revista 2011 primaria
DESCRIPTION
Revista literàriaTRANSCRIPT
(PRIMÀRIA)
CURS 2010-2011
ESCOLA INTERNACIONAL LAIE
LA VANGUARDIA LITERARIA
1
CONTINGUT
HIMNE
DISCURS DE GRADUACIÓ
DE 6e DE PRIMÀRIA
HALLOWEEN
AVENTURAS
ESPACIALES
SANT JORDI
POESÍA
PROSA
RINCÓN LITERARIO
2
L’HIMNE
L’esperit de la nostra escola
Construirà la il·lusió del futur
Pas a pas ens formem per la vida
Que demà haurem d’afrontar
No oblidem els valors que ens ensenyen
No oblidem els amics de veritat
Treballem tots units a les aules
Professors i alumnes plegats
Endavant companys, endavant
Enllacem les nostres mans
Caminem cap a un nou món que ajudarem a millorar
Caminem cap a un nou món perquè tothom en formi part
L’esperit de la nostra escola
Construirà la il·lusió del futur
Ser persones és la nostra fita
Això és el més important
Lluitarem fermament per difondre
Els principis que ens han ensenyat
De treball, amistat i honradesa
Que aprenem les escoles Sas
Endavant companys, endavant
Enllacem les nostres mans
Caminem cap a un nou món que ajudarem a millorar
Caminem cap a un nou món perquè tothom en formi part
GRUP D’ESCOLES SAS
3
Hem acabat la primària , un moment molt important
de la nostra vida. Tots aquests anys a l’escola Hamelin
i després al Laie han estat tota una vida per nosaltres,
doncs ens passem més de la meitat del dia el aquí.
Serà una etapa que mai oblidarem.
El més emocionant que ens ha passat és conèixer tots
els amics que ara tenim i que hem fet al llarg d’a-
quests anys. Alguns fa temps que som aquí , d’altres
han marxat i d’altres han vingut fa poc. En un mo-
ment com aquest volem recordar a aquells que no hi
són però que han deixat un record en nosaltres, com
la Marina, en Víctor Girona, en Víctor Chen, en Pere
Ruiz, en Javier Perà, l’Esteve, la Sofia Ares, l’Albert
Fabia, la Laura, la Jaiza, la Mariana, el Franc, el
Marc, el Gonzalo, l’Ot , la Sara, el Max . . .. esperem
no deixar-nos ningú. Llàstima que avui no puguin
presenciar aquest moment.
Tots els professors i professores que hem tingut han
estat molt bons amb nosaltres , tot i que alguns
s’explicaven millor que altres, tot s’ha de dir. Ens han
ensenyat els passos de la vida, és per això que no vo-
lem deixar de parlar d’ells i elles. Podríem començar
per la senyoreta Carme, que la vam tenir a la llar d’-
infants, seguida de l’Anna que ens feia anglès, la Srta
Elisabet, i la Mireia a P5. També Miss Virgínia, que
ens feia riure a tots amb els seus “chata chata chata”.
Després vam tenir la nostra primera graduació i vam
passar a primària, on vam tenir a la Srta. Sandra i
Miss Yolanda.
Vam tenir molt bons moments. Segon va ser un curs
molt divertit perquè alguns vam interpretar l’obra de
Rumpelstinskin i els altres una de pollastres. Després
va venir un curs encara més divertit, tercer, amb la
Senyoreta Laura i Miss Debra. Aquest va ser el primer
any que ens van barrejar a tots. De primer va ser trist
però ens hi vam acostumar i va ser genial.
Us enrecordeu quan érem més petits que jugàvem a
“detectius de la terra”? i a ser cavalls? I a fet i ama-
gar? El pati és el que més hem disfrutat a la nostra
infància , tot i que també hi han passat alguns inci-
dents com quan la Maria Aynés es va obrir el cap,
quan l’Ivan Bautista es va partir la dent, quan el Coro
li va fer capsulitis a la Cris o quan la Maria Camps li
va obrir la barbeta al Monso .. bé, petites anècdotes
que quedaran en el record.
Tot i que només ho vam fer un trimestre i mig vam
disfrutar molt quan vam fer l’amic petit . Vam poder
veure com si miréssim amb la vista d’un adult, com
els petits jugaven i es divertien.
També recordem els dies de pluja a Hamelin, ens ho
passàvem molt bé fent plastilina i dibuixos.
I el carnaval? Recordeu la ruta que fèiem per Alella
perquè els pares gaudissin veient el treball que havíem
fet preparant les disfresses?
I la Maria quaresma? Ens havíem de portar bé durant
tota la setmana per quedar-nos una de les seves set
cames.
I quan ens reuníem a l’hort i les professores enterra-
ven la sardina?
A cinquè vam deixar Hamelin i vam venir cap al Laie.
Han estat dos cursos més durs i intensos però també
en tenim molt bons records.
Hem après molt de la vida gràcies a professors com el
Xavi, l’Alberto, Miss Bea, Miss Sandy, la señorita Eva
o la senyoreta Mireia. No els mencionem per no allar-
gar-nos però sí que els donem les gràcies a tots per tot
el que ens han ensenyat, per haver-nos ajudat a arri-
bar fins aquí, a fer-nos madurar i a ser bones perso-
nes .
Esperem que la nova etapa que començarem sigui tan
bona i divertida com la que deixem enrere, sabem que
alguns moments seran durs però seguirem esforçant-
nos molt per superar-los i ser cada dia millors estudi-
ants i millors persones.
Adéu primària!!!
4
A HALLOWEEN DAY ALBERT GIRALT 5º A
I'm a ghost , I am scary and white
and you see me at night.
I'm a slave, I live in a castle but
I'm not brave.
All Hollys Even is near and my
pumpkin I’m preparing
to avoid Jack of the Lantern com-
ing.
Be careful, pay attention, if you
don't want to be fruit
of my imagination.
Halloween I was walking down the street
On a dark and scary night
Uuuuuuuuuu!what is this??
It is a scary ghost, it is!
I was walking down the street
On a dark and scary night
I saw witches with a lot of wishes
One of those was killing me
On the night of HALLOWEEN
I was walking down the street
On a dark and scary night
Aaaaaaaaa!what is this?
A lot of mummies talking about killing
me!!!
this
is
the
night
of
HALLOWEEN
ÀLEX MONSONIS 6º B
HALLOWEEN IS COMING Halloween is coming! The witches are ready they are cooking their special potions. Halloween is coming! The ghosts are putting on Their special suits and they are making noise with their balls. Halloween is coming! Children are nervous, and their mothers are getting the pumpking ready. Halloween is coming!
Ana Cantallops Balcells 5°A
5
THE HAUNTED HOUSE The haunted house, the haunted house Pumpkins and ghosts are scaring in the house Haunted house, haunted house The witch’s cat is waiting in Haunted house, haunted house The bats and skeleton are waiting for the attock Haunted house, haunted house Halloween is waking up... Jordi Bohigues 5°-A
HALLOWEEN POEM
Halloween is here
Vampires are near
All the people have terror
Because they will have a night of horror.
There are terrible mummies
And horrible zombies
They are killing
All the people.
People are screaming
And disappearing
Children are doing trick or treat
In all the street
There is a big black spider
And a big green monster
There are skeletons in the cemetery
And that’s scary!
BERTA ROSAS 6º B
The night of Halloween
At night the zombies Get out from their tombs The witches and black cats Are at the haunted house Preparing horrible spells. Vampires are hungry for your blood, Skeletons are following you, Spiders and bats are looking at you. There is not place to go, There is nobody to call RUN,RUN,RUN!!! Scary ghosts say: W00000000!! Amelia Urrea 5ºB
6
Halloween poem
Here we are in the haunted house, ghosts
here and monsters there, vampires here
and spiders there.
Scream, run and run out f rom the haunted
house.
Shut the door behind me, here comes hal-
loween.
Someone knocks at the door,playing trick
or treat.
I open the door and there I see a bat,
mummies
and a witch.
They are asking f or some sweets, they are
playing trick or treat.
They have pumpkins in therr hands and
with
them is a very black cat.
I run outside , out to the cementery park.
I see dead people running to catch me
near
the haunted house.
I go to my house and start to scream.
What a horror, what a terror, what a
fantastic halloween.
CLAUDIA ARTALEJO 6º B
HALLOWEEN POEM
Today is Halloween
All the boys are dong trick or treat.
There is a zombie under the tree
And all the boys want a lot of sweets.
There are cobwebs in the porches
There are witches, there are warlocks.
There’s a bat on the tree
flying around the zombieeeee!!!
There are pumpkins near the houses
There are skeletons in front of the doors
And you fall scared on the floor
It’s the best day of the year
Because today is Halloween
GERARD MORALES 5º B
A SCARY HALLOWEEN NIGHT
Halloween starts and people see bats
Pumpkins, Pumpkins
Rolling in the street
Pumpkins, pumpkins
Good to eat
Witches hats
Bored Black cats
Scary bats
And lots of big white rats!
Monsters here, skeletons there
And they're hiding every where!
Witches are near
And they're drinking beer!
ILIANNE GUILLOT 6º B
7
THE HAUNTED HOUSE The haunted house, the haunted house Pumpkins and ghosts are scaring in the house Haunted house, haunted house The witch’s cat is waiting in Haunted house, haunted house The bats and skeleton are waiting for the attock Haunted house, haunted house Halloween is waking up... Jordi Bohigues 5°-A
The best day is Halloween
There ‘s a witch, there's a bat,
and the night is completly dark,
they are playing in the bath,
and the witch is putting on her hat.
There’s a boy in the house,
and he’s asking: - Trick or treat?
the skeleton says: - Ho,ho,ho!
come here and smel my feet.
In the haunted house there are join in
a lot of monsters and their queen
They are playing and dancing
because today is Halloween.
Jan Blasi Farré 5th A
HALLOWEEN
Oh!, oh! Halloween is near, I like when arrives this time of year.
This day I will go with my cat, Because, at this time, there are many bats.
I’m very surprise when I see the moon,
A ghost is in the air but is very soon. I ask him to tell me his name, But he is smiling, for him this is a game.
The vampires go out to have some fun,
While the witches dance till appears the sun. We can see witches and more bats that fly, They are here and there all around the
sky.
A skeleton is in the street this night, He is walking next to a ghost that is his wife. There are monsters in front of my door, Oh! We are afraid more and more.
My clothes are black and my face is green, So I’m the big Frankestein, I must scare my friends at Halloween.
IVÁN BAUTISTA JIMÉNEZ 6ª
8
HALLOWEEN There's a dark haunted house you would never forget about; there are witches inside, where mummies and zombies hide. While children are hiding and others screaming and running the werewolves run down the streets, to steal children's sweets. At midnight scarecrows wake up, Wolves howi up the hilis, Skeletons dance at the cemetery. But don't be afraid it was just a nightmare. LLUIS AMATRAIAIN 6º A
Trick or treat!! Somebody is knocking on the door.
Bo! lt's the ghost.
Trick or treat!! Somebody is knocking on the door.
Ho! lt's a scary witch.
Trick or treat!! Somebody is knocking on the door.
The skeleton is here! He has only got 5 bones!
The ghost, the witch and the skeleton are so bad,
that
They are taking the sweets of the little children.
TRIS IS A SCARY HALLOWEEN! !
Mireia Arribas Gámez 5th A
HALLOWEEN In the night of Halloween monsters and mummies don’t go to sleep. Ha, ha ,ha… In the night Of Halloween There’s no light In the street. Ha, ha, ha.. Today is the night When witches fly Across the sky. Ha, ha, ha… Skeletons are here, Mummies are there. Pumpkins and witches, Are everywhere. Ohhhhhhh!!!!! MIGUEL GÓMEZ FERNÁNDEZ 6º B
THE NIGHT OF HALLOWEEN
9
BLACK BAT Black is not a normal bat, He’s allergic to blood, He lives in a small cave, With the walls made of mud.
When Black drinks blood, His eyes swell up, So he decided, To stop that.
One day he went to a Halloween party, His friends were all drinking blood punch, And eating blood brownies, But he couldn’t have any.
Black was drinking chocolate milk, And eating pumpkin muffin, His friends were telling him, To have some blood coffee.
He didn’t want to have any blood drink, But friends were insisting, In the end had some blood brownie, And his friends were all shouting and screaming.
Black’s eyes swelled up as balloons, All the bats got so scared, He looked at his face on a spoon, And started crying looking at the moon.
That day their friends got so scared, That now they all drink chocolate milk, And eat pumpkin muffin, Every Halloween.
PAULA CLIMENT GASCÓN 6º B
BE CAREFUL WITH HALLOWEEN Today's Halloween the frightening day when the mummies get up and the boys run away Witches come out from their hounted house, with their cats and rats and the scary bats Halloween is here lets ab shout and cheer. You' II see vampires and witches, everybody will have some fear The sea is blue, the sky is gray, have you got candies for the Halloween day ? Patricia de la Rocha 6º A
10
HALLOWEEN In the monster house There's a white skeleton There is also a bat That one bites. Don't come in Because you are in danger There are ghosts That can frighten you. There's a witch in the town Don't be out at night. The spiders come in In your house, you can see them The children disguise and eat sweets Trick or treat they say POL BERGÉ 5º B
On Halloween
There’s a MOMMY en your tummy
Ther’s a pumpkin which is jumping
Ther’s a skeleton en the telephons
Ther’s a monster eating hamsters
Ther’s a wolf playing golf
There’s a cat looking at the moon
There’s a rat dancing rap
and all of them are waiting for you
ready to say boooooooo!!!!!!!!!
Pepe Matachana 5th B
HALLOWEEN
Black cats and black bats
Scary ghosts and thin skeletons
Delicious sweets and big pumpkins
Halloween is happy
Halloween is funny
Old houses with lots of mice
Decorations in the town and all around.
With poems and songs,
Halloween is the best in the world
Halloween is happy
Halloween is funny
With dark colours and
Making so many frights to our
Friends with out lights
Paula M.C. 6° A
11
12
Today is Halloween and there are monsters all around, living dead, were wolves and zombies are in town. At the cemetery all tombs have opened up. Woooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!! There are witches, ghosts and demons And There are children on the street knocking on doors and scaring people and asking for trick or treat AaaaaaaaaaHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!! The night is terrible, with creatures on the ground Skeletons, bats and vampires abound
HALLOWEEN Manuela Memi 5º B
THE ESPECIAL HALLOWEEN NIGHT!! Cristina Viladés Earnshaw
The adults were alive in the dark haunted house!! The children were in bed with the scary ghost stories!! The teenagers were together in the cemetery!! The dead people were in tombs with blood dripping down!! The bats and owls were in the dark shadows!! The horrible witches were making potions!! The ghosts were flying together round the old dirty houses!! The pumpkins were all together pulling really, really scary faces!!
The demons are together trying to provoke bad weather. They have caused it so there is dark, dark thunders!! The children go to the houses and say trick or treat give me something good to eat!! HAPPY HALLOWEEN!!
13
Ramón es un explorador experto. Es alto con el pelo castaño y pecas. Tiene los ojos verdes y siempre viste
vaqueros y sudadera. Su mayor sueño es explorar un planeta llamado Orión.
Tiene planeado despegar desde San Sebastián, el lunes 30 de octubre a la 01:00h.
El día ha llegado. Ramón ha decidido escribir un diario, para poder contar sus aventuras en Orión cuando
llegue a la tierra.
Lunes, 30 de octubre
"Hoy me voy a Orión y en una hora despe-
gamos hacia mi sueño de ser el primero en
pisarlo"
Mas tarde el cohete despegó y al día si-
guiente aterrizó en Orión . Ramón, des-
pués de descender y pasear por Orión se
guardó una pequeña piedra en el bolsillo,
de recuerdo.
Andando por el planeta se dio cuenta de
que no estaba solo, y de repente vio a un
ser extraño con el pelo azul y de piel ver-
dosa. Más tarde aparecieron miles de ellos.
Pero solo uno, hablaba terrícola.
El orionense le dijo que hace tiempo vino otro terrícola a visitarles y le enseñó a hablar el idioma de
Ramón.
Con el paso del tiempo Ramón fue profesor de idiomas en la mejor escuela de la capital de Orión y a su
amigo; que también sabía idiomas, le nombraron director del mismo colegio.
ODISEA EN ORIÓN ADRIÁN MENDAVIA 5º B
14
ODISEA EN ORIÓN ANDREA SÁNCHEZ 5º B
Hace mucho tiempo, en un planeta llamado Orión todo iba bien hasta un día llegaron unos
piratas… Buscaban un objeto muy valioso, llamado " espejo mágico".
Timmy y yo (os aclararé que mi nombre es José), le dijimos al alcalde de Orión que si pod-
íamos ir a buscar lo que los piratas querían .
El alcalde dijo que no, ya que éramos demasiado pequeños para eso. De repente, llegaron
muchos extranjeros procedentes de Marte, lo cual era muy extraño, porque nadie visitaba
nuestro planeta.
Mientras tanto, convencimos al alcalde para ir a buscar el espejo y al final dijo que sí por-
que él estaba ocupado.
Así empezó nuestra búsqueda, corrimos hacia el Norte y pasamos una roca muy curvada.
En el camino encontramos una piedra lunar, ya habíamos oído hablar de ella antes, era muy
frágil y luminosa. Ilusionados , seguimos nuestro viaje, pero, de pronto, recibimos un men-
saje del alcalde que decía:
“ Tommy y José,
no paran de llegar extranjeros
son muchísimos.
hay mucho follón "
El alcalde.
Tengo que aclarar que en Orión los mensajes los recibimos a través de telepatía .
Yo creo que el alcalde nos puso a prueba porque creía que no podíamos conseguir el espejo
mágico. En fin, justo en ese momento pasó una nube de murciélagos y fue entonces cuando
por un descuido, se nos cayó la piedra Lunar y se rompió ¡Qué desastre!.
Después de un rato, fuimos rápidamente a buscar lo que los piratas querían .
¡Era tan solo un espejo corriente! O por lo menos eso,
nos pareció. No obstante, a pesar de ello intentamos
pedir un deseo ( que la piedra Lunar se arreglara), aun-
que no funcionó. Así pues recogimos los pedazos de la
piedra y el espejo y volvimos a nuestro planeta.
Para regresar, utilizamos un globo hecho de pétalos de
margaritas, medio de transporte más útil en Orión . A
nuestra llegada supimos que los extranjeros y los pira-
tas habían venido del planeta vecino, simplemente pa-
ra gastarnos una broma. El espejo, pues, no era mági-
co.
El alcalde se tranquilizó, y nosotros vivimos la prime-
ra de muchas interesantes aventuras futuras.
Por cierto, la piedra Lunar ¡ Nunca se arregló!
15
ODISEA EN ORIÓN
JORDI BOHIGUES 5º A
Había una vez un niño que se llamaba Daniel y que le gustaba mucho jugar a ser extraterrestre. Tenía
muchos disfraces y muchas máscaras. Cada día se ponía una cuando llegaba del colegio.
Un día, estaba en el jardín de su casa cuando, de repente, encontró un pequeño agujero. Metió la
mano dentro y apretó un botón. De golpe, salió una nave espacial muy grande que llevaba el nom-
bre de Orión. Daniel se metió dentro y aquella nave empezó a volar rapidísimo, hacia el espacio. ¡El
niño estaba alucinado!
La nave empezó a moverse bruscamente dando unos golpes muy fuertes. Daniel miró por la venta-
na y vio que estaba dentro de una tormenta de rocas enormes. No sabía qué hacer. Al cabo de bas-
tante tiempo, la nave empezó a ir más despacio, hasta que aterrizó. La puerta de la nave se abrió, y
entró un extraterrestre. Era rojo, con tres ojos, gordito, pequeño y con una antena. Su planeta se
llamaba Orión. oyó una voz que le decía: "-Venga Daniel qué es hora de levantarse para ir al cole-
gio".
Al abrir los ojos, vio a su madre que le estaba hablando. Todo había sido un sueño.
16
ODISEA EN ORIÓN
MARIONA PARADELL NARANJO 5º A
En el planeta tierra, habitaba una chica llamada Odisea. Odisea era una chica muy revoltosa y muy aven-
turera, tenía un pelo pelirrojo, rizado y muy alborotado. Tenía ideas de bombero pero no chuleaba de ello
porque pensaba que si alguien supiera lo que se traía entre manos; seguro que lo arruinaría.
Un día de abril, mientras Odisea estaba leyendo un libro de "Indiana Jones" en el jardín de su casa, em-
pezá a sentir aburrimiento, pero se le ocurría nada qué hacer. De repente, vio un trozo de metal que caía
del cielo e hizo un enorme ruido. Ella lo recogió y se lo llevó a su cuarto, sigilosamente. Cuando lo esta-
ba observando, algo aterrizó en el precioso patio. No podía ser, ¡eran verdaderos alienígenas! Las aliení-
genas hablaban un idioma raro, pero con un artilugio lo traducía todo. Decían que se les había estropeado
la nave espacial, la niña pensó y creía que el trozo metálico sería el trozo del que hablaban y ,sí, era el
trozo metálico. Las alienígenas lo quisieron transportar con ellos y Odisea pensó que tendría una aventura
allí arriba. Odisea subió a la nave, y se fueron a Orión. Cuando llegaron a Orión los alienígenas le dijeron
que si les ayudaba a luchar porque había competiciones de lucha y ellos no eran muy buenos.
Odisea les enseñó a dar puñetazos, patadas, llaves, etc ... Odisea durante su estancia en Orión pensaba
que se trataba de una broma, pero no, eran alienígenas de verdad, y claro les ayudó, les enseñó a luchar
porque eran buena gente, y,era verdad, no sabían luchar muy bien.
Cuando tuvieron que luchar contra Marte ganaron rápidamente, era increíble cómo habían aprendido.
Días después derrotaron a Neptuno, y otros mas.
El día de la lucha final llegó tenían que competir con el mejor equipo de lucha federal del sistema solar.
Odisea no estaba nerviosa porque sabía perfectamente que lo harían bien. Pero los de Orión sí que lo es-
taban. Al final ella les ayudó con movimientos ,quedaron empatados y Odisea, que además de ser aventu-
rera era muy quejica y se le daba fatal lo de perder, los
felicitó, porque no habían perdido.
Odisea reflexionó, porque los marcianos resolvían las
cosas luchando no hablando. Y claro los de Orión la
escucharon y ellos también se dieron cuenta de lo que
estaban haciendo. Ellos preguntaron cómo podían solu-
cionarlo y Odisea propuso unos carteles en cada pueblo
que pusiera reunión en Orión. Todo funcionó de mara-
villa.
Al día siguiente, Odisea se marchó a su casa, fue al co-
legio y explicó su aventura a sus compañeros\as. Esa
fue su mayor aventura.
17
POESÍA
La música, la meva amiga
m’envolta com un enigma.
Les notes rodolen dins del pentagrama
i els seus sons sempre m’acompanyen.
La seva melodia a vegades és trista
i en canvi d’altres ens fa saltar i riure.
La música, la meva amiga
m’envolta com un enigma.
Blanques, negres, corxeres, semicorxeres ...
Uff!! quin guirigall fan tots plegats,
quan unes a les altres
moltes empentes es donen
dins les ratlles del pentagrama.
La música, la meva amiga
m’envolta com un enigma.
Aquest enigma m’acompanya
i em recorda moltes dades
que han quedat penjades
d’una inoblidable tonada.
La música, la meva amiga
m’envolta com un enigma.
Raquel Guasch 5è B
L’horitzó que mai han vist Miguel Gómez 6è A
Una flor pansida intenta arribar a l’horitzó
canviant la seva mida per gaudir de la claror.
Un llac sec intenta arribar a l’horitzó
agafat d’un peix per notar la frescor.
Una ovella esquilada intenta arribar a l’horitzó
ajudant el seu pastor per gaudir d’una vida millor.
Un poble desert intenta arribar a l’horitzó cridant per ser omplert
amb les cançons de la gent
18
Ines Riera 5è B
Carbasses, escombres i disfresses ! És l’arribada de la tardor. Les fulles cauen, els arbres tremolen, les bruixes escombren. Quan és de nit, el dia de lluna plena les bruixes salten, ballen i corren. Fa un vent molt fort, les fulles cauen a poc a poc. Cada cop hi ha més silenci, les fulles es mouen, els arbres tremolen, les bruixes s’ espanten. El silenci es fa intens. Tot ha parat i la tardor ha acabat.
UN SOMNI DE COLORS Laura Lopez 5è A
Ahir vaig somniar,
amb un mar ple d’estrelles.
Estrelles de tots colors
que brillaven sota el mar.
Les petites ones,
en arribar a la riba del mar,
es convertien en bombolletes de color daurat.
Oh! quin mar més bonic!
Oh! quin lloc tant especial!
El cel era vermell com la sang
amb un núvol de color verd clar
que destacava entre tanta foscor.
Em vaig despertar de matinada
i en recordar aquell paisatge tant bonic
els ulls vaig tancar
per tornar a somniar una altra vegada.
Somiar es el que mes m’agrada Miriam Sala 6-b
Sóc un nen molt somiador , tant de dia com de nit , puc ser un gran aviador , o un pallasso divertit.
Per la nit a l’anar a dormir, ja em començo a emocionar, potser avui un gran Fakir ,
em vindrà a visitar.
Ja mil somnis he tingut. no se quin més divertit, mil aventures he viscut,
no les conto ni amb els dits.
Somiar és el que mes m’agrada. per això quan hi ha ocasió,
també faig la migdiada per anar amb submarí o volar amb un avió.
19
La Pau
Ilianne Guillot 6è B
A la meva agenda escolar,
al meu carpesà.
Al desert, a l’escorça d’un arbre
jo poso el teu nom.
Sobre la gespa, sobre un vidre entelat.
A l’aigua, en aquest paper, fins i tot a Internet.
Jo escric el teu nom.
PAU, PAZ, PEACE, PAIX, HÉPÍNG, PACE, HEIWA, PAX,
Per més que ho posi, per més que cridi,
per més que ho escrigui amb tots els idio-
mes.
Cada vegada et sento més lluny.
Com desitjo tenir-te a prop...
SPRING Marta Villalmanzo 5º A
Now is spring, When Baby animals Are born, When Light is blue And when Children run. Now is the time That flowers Grow And butterflies Fly in the sky And Children sing And play on This beautiful Day.
BEATIFUL SPRING DAY Mahe Paturle 5º A
I love spring Because it is the season I like to see. I love spring Everybody likes to sing, Look around you T here are colourful Flowers flowering, Look all around you The fruits are growing, Look at the water on the leaves The water is falling slowly To the grass, The flowers are budding But in a minute they will open up !! Look at the butterflies' wings, They are the most colourful, Red and white or pink and violet... Some cherries and strawberries . Sre harvesting, It is a beautiful sunny day, To go to the lake, I am sitting on the grass, I am breathing the cool air, It is a beautiful sunny day, But don't worry, It is normal, It is spring !! !!!!!!!!
20
SPRING Laia Roura 5º A
In spring
The birds sing Flowering plants
Are all in grass Cherries and apples
Are also in grass The mountains
Are colourful And the lake
Is blue. Baby animals
Are born And plants Grow.
In spring There’s wind.
On the beach There’s sun
And people Play and run
All around There's light all around the sky!!!
Aquella noieta vivia en un món diferent. Moltes vegades es despertava trista i plorosa. Li costava
molt aixecar els ànims i treure forces per fer les coses del dia a dia.
Pensava que era molt poca cosa i que tots els seus companys sempre la menyspreaven i desanimaven
fent-li creure que era la culpable de moltes situacions que passaven.
De sobte, un dia va descobrir que totes les persones tenien coses boniques que els hi donaven valor, i
agafant-se en aquesta idea va començar a despertar cada dia alegre, contenta, xerraire…
Va veure que amb aquesta alegria acabava de descobrir que tenia un do especial, la creativitat. Agafa-
va un llapis i era capaç de fer un dibuix, d'inventar una joguina, de dissenyar un vestit…
Tot allò que pensava de sobte era capaç de dibuixar-ho
Havia descobert una habilitat molt poderosa que no coneixia.
Ara sí, estava contenta i feliç, havia superat aquesta etapa de tristesa i debilitat.
Raquel Guasch 5è B
SANT JORDI...
21
DIARIO PERSONAL Victor Romeu i Romero 5º
17 de Enero de 2013, como cada día me levanto más cansado de lo que tendría que estar, pero esto ya es una cos-
tumbre. Me dispongo a asearme con los ojos medio cerrados, tengo que ir a la cocina deprisa porque el autobús se
va. Se me ha olvidado decir que el autobús sale a las 7:45 horas y nunca me espera.
El desayuno muy corto, para no perder tiempo un poco de leche, me dicen que es para crecer. ¡Qué asco!
La cartera pesa un montón, suerte que la preparé por la noche, siempre se me olvida alguna cosa y debo pasar todo
el día con ella. Lo que más me gusta es el bocadillo, si es de carne mejor.
No llevo el curso mal, pero aquí no puedes estar distraído si no me quitan del cole.
En cuanto vuelva me pongo a escribir cómo me ha ido el día, con un poco de suerte publicaré mis memorias cuando
me jubile.
Bueno, ya vuelvo a estar aquí. Hoy tocaba Educación Física, que me gusta mucho. He jugado mucho, soy un jugón.
Después había Inglés, hemos hecho un examen sobre un libro que es muy interesante, trataba sobre alienígenas. Se
ve que era el día de los exámenes porque hemos hecho otro de Sociales sobre la Prehistoria, que también me encan-
ta.
El día ha estado muy bien, como siempre. La comida también es un momento que me agrada y hablamos mucho de
nuestras cosas con los amigos. Cuan-
do salimos después de comer, tene-
mos un poco de patio que, para mí, es
el mejor.
Los ordenadores también me molan
mucho, será que soy un niño del futuro.
En general ha sido un buen día, espe-
ro que mañana las cosas sigan igual.
¡Buenas noches, me voy a cenar!
22
LA VOLTA AL MON de Joan Freixa 5é B
En Pompeu Ferrer i Cols era un nen molt capriciós amb el menjar. Mai no es sabia què li po-
dria venir de gust. Quan no hi faltava un all hi faltava una ceba; si no hi sobrava sal, hi faltava
pebre.
Però un bon dia va decidir començar a menjar Americà. Va dir que al Nord d’Amèrica les co-
ses eren molt dolces i al Sud les coses eren molt seques ( ja que era l`època seca).
Després va anar a la Xina i va dir que la sopa de fideus estaria millor amb trossos de pollas-
tre, no va voler anar al Japó i provar sushi perquè deia que les algues eren fastigoses (tot i
que mai les havia tastat).
Va provar de menjar peix típic del Pol Nord i altra cop es va queixar evidentment que el peix
era molt fred. I va seguir així des d’Egipte fins a l’Índia i de l’Índia a Londres fins que va re-
córrer tot el món excepte Japó (pel tema de les algues).
Però reflexionant bé va decidir provar el sushi abans de menjar quelcom horrorós. Va arribar
al Japó i allà va somriure d’orella a orella, va ser llavors quan per fi va dir:
El sushi és perfecte! És la millor cosa del món! I així va tastar tots el plats japonesos i li van
encantar i la seva mare va demanar les receptes per poder-les preparar a en Pompeu.
I com es sol dir en aquesta ocasió: conte contat, ja s’ha acabat!.
UNAS VACACIONES EN EL CONGELADOR
Victor Romeu i Romero 5° E.P.
Érase una vez un gnomo que descansaba en el bosque, se llamaba Balduf. Se aburría desde que no
había trolls persiguiéndole, ni ninfas, ni elfos cantando.
Balduf se durmió en el campo de fresas, el granjero vino al bosque y confundiendo a Balduf con
una fresa lo cogió, lo puso en la cesta y se la vendió a una familia de la ciudad.
Balduf despertó en una nevera, Balduf tenía frío y se cubrió con una lechuga que encontró, quería
escapar y con los espaguetis que encontró hizo una liana para bajar. Balduf cayó dentro de una
pasta deshecha que era flan, había en el flan bizcochos, se subió en uno y salió haciendo surf.
Cuando Balduf salió, vio unos pinchos morunos. Haciendo un arpón para saltar en la selva de ver-
duras y con una cuchara la atravesó hasta encontrar un volcán de vino, sacudió el tapón y fue a la
punta del cielo de la nevera que era el congelador. Pensó en los gnomos del Ártico que hacían un
iglú, lo hizo, empezó a dormir, se descongelaban los hielos del congelador, salió un chaparrón de
agua, cayó, se enganchó su camisa en la cuchara y se salvó. Se durmió en la cesta de picnic de la
familia, se despertó en el campo y salió corriendo. Un niño lo vio, y se lo dijo a su madre, pensó
que estaba loco y le hizo comer el bocata, y Balduf volvió a su vida normal en el bosque, ¡feliz!