retalls de premsa - uab barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la comi sión de control de...
TRANSCRIPT
RETALLS DE PREMSA 1. POLÍTICA MUNICIPAL
a irona . CE* ^iraisc^ 7?
Hoy por la tarde, en Girona
Se manifestarán por la Uibertat tf expressió
( mona i(nnmés ) - !.• < •<>hiern.'( IMI ha autorizado I.IU ni.tnilesiai.ion pacifica en pn- de U libertad de expre •>n>n pata h , ,s sábado a partir .K la> . mu- Je la larde
I .i 'íumtestacion se dirigí ,i desdi la Pla^a de < atalu
nv 1.1 ¡.tes villa de Salí donde ..mlinia "n una tiesta po
pul i'
Firman la convocatoria de la reunión v manifestación, dos asociaciones de vecinos. «Pax ( hnsti» Cirup d'Obje-tores de t i>nciéncia. Assem-blea Democrática d'Artistes. trabajadores de ('NT ürup de leatre Joventut Comunista de (atalunva. OCt IBRI PS1 ( PS< PSC (R). el PSAN v otros grupos de esta tendencia
C<kUie&. O* *Af*ÉiMe)
CALELLA munc^ario Sábado, 15 abril 1978
Ante el retraso de las municipales
Desaparece la Comisión
A*y¿g¿ (U . S«¿<m»)
c ANGLES F
Calella (Maresme ) -Han sido confirmados los rumores que circulaban por Calella acerca de la desaparición de la Comisión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla ¿amiento sin fecha de la.s elecciones municipales Dicha comisión tue fundada el pasado mes de julio v estaba compuesta en sus inicios por las organizaciones CDC PSC PSUC F.RC MUM v PSAN. con la finalidad de evitar que el actual Consistorio tomase decisiones que hopotecaran el futuro democrático de Calella
Cabe recordar que bRC
va abandono esta comí sión a finales del pasado enero por no estar de acuerdo con el funciona miento de la misma T am bien, por su parte ( D< abandonó la comisión ha ce unas tres semanas de acuerdo con la política de su partido con respecto a estos organismos
Las actuaciones mas destacadas de esta comí sión han sido su interven ción en el conflicto del Instituto Obispo Stvilla en Calella. solidarizándose con la petición de dimisión de la anterior directora del centro formulada por los alumnos, y la petición dt municipalización del lea tro Orfeó de esta ciudad
MARÍA ROSA SALVADO
Ante la dimisión da parte del Consistorio
Seis nuevos concejales, a dedo Vngles il.a Selva i - fcl
gobernador civil de Ciirona. Viesa Parra ha mantenido una reunión en Angles con los "i-« miembros del Consistorio .jiie no han cesado • como se nurdara t» de los nueve
«.••nce|ales del Ayuntamiento deiaron sus cargos hace unas -emanas v con los representantes en la ciudad de los partidos FRC C IX PSLC l'S( PSAN \ un grupo de "depend lentes
I n móuvo de la reunión era el de solucionar el problema de los seis cargos va-•.antes en el Consistorio El ¿obernadoi había propuesto que se tormara una «comisión' ges'ora» con representación de los partidos políticos según el resultado de las elecciones del IS-J hasta la celebración de las próximas elecciones municiaples. pero
los partidos no aceptaron esta solución Por esta causa Mesa Parra se trasladó a Angles para iratar el asunto directamente con los interesados y se ilegó a la conclusión de elegir a seis personas independientes para ocupar las vacantes. Puestos en contacto con un miembro de uno de los partidos asistentes a la reunión nos ha confirmado la resolución tomada en la misma, pero, al mismo tiempo, nos ha hecho constar «los partidos asisten-tes no hemos tomado parte, de ninguna manera, en la elección de estas seis personas, ya que la forma en que han sido escogidas, a dedo, va en contra de nuestros principios democráticos. De todas maneras - añade - también debo hacer constar que los partidos pensamos seguir, como hasta ahora, ayudando al Consisto
rio y colaborando por el bien del pueblo y no vamos a adoptar una postura negativa que sólo podría perjudicarle».
MADRID DARÁ EX VISTO BUENO
Este mismo miembro del partido nos ha explicado que el próximo martes el gobernador debe conocer el nombre de los seis candidatos a concejales que serán elegidos finalmente por los tres concejales que aún siguen en sus puestos, y Madrid dará su confirmación a estos nombres, en el plazo de seis dias. Parece ser que asi quedará momentáneamente resuelta la situación del Consistorio de Angles.
MARÍA JOSEPBOUIS
o O
v2 o CO
c •o
\t\c CO^onéC^
í l la M ,
' • : « i ?ta i = i 5-t
l í l iü
•lili. ;i ? 5 t * i
l í í i
í!¡ S.*
! l! t1
Ifll ill1
ilis Mil
HÍ-
c í ? : £
' 5 I E £ s
ií-. 4t] " x ~
SE
i
Ü ¡s! M. «¡IÜ
I
E • I
; i c » « £
S & i
« 3 i 3 i a : 4* _ 1 • fe « '•?
• ff SI
KM
:i
£
JE
5E E S '
cr
i E 5-E E "
M a"5
i & v
i -z - ' i 1 T = £
c c m
- t í i í
í í lU'f E w -
" 5 ;
íí?
Si E^
4 * - É ;*i Ai 3 - t f i £ 2 f C - 1 W
* - i z E^
M i » « = - • § .IH •1 l i s
5 I S l "
*ai
II !
1 4 1
5*g
)
= £ 5
í l í f i . "C w "O C J I 1 . =
y > w Q t/3
E o cu w u »! O fe w Q
O) t/)
O
•< J C/j
z o Ü fe
a
0¿
s
s
eS
os S
4-»
l l II o *•> co (O CD
• O T 3
co "O 3 5 . 3 co -a J2
co O 3 > CT CD c u * * ; -o •
E * CD - O
en u
lis
l i l e
o
O c 1
co u co • * - »
co co • ü * 2 £
* = 2 ,« 9 g co fo
co a> o u u co CO CD
c -o
CD -CO co ¡I
- ( D CD • o "O
có.ta-üi CD
co c° „
•CD
£ £ «
CO _ i — co
CD
CD a> a . CD
| &
i* 2-o "co co ° o
c
ca T 3 C C CO CD
•O >
£§
Sí co co co 0) — C £ CD
'fO CD ° 5
Pl — E
^ x i cB •5 2 • -§°-co
igsj — cr o
co co E — c
CD £ CD
co l - 2
m • * w
SS CO CD
3 5 0
CD
que
es
ió
d'a
-ám
plia
en
cad
a co
nsu
l-s
1 ci
u-
s en
da-
CD
O que
es
ió
d'a
-ám
plia
en
cad
a co
nsu
l-s
1 ci
u-
s en
da-
CD
eman
en
elab
orac
ia
l, am
b
:a.
i que
i
efe
ctuí
polít
lque
e
tira
r re
3
cr .
c 0
eman
en
elab
orac
ia
l, am
b
:a.
i que
i
efe
ctuí
polít
lque
e
tira
r re
3 CD
xó,
d
a 1
E
spec
públi
sist
or
Jrce
s an
s d
xó,
d
a 1
E
spec
públi
sist
or
Jrce
s an
s d
co • X co ~ 0 co +- ® Q. co C—' CD en
CD O. • X co ~ 0 co +- ® Q. co C—' CD en TJ • X co ~ 0 co +- ® Q. co C—' CD en
(0 -O CD
Per
to
pr
ocec
quest
in
form
ca
s el
tes
a 1
ta
dane
5 I > ca
Per
to
pr
ocec
quest
in
form
ca
s el
tes
a 1
ta
dane
co Q. CD
3 O CD CT fi
| 1 5"S i
E co co
3 CO
C D ^ 3 CD
£ co"o
c o *- c
5o s Q . O
CO .J. t > CD
2 T 3 C0 c
CD C0 "O :
« O t 3 . o c o
T3
O
Q . . - CD
C0 CD _ co
_ »- co - Cü CD C0
• O r * í i O CD C - C 1 . O 3 -CD
C0 — r-
I a l * co
E
co co ¿
4-¡ co i : « O B co c co
S i ? 75 CD c CO
-9? g ' 5
"co CD m CDT3 5
E.2 o +-0 Í5 c CD CO
¿I Sí
m A i C0 O
II ^ C
i ? CD t. Q - i S ' O *5 O
CD k. J- 'co 0) O CO
CD
_ .52 2
o - ca o
CD g j CO ^
c co at *- * -
ü CD
CD C0 E " ca > co xr. CD o — CD
CD2 S - 5 5
73 2 CD * « • • " * - *
«1 ^ co
CD CD _ C JO
E ai S í 5 i 3 CO CD 3 2. cr c ^
S CD
o to JS 3
CD
82 ^ CD CO co CD _
— CD <" C b CD CD Q . C0
L. 2 ^ o
•o 5. o e 3 C0
o §
co co c 3
co .2 f 55
cÍ« Q-»4-
Cb fi ó . E g-2
co : ° - Ü c
CD
5 5 EÍ2 co c
§8 ¿Tea o — o CD
co co ° " 5
.- • ; x t # • > = 1 -c -CD ca
lili E u -
CD m C0 g
a-s CD
3 2 9 :2 ero E o
c co • • ^
^ — c _ O) t 3 (o
5 < • 3 *- M co c g . en «
|f II S Q- x £ CD (TJ W
P co ^ t ' fe í E E O . CD CD (u co * * J C i r
Nota del P.S.A.N. de Vic (tt-k-V) y 1 ( ' S A N dasant la vaga in ic iada
p c l s i r i ' b j 11 a d o r s de I e m p r e s a ( ( M f s A i n n r e s s i o n á r i a del serveí de re i 'o l l lda d 'escombranes de la nos t ra 1 Hi td l so l fer pub lu el sen r e i d l z a m e n t 1 la m o b i h l z a i 10 1 ,1 les i nu i a t i ses por ta
des a t f - m e per aquests t reba l ladors En pr imer llo< perqué consideren que la sesa tema es de v i ta l impo r tanc ia per a 1.1 1 lu ta l . no té 1 ap sentit que la metn lonada empresa els pagu i la i r r isó na q u a n t i t a ! de IHIHM) pessetes 1 mes l en in i ep 1 o m p t e que aquest se r \e i el payuem tots els . in tadans a l 'A i un ta
ment per tant cons iderem que es el l e responsable de les males t u n d i c i ó n * la bora ls en qué es t roben aquests t rebal ladors 1 del fet que no hagín t i ngu l > ap más a l t e rna t i va que anar a lá vaga
Pensem que aquests trebaMsdors t an una fe ina n o c t u r n a de ca r30evg t i que< tox iques 1 brutes ^m f
El P S A N fa una cr ida dortcs. perque to ts els c iu tadans sap iguem c o m p r e n d n les re i v tnd icac ions jus tes que han mo l í vat aquesta s i tuac ió
Servei de Premsa del P.S.A.N.
QeLcc*4tn*
Agenda fSl-3-W BARCELONA. - 17: con fe
rencia de Christian Metz.sobre el tema «Llenguatge i cinema». A la sala de conferencies del BCD (passeig de Gracia, 55-57).
19: inaugurado de l'exposició de pintures d'Avel-lí Artís (Sem-pronio). en ocasió de la sortida del seu llibre Aquella entremalia-da Barcelona. A la Sala Pares (Petritxol. 8).
19.30: inauguració de l'exposició de cerámica, escultura i i pintura d Elena Doppioni Fucci. A la sala d exposicions de la Caixa de Pensions (Monteada, 19).
19.30: conferencia de Josep M Rovira i Belloso sobre el tema • Cu l tu ra i c r is t ian ismo». A I Ateneu Barcelonés (Canuda, 6).
20: conferencia de Josep Volta i Doménech sobre «I tema • Histor ia d'Estat Cátala». A l estatge d'Estat Cátala (Bruc, 55, Ir. 1a.)
21: concert de Josep M Colom (piano) i Elén Cash (flauta), amb obres de Beethoven, Bach i Schu-bert. A la Galeria Maeght (carrer rif» Montear la)
"22: conferénc ia-co l loqu i del1! IPSAN sobre el tema «Ensenya-
lent: pedra de toe». Ais Lluisos le Gracia (plapa del Nord, 8^ f f l W l f W ^w juna suuiv VI
ma «Incomunicado», amb participado de Conrad Izquierdo i Toni
Agenda C*VMJ BARCELONA.- 17 15 i 19.15:
projeccio de! film en anglés per a •ants Escape from the Sea, de
Peter Seabourne. A l'lnstitut Britanic (Amigo. 83)
21 30: concert de cambra deis Soistes de Catalunya, dingits por Xavier Gueii Al Cercle Católic de Grama (Santa Manr ia lnna t 2 1 •*•*•»» -
conferencia-coi- loqui -del PSAN.sodre el tema -Constitució i Estator Ai Lluisos de Gracia i l iaca del Nord. 8).
r\ C D I T A I • T
fatMre¿eL C&- 8 a y Q
MANRESA i
El Pleno aprobó su revisión
La derecha atemorizada por el Plan General de Ordenación
Manresa. (Bages.) - Los acuerdos del último pleno municipal referentes a la toma de medidas previas a la revisión del plan de ordenación de la ciudad han desencadenado la reacción de los propietarios afectados. Ahora, el equipo local encargado de la revisión sale al paso de las acusaciones lanzadas por estos sectores con un «documento de orientación general».
Los polémicos acuerdos del plan se refieren a la supresión de licencias de edificación por un tiempo máximo de un año en determinados solares de situación estratégica, la supresión de licencias en solares actualmente ocupados por equipamientos públicos, la delimitación del perímetro urbano y la modificación de las ordenanzas vigentes en cuanto a la edifieabilidad en determinados sectores.
Algunos de los propietarios afectados, se plantean la
posibilidad de impugnar el pleno por considerar infringidos algunos artículos de la ley del suelo v del Código civil. El equipo local de revisión considera por su parte.-que las medidas aprobadas se ajustan a lo que disponen los artículos 27 y 49 de la ley del suelo.
En un exhaustivo documento, este equipo señala el porqué de la revisión, dando asi contestación a las argumentaciones que esgrime la derecha de la necesidad de
Pactada entre Suárez y Tarradel^s
El PSAN, contra la optatividad del catalán
Sn Crv*'dlMreu
(Redacción.) — El Comité de Barcelona del PSAN «considera cinica la promesa del Gobierno de relegar el catalán a la condición de segunda lengua optativa en las escuelas el próximo curso».
En un comunicado de prensa indican que se adhieren totalmente al llamamiento de la Associació de Profes-sors de Cátala para lanzar una campaña popular exigiendo la normalización del catalán en la escuela. Denuncian la pésima situación laboral de estos profesores y. finalmente, llaman a todas las fuerzas políticas democráticas y a todas las entidades cívicas y culturales de la ciudad para que se manifiesten públicamente a favor de la normalización total e inaplazable del catalán en la enseñanza y
r¿ZiM4
por él uso oficial inmediato a todos los niveles.
EL PSAN-P ACLARA
La oficina de prensa del PSAN-provisional. por su parte, nos remite una nota en relación a la información de este periódico sobre la jornada del 23 de abril. Como se recordará, decíamos entonces que el seIVicio de orden desarmó a un grupo, de personas que portaban palos y barras de hierro, asi como sprais de pintura y que identificábamos como militantes del PSAN-provisional.
En su nota dicen que «no entraremos, ahora, a desmentir los detalles de las tensiones realmente existentes en la entrada de la placa Sant Jaume. Queremos señalar simplemente que la oposición a la entrada de nuestro partido obedecía claramente a la intolerancia del servicio de orden hacia nuestras posiciones políticas». Terminan diciendo que «los miembros del ser-
. vicio de orden eran, sin duda, militantes del PSUC».
aplazarla por falta de repre-sentatividad consistorial: explica asimismo, lo que es un plan general de ordenación desde un punto de vista puramente técnico:, y comenta el proceso de la revisión iniciada con el mencionado pleno que ha de proseguir con un diagnóstico de la problemática urbanística, un avance del
.plan t r ios cuatro meses, la aprobación inicial antes de „ un año. y la primera información pública momento en el que podrán hacerse las alegaciones oportunas.
EL PSAN A FAVOR
El PSAN. por su parte, en un documento hecho público sale en defensa de las medidas preventivas «lejos de ser digitales, y responsables o demagógicas, como algunos las han calificado, son un conjunto de medidas basadas en criterios coherentes y claros».
Otro de los argumentos que se han esgrimido contra el plan es el de colapsar la construcción local, en este sentido el citado partido viene a demostrar la incorrección que tales argumentos: sale también al paso a las acusaciones de que las medidas cautelares son un ataque a los industriales, y declara que «vista desde el punto de mira de quienes quieren aglutinar al sector social de la derecha manresana, la acusación es hábil pero demogógi-
ca». Se espera que en la próxi
ma semana salgan nuevos comunicados "de los partidos locales tomando postura en el asunto.
J0RDI VILAN0VA
Urbanismo * e &~« Mfyt
Narcís Serra, solidari amb els veíns del Baix Llobregat
La comísalo Intermunlclpal d'urbanlsme de Cornelia de Llobregat, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat I Sant Joan Despi s'ha entrevistat, per segona vegada, amb el conse-tler d'Ordenació del Terrltori de la Qeneralltat de Catalunya, senyor Narcis Serra, per tal de discutir-hl la problemática deis poügons «Sant Joan Despi», «Torre-blanca», «La Mallola» I «Can Cervera» i per a lliurar-li un document d'oposició a aqüestes actuacions, signat per prácticament la totalitat de partits, sindicats i associacions deis pobles esmentats.
L entrevista fou cordial I a'hl va donar una gran coincidencia da ornarla sobra la nacaaaltat d'una mconeide-radó daia poligona esmentats, an al maro da la problemática aapacittca d aquesta aubeomaroa dal Balx Llobregat, tot atanant la gravatat dais problemas estructúrala i dala déficits que ('afecten.
En aqueet sentlt, la oomlaaló internacional d'urbanlama, aaalatlda pal CoHectiu d'Arqulctes dal Balx Llobregat i altree profaaalonala, ha acordatd'abordar un aatudl urbanista -que tingui en compta ala aspee-tas económica, d'ordenadó 1 de geatió- que repreeentl una alternativa da minora d'aqueet sector, Iniciativa que ha aatat han acolllda pal consellar.
En al futur, continuaran ais contactas entre la oomlaaló internacional d'urbanlama l l'eamentada consallarla da la Qeneralltat I també amb la Corporacló Metropolitana de la Ge-naralítat de Barcelona, par a discutir al programa da trabad I al sau ftnancament.
Ea manlfaatan sondaría amb aquestas iniciativas ala partits se-guanta: CDC. ERC FNC, MCC, OIC, PSAN, PSAN (P), P8C (C), PSC (R), PSUC, PSOE i UCD, alxi com lea or-ganitzaclons sindicáis CCOO, CSUT, SOC, i UGTI prácticament la totalitat d'aaaociacions da vel'ns, associacions da parea i antltata da caira oui-tural i clvlc.
\/¡c> (0¿r**$
í¿ Per les obras de Malla
Els partits de Vic, a la Generalitat
I) I mee res passat va ser rebutía peí conseller d'Obres Publiques I Urbanisme de la Generalitat. senyor Narcis Serra, una comissio de les Forces Politiques de Vic. La reunió, que comen*;* a tres quarts de vult del vespre al Palau de la Generalitat. tenia l'obtectiu d'lnformar al senyor Narcis Serra de les accions fetes a la comarca per tal «'aturar les obres iniciades a Malla, alxi com d'altres obres i urbanitzacions que posen en perill el desenvolupament harmonio d'O-sona. (.'entrevista mantinguda per representante de C.D.C.. E.R.C., P.S.A.N. P.S.C. (C). P.S.C. (R.) I P.S.U.C. amb el conseller. va transcorrer tothora en un amblent cordial i obert. El senyor Narcis Serra es va mostrar decidit a Intervenir en la resolucid d'aquests problemes. Remarca, d'altra banda, la lentitud i les dificultáis del traspás de competencias d'Obres Publiques i Urbanisme a la Generalitat, cosa que impedeix I condiciona actualment la «estío i la resolucid plenes d'aquestes questions a Catalunya.
Va assenyalar també que a partir deis primen traspassos de l'Estat a la Generalitat, el seu departament crearla un eos técnlc I assessor per gestionar les competéncies del seu departament, con-juntament amb els ajuntaments. «Qual-sevol iniciativa comarcal sobre urbanisme i obres publiques -va dlr- ha de fer-se des de les comarques: cal la descentralizado» Va informar, d'altra banda, que la seva Conselleria demana-ria el 16% del pressupost estatal sobre materia d'urbanisme i obres publiques per a la Generalitat, que es la pan que correspondía a Catalunya. Aquest per-centatge suposaria de 80 a 90 mllions de pessetes anuals per a la Generalitat en materia d'urbanlsme 1 obres publiques.
(Comunica! de les Forres Politiques de Vic Página f>)
Desviament del Llobregat Qs-k-lQ El PSAN denuncia posslbles Interessats
El comité local dal Prat 1 al da zona dal Balx Llobregat del PSAN han adrecat un «omunicat a l'oplnló publica on denuncian una vegada mea ifagraaalá que representa al daevia-meot dei Uobragat, tant per a la comarca dei Balx Uobragat com per a total poblé cátala.,
A continuado preclaen que no es pas el poblé qul voi el desviament, sino "foMgerquka Industrial I flnen-cera, enriquida durant al frenquieme I que aneara vol enrlqulr-ee mea amb la deatmedé dai pala, udlltaant - aJ _J. —* — i-- ^~ ••L^érfh^a^^ak auatd»*W*JM I A
ew nwieurae merooee «nwiui%s • • «rata da la eegwetat, at traban I la
l da vida da centenera da m». i n i ' > » • • •
m !%TT W " ^ A f a V L - r * ! ^
Els partits recolzen la Policía Municipal
«Som consclents i recolcem la vostra petició d'un Reglament de réglm Interior que reguli les condicions del vostre tre-ball», afirmen els partits polltics E.R.C„ P.S.A.N.. P.S.C-R,. i P.S.U.C en un co-municat de resposta a la carta que els havia estat adrecada pels policies muni-cipals de Vic aflliats al Sindicat de Tre-bailadora de l'Admistració de Catalunya. La carta era una copia de la Que havia estat tramesa al senyor batlle a mitjans del passat mes de febrer i que. de mo-ment. encara no ha rebut cap contesta,
El comunicat segueix afirmant que «nosaltres veiem un pas positiu que vosaltres us hagueu afillat i unit per la defensa coHectiv* deis vostres drets I Interessos professlonals». Després de de-sitjar que les seves reivindicacions si-guin satisfetes quan mes aviat millor. el comunicat acaba assenyalant que «es-tem conventjuts que el'vostre sindicat podrá negoclar-ho amb l'Ajuntament de-mocrátic que sortlrá de les properes eleccions I que s'arrlbará a un acora que reconeixi en vostres drets I obligación* d'una manera que us será satisfactoria i, alxi, podreu donar un millor servei a la Ciutat».
Els policies municipals demanen, entre altres coses, mitja hora per esmorzar. tres quarts d'hora per sopar i una setma-na de torn de treball ais matins i una altra les tardes, ja que aquest era el regim de treball vigent abans de l'arriba-da del nou cap de policía senvor Mantecón,
ACTIVIDADES POUTICAS ACTES QUE CONVOCA EL PSAN DELS PAISOS CATALANS
Els secretariats locáis del Tar-ragonés i de la Ribera d'Ebre, del Partit Socialista d'Allibera-ment Nacional deis Paísos Cata-
(€"-5-?X)
JLA. p r e m i a
A II
BA1X CAMP £&*<*)
lans anuncien els actes que tin-dran lloc els propers dies a Tarragona, Mora la Nova y Gines-tar.
Dissabte, dia 6, a dos quarts de vuit del vespre (19'30 h.), al Casal de l'Ajuntament de M.prji la Nova, parlaran Tomás •JOcOvferro, de la Unió de Pagesos, i Claudi Arenes sobre política agraria a aqüestes comarques i línia política del PSAN deis Paísos Catalans, respectivament.
El mateix dissabte, dia .6, a dos quarts d'onze de la nit .(22'30 h.), la conferencia sera repetida a Ja Societat Cuftu»! i jJSeqreaíiva de Ginestar ,(pl*ca de Catalunya, s/n) pels matet\ps conferenoiants.
Dilluns, dia 8, a les vuit -del vespre (20 h.), al Saló d'Actes de la Catea *roviat3al d"E8taivfe (placa Imperial Tarraco). parlaran Saivadcr-Balcalls, ecologista, María -Nfercé Marca! i Huís ¿ferinos sobre "El Camp de -Tarragona: industrial o agrícola?", "Alli-berament de la dona" i "Poder obrer i alternativa sindical", respectivament.
Mes "InformacJó sqbjfe el JPSAN deis Paísos Catalans i properes ac-tivitats qué dura * 'jtytinc ^eran fomldés a rApartát* de CqFreus número 334 de Tarragona
DIFÍCIL PAPEL PARA LOS COMUNISTAS ANTE LAS «MUNICIPALES»
A pesar thl «fío porcentaje en relación con loa pronósticos inicíales que alcanzó el P£.U.C. en las elecciones del 15-J, ni éste ni los partidos más minoritarios situados a su izquierda pueden confiarse de cara a las próximas elecciones municipales.
Los comunistas de Reus habían llegado por entonces a la cifra del medio millar de militantes y la colaboración en muchos aspectos de los órganos de Comisiones Obreras Nombres como Solé Barbera Rafael Nadal, etc., relanzaron el partido de los comunistas catalanes en todo al Campo de Tarragona Pero después comenzó una vda lánguida, políticamente naóiando y las diversas tensiones que han aparecido en otras ciudades catalanas también se manifestaron en Reus y en Tarragona. Padece ser que la disciplina del par-• do comunista no admite persona-ismos itf ideas que no estén to-lsímente suscritas por sus ejecutivas Así ha venido el rompimiento de alguno de sus líderes, y también la marcha de cerca de un centenar ae miembros —según nos dicen de los más preparados— hac'a los partidos socialistas de Reus
Po. otra parte, salvando la buena vountad del secretario en Reus. Colomer. poco más se puede destacar en el órgano ejecutivo iocai del PSUC. Únicamente ha saivado de una posible hecatombe a victoria relativa de CC.OO. en ¡as elecciones sindicales, pero de Ul forma que puede ser engañosa habida cuenta de que esta centra^ no es exclusivamente de obediencia comunista, y que el obrero esté conociendo poco a poco las opciones sindicales, y quizás e-.ja otros caminos para su representación en la lucha sindical.
Por consiguiente, en las elecciones municipales el PSUC reusen-se se encontraré en situación de nferoridad. salvo si se coaligara
en un frente más o menos (¡Opu-lar con otros partidos de la izquierda, siendo por ahora muy remoto un posible pacto con los socialistas, ya que éstos, conscientes de su fuerza aumentada con las fusiones que se están realizando, no tienen mayor intención de ir unidos a otro partido, sea cusí fuere, a las municipales.
El panorama para los otros partidos y grupúsculos políticos situados aún más a la izquierda del PSUC en Reus es únicamente testimonial. £1 PCOC (en *a obediencia prosoviética de Lister) ha manifestado en varias ocasiones que no se aliará con ei PSC r» con ei PSUC por ningún motivo, y prefiere ir con otros grupos de extrema izquierda. Pero ni el PCOC ni estos otros grupos pasan, en Reus. de unas decenas de militantes, más o menos activos. Nos referimos a Bandera Hoja, ORT, PSAN y PTC como los más importantes. En consecuencia, es posible que ni unos ni otros aspiren, ni consigan en todo caso, representación alguna en los comicios
Estas pinceladas dan fin a la serie de artículos en que hemos intentado dibujar el espectro político reusense, de derecha a izquierda-, ante las opciones que se presentan, quizá para el otoño. En puro realismo político, solamente UCO (con el posible pacto coa CDC). COC y PSCfSOÉ son las tres formaciones que pueden presentar una serie de candidatos para las elecciones municipales, que contengan nombres de categoría suficiente para completar un Ayuntamiento activo
Ángel CAMACHO
í
COMtWICADO DE VARIOS PARTIDOS POLÍTICOS
Los partidos Liga Comunista Revolucionaria, Moviment Comunista dé Catalunya, Or-ganisacion de Izquierda Comunista y PSAN han dirigido un manifiesto al pueblo de Tarragona.
En el mismo se refieren al proyecto de Constitución, que no consideran Válido, por entender que legitima una democracia restringida.
Propugna una campaña popular por la incorporación al texto' de la Constitución del derecho de autodeterminación de los pueblos; qu^ el Estatus de Catalunya sea elaborado por el Parlamento catalán; que las leyes de los parlamentáis autónomos no puedan ser vetada» p o r el Gobierno; el derecho a federarse los territorios cuando asi lo decidan; que la Constitución garantice el derecho al divorcié por acuerdo mutuo o iniciativa de cualquier cónyuge; la garantía plena de todos los derechos sindicales de los trabajadores; garantía plena de igs .derechos de la juventud? una enseñanza pública, rechazando la concesión á la escuela privad» que hace el proyecto constitucional; que
'soberanía corresponda sólo , y;¡que-se consulte sofoca la forma de
773- £- ?S) COMUNICADO DE VARIOS PARTIDOS POLÍTICOS
IJOS partidos políticos L.C.R., M.C.C., O.I.C. y P.S.A.N. deis Paísos Catalans, ante la convocatoria de las centrales sindicales de una hora de paro el día 5 de abril, manifestamos nuestro apoyo a este llamamiento Manifestamos, sin embargo, nuestro deseo de que dicha convocatoria hubiese sido realmente unitaria.
Desde la firma de los Pactos de la Móncloa, el aumento del paro, de los precios, los expedientes de crisis y la congelación salarial no se han visto resueltos, sino agravados. Pen samos por ello que esta jornada debé~ ser el inicio de un proceso de" eoncienciación y movi-lización que impida que las eonseeaencias dé la crisis capitalista recaigan sobre los trabajadores.
Hacernos un llamamiento a participar activamente e impulsar en cada fábrica y tajo las asambleas, paros y todo tipo de acciones que impulsen y fortalezcan la unidad de los trabajadores y trabajadoras en lucha: Contra la congelación salariar; contra el paro; contra la carestía de la vida; contra los'pactos de ter Monckm.
El P.S.A.N. a l'opinió pública, sobre l'asfaltat deis carrers
Acostumats a tota una serie de desgavells urbanística que l'Ajuntament de Sueca ha portat a cap els da-rres anys: la llum, la canalització del Sequial, l'alllament de la Canal del case urbá per donar gust ais espita-listes de «Pascual Hermanos», el caos urbanistic del Pereiló i les Palmeres etc. etc i no ens hem sorprés massa en veure com des de mitjan estiu, una estranya i silenciosa colla de treballadors arrancava les tapes de les cla-vegueres d'alguns deis nostres carrers, que l'endema apereixien tots coberts d'una capa de betum negre, baix el qual es perdia l'antic empedrat primitiu
Sueca compta amb escás patrimoni artistic, pero l'empedrat deis nostres carrers constituía un equilibri singular i valuós entre la part infraestructural del sanejament urbá i l'aspecte estétic. Sueca era una ciutat neta. Els rastells son alts perqué están pensats per al carro i l'haca, evitant el fácil accés a les voreres. Tot patrimoni demana una colla de manteniment no de destrucció o disíressa barata, encara que llógicament coste moltmés. La pluja rellisca íácilment per l'arcada del carrer íins desaparéixer pels albellons (si moltes vegades no ha estat aixi és perqué están plens de merda i ningú no la lleva).
Sueca, com tota ciutat moderna, ha tingut que sofrir «millores» en cinc anys els carrers han estat íoradats una t altra vegada per a l'establiment de les canalitzacions telefóniques, llum, eigüa, peí6 mai simuliánies ni programades per evitar molésties; és mes fácil mes cómode i mes barat destruir que amillorar. Ni tant sois els veins hem estat informats. En comptes d'uns carrers sense clots ni desnivells, els hem hagut de sofrir, produits per la pressa, el curt presupost contractat i la total incapacitat professional deis executors, dones obres com aqüestes demanen mans artesanes que o no n'hi han o son molt cares.
Ha guanyat el fácil, el cómode l'económic i l'irresponsable per ignorancia. Tapant pegat sobre pegat, prompte haurem de donar una altra ma i així fins que des de la vorera pugem al carrer. I mentre tant, l'alcalde segueix cobrant el 3°/0 de cada obra pública. No l'interessará que continuin els pegats i poder així realitzar noves millores? No es guanyará res deis carres que continúen sent de fang: Polinyá, Muntanyeta, Conrado Granell i alguns del raareny, o és que els veins d'aquest carrers son de segona renglera?
El betum comporta una serie d'inconvenients ignorats per la majoría deis suecans: brutea, encara utilitzant quitrá de qüalitat i execució. Poca vida, dones cada vegada caldran noves capes. Retenció del calor i la pudor molesta.
Ofegament de la capacitat de desaigüar els albellons. ' En ser el pis finet fará correr mes els vehicles (possibilitats d'accident sobre tot de xiquets). Com estará prop del nivell de les voreres, molts automóvil» hi pujarán amb el consegüent perjudici pels
vianants. Peí temps i amb l'ús es fa mes relliscós. Vists els inconvenients així com la irregularitat característica de l'Ajuntament en la seva manera de por-
tar-ho a cap; sense una mínima informado ais veins, el Comité Local del P S.A.N- volem manifestar:
Que encara que coste diners a l'Ajuntament, devem conservar el nostre patrimoni amenacat
Que la solució adoptada per l'Ajuntament és errónia, malgrat que a curt terme semble práctica.
Que s'expose públicament el presupost del manteniment de l'empedrat tradicional, comparant-se amb el de les solucions adoptades.
Que s'informe públicament perqué no s'han asfaltat els carrers mes necessitats, encara sense cap tipus de paviment! en comptes deis carrers de primera renglera, ais quals considerem que no en calía
Que s'hi demane informe de Técnics Facultatius en la materia i fins aleshores es pa-ralitzen les obres d'asfdltat.
SUECANS: Exigim que se'ns informe de les obres que fa l'Ajuntament sense tindre en compter l'opinió deis veins.
Ajuntem-nos en associacions de veins que defensen els nostres interessos i controlen la gestió municipal de Tactual Corporació Franquista fins que poguem elegir Uiurement els nostres representants.
FORA SANGONERES DE L'AJUNTAMENT. Comité local del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (P.S.A.N.)
deis Pa'isos Catalans.
Carrer nou, 79 (cantó carrer foradat) • Apartat de Correas, 67 - SUECA
0€¿nu CM 1*W
POBLÉ D'OIXVA L'actual Ajuntament continua sense estar al servei deis ciutadans
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional (P.S.A.N.) deis Palsos Catalans, davant del servilisme mostrat peí nostre Ajuntament a unes classes determinades, en detriment de la població, comunica el següent ais veins:
Amb motiu d'augmentar les arques municipals locáis, s'aprová en el seu temps, uns impostos de luxe que a Oliva afecten, si fa no fa, al trinquet, sales de festa, societats de caca i pesca, club de tennis..,
En pocs díés es va reunir l'Ajuntament en pie per a tractar, entre altres coses, IV provar o no les quantitats corresponents -a mode d'impostos-, Pero davant les 66 pe-ssetes a l'any que deuría pagar cada cacador, es monta una discusió argumentant que la caca no és un luxe, aíegint que avui en día és a l'abast de tothom (temps lliure, qüo-
"tes, llicéncies, escopeta cartutxos, e t c . ) . I en pareguts termes s'expressaren la majoria de consellers respecte a la propietat privada.
DENUNCIEM aquesta situació que és del mes denigrant, perqué ens diuen que no hi han diners a l'Ajuntament d'Oliva, i davant l'oportunitat de tindre'nmés, cOm resulta que teñen interessos creats, reculen i retallen (qui mes qui naenys -deis consellers' son cacadors, socis del club de tennis, pescadors esportius o del club náutic).
Com l'assumpte va quedar damunt la taula, exigim que al prÓxim pie, s'aproven els impostos suntuaris. sense mutilacionsl, o la dissolució del consistori. Cal tindre present que aixó afectará el proper Ajuntament i ja vorem com s'ho fará si ara retallen presupostos. Aquest Ajuntament defensa els interessos deis privilegiáis; només un Ajuntament popular i democrátic defensora els interessos del poblé. Sociolisme i Independencia. OLIVA (La Safor) País Valencia More del 1978 •OLLANA
U « . ¿uu ¿JLH 10 <SL& A*A*fi 4»¿+., *> lof€
/jL\A+€*¿t ™* \ Distribucions LLUITA (P.S.A.N.) 6ran Via de tes Germanies, 27, pta. 6
VALENCIA-6 -
ÚUiOiéL dt'CH SCKTÁ i** H*>¿»*, S«4*«0
Amb motiu de la campanya per al senat a la Marina Baixa i davant les deolaracions del ministre Garrigues Walker el nostre partir junt amb el P.S.P.V. ha. distribuit el següent panflet:
HOMES I DONES DE LA MARINA
El problema de l'aigua no ha de ser causa d'enfrontament entre els nostres pobles que es neseciten mutuament,perqué els nostres interessos son comuns.Un altra cosa son els interessos deis cacics i oligarques que no fan mes que explotar-nos.
COMUNICAT
Davant els fets ocorreguts últimament,el Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Palsos Catalans i el Partit Socialista del País Valencia denunciem:
1.- L'atreviment i lleugeresa del ministre "ucedista" del Estat Espanyol senyor Garrigues Walker,el qual en deolaracions fetes a la premsa a rant del seu viatge per captar vots a la nostra comarca,demostra ben clarament el seu desconeiximett de la realitat. Queda ben palesa,per tant,la manifesta i reconeguda inoapacitat del poder central per resoldre els problemes de la nostra comarca i de tot el País Valencia.
2.- L'actuació autoritaria i típicament franquista del govern central al imposarnos, sense contar amb el poblé,la solució amenaeadora de la vía "ejecución forzosa".. Sembla un intent de provocar 1'enfrontaBent deis pobles de la nostra comarca peí ministre del partit governamental,que cal dir-ho,no es majori-tari ni a la nostfa comarca ni al País Valencia.
3.- L'actitut deis botiflers del País Valencia,eterna agenollats davant el podar oentralista i col.laboradors per tant,en la tasca d'enfrontament entre els nostres pobles.
MANIFESTEM,
Que entre els pobles de Callosa d'en Sarria i Benidorm,aixi com entre tots els pobles de la nostra comarca hi ha lligams histories,culturáis i económics que hem de mantindre per damunt de totes les maniobres deis botiflers que trauen els seus millors guanys de la desunió deis nostres pobles.
Que els greus problemes que afecten La Marina (i no tant sois el de l'aigua) han de ser resolts solidariament entre tots des de ací,des de la nostra térra dins el context de un País Valencia autonom,per representants democraticament u±Éf elegits peí poblé valencia que serveixquen interessos del poblé que els ha elegit i no el deis botiflers caciquils.
PARTIT SOCIALISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL DELS PAISOS CATALANS PATIT SOCIALISTA DEL PAÍS VALENCIA
La Marina Baixa. Callisa d'Ensarriá-Benidorm. 20 Maig del 1978
2. POLÍTICA N A C I O N A L
1 CONGRES DEL
IfiBPSAN ActWfcrtpoWtfea/^ <¡_/W**-U^
Importants adhesions ?l congré» del PSAN
El PSAN ¡na I Congrés
La primera fase del I Congrés del PSAN se celebra aquest cap de set-mana a Valencia AIXI per primera vegada s na miciat en aquella ciutat el congrés d un partit d ámbit de Pai-sos Catalans. La segona fase del congres se celebrará a Barcelona dissabte i diumenge vinents
L acte d obertura d'aquest primer congrés s inicia amb la mtervencio de Francesc Candela el qual va explicar el contingut i significado del
congrés . els objectius del partit. la cohstruccio d un Estat socialista deis Paisos Catalans af i rmant que lemancipacio de la classe obrera i i aihberament nacional son la matei-
.xa cosa Candela critica la «frenética paliassada» que duu a cap el bunker barraqueta per enfrontar ets valen-cians També crítica el federalisme tot preguntant-se quin tipus de federalisme calía i qui s havia de federar
Mana Conca explica l'organització del congrés Féttx Cucurull va exposar una historia del naoonalisme A continuació. parla Gongai Castello Goncal Castello assenyalá que. en tant que ciutadá del Pais Valencia, era cátala Va dir també que el partit. h'avia assoiit la majona d'edat
A continuado, prengueren la pa-rauía com a pereonatitats independeos el tsndador del POUM. Jordi Arquer. i el politic Vicent Ventura
Entre les personalitats convida-des es trobaven l'eacrlptor Joan Fuster el poeta Vicent Andrés Este-ilés el gramátic Enric Valor, el periodista Joan Olesa l'escriptor Amadeu Fabregat. el cantant Joan Monleón del grup Els Pavesos i l'edltbr Eliseu Climent
Foren l legides adhesions del PSOE PCPV UDPV CCOO. PTE. PSPV MCPV LCR. USO Assemblea de Catalunya" C o o r d i n a d o r a d Associacions de Veins i diversos partits politics i entitats ciutadanes Tambe s ni adheriren el senador Jo-sep Vicent MÜéo l'escultor Andféu Alfaro els pintors ArmengCt i Artur Eras l'escriptor Jordi Carbonell 1 el bailan Antoni Gades que envía la seua adhesió des de Cuba.
En el transcurs del congrés. que es clausurará a Barcelona el cap de setmana vtnent s aprovaren diverses ponéncies Sobre política economiea ensenyament les comarques caste-l lanoparlants del Pais Valencia. 1 ailiberament "\h :? dona. I'ecologia. la polí t ica agraria sanitaria. 1 ¡emancipado nacional
Josep Tofren»
Un total d un seixanta «ciutadans .de is Paisos Catalans, pollt lcament I independents» han signa} una carta
d adhesió al I Congrés del PSAN, que comencé ahir la seva segona i última sessió a l'Orfeó de Sants. de Barcelona.
En la nota manifesten el «reconei-xement al PSAN pela seus deu anys de lluita per l'alliberament nacional, peí socialisme i per la unitat deis PaWos Catalans» tot confiant que aquest congrés «represonH un avene qual l tat iu del mándame indepen-dent is la en la aeva Mu l ta I en locupació d'un espai politic de meases propi».
Comité executiu Ahir al_vespre els congressistes
COMÜNICAT DE PREMSA DEL PSAN
El Secretarlat Local del Partit Socialista d'Allibera-ment Nacional deis Paisos Catalans informa que s'ha ce-lebrat a Valencia durant el cap de setmana passat la primera sessió del Congrés del partit, que conclourá els dies 8 i 9 d'aquesta setmana amb la segona sessió, que se celebrará a Barcelona, al teatre de l'Orfeó de Sants.
A la primera s e s s i ó , a la qual assistiren 400 delégate de les comarques deis Paisos Catalans, es debateren les po-néncies següents: "Bases p e r una p o l í t i c a económica", "Problemática de l'hojnose-xualitat", "Linia d'ensenya-ment", "Les comarques cas-tellanoparíants del País Valen ciá", "Militáncia i partit",
"L'alliberament de la dona". "Partit de mases i estrategia d'alliberament nacional", "Alternativa ecológica", "Llnia del Front Agrari", "Cristians i partit", "Alternativa sanitáT ría" i "Llnies del Front Local".
Destaquem. per la relació que teñen amb els problemes de les comarques del Camp de Tarragona, les que fan referencia a la Unía del F r o n t Agrari i alternativa ecológica, que proposen les bases per unes altematives agraria, ra-madera i ecológica, respecti-vament, per a l'aven? cap al socialisme, en una explotado racional i justa deis recursos naturals i de les fonts d'ener-gia, que elimini l'explotació d'aquests recursos pels grans monopolis i els perills de contaminado i degradado del medí ambient.
del PSAN procediren a l'eiecció del «omite central i de 1 executiu Per bé que fins avui no es faran ofícfalment públics els components. a darrera hora hi hagué una filtrado deis noms deis membres del comité executiu
La Mista encara no és definitiva. ia que al moment de tancar Iedició no s'havia acabat la reunió del comité central L'executiu t indrá uns vint membres, que exerciran ta-direcció del partit de forma coMegiada. Fins ara no s'havien publ icat mai els noms del comité executiu del PSAN
Peí que hem pogut saber, és molt probable que la Mista del comité executiu estigoi formada per Paco Candela. Josep Huguet Francesc Codi-na, Josep Blasco, Teresa Lavérnia, Josep Guía, Eusebi Coromína. Xavier Mitjá, Pere Pugés, Llufs Llarinós. Francesc Artoía. Assumpta Buhígas. Vicenc García. Joan Tarabal, Jordi Monés. Félix Cucurull. Casimir Boi. M Mercé Margal, Antoni Royo i Bar-tomeu Buch.
Les ponéncies aprovades al llarg de la jornada foren «Moviment revoluc ionan deis joves». «Moviment o b r e r 1 p a r t i t » . «La l l u i t a d'alliberament a Europa» i «Análísi marxiste actual de la qüestió nacional». A mitja tarda es presenté a l'assemblea ('informe de l'executiu sortint. que versé sobre el creixe-men t de l p a r t i t d e s p r é s d e la convocatoria del congrés i les pers-pectives de cara a la consolidado a través de noves formes organitzati-ves. Avui tindran lloc a les 10 la sessió indepesdantista i la de cloenda al
e S A
es 3
A la sessió inaugural del Congrés, que va haver de ser retardada a causa de diverses amenaces de bombes i altres actes de provocado duts a terme per escamote feixistes, parlaren Jordi Arquer, fundador del Bloc Obrer i Camperol s i del Partit Obrer dTJnificacióyJS Marxista, Josep Soler i Vidal, ^ ~ ts. fundador del Partit Comunis- v>-' ¡ J ta Cátala durant la Dictadu- ( K ra de Primo de Rivera i ac- 1 tual militant del PSAN delsv ^ Paisos Catalans, l'escriptor ¿* - ^ Goncal Castello i l'escriptor i . ^ v. historiador Félix Cucurull, M també militant del PSAN deis Paisos Catalans.
El Secretarlat Local del Tarragonés informa també que qualsevol i n f o r m a ció complementaria sobre aquest Congrés o sobre els objectius, estrategia o llnia política del partit serán fornits a t o t e s aquelles persones que s'adre- ( cin a l'Apartat de Correus 334 de Tarragona.
Tele/eXpres -Martes, 28 de marzo de 1 9 7 8 - Página 4
Los días 1 y 2 en Valencia, y 8 y 9 en Barcelona
PSAN: Congreso para afianzar el independentismo catalán Con la celebración del congreso del Partit Socialista
d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans los próximos días uno y dos de abril en Valencia y ocho y nueve en Barcelona se dará un nuevo e importante paso en la simplificación de uno de los más confusos y desconocidos espacios políticos catalanes.
La celebración de este congreso en dos turnos sno en Valencia y otro en Barcelona, es ya expresión clara de uno de los objetivos de este partido la reivindicación de los Paisos Catalans como marco efectivo de su práctica política El PSAN ha desarrollado un importante papel en el debate sobre el concepto y la realidad social, cultural y política de los Paísos Catalans
La elección de Valencia como sede de la primera parte del congreso es también expresión de la implantación relativa del partido que vio disminuido de forma importante su peso específico en el Pnncipat tras la escisión de los militantes y dirigentes que formaron el M U M (Mo-viment d Unif icado Marxista)
En la actualidad el independentismo catalán cuenta con el PSAN el PSAN Provisional Esquerra Nacional el M U M el1
Front Nacional de Catalunya y Estat Cátala como organizaciones políticas que se reclaman de esta concepción además de un sm fin de grupusculos Según es comunmente aceptado por los observadores políticos hay una parte importante de la base de Esquerra Republicana de Catalunya que profesa también el independentismo pero no puede decirse lo mismo del partido
De los partidos citados sólo fcstai Cátala no se define como de izquierdas El grado de asunción del socialismo varía mucho
sin embargo, de unos a otros El PSAN se considera marxista-le-nimsta, aceptando como tal conceptos teóricos como el de la dictadura del proletariado y el papel de partido hegemónico a desarrollar por él mismo en el proceso revolucionario El Front Nacional de Catalunya empezó a aparecer como socialista durante la década de los sesenta después de haber ejercido una práctica resistente, consecuencia defensiva, de tipo esencialmente nacionalista Como decantación de su ala izquierda y del sector joven del PNC surgió en 1 9 6 8 - 6 9 el P S A N , el cual a su vez tuvo en 1 9 7 3 una escisión de tipo radical que tomó el nombre del PSAN-Provisional Esta escisión, poco numerosa, se diferencia sobre todo por la opción activista menos dada a intentar la fusión de su práctica política con la actividad cotidiana de la población
Conversaciones PTC-MUM
La escsión del PSAN que en 1 9 7 7 dio lugar al M U M significó el decantamiento de un importante sector de este partido hacia posiciones menos radicales en el aspecto del independentismo Entre el M U M y el PTC surgido a su vez de una escisión del PTE se llevan a cabo conversaciones de las que se espera que surja algún tipo de acuerdo relativo a su fusión
Joan Trabal, Jordi Moners y Xavier Bru de Salas bajo la bandera inde pendentista del PSAN. (Foto: Archivo.)
Por su parte, Esquerra Nacional es una minúscula agrupación formada en torno a Jordi Gil, que abandonó el PSC-C en 1 9 7 6 EN efectuó un llamamiento a principios del mes actual en el que propone la fusión de los dos PSAN y EN sólo a cambio de que su órgano de expresión «Tallaferro» pase a ser una de las publicaciones de la nueva formación, para la que propone que se adopte el nom
bre del PSAN
Esta parece ser una de las IO. tenciones del PSAU convertirse en el eje del indepe -dentismo de izquierdas, cosa qu t parecí posible tras la incorporación de Félix Cucurull, el abandono d" FNC por parte de sus dos figuras más prestigiosas los Cornudella padre e hijo, y el deslizamiento del M U M hacia actitudes menos radicales
BÍ v c c o — o
n ¡L, OD O-
»-5
S É Z (0 - a.
ú x oí i
i»
"5 ¿ c « ra J 1 1 o
•> 2 > <°
<
F 9 c "O
•£ c 3 «D.B « J3
£ 3 <B JD O) S
2 w = »
Ǥ3 a
°< §5 <
C '
3 CT 3
crt
ü o — V) ra o o 6 ü
£ * ó < 2 ® « « f £ •
> w o a> Q- g
¿J ?}• s £ 8 • o £ 2 c
(0 m 0) Q> n / i T > T I
• «¡ I
raz o. u -c "o
1
e o o o " (O Q)
ü ~ (0
• — o C " 3
CU O)
ffj c o • ili
l l l s • . o ^ . - S S
O 00 cu C . J I . 1 « 9
OJTJ C ,\S "¡X v> to j o <D 3 O •£; ro
C3-«f <0 t j o «> <-> - M - Í S - T ? 0 fe 5 c _ co a £ o
< (0 ™ w 3 OQ . -¡3 - 0 z< S -2 « ¿
c
JS Q. (o .12 O
§ s i < ; 0 0 «5 <D
I! ' fJiUlj fel</£xn.
g m m i
1 § ' I fe
2 m i £ I a ~ o É S 5 o
o «i 2 . Q - J U J O = - Ifl © M «©
I 2-5 o — ^ <D
= E » c O o •= H
IJI CTV
2 c a» o 5 fc- -PJ o o -> I» ~ "^ o> aJ I- ir> t CSOJ O -
«• r i 3 » • o-™
,r/$ «-v-?^
«II
m fifi ^5 :
c c fc — a? i o ' o » -- — «1 m S
o 5 c _
(0 * c 2
O ° E - 2 5
¿¿•o O c c 2 -o —
iiJU CJ — ™ (0 w i 5 ¿3 2 i i - ) O -> >
, .i a » «
5 o -̂ £ -> « — _ - 3 -•O <lí OJ-O
JiiJ «o 5 w —
i g<«-
• u a> «."
S Í 3 -JO > 1 3 5 .
^ ^ ¿ ^ II
v) C
J £ o a >
IJi » > " T 5 ü
JD ° co 3 .£ 3 (o .•= -a .5
L - > > L U X
COMUNICAT DE PREMSA DEL PSAN El Secretariat Local del Tar-
ragonés del Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans, prosseguint ia iníormació facilitada al comunicat de premsa publi-cat el passat dia 6 iniorma de la celebrado de la segona sessió del Congrés del nostre partit Aquesta va ser celebrada a Barcelona els dies 8 i 9 passats. El dissabte. dia 8, al matl foren aprovades les ponéncies "Moviment obrer i partit" "La lluita d'allibera-ment nacional a Europa", "El moviment revolucionan de joves" i Análisi marxista actual de la qüestió nacional". A la tarda del mateix dissab-t e van ser elegits els membres del nou Comité Central i del Comité Executiu, els noms deis components del qual van ser fets públics a la sessio de cloenda, que va teñir Uoc diumenge, dia 9, des-prés d'una sessió de debat in-dependentista, en el qual participaren representants de diversos partits independentis-tes d'altres nacions oprimides de l'Europa capitalista. Acaba la sessió de cloenda amb la lectura de les nombroses ad-hesions rebudes d'altres partits. independents i organit-zacions diverses, procedents deis Paisos Catalans i de tot el món, i amb els parlaments de tres independents: Josep María Llompart, per les Ules, Gon?al Castelló, peí País Valencia, i Jordi Carbonell, peí Principat.
Destaquem la composició del Comité Executiu elegit darrerament, que reflecteix la composició actual del partit, que. sense ser exclusivament obrer i camperol, sí que ho és majoritáriament a les comarques mes conscienciades i combatives deis Paisos Catalans: Teresa Alabérnia (tre-balladora). Prancesc Artola i aparellador), J o s e p Lluís Blasco (professor irntversitat), Assumpta Bohigues (A.T.S.h Casimir Boi (pagés). Francesc Candela (advocat), Francesc Codina tensenyant). Eusebi Coromina (periodista), Félix Cucuruil (escriptor). Vicenc. García 'treballador de ia fusta ; . Josep Guia i professor universitat), J o s e p Huguet (mestre d'escola prof essio-nal) Lluís Llerinós (mecá-nicl. Caries Llorca (pilot). María Mercé Marcal (ense-nvanti Xavier Mit'já. (treba-
lladon Jordi Moners (historiador! Pere Pugés'í: urbanista ' Joan Tarabal (llibreter).
Jueves, 13 de Abril de
fin <Vrt,OD «^ PvVlOüV.
El PSAN va cloure ahir el I Congrés
AVVÍÍ
El PSAN clogué diumenge al migdia el seu I Congrés amb la proclamació per primera vegada deis membres del nou comité executiu, els noms del qual ja avanpávem de forma oficiosa en l'edició de diumenge.
En relació amb la llista donada peí nostre dian diumenge passat. només cal destacar un canvi en la composició del comité executiu del PSAN la de Caries Llorca en lloc d'Antoni Royo
De is v i n t c o m p o n e n t s de lexecutiu, la mitjana d'edat supera per poc els trenta anys. i representen de forma forca equilibrada les dife-rents comarques de Catalunya i el País Valencia és destacable no obs-tant aixo I absencia de representants de les liles
Diumenge al fnati dues sessions aglutinaren linteres i locupació deis congressistes la so6sio independen-t.sta i la de cloenda En la primera pronunciaren parlaments represéntate del partits bascos EIA i HASI. de i Esquerra Catalana deis Treballa-oors (Catalunya Nord) del Consello Nacional Asturiano aixi com Josep
Guia peí PSAN. i Jordi Carbonell Uns i altres abordaren el procés d alliberament de les diverses nacions oprimides d'Europa i la critica del pojecte de la Constitucio que s elabora a l'Estat espanyol Per la sevc part Jordi Carbonell valora rml positivament aquesta sessió
En la sessió de cloenda presidia la mesa, juntament amb membres del PSAN. Josep Solé Vidal, fundador del Partit Comunista Cátala i del PSUC Josep Hugue* hi presenta un informe de lexecutiu sobre el procés politic a mvell d'Estat i Lluís Líennos i Xavier Mitjá abordaren el moviment obrer ais Paisos Catalans i la neces-sitat que aquí es crein sindicats na-cíonals
També pronunciaren parlaments Josep M L lompar t de les lües Goncal Castelló de' País Valencia > Jordi Carbonell
- ¿f&nco &t3L»(9'<fl£)(U-H->l)
1978 / ' ?<^l*l LU-H-n)
- t<ewt* &£&« feo 3-}$)
P 'O^t ote Bc^tatcia^v féf+f"}! - ¿ e JO, h tk - Pr-c V - 1 Ca «->
t z
TÍ * **
Barce
lona
Conce
ntració
rep
ublica
na Po
c mes
d un c
entena
r de p
erso
nes
es co
ncen
traren
ahir
. a d
os qu
arts d
e vuit
del ve
spre,
a la p
laca
del R
eí de
Barce
lona
respon
ent a
la con
vocato
ria feta
pels
part
its OC
E-BR
. AC
CUM.
POUM
, LCR
. MCC
. OIC
i
PSAN
am
b mo
tlu
de l'an
iversa
n de
la pro
clama
do de
la seg
ona R
epúblic
a act
e que
havia e
s tat
expllci
tament
proh
iblt
Despr
és qu
e un
deis
concen
tráis
demané
s. a t
ravés
d un m
egáfon
la
signat
ura d
'un d
ocume
nt en
pro d
e la
llibert
at d'A
lvar V
alls C
aries
Sas
tre. J
osep
Lluis
Pérez
i Mo
ntserr
at Ta
rrago,
un co
ntingen
t de f
orces
an-
tlavalo
ts s'a
costá
i Insta
els m
anifes
tan
ts a d
issold
re's
Despr
és du
na
breu c
onvers
a, en
qué e
ls ma
nifes-
tant3
dema
naren
que s
e'ls de
lxés f
er nom
és un
parla
ment
per ta
l de d
escon
vocar
els pr
esents
I dava
nt la
negat
iva d
e la t
orca p
ública
, els
con-
centra
ts es
van di
spersa
r Am
b tot
. alg
uns q
rups p
roferi
ren cr
its con
tra
la mo
narqu
ía pel
s carr
ers qu
e envo
l-ten
la p
laca
del R
eí. sen
se qu
e en
cap m
omen
t s'arr
ibés a
prod
uir c
ap cár
rega
Algune
s mfor
macio
ns par
iaven
de que
ni ha
vien t
res de
tinguts
O > DO
T£T/_/ :
hx lF
'.:'
A/3£i
S /5 A
4«M¿
L'apro
vació per la c
omissi
ó Con
stituc
ional del Cong
rés de
l'ar
ticle 1
1 refe
rent ais
dre
ts polí
tics dei
s jov
es,con
stata una ve
gada mes
la s
ituaci
6 pol
ítica en
que est
á inm
ers el
nost
re País
. Els
jove
s maj
ors de
lfc a
ny? j
a ten
ira dr
ets po
lítics
,pero no maj
oria d'e
dat,ar
a un jo
-ve de
16 a
nys po
drá se
r alc
alde o d
iputat
,pero ne
cessit
ará el p
ermis pa
tern per
a po
der
surti
r de caéa
.La discriminado
de qu
e som
objec
te,arr
iba a as
pectes
com a
quest,
que qu
asi ri
diculs
,malgr
at s
e'ns vul
lga comp
arar amb
altre
s pals
os eu
ropeus.
Tot ai
xó co
m a con
seqüen
cia del pr
edomin
i de les fo
rces pos
tfranq
uistes
UCD
i AP,pre-
domini
manif
estat ta;n
bé en as
pectes
tan im
portan
ts com el
no re
coneix
iment del dr
et
a l'a
utod t
erminado o
com el
muntag
e de pre-
atonom
ies sens
e con
tingut
,i tot ai
xó am
b la co
mplici
tat i
mplíci
ta de
les fo
rces par
lament
arles "d
'oposi
ció" q
ue ha
n acep
tat
aquest
a pol
ítica,
o bé
en aq
uest cas
concr
et han ab
andona
t les
mobil
itzaci
ons popu
lara
'.: n
r les
reivi
ndicac
ions al ma
rc pa
rlamentari.
Per tot ai
xó les JS
AN de
is Pa
isos Cat
alans fe
m avi
nent
la nos
tra pr
opesta
al ni
ateix
temps qu
e pro
seguim
la llu
ita pe
r tal
de covs
cienci
ar i
mobil
itzar ais jove
s fins
l'a
conaec
ució
del re
coneix
iment de
la maj
oria d'e
dat j
urídic
a equ
iparad
a a
la maj
oria
íéaat
labora
l.
J r -1. i*
Sobre la Constitució **»-, ¿j£« f* • H^
Nova campanya d'uns quants partits d'esquerra
Sis organitzacions polit iques de l'esquerra no parlamentaria. PSAN. LCR. MCC, OCE-BR, OIC i PCT, van presentar ahir a Barcelona les línies duna campanya de mobil i tzacions sobre la Constitució que vol ser complementaria de la de l'Entesa.
a f e d e r a r - s e sense necessitat d autorització per part de les Corts (supressió de l'art 130):
Garantía de dret al divorci. Iliure acces de les dones ais mitjans de control de la natalitat i la interrupció de I embarás a carree de la Segure-tat Social.
D r e t s s i n d i c á i s . I l iber tats democrátiques per ais soldats. mili-tars i funcionaris;
Que la forma d'Estat sigui sot-mesa a plebiscit popular separada-ment amb la pregunta: monarquía o república?
Els grups promotors teñen la in-tenció d'organitzar un gran acte central a Barcelona a mitjan abril i con-cloure la campanya a final del mes vinent
La c a m p a n y a c o n s i s t i r á basicament a promoure actes popu-lars a comarques i recollir unes cent cmquanta mil signatures per a un document en qué es reclamen, entre aUffifeeSteiPunts següents: t r^Éi-P
t a ^ T c o i tcorporació al text constitucional del dre! a lautodeterminació de les '". ons de I Estat espanyol;
O H P Estatut de Catalunya siguí elabora! oer un Parlament de Catalunya, elegit amb aquesta fmalitat. i Diebiscit peí pob lé cáta la a b a n s a anar a Madrid.
Que íes liéis e laborades pels Parlaments autónoms no puguin ser vetades peí govern de I'Estat (supressió de i art 1431.
El dret deis territons autónoms
O-
«o °
c • - co CQ C
— CO
.2*5 ¡« c co
— 0 iÜ T3
lííl 3 I 2
0 cr g u fl "S 2 01 - <B 2 .
2 5 ° mi* sil* k • S ° | J 8 »
o - 2 • 2 i a is « 5 = 5 — .O JO E « — ° S <ft *° — 10 SI XJ ai £
¿12
É o — o a
¡ifi a s . oí ¿ o c 2
8 * 1 1 E 2
ííl M?
II! i !Ü
c • m t> "O
o i»
f! Ü5
I i f £ sí > £-o c * ra O. > (o ro
ra A F
Z O O
< 5- c
a E I _ 0) CT
0) r «i
• (t a) o y í
11 5 I
O o
i? a. a> £ 3 « -
to T3
o £ u
(0 F a t JÍ io o i: a) o — — • ra § ai tñ — LU O C •— — <B
r¡ a) o ra
isl
•1 nj -
s¡ <¡j 0)
Ó! •o
a |
;1
<D • ?
e 'o m m E °-_ w <o Q>
* 2
a
|
8 o 0-2
ilii iiJl
<D
5 °
c i SI
E <0
c 2 a
(̂ a " 2 2 9
— e <o •
o -•c o o
2 . _ ñ
» « : 2 1 ¿ 8 < i « 2 .
C i3
L¿/fig^TAT SEIS vJOfrLrtgS
Els Joglars
Es proposa l'abolició d'un article del codi militar
El grup par lamentar i Socialistes d e Catalunya ha decidit presentar una proposició de lleí de derogació de l'article sisé del Codi de Justicia Militar, que ha atectat. d u n a manera especial a m b el seu apartat 2. el pro-ees militar en qué van ser condem-nats a dos anys de presó quatre deis m e m b r e s del grup teatral Els J o glars. Ho fará Eduard Martin en el pie del Congrés demá dimecres.
L'article esmentat fa referencia a la competencia d'aquesta jurisdic-ció. per rao del delicte. en causes com les que han condemnat els quatre actors
Adhesió a la denuncia Catorze partits polítics i organitza
c i o n s c i v i q u e s h a n s i g n a t a mstáncies del comité de solidaritat a m b Els Joglars un document d adhesió a la denuncia que els advocáis que en van fer la defensa han presentat contra el capitá general de la IV Regió Militar i el seu general auditor, pef un suposat delicte de false-tat en document públic.
Han signat l'adhesió el PTC. Convenció Republicana. Partít Sindicalista. M U M . PSAN Provisional. EN. Se-Cretariat de I Assemblea de Catalunya. PSAN Familiars i Amics de Presos Polítics. FNC. OCE ( B R l M C C .
PSC, JRC.
Col-lectius Qbrers En Lluita.
Manifestació frustrada a Badalona
La manifestació que havien convo-cat les Associacions de Veins, les centráis sindicáis i els partits polítics de Badalona per a dissabte al cap-vespre per reivindicar la ll ibertat d expressió i l'alliberament d'EIs Joglars. no va ser possible fer-la a causa de la presencia de la policía. Re-c o r d e m q u e el g o v e r n a d o r c iv i l l'havia prohibida.
Cap a les set de la tarda, unes set-centes persones es van concentrar a la plaga Pep Ventura per iniciar la manifestació. pero, malgrat que vam fer avinent a la policía el carácter pa-cific de l'acte. la manifestació no va ser possible i els manifestants es dis-solgueren.
La comissió de partits polítics ens manifesté la seva protesta per la prohibido d'un acte que és un dret polí-« tic. i van dir que des d'ara. a mes de reivindicar la llibertat d'expressió. caldrá continuar reivindícant la llibertat de manifestació. informa Enríe Giralt.
(aireo (SJÜL(A^\
C/J
(/> o
a X
- o
re
2
O)
c ° • r* 03 *"— 55 N 5/5 q> •—.
• • fl-oM B o O S£¡¿£ O b «55 •» tu
w c-d -i-
üíjj
!iii¡
I 1*11 m íflfi
n Ü « i
fifi te s
is t; 9 * '2 o " | l ll| «i
C j IB
v. t Ü CQ ^ C C8
ül
J|tí ^ c u -
¿5 3
P I? ill 818 i 5 *.
1
1)1 AbA bS SANT JOKOI
CRIDA DAVANT LA Í-ESTIVITAT DE SANT JORD1
Per al proper dia de Sant jordi, els partits democrática 1 d'arrels populars criden tots els ciutadans tarragonins a assistir ais actes commemora-tlus que se celebraran.
Cal que, un cop mes, el poblé de Tarragona manifesti les seves aspiracions d'aconseguir les plenes lllbertats que comporten per a nosaltres les elec clons al Parlament de Catalunya, l'Estatut d'Autonomia 1 una Constitució Democrática.
Per aixó, senadors de lTSn-tesa deis Catalans, represen-tants de la demarcado electoral de Tarragona, ens parlaran i expressaran el que el poblé de Catalunya desitja.
Siguem conscients que la participado de tot el poblé és imprescindible per a conse-guir-ho.
Per aixó sóu convocáis tots, diumenge vinent, a la una del migdia, a la Rambla.
Convergencia Democrática ae Catalunya, Estat Cátala, Esquerra Republicana de Catalunya, Lliga Comunista Revolucionaria, Moviment Comu-
CATALANS
tól CATALANS
tól DEMÁ DIADA DE ST. JORDI
Ela que aatam par l'ALLIBERA-MENT NACIONAL ana trobaram a traa quarta da dotza (11.45) a la Placa da la Catedral.
lili Per participar tots junts a la Concentrado de la Pea. de St. Jaume
PSAN FNC
Per participar tots junts a la Concentrado de la Pea. de St. Jaume
PSAN
(22-<r-W) < ANEM-Hi TOTS! * " " - " • • " " l
6 "Diario Español" IA-WC^*-*^
<:, - i v - WYIt
25 h*ABRIL ¡El domingo tf-h~!%
CONMEMORACIÓN i DE LA BATALLA DE
ALMANSA VALENCIA i De nuestra redacción.) El próximo domingo a las cinco de
I ..i tarde en la plaza deis Furs. junto :i las torres de Serranos tendrá lu-
í jai un acto unitario convocado por !* partidos politicos. en conmemora -ción del 25 de abril, fecha en la que . n 1707 perdimos, con la batalla de Almansa. los fueros valencianos.
Dicho acto que ya ha sido autorizado tendrá una duración de unas tres horas y en el intervendrán en una serie de breves parlamentos, Alfons Cucó. Francisca Llopis Escriba. Josep Guía. V'icent Alvarez. Caries Dole. Joan Pastor Vicent Ventura. Garrigo Marzal. Octavio Soler. Emérit Bono. Luis Font de Mora v Caries Martínez Llaneza.
Entre dichas intervenciones actuara una serie de grupos folklóricos valencianos y al final se dará lectura a
I un parlamento unitario. Los partidos organizadores, que ayer
í tarde celebraron una reunión para preparar '.:\ celebración del acto son: UDPV PDLPV. PSP. del PV, PSOE. PSPV PSAN PSUPV. OIC. MCPV. PCT PTE. ORT. LCR. AC. UC. OCE •BRi PCPV v PCV.
LíU J'.'Wi nC^o^A,
.^•2/ twanyp 'oy*0¿q trpwwy
El mitin de mañana J^H'ftO^ &**»***.**)
EL P.S.O.E. NO PARTICIPA Y EL NO LO HA CONFIRMADO
P.C.P.V.
VALENCIA (De nuestra redacción.) Mañana domingo, a las cinco de la
tarde en la Placa deis Furs, tras las Torres de Serranos, tendrá lugar un festival-mitin en conmemoración del 25 de abril de 1707, fecha de la pérdida de la batalla de Al mansa y con ella de los Fuero*.
La mesa de partidos organizadora de ; acto, cuya relación en principio st facilitó, ha sufrido alguna importante modificación, al no participar ya en la misma el partido mayorita-rio. el PSOE, y no haber confirmado su participación en el acto, todavía el PCPV
Por lo que al PSOE respecta, el hecho de que se haya «descolgado» de la convocatoria, ha sido explicado del siguiente modo por un portavoz: «El PSOE asume plenamente la historia
del País Valenciano, pero este es momento de centrar los esfuerzos en el apoyo al Consell, y en la medida en que no era éste claramente el objetivo del acto del domingo entendemos que puede distraer a la opinión pública de ese esfuerzo y, por ello se convierte en un modo de hacer el juego a la derecha más reaccionaria».
En cuanto a las intervenciones programadas para el acto, y que alternarán con la actuación de grupos y cantantes del País Valenciano, son las siguientes: Sebriá Molinero (AC): Igna-ci Alvarez (MCPV); Víctor Fuentes (PSP); Alfons Cucó (PSPV): Ramón Novella (PCT); Domenech Serneguet (PSUPV); Empar Sarabia (PSAN): Víctor Serrano (PTE-PV); Josep Vanó (LCR): Vicent Alvarez (OIC) y Joaquín Garrido 1UCE1.
• El martes, 25 de abril, a las ocho de la tarde, y organizados por una serie de partidos de izquierda e independientes, tendrán lugar simultáneamente 18 actos conmemorativos de la derrota de Almansa. en i diferentes comarcas del PV. Por lo que respecta a Valencia ciudad, en el Centro Escolar y Mercantil se celebrará un acto, en el que intervendrán Vicent Ventura y Josep Vicent Marqués, ambos inde p en di en tes y Caries Dole (MCPV). Hortensia Mariones (PSAN). Vicent Alvarez (DIC^ y Ramón Novella (PCT). El lema del mitin es «L'Esquerra del PV per les llibertats i el soeíalisme».
ACTOS CONMEMORATIVOS DE LA BATALLA DE ALMANSA
El próximo dio 25, en el que se sumpliró el doscientos setenta y un aniversario de la oatallo de Almansa, se celebrará en el Centro Escolar y Mercantil (C. E M.), uno reunión, en lo que Intervendrán diversos políticos pora hablar ba|o e! lema común de «L'esquerro del País Valencia per les lllbertató na-cionals el social isme». y en el que intervendrán Vlcent Ventura, José Vicente Marqués, Hortensia Moviones, Corles Dols y Ramón Nove-
lla. El octo esto organizado conjuntamente por los partidos e x t r a p a r lamentarlos M C. P V„ O. I. C P. S. A N. y P. C. T.
Con anterioridad a dicho acto está previsto celebrar otro de 10 plazo Deis Furs. |un to a las torres de Serrano, a partir de las ainco de la tarde.
A dicho acto, alternando con la actuación de grupos y cantantes del País Valencia, tienen previsto hablar: Sebrlá Molinero (A. C). Ignacl Alva-rez (M. C. P. V.). Víctor Fuentes (P. S. P.). Alfons Cucó ¡ (P. S. P. V.). Ramón Novetla ¡ fP. C. T.). Domenec Serne-guet (P S. U. P. V.). Empar Soroblo (P. S. A. N.). Víctor Serrano (P T E. P. V.). Josep Vanó (L C. R.), Vksent Alva-rez (O. E. C). Jooqulm Garrido (U. C). Por otra porte, todos estos partidos presentarán un comunicado unitario a través de un portavoz independiente, que se espero que sea Eliseu Cllment El P. C. P. V tiene pendiente su confirmación en este acto.
z o
rj-O ¿2 ! ' UJ
z o u
wu Q
<
•¿vi
< <
Ul Q
• O ü t f
t i l gil Z~< Bsa
¡tal
SfeJ
><..
ísSSSS «•a SS —n 3 =2 >•< « u
o te °- 1 5 m h « Z
v> ,-í <¡ o
c
rt S Si O-i— *»
«s Sffsí ** w H «* • y
| l if>|g c<sS> gfcZa.
§5
!;:t!íp
\ü%uh mmu^^m iMflrcXffl ^ ¿ c
fiS: £ í«g -£•311),. c
"3 p o¡ ftrj .2
t i 0 4 J w . 0 3i C O o
• . , » . * » !
« A C
Sl i | l j i 8 |
. 3 «j E es w "c
" S j f J ? £ 5 ~ > ü -X —i C w
^lUPnillia 8séíf 3 P fl c^c
3111*1*111 «ifilioif*
£fí „ -S t eS.-2¿oS r1 >* o í * - * - 3 * - * *•»£
:«¡il MU >. •
I i ? 6 , •sScS- g c c § S
j'iít ¡flp á&s,s3
Mitin de la Izquierda
Nacionalista (2$~¿¡j VALENCIA. (De nuestra redacción. 1 Unas dos mil personas se congre
garon en ia tarde del domingo, desdo las cinco y por espacio de tres horas en el festival —mitin que convocado por quince partidos de izquierda, entre ellos dos parlamentarios, el PCPV y el PSP—. tuvo lugar en la plaza deis Furs.
El acto que transcurrió en un clima I de entusiasmo nacionalista, con abun-1 dancia de banderas, había sido convocado en conmemoración de ia Batalla de Almansa, en la que la derro-
I ta valenciana supuso la pérdida de los Fueros, en 1707.
Efectuaron breves intervenciones los representantes designados por las distintas organizaciones que participa-
; ban. y se escucharon por el circuito I de altavoces numerosas interpretaciones valencianas, con la intervención, er, directo, entrp otros, de Lluis El Sifoner.
No se registraron incidentes de ningún tipo y en casi todos los parlamentos estuvo presente el recuerdo a Mi-quel Grau. asesinado en Alicante por ladrillo cuando fijaba carteles anunciando y convocando el 9 d'Octubre
El Consell fue valorado en líneas generales como un paso adelante y se subrayó que su papel fundamental es el de lograr traer la plena autonomía, con la convocatoria de unas elecciones a un parlamento del País Valenciano, para la redacción del Estatuí.
Terminado el festival-mitin, cuyo parlamento unitario fue leido por Lluis Font de Mora, en su calidad de independiente, al haberse desvinculado del PSP, tras los acuerdos de este partido para fusionarse con el PSOE, gran parte de los participantes se trasladó en manifestación, dando gritos de País Valencia,-País Valencia hasta la piara del Caudillo, donde una senyera de cuatro barras sin azul, fue izada en un mástil de los de la feria del libro. Dichas banderas sin franjas, como se recordará, habian sido ordenadas retirar por el alcalde, en la víspera de la inauguración de la feria.
25 D A B R I L (271 iMVERSARl DE LA DERROTA D'ALMANSA)
Es celebren actes commemoratius a Vinaroc, Borriana, La Valí d'Uixó, Almenara, Sagunt, Vilamarxant, Pedralba, Bunyol, On-tinyent, Sueca, Gandía, Vallada, Denia, Ebi, Muro d'Alcoi, Beni-
dorm, Alacant, Monover, Ebt...
Avui, a VALENCIA, es celebrará un acte alt lócala del CENTRE ESCOLAR I MERCANTIL (CEM) Paaeig Pintor Jote Pina», n.» 7.
7'30 de la vesprada
Intervindrán:
Vicent Ventura Josep V icen t Marques Hor tens ia Mariones (PSAN) Caries Dole (MCPV) Vicen t Alvares (OEC) R a m ó n Nove l l a <PCT)
Es fará un recital de poemes «obre la resistencia nacional del País Valencia.
90
I
*4
X c e T
25DABRIL 271 ANIVERSARIO DE
LA DERROTA D'AIMANSA Avui es celebren actes commemoratius en Borriana, la
Valí d'Uixó, Almenara, Sagunt, Vilamarxant, Pedralba, Valencia, Bunyol, Ontinyent, Sueca,- Gandía, Denia, Ibi, Muro d'Alcoi, Benidorm. Vallada, Monover...
A Alacant es celebrará un acte al local Club d'Amics de la UNESCO, carrer Pintor Murillo, 37, a las 8 de la vesprada.
INTERVENDRÁN:
¡GNACI ALVAREZ (MCPV) ÁNGEL FERRERO (PSAN)
RAFAEL VERDU (PCT) !
«o
%
c/5
c/3
Los acontecimientos desencadenados por la emisión (Hora 16», de TV. E., que tuvieron logar durante al fin da semana han hacho sabir considerablemente la temperatura y la actividad política, moviendo a loa más importantes partidos | realizar declaraciones y manifiestos sobra la polémica cuestión do la personalidad valenciana. Seguidamente informamos con detalle da toda esta actividad, nacida en la tarde de ayer. ayer.
• SOCIALISTAS AL HABLA
Los secretarios generales del PSOE. PSP-PV y PSPV (en convergencia) Joan Pastor, Víctor Fuentes y Alfons Cucó, convocaron ayer tarde una rueda de prensa sobre la polémica valenciano-catalán y las diversas reacciones que se han producido a raíz del programa televisivo «Hora 15* del pasado viernes.
Joan Pastor comenzó mostrando su sorpresa por las reacciones experimentadas «por una simple emisión de televisión -dijo— en la que unas persones opinan libremente sobre un tema determinado, cuando precisamente eso, la libertad de expresión, es una de las premisas más fundamentales de la democracia... Quisiera recordar a tal fin la forma en que la clase dominante, la que ahora capitaliza la reacción, ha manejado los medios de comunicación durante los tiempos de la dictadura».
«Nos oponemos - d i j o - a que nadie instrumentalice una emisión de televisión para atacar la democracia y las instituciones del País Valenciano, y que lo hagan precisamente hombres, demócratas autonomistas valencianos de ultime hora, que no se han distinguido precisamente por la defensa de lo valenciano durante la dictadura, luchando contra el centralismo, como tantos demócratas, que, éstos si, han logrado los avances actuales y el reconocimiento de las Instituciones del PV. Queremos advertir del peligro de los intentos de manipular unos sentimientos, que nos parecen lícitos, por otra parte, para atacar a la democracia y a nuestras instituciones del Consell y el Plenari de Parlámentaris. les únicas democráticas y representativas».
• LENGUA Y BANDERA
Se le pidió al secretario general deiP-SOE del PV que se definiera claramente sobre si la lengua valenciana es lo mismo que la catalana e insistió en que tienen el mismo tronco, añadiendo que no se habla igual en el Ampurdán que en Aicoy. Se le cuestionó a continuación hasta cuándo permaneceremos sin definiciones claras en la cuestión de la bandera y la lengua y contestó que el Consell deberá atacar ambas cuestiones meramente científicas, para lo cual tendrá que movilizar sesiones de trabajo serias.
Cucó añadió que las mismas diferencias lingüisticas hay entre un señor de Banyoles y otro de Orba que entre uno de Milán y otro de Palermo, con la diferencia de que a los italianos se les ha ensenado en la escuela en su lengua y a nosotros no. Dijo que en 10 anos de normalización lingüistica quederá zanjado el problema y se preguntó «¿qué somos los que llevamos 20 años luchando por lo valenciano si estos señores que se manifiestan se dicen valencianistas y luego vemos que son los chicos de CEDAOE?
A Pastor le preguntó si el PSOE iba a pedir la dimisión de Carrau y Ramón Izquierdo y respondió que ignoraba qué medios tiene un partido para pedir dimisiones.
• PCPV: «LA REACCIÓN CONTRA «HORA 15». UN PRETEXTO»
El Partido Comunista del Pais Valenciano (PCPV) denuncia en un comunicado «los intentos de instrumentalización» y «manipulación» que «a costa de los legítimos deseos de identidad del pueblo valenciano-sé están Nevando a cabo por grupos pretendidamente valencianistas pero paradójicamente respaldados por fuerzas ultraderechistas y autoridades locales, heredadas de la época franquista».
Dice más adelante que «la reacción contra el programa televisivo «Hora 15» no ha sido más que un pretexto para desencadenar un clima de violencia, -agresiones y fanatismo irracional, todo elle-acompañado por le desfachatez de los señores Ramón Izquierdo y Carrau Leo-narre, que han pretendido utilizar desde sus puestos de alcalde y presidente de la Diputación de Valencia estos hechos como un medio para recuperar imagen y re-presematividad ante el pueblo valenciano»
Añade seguidamente el PCPV que «sin embargo, la realidad de su gestión antidemocrática de espaldas a nuestro pueblo, su complicidad con la opresión y el abandono de la lengua y la cultura del País Valenciano, exacerbada al máximo por el centralismo de la pasada dictadura, y su falta de representatividad democrática, los descalifica moralmente para arrogarse el papel de dofensores de los intereses valencianos. Y menos aún «ante las mas altas instnacias del Estado y el Gobierno», hacia las cuales den mantenido durante lustros una actitud servil y favorecedora de la opresión centralista».
Considera el PCPV que estos'hechos «ponen de manifiesto la intolerancia cívica y la irracionalidad política a que conduce un pretendido valencianismo anclado en un regionalismo folklórico y trasnochado».
Sólo —señala— en el marco de las libertades democráticas será posible dirimir la> lógicas y justas diferencias que se han entre los valencianos
«Es el momento —indica— de denunciar las actitudes que tienden a sabotear y desautorizar la 'única institución democrática con que contamos los valencianos: el Consell» que es el instrumento para conseguir la Autonomía y que «la personalidad, la lengua y la cultu- | ra del pueblo valenciano alcancen la plena recuperación y normalización»
• PSAN: LA REACCIÓN. CONTRA LA LIBERTAD DE EXPRESIÓN
El partido catalanista PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Pai-sos Catalán*) señala que «la derecha reaccionaria de la ciudad de Valencia pasa de nuevo a la acción, al ataque contra todo lo que es libertad de expresión», «contra todo lo que es democracia». El PSAN advierte de que «no claudicará ante estas campañas en las que participan conocidos elementos de" organizaciones fascistas» e indica «Els feixistes no pas-saran al Pais Valencia. El poblé no impedirá».
%
<fe n que en una sociedad
democrática no es puede Impedir que una peleona «lleve aue Investigacio-nea hacia el terreno mas alucinante o mea razonable que quiere» y también
que si Cataluña tiene una institución preautonómica responderá a la fe y a la confianza depositada en ella». Refiriéndose e la emisión de «Hora 15» alabó la posición del señor San Valero, diciendo que eran muy sensatas al distinguir historia de politice.
Se preguntó seguidamente por upa tesis política, la de los Palsos Catalana, que es política y es defendida por un partido, que propugna un ente suprarregional. «¿Tiene algún inconveniente el Consell en aclarar a esas persones que por desgracia se levantan con duda* en aclararles le cuestión 7».
«En absoluto —dijo el presidente—. Voy a contestar esa pregunta Interpretando cabalmente todas mis referencias a España que algunos han encontrado reiteradas. Esa tesis que usted ha expuesto en lo político se contrapone precisamente con la idea de España. Y hemos dicho en Alicante que el Consell no es manto de separatismos. Hemos dicho que España y País Valenciano no sólo son compatibles sino enriquecedores mutuamente. Y hemos dicho cosas similares. En esas declaraciones se puede encontrar toda la respuesta que tranquilice a cualquiera que conozca esa tesis política».
—¿Esas personas —se preguntór se podrán levantar mañana con la tranquilidad de que el Consell no va a propugnar la tesis de los Países Catalanes?
—Con la misma tranquilidad —dijo el presidente— que podían tener el día 11 de abril después del nacimiento del Consell, si sabían Interpretar las declaraciones del Consell, contraponiéndolas a las tesis dé los Pefses Catalanes. Lo que no se puede hacer es leer una cosa y sacar una interpretación de otra lectura. SI el Consell ha afirmado continuamente la idee de Espeña no es por deepersonalizar al pueblo valenciano cayendo en. una trampa de creer que el españolismo aea antagónico con el valencianismo, sino por darle un marco a la autonomía valenciana, propia en el Estado español. Ustedes saben perfectamente que la tesis propugnada con ese teoría de los Países Catalanes no pro-«Kigna un Estado español. Usted sabe que entra en otro marco que yo. como presidente no quisiera juzgar proyectos políticos ajenos porque insisto en la defensa de una sociedad democrática, pero mis declaraciones como presidente son taxativos al respecto.' Insisto en que se entiendan les referencias que hemos hecho a España como una respuesta contradictoria, antagónica y condenatoria a cualquier creación de un estado distinto al Estado Español.
•I
3. POLÍTICA INTERNACIONAL Impulsar la lluita de tots els pobles £fc-t-?t)
Des deis Paisos Catalans es mira amb molta simpatía i interés la lluita del poblé base peí seu allibera-•nent nacional i social: com mireu vo-saltres la lluita del poblé cátala?
-Es evident que les nactonaiitats oprimides de l'Estat espanyol des de sempre. históricament, han mantin-gut uns lligams diguem-ne senti-mentals en la seva lluita contra el centralisme. En les reiVindicaciqns naciqnals, nosaltres ens sentim molt solidaris de la lluita del poblé cátala, igual com de la del poblé gallee, perqué son els casos mes clara de reivindicació nacional dins l'Estat espanyol. Pero també ens sentim so-l idaris de les lluites del poblé castellé, del poblé íléones, del poblé andalús, del poblé extremeny, perqué en definitiva la lluita de la classe trebaliadora i del poblé centra els monopoiis i el centralisme es la mateixa.
Es evident que els lligams exis-tents entre les nacionalitats que llui-ten per les seves justes aspiracions son mes forto, pero hem de pensar
que es la lluita de tots els pobles de l'Estat la que hem de consolidar i i m p u l s a r , p e r q u é l'internacionalisme proletari no que-di tan sois en paraules sino que es materialitzi d'alguna manera en la vida práctica.
Reiacions amb PSAN, PSAN-piFNC
Amb quins partits deis Paisos Catalans manteniu reiacions?
-En aquesto momento les nostres relaciona se centren en els dos PSAN, un a través de la Carta de Brest (PSAN-provisional) i l'altre a nivell bilateral (PSAN). Vam «asistir també al Congrés del Front Nacional de Catalunya
La nostra política internacional s'adreca a teñir reiacions preferent-ment amb els partits que, amb una óptica socialista i revolucionarla, mantinguin posición» mee clara-ment indepeneentistes o que d'alguna-manera reafirrmn la nacio-nalitat davant un Estat centralista.
Referédum per Lemoniz -Una darrera pregunta té la vull
fer sobre un tema de molta actuali-tat. Quina és la vóstra posició perto-cant a la central nuctear de Lemoniz?
-Nosaltres no entrem en el debat sobre qué cal fer amb Lemoniz en concret. El que proposem es que s'organitzi un debat nacional sobre l'energia i que aquest debat inclogui l'energia nuclear. Es fonamental posar fi a la política d'imposicions. Deaprés del debat popular, creiem que hauria d'arribar-se a un referéndum sobre les forme* d'energia I, en concret, sobre la qüestió central nuclear, si -central nuclear, no».
Tenint en compte que estem per-lant d'energia nuctear en concret, (Tuna central nuclear que está situada en un lloc on, segons molts técnica, és perillosa, demanem que s'escolti lliurement les dues opcions i que el poblé tingui capacitat per a eacouir luna o ratea.
mes forto, pero hem de pensar nalitat davant un Estat centralista. Antoni Reig
Letamendia, la veu deis margináis. " | - 5 - ^ 8
Ort2i Letamendia. representant d'Euskadiko-Ezkerra. va parlar en nom d'un sector molt determinat del poblé .base pero també va manifestar la voluntat de ser la veu de tota l'esquerra extraparlamentária i de tots els marginats socials. Va defen-sar en pr imer lloc el dret d'autodeterminació i es va declarar partidari de la independencia d'Euskadi
Letamendia es va adrecar espe-cialment ais socialistes i els va manifestar la seva creenca que les forces del passat havien gravitat sobre la ponencia. Va rebutjar Tactual text constitucional i va prorrietre secundar totes les esmenes progressistes. Va dir. que si bé el rei no era el monarca del feixisme sí que era el del reformisme. que permeUa la conti-nuitat de la situació En un to d advertencia demana que siguin retiráis del text consjitucional els obs-tacles que impedeixen una polieia autónoma per a Euskadi. el dret a l autodeterminacio i la poesibilitat
d arribar a un Estat socialista Final-ment es va acomiadar recordantes paraules del Txiki abans de ser afu-sellar «Mañana cuando yo muera no . me vengáis a llorar, no estaré bajo la
tierra, soy viento de libertad»
Per fi va intervenir el representant cel partit socialista d Aragó. Gastón Sanz que va fer un discurs un xic contradictor! d n a t que si per una banda v? presentar moltes ob|ec-cions. a: final va acabar acceptant-ho quasi iot ' donant el seu'suport al proiocté. La principal objecció fou que s'hr acceptessin autonomíes de ca egona diferent
País Base AS-ír-72
L'esquerra abertzale unida en coalició
Els partits de l'esquerra abertzale, llevat d'ElA, han pre-sentat a Alsásua la coalició electoral Herri Batasuna (Uni-tat Popular), que és fruit deis desigs d'unitat que s'han manifestat des de fa mig any.
Es va concretar ahir el desig deis partits de l'esquerra abertzale de constituir una convergencia política amb la presentado a Aisasua de la coalició electoral Herrl Batasuna (Unitat Popular) integrada per ESB, ANV. HASI i LAIA.
En el transcurs d'una conferencia de prerjrtsa que han celebra! els dirigente dele, quatre partits, sha expli-
cat que Herri Batasuna neix com una necessitat d'unitat deis partits nacionalistas, unitat que exigeix la pressió poputer i que és integrada per «tots aquells partits bascos d'esquérra
estrategia deis quals per a lalliberació d'Euskadi 1 la cor^truc-ció del socialismo s^stableix a partir del marc nacional base».
Els objectius d'aquesta coalició que es mantindr* oberta a tots els partits que subscriguin uns punte es-sencials, es concreten en la conse-cució d'una constitucló democrática a legalització de tots els partits'
I autoderrninació* d'Euskadi Sud eí reconeixement de la nació basca amb poders executlus. leglslatlus i
judicials, l'eliminació deis governa-dors civils, la democratització deis-ens provincials i locáis, la millora de la vida deis treballadors i classes po-
, pulars, i'amnistia total, la retirada escalonada i a termini fix de les forces d'ordre públie i policía governativa. i la substitució d'aquestes per altres sota el control del govern autonómic d'Euskadi.
L'únic partit de l'»esquerra abertzale» que no stia Integral a Herri Batasuna és El A, queren un comunlcat fet públie, ha exposat els motius de la seva exclusió punfualitzant que havia participat en la fdrwació de la mesa d'Alsasuá, en presentar-se aquesta com un bloc d'esquérra a b e r t z a l e , r e v o l u c i o n a r i a I socialdemócrata, pero veient que, després de *sis mesos, no es compiten els objectius iniciáis i es pro-duia fins i tot la discriminació d'ESEl, ha décidit no abonar la coalició electoral, fruit de l'anterior.
SINDICAL
O
O
rv^
-4
Vaga a arta gráfiques peí conveni nacional i**"*)
Per tal d'aconseguir un conveni nacional, els treballadors d'arts gráfiques de Catalunya aniran a la vaga a partir de demá, dimecres. Aquest conveni, que la patronal re-fusa de negociaf perqué es vdl acollir úrrtcarnent al cofive-ni estatal que es prepara a Madrid, afectaría uns cinquan-ta mil treballadors catalans.
Els treballadors d'arts gráfiques van reunir-se ahir al vespre ais locáis de 4a UGT a Barcelona per prendre un acord definitiu sobre la vaga convocada per a demá, lasaembleajou preparada per una comissió de I * intersindical del sector en la qual participen les quatre céntrate que denunciaren els anteriora coftventé «pro* vincials». CNT, CSUT, UGT i USO , i les que s'ategiren posterior -ment a la reivindlcació d'un conveni d'ámbit nacional: SOC. CoHectlus de Treballadors de Catalunya i Comis-sions.
Llur plataforma reivindicativa. aprovada de fa temps, preveu un augment lineal de vuit mil pessetes, un salari minim garantlt de vtht-l-cinc mil, jornada de quaranta hores set-rnanate i trenta dies de vacances an-yals. No obstant aixó, les centráis han negociat paraMetament un conveni á nivell estatal que a Catalunya hauria de servir de marc de referencia a partir del qual els treba-l ladors exigirien millores en consonancia amb el cost de la vida i la situado del ram.
La patronal, peí seu costat. s'ha
mostrat sempre disconforme amft aquesta negociació a niveH nacional. Adduí, en principi, que no oomptava amb una orgartització empresariiai wjH-eaentative del rem*a\ t^f t inya, per» aeeeptá mes tard d*iríicfát tine$ converses entre ete gremis, que ha-vtefl « t ta twpqaa iA . p<*éf-tfc,|Jfcl$ trebaffaelots. i una"c6mf§sS5 sindical.
Entretant. segons fonts sindicáis, la. patronal fomentava^ un sindicat «groe», el SIPAQ (Slndicat Indepen-dent del Paper i les Arta Gráfiques),
-provocarien el trasliat de la indústn a d'altres indrats on la má d'obra se ría mes barata.
Els representants deis sindicat obrers. que han posat en relleu I necessitat de reconéixer Cataluny com á nació, amb les seves caract-
- trafiques propies, fian fet també n tár que les minores possibles a nive estatal serán, en tot cas. Inferiors al augmenta de sou ja acpnseguHs Catalunya amb convenís d'empres
Comissions Obreres. tot i have defensa! en principi ta conveniénci d'ahar cap a un conveni estatal pe tés mataixés raorts que han adduí eis empresaris catalans. va rectifica a final de gener la seva posició i v sumar-se a la reivindicació d'un pac te nacional.
'A r tes Gráf icas, por un que no arriba mal a integrar-se an f convenio catalán les negociación*,. I 7 ¡ B R H ? k - « $
Ha comenzada ' Les reunions amb els gremis del ram van fracassar. La primera, da carácter informal, fou celebrad*, els primers dies de marc; la segpnd, que tingué lloc al 13 d'aquall mateix mes. en abséncia deis empresaris de la industria paperera. que han decidit de negociar un conveni propi, -fou suspesa sense avinenca en oposar-se la patronal al bónveril {PámfJJt nacional. Adduíren els empresaris d'arts gráfiques que les millores con-cedides ais trebafledors catalans.
.a j¡ «y a-a a SJ
fá-o-s-s- i
ri — r* a) — « v
e n e ..- f? f
l o O V u C
(0 » ^ D e o P y
«?.r:Í5
03
.3 < f U 3 S a
q «> — i r u ° s ^ 3 g £ « D -o c g ̂ c « ? « O . P « « ? " " *M nmu*i I
U
o «.2 k " 8
s X u > Ü e _ xíU ja q q -o C " O •r¡ •*
J-8 6 SI» 8s 51! q -o
CL.cn C U tso eu cuCu
ConttaMat Id ru»l§a dei Profesorado
de£<5.a / EL PSAN ha Hedió publica, A I
adhesión a loe Teivtad)c4cKne$ incluidos en la «bte. tiefeidida por los profesóte* de 6GB aclual-'C. fnerite «n huelga, vtüorándolas S . como iwy fosmvas puesto que , -no sa trotat. 5U0 de Vcívlnetico» ^3-donas ec«ao««jea$ sino qo* tosu | biea.se KM ioetuido reivindicada- «¿> ees (poííhcas, cwno la «esmó . M ébwocrétroa de los ceñiros eda- >>— eahvas, • l a netesídoí) de «taccio-naj slodica>ei y de libertad de acción suxlicai, «I»* eyidancloa , -el «trnenio de coaciencis seüol ' » « w di» a. dfá, van nitparierdo • w los trabajadores de la enseñaran . • de£Cfi».
Peax¡é crihea Sa actitud del pí¡niíÉerfo de Educación y Ciencia, hace'un Ikwpemian» a ta unidad «je Jos easenaníes » M > eSiYno la recQidad de luchar por un cambio profendo en teg estructunes educuivas globales.
hoy una huelga legal en el ramo de Artes Gráficas, en respuesta al llamamiento de los sindicatos de CC.OO., UGT, CSUT. CNT, USO, SOC y Col.lectius de Treballadors de Catalunya, y ante la negativa de la patronal a nego-ciar un convenio de ámbito ca-
talán y que beneficie a todos los sectores del ramo.
Los trabajadores plantean un convenio a nivel de Catalunya, en base tanto a la incidencia del ramo como a la perspectiva de la recuperación de las instituciones autonómicas que consideran debe reflejarse también en el ámbito de las relaciones laborales. Por otra parte, recogen en su reivindicación una vieja aspiración del ramo: la unificación de los convenios hasta ahora divididos en feas múltiplgaggrupa-ciones impuestas pof eUsindica-
—to vertical-^tee-gfaBSHl distribuidoras, comercio IdJWbrería, papel, papel de fumaSSSct)
Atorada trota MrTa La Seda de Barcelona
Ete trebálado/s de La Seda de Barcelona han fet una aturada duna hora per protestar de lia marxa de te negociació del conveni. El que preocupa, sa aguests moments les céntrate oindioatefCC OO. UGT, CSUT | OoH.eettu de Treballadors) és que l'erppresa intenti de creer un conflicto per poder disminuir la plantilla Només aixi s'expltca querfOSsrta patronal sigui laVi'rrBriii y l i
Ahir a la tarda, reaponenfia la crida., del comité negociador'tía conveni, uns mil treballadors dewrat van participar en una manlfestaci'b de su-port per un salad just i la garantía da lloc de treball. informa Casanove Balcells. Á G ' S " ? - ^
INFORMACIÓN DE LA ASAMBLEA aDEL M^CAL, DgL ,jBAgE3
En reunión celebrada en los locales de la A.I.S. el viernes día 19i a las
7f30 de-la-tardeT eonvodada por las diferentes Centrales Sindicales del Ba-
ges (CCOO., ü.Gr.To, C.N.T. y CCTT.), informaron sobre la negociación del
del Convenio Provincial del Metal, en la cual la ílLtima oferta por parte de
la Patronal es de 28,000 pesetas para el peón y dos días más de vacaciones,
con un cómputo global de horas al año de 2,018, lo cual supone la reducción
de siete horas anuales <>
Después de varias opiniones respecto a la oferta de la Patronal, surgieron
varias propuestas por parte de la Asamblea, para que fueran votadas, y que
el resultado-se llevara a través del Delegado de la Comarca a la Comisión
Deliberadora*
Las propuestas que se votaron en la Asamblea fueron las siguientes:
¡,~ Que en el Convenio constara un apartado , exponiendo que no existiera
ningún tipo de sanción ni despido, en relación a la negociación del Con
venio.
Esta propuesta fue aprobada por tada.la Asamblea.
2.,»- Propuestas por parte de la Asamblea , de acciones de lucha en favor del
Convenio: - Huelgas de días fijos..,"
- Huelga indefinidas
Pasándose a l a votación, l a mayoría se prenunció por l a huelga i n d e f i nida , controlada siempre por l a Asamblea. La huelga de plazos f i j o s obtuvo 35 vo tos , y hubo un t o t a l de 12 abs tenciones .
•US. f i n a l i z a r l a votac ión l a Asamblea p id ió que ós t a constara en ac t a y que fuera entregada a l Delegado , por l a Comarca del Bages» Esta dec i s ión fue aprobada por l a mesa, pero negándose a f i rmar la los representan tes de CCOO. y U.Gr.T., l o s cuales alegaron que no t e n í a n permiso de sus respec t ivos Sec r e t a r i o s Generales..
Sindicatos de l Metal de :
C o l . l e c t i u s de Treballadors (CCTT.) -Confederación Nacional del Trabajo (C.N.T.)
Nombrosos oonnmicats deis CCTT del Bages han sor t i t a la premsa looal i a la radio sobre els diversos oonfliotes laboráis plantejatsi Arts Grafiques, tex t i l , hostelería, ensenyanent, «etall i pagesos. S'ha partioipat fonaaental-•ent en les vagues deis netall i del text i l»
Jornada huelguística Cerca de trescientos mil trabajadores pararon ayer
en Catalunya e invadieron las calles de sus poblaciones industriales, en defensa de sus reivindicaciones en la negociación de los convenios de los ramos de Artes Gráficas y Textil. Mientras el Textil vuelve hoy a la normalidad, sigue hoy la huelga en Artes Gráficas cuyos trabajadores esperan la respuesta patronal.
El Dia del Libro podría ser este año especialmente deslucido si se mantiene más allá de esta semana la huelga iniciada ayer con la participación del setenta por ciento del censo laboral en el ramo de Artes Gráficas v que fue seguida con mucha meyor intensidad en el sector de editoriales y distribuidoras
En su reunión de anoche, el comité de huelga junto con una masiva representación de los huelguistas acordó mantener a lo largo del día de hoy y mañana la huelga, para cuya revisión se prepara una asamblea que se celebraría mañana Sólo se suspendería el paro de inmediato si la patronal catalana atendiera a la reivindicación fundamental: la aceptación de negociar un convenio de ámbito catalán que abarque a todos los sectores del ramo: papeleras, imprentas. editoriales, distribuidoras, librerías, etc.
Para hoy está prevista la celebración de una asamblea con carácter informativo, que difícilmente puede suponer la adopción de un acuerdo diferente al adoptado ayer. Para mañana está prevista en Madr id una reunión del convenio estatal que actualmente se negocia y del que están excluidas las papeleras —que negocian otro separado a nivel de Estado— y el comercio librero, a pesar de que los trabajadores de este último a nivel estatal reclaman participar en el mismo convenio que el resto del ramo. La posibilidad de que en la sesión de mañana la patronal a nivel estatal hiciera una oferta satisfactoria podría influir —en opinión de un miembro del comité de huelga catalán— en una revisión de la
decisión de los trabajadores catalanes. «No podemos separar nuestra huelga de la actual negociación en Madr id , aunque reivindiquemos un convenio catalán», dijo el representante obrero.
El Comité de huelga, en una nota a última hora de ayer, valoraba como «extraordinariamente positiva» la respuesta de los trabajadores, cuya participación en toda Catalunya alcanzó ayer a unos cuarenta mil huelguistas en cifras de UGT. La huelga —que ha sido convocada por los sindicatos de CC.OO., UGT, CNT, CSUT, S U . U S O , SOC y Col.lectius de Treballadors de Catalunya— fue seguida en Barcelona-ciudad por el 8 0 por ciento del censo laboral del ramo.
En las comarcas cercanas a Barcelona el paro ha sido masivo, destacando todo el Barcelonés (Badalona, l'Hospitalet, etc.), el Baix Llobregat (especialmente Esplugues, donde está la principal concentración del ramo), Valles Occidental y Oriental (en Granollers paró Mariano Blasi, del sector de papeleras que fue quizás el que siguió menos la huelga de ayer), Maresme, Penedés, etc. Hubo paros generalizados también en l'Anoia (en Igualada la Guardia Civil —en el único incidente — retuvo a un piquete de extensión), y en algunas poblaciones de las comarcas de Tarragona, Girona y Lleida.
Para hoy los huelguistas se han propuesto extender el paro, con especial atención hacia algunas grandes empresas que tienen convenio propio y que no pararon ayer.
3
Una marxa formada per unes 150 persones va recorrer les Rambles de Vic dimarts passat al vespre, tot cridant frases relacionades amb els problemes laboráis i sindicáis, i ex-hibint un gran nombre de banderes i pancartes. Segons les informacions rebudes a EL 9 NOU, dues manifes-tacions havien estat convocades al mateix Uoc i a la mateixa hora. U.G.T. i CC.OO., la convocaven contra l'atur, per I'acompliment del Pacte de la Moncloa i per recolzar la jornada de vaga de dimecres. Per altra banda, CC.TT., C.S.UX i C.N.T. es manifestaven contra l'atur, i contra el Pacté de la Moncloa.
Al voltant de les yuit del vespre de dimarts, van concentrar-se al mig del Passéig de Vic treballadors que acudien a la doble crida. S"hi veien pancartes signades pels CoHectius de Treballadors de Catalunya, Comis-sions Obreres, Confederació de Sindicáis Unitaris, C.N.T. i U.G.T. Així mateix Jji havia banderes roges, ver-melles i negres, i senyeres catalanes i ahdaluses. La manifestado va avanzar amb silenci fins al sortidor de la Plaga de Sta. Clara, on es va comencar a cridar «Atur, no; tre-ball, sí». Des d'aquell moment van continuar els crits, evidentment, de signe diferent. El cap de la manifes-tació responia amb veus de «Unidad, unidad», a les consignes contra el Pacte de la Moncloa,.que se sentien al final de la comitiva.
Davant de l'edifici de l'AISS varen ser llegits dos comunicats. Un per cada una de les dues convocatóries. En Josep Casadesús, secretan comarcal de CC.OO., va llegir l'escrit del seu sindicat i de la U.G.T.: «Fem constar la gravetat de la crisi económica, l'áugmeht alarmant de l'atur obrer, la pérdua del poder adquisi-tiu deis salaris i la no aplicado deis punís mes progressius del Pacte de la Moncloa», va afirmar en la seva lectura. El seu parlament va acabar amb un crit de *Davqnt l'Europa deis capitalistes, l'Europa deis treballadors».
Un cop llegit el prinier comunica:, en Josep Vivet, militant de C.N.T., en va llegir un altre en representado del seu sindicat, de CC.TT. i de C.S.U.T.: «Una hora d'atur no significa en absolut la unitat deis treballadors, ja que aquesta s'ha de construir en el marc de t'empresa, a través de l'acció a la base. I ens preguntem: On és la unitat deis treballadors dins de les empreses?». Les seves paraules van ser interrom-pudes en alguns moments per aplau-
H Z
ü u v
H
r/5 Ü
1
A 2 S o ¿ • ., 8 i = £
¡/i v*-<
•C 51 C
s •— - J
« a 3 B E
| « -•° ¿m C Sil
i»
Ü c - c
t í Z o.
3 S U «
3 H O « e.S¿ o-
g c • c u
o 3 ¿ H ^ u«->
H
I E
* ^ « £ i 3 U g,
i s. i )
« s tt t i "a H
« 8 2
•o.S ° u t s a
S~?
5 «5 2 « 5.c
ü ¡Le .3
ff-s ¡2
*- 2.u
w 3 t i h 5 3 « s ¿ ¡ 2 § " e " C Ó
¿ S s " 3 "i c « *- <u v. O t.
1 h 3 i/> j ;
a ^: -¿ c s: •*
*• t : a c: 3 <-> w . S 3 .
c 6 t i a." 51 5 • t» «>
Mi i
S.s «"«
5 »-s 3
« t s
II
S <u
es- "
a O « i j
i .1 *.. tu -TT jr w . r : R.SÍ S *• Ú>*
riHlf •2: 3 w u « -£
-« e S o
"• a "O K — a a > fe-8
8-1 a *-
S t j
S í
I£ O cu
•¿ -_ 3
^ 2
a . s
o o g «
« 2 c
L- a * ^ t i §1
** 01 * - ^^ u
1 <a
k £
I* "3 •«
1 j ^ - " a • 5,
" « a s-i.15-
ts o •a & c
• s * | 3
gil i •-
« 2
• . A
o a
H
_¡ w a « t i >
I S. s 1 e s
o S c o
5! S S o y t í
^ 3 _ >»•». u > S v 8
s « - § ir S
S-S8Í
m ? « . í !
w 3 « o-
3 o - 2 fi K 51 o a. u .5s
1. L - « O i";
•2 5-sa a||-S
lili
¡m >̂ E 1-5 2 •? 9 >-i KI<C t o > > 3
O ¡l|t| •2 vi C: « «
T DE MAIG: LA CLASSE OBRERA A LLUITAR AL CARRER!
EL 1 o DE MAIG ARREU DEL MÓN Els treballadors del País Valencia de nou enguany ens trobem davant del 1.° de Maig. data histórica de Hurta per a tota la classe obrera d'arreu del món. Malgrat que la lluita de la classe obrera s'ha de manifestar diáriament i en tots els aspectos de la nostra vida - a l barri. a la fábrica, etc. — , el 1.° de Maig té una significado especial, ja que es celebra per tots els treballadors, amb un sentit unitari i contra el sistema de vida que ei capitalismo ens imposa. Ben entes que. si aquest sistema és el mateix, aquesta opressió es manifesté d'una manera distinta a cada part del mon.
LA CLASSE OBRERA A L'ESTAT ESPANY0L: EL PACTE DE LA MONCLOA A l'Estat Espanyol, quan encara no hem acabat d'ei-xir de la dictadura franquista, el capital, amb la col laborado de certes forces que encara es diuen obreros, ha pretés adaptar-se a la "nova" situació mitjancant el pacte social de la Moncloa. c Quins perjudicis ha representat o pot representar el pacte per a la clase treballadora? Entre aftres es poden enumerar: 1) Latur obrer. conseqüéncia lógica de l'estructura capitalista, ja que aquesta es resisteix a disminuir la seua taxa de beneficis en époques de crisi económica i albora crea un exércit de má d'obra barata. Evidentment el que cal fer és crear llocs de treball, en comptes de practicar una política de "pérdues" que ni tan sois es planteja la reforma de l'empresa capitalista 2) La congelado de sa/arís i la falta de control real sobre l'augment de la carestía de la vida. Amb aqüestes mesures es pretén recuperar la gran empresa i l'economia capitalista en general i s'intenta ab-sorbir els efectos de la crisis reduint el nivell de vida deis obrers. mentre que nosaftres, els obrers, no tenim accés al control sobre els seus beneficis, ni tampoc podem controlar els mecanismes que asse-gurarien un augment del cost de la vida que s'ajusta-ra ais ingressos reals que tenim. 3) Reforcament del gran capital monopolista, ja que per la política de crddits del Pacte de la Moncloa es descrimina clarament la patita i mitjana empresa, les quals per la seua debilitat financera es veuen abocados aixi al tancament, i, com a conseqüéncia d'acó, es produeix mes atur obrer. D'artra banda, després d'alguns mesos d'haver-se signat el Pacte de la Moncloa, els partits obrers presents en el Parlament fan interpelacions al Go-vern d'UCD i l'acusen de no haver-lo complit. Nosal-tres pensem que aixó és una cortina de fum per a amagar el seu fracás per haver-lo signat, ja que davant la possible discussió a les Corts de la llei d'acció Sindical, es van veient les histériques reaccions del gran capital i eís seus organismos com la CEOE en contra del projecte; és a dir, que uns drets que deuríen teñir els treballadors no volen acceptar-los. ni tan sois com a contrapartida d'un
Per la unitat d'acció del moviment obrer, tot superant la divisió sindical! Per les plenes llibertats sindicáis a l'empresal
Per control obrer a les empreses! Per l'equiparació real de la dona en tots els camps de la societat; fonamentalment en el laboral! Per la convocatoria inmediata d'eleccions municipals democratiques i valencianas! Per unes eleccions, de base comarcal, al parlament del País Valencia i la r e s t a u r é de .a no«ra Genera.,».. F R ( ) N T m Q l C A l
pacte que formalment ens Higa les mans Nosaltres pensem que aqüestes llibertats no deuen ser discutidos peí govern sino que ha de ser la classe obrera i les seues organitzacions la que les ha d'im-posar amb mobilitzacions i discussions ais llocs de treball. En eixe sentit pensem que el dret per part deis comités deis treballadors a informar, participar i controtar en totes aquelles qüestions que directament o indirecta afecten ais treballadors és inqüestionable. aixi com també les assemblees que siguen necessáríes. Per tot acó aquest 1 o de Maig hem d'eixir a manifestar la nostra voluntat de conquerir aqüestes llibertats indispensables per a avancar cap a la nostra emancipado com a classe.
LA COORDINACIÓ DELS ORGANISMES UNITARIS CONTRA EL PACTE DE LA MONCLOA Per tot acó, si per una banda no ens aporta cap benefici en el cas d'haver-se complit i. per altra. I'UCD no el compleix sino en fundó deis interesaos que representa, hem de concloure que Túnica alternativa válida és intentar, encara ara, combatre'l per a superar-lo amb la mobilització de la classe. Aquesta mobilització hauria estat mes fácil amb unes eleccions sindicáis autánticament democratiques i que no haguessen estat producto d'un pacte de les buró crácies sindicáis i el Govern. Caldrá ara, a partir d'aquestes llibe rtats sindicáis retallados, conquerirne de mes ampies i propiciar la coordinado deis organismos unitaris s ,gits d'elles per a aplegar aixi a la superació de la divisió sindical existent.
PER L'ALLIBERAMENT DEL SECTOR OBRER MES OPRIMIT LES DONES També cal fer d'aquest 1.° de Maig una diada de lluita per les reivindicacions d'un sector social moit discriminat a nivell laboral: la dona treballadora, que dia a dia pateix, com la resta del treballadors. Copre-ssió económica i social, a mes de la marginado que rep a altres nivells per motiu del sexo. NECESSITAT PER A LA CLASSE OBRERA DE LA GENERALITAT DEL PAÍS VALENCIA
En la direcció de l'avanc del moviment obrer es pot enquadrar també la necessitat de les classes populare d'exigir la convocatoria inmediata d'eleccions municipals per a netejar els ajuntaments deis residus del feixisme, i que aqüestes siguen una plataforma democrática, popular i valenciana que propicie una postrior convocatoria a unes eleccions, de base comarcal, al futur Parlament del Pais Valencia i la restaurado del nostra órgan de govern: la Generali-tat, de manera que aixi s'acoste els organs de decisió al poblé valencia. Per totes aqüestes raons, nosaltres, treballadors comunistas del País Valencia convoquem ais actas que s'organitzen per les nostres reivindicacions en aqueix dia a tot arreu del País. CONTRA EL PACTE DE LA MONCLOA. MOBILITZACIÓ I UNITAT OBRERA PER A SUPARAR-LOI
PSAN