revista ampa 2016

REVISTA AMPA ARRELS Nº 17



1

ÍNDEX PRESENTACIÓ Editorial Direcció FEM AMPA, FEM ARRELS Assemblea General 2015 Assemblea Federació Article presentat a l’Assemblea Federació Interlocutors. Estimar amb bogeria. LES FESTES DE L’AMPA Castanyada Carnestoltes Festa de l’AMPA ACTIVITATS CULTURALS Sant Jordi Primer concurs literari de l’AMPA Escola de pares. La veu dels educadors Escola de pares. La veu dels assistents Sortida cultural en família Tallers en família. Visió d’una monitora Tallers en família. Visió d’una mare Tallers en família. Visió dels alumnes SOM SOLIDARIS Campanya Nadal Bossa solidaritat Menjador de la Mare Teresa Calcuta Projecte Intered

2 3

15 17 20 22 23 24 25 26

35 36 37 38 39 40 42 44 46 47

48 49 50 51 52 54 55 56

MOVEM LES CAMES, MOVEM EL COR Pilates Zumba Futbol sala pares Basquet pares I Torneig de pàdel AMPA Arrels XXXV Cursa AEFS Arrels Campus Arrels AE Arrels Congrés Edit 2016 LA NOSTRA ESCOLA Família P3 Una mare de 4t d’ESO Els alumnes de 4t d’ESO Portes obertes Premis literaris de Sant Jordi Viatge de 6è a Los Negrales Viatge de 4t ESO a Roma Viatge a Irlanda SEMPRE ARRELS ACIT JOVE DE TOT I MÉS! Recull cultural

9 11 13

28 30 32 33

57

59

4 5 6 8

D’esquerra a dreta i de dalt a baix són: Òscar López, Quim Castellví, Marcel Ló-pez, Anna Torrodà, Òscar Aznar, Marta Torres, Òscar Regàs, Cristian Canal, Aleix Ruiz, Xavi Povill i Berta Borau. Moltes Gràcies a Tots!

Aquest any, un cop més, la revista ha estat maquetada per un grup d’alumnes de 4t d’ESO dins la matèria optativa d’Informàtica:


2

PR

ES

EN

TA

CIÓ

Editorial

Mira ben endins, mira ben enllà. Amb

aquest lema començàvem el curs 2015-2016. Des de la Junta de l’Ampa hem dedi-cat deu mesos a apropar-nos al seu signifi-cat a través de totes les nostres activitats. Durant les festes hem pogut mirar enllà i veure com tota la comunitat educativa –pares i mares, nens i nenes, mestres i moni-tors, entre d’altres– gaudia d’aquestes esto-nes d’esbarjo viscudes conjuntament. Però també hem tingut moments per mirar en-dins i replantejar-nos el nostre paper com associació dins l’escola. Hem reflexionat so-bre el que ens demanaven els pares i mares i també sobre les expectatives que havia po-sat l’escola en nosaltres. Segur que haurem tingut errades i encerts, però el que més ens importa és que hem posat la mirada en tot allò que ens envolta com a comunitat edu-cativa amb la voluntat ferma i decidida de millorar.

Durant deu mesos hem fet moltes coses. Hauríem volgut fer-ne més, d’idees no ens en falten. Ens ho han reconegut tant des de la Federació d’Escoles Cristianes com des de la Federació d’Escoles de la Institució Teresi-ana. Però encara ens queda molt per fer. Molts de vosaltres heu de saber que des de l’any passat tenim dues vacants a la Junta que no es van cobrir en les passades elecci-ons. Us volem encoratjar a presentar les vostres candidatures. No us podem negar que comporta una mica més de feina a afe-gir a la que tots duem a sobre, però això de ser pare ja en porta molta, de feina! I aques-ta és especialment gratificant. Veure créixer els teus fills dins l’escola és una oportunitat única. El temps passa volant i d’aquí a qua-tre dies no tindrem la possibilitat de fer-ho. Animeu-vos-hi! Us hi esperem amb els bra-ços oberts!

Confiem que la revista que enguany us pre-sentem us esperoni a participar activament amb l’Ampa. Els articles que la componen són un recull de totes aquelles petites coses que s’han anat fent a l’escola al llarg del curs. Les hem fetes entre tots: l’equip directiu, els mestres, els socis de l’AMPA, les associacions esportives, i sobretot, els nostres fills i filles, els que donen sentit a tot plegat. Les hem fetes posant-hi el cor i les nostres mirades des de ben endins i cap a ben enllà.

És una revista feta entre tots i per a tothom. De ben segur que us hi sentireu reflectits. En aquesta edició hem volgut canviar les secci-ons per ressaltar aquesta vessant cooperati-va i compartida. Havíem pensat d’explicar-vos-les però, finalment, hem decidit que no cal. Ja les anireu descobrint a poc a poc. Fent petits tastets del que s’ha fet en un sols curs. Un munt de petites coses. Una part impor-tant de la matèria amb què es construeixen els nostres fills i filles.

Una cordial salutació.

Junta de l’AMPA


3

PR

ES

EN

TA

CIÓ

Heu somniat alguna vegada com us agrada-

ria que fos la vostra escola? Per suposat! –respondreu la majoria de vosaltres. Molts pensaran, més aviat, en la escola que volen per als seus fills i filles. El professorat, per la seva banda, quan es reuneix a fer l’avaluació del curs, es farà molt sovint aquesta pregun-ta: quina escola volem que sigui Arrels? Pot-ser algun dels educadors, en acabar un dia especialment difícil, es preguntarà ple d’i-nterrogants: quina escola volen aquests alum-nes? què hem de canviar perquè elles i ells prenguin aquestes hores com el millor temps de la seva vida?

És bo somniar. Per això, abans de continuar llegint, tanca els ulls i pensa per un moment com t’agradaria que fos la teva escola, les classes, la manera d’aprendre, les relacions establertes, el sentit de la tasca feta i, sobre-tot, sobretot, què voldries aprendre en el lli-bre obert que és cada persona membre d’a-questa comunitat educativa: el seu sentit de vida, la seva manera de relacionar-se, els seus valors...

Però, sí és bo somniar també ho és tenir me-tes, plantejar-nos quin pas concret podríem donar aquí i ara. I és que si no pensem quan i com podem fer realitat algun d’aquests som-nis, mai posarem fil a l’agulla.

Li vaig demanar a Pere Poveda, un pedagog que tots i totes coneixeu, que ens digués quin és el tret distintiu d’una escola de la Institució Teresiana, com ho és l’escola Arrels. I Poveda em va contestar: “Jo us demano un sistema nou; un nou mètode; uns procediments tan nous com antics inspirats en l’amor”.

La primera cosa que ens pot sobtar és la no-vetat que demana. Quina novetat és aquesta? Tot es fa clar com l’aigua quan llegim en al-tres pedagogs que “el nen creix al voltant

d’un eix afectiu”. És a dir, que tots nosaltres necessitem estimar i sentir-nos estimats per a créixer a la vida.

De la qualitat de les nostres relacions depèn que les persones que ens envolten puguin créixer, “donar de sí –diu Poveda– tot el que poden donar”. L’aprenentatge cooperatiu, els grups de treball, l’intercanvi quotidià, ajuden els alumnes –i també el professorat i els propis pares– a saber compartir, a valo-rar el que saben els altres, a ajudar-se en la feina i en la vida. “El treball col·lectiu i l’in-tercanvi d’impressions i iniciatives fan sorgir estímuls i desenvolupar energies que exis-teixen”. Quina escola de cooperació pot ser la llar de cadascú, la classe, el pati, la sala del professorat, el barri o, fins i tot, el món sencer! No estem fent experiències d’apren-entatge servei aquest any? I no us sembla una innovació que omple horitzons i escalfa el cor? Perquè, ens recorda Poveda, “cal que tots cooperem. Aquí no hi ha un de sol i tots els altres són comparsa, sinó que cadas-cú té el seu lloc, el seu deure, la seva res-ponsabilitat”. Si aprenem nosaltres i ense-nyem aquesta lliçó de vida als més petits aportaríem al país una generació de perso-nes que han adquirit la saviesa més profun-da: que canviar la humanitat comença i aca-ba per un gest d’amor.

És aquesta tasca humanitzadora la que ha volgut Poveda per a l’educació. “Jo vull, sí, vides humanes”. I ens recorda que Déu, el Déu de la tendresa, el Déu de l’amor, és el que ens pot ajudar de veritat a “viure una veritable vida humana”. Anem doncs per feina i mirem quin pas cal donar per fer de la nostra escola un lloc on aquest humanis-me creixi cada dia més!

Teresa Cerdà Titular de l’escola Arrels


4

FE

M A

MP

A, F

EM

AR

RE

LS

L ‘ Assemblea General és l’òr-

òrgan sobirà de la nostra asso-ciació. Els seus membres, tots els socis i sòcies de l’AMPA, en formem part per dret propi i irrenunciable. Som nosaltres, els socis, els que decidim per majoria els assumptes cabdals de l’associació i tots els socis quedem subjectes als acords de l’Assemblea General. Això inclou tant els socis presents, independentment del seu vot, com els absents. Per què us diem això? Doncs perquè aquest curs la participació a

l’Assemblea General del dia 3 de desembre va ser molt més baixa del que ens hauria agradat. És una llàstima que no haguem aprofitat aquesta oportunitat per escoltar tot el que s’ha fet, resoldre dubtes, aportar idees i decidir entre tots com volem que sigui la nostra associació. Us animem a participar més de les nostres assemblees. Per altra banda, també ens sap greu que no s’hagin cobert les dues places vacants per formar part de la Junta. Tots els membres de la Junta treballem amb molta il·lusió per poder-vos oferir una gran varietat d’activitats durant el curs i tenim moltes propostes noves. Però ens calen mans per a dur-les a terme. I, com a qualsevol associació, es requereix una renovació contínua dels seus membres per poder aportar energia, noves idees i formes diferents de treballar. Ani-meu-vos a presentar la vostra candidatura a la propera Assemblea. L’experiència és molt enri-quidora i ens cal la vostra col·laboració per continuar la nostra tasca. Junts podem fer moltes coses !!!

L’Assemblea general de l’AMPA

Junta de l’AMPA

Trobareu l’acta de l’Assemblea penjada a la nostra web www.ampaescolaarrels.cat, a la pestanya Do-cumentació. Si no recordeu l’usuari i la clau d’accés, demaneu-nos-la. També ens podeu fer arribar les vostres idees i propostes per correu electrònic [email protected] o bé a la bústia que hi ha al costat de Secretaria.

http://www.ampaescolaarrels.cat

mailto:[email protected]



5

FE

M A

MP

A,

FE

M A

RR

ELS

Assemblea Federació AMPAS Pedro Poveda de Centres IT.

Los Negrales - 29-30 i 31 de gener de 2016

Un any més, l’Ampa de l'escola Arrels ha

estat convidada a participar en l'Assemblea general de la federació que agrupa les dife-rents associacions de Pares i Mares de les escoles de la Institució Teresiana (IT), fins a un total de dinou, escampades per tota la geografia espanyola. Així, amb la presència de tres membres la nostra Junta, encapça-lats per la presidenta, Isabel Serrano, hem pogut comprovar de primera mà la força d'aquestes organitzacions arreu del país i compartir informació valuosa que de ben segur ens ajudarà a millorar la nostra tasca dins l’escola.

És de destacar el fantàstic complex d'ins-tal·lacions del Centre de Santa María de Los Negrales, propietat de la IT a la població de Los Negrales, situada a la Comunitat de Ma-drid, del qual poden gaudir els nostres fills durant el viatge a Madrid que fan a sisè de primària.

La trobada va tenir lloc el darrer cap de set-mana del mes de gener d'enguany amb mo-tiu de l'Assemblea General anual de la Fede-

ració d'Ampa. El vespre de divendres van anar arribant les delegacions i es van prodi-gar els retroba-ments i les pre-sentacions prò-pies d'aquestes grans concen-tracions.

La feina pròpiament dita començava el matí de dissabte dia 30 de gener, moment en què va tenir lloc la part més tècnica de la jornada dedicada al desenvolupament de l’assemblea en tots el seus apartats: memò-ria econòmica, presentació del EDIT per part del centre Itálica de Sevilla, exposicions de activitats de les diferents Ampa, etc. Durant la sessió de la tarda van intervenir els espe-cialistes en matèria fiscal i la directora ge-neral de la IT, la senyora Maite Uribe, que va comentar la bona salut de la Institució i l’estrena immediata de la pel·lícula biogràfi-ca de Pedro Poveda a un bon grapat de sa-les de cinema d’arreu del món. El dia va aca-bar amb una eucaristia i un sopar confeccio-nat amb productes típics de les comunitats d'origen del participants en aquesta troba-da.

Una vegada descansats, el diumenge 31 de gener repreníem les activitats amb una jor-nada de caire més espiritual que va incloure una interessant conferència de la teòloga Silvia Cano sobre la família i la misericòrdia, un recorregut per diferents propostes de la IT i la visita a l'espai Alameda. Amb el comi-ats de costum i agraïts pel tracte rebut, l'ex-pedició Arrels marxava de Los Negrales i tor-nava a casa molt satisfeta d’haver gaudit de la possibilitat de conèixer i parlar dels pro-blemes i anhels propis de les Ampes amb les nostres associacions germanes.

Fins l'any proper, Ampa IT!


6

Tot seguit transcrivim l’article que vam presen-tar en l’Assemblea general de la federació d’A-mpa de la Institució Teresiana. Confiem que la nostra experiència esperoni a d’altres a tirar en-davant projectes com aquest, el qual –us hem de dir amb orgull– va ser molt ben rebut.

LA REVISTA DEL AMPA DE LA ESCUELA ARRELS BARCELONA

Este año, desde el AMPA de la Escuela

Arrels no hemos tenido duda alguna sobre la buena práctica que queríamos compartir con todos vosotros. Unánimemente decidimos que debíamos hablaros de nuestra revista. Confiemos que las breves líneas que siguen sean capaces de reflejar el motivo de nues-tro orgullo. La revista del AMPA Arrels tiene ya cierta solera. Se edita anualmente para reflejar no sólo la vida de la asociación sino que tam-bién las “efemérides” del curso escolar. Pero el curso 2012-2013 marca un cambio impor-tante en su historia: decidimos pasar de la edición en papel a la edición electrónica.

El paso a la edición electrónica no se debió a nuestra voluntad de apuntar-nos a las nue-vas tecnologías como respuesta a las ten-dencias de nuestra época, sino a la concien-cia del gasto que suponía para el AMPA su edición, aún más en unos momentos en que muchas familias nos reclamaban la austeri-dad que requería la grave crisis económica que nuestra sociedad debía afrontar. Por to-do ello, y siendo conscientes del riesgo que suponía la apuesta, nos decidimos a afron-tarlo y podemos afirmar que ha sido un cam-bio del todo positivo.

Eso sí, el primer año nos comprometimos a imprimir los ejemplares que nos solicitasen las familias. Con todo el respeto per la situa-ción económica, no consideramos acertado obviar el problema de la fractura digital. Por eso, quisimos garantizar que todos los so-cios, dispusieran o no de ordenador y de co-rreo electrónico, tuvieran acceso a la revis-ta. En ese primer momento no llegaron a solicitarse ni cincuenta ejemplares. Pero es que cada vez son menos las solicitudes que recibimos. Total, que el curso pasado decidi-mos imprimir las revistas suficientes como para poder ofrecérselas a las familias de nuevo ingreso en la escuela como muestra

Dejando ya al margen el tema digital, hay otros muchos aspectos destacables de la revista. Para nosotros uno de los más im-portantes es el hecho de que la revista la editan los alumnos de cuarto de la Enseñan-za Secundaria Obligatoria (ESO). Y ello es posible gracias a la inestimable colaboración del profesorado de informática que llevan un par de años motivando a un grupo de alumnos para que voluntariamente colabo-ren en su edición. Aunque, de momento, no creo que pudiéramos ganar un premio al mejor diseño, tal vez si lo ganaríamos en en-tusiasmo y buena voluntad. Además, perfec-cionar el diseño es el reto que nos hemos propuesto para este curso.

ARTICLE PRESENTAT A

L’ASSEMBLEA Federació FE

M A

MP

A, F

EM

AR

RE

LS


7

Otra cualidad de nuestra publicación es que toda la comunidad educativa está llamada a parti-cipar. La directora del centro siempre escribe un artículo presentando un aspecto educativo sobre el cual reflexionar, las asociaciones deportivas vinculadas a la escuela también colaboran y reservamos un espacio para que los alumnos puedan compartir sus experiencias (EDIT, viaje de fin de curso, la jornada de puertas abiertas o el reto de dejar la escuela en cuarto de la ESO). Pero, además, los padres también dejan oír su voz, ya sea explicando su proceso de incorpora-ción a nuestra familia educativa cuando sus hijos e hijas inician P3, ya sea para hablar de sus experiencias en las diversas actividades que organiza el AMPA.

Confiamos que lo expuesto hasta el momento haya podido reflejar el carácter de la revista: un documento vivido y participado de todos y para todos. Tanto es así que hasta los alumnos de primaria nos han reclamado su espacio y quieren participar este año con algún artículo. Una reclamación que nos dejó perplejos. ¿Era en verdad posible que los escolares de prima-ria se presentasen voluntarios para escribir? Pues sí, es cierto. Además, creemos conocer sus motivos: sienten que la revista es suya por-que está llena de imágenes que muestran sus vivencias y que son signos de su entidad. Sea como sea, y como dijimos a los alumnos de cuarto de la ESO el año pasado, sin todos y ca-da uno de nosotros este proyecto, esencial pa-ra nuestra vida asociativa, no hubiera sido po-sible.

Con la colaboración de todos hemos conver-tido la revista en nuestra memoria comparti-da, la del Ampa y la de la escuela. Hemos construido una historia que nos une a todos salvando las distancias del espacio y del tiempo, porque a pesar de que los que ahora formamos parte de esta escuela la habremos de abandonar en un futuro no muy lejano, todos habremos dejado constancia de nues-tro paso a través de la revista. Quizás, de aquí a unos años, la volveremos a leer y sen-tiremos la misma nostalgia que sintieron los profesores y profesoras, tan intensa como la que sentimos los padres y madres, cuando vemos a nuestros príncipes y princesas le-vantar el vuelo hacia horizontes cada vez más lejanos. Junta de la Ampa Los Negrales, Enero de 2016

FE

M A

MP

A,

FE

M A

RR

ELS


8

Diuen que en la diferència és on hi ha la

riquesa. Som moltes les famílies que hem

optat per confiar els nostres fills i filles a

mestres i educadors de l’escola Arrels.

Cada una de nosaltres tenim els propis

motius i valors, objectius i maneres d’a-

conseguir-los, i això fa que hi hagi una

bona diversitat en relació amb l’educació

dels nostres fills. Però entre totes les di-

ferències, segur que podem trobar una

cosa que ens uneix a tots: que ens esti-

mem els nostres fills amb bogeria, i que

faríem el millor per a ells sempre.

Dit això és fàcil començar. Per què som interlocutors/es? Doncs perquè volem ser al costat dels nostres peques, ser un exemple de participació per a ells, de tre-ball en equip, de bona entesa. Per donar un cop de mà, igual que fan altres pares, mares o tutors quan participen en les ac-tivitats solidàries, lúdiques, de formació o culturals. Cadascú sap en què pot aju-dar i com. Vull dir que, per a mi, ser in-terlocutora és oferir un servei a les famí-lies i a l’escola, i de retruc aportar una petita millora en l’estada dels nens i ne-nes durant la seva escolarització.

Penso que si ens coneixem, ajudem, res-

pectem i confiem més els uns amb els

altres, farem un bon equip, i donarà més

bon resultat que no pas si cadascú va a la

seva, sigui perquè donem exemple, per-què ajudem a crear identitat i pertinença a un projecte comú, i perquè d’aquesta manera podem enriquir l’educació que es dóna en l’entorn escolar. Opto perquè tots ens puguem sentir corresponsables en l’educació dels nostres fills, siguem mestres, famílies, personal de servei o monitors d’extraescolars.

Ah! Perdó! Que no he explicat què fem… S’intenta que hi hagi un pare o mare de cada classe que faci d’enllaç entre les fa-mílies i l’AMPA, la qual al mateix temps és la que representa a les famílies a l’au-la. Ho fem en uns espais i canals infor-mals, ja sigui al carrer o per xat. Intentem aclarir algun dubte o canalitzar els co-mentaris, recollir sensacions i inquietuds. Ens reunim un cop al trimestre amb la responsable de l’AMPA que ens coordina i així arriba la informació en dues direcci-ons. En aquestes reunions sempre ens recorden que “l’AMPA som tots”. Aquesta tasca es fa senzilla i agradable quan, tot i tenir present les diferències, penso més en tot allò que us he comentat al princi-pi, allò que ens uneix: la immensa esti-mació que sentim pares i mares envers els nostres fills.

Laura Rodríguez

FE

M A

MP

A, F

EM

AR

RE

LS


9

FE

ST

ES

A

MP

A

Castaween

A l’Escola ens hem apuntat a una nova cele-

bració, l’anomenem “Castaween”. D’on bé aquest nom? –us preguntareu alguns. Doncs de la barreja de dues tradicions: la nostra estima-da Castanyada de tota la vida i el Halloween de la tradició anglosaxona, cada cop més popular a les nostres contrades.

CASTANYADA

El dia 30 d’octubre els alumnes de quart d’ ESO vam participar, com a voluntaris, en l’orga-nització d’aquesta Castanyada/Halloween tan especial.


Javier Martínez Fuentes, Carla González Encuentra, Laia Lafrón Martín, Valeria Suarez Olmos i Laia Batet Espriu . 4rt ESO.

Vam presentar-nos a l’escola amb moltes ganes de col·laborar i gaudir tots junts d’aquesta fes-ta tan màgica, tradicional i misteriosa. Vam decorar el pati de l’escola amb molta alegria i il·lusió. Vam repartir moniatos i castanyes i, vam participar en el “passatge del terror”, on al-guns de nosaltres espantàvem els petits amb les nostres pitjors cares. S’ho van passar molt bé i, tot sigui dit, nosaltres encara més!

10

FE

ST

ES

AM

PA


11

FE

ST

ES

A

MP

A

Els alumnes de quart d’ESO també vam

col·laborar amb l’Ampa en la celebració de la festa de Carnestoltes. Ens vam disfressar i vam ser els jutges del concurs de disfresses. Això va ser força complicat ja que hi havia moltes disfresses originals. Sort que l’Ampa havia previst que els nens i nenes d’infantil tinguessin tots un premi! Ens va agradar molt poder col·laborar en els tallers de màscares i ajudar els més petits a retallar-les.

Va ser genial veure com tothom tenia ganes de passar-ho bé al pati. També les mares i els pares. Alguns d’ells, els més atrevits, també es van disfressar! En resum, van ser una tarda completa i en-tretinguda. Vam gaudir molt i ens ho vam passar molt bé.

Javier Martínez Fuentes, Carla González En-

cuentra, Laia Lafrón Martín, Valeria Suarez

Olmos i Laia Batet Espriu


FE

ST

ES

AM

PA

12


13

Un any més l’AMPA de l’Escola Arrels va voler completar el seu any d’activitats i treball amb

una festa oberta a tota l’escola, una festa feta amb la dedicació i el temps dels membres de la Junta i dels seus col·laboradors. El curs 2014-2015 va acabar per a l’AMPA amb una festa que va ser, novament, un gran èxit de participació. Això ens encoratja a seguir treballant per fer d’aquesta i altres festes viscudes a l’escola. La pinya que molts de nosaltres creiem que una escola necessita per tirar endavant, no només com a centre docent si no com a comunitat educativa. Un espai on els nostres fills i fi-lles creixen com a persones formant-se intel·lectualment, culturalment, esportivament, huma-nament i socialment. Els nostres nens i nenes van gaudir de diferents activitats com ara pintar-se les cares, la tradici-onal gimcana, els videojocs, el “toro” mecànic, el tenis de taula, els escacs i la nostra ja arrelada festa de l’escuma. Al final, un bon entrepà fet amb molt d’amor pels voluntaris de cuina i un munt de riures al vol-tant de la taula. Mentre, els més petits de la família continuaven corrent i jugant pel seu pati. Gràcies a tots i totes per fer que aquest esforç val-gués la pena!

FE

ST

ES

A

MP

A


FE

ST

ES

AM

PA

14


15

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S SANT JORDI

El temps vola! I per a l’AMPA a velocitat supersònica! Volem fer tantes coses! Una setmana abans de Sant Jordi encara no havíem pogut trobar-nos per organitzar l’-

intercanvi de llibres. Però som agosarats! Dilluns 18 d’abril ens vam posar en marxa, vam

fer el cartell i el vam penjar a les portes de l’escola, dos dies mes tard compràvem les co-

ques i la xocolata.


16

El divendres 22, a les 17:00 muntàvem al pati les taules i esperàvem amb inquietud la

resposta de les famílies. Anàvem tard, massa tard! A més, no feia massa bon dia. Plovis-

quejava. Però les famílies van anar arribant, portaven els seus llibres i volien fer l’interca-

nvi. Alguns nens despistats que havien vingut sense llibre tiraven del braç de la seva ma-

re o del seu pare per anar a casa a buscar-ne un.

Va ser una bona jornada. Potser érem pocs, però ben avinguts. Amb ganes de passar un estona junts. Ah! També vam repartir un munt d’amorosos pe-tons. Sí, sí... com un sentiu, repartíem petons! Aquesta era la condició inexcusable per disposar del teu tiquet de bescanvi de llibres. Ja ho sabeu, si voleu canviar un llibre, menjar un tros de coca o rebre un petó... Us hi esperem l’abril vinent!

Junta de l’AMPA

AC

TIV

ITA

TS

CU

LT

UR

AL

S


17

Primer concurs literari de Sant Jordi de l ’ Ampa

L'Ampa de l'escola Arrels organitza el primer

concurs literari de la seva història!” Doncs sí, es-timats lectors d'aquesta revista, aquest podria ser el titular d'una joiosa notícia periodística. L'Ampa ha creat enguany una nova via d'expres-sió artística per a tot aquell membre de la comu-nitat Arrels que hi vulgui participar –deixant a banda, per una vegada, a nens i nenes, nois i no-ies que ja hi tenen, des de fa molt de temps, els seus propis jocs florals de Sant Jordi a l'escola. Es tracta d’un concurs literari obert a pares i mares, a avis i àvies, a oncles i tietes (fins i tot a la del poble, és clar que sí!), a professors i professores, als treballadors de la “casa”, és a dir, a tot aquell que tingui, primer: relació amb l'escola, segon: inquietuds literàries i tercer: temps i ganes d’-escriure. Ah! Aquesta vida és un no parar!

Hem de dir que l’acollida del certamen ha estat

fantàstica! El jurat ha tingut veritables problemes per triar guanyador entre obres de tanta quali-tat. Això sí, la quantitat de participants és millo-rable. Aquest és un repte que afrontarem el curs vinent.

Tornant als participants del certamen, sembla

que Cervantes i Shakespeare, per celebrar el 400 aniversari de la seva mort, hagin volgut reencar-nar-se en els participants del nostre primer con-curs de Sant Jordi, convertint-los en una mena de “Cervanspeare” (havia pensat també en dir-los “Shakeantes”, però el nom em sonava a associa-ció de polítics corruptes) capaços de escriure obres mestres en un tres i no res, i enlluernar d'aquesta manera la nostra iniciativa. Però bé, com la nostra responsabilitat consistia en triar el millor escrit d'entre tots els presentats, ho hem fet. Això sí, ens ha calgut ampliar el número de premiats amb tres accèssits, que malgrat no estar previstos a les bases del concurs ens hem vist “obligats” a concedir (en realitat ho fem amb molt de gust) en reconeixement a la qualitat de les obres presentades.

A continuació us deixem, negre sobre blanc, el

quadre d'honor del Primer Concurs literari de Sant Jordi de l'Ampa de l'escola Arrels :

Primer premi Veinticuatro horas para vivir M.ª del Carmen Medina

Accèssit Dalt de l'arbre Laura Rodríguez

Accèssit Recordances d'unes noces d'or Macià Palmer

Accèssit Quan surt Antònia Rodríguez

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S


18

I, per acabar, un breu extracte de les obres guardonades:

Veinticuatro horas para vivir

“… Con ojos vidriosos de haber dormido cinco horas se levantó de la cama, se puso sus

zapatillas y la bata. Bajó las escaleras a oscuras y preparó su café con leche con tres cu-charadas de azúcar moreno, rasas, como llevaba haciendo desde que entró en la facul-tad de derecho.

Ella misma se sorprendía… ¿Cómo podía sentir el deseo de inexistir por veinticuatro horas, justamente hoy? Justo hoy que se cumplían catorce meses, treinta y dos días y ocho horas de su preparación para ser doctora. ¿Cómo podía querer desaparecer del mapa, precisamente hoy, que tenía una cena con el amor de su vida? La cena estaba prevista a las ocho y media de la noche. Todavía no sabía qué se iba a poner… pero, en realidad, no le preocupaba. Lo conocía desde hacía 9 años, y sabía que no se lo tendría en cuenta.

Fue un amor a primera vista. De esos que, su madre, le había dicho que sólo existen en las películas. Recuerda que eran las nueve y media de una noche de invierno cuando se encontraron. Llovía. Sus ojos se cruzaron y supieron que se iban a querer toda la vida...”

Recordances d'unes noces d'or

“...Quan la falta de memòria comença a fer de les seves, es convenient cercar eines que

ajudin a recordar aquests bons moments i per això buscaren el professional de la foto-grafia que immortalitzes aquells agradables moments. Com hom es pot imaginar foto-grafies a tort i a dret. Una bona col·lecció d'instantànies per omplir un àlbum complert de recordances.

Amb la família i amics es va compartir el dinar de germanor. El moment del brindis es va omplir d'una entranyable emoció, en la qual els records de les persones estimades que han quedat pel camí de la vida feren brollar mes d'un llàgrima galtes avall. Desprès de una tarda de fraternal companyia, en què els “nuvis” reberen tota mena de felicitacions, s'anava acostant el capvespre i amb ell el moment del comiat.

En la intimitat de la llar, queden els avis celebrant sols. Es ara, quant tothom ha marxat i resten a soles quan retornen a la memòria imatges dels moments viscuts en aquests llargs anys transcorreguts des del dia del casament (i també de la etapa dels festeja-ments) passant per les noces d'argent fins arribar a les del dia d'avui que són les d'or...”

AC

TIV

ITA

TS

CU

LT

UR

AL

S


Si voleu llegir-les de manera completa (paga la pena dedicar-hi uns minuts) podeu fer-ho a la web de l'Ampa.

Esperem que aquesta primera edició del concurs de Sant Jordi hagi estat del vostre gust i us convoquem, des de ja mateix, a participar amb les vostres creacions literà-

ries originals a l'edició de 2017.

Gràcies! Ens llegim!

Fernando Botey

Secretari de la Junta de l’Ampa

19

Quan surt

“Quan surt al matí

tothom l'espera.

Quan marxa al vespre

tothom l'enyora

Quan escalfa a l'estiu

tothom el tem.

Quan escalfa a l'hivern

tothom el vol

Pensa en ell

i veuràs mil brillantors.

Oblida't d'ell

i entraràs en la foscor.”

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S


20

Escola de mares i pares. La perspectiva dels docents.

AC

TIV

ITA

TS

CU

LT

UR

AL

S

Igual que el nostre cos, la nostra escola

és un organisme viu interconnectat que necessita comunicar-se per funcionar efi-caçment.

Totes i cadascuna de les funcions són es-sencials per al desenvolupament d'una escola saludable. Totes i cadascuna de les persones que duen a terme aquestes funcions són vitals.

Necessitem espais on es puguin afermar els canals comunicatius i l'Escola de Ma-res i Pares és un d'aquests llocs.

Gràcies a l'AMPA de la Escola Arrels aquest ha estat el segon any que hem pogut gaudir del cicle de xerrades/tertúlies a la biblioteca de l'escola. Dues trobades on mares, pares i mestres hem reflexionat sobre la importància que té la comunicació a casa i a l'escola, i on hem gaudit d'un moment amè compartint ex-periències.

Santi Neves

La Comunicació:

és un acte de respecte i amor mutu

no d'agressió

"Encara que no pensi igual vull

entendre't"

és responsabilitzar

no acusar

"Què puc fer per millorar la situació?"

és escoltar activament

no esperar que l'altre deixi de parlar

"Vull conèixer el teu punt de vista"

és aprendre

no imposar

"Es que tu em pots ensenyar una cosa

que jo no sé"

és tenir un propòsit comú saludable

no egoista

Mares i Pares

(Persones)

AMPA

(Persones)

Mestres

(Persones)

Directius

(Persones)

P. Administratiu

(Persones)

P. Neteja

(Persones)

Alumnes

(Persones)

M. Extraescolars

(Persones)

M. Menjador

(Persones)

Propòsit


21

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S


22

ESCOLA DE PARES

La perspectiva d’una mare

L’ofici de mare o de pare, com tots els oficis, s’ha d’aprendre. I nosaltres, mares i pares, hi

posem tota la vocació. Però tenint un handicap que no és dóna en altres oficis: els nostres fills canvien constantment! A la meva altra feina, la que no és de mare, vull dir, l’experiència em soluciona la gran majoria de problemes que afronto. Com a mare, però, de què em serveix sa-ber explicar contes si ara la meva filla se’ls vols llegir tota sola?

Quan la meva filla tot just començava a l’escola pensava: dintre de quatre dies no em necessi-tarà tant perquè serà més autònoma. Ara, vuit anys després, entenc el que em deien els pares que jugaven amb avantatge, aquells que tenien altres fills més grans i que havien viscut les suc-cessives etapes: el problemes creixen amb els nens.

Les xerrades que ens ofereix el Santi, més que xerrades podríem anomenar-les “teràpies de grup”, ens permeten adonar-nos que no estem sols exercint aquest ofici, que tots tenim les mateixes angoixes, que els nostres fills passen per les mateixes etapes durant el seu creixe-ment i que compartir les nostres experiències ens pot facilitar eines per superar-les.

Aquest curs hem fet dues sessions, una el 15 d’octubre i l’altra el 18 de febrer. Totes dues adreçades a les estratè-gies comunicatives. El que més recordo de les dues sessi-ons, és la màxima del nostre “coach” particular, en Santi: l’eina essencial d’aquest ofici és la paciència, i quan aquesta se t’esgota n’has de buscar-ne més. Paciència per saber escoltar i per posar-te el barret que correspon-gui a cada moment: bromista, seriós, optimista... Uns barrets que vam haver de lluir en la darrera sessió, això sí, amb tota la dignitat de la qual vam ser capaços.

Sé que tots anem fatal de temps, que esgarrapem minuts d’allà on podem per arribar a fer el que és imprescindi-ble, però vull encoratjar-vos a que esgarrapeu uns mi-nuts dins cada trimestre per assistir a aquestes sessions, us asseguro que en sortireu ben satisfets.

Cristina Botella

AC

TIV

ITA

TS

CU

LT

UR

AL

S


23

El passat 10 d’abril, l’Associació de Mares i Pares Arrels va proposar com a sortida cultural al

seus socis un concert al Palau de la Música.

En aquest edifici tant emblemàtic de Barcelona, un grup de famílies vam poder gaudir d’un concert dirigit tant a petits com a grans: Flamenkids.cat. Sonoritats d’aquí, d’allí i d’ara.

Una producció nova que el que pretenia era traspassar fronteres racionals, culturals i senti-mentals a través de la fusió del flamenc amb cançons tradicionals.

Ja dins del Petit Palau, les llums es van apagar i es va fer el silenci. Els nens estaven emocionats, però no acabaven d’entendre el que ana-ven a veure, restaven expectants en els seus seients esperant que comencés l’e-spectacle.

De sobte va aparèixer el quadre flamenc composat per un guitarrista, un violoncel, una flauta travessera i el “cajón flamen-co”. També hi havia un cantant, dos pal-mers i una bailaora, l’encarregada de do-nar els primers passos i el “taconeo” que ens anunciava l’inici d’una experiència que ens faria gaudir de grans mestres clàssics com Manuel de Falla, Albéniz, Francesc Tàrrega i fins i tot versions de la música catalana.

Van ser 45 minuts de concert que va configurar un espectacle molt visual amb cançons conegudes però gaudides d’una altra manera, amb coreografies que omplien tot l’escenari, i on els nens més petits van ser partícips, ja que els van fer baixar a l’escenari i acompanyar al quadre flamenc tot can-tant i ballant “Barcelona tiene un color especial”.

Núria Pou

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S


24

AC

TIV

ITA

TS

CU

LT

UR

AL

S

En aquestes breu línies el que vull ex-

plicar-vos és el que han representat per a mi els tallers de manualitats en família. Si ho hagués de dir en una sola frase diria que han estat una experiència divertida, lúdica i enriquidora. Aquesta és la millor definició que se m’acut per als tallers de manualitats que s’han dut a terme un cop per trimestre. Ara us explicaré el perquè. En primer lloc, perquè és molt gratificant compartir amb mares i filles (fins ara no hem tingut assis-tents pares i fills) un espai on es proposen diferents manualitats, sobretot de pat-chwork i de scrapbooking que són les me-ves dues aficions preferides.

En segon lloc, perquè tot i que es tracta d’-una mena de “tallers exprés” ja que els fem en poc temps, les persones que hi partici-pen –que ara per ara no són totes les que desitjaríem– passen una estona distesa i creativa en un ambient relaxat i cordial. Les veiem sortir contentes i satisfetes. Això, és el que dóna sentit a la nostra tasca i ens ani-ma a continuar fent noves propostes. Per tot això, continuaré a la recerca de no-ves i originals propostes. Per tot això, m’-agradaria donar continuïtat a aquests ta-llers. De mica en mica, de boca en boca, espero que la difusió i participació de més pares i mares amb els seus fills i filles sigui possible. Als que ja sou uns assidus, us animo a conti-nuar participant. A la resta de famílies us convido a provar-ho. Segur que ho valora-reu com una experiència única. Asun Luna


25

TALLERS EN FAMÍLIA La visió d’una mare.

Una cordial salutació a tots els pares i mares lectors de la revista. I un agraïment especial per

llegir aquestes breus línies sobre la meva participació als tallers de manualitats que s’han fet aquest curs. Us he de confessar que he assistit sola, la meva filla, ja gran, no tenia temps per dedicar-s’hi. No obstant això, he gaudit molt de l’experiència que he compartit amb altres mares i les seves fi-lles. Algunes d’elles ben petites i eixerides! A banda d’aquesta part més emotiva, no vull deixar de destacar la seva part creativa. He al·lucinat en veure com a partir d’elements tan simples com el paper, la cartolina, bocinets de robes estampades, purpurina, cintes de colors... es poden fer tants d’objectes diferents que ens permeten personalitzar guarniments per a fer de qualsevol data o celebració una ocasió especi-al i un motiu per crear. És increïble la imaginació, l’entusiasme i la paciència de les nostres “mares-mestres”! Gràcies per la iniciativa! M’encantaria que es tornés a fer! Victoria Miquele

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S


Tallers. La visió dels nens. Els tallers de manualitats que s’han fet aquests any a l’escola han estat molt divertits i

fàcils. Estan pensats per pares i fills. A més, estan molt bé de preu, només són 5 €.

Els tallers de Nadal El mes de desembre als tallers vam fer manualitats per al Nadal. Vam fer un ren i una es-trella de patchwork, algunes postals amb tampons i un calendari d’Advent. També vam fer figures de pasta de porcellana que es podien penjar a l’arbre de Nadal.

El taller de Pasqua i de Sant Jordi El 13 de març de 2016 vam fer un taller de Pasqua. Primer de tot vam fer un ou de carto-lina i un altre de roba. Eren molt originals! Després vam fer una gallina de feltre amb for-ma de cor. També vam fer unes postals molt divertides amb un conill que tenia la cua en forma de flor. El tercer taller el vam fer per Sant Jordi el dia 12 d’abril de 2016. Vam fer unes agulles de feltre per posar a la jaqueta que tenien forma de cor. També vam fer unes postals molt maques amb roses i flors. Però el més “guai” de tot va ser un pot per guardar les llamina-dures! Algunes vam necessitar un de ben gran!

Berta, Eva i Sara Jun 5è A EP

26

AC

TIV

ITA

TS

CU

LT

UR

AL

S


27

AC

TIV

ITA

TS

C

ULT

UR

AL

S


28

SO

M S

OLID

AR

IS

VULL PARLAR D’ELLES

Ja fa uns anys, no recordo certament quants, que molts tenim el plaer de poder partici-

par en la Campanya de Nadal de la nostra Escola. Tenim la sort que els nostres fills man-tenen la il·lusió de participar any rere any i se senten orgullosos de col·laborar amb la seva escola. Sóc conscient que els més petits s’engresquen sols, a casa no obliden de-manar de col·laborar-hi i dur una bona bossa ben carregada. Els més grandets ajuden a preparar les capses que després portem fins a la parròquia de Sant Jaume, a Badalona, no gaire lluny de casa. En poc més d’un quart d’hora arribem tota la caravana de cotxes carregats amb les millors intencions. Des de les famílies i des de l‘escola tots hi participem, cadascú en la mesura de les seves

possibilitats i disponibilitat, els nostres fills han de saber de primera mà què vol dir

col·laborar i volem que en facin bandera.

Però vull parlar d’elles.

Fa anys que hi participem. Arribem amb la nostra caravana de cotxes car-regats de la il·lusió de les famílies de l’escola, aparquem sobre la vorera del davant de la parròquia. Els vianants ens miren espantats: Què fan aquets bojos? –es pregunten. Petits i grans comencem a descarregar caixes i cai-xes. I apareixen, com del no res, elles.

Són poques, cada any trobo que en falta alguna. Dones amb la força de l’experiència acumulada en les seves mans, mares i àvies que tenen l’e-nergia per seguir sempre endavant. Amb aquell posat de qui sap què es fa. Dones que saben ser on han de ser i que ens donen a tots la dosis d’h-umilitat que hem perdut al carregar els cotxes al pati de l escola.


SO

M S

OLID

AR

IS

Carretons amunt, carretons avall pel passeig, duent des de la parròquia al seu centre de

comandament totes les caixes que acabem de portar.

Cada anys són menys.

El seu magatzem és un pis a planta baixa, ombrívol davant d’un espai entre blocs de pi-sos que avui és una petita placeta amb bancs del si-no-fos. Allà entrem amb els carre-tons i deixem les caixes seguint les seves acurades instruccions. Elles saben el que fan, ho saben molt bé.

I ara què? Qui ha de moure, endreçar, classificar per tornar a empaquetar tot allò que hem dut més el que elles han pogut recollir? La respost és molt fàcil: elles.

Dones carregades de vida, que coneixen amb noms i cognoms a qui anirà destinat el nos-tre minso carregament. Què bé que ens anirà tot això. Gràcies. Moltes gràcies! –no dei-xen de repetir. En realitat rés de tot allò és per a elles, però cap any no s’obliden d’agrair fins l’infinit la nostra petita aportació.

Ens expliquen que faran amb la mateixa il·lusió que els nostres fills escriuen la carta als Reis, i malgrat la feinada que els hi espera, malgrat els seu caminar basculant, fruit de l’edat i el mal d’ossos que totes atribueixen a la humitat de Badalona, estan desitjant que marxem per començar a fer el triatge.

–Gracies a vostès –responem– sense la feinada sorda i muda que vostès fan els nostres esforços serien inútils.

I hauríem d’afegir: Però, sobretot, no desapa-regueu, si us plau! Heu de ser allà, us necessi-ta molta més gent de la que us imagineu. Gràcies per ajudar-nos. Cuideu-vos molt! Es-perem veure-us a totes en la propera campa-nya de Nadal. Nosaltres treballarem amb les nostres famílies, amb els nostres fills, per po-der apropar-vos una mica de la nostra espe-rança.

Adrià Guevara

29


30

QUÈ ES POT APROFITAR?

Només podem portar tot el que estigui en bones condicions i sigui de l'escola (no està inclosa roba esportiva de futbol i bàsquet de les que ja se n’encarreguen les respecti-ves associacions).

Les peces són les següents:

Jaqueta de xandall

Pantalons de xandall

Pantalons curts

Samarreta de màniga llarga i de màniga curta

Dessuadora

Bata Educació Infantil

En més d’una ocasió, alguna família m’ha

comentat que no utilitzaven la Bossa de Solida-ritat perquè pensaven que estava adreçada únicament a famílies que ho necessitaven es-pecialment.

La veritat és que aquest projecte està destinat a totes les famílies de l’escola, doncs no no-més es tracta d’una ajuda a la despesa escolar de les famílies, sinó que també es vol transme-tre el valor del reciclatge i la reutització.

Ara fa dos cursos que a banda de la roba esportiva de l’escola, l’AMPA també ha enge-gat l’intercanvi de llibres de text posant en contacte oferta i demanda, i moltes famíli-es se n’han beneficiat.

Esperem que aquest proper curs es torni a fer, doncs suposa un gran estalvi.

Aprofito per recordar-vos el FUNCIONAMENT de la roba esportiva:

SO

M S

OLID

AR

IS

Motxilla Educació Infantil

Llibres de lectura obligatoris

Diccionaris indicats per l’escola


COM FUNCIONA?

PER PORTAR:

S’entrega a Secretaria dins una bossa.

L'horari és de dilluns a divendres de 9:15h a 18h.

PER RECOLLIR:

S'assignen diversos dies durant el curs. Es comunica a les famílies mitjançant un avís, i es publiquen al calendari del web www.ampaescolaarrels.cat.

Cas de necessitar-ho abans del pròxim dia assignat, podeu contactar amb l'AMPA enviant un e-mail a [email protected], o bé dipositant una nota a la bústia que es troba a Secretaria, facilitant el nom de l'alumne, un telèfon de contacte, i un e-mail.

Xènia A. (mare de l’escola)

31

SO

M S

OLID

AR

IS



32

Les arrels de la nostra escola s’endinsen

profundament en l’àmbit de la solidaritat.

Tenim mostres constants d’aquest esperit

que imbueix bona part de les activitats de

l’escola: la campanya de Nadal, la participa-

ció en els projectes d’Intered...

La col·laboració en els menjadors que la Par-

ròquia de Sant Agustí té ubicats al barri del

Raval i on les missioneres de Santa Teresa

donen de menjar a unes 400 persones du-

rant pràcticament tots els dies de la setma-

na, és una altra mostra del nostre empeny

en la solidaritat.

Els nostres fills i filles de 3er i 4rt de la ESO

formen part del grup de voluntàries i volun-

taris que fan possible la tasca d’aquesta

congregació de missioneres. Un dissabte al

mes, a les 10 de matí, un grup de pares i fills

de l’escola ofereixen els seus serveis ja sigui

per parar les taules, servir l’aigua, portar les

safates o netejar.

És una vivència dura, però els nostres fills i

filles cada cop són més grans i han de conèi-

xer la realitat d’un món on situacions com

les que viuen als menjadors són ben pre-

sents. L’experiència els frapa, però alhora

els obre els ulls cap a una societat plena de

contradiccions en la qual s’han d’obrir camí

i, qui sap si fins i tot, podran millorar.

Junta de l’AMPA.

SO

M S

OLID

AR

IS


33

PROJECTE INTERED

InteRed som una ONGD d’àmbit nacional

arrelada a Catalunya des de fa més de 20 anys. La nostra organització, promoguda per la Institució Teresiana, vol impulsar, des de la societat civil, una Xarxa d'Intercanvi i Soli-daritat entre grups socials, pobles i cultures. A dia d'avui, hem realitzat més de 1.000 pro-jectes de desenvolupament en països d'A-mèrica Llatina, Àsia i Àfrica. A més, gràcies a l'obtenció de la Qualificació de l'Agència Es-panyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que avala la tra-jectòria i qualitat del treball de InteRed, hem executat diversos convenis de Cooperació Internacional i d'Educació per al Desenvolu-pament. A escala estatal, les nostres campanyes d'e-ducació per al desenvolupament han afavo-rit el nostre posicionament com ONG de des-envolupament especialitzada en educació amb enfocament de Drets Humans i equitat de gènere. En aquestes dues línies se situa la nostra

col·laboració amb el Col·legi Arrels: Treba-

llem la igualtat de gènere amb els grups-

classe i afavorim el coneixement i la relació

dels nois i noies amb diversos col·lectius, ja

siguin d'altres llocs (Projecte Mururata a Bo-

lívia) o del mateix barri del Congrés-Indians

(Sants Innocents, Casal del Barri i Casal La

Palme-

ra).

D’aquest curs 2015-2016, a InteRed li agra-daria compartir amb vosaltres dues accions que s’han dut a terme dins l’escola: La primera va sorgir arran de la participació d’una de las orientadores del col·legi, la Mò-nica Santjaume, en el curs de Formació del Voluntariat que vam organitzar des de Inte-Red. En acabar aquest curs, la Mònica va fer a l’estiu una experiència de voluntariat in-ternacional a Bolívia en el Projecte Murura-ta, que hem esmentat abans, i que se situa en un centre d’educació especial. Ella matei-xa, en tornar, va compartir la seva experièn-cia amb el professorat i els voluntaris i vo-luntàries d’InteRed. I d’aquí va sortir l’age-rmanament que, al llarg de la Quaresma so-lidaria, van fer els i les alumnes del col·legi amb aquesta realitat de Bolívia. En aquest sentit, el fet d’haver tingut una persona pro-pera que hagués viscut aquesta realitat ha fet que els nois i noies s’hagin pogut apro-par d’una manera més vivencial.

SO

M S

OLID

AR

IS


34

Aquest any, tot i no tenir finançament extern, InteRed, juntament amb el col·legi, vam decidir continuar portant endavant aquest projecte. Durant el mes de maig es va viure la fase més gratificant: quan els joves van fer un intercanvi amb les diferents entitats del barri que abans he esmentat. El dia 30 de maig, va tenir lloc un acte de cloenda del projecte. Un acte ideat com un espai lú-

dic on, d’una manera senzilla, totes les persones que havien participat en el projecte pogues-

sin compartir el que ha significat per a ells. Tothom va ser convidat, però d’una forma especi-

al, els més propers als alumnes de 4t d’ESO que havien viscut de primera mà el projecte.

Alumnes de Sants Innocents i del Col·legi Arrels, junts treballen a l’hort urbà

La segona experiència, que ja vam portar endavant el curs passat gràcies al finançament de l’A-juntament de Barcelona, és la de Aprenentatge Servei (ApS), un projecte que va dirigit en con-cret a joves de 4t d’ESO i amb el que pretenem que el col·legi no només sigui un lloc on fer seus els coneixements acadèmics necessaris per al seu desenvolupament, sinó que també sigui un espai on se’ls doni la possibilitat d’implicar-se en la societat de forma activa. S

OM

SO

LID

AR

IS


35

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S

A veure mares, ens voleu explicar per què feu pilates a l’escola? Gabi: En el meu cas, porto des que es van iniciar les classes ja fa uns quants anys. Em va tan bé que espero continuar fent-ho molts anys més. Et sents en forma, estires i treballes... Relaxes tot el cos amb exercicis controlats per la nostra “súper profe”, l’Esther! Tan de bo fossin dos dies a la setmana!

Susana D.: M’agrada tant que fins i tot amb la cama trencada hi vaig! Marisa: A banda que és un exercici molt sa per al cos, hem creat un ambient tan bo que també va perfecte per a l’ànim. És una mena de teràpia de grup! Míriam: Pilates és una connexió de cos i ment, els exercicis t’ensenyen a experimentar amb els teus propis límits i t’ajuden a millorar. Laura: Jo, personalment, puc dir que tot i que la meva experiència ha estat breu, m’ho he pas-sat genial i tinc ganes de repetir. Gràcies per fer-ho tan agradable! Susana R.: Una desconnexió saludable amb la millor companyia!

Moltes gràcies per les vostres paraules mares! Són molt encoratjadores. Salut, pilates i fins al proper curs! Mares de pilates


MO

VE

M L

ES

CA

ME

S

36

L´AMPA intenta cada any millorar les

seves propostes, buscant noves activitats i nous espais on trobar-nos, fent de l’es-cola un punt d’unió per als més petits i també per als més grans.

L’activitat de Zumba ha estat una de les noves propostes de l’AMPA per aquest any i el seu èxit ens engresca a tornar-la a proposar per al curs vinent. Aquí teniu el testimoni de dues de les nostres mares que van decidir apuntar-s’hi:

Marta (Mare de P5) : Quan et proposen escriure unes línies sobre aquests mesos de zumba primer acceptes, després et quedes en blanc i de cop penses en des-criure-ho en unes quantes paraules: zum-ba ha estat un no parar de ballar, una ho-ra de desconnectar, divertir-se per seguir amb el dia a dia amb més ritme, fer exer-cici mentre rius, un pas aquí i un pas allà... un "xalar" cada dijous! Us ho reco-mano!... solament em queda:

Agrair a la Gabi la seva energia i ganes de motivar-nos en cada classe.

Mónica (Mare de 2n Primària i P5): Totes les setmanes estic desitjant que arribi di-jous per anar a classe de zumba! És la meva estoneta per desconnectar de la feina, la casa i els nens, alhora que m’ho passo molt bé ballant al so de “La mordi-dita”, “El taxi”, “La negra tiene tumbao” i tants altres ritmes llatins. És una forma molt divertida de fer esport! I la Gabi, la professora, és molt maca i ho fa molt bé! Sempre surto de la classe amb un som-riure a la cara!

Gràcies AMPA per haver gestionat que es fes aquesta activitat, i gràcies Gabi per fer-nos passar tantes bones estones!

Gràcies a vosaltres mares, per les vostres amables paraules i per accedir a escriure aquestes línies i compartir amb tots i to-tes nosaltres la vostra experiència.

Grup de Zumba


37

¡Increíble pero cierto! ¡Ya ha pasado otro año más! Año tras año seguimos siendo fieles casi todos, nadie perdona ese día que te hace evadir de la rutina, la mono-tonía, el trabajo… Después de tantos años como la mayoría llevamos en el equipo se entiende que se hayan forjado la confianza y la amistad necesaria para permitir abrir nuevos círculos.

Se acaba la temporada y estamos con-tando los pocos partidos que nos que-dan. Para concluirla, hacemos una salida para cenar y después a tomar una copa. Así despedimos la temporada y desea-mos que la próxima estemos, como míni-mo, los mismos que este año.

Desde el equipo, animamos a todos los padres a apuntarse a compartir esa hora con todos nosotros. ¡Seguro que repiten cada miércoles!

El futbol dels pares

¡Como niños! Cada miércoles estamos

todos pendientes del grupo de watsapp “Fútbol Ampa” para ver, entre bromas y chistes, cuántos seremos para jugar a las 9 de la noche, no sin antes mirar al cielo pa-ra desear que no llueva.

Llega la hora y poco a poco van llegando los compañeros. Entre saludos comenta-mos un poco lo sucedido en la semana es-perando completar el equipo. Toca decidir y equilibrar los dos equipos y rueda la pe-lota. Durante el partido hay rivalidad y na-die se guarda nada, incluso hay alguna ju-gada polémica y la razonamos como los niños que horas atrás estaban jugando en el patio, justo ese mismo campo. Acaba el partido y en todo ese tiempo, desde que se ha iniciado el primer watsapp por la mañana hasta ese último minuto sólo se han transmitido que muy buenas sensa-ciones, a parte del deporte, reinan las ri-sas y el buen rollo.

Bon estiu! Xavi Martín

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


38

El bàsquet sempre ha estat un esport de llegendes. Tots recordem Patrick Ewing, Màgic John-son, Kareem Abdul Jabbar, Larry Bird i, evidentment, Shaq O’Neil o el gran Michael “air” Jor-dan.

Qui no ha sentit a parlar del Madison Square Garden, els “Angeles Lakers”, els “Boston Celtics”, de Nacho Solozabal, de Villacampa, d’Epi, de Sibilio, de Corbalan, de Fernando Martín, d’A-udie Norris... si ets un dels pocs que no has sen-tit mai a parlar de tot això, aquest article no és per a tu.

Si, tot al contrari, saps molt bé de què i de qui t’estic parlant, has vibrat amb jugades d’alguns d’aquests jugadors o gaudit de partits en algun d’aquests camps; si saps que era el Ron Negrita Joventut o el TDK Manresa, acabes de trobar el teu espai a l’univers arrelià. Cada dimecres a les 21.00h, un grup de valents llegendes del bàs-quet amateur català uneixen les seves carns per homenatjar (o com a mínim intentar-ho) aquest esport que tantes alegries ens ha donat a tots.

Des del “fair play” i l’amor pel bàsquet sumat a les ganes de passar una bona estona, surten uns partits que per a molts de nosaltres suposa un viatge en el temps, durant una estona tornem a “flipar” amb passes impossibles per l’esquena, “alley-oops” a un pam de terra i entrades amb cintes increïbles.

Si vols formar part de les llegendes del bàsquet Arrels... no ho dubtis, apunta’t-hi l’any vinent! Només et demanarem respecte i ganes.

Joan Fernández

Nota al peu: Recorda que no totes les llegendes són certes i que no tots els que encara juguem a bàsquet en sabem.

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


39

Si hi ha un esport que hagi

crescut exponencialment en popularitat i jugadors/es en els últims anys aquest sense dub-te és el pàdel. Aquest fet ha portat a l’AMPA de l’escola ha organitzar el Primer torneig de pàdel per a socis i sòcies, el que s’ha batejat amb el nom d’Ampàdel.

L’èxit de participació i el for-mat de l’organització va obli-gar a deixar fora algunes pare-lles que volien inscriure’s al torneig, esperem repetir-ho l’any vinent i poder donar ca-buda a tothom.

Pel que fa a la jornada d’en-

guany, després de patir una

mica per l’amenaça de pluja,

vam poder celebrar el torneig

en un dia assolellat on els

grans van comptar amb el re-

colzament i els ànims dels seus

petits, fent d’aquest primer

Ampàdel una gran jornada

d’esport i família.

El campionat es va dividir en

dues categories: aquells que

juguen ocasionalment i els

que hi juguen habitualment.

Les parelles campiones en am-

bdues categories van ser les

formades per:

HABITUAL OCASIONAL

Campió/Campiona Núria i Jordi Alberto i Albert

Subcampió / Subcam-

piona

Jordi i Alberto Víctor i Roger

A tots/es els que vau confiar en nosaltres i vàreu decidir participar en aquest primer Ampàdel, esperem que el gaudíssiu tant com nosaltres i esperem veure-us l’any vi-nent.

Moltes gràcies!

Joan Fernández

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


40

QUADRE D’HONOR XXXV CURSA ESCOLAR ARRELS

NºCURSA CATEGORIA POS. NOM ESCOLA

01 NOIS 2000-

01

1r PAU GARRIGA ARRELS

2n ALEX JURADO ARRELS

3r POL PASTOR ARRELS

02 NOIES 2000-

01

1r MARIA EMILIA MUÑOZ ARRELS

2n LAIA BATET ARRELS

3r BERTA GARCIA, YAIZA MUÑOZ, MARTA REYNES

ARRELS/GUINARDO/SAFA HORTA

03

NOIS 2002-03

1r ADRIA DE LA GUIA ARRELS

2n RAFAEL GAMEZ ARRELS

3r ALEX MARCOS ARRELS

04 NOIES 2002-

03

1r AINHA CALABUIG GUINARDO

2n CLOHE SAURA FRONT MARI-TIM

3r BRUNA CALABUIG GUINARDO

05 NOIS 2004

1r KILIAN PEREZ ARRELS

2n POL OLIVER ARRELS

3r HUGO BOYE ARRELS

06 NOIES 2004

1r PAULA SANCHEZ ARRELS

2n MARIA GUEST POMPEU FE-BARA

3r CORA PUIG ARRELS

07 NOIS 2005

1r DANI GARCIA ARRELS

2n MARTI CIRUELA ARRELS

3r BIEL MARCOS ARRELS

08 NOIES 2005

1r MARTA CONTRERAS ARRELS

2n SARA ARRUFAT ARRELS

3r SARA JUN BOTELLA ARRELS

09 NOIS 2006

1r RUBEN TEIJEIRO ARRELS

2n POL BRAJONES ELS ENCANTS

3r PAU TUSON ARRELS

10 NOIES 2006

1r LAURA CATALAN ARRELS

2n BERTA PANYELLA ARRELS

3r RAQUEL REGIDOR ARRELS

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


41

11 PARES

1r XAVIER CHICOT

2n JORGE ROBLES

3r MARTI MIRET

11BIS ANTICS

ALUMNES

1r GERARD SEGARRA

2n FRANCESC SENAN

3r JUSTO SAMPAYO

12 MARES

1r TANIA BORONAT

2n MIRIAM CARNERO

3r SARA RODRÍGUEZ

12BIS ANTIGUES ALUMNES

1r LAIA MONTESINOS

2n MARINA SAMPAYO

3r BERTA CANALS

13 NOIS 2007

1r EDER ALONSO ARRELS

2n POL MANSILLA ARRELS

3r OSCAR PICAZO ARRELS

14 NOIES 2007

1r SOFIA CUBELLS ARRELS

2n DAFNE RIUS ARRELS

3r MARIA MARTIN ARRELS

15 NOIS 2008

1r UNAI MONROY ARRELS

2n JOAN MINGOL ARRELS

3r OSCAR DIAZ ARRELS

16 NOIES 2008

1r LAIA CANAL ARRELS

2n AMANDA INGLES ARRELS

3r MAR MIRET ARRELS

17 NOIS 2009

1r PAU MARQUEZ ARRELS

2n BIEL TAMARGO ARRELS

3r ARNAU ABRIL ARRELS

18 NOIES 2009

1r MARINA CHILLON ARRELS

2n MARTINA ROMERO ARRELS

3r IRATI MOLINS ARRELS

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


42

UNA TEMPORADA PER EL RECORD DE LA FAMÍLIA ARRELS PER ELS RESULTATS I EL 30 TROFEU:

ELS TRES EQUIPS FEMENINS DE FUTBOL SALA ARRELS HAN QUEDAT CAMPIONS!!!

Encetàvem aquesta temporada amb molta il·lusió mentre posàvem en marxa tota la maquinà-ria de pretemporada: l’estatge a Amposta Park amb tots els nostres jugadors a partir de 2n de primària i fins als sènior, el trofeu de les Festes del Congrés i la presentació oficial de tots els nostres jugadors, jugadores, patinadores, entrenadors i delegats.

Ben engrescats, doncs, vam iniciar els partits dels 23 equips que s’han format aquesta tempo-rada, 8 d’ells federats, 11 han participat a la competició del CEEB i 4 equips, el dels menuts i menudets, han jugat a les lligues recreatives. Dels equips federats hem de destacar l’ascens a 1ª divisió catalana del nostre equip sènior femení i l’ascens a 1ª divisió del nostre equip aleví, que havia perdut la categoria la temporada anterior. Pel que fa a l’equip infantil, ha jugat a divi-sió d’honor amb els grans del futbol sala català (Barça, Marfil Sta. Coloma, Les Corts, CN Saba-dell, Andorra, Mataró...) i, tot i que no ha pogut mantenir la categoria, cal dir que els nois han lluitat i han plantat cara a jugadors millors. Això ha estat una gran experiència per a ells i els ha donat forces per tornar-ho a intentar la propera temporada. La resta dels 5 equips federats han mantingut un any més la categoria.

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


43

Els equips de competició escolar han tingut bons resultats, les noies del junior han quedat campio-nes de lliga i ara jugaran la final de Barcelona, que fa dos ja van guanyar. Les noies del cadet femení també han quedat campiones de lliga. Els nois del benjamí “B” també han quedat campions de lliga

i, sobretot, tots els nostres jugadors i jugadores han aconseguit bones experiències.

No volem deixar d’esmentar l’estada al Resort Cambrils Park, ja que va ser una fantàstica experi-ència compartida per un bon grup de famílies entre el 13 i el 16 de maig. Les instal·lacions són magnífiques i ens van ajudar a carregar piles i canviar el xip.

El nostre Trofeu de Futbol Sala ha arribat a la 30a edició. Entre l’1 i el 5 de juny es van jugar 43 partits. Hi van participar nens des de P-4 fins als sènior. Tots ells han gaudit d’aquesta festa del

futbol sala que ha comptat amb molts equips convidats i diferents personalitats del món del futbol sala. També van fer acte de presència a la cloenda i lliurament de trofeus representants de dife-rents partits polítics.

El 18 de juny hem celebrat el nostre 4t Festival de patinatge on les nostres noies de P-5, 1r, 2n i 3r han demostrat tot el que han aprés i la satisfacció d’haver passat de nivell a les competicions del CEEB. Hem convidat a dos col·legis que han gaudit d’una tarda de patinatge artístic. Hem tingut l’-experiència de fer trobades intercentres que fan que les nostres patinadores agafin més experièn-cia a l’hora de fer l’examen de pas de nivell.

Totes aquestes activitats i moltes més són les que han format part de les nostres vivències durant aquesta temporada.

Des de aquí volem donar les gràcies a tots els nostres entrenadors i entrenadores per la seva pro-fessionalitat i entrega, per fer que els vostres fills aprenguin i millorin en aquestes disciplines que nosaltres oferim.

L’homologació de les activitats de futbol sala i patinatge per part de l’Ajuntament ha permès que un bon nombre de famílies hagin pogut demanar l’ajuda per l’activitat esportiva dels seus fills d’e-ntre 6 i 17 anys. Per això, ens complau informar-vos que ja hem renovat el conveni per a la propera temporada.

Moltes gràcies a totes les famílies que heu confiat en nosaltres per ajudar-vos a que els vostres fills facin esport al barri i amb els companys.

Gràcies als membres de l’Ampa per la vostra feina i col·laboració amb la nostra Associació.

Bon estiu per a tots i totes, gaudiu d’uns dies de descans en família i carregueu la vostra motxilla d’experiències positives.

Toni Castro

President AE FS ARRELS

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


44

CAMPUS ARRELS LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS D’AQUEST CURS HAN FINALITZAT I ARA TOCA CAMPUS ESTIU 2016

Les activitats extraescolars que hem ofert aquest curs han estat tot un èxit de participació. Com sempre, hem constatat l’interès que teniu les famílies per oferir el millor als vostres fills i filles.

La nostra Associació treballa curosament l’oferta de cada curs, pensant en la diversitat d’inte-

interessos dels nostres alumnes. Tenim activitats esportives com la psicomotricitat, els jocs o la

iniciació esportiva. També activitats amb suport musical com el mou-te i balla, la iniciació a la

dansa, el zumba i la guitarra a diferents nivells. No ens oblidem del teatre i de les arts plàsti-

ques (dibuix i pintura). I, en el vessant formatiu, treballem la immersió a l’anglès, els deures i el

reforç escolar –per als nens que es queden a l’escola a l’espera de fer alguna activitat esportiva

d’equip –, el Kids Brain, la programació en Android per a l’ESO –activitat que ha agradat força–

i les tècniques d’estudi “aprenent a aprendre”.

En tot moment volem que els nens continuïn formant-se amb les nos-tres activitats. Totes elles estan im-partides per personal qualificat i emetem informes de valoració al Nadal i al maig. Per Nadal i setmana Santa també

organitzem casals per ajudar les

famílies que tenen problemes de

conciliació de la vida laboral i fami-

liar en els període de vacances es-

colars.

Les nostres activitats d’estiu també han rebut el reconeixement de qualitat de l’Ajuntament

que ens ha homologat. D’aquesta manera, un bon grup de famílies amb fills d’entre 3 i 14 anys

s’han pogut acollir a l’ajuda que ofereix l’Ajuntament per gaudir de dues setmanes d’activitats.

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


Les modalitats que oferim per aquest estiu són: CASAL D’ESTIU per a infantil. CAMPUS ESPORTIU per a 1r i 2n de primària. CAMPUS OLÍMPIA DE TECNIFICACIÓ DE FUTBOL SALA CAMPUS OLÍMPIA DE PATINATGE ARTÍSTIC CAMPUS OLÍMPIA POLIESPORTIU

Moltes gràcies a tots els nostres monitors i professors d’extraescolars per la seva valuosa activitat i professionalitat i gràcies a l’Ampa per confiar en nosaltres i oferir-nos l’oportunitat de participar en aquesta revista adreçada a tota la comunitat educativa Arrels. Us desitgem que tingueu un magnífic estiu i que gaudiu dels vostres fills i filles amb una tran-quil·litat ben merescuda, després d’aquests darrers deu mesos d’intensa activitat escolar i extraes-colar! Toni Castro President AE Campus Arrels

45

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


46

Ja hi tornem a ser! Arribem al final d’una tem-

porada més! Ara bé, aquesta no és una tempo-rada qualsevol, ja que la junta directiva que va començar el nou projecte ara fa sis anys, arriba a la fi del seu mandat. Toca, per tant, fer balanç. Els membres de la junta actual creiem que hem acomplert les expectatives que ens vàrem mar-car al començament. Gràcies a l’experiència acumulada durant aquests anys, de ben segur canviaríem coses i milloraríem d’altres, però creiem que el balanç ha estat del tot positiu. Si més no, la il·lusió reflectida a la cara dels nos-tres nens/es durant tots aquests anys així ens ho fa veure. Però com diu el lema de la nostra estimada es-cola, cal mirar més enllà, i més concretament: cal mirar cap al futur. Així, s’obre una nova eta-pa per a una junta directiva nova, que de ben segur aportarà frescor i noves idees per tal de consolidar el projecte esportiu que els nens/es de l’escola i del barri necessiten. Que els nostres fills facin un esport és quelcom fonamental per desenvolupar el creixement amb uns hàbits saludables, ja que els permet desenvolupar el seu cos, en constant creixe-ment durant aquestes etapes, i relacionar-se amb els altres companys i companyes en un àmbit diferent a l’escolar. Per altra banda, tam-bé els ajuda a treballar uns hàbits molt impor-tants per a la seva formació: treball en equip, la constància, l’esforç, el respecte i la disciplina.

Per tot això, volem aprofitar per animar els nos-tres esportistes a continuar l’any vinent amb nosaltres i, sobretot, engrescar la resta dels alumnes de l’escola a apuntar-se a alguna de les activitats que proposem: bàsquet, tenis taula, judo o hip hop. A través de l’esport podreu com-plementar el vostre creixement físic i psicològic. Com associació, han estat moltes les activitats que hem organitzat o en les quals hem participat durant aquest any: concurs de dibuix (felicitació de nadal), participació a l’escola oberta, compe-ticions CEEB de Bàsquet i Tenis taula –on cal des-tacar el subcampionat aconseguit pel nostre equip infantil–, el campionat d’equips mixtes de Catalunya –amb l’èxit de la jugadora infantil Ire-ne proclamada Campiona territorial de la cate-goria–, exhibicions de judo i Hip hop, suport a la XXXV Cursa Arrels, la diada esportiva que posa fi a la temporada i el campus d’estiu. Però volem destacar la consolidada jornada nadalenca per les connotacions extra esportives de solidaritat que comporta i per la seva transversalitat. Pre-parem aquesta jornada conjuntament amb les altres associacions de l’escola: Teatreuviu.cat i AEFS Arrels, i també amb l’ajuda de l’AMPA. Finalment, volem agrair a l’AMPA el seu suport envers les activitats que realitzem des de la nos-tra associació i, de manera més general, la fines-tra que ens obriu a la vostra revista per tal d’-explicar a tots els alumnes, mares i pares les ac-tivitats que desenvolupem. La Junta

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


47

EDIT, una experiència inoblidable

Aquest any l‘Edit s’ha celebrat a Sevilla.

Quina alegria! I justament aquest any hem pogut anar tots els que volíem anar perquè no hem passat de 25. Quina emoció quan ja hi érem a l’ AVE, per fi el dia ja havia arribat! Els dies previs vam estar preparant l’-equipatge amb alegria i amb la curiositat de saber com seria l’experiència. Vam estar cinc dies, al llarg dels quals hem pogut co-nèixer i conviure amb nois i noies de les 19 escoles que la Institució Teresiana té a Espa-nya. També van venir alumnes de l’escola de Dublín, que aquest és el segon any que participa a l’ EDIT. Érem, aproximadament, uns 500 participants de 1r d’ESO, a més de professors, professores i molts i molts aju-dants i voluntaris.

Quan vam arribar ens vam instal·lar en un magnífic hotel, tot era molt, molt gran i molt bonic. De seguida vam començar a te-nir contacte amb els nois i noies de Terol, Santander, Mallorca, Dublín...

Però sabeu que vol dir la paraula EDIT? Doncs EDIT vol dir: “Encuentro Deportivo de la Institución Teresiana”. És una combinació de joc, esport, cultura i molta, molta convi-vència.

Recordem diferents moments en els quals ens ho hem passat molt bé: quan vam visi-tar Sevilla –magnífica ciutat plena d’art, cul-tura, màgia i molta alegria–, quan vam anar a la Aquàrium, quan vam pujar a una sínia i quan vam jugar a una gimcana. També, vam conèixer l’Escola de Sevilla.

Hem de dir que tot va ser màgic, vam viure com el lema de l’EDIT ens indica: “la magia del encuentro”.

A l’Edit hem conegut nois i noies de la nos-tra edat amb els quals encara tenim contac-te. Ens hem fet amics i ens ho hem passat d’allò més bé. Si poguéssim ho repetiríem.

Gràcies per promoure aquestes experiènci-es que ens ajuden a créixer com a perso-nes!

Eric Mansilla, Albert Rodríguez i David Se-bastià.

MO

VE

M L

ES

CA

ME

S


48

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA

Quan des de l’Ampa em van proposar fer

un escrit amb la meva experiència com a mare de P-3, vaig pensar que jo no era gai-re representativa, que era millor buscar al-gú que comencés a léscola per primer cop perquè jo “ja estava de tornada” de moltes coses.

Van anar passant els dies i, un migdia, em vaig trobar al principi de la rampa de P-3 amb la Paula dient-me: “ Avui espera´t aquí que ja sóc gran i baixo sola”. El cor em va fer un tomb i mentre la veia baixar, enviant-me petons amb la mà, vaig decidir que es-criuria lárticle, que per molt que fos la ter-cera, lálegria, les incerteses, lórgull, la ca-pacitat de sorprendre´t... són nous, com si fos un altre cop la primera.

Igual que les famílies que començaven de bell nou a léscola, al setembre vam anar a veure láula on la Paula passaria tot un curs. Vam preparar la bata, la bosseta, el xan-dall... Vam omplir de betes totes les jaque-tes i vam parlar dels lleons quan vam saber que n’érem un.

El primer dia, la foto “oficial” déntrada a léscola amb els seus germans, orgullosos de dur-la al “cole dels grans”.

I, un cop travessada la porta, un munt de vivències:

La preocupació per si sabria explicar el que li passava o necessitava quan fos necessari.

Les seves primeres feines: els àlbums de Na-dal i setmana santa amb tots els seus tre-balls, el dibuix de Sant Jordi...

Un munt dávenços: el descobriment de la P de Paula, la A dÁlex i la M de Marta, láprenentatge de les figures i els números recomptant mil i una coses, el treball dels colors...

La gran experiència de tenir el Gran, el lleó de la classe, un cap de setmana i fer-lo par-tícip de les activitats familiars...

Noves experiències: la nostra primera excur-sió a la granja amb el tresor de la pedra de les fades del bosc com a regal, la primera festa de léscola, les primeres visites dálumnes més grans per ajudar-nos...

I un munt de coses del dia a dia: els dimarts de piscina, els divendres amb la purpurina de les fades que ens descobreixen un conte nou, els jocs al patí, la fruita del dimecres...

Ha estat un any molt ple de coses bones, en què ens hem fet grans i hem gaudit molt.

Mariona Clarós P3 - Lleons


49

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA

“No detura

mai el seu curs, la vida. I és el creure

que l’amor allibera, el que em manté amb els ulls expectants altra vegada.”

Miquel Martí i Pol

El Dalmau va acabar l’ESO ara farà tres anys, i sí, vaig sentir tristor però al mateix temps il·lusió perquè engegava una nova etapa. Amb el Marcel deixarem de formar part d’aquesta escola i és per això que el sentiment és ben diferent.

Han estat molts anys, moltes experiències, molts aprenentatges, moments de felicitat i moments difí-cils, d’angoixa, de preocupacions, d’alegria i il·lusió, en definitiva, tot allò que forma part del camí de la vida.

Tot el que han après serà profitós per a la vida que tenen per endavant. Recordaré especialment a tots aquells professors que amb vocació, aconsegueixen arribar a tots i cadascun dels seus alumnes, buscant sempre la manera de salvar les seves particularitats i mancances, i aconseguir així el millor dels nostres fills. Els encoratjo a continuar, a no defallir. La seva feina és massa important.

El meu pare duia el Dalmau a l’escola, feien carreres a veure qui acabava abans d’esmorzar, de camí a l’escola havia d’endevinar la marca dels cotxes que hi havia aparcats, el recollia i li donava el berenar, li explicava contes, escoltava les seves històries... Això gairebé ja no ho va poder fer amb el Marcel. Els avis són una part fonamental en aquest camí. Són el nostre suport perquè sempre hi són quan els ne-cessitem. I l’amor inesgotable pels seus néts no té preu.

I els germans, tot i que de vegades sembla que només discuteixen, no poden viure els uns sense els al-tres. Sempre amb els seus moments de complicitat tan necessaris.

Els fills són el més important de la nostra vida. Ens donen vitalitat perquè ens fan sentir alegria, tristor, estimació, preocupació, esperança, il·lusió... Sense adonar-nos també ells m’han ensenyat moltes co-ses, que només podia aprendre caminant al seu costat.

Un record entranyable per a totes aquelles persones que hem perdut pel camí, perquè sempre estan amb nosaltres.

Nois i noies, desitjo que tots i cadascun de vosaltres sigueu feliços, perquè és el més important.

Lluiteu amb força per allò que voleu, i no defalliu perquè només així hi arribareu!

“Estic content de mi i em queda molt camí

per anar aprenent i convertir-me en millor. I això no ho faig tot sol

tinc companys i companyes de ruta que m'han donat a entendre

que el tresor més preuat és el de l'amistat.”

Miquel Martí i Pol

Xènia Aran

Mare de 4rt d’ESO


50

No fa res que entràvem per la porta de l’e-

scola amb tota la il·lusió del món per veure els nostres amics i passar-nos-ho bé. Ara els dies ja se’ns fan feixucs mentre esperem que arribi l’estiu. Però sembla que aquest curs ja s’acaba i que no tornarem a trepitjar aquests espais que han vist com ens hem fet grans.

Desprès de tots els moments que hem vis-cut, els sentiments que hem compartit, no és fàcil dir adéu. Totes aquelles excursions, les classes, els patis, les activitats extres, l’e-squiada, els professors... ens hi estaríem ho-res dient tot allò que hem fet! Ni més ni menys que 50 milions de segons! que són únics, que mai oblidarem encara que n’hi hagi de bons i de dolents. Tots ens han aju-dat a créixer, tots ens han fet grans, i tots formen i formaran part de nosaltres.

Ara no fa gaire vam anar Roma, a compartir un gran viatge entre els alumnes de 4t d’E-SO. Aquest viatge ens va unir molt, i ara en-cara ens fa més pena separar-nos. És molt difícil dir adéu a un grup tan gran de perso-nes que han estat al teu costat durant, gai-rebé, tot el que portem de vida. Penseu que és aquí on neixen els records i on trobem els amics. I si els records neixen aquí, més val que siguin bonics!

No ens en podem anar d’aquesta escola sense donar les gràcies a tothom que forma part d’ella. Ha estat casa nostra durant molt de temps, serà difícil oblidar tots aquests passadissos i aules, totes les instal·lacions, i totes les experiències viscudes en elles.

Per últim, dir-vos que gaudiu de tots els mo-ments que us quedin aquí, i que us quedeu

amb tot el que hi visqueu, perquè:

“l’educació és el que queda desprès d’-oblidar tot el que vas aprendre a l’-

escola” (Albert Einstein)

Laia Batet i Laia Lafron

Alumnes de 4t d’ESO

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA


51

Ja feia dies que a la tutoria de 1r d’ESO havíem parlat

de l’Escola Oberta i de que, com cada any, els alumnes de secundària podíem fer de guies d’aquelles famílies noves que s’apropaven a la nostra escola per primer cop.

Quins nervis! Tot està a punt! Són les 9:45 i l’escola llesta per obrir. Realment, tot està preparat i molt pre-parat i les famílies a punt d’arribar!

Nosaltres, els alumnes de 1r d’ESO, vam poder gaudir d’aquesta experiència, per a nosaltres totalment nova, d’ensenyar la nostra escola a famílies de fora. La nos-tra missió com a guies consistia en conduir les famílies per tota l’escola. Sobretot, les dels alumnes de P3 que s’incorporaran el curs vinent, però també algunes fa-mílies amb fills i filles que s’incorporaran a la nostra escola per fer la secundària.

Hem de dir que aquesta experiència d’anar ensenyant l’escola ens ha agradat molt, hem gaudit molt expli-cant cadascun dels racons d’Arrels i d’anar veient tot el que s’havia preparat per aquesta jornada. Per a nosal-tres, l’Arrels, és com la nostra segona casa, aquí ens sentim nosaltres mateixos, ens sentim bé. Quan anà-vem passejant i explicant s’anaven despertant dins nostre molts i molts records. Records com el nostre primer dia d’escola a P3.

Ens fa molta il·lusió pensar que els pares i mares dels futurs alumnes de P3 estaran molt contents de formar part de la nostra escola, de l’escola de tots!

Andrea López, Irene Girón i Alexia Saravia

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA


52

1r Premi Poesia Catalana. Gerard Palomino. 1r ESO

Quan en una vila es van trobar

Hi havia una vegada, en una vila esquifida,

una bonica fada d’una mida escarransida.

Tenia unes precioses ales,

una mica transparents i unes blanques cames

com bombetes incandescents.

Duia un vestit vermell, unes sabates porpres,

un ros cabell i un blanc clavell.

En aquella vila

hi vivia un bruixot, de natura d’anguila que era dolentot.

Feia moltes maleses

que feien mal a la gent, la majoria vileses

que acabaven malament.

Un dia molt boirós la fada va trobar el bruixot

i el previngué amb crit agre-dolç:

-Vés-te’n d’aquí, tararot!

El bruixot es va enfadar

i va fer un salt endimoniat que a la fada va deixar

amb un semblant bocabadat.

Però la fada va insistir i tota ella es va enrogir.

El bruixot va desistir i de la vila va fugir.

1r Premi Poesia Catalana. Marina Aguilera. 2n ESO.

El teu nom, el meu nom

El teu nom i el meu nom.

El teu nom i el meu nom junts. El teu nom i el meu nom forever.

El teu nom i el meu nom implacables. El teu nom i el meu nom penso constantment.

El teu nom i el meu nom per a tota la vida. El teu nom i el meu nom corren per les meves venes.

El teu nom i el meu nom lluiten per la felicitat. El teu nom i el meu nom ploren esperança i amor.

El teu nom i el meu nom s’enlairen junts en una aventura. El teu nom i el meu nom dibuixen flors i cors de color vermell. El teu nom i el meu nom passegen de la mà per tota la ciutat.

El teu nom i el meu nom des de la infància i per tots els racons d’avui. El teu nom i el meu nom mostren el seu amor a tort i a dret sense por. El teu nom i el meu nom s’escapen de l’odi, del desamor i de la tristesa

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA

2n Premi. Cartell Andrea Aguilera. 5è EP


53

1r Premi Poesia Catalana. Marina de la Fuente. 4t ESO

Preuat Temps

Tants camins per recórrer, tants oceans per travessar, tants obstacles per superar,

i tant poc temps per explorar-

Rellotges que ens controlen ens desperten o ens adormen dels quals seguim les normes

plenament inconscients.

Perdem el nostre present, construint plans per al futur, expectatives incomplertes, il·lusions que s’esvaeixen.

Abandonem grans oportunitats,

per manca de petits segons i n’hi ha que el malbaraten

el seu veritable valor, no el saben

Poc temps estem al món, vivint lliurats a ell en tot.

Ens fa oblidar records passats, i a cada passa, ens vol agafar.

Temps,

que ens manca i sobra alhora, que ens alegra i desespera.

Temps, tan únic i tan nostre,

tan curt, perible i feble que tot ens regala

per ficar-hi queixalada.

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA

1r Premi. Cartell Sara Jun Botella. 5è EP


54

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA

Els de 6è d’EP hem anat de viatge a Madrid!

Enguany, els alumnes de 6è de primària de

l’escola Arrels han tingut l’oportunitat de viatjar a Madrid i conèixer de primera mà la casa de Santa Maria de los Negrales, casa mare de la Institució Teresiana (IT).

Vàrem marxar amb l’AVE el dilluns 30 de maig. Aquella mateixa tarda, els nostres alumnes van tenir l’oportunitat de conèixer, mitjançant diferents activitats, diversos as-pectes de la IT (membres destacats i locali-tats emblemàtiques). Tot seguit, vàrem rea-litzar una molt emotiva pregària a la cripta que conté les restes de Sant Pedro Poveda. Totes aquestes activitats van ser dirigides per dos monitors de l’ACIT Jove.

L’endemà ens vam dirigir cap a Segòvia, per tal de conèixer dues de les principals cons-truccions de la ciutat: L’aqüeducte i l’Alcàss-er. Ja des de l’aula, els nostres alumnes, ha-vien treballat un projecte on havien conegut a fons tant l’Alcàsser com l’aqüeducte. Pel vespre, ens vam dirigir cap a Madrid on ens esperava el musical “El Rey León”. Cal dir que tots plegats vam sortir fascinats.

El dimecres vam fer una visita guiada pel Madrid dels Àustries i per la tarda una gim-cana de descoberta del parc del Retiro.

El dijous ens vàrem endinsar en dos dels grans museus de la ciutat: El Prado i el Reina Sofia per tal de poder contemplar dos dels quadres més importants i que havien estat prèviament treballats a l’aula: Las Meninas i El Guernica. Un cop finalitzada la visita ja ens vàrem dirigir cap a Atocha per agafar l’AVE que ens retornava a Barcelona.

L’experiència ha estat altament positiva. De ben segur que els alumnes recordaran el vi-atge amb emoció i entusiasme.

Podeu seguir fil per randa el nostre viatge entrant al blog:

http://arrelsviatgemadrid.blogspot.com.es/

Àngels i Carme

Professores de 6è d’EP

http://arrelsviatgemadrid.blogspot.com.es/


55

Viatge de final d’etapa a Roma.

Els dies 5,6,7 i 8 d’abril, els alumnes de 4t

de secundària vam realitzar un viatge a la capital d’Itàlia.

El dia 5 d’abril a les sis de la matinada vam quedar tots a la plaça del Congrés, a la para-da de taxis, per anar a l’aeroport. Una vega-da allà i passats tots els tràmits amb èxit vam enlairar-nos cap a Roma. En arribar, un cop instal·lats a l’hotel, vam anar a dinar a Ciutat del Vaticà. Vam quedar impactats amb la bellesa de les construccions que vè-iem arreu. La tarda va consistir en una ruta pels llocs emblemàtics de la ciutat incloent-hi la meravellosa Fontana di Trevi.

El dia següent vam gaudir d’una visita guia-da amb autocar que ens va portar pels car-rers i les places més destacades. A la tarda, vam tenir temps lliure per recórrer el barri del Trastevere i fer algunes compres.

El darrer dia a la ciutat vam visitar el Coliseu i els Fòrums romans i vam quedar bocaba-dats. Durant la tarda, un canvi de plans amb l’horari de sortida del vaixell ens van perme-tre visitar nombroses esglésies com Sant Pie-tro in Vincoli i Santa Maria la Maggiori.

A mitjanit, el vaixell sortia del port de Civita-vecchia. Alguns valents, van poder aguantar desperts tota la nit per veure la sortida del sol. Vam arribar a Barcelona, una mica mare-jats, el dia següent cap a les deu de la nit.

Tot els alumnes que vam poder emprendre aquest viatge vam quedar molt satisfets, no només pels coneixements culturals nous que ens proporcionava la ciutat, sinó per les ex-periències que vam viure tots junts, amb els professors i la resta de companys, que van fer d’aquests intensos quatre dies uns dies inoblidables.

Alumnes de 4t ESO

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA


56

Viatge a Dublín

Last May, a group of students from 3rd ESO went to Dublin, Ireland. It was a school trip, and

our main goal was to visit the Teresian School in Dublin.

We took our plane on Wednesday early in the morning; we basically had breakfast in the air-

port. We landed there at mid-day, and we went to our hostel, we had lunch there. In the after-

noon, our teachers called a guide and we walked around the city center. This city might be one

of the greenest cities I’ve ever seen, it’s full of history and every single little thing can catch

your eyes and impress you.

Our second day was completely different, we

woke up early and we took a bus and went to

the Teresian School. They showed us their

school and told everything they usually do.

For lunch, they prepared homemade food. It

was delicious! We came back to the city cen-

ter and walked for an hour until our teachers

noticed we were really tired! So we went to

Starbucks Coffee to have something. After

that, we went to the place where the

“Famine memorials” were.

Oh yes! We almost forgot, the first day we

saw Molly Malone and Jame’s Joyce statues;

there are a lot of sculptures in memorial of

popular people or writers.

The third day, and the full last one, was an

amazing experience, we visited Houth, a vil-

lage near Dublin with the Irish girls, we had a

long walk there. We had lunch together in a

typical Irish Pub. Later, we walked along the

harbour and fortunately we saw some seals

which were following the fishing ships. Any-

way, we had a long and sad farewell but we’ll

be waiting for meeting them in September in

Barcelona at our school.

Our fourth day seemed like Dublin was cry-

ing for us. It was raining. Our other days

were good but this one…

We went to Trinity College’s Library, yeah,

the one from Harry Potter’s, it was en-

chanting and magical. It was the first time

we’ve fallen in love with a library. After

that, we bought some other souvenirs and

it was the end of our adventure.

We’ve met a lot of new friends and im-

proved our English.

I’ll miss Ireland so much, but not its

weather!

Elena Melnik i Lucia Calvo, 3rd ESO

LA

NO

ST

RA

ES

CO

LA


57

ACIT Jove

–On vas els divendres al migdia? Sempre en-

tres per una porta que mai no sé on va... I què feu? I és divertit? Podria venir? –Vaig a dinar amb els meus amics al Casal d’-Acit Jove! Després fem algun joc i a vegades parlem de coses! Aquesta podria ser una conversa qualsevol, d’u-una estona de pati qualsevol, en un dia d’escola qualsevol, però que esdevé especial perquè Acit Jove es fa present en la vida quotidiana dels nostres joves. Els divendres al migdia són un espai especial, diferent als altres àmbits escolars o familiars, en el qual els joves es poden expressar amb lli-bertat i sense trobar-se determinats per rols preestablerts. Es tracten temes i inquietuds re-lacionades amb l’edat. El joc i les dinàmiques són les eines essencials per construir un grup en què els joves se sentin a gust, per abordar i tre-ballar els conflictes que sovint comporta la con-vivència, per conèixer i aprendre a acceptar els altres, per apropar-se a Jesús i a l’Evangeli i, en definitiva, per passar-ho bé i gaudir de l’amista-t. Acit Jove és el moviment de joves de la Institu-ció Teresiana. La seva prioritat és viure l’Evang-eli com les primeres comunitats cristianes, és a dir, oferir un espai en el qual la trobada amb Déu i amb els membres de la comunitat generi unes actituds d’obertura a la vida i proporcioni un ampli horitzó que doni sentit als joves. A Barcelona, tenim grups amb adolescents de 12 a 14 anys que es troben els divendres, i grups de joves de 25 a 30 anys que es troben un dia a

SE

MP

RE

AR

RE

LS


58

Tot i que la trobada amb els més joves sempre segueix la mateixa estructura —dinar conjunt,

pregària o reflexió breu i dinàmiques de grup—, cada dia és diferent. En l’etapa de la primera adolescència, amb les inquietuds, la curiositat, els nervis, la inestabilitat, la recerca de la identi-tat personal, els conflictes, l’energia i la necessitat d’activitat contínua que la caracteritzen, a vegades és difícil trobar un espai adequat en què els joves es puguin expressar amb confiança i puguin compartir dubtes, pors o coses que els inquieten. Un espai on puguin adonar-se que els companys sovint es troben en la mateixa situació, amb les mateixes pors, i on es vagin fent conscients de quines són les persones que els envolten que els estimen de veritat. Això sí, els joves d’aquesta edat, tot i que de vegades puguin estar més contents i altres més tristos, o al-gun dia siguin més col·laboradors i a l’endemà no et vulguin escoltar, sempre són sorprenents. Acit Jove enfonsa les seves arrels en l’espiritualitat de la Institució Teresiana i vol actuar i impli-car-se en la realitat des del carisma de Pedro Poveda:

Eminentment humans i totalment referits a Déu. Singulars interiorment però sense res especial exteriorment. Exigents, austers per a si mateixos, però tolerants amb els altres. Sensibles, crítics davant els problemes del món i compromesos amb els del seu entorn. Forts, audaços per al compromís i no violents, alegres per la fe en Jesús. Dialogants, pacients, ferms en el respecte a la dignitat de la persona i del grup.

De vegades les inquietuds o els nervis per algun examen o pels deures eclipsen una conversa amb un amic, però sempre queda aquell somriure que et tranquil·litza i et diu: t’anirà bé! –Què has fet avui? Com ha anat el grup d’Acit Jove? De què heu parlat? –De res... De coses... Coses meves.... No ho sé... M’ho he passat bé... Gemma Cortés i Marta Pérez

SE

MP

RE

AR

RE

LS


59

DE

TO

T I M

ÉS

!

Recull cultural El peix Irisat (Marcus Pfister) El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir.

El llibre dels portals (Laura Gallego) “No existeixen les fronteres per a aquells que s’atreveixen a mirar més enllà” Els pintors de l'Acadèmia dels Portals són els únics que saben com s'han de dibuixar els extraordinaris portals de viatge que constitu-eixen la xarxa de comunicació i transport més important de Darú-sia. Les seves normes rígi-des i la seva exhaustiva formació garanteixen una impecable professionali-tat i perfecció tècnica en tots els seus treballs. Quan en Tabit, estudiant d'últim any a l'Acadèmia, rep l'encàrrec de pintar un portal per a un humil camperol, no imagina que està a punt de veure’s involucrat en una trama d'intrigues i secrets que podria remoure els mateixos pi-lars de la institució.

El viatge de l’O (escrit per Carlos Fernández Casares i il·lustrat per Marta García Pérez) Des d’aquest recull cultural us volem animar a col·laborar amb l’Associació NEN, i fer pos-sible que molts nens puguin continuar el seu viatge. L’Associació NEN (Nens Malats de Neuroblastoma) agrupa familiars i amic de nens afectats per aquesta malaltia. El seu objectiu és informar els afectats sobre els tractaments existents i donar suport econò-mic i social a la investigació encaminada a la cura de la malaltia. Per poder comprar el llibre, contacteu amb l’AMPA i us posarem en contacte.

Recursos d’Escacs: Els escacs són una activitat transversal que ajuda a l’aprenentatge d’altres assignatures i millora el rendiment escolar dels alumnes. Per això us volem proposar uns quants llibres per a tots els nivells i edats i un parell de webs per si voleu iniciar-vos en aquest esport. L’AIDE (Associació Internacional per a la Difusió dels Escacs) ens ofereix una web amb

materials per a escacs (llibres, pdf i multimedia interactius): http://www.educachess.com/ Una web, en anglès, que ens permet aprendre i jugar escacs amb nens de tot el món:

https://www.chesskid.com/?m=chesskids Aprendemos a pensar jugando (Miguel Illescas):

Col·lecció de llibres que introdueix els nens al món dels escacs a través de contes, exercicis i jocs.

Como ganar a tu papá al ajedrez (Murray Chandler): Aquest llibre ens explica quina és la millor manera de vèn-cer un rival més fort, ja sigui un amic, company o, fins i tot, el pare! Inclou els 50 escacs i mats més mortífers.

http://www.educachess.com/

https://www.chesskid.com/?m=chesskids


43

revista ampa 2016

Documents