment de fOlmaIitzarla inscripció, l'organització lliurarà als participants el dorsal de la cursa i el butlletí oficial de la Milla, que recull el reglament i altres aspectes d'interès.
COL.LABOREN
.".'.. $POllI"
FUNDACiÓ ClAROR ~ INSTITUTS ODONTOLÒGICS
ASSOCIATS --- ..
_ FUNDACiÓ CLAROR
ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA
ACTIVITATS ESPORTIVES I DE LLEURE PER GAUDIR DE L1ESTIU
L'Esport iu Claror i el Po
liesportiu Municipal Sagra
da Famíl ia han elaborat un
ca lend ari de pro postes
d'estiu per ta l que l'esport i
el lleure no s'aturin durant
les vacances escolars, i tant
j oves co m més grans tr iïn
com invert ir el se u temps
de lleure.
Per als més joves, l'ofer
ta se centra en els cursets
de natac ió, els espl ais, el
Campus Olímpia, el Cam
pus Verd i una novetat: el
Campus Jove .
L'esplai, que es farà úni
cament a l'Esportiu Claror,
es basa rà en tall ers, j ocs,
activitats aquàtiques i sorti
des. Va dirigit a tots els nas
cuts en.tre el 1986 i el 1995.
Els més menuts, nascuts el
1996, podran inscriure's al
Parc Esplai.
Campus per a tothom
Un altre tipus de campus
serà el Campus Verd , l'any
passa t ano menat Esta des
mi xtes, qu e con sisteix a
combinar una setmana de
pràctica esportiva a la instal·
lació amb una de colòni es
(que, a diferència de l'edi
ció passada, serà la matei-
El Campus Jove és una activitat. nova que combina el bàsquet amb els esports d'aventura
34 TOT CLAROR
xa per a tots els in scrits) .
El Campus Olímpia se
centra més en l'àmbit de l'es
port, i es durà a terme als dos
poli esportiu s; al Claror la
pràctica principal serà el bàs
quet i al Sagrada Família, el
futbol sala. El Campus Olím
pia va dirigit a joves nascuts
entre el 1986 i el 1991 .
Campus dedicats al bàsquet
A l'Esportiu Claror s'orga
nitzaran dues activitats pro
tagon itzades pel bàsq uet.
Parlem del Campus de Tec
nificac ió, del 26 al 30 de
juny (dirigit a nois i noies nas
cuts entre 1986 i 1991) i del
Campus Jove, una novetat
(adreçat a jugadors nascuts
entre 198 2 i 1985) qu e
combina el bàsquet amb es
ports d'aventura. Tindrà lloc
íntegrament en una casa de co lòni es, entre el 3 i er 7
de juliol.
Activitats per a adults
Els adul ts podran inscriu
re's a partir del dilluns 8 de
maig (torn preferencial per
a socis) als cursets d'estiu de
natac ió, aiguagim, gimn às
ti ca de manteniment, esco
la d'esquena, ioga i aeròbic.
El torn obert començarà el
15 de maig.
A més, en totes du es
instal·lacions es faran nous
cursos de balls de sa ló ba
sats en els ritmes llatins.
Inscripcions
Els torns d'inscripció pre
ferencial per a abonats co
mençaran per a totes les ac
tivitats el dissabte 13 de
maig (la inscripció del Cam
pus Olímpia és oberta a tot
hom a partir d'aquesta data),
i el torn obert començarà el
dimecres 17 de maig. Cal
formalitzar la inscripció a la
instal' lació on es vulgui rea
litzar l'activitat.
LES OFICINES DE L'EsPORTIU CLAROR CANVIEN DE LLOC
A partir del dilluns 8 de maig les oficines d'atenció al públic estaran ubicades, de manera temporal, als baixos del carrer Sardenya 335, molt a prop de les actuals oficines.
Al nou local es duran a telme tots els tràmits administratius, consultes i inscripcions d'estiu, d'abonats o activitats.
El canvi d'ubicació es deu a les obres de remodelació de les oficines i el control d'accés de l'Esportiu Claror.
RENOVACiÓ
DE CURSETS
El període de renovació.
dels cursets de natació i ac
tivitats dirigides per a la pro
pera temporada (octubre
2000-juny 2001 ) comença
rà a finals d'abril.
Per a tots aquells que ja
estan realitzant algun curs la
renovació serà automàti ca,
si no és que es comunica el
contrari a les ofi cines de la
instal·lació entre el 24 d'abril
i el 12 de maig .
Aquells qui vulguin con
t i nuar però que hagi n de
canviar-se de grup (per edat
o altres motius) podran fer
ho entre el 16 i el 19 de
maig.
I NSCRIPCIÓ CURS
2000-2001
El període d'inscripcions
per als abonats que vulguin
iniciar alguna activitat dirigi
d a o curse t d e natació
s'obrirà el 22 de maig, i a
partir de 1'1 de juny comen
çarà el torn obert per a no
abonats .
NOVA QUOTA MIGDIES AL CLAROR
L'Esportiu Claror ha posat
en fun cionament la quota
migdies, una nova modali
tat horària que permet ac
cedir a la instal ·lació els dies
feiners de 13 a 16 hores i
els dissabtes de 15 a 21
hores. La matrícu la costa
3 .000 pessetes i la quota
mensual, 2.300.
___________ FUNDACIÓ CLAROR
EL 6 DE MAIG, CAMPIONAT DE
NATACiÓ ESCOLAR AL CLAROR
EL 29 D'ABRIL,
TORNEIG OBERT
DE FUTBOL SALA
3 CONTRA 3 El dissabte 6 de maig tin
drà lloc a la piscina de l'Es
portiu Claror la dissetena
edició d el Camp ionat de
Natació Escolar.
Començarà a les 17.00 hores i hi participaran prop
de 150 nois i noies, des de
primer de Primària fins a
Batxi Ilerat.
Escoles convidades
A I campionat participen
alumn es d'onze esco les:
Escola Jovellanos, Escola del
M ar, escola Sagrada Família,
esco la Tabor, esco la Carlit,
Immaculada Vedruna, esco
la Santa Anna, CEIP La Se
deta, Roig Tesalia i els nois
i noies que practiquen na
tació al Poliesportiu Munici
pal Sagrada Família i a l'Es
portiu Claror.
Entremig de les curses de
grans i petits, tots els assis
tents podran contemp lar
una exhibició de salvament
i socorrisme en el vessant
• més esportiu .
Servei d'hostelería
en general per a:
Col.legis
Residències
Empreses
Centres Hospitalaris
Carnestoltes va passar pels poliesportius
El 3 de març passat es va viure un dia de festa a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Municipal Sagrada Famt1ia. Entre Sant Medir i Carnestoltes nens i nenes de l'escola Sagrada Famt1ia i l'escola Tabor van sortir al carrer engrescats per la música i les disfresses.
Com cada any, l'àrea d'activitats aquàtiques també va organitzar el Carnestoltes, aquesta vegada amb la temàtica del segle XX.
La Fundació Claror orga
nitzarà, a banda de la Mi
ll a, a ltres esdeve niments
esportiu s durant la Festa
M ajor del barri de la Sagra
da Família.
Dissabte 29 d'abril t in
drà lloc al Poliesportiu Mu
nicipal Sagrada Família un
Torneig de Futbo l Sa la tres
contra tres en dues catego
ri es: maximinis (nascuts els
anys 1990 i 1991) i super
grans (el 1988 i 1989). El sistema de competició
limitarà el nombre d'inscrits
a vuit eq uips per categori a, i
tant els maximinis com els
supergrans es dividiran en
dos grups per disputar una
Iligueta de tots contra tots,
semifina ls creuades i final.
La durada de ls partits
osci l·larà entre els 9 i els 12
minuts, sego ns e l nombre
d'equips inscrits.
Les i nscri pcions es po
dran formalitzar fins al 14
d'abril als poliesportiu Sagra
da Família i Claror .
. ~ -------L-------~~
sessió gratuHa aquest ticket Juny de 20(0)
BYBARDOU CENTROS DE BRONCEADO
:1,. CERTIFICAT DE GARANTIA
:0,. MORMAl1VA EUROPEA CE
:0,. OBERT DIUMENGES I FESTIUS
Hosteleria de Servicios . Colectivos, S.A. 62 (Avda. Gaudí) 08025 Barcelona
Tel. 93 455 66 77 Indústria , 180, entl. HOSTESA® Tel. 934551307 - Fax: 435 23 74
08025 Barcelona
De dilluns a dissabte de B,OOh a 22,30h · dlumenges I festius de 11 a 20h
_ FUNDACiÓ CLAROR
Definits els serveis de salut que s'hi oferiran
Així SERÀ EL CENTRE DE
TALASSOTERÀPIA DEL MARíTIM El Poliesportiu Marítim oferirà un ampli ventall de serveis de salut des del moment de la seva obertura, a prin
cipis d'octubre. D'entrada, proposarà
els mateixos selveis de què gaudeixen e ls abonats dels poliesportius Claror i Sagrada Faml1ia. Així, n'hi haurà de consulta, primers auxilis, revisions mèdiques , electrocardiogrames , assessOI'ament dietètic i anàlisi de la composició corporal. A més, hi haurà servei de massatges i drenatges limfàtics.
El Poliespol1iu Marítim també oferirà nous serveis de salut i bellesa. Els més destacats seran e l tractament d'a lgu es i fangs, la dutxa escocesa i el de. bronzejat artificial mitjançant màquines verticals de raigs UVA.
El plànol reprodueix la composició del Centre de Talassoteràpia del Marítim
A banda d'això, al centre es podran realitzar diferents circuits preparats per als qui vulguin fer-ne ús terapèutic.
El gran fet diferencial del Po li esportiu Marítim respecte de la resta d'instal ·lacions catalanes és que disposarà d'un centre de ta lassote ràpia, ubicat a la planta baixa. Les propietats terapèutiques de l'aigua de mar faran del
centre un espai idoni per a usuaris amb dolències ll eus i per a aq uells que vulgu in estar en forma, relaxar-se i suportar l'estrès diari a què este m sotmesos e ls ci utada ns que vivim i treballem en ambients urbans amb un
alt percentatge de tensió.
900 m2 de talassoteràpia
El Centre de Talassoteràpia tindrà una superfície total de 900 metres quadrats dividits en diferents espais.
- - - - - - - - - - - - - - - --,,-- ------------------------
sessió gratuYta aquest ticket Juny de 20(0)
TURÓ
~ :\,.-BYBARDOU
CENTROS DE BRONCEADO
:( CERTIFICAT DE GAJRA~IA
:': NORMATIVA 8UROPEA CE
:': OBERT DIUMENGES I FESTIUS
(Roger de Flor) - 08037 Barcelona Tel. 93 207 60 82
CI. Indústria, 124 08025 BARCELONA
Comidas y cenas para grupos yempresas.
Propuestas de menú a su medida.
S/ TE GUSTA COMER B/EN __ _ iREPET/R..AS!
QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLIENT E I
____________ FUNDACiÓ CLAROR
AI centre de la planta hi hatJrà un bany central (al plànol , el número 1) de forma irregular de 24xll.5m, i d'una profunditat de 130cm. Aquest bany central estarà equipat amb raigs d'impulsió d'aigua, 148 boqueres bufadores permetran tractament de bombolles per a 6 lliteres i 8 seients. També hi haurà tractament d'hidrojets en dues zones. Annexa al bany central hi haurà una piscina de 10.5x4m (2), situada en un nivell 80cm superior, de manera que farà cascada sobre el bany. La seva característica més destacable és que s'hi podrà nedar contracorrent.
Hi haurà una piscina convencional de 15x6 (3), amb l'úni~a diferència que estarà provista d'aigua de mar.
L'espai marcat amb el punt 4 serà una piscina d'aigua freda de 4x4 i una profunditat mitjana d'1 m.
El punt 5 del plànol és una piscina circular d'hidromassatges .
La piscina de forma irregular 6, de 8x4.3 m, d'una
J profunditat mitjana de O.8m, tindrà boqueres d'aire per a tractament d'hidrojets en bancs.
El punt 7 indica una font ornamental, i el 8, una piscina infantil de 8x4m.
A aquesta planta també hi haurà dues saunes i dos banys de vapor, així com el centre de salut.
FESTA LUDICOESPORTIVA PREINSCRIPCIONS EL 13
Les preinscripcions pe r abonar-se al Po li espo rtiu Marítim podran form alitzarse a partir del dissabte 13 de maig, amb l'obertura de les oficines d'atenció al públic situades davant de l'equipament, sota e l passeig Marítim i a peu de platja. Formalitzar-ne la preinscripció no significarà ca p obligació eco nòmi ca ni compromís d'abonam e nt per part del sol·licitant; en canvi, totes les pe rso nes que l'hagin formalitzada tindran dret a una plaça d'abonament reservad a en el moment de les inscripcions definitives, el proper estiu .
L'obertura de les oficines d'atenció al soci se celebrarà amb una gran festa ludicoesportiva, amb activitats per a tothom, durant tot el matí del dia 13.
Activitats lúdiques
A les nou del matí començarà la jornada amb un torneig de futbol tres contra tres, que es disputarà en dues pistes inflables insta l·lades a la sorra de la platja de la Barceloneta. Els interessats a participar-hi hauran d'informar-se i inscriure's als poliesportius Claror o Sagrada Família.
I INICI DE DE MAIG
Paral·le lament al torneig de futbol tres contra tres, es disputarà a la platja un campionat de tacatà.
I entre les onze i les dotze del migd ia hi haurà una màster-class d'aeròbic oberta a la parti cipació de tothom, dirigida per monitors dels poli esportiu s Claror i Sagrada Famíli a.
Durant la jornada, els visitants podran observa r l'estat de les obres mitjançant un a exposició informativa situada al costat de l'ofici na de preinscri pcions. La Festa, amenitzada amb música, acabarà a quarts de dues amb un piscolabis popular.
LES OBRES VAN A BON RITME
Les obres de construcció del Poliesportiu Marítim avancen a bon ritme, acomplint el calendari previst segons el qual han d'acabarse a finals d'estiu.
Actualment, ja hi estan treballant les tres empreses adjudicatàries de la construcció i instal·lació. Copisa ha avançat molt la construcció del nivell soterrani, on hi haurà el centre de talassotê ràpia, i s'han acabat els forjats de les piscines, que h i i nstal ·la Construccions Conda!' S'està treballant el
que serà la planta baixa, on hi haurà el pavelló, els vestidors individuals i d'equips i les àrees d'administració i
. atenció al públic.
A més, des del 15 dé març, Codinsa ja fa la seva feina com a adjudicatària de les instal ·lacions generals elèctriques i mecàniques.
_ FUNDACiÓ CLAROR
Nou CAN CARALLEU AMPLIA L10FERTA AMB LA NOVA PISCINA COBERTA
A finals dJabril ja es podrà utilitzar la piscina, coberta amb un globus presostàtic, i el dissabte 6 de maig tindrà lloc lJacte dJinauguració oficial amb rorganització de diferents activitats
Els abonats i usuaris de
Nou Can Caralleu podran
g<;l udir dels serveis de la pis
cina durant tot l'any, a par
ti r de fi nais d'aq uest mes
d'abril. I és que les dues
piscines d'estiu de la instal ·
lació estaran ci i matitzades
per poder ser utilitzades fins
a l'arribada d'aquesta esta
ció.
La climatització s'ha dut
a terme mitjançant la
instal ·lació d'un globus pre
sostàtic que cobreix les
dues piscines, i s'hi han
construït uns nous vestidors
annexos que permetran
passar d'un espai a l'altre Dibuix del globus presostàtic que cubrira les dues piscines, vist des de l'exterior sense canvis de tempera-
tura. Les obres han tingut
una durada de dos mesos.
Inauguració el 6 de maig
La inauguració oficial de
les noves piscines tindrà lloc
durant el matí del dissabte
6 de maig, entre les 10 i
les 13 hores, en una jorna
da de portes oGertes. Tot
hom qui vulgui podrà acce
dir lliurement a la piscina
per a un bany lliure, o par
ticipar en alguna deies ac
tivitats dirigides que s'hi
programaran. No caldrà ins
cripció prèvia, fet que faci
litarà l'accés de tothom en
el moment desitjat. A mé~, s'ha previst que ningú mar
xi amb les mans buides:
tots aquells que es banyin
rebran com a regal un cas
quet de bany de record .
38 TOT CLAROR
DEFINIDES LES ACTIVITATS O-ESTIU
Nou Can Caralleu ha definit ja els continguts del programa d'aotivitats per al proper estiu. Seguint la línia iniciada l'any passat, s'oferiran actiV'itats dirigides per a totes les edats, tot i que hi predominen les infantils.
En aquest capítol destaquen tres activitats: el casal esportiu, el Campus Olimpia i els cursos de tennis.
El casal esportiu Nou Can Caralleu presentarà tres modalitats per triar: casal de munta
nya, esports d'equip i taNers. En tots els casos estaran dirigides als nois i noies entre 3 i 12 anys, i es faran en diferents torns d'una setmana. El primer torn començarà el 26 de juny i
l'últim, e! 8 de setembre, i no n'hi haurà entre l'lI i el 28 d'agost. L'horari serà intensiu, entre les 9 i les 17 hores.
El Campus Olímpia de futbol, pensat per a nois i noies entre 8 i 14 anys, tindrà lloc en
torns d'una setmana, entre e! 26 de juny i e! 28 de juliol. Quant a tennis, hi haurà cursos setmanals, amb dues opcions: la primera oferirà la
possibilitat de realitzar un curset d'una hora al dia, i la segona consistirà en cinc hores
diàries, de 9 a 14 , en què e! tennis es combinarà amb altres activitats d'exercici físic i natació.
Respecte de les propostes per a aduLts, Nou Can CaraJlleu està programant la realització de cursos d'aeròbic, spinning, balls de saló, ioga, tennis ...
Les inscfipcions de! Campus Olímpia començaran e! dissabte·'13 de maig. Per a la resta
d'activitats hi haurà dos torns: entre e!2 i el12 de maig per a aboJats i usuaris, i a pa1i1:il' del 13 de maig per al púbLic en general.
'" a: w > a: w u
'" ::;; ::;; w
___________ FUNDACIÓ CLAROR
INAUGURAT EL ROCÒDROM AMB
MÉS SUPERFíCIE DE BARCELONA
Nou Can Ca ra lleu ja té
el rocòdrom cobert de més
superfície de Barcelona. Si
tuat a l'interior del pavelló
frontó, ocupa una de les
parets laterals amb una su
perfície total de 150 metres
quad rats: 13 metres d'alça
da i 12 d'amplada. Té 1.600
preses i està dividit en qua
tre espais: una zona d'inici
ació amb pla ve rti ca l de
quart grau, una de dificultat
mitjana amb pla inclinat (611
i 611 +), una de dificultat alta
amb desplom (6b i 6c) i una
de baixa amb boulder fix.
El rocòdrom és obe rt a
tothom que disposi d'una
assegurança que cobreixi en
cas d'accident. La utilització
és lliure per als abonats de
Nou Can Caralleu, i els de
l'Esportiu Claror i Poliespor
tiu Sagrada Família gaudei
xen d'un 20 per cent de des
compte pel fet que la Fun
dació Claror és una de les
I entitats gestores de la
instal·lació, juntament amb
el Centre Excursionista de
Catalunya i la Universitat
Ramon Llull .
Inauguració
El rocòdrom es va inau
gurar oficialment el dissab
te 11 de març.
La jornada va transcórrer
. en un ambi ent festiu en
què petits i grans van gau
dir de les activitats relacio
nades amb la muntanya.
L'acte va co mptar amb la
presència del regidor de
Relacions Ciutadanes i Es
port ?e l'Ajuntament de
El rocòd.rom, de
150 m2, és cobert
té 1,600 preses i està chvicht en quatre zones
de chficultats
chferents
Barcelona, A lbe rt Batlle;
del regidor del Districte de
Sarrià-Sant Gervasi, Carl es
Martí, i de l'exregido r del
Districte i actual President
del Consell Municipal del
Districte, j aume Ciurana.
Durant tot el matí, els
petits van poder iniciar-se
en el món de l'esca lada
participant en activitats
com el pont de mico, la
tirolina o l 'escalada. AI
migd ia hi va haver una ex
hibició d'escalada a càrrec
dels membres de la sec
ció d'escalada del Centre
Excursionista de Catalunya
j oa n jover, Xavi Ll anos,
Raquel Xacobo i Roger Xi
menis.
PRIMER OPEN D1ESCALADA
La tarda de 1'11 de març va tenir lloc al rocòdrom de Nou Can Caralleu el I Op en d'Escalada, que duu el nom de la instal·lació. Van competir-hi catorze escaladors sota l'atenta mirada d'un centenar d'espectadors. Marc Milhín, Dani Ferrer i David Macià van resultar-ne els tres primers classificats després d'una final molt ajustada. Malgrat que només hi havia una categoria única, l'organització va lliurar un premi especial a la primera noia classificada, Glòria Vilaseca, i també a l'escalador més jove, Arnau Boronat, de 15 anys. Nou Can Caralleu té previst organitzar noves edicions anuals de l'Open d'Escalada en el futur.
AQUEST ABRIL,
TORNEIG
INFANTIL DE
TENNIS
Nou Can Caralleu orga
nitza un Torneig Infantil de
Tennis que es disputarà du
rant els dies 17,18 i 19 d'abril.
S'hi podran inscriure, fins al
10 d'abri l, tots els nois i no
ies entre 8 i 14 anys.
NOVES MÀQUINES
A LA SALA DE
FITNESS
La sa la de fitness ha in
corporat noves màquines i
material per tal d'augmen
ta r progressivament l'equipa
ment i oferir millor servei als
usuaris. Es tracta d'una nova
cinta de córrer i de tres mà
qui nes de mu scu lació que
permeten treballar especí
ficament els bessons, els
pectorals i els quàdriceps.
També s'ha dotat el gimnàs
de barra de flexions i d'al
tres elements co mplemen
taris.
ÈXIT DE LA
PRIMERA FESTA
DE L10RIENTACIÓ
Més de 200 persones van
participar el proppassat 25
de març en la Primera Fes
ta de l'Orientació, organ it
zada per Nou Can Caralleu.
La Festa va constar de dues
activitats, la Caminada d'Ori
entació per Collserola i el
Campionat de Catalunya de
Curses d'Orientació en ca
tegories d'alevins, juvenils i
universitaris.
TOT CLAROR 39
U NA CAMPIONA
D-AERÒBIC AL
POLIESPORTIU
SAGRADA FAMíliA Sònia Anton és una jove de 25 anys relacionada amb el món de l'esport des que en tenia 7. Després de 12 anys ficada de ple en la gimnàstica esportiva, una lesió la va fer canviar de rumb i ara assoleix els èxits que perseguia amb l'aeròbic
E. B. Sònia Antón és abonada
del Poli esportiu Municipa l
Sagrada Famíl ia. L'any pas
sat va aconseguir la novena
pos ició del Campionat del
M ón d 'Aeròbic en moda li
tat ind ividual ANACH, va ser
cinquena en el Campionat
d'Espanya en modalitat in
d ividual FIC i el passat mes
de març es va proclamar
campiona de Cata lunya. Ara
comença a recollir els frui ts
després de set anys ded i
cats a l'aeròbic.
Sota les ordres de Fernan
do Maniega, monitor de fitness del Poliesportiu Mun i
cipa l Sagrada Família -q ue
també prepara el campió del
món d 'aquesta disc iplina,
Jonathan Cañadas- s'entre
na a consciència per als pro-
pers mundials que tindran
ll oc a Tòquio, Alemanya i
San Francisco entre maig i
juny. Aconseguir bons re
sultats és primordial de cara
a satisfer un dels seus som
nis: "Si tot va bé, és possible que en els Jocs Olímpics hi hagi aeròbic d'exhibició i estic pendent de poder fo rmar part de l'equip . Tot dependrà dels resLÍltats en els mundials".
El somni de la Sònia, nor
mal en qualsevol esportista
d'e lit, s'i mpregna de més
signif icat quan explica que
ja el 1992 va estar a punt
de formar part de l 'equip
olímpic, això sí, en una al
tra d isciplina: la gimnàstica
esportiva. "Una ruptura dels lligaments en el turmell em
va deixar fo ra de l'equip.
M'ho vaig passar molt malament, perquè ja tenia els papers damunt la taula per firmar contracte amb la Selecció Espanyola i va ser com llençar la meva carrera en qües tió de minuts".
La les ió va obligar-l a a
abandonar la gimnàstica es
portiva i alguns metges van
co mentar-li que hauria de
deixar de practi car esport.
Encara arrossega algunes se
qüeles de la lesió, ja que ha
"L'aeròbic m'està fent oblidar el que havia fet en gimnàstica es
portiva, perquè estic aconseguint méstito1s"
perdut part de la mobilitat en
el turmell; a poc a poc "m'he anat recuperant fins al punt de poder competir en una altra disciplina. taeròbic ha es
tat com treure'm una espina que portava clavada ".
S'entrena de dues a ci nc
hores diàries, més les hores
de classe com a monitora, i
ho fa satisfeta, perquè "l'aeròbic m'omple igual que la gimnàstica, fin s i tot més, perquè estic aconseguint miliars res ultats. M'es tà fent oblidar el que havia fet en gimnàstica esportiva perquè estic viatjant molt i assolint molts títols en Campionats d'Es panya, mundials, europeus .. . És el que buscava en l'esportiva, però ' no vaig poder aconseguir-ho i ho he cercat per un altre camí."
URGÈNCIES Ferrocarri ls Generalitat .......... 93 205-15-15 Diputació BCN ........................ 93 402-22-22 Informació carreteres ............. 93 204-22-47 Aeroport del P rat .. .. ... ..... .. .. ... 9330 1-39-93 Serveis Socials ......................... 900.30-90-30 Correus ... ...... .. .. ... .. .. .. .. .......... ... 93 318-38-31
Urgències mèdiques .......................... ......... 06 1 Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia ................................. O 1 O Bombers Genera litat ............... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ................ .. .. ; ............ 080 Bombers BCN comarques .. ....................... 085 Mossos d'Esquadra .. .... ............ 93 300-22-96 Po licia .................. .. ........ .. .. ................ ......... 09 1 Guàrd ia Urbana BCN .............. ...... .. ........... 092
ESPORTS Esportiu Claror ........................ 93 476-13 -90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .. .... .... .. .. .. .... 93 203 78 74 Servei d' Info rmació Esportiva ............... ................... 93 432- 19-92 Agenda d ' Activitats ....... ... .. .... 93 48 1-00-2 1 Fed. Cat. Bàsquet.. .. .. .. ............. 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16
HOSPITALS H. Sant Pau .............................. 93 29 1-90-00 H. Del Mar .................. .. ......... .. 93 221 -1 0-10 H. Clínic .. .. .... .. .. ....................... 93 227- 54 - 00 H. L'Esperança .................. .. .... 93 285-02-0(i)
SERVEIS Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .. ..... ............ . 93 301-82-70
H. Vall d1 Hebron ... .. ................ 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu ................ 93 203-40-00
Fed. Cat. Futbol ........... .. .. .. ...... 93 302-56-42 Fed. Esp . Tenn is ........... .. ......... 93 200-53-55
I nf.Metropo l ita na ........... ......... .. .. .. .... ....... 010 Proteoció Civi l ........................ 93 319-25-00 CENTRES OFICIALS Accidents en carretera ....... .. ... 93 352-6 1-61 Ajuntament BCN .. .. ................. 93 402-70-00 Consell Esport Escolar RENFE .................................. . · .. . 93 490-02-02 Generalitat ................... : ... .............. 93 315-1 3-\3 de Barcelona (CEEB) .......... . . 932 19-32- 16
F a vint anys que som la
Llar d 'Infants del barri perquè
confieu en la nostra
tasca professional i en els
nostres mètodes d'ensenyança
basats, principalment, a oferir
al nen una estada feliç en el Centre durant les diferents
etapes del seu creixement
GRANOTA és una
Corsegcl ••• Rosselló ••• ~ . g
• i nç. f !
t;:,;;~.dnGMnota Llar d'infants
Tel, 93 245 10 29 CI València , 500 0801 3 Barcelona
escola oberta on ens podeu venir a
conèixer i informar-vos de 9 a 19:30h c Ma llo rca
'1.lIIt ¡rl' •
Nens de 0-6 anys
Anglès, psicomotricitat, piscina
Seguiment de lectura individualitzada
Convivències escolars i colònies d'estiu
Educadors titulats i en permanent reciclatge
Continuïtat amb altres escoles DESCONFIEU de les escoles infantils
que no us permetin l'entrada a qualsevol
hora. Assegureu-vos que els vostres fills no
hagin de passar per altres aules per arribar
a la seva, que agrupin nens de la
mateixa edat, i pregunteu per l'ideari de
l'escola.
València
. ~ . ' A ra g ó
, ~. granota avoléncia 500
Convivències i estades esportives
Crèdits de natura
Estades d'estiu
Transport escolar a les escoles Maristes i Infant Jesús
Servei pediàtric i cuina pròpia
710m He patis assolellats
Totes les aules exteriors i adequades a cada nivell
Casa de colònies pròpia
Matrícula oberta tot l'any
Escola oberta als parcs
Un paratge impressionant
al mig d'un parc natural a 50 km de Barcelona
Caps de setmana rurals per a grups i famílics
Rutes amb mountain bike pd Montnegrc-Corredor
Camp de futbol reglamcntari i camp de bàsquet
Piscina, cavalls i granja,