retalls de premsa - uab barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la comi sión de control de...

28
RETALLS DE PREMSA 1. POLÍTICA MUNICIPAL airona. CE* ^iraisc^ 7? Hoy por la tarde, en Girona Se manifestarán por la Uibertattfexpressió ( mona i(nnmés ) - !.• < •<>hiern.'( IMI ha autorizado I.IU ni.tnilesiai.ion pacifica en pn- de U libertad de expre •>n>n pata h,, s sábado a partir .K la> . mu- Je la larde I .i 'íumtestacion se dirigí ,i desdi la Pla^a de < atalu nv 1.1 ¡.tes villa de Salí donde ..mlinia "n una tiesta po pul i' Firman la convocatoria de la reunión v manifestación, dos asociaciones de vecinos. «Pax ( hnsti» Cirup d'Obje- tores de t i>nciéncia. Assem- blea Democrática d'Artistes. trabajadores de ('NT ürup de leatre Joventut Comu- nista de (atalunva. OCt IBRI PS1 ( PS< PSC (R). el PSAN v otros grupos de esta tendencia C<kUie&. O * *Af*ÉiMe) CALELLA munc^ario Sábado, 15 abril 1978 Ante el retraso de las municipales Desaparece la Comisión A*y¿g¿ ( U . S«¿<m») c ANGLES F Calella (Maresme ) - Han sido confirmados los rumores que circulaban por Calella acerca de la desaparición de la Comi- sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla ¿amiento sin fecha de la.s elecciones municipales Dicha comisión tue fun- dada el pasado mes de ju- lio v estaba compuesta en sus inicios por las organi- zaciones CDC PSC PSUC F.RC MUM v PSAN. con la finalidad de evitar que el actual Consistorio tomase deci- siones que hopotecaran el futuro democrático de Ca- lella Cabe recordar que bRC va abandono esta comí sión a finales del pasado enero por no estar de acuerdo con el funciona miento de la misma T am bien, por su parte ( D< abandonó la comisión ha ce unas tres semanas de acuerdo con la política de su partido con respecto a estos organismos Las actuaciones mas destacadas de esta comí sión han sido su interven ción en el conflicto del Instituto Obispo Stvilla en Calella. solidarizándose con la petición de dimisión de la anterior directora del centro formulada por los alumnos, y la petición dt municipalización del lea tro Orfeó de esta ciudad MARÍA ROSA SALVADO Ante la dimisión da parte del Consistorio Seis nuevos concejales, a dedo Vngles il.a Selva i - fcl gobernador civil de Ciirona. Viesa Parra ha mantenido una reunión en Angles con los "i-« miembros del Consistorio .jiie no han cesado • como se nurdara t» de los nueve «.••nce|ales del Ayuntamiento deiaron sus cargos hace unas -emanas v con los repre- sentantes en la ciudad de los partidos FRC C IX PSLC l'S( PSAN \ un grupo de "depend lentes I n móuvo de la reunión era el de solucionar el pro- blema de los seis cargos va- •.antes en el Consistorio El ¿obernadoi había propuesto que se tormara una «comisión' ges'ora» con represen- tación de los partidos políti- cos según el resultado de las elecciones del IS-J hasta la celebración de las próximas elecciones municiaples. pero los partidos no aceptaron esta solución Por esta causa Mesa Parra se trasladó a Angles para iratar el asunto directa- mente con los interesados y se ilegó a la conclusión de elegir a seis personas independien- tes para ocupar las vacantes. Puestos en contacto con un miembro de uno de los parti- dos asistentes a la reunión nos ha confirmado la resolución tomada en la misma, pero, al mismo tiempo, nos ha hecho constar «los partidos asisten- tes no hemos tomado parte, de ninguna manera, en la elec- ción de estas seis personas, ya que la forma en que han sido escogidas, a dedo, va en con- tra de nuestros principios de- mocráticos. De todas maneras - añade - también debo ha- cer constar que los partidos pensamos seguir, como hasta ahora, ayudando al Consisto- rio y colaborando por el bien del pueblo y no vamos a adop- tar una postura negativa que sólo podría perjudicarle». MADRID DARÁ EX VISTO BUENO Este mismo miembro del partido nos ha explicado que el próximo martes el gober- nador debe conocer el nom- bre de los seis candidatos a concejales que serán elegidos finalmente por los tres conce- jales que aún siguen en sus puestos, y Madrid dará su confirmación a estos nom- bres, en el plazo de seis dias. Parece ser que asi quedará momentáneamente resuelta la situación del Consistorio de Angles. MARÍA JOSEPBOUIS

Upload: others

Post on 14-Jul-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

RETALLS DE PREMSA 1. POLÍTICA MUNICIPAL

a irona . CE* ^iraisc^ 7?

Hoy por la tarde, en Girona

Se manifestarán por la Uibertat tf expressió

( mona i(nnmés ) - !.• < •<>hiern.'( IMI ha autorizado I.IU ni.tnilesiai.ion pacifica en pn- de U libertad de expre •>n>n pata h , ,s sábado a partir .K la> . mu- Je la larde

I .i 'íumtestacion se dirigí ,i desdi la Pla^a de < atalu

nv 1.1 ¡.tes villa de Salí donde ..mlinia "n una tiesta po

pul i'

Firman la convocatoria de la reunión v manifestación, dos asociaciones de vecinos. «Pax ( hnsti» Cirup d'Obje-tores de t i>nciéncia. Assem-blea Democrática d'Artistes. trabajadores de ('NT ürup de leatre Joventut Comu­nista de (atalunva. OCt IBRI PS1 ( PS< PSC (R). el PSAN v otros grupos de esta tendencia

C<kUie&. O* *Af*ÉiMe)

CALELLA munc^ario Sábado, 15 abril 1978

Ante el retraso de las municipales

Desaparece la Comisión

A*y¿g¿ (U . S«¿<m»)

c ANGLES F

Calella (Maresme ) -Han sido confirmados los rumores que circulaban por Calella acerca de la desaparición de la Comi­sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla ¿amiento sin fecha de la.s elecciones municipales Dicha comisión tue fun­dada el pasado mes de ju­lio v estaba compuesta en sus inicios por las organi­zaciones CDC PSC PSUC F.RC MUM v PSAN. con la finalidad de evitar que el actual Consistorio tomase deci­siones que hopotecaran el futuro democrático de Ca­lella

Cabe recordar que bRC

va abandono esta comí sión a finales del pasado enero por no estar de acuerdo con el funciona miento de la misma T am bien, por su parte ( D< abandonó la comisión ha ce unas tres semanas de acuerdo con la política de su partido con respecto a estos organismos

Las actuaciones mas destacadas de esta comí sión han sido su interven ción en el conflicto del Instituto Obispo Stvilla en Calella. solidarizándose con la petición de dimisión de la anterior directora del centro formulada por los alumnos, y la petición dt municipalización del lea tro Orfeó de esta ciudad

MARÍA ROSA SALVADO

Ante la dimisión da parte del Consistorio

Seis nuevos concejales, a dedo Vngles il.a Selva i - fcl

gobernador civil de Ciirona. Viesa Parra ha mantenido una reunión en Angles con los "i-« miembros del Consistorio .jiie no han cesado • como se nurdara t» de los nueve

«.••nce|ales del Ayuntamiento deiaron sus cargos hace unas -emanas v con los repre­sentantes en la ciudad de los partidos FRC C IX PSLC l'S( PSAN \ un grupo de "depend lentes

I n móuvo de la reunión era el de solucionar el pro­blema de los seis cargos va-•.antes en el Consistorio El ¿obernadoi había propuesto que se tormara una «comisión' ges'ora» con represen­tación de los partidos políti­cos según el resultado de las elecciones del IS-J hasta la celebración de las próximas elecciones municiaples. pero

los partidos no aceptaron esta solución Por esta causa Mesa Parra se trasladó a Angles para iratar el asunto directa­mente con los interesados y se ilegó a la conclusión de elegir a seis personas independien­tes para ocupar las vacantes. Puestos en contacto con un miembro de uno de los parti­dos asistentes a la reunión nos ha confirmado la resolución tomada en la misma, pero, al mismo tiempo, nos ha hecho constar «los partidos asisten-tes no hemos tomado parte, de ninguna manera, en la elec­ción de estas seis personas, ya que la forma en que han sido escogidas, a dedo, va en con­tra de nuestros principios de­mocráticos. De todas maneras - añade - también debo ha­cer constar que los partidos pensamos seguir, como hasta ahora, ayudando al Consisto­

rio y colaborando por el bien del pueblo y no vamos a adop­tar una postura negativa que sólo podría perjudicarle».

MADRID DARÁ EX VISTO BUENO

Este mismo miembro del partido nos ha explicado que el próximo martes el gober­nador debe conocer el nom­bre de los seis candidatos a concejales que serán elegidos finalmente por los tres conce­jales que aún siguen en sus puestos, y Madrid dará su confirmación a estos nom­bres, en el plazo de seis dias. Parece ser que asi quedará momentáneamente resuelta la situación del Consistorio de Angles.

MARÍA JOSEPBOUIS

Page 2: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

o O

v2 o CO

c •o

\t\c CO^onéC^

í l la M ,

' • : « i ?ta i = i 5-t

l í l iü

•li­li. ;i ? 5 t * i

l í í i

í!¡ S.*

! l! t1

Ifll ill1

ilis Mil

HÍ-

c í ? : £

' 5 I E £ s

ií-. 4t] " x ~

SE

i

Ü ¡s! M. «¡IÜ

I

E • I

; i c » « £

S & i

« 3 i 3 i a : 4* _ 1 • fe « '•?

• ff SI

KM

:i

£

JE

5E E S '

cr

i E 5-E E "

M a"5

i & v

i -z - ' i 1 T = £

c c m

- t í i í

í í lU'f E w -

" 5 ;

íí?

Si E^

4 * - É ;*i Ai 3 - t f i £ 2 f C - 1 W

* - i z E^

M i » « = - • § .IH •1 l i s

5 I S l "

*ai

II !

1 4 1

5*g

)

= £ 5

í l í f i . "C w "O C J I 1 . =

y > w Q t/3

E o cu w u »! O fe w Q

O) t/)

O

•< J C/j

z o Ü fe

a

0¿

s

s

eS

os S

4-»

l l II o *•> co (O CD

• O T 3

co "O 3 5 . 3 co -a J2

co O 3 > CT CD c u * * ; -o •

E * CD - O

en u

lis

l i ­l e

o

O c 1

co u co • * - »

co co • ü * 2 £

* = 2 ,« 9 g co fo

co a> o u u co CO CD

c -o

CD -CO co ¡I

- ( D CD • o "O

có.ta-üi CD

co c° „

•CD

£ £ «

CO _ i — co

CD

CD a> a . CD

| &

i* 2-o "co co ° o

c

ca T 3 C C CO CD

•O >

£§

Sí co co co 0) — C £ CD

'fO CD ° 5

Pl — E

^ x i cB •5 2 • -§°-co

igsj — cr o

co co E — c

CD £ CD

co l - 2

m • * w

SS CO CD

3 5 0

CD

que

es

d'a

-ám

plia

en

cad

a co

nsu

l-s

1 ci

u-

s en

da-

CD

O que

es

d'a

-ám

plia

en

cad

a co

nsu

l-s

1 ci

u-

s en

da-

CD

eman

en

elab

orac

ia

l, am

b

:a.

i que

i

efe

ctuí

polít

lque

e

tira

r re

3

cr .

c 0

eman

en

elab

orac

ia

l, am

b

:a.

i que

i

efe

ctuí

polít

lque

e

tira

r re

3 CD

xó,

d

a 1

E

spec

públi

sist

or

Jrce

s an

s d

xó,

d

a 1

E

spec

públi

sist

or

Jrce

s an

s d

co • X co ~ 0 co +- ® Q. co C—' CD en

CD O. • X co ~ 0 co +- ® Q. co C—' CD en TJ • X co ~ 0 co +- ® Q. co C—' CD en

(0 -O CD

Per

to

pr

ocec

quest

in

form

ca

s el

tes

a 1

ta

dane

5 I > ca

Per

to

pr

ocec

quest

in

form

ca

s el

tes

a 1

ta

dane

co Q. CD

3 O CD CT fi

| 1 5"S i

E co co

3 CO

C D ^ 3 CD

£ co"o

c o *- c

5o s Q . O

CO .J. t > CD

2 T 3 C0 c

CD C0 "O :

« O t 3 . o c o

T3

O

Q . . - CD

C0 CD _ co

_ »- co - Cü CD C0

• O r * í i O CD C - C 1 . O 3 -CD

C0 — r-

I a l * co

E

co co ¿

4-¡ co i : « O B co c co

S i ? 75 CD c CO

-9? g ' 5

"co CD m CDT3 5

E.2 o +-0 Í5 c CD CO

¿I Sí

m A i C0 O

II ^ C

i ? CD t. Q - i S ' O *5 O

CD k. J- 'co 0) O CO

CD

_ .52 2

o - ca o

CD g j CO ^

c co at *- * -

ü CD

CD C0 E " ca > co xr. CD o — CD

CD2 S - 5 5

73 2 CD * « • • " * - *

«1 ^ co

CD CD _ C JO

E ai S í 5 i 3 CO CD 3 2. cr c ^

S CD

o to JS 3

CD

82 ^ CD CO co CD _

— CD <" C b CD CD Q . C0

L. 2 ^ o

•o 5. o e 3 C0

o §

co co c 3

co .2 f 55

cÍ« Q-»4-

Cb fi ó . E g-2

co : ° - Ü c

CD

5 5 EÍ2 co c

§8 ¿Tea o — o CD

co co ° " 5

.- • ; x t # • > = 1 -c -CD ca

lili E u -

CD m C0 g

a-s CD

3 2 9 :2 ero E o

c co • • ^

^ — c _ O) t 3 (o

5 < • 3 *- M co c g . en «

|f II S Q- x £ CD (TJ W

P co ^ t ' fe í E E O . CD CD (u co * * J C i r

Nota del P.S.A.N. de Vic (tt-k-V) y 1 ( ' S A N dasant la vaga in ic iada

p c l s i r i ' b j 11 a d o r s de I e m p r e s a ( ( M f s A i n n r e s s i o n á r i a del serveí de re i 'o l l lda d 'escombranes de la nos t ra 1 Hi td l so l fer pub lu el sen r e i d l z a m e n t 1 la m o b i h l z a i 10 1 ,1 les i nu i a t i ses por ta

des a t f - m e per aquests t reba l ladors En pr imer llo< perqué consideren que la sesa tema es de v i ta l impo r tanc ia per a 1.1 1 lu ta l . no té 1 ap sentit que la metn lonada empresa els pagu i la i r r isó na q u a n t i t a ! de IHIHM) pessetes 1 mes l en in i ep 1 o m p t e que aquest se r \e i el payuem tots els . in tadans a l 'A i un ta

ment per tant cons iderem que es el l e responsable de les males t u n d i c i ó n * la bora ls en qué es t roben aquests t reba­l ladors 1 del fet que no hagín t i ngu l > ap más a l t e rna t i va que anar a lá vaga

Pensem que aquests trebaMsdors t an una fe ina n o c t u r n a de ca r30evg t i que< tox iques 1 brutes ^m f

El P S A N fa una cr ida dortcs. perque to ts els c iu tadans sap iguem c o m p r e n d n les re i v tnd icac ions jus tes que han mo l í vat aquesta s i tuac ió

Servei de Premsa del P.S.A.N.

Page 3: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

QeLcc*4tn*

Agenda fSl-3-W BARCELONA. - 17: con fe ­

rencia de Christian Metz.sobre el tema «Llenguatge i cinema». A la sala de conferencies del BCD (passeig de Gracia, 55-57).

19: inaugurado de l'exposició de pintures d'Avel-lí Artís (Sem-pronio). en ocasió de la sortida del seu llibre Aquella entremalia-da Barcelona. A la Sala Pares (Petritxol. 8).

19.30: inauguració de l'exposi­ció de cerámica, escultura i i pin­tura d Elena Doppioni Fucci. A la sala d exposicions de la Caixa de Pensions (Monteada, 19).

19.30: conferencia de Josep M Rovira i Belloso sobre el tema • Cu l tu ra i c r is t ian ismo». A I Ateneu Barcelonés (Canuda, 6).

20: conferencia de Josep Volta i Doménech sobre «I tema • Histor ia d'Estat Cátala». A l estatge d'Estat Cátala (Bruc, 55, Ir. 1a.)

21: concert de Josep M Colom (piano) i Elén Cash (flauta), amb obres de Beethoven, Bach i Schu-bert. A la Galeria Maeght (carrer rif» Montear la)

"22: conferénc ia-co l loqu i del1! IPSAN sobre el tema «Ensenya-

lent: pedra de toe». Ais Lluisos le Gracia (plapa del Nord, 8^ f f l W l f W ^w juna suuiv VI

ma «Incomunicado», amb partici­pado de Conrad Izquierdo i Toni

Agenda C*VMJ BARCELONA.- 17 15 i 19.15:

projeccio de! film en anglés per a •ants Escape from the Sea, de

Peter Seabourne. A l'lnstitut Britanic (Amigo. 83)

21 30: concert de cambra deis Soistes de Catalunya, dingits por Xavier Gueii Al Cercle Católic de Grama (Santa Manr ia lnna t 2 1 •*•*•»» -

conferencia-coi- loqui -del PSAN.sodre el tema -Constitució i Estator Ai Lluisos de Gracia i l iaca del Nord. 8).

r\ C D I T A I • T

fatMre¿eL C&- 8 a y Q

MANRESA i

El Pleno aprobó su revisión

La derecha atemorizada por el Plan General de Ordenación

Manresa. (Bages.) - Los acuerdos del último pleno municipal referentes a la toma de medidas previas a la revisión del plan de ordenación de la ciudad han desencadenado la reacción de los propietarios afectados. Ahora, el equipo local encargado de la revisión sale al paso de las acusaciones lanzadas por estos sectores con un «documento de orientación general».

Los polémicos acuerdos del plan se refieren a la supresión de licencias de edificación por un tiempo máximo de un año en determinados solares de situación estratégica, la su­presión de licencias en solares actualmente ocupados por equipamientos públicos, la delimitación del perímetro urbano y la modificación de las ordenanzas vigentes en cuanto a la edifieabilidad en determinados sectores.

Algunos de los propietarios afectados, se plantean la

posibilidad de impugnar el pleno por considerar infrin­gidos algunos artículos de la ley del suelo v del Código ci­vil. El equipo local de revisión considera por su parte.-que las medidas aprobadas se ajustan a lo que disponen los artículos 27 y 49 de la ley del suelo.

En un exhaustivo docu­mento, este equipo señala el porqué de la revisión, dando asi contestación a las argu­mentaciones que esgrime la derecha de la necesidad de

Pactada entre Suárez y Tarradel^s

El PSAN, contra la optatividad del catalán

Sn Crv*'dlMreu

(Redacción.) — El Comité de Barcelona del PSAN «considera cinica la promesa del Gobierno de relegar el ca­talán a la condición de segun­da lengua optativa en las es­cuelas el próximo curso».

En un comunicado de prensa indican que se adhie­ren totalmente al llamamien­to de la Associació de Profes-sors de Cátala para lanzar una campaña popular exi­giendo la normalización del catalán en la escuela. Denun­cian la pésima situación la­boral de estos profesores y. finalmente, llaman a todas las fuerzas políticas democráti­cas y a todas las entidades cí­vicas y culturales de la ciudad para que se manifiesten pú­blicamente a favor de la nor­malización total e inaplazable del catalán en la enseñanza y

r¿ZiM4

por él uso oficial inmediato a todos los niveles.

EL PSAN-P ACLARA

La oficina de prensa del PSAN-provisional. por su parte, nos remite una nota en relación a la información de este periódico sobre la jorna­da del 23 de abril. Como se recordará, decíamos entonces que el seIVicio de orden desarmó a un grupo, de per­sonas que portaban palos y barras de hierro, asi como sprais de pintura y que iden­tificábamos como militantes del PSAN-provisional.

En su nota dicen que «no entraremos, ahora, a desmen­tir los detalles de las tensiones realmente existentes en la en­trada de la placa Sant Jaume. Queremos señalar simple­mente que la oposición a la entrada de nuestro partido obedecía claramente a la in­tolerancia del servicio de or­den hacia nuestras posiciones políticas». Terminan dicien­do que «los miembros del ser-

. vicio de orden eran, sin duda, militantes del PSUC».

aplazarla por falta de repre-sentatividad consistorial: ex­plica asimismo, lo que es un plan general de ordenación desde un punto de vista pu­ramente técnico:, y comenta el proceso de la revisión inicia­da con el mencionado pleno que ha de proseguir con un diagnóstico de la problemáti­ca urbanística, un avance del

.plan t r ios cuatro meses, la aprobación inicial antes de „ un año. y la primera infor­mación pública momento en el que podrán hacerse las alegaciones oportunas.

EL PSAN A FAVOR

El PSAN. por su parte, en un documento hecho público sale en defensa de las medi­das preventivas «lejos de ser digitales, y responsables o de­magógicas, como algunos las han calificado, son un con­junto de medidas basadas en criterios coherentes y claros».

Otro de los argumentos que se han esgrimido contra el plan es el de colapsar la construcción local, en este sentido el citado partido vie­ne a demostrar la incorrec­ción que tales argumentos: sale también al paso a las acusaciones de que las medi­das cautelares son un ataque a los industriales, y declara que «vista desde el punto de mira de quienes quieren aglu­tinar al sector social de la de­recha manresana, la acusa­ción es hábil pero demogógi-

ca». Se espera que en la próxi­

ma semana salgan nuevos comunicados "de los partidos locales tomando postura en el asunto.

J0RDI VILAN0VA

Page 4: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

Urbanismo * e &~« Mfyt

Narcís Serra, solidari amb els veíns del Baix Llobregat

La comísalo Intermunlclpal d'urbanlsme de Cornelia de Llobregat, Esplugues, Sant Feliu de Llobregat I Sant Joan Despi s'ha entrevistat, per segona vegada, amb el conse-tler d'Ordenació del Terrltori de la Qeneralltat de Catalu­nya, senyor Narcis Serra, per tal de discutir-hl la problemática deis poügons «Sant Joan Despi», «Torre-blanca», «La Mallola» I «Can Cervera» i per a lliurar-li un document d'oposició a aqüestes actuacions, signat per prácticament la totalitat de partits, sindicats i associacions deis pobles esmentats.

L entrevista fou cordial I a'hl va do­nar una gran coincidencia da ornarla sobra la nacaaaltat d'una mconeide-radó daia poligona esmentats, an al maro da la problemática aapacittca d aquesta aubeomaroa dal Balx Llo­bregat, tot atanant la gravatat dais problemas estructúrala i dala déficits que ('afecten.

En aqueet sentlt, la oomlaaló inter­nacional d'urbanlama, aaalatlda pal CoHectiu d'Arqulctes dal Balx Llo­bregat i altree profaaalonala, ha acordatd'abordar un aatudl urbanis­ta -que tingui en compta ala aspee-tas económica, d'ordenadó 1 de geatió- que repreeentl una alterna­tiva da minora d'aqueet sector, Inicia­tiva que ha aatat han acolllda pal consellar.

En al futur, continuaran ais contac­tas entre la oomlaaló internacional d'urbanlama l l'eamentada consalla­rla da la Qeneralltat I també amb la Corporacló Metropolitana de la Ge-naralítat de Barcelona, par a discutir al programa da trabad I al sau ftnancament.

Ea manlfaatan sondaría amb aquestas iniciativas ala partits se-guanta: CDC. ERC FNC, MCC, OIC, PSAN, PSAN (P), P8C (C), PSC (R), PSUC, PSOE i UCD, alxi com lea or-ganitzaclons sindicáis CCOO, CSUT, SOC, i UGTI prácticament la totalitat d'aaaociacions da vel'ns, associa­cions da parea i antltata da caira oui-tural i clvlc.

\/¡c> (0¿r**$

í¿ Per les obras de Malla

Els partits de Vic, a la Generalitat

I) I mee res passat va ser rebutía peí conseller d'Obres Publiques I Urbanisme de la Generalitat. senyor Narcis Serra, una comissio de les Forces Politiques de Vic. La reunió, que comen*;* a tres quarts de vult del vespre al Palau de la Generalitat. tenia l'obtectiu d'lnformar al senyor Narcis Serra de les accions fetes a la comarca per tal «'aturar les obres iniciades a Malla, alxi com d'altres obres i urbanitzacions que posen en perill el desenvolupament harmonio d'O-sona. (.'entrevista mantinguda per re­presentante de C.D.C.. E.R.C., P.S.A.N. P.S.C. (C). P.S.C. (R.) I P.S.U.C. amb el conseller. va transcorrer tothora en un amblent cordial i obert. El senyor Narcis Serra es va mostrar decidit a Intervenir en la resolucid d'aquests problemes. Re­marca, d'altra banda, la lentitud i les dificultáis del traspás de competencias d'Obres Publiques i Urbanisme a la Ge­neralitat, cosa que impedeix I condiciona actualment la «estío i la resolucid plenes d'aquestes questions a Catalunya.

Va assenyalar també que a partir deis primen traspassos de l'Estat a la Gene­ralitat, el seu departament crearla un eos técnlc I assessor per gestionar les competéncies del seu departament, con-juntament amb els ajuntaments. «Qual-sevol iniciativa comarcal sobre urbanis­me i obres publiques -va dlr- ha de fer-se des de les comarques: cal la des­centralizado» Va informar, d'altra banda, que la seva Conselleria demana-ria el 16% del pressupost estatal sobre materia d'urbanisme i obres publiques per a la Generalitat, que es la pan que correspondía a Catalunya. Aquest per-centatge suposaria de 80 a 90 mllions de pessetes anuals per a la Generalitat en materia d'urbanlsme 1 obres publiques.

(Comunica! de les Forres Politi­ques de Vic Página f>)

Desviament del Llobregat Qs-k-lQ El PSAN denuncia posslbles Interessats

El comité local dal Prat 1 al da zona dal Balx Llobregat del PSAN han adrecat un «omunicat a l'oplnló pu­blica on denuncian una vegada mea ifagraaalá que representa al daevia-meot dei Uobragat, tant per a la co­marca dei Balx Uobragat com per a total poblé cátala.,

A continuado preclaen que no es pas el poblé qul voi el desviament, sino "foMgerquka Industrial I flnen-cera, enriquida durant al frenquieme I que aneara vol enrlqulr-ee mea amb la deatmedé dai pala, udlltaant - aJ _J. —* — i-- ^~ ••L^érfh^a^^ak auatd»*W*JM I A

ew nwieurae merooee «nwiui%s • • «rata da la eegwetat, at traban I la

l da vida da centenera da m». i n i ' > » • • •

m !%TT W " ^ A f a V L - r * ! ^

Els partits recolzen la Policía Municipal

«Som consclents i recolcem la vostra petició d'un Reglament de réglm Interior que reguli les condicions del vostre tre-ball», afirmen els partits polltics E.R.C„ P.S.A.N.. P.S.C-R,. i P.S.U.C en un co-municat de resposta a la carta que els havia estat adrecada pels policies muni-cipals de Vic aflliats al Sindicat de Tre-bailadora de l'Admistració de Catalunya. La carta era una copia de la Que havia estat tramesa al senyor batlle a mitjans del passat mes de febrer i que. de mo-ment. encara no ha rebut cap contesta,

El comunicat segueix afirmant que «nosaltres veiem un pas positiu que vosaltres us hagueu afillat i unit per la defensa coHectiv* deis vostres drets I Interessos professlonals». Després de de-sitjar que les seves reivindicacions si-guin satisfetes quan mes aviat millor. el comunicat acaba assenyalant que «es-tem conventjuts que el'vostre sindicat podrá negoclar-ho amb l'Ajuntament de-mocrátic que sortlrá de les properes eleccions I que s'arrlbará a un acora que reconeixi en vostres drets I obligación* d'una manera que us será satisfactoria i, alxi, podreu donar un millor servei a la Ciutat».

Els policies municipals demanen, entre altres coses, mitja hora per esmorzar. tres quarts d'hora per sopar i una setma-na de torn de treball ais matins i una altra les tardes, ja que aquest era el regim de treball vigent abans de l'arriba-da del nou cap de policía senvor Mante­cón,

Page 5: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

ACTIVIDADES POUTICAS ACTES QUE CONVOCA EL PSAN DELS PAISOS CATALANS

Els secretariats locáis del Tar-ragonés i de la Ribera d'Ebre, del Partit Socialista d'Allibera-ment Nacional deis Paísos Cata-

(€"-5-?X)

JLA. p r e m i a

A II

BA1X CAMP £&*<*)

lans anuncien els actes que tin-dran lloc els propers dies a Tar­ragona, Mora la Nova y Gines-tar.

Dissabte, dia 6, a dos quarts de vuit del vespre (19'30 h.), al Ca­sal de l'Ajuntament de M.prji la Nova, parlaran Tomás •JOcOvferro, de la Unió de Pagesos, i Claudi Arenes sobre política agraria a aqüestes comarques i línia políti­ca del PSAN deis Paísos Catalans, respectivament.

El mateix dissabte, dia .6, a dos quarts d'onze de la nit .(22'30 h.), la conferencia sera repetida a Ja Societat Cuftu»! i jJSeqreaíiva de Ginestar ,(pl*ca de Catalunya, s/n) pels matet\ps conferenoiants.

Dilluns, dia 8, a les vuit -del vespre (20 h.), al Saló d'Actes de la Catea *roviat3al d"E8taivfe (placa Imperial Tarraco). parla­ran Saivadcr-Balcalls, ecologista, María -Nfercé Marca! i Huís ¿feri­nos sobre "El Camp de -Tarrago­na: industrial o agrícola?", "Alli-berament de la dona" i "Poder obrer i alternativa sindical", res­pectivament.

Mes "InformacJó sqbjfe el JPSAN deis Paísos Catalans i properes ac-tivitats qué dura * 'jtytinc ^eran fomldés a rApartát* de CqFreus número 334 de Tarragona

DIFÍCIL PAPEL PARA LOS COMU­NISTAS ANTE LAS «MUNICIPALES»

A pesar thl «fío porcentaje en relación con loa pronós­ticos inicíales que alcanzó el P£.U.C. en las elecciones del 15-J, ni éste ni los partidos más minoritarios situados a su izquierda pueden confiarse de cara a las próximas elecciones municipales.

Los comunistas de Reus habían llegado por entonces a la cifra del medio millar de militantes y la colaboración en muchos aspec­tos de los órganos de Comisiones Obreras Nombres como Solé Bar­bera Rafael Nadal, etc., relanzaron el partido de los comunistas ca­talanes en todo al Campo de Ta­rragona Pero después comenzó una vda lánguida, políticamente naóiando y las diversas tensiones que han aparecido en otras ciuda­des catalanas también se manifes­taron en Reus y en Tarragona. Pa­dece ser que la disciplina del par-• do comunista no admite persona-ismos itf ideas que no estén to-lsímente suscritas por sus ejecuti­vas Así ha venido el rompimiento de alguno de sus líderes, y tam­bién la marcha de cerca de un cen­tenar ae miembros —según nos dicen de los más preparados— hac'a los partidos socialistas de Reus

Po. otra parte, salvando la bue­na vountad del secretario en Reus. Colomer. poco más se pue­de destacar en el órgano ejecuti­vo iocai del PSUC. Únicamente ha saivado de una posible hecatom­be a victoria relativa de CC.OO. en ¡as elecciones sindicales, pero de Ul forma que puede ser enga­ñosa habida cuenta de que esta centra^ no es exclusivamente de obediencia comunista, y que el obrero esté conociendo poco a po­co las opciones sindicales, y qui­zás e-.ja otros caminos para su representación en la lucha sindical.

Por consiguiente, en las eleccio­nes municipales el PSUC reusen-se se encontraré en situación de nferoridad. salvo si se coaligara

en un frente más o menos (¡Opu-lar con otros partidos de la iz­quierda, siendo por ahora muy re­moto un posible pacto con los so­cialistas, ya que éstos, conscien­tes de su fuerza aumentada con las fusiones que se están reali­zando, no tienen mayor intención de ir unidos a otro partido, sea cusí fuere, a las municipales.

El panorama para los otros par­tidos y grupúsculos políticos situa­dos aún más a la izquierda del PSUC en Reus es únicamente tes­timonial. £1 PCOC (en *a obe­diencia prosoviética de Lister) ha manifestado en varias ocasiones que no se aliará con ei PSC r» con ei PSUC por ningún motivo, y prefiere ir con otros grupos de ex­trema izquierda. Pero ni el PCOC ni estos otros grupos pasan, en Reus. de unas decenas de militan­tes, más o menos activos. Nos referimos a Bandera Hoja, ORT, PSAN y PTC como los más impor­tantes. En consecuencia, es posi­ble que ni unos ni otros aspiren, ni consigan en todo caso, repre­sentación alguna en los comicios

Estas pinceladas dan fin a la serie de artículos en que hemos intentado dibujar el espectro polí­tico reusense, de derecha a iz­quierda-, ante las opciones que se presentan, quizá para el otoño. En puro realismo político, solamente UCO (con el posible pacto coa CDC). COC y PSCfSOÉ son las tres formaciones que pueden pre­sentar una serie de candidatos pa­ra las elecciones municipales, que contengan nombres de categoría suficiente para completar un Ayun­tamiento activo

Ángel CAMACHO

í

COMtWICADO DE VARIOS PARTIDOS POLÍTICOS

Los partidos Liga Comunis­ta Revolucionaria, Moviment Comunista dé Catalunya, Or-ganisacion de Izquierda Co­munista y PSAN han dirigido un manifiesto al pueblo de Tarragona.

En el mismo se refieren al proyecto de Constitución, que no consideran Válido, por en­tender que legitima una de­mocracia restringida.

Propugna una campaña po­pular por la incorporación al texto' de la Constitución del derecho de autodeterminación de los pueblos; qu^ el Esta­tus de Catalunya sea elabora­do por el Parlamento cata­lán; que las leyes de los par­lamentáis autónomos no pue­dan ser vetada» p o r el Go­bierno; el derecho a federar­se los territorios cuando asi lo decidan; que la Constitu­ción garantice el derecho al divorcié por acuerdo mutuo o iniciativa de cualquier cónyu­ge; la garantía plena de todos los derechos sindicales de los trabajadores; garantía plena de igs .derechos de la juven­tud? una enseñanza pública, rechazando la concesión á la escuela privad» que hace el proyecto constitucional; que

'soberanía corresponda sólo , y;¡que-se consulte sofoca la forma de

773- £- ?S) COMUNICADO DE VARIOS PARTIDOS POLÍTICOS

IJOS partidos políticos L.C.R., M.C.C., O.I.C. y P.S.A.N. deis Paísos Catalans, ante la con­vocatoria de las centrales sin­dicales de una hora de paro el día 5 de abril, manifestamos nuestro apoyo a este llama­miento Manifestamos, sin em­bargo, nuestro deseo de que dicha convocatoria hubiese si­do realmente unitaria.

Desde la firma de los Pactos de la Móncloa, el aumento del paro, de los precios, los expe­dientes de crisis y la congela­ción salarial no se han visto resueltos, sino agravados. Pen samos por ello que esta jorna­da debé~ ser el inicio de un pro­ceso de" eoncienciación y movi-lización que impida que las eonseeaencias dé la crisis ca­pitalista recaigan sobre los trabajadores.

Hacernos un llamamiento a participar activamente e im­pulsar en cada fábrica y tajo las asambleas, paros y todo tipo de acciones que impulsen y fortalezcan la unidad de los trabajadores y trabajadoras en lucha: Contra la congelación salariar; contra el paro; con­tra la carestía de la vida; con­tra los'pactos de ter Monckm.

Page 6: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

El P.S.A.N. a l'opinió pública, sobre l'asfaltat deis carrers

Acostumats a tota una serie de desgavells urbanística que l'Ajuntament de Sueca ha portat a cap els da-rres anys: la llum, la canalització del Sequial, l'alllament de la Canal del case urbá per donar gust ais espita-listes de «Pascual Hermanos», el caos urbanistic del Pereiló i les Palmeres etc. etc i no ens hem sorprés massa en veure com des de mitjan estiu, una estranya i silenciosa colla de treballadors arrancava les tapes de les cla-vegueres d'alguns deis nostres carrers, que l'endema apereixien tots coberts d'una capa de betum negre, baix el qual es perdia l'antic empedrat primitiu

Sueca compta amb escás patrimoni artistic, pero l'empedrat deis nostres carrers constituía un equilibri sin­gular i valuós entre la part infraestructural del sanejament urbá i l'aspecte estétic. Sueca era una ciutat neta. Els rastells son alts perqué están pensats per al carro i l'haca, evitant el fácil accés a les voreres. Tot patrimoni demana una colla de manteniment no de destrucció o disíressa barata, encara que llógicament coste moltmés. La pluja rellisca íácilment per l'arcada del carrer íins desaparéixer pels albellons (si moltes vegades no ha estat aixi és perqué están plens de merda i ningú no la lleva).

Sueca, com tota ciutat moderna, ha tingut que sofrir «millores» en cinc anys els carrers han estat íoradats una t altra vegada per a l'establiment de les canalitzacions telefóniques, llum, eigüa, peí6 mai simuliánies ni programades per evitar molésties; és mes fácil mes cómode i mes barat destruir que amillorar. Ni tant sois els veins hem estat informats. En comptes d'uns carrers sense clots ni desnivells, els hem hagut de sofrir, produits per la pressa, el curt presupost contractat i la total incapacitat professional deis executors, dones obres com aqüestes demanen mans artesanes que o no n'hi han o son molt cares.

Ha guanyat el fácil, el cómode l'económic i l'irresponsable per ignorancia. Tapant pegat sobre pegat, prompte haurem de donar una altra ma i així fins que des de la vorera pugem al carrer. I mentre tant, l'alcalde segueix cobrant el 3°/0 de cada obra pública. No l'interessará que continuin els pegats i poder així realitzar noves millores? No es guanyará res deis carres que continúen sent de fang: Polinyá, Muntanyeta, Conrado Granell i alguns del raareny, o és que els veins d'aquest carrers son de segona renglera?

El betum comporta una serie d'inconvenients ignorats per la majoría deis suecans: brutea, encara utilitzant quitrá de qüalitat i execució. Poca vida, dones cada vegada caldran noves capes. Retenció del calor i la pudor molesta.

Ofegament de la capacitat de desaigüar els albellons. ' En ser el pis finet fará correr mes els vehicles (possibilitats d'accident sobre tot de xiquets). Com estará prop del nivell de les voreres, molts automóvil» hi pujarán amb el consegüent perjudici pels

vianants. Peí temps i amb l'ús es fa mes relliscós. Vists els inconvenients així com la irregularitat característica de l'Ajuntament en la seva manera de por-

tar-ho a cap; sense una mínima informado ais veins, el Comité Local del P S.A.N- volem manifestar:

Que encara que coste diners a l'Ajuntament, devem conservar el nostre patrimoni amenacat

Que la solució adoptada per l'Ajuntament és errónia, malgrat que a curt terme sem­ble práctica.

Que s'expose públicament el presupost del manteniment de l'empedrat tradicional, comparant-se amb el de les solucions adoptades.

Que s'informe públicament perqué no s'han asfaltat els carrers mes necessitats, en­cara sense cap tipus de paviment! en comptes deis carrers de primera renglera, ais quals considerem que no en calía

Que s'hi demane informe de Técnics Facultatius en la materia i fins aleshores es pa-ralitzen les obres d'asfdltat.

SUECANS: Exigim que se'ns informe de les obres que fa l'Ajuntament sense tindre en compter l'opinió deis veins.

Ajuntem-nos en associacions de veins que defensen els nostres interessos i controlen la gestió municipal de Tactual Corporació Franquista fins que poguem elegir Uiurement els nostres representants.

FORA SANGONERES DE L'AJUNTAMENT. Comité local del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (P.S.A.N.)

deis Pa'isos Catalans.

Carrer nou, 79 (cantó carrer foradat) • Apartat de Correas, 67 - SUECA

Page 7: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

0€¿nu CM 1*W

POBLÉ D'OIXVA L'actual Ajuntament continua sense estar al servei deis ciutadans

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional (P.S.A.N.) deis Palsos Catalans, davant del servilisme mostrat peí nostre Ajuntament a unes classes determinades, en detriment de la població, comunica el següent ais veins:

Amb motiu d'augmentar les arques municipals locáis, s'aprová en el seu temps, uns impostos de luxe que a Oliva afecten, si fa no fa, al trinquet, sales de festa, societats de caca i pesca, club de tennis..,

En pocs díés es va reunir l'Ajuntament en pie per a tractar, entre altres coses, IV provar o no les quantitats corresponents -a mode d'impostos-, Pero davant les 66 pe-ssetes a l'any que deuría pagar cada cacador, es monta una discusió argumentant que la caca no és un luxe, aíegint que avui en día és a l'abast de tothom (temps lliure, qüo-

"tes, llicéncies, escopeta cartutxos, e t c . ) . I en pareguts termes s'expressaren la majoria de consellers respecte a la propietat privada.

DENUNCIEM aquesta situació que és del mes denigrant, perqué ens diuen que no hi han diners a l'Ajuntament d'Oliva, i davant l'oportunitat de tindre'nmés, cOm resul­ta que teñen interessos creats, reculen i retallen (qui mes qui naenys -deis consellers' son cacadors, socis del club de tennis, pescadors esportius o del club náutic).

Com l'assumpte va quedar damunt la taula, exigim que al prÓxim pie, s'aproven els impostos suntuaris. sense mutilacionsl, o la dissolució del consistori. Cal tindre present que aixó afectará el proper Ajuntament i ja vorem com s'ho fará si ara retallen presupostos. Aquest Ajuntament defensa els interessos deis privilegiáis; només un Ajuntament popular i democrátic defensora els interessos del poblé. Sociolisme i Independencia. OLIVA (La Safor) País Valencia More del 1978 •OLLANA

U « . ¿uu ¿JLH 10 <SL& A*A*fi 4»¿+., *> lof€

/jL\A+€*¿t ™* \ Distribucions LLUITA (P.S.A.N.) 6ran Via de tes Germanies, 27, pta. 6

VALENCIA-6 -

Page 8: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

ÚUiOiéL dt'CH SCKTÁ i** H*>¿»*, S«4*«0

Amb motiu de la campanya per al senat a la Marina Baixa i davant les deolara­cions del ministre Garrigues Walker el nostre partir junt amb el P.S.P.V. ha. distribuit el següent panflet:

HOMES I DONES DE LA MARINA

El problema de l'aigua no ha de ser causa d'enfrontament entre els nostres pobles que es neseciten mutuament,perqué els nostres interessos son comuns.Un altra cosa son els interessos deis cacics i oligarques que no fan mes que ex­plotar-nos.

COMUNICAT

Davant els fets ocorreguts últimament,el Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Palsos Catalans i el Partit Socialista del País Valencia denunciem:

1.- L'atreviment i lleugeresa del ministre "ucedista" del Estat Espanyol senyor Garrigues Walker,el qual en deolaracions fetes a la premsa a rant del seu viatge per captar vots a la nostra comarca,demostra ben clarament el seu desconeiximett de la realitat. Queda ben palesa,per tant,la manifesta i reconeguda inoapacitat del poder central per resoldre els problemes de la nostra comarca i de tot el País Valencia.

2.- L'actuació autoritaria i típicament franquista del govern central al impo­sarnos, sense contar amb el poblé,la solució amenaeadora de la vía "ejecución forzosa".. Sembla un intent de provocar 1'enfrontaBent deis pobles de la nos­tra comarca peí ministre del partit governamental,que cal dir-ho,no es majori-tari ni a la nostfa comarca ni al País Valencia.

3.- L'actitut deis botiflers del País Valencia,eterna agenollats davant el podar oentralista i col.laboradors per tant,en la tasca d'enfrontament entre els nostres pobles.

MANIFESTEM,

Que entre els pobles de Callosa d'en Sarria i Benidorm,aixi com entre tots els pobles de la nostra comarca hi ha lligams histories,culturáis i económics que hem de mantindre per damunt de totes les maniobres deis botiflers que trauen els seus millors guanys de la desunió deis nostres pobles.

Que els greus problemes que afecten La Marina (i no tant sois el de l'aigua) han de ser resolts solidariament entre tots des de ací,des de la nostra térra dins el context de un País Valencia autonom,per representants democraticament u±Éf elegits peí poblé valencia que serveixquen interessos del poblé que els ha elegit i no el deis botiflers caciquils.

PARTIT SOCIALISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL DELS PAISOS CATALANS PATIT SOCIALISTA DEL PAÍS VALENCIA

La Marina Baixa. Callisa d'Ensarriá-Benidorm. 20 Maig del 1978

Page 9: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

2. POLÍTICA N A C I O N A L

1 CONGRES DEL

IfiBPSAN ActWfcrtpoWtfea/^ <¡_/W**-U^

Importants adhesions ?l congré» del PSAN

El PSAN ¡na I Congrés

La primera fase del I Congrés del PSAN se celebra aquest cap de set-mana a Valencia AIXI per primera vegada s na miciat en aquella ciutat el congrés d un partit d ámbit de Pai-sos Catalans. La segona fase del congres se celebrará a Barcelona dissabte i diumenge vinents

L acte d obertura d'aquest primer congrés s inicia amb la mtervencio de Francesc Candela el qual va ex­plicar el contingut i significado del

congrés . els objectius del partit. la cohstruccio d un Estat socialista deis Paisos Catalans af i rmant que lemancipacio de la classe obrera i i aihberament nacional son la matei-

.xa cosa Candela critica la «frenética paliassada» que duu a cap el bunker barraqueta per enfrontar ets valen-cians També crítica el federalisme tot preguntant-se quin tipus de fede­ralisme calía i qui s havia de federar

Mana Conca explica l'organització del congrés Féttx Cucurull va expo­sar una historia del naoonalisme A continuació. parla Gongai Castello Goncal Castello assenyalá que. en tant que ciutadá del Pais Valencia, era cátala Va dir també que el partit. h'avia assoiit la majona d'edat

A continuado, prengueren la pa-rauía com a pereonatitats indepen­deos el tsndador del POUM. Jordi Arquer. i el politic Vicent Ventura

Entre les personalitats convida-des es trobaven l'eacrlptor Joan Fuster el poeta Vicent Andrés Este-ilés el gramátic Enric Valor, el perio­dista Joan Olesa l'escriptor Amadeu Fabregat. el cantant Joan Monleón del grup Els Pavesos i l'edltbr Eliseu Climent

Foren l legides adhesions del PSOE PCPV UDPV CCOO. PTE. PSPV MCPV LCR. USO Assemblea de Catalunya" C o o r d i n a d o r a d Associacions de Veins i diversos partits politics i entitats ciutadanes Tambe s ni adheriren el senador Jo-sep Vicent MÜéo l'escultor Andféu Alfaro els pintors ArmengCt i Artur Eras l'escriptor Jordi Carbonell 1 el bailan Antoni Gades que envía la seua adhesió des de Cuba.

En el transcurs del congrés. que es clausurará a Barcelona el cap de setmana vtnent s aprovaren diverses ponéncies Sobre política economiea ensenyament les comarques caste-l lanoparlants del Pais Valencia. 1 ailiberament "\h :? dona. I'ecologia. la polí t ica agraria sanitaria. 1 ¡emancipado nacional

Josep Tofren»

Un total d un seixanta «ciutadans .de is Paisos Catalans, pollt lcament I independents» han signa} una carta

d adhesió al I Congrés del PSAN, que comencé ahir la seva segona i última sessió a l'Orfeó de Sants. de Barcelona.

En la nota manifesten el «reconei-xement al PSAN pela seus deu anys de lluita per l'alliberament nacional, peí socialisme i per la unitat deis PaWos Catalans» tot confiant que aquest congrés «represonH un avene qual l tat iu del mándame indepen-dent is la en la aeva Mu l ta I en locupació d'un espai politic de mea­ses propi».

Comité executiu Ahir al_vespre els congressistes

COMÜNICAT DE PREMSA DEL PSAN

El Secretarlat Local del Partit Socialista d'Allibera-ment Nacional deis Paisos Catalans informa que s'ha ce-lebrat a Valencia durant el cap de setmana passat la pri­mera sessió del Congrés del partit, que conclourá els dies 8 i 9 d'aquesta setmana amb la segona sessió, que se cele­brará a Barcelona, al teatre de l'Orfeó de Sants.

A la primera s e s s i ó , a la qual assistiren 400 delégate de les comarques deis Paisos Ca­talans, es debateren les po-néncies següents: "Bases p e r una p o l í t i c a económica", "Problemática de l'hojnose-xualitat", "Linia d'ensenya-ment", "Les comarques cas-tellanoparíants del País Valen ciá", "Militáncia i partit",

"L'alliberament de la dona". "Partit de mases i estrategia d'alliberament nacional", "Al­ternativa ecológica", "Llnia del Front Agrari", "Cristians i partit", "Alternativa sanitáT ría" i "Llnies del Front Lo­cal".

Destaquem. per la relació que teñen amb els problemes de les comarques del Camp de Tarragona, les que fan refe­rencia a la Unía del F r o n t Agrari i alternativa ecológica, que proposen les bases per unes altematives agraria, ra-madera i ecológica, respecti-vament, per a l'aven? cap al socialisme, en una explotado racional i justa deis recursos naturals i de les fonts d'ener-gia, que elimini l'explotació d'aquests recursos pels grans monopolis i els perills de con­taminado i degradado del medí ambient.

del PSAN procediren a l'eiecció del «omite central i de 1 executiu Per bé que fins avui no es faran ofícfalment públics els components. a darrera hora hi hagué una filtrado deis noms deis membres del comité executiu

La Mista encara no és definitiva. ia que al moment de tancar Iedició no s'havia acabat la reunió del comité central L'executiu t indrá uns vint membres, que exerciran ta-direcció del partit de forma coMegiada. Fins ara no s'havien publ icat mai els noms del comité executiu del PSAN

Peí que hem pogut saber, és molt probable que la Mista del comité exe­cutiu estigoi formada per Paco Can­dela. Josep Huguet Francesc Codi-na, Josep Blasco, Teresa Lavérnia, Josep Guía, Eusebi Coromína. Xa­vier Mitjá, Pere Pugés, Llufs Llarinós. Francesc Artoía. Assumpta Buhígas. Vicenc García. Joan Tarabal, Jordi Monés. Félix Cucurull. Casimir Boi. M Mercé Margal, Antoni Royo i Bar-tomeu Buch.

Les ponéncies aprovades al llarg de la jornada foren «Moviment revo­luc ionan deis joves». «Moviment o b r e r 1 p a r t i t » . «La l l u i t a d'alliberament a Europa» i «Análísi marxiste actual de la qüestió nacio­nal». A mitja tarda es presenté a l'assemblea ('informe de l'executiu sortint. que versé sobre el creixe-men t de l p a r t i t d e s p r é s d e la convocatoria del congrés i les pers-pectives de cara a la consolidado a través de noves formes organitzati-ves. Avui tindran lloc a les 10 la ses­sió indepesdantista i la de cloenda al

e S A

es 3

A la sessió inaugural del Congrés, que va haver de ser retardada a causa de diverses amenaces de bombes i altres actes de provocado duts a terme per escamote feixistes, parlaren Jordi Arquer, funda­dor del Bloc Obrer i Camperol s i del Partit Obrer dTJnificacióyJS Marxista, Josep Soler i Vidal, ^ ~ ts. fundador del Partit Comunis- v>-' ¡ J ta Cátala durant la Dictadu- ( K ra de Primo de Rivera i ac- 1 tual militant del PSAN delsv ^ Paisos Catalans, l'escriptor ¿* - ^ Goncal Castello i l'escriptor i . ^ v. historiador Félix Cucurull, M també militant del PSAN deis Paisos Catalans.

El Secretarlat Local del Tarragonés informa també que qualsevol i n f o r m a ció complementaria sobre aquest Congrés o sobre els objectius, estrategia o llnia política del partit serán fornits a t o t e s aquelles persones que s'adre- ( cin a l'Apartat de Correus 334 de Tarragona.

Page 10: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

Tele/eXpres -Martes, 28 de marzo de 1 9 7 8 - Página 4

Los días 1 y 2 en Valencia, y 8 y 9 en Barcelona

PSAN: Congreso para afianzar el independentismo catalán Con la celebración del congreso del Partit Socialista

d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans los próximos días uno y dos de abril en Valencia y ocho y nueve en Barcelona se dará un nuevo e importante paso en la sim­plificación de uno de los más confusos y desconocidos espacios políticos catalanes.

La celebración de este con­greso en dos turnos sno en Va­lencia y otro en Barcelona, es ya expresión clara de uno de los objetivos de este partido la rei­vindicación de los Paisos Cata­lans como marco efectivo de su práctica política El PSAN ha desarrollado un importante pa­pel en el debate sobre el con­cepto y la realidad social, cultu­ral y política de los Paísos Cata­lans

La elección de Valencia como sede de la primera parte del congreso es también expresión de la implantación relativa del partido que vio disminuido de forma importante su peso espe­cífico en el Pnncipat tras la esci­sión de los militantes y dirigen­tes que formaron el M U M (Mo-viment d Unif icado Marxista)

En la actualidad el indepen­dentismo catalán cuenta con el PSAN el PSAN Provisional Es­querra Nacional el M U M el1

Front Nacional de Catalunya y Estat Cátala como organizacio­nes políticas que se reclaman de esta concepción además de un sm fin de grupusculos Según es comunmente aceptado por los observadores políticos hay una parte importante de la base de Esquerra Republicana de Cata­lunya que profesa también el in­dependentismo pero no puede decirse lo mismo del partido

De los partidos citados sólo fcstai Cátala no se define como de izquierdas El grado de asun­ción del socialismo varía mucho

sin embargo, de unos a otros El PSAN se considera marxista-le-nimsta, aceptando como tal conceptos teóricos como el de la dictadura del proletariado y el papel de partido hegemónico a desarrollar por él mismo en el proceso revolucionario El Front Nacional de Catalunya empezó a aparecer como socialista duran­te la década de los sesenta después de haber ejercido una práctica resistente, consecuen­cia defensiva, de tipo esencial­mente nacionalista Como de­cantación de su ala izquierda y del sector joven del PNC surgió en 1 9 6 8 - 6 9 el P S A N , el cual a su vez tuvo en 1 9 7 3 una esci­sión de tipo radical que tomó el nombre del PSAN-Provisional Esta escisión, poco numerosa, se diferencia sobre todo por la opción activista menos dada a intentar la fusión de su práctica política con la actividad cotidia­na de la población

Conversaciones PTC-MUM

La escsión del PSAN que en 1 9 7 7 dio lugar al M U M signifi­có el decantamiento de un im­portante sector de este partido hacia posiciones menos radica­les en el aspecto del indepen­dentismo Entre el M U M y el PTC surgido a su vez de una escisión del PTE se llevan a ca­bo conversaciones de las que se espera que surja algún tipo de acuerdo relativo a su fusión

Joan Trabal, Jordi Moners y Xavier Bru de Salas bajo la bandera inde pendentista del PSAN. (Foto: Archivo.)

Por su parte, Esquerra Nacio­nal es una minúscula agrupa­ción formada en torno a Jordi Gil, que abandonó el PSC-C en 1 9 7 6 EN efectuó un llama­miento a principios del mes ac­tual en el que propone la fusión de los dos PSAN y EN sólo a cambio de que su órgano de ex­presión «Tallaferro» pase a ser una de las publicaciones de la nueva formación, para la que propone que se adopte el nom­

bre del PSAN

Esta parece ser una de las IO. tenciones del PSAU convertirse en el eje del indepe -dentismo de izquierdas, cosa qu t parecí posible tras la incorporación de Félix Cucurull, el abandono d" FNC por parte de sus dos figuras más prestigiosas los Cornudella padre e hijo, y el deslizamiento del M U M hacia actitudes menos radicales

BÍ v c c o — o

n ¡L, OD O-

»-5

S É Z (0 - a.

ú x oí i

"5 ¿ c « ra J 1 1 o

•> 2 > <°

<

F 9 c "O

•£ c 3 «D.B « J3

£ 3 <B JD O) S

2 w = »

Ǥ3 a

°< §5 <

C '

3 CT 3

crt

ü o — V) ra o o 6 ü

£ * ó < 2 ® « « f £ •

> w o a> Q- g

¿J ?}• s £ 8 • o £ 2 c

(0 m 0) Q> n / i T > T I

• «¡ I

raz o. u -c "o

1

e o o o " (O Q)

ü ~ (0

• — o C " 3

CU O)

ffj c o • ili

l l l s • . o ^ . - S S

O 00 cu C . J I . 1 « 9

OJTJ C ,\S "¡X v> to j o <D 3 O •£; ro

C3-«f <0 t j o «> <-> - M - Í S - T ? 0 fe 5 c _ co a £ o

< (0 ™ w 3 OQ . -¡3 - 0 z< S -2 « ¿

c

JS Q. (o .12 O

§ s i < ; 0 0 «5 <D

I! ' fJiUlj fel</£xn.

g m m i

1 § ' I fe

2 m i £ I a ~ o É S 5 o

o «i 2 . Q - J U J O = - Ifl © M «©

I 2-5 o — ^ <D

= E » c O o •= H

IJI CTV

2 c a» o 5 fc- -PJ o o -> I» ~ "^ o> aJ I- ir> t CSOJ O -

«• r i 3 » • o-™

,r/$ «-v-?^

«II

m fifi ^5 :

c c fc — a? i o ' o » -- — «1 m S

o 5 c _

(0 * c 2

O ° E - 2 5

¿¿•o O c c 2 -o —

iiJU CJ — ™ (0 w i 5 ¿3 2 i i - ) O -> >

, .i a » «

5 o -̂ £ -> « — _ - 3 -•O <lí OJ-O

JiiJ «o 5 w —

i g<«-

• u a> «."

S Í 3 -JO > 1 3 5 .

^ ^ ¿ ^ II

v) C

J £ o a >

IJi » > " T 5 ü

JD ° co 3 .£ 3 (o .•= -a .5

L - > > L U X

Page 11: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

COMUNICAT DE PREMSA DEL PSAN El Secretariat Local del Tar-

ragonés del Partit Socialista d'Alliberament Nacional deis Paisos Catalans, prosseguint ia iníormació facilitada al comunicat de premsa publi-cat el passat dia 6 iniorma de la celebrado de la segona sessió del Congrés del nostre partit Aquesta va ser cele­brada a Barcelona els dies 8 i 9 passats. El dissabte. dia 8, al matl foren aprovades les ponéncies "Moviment obrer i partit" "La lluita d'allibera-ment nacional a Europa", "El moviment revolucionan de joves" i Análisi marxista ac­tual de la qüestió nacional". A la tarda del mateix dissab-t e van ser elegits els mem­bres del nou Comité Central i del Comité Executiu, els noms deis components del qual van ser fets públics a la sessio de cloenda, que va te­ñir Uoc diumenge, dia 9, des-prés d'una sessió de debat in-dependentista, en el qual par­ticiparen representants de di­versos partits independentis-tes d'altres nacions oprimides de l'Europa capitalista. Acaba la sessió de cloenda amb la lectura de les nombroses ad-hesions rebudes d'altres par­tits. independents i organit-zacions diverses, procedents deis Paisos Catalans i de tot el món, i amb els parlaments de tres independents: Josep María Llompart, per les Ules, Gon?al Castelló, peí País Va­lencia, i Jordi Carbonell, peí Principat.

Destaquem la composició del Comité Executiu elegit darrerament, que reflecteix la composició actual del partit, que. sense ser exclusivament obrer i camperol, sí que ho és majoritáriament a les comar­ques mes conscienciades i combatives deis Paisos Cata­lans: Teresa Alabérnia (tre-balladora). Prancesc Artola i aparellador), J o s e p Lluís Blasco (professor irntversitat), Assumpta Bohigues (A.T.S.h Casimir Boi (pagés). Francesc Candela (advocat), Francesc Codina tensenyant). Eusebi Coromina (periodista), Félix Cucuruil (escriptor). Vicenc. García 'treballador de ia fus­ta ; . Josep Guia i professor universitat), J o s e p Huguet (mestre d'escola prof essio-nal) Lluís Llerinós (mecá-nicl. Caries Llorca (pilot). María Mercé Marcal (ense-nvanti Xavier Mit'já. (treba-

lladon Jordi Moners (histo­riador! Pere Pugés'í: urbanis­ta ' Joan Tarabal (llibreter).

Jueves, 13 de Abril de

fin <Vrt,OD «^ PvVlOüV.

El PSAN va cloure ahir el I Congrés

AVVÍÍ

El PSAN clogué diumenge al migdia el seu I Congrés amb la proclamació per primera vegada deis membres del nou comité executiu, els noms del qual ja avanpávem de forma oficiosa en l'edició de diumenge.

En relació amb la llista donada peí nostre dian diumenge passat. només cal destacar un canvi en la composi­ció del comité executiu del PSAN la de Caries Llorca en lloc d'Antoni Ro­yo

De is v i n t c o m p o n e n t s de lexecutiu, la mitjana d'edat supera per poc els trenta anys. i representen de forma forca equilibrada les dife-rents comarques de Catalunya i el País Valencia és destacable no obs-tant aixo I absencia de represen­tants de les liles

Diumenge al fnati dues sessions aglutinaren linteres i locupació deis congressistes la so6sio independen-t.sta i la de cloenda En la primera pronunciaren parlaments represén­tate del partits bascos EIA i HASI. de i Esquerra Catalana deis Treballa-oors (Catalunya Nord) del Consello Nacional Asturiano aixi com Josep

Guia peí PSAN. i Jordi Carbonell Uns i altres abordaren el procés d alliberament de les diverses na­cions oprimides d'Europa i la critica del pojecte de la Constitucio que s elabora a l'Estat espanyol Per la sevc part Jordi Carbonell valora rml positivament aquesta sessió

En la sessió de cloenda presidia la mesa, juntament amb membres del PSAN. Josep Solé Vidal, fundador del Partit Comunista Cátala i del PSUC Josep Hugue* hi presenta un informe de lexecutiu sobre el procés politic a mvell d'Estat i Lluís Líennos i Xavier Mitjá abordaren el moviment obrer ais Paisos Catalans i la neces-sitat que aquí es crein sindicats na-cíonals

També pronunciaren parlaments Josep M L lompar t de les lües Goncal Castelló de' País Valencia > Jordi Carbonell

- ¿f&nco &t3L»(9'<fl£)(U-H->l)

1978 / ' ?<^l*l LU-H-n)

- t<ewt* &£&« feo 3-}$)

P 'O^t ote Bc^tatcia^v féf+f"}! - ¿ e JO, h tk - Pr-c V - 1 Ca «->

Page 12: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

t z

TÍ * **

Barce

lona

Conce

ntració

rep

ublica

na Po

c mes

d un c

entena

r de p

erso­

nes

es co

ncen

traren

ahir

. a d

os qu

arts d

e vuit

del ve

spre,

a la p

laca

del R

eí de

Barce

lona

respon

ent a

la con

vocato

ria feta

pels

part

its OC

E-BR

. AC

CUM.

POUM

, LCR

. MCC

. OIC

i

PSAN

am

b mo

tlu

de l'an

iversa

n de

la pro

clama

do de

la seg

ona R

epúblic

a act

e que

havia e

s tat

expllci

tament

proh

iblt

Despr

és qu

e un

deis

concen

tráis

demané

s. a t

ravés

d un m

egáfon

la

signat

ura d

'un d

ocume

nt en

pro d

e la

llibert

at d'A

lvar V

alls C

aries

Sas

tre. J

osep

Lluis

Pérez

i Mo

ntserr

at Ta

rrago,

un co

ntingen

t de f

orces

an-

tlavalo

ts s'a

costá

i Insta

els m

anifes

tan

ts a d

issold

re's

Despr

és du

na

breu c

onvers

a, en

qué e

ls ma

nifes-

tant3

dema

naren

que s

e'ls de

lxés f

er nom

és un

parla

ment

per ta

l de d

es­con

vocar

els pr

esents

I dava

nt la

ne­gat

iva d

e la t

orca p

ública

, els

con-

centra

ts es

van di

spersa

r Am

b tot

. alg

uns q

rups p

roferi

ren cr

its con

tra

la mo

narqu

ía pel

s carr

ers qu

e envo

l-ten

la p

laca

del R

eí. sen

se qu

e en

cap m

omen

t s'arr

ibés a

prod

uir c

ap cár

rega

Algune

s mfor

macio

ns par

iaven

de que

ni ha

vien t

res de

tinguts

O > DO

T£T/_/ :

hx lF

'.:'

A/3£i

S /5 A

4«M¿

L'apro

vació per la c

omissi

ó Con

stituc

ional del Cong

rés de

l'ar

ticle 1

1 refe

rent ais

dre

ts polí

tics dei

s jov

es,con

stata una ve

gada mes

la s

ituaci

6 pol

ítica en

que est

á inm

ers el

nost

re País

. Els

jove

s maj

ors de

lfc a

ny? j

a ten

ira dr

ets po

lítics

,pero no maj

oria d'e

dat,ar

a un jo

-ve de

16 a

nys po

drá se

r alc

alde o d

iputat

,pero ne

cessit

ará el p

ermis pa

tern per

a po

­der

surti

r de caéa

.La discriminado

de qu

e som

objec

te,arr

iba a as

pectes

com a

quest,

que qu

asi ri

diculs

,malgr

at s

e'ns vul

lga comp

arar amb

altre

s pals

os eu

ropeus.

Tot ai

xó co

m a con

seqüen

cia del pr

edomin

i de les fo

rces pos

tfranq

uistes

UCD

i AP,pre-

domini

manif

estat ta;n

bé en as

pectes

tan im

portan

ts com el

no re

coneix

iment del dr

et

a l'a

utod t

erminado o

com el

muntag

e de pre-

atonom

ies sens

e con

tingut

,i tot ai

xó am

b la co

mplici

tat i

mplíci

ta de

les fo

rces par

lament

arles "d

'oposi

ció" q

ue ha

n acep

tat

aquest

a pol

ítica,

o bé

en aq

uest cas

concr

et han ab

andona

t les

mobil

itzaci

ons popu

lara

'.: n

r les

reivi

ndicac

ions al ma

rc pa

rlamentari.

Per tot ai

xó les JS

AN de

is Pa

isos Cat

alans fe

m avi

nent

la nos

tra pr

opesta

al ni

ateix

temps qu

e pro

seguim

la llu

ita pe

r tal

de covs

cienci

ar i

mobil

itzar ais jove

s fins

l'a

conaec

ució

del re

coneix

iment de

la maj

oria d'e

dat j

urídic

a equ

iparad

a a

la maj

oria

íéaat

labora

l.

J r -1. i*

Page 13: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

Sobre la Constitució **»-, ¿j£« f* • H^

Nova campanya d'uns quants partits d'esquerra

Sis organitzacions polit iques de l'esquerra no parlamentaria. PSAN. LCR. MCC, OCE-BR, OIC i PCT, van presentar ahir a Barcelona les línies duna campanya de mobil i tzacions sobre la Constitució que vol ser complementaria de la de l'Entesa.

a f e d e r a r - s e sense necessitat d autorització per part de les Corts (supressió de l'art 130):

Garantía de dret al divorci. Iliure acces de les dones ais mitjans de control de la natalitat i la interrupció de I embarás a carree de la Segure-tat Social.

D r e t s s i n d i c á i s . I l iber tats democrátiques per ais soldats. mili-tars i funcionaris;

Que la forma d'Estat sigui sot-mesa a plebiscit popular separada-ment amb la pregunta: monarquía o república?

Els grups promotors teñen la in-tenció d'organitzar un gran acte cen­tral a Barcelona a mitjan abril i con-cloure la campanya a final del mes vinent

La c a m p a n y a c o n s i s t i r á basicament a promoure actes popu-lars a comarques i recollir unes cent cmquanta mil signatures per a un document en qué es reclamen, entre aUffifeeSteiPunts següents: t r^Éi-P

t a ^ T c o i tcorporació al text constitu­cional del dre! a lautodeterminació de les '". ons de I Estat espanyol;

O H P Estatut de Catalunya siguí elabora! oer un Parlament de Cata­lunya, elegit amb aquesta fmalitat. i Diebiscit peí pob lé cáta la a b a n s a anar a Madrid.

Que íes liéis e laborades pels Parlaments autónoms no puguin ser vetades peí govern de I'Estat (su­pressió de i art 1431.

El dret deis territons autónoms

O-

«o °

c • - co CQ C

— CO

.2*5 ¡« c co

— 0 iÜ T3

lííl 3 I 2

0 cr g u fl "S 2 01 - <B 2 .

2 5 ° mi* sil* k • S ° | J 8 »

o - 2 • 2 i a is « 5 = 5 — .O JO E « — ° S <ft *° — 10 SI XJ ai £

¿12

É o — o a

¡ifi a s . oí ¿ o c 2

8 * 1 1 E 2

ííl M?

II! i !Ü

c • m t> "O

o i»

f! Ü5

I i f £ sí > £-o c * ra O. > (o ro

ra A F

Z O O

< 5- c

a E I _ 0) CT

0) r «i

• (t a) o y í

11 5 I

O o

i? a. a> £ 3 « -

to T3

o £ u

(0 F a t JÍ io o i: a) o — — • ra § ai tñ — LU O C •— — <B

r¡ a) o ra

isl

•1 nj -

s¡ <¡j 0)

Ó! •o

a |

;1

<D • ?

e 'o m m E °-_ w <o Q>

* 2

a

|

8 o 0-2

ilii iiJl

<D

5 °

c i SI

E <0

c 2 a

(̂ a " 2 2 9

— e <o •

o -•c o o

2 . _ ñ

» « : 2 1 ¿ 8 < i « 2 .

C i3

L¿/fig^TAT SEIS vJOfrLrtgS

Els Joglars

Es proposa l'abolició d'un article del codi militar

El grup par lamentar i Socialistes d e Catalunya ha decidit presentar una proposició de lleí de derogació de l'article sisé del Codi de Justicia Militar, que ha atectat. d u n a manera especial a m b el seu apartat 2. el pro-ees militar en qué van ser condem-nats a dos anys de presó quatre deis m e m b r e s del grup teatral Els J o ­glars. Ho fará Eduard Martin en el pie del Congrés demá dimecres.

L'article esmentat fa referencia a la competencia d'aquesta jurisdic-ció. per rao del delicte. en causes com les que han condemnat els qua­tre actors

Adhesió a la denuncia Catorze partits polítics i organitza­

c i o n s c i v i q u e s h a n s i g n a t a mstáncies del comité de solidaritat a m b Els Joglars un document d adhesió a la denuncia que els ad­vocáis que en van fer la defensa han presentat contra el capitá general de la IV Regió Militar i el seu general au­ditor, pef un suposat delicte de false-tat en document públic.

Han signat l'adhesió el PTC. Con­venció Republicana. Partít Sindicalis­ta. M U M . PSAN Provisional. EN. Se-Cretariat de I Assemblea de Catalu­nya. PSAN Familiars i Amics de Pre­sos Polítics. FNC. OCE ( B R l M C C .

PSC, JRC.

Col-lectius Qbrers En Lluita.

Manifestació frustrada a Badalona

La manifestació que havien convo-cat les Associacions de Veins, les centráis sindicáis i els partits polítics de Badalona per a dissabte al cap-vespre per reivindicar la ll ibertat d expressió i l'alliberament d'EIs Jo­glars. no va ser possible fer-la a cau­sa de la presencia de la policía. Re-c o r d e m q u e el g o v e r n a d o r c iv i l l'havia prohibida.

Cap a les set de la tarda, unes set-centes persones es van concentrar a la plaga Pep Ventura per iniciar la manifestació. pero, malgrat que vam fer avinent a la policía el carácter pa-cific de l'acte. la manifestació no va ser possible i els manifestants es dis-solgueren.

La comissió de partits polítics ens manifesté la seva protesta per la pro­hibido d'un acte que és un dret polí-« tic. i van dir que des d'ara. a mes de reivindicar la llibertat d'expressió. caldrá continuar reivindícant la lliber­tat de manifestació. informa Enríe Giralt.

(aireo (SJÜL(A^\

C/J

(/> o

a X

- o

re

2

O)

c ° • r* 03 *"— 55 N 5/5 q> •—.

• • fl-oM B o O S£¡¿£ O b «55 •» tu

w c-d -i-

üíjj

!iii¡

I 1*11 m íflfi

n Ü « i

fifi te s

is t; 9 * '2 o " | l ll| «i

C j IB

v. t Ü CQ ^ C C8

ül

J|tí ^ c u -

¿5 3

P I? ill 818 i 5 *.

1

Page 14: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

1)1 AbA bS SANT JOKOI

CRIDA DAVANT LA Í-ESTIVITAT DE SANT JORD1

Per al proper dia de Sant jordi, els partits democrática 1 d'arrels populars criden tots els ciutadans tarragonins a assistir ais actes commemora-tlus que se celebraran.

Cal que, un cop mes, el po­blé de Tarragona manifesti les seves aspiracions d'aconseguir les plenes lllbertats que com­porten per a nosaltres les elec clons al Parlament de Cata­lunya, l'Estatut d'Autonomia 1 una Constitució Democrática.

Per aixó, senadors de lTSn-tesa deis Catalans, represen-tants de la demarcado electo­ral de Tarragona, ens parlaran i expressaran el que el poblé de Catalunya desitja.

Siguem conscients que la participado de tot el poblé és imprescindible per a conse-guir-ho.

Per aixó sóu convocáis tots, diumenge vinent, a la una del migdia, a la Rambla.

Convergencia Democrática ae Catalunya, Estat Cátala, Esquerra Republicana de Ca­talunya, Lliga Comunista Re­volucionaria, Moviment Comu-

CATALANS

tól CATALANS

tól DEMÁ DIADA DE ST. JORDI

Ela que aatam par l'ALLIBERA-MENT NACIONAL ana trobaram a traa quarta da dotza (11.45) a la Placa da la Catedral.

lili Per participar tots junts a la Con­centrado de la Pea. de St. Jaume

PSAN FNC

Per participar tots junts a la Con­centrado de la Pea. de St. Jaume

PSAN

(22-<r-W) < ANEM-Hi TOTS! * " " - " • • " " l

6 "Diario Español" IA-WC^*-*^

<:, - i v - WYIt

25 h*ABRIL ¡El domingo tf-h~!%

CONMEMORACIÓN i DE LA BATALLA DE

ALMANSA VALENCIA i De nuestra redacción.) El próximo domingo a las cinco de

I ..i tarde en la plaza deis Furs. junto :i las torres de Serranos tendrá lu-

í jai un acto unitario convocado por !* partidos politicos. en conmemora -ción del 25 de abril, fecha en la que . n 1707 perdimos, con la batalla de Almansa. los fueros valencianos.

Dicho acto que ya ha sido autori­zado tendrá una duración de unas tres horas y en el intervendrán en una serie de breves parlamentos, Alfons Cucó. Francisca Llopis Escriba. Josep Guía. V'icent Alvarez. Caries Dole. Joan Pastor Vicent Ventura. Garrigo Mar­zal. Octavio Soler. Emérit Bono. Luis Font de Mora v Caries Martínez Lla­neza.

Entre dichas intervenciones actua­ra una serie de grupos folklóricos va­lencianos y al final se dará lectura a

I un parlamento unitario. Los partidos organizadores, que ayer

í tarde celebraron una reunión para preparar '.:\ celebración del acto son: UDPV PDLPV. PSP. del PV, PSOE. PSPV PSAN PSUPV. OIC. MCPV. PCT PTE. ORT. LCR. AC. UC. OCE •BRi PCPV v PCV.

LíU J'.'Wi nC^o^A,

.^•2/ twanyp 'oy*0¿q trpwwy

El mitin de mañana J^H'ftO^ &**»***.**)

EL P.S.O.E. NO PARTICIPA Y EL NO LO HA CONFIRMADO

P.C.P.V.

VALENCIA (De nuestra redacción.) Mañana domingo, a las cinco de la

tarde en la Placa deis Furs, tras las Torres de Serranos, tendrá lugar un festival-mitin en conmemoración del 25 de abril de 1707, fecha de la pérdi­da de la batalla de Al mansa y con ella de los Fuero*.

La mesa de partidos organizadora de ; acto, cuya relación en principio st facilitó, ha sufrido alguna impor­tante modificación, al no participar ya en la misma el partido mayorita-rio. el PSOE, y no haber confirma­do su participación en el acto, toda­vía el PCPV

Por lo que al PSOE respecta, el he­cho de que se haya «descolgado» de la convocatoria, ha sido explicado del siguiente modo por un portavoz: «El PSOE asume plenamente la historia

del País Valenciano, pero este es mo­mento de centrar los esfuerzos en el apoyo al Consell, y en la medida en que no era éste claramente el objeti­vo del acto del domingo entendemos que puede distraer a la opinión pú­blica de ese esfuerzo y, por ello se convierte en un modo de hacer el jue­go a la derecha más reaccionaria».

En cuanto a las intervenciones pro­gramadas para el acto, y que alterna­rán con la actuación de grupos y can­tantes del País Valenciano, son las si­guientes: Sebriá Molinero (AC): Igna-ci Alvarez (MCPV); Víctor Fuentes (PSP); Alfons Cucó (PSPV): Ramón Novella (PCT); Domenech Serneguet (PSUPV); Empar Sarabia (PSAN): Víctor Serrano (PTE-PV); Josep Vanó (LCR): Vicent Alvarez (OIC) y Joa­quín Garrido 1UCE1.

• El martes, 25 de abril, a las ocho de la tarde, y organizados por una serie de partidos de izquierda e independientes, tendrán lugar si­multáneamente 18 actos conmemora­tivos de la derrota de Almansa. en i diferentes comarcas del PV. Por lo que respecta a Valencia ciudad, en el Centro Escolar y Mercantil se ce­lebrará un acto, en el que interven­drán Vicent Ventura y Josep Vicent Marqués, ambos inde p en di en tes y Caries Dole (MCPV). Hortensia Ma­riones (PSAN). Vicent Alvarez (DIC^ y Ramón Novella (PCT). El lema del mitin es «L'Esquerra del PV per les llibertats i el soeíalisme».

Page 15: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

ACTOS CONMEMORATIVOS DE LA BATALLA DE ALMANSA

El próximo dio 25, en el que se sumpliró el doscientos setenta y un aniversario de la oatallo de Almansa, se ce­lebrará en el Centro Escolar y Mercantil (C. E M.), uno reunión, en lo que Interven­drán diversos políticos pora hablar ba|o e! lema común de «L'esquerro del País Va­lencia per les lllbertató na-cionals el social isme». y en el que intervendrán Vlcent Ventura, José Vicente Mar­qués, Hortensia Moviones, Corles Dols y Ramón Nove-

lla. El octo esto organizado conjuntamente por los parti­dos e x t r a p a r lamentarlos M C. P V„ O. I. C P. S. A N. y P. C. T.

Con anterioridad a dicho acto está previsto celebrar otro de 10 plazo Deis Furs. |un to a las torres de Serrano, a partir de las ainco de la tarde.

A dicho acto, alternando con la actuación de grupos y cantantes del País Valencia, tienen previsto hablar: Sebrlá Molinero (A. C). Ignacl Alva-rez (M. C. P. V.). Víctor Fuen­tes (P. S. P.). Alfons Cucó ¡ (P. S. P. V.). Ramón Novetla ¡ fP. C. T.). Domenec Serne-guet (P S. U. P. V.). Empar Soroblo (P. S. A. N.). Víctor Serrano (P T E. P. V.). Josep Vanó (L C. R.), Vksent Alva-rez (O. E. C). Jooqulm Garri­do (U. C). Por otra porte, todos estos partidos presen­tarán un comunicado unita­rio a través de un portavoz independiente, que se espero que sea Eliseu Cllment El P. C. P. V tiene pendiente su confirmación en este acto.

z o

rj-O ¿2 ! ' UJ

z o u

wu Q

<

•¿vi

< <

Ul Q

• O ü t f

t i l gil Z~< Bsa

¡tal

SfeJ

><..

ísSSSS «•a SS —n 3 =2 >•< « u

o te °- 1 5 m h « Z

v> ,-í <¡ o

c

rt S Si O-i— *»

«s Sffsí ** w H «* • y

| l if>|g c<sS> gfcZa.

§5

!;:t!íp

\ü%uh mmu^^m iMflrcXffl ^ ¿ c

fiS: £ í«g -£•311),. c

"3 p o¡ ftrj .2

t i 0 4 J w . 0 3i C O o

• . , » . * » !

« A C

Sl i | l j i 8 |

. 3 «j E es w "c

" S j f J ? £ 5 ~ > ü -X —i C w

^lUPnillia 8séíf 3 P fl c^c

3111*1*111 «ifilioif*

£fí „ -S t eS.-2¿oS r1 >* o í * - * - 3 * - * *•»£

:«¡il MU >. •

I i ? 6 , •sScS- g c c § S

j'iít ¡flp á&s,s3

Mitin de la Izquierda

Nacionalista (2$~¿¡j VALENCIA. (De nuestra redacción. 1 Unas dos mil personas se congre­

garon en ia tarde del domingo, desdo las cinco y por espacio de tres horas en el festival —mitin que convocado por quince partidos de izquierda, en­tre ellos dos parlamentarios, el PCPV y el PSP—. tuvo lugar en la plaza deis Furs.

El acto que transcurrió en un clima I de entusiasmo nacionalista, con abun-1 dancia de banderas, había sido con­vocado en conmemoración de ia Ba­talla de Almansa, en la que la derro-

I ta valenciana supuso la pérdida de los Fueros, en 1707.

Efectuaron breves intervenciones los representantes designados por las dis­tintas organizaciones que participa-

; ban. y se escucharon por el circuito I de altavoces numerosas interpretacio­nes valencianas, con la intervención, er, directo, entrp otros, de Lluis El Sifoner.

No se registraron incidentes de nin­gún tipo y en casi todos los parlamen­tos estuvo presente el recuerdo a Mi-quel Grau. asesinado en Alicante por ladrillo cuando fijaba carteles anun­ciando y convocando el 9 d'Octubre

El Consell fue valorado en líneas generales como un paso adelante y se subrayó que su papel fundamental es el de lograr traer la plena autonomía, con la convocatoria de unas elecciones a un parlamento del País Valenciano, para la redacción del Estatuí.

Terminado el festival-mitin, cuyo parlamento unitario fue leido por Lluis Font de Mora, en su calidad de inde­pendiente, al haberse desvinculado del PSP, tras los acuerdos de este partido para fusionarse con el PSOE, gran parte de los participantes se trasladó en manifestación, dando gritos de País Valencia,-País Valencia hasta la pia­ra del Caudillo, donde una senyera de cuatro barras sin azul, fue izada en un mástil de los de la feria del libro. Dichas banderas sin franjas, como se recordará, habian sido ordenadas re­tirar por el alcalde, en la víspera de la inauguración de la feria.

25 D A B R I L (271 iMVERSARl DE LA DERROTA D'ALMANSA)

Es celebren actes commemoratius a Vinaroc, Borriana, La Valí d'Uixó, Almenara, Sagunt, Vilamarxant, Pedralba, Bunyol, On-tinyent, Sueca, Gandía, Vallada, Denia, Ebi, Muro d'Alcoi, Beni-

dorm, Alacant, Monover, Ebt...

Avui, a VALENCIA, es celebrará un acte alt lócala del CENTRE ESCOLAR I MERCANTIL (CEM) Paaeig Pintor Jote Pina», n.» 7.

7'30 de la vesprada

Intervindrán:

Vicent Ventura Josep V icen t Marques Hor tens ia Mariones (PSAN) Caries Dole (MCPV) Vicen t Alvares (OEC) R a m ó n Nove l l a <PCT)

Es fará un recital de poemes «obre la resistencia nacional del País Valencia.

90

I

*4

X c e T

25DABRIL 271 ANIVERSARIO DE

LA DERROTA D'AIMANSA Avui es celebren actes commemoratius en Borriana, la

Valí d'Uixó, Almenara, Sagunt, Vilamarxant, Pedralba, Valen­cia, Bunyol, Ontinyent, Sueca,- Gandía, Denia, Ibi, Muro d'Al­coi, Benidorm. Vallada, Monover...

A Alacant es celebrará un acte al local Club d'Amics de la UNESCO, carrer Pintor Murillo, 37, a las 8 de la ves­prada.

INTERVENDRÁN:

¡GNACI ALVAREZ (MCPV) ÁNGEL FERRERO (PSAN)

RAFAEL VERDU (PCT) !

Page 16: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

«o

%

c/5

c/3

Los acontecimientos desencadenados por la emisión (Hora 16», de TV. E., que tuvieron logar durante al fin da semana han hacho sabir considerablemente la temperatura y la actividad política, moviendo a loa más importantes partidos | realizar declaraciones y manifiestos sobra la polémica cuestión do la persona­lidad valenciana. Seguidamente informamos con detalle da toda esta actividad, nacida en la tarde de ayer. ayer.

• SOCIALISTAS AL HABLA

Los secretarios generales del PSOE. PSP-PV y PSPV (en convergencia) Joan Pastor, Víctor Fuentes y Alfons Cucó, convocaron ayer tarde una rueda de prensa sobre la polémica valenciano-ca­talán y las diversas reacciones que se han producido a raíz del programa televi­sivo «Hora 15* del pasado viernes.

Joan Pastor comenzó mostrando su sorpresa por las reacciones experimenta­das «por una simple emisión de televisión -dijo— en la que unas persones opinan libremente sobre un tema determinado, cuando precisamente eso, la libertad de expresión, es una de las premisas más fundamentales de la democracia... Qui­siera recordar a tal fin la forma en que la clase dominante, la que ahora capitaliza la reacción, ha manejado los medios de comunicación durante los tiempos de la dictadura».

«Nos oponemos - d i j o - a que nadie instrumentalice una emisión de televisión para atacar la democracia y las institucio­nes del País Valenciano, y que lo hagan precisamente hombres, demócratas au­tonomistas valencianos de ultime hora, que no se han distinguido precisamente por la defensa de lo valenciano durante la dictadura, luchando contra el centralis­mo, como tantos demócratas, que, éstos si, han logrado los avances actuales y el reconocimiento de las Instituciones del PV. Queremos advertir del peligro de los intentos de manipular unos sentimientos, que nos parecen lícitos, por otra parte, para atacar a la democracia y a nuestras instituciones del Consell y el Plenari de Parlámentaris. les únicas democráticas y representativas».

• LENGUA Y BANDERA

Se le pidió al secretario general deiP-SOE del PV que se definiera claramente sobre si la lengua valenciana es lo mismo que la catalana e insistió en que tienen el mismo tronco, añadiendo que no se ha­bla igual en el Ampurdán que en Aicoy. Se le cuestionó a continuación hasta cuándo permaneceremos sin definiciones claras en la cuestión de la bandera y la lengua y contestó que el Consell deberá atacar ambas cuestiones meramente científicas, para lo cual tendrá que movi­lizar sesiones de trabajo serias.

Cucó añadió que las mismas diferen­cias lingüisticas hay entre un señor de Banyoles y otro de Orba que entre uno de Milán y otro de Palermo, con la diferencia de que a los italianos se les ha ensenado en la escuela en su lengua y a nosotros no. Dijo que en 10 anos de normalización lingüistica quederá zanjado el problema y se preguntó «¿qué somos los que lleva­mos 20 años luchando por lo valenciano si estos señores que se manifiestan se di­cen valencianistas y luego vemos que son los chicos de CEDAOE?

A Pastor le preguntó si el PSOE iba a pedir la dimisión de Carrau y Ramón Iz­quierdo y respondió que ignoraba qué medios tiene un partido para pedir dimi­siones.

• PCPV: «LA REACCIÓN CONTRA «HORA 15». UN PRETEXTO»

El Partido Comunista del Pais Valen­ciano (PCPV) denuncia en un comunica­do «los intentos de instrumentalización» y «manipulación» que «a costa de los legítimos deseos de identidad del pueblo valenciano-sé están Nevando a cabo por grupos pretendidamente valencianistas pero paradójicamente respaldados por fuerzas ultraderechistas y autoridades lo­cales, heredadas de la época franquista».

Dice más adelante que «la reacción contra el programa televisivo «Hora 15» no ha sido más que un pretexto para de­sencadenar un clima de violencia, -agre­siones y fanatismo irracional, todo elle-acompañado por le desfachatez de los señores Ramón Izquierdo y Carrau Leo-narre, que han pretendido utilizar desde sus puestos de alcalde y presidente de la Diputación de Valencia estos hechos co­mo un medio para recuperar imagen y re-presematividad ante el pueblo valencia­no»

Añade seguidamente el PCPV que «sin embargo, la realidad de su gestión antidemocrática de espaldas a nuestro pueblo, su complicidad con la opresión y el abandono de la lengua y la cultura del País Valenciano, exacerbada al máximo por el centralismo de la pasada dictadu­ra, y su falta de representatividad demo­crática, los descalifica moralmente para arrogarse el papel de dofensores de los intereses valencianos. Y menos aún «an­te las mas altas instnacias del Estado y el Gobierno», hacia las cuales den manteni­do durante lustros una actitud servil y fa­vorecedora de la opresión centralista».

Considera el PCPV que estos'hechos «ponen de manifiesto la intolerancia cívi­ca y la irracionalidad política a que con­duce un pretendido valencianismo ancla­do en un regionalismo folklórico y trasno­chado».

Sólo —señala— en el marco de las li­bertades democráticas será posible diri­mir la> lógicas y justas diferencias que se han entre los valencianos

«Es el momento —indica— de de­nunciar las actitudes que tienden a sabo­tear y desautorizar la 'única institución democrática con que contamos los va­lencianos: el Consell» que es el instru­mento para conseguir la Autonomía y que «la personalidad, la lengua y la cultu- | ra del pueblo valenciano alcancen la ple­na recuperación y normalización»

• PSAN: LA REACCIÓN. CONTRA LA LIBERTAD DE EXPRESIÓN

El partido catalanista PSAN (Partit So­cialista d'Alliberament Nacional deis Pai-sos Catalán*) señala que «la derecha reaccionaria de la ciudad de Valencia pa­sa de nuevo a la acción, al ataque contra todo lo que es libertad de expresión», «contra todo lo que es democracia». El PSAN advierte de que «no claudicará an­te estas campañas en las que participan conocidos elementos de" organizaciones fascistas» e indica «Els feixistes no pas-saran al Pais Valencia. El poblé no impe­dirá».

%

<fe n que en una sociedad

democrática no es puede Impedir que una peleona «lleve aue Investigacio-nea hacia el terreno mas alucinante o mea razonable que quiere» y también

que si Cataluña tiene una institución preautonómica responderá a la fe y a la confianza depositada en ella». Refi­riéndose e la emisión de «Hora 15» alabó la posición del señor San Vale­ro, diciendo que eran muy sensatas al distinguir historia de politice.

Se preguntó seguidamente por upa tesis política, la de los Palsos Ca­talana, que es política y es defendida por un partido, que propugna un ente suprarregional. «¿Tiene algún incon­veniente el Consell en aclarar a esas persones que por desgracia se levan­tan con duda* en aclararles le cues­tión 7».

«En absoluto —dijo el presidente—. Voy a contestar esa pregunta Inter­pretando cabalmente todas mis refe­rencias a España que algunos han en­contrado reiteradas. Esa tesis que us­ted ha expuesto en lo político se con­trapone precisamente con la idea de España. Y hemos dicho en Alicante que el Consell no es manto de sepa­ratismos. Hemos dicho que España y País Valenciano no sólo son compati­bles sino enriquecedores mutuamen­te. Y hemos dicho cosas similares. En esas declaraciones se puede encon­trar toda la respuesta que tranquilice a cualquiera que conozca esa tesis política».

—¿Esas personas —se preguntór se podrán levantar mañana con la tranquilidad de que el Consell no va a propugnar la tesis de los Países Cata­lanes?

—Con la misma tranquilidad —dijo el presidente— que podían tener el día 11 de abril después del nacimiento del Consell, si sabían Interpretar las declaraciones del Consell, contrapo­niéndolas a las tesis dé los Pefses Ca­talanes. Lo que no se puede hacer es leer una cosa y sacar una interpreta­ción de otra lectura. SI el Consell ha afirmado continuamente la idee de Espeña no es por deepersonalizar al pueblo valenciano cayendo en. una trampa de creer que el españolismo aea antagónico con el valencianismo, sino por darle un marco a la auto­nomía valenciana, propia en el Estado español. Ustedes saben perfectamen­te que la tesis propugnada con ese teoría de los Países Catalanes no pro-«Kigna un Estado español. Usted sabe que entra en otro marco que yo. co­mo presidente no quisiera juzgar pro­yectos políticos ajenos porque insisto en la defensa de una sociedad demo­crática, pero mis declaraciones como presidente son taxativos al respecto.' Insisto en que se entiendan les refe­rencias que hemos hecho a España como una respuesta contradictoria, antagónica y condenatoria a cual­quier creación de un estado distinto al Estado Español.

•I

Page 17: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

3. POLÍTICA INTERNACIONAL Impulsar la lluita de tots els pobles £fc-t-?t)

Des deis Paisos Catalans es mi­ra amb molta simpatía i interés la lluita del poblé base peí seu allibera-•nent nacional i social: com mireu vo-saltres la lluita del poblé cátala?

-Es evident que les nactonaiitats oprimides de l'Estat espanyol des de sempre. históricament, han mantin-gut uns lligams diguem-ne senti-mentals en la seva lluita contra el centralisme. En les reiVindicaciqns naciqnals, nosaltres ens sentim molt solidaris de la lluita del poblé cátala, igual com de la del poblé gallee, perqué son els casos mes clara de reivindicació nacional dins l'Estat espanyol. Pero també ens sentim so-l idaris de les lluites del poblé castellé, del poblé íléones, del poblé andalús, del poblé extremeny, perqué en definitiva la lluita de la classe trebaliadora i del poblé cen­tra els monopoiis i el centralisme es la mateixa.

Es evident que els lligams exis-tents entre les nacionalitats que llui-ten per les seves justes aspiracions son mes forto, pero hem de pensar

que es la lluita de tots els pobles de l'Estat la que hem de consolidar i i m p u l s a r , p e r q u é l'internacionalisme proletari no que-di tan sois en paraules sino que es materialitzi d'alguna manera en la vida práctica.

Reiacions amb PSAN, PSAN-piFNC

Amb quins partits deis Paisos Catalans manteniu reiacions?

-En aquesto momento les nostres relaciona se centren en els dos PSAN, un a través de la Carta de Brest (PSAN-provisional) i l'altre a nivell bilateral (PSAN). Vam «asistir també al Congrés del Front Nacio­nal de Catalunya

La nostra política internacional s'adreca a teñir reiacions preferent-ment amb els partits que, amb una óptica socialista i revolucionarla, mantinguin posición» mee clara-ment indepeneentistes o que d'alguna-manera reafirrmn la nacio-nalitat davant un Estat centralista.

Referédum per Lemoniz -Una darrera pregunta té la vull

fer sobre un tema de molta actuali-tat. Quina és la vóstra posició perto-cant a la central nuctear de Lemo­niz?

-Nosaltres no entrem en el debat sobre qué cal fer amb Lemoniz en concret. El que proposem es que s'organitzi un debat nacional sobre l'energia i que aquest debat inclogui l'energia nuclear. Es fonamental po­sar fi a la política d'imposicions. Deaprés del debat popular, creiem que hauria d'arribar-se a un referéndum sobre les forme* d'energia I, en concret, sobre la qüestió central nuclear, si -central nuclear, no».

Tenint en compte que estem per-lant d'energia nuctear en concret, (Tuna central nuclear que está situa­da en un lloc on, segons molts técnica, és perillosa, demanem que s'escolti lliurement les dues opcions i que el poblé tingui capacitat per a eacouir luna o ratea.

mes forto, pero hem de pensar nalitat davant un Estat centralista. Antoni Reig

Letamendia, la veu deis margináis. " | - 5 - ^ 8

Ort2i Letamendia. representant d'Euskadiko-Ezkerra. va parlar en nom d'un sector molt determinat del poblé .base pero també va manifes­tar la voluntat de ser la veu de tota l'esquerra extraparlamentária i de tots els marginats socials. Va defen-sar en pr imer lloc el dret d'autodeterminació i es va declarar partidari de la independencia d'Euskadi

Letamendia es va adrecar espe-cialment ais socialistes i els va mani­festar la seva creenca que les forces del passat havien gravitat sobre la ponencia. Va rebutjar Tactual text constitucional i va prorrietre secun­dar totes les esmenes progressistes. Va dir. que si bé el rei no era el mo­narca del feixisme sí que era el del reformisme. que permeUa la conti-nuitat de la situació En un to d advertencia demana que siguin re­tiráis del text consjitucional els obs-tacles que impedeixen una polieia autónoma per a Euskadi. el dret a l autodeterminacio i la poesibilitat

d arribar a un Estat socialista Final-ment es va acomiadar recordantes paraules del Txiki abans de ser afu-sellar «Mañana cuando yo muera no . me vengáis a llorar, no estaré bajo la

tierra, soy viento de libertad»

Per fi va intervenir el representant cel partit socialista d Aragó. Gastón Sanz que va fer un discurs un xic contradictor! d n a t que si per una banda v? presentar moltes ob|ec-cions. a: final va acabar acceptant-ho quasi iot ' donant el seu'suport al proiocté. La principal objecció fou que s'hr acceptessin autonomíes de ca egona diferent

País Base AS-ír-72

L'esquerra abertzale unida en coalició

Els partits de l'esquerra abertzale, llevat d'ElA, han pre-sentat a Alsásua la coalició electoral Herri Batasuna (Uni-tat Popular), que és fruit deis desigs d'unitat que s'han manifestat des de fa mig any.

Es va concretar ahir el desig deis partits de l'esquerra abertzale de constituir una convergencia política amb la presentado a Aisasua de la coalició electoral Herrl Batasuna (Unitat Popular) integrada per ESB, ANV. HASI i LAIA.

En el transcurs d'una conferencia de prerjrtsa que han celebra! els diri­gente dele, quatre partits, sha expli-

cat que Herri Batasuna neix com una necessitat d'unitat deis partits nacio­nalistas, unitat que exigeix la pressió poputer i que és integrada per «tots aquells partits bascos d'esquérra

estrategia deis quals per a lalliberació d'Euskadi 1 la cor^truc-ció del socialismo s^stableix a partir del marc nacional base».

Els objectius d'aquesta coalició que es mantindr* oberta a tots els partits que subscriguin uns punte es-sencials, es concreten en la conse-cució d'una constitucló democrática a legalització de tots els partits'

I autoderrninació* d'Euskadi Sud eí reconeixement de la nació basca amb poders executlus. leglslatlus i

judicials, l'eliminació deis governa-dors civils, la democratització deis-ens provincials i locáis, la millora de la vida deis treballadors i classes po-

, pulars, i'amnistia total, la retirada es­calonada i a termini fix de les forces d'ordre públie i policía governativa. i la substitució d'aquestes per altres sota el control del govern autonómic d'Euskadi.

L'únic partit de l'»esquerra abert­zale» que no stia Integral a Herri Ba­tasuna és El A, queren un comunlcat fet públie, ha exposat els motius de la seva exclusió punfualitzant que havia participat en la fdrwació de la mesa d'Alsasuá, en presentar-se aquesta com un bloc d'esquérra a b e r t z a l e , r e v o l u c i o n a r i a I socialdemócrata, pero veient que, després de *sis mesos, no es com­piten els objectius iniciáis i es pro-duia fins i tot la discriminació d'ESEl, ha décidit no abonar la coalició elec­toral, fruit de l'anterior.

Page 18: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

SINDICAL

O

O

rv^

-4

Vaga a arta gráfiques peí conveni nacional i**"*)

Per tal d'aconseguir un conveni nacional, els treballa­dors d'arts gráfiques de Catalunya aniran a la vaga a par­tir de demá, dimecres. Aquest conveni, que la patronal re-fusa de negociaf perqué es vdl acollir úrrtcarnent al cofive-ni estatal que es prepara a Madrid, afectaría uns cinquan-ta mil treballadors catalans.

Els treballadors d'arts gráfiques van reunir-se ahir al vespre ais locáis de 4a UGT a Barcelona per prendre un acord definitiu sobre la vaga con­vocada per a demá, lasaembleajou preparada per una comissió de I * in­tersindical del sector en la qual parti­cipen les quatre céntrate que denun­ciaren els anteriora coftventé «pro* vincials». CNT, CSUT, UGT i USO , i les que s'ategiren posterior -ment a la reivindlcació d'un conveni d'ámbit nacional: SOC. CoHectlus de Treballadors de Catalunya i Comis-sions.

Llur plataforma reivindicativa. aprovada de fa temps, preveu un augment lineal de vuit mil pessetes, un salari minim garantlt de vtht-l-cinc mil, jornada de quaranta hores set-rnanate i trenta dies de vacances an-yals. No obstant aixó, les centráis han negociat paraMetament un con­veni á nivell estatal que a Catalunya hauria de servir de marc de referencia a partir del qual els treba-l ladors exigirien millores en consonancia amb el cost de la vida i la situado del ram.

La patronal, peí seu costat. s'ha

mostrat sempre disconforme amft aquesta negociació a niveH nacional. Adduí, en principi, que no oomptava amb una orgartització empresariiai wjH-eaentative del rem*a\ t^f t inya, per» aeeeptá mes tard d*iríicfát tine$ converses entre ete gremis, que ha-vtefl « t ta twpqaa iA . p<*éf-tfc,|Jfcl$ trebaffaelots. i una"c6mf§sS5 sindical.

Entretant. segons fonts sindicáis, la. patronal fomentava^ un sindicat «groe», el SIPAQ (Slndicat Indepen-dent del Paper i les Arta Gráfiques),

-provocarien el trasliat de la indústn a d'altres indrats on la má d'obra se ría mes barata.

Els representants deis sindicat obrers. que han posat en relleu I necessitat de reconéixer Cataluny com á nació, amb les seves caract-

- trafiques propies, fian fet també n tár que les minores possibles a nive estatal serán, en tot cas. Inferiors al augmenta de sou ja acpnseguHs Catalunya amb convenís d'empres

Comissions Obreres. tot i have defensa! en principi ta conveniénci d'ahar cap a un conveni estatal pe tés mataixés raorts que han adduí eis empresaris catalans. va rectifica a final de gener la seva posició i v sumar-se a la reivindicació d'un pac te nacional.

'A r tes Gráf icas, por un que no arriba mal a integrar-se an f convenio catalán les negociación*,. I 7 ¡ B R H ? k - « $

Ha comenzada ' Les reunions amb els gremis del ram van fracassar. La primera, da carácter informal, fou celebrad*, els primers dies de marc; la segpnd, que tingué lloc al 13 d'aquall mateix mes. en abséncia deis empresaris de la industria paperera. que han decidit de negociar un conveni propi, -fou suspesa sense avinenca en oposar-se la patronal al bónveril {PámfJJt na­cional. Adduíren els empresaris d'arts gráfiques que les millores con-cedides ais trebafledors catalans.

.a j¡ «y a-a a SJ

fá-o-s-s- i

ri — r* a) — « v

e n e ..- f? f

l o O V u C

(0 » ^ D e o P y

«?.r:Í5

03

.3 < f U 3 S a

q «> — i r u ° s ^ 3 g £ « D -o c g ̂ c « ? « O . P « « ? " " *M nmu*i I

U

o «.2 k " 8

s X u > Ü e _ xíU ja q q -o C " O •r¡ •*

J-8 6 SI» 8s 51! q -o

CL.cn C U tso eu cuCu

ConttaMat Id ru»l§a dei Profesorado

de£<5.a / EL PSAN ha Hedió publica, A I

adhesión a loe Teivtad)c4cKne$ incluidos en la «bte. tiefeidida por los profesóte* de 6GB aclual-'C. fnerite «n huelga, vtüorándolas S . como iwy fosmvas puesto que , -no sa trotat. 5U0 de Vcívlnetico» ^3-donas ec«ao««jea$ sino qo* tosu | biea.se KM ioetuido reivindicada- «¿> ees (poííhcas, cwno la «esmó . M ébwocrétroa de los ceñiros eda- >>— eahvas, • l a netesídoí) de «taccio-naj slodica>ei y de libertad de acción suxlicai, «I»* eyidancloa , -el «trnenio de coaciencis seüol ' » « w di» a. dfá, van nitparierdo • w los trabajadores de la enseñaran . • de£Cfi».

Peax¡é crihea Sa actitud del pí¡niíÉerfo de Educación y Cien­cia, hace'un Ikwpemian» a ta unidad «je Jos easenaníes » M > eSiYno la recQidad de luchar por un cambio profendo en teg estructunes educuivas globales.

hoy una huel­ga legal en el ramo de Artes Gráficas, en respuesta al llama­miento de los sindicatos de CC.OO., UGT, CSUT. CNT, USO, SOC y Col.lectius de Tre­balladors de Catalunya, y ante la negativa de la patronal a nego-ciar un convenio de ámbito ca-

talán y que beneficie a todos los sectores del ramo.

Los trabajadores plantean un convenio a nivel de Catalunya, en base tanto a la incidencia del ramo como a la perspectiva de la recuperación de las instituciones autonómicas que consideran debe reflejarse también en el ámbito de las relaciones labora­les. Por otra parte, recogen en su reivindicación una vieja aspira­ción del ramo: la unificación de los convenios hasta ahora divi­didos en feas múltiplgaggrupa-ciones impuestas pof eUsindica-

—to vertical-^tee-gfaBSHl distri­buidoras, comercio IdJWbrería, papel, papel de fumaSSSct)

Atorada trota MrTa La Seda de Barcelona

Ete trebálado/s de La Seda de Barcelona han fet una aturada duna hora per protestar de lia marxa de te negociació del conveni. El que preo­cupa, sa aguests moments les cén­trate oindioatefCC OO. UGT, CSUT | OoH.eettu de Treballadors) és que l'erppresa intenti de creer un conflic­to per poder disminuir la plantilla Només aixi s'expltca querfOSsrta pa­tronal sigui laVi'rrBriii y l i

Ahir a la tarda, reaponenfia la cri­da., del comité negociador'tía conve­ni, uns mil treballadors dewrat van participar en una manlfestaci'b de su-port per un salad just i la garantía da lloc de treball. informa Casanove Balcells. Á G ' S " ? - ^

Page 19: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

INFORMACIÓN DE LA ASAMBLEA aDEL M^CAL, DgL ,jBAgE3

En reunión celebrada en los locales de la A.I.S. el viernes día 19i a las

7f30 de-la-tardeT eonvodada por las diferentes Centrales Sindicales del Ba-

ges (CCOO., ü.Gr.To, C.N.T. y CCTT.), informaron sobre la negociación del

del Convenio Provincial del Metal, en la cual la ílLtima oferta por parte de

la Patronal es de 28,000 pesetas para el peón y dos días más de vacaciones,

con un cómputo global de horas al año de 2,018, lo cual supone la reducción

de siete horas anuales <>

Después de varias opiniones respecto a la oferta de la Patronal, surgieron

varias propuestas por parte de la Asamblea, para que fueran votadas, y que

el resultado-se llevara a través del Delegado de la Comarca a la Comisión

Deliberadora*

Las propuestas que se votaron en la Asamblea fueron las siguientes:

¡,~ Que en el Convenio constara un apartado , exponiendo que no existiera

ningún tipo de sanción ni despido, en relación a la negociación del Con­

venio.

Esta propuesta fue aprobada por tada.la Asamblea.

2.,»- Propuestas por parte de la Asamblea , de acciones de lucha en favor del

Convenio: - Huelgas de días fijos..,"

- Huelga indefinidas

Pasándose a l a votación, l a mayoría se prenunció por l a huelga i n d e f i ­nida , controlada siempre por l a Asamblea. La huelga de plazos f i j o s obtuvo 35 vo tos , y hubo un t o t a l de 12 abs tenciones .

•US. f i n a l i z a r l a votac ión l a Asamblea p id ió que ós t a constara en ac t a y que fuera entregada a l Delegado , por l a Comarca del Bages» Esta dec i s ión fue aprobada por l a mesa, pero negándose a f i rmar la los representan tes de CCOO. y U.Gr.T., l o s cuales alegaron que no t e n í a n permiso de sus respec t ivos Se­c r e t a r i o s Generales..

Sindicatos de l Metal de :

C o l . l e c t i u s de Treballadors (CCTT.) -Confederación Nacional del Trabajo (C.N.T.)

Nombrosos oonnmicats deis CCTT del Bages han sor t i t a la premsa looal i a la radio sobre els diversos oonfliotes laboráis plantejatsi Arts Grafiques, tex t i l , hostelería, ensenyanent, «etall i pagesos. S'ha partioipat fonaaental-•ent en les vagues deis netall i del text i l»

Page 20: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

Jornada huelguística Cerca de trescientos mil trabajadores pararon ayer

en Catalunya e invadieron las calles de sus poblacio­nes industriales, en defensa de sus reivindicaciones en la negociación de los convenios de los ramos de Artes Gráficas y Textil. Mientras el Textil vuelve hoy a la normalidad, sigue hoy la huelga en Artes Gráficas cuyos trabajadores esperan la respuesta patronal.

El Dia del Libro podría ser este año especialmente deslucido si se mantiene más allá de esta semana la huelga iniciada ayer con la participación del setenta por ciento del censo laboral en el ramo de Artes Gráficas v que fue seguida con mucha meyor intensidad en el sector de editoriales y distribuidoras

En su reunión de anoche, el comité de huelga junto con una masiva representación de los huelguistas acordó mantener a lo largo del día de hoy y mañana la huelga, para cuya revisión se prepara una asamblea que se celebraría mañana Sólo se suspendería el paro de inmediato si la patronal catalana atendiera a la reivindicación fundamental: la aceptación de negociar un convenio de ámbito catalán que abarque a todos los sectores del ramo: papeleras, imprentas. editoriales, distribuidoras, librerías, etc.

Para hoy está prevista la celebración de una asamblea con carácter informativo, que difícilmente puede suponer la adopción de un acuerdo diferente al adoptado ayer. Para mañana está prevista en Madr id una reunión del convenio estatal que actualmente se negocia y del que están excluidas las papeleras —que negocian otro separado a nivel de Estado— y el comercio librero, a pesar de que los trabajadores de este último a nivel estatal reclaman participar en el mismo convenio que el resto del ramo. La posibilidad de que en la sesión de mañana la patronal a nivel estatal hiciera una oferta satisfactoria podría influir —en opinión de un miembro del comité de huelga catalán— en una revisión de la

decisión de los trabajadores catalanes. «No podemos separar nuestra huelga de la actual negociación en Madr id , aunque reivindiquemos un con­venio catalán», dijo el represen­tante obrero.

El Comité de huelga, en una nota a última hora de ayer, valoraba como «extraordinariamente positiva» la respuesta de los trabajadores, cuya participación en toda Catalunya alcanzó ayer a unos cuarenta mil huelguistas en cifras de UGT. La huelga —que ha sido convocada por los sindicatos de CC.OO., UGT, CNT, CSUT, S U . U S O , SOC y Col.lectius de Treballadors de Catalunya— fue seguida en Barcelona-ciudad por el 8 0 por ciento del censo laboral del ramo.

En las comarcas cercanas a Barcelona el paro ha sido masivo, destacando todo el Barcelonés (Badalona, l'Hospitalet, etc.), el Baix Llobregat (especialmente Esplugues, donde está la principal concentración del ramo), Valles Occidental y Oriental (en Granollers paró Mariano Blasi, del sector de papeleras que fue quizás el que siguió menos la huelga de ayer), Maresme, Penedés, etc. Hubo paros generalizados también en l'Anoia (en Igualada la Guardia Civil —en el único incidente — retuvo a un piquete de extensión), y en algunas poblaciones de las comarcas de Tarragona, Girona y Lleida.

Para hoy los huelguistas se han propuesto extender el paro, con especial atención hacia algunas grandes empresas que tienen convenio propio y que no pararon ayer.

3

Una marxa formada per unes 150 persones va recorrer les Rambles de Vic dimarts passat al vespre, tot cridant frases relacionades amb els problemes laboráis i sindicáis, i ex-hibint un gran nombre de banderes i pancartes. Segons les informacions rebudes a EL 9 NOU, dues manifes-tacions havien estat convocades al mateix Uoc i a la mateixa hora. U.G.T. i CC.OO., la convocaven con­tra l'atur, per I'acompliment del Pac­te de la Moncloa i per recolzar la jornada de vaga de dimecres. Per altra banda, CC.TT., C.S.UX i C.N.T. es manifestaven contra l'atur, i con­tra el Pacté de la Moncloa.

Al voltant de les yuit del vespre de dimarts, van concentrar-se al mig del Passéig de Vic treballadors que acudien a la doble crida. S"hi veien pancartes signades pels CoHectius de Treballadors de Catalunya, Comis-sions Obreres, Confederació de Sin­dicáis Unitaris, C.N.T. i U.G.T. Així mateix Jji havia banderes roges, ver-melles i negres, i senyeres catala­nes i ahdaluses. La manifestado va avanzar amb silenci fins al sortidor de la Plaga de Sta. Clara, on es va comencar a cridar «Atur, no; tre-ball, sí». Des d'aquell moment van continuar els crits, evidentment, de signe diferent. El cap de la manifes-tació responia amb veus de «Unidad, unidad», a les consignes contra el Pacte de la Moncloa,.que se sentien al final de la comitiva.

Davant de l'edifici de l'AISS varen ser llegits dos comunicats. Un per cada una de les dues convocatóries. En Josep Casadesús, secretan comar­cal de CC.OO., va llegir l'escrit del seu sindicat i de la U.G.T.: «Fem constar la gravetat de la crisi eco­nómica, l'áugmeht alarmant de l'atur obrer, la pérdua del poder adquisi-tiu deis salaris i la no aplicado deis punís mes progressius del Pacte de la Moncloa», va afirmar en la seva lectura. El seu parlament va acabar amb un crit de *Davqnt l'Europa deis capitalistes, l'Europa deis tre­balladors».

Un cop llegit el prinier comunica:, en Josep Vivet, militant de C.N.T., en va llegir un altre en representado del seu sindicat, de CC.TT. i de C.S.U.T.: «Una hora d'atur no sig­nifica en absolut la unitat deis tre­balladors, ja que aquesta s'ha de construir en el marc de t'empresa, a través de l'acció a la base. I ens preguntem: On és la unitat deis tre­balladors dins de les empreses?». Les seves paraules van ser interrom-pudes en alguns moments per aplau-

H Z

ü u v

H

r/5 Ü

1

A 2 S o ¿ • ., 8 i = £

¡/i v*-<

•C 51 C

s •— - J

« a 3 B E

| « -•° ¿m C Sil

Ü c - c

t í Z o.

3 S U «

3 H O « e.S¿ o-

g c • c u

o 3 ¿ H ^ u«->

H

I E

* ^ « £ i 3 U g,

i s. i )

« s tt t i "a H

« 8 2

•o.S ° u t s a

S~?

5 «5 2 « 5.c

ü ¡Le .3

ff-s ¡2

*- 2.u

w 3 t i h 5 3 « s ¿ ¡ 2 § " e " C Ó

¿ S s " 3 "i c « *- <u v. O t.

1 h 3 i/> j ;

a ^: -¿ c s: •*

*• t : a c: 3 <-> w . S 3 .

c 6 t i a." 51 5 • t» «>

Mi i

S.s «"«

5 »-s 3

« t s

II

S <u

es- "

a O « i j

i .1 *.. tu -TT jr w . r : R.SÍ S *• Ú>*

riHlf •2: 3 w u « -£

-« e S o

"• a "O K — a a > fe-8

8-1 a *-

S t j

S í

I£ O cu

•¿ -_ 3

^ 2

a . s

o o g «

« 2 c

L- a * ^ t i §1

** 01 * - ^^ u

1 <a

k £

I* "3 •«

1 j ^ - " a • 5,

" « a s-i.15-

ts o •a & c

• s * | 3

gil i •-

« 2

• . A

o a

H

_¡ w a « t i >

I S. s 1 e s

o S c o

5! S S o y t í

^ 3 _ >»•». u > S v 8

s « - § ir S

S-S8Í

m ? « . í !

w 3 « o-

3 o - 2 fi K 51 o a. u .5s

1. L - « O i";

•2 5-sa a||-S

lili

¡m >̂ E 1-5 2 •? 9 >-i KI<C t o > > 3

O ¡l|t| •2 vi C: « «

Page 21: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla

T DE MAIG: LA CLASSE OBRERA A LLUITAR AL CARRER!

EL 1 o DE MAIG ARREU DEL MÓN Els treballadors del País Valencia de nou enguany ens trobem davant del 1.° de Maig. data histórica de Hurta per a tota la classe obrera d'arreu del món. Malgrat que la lluita de la classe obrera s'ha de manifestar diáriament i en tots els aspectos de la nostra vida - a l barri. a la fábrica, etc. — , el 1.° de Maig té una significado especial, ja que es celebra per tots els treballadors, amb un sentit unitari i con­tra el sistema de vida que ei capitalismo ens imposa. Ben entes que. si aquest sistema és el mateix, aques­ta opressió es manifesté d'una manera distinta a cada part del mon.

LA CLASSE OBRERA A L'ESTAT ESPANY0L: EL PACTE DE LA MONCLOA A l'Estat Espanyol, quan encara no hem acabat d'ei-xir de la dictadura franquista, el capital, amb la col laborado de certes forces que encara es diuen obreros, ha pretés adaptar-se a la "nova" situació mitjancant el pacte social de la Moncloa. c Quins perjudicis ha representat o pot representar el pacte per a la clase treballadora? Entre aftres es poden enumerar: 1) Latur obrer. conseqüéncia lógica de l'estructura capitalista, ja que aquesta es resisteix a disminuir la seua taxa de beneficis en époques de crisi económica i albora crea un exércit de má d'obra barata. Evidentment el que cal fer és crear llocs de treball, en comptes de practicar una política de "pérdues" que ni tan sois es planteja la reforma de l'empresa capita­lista 2) La congelado de sa/arís i la falta de control real sobre l'augment de la carestía de la vida. Amb aqüestes mesures es pretén recuperar la gran empre­sa i l'economia capitalista en general i s'intenta ab-sorbir els efectos de la crisis reduint el nivell de vida deis obrers. mentre que nosaftres, els obrers, no tenim accés al control sobre els seus beneficis, ni tampoc podem controlar els mecanismes que asse-gurarien un augment del cost de la vida que s'ajusta-ra ais ingressos reals que tenim. 3) Reforcament del gran capital monopolista, ja que per la política de crddits del Pacte de la Moncloa es descrimina clarament la patita i mitjana empresa, les quals per la seua debilitat financera es veuen aboca­dos aixi al tancament, i, com a conseqüéncia d'acó, es produeix mes atur obrer. D'artra banda, després d'alguns mesos d'haver-se signat el Pacte de la Moncloa, els partits obrers presents en el Parlament fan interpelacions al Go-vern d'UCD i l'acusen de no haver-lo complit. Nosal-tres pensem que aixó és una cortina de fum per a amagar el seu fracás per haver-lo signat, ja que davant la possible discussió a les Corts de la llei d'acció Sindical, es van veient les histériques reaccions del gran capital i eís seus organismos com la CEOE en contra del projecte; és a dir, que uns drets que deuríen teñir els treballadors no volen acceptar-los. ni tan sois com a contrapartida d'un

Per la unitat d'acció del moviment obrer, tot superant la divisió sindical! Per les plenes llibertats sindicáis a l'empresal

Per control obrer a les empreses! Per l'equiparació real de la dona en tots els camps de la societat; fonamentalment en el laboral! Per la convocatoria inmediata d'eleccions municipals democratiques i valencianas! Per unes eleccions, de base comarcal, al parlament del País Valencia i la r e s t a u r é de .a no«ra Genera.,».. F R ( ) N T m Q l C A l

pacte que formalment ens Higa les mans Nosaltres pensem que aqüestes llibertats no deuen ser discutidos peí govern sino que ha de ser la classe obrera i les seues organitzacions la que les ha d'im-posar amb mobilitzacions i discussions ais llocs de treball. En eixe sentit pensem que el dret per part deis comi­tés deis treballadors a informar, participar i controtar en totes aquelles qüestions que directament o indi­recta afecten ais treballadors és inqüestionable. aixi com també les assemblees que siguen necessáríes. Per tot acó aquest 1 o de Maig hem d'eixir a manifes­tar la nostra voluntat de conquerir aqüestes llibertats indispensables per a avancar cap a la nostra emanci­pado com a classe.

LA COORDINACIÓ DELS ORGANISMES UNITARIS CONTRA EL PACTE DE LA MONCLOA Per tot acó, si per una banda no ens aporta cap benefici en el cas d'haver-se complit i. per altra. I'UCD no el compleix sino en fundó deis interesaos que representa, hem de concloure que Túnica alter­nativa válida és intentar, encara ara, combatre'l per a superar-lo amb la mobilització de la classe. Aquesta mobilització hauria estat mes fácil amb unes elec­cions sindicáis autánticament democratiques i que no haguessen estat producto d'un pacte de les buró crácies sindicáis i el Govern. Caldrá ara, a partir d'aquestes llibe rtats sindicáis retallados, conquerirne de mes ampies i propiciar la coordinado deis orga­nismos unitaris s ,gits d'elles per a aplegar aixi a la superació de la divisió sindical existent.

PER L'ALLIBERAMENT DEL SECTOR OBRER MES OPRIMIT LES DONES També cal fer d'aquest 1.° de Maig una diada de lluita per les reivindicacions d'un sector social moit discriminat a nivell laboral: la dona treballadora, que dia a dia pateix, com la resta del treballadors. Copre-ssió económica i social, a mes de la marginado que rep a altres nivells per motiu del sexo. NECESSITAT PER A LA CLASSE OBRERA DE LA GENERALITAT DEL PAÍS VALENCIA

En la direcció de l'avanc del moviment obrer es pot enquadrar també la necessitat de les classes popu­lare d'exigir la convocatoria inmediata d'eleccions municipals per a netejar els ajuntaments deis residus del feixisme, i que aqüestes siguen una plataforma democrática, popular i valenciana que propicie una postrior convocatoria a unes eleccions, de base comarcal, al futur Parlament del Pais Valencia i la restaurado del nostra órgan de govern: la Generali-tat, de manera que aixi s'acoste els organs de decisió al poblé valencia. Per totes aqüestes raons, nosaltres, treballadors co­munistas del País Valencia convoquem ais actas que s'organitzen per les nostres reivindicacions en aqueix dia a tot arreu del País. CONTRA EL PACTE DE LA MONCLOA. MOBILITZACIÓ I UNITAT OBRERA PER A SUPARAR-LOI

PSAN

Page 22: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla
Page 23: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla
Page 24: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla
Page 25: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla
Page 26: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla
Page 27: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla
Page 28: RETALLS DE PREMSA - UAB Barcelona · 2011-02-22 · desaparición de la Comi sión de Control de infor mación municipal de esta ciudad, v esto ha sido de bido básicamente al apla