revista cetim 2012
DESCRIPTION
Revista corporativa del CETIMTRANSCRIPT
núm. 10 · desembre 2012
PEL BON CAMÍServeis, sortides tècniques, notícies, més formació que mai, acords i convenis, l’homenatge al col·legiat 2012, les nostres primeres col·legiades…
Enginyers de Graui Enginyers Tècnics Industrialsde la Catalunya Central
2
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2su
mar
i
enginyeria XXInúm. 10 · desembre 2012
Edita:Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de ManresaAssociació d’Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya CentralPlana de l’Om, 6, 2n, 5a08241 ManresaTelèfon 93 872 57 62www.cetim.cat
Consell de redacció: Francesc Josep Archs, Joan Boixader, Montse Cortina, Carme Ferrer, Josep Ma. Macià, Just Menoyo, Miquel Perramon i Antoni Solsona
Col·laboració en aquest número: Antoni Viladomat Vers, col·legiat número 14689, cedint la fotografiade la portada.
Produeix:SOLÉ & HERNÁNDEZ, Consultors de comunicació, S.L.Via Laietana, 54 2n Despatx 21408003 BarcelonaTelèfon 93 310 66 89 93 872 94 29www.solehernandez.com
Impressió:SOLÉ & HERNÁNDEZ, Consultors de comunicació, S.L.Via Laietana, 54 2n Despatx 21408003 BarcelonaTelèfon 93 310 66 89 93 872 94 29www.solehernandez.com
DL: B-52.763/2007
© CETIM
Si bé el Col·legi respecta l’opinió dels seus col·laboradors, no vol dir que necessàriament la comparteixi.
04.06.07.08.
11.12.16.18.20.22.23.24.26.29.30.35.36.38.
Serveis: El Col·legi
Què és la MUPITI?
Noves atribucions
Visites tècniques a l’empresa DAMM, JAGA
i Consorci del Bages per a la gestió de residus
Informe del gerent secretari tècnic
Reportatge: Les nostres primeres col·legiades
Formació: Més formación que mai!
Convenis / acords
Festa Patronal. Homenatge al col·legiat 2012
L’assegurança de responsabilitat civil professional
El pas a grau
Sèniors
Instal·lacions frigorífiques
Benvinguda als nous col·legiats
Notícies
Porta’ns un nou col·legiat!
Lliuraments insígnies
II Concurs infantil de postals de Nadal
04.
24.
08.
36.
3
Ho afirmem: ESTEM EN EL BON CAMÍ
Estimats col·legiats i associats,Estimades col·legiades i associades,
Ara fa un any m’adreçava a tots vosaltres en el meu primer Nadal com a degà del Col·legi i president de l’Associació d’Enginyers Tèc-nics de la Catalunya Central.
Ara fa un any encapçalava aquest escrit amb el títol EN EL BON CAMÍ.
Un any després, a pesar que les condiciones econòmiques del país no han millorat, podem dir que les mesures que la Junta de Govern i la gerència del Col·legi d´Enginyers de Grau i Enginyers Tècnics Industrials de Manresa (CEGETIM) vàrem adoptar han donat els re-sultats esperats.
El CEGETIM no tan sols ha consolidat la seva situació sinó que també ha incrementat sensiblement els serveis que presta als seus col·legiats.
La previsió de tancament del exercici del 2012 dóna uns resultats positius, fins i tot amb augment de Tresoreria.
Com podreu veure en l’informe del gerent i secretari tècnic, no menys importants han estat els creixements en serveis i activats que s’han ofert durant aquest any.
Per tot això podem afirmar que efectivament ESTEM EN EL BON CAMÍ.Segons els experts, les previsions econòmiques per al proper any no són gaire positives. Això ens porta a continuar en les polítiques econòmiques adoptades: reducció de la despesa i trobar noves fonts d’ingressos que siguin independents dels visats, amb l’objec-tiu de continuar donant més i millors serveis a totes les persones col·legiades i associades.
Sabem com fer-ho i ho continuarem fent.
Des de la Secretaria General del Departament Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, ens han confirmat que s’està a punt de signar un conveni de col·laboració entre aquest departament i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya.
Aquest conveni ens permetrà col·laborar molt directament amb les administracions, en primer lloc amb l’autonòmica i, posteriorment, continuarem amb les administracions locals.
Sens dubte, aquesta és una molt bona notícia ja que possibilitarà assolir tasques de verificació, certificació i acreditació documental que, com a entitat de dret públic que som i dins del nostre àmbit de d’actuació, ens puguin ser encomanades des de les administracions. Probablement, quan llegiu aquest escrit, el conveni ja estarà signat.
Una altra bona notícia és la solució que s’ha pogut oferir a molts dels nostres col·legiats per poder fer la conversió del títol d’engi-nyer tècnic al títol de grau en enginyeria.
De moment, s’hi poden acollir les especialitats de mecànica, elec-tricitat i electrònica. Estem cercant solucions similars per a les es-pecialitats de química i tèxtil.
No vull acabar sense fer públic el meu reconeixement i agraïment a tots els membres de la Junta de Govern i, molt especialment, al personal professional que atén l’administració del CEGETIM. Sense tots ells, sense la seva entrega, imaginació i sacrifici, tot el que hem dit no hagués estat possible.
A tots ells, a tots vosaltres i a les vostres famílies, us desitjo de tot cor unes molt Bones Festes nadalenques, i que l’esperit i la llum d’aquests dies ens il·lumini durant tot l’any el bon camí iniciat i ens ajudi a veure les oportunitats que se’ns presentaran i que haurem de saber aprofitar.
Salut, pau i amor,
Francesc Josep Archs i LozanoDegà - president
editorial
4
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2C
ETIM
El Col·legi ofereix una gran varietat
de serveis a tots els seus col·legiats
i col·legiades. Si necessites més in-
formació d’algun d’ells pots adre-
çar-te a la secretaria del Col·legi.
Col·legi d’Enginyers de Grau i Enginyers Tècnics Industrials de Manresa
CONEIXES TOTS ELS
SERVEIS QUE EL COL·LEGI T’OFEREIX?
5
Visat i registre documental dels treballs: telemàtic i presencial. Certificat d’idoneïtat
Assegurança de responsabilitat civilMútua Col·legial MUPITI
Acords amb entitats bancàries, empreses i comerços.Convenis amb premsa, centres esportius, automoció, material d’oficina, etc.
Tramitació davant EiC’s I OCA’sCompulsa de documentsServei gratuït d’adreça electrònica
XerradesCursosSortides lúdiques
Revista Enginyeria XXIRevista tècnica industrialButlletí digital (infoCETIM)Xarxes socialsPàgina web Sortides lúdiques
Aparells destinats a mesures tècniquesSala per a reunions i formacióServei de videoconferència
Declaració censal, facturació, obligacions, contractes laborals, representació, convenis, etc.
Recolzament professional pel desenvolupamentde la vostra activitat
Consultes de normes UNENormatives i legislacióSOT: servei d’orientació tècnica
Ofertes i demandes laborals
Cursos propis subvencionatsCursos organitzats per la Intercol·legial Tècnica de la Catalunya CentralCursos a través de videoconferènciaBeques i ajuts per a estudis de postgrau i màstersConvenis amb centres de formació: UOC, EPSEM, Fundació EMI, CTM Centre Tecnològic, IEFE, CIDET, UEA, ACEB, TÜV Rheinland, entre altresVisites tècniques
VISAT
ASSEGURANCES
AVANTATGES PER ALS COL·LEGIATS
ALTRES
GESTIÓ TORN D’OFICI
ACTIVITATS CULTURALS
COMUNICACIÓ
LLOGUER D’EQUIPS I AULES
ASSESSORAMENT FISCAL, LABORAL I COMPTABLE
ASSESSORAMENT JURÍDIC
ASSESSORAMENT TÈCNIC
BORSA DE TREBALL
FORMACIÓ CONTINUADA
SERV
EIS
CEGETIM
mup
iti
Les assegurances i les cobertures que t’ofereix són:
MUPITI, alternatiu al RETA (règim especial de treballadors autònoms): si ets un enginyer tècnic in-dustrial col·legiat que exerceixes de forma lliure la pro-fessió, pots accedir, a través de la mútua, a un sistema de cobertura alternatiu al règim especial de treballadors autònoms.
Assegurança de jubilació: el mes en què compleixes els 65 anys o el mes corresponent a la data de la teva jubilació, si aquesta és posterior, reps el capital garantit en el contracte.
Assegurança d’accidents: mort i invalidesa perma-nent absoluta, total o parcial per accident.
Assegurança vida: mort
Pla de previsió assegurat: és un pla d’estalvi per-sonalitzat amb la finalitat d’obtenir un complement a la pensió pública de jubilació i, a més a més, permet mo-bilitzar els estalvis dipositats en altres plans de pensions d’altres entitats financeres.
La MUPITI és la Mutualitat de Previ-sió Social de Pèrits i Enginyers Tèc-nics Industrials, formada per un gran col·lectiu, els enginyers tècnics indus-trials. És un servei més que t’ofereix el Col·legi, com a col·legiat, i també als teus familiars, i t’hi pots subscriure tant si treballes per compte propi com per compte d’altri.
Assegurança de viduïtat
Assegurança d’orfandat
Assegurança de dependència
MUPITI Protecció: incapacitat permanent i absoluta en cas d’accident de circulació.
També té productes concertats amb altres companyies asseguradores: una assegurança sanitària a través de SANITAS, una assegurança d’incapacitat tem-poral a través de DKV, una assegurança de llar i d’automòbil a través de ZURICH...
Per a més informació, posa’t en contacte amb el Col·legi i t’informarem de tot.
SAPS QUÈ ÉSLA MUPITI I
QUINS PRODUC-TES T’OFEREIX?
7
desembre ‘11 · enginyeria XXI
noves atribucions
INFRaESTRUCTURESCOmUNS dE
TELECOmUNICaCIONS: RECONEIXEmENT
d’aTRIbUCIONS pROFESSIONaLS.
En sendes sentències de 17 d’octubre de 2012, el Tri-bunal Suprem ha dictaminat que ja no regeix l’atribució competencial en exclusiva als enginyers i enginyers tèc-nics de telecomunicacions per elaborar i dirigir projectes d’infraestructures comuns de telecomunicacions (ICT) per a edificis, prevista al Reial Decret-Llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comuns en els edifi-cis per a l’accés als serveis de telecomunicació, així com el Reial Decret 346/2011, d’11 de març, que aprova el reglament que el desenvolupa, atès que els articles que regulaven aquest aspecte han quedats derogats per la Directiva de Serveis (Directiva 2006/123/CE) i la Llei sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exer-cici (Llei 17/2009, de 23 de novembre).
Les sentències són fruits dels recursos contenciosos ad-ministratius interposats contra el citat el Reial Decret 346/2011, d’11 de març, per part del Consell General de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials i del Consell General de Col·legis d’Enginyers Industrials.
El Tribunal Suprem manifesta que, si bé la normativa permet legítimament a l’Estat restringir una activitat
a una o unes professions, l’elaboració d’un projecte tècnic per a les instal·lacions comuns de telecomunica-cions en els edificis és una tasca tan concreta i limitada que no es pot qualificar com “activitat” en el sentit que ho preveu la normativa, atès que la restricció només s’ha d’entendre per a una activitat genèrica, i sempre que es superi el test de no discriminació, necessitat i proporcionalitat.
En aquest sentit, el Tribunal considera que no es pot entendre que l’exigència de la intervenció d’enginyers i enginyers tècnics de telecomunicacions estigui jus-tificada per una raó imperiosa d’interès general, per tant, no és un requisit proporcionat, és a dir, que si-gui adequat per garantir la realització de l’objectiu que persegueix i no vagi més enllà del necessari per asso-lir-lo ni pugui ser substituït per altres mesures menys restrictives.
El Tribunal recorda la seva doctrina per la que els en-ginyers industrials, i per extensió els enginyers tècnics industrials, tenen capacitat tècnica per a la signatura, direcció facultativa i certificació en matèria de teleco-municacions.
En conseqüència, els enginyers tècnics industrials poden elaborar i dirigir projectes d’infraestructures comuns de telecomunicacions (ICT) per a edificis i, per tant, el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa ha acordat visar o emetre el Registre de Verificació Documental corresponent d’aquells pro-jectes, assumeix i certificats d’infraestructures comuns de telecomunicacions que siguin presentats pels seus col·legiats.
desembre ‘12 · enginyeria XXI
8
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2vi
sites
tècn
ique
s
VISITA TÈCNICA EMPRESA DAMM
El passat dia 16 de març, un auto-car ple de companys col·legiats, vàrem desplaçar-nos fins a les instal·lacions que la fàbrica de
cervesa DAMM té al Prat de Llobregat.Només arribar, un vídeo i una posteri-or explicació del director comercial de DAMM ens varen fer adonar de la gran quantitat de cervesa que consumim, ja que les xifres de producció de la planta són desorbitants! El mateix director de la fàbri-ca va tenir la deferència d’incorporar-se a l’exposició i a ell se li varen traslladar els dubtes de caire més tècnic.
En acabar aquesta introducció, vàrem ini-ciar la visita a les instal·lacions.
Sorprèn el magatzem logístic on tot està automatitzat i els palets són emmagat-zemats per carretons automàtics sense cap tipus de personal. També la gran ve-locitat d’envasament i, en definitiva, de fabricació de les llaunes, ja que la majo-ria de màquines estaven en ple funcio-nament.
Durant tota la visita vàrem ser detalladament informats dels diferents processos i, ja en el tast final del que vàrem poder gaudir, també vam rebre explicacions de les diferents varietats de llúpols, maltes i aigües. La barra era lliu-re i, per tant, el retorn cap a Manresa va ser molt animat.
JAGA és un dels primers fabricants mundials de radiadors per a calefacció i aigua calenta sanitària d’alta eficiència energètica i amb multitud d’opcions de disseny i muntatge. Aquest fabricant ens va convidar a passar dos dies visitant la seva fàbrica amb les despeses d’estada totalment paga-des durant el mes de setembre passat.
En Joan Boixader ens comenta com va anar:
Bàsicament, el viatge va consistir a veure la fàbrica de JAGA, que està ubicada a la població de Diepenbeek, de Bèlgica. Ens varen instal·lar, durant els gairebé 3 dies que va durar la visita, en un hotel de la ciutat de Hasselt, a 5 km de Diepenbeek, que té una de les rendes per càpita més altes d’Europa. Hi ha instal·lades diverses empreses d’I+D (és molt similar al que hi ha a Sant Cugat).
L’agenda va consistir a combinar les visites facultatives de la fàbrica amb classes teòriques i visites culturals com les següents:- Visita a la fàbrica de JAGA on vàrem poder veure de pri-mera mà la fabricació de pràcticament tots els radiadors, ja que, a part d’algunes parts que són fabricades a Turquia, la resta és fabricada íntegrament a Bèlgica.- Xerrada tècnica del sistema Low H2O, que és un sistema aprovat pel Departament d’Indústria per a la renovació de l’aire de les sales agafant l’aire directament del carrer i sense recuperar la calor de l’aire viciat. - Presentació dels seus radiadors pensats per a rehabilitaci-ons d’edificis i edificis de nova planta capaços de treballar a baixa temperatura amb uns rendiments importants. - Xerrada tècnica de la directiva 2002/91/CE sobre efi-ciència energètica en edificis existents. (En el nostre país encara no ha sortit el decret que ho regularà).
- Xerrada tècnica de presentació dels canvis d’ideologia en els sistemes de calefacció, que cada vegada són d’una resposta més ràpida i amb menys inèrcia, i, lògicament, a baixa temperatura per obtenir millors rendiments dels equips de producció d’aigua calenta o freda.- Visita al laboratori d’assajos que té JAGA dins de la fà-brica. Es tracta d’una càmera frigorífica de grans dimen-sions en l’interior de la qual hi ha construïts dos habi-tatges idèntics , així es poden fer comparatives, mesures, i proves tant de materials, com d’aïllaments, equips de climatització, unitats terminals, temperatures de confort, comportament de l’estratificació de l’aire dins de la sala, etc. Aquest laboratori està obert a tothom qui vulgui de-senvolupar algun estudi.- Visita a una fàbrica de cervesa artesana (en una antiga abadia).- Visita a l’Ajuntament de Houthalen - Helchteren, dues poblacions mineres que van aprofitar les subvencions del desmantellament de la mineria per construir un nou ajun-tament amb el mínim cost energètic. En la reconversió també es van vendre edificis municipals per concentrar-los tots en el nou edifici i, a part, per poder assumir el cost de la inversió, hi ha una part de l’edifici que és privat. Aquest ambiciós projecte ha estat dissenyat per l’arquitecte Juul Van Leysen del despatx Holistic 50/5 Arquitecture.
A part d’això, durant aquests dies vàrem poder viure el ritme de vida dels belgues amb els seus horaris de feina i de menjar. També vàrem poder gaudir d’una passejada en bicicleta, dels menjars i plats típics, i d’una carta amb 400 tipus de cervesa diferents, en un mateix bar!
Ho hem de repetir!!!
VISITA TÈCNICAa l’empresa JAGA (Bèlgica)
9
visites tècniques
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2
visit
es tè
cniq
ues
Fa tan sols uns dies, el passat divendres 23 de novem-bre, 24 companys del Col·legi vàrem anar a visitar les
instal·lacions del Consorci. Només arribar vàrem ser atesos pel seu gerent, en Ricard Jorba, que ens va fer una breu explicació del que fan al Consorci. Fan recollida selectiva de residus: fracció orgànica, envasos, paper i vidre (que seran posteriorment tractats en unes altres plantes). Fan el tractament dels residus i de l’energia que generen: hi ha un dipòsit controlat on s’aboca el que no es recicla; una planta de compostatge on es transforma la fracció orgànica en compost i producció d’energies de fonts renovables (solar); i, en execució, la recollida del biogàs pro-duït pels dipòsits controlats.I també fan educació ambiental, com la que ens varen im-partir a nosaltres!
Ens comenta en Ricard que, d’alguna manera, també estan patint la crisi, ja que han passat de tractar aproximadament 500 kg de residus per habitant i any a fer-ne el tractament de només 250 Kg!
A continuació hem pujat a un microbús que ens ha portat a veure in situ tot el que acabem de dir. Així hem pogut contemplar les diferents zones ja clausurarades (cobertes)
on ja hi neix fins i tot la gespa, la zona activa de recollida (amb les màquines treballant-hi vint hores al dia) i les zones ja preparades per ser els dipòsits d’aquí a uns anys. Hem passat pel costat de la zona de tractament dels líquids lixiviats, la zona de transferència de la resta de residus (vi-dres, plàstics, ...) i, finalment, per la planta on a partir del residu de matèria orgànica (contenidor marró) es fa com-postatge, i un molt bon compostatge!
Està tot molt ben condicionat i no fa la sensació que ens trobem en un abocador.
A més, ara ja sabem per què l’àrea agafa el nom de parc ambiental, ja que hi conviuen cavalls i burros en els prats adjacents, ànecs i polles d’aigua a les zones de recollides d’aigües pluvials, es produeix energia solar, es recullen les olives de les oliveres properes i se n’extreu oli ...
Per últim, i per tal de mantenir el control d’aus sobre el residu, el parc disposa de falcons que amb el seu vol con-trolen l’afluència d’aquestes. I amb el mestre falconer al capdavant, vàrem marxar tot contemplant un vol fet especialment per a nosaltres d’un dels seus falcons. Impres-sionant i, alhora, ecològic i eficient.
Visita tècnica al CONSORCI DEL BAGES PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS(Parc Ambiental de Bufalvent)
informe del gerent i secretari tècnic
INFO
RM
E
del
gere
nt i
secr
etar
i
Són les dades, en moltes ocasions, les que de forma objectiva ens fan prendre decisions o ens fan po-der definir com anem. A continuació, una petita
mostra (fins a 30 de novembre de 2012) que, malgrat les dificultats de l’ entorn, el Col·legi gaudeix de bona salut.
En aquests moments, som, després d’altes i baixes, 1.030 col·legiats. Vàrem tancar el 2011 amb 1.023 col·legiats.
El nombre de visats s’ha reduït lleugerament respecte a l’any 2011, però no en les xifres en què ho havia fet fins ara des de l’any 2008. Potser cal pensar que la cosa ja s’ha estabilit-zat i no seguirà baixant, ja que aquesta era la tendència, molt marcada, fins ara. I que no segueixi baixant al mateix ritme ho hem d’interpretar, se’ns dubte, com una primera millora!
Hem fet més accions formatives que mai, amb més par-ticipants que cap any. En total, han estat 31 accions for-matives entre cursos, xerrades, pràctiques, jornades i ses-sions informatives, amb més de 700 participants.
S’han consultat més de 900 normes UNE i fitxes tèc-niques de vehicles, hem atès més de 50 consultes SOT (Servei Orientació Tecnica), la xerrada sobre el pas a la titulació de grau en enginyeria va agrupar més de 80 col·legiats a les nostres dependències i disposem ja de més de 120 seguidors al Twitter!
Hem participat en més de 40 reunions institucionals en defensa i representació dels ETI, i aviat també en defensa i representació dels enginyers de grau.
Hem traslladat als col·legiats més de 70 propostes de fei-nes a través del torn d’ofici i s’han fet més de 130 prés-tecs d’aparells de mesura.
Les consultes al serveis jurídics, fins a la data, han estat de 17, i segueix funcionant el servei d’assessoria comptable, laboral i fiscal.
La borsa de treball hem intentat de mantenir-la molt ac-tiva i s’han enregistrat més de 100 noves ofertes per a enginyers tècnics.
Per últim, comentar que, encara que sense dades con-cretes, estem preparant les subvencions i les ajudes que cal tramitar aquest any per a la realització de màsters, postgraus i ampliacions d’estudis relacionats amb l’en-ginyeria.
El repte segueix essent el de treballar i fer el màxim pos-sible per al col·legiat, per a la professió i per al propi Col-legi, i “fer més amb menys”.“.
Us desitjo una molt bona entrada d’any 2013 i molta salut.
Josep Mª Macià RoldanGerent i secretari tècnic.
INFORME del gerenti secretari tècnic
La Ma. Rosa ha estat 21 anys treballant a l’empresa fabricant de productes químics per al sector de l’automoció: IADA SL, a
Vilobí del Penedès. Hi va començar d’ajudant al laboratori i va anar avançant per acabar sent responsable de qualitat, i, directora de producció, compres i logística.
Com a responsable de qualitat, va haver de fer front a les exigents certificacions existents dins la indústria de l’automòbil, essent innombrables les anècdotes i vivències que ens explica sobre els processos d’auditoria viscuts.
La nostra polivalència com a Enginyers Tècnics, fa que, per que no, puguem passar d’un departament a un altre dins la mateixa empresa, i en el cas de la Rosa, assumint la direcció d’un departament clau com és el de producció, on en pocs dies va recuperar i fer front a totes les comandes endarrerides i també el de la direcció de compres i logística, on ens comenta la important reducció de costos que va assolir l’empresa amb la seva arribada i tasca dins aquest nou i darrer departament que va dirigir. Sota seu, ha tingut fins a 17 persones a qui dirigir diàriament.
A què et dediques ActuAlment?Ja fa més d’un any que, després de tota una vida dins IADA i davant d’uns canvis interns a l’em-presa, vaig decidir sortir-ne i ara treballo pel meu compte en quelcom que no té res a veure amb l’enginyeria. Estic dins el món de la medicina ayur-veda, que és un dels sistemes de medicina naturals actuals més antics i d’origen hindú. Estic acabant la meva formació per poder impartir aquest tipus de medicina. Ha estat un canvi radical a la meva vida i no em penedeixo d’haver-lo fet. Ara estic molt bé, però tampoc em penedeixo d’haver escollit l’opció de treballar com a enginyera dins l’empresa IADA tants anys. Estic molt agraïda a la meva titulació i a com m’ha anat tot gràcies a això.
La Rosa és casada, té dos nois de 24 i 28 anys i, tot i que va néixer a Navàs, ja fa anys que viu a Sant Sadurní d’Anoia per motius laborals.
què els diries Als joves enginyers d’Avui?Que cal que s’especialitzin en quelcom. Han de po-der tenir alguna matèria en la qual estiguin molt ben preparats. La titulació genèrica, en aquests moments, no serà suficient.
M. ROSA IBáñEz
BERTRAN, 21 ANyS FENT D’ENgINyERA
A IADA
reportatgeLes nostres
primeres col·legiades
Ma Rosa Ibáñez, col·legiada núm. 8935, des del 1985
Ma.
RO
SA
IB
áñ
Ez
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2re
porta
tge
12
repo
rtatg
eLa Isabel viu a Santa Maria d’Oló i, en acabar
la carrera, als anys 90, comença a fer projectes d’il·luminació a l’empresa IEMSA,
i en recorda força com a molt especials: el pavelló del TDK Manresa Bàsquet d’aleshores, les primeres botigues dels Tous, la Seu de Solsona, la discoteca Scorpia d’Igualada, l’avinguda Fran-cesc Macià de Sabadell on hi ha el Corte Inglés,...
Ens comenta que li va costar trobar la primera feina com a enginyera tècnica. El fet de ser una
Personalment, i amb els canvis de responsabilitats co-mentats, no he parat mai d’estudiar: cursos, màsters..., i com que m’ha anat bé, això també els ho recomano, que tinguin el tarannà de ser emprenedors .
En un moment donat de la conversa, la Rosa es queixa enèrgicament que, en general, els catalans no fem país, anem als restaurants i demanem un Ribera del Duero o un Rioja en lloc d’un cava o d’un vi de denominació d’origen local, que també són exquisits, comenta.
Seguim amb la conversa. I també recomanaria als joves que es plantegessin l’opció de sortir un temps a fora; és bo per a tots en aquests moments. Aquí, actualment, no estan ben retribuïdes, les titulacions. No cal dir que l’anglès és bàsic. Els meus fills el parlen des de petits!
Per Al nostre futur, millor Amb un estAt ProPi? Sí, se’ns dubte. També tindrem problemes, però ens han menyspreat tant, que necessitem un canvi.
Per tot el que comentes, no fAs gAire ús del col·legi?Ara no, i quan treballava a la fàbrica no gaire tam-poc, però una vegada vaig necessitar el Col·legi en un moment delicat, arran d’una intoxicació per un dels productes que fabricàvem, ja que em van asse-nyalar a mi, com a responsable de qualitat que era en aquell moment. Aleshores l’atenció prestada pel Col·legi i el suport i assessorament jurídic de com actuar en aquells moments em va anar molt bé. Són coses que millor no haver de fer-les servir, com mol-tes d’altres (mútua de salut privada,...), però si ho necessites, saps que ho tens.Això sí, rebo i em llegeixo tot el que envieu. Això em permet seguir atenta a tot el que es belluga!
ISABEL SALA FARRÉ, PROjECTISTA EN
IL·LUMINACIó A IEMSA I PROFESSORA DE
TECNOLOgIA DE MATERIALS Isabel Sala, col·legiada núm. 10373, des del 1990
dona no li ho facilitava gens, però finalment es va consolidar com a projectista. Va ser una època en què calia treballar dur, en què no hi havia gaires horaris i en què calia fer una mica de tot: decoradora, assessora d’imatge, projectista... Això ens demostra un cop més que la polivalència de la nostra titulació ens ho permet.
Quan van arribar les nenes, la seva germana, vinculada a l’ensenyament, la va apuntar a les llistes per exercir com a professora de tecnologia.
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2
13
reportatge
Els inicis van ser de forma compartida amb la seva professió de projectista, però en aprovar les oposicions, es quedà dotze anys a l’ IES de Sallent, ja de forma exclusiva, i, posteriorment, passà a l’ IES La Plana de Vic, un institut nou on treballa actualment i on ha hagut de muntar pràcticament tot el relatiu als tallers i activitats per impartir-hi la tecnologia: bancs de treball, cargols, eines, robots,....
isAbel, com veuen els teus Alumnes lA tec-nologiA? són jA PotenciAls enginyers? Cada dia hi ha menys alumnes, no hi ha nenes, la gran majoria són nois. No sóc gaire optimista al respecte. Hi ha el mite que la tecnologia i les carreres tecnològiques com l’enginyeria són molt difícils, i no és així. El que sí cal és dedicar-hi temps i treballar les assignatures. I això, al jovent actual, els costa molt. Cal esforç, ningú regala res.
i Aleshores què fem?Els que som del ram potenciem tant com podem aquesta temàtica. He estat una de les impulsores de la fira Mer-catec en la qual els alumnes exposen els seus treballs tecnològics i preparo jocs per ensenyar l’assignatura. I, per cert, acabo de rebre el Premi Vicenç Fisas i Comella, atorgat per la fundació La Farga (Museu del Coure) per un joc tipus “la oca” amb el qual, jugant, els alumnes po-dran descobrir els diferents materials. A més, es el segón any que treballo amb els alumnes en un projecte europeu anomenat InGenious, que es treballa conjuntament amb
empreses i alumnes de tota Europa en temàtiques relaci-onades en l´àmbit científic, tècnic i matemàtic.
què els recomAnes Als nous enginyers?Ser perseverants, insistir en el que els agradi, malgrat que inicialment potser hagis de fer altres coses o dedicar-te a altres temes per seguir endavant. Si finalment aconseguei-xes treballar en allò que t’agrada, tot t’anirà molt millor.No sé anglès, els idiomes no són el meu fort, però reco-nec que és molt important poder defensar-te en aquesta llengua. També els recomano que s’hi posin.
Per Al nostre futur, millor Amb estAt ProPi?Sí, sóc de les que vaig anar a la manifestació de Barcelona l’ 11 de setembre. Cal un canvi i millorar moltes coses, entre altres i que ens afecten a nosaltres, les relacions entre les empreses i els instituts i universitats. Hi hauria d’haver més relació i coordinació.
quin ús fAs del col·legi?Els projectes d’il·luminació anaven la majoria visats. Ara, en la meva faceta de professora, rebo tota la informació i apro-fito les sortides i visites tècniques, com la de la nova dessa-linitzadora del Prat de Llobregat i la de l’empresa Damm.
Em segueixo formant, però faig formació específica per a for-madors, per això la faig fora. Les interessants són a Barcelona o a Girona. Vaig on calgui i aleshores també aprofito per sor-tir a caminar i pujar muntanyes, que m’agrada molt.
14
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2re
porta
tge
Us recordem a tots els col·legiats i col·legides que des del CEGETIM disposem d’un acord de col·laboració amb l’empresa Control – Sistemes d’Organització, SA per el qual podeu gaudir de descomptes preferents en material d’oficina, mobiliari, informàtica, ofimàtica i impressió.
aCORd dE COL·LabORaCIÓ
formació
form
ació
21, 28 de maig i 04 de juny
méS FORmaCIÓQUE maI!
aNGLèS TèCNIC, L’aSSIGNaTURa pENdENT!
És ara, en moments difícils, quan els enginyers tècnics no podem perdre el tren i hem de formar-nos més que mai. Així ho han fet
els nostres col·legiats i col·legiades que, aprofitant el gran ventall que s’ofereix des del Col·legi, han fet ús activament d’aquest servei.
Un total de 31 accions formatives entre cursos, jornades tècniques i pràctiques de camp han portat al Col·legi més de 700 alumnes.
S’ha seguit amb la política d’oferir tota la informació necessària so-bre les novetats legislatives que afecten l’àmbit de la nostra professió i sobre tot allò que pugui estar sorgint entorn l’enginyeria: reuti-lització d’aigües, conducció eficient, treballar a l’estranger, calderes de biomassa, instal·lacions solars i tèrmiques, certificació energètica d’edificis existents, etc.
Per a tots és sabut que, en general, una de les grans mancances del nostre col·lectiu són els idiomes, i l’anglès principalment.
Per aquest motiu des del Col·legi s’ha organitzat un curs d’anglès es-pecífic i adaptat a les necessitats dels enginyers fent especial èmfasi en el vocabulari tècnic, la preparació de presentacions, la negocia-ció, la relació comercial i la comunicació en anglès.
L’acceptació ha estat molt bona i actualment dos grups d’alumnes estan fent ja classes dirigides per professors nadius de la FUB. Ah, i a molt bon preu!!!
16
17
Sessió informativa: Importància de la cobertura de la responsabilitat civil per als enginyers. La nos-tra pòlissa ens dóna suficients garanties?
Jornada tècnica sobre reutilització d’aigües.
Jornada sobre l’accessibilitat a l’edificació. Incidència de l’aplicació conjunta de la normativa estatal i catalana. Intercol·legial Tècnica.
Curs sobre el disseny i càlcul d’instal.lacions elèctriques de baixa tensió.
Curs sobre gestió de projectes. Berga.
Jornada pràctica de conducció eficient.
Curs d’instal.lacions tèrmiques en edificis.
Conferència, treballa a l’estranger: Troba noves oportunitats.
Jornada: Funcionament de la Càmera termogràfica Testo 875-2.
Curs de disseny i instal.lació de calderes de biomassa. 3a edicció.
Jornada tècnica: Direcció de projectes en el context actual, un canvi de model.
Jornada: Presentació SECOT BAGES i conferència Innovació en les petites empreses.
Curs de tècniques de venda per a tècnics i enginyers.
Jornada de seguretat en cas d’incendi en els edificis. Intercol·legial Tècnica.
Curs d’elaboració de projectes d’activitats.
Jornada tècnica: La corrosió metàl·lica dels acers, sistemes de protecció.
Curs d’implantació i auditoria interna d’un sistema de prevenció de riscos laborals segons OHSAS 18001.
Jornada tècnica: Cabal variable de refrigerant versos sistema hidràulic. Descripció i criteris per a la selec-ció del sistema de climatització més apropiat.
Jornada tècnica: Fabricants i distribuïdors d’aplicacions diverses per la producció d’aigua calenta sanitària a partir de panells solars.
ANGLÈS específic i adaptat a les necessitats dels enginyers: atenció telefònica, preparació de presentaci-ons, negociació, relació comercial, redacció de textos, ...
Curs sobre mesures elèctriques, guia per la verificació d’instal.lacions elèctriques en baixa tensió.
Curs sobre el disseny i legalització d’una instal.lació solar tèrmica.
Explicació del curs d’adaptació al GRAU en Enginyeria ofert per la Universitat de Lleó.
Jornada tècnica: L’ eficiència energètica de Saunier Duval.
Jornades sobre aïllament a l’edificació. Intercol·legial Tècnica.
Curs CE3 i CE3X: Eines per a la certificació energètica d’edificis existents.
Curs sobre instal·lacions de fluïts en edificació i urbanització.
Curs d’inici a l’exercici de la professió.
Pràctica de camp en mesura de soroll ambiental i rosa per aïllaments.
Jornada tècnica: Protecció contra llamps i sobretensions transitòries en xarxes d’energia en baixa tensió i comunicacions.
Curs sobre l’aplicació pràctica del Reglament d’emmagatzematge de productes químics (RD 379/01) i les seves instruccions tècniques complementàries MIE- APQ01 a APQ9.
10 de gener
19 de gener
25 de gener
26 i 31 de gener i el 2, 7 i 9 de febrer
febrer
7 i 11 de febrer
14, 15 i 16 de febrer
23 de febrer
8 de març
març
15 de març
26 de març
16 i 18 d’abril
25 d’abril i 2 de maig
9 i 16 de maig
31 de maig
21, 28 de maig i 04 de juny
13 de juny
13 de setembre
octubre 2012 - maig 2013
5, 12, 19 i 26 de juny
2, 4, 9, 11 i 16 d’octubre
19 d’octubre
25 d’octubre
23 i 30 d’octubre
13, 15, 20, 22 de novembre
11, 12 i 13 desembre
2, 3 i 4 de juliol
28 de setembre
29 de febrer
6, 13 i 20 de març
20
28
30
18
12
23
40
80
21
8
19
27
12
50
20
20
10
11
20
21
12
10
63
17
31
27
17
15
24
16
Data Cursos i jornades Assistents
desembre ‘12 · enginyeria XXI
RESUm FORmaCIÓ 2012
18
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2co
nven
is
Cada dia tens més avantatges i condicions preferents presentant el carnet del CETIM a les botigues, comerços i empreses que freqüentes habitualment!
El ventall de convenis és molt variat, des de premsa, oci, material d’oficina, centres esportius, fins a formació, entitats financeres, òptiques, centre d’odontologia...
Aquí et relacionem els nous acords de col·laboració signats durant aquest any 2012.
Matrícula gratuïta.15% de descompte en la quota bàsica, express o de tres dies setmanals.
Descompte en la formació on-line.15% de descompte, el preu habitual de 9 €/horapassarà a 7,65 €/hora.
10 % de descompte en el la nota final de cada un dels serveis de carta o menú.
Els dijous (no festius) preu del dia de l’espectador: 6,00 € enlloc dels 7,40 € del preu habitual dels dies laborables.
Condicions exclusives i 20 % descompte en modai complements.
Matrícula 20 €. Quota migdia 34,00 € (amb IVA). Quota tot el dia 39,00 € (amb IVA).
20 % de descompte en tots els productes de material i mobiliari d’oficina de Terra.
15 % de descompte en el lloguer de la pista de pàdel, per persona i hora. Matrícula gratuïta en fer-se soci.
Condicions molt avantatjoses per a tot el nostre col·lectiu en el lloguer de vehicles.
Pre-auditoria presencial LOPD/LSSI-CE/SGSI, gratuïta sense compromís i un 10 % de descompte de la tarifa de serveis generals.
10 % de descompte respecte la nota final.
Condicions avantatjoses en els serveis de formació i 20 % de descompte en tots els serveis de la Clínica Univer-sitària: podologia, fisioteràpia i logopèdia.
Club Gimbe
TÜV Rheinland
Restaurant La Cuina de Manresa
Cinemes BAGESCentre
Botigues SEÑOR
Centre esportiu de l’Ateneu de les Bases
Terra, un món de solucions
Indoor Pàdel Bages
Europcar
AISLOPD Assessoria i Serveis LOPD
Marisquer Can Ladi restaurant
FUB
Per tenir més informació sobre cada un d’aquests nous acords i conèixer els que ja tení-em anteriorment pots consultar la nostra web: http://www.cetim.cat/ca/docs/convenis
19
La Fundació Universitària del Bages (FUB) i el Col·legi d’En-ginyers Tècnics Industrials de Manresa (CETIM) van signar,
el passat mes d’octubre de 2012, un conveni de col·laboració que, entre al-tres avantatges, preveu l’ac-cés dels col·legiats i els seus familiars a tots els serveis de la Clínica Universitària (CU+) amb un 20% de descompte sobre les tarifes generals. El carnet del col·legi servi-rà per acreditar-se i gaudir d’aquests preus especials.
La Clínica Universitària (CU+) és un equipament que té una doble funció assistencial i docent. Així, d’una banda, ofereix serveis de salut a la població en general, en les especialitats de fisioteràpia, podologia, logopèdia, psicologia i dietètica i nutrició. I, de l’altra, les seves instal·lacions acullen les aules pràctiques dels estudis de Ciències de la Salut de la FUB, amb espais i equips específicament pensats per dur a terme sessions de simulació clínica.
La simbiosi entre els estudis universitaris i l’atenció assisten-cial és un dels principals valors de la CU+. El seu equip de professionals està integrat per professors que combinen la docència amb l’exercici de la seva professió en l’àmbit sani-tari i es completa amb diplomats universitaris formats a la FUB que han estat seleccionats entre els millors expedients acadèmics i personals. Podòlegs, logopedes, fisioterapeutes, psicòlegs, nutricionistes i infermers, treballen plegats per oferir solucions globals a diferents problemes de salut i fan de l’atenció multidisciplinar un tret distintiu d’aquest centre.
L’activitat de la CU+ ha anat creixent al llarg dels seus deu anys de vida, fins a arribar als gairebé 24.000 ser-veis, durant el curs 2011-2012. Actualment, un edifici nou de 3.500 m2, estrenat el setembre de 2012, ha per-mès ampliar notablement l’espai disponible i la possibi-litat de dur a terme més activitat assistencial, tant pel que fa a la quantitat com a la diversitat i sofisticació. Les noves instal·lacions disposen dels equips més moderns, que inclouen consulta d’exploració biomecànica per a podologia, quiròfan i sala de reanimació per a cirurgia ambulatòria, a més d’espais amplis i clars per assegurar un bon confort dels pacients durant el seu tractament.
FUbELS COL·LEGIaTSdEL CETIm
pOdRaN aCCEdIR aLS SERVEIS dE
La CLÍNICaUNIVERSITÀRIa
amb dESCOmpTE
desembre ‘12 · enginyeria XXI
Sr. Francesc Josep Archs Lozano degà del CEGETIM i Sr. Valentí
Martínez el director general de la FUB en el moment de la sig-
natura del conveni.
convenis
FESTa paTRONaLHomenatge al col·legiat 2012
El passat dissabte dia 26 de maig de 2012 va tenir lloc la celebració anual de la Festa de Germanor i Home-
natge al Col·legiat 2012 del CEGETIM al restaurant Torre Busquet de Manresa.
Com a novetat d’aquest any, durant l’acte es va dur a ter-me una recollida d’aliments que es va lliurar a la Fundació Rosa Oriol i al seu banc d’aliments, la quantitat recollida de menjar va ser de gairebé 200 kg/unitats.
A l’acte presidit per el Sr. Josep Francesc Archs Loza-no, degà del CETIM, va comptar amb la presència de la Sra. Sílvia Gratacòs, regidora de Promoció Econòmica de
l’Ajuntament de Manresa; el Sr.Joan Ribó Casaus, presi-dent del Consell de Col·legis de Catalunya; Don Juan de Diós Alférez Cantos, president de la Unión de Asociacio-nes de Ingenieros Técnicos Industriales de Espanya (UAI-TIE) i de l’Honorable Senyor Francesc Xavier Mena, conse-ller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
Com cada any es va fer un reconeixement a la trajectòria dels enginyers que fa 25 anys que estan col·legiats, així com aquells col·legiats que compleixen les noces d’or, és a dir els seus 50 anys de professió. Seguidament es va fer un reconeixement també als an-tics degans del Col·legi, el Sr. Josep Gómez Pardo, el Sr. Domènec Valero Mani i el Sr. Albert Gómez Pardo, com a col·legiats honoraris del Col·legi d’Enginyers Tècnics In-dustrials de Manresa.
Hi va haver sorteig d’una impressora/plòter HP Designjet 111 gentilesa de l’empresa Control - Sistemes d’Organització, S.A.
Per últim es va fer el lliurament de la III edició del Pre-mi Promoció del Territori, enguany va ser per la Funda-ció Universitari del Bages (FUB), dirigida pel Sr. Valentí Martínez, director general.
20
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2fe
sta p
atro
nal
25 anys de col·legiat:Joan Duocastella BastardasJoan Garriga GiraltMartí Madorell ArbolíJosep Monsó BacarditEsteve Peña PitarchJaume Sangrà DomenechManuel Solera Luján
50 anys de professió: Joan Bertran OliverasFrancesc Bové CasañéAngel Lozano MonjeCarlos Marazuela QuintanoJosep Padrós Grau
Francesc Josep Archs i Lozano i Josep Mª. Macià Roldan conversant amb l’Hble. Sr. Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació.
Sr. Valentí Martínez, director general de la FUB
GUaRdONaTS50 aNYS
GUaRdONaTS25 aNYS 21
desembre ‘12 · enginyeria XXI
festa de germanor
PAS
A GR
AU22
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2
Cal tornar a insistir en la necessitat que tots tinguem coberta la nostra responsabilitat civil (RC) per les tasques que desenvolupem com a enginyers dins les
nostres respectives empreses, i més ara, en aquests temps difícils que estem travessant. Al nostre Col·legi també s’ha incrementat el nombre de sinistres i demandes, malgrat que queda clar que ha baixat l’activitat de tots plegats.
Per tant, volem aprofitar l’ocasió que ens dóna la revista perquè us feu ressò un cop més de la necessitat de con-tractar una assegurança de responsabilitat civil professional que pugui protegir-vos enfront de possibles reclamacions derivades de treballs que esteu realitzant actualment o bé dels realitzats amb anterioritat.
Aquest escrit té especial interès pel que fa als treballadors per compte aliè , ja que en aquest col·lectiu no hi ha la percepció de risc, tant pel que fa a assalariats com funcionaris. És cabdal que els enginyers tècnics assalariats assegurin les seves res-ponsabilitats, ja que són molts els exemples de desprotecció.
Moltes empreses no disposen d’una assegurança amb co-bertura específica per la RC professional dels seus tècnics i, malgrat que pensem que estem coberts per mitjà de la
pòlissa general de RC de l’empresa, a l’hora de la veritat això no és així, i aleshores arriben els veritables problemes.
A part que, si l’empresa donés cobertura, només ho faria mentre el tècnic estigués en contracte dins l’empresa, però aquest quedaria sense cobertura per a les reclamacions que poguessin arribar amb posterioritat. I el mateix passaria en cas de dissolució de la societat o empresa.
Pel que fa als funcionaris, la legislació vigent assenyala l’obligatorietat de les administracions d’executar l’acció de repetició sobre els seus tècnics funcionaris en cas de dol o negligència en l’exercici de la seva activitat, i això, unit a la situació actual de l’administració pública i a la carència de cobertures de les seves pòlisses, fa que també hi hagi necessitat de cobertura en aquest sentit.
Per a tots els casos, el Col·legi disposa de pòlisses de RC professionals que cobreixen totes les situacions de risc, amb unes condicions extraordinàries i preus molt ajustats, ja que es negocien per a tot el col·lectiu d’enginyers d’Es-panya. Però no és el nostre objectiu que la contracteu si ja en disposeu. Sí ho és que reviseu quina és la vostra situació i reflexioneu sobre això.
Responsabilitat civil (RC)
RC
L’assegurança de responsabilitat civil professional
PAS
A GR
AUPAS A GRAUEn aquest curs acadèmic, finalitzaran la carrera els primers graus en enginyeria, i ja mai més tornaran a sor-tir de les universitats enginyers tècnics industrials.
Aquesta és ara una carrera de 240 crèdits ECTS (4 anys) mentre que la nostra era una carrera de 180 crèdits ECTS (3 anys), per tant, ens demanen un “complement” per aconseguir la nova titulació de grau en enginyeria.
Aquest canvi té el seu origen en la Declaració de Bolònia del 19 de juny de 1999, en què es demanava un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable per tal e que els ciutadans poguessin transitar sense entrebancs per les universitats i exercir professionalment en els estats membres i fora d’aquests també.
Després d’un llarg camí de diàleg, reunions i controvèrsi-es, per què no, entre el Ministeri d’Educació, les nostres enginyeries de primer cicle, les de segon cicle i els rectors de les diferents universitats, s’arriba a la publicació del vigent Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació de les ensenyances univer-sitàries oficials, quedant aquestes en el grau (240 crèdits), màster ( + 120 crèdits) i doctorat ( + 60 crèdits i 4 anys).
Diverses universitats espanyoles ofereixen ja un curs de pas a la nova titulació i, en concret, el nostre Col·legi va convidar a fer una exposició i una xerrada sobre el tema, el passat 19 d’octubre, Miguel Ferrero, coordinador del curs d’adaptació al grau de la Universitat de Lleó, i exde-gà del Col·legi d´Enginyers Tècnics Industrials de Lleó.
Destaquem de la seva ponència que ens ofereixen un curs d’adaptació al grau acreditat, en línia, amb convalidació
de 36 crèdits per mitjà de l’experiència professional, i amb convalidació de més crèdits segons el pla d’estudis en què es va aconseguir la titulació d’enginyer tècnic in-dustrial. Així, per exemple, els que vàreu estudiar segons el pla del 1972 només us caldria fer el treball/projecte final de carrera de 12 crèdits.
El Col·legi, en aquest cas, i com no podia ser d’altra ma-nera, té previst donar-vos suport i ajuda tot aprofitant les bones relacions que tenim amb la Universidad de León, i en especial en tot el relatiu al lliurament del treball de fi de curs (tipus de treballs, estructuració, presentació ...). I, entre altres coses, intentarem que la defensa i l’exposició d’aquest treball pugui ser feta a les nostres instal·lacions
pas a grau
23
24
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2sè
nior
s
sènio
rs
A l’Arboç visitàrem una rèplica escala 1:2 de la Giralda de Sevilla. Annexa a la torre hi ha una reproducció del Patio de los Leones de l’Alhambra de Gra-nada i el Salón de Embajadores de los Reales Alcàzares de Sevilla, tot amb una acurada restauració i enriquit amb uns meravellosos vitralls modernistes.
També visitàrem les Bodegues Torres on vàrem veure un interessant memo-rial de la família Torres a través de les cinc generacions i les seves vinyes del Penedès, de Califòrnia i de Xile.
Seguidament, amb un graciós trenet, visitàrem una de les vinyes i les moder-nes instal·lacions.
Al migdia vàrem dinar al restaurant El Mercat, a Vilafranca del Penedès, i vam finalitzar el dia gaudint de les obres emblemàtiques del Cau Ferrat, a Sitges.
Amb una assistència de 43 col·legiats, vàrem visitar Conserves Ferrer, a Santpedor, i và-rem ser rebuts pel nostre col·legiat Josep Ferrer, acompanyat dels seus fills, que, juntament amb el personal tècnic, ens mos-traren tot el procés d’elaboració dels seus productes. Destaquen la rigorositat en els controls de qualitat i sanitat, tant en les ma-tèries primeres com també en l’elaboració, envasat i expedició dels productes.
Abans de la la visita, ens equiparen adequa-dament per poder accedir a la factoria. En acabar, vàrem poder degustar molts dels va-riats productes de Conserves Ferrer i, com a final esplèndid, ens obsequiaren amb un lot dels seus productes.
Seguidament ens traslladàrem al Celler el Molí de Collbaix, a Monistrolet, on vàrem
ser rebuts pels seus propietaris, el senyor Sebastià Catllà i el senyor Josep Claret, els quals, a peu de vinya, ens donaren una de-tallada explicació del cultiu de les vinyes així com de les particularitats de les diferents especialitats que es cultiven al Bages, en es-pecial el picapoll, que és genuí d’aquestes contrades.
Un cop visitades les bodegues i tot el procés d’elaboració, envelliment i embotellament dels vins, ens obsequiaren amb un agrada-ble tast de vins de la casa.
Acabada la visita, ens traslladàrem a Cas-tellfollit del Boix per gaudir d’un bon àpat al restaurant Ca l’Andorrà.
SORTIda a La COmaRCa dEL pENEdèS, amb UNa aSSISTèNCIa dE 39 COL·LEGIaTS, pER VISITaR La GIRaLda, a L’aRbOç; LES bOdEGUES TORRES I LES ObRES EmbLEmÀTIQUES dEL mUSEU CaU FERRaT a SITGES.
UN TOmb pEL baGES
TaL COm VÀREm pROGRamaR a
pRINCIpI d’aNY, S’haN REaLITzaT LES TRES SORTI-
dES pREVISTES amb UN èXIT dE
paRTICIpaCIÓ CONSIdERabLE.
25
A Tarragona, visita guiada a la Tarragona romana. Di-nar al restaurant Mesón del Mar, al port de Tarragona.
A la tarda, visitàrem la Llotja del Peix, a Sant Carles de la Ràpita, que és una de les més importants de Catalunya. Vam acabar el dia allotjant-nos al Hotel Hosteria del Mar, a Peñíscola.
L’endemà visitàrem el castell templari, residencia del Papa Luna, i el poble medieval de Peñíscola.
SORTIda dE dOS dIES a TaRRaGONa, SaNT CaRLES dE La
RÀpITa I pEñÍSCOLa amb UNa aSSISTèNCIa dE 25 COL·LEGIaTS.
SORTIda a EL pENEdèS
desembre ‘12 · enginyeria XXI
sèniors
26
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2
Instal·lacionsfrigorífiquesEl nou Reglament de seguretat per a instal·lacions frigorífiques (RSIF) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC): Reial decret (RD) 138/2011, de 4 de febrer.
notíc
ies
En vigor a partir del 8 de setembre de 2011. reemplaça l’antic RD 3099/77 que era un dels reglaments en ma-
tèria de seguretat industrial més antics encara en vigència. Com en gairebé tots els casos, el Reglament constitueix la base sobre la qual seran dissenyats , tècnicament, aquests tipus d’instal·lacions. I les instruccions tècniques comple-mentàries (ITC), en aquest cas un total de 19, detallen i especifiquen els diferents aspectes tècnics que han de ser regulats per aquest Reglament.
Una de les novetats és, precisament, que regularà no tan sols els aspectes específics de seguretat, si no que incorpora aspectes de control i protecció del medi ambi-ent, així com també sobre l’ús eficient de l’energia, d’una manera molt marcada. Els gasos refrigerants són substàncies sospitoses de de-teriorar la capa d’ozó i contribueixen a l’escalfament global del planeta per mitjà de l’efecte hivernacle. Així, s’estima que cada àtom de clor alliberat d’un gas refrige-rant podria destruir fins a 10.000 molècules d’ozó.
A més, els gasos refrigerants de les instal·lacions frigorífiques són generalment molt estables i poden romandre a l’atmos-fera fins a 100 anys actuant negativament sobre aquesta.
Les emissions massives de CO2 provinents dels vehicles, les indústries i la generació d’energia accentuen l’efecte dels refrigerants. Tots aquests factors junts suposen una amenaça encara més gran per al medi ambient.
Sense el filtre d’ozó a l’atmosfera, es potencien malalties com els melanomes, les cataractes o la insuficiència immu-nològica, entre d’altres. D’altra banda, l’alteració de la tem-peratura natural del planeta que pot provocar l’efecte hiver-nacle té un efecte molt negatiu pel que fa als ecosistemes.
El famós protocol de Kyoto pretén controlar tots aquests aspectes, però la majoria dels països són encara lluny del
seu compliment. També cal dir que, en el cas d’un estricte compliment d’aquest protocol, el 2040 es recuperarien els nivells d’ozó i les temperatures existents l’any 1980. Si fem una mica d’història sobre les plantes de refrigeració i les instal·lacions frigorífiques, trobem el següent:
· El 1834, Jacob Pérkins, sol·licita la primera patent per a una màquina de fabricació de gel.
· El 1880, Carl Linde, inicia la construcció en sèrie de maquines de refrigeració amb amoníac.
· El mateix any, Michael Faraday, descobreix les lleis de la inducció magnètica que desenvolupen el motor elèctric.
· El 1930, enginyers químics de Dupont desenvolupen el primer refrigerant halogenat.
· El 1980, se’ns adverteix sobre els efectes nocius d’al-guns d’aquests nous refrigerants.
Hem de tenir en compte que sense la refrigeració no se-ria possible l’ avanç de la tecnologia: des de la construc-ció d’ un túnel al desenvolupament de plàstics, el trac-tament de metalls, la congelació en alta mar, la recerca nuclear, les aplicacions en el camp de la salut...
Abans de comentar les seccions més significatives so-bre aquest nou Reglament, analitzem un xic el principal element que determina aquestes instal·lacions: els gasos refrigerants.
Refrigerants HALOGENATS (amb clor o fluor): Són ideals, inicialment, excepte per l’impacte nega-tiu descobert sobre el medi ambient. Per exemple, el R134a (“R” de refrigerant, “1” de clor , “3” àtoms d’hidrogen, “4” àtoms de fluor i “a” per la disposició dels àtoms).
27
Tipus de refrigerants halogenats: CFC:Clorofluorocarbonis, per exemple: R12, (PAO * = 1) HCFC:Hidroclorofluorocarbonis, per exemple: R22, (PAO* = 0.055) HFC:Hidrofluorocarbonis, per exemple: R134a, (PAO* = 0) *PAO: potencial d’esgotament de la capa d’ozó, actualment es requereix PAO = 0
Refrigerants compostos de barreges d’altres refri-gerants:Zeotròpis: en barrejar-se, apareix una nova substància en estat líquid i una altra en estat gasós. Exemple: R401AAzeotròpics: quan es barregen, es comporten com una substància pura. Per exemple: R502.
Refrigerants hidrocarburs: età, propà, isobutà , propilè, ...Tenen gairebé un impacte ambiental zero, però un risc alt d’inflamabilitat (A més, no se’n detecten les fuites, ja que, enl actuar com a refrigerants, necessàriament han de ser desodoritzats).
Refrigerants de compostos inorgànics:O2, N2, CO2 (R744), H2O, NH3 (R717 - amoníac).
Un refrigerant per excel·lència és l’amoníac. Dins dels refri-gerants inorgànics, és una substància altament tòxica, in-flamable, corrosiva, incompatible amb el coure i aliatges..., però:Té una temperatura d’ evaporació de - 35 ° C — això fa que absorbeixi més calor en aquest canvi d’estat i alhora re-fredi més— (vegeu en el gràfic el típic cicle de refrigeració) i un rendiment 4 o 5 vegades més alt que la resta! També és una substància econòmica, de fàcil detecció, que no es barreja amb l’ oli del grup compressor... L’evaporador es troba a l’ interior del local que cal refredar, i el refredarem quan el líquid refrigerant que hi entra en estat líquid, provinent del condensador (emplaçat fora del local a refrigerar), i a alta pressió, impulsat pel grup compressor, canviï d’estat, passant d’aquest estat líquid a estat gasós, fet provocat per una vàlvula d’expansió. En aquest canvi d’estat s’absorbeix la ca-lor del recinte i se n’aconsegueix el seu refredament. El gas refrigerant, ara, tor-narà a iniciar el cicle, passant pel grup compressor i condensador que el torna-ran a l’ estat líquid.
Els diferents refrigerants són classificats, a més, pel Reglament d’instal·lacions fri-gorífiques en tres grups:
Grup d’alta seguretat (L1): no inflamables, accions tò-xiques lleugeres. Grup de seguretat mitjana (L2): tòxics, corrosius, infla-mables i explosius amb més del 3,5% de gas en l’ aire. Grup de baixa seguretat (L3): inflamables o explosius amb menys del 3,5% de gas a l’aire.
Un cop comentats aquests aspectes que són recollits de forma implícita pel Reglament, cal esmentar algunes de les principals novetats que ens aporta.
L’àmbit d’aplicació: Noves instal·lacions i les ampliacions, modificacions i manteniment de les ja existents. Les instal·lacions exis-tents han de complir amb aquesta nova regulació pel que fa a la periodicitat de les operacions de manteniment i les inspeccions i revisions periòdiques, no pel que fa al compliment tècnic específic, que seguirà regulat pel Re-glament antic (RD 3099/77).
Les instal·lacions següents constitueixen el límit inferior a partir del qual és exigible la legalització de la instal·lació a través d’una OCA, o com correspongui segons la comunitat autònoma corresponent:
Les instal·lacions d’absorció amb BrLi-aigua (cicle frigorífic no convencional).Equips NO compactes amb menys de:
2,5 Kg de refrigerants del grup 10,5 Kg de refrigerants del grup 20,2 Kg de refrigerants del grup 3
Totes aquestes instal·lacions hauran de ser instal·lades i mantingudes per l’em-presa instal·ladora frigorífica autoritzada, però no se’ls exigirà la legalització ni la resta d’actuacions previstes en el RSIF.
notícies
28
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2no
tície
s
Les exclusions completes del RSIF són les següents: instal·lacions en mitjans de transport, la climatització per confort tèrmic i els equips compactes amb menys dels va-lors referenciats anteriorment de càrrega de refrigerant.
La classificació de locals on es troben les instal·lacions frigorífiques:- Categoria A: hospitals, residències, presons, guarderies, teatres ...- Categoria B: discoteques, museus, biblioteques, supermer-cats, escoles, esglésies, hotels, restaurants ...- Categoria C: laboratoris, oficines ... - Categoria D: indústries, magatzems ...
Aquesta classificació serà determinant a l’hora de limitar el tipus i la càrrega de refrigerant en una instal·lació, se-gons determinen les ITC 02 i 04 en els seus corresponents apèndixs.
La classificació de les instal·lacions frigorífiques: Nivell 1: menys de 30 kW individuals i menys de 100 kWw suma de potències dels compressors de refrigeració amb L1 i sense càmeres d’atmosfera artificial i equips compactes de qualsevol potència. Necessitaran una memòria tècnica per a la seva posada en marxa i legalització.
Nivell 2: la resta. Es posaran en marxa per mitjà d’un projecte complet sig-nat pel tècnic competent i visat obligatòriament si es tracta d’una nova instal·lació.
Les empreses frigoristes autoritzades. Hi ha dos tipus d’empreses instal·ladores:Nivell 1: instal·lador frigorista en plantilla, pot actuar en instal·lacions de nivell 1, necessiten disposar d’una pòlissa de RC de 300.000 €, un pla de gestió de residus i els mitjans addicionals descrits en la ITC IF-13.
Nivell 2: requerirà un tècnic titulat en plantilla, podran ac-tuar en els nivells 1 i 2, una pòlissa de RC de 900.000 €, un pla de gestió de residus i mitjans segons la ITC IF-13.
Revisions periòdiques obligatòries (empresa instal·ladora):a) Cada 5 anys.b) Instal·lacions amb més de 3.000 Kg de refrigerant i de més de 15 anys d’antiguitat, cada 2 anys.
Inspeccions periòdiques reglamentàries (per l’OCA):a) Cada 10 anys, en general, les de nivell 2.b) Amb més de 30 kg i fins a 300 Kg de refrigerants fluo-rats: cada 5 anys.c) Amb més de 300 kg i fins a 3000 Kg de refrigerants fluorats: cada 2 anys.d) Amb més de 3.000 kg de refrigerants fluorats: cada any.
Dins de la resta de ITC són nombroses les novetats que s’hi incorporen, addicionals a les ja exposades. La majo-ria, però, el que fan es posar en concordança la normati-va d’aplicació actual amb els avanços de la tècnica. Podem destacar-ne les següents:
La càrrega màxima de refrigerant vindrà limitada pel tipus de refrigerant, pel local i pel sistema de refrigeració instal-lat (IF-4).Caldrà complir amb la Directiva 97/23/CE i amb el Regla-ment de recipients a pressió a l’hora d’instal·lar canonades de refrigerant i dipòsits a pressió.Es crea una placa metàl·lica identificativa de la instal·lació, que caldrà incorporar a aquesta, amb dades de l’empresa instal·ladora, del tipus de refrigerant, de la instal·lació i la pròxima prova periòdica, pressió màxima admissible ...Els refrigerants caldrà que siguin manipulats i gestionats per professionals habilitats expressament per a aquest fet.
En resum, podem dir que el nou RSIF s’adequa a l’ avanç tecnològic, a les noves reglamentacions i directives comu-nitàries que han anat apareixent i a les noves tendències reguladores existents, com la de l’ús de la Declaració Res-ponsable per a la realització de diversos tràmits adminis-tratius i la concessió d’autoritzacions com poden ser les de la pròpia empresa instal·ladora. I entenem que la seva aplicació no ha de suposar cap dificultat, més enllà de la que habitualment suposa l’aparició d’una nova regulació de caràcter obligatori, ja que no oblidem que es tracta d’un reial decret i que, com el seu nom indica, és el rei d’Espanya qui el signa.
29
La Junta de Govern del Col·legi dóna
la benvinguda als nous col·legiats i
col·legiades!
El dia 11 d’octubre es va celebrar al CEGETIM la 5a jornada de benvinguda als nous col·legiats.
Una representació de la Junta de Govern encapçalada amb el degà i el gerent va informar als nouvinguts de tots els serveis i avantatges de formar part del nostre col·lectiu.
La trobava va finalitzar amb un aperitiu en el transcurs del qual es van poder seguir comentat entre tots aspectes di-versos, tant del nostre Col·legi com de la nostra professió.
Nous col·legiats
Nous col·legiatsnous col·legiats
30
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2no
tície
s
Per Sant Jordi,un llibre!
Sant
Jor
di
Aquest any hem mantingut la tradició i els col·legiats han pogut recollir un llibre a esco-llir entre els següents:
1) Actualitat i horitzons de l’enginyeria catalana. Direcció editorial: Francesc Ribera Raichs.
2) Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860) , Àngel Solà Parera.
3) Protección integral contra rayos y sobre-tensiones (+ DVD). Editat per Dehn Ibérica.no
tícies
Des del Col·legi, seguim visitant les empreses de la nostra comarca per explicar-los què estem fent per repre-sentar i defensar tots els enginyers tècnics industrials, quins són els ser-veis que oferim i informar tots els
ETI d’aquestes empreses de les atri-bucions que tenim actualment i també de com es troba la nova titulació de grau en enginyeria. Així hem visitat: Skis Rossignol, Masats, Macsa, Pro-seat, Vilardell Purti, Liven, Endesa...
Visita a les empreses
de la nostra comarca
La Diada de l ‘11 de setembre va ser “engalanada” amb 150 metres de senyera més que el Col·legi va repartir entre tots els col·legiats.
Sí, sí, 150 metres que vàrem lliurar en tan sols tres dies! Els diferents col·legiats, amb la senyera sota el braç, comentàvem si l’any vinent aquesta ja seria estelada...
La Diada de l ‘11 de setembre
32
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2no
tície
s
L’equip de futbol 7 del Col·legi ha començat la seva cinquena temporada. Sempre va bé fer una mica d’esport en equip! Enguany, formen part de l’ equip els companys col·legiats següents:
Salvador Gol, Fernando Alon-so, Pere Benito, Mohamet T. M. Abuzraik, Ivan Dominguez, Josep Mª Macià, Christian Rodríguez, Lluís M. Sole, Ramon Campubrí, Xavier Vilallonga i Pere Riba.
Equip de futbol 7
El Col·legi segueix fent promoció entre els estudiants dels estudis amb caràcter tecnològic. D’aquesta manera hem participat en la 6a fira MERCATEC del Bages i el Berguedà, en les XXVI jornades cientificotecnològique de l‘IES Lace-tània i en diverses xerrades i ponèn-cies a l’Escola Politècnica Superior d´Enginyeria de Manresa.
El CEGETIM renova anualment la certificació del seu sistema de gestió de la qualitat segons la norma ISO 9001:2008.
L’abast dels serveis són: prestació dels serveis de visat, formació conti-nuada, borsa de treball, assessorament tècnic i jurídic, lloguer d’equips i de sales polivalents, i gestió del torn d’ofici.
Estudis amb caràcter tecnològic
El Col·legi renova el certificatde la ISO 9001:2008
noticies
Una trentena de col·legiats van as-sitir, al mes de desembre de l’any 2011, a l’Assemblea General Ex-traordinària convocada pel senyor Francesc Josep Archs Lozano, degà
del Col·legi, amb la finalitat d’apro-var el pressupost per a l’any 2012. També es va explicar la situació fins al moment del pas a grau en engi-nyeria.
Al mes de maig, com ja és habitual, va te-nir lloc l’Assemblea General Ordinària del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.
Es van complir els punts de l’ordre del dia amb la lectura i aprovació de l’acta de l’as-semblea anterior, l’informe del degà, el repàs de les activitats realitzades durant l’exercici 2011, l’establiment dels objec-tius per a l’exercici de l’any 2012, l’apro-vació dels comptes de l’exercici de 2011 i, finalment, un torn obert de paraules.
Dins el marc de l’assemblea es va fer el lliu-rament de la donació als Enginyers Sense Fronteres. El senyor José Carlos Pardo García, president de MUPITI, va explicar els avantatges de la MUPITI i, finalment, el nostre col·legiat i actual assessor del Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Vicenç Mauri, va impartir la conferència “Present i futur de l’empresa i l’enginyeria a Catalunya”.
Assemblea General
Extraordinària
Assemblea General Ordinària
33
ENGINYERIA APLICADA A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS:
· ELABORACIÓ DOCUMENTS DE PROTECCIÓ CONTRA EXPLOSSIONS ATEX S/ RD 681/2003
· INFORMES DE ASSESSORAMENT I VALIDACIÓ PROCÉS ADEQUACIÓ DE MÀQUINES S/RD 1215/97
· AVALUACIÓ DE LA SEGURETAT EN MÀQUINES EN FASE DE PROJECTE O CONSTRUCCIÓ S/ DIRECTRIU 2006/42/CE
· ASSESSORAMENT EN LA ELABORACIÓ DE MANUALS DE SEGURETAT DE MÀQUINES.
· REDACCIÓ D’ESTUDIS DE SEGURETAT I PLANS DE SEGURETAT EN OBRES I INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
· REDACCIÓ I IMPLANTACIÓ DE PLANS D’AUTOPROTECCIO S/D 82/2010
· ACCIONS FORMATIVES TEÒRIC - PRÀCTIQUES D’ACTUACIÓ DAVANT EL FOC MITJANÇANT SIMULADOR AMB REALITAT VIRTUAL
· COORDINACIONS DE SEGURETAT EN OBRES I INSTALLACIONS INDUSTRIALS
· ACTUACIÓ COM A RECURS PREVENTIU DESSIGNAT PEL CONSTRUCTOR
· FORMACIONS EN PREVENCIÓ ESPECIALITZADES.
· ELABORACIÓ DE PROFESSIOGRAMES I PERICIALS.
SOLUCIONS EN PREVENCIÓ!
SERVEI DE PREVENCIÓ ACREDITAT SP-083-B
notíc
ies
La Guia dels enginyers és un espai al mitjà de comunicació Regió7 on cada mes es dóna a conèixer una mica més la professió d’enginyer tècnic industrial a la societat.
Tots els nostres col·legiats es poden promocionar en aquest espai conjunt que els fa més visibles així com també publicar articles sobre el món de l’enginyeria i/o les activi-tats que portin a terme.
Si ets col·legiat o col·legiada i estàs interessat a promocio-nar-te, fes-nos un truc!
Dins les activitats lú-diques, un clàssic: un tast de vins! Aquest cop, a càrrec del som-melier Joan Tomasa Garrosset, vàrem de-gustar vins de denomi-nació d’origen Pla de Bages, i vàrem cloure el tast amb un sopar fred. Molt bons tots els nostres vins. Aquesta va ser la conclusió unà-nime dels assistents.
La Guiadel enginyers
Tast de vins
notícies
un nou col·legiat!Porta’ns
Fem CEGETIM,fem professió!
El col·legi, com ja saps, agrupa uns mil engi-nyers tècnics industrials de la Catalunya Cen-tral, que treballen per compte propi, en empre-ses privades o en les administracions públiques. Col·legiar-se al CEGETIM és entrar a formar part d’aquest col·lectiu professional i tenir accés als serveis i avantatges que ofereix: serveis gratuïts d’assessorament jurídic, fiscal i laboral; orienta-ció tècnica; borsa de treball; formació especia-litzada i subvencionada; descomptes en entitats col·laboradores; visites tècniques; etc.
Com més siguem, més força tindrem davant les ad-ministracions competents per defensar els nostres interessos i les nostres atribucions.
Es per això que ara volem gratificar-te l’acció de fer col·legiar algun dels teus coneguts o familiars que tin-guin la titulació d’ETI amb un regal útil que esperem que sigui del teu gust.
Porta un nou company o fes-nos saber que has estat tu qui l’ha fet decidir sobre la col·legiació, i et reme-trem aquest obsequi.
Gràcies a tots.35
porta’ns un nou col·legiat
36
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
1
UN aNY méS, EL COL·LEGI d’ENGINYERS dE GRaU I ENGINYERS TèCNICS IN-dUSTRIaLS dE maNRESa aTORGa La INSÍGNIa dE La pROFESSIÓ aLS NOUS TITULaTS dE L’ESCOLa pOLITèCNICa UNIVERSITÀRIa dE maNRESa (EpSEm).
El passat 27 de setembre, el CEGETIM va atorgar una insíg-nia de plata amb l’escut de la professió als 100 nous titulats en enginyeria tècnica industrial.
L’acte es va celebrar a la sala d’actes de l’EPSEM i va aplegar a bona part dels recents titulats amb els seus familiars, així com també a personal docent de l’EPSEM i altres col·legiats.
La taula presidencial la formaven el Sr. Esteve Peña Pi-tarch, director de l’Escola Politènica Superior d’Enginyeria de Manresa; el Sr. Francesc Josep Archs Lozano, degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa; el Sr. Domènec Valero Mani, exdegà del CETIM; el Sr. Albert Gò-mez Pardo, exdegà del CETIM i conferenciant, i el Sr. Àngel Vilarasau Soler, secretari de la Junta del CEGETIM.
Dins del mateix esdeveniment va tenir lloc l’entrega dels XVI Premis Domènec Valero als millors projectes finals de carre-ra, presentats en les convocatòries de gener i juny de 2012.
36
lliur
amen
ts
pREmIS
1r pREmI
2n pREmI
3r pREmIpR
EmIS
Enguany, el jurat qualificador va poder escollir entre 5 projectes. I va atorgar el premi a:
Projecte: Instal·lació d’una planta de biogàs a AvinyóAlumnes: Aleix Codina Sala i Guillem Jiménez ZaguirreTutor: Jordi Massegú CalverasEspecialitat: Química
Projecte: Estudi implantació vehicle elèctric Alumnes: Carlos Carrió Pérez i Sergio Felguera Serrrano Tutor: Jordi Vives CostaEspecialitat: Mecànica
Projecte: Desenvolupament i estudi aerodinàmic d’un aleró de F1 2012Alumnes: Roger Pintó DíazTutor: Esteve Peña PitarchEspecialitat: Mecànica
Han resultat finalistes del premis: Maria Villa Ferrer i David Serramia Aguilera.
Per finalitzar l’acte, hi va haver la conferència “L’Enginyer, un pro-fessional polivalent amb capacitat per adaptar-se al present i al fu-tur”, a càrrec del Sr. Albert Gómez Pardo, exdegà del CETIM.
desembre ‘11 · enginyeria XXI
lliuraments
Es consolida el concurs infantil de postals de Nadal dels fills i filles dels col·legiats del CETIM!
Separats en dues categories un to-tal de tretze dibuixos han estat els participants del concurs donant
com a guanyador el dibuix fet per el nen Arnau Fainé Martínez de 6 anys, fill de la col·legiada Elisabet Martínez Beltrán.
Tenim un bon grapat d’artistes entre les famílies dels nostres col·legiats!
2n Concurs infantil de
postals de Nadal
5-8 anys
9-12 anys38
engin
yeri
a X
XI ·
des
embr
e ‘1
2na
dal
GUANYADORArnau Fainé
