I NF

OR

ME

AN

UA

L D

’ AC

TI V

I TA

TS

REPORT 2016

I NF

OR

ME

AN

UA

L D

’ AC

TI V

I TA

TS

REPORT 2016

4 | SUMARI

04 CARTA DEL PRESIDENT

06 1 FOMENT AL DIA

08 PRESIDENT I VICEPRESIDENTS

09 ÒRGANS DE GOVERN

– COMITÈ EXECUTIU

– JUNTA DIRECTIVA

14 ÒRGANS ASSESSORS

– CONSELL CONSULTIU

– CONSELL ASSESSOR

– FOMENT CONSTITUEIX LA COMISSIÓ DONA I EMPRESA

– COMISSIONS ASSESSORES

19 ACTIVITAT DE LES COMISSIONS

30 REPORT DEL PLA d’ACCIÓ 2016

46 COMPTES ANUALS 2015 FOMENT VA TANCAR ELS COMPTES AMB EQUILIBRI I VA PODER DESTINAR

222.572 EUROS A PROVISIONS

47 REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

– CEOE

– CEPYME

– REPRESENTACIÓ EN ÒRGANS CONSULTIUS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

52 ACTIVITAT DE FOMENT AL CTESC

56 REPRESENTATIVITAT

– ORGANITZACIONS SECTORIALS

– ORGANITZACIONS TERRITORIALS

68 2 RESUM DE FETS RELLEVANTS

74 3 ESPAIS PER AL DIÀLEG: LIDERATGE I INFLUÈNCIA AL SERVEI DE LES EMPRESES DE CATALUNYA

77 INTERLOCUCIÓ DIRECTA AMB ELS CENTRES DE DECISIÓ

79 RELACIONS INSTITUCIONALS PER IMPULSAR INVERSIONS I OPORTUNITATS DE NEGOCI PER A LES EMPRESES CATALANES

80 LA TASCA DE JOAQUIM GAY DE MONTELLÀ COM A PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE RELACIONS INTERNACIONALS

DE CEOE

81 JORNADA AMB 500 REUNIONS EMPRESARIALS PER ATÈNYER OPORTUNITATS DE NEGOCI ENTRE

ELS EMIRATS ÀRABS I CATALUNYA

83 SM EL REI PRESIDEIX L’ACTE EN QUÈ FOMENT RECONEIX L’ESFORÇ INVERSOR DE SEAT I LA TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL

DE JAVIER GODÓ

84 FOMENT PREMIA SIS EXEMPLES D’ÈXIT EN LA IMPLEMENTACIÓ EFECTIVA DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

85 FOMENT, UGT I CCOO RENOVEN EL CONVENI COL·LECTIU D’OFICINES I DESPATXOS DE CATALUNYA

MEMÒRIA 2016 | 5

86 FOMENT DEL TREBALL DEFENSA EL REPARTIMENT DE LA REPRESENTATIVITAT EMPRESARIAL DEL 60%-15%-25%

87 LA GENERALITAT HA REDACTAT UN AVANTPROJECTE DE LLEI DE CAMBRES CENTRALISTA SENSE HAVER CONSULTAT

LES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

88 F. LA REVISTA DE FOMENT CELEBRA EL SEGON ANIVERSARI AMB UNA REFLEXIÓ SOBRE EL LLEGAT DE LA IL·LUSTRACIÓ

90 4 CREIXEMENT ECONÒMIC SUPERIOR A LA MITJANA DE LA ZONA EURO

92 LA 4a REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, A DEBAT AL FOMENT DEL

94 ELS EMPRESARIS RECLAMEN UNA POLÍTICA INDUSTRIAL MÉS TRANSVERSAL PER MILLORAR LA SEVA POSICIÓ

EN LES CADENES DE VALOR GLOBAL

95 EL COST DE L’ENERGIA RESTA COMPETITIVITAT A LA INDÚSTRIA, PERÒ EL 92% NO VOL DESPLAÇAR LA PRODUCCIÓ A

ALTRES TERRITORIS MALGRAT LA POR A SER EXPULSATS DEL MERCAT

97 CONSENS PER LA INDÚSTRIA

98 SMART FOMENT, ENGRANANT EL FUTUR

100 ES PRESENTA ‘L’AGENDA PER A LA INNOVACIÓ I LA COMPETITIVITAT DE CATALUNYA 2015-2020’ AL PRESIDENT

DE LA GENERALITAT

101 ECONOMIA CIRCULAR: QUAN SOSTENIBILITAT I COMPETITIVITAT SÓN PLENAMENT COMPATIBLES

102 ELS ESTÍMULS A LA RECUPERACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL MARCARAN LA CAPACITAT COMPETITIVA DE L’ECONOMIA

104 FOMENT CONSTATA ELS MINSOS AVENÇOS EN LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

106 CCOO, UGT I FOMENT PROMOUEN EL MANIFEST “PER L’OCUPACIÓ, CAL RECUPERAR LA CONSTRUCCIÓ”

107 LA DESACCELERACIÓ EN LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL FA MOLT NECESSÀRIES NOVES REFORMES EN EL MERCAT LABORAL

110 FOMENT DEMANA LA SUPRESSIÓ DE L’IMPOST QUE GRAVA LES BEGUDES ENSUCRADES

111 LA FUNDACIÓN IMPUESTOS Y COMPETITIVIDAD DEMANA ELIMINAR L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI I HARMONITZAR

L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

112 UNA JORNADA SOBRE FP DUAL DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN I FOMENT DEL TREBALL DESCRIU SET CASOS

D’ÈXIT A CATALUNYA

114 5 DEBAT I CONEIXEMENT. DIFUSIÓ DE CONEIXEMENT I INTERCANVI D’IDEES

118 DEBATS FISCALS

120 DEBATS LABORALS

122 FOMENT EMPRÈN

124 FOMENT INTERNACIONAL

135 FOMENT EMPRESA SOSTENIBLE

138 FORO RRHH

142 FORUM ENERGIA EMPRESA

144 FORUM PRL

146 OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

159 INNOVACIÓ COMPETITIVA

164 ALTRES JORNADES

6 | FOMENT AL DIA

1Joaquim Gay de Montellà,

president de Foment del Treball

1

El 2016 va ser, certament, un any poc previsible, amb excessives incerteses polítiques i amb poca determinació des del punt de vista d’uns governs en funcions, febles, i molt sovint atemorits i sorpresos per les decisions dels ciutadans a les urnes. Un any difícil, però que va funcionar bé, es va generar feina i el to general de l’activitat econòmica va ser positiu. Aquí, cal destacar més que mai el paper essencial que han tingut les empreses per crear llocs de treball, augmentar la nostra presència als mercats internacionals i, contribuir a una dràstica reducció del dèficit, via Impost de Societats. No va ser un any fàcil per a nosaltres, en un context fiscal molt negatiu per a les inversions, que resta competitivitat a les empreses del nostre país, perjudica la innovació i frena la creació de llocs de treball i l’increment dels salaris.

Al Foment vam mantenir una activitat intensa, malgrat que el fet de no tenir un govern a Espanya formalment constituït durant pràcticament un any, paralitzés reformes i l’activitat dels reguladors. Des de l’àrea Tècnica de la casa es va treballar en totes les accions vinculades a les relacions laborals, diàleg social i negociació col·lectiva; des del departament Internacional es va col·laborar amb el conjunt del cos diplomàtic destacat a la ciutat de Barcelona per acostar a les nostres empreses les oportunitats de negoci i expansió a nous mercats. També vam debatre sobre energia, sostenibilitat i medi ambient explorant els millors i més eficients sistemes per impulsar la competitivitat de les nostres empreses. Vam avançar de forma notable perquè el Foment esdevingués en un veritable impulsor de

l’emprenedoria mitjançant el Foment UP, que és el projecte que connecta la gran empresa amb les noves empreses que creixen al voltant de la innovació, la tecnologia i el coneixement. I a més, vam celebrar la segona edició de l’Industrial Meeting amb un èxit notable de participació, dedicat a la Indústria 4.0.

Aquest 2016, els serveis tècnics i directius del Foment del Treball vam treballar fidels als principis elementals d’aquesta casa, que passen sobretot per defensar els interessos dels empresaris i les empreses, tot promovent un entorn favorable per a l’activitat productiva en diàleg amb els poders públics i els representants de la societat civil. Sota aquesta gran premissa, vam avançar al llarg de 2016 en set línies clares de treball, set manaments que crec que vam acomplir abastament:1. Vam treballar compromesos amb la

recuperació de l’economia de Catalunya i d’Espanya, que van tancar el 2016 de nou amb taxes de creixement per damunt del 3% i això és mèrit de tota una societat que ha entomat els sacrificis i no ha escamotejat els esforços.

2. Les empreses ens vam coresponsabilitzar molt seriosament amb la creació de llocs de treball amb la voluntat d’eixugar aquesta taxa d’atur insostenible que hem patit els darrers anys i donar resposta a un dels nostres compromisos socials més clars.

3. Vam persistir en la nostra tasca en un entorn polític i institucional molt complex: a Espanya amb quasi un any de Govern en funcions i dues eleccions generals i a Catalunya amb un canvi in extremis de la Presidència. Tot plegat, molta inestabilitat institucional que des del

CARTA DEL PRESIDENT

Foment vam intentar transcendir perquè afectés el menys possible la nostra activitat.

4. Vam seguir compromesos amb el Diàleg Social amb les organitzacions sindicals per anar desenvolupant els diversos acords de gran abast que tenim amb elles: l’Acord Interprofessional a Catalunya i l’Acuerdo para el Empleo y la Negocación Colectiva en el global d’Espanya a través de la CEOE.

5. Vam continuar abocant grans esforços en la promoció de la internacionalització de les nostres empreses i en l’obertura de nous mercats arreu del món. El continent europeu continua essent amb diferència el destí principal de les exportacions espanyoles i catalanes, però de mica en mica es van diversificant els destins. Catalunya compta ja amb més de 16.000 empreses exportadores regulars, el 35% gairebé de totes les de l’Estat.

6. Al llarg de 2016 vam seguir capficats en millorar la percepció que la societat té de l’empresariat i de les empreses i, en aquest sentit, haver-nos dotat de Codis Ètics i de Bon Govern i haver aprofundit en les claus democràtiques i transparència del nostre funcionament sens dubte va ser molt positiu.

7. Vam treballar per mantenir la presència i la rellevància del món empresarial en el debat públic i en la generació d’estats d’opinió: sense pretendre ser l’actor polític que no hem de ser, la veu de l’empresariat ha de ser i és rellevant en el debat que conforma les polítiques públiques i els grans temes de país. Crec que hem aconseguit que la veu del món de l’empresa continuï essent una de les veus de referència, fet indispensable en la societat d’avui en dia per promoure

un entorn favorable a l’activitat productiva des de la defensa de la iniciativa privada i el lliure mercat.

La feina feta va ser ingent. Des del compromís per mantenir l’estabilitat i tirar endavant les empreses que són el motor de l’economia i de l’ocupació. Però també des del rebuig a la pressió fiscal i tributària que el govern espanyol ha anat desplegant per complir l’objectiu de dèficit i que castiga de manera desproporcionada les empreses que facturen més de 10 milions d’euros.Foment està assumint amb bones capacitats els reptes primordials del present, com són el trànsit de la indústria cap al món plenament digital, que s’ha anomenat la 4a Revolució Industrial. Foment està edificant el Projecte Smart Foment, un fòrum d’intercanvi de coneixement i networking pel qual les principals empreses del país contribuiran a la creació d’una plataforma per monitoritzar la informació que gestionen les principals corporacions amb l’objectiu d’optimitzar les oportunitats empresarials en un entorn ultraconnectat. I també estem llançant el Foment Up, un programa d’acceleració per connectar la gran empresa amb les noves empreses que comencen i des d’on oferirem espais, serveis, formació i mentoring. Volem estar també al costat i al servei de les noves empreses que comencen.

En conclusió, treballem per aprofundir en les línies mestres del que és ja la nostra realitat: el coneixement, la innovació i la internacionalització.

MEMÒRIA 2016 | 7

“VAM PERSISTIR EN LA NOSTRA TASCA EN UN ENTORN POLÍTIC I INSTITUCIONAL MOLT COMPLEX:

A ESPANYA AMB QUASI UN ANY DE GOVERN EN FUNCIONS I DUES ELECCIONS GENERALS

I A CATALUNYA AMB UN CANVI IN EXTREMIS DE LA PRESIDÈNCIA. TOT PLEGAT, MOLTA

INESTABILITAT INSTITUCIONAL QUE DES DEL FOMENT VAM INTENTAR TRANSCENDIR PERQUÈ

AFECTÉS EL MENYS POSSIBLE LA NOSTRA ACTIVITAT.”

08 | FOMENT AL DIA

1

MEMÒRIA 2016 | 09

FOMENT AL DIA

10 | FOMENT AL DIA

PRESIDENTJoaquim Gay de Montellà Ferrer–Vidal

VICEPRESIDENTS

Ramon Adell RamonSocietat d’Estudis Econòmics

2Josep Antoni Belmonte MarínConfederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA)

3Joan Castells Trius

Unió Catalana d’Entitats As seguradores i Reasseguradores

(UCEAC)

4María Helena

de Felipe LehtonenFederació d’Empresaris de la Petita

i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME Catalunya)

5Joan Roget Alemany

Federació Empresarial Catalana del Sector Químic

(FEDEQUIM) 1 2

3 4

5

MEMÒRIA 2016 | 11

1 Habitualment es convida una personalitat a parlar davant l’Assemblea de Foment. En el cas de la de desembre de 2016, va parlar el MH President Carles Puigdemont

2La Sala B de Foment, on habitualment es reuneix la Junta Directiva

3Les sessions del Comitè Executiu de vegades es fan fora de la seu del Foment

ÒRGANS DE GOVERN

Foment és una entitat de règim privat, regida per òrgans de govern democràticament escollits i renovats cada quatre anys. Tots els càrrecs directius (President, Vicepresidents, Vocals del Comitè Executiu i Junta Directiva) poden ser substituïts en qualsevol moment, si l’organització o empresa a la qual representen els retira la seva confiança o els substitueix.

L’estructura directiva de Foment té la seva base en l’Assemblea General, òrgan sobirà de la institució. A l’Assemblea estan representades totes les organitzacions i empreses associades en funció de la importància econòmica de les empreses que agrupen. La integren més de 600 representants.

L’òrgan de govern de l’entitat és la Junta Directiva. Els seus membres són designats cada quatre anys entre els representants de l’Assemblea General.

El Comitè Executiu tracta i decideix sobre els assumptes ordinaris que la Junta Directiva li delega estatutàriament o en cada cas.

El President de Foment, escollit per l’Assemblea General representa l’entitat en tota classe d’actuacions i presideix tots els òrgans de govern, el Consell Consultiu i el Consell Assessor. La Junta tria entre els seus membres els Vicepresidents.

L’execució dels acords i directrius dels òrgans de govern es realitza mitjançant les àrees, els departaments tècnics i els serveis interns, la direcció dels quals correspon al Secretari General, nomenat per la Junta Directiva.

2 3

1

12 | FOMENT AL DIA

PRESIDENT

Joaquim Gay de Montellà Ferrer-Vidal

VICEPRESIDENTS

Ramon Adell Ramon Societat d’Estudis Econòmics

J. Antoni Belmonte MarínConfederació Empresarial Provincia Tarragona CEPTA

Joan Castells Trius Unió Catalana Entitats Asseguradores i Reasseguradores, UCEAC

Mª Helena De Felipe Lehtonen FEPIME Catalunya

Joan Roget Alemany Federació Empresarial Catalana Sector Químic, FEDEQUIM

VOCALS

Ramon Asensio Asensio Unió Patronal Metal·lúrgica, UPM

Josep Bagué Prats SG Aguas Barcelona, S.A.

Josep M. Basañez Villaluenga Saba Infraestructuras, S.A.

Marc Bonavía Solé Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, AIJEC (fins abril)

Isabel Buesa Gambau Endesa Energia, S.A.U

Josep Lluís Cabestany Illana Federació Empresarial Catalana Sector Químic, FEDEQUIM

Joan Canals Oliva Agrupación Española del Género de Punto

Joan Diaz José Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris

M. Rosa Eritja Casadellà Federació Provincial d’Empresaris del Comerç de Lleida (FECOM)

Jorge Juan Galofré Moragas AON Risk Solutions

Josep Ma. Gardeñes Solans Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida, COELL

Joan Gaspart Solves Grupo HUSA

Enrique Hevia Ferrer Freixenet, S.A.

Manel Jovells Cases La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials, (fins març)

Joaquim Llansó Nores Cambra Oficial Contractistes Obres Catalunya

Enric Mangas Monge La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials (des de març)

Marta Martí Carrera Tribu Respira

Josep A. Martínez Álamo Iberpotash, S.A. (fins setembre)

Carmen Mur Gómez Impulsió de Negocis, S.L.

Eloi Palà Ramos Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, AIJEC (des d’abril)

Ma. Cinta Pascual Montañés Associació Catalana de Recursos Assistencials, ACRA

Valentí Pich Rosell Pich Advocats-Economistes

Ernest Plana Larrousse Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, FOEG

Ernest Quingles Blasi EPSON Europa

Enric Reyna Martínez Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, APCE

Carles Romaní OlivéUnió Patronal Metal·lúrgica, UPM

Baldiri Ros PratInstitut Agrícola Català de Sant Isidre

Manuel Rosillo López Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat, AEBALL

Jordi Solé Tuyà Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, ADEPG (fins setembre)

Mª Ángeles Tejada Barrio Randstad

Alfonso Vilá Recolons Confederació Empresarial de Barcelona

SECRETARI GENERAL

Joan Pujol Segarra

COMITE EXECUTIU

MEMÒRIA 2016 | 13

PRESIDENT

Joaquim Gay de Montellà Ferrer-Vidal

VICEPRESIDENTS

Ramon Adell RamonSocietat d’Estudis Econòmics

J. Antoni Belmonte Marín Confederació Empresarial Provincia Tarragona CEPTA

Joan Castells TriusUnió Catalana Entitats Asseguradores i Reasseguradores, UCEAC

Mª Helena De Felipe LehtonenFEPIME, Catalunya

Joan Roget AlemanyFederació Empresarial Catalana Sector Químic, FEDEQUIM

VOCALS

Antoni Abad PousCECOT

José Angel Abancens CasorranAssociació Empresarial de Publicitat

Jordi Archs MiquelASCIPORT

Ramon Asensio AsensioUnió Patronal Metal·lúrgica, UPM

Josep Bagué PratsSG Aguas Barcelona, S.A.

Josep M. Basañez VillaluengaSaba Infraestructuras, S.A.

Andreu Basseda PousConfederació Empresarial Provincia Tarragona, CEPTA

Enric Baucells VilarasauCambra Oficial Contractistes Obres Catalunya

Celso Besolí CapdevilaFederació Catalana de Tallers de Reparació d’Automòbils, FECATRA

Francesc Boada PallerésAbantia Empresarial, S.L. (fins a febrer)

Marc Bonavía SoléAssociació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, AIJEC (fins abril)

Isabel Buesa GambauEndesa Energia, S.A.U

Francisco J. Caballé de PolAsociación Càmpings y CV de Barcelona Josep Lluís Cabestany IllanaFederació Empresarial Catalana Sector Químic, FEDEQUIM

Albert Calzada VilasecaConstrucciones Mecánicas J. Serra, S.A.

Joan Canals OlivaAgrupación Española del Género de Punto

Santi Carda TornerUnió Empresarial del Penedès, UEP

Carlos Casanovas GiménezSales Monzón, S.A.

Juan Castellet San MiguelFederación Catalana Transportes Barcelona, TRANSCALIT

Eudald Castells MartíUnió Intersectorial Empresarial del Ripollés, UIER

Àngel Cercós CasaléAgrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya (fins maig)

Josep M. Coll Oliveras Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, FOEG

Albert Colomer EspinetCAT Formació

José Daniel Cortijo MartínezAssociació Empresaris Comarques de l’Ebre, AECE

Blai Costa CreusGremi Fabricants de SabadellConsell Intersectorial d’Empresaris (des d’abril)

Joan Díaz JoséUnió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris

Miguel Donnay RicharteConsell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona (des de juny)

Ma. Rosa Eritja CasadellàFederació Provincial d’Empresaris del Comerç de Lleida (FECOM)

Sebastià Espinet FernándezConfederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida, COELL

Patricia Estany PuigJ.P. Morgan International Bank Ltd

Joan Estapé MirFederació Catalana de Carnissers i Cansaladers Xarcuters

Enric Ezquerra CostaAssociació Catalana de Supermercats i Distribuidors, CAT-DIS

JUNTA DIRECTIVA

14 | FOMENT AL DIA

Tomás Feliu BassolsFederació d’Organitzacions Empresarials de Girona, FOEG

Salvador Fernández CapóAgrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya (des de maig)

Jorge Juan Galofré MoragasAON Risk Solutions

Josep Ma. Gardeñes SolansConfederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida, COELL

Joan Gaspart SolvesGrupo HUSA

Ma. Luisa Godia IzquierdoGremio de Garages de Barcelona y Provincia

Joan Granados DuranGremi d’Hotels de Barcelona

Jaume Grego SabatéLaboratorios LETI, S.L. Unipersonal

Virginia Guinda LacalleEnergía Local, S.L.

Enrique Hevia FerrerFreixenet, S.A.

Manel Jovells CasesLa Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials (fins març)

Alexandre Juanola RiberaFederació Catalana d’Autotransport de Viatgers, FECAV (fins maig)

Joaquim Llansó NoresCambra Oficial Contractistes Obres Catalunya

Martí-Carles Llarás JordanaAssociació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, APCE

Francesc Llonch SolerConfederación de la Industria Textil, TEXFOR (des d’abril)

Enric Mangas MongeLa Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials (des de març)

Marta Martí CarreraTribu Respira

Josep Ma. Martí EscursellFederació Catalana d’Autotransport de Viatgers, FECAV (des de maig)

Josep A. Martínez ÁlamoIberpotash, S.A. (fins setembre)

Manuel Milián MestresM3

Carlos Montesinos CarmonaConsell Intersectorial d’Empresaris (fins abril)

Bernat Morales LoscosMercadona, S.A.

Roser Moré RoyFederació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme, FAGEM

Carmen Mur GómezImpulsió de Negocis, S.L.

Joaquín Osorio MontejoGremi Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques

Blai Paco SánchezUnió Empresarial de l’Anoia, UEA

Eloi Palà RamosAssociaciació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, AIJEC (des d’abril)

Ma. Cinta Pascual MontañésAssociació Catalana de Recursos Assistencials, ACRA

Valentí Pich RosellPich Advocats-Economistes

Iolanda Piedra MañesIVEAEMPA (fins a febrer)

Jordi Piera CollJPC

Ernest Plana LarrousseFederació d’Organitzacions Empresarials de Girona, FOEG

Francesc Pont VidalConfederació Catalana de la Fusta

Alfonso Porro GarciaGremi d’Àrids de Catalunya

Ignasi Puig DonetConfederació Empresarial Provincia Tarragona, CEPTA

Ernest Quingles BlasiEPSON Europa

Enric Reyna MartínezAssociació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya, APCE

Jordi Ribes RevésConfederación de la Industria Textil, TEXFOR (fins abril)

MEMÒRIA 2016 | 15

Esteve Rodés MonegalAsociación Nacional de Perfumería y Cosmética, STANPA

Antonio M. Rodríguez ArenasAssociació de Mestres Industrials i Tècnics Superiors, AMITS

Jaume Rodríguez BertizConsell d’Empreses Distribuidores d’Alimentació de Catalunya, CEDAC

Carles Romaní OlivéUnió Patronal Metal·lúrgica, UPM

Baldiri Ros PratInstitut Agrícola Català de Sant Isidre

Manuel Rosillo LópezAssociació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat, AEBALL

Joan Rovira VilaróConsell Empresarial d’Osona

Rafael Ruano PalouFederació de Centres Especials de Treball de Catalunya, FECETC

Emilio Sanz MartínezATEIA-OLTRA Barcelona

Martí Sarrate LaplanaAssociació Catalana d’Agències de Viatge Especialitzades, ACAVE

Michael H. G. ScharaFederació Catalana d’Indústries de la Carn, FECIC

Martí Sistané PlanellaAssociació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedés, ADEPG (des de setembre)

Jordi Solé TuyàAssociació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, ADEPG (fins setembre)

Mª Ángeles Tejada BarrioRandstad

Ramon Térmens NavarroTaurus Group

Juan Torras GómezTG Asesores

José M. Túnica BuiraAssociació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya, ASINCA

Alfonso Vilá RecolonsConfederació Empresarial de Barcelona

SECRETARI GENERAL

Joan Pujol Segarra

16 | FOMENT AL DIA

Els Òrgans de Govern de Foment del Treball compten amb la col·laboració del Consell Consultiu, els Consells Assessors i les Comissions Assessores.

El Consell Consultiu és l’òrgan que proposa les línies fonamentals d’actuació. Els seus membres són nomenats per la Junta Directiva a proposta del President.

Els Consells Assessors fan propostes concretes per a accions de la institució.

Les Comissions Assessores són òrgans d’estudi i consulta especialitzats en temàtiques d’interès econòmic o social. Els seus membres són designats pels socis i el seu programa de treball el decideix cada comissió.

ÒRGANS CONSULTIUS

1 Els Òrgans Consultius

es reuneixen periòdicament a la seu

de Foment

1

MEMÒRIA 2016 | 17

PRESIDENT

Joaquim Gay de Montellà

EXPRESIDENTS

Alfred Molinas

Juan Rosell

VOCALS

Joan Antoni AlcarazCaixaBank

Esther AlcocerFCC Servicios Ciudadanos

Salvador AlemanyAbertis

Josep Maria BartomeuADELTE – The Boarding Company

Francisco BelilFundación Bertelsmann

José Luis BonetCámara de Comercio de España

Sixte Cambra Autoritat Portuària de Barcelona

Joan B. CasasCol·legi d’Economistes de Catalunya

Carlos CavalléIESE, Social Trends Institute New York - Barcelona

Eusebi CimaLeitat

Jordi CornetConsorci de la Zona Franca

Enric CorominasGrup Corominas

Antón CostasCercle d’Economia

Josep CreuherasGrupo Planeta

Enric CrousSociedad Anónima Damm

Emili CuatrecasasCuatrecasas, Gonçalves Pereira

Laurent DereuxNestlé España

Raúl Díaz-VarelaGrupo Indukern

Josep Antoni Duran LleidaBufet Colls

Juan EchevarríaMutua Universal

Josep EsteveCorporació Esteve

Isidre FainéFundació Bancària “la Caixa”

Josep FerrerFreixenet,S.A.

Joaquín Folch-R. Industrias Titán,S.A.

Antonio GallardoAlmirall, S.A.

Carles GasòlibaLECE

Carlos GodóGrupo Godó

Jordi GualCaixaBank

Jaume GuardiolaBanc Sabadell

Joan HortaláSocietat Rectora Borsa

Enrique LacalleSaló Internacional de l’Automòbil de Barcelona

Manuel LaoCorporación Nortia

Amancio LópezHotusa

José Antonio MartínezICL Europe

Josep MateuReial Automòbil Club de Catalunya (RACC)

Ramon MiquelDaloa Immobles

Josep OliuBanc Sabadell

Josep Joan PintóBufete Pintó Ruíz del Valle

Marian PuigFundació Puig

José Mª PujolFICOSA Internacional, S.A.

Francisco ReynésAbertis

Javier RoblesDanone

Miquel RocaRoca Junyent Advocats Ass.

Ricardo RodrigoGrupo Editorial RBA

Javier Sánchez-PrietoVueling

Josep M. SerraCatalana Occident

Àngel SimónAGBAR

Juan Mª TorresMiguel Torres, S.A.

Joan UriachGrupo Uriach

Miquel VallsCOCIN

Carlos VentósLucta

Rafael VillasecaGas Natural Fenosa

SECRETARI GENERAL

Joan Pujol

CONSELL CONSULTIU

18 | FOMENT AL DIA

CONSELL ASSESSOR

PRESIDENT

Joaquim Gay de Montellà

VOCALS

Jesús AcebilloGrupo Novartis España

Javier de AntonioNationale Suisse

Javier AmezagaCaprabo

Jaume BlancafortFECIC

Pere BotetAdvance Medical

Manuel BrufauIndra

Vicenç J. CalduchFederació Farmacéutica, S. Coop.

Joan CamprubíAs. Catalana Empreses Consultores

Andrés CarassoIberdrola

Fernando Echevarne Laboratorio A. Dr. F. Echevarne

Antoni EsteveLab. Dr. Esteve

Joan FerrerAdecco

Eduard GallartBankinter

Antoni GassóGaes, S.A.

Carlos GramuntCaixabank

Pau GuardansÚnico Hotels & Real Estate

Cristina Guiral del PozoTradisa/Agora Invest

Werner Knuth SchaeferPalex Medical

David MadíEndesa Catalunya

Jaime MaletAmerican Chamber of Commerce in Spain

José Luis ManglanoBureau Veritas I&F Iberia

Jordi MarínMicrosoft Ibérica, SL

Iván MartíRepsol

Alejandro MartínezGrant Thornton

Ferran MartínezMapfre, S.A.

Josep Martínez-VilaSaba Infraestructures

José Manuel MasExperis – Manpower Group

Josep MiarnauCOMSA EMTE

Javier MirallasCámara de Comercio Brasil Catalunya

Jordi MiróDanone

Ramon NogaredaEl Corte Inglés, S.A.

Xavier OrriolsPepsico Iberia

Luis PardoSAGE Spain

Enrique ParísSECURITAS

Xavier PérezClearwater International

Anastasio PrietoCrédito y Caución

Eduardo QuerolTorraspapel

Esteve RabatFlash D’Or - Joieria Rabat

Joan B. RenartS.A. Vichy Catalán

Antonio RenomLevante Capital Partners

Joan A. SánchezCET Consultores

Joan SitgesCofidis

Jorge SoleyGrup “la Caixa”

Ferran TeixidóActiva Mutua

Juan José TerrazaErnst & Young Abogados

Enric TicóFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Judith ViaderFrit Ravich

Eduard VidalMC Mutual

Joan VilaltaFoeg

SECRETARI GENERAL

Joan Pujol

MEMÒRIA 2016 | 19

1 La Comissió està integrada majoritàriament per empresàries i directives d’empreses i associacions vinculades al Foment

FOMENT CONSTITUEIX LA COMISSIÓ DONA I EMPRESA PER TREBALLAR EN LA IGUALTAT DE GÈNERE EN EL MÓN ECONÒMIC I EMPRESARIAL

Foment del Treball va constituir a principis de 2016 una nova Comissió Assessora dedicada, en aquest cas, a donar una visió empresarial a les diverses veus sobre la igualtat de gènere en el món econòmic i empresarial. La nova Comissió Dona i Empresa la presideix María Helena de Felipe, vicepresidenta de Foment, i treballa perquè l’organització tingui també un posicionament propi en relació amb un dels grans reptes actuals com és l’apoderament econòmic de la dona.

La nova Comissió Dona i Empresa de Foment compta amb l’assessorament de tres expertes de prestigi reconegut com són Núria Chinchilla (Directora del Centre Internacional Treball i Família del IESE), Elizabeth Trallero (Asociación Española de Directivos i European Women’s Management Development), i Sara Berbel (directora d’Empowerment Hub).

La Comissió es proposa ressaltar el valor de la flexibilitat laboral per promoure una efectiva igualtat de gènere, el valor de la diversitat com a element que pot contribuir a la competitivitat empresarial, o la importància de la racionalització horària per evitar la renúncia, especialment per part de la dona, a llocs de responsabilitat en el si d’una empresa. Alhora, a través de la Comissió Dona i Empresa, Foment vol ajudar a acabar amb els desavantatges salarials, de promoció o selecció que per a les dones suposen un veritable sostre de vidre. Alhora, també es proposa treballar, a través

d’accions formatives, al voltant de l’anomenat sostre de ciment, és a dir, els conflictes que la baixa autoestima professional generen en moltes dones.

En definitiva, la Comissió Dona i Empresa de Foment inicia els seus treballs per aportar una visió empresarial a la transformació cultural que requereix la igualtat efectiva de gènere també al món econòmic i empresarial.

1

20 | FOMENT AL DIA

COMISSIONS ASSESSORES

Medi Ambient Josep Bagué Prats

Emprenedors Eloi Palà Ramos / Marc Bonavia Solé (fins a l’abril)

Indústria Josep Ll. Cabestany Illana

Internacional Joan Canals Oliva

Turisme i Serveis Joan Gaspart Solves

Infraestructures i Equipaments Joaquim Llansó Nores

Unió Europea, Programes Europeus Marta Martí Carrera

Economia i Fiscalitat Valentí Pich Rosell

Innovació Ernest Quingles Blasi

Formació Manuel Rosillo López

Dona i Empresa Mª Helena de Felipe Lehtonen

Laboral i Recursos Humans Mª Ángeles Tejada Barrio

NOM DE COMISSIÓ PRESIDÈNCIA

MEMÒRIA 2016 | 21

1 Josep Bagué, president de la Comissió de Medi Ambient

ACTIVITAT DE LES COMISSIONS ASSESSORES

MEDI AMBIENT

La Comissió de Medi Ambient assessora les línies estratègiques del Foment per:

Promoure una política ambiental compatible amb el desenvolupament econòmic en general, i l’activitat empresarial, en particular.

Influir en les polítiques públiques amb incidència en aspectes ambientals, amb l’aportació d’arguments sòlids i definició de criteris tècnics orientats al primer objectiu.

Aprofundir en el vincle entre competitivitat i sostenibilitat, a través de la promoció, recerca d’estratègies empresarials d’èxit i nous models empresarials que ho facin possible. Considerant també al sector de serveis i de productes ambientals.

Dissenya línies de treball anuals i aborda la reflexió en interlocució directa amb portaveus dels reguladors

8 d’abril de 2016. Agenda Qualitat Ambiental - 2016 del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb Merçè Rius, Directora General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Apunts sobre el Nou Paquet UE d’Economia Circular.

22 de juliol de 2016. Seguiment i reforma Llei 20/2009. Revisió i actualització dels Criteris de Substancialitat de les modificacions de les activitats.

Inspeccions ambientals integrades: incidències i balanç.

Estat de tramitació del Projecte de Decret de Procediments de Gestió de Residus.

Presentació de la proposta de Pla de Sequera de Catalunya; implicacions en les concessions atorgades, amb Jordi Agustí. Director ACA; i Jordi Molist, Director de l’Àrea d’Abastament ACA.

26 de setembre de 2016. Ponència Monogràfica de Joanna Drake, Subdirectora General de Medi Ambient de la Comissió Europea, acompanyada de Ferran Tarradelles, que va dedicar la seva exposició a l’estat dels treballs de la reforma de les Directives de Residus incorporades al paquet d’Economia Circular.

10 d’octubre de 2016. Participació de Joan Ramon Cabello, responsable d’Avaluació d’Activitats del Departament de Territori i Sostenibilitat i de Pere Poblet, Sots Director General de Qualitat Ambiental, per tal de plantejar les qüestions que siguin necessàries al document que ha de determinar els criteris del que es considerarà Canvi Substancial a efectes de la Llei 20/2009.

1

22 | FOMENT AL DIA

EMPRENEDORS

La Comissió d’Emprenedors es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents.

El 18 de maig de 2016.Es dur a terme la primera sessió de la comissió amb el nou President, Eloi Palà, de l’AIJEC, i la intervenció de Pere Condom i Jordi Aguasca, del Departament d’Empresa i Coneixement, per explicar el suport que donen a les startups.

El 13 de juliol de 2016.Es realitza una segona sessió de la comissió per tractar de forma monotemàtica una ordre de la Generalitat. Presentació a càrrec del Juan Longay, Cap del servei d’Emprenedoria del Departament d’Empresa i Coneixement de l’Ordre EMC/181/2016, de 29 de juny, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions públiques destinades al finançament del Programa integral de foment de l’emprenedoria emmarcat en el programa Catalunya Emprèn, i es fa pública la convocatòria per a l’any 2016.

El 25 d’octubre de 2016.Es dur a terme una sessió específica de la comissió per tractar l’àmbit de les càrregues administratives que dificulten la posada en marxa i el manteniment de les empreses.

CEOE i CEPYME, en col·laboració amb Foment del Treball Nacional, cooperen des de 2008 amb el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas mitjançant el Conveni per a la identificació i reducció de les càrregues administratives que suporten les empreses. Aquestes càrregues deriven d’exigències d’informació que s’ha d’aportar a les diferents administracions públiques, ja estiguin relacionades amb l’autorització i inici d’una activitat empresarial o amb el desenvolupament posterior de la mateixa. El compliment d’aquest tipus de tràmits consumeix recursos i temps de les empreses que bé podrien ser destinats a àrees més productives de la seva activitat.

1Eloi Palà,

president de la Comissió d’Emprenedors

1

MEMÒRIA 2016 | 23

INDÚSTRIA

La Comissió d’Indústria es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents:

1 de març de 2016. Industrial Meeting: valoració i proposta de conclusions.

Pla de treball 2016. Altres informacions:

- Projecte de Llei del Canvi Climàtic de Catalunya.

- Seguiment Pacte + Indústria.- RD 56/2016 sobre eficiència energètica

4 de maig de 2016. Reunió oberta a la resta de Comissions Assessores de Foment: Trobada amb Núria Betriu, Directora General d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i Consellera Delegada d’ACCIÓ, qui va presentar les principals línies de treball en matèria de política industrial que s’impulsaran des de la seva Direcció General.

7 de novembre de 2016. Reunió conjunta amb la Comissió d’Innovació del Foment per abordar:

Pacte Nacional per la Indústria: situació actual.

II Industrial Meeting: Industria 4.0.

2

2Josep Ll. Cabestany, president de la Comissió d’Indústria

24 | FOMENT AL DIA

INTERNACIONAL

La Comissió d’Internacional es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents:

10 de maig de 2016. ESMORZAR DE TREBALL “TTIP AND THE US TRADE AGENDA”.Esmorzar de treball organitzat conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consolat General dels Estats Units a Barcelona i en el qual vam comptar com a convidat al Sr. Robert Manogue, Director de l’Oficina d’Afers Comercials i Bilaterals del Departament d’Estat dels Estats Units.

El Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, conegut com TTIP, és un tractat de lliure comerç que es negocia entre la Unió Europea i els Estats Units. L’objectiu d’aquest acord és crear creixement i ocupació a banda i banda de l’Atlàntic, mitjançant l’eliminació de les barreres comercials. Al mateix temps, l’eliminació de les barreres comercials impulsarien facilitar la compra i venda de béns i serveis, així com la inversió en cadascuna de les economies.

26 d’octubre de 2016.JORNADA. ASEAN DAY: “EL POTENCIAL DE NEGOCI DE LA CONNECTIVITAT A ASEAN”.En la seu de Casa Àsia va tenir lloc aquest seminari, que va ser organitzat conjuntament entre el Comitè d’Asean (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) a Madrid, CaixaBank, Foment del Treball, Foro de Marcas Renombradas Españolas i Antonio Viñal & Co. Advocats.

El seminari va ser inaugurat pel Director General de Casa Àsia, pel Sr. Joan Canals, President de la Comissió Internacional de Foment del Treball i per l’Ambaixadora d’Indonèsia i Presidenta del Comitè de l’Asean a Madrid.

1 Joan Canals,

president de la Comissió Internacional

1

MEMÒRIA 2016 | 25

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

La Comissió d’Infraestructures es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents:

05 de febrer de 2016. Seguiment del catàleg d’infraestructures CAT20/CAT100.

Àrees prioritàries d’infraestructures a Espanya (CEOE).

Pla Juncker. Nota de conjuntura del sector construcció 2015 i perspectives 2016.

Morositat i contractació pública: Sentències del Tribunal Suprem sobre el crèdit contractista.

Trobada amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Hble. Sr. Josep Rull Andreu.

01 d’abril de 2016. Actualització del Catàleg d’Infraestructures de Catalunya.

Document Estat de la Indústria de la construcció.

Pla Juncker. Acte amb la Generalitat. Propera Trobada amb el Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Contractació pública: Nous criteris d’adjudicació del Ministeri de Foment.

03 de juny de 2016. Catàleg d’Infraestructures. Manifest “Per l’ocupació, cal reforçar la construcció”.

Projecte de Pressupost de la Generalitat de Catalunya.

Reunió Comissió CEOE d’Infraestructures

Taula Estratègica pel Corredor Mediterrani Informe del Tribunal de Comptes Europeu sobre el transport de mercaderies per ferrocarril.

07 d’octubre de 2016. Incorporació del Sr. Josep Gassiot i Matas Catàleg d’Infraestructures: Gestions parlamentàries.

Corredor Mediterrani (8 i 19 de setembre). Pla Juncker (15 de setembre). Jornada “Nou model de gestió” (16 de novembre 2016).

Informe conjuntura FTN de setembre 2016.

Jornada Canal de Suez (16 de setembre). Reunió Conseller Territori i Sostenibilitat (2 de desembre).

02 de desembre de 2016. Nou Model de Gestió. Conclusions de la Jornada de CCOC del passat 16 de novembre.

Avaluació de les inversions públiques. Consell Assessor d’Infraestructures. Grup de Treball.

Pressupost de la Generalitat. Àmbit Infraestructures.

Eurovinyeta / peatges. Situació i programació L-9 i L-10, i Tramvia.

Projectes rellevants del Departament a l’àmbit de les infraestructures.

2 Joaquim Llansó, president de la Comissió d’Infraestructures

2

26 | FOMENT AL DIA

UNIÓ EUROPEA I PROGRAMES EUROPEUS

La Comissió Unió Europea i Programes Europeus es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents:

15 de febrer de 2016.ESMORZAR DE TREBALL “LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL I LES PREVISIONS DE LA COMISSIÓ EUROPEA PER EL 2016-2017”.Membres de diferents entitats i empreses sòcies de Foment, encapçalades pel President de Foment i pel Secretari General, van participar en l’esmorzar de treball amb motiu de la visita a la seu de Foment del Treball, del Sr. Carlos Martínez Mongay, Director de la Direcció General d’Economia i Finances de la Comissió Europea.

La trobada va servir per conèixer, de primera mà, la situació econòmica i financera de la UE i les previsions de la Comissió per al 2016-2017.

13 de maig de 2016. ESMORZAR DE TREBALL “EL PLA JUNCKER: EL FONS EUROPEU D’INVERSIONS ESTRATÈGIQUES I EL PAPER DEL BEI”.El Vicepresident del Banc Europeu d’Inversions, Sr. D. Román Escolano, va ser el convidat d’honor de l’esmorzar de Treball que es va organitzar a Foment. El Sr. Escolano, va estar acompanyat pel President de Foment i per una representació d’empreses i entitats associades a Foment. El Sr. Escolano va assenyalar que Espanya és el primer receptor dels fons del BEI, amb una quantitat aproximada de 100.000 milions d’euros, fet que el converteix en el “gran finançador” de l’economia. El Sr. Escolano va destacar també la capacitat financera del BEI, que presta uns 80.000 milions d’euros anuals, xifra que es preveu mantenir en els propers anys, i de la que Espanya rep al voltant d’11 a 12.000 milions anuals, fet que la converteix en el principal receptor en els últims 12 anys.

1 Marta Martí,

presidenta de la Comissió Unió Europea i Programes

Europeus

1

MEMÒRIA 2016 | 27

FISCAL I ECONOMIA

La Comissió Fiscal i Economia es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents:

10 de maig de 2016. Anàlisi de l’“Anti Tax Avoidance Package” de la Comissió Europea de 28 de gener de 2016.

Mesures concretes contingudes en la proposta de directiva comunitària contra l’elusió fiscal.

Anàlisi dels aspectes més destacats de la proposta de directiva comunitària sobre “Country by Country Reporting”.

Anàlisi del “Pla d’acció sobre l’IVA” anunciat per la Comissió Europea el 7 d’abril de 2016.

2 Valentí Pich, president de la Comissió Fiscal i Economia

2

28 | FOMENT AL DIA

INNOVACIÓ

La Comissió d’Innovació va tractar els temes següents:

L’any 2016, la Comissió d’Innovació s’ha reunit en 2 ocasions en Reunions Ordinàries i una d’Extraordinària sobre el projecte de Cimera Industrial de Foment. La tasca de la Comissió ha anat dirigida cap a 2 objectius principals:

1. Conèixer, debatre i proposar accions relacionades amb la innovació en el marc de les actuacions de Foment.

2. Intercanvi de coneixements amb les entitats de l’ecosistema de la innovació mitjançant la presència dels seus màxims representants en aquestes sessions.

16 de febrer de 2016.1. Ponència Design Thinking.

Isabel Roig, Directora General de BCD Barcelona Centre Disseny.

2. Ponència Open Innovation. Sergi Artigas, Director d’Estratègia en Innovació, Leitat.

3. Document de posicionament de Foment sobre innovació.

13 de juny de 2016.1. Propostes Sector ETIC Catalunya.

Xavier Castillo, AMETIC Catalunya.2. Intervenció de Joan Romero,

Director Executiu d’ACCIÓ. 3. Propostes del grup de treball respecte

el document de posicionament de Foment Innovació.

4. Presentació del projecte Foment Up per part de Maria Mora, Directora de l’Oficina de Creació d’Empreses del Foment.

7 de novembre de 2016. Reunió conjunta amb la Comissió d’Indústria del Foment.1. Pacte Nacional per la Indústria:

situació actual.2. II Industrial Meeting: Industria 4.0.

1 Ernest Quingles,

president de la Comissió d’Innovació

1

MEMÒRIA 2016 | 29

FORMACIÓ

La Comissió de Formació es va reunir les següents dates, tot tractant els temes següents:

Des del Departament de Coneixement i FP es lidera la Comissió de Formació i un Grup de Treball denominat “Xarxa Formació Ocupació” des d’on s’engeguen nous projectes relacionats amb la formació i treball que puguin posar en marxa les associacions empresarials que són sòcies de Foment.

El 2016 es van dur a terme tres reunions del grup de treball “Xarxa Formació Ocupació”.

19 de febrer de 2016. 22 de juliol de 2016. 7 d’octubre de 2016.

Informacions per correu electrònic al grup de treball “Xarxa Formació Ocupació”: A més de la informació presencial, es va mantenir informats els integrants del grup de treball “Xarxa Formació Ocupació” de temes d’interès i sobre els quals s’estava treballant.

La Comissió de Formació va ser convocada a una jornada oberta a tots els socis de Foment i a una reunió amb la Directora del Servei d’Ocupació de Catalunya.

16 de març de 2016. 9 de juny de 2016.

Informacions per correu electrònic a la Comissió de Formació. A més de la informació presencial, es va mantenir informada la Comissió de Formació de temes d’interès mitjançant circulars informatives. També es va intentar afavorir la participació activa dels integrants per aquest mitjà sol·licitant aportacions, observacions i millores a introduir en normatives o creació de documents de posicionament.

2Manuel Rosillo, president de la Comissió de Formació

2

30 | FOMENT AL DIA

DONA I EMPRESA

La Comissió Dona i Empresa es va reunir per tractar els temes següents:

5 de febrer de 2016. Constitució de la nova Comissió Dona i Empresa per donar una visió empresarial a les diverses veus sobre la igualtat de gènere en el món econòmic i empresarial. La nova comissió compta amb l’assessorament de tres expertes de prestigi reconegut com són Núria Chinchilla (Directora del Centre Internacional Treball i Família del IESE), Elizabeth Trallero (Asociación Española de Directivos i European Women’s Management Development), i Sara Berbel (directora d’Empowerment Hub).

8 de març de 2016. La Comissió Dona i Empresa de Foment inicia la seva dinàmica de treball amb motiu de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones: després d’una primera fase de constitució a través d’una taula d’experts, la Comissió Dona i Empresa s’obre a tots els associats de Foment per iniciar el treball en favor de la igualtat de gènere al món econòmic i empresarial a través de tres eixos transversals com són la formació de directives i empresàries, l’apoderament de la dona i la projecció internacional.

La Comissió Dona i Empresa la presideix María Helena de Felipe, vicepresidenta de Foment, i treballarà també perquè l’organització tingui un posicionament propi en relació amb un dels grans reptes actuals com és l’apoderament econòmic de la dona.

10 de juny de 2016. Conferència Final del projecte europeu “She Decideixes, You Succeed”, liderat per l’Associació de Federacions i Associacions d’Empresàries del Mediterrani (AFAEMME), i que va ser organitzada per aquesta entitat en col·laboració amb la Comissió Dona i Empresa de Foment.

1Mª Helena de Felipe,

presidenta de la Comissió Dona i Empresa

1

MEMÒRIA 2016 | 31

LABORAL I RECURSOS HUMANS

La Comissió de Laboral i Recursos Humans es va reunir per tractar els temes següents:

S’ha celebrat 1 reunió durant el 2016, en la qual s’ha abordat, entre d’altres, les matèries que a continuació es detallen:

1. Informació sobre el cinquè Informe sobre Mercat de Treball i Negociació Col·lectiva de Foment del Treball.

2. Informació sobre la Comissió d’Aplicació i Seguiment de l’Acord Interprofessional de Catalunya i la constitució de les diferents comissions de treball de l’Acord Interprofessional de Catalunya 2015/2017: Comissió de política salarial. Comissió d’absentisme. Comissió de previsió social complementària.

Comissió d’igualtat de gènere. Comissió de l’observatori de la conjuntura econòmica de la negociació col·lectiva.

3. Informació sobre la representació institucional del Departament de Relacions Laborals de Foment del Treball i els mecanismes a disposició de les empreses en determinats àmbits, (Inaplicació Convenis Col·lectius, Inspecció de Treball i Seguretat Social, Comissió tècnica de negociació col·lectiva de la Comissió de Convenis del Consell de Relacions Laborals, entre d’altres).

4. Informació sobre la Reforma del Reglament del Tribunal Laboral de Catalunya i situació econòmica.

5. Informació d’interès per a les empreses en l’àmbit laboral: Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre de 2016 (assumpte C-596/14) en relació a la indemnització per finalització de contracte d’interinitat.

Sentència del Tribunal Suprem de 18 de febrer de 2016 amb relació al càlcul de les indemnitzacions per acomiadament improcedent per treballadors amb antiguitat anterior al 12 de febrer del 2012.

Instrucció 3/2016 sobre “Intensificació del control en matèria de temps de treball i hores extraordinàries”.

2 M. Àngels Tejada, presidenta de la Comissió de Laboral i Recursos Humans

2

32 | FOMENT AL DIA

EQUIP PROFESSIONAL ALTAMENT QUALIFICAT I COMPROMÈS

La influència en les polítiques públiques és el principal potencial de Foment del Treball. Participa amb veu pròpia i vot a les principals entitats i organismes de l’administració pública, disposa d’una alta capacitat d’interlocució amb dirigents de l’àmbit polític, econòmic i empresarial, i intervé en els principals processos legislatius de Catalunya, Espanya i Europa.

En aquest sentit, l’estructura executiva de Foment del Treball, sota la batuta del secretari General, Joan Pujol, està formada per un equip humà d’alta qualificació professional i compromès amb la tasca de donar el millor servei al conjunt de les empreses de Catalunya. Amb el nou mandat presidencial i de la Junta Directiva, iniciat a finals de 2014, es va ratificar l’encàrrec a Joan Pujol de comandar l’estructura executiva de l’organització. Un organigrama que conserva l’estructura que es va implantar a finals de l’any 2011 per adequar-nos a les noves necessitats i que ha donat molt bons resultats. Aquesta nova estructura està guiada per tres grans direccions: la Tècnica, que lidera Alba Cabañas; la de Formació, que encapçala Maria Dolors Giner; i la de Serveis, que comanda Maribel Aguirre.

Aquestes tres Direccions es complementen de forma eficient per al bon funcionament tècnic de la casa. Alhora, es refermen els dos departaments adscrits a Presidència, que s’encarreguen d’àrees tan sensibles com la Comunicació, sota la direcció d’Ana Aguirre; i Socis i Relacions Externes, amb la direcció d’Antonio Pizarro.

Aquesta excel·lent estructura executiva es basa en un potent equip professional que ha de permetre a Foment aconseguir els objectius de lideratge, potència i desenvolupament. Uns objectius que responen a les nostres dues principals missions de l’organització:

Generar riquesa, per retribuir a l’inversor i contribuir via impostos a l’estat del benestar.

Crear ocupació, per complir amb l’objectiu social.

PLA D’ACCIÓ 2016

ACCIÓ EXECUTIVA

MEMÒRIA 2016 | 33

6 7

Secretaria GeneralJoan Pujol

EQUIP

1 Antonio Pizarro,

Direcció de l’Àrea de Socis i RR Externes

Staff Presidència

2Ana Aguirre

Direcció de ComunicacióStaff Presidència

3Maribel Aguirre

Direcció de l’Àrea de Serveis

4Alba Cabañas

Direcció de l’Àrea Tècnica

5M. Dolors Giner

Direcció de l’Àrea de Formació

6Neus Soler

Secretària de Secretaria General

7Soraya Tourtchine

Secretària de Presidència1 2

3 4 54 5

34 | FOMENT AL DIA

PLA D’ACCIÓ 2016

ELS ESTÍMULS A LA RECUPERACIÓ

DEL TEIXIT EMPRESARIAL

MARCARAN LA CAPACITAT

COMPETITIVA DE L’ECONOMIA

Economia, Fiscalitat i Infraestructures

1Salvador Guillermo,

director d’economia i fiscalitat

2Valentí Pich,

president de la Comissió Fiscal i Economia

3Joaquim Llansó,

president de la Comissió d’Infraestructures

4Karina Azar,

Tècnica

5Maricel Demestres,

Suport Administratiu

Informe de Conjuntura: Publicació trimestral que recull l’evolució recent dels indicadors de conjuntura més significatius per a Catalunya i Espanya. El document consta de set parts fixes: Resum Executiu, Entorn Internacional, Demanda i Activitat, Mercat de Treball, Preus i Finançament, Sector Públic i Sector Exterior. Elaborats durant el 2015: Març 2016; Juny 2016; Setembre de 2016; Desembre de 2016.

Anàlisi periòdica d’indicadors

Anàlisis econòmiques Sobrecapacitat productiva a la Xina Inversió Estrangera a Catalunya Brexit: escenaris i conseqüències

Fiscalitat Proposta de Reforma Fiscal. Foment proposa que la Reforma Fiscal prioritzi la reducció de l’Impost de Societats i l’IRPF i la lluita contra el frau fiscal. També reclama l’eliminació de diversos impostos com el de Patrimoni, Successions i Donacions, Actes Jurídics Documentats i la reducció del de Transaccions.

Debats Fiscals: Organització de 6 trobades institucionals amb els màxims nivells de l’Administració Econòmica i Tributària.

Marc normatiu comptable i auditor i la seva evolució previsible (9 de març de 2016.

Reforma dels impostos sobre el patrimoni i sobre successions i donacions (23 de maig de 2016).

El repte dels impostos a Catalunya (02 de juny de 2016).

L’empresa davant l’era del compliance: la necessitat de comptar amb un Manual de Bones Pràctiques (25 d’octubre de 2016).

Aspectes fiscals del mecenatge. El tractament fiscal de les Fundacions d’Empresa i els Donatius i mecenatges de les empreses a les Fundacions.

Modificacions en la normativa comptable per a l’exercici 2016. Impactes en el immobilitzat intangible, fons de comerç i lloguers (16.09.16).

Circulars sobre fiscalitat Nous Canvis dels tipus de retencions Reial decret llei 2/2016 pel qual s’introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic (BOE 30-9).

Mesures tributàries del Reial decret llei 3/2016.

Reial Decret 596/2016, de 2 de desembre, per a la modernització, millora i impuls de l’ús de mitjans electrònics en la gestió de l’IVA.

Infraestructures. Seguiment i control del catàleg d’Infraestructures prioritàries pendents d’executar a Catalunya dins la proposta elaborada pel Foment: El nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, que suggereix la creació d’una Agència d’Infraestructures a Catalunya.

1 2 3 4 5

MEMÒRIA 2016 | 35

1Maria Mora, directora de L’Oficina de Creació d’Empreses

2Eloi Palà, president de la Comissió d’Emprenedors

3Eva Samaranch, Suport Administratiu2 31

PLA D’ACCIÓ 2016

Emprenedoria i Empresa

FOMENT COMPTA AMB LA INFRAESTRUCTURA, TANT HUMANA COM MATERIAL, IDÒNIA PER DONAR VISIBILITAT A L’ECOSISTEMA EMPRENEDOR DES DEL COR DE BARCELONA

Cicle de seminaris Reinventa’t, transforma i crea. Intercanvi de coneixements entre els empresaris actuals amb una trajectòria professional consolidada i els nous emprenedors. Una quinzena de sessions realitzades arreu de Catalunya.

27.1.16. Dona i empresa: un nou model de lideratge?

17.2.16. El comerç electrònic apropa retailers i consumidors

20.4.16. Youtube: negoci i oportunitat per a les marques

20.5.16. Reptes i oportunitats de l’empresa familiar

3.11.16. Barcelona, Hub tecnològic internacional

Foment Up: programa per connectar la gran empresa amb start-ups. Foment del Treball reafirma enguany el seu compromís amb la creació i estimulació de nous projectes empresarials amb Foment Up, una acceleradora que vincularà l’experiència d’empreses líders en el seu sector amb start-ups de primer nivell. Es tracta d’una relació de guany on les noves iniciatives empresarials podran afinar la seva viabilitat i créixer més ràpidament, i on els nostres sectors, les grans, mitjanes i petites empreses que els integren podran connectar amb formes d’innovació i diversificació molt atractives. Atenent la pròpia naturalesa de l’entitat es poden conformar programes d’acceleració verticals, per a diferents

sectors econòmics, que permetin la seva personalització en funció dels agents implicats i les especificitats pertinents.Durant el 2016 s’ha construït el model del programa sumant experts de l’ecosistema start-up a l’equip de Foment Up. Igualment s’han iniciat els contactes amb varies empreses líders en els seus sectors per tal de sumar-los al projecte.

Participació i assistència a actes diversos de suport a l’Emprenedoria i Startups.

4 Years From Now (4YFN) Retail Revolution Conference eShow, Feria Profesional de eCommerce Jornada presentació Programa Integral de Foment a l’Emprenedoria

Startups and brands BizBarcelona In3 Acte SpinUOC Congrés Catalunya Emprèn / Fòrum d’Inversió

Inauguració Pier01 Barcelona Startup week South Summit Madrid Seminari Ecosistema Emprenedor Català Visita al Pier01 Ship2b Impact Forum Smart Cities Expo Be Connected, Join the hub Europe and Spain Tech overview

36 | FOMENT AL DIA

PLA D’ACCIÓ 2016

Innovació i Indústria

Innovació Competitiva. Les activitats del Fòrum Innovació Competitiva es van centrar en l’aportació de coneixements pràctics d’aplicabilitat immediata en les empreses i que col·laboren en la millora de la seva competitivitat. Van ser temes d’interès constant els ajuts europeus, les deduccions fiscals i les tendències del mercat en el camp de la digitalització en especial atenció en IoT i Industria 4.0., sense deixar de banda aplicacions mòbils, cloud, big data ... que marcaran la pauta per a les accions a realitzar en el 2017.

25-1-16. Oportunitats de negoci associades a la Compra Pública Innovadora.

4-5-2016. Connexió del Talent amb la Innovació empresarial.

12-5-2016. Incentius fiscals per a la R+D+i en TIC: estat actual i oportunitats. El cas especial del software.

19-5-2016. Elaboració de Projectes europeus en el marc Horitzó 2020.

26/5/2016. Drons: situació actual i perspectives d’aplicació en les empreses.

8-6-2016. La nova Llei de Patents espanyola, els canvis a la normativa europea i el seu encaix en l’estratègia de protecció internacional de la innovació empresarial.

22-6-2016. Presentació del llibre: Com es governen les ciutats?

9-11-2016. Aplicació del Reglament de Seguretat per Instal·lacions Frigorífiques a Catalunya.

22-1-16. Google ens explica com liderar el mercat.

Pacte +Indústria. ESBORRANY I MANIFEST 11/4: La indústria no pot esperar. Declaració a favor d’un Pacte Nacional amb l’adhesió de tots els grups polítics. Aprovat per unanimitat del Parlament de Catalunya durant el mes de maig. Iniciativa Govern: arquitectura del pacte (Grups de Treball). Primera fase fins al 1r trimestre del 2017.

1Antonio Sáenz,

director d’Innovació

2Josep Ll. Cabestany,

president de la Comissió d’Indústria

3JErnest Quingles,

president de la Comissió d’Innovació

4Dolors Oller,

Suport Administratiu 1 2 3 4

Innovació i Indústria

LES TENDÈNCIES DEL MERCAT EN EL CAMP DE LA DIGITALITZACIÓ EN ESPECIAL ATENCIÓ EN IOT I INDÚSTRIA 4.0

MEMÒRIA 2016 | 37

II Industrial Meeting. A FINALS DE NOVEMBRE ES VA CELEBRAR EL II INDUSTRIAL MEETING AMB ELS OBJECTIUS SEGÜENTS:

Donar a conèixer les estratègies industrials a Europa.

Conèixer les estratègies industrials. Sensibilitzar el col·lectiu industrial. Analitzar el concepte 4.0 des de la perspectiva de la seva incorporació a la visió estratègica de les empreses industrials.

Conèixer les principals tecnologies i tendències sobre indústria.

Treballs d’anàlisi i informació sobre Programa Indústria del Coneixement. Primera convocatoria “llavor”.

Convocatoria Ayudas Torres Quevedo: Doctorados Industriales 2014.

Subvenciones para el fomento de patentes y modelos de utilidad españoles y en el exterior.

Subvenciones correspondientes a 2015 para el impulso de las redes de “business angels”.

España, Francia y Andorra: La UE invierte 190M€ para impulsar la cooperación transfronteriza.

Orden por la que se regula la obtención del sello de Pequeña y Mediana Empresa Innovadora y se crea y regula el Registro de la Pequeña y Mediana Empresa Innovadora.

Bases reguladores i convocatoria per a l’acreditació de comunitats RIS3CAT i la selección de projectes col·laboratius de R+D+I.

Ayudas Horizonte Pyme para el año 2015. Concesión de ayudas destinadas a nuevos. proyectos empresariales de empresas innovadoras (Programa Neotec), del Programa Estatal de Liderazgo Empresarial en I+D+I, en el marco del Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016.

Principals novetats de la Llei de Patents.

38 | FOMENT AL DIA

PLA D’ACCIÓ 2016

HEM FACILITAT CONTACTES PER

A POSSIBLES RELACIONS

COMERCIALS AMB PROP

DE 40 PAÏSOS

Internacionalització

1David Tornos,

director d’Internacional i Unió Europea

2Marta Martí,

presidenta de la Comissió Unió Europea i

Programes Europeus

3Joan Canals,

president de la Comissió Internacional

4Susana Ramírez,

Tècnica

Missions Empresarials: Colòmbia Indonèsia-Singapur L’Iran El Japó EEUU-Miami El Perú Vietnam

Trobades empresarials d’iniciació, anàlisi d’oportunitats d’inversió i estratègies internacionalització (42).

Relacions al màxim nivell institucional amb una quarantena de representants de països i/o institucions internacionals: Ministres, Ambaixadors, Cònsols, Agències d’Inversions.

Col·laboracions amb: ICEX Port de Barcelona AMEC Cambra de Comerç de Luxemburg Fundació Gas Natural

Cofides Moneda Única

FODERE. Foment forma part del Forum pour le Développement des entreprises des Régions Européennes, que reuneix les organitzacions patronals de Catalunya, Suisse Romande, Piemonte, Rhône-Alpes i Baden-Württemberg. Es va realitzar una reunió tècnica el 29 d’abril a Barcelona.

Programes d’internacionalització: Programa de CUPONS A LA INTERNACIONALITZACIÓ d’ajuts a la internacionalització, ACCIÓ.

1 2 3 4

MEMÒRIA 2016 | 39

PLA D’ACCIÓ 2016

Documentació i Arxiu Històric

AMB LA DIGITALITZACIÓ I L’OBERTURA D’UN ACCÉS ONLINE A GRAN PART DEL FONS DOCUMENTAL, APROPEM EL CONEIXEMENT QUE ATRESORA FOMENT A LA SOCIETAT

Suport documental intern: Centre de Documentació Compartida Digitalització del butlletí diari d’informació.

Nova Web de l’Arxiu Històric de FomentDurant l’any 2016, s’han anat incorporant més documents en els diferents apartats que componen l’Arxiu Històric, destacant la digitalització de la Revista “El Bien Público”, 1849-1850, òrgan de l’Institut Industrial de Catalunya, amb un total de 585 unitats documentals i 2.340 pàgines digitalitzades.

Exposicions organitzades. Exposicions temporals amb motiu de visites institucionals:

Molt Hble. President Sr. Carles Puigdemont , 13 de juny de 2016.

Sr. Josep Fèlix Ballesteros, Alcalde de Tarragona, juliol de 2016.

Dolors Bassa, Consellera de Treball, Afers Socials i Família, gener de 2016.

Luca de Meo, President de SEAT, 26 d’abril de 2016.

Exposició per a un grup de periodistes de València.

Visita a Foment del Treball del grup “Amics del Museu de Torre Balldovina” (Badalona), Exposició a la Biblioteca i recorregut per les instal·lacions, 15 de gener de 2016.

Col·laboració amb exposicions externes Fundació Vila Casas – Espai Volart: “Gonzalo Goytisolo – Personas Pintadas”, 19 de gener – 26 de març de 2017. Préstec del quadre de Joan Rosell (Galeria de Presidents de FTN).

Exposició en el Palacio de Sástago (Zaragoza): “Dicen que hay tierras al este. Las relaciones históricas entre Aragón y Cataluña. Siglos XVIII al XX”. Cessió imatge quadre “La Fábrica” de Santiago Rusiñol.

Fundació Catalunya La Pedrera: 150 Aniversari de Ramon Casas. Cessió imatge quadre “La Fábrica” de Santiago Rusiñol.

Col·laboració amb projectes editorials Llibre de Foment del Treball:

- “La Història de Foment del Treball, 1771-2011: Annex documental i il·lustracions.

- Revista “F”, núm. 2150/2016, suplement 240 anys lligats al progrés: il·lustracions.

Llibre “El barri de Ciutat Vella” (Ajuntament de Barcelona): fotografies de l’època (història del Raval, Gòtic i Sant Pere-Santa Caterina-La Ribera, S. XIX fins a 1985).

Consultes bibliogràfiquesEls investigadors son: historiadors, economistes, advocats, enginyers, arquitectes, així com: Universitats, Museus i institucions acadèmiques.Temàtiques:

Aspectes històrics: Guerres Colonials S. XIX, Cuba i Filipines; Franquisme a Catalunya (1931-1936); Túnel Ferroviari – Gibraltar, 1876; Comerç de Cabotatge Exterior, 1860-1915; Ferrocarril, 1887-1889.

Aspectes de l’actualitat: Formació, Indústria 4.0, Tributs.

Aspectes laborals: Salaris, vagues, colònies industrials i legislació laboral.

Història empresarial: Companyies i empreses del sector tèxtil, i associacions empresarials de sectors com: òptica, farmacèutic-homeopàtic.

Patrimoni Industrial: Projectes locals i comarcals: Vilassar de Mar (empreses tèxtils) i Ripoll (empreses tèxtils).

Col·laboracions externes Mediapro: documental per commemorar els 400 anys de la mort de Miguel Cervantes, gravació d’imatges de l’espai de la Biblioteca i del fons bibliogràfic que es conserva de Miguel Cervantes.

TV3, Valor Afegit: informació de Jaume Castell Lastortras, empresari.

1Carlos García, director de Documentació i Arxiu

2Ana Cespedosa, Suport Administratiu

1

2

40 | FOMENT AL DIA

1Javier Ibars,

director de Relacions Laborals i Afers Socials

2M. Àngels Tejada,

presidenta de la Comissió de Laboral i Recursos

Humans

3Yésika Aguilar,

Tècnica

4Mireia Recio,

Tècnica

5Araceli Calvo,

Suport Administratiu

Veu i vot empresarial en la regulació de les relacions laborals. Per establir un marc de diàleg i concertació social i arribar a acords rellevants en matèria de relacions laborals.

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Consell de Direcció del SOC, on es van aprovar les diverses ordres de convocatòries i subvencions per a la formació ocupacional. També participació a la Comissió de Seguiment del Consell de Direcció del SOC i del Pla General d’Ocupació de Catalunya.

Tribunal Laboral de Catalunya. Ha intervingut en 968 expedients, que han afectat 3.168 empreses i 288.072 treballadors. D’aquests expedients, 10 són arbitratges, 763 són conciliacions i 195 mediacions. Pel que en aquest any 2016 l’activitat del TLC s’ha incrementat en un 12,5% respecte l’any 2015, havent-se realitzat un 10,6% més de conciliacions i un 28,2% més de mediacions respecte l’any passat. Del total de les 958 conciliacions i mediacions el 47,2% han estat amb acord, el 51,82% sense acord i el 0,97% amb acord parcial en l’àmbit sociolaboral. Incorporació de les mesures de concertació social del “Acord per al Diàleg Social Permanent” al Pla de Treball del Consell 2015. Així mateix de les vagues tramitades l’any 2016 davant el TLC, s’han desconvocat 22 vagues (6 de caràcter indefinit) que han significat més de 68.528 hores de vaga desconvocades.

Si es calculés l’estalvi ocasionat per aquestes hores desconvocades de vaga a raó del cost salarial mitjà total per hora efectiva a Catalunya que és de 15,36 € / hora, suposaria un estalvi en 2016 de 1.052.590,08 milions d’euros estalvi que en la realitat és molt superior perquè les vagues indefinides no s’han comptabilitzat.

Documentació i Assessorament S’han confeccionat 17 “Circulars informatives”.

Elaboració periòdica de “Xifres” relatives a les Dades d’Atur i Contractes registrats i EPA.

Elaboració de nombrosos documents a nivell intern i extern en relació amb les diverses reformes normatives, així com propostes en l’àmbit laboral, de negociació col·lectiva i de la Seguretat Social.

Resolució de múltiples consultes per part dels socis.

S’han gestionat consultes i conflictes de nombrosos socis davant diverses administracions i organismes (INSS, ICAMS, Secretària General d’Immigració TGSS, SEPE, FOGASA, Serveis Territorials de Treball, Departament de Treball, Afers Socials i Família, entre d’altres).

Servei de jurisprudència Circular núm. 1: La “pausa del bocadillo” no disfrutada debe ser retribuida, sin que pueda ser calificada como hora “extraordinaria”.

PLA D’ACCIÓ 2016

Laboral i Assumptes Socials

1 2 3 4 5

MEMÒRIA 2016 | 41

22 VAGUES DESCONVOCADES GRÀCIES A LA MEDIACIÓ, AMB UN IMPACTE D’1.052.590,08 MILIONS D’EUROS PER A L’ECONOMIA DE CATALUNYA

Circular núm. 2: El Tribunal Europeo de Derechos Humanos descarta la vulneración del derecho a la intimidad por el acceso empresarial a las comunicaciones del trabajador.

Circular núm. 3: Pérdida de vigencia del convenio colectivo y aplicación del convenio de ámbito superior.

Circular núm. 4: Impugnación Convenio Colectivo-Ámbito funcional.

Circular núm. 5: Aplicación del convenio colectivo de ámbito superior en el supuesto de que el convenio superior no contemple los aspectos típicamente normativos y relevantes del vínculo laboral individual.

Circular núm. 6: Interpretación “salvo pacto en contrario” que establece el art. 86.3 ET.

Circular núm. 7: El Tribunal Constitucional avala la instalación de cámaras en el trabajo, sin consentimiento del empleado, para controlar el cumplimiento del contrato.

Circular núm. 8: Cálculo de la indemnización por despido improcedente para trabajadores con antigüedad anterior al 12 de febrero de 2012.

Circular núm. 9: El Tribunal Supremo establece que la retribución por vacaciones debe incluir todos los conceptos retributivos ordinarios.

Circular núm. 10: El Tribunal Supremo declara válido abonar la indemnización por despido con un pagaré si se entrega junto con la carta.

Circular núm. 11: Sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea de 14 de septiembre de 2016.- contrato de trabajo temporales.

Circular núm. 12: Cesta de Navidad. Circular núm. 13: Unidad de referencia en los despidos colectivos: empresa en su conjunto o centro de trabajo.

AIC 2015-2017. En data 16 de març de 2016 va constituir formalment la Comissió d’Aplicació i Seguiment de l’Acord Interprofessional de Catalunya, integrat per les representacions signants del mateix. Durant l’any 2016 s’han celebrat 7 reunions.

Informe sobre el Mercat Laboral i la Negociació Col·lectivaDurant el 2016, el Departament de Relacions Laborals de Foment va continuar l’elaboració amb caràcter trimestral d’un informe en el qual s’analitzen les principals dades amb implicacions en el mercat de treball, així com, la tendència dels mateixos. Els paràmetres analitzats són els següents: Ocupació, atur registrat, Enquesta de Població Activa, afiliació; Contractació; Negociació Col·lectiva: convenis col·lectius, inaplicació de convenis; Expedients de regulació d’ocupació; Conflictivitat laboral; Resolució extrajudicial de conflictes: Tribunal Laboral de Catalunya, Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC).A més, en cada informe es realitza una anàlisi exhaustiva d’una matèria d’interès per a les empreses.

Debats Laborals 11 de maig: Mecanismes de solució extrajudicial i intrajudicial i gestió de conflictes col·lectius- Fornesa Advocats

16 d’octubre: Les relacions laborals des de la pràctica de l’Administració- Garrigues

Projecte d’absentisme laboral, en el qual participen la Universitat de Barcelona i les mútues per crear un sistema d’indicadors d’absentisme laboral.

42 | FOMENT AL DIA

1Alba Cabañas,

directora Tècnica i responsable de Medi Ambient i Energia

2Josep Bagué,

president de la Comissió de Medi Ambient

3Virginia Guinda,

Presidenta del Fòrum Energia Empresa del Foment

4Dolors Oller,

Suport Administratiu

Minimitzar l’impacte de la regulació sobre l’activitat econòmica. A partir de les reformes proposades en tots els àmbits possibles per Foment del Treball, es va reduir de forma molt notable la pressió legislativa/administrativa sobre les activitats econòmiques.

Promoure Política Ambiental compatible amb el creixement de l’activitat econòmica. A través del seguiment dels processos normatius, identificar els principals esculls o reptes de la regulació que suposen càrregues diferencials excessives o injustificades per a les empreses, sense que s’aporti un veritable benefici ambiental.

Influir a través de l’aportació d’arguments sòlids i criteris tècnics. Fer el seguiment de les polítiques generals en matèria ambiental o relacionada, per tal d’orientar-les al principi de compatibilitat amb un creixement econòmic respectuós amb la protecció del medi ambient, tot mantenint la competitivitat.

Anàlisi i participació en els debats generals sobre noves tendències en aquestes matèries, prèvia configuració de criteris comuns: Durant 2016 es posarà un especial èmfasi en: OPORTUNITATS ASSOCIADES A LES ESTRATÈGIES D’ECONOMIA CIRCULAR. ENCAIX DE LES ESTRATÈGIES EMPRESARIALS I ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, I LES QUESTIONS RELATIVES AL CANVI CLIMÀTIC.

Aprofundir en el vincle competitivitat i sostenibilitat, a través de casos pràctics. Identificar estratègies empresarials exitoses, i posar a l’abast recursos per a la promoció empresarial d’aquest tipus d’opcions: ecodisseny, nous materials, innovació, eco emprenedoria, etc. Incloses les empreses del sector ambiental.

Economia Circular. Paquet Europeu d’Economia Circular: Revisió directives Residus, Envasos, Abocadors, Ecodisseny, etc.

Residus. PRECAT, Decret de Classificació, Decret de Gestió, Cànon sobre Deposició Residus Industrials. SDDR. Prohibició consum de bosses de plàstic. A nivell de l’Estat: reducció del consum de bosses de plàstic.

PLA D’ACCIÓ 2016

Medi Ambient i Energia

1 2 3 4

MEMÒRIA 2016 | 43

POTENCIAR EL CONCEPTE DE SOSTENIBILITAT COM A MOTOR DE NOVES INVERSIONS I ACTIVITATS, TOT POSANT EN VALOR L’ESFORÇ REALITZAT PER LES EMPRESES

Aigua. Pla de Sequera. Model de finançament del Cicle Integral de l’Aigua. BREF Transversal de les depuradores de la Indústria química.

Canvi Climàtic. Projecte de Llei de Canvi Climàtic de Catalunya, Acords Voluntaris. Revisió ETS a nivell UE, Acord de París.

Qualitat Ambiental. Criteris de Substancialitat de les modificacions de les activitats de la Llei 20/2009. Proposta de Llei de Qualitat Ambiental (Modificació de la Llei 20/2009). Pla d’inspeccions Ambientals Integrades. Compliment dels BREF’s. Text refós IPPC estatal.

Atmosfera. Aprovació de la Directiva de Sostres Nacionals d’Emissió (Directiva 2016/2284/UE, de 14/12/16, de reducció de determinats contaminants a l’Atmosfera. Implicació regulació Industrial, difusa, mobilitat. Proposta Decret Règims Intervenció atmosfèrica. Varies IT.

Fiscalitat Ambiental. Creació de l’impost sobre el risc mediambiental activitats nuclears, creació de impost emissions CO2 Circulació de Vehicles (Llei de Canvi Climàtic), Increment Cànons existents: aigua, residus.

Bioeconomia. Estratègia espanyola de Bioeconomia - Horitzó 2030. Biodiversitat, Capital Natural, Bancs de Conservació.

Fòrum Energia Empresa (2 sessions) 17 de març 2016. Eficiència energètica i competitivitat: auditories energètiques.

29 de novembre 2016. Balanç de l’arrancada del Mercat Organitzat del Gas a Espanya.

Foment Sostenible (3 sessions) Reptes per a la Industria: Responsabilitat Penal per delictes al medi ambient. (31-03-16).

Reptes per a la Indústria: Règim jurídic i obligacions derivades del trasllat de residus. (17/06/16).

Una aproximació a l’Economia Circular des del món de l’empresa. (19/9/16).

44 | FOMENT AL DIA

1César Sánchez,

director de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals

2Olaya Mondéjar,

Tècnica

3Javier Noguerol,

Tècnic

Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment, OPRL.

Assessorament: 379 consultes.

Visites a empreses: Prop de 800 empreses.

Servei d’assessorament del Programa de Coordinació d’Activitats Empresarials PCAE: L’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball Nacional ha establert un acord de col·laboració amb la CEOE per a la implementació d’un servei d’assessorament i resolució de consultes gratuït sobre el programa PCAE, dirigit a les empreses ubicades en l’àmbit territorial de Catalunya. En finalitzar l’any 2016, s’han realitzat un total de 12 visites d’assessorament a empreses interessades en el funcionament del programa i s’han resolt 458 consultes via telèfon o e-mail.

Elaboració d’Eines Preventives:

Publicacions- Guia de seguretat per a Màquines.

Sector Fusta.- Riscos psicosocials. L’aplicació de mesures

preventives.- Riscos psicosocials i malaltia mental.

Estratègies d’actuació en l’àmbit laboral.

Aplicacions informàtiques- APP per smartphones d’hàbits saludables.- Baròmetre d’hàbits saludables.- Formació de formadors en matèria de

seguretat i salut en el treball.- Plataforma equivalències entre països en PRL.

Informació i sensibilització: L’abast d’accions OPRL Foment del Treball arriba a 4.800 empreses.

Revista monogràfica PRL L’exemplar de la Revista Monogràfica (2016) s’ha dedicat íntegrament als enfocaments innovadors en Prevenció de Riscos Laborals en el Sector de la Construcció.

Butlletí mensual: Amb l’exemplar editat en el mes de desembre de 2016 es va arribar als 118 números del butlletí electrònic.

S’han customitzat els butlletins electrònics per les següents organitzacions empresarials:

- ASPRECAT (Associació de Serveis de Prevenció de Catalunya).

- FEPIME (Fepime Catalunya).- FOEG (Federació d’Organitzacions

Empresarials de Girona).- CEPTA (Confederació d’Empresaris

de la Província de Tarragona).- COELL (Confederació d’Organitzacions

Empresarials de Lleida).

PLA D’ACCIÓ 2016

Prevenció de Riscos Laborals

1 2 3

MEMÒRIA 2016 | 45

IMPULSAR LA MILLORA DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN LES EMPRESES I FOMENTAR-LA EN EL CONJUNT DE LA SOCIETAT, A TRAVÉS DE L’INTERCANVI DE CONEIXEMENTS, LA REFLEXIÓ I L’APRENENTATGE CONTINU

WEB.

Jornades OPRL (8 sessions).

Jornades Tècniques monogràfiques (17 sessions).

Fòrum PRL: Innovar en prevenció de riscos psicosocials. És rendible? (05/04/2016).

Canal promoció de la salut. Es van editar 6 vídeos divulgatius i 6 fitxes sobre promoció de la salut en el treball.

Guardons a les millors pràctiques del sector de la PRL. L’any 2015, el Fòrum professional de Prevenció de Riscos. Professionals de Foment del Treball, ha convocat la primera edició del Guardons a les millors pràctiques del sector de la PRL.

VIII EDICIÓ DELS PREMIS ATLANTE

Acreditació de competències professionals. Acord amb l’Administració per crear un procediment específic i diferenciat per canalitzar les sol·licituds d’acreditació i avaluació de competències. Signats convenis amb:

Associació d’Empresaris de clubs catalans de Fitness (ADECAF).

Gaes.

Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT).

Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC)

Unió Patronal Metal·lúrgica de L’Hospitalet i Baix Llobregat (UPMBALL).

Alianza para la FP Dual Entre les línies de treball prioritzades dins el Departament de Coneixement i FP està l’incentiu dels models de formació mixts en els que a més dels centres de formació les empreses tenen un paper actiu. La CEOE va signar juntament amb la Cámara de España i la Fundació Princesa de Girona un conveni amb la Fundación Bertelsmann per sensibilitzar, prestigiar y fomentar la FP Dual.

Les empreses que van entrar originàriament al projecte juntament amb els promotors formen el Comitè Executiu: Seat, Bosch, Meliá Hotels, Agbar, Acciona, Nestlé, Frit Ravich, “La Caixa”, Aldi, Repsol.

Foment del Treball a Catalunya juntament amb CEIM a Madrid i la CEA a Andalusia van començar a teixir una xarxa d’empreses que aposten per la FP Dual. Invitades per Foment han accedit a aquesta xarxa: Unilever, Almirall, Celsa, GAES, FEDEQUIM, Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), ATEIA-OLTRA, CECOT, AEBALL, AIJEC, AMITS, AFAQUIM i ADECAF. A les quatre empreses (Unilever, Almirall, Celsa i Gaes) se’ls va assessorar tècnicament a través de Foment i la Fundació Bertelsmann mitjançant correu electrònic, telèfon i visites a les seves instal·lacions. A les associacions patronals sectorials i territorials que s’han adherit a la xarxa se li han ofert serveis per les seves empreses sòcies: actuacions adreçades a conèixer quina és la situació de la FP Dual al territori i/o al sector i actuacions adreçades a informar i assessorar a les empreses que volguessin posar en marxa una iniciativa de FP Dual. Durant aquest any l’Alianza para la FP Dual ha obert l’adhesió a Centres Educatius com un pas endavant del seu full de ruta.

46 | FOMENT AL DIA

1Iris Molina,

directora de Coneixement i Formació Professional

2Manuel Rosillo,

president de la Comissió de Formació

3Eva Samaranch,

Suport Administratiu

PLA D’ACCIÓ 2016

Coneixement i Formació Professional

2 31

MEMÒRIA 2016 | 47

FOMENT DEL VA COMENÇAR A TEIXIR UNA XARXA D’EMPRESES QUE APOSTEN PER LA FP DUAL

Dins d’aquest projecte, el dia 16 de març de 2016 es va portar a terme una Jornada sobre FP Dual a Foment amb el títol “Vols formar una cantera de professionals? Estalvia’t costos en selecció amb la FP Dual” que a més de donar a conèixer la “Alianza para la FP Dual” va donar la oportunitat de descobrir d’una forma detallada i amb casos pràctics l’actual model d’FP Dual implementat a Catalunya i resoldre els dubtes de caire més tècnic que podien tenir les empreses alhora de posar en marxa o impulsar el seu projecte d’FP Dual.

Fem Ocupació per a JovesPrograma emmarcat dins d’una convocatòria de subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya. El Departament de Coneixement i FP va complir les següents funcions dins aquest projecte: d’intermediació entre les associacions territorials i sectorials participants en el programa i el Servei d’Ocupació de Catalunya i de coordinació del projecte. Les associacions intersectorials i sectorials participants van ser: ACEB, ACRA, AFAEMME, CECOT, CEPTA, FOEG i UEA. Per portar a terme aquestes tasques s’han mantingut comunicacions continues amb les entitats vinculades per correu electrònic, telefòniques i les següents reunions presencials de seguiment amb els tècnics encarregats de l’execució del projecte:

19 de febrer de 2016

30 de març de 2016

17 de juny de 2016

Programa 30 Plus Programa emmarcat dins d’una convocatòria de subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Projecte integral de formació més orientació més contractació adreçat a persones majors de 30 anys i, prioritàriament, menors de 45 anys amb baixa qualificació.

El termini d’execució d’aquest projecte és des del desembre de 2016 i fins al febrer de 2018.

El dia 7 d’octubre de 2016 es va fer una reunió informativa adreçada a tots els socis col·lectius de Foment per explicar el projecte i comunicar la intenció de presentar sol·licitud per part de Foment del Treball amb les entitats vinculades que estiguessin interessades a participar.

A finals d’octubre de 2016 vam presentar la sol·licitud com a entitats promotores. Participen en el projecte com a entitats vinculades i beneficiaries: ACRA, AEBALL, CAT Formació, CEPTA, Gremi de Fabricants de Sabadell i UIER.

El 16 de desembre de 2016 vam rebre l’atorgament:

Participants sol·licitats: 100.

Participants atorgats: 100.

Col·laboració amb Universitats Acord de col·laboració entre Foment del Treball, FEPIME, Universitat Abat Oliba-CEU i Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Col·laboració en el projecte de recerca: “Formació Professional i pimes: el repte de la innovació a Catalunya” de la Universitat Rovira i Virgili.

Els comptes anuals de Foment del Treball de l’exercici 2015 van mantenir la línia d’equilibri que ha consolidat la situació financera de l’entitat en els darrers exercicis. Foment va tancar els seus comptes de 2015 amb un resultat d’explotació de 75.501 euros i, per una política de prudència en les provisions que el va dur a destinar a aquesta partida 222.572 euros, va tancar l’any amb un resultat després d’impostos de -232.073 euros.

Alhora, Foment no només va mantenir sinó que va augmentar els ingressos per quotes d’associats i per lloguer dels espais de què disposa a la seva seu: per quotes de socis i gestió de l’edifici, Foment del Treball va ingressar durant l’any 2015 any 2.553.567 d’euros.

Durant l’any 2015, va continuar la tendència en la reducció d’aportació de les Administracions Públiques, ja sigui per programes de formació o tècnics, bé sigui per la participació de tècnics de Foment en òrgans consultius o assessors de les Administracions. Davant d’això, Foment va sostenir i incrementar la seva política de racionalització i ajust de la despesa, amb

reduccions significatives en les principals partides del compte de resultats, com són: -4,51% en subministraments; -0,37% en personal; -18,03% en les principals partides de serveis exteriors.

48 | FOMENT AL DIA

COMPTES ANUALS 2015

FOMENT VA TANCAR

ELS COMPTES DE 2015

EQUILIBRATS I VA PODER

DESTINAR 222.572 EUROS

A PROVISIONS

1Maribel Aguirre,

Directora de l’Àrea de Serveis

2Josep Pascual,

Director del Departament d’Administració

3Concha Torrent,

Secretària del Departament d’Administració

4Laura Pérez, Comptable

5Carlos Clemente,

Comptable

Balanç de situació a 31 de desembre 2014. Patrimoni net i passiu

Pèrdues i Guanys a 31 de desembre 2015 Balanç de situació a 31 de desembre 2015. Actiu

1 2 3 4 5

REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

CEOE

VICEPRESIDÈNCIA

Joaquim Gay de Montellà Ferrer-Vidal

COMITÈ EXECUTIU

Joaquim Gay de Montellà Ferrer-Vidal Joan Castells Trius Joan Gaspart Solves

JUNTA DIRECTIVA

Joaquim Gay de Montellà Ferrer-Vidal Josep Manuel Basáñez Villaluenga Francisco Belil Creixell J. Antoni Belmonte MarínJoan Canals Oliva Jordi Casas Bedós Joan Castells Trius Josep Ma. Gardeñes Solans Joan Gaspart Solves José A. Martínez Àlamo Josep Martínez Vila Valentí Pich RosellErnest Plana LarrousseBaldiri Ros Prat Alfonso Vilá Recolons

ASSEMBLEA GENERAL

Joaquim Gay de Montellà Ferrer-VidalAntoni Abad PousRamon Adell RamonJosep Bagué PratsJosep M. Basáñez Villaluenga Francisco Belil Creixell J. Antoni Belmonte MarinCelso Besolí CapdevilaFrancisco J. Caballé de PolJoan Canals OlivaAndrés Carasso VendrellJordi Casas BedósEudald Castells MartíJoan Castells TriusEusebi Cima Mollet Mª Helena de Felipe LehtonenAntoni de Ribera RafartJoan Díaz José M. Rosa Fiol FernándezJorge Juan Galofré MoragasJosep Ma. Gardeñes Solans Joan Gaspart SolvesJoaquim Llansó NoresEnric Mangas Monge Marta Martí CarreraJosé A. Martínez ÁlamoJosep Martínez Vila Manuel Milián MestresBernat Morales LoscosCarmen Mur GómezEloi Palà RamosMa. Cinta Pascual MontañésValentí Pich Rosell Jordi Piera CollErnest Plana LarrousseFrancesc Pont Vidal Ignasi Puig Donet Enric Reyna Martínez Baldiri Ros Prat Juan Rosell LastortrasManuel Rosillo López Mario Rotllant SoláJosep Sánchez Llibre Alfonso Vilá Recolons Joan Vilalta Boix

CEPYME

VICEPRESIDÈNCIA

Mª Helena de Felipe Lehtonen

COMITÈ EXECUTIU

Mª Helena de Felipe Lehtonen

JUNTA DIRECTIVA

Mª Helena de Felipe LehtonenBaldiri Ros Prat

ASSEMBLEA GENERAL

Mª Helena de Felipe LehtonenJ. Antoni Belmonte MarínMa. Rosa Eritja CasadellàMarta Martí CarreraJuan Pedro Pirretas KronhManuel Rosillo LópezBaldiri Ros Prat Alfonso Vilá Recolons

MEMÒRIA 2016 | 49

50 | FOMENT AL DIA

ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT

Consejo Económico y Social de España (CES) Pleno Comisión Permanente

Sistema Nacional de Empleo Consejo General Comisión Ejecutiva Territorial de Cataluña

Comisión Provincial de Seguimiento del Contingente de Trabajadores Extranjeros

Comisión Provincial de Evaluación de Ofertas Temporales del Contingente de Trabajadores Extranjeros

Grupos de Trabajo

Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales Patronato Grupos de Trabajo

Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo Consejo General Grupo de Trabajo

Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) Comisiones Ejecutivas Provinciales (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona)

Fondo de Garantía Salarial (FOGASA) Consejo Rector Comisiones Ejecutivas Provinciales (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona)

Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo

Consorcio de la Zona Franca Consejo General

Consejo General de la Formación Profesional Pleno

Consejo Nacional del Agua Pleno

Confederación Hidrográfica del Ebro Comisión de la Sequía

Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local Comisiones Informativas

Instituto Social de la Marina Comisión Ejecutiva

Instituto de Crédito Oficial (ICO)

ADMINISTRACIÓ DE CATALUNYA

ACCIÓ. Agència de Suport a l’Empresa Catalana Comissió Executiva Grup de Treball d’Internacionalització Ple

Acord Estratègic 2013-2016 per impulsar la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social Comissió de Seguiment

Consell Català de l’Empresa Plenari Comissió Permanent Comissió Pime

Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) Ple Comissió Executiva Comissions de Treball

- Comissió de Mercat de Treball i Polítiques Socials

- Comissió d’Economia i Fiscalitat i Unió Europea

- Comissió de Desenvolupament Territorial i Medi Ambient

- Comissió de Polítiques Sectorials

Comitè de Seguiment del Programa Operatiu del Fons Social Europeu a Catalunya

Avalis de Catalunya, SGR Consell d’Administració

Grup de Treball de la Millora de la Funció Conciliadora

Consell de Relacions Laborals de Catalunya Mesa de Coordinació Ple Grup de Treball d’Ocupació Juvenil Comissió de Seguretat i Salut Laboral Comissió de Seguiment sobre Contractació Laboral

Comissió d’Igualtat i Temps de Treball Comissió de Responsabilitat Social Comissió de la Inspecció de Treball i Seguretat Social

Comissió de Convenis Col·lectius Grup Tècnic de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil

Grup Tècnic Negociació Col·lectiva Grup Tècnic de Formació Professionalitzadora

Grup Tècnic de Plans d’Igualtat Grup Tècnic de Responsabilitat Social

Grup de Treball sobre el Mapa de la Negociació Col·lectiva

REPRESENTACIÓ EN ÒRGANS CONSULTIUS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

MEMÒRIA 2016 | 51

REPRESENTACIÓ EN ÒRGANS CONSULTIUS DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Consell Català de la Mobilitat

Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) Consell de Direcció Comissió de Seguiment del PGOC Comissió de Seguiment del Consell de Direcció

Comissió d’Immigració

Consell Assessor de la Immigració Consell Assessor

Taula de Ciutadania i Immigració Comissió Permanent Comissió de Seguiment del Pacte Nacional per a la Immigració

Comissió del Sistema de Formació i Qualificació Professional Ple Comissió Permanent

Consell Català de la Formació Professional Ple Comissió Permanent

Xarxa FP.CAT Consell Rector

Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) Consell Assessor Comissió per a la Formació Professional Ocupacional

Taules Locals d’Ocupació Barcelona Barcelona- La resta Berguerdà Baix Llobregat Badalona Bages Vallès Occidental (resta) Garraf

Osona Sabadell Vallès Oriental Alt Penedès Terrassa Rubí Anoia Maresme La Selva L’Hospitalet de Llobregat

Comissió Nacional de Catalunya d’Eleccions Sindicals Ple

Comissions Territorials de Seguiment d’Eleccions Sindicals (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona)

Agència Catalana del Consum Consell de Direcció Junta Arbitral de Consum de Catalunya

Agència de Salut Pública Consell de participació

Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) Consell General Comissions Executives Territorials (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona)

Institut Català de la Salut (ICS) Comissió Executiva Consell General

Servei Català de la Salut Consell de Direcció Consell Català

Consell Català de la Salut Regions Sanitàries Consell Salut, Lleida

Regions Sanitàries Consell Salut, Tarragona

Regions Sanitàries Consell Salut, Girona

Regions Sanitàries Consell Salut, Terres de l’Ebre

Regions Sanitàries Consell Salut, Costa de Ponent

Regions Sanitàries Consell Salut, Barcelonès Nord i Maresme

Regions Sanitàries Consell Salut, Barcelonès Centre

Consell Salut Consorci Sanitari Barcelona

Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) Consell Assessor

Consell Assessor del Voluntariat Consell Assessor

Observatori Català de la Justícia

Observatori de Drets de la Infància Ple

Consells Socials de les Universitats Públiques Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili Universitat de Girona Universitat de Lleida

Fundació Universitat Oberta de Catalunya Consell

Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) Comitè Científic

52 | FOMENT AL DIA

Consell Interuniversitari De Catalunya (CIC) Comissió de la Governança Espai Europeu d’Educació Superior

Agència de Residus de Catalunya Consell de Direcció Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus de Catalunya

Comissió del Cànon de Residus Industrials

Agència Catalana de l’Aigua (ACA) Consell d’Administració Consell per a l’ús Sostenible de L’aigua

Direcció General de Qualitat Ambiental

Consell Qualitat Ambiental Com. Avaluació Aplicació Llei 20/2009 Prevenció i Control Ambiental

Comissió de Prevenció de la Contaminació Lluminosa

Comissió de Preus de Catalunya

Taula sobre pobresa energètica

Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) Consell Català d’Estadística

Consell Escolar de Catalunya

Consell Escolar Territorial de Barcelona 1 (Ciutat)

Consell Escolar Territorial de Barcelona 2 (Comarques)

Consell Escolar Territorial del Baix Llobregat

Junta Consultiva de Contractació Administrativa de Catalunya

Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya Consell General Comitè Executiu

Consell Social de la Llengua Catalana

Consell Nacional d’Arxius Ple

Pla Nacional de l’Associacionisme i Voluntariat Comissió Rectora

Pla d’Ajuda al Retorn (PAR) Consell Assessor

Pla d’Iniciatives del Govern a Les Terres de l’Ebre Comissió de Seguiment

Consell Diplomàcia Pública de Catalunya DIPLOCAT Comitè Marca Catalunya

Tribunal Laboral de Catalunya Patronat de la Fundació Comitè Paritari d’Interpretació, Aplicació i Seguiment de l’AIC

Mediadors – Conciliadors Comissió Tècnica de Seguretat i Salut Laboral

Pacte per a la Infància a Catalunya

ACTIC-Tecnologies de la Informació i la Comunicació Comissió Assessora

Comissió Directora de Seguretat Alimentària

Institut Català de l’Energia Consell Assessor

Comissió Tècnica de l’Observatori de Qualitat del Subministrament Elèctric

Consell de Seguretat de Catalunya

Comissió de Seguiment del Projecte de Disseny de Certificat de Qualitat Lingüística

Prestació Medico-Farmacèutica, Servei de Prevenció Grup de Treball

Observatori Català de la Família

Comissió Nacional de la Violència Masclista Ple

Comitè de Seguiment de la Renda Mínima d’Inserció

Observatori del Frau

Comitè de coordinació aeroportuària de Catalunya

Taula Consultiva del Fred Industrial

Reforma Política Agrària Comuna Comissió de seguiment de la Reforma PAC

Servei Català del Trànsit Grup de Treball de Seguretat Viària Laboral

Consell Social de Cultura de Catalunya

Pla Estratègic sobre els Usos del Temps Comissió Permanent de Seguiment

Pacte Nacional per l’Indústria Grups de Treball

MEMÒRIA 2016 | 53

ADMINISTRACIÓ LOCAL DE BARCELONA

Autoritat del Transport Metropolità (ATM) Consell Assessor

Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Vicepresidència Consell General Comissió Delegada

Consell de Desenvolupament Estratègic Metropolità de Barcelona

Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) Ple Comissió Executiva Comissió de Política Social i Qualitat de Vida

Comissió de Medi Ambient i Mobilitat

Comissió d’activitats Econòmiques i Ocupacionals

Comissió de Fiscalitat i Pressupostos Grup de Treball Memòria Socioeconòmica

Grup de Treball de la Comissió del Pla d’Actuació Municipal

Consell Municipal de Benestar Social

Consell Assessor de Salut Laboral

Grup de Treball per la Millora de la Funció Conciliadora

Consell de Seguretat Urbana de Barcelona

Consell de Formació Plenari Comissió Permanent Sector Serveis

Pacte per a la Mobilitat de Barcelona

Consell Municipal de Circulació, Disciplina i Seguretat Viària Grup de Treball de Distribució i Ús de la Xarxa Viària

Consell Municipal del Medi Ambient i la Sostenibilitat

Àrea Metropolitana de Barcelona Entitat del Medi Ambient

Consell de Formació Professional de la Ciutat de Barcelona

Consell de Ciutat i Comerç

Comissió de Contractació Responsable Comissió Mixta de Contractació Grup Treball Col·lectius Diana Grup Treball Red. Clàusules Socials

Barcelona Creixement Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment

Comissió Empresa Treball

Consell de Seguiment del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipal (PRGRM) 2009-2016

Taula Permanent d’Avaluació i Seguiment del “Pla de Xoc contra l’Atur Juvenil

Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva

Consell de Govern Consell Escolar Municipal de Barcelona

54 | FOMENT AL DIA

1 Membre

Antonio Sáenz Andrés

Dates reunions 11/01/2016 15/02/2016 14/03/2016 04/04/2016 16/06/2016 28/06/2016

12/09/2016 21/10/2016 21/12/2016

ACTIVITAT DE FOMENT

AL CTESC 2016

Membres

Yésika Aguilar Granados

Jorge Juan Galofre Moragas

Antonio Sáenz Andrés

REUNIONS

COMISSIÓ EXECUTIVA

REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

Sala de Plens del CTESC

PLE

Andreu Bassedas Tous

Juan Jose Meca Saavedra

Alba Cabañas Varales

Marisol Morales De Cano

Dates reunions 25/01/2016 22/02/2016 14/03/2016 02/05/2016 17/05/2016 29/06/2016 09/09/2016 21/09/2016 28/11/2016 19/12/2016

MEMÒRIA 2016 | 55

Membres

Andreu Bassedas Tous Alba Cabañas Varales

Dates reunions 21/01/2016 28/04/2016 13/05/2016 08/06/2016 24/11/2016

Membres

Yésika Aguilar Granados Marisol Morales De Cano

Dates reunions: 07/06/2016 08/09/2016 20/09/2016

Membres

Juan Jose Meca Saavedra Antonio Sáenz Andrés

Dates reunions: 11/02/2016 31/03/2016 26/05/2016 20/10/2016

Membres

Jorge Juan Galofre Moragas Alba Cabañas Varales

Dates reunions 10/03/2016 09/06/2016 27/06/2016 06/09/2016 16/12/2016

COMISSIÓ D’ECONOMIA, FISCALITAT I UNIÓ EUROPEA

REPRESENTACIÓ INSTITUCIONAL

COMISSIÓ DE MERCAT DE TREBALL I POLÍTIQUES SOCIALS

COMISSIÓ DE POLÍTIQUES SECTORIALS

COMISSIÓ DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL I MEDI AMBIENT

56 | FOMENT AL DIA

Situació del treball autònom a Catalunya Membre

Maria Mora Radó

GRUPS DE TREBALL

INFORMES FINALITZATS

La investigació estrangera a Catalunya Ponent i Membre Membre

Salvador Guillermo Viñeta Alba Cabañas Varales

Informe sobre l’impacte de la reforma de la PAC Membre

W

Alba Cabañas Varales

INFORMES EN PROCÉS

Atur de llarga durada en les persones de més de 45 anys Membre

Mireia Recio Ortega

Les experiències en FP dual i en alternança en l’àmbit educatiu Membres

Yésika Aguilar Granados Iris Molina Ávila

Gestió i impuls de les infraestructures II Telecomunicacions Ponent i membre

Antonio Sáenz Andrés Salvador Guillermo Viñeta

Informe sobre la productivitat i el model productiu Membres

Alba Cabañas Varales Salvador Guillermo Viñeta

MEMÒRIA 2016 | 57

DICTÀMENS:

01/2016 Projecte de decret pel qual es determinen les condicions específiques de contractació i comercialització de serveis de taxi i el règim jurídic del servei de les empreses de mediació

02/2016 Avantprojecte de llei de ports i de transport marítim i fluvial

03/2016 Projecte de decret pel qual s’aproven els Estatuts del Centre de la Propietat Forestal

04/2016 Avantprojecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic

05/2016 Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021

06/2016 Projecte de decret sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya

07/2016 Avantprojecte de llei d’universalització de l’assistència sanitària, amb càrrec a fons públics, a través del Servei Català de la Salut

08/2016 Llei protecció dret habitatge

09/2016 Avantprojecte de llei de comerç, serveis i fires

10/2016 Avantprojecte de llei fusió col·legis oficials

11/2016 Avantprojecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes en-sucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials, i de l’impost sobre les estades en establiments turístics

12/2016 Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2020

58 | FOMENT AL DIA

ORGANITZACIONS SECTORIALS

AGRICULTURA

Institut Agrícola Català de Sant Isidre

PESCA

Asociación de Armadores de Buques de Pesca de las provincias de Barcelona y Girona

AIGUA

Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC)

INDÚSTRIA QUÍMICA

Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (FEDEQUIM) Asociación de Empresarios de la Industria Farmacéutica (FARMAINDUSTRIA)

Asociación Española de Fabricantes de Productos de Química Fina (AFAQUIM)

Asociación Española de Fitosanitarios y Sanidad Ambiental (AEFISA)

Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT)

Cecot – Sector Químic

Asociación Española de Cogeneración (ACOGEN) Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón (ASPAPEL)

Asociación Española de Fabricantes de Ladrillos y Tejas de Arcilla Cocida (HYSPALIT)

Asociación Española de Fabricantes de Azulejos y Pavimentos Cerámicos (ASCER)

Asociación Nacional de Perfumería y Cosmética (STANPA)

INDÚSTRIES DE TRANSFORMACIÓ DE METALLS

Unió Patronal Metal·lúrgica de Catalunya (UPM) Asociación de Comerciantes e Importadores de Recambios y Accesorios para Vehículos de Automoción (CIRA)

Asociación de Fundidores de Cataluña (AFC)

Asociación para la Construcción de Estructuras Metálicas (ASCEM)

Associació Catalana d’Empreses d’Instal·lació i Manteniment (ACEIM)

Associació Catalana d’empreses Constructores de Motlles i Matrius (ASCAMM)

Associació de Comerciants d’Electrodomèstics (ACE)

Associació de Frigoristes de Catalunya (ASFRICAT)

Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (AGIC)

Associació Empresarial d’Instal·ladors d’Electricitat, Fontaneria, Climatització i Afins de Barcelona

Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM)

Col·legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemmòlegs de Catalunya (JORGC)

Federació Catalana d’Associacions d’Empresaris Instal·ladors (FERCA)

Federación Española de Asociaciones de Industriales y Exportadores de Aparatos de Iluminación Decorativa (FEDAI DEC)

FERCA Territorial Barcelona Gremi de Caldereria de Barcelona Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat

Gremi de Constructors de Maquinària

Gremi de Fabricants d’Articles de Ferreteria de Catalunya

Gremi de Metal·laris

Gremi de Reparadors i Mantenidors d’Aparells d’Ús Domèstic i Industrial de Catalunya

Gremi de Serrallers de Catalunya Gremi del Motor Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya (GEDAC)

Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’automòbils

Gremio de Comerciantes en Maquinaria, Suministros Industriales, Tubería y Accesorios

Unió de Magatzemistes de Ferros de Catalunya I Balears

Agrupació d’Industrials del Baix Vallès (AIBV)

Associació d’Empresaris Metal·lúrgics de l’Alt Maresme (AEMAM)

Associació d’Empresaris Siderometal·lúrgics de Badalona

Centre Metal·lúrgic (CM) Patronal Metal·lúrgica del Bages (PMB)

Unió Empresarial Metal·lúrgica de Terrassa (UEM)

Unió Patronal Metal·lúrgica de L’Hospitalet i Baix Llobregat (UPMBALL)

Unió Patronal Metal·lúrgica del Vallès Oriental (UPM VALLÈS ORIENTAL)

Unió Patronal Metal·lúrgica de Barcelona – Delegació D’Igualada

INDÚSTRIES DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES

Associació Catalana de Fabricants de Pinsos (ASFAC)

Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA)

REPRESENTATIVITAT

MEMÒRIA 2016 | 59

REPRESENTATIVITAT

Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC) Associació Catalana d’Indústries de la Carn (ACIC)

Associació Catalana d’Escorxadors i Sales de Desfer (ACES)

Federació Catalana de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters Gremi de Carnissers-Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i Comarques

Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de les Comarques Tarragonines

Gremi de Carnissers i Xarcuters Artesans de les Comarques Gironines

Gremi d’Artesans Cansaladers-Xarcuters de les Comarques de Lleida

Gremi Detallistes d’Aviram, Ous i Caça de Barcelona

INDÚSTRIES TÈXTIL I CONFECCIÓ

Agrupación Española del Género de Punto (AEGP)

Confederación de la Industria Textil (TEXFOR) Asociación Industrial Textil de Proceso Algodonero

Federación Nacional de Acabadores, Estampadores y Tintoreros Textiles

Federación de la Industria Textil Lanera

Institut Industrial de Terrassa Gremi de Fabricants de Sabadell Joves Empresaris Tèxtils – Institut Sallarés i Pla

Federación Textil Sedera Gremio de Cinteros Asociación Nacional de Fabricantes de Tules, Bordados y Encajes

Gremi de Fabricants de Sabadell

INDÚSTRIES DE L’ADOBAMENT

Unió d’Adobadors de Catalunya

INDÚSTRIES DE LA FUSTA, CAUTXÚ I MOBLES

Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK)

Confederació Catalana de la Fusta

INDÚSTRIES DEL PAPER I ARTS GRÀFIQUES

Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón (ASPAPEL)

CONSTRUCCIÓ

Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya (Ciment Català)

Associació d’Instal·ladors de Plaques i Guix Laminat i Sostres Falsos

Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE)

Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC)

Federació de Gremis de Constructors d’Obres de Catalunya (FEGCO) Federació de Gremis de Construcció de Lleida

Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona.

Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona.

Gremi d’Àrids de Catalunya

Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques Agrupació Empresarial de Constructors d’Obres Comarca del Garraf

Asociación Española de la Impermeabilización y Química de la Construcción (ANI Catalunya)

Gremi de Constructors d’Obres de Badalona

Gremi de Constructors d’Obres de la Comarca de l’Anoia

Gremi de Constructors d’Obres de Manresa I Comarca

Gremi de Constructors d’Obres de Sabadell I Comarca

Gremi de Constructors d’Obres de Vic

Gremi de Constructors d’Obres del Baix Llobregat

Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental

Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de Mataró i Comarca

Gremi de la Construcció del Vallès

ALTRES INDÚSTRIES

Asociación Española de Empresas de Multimedia (ASEDEM)

COMERÇ A L’ENGRÒS

Associació d’Empreses de Distribució i Logística de Begudes i Alimentació de Catalunya (ADISCAT)

COMERÇ AL DETALL

Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (ANGED)

Associació Catalana de Supermercats i Distribuïdors (CAT-DIS)

60 | FOMENT AL DIA

Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona Gremi de Carnissers-Cansaladers-Xarcuters de Barcelona i Comarques

Associació de Comerciants d’Electrodomèstics

Gremi de Flequers de Barcelona Gremi de Floristes de Catalunya Gremi d’Hotels de Barcelona Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya

Gremi de Matalassers de Barcelona Gremi del Comerç de Mobles de Barcelona

Gremi de Restauració de Barcelona Gremi de Comerç Tèxtil Gremi del Motor Associació Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE)

Gremi Artesà de Xurrers de Catalunya

Gremi del Vidre Pla i Tancaments de Catalunya

Gremi de Serrallers de Catalunya Unió de Licoristes de Catalunya Gremi de Cuines, Banys i Reformes de Catalunya

Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (AGIC)

Gremi d’Olives i Conserves de Catalunya

Federació de Comerç de les Comarques Gironines Associació de Comerç i Turisme de La Vall de Camprodon

Associació de Comerciants de Banyoles i El Pla de l’Estany

Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

Associació de Comerciants Girona Centre-Eix Comercial

Associació de Turisme, Indústria i Comerç de Sant Feliu de Pallerols

Unió de Botiguers de Ripoll

Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de Lleida (FECOM Lleida) Agrupació d’Associacions de Zona Alta

Associació d’Autoserveis d’Alimentació

Associació d’Empresaris de Joieria i Rellotgeria de Lleida

Associació d’Empresaris Multipreus de Lleida i Província (ADEM Lleida)

Associació de Comerç d’Electrodomèstics

Associacions Locals- Associació de Comerciants

Av. Blondel i Adjacents- Associació de Comerciants

de Balàfia- Associació de Comerciants Barris

Nord- Associació de Comerciants Bordeta - Associació de Comerciants

C. Carme- Associació de Comerciants

C. Democràcia- Associació de Comerciants

C. Magdalena- Associació de Comerciants

C. Sant Antoni- Associació de Comerciants

Cappont Comerç i Serveis- Associació de Comerciants

De Cappont- Associació de Comerciants

Industrials de Pardinyes- Associació de Comerciants Pl. Sant

Joan i Adjacents- Associació de Distribuïdors

de Fitosanitaris de Lleida i les Terres de Ponent

Associació de Majoristes d’Alimentació de La Província de Lleida

Associació de Recanvistes de l’Automòbil de Lleida i Província (ARDA Lleida)

Associació Provincial de Minoristes de Peix

Associació Provincial del Comerç del Calçat i Articles de Pell

Associació Provincial Empresarial del Comerç Tèxtil

Col·legi Oficial d’Agents Comercials Representants Comercials de la Zona Alta

Federació d’Associacions de Comerciants de l’Eix Comercial

Gremi Artesà d’Emmarcadors de les Terres de Lleida

Gremi d‘Activitats Diverses Gremi d’Armers de Lleida i Provincia Gremi d’Artesans Cansaladers Xarcuters de les Comarques de Lleida

Gremi d’Artesans Pelleters de Lleida Gremi d’Arts Gràfiques de Lleida i Província

Gremi d’Herbodietètiques de Ponent Gremi d’Informàtica i Comunicacions de Lleida i Província

Gremi d’Objectes de Regal Gremi de Detallistes d’Alimentació Gremi de Floristers de Lleida i Província

Gremi de Joguines i Esports Gremi de Llibreters Gremi de Maquinària Agrícola Gremi de Moblistes de Lleida i Comarques

Gremi de Perfumeria i Cosmètica de Lleida

Gremi de Radiotècnics Gremi de Reprografia de Lleida i Província

Gremi de Venedors de Revista i Premsa de Lleida i Província

Gremi Oficial de Representants Artístics de Lleida (GORALL)

Gremi Patronal Artesà de Perruqueria

Gremi Patronal del Comerç del Metall

Gremi Provincial de Comerciants de Material Fotogràfic

Gremi Provincial de Decoració i Pintura

Gremi Provincial de Tintoreries i Bugaderies

Grup de Vinaters de la Província de Lleida

MEMÒRIA 2016 | 61

Representants Comercials de l’Eix Comercial

Associacions Territorials- Associació de Comerciants

d’Alfarràs- Associació de Comerciants de Sort- Associació de Comerciants de Tremp- Associació de Comerciants

de Vielha - Associació de Comerciants

Endavant de Cervera - Associació de Comerciants Alcarràs- Associació de Comerciants

d’Almacelles- Associació de Comerciants

i Empresaris del Pont de Suert- Associació de Comerciants

La Seu d’Urgell- Associació de Comerciants

Mollerussa- Associació de Comerciants Pobla

de Segur- Balaguer Comercial 2021- Foment Targarí- Junta de Foment de Mercats

i Indústria de Bellpuig- Unió de Botiguers Industrials

d’Agramunt

Confederació d’Empresaris de Comerç i de Serveis de les Comarques Tarragonines (CECOSECT) Associació de Comerciants de Torreforta

Botiguers de Tarragona Centre Comercial La T de Tarragona Centre d’Iniciatives d’El Vendrell Fòrum Calafell Gremi d’Esteticistes de la Província de Tarragona

Gremi del Moble Salou 365 Obert Tot l’Any UDEP de Torredembarra Unió d’Empresaris de Comerç i Turisme de Creixell

Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau

Unió de Botiguers de L’Hospitalet de l’Infant

Unió de Botiguers de Reus Unió de Botiguers de Valls Unió de Comerciants de Cambrils Unió de Comerciants de Roda de Berà

Confederació de Comerç de les Terres de l’Ebre Associació d’Empresaris de l’Ampolla Associació de Comerç I Serveis de Camarles I Lligallós

Federació de Comerç d’Alcanar Federació de Comerç d’Amposta Federació de Comerç i Turisme de Deltebre

Unió de Comerç de Sant Carles de la Ràpita

Unió de Comerciants de Flix Unió de Comerciants de Gandesa Unió de Comerciants El Perelló

Agrupament de Botiguers de Catalunya (ABC) A.C. C/Cadi A.C. La Roca del Vallès ACEP Associació Comerç de l’Eixample de Parets

Associació Comerç Ecològic i Natural (ACOGEN)

Agrupació de Serveis i Com. de La Garriga (ASIC)

Agrupació de Botiguers de Taradell Agrupació de Comerç i Serveis Vinzia Agrupació de Comerciants La Palma (ACP)

Associació Com. St. Vicenç de Torelló Associació Com. Sta. Coloma de Farners

Associació Comerç i Serveis Masquefa

Associació Comercial Centre Ciutat Associació Comerciants de Calella Associació Comerciants del Progrés (Badalona)

Associació Comerciants La Marina - Zona Franca

Associació de Botiguers Tordera Centre Associació de Comerç de La Barceloneta ( A C I B )

Associació de Comerç. Comerç Creu Associació de Comerciants de Cornellà

Associació de Comerciants de Guissona

Associació de Comerciants de Lliçà d’Amunt

Associació de Comerciants del Barri Antic de Parets

Associació de Comerciants Font de Canyelles

Associació de Comerciants de Casserres

Associació de Comerciants de Manlleu

Associació de Comerciants i Empresaris de Corbera

Associació Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes

Associació Botiguers Blanes Centre (ABBC)

Associació Claret Comerç Serveis Associació Comerciants Cerdanya Associació Comerciants C/Riera Blanca

Associació Comerciants Casc Antic Sant Boi

Associació Comerciants i Empresaris d’Hostalric

Associació Comerciants Llançà Associació Comerciants Malgrat de Mar Centre

Associació Comerciants Travessera de Dalt

Associació de Botiguers i Comerciants d’Olesa

Associació de Comerç Carrer d’Avall (Balaguer)

Associació de Comerç del Nou Centre de Mataró

Associació de Comerç i Empresaris de Sant Joan Despí

Associació de Comerciants “El Carrer”

Associació de Comerciants Balaguer 2021

Associació de Comerciants de Batea Associació de Comerciants de Marianao

62 | FOMENT AL DIA

Associació de Comerciants de Vallvidrera

Associació de Comerciants del C/Rogent

Associació de Comerciants Independents i Empresaris de Catalunya

Associació de Comerciants Nou Centre Nou

Associació de Comerciants de Barberà del Vallès

Associació d’Empresaris de Castelló d’Empúries (AEeC)

Associació d’Empresaris, Comerciants i Botiguers de Balsareny

Associació Empres. i Comerç Vilassar de Dalt

Associació Rubí Centre Botiguers Associació Turística Guixolenca Cabrils Centre Comercial Passeig de La Salut Centre Comercial Sant Josep Comerç Associat de Tremp Comerç de Figueres Comerços Associats de Premià de Mar (CAP)

Eix Ninot FAC de Vilafranca del Penedès FACES. Pineda de Mar Federació de Comerç i Serveis Castelldefels

Federació Unions Botiguers Tarragona

GAP - Illa Comercial Gremi de Floristes de Figueres i Comarca

Grup Botigues del Centre i Sant Josep

Les Franqueses del Vallès Mollerussa Comercial Sant Celoni Comerç Tona Punt Comercial U. Botiguers i Com. Llinars del Vallès UBIC Unió Botiguers De Cassà De La Selva

UBIC Berga Comercial UBIC d´Esplugues de Llobregat UBIC d’Arenys de Mar (UBICA)

UBIC d’Arenys de Munt UBIC d’Argentona UBIC d’Artés (UBA) UBIC de Calaf UBIC de Caldes UBIC de Cardedeu UBIC de Cardona UBIC de Castellar Del Vallès UBIC de Gironella UBIC de La Jonquera UBIC de La Seu d’Urgell UBIC de La Vall de Lord UBIC de Manresa UBIC de Molins de Rei (BOT MOL) UBIC de Navarcles UBIC de Piera UBIC de Platja d´Aro UBIC de Prats de Lluçanès UBIC de Ripollet UBIC de Sant Pere de Torelló UBIC de Sant Pere Mes Baix UBIC de Santpedor UBIC de Solsona UBIC De St. Hilari Sacalm UBIC de Sta. Perpètua, “Els Comerciants”

UBIC de Tiana UBIC de Torelló UBIC d’Igualada UBIC Passeig de Verdum UBIC Sallent Unió Bot. de Sant Just Desvern Unió Botiguers de Valls Unió Botiguers i Com. Sta. M. de Palautordera

Unió Botiguers Llagostera Unió Comerciants Remei Estadi Unió de Botiguers de Canovelles Unió de Botiguers de Centelles Unió de Botiguers de Cervelló Unió de Botiguers de Moià Unió de Botiguers de Montmeló Unió de Botiguers de Móra d’Ebre Unió de Botiguers de St. Esteve Sesrovires

Unió de Botiguers de St. Sadurní Unió de Botiguers de Súria Unió de Botiguers de Tossa Unió de Botiguers Endavant

Unió de Botiguers i Comerciants de Canet de Mar

Unió de Botiguers Ind. i Serveis de Navàs

Unió de Botiguers Montornès Unió de Botiguers St. Andreu de Llavaneres

Unió de Botiguers St. Joan de Vilatorrada

Unió de Comerciants de Maçanet de la Selva

Unió de Comerciants Fabra Centre

Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC) Gremi Provincial de Distribuïdors d’Alimentació de Barcelona

Gremi d’Estanquers de Catalunya Organización Nacional de Asociaciones de Estanqueros (ONAE)

HOSTALERIA I TURISME

Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (APARTUR)

Asociación de Campings y Ciudades de Vacaciones de la provincia de Barcelona

Associació Catalana d’Agències de Viatge Especialitzades (ACAVE)

Confederació Empresarial d’Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya

Gremi d’Hotels de Barcelona

Gremi de Restauració de Barcelona

GEBTA ESPAÑA

INSTITUCIONS FINANCERES

Asociación Española de Banca Privada (AEB)

MEMÒRIA 2016 | 63

TRANSPORTS TERRESTRES

Asociación Empresarial del Taxi

Federació Catalana de Transports de Barcelona (TRANSCALIT) Asociación Catalana de Grúas y Transportes Especiales

Asociación Catalana de Operadores de Transporte y Logística. (ASCOL)

Asociación Empresarial de Transportes y Servicios Complementarios (TRANSECO)

Asociación Provincial de Agencias de Carga Completa

Asociación Provincial de Transportes de Vehículos por Carretera

Asociación Provincial de Transportes Discrecionales de Mercancías por Carretera

Asociación Provincial de Transportes Internacionales “TIR”

Asociación Regional de Mudanzas de Cataluña

Asociación Provincial de Empresarios Transportistas de Contenedores (ALTC)

Asociación Provincial de Transporte de Líquidos y Gases Licuados (ASOLIGAS)

Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV)

ACTIVITATS ANNEXES ALS TRANSPORTS

Asociación de Transitarios Internacionales de Barcelona. Organización para la Logística, el Transporte y la Representación Aduanera (ATEIA-OLTRA Barcelona)

Associació Catalana d’Empreses Concessionàries amb Instal·lacions Portuàries (ASCIPORT)

ASSEGURANCES I ENTITATS DE PREVISIÓ

Federació de Mutualitats de Catalunya

Unió Catalana d’Entitats Asseguradores I Reasseguradores (UCEAC)

SERVEIS PRESTATS A LES EMPRESES

Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales (AMETIC)

Asociación Nacional de Empresas de Traducción e Interpretación (ANETI)

Associació Catalana Agències de Col·locació i Recol·locació (ACACER

Associació Catalana d’Empreses Consultores (ACEC)

Associació Catalana d’Entitats Preventives Acreditades (ASPRECAT)

Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya (ASINCA)

Associació Catalana d’Instal·lacions de Tractament de Residus Especials (ACITRE)

Associació de Mestres Industrials i Tècnics Superiors (AMITS)

Associació Empresarial de Publicitat

Col·legi d’Actuaris de Catalunya

Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Barcelona (COACB)

Col·legi Oficial d’Agents i Comissionistes de Duanes de Barcelona

EDUCACIÓ

Associació Professional Serveis Educatius a Catalunya (APSEC)

CAT Formació – Organització Empresarial Catalana de la Formació

SANITAT

Asociación Española de Laboratorios Farmacéuticos de Fluidoterapia y Nutrición Parenteral Hospitalaria (FARMAFLUID)

Associació Catalana d’Empresaris d’Ambulàncies (ACEA)

Consorci de Salut i Social de Catalunya

Federación Española de Empresas de Tecnología Sanitaria (FENIN Catalunya)

La Unió – Associació d’Entitats Sanitàries i Socials

SERVEIS RECREATIUS I CULTURALS

Asociación Profesional de Loterías y Apuestas

Associació d’Empresaris de Bingo de Catalunya (AEJEA)

Associació Nacional d’Empresaris de Màquines Recreatives (ANDEMAR Catalunya)

64 | FOMENT AL DIA

Patronal del Joc Privat de Catalunya (PATROJOC)

ALTRES SERVEIS

Asociación de Empresas Emisoras de Vales de Comida y otros Servicios

Asociación Profesional de Compañías Privadas de Servicios de Seguridad (APROSER)

Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA)

Associació Empresarial de Gestió Immobiliària de Catalunya (AEGI-Catalunya)

Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

Col·legi Administradors de Finques Barcelona-Lleida

Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona

Federació Catalana de Tallers de Reparació d’Automòbils (FECATRA) Associació Professional C.O.R.V.E Associació Empresarial Provincial de L’automoció

ASTAVE Gremi Provincial de Tallers de Reparació d’Automòbils de Barcelona

Gremi de Tallers De Reparació d’Automòbils de Sabadell i Comarca

Gremi De Tallers de Reparació d’Automòbils de Terrassa i Comarca.

Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC)

Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya

Gremio de Garajes de Barcelona y Provincia

ORGANITZACIONS TERRITORIALS

BARCELONA

Confederació Empresarial de Barcelona (CEB)

Cecot Asociación de Compañías para la Integración de Sistemas de Telecomunicaciones

Associació Catalana d’Empreses de Biotecnologia

Associació Catalana d’Empreses de Lleure, Educació i Cultura

Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances

Associació Catalana de Franquiciats Associació Catalana de Restauració i Càtering

Associació d’Empresaris de Cerdanyola

Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologia de la Comunicació

Associació d’Empreses de Lloguer de Sonorització i Il·luminació de Catalunya

Associació d’Empreses de Neteja i Recollida Selectiva

Associació de Concessionaris del Mercat de la Independència

Associació Empresarial de la Iniciativa Social de Catalunya

Associació Professional d’Empresaris d’Electricitat, Fontaneria, Gas, Sanejament i Afins de Terrassa i Comarca.

Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Delegació Vallès Occidental.

Comerç Terrassa Centre. Gremi d’Arts Gràfiques del Vallès Occidental

Gremi d’Empresaris de Serveis Funeraris de Catalunya

Gremi de Carnissers i Cansaladers-Xarcuters de Terrassa i Comarca

Gremi de Flequers i Pastissers de Terrassa i Comarca

Gremi de Floristeria de Terrassa i Comarca

Gremi de Jardineria de Catalunya Gremi de la Construcció del Vallès Gremi de la Fusta Gremi de Pintors del Vallès Gremi de Professionals de la Imatge de Catalunya

Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils de Terrassa i Comarca

Gremi de Transports i Logística de Catalunya

Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa

Gremi Químic de la Cecot Grup d’empreses de Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Institut Industrial de Terrassa – Gremi Tèxtil de Terrassa

Organització d’Autònoms de Catalunya

Unió Empresarial Metal·lúrgica

Agrupació d’Industrials del Baix Vallès (AIBV)

Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB)

Associació d’Empresaris de Manlleu

Consell Empresarial d’Osona

Associació Empresarial de L’Hospitalet i Baix Llobregat (AEBALL) Unió Patronal Metal·lúrgica de L’Hospitalet i Baix Llobregat (UPMBALL)- Associació de Mestres Industrials

i Tècnics Superiors (AMITS)

MEMÒRIA 2016 | 65

- Associació Professional d’Empresaris Instal·ladors de L’Hospitalet de Llobregat (APEI)

- Associació Professional d’Empresaris d’Electricitat, Fontaneria, Gas, Climatització i Afins del Baix Llobregat (GREMIBAIX)

Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEPG)

Consell Intersectorial d’Empresaris (CIESC) Associació Catalana d’Empreses de Neteja (ASCEN)

Associació Catalana de Teixidors Auxiliars (ACTA)

Associació de Comerciants de Sabadell Oest

Associació d’Empresaris d’Indústries Químiques de Sabadell i Comarca

Centre Metal·lúrgic Cercle Formació Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya

Gremi d’Instal·ladors Electricistes i Fontaneria de Sabadell i Comarca

Gremi de Constructors d’Obres de Sabadell i Comarca

Gremi de Fabricants de Sabadell Gremi de Joiers (JORGC) Gremi de la Construcció del Vallès (GCV)

Gremi de la Fusta de Sabadell i Comarca

Gremi de Tallers de Reparació i Venda d’Automòbils i Recanvis de Sabadell i Comarca

Gremi Químic Sabadell Comerç Centre

Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) Asociación Artesana de Peluqueros de Caballeros de Mataró y Comarca

Associació d’Empresaris de Gèneres de Punt de Mataró i Comarca (ASEGEMA)

Associació d’Empresaris dels Polígons Industrials de Pineda de Mar

Associació de Comerciants de la Plaça Cuba i Rodalies

Associació de Mestres Industrials i Superiors Tècnics. Delegació Maresme

Associació de Tallers Automobilístics del Maresme (ATAMA)

Associació de Venedors i Comerciants de La Plaça Gran i Rodalies

Associació Empresarial d’Instal·ladors d’Electricitat, Fontaneria i Afins de Mataró i Comarca

Associació IMASS Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya. Delegació del Maresme

Associació Marxants del Maresme Col·legi d’Agents Comercials de Barcelona. Delegació del Maresme

Comerços Associats de Premià de Mar

Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme

Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de Mataró i Comarca

Gremi de Guixaires de Mataró i Comarca

Gremi de Perruqueria i Estètica de Mataró i el Maresme

Grup d’Empreses de Noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions del Maresme (GENTIC)

Unió de Botiguers de Mataró (UBM)

Unió de Botiguers i Comerciants d’Arenys de Mar (UBICA)

Federació Empresarial de Badalona (FEB) Associació d’Empresaris Siderometal·lúrgics de Badalona i Montgat

Associació de Comerç Centre i Progrés

Comunitat Propietaris de Centre Comercial de Montigalà

Gremi d’Instal·ladors de Barcelonès Nord i Baix Maresme (AEMIFESA)

Gremi de Constructors d’Obres de Badalona

Moda Badalona.

Federació Empresarial de la Catalunya Central Associació de Comerç Tèxtil de Manresa

Gremi Construcció del Bages Gremi Hoteleria i Restauració Gremi Instal·ladors Industrials de Manresa i Comarca

Patronal Metal·lúrgica del Bages

Unió Empresarial de l’Anoia (UEA)

Agrupació Empresarial de la Fusta Igualada-Anoia

Agrupació Tèxtil (FAGEPI)

Associació d’empresaris de Santa Coloma de Queralt (AESCO)

Associació de Comerç i Indústria de Vilanova del Camí (ACI)

Associació de Laboratoris d’Assaig de l’Edificació de Catalunya (LAEC)

Gremi d’Electricitat, Fontaneria i Afins de l’Anoia

Gremi d’Hostaleria i Turisme de la Comarca de l’Anoia

Gremi de Blanquers d’Igualada Gremi de Constructors i Promotors d’Obres de la Comarca de l’Anoia

Gremi de Flequers de l’Anoia Unió Patronal Metal·lúrgica. Delegació Igualada

66 | FOMENT AL DIA

Unió Empresarial del Penedès (UEP) Associació de Residències Cases de Pagès de l’Alt Penedès

Associació Vinícola Catalana Centre Vila Vilafranca Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Delegació de Vilafranca del Penedès.

Comerç del Foix de Santa Margarida i els Monjos

Fòrum Calafell Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès

Gremi de Fusters del Baix Penedès Gremi de la Construcció del Baix Penedès

Institut del Cava Som Sant Sadurní. Comerç, Serveis i Indústria

Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris (UEI-Cerclem) Agrupació de Serveis i Comerciants de La Garriga

Asociación de Servicios Bosch- Automoción de España (ASBAE)

Associació d’Empresaris Polígon Palou Nord

Centre Empresarial Metal·lúrgic (CEM)

Federació d’Empreses Metal·lúrgiques

Gremi d’Empresaris de Caravaning de Catalunya (GREMCAR)

Unió de Comerciants Industrials de Caldes

Unió de Fabricants de Mobles de La Garriga

Unió de Gremis d’Automoció de Catalunya (UGAC)

Unió de Perruqueria i Estètica Unió d’Empresaris d’Automoció Unió d’Empresaris de la Fusta

GIRONA

Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) Agrupació Empresarial de La Cerdanya

Ass. Empresarial de Transports Públics per Carretera de la Província de Girona (ASETRANS)

Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA)

Associació Autònoma d’Empresaris de la Fusta de les Comarques Gironines

Associació Catalana d’Activitats Marítimes (ACAM)

Associació de Càmpings i Ciutats de Vacances de la Província de Girona

Associació de Centrals Hortofrutícoles

Associació de Centres Privats d’Ensenyament de Llengües (ACPEL)

Associació de Comerç i Reparació de Vehicles i Embarcacions (CORVE)

Associació de Fabricants de Xocolates, Bombons i Caramels de la Província de Girona

Associació de Fotògrafs Professionals de Girona (AFPG)

Associació de Pèrits d’Assegurances i Comissaris d’Avaries (APCAS)

Associació de Terrissaires i Ceramistes de les Comarques Gironines

Associació de Viveristes de Girona Associació d’Empresaris del Comerç de Productes Agropecuaris (AECPA)

Associació d’Empresaris del Pla de l’Estany

Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK)

Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG)

Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (AETIG)

Associació d’Entitats de Salut de les Comarques Gironines

Associació d’Indústries Tèxtils de les Comarques Gironines

Associació Gironina d’Empreses de Neteja (AGEN)

Associació Gironina Farmacèutica Empresarial (AGFE)

CAT FORMACIÓ Girona Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Girona i Província

Confederació de Comerç de Catalunya

Federació Alt Empordanesa d’Empresaris (FAE)

Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC)

Federació Patronal Metal·lúrgica de la Província de Girona (FEGMETALL)

Federació Provincial d’Hostaleria de Girona

Gremi d’Arts Gràfiques de les Comarques Gironines

Gremi de Jardineria De Catalunya Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona (GIPCE)

Gremi d’Instal·ladors de Girona Il·lustre Col·legi Oficial de Titulats Mercantils i Empresarials de Girona

Turisme Rural Girona Unió d’Empresaris de la Construcció (UEC)

Unió Intersectorial d’Empresaris de La Garrotxa- Gremi d’Artesans del Pa de

La Garrotxa- Unió d’Empresaris Metal·lúrgics

de La Garrotxa Unió Intersectorial Empresarial de la Selva- Unió Intersectorial Empresarial

del Ripollès (UIER)- Associació Independent de Joves

Empresaris del Ripollès (AIJER)- Unió de Botiguers de Ripoll- Federació de Comerç del Ripollès

· Comerç i Turisme Vall de Camprodon

· Unió de Botiguers de Campdevànol

MEMÒRIA 2016 | 67

· Unió de Botiguers de Ribes de Freser

· Unió de Botiguers de Ripoll· Unió de Botiguers de Sant Joan

de les Abadesses

LLEIDA

Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) Federació de Gremis de la Construcció (FGC) - Associació de Promotors

i Constructors d’Edificis de Lleida i comarques

- Associació Provincial de Fabricants d’Àrids i Formigons de Lleida

- Gremi de Ceramistes de Lleida - Gremi de Constructors de

les Terres de Lleida - Gremi de Marbres- Gremi de Materials de Construcció- Gremi de Mestres Pintors

de Lleida- Gremi de Prefabricats de Formigó- Gremi de Vidre Pla

Associació d’Empreses Instal·ladores de Prefabricats i Aïllaments per a Interiors - Gremi de Guixaires- Gremi de Fabricants de Guix- Gremi de Ferrallistes- Agrupació d’Instal·ladors

de Serveis de la Construcció (AGRISEC) . Grup d’Instal·ladors de Calefacció

i Climatització . Grup d’Instal·ladors Elèctrics. Grup d’Instal·ladors d’aigua. Grup d’Instal·ladors de Gas . Grup de Protecció, Vigilància

i Sistemes de Seguretat . Grup d’Instal·ladors

de Telecomunicacions - Associació Empresarial

de la Fusta(AEF). Gremi de Fusters i Ebenistes

de Lleida

. Gremi de Serradors i Rematants

. Gremi de Fabricants d’Embalatges

. Gremi de Magatzems de Fusta - Federació de Serveis

. Associació d’Autoescoles de Lleida

. Associació de Fotògrafs Professionals de Lleida i Comarques

. Associació d’Empreses de Neteja d’Edificis i Locals

. Associació d’Indústries d’Alimentació

. Associació d’Empreses de Tecnologies i Serveis de la Informació

. Gremi de Jardiners de Lleida

. Associació Provincial d’Empreses de Venda de Pneumàtics

. Associació de Productores Audiovisuals de Lleida .

. Associació Empresarial d’Entitats d’Assistència a la Tercera Edat

. Associació d’Empreses de Llars d’Infants.

- Grup d’Empreses Sense Agrupació Sectorial . Associació Catalana d’Agricultors. Associació d’Empresaris Agraris

de Lleida.. Associació d’Empresaris

del Tèxtil. Associació d’Enginyers Tècnics

Industrials de Lleida.. Associació de Dones Empresàries

Directives i Professionals.. Associació Professional

d’Empreses d’Oficina de Farmàcia de Lleida

. Associació Professional d’Entitats Esportives de Lleida.

. Associació Provincial d’Autotaxi de Lleida.

. Associació Provincial d’Empreses d’Automoció

. Associació Provincial d’Establiments Sanitaris, Hospitalització i Assistència de Lleida

. Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Catalunya a Lleida

. Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida

. Col·legi de Mediadors d’Assegurances Titulats de Lleida

. Gremi Artesà de Perruquers i Bellesa de Lleida

. Gremi de Pastissers de Lleida

. Unió Provincial d’Estanquers de Lleida.

Associació Provincial Empresarial de Transports de Mercaderies per Carretera de Lleida

Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de la Província de Lleida (FEMEL) Associació Provincial d’Empreses d’Aigua i Gas

Associació Provincial d’Empreses Tecnoelèctriques

Associació Provincial de la Indústria i Comerç de Maquinària Agrícola (APRICMA)

Associació Provincial de la Indústria i el Comerç de Transformats Metàl·lics

Gremi de Marquistes i Tallers de Reparació i Venda de Vehicles Automòbils de Lleida i Província

Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de Lleida (FECOM) Associació d’Autoserveis d’Alimentació

Associació d’Empresaris de Joieria i Rellotgeria de Lleida

Associació d’Empresaris Multipreus de Lleida i Província (ADEM Lleida)

Associació de Comerç d’Electrodomèstics

Associació de Comerciants de Barris Nord

Associació de Comerciants de Cappont

68 | FOMENT AL DIA

Associació de Distribuïdors de Fitosanitaris de Lleida i les Terres de Ponent

Associació de Majoristes d’Alimentació de la Província de Lleida

Associació de Recanvistes de l’Automòbil de Lleida i Província (ARDA Lleida)

Associació Provincial de Minoristes de Peix

Associació Provincial del Comerç del Calçat i Articles de Pell

Associació Provincial Empresarial del Comerç Tèxtil

Col·legi Oficial d’Agents Comercials Gremi Artesà d’Emmarcadors de Les Terres de Lleida

Gremi d’Activitats Diverses Gremi d’Armers de Lleida i Província

Gremi d’Artesans Cansaladers Xarcuters de les Comarques de Lleida

Gremi d’Artesans Pelleters de Lleida

Gremi d’Arts Gràfiques de Lleida i Província

Gremi d’Herbodietètiques de Ponent.

Gremi d’Informàtica i Comunicacions de Lleida i Província

Gremi d’Objectes de Regal Gremi de Detallistes d’Alimentació Gremi de Floristers de Lleida i Província

Gremi de Joguines i Esports Gremi de Llibreters Gremi de Maquinària Agrícola Gremi de Moblistes de Lleida i Comarques

Gremi de Perfumeria i Cosmètica De Lleida

Gremi de Radiotècnics Gremi de Reprografia de Lleida i Província

Gremi de Venedors de Revista i Premsa de Lleida i Província

Gremi Oficial de Representants Artístics de Lleida (GORALL)

Gremi Patronal Artesà de Perruqueria

Gremi Patronal del Comerç del Metall

Gremi Provincial de Comerciants de Material Fotogràfic

Gremi Provincial de Decoració i Pintura

Gremi Provincial de Tintoreries i Bugaderies

Grup de Vinaters de la Província de Lleida

Representants Comercials de l’Eix Comercial

Representants Comercials de La Zona Alta

Associacions Locals- Associació de Comerciants

Av. Blondel i Adjacents- Associació de Comerciants

de Balàfia- Associació de Comerciants

Barris Nord- Associació de Comerciants

Bordeta - Associació de Comerciants

C. Carme- Associació de Comerciants

C. Democràcia- Associació de Comerciants

C. Magdalena- Associació de Comerciants

C. Sant Antoni- Associació de Comerciants

Cappont Comerç i Serveis- Associació de Comerciants

de Cappont- Associació de Comerciants

Industrials de Pardinyes- Associació de Comerciants

Pl. Sant Joan i Adjacents- Agrupació d’Associacions

de la Zona Alta- Federació d’Associacions

de Comerciants de L’Eix Comercial

- Nova Associació Pi i Margall/Salmerón i Plaça Mossèn Cinto

Associacions Territorials- Associació de Comerciants

d’Alfarràs- Associació de Comerciants

de Sort- Associació de Comerciants

de Tremp - Associació de Comerciants

de Vielha- Associació de Comerciants

Endavant de Cervera - Associació de Comerciants

d’Alcarràs- Associació de Comerciants

d’Almacelles- Associació de Comerciants

i Empresaris del Pont de Suert- Associació de Comerciants

de La Seu d’Urgell- Associació de Comerciants

de Mollerussa- Associació de Comerciants

de La Pobla de Segur- Balaguer Comercial 2021- Foment Targarí- Junta de Foment de Mercats

i Indústria de Bellpuig- Unió de Botiguers Industrials

d’Agramunt

Federació Provincial d’Hostaleria de Lleida

TARRAGONA

Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) Associació Catalana d’Operadores Recreatives del Joc (ACORD JOC)

Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona, A.I.E. (APPORTT)

ASAJA-Tarragona Asociación Farmacéuticos Empresarios de Tarragona

Asociación Provincial Estaciones Servicios

MEMÒRIA 2016 | 69

Associació d’Armadors d’Arrossegament de Tarragona

Associació Empresaris Arts Gràfiques Província Tarragona

Associació Empresaris Polígon Industrial de Valls

Associació Provincial Empresaris de Sales de Festa i Discoteques

Associació d’Enginyers Tècnics Industrials i de Grau de Tarragona

Associació d’Esteticistes Tarraconense

Associació de Comerciants La Via T Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST)

Associació Empresarial de Formació de Tarragona. CAT FORMACIÓ Tarragona

Associació Empresarial de Material de Construcció de la Província de Tarragona

Associació Empresarial Química de Tarragona

Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya a Tarragona

Associació Intersectorial d’Autònoms de Tarragona

Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre

Associació Polígons Industrials de Reus

Associació Provincial de Magatzemistes Fusta

Associació Provincial d’Empresaris del Metall de Tarragona (APEMTA)

ASTAVE Associació Turística d’Empresaris i Comerciants d’Altafulla (ATECA)

Botiguers de Tarragona Centre d’Iniciatives i Turisme Col·legi Mediadors d’Assegurances de Tarragona

Col·legi Oficial d’Agents de l a Propietat Immobiliària de Tarragona.

Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona

Federació d’Industrials Forners de la Província de Tarragona

Federació Empresarial d’Autotransports

Foment Reus Empresarial Gremi Comarcal de Fusters Gremi Comarcal de la Construcció del Tarragonès

Gremi de Carnissers, Cansaladers i Xarcuters de les Comarques Tarragonines

Gremi Provincial Comerç del Moble de Tarragona

Gremio Oficial de Comerciantes de Frutos Secos

Gremio Provincial de Artesanos de Peluquería

Organització de Productors del Peix Blau de Tarragona

Promotors Immobiliaris del Tarragonès

Unió Empresarial del Penedès (UEP) Unió Vinícola de les Comarques de Tarragona

Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) Associació Comerciants del Temple Associació Empresaris Restauració Tortosa

Associació Nuclear Ascó–Vandellòs II – AIE

ASTAVE Col·legi d’Agents Comercials de Tortosa

Gremi Comarcal de Forners

MEMBRES COL·LABORADORS

Asociación de Empresarios Gallegos de Catalunya (AEGACA)

Asociación de Federaciones y Asociaciones de Empresarias del Mediterráneo (AFAEMME)

Associació Catalana d’Empresàries i Executives (ACEE)

Asociación de Gerentes de Crédito

Asociación Española de Directivos

Asociación Española de Financieros de Empresa (ASSET)

Asociación Española de Profesionales de Compras, Contratación y Aprovisionamientos (AERCE)

Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries

Cámara de Comercio Alemana para España

Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM)

Centre d’Investigació d’Economia i Societat (CIES)

Chambre de Commerce et d’Industrie Française de Barcelone

Formación Empresarial Dual Alemana

Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació

Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM)

Institut Cambó Fundació Privada

Intermón Oxfam

Unió de Licoristes de Catalunya

70 | FOMENT AL DIA MEMÒRIA 2016 | 070

2

MEMÒRIA 2016 | 71

RESUM DELS FETS MÉS RELLEVANTS DEL 2016

72 | RESUM DE FETS 2016

GENER Joaquim Gay de Montellà analitza amb representants del govern espanyol les relacions bilaterals amb Cuba. Foment del Treball atansa la Compra Publica Innovadora a les pimes catalanes. L’EPA del quart trimestre de 2015 confirma la recuperació del mercat laboral iniciada el 2013.

FEBRER Indústria i construcció són els sector econòmics amb costos laborals més alts a Catalunya .

L’increment lleuger de l’atur registrat al gener, una de les millors dades històriques, confirma la continuïtat de la tendència positiva iniciada l’estiu del 2013.

Joaquim Gay de Montellà assisteix a la inauguració de la planta termosolar Noor 1 en el sud del Marroc.

Foment constitueix la Comissió Dona i Empresa per treballar en la igualtat de gènere en el món econòmic i empresarial.

Foment del Treball reivindica la Llei de Vaga.

MARÇ Foment del Treball i el Círculo Empresarial Japón España col·laboren per intensificar les relacions empresarials entre Catalunya i el Japó.

Foment impulsa el programa Foment Innovació per promoure la innovació com a factor de creixement i competitivitat

Foment col·labora amb l’Associació Barcelona Salut a favor d’una ciutadania cardioprotegida.

Una Jornada sobre FP Dual de la Fundació Bertelsmann i Foment del Treball descriu set casos d’èxit a Catalunya.

El cost de l’energia resta competitivitat a la indústria, però el 92% no vol desplaçar la producció a altres territoris malgrat la por a ser expulsats del mercat.

RESUM DELS FETS

MÉS RELLEVANTS

DEL 2016

1 Joaquim Gay de Montellà

analitza amb representants del govern espanyol les

relacions bilaterals amb Cuba

2Foment col·labora amb

l’Associació Barcelona Salut a favor d’una ciutadania

cardioprotegida

3Joaquim Gay de Montellà

assisteix a la inauguració de la planta termosolar Noor 1 en

el sud del Marroc

4Una Jornada sobre FP Dual

de la Fundació Bertelsmann i Foment del Treball descriu set

casos d’èxit a Catalunya

1

3 4

2

MEMÒRIA 2016 | 73

7

ABRIL Foment del Treball defensa el repartiment de la representativitat empresarial del 60%-15%-25%.

La Junta Directiva aprova les Normes de funcionament de la Confederació en l’àmbit territorial.

El Pacte per a la Indústria insta els grups parlamentaris a promoure un acord nacional.

Banco Santander i Foment del Treball ratifiquen el seu compromís per impulsar l’activitat de les empreses catalanes.

Joaquim Gay de Montellà es reuneix amb Luca de Meo, president de SEAT.

Es presenta ‘L’Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020’ al president de la Generalitat.

MAIG Jornada amb 500 reunions empresarials per atènyer oportunitats de negoci entre els Emirats Àrabs i Catalunya.

L’atur d’abril confirma la millora del mercat de treball, beneficiat per la flexibilitat introduïda per la Reforma Laboral.

Randstad renova el seu compromís amb Foment del Treball i el seu Foro de Recursos Humans.

Foment constata els minsos avenços en les infraestructures a Catalunya.

La Fundación Impuestos y Competitividad demana eliminar l’impost sobre el patrimoni i harmonitzar l’impost sobre successions i donacions.

Reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani.

JUNY Els empresaris reclamen una política industrial més transversal per millorar la seva posició en les cadenes de valor global.

CCOO, UGT i Foment promouen el Manifest Per l’ocupació, cal recuperar la construcció.

Foment demana celeritat en l’assoliment d’un acord de govern per a Espanya.

5 Joaquim Gay de Montellà es reuneix amb Luca de Meo, president de SEAT

6 Randstad renova el seu compromís amb Foment del Treball i el seu Foro de Recursos Humans

7 Reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani

8 Els empresaris reclamen una política industrial més transversal per millorar la seva posició en les cadenes de valor global

9 CCOO, UGT i Foment promouen el Manifest Per l’ocupació, cal recuperar la construcció

5

8 9

6

74 | RESUM DE FETS 2016

JULIOL Foment, UGT i CCOO renoven el Conveni Col·lectiu d’Oficines i Despatxos de Catalunya

Foment del Treball dóna suport als XVIII Jocs Mediterranis, que organitza Tarragona el 2017

Catalunya lidera els projectes de finançament de l’ICO a Espanya, amb el suport de Foment.

AGOST El pacte PP – Ciutadans avança cap a la

necessària estabilitat política del país.

SETEMBRE Desacceleració moderada de l’economia mentre creixen les incerteses en el context internacional.

Economia circular: quan sostenibilitat i competitivitat són plenament compatibles

Foment reuneix el cos consular acreditat a Barcelona.

Cimera de València i Catalunya pel Corredor Mediterrani.

OCTUBRE La Junta Directiva de Foment, en contra de l’increment dels pagaments a compte de l’Impost de Societats.

Foment i la Fundació Por una Sonrisa en África reforcen el seu vincle a favor dels projectes de l’entitat al Senegal.

La flexibilitat de la jornada laboral regulada en els convenis col·lectius encara és molt insuficient.

F. La revista de Foment celebra el segon aniversari amb una reflexió sobre el llegat de la Il·lustració.

1 Foment del Treball dóna

suport als XVIII Jocs Mediterranis, que organitza

Tarragona el 2017

2Foment, UGT i CCOO renoven

el Conveni Col·lectiu d’Oficines i Despatxos de Catalunya

3Cimera de València

i Catalunya pel Corredor Mediterrani

4F. La revista de Foment celebra

el segon aniversari amb una reflexió sobre el llegat de

la Il·lustració

1

3 7

2

4

MEMÒRIA 2016 | 75

7

NOVEMBRE Foment reconeix l’esforç inversor de SEAT i la trajectòria empresarial de Javier Godó, en una gala que presideix SM El Rei.

Foment apunta que Catalunya i la reducció del dèficit han de ser les prioritats del nou Govern d’Espanya.

Foment premia sis exemples d’èxit en la implementació efectiva de la Prevenció de Riscos Laborals.

La 4a Revolució Industrial a Debat al Foment del Treball.

Foment demana la supressió de l’impost que grava les begudes ensucrades.

DESEMBRE Foment acompanya vuit empreses catalanes de missió empresarial a l’Iran.

Termini de 30 dies perquè la Cecot rectifiqui.

5 Foment reconeix l’esforç inversor de SEAT i la trajectòria empresarial de Javier Godó, en una gala que presideix SM El Rei

6 La 4a Revolució Industrial a Debat al Foment del Treball

7 Foment premia sis exemples d’èxit en la implementació efectiva de la Prevenció de Riscos Laborals

8 Foment acompanya vuit empreses catalanes de missió empresarial a l’Iran

5 6

7 8

76 | FOMENT AL DIA

3

MEMÒRIA 2016 | 77

ESPAIS PER AL DIÀLEG: LIDERATGE I INFLUÈNCIA AL SERVEI DE LES EMPRESES DE CATALUNYA

78 | ESPAI PER AL DIÀLEG

21

3 4

5 6

871 Trobada de SM El Rei amb el MH Carles Puigdemont amb motiu del lliurament dels Premis del Foment 2 Com a vicepresident de la CEOE responsable de Relacions Internacionals, Gay de Montellà tanca acords empresarials i comercials com, per exemple, el que il·lustra la foto amb Corea del Sud. 3 La Vicepresidenta del Govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, va assistir a la Gala de Lliurament dels Premis Carles Ferrer Salat i Medalles d’Honor del Foment 4 L’exvicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding 5 El Ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, va reunir-se amb empresaris del Foment 6 SM El Rei va presidir la Gala de Lliurament dels Premis Carles Ferrer Salat i Medalles d’Honor del Foment 7 L’exministre Alberto Ruiz Gallardón 8 Salutació cordial entre el MH Carles Puigdemont i la Vicepresidenta del Govern d’Espanya amb motiu del lliurament dels Premis del Foment

MEMÒRIA 2016 | 79

INTERLOCUCIÓ DIRECTA AMB ELS CENTRES DE DECISIÓ

Foment del Treball és portaveu dels empresaris de Catalunya davant dels poders públics i reguladors de Catalunya, Espanya i la Unió Europea. És, per tant, l’interlocutor vàlid davant de les Administracions públiques i les organitzacions de representació dels treballadors per establir, en un marc de concertació social, acords de relleu pel que fa a les relacions laborals i a la promoció econòmica.

En aquest sentit, procura també atansar als empresaris de Catalunya els noms clau i les institucions protagonistes de la realitat econòmica del país en un programa qualificat de trobades exclusives a la seu del Foment.

El president de Foment, en representació de l’entitat, participa, per exemple, en les trobades del col·lectiu empresarial Puente Aéreo, que reuneix empresaris de Barcelona i Madrid i organitza reunions privades de treball amb representants polítics i institucionals. També és vicepresident de la CEOE responsable de Relacions Internacionals i membre de la Cámara de España.

En aquesta línia de contacte amb els poders públics, Foment també va continuar oferint als seus associats trobades amb Ministres, secretaris d’Estat, Consellers i d’altres alts càrrecs de l’Administració espanyola i catalana per entrar en l’anàlisi més detallada d’alguna norma en concret o algun aspecte molt específic d’una política pública. En aquest sentit cal entendre les ponències que Foment va oferir de SM El Rei, de la Vicepresidenta del Govern d’Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, el Ministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo o el Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

En definitiva, Foment propicia espais per a la reflexió i el diàleg discret entre les forces empresarials i els representants públics.

I com és habitual, amb la col·laboració de la Societat d’Estudis Econòmics, que presideix Ramon Adell –vicepresident alhora del Foment-, la institució va poder oferir al llarg del 2016 un calendari de trobades privades amb persones rellevants de la vida pública per mantenir un diàleg serè i profund. Habitualment en format d’esmorzar, van passar per les sales del Foment persones com l’exvicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding; l’exministre Alberto Ruiz Gallardón; o el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo

9Gay de Montellà va participar en l’Audiència que SM El Rei va oferir als membres de la Cámara de España.

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo

El Director General de la Fundació Bancària “la Caixa”, Jaume Giró

El president del Instituto de Estudios Económicos (IEE), José Luis Feito

Sonia Corrochano, directora de l’Aeroport de Barcelona

9

ÉS L’INTERLOCUTOR VÀLID DAVANT

DE LES ADMINISTRACIONS

PÚBLIQUES I LES ORGANITZACIONS

DE REPRESENTACIÓ DELS

TREBALLADORS PER ESTABLIR,

EN UN MARC DE CONCERTACIÓ

SOCIAL, ACORDS DE RELLEU PEL

QUE FA A LES RELACIONS LABORALS

I A LA PROMOCIÓ ECONÒMICA

1 Visita de Carlos Martínez Mongay 2 Visita de l’Ambaixador de l’Uruguai 3 Visita de l’Ambaixador de l’Iran 4 Visita del Emirats Àrabs a Barcelona 5 Visita del Director de l’Oficina d’Afers Comercials i Bilaterals del Departament d’Estat dels Estats Units 6 Visita del Vicepresident del Banc Europeu d’Inversions 7 Visita del Ministre d’Afers Exteriors del Govern d’Andorra 8 Visita del Cònsol de Kazajstan 9 Visita del President de l’Autoritat de l’Àrea Econòmica del Canal de Suez 10 Visita de l’Ambaixadora d’Austràlia 11 Visita de l’Ambaixadora d’Indonèsia i Presidenta del Comitè de l’Asean a Madrid

6

321

54

87

1110

6

9

80 | ESPAI PER AL DIÀLEG

MEMÒRIA 2016 | 81

RELACIONS INSTITUCIONALS PER IMPULSAR INVERSIONS I OPORTUNITATS DE NEGOCI PER A LES EMPRESES CATALANES

Foment del Treball va mantenir una agenda anual de contactes intensa amb representants institucionals i empresarials d’arreu del món a fi d’impulsar oportunitats de negoci i inversió per a empreses de Catalunya:

15 de febrer de 2016 Carlos Martínez Mongay, Director de la

Direcció General d’Economia i Finances de la Comissió Europea

09 de març de 2016 Ambaixador de l’Uruguai, Sr. Francisco

Bustillo Bonasso

14 d’abril de 2016 Ambaixador de l’Iran a Espanya, Excm. Sr. D.

Mohammad Hasan Fadaei-Fard.

3 de maig de 2016 Subsecretari de Comerç Exterior del Ministeri

d’Economia dels Emirats Àrabs i el Cònsol General dels Emirats Àrabs a Barcelona

10 de maig de 2016 Robert Manogue, Director de l’Oficina d’Afers

Comercials i Bilaterals del Departament d’Estat dels Estats Units

13 de maig de 2016 El Vicepresident del Banc Europeu

d’Inversions, Sr. D. Román Escolano

26 de maig de 2016 Gilbert Saboya Sunyé, Ministre d’Afers

Exteriors del Govern d’Andorra

21 de juny de 2016 Cònsol de Kazajstan, Sr. Danat Mussayev

16 de setembre de 2016 President de l’Autoritat de l’Àrea Econòmica

del Canal de Suez, Excm. Sr. Ahmed Darwish

28 de setembre de 2016 Ambaixadora d’Austràlia, Virginia Greville

26 d’octubre de 2016 Ambaixadora d’Indonèsia i Presidenta del

Comitè de l’Asean a Madrid

12Reunió de tot el Cos Consular de Barcelona amb el president de Foment

12

LA TASCA DE JOAQUIM GAY DE MONTELLÀ COM A PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE RELACIONS INTERNACIONALS DE CEOE

La Junta Directiva de la CEOE, a proposta del Comitè Executiu i amb el suport del seu president, Juan Rosell, va nomenar a principis de 2015 Joaquim Gay de Montellà com a nou president de la Comissió de Relacions Internacionals de la Confederació.

La Comissió de Relacions Internacionals de la CEOE és un òrgan d’estudi i consulta el principal objectiu és donar suport al procés d’internacionalització de les empreses espanyoles, fomentant la cooperació empresarial amb la UE i els tercers països. A més, pretén garantir l’adequada presència empresarial en els organismes internacionals i elaborar, coordinar i fer el seguiment de la posició empresarial espanyola respecte als assumptes de política exterior d’Espanya i de la UE.

Des d’aleshores, la tasca de Gay de Montellà a favor de la internacionalització de les empreses catalanes i espanyoles el va fer establir contactes i relacions arreu, en delegacions comercials a Cuba, el Marroc, Senegal, o el Japó.

1Joaquim Gay de Montellà,

vicepresident de CEOE, a l’Assemblea General de la gran patronal espanyola

2Joaquim Gay de Montellà assisteix

a la inauguració de la planta termosolar Noor 1 en el sud

del Marroc

3Joaquim Gay de Montellà clausura

la Trobada Triangular Espanya-Marroc-Senegal a Las Palmas

1

LA TASCA DE GAY DE

MONTELLÀ A FAVOR DE LA

INTERNACIONALITZACIÓ DE

LES EMPRESES CATALANES

I ESPANYOLES EL VA FER ESTABLIR

CONTACTES I RELACIONS ARREU

32

82 | ESPAI PER AL DIÀLEG

MEMÒRIA 2016 | 83

JORNADA AMB 500 REUNIONS EMPRESARIALS PER ATÈNYER OPORTUNITATS DE NEGOCI ENTRE ELS EMIRATS ÀRABS I CATALUNYA

Més de 150 empreses de Catalunya i dels Emirats Àrabs van mantenir al llarg del dia 3 de maig més de 500 reunions bilaterals per explorar noves oportunitats de negoci en ambdós països. La jornada, organitzada per Foment del Treball, el Ministeri d’Economia dels Emirats Àrabs Units, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consolat General dels Emirats Àrabs a Barcelona, va servir també per renovar el conveni entre Foment i la Zona Franca Ras Al Khaimah que permet agilitar i facilitar les gestions per a les empreses de Catalunya. La jornada va comptar amb el suport d’ACCIO i d’Amec.

L’obertura de la jornada va comptat amb la participació de Juma Al Kait, subsecretari de negoci exterior del Ministeri d’Economia dels EAU; Núria Betriu, CEO d’ACCIÓ; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Salem Alowais, Cònsol General dels EAU; Antonio Estévez, director territorial de Comerç i l’ICEX a Barcelona; i Joaquim Gay de Montellà, president de Foment. Precisament, Gay de Montellà va recordar que els “Emirats Àrabs Units són els principals socis comercials de Catalunya i d’Espanya en la regió del Golf”. I és que durant el 2015, les exportacions catalanes als Emirats Àrabs Units van augmentar en un 18% fins a arribar als 626 milions d’euros. I les importacions catalanes van augmentar en un 138% fins a arribar als 257 milions d’euros.

Gay de Montellà va recordar també que el comerç bilateral entre Catalunya i els Emirats Árabs Units l’any 2015 va ser valorada en 883 milions d’euros, cosa que representa el 39% del comerç bilateral entre Espanya i els Emirats Àrabs Units.

4Més de 150 empreses de Catalunya i dels Emirats Àrabs van mantenir al llarg del dia 3 de maig més de 500 reunions bilaterals

5Gay de Montellà va recordar que els “Emirats Àrabs Units són els principals socis comercials de Catalunya i d’Espanya en la regió del Golf”

4

5

MÉS DE 150 EMPRESES DE

CATALUNYA I DELS EMIRATS

ÀRABS VAN MANTENEN AL LLARG

DEL DIA 3 DE MAIG MÉS DE

500 REUNIONS BILATERALS PER

EXPLORAR NOVES OPORTUNITATS

DE NEGOCI EN AMBDÓS PAÏSOS.

1 Va recolllir el premi en nom de

García Sanz i de la companyia el president de Seat Luca de Meo

2el Foment va distingir Javier Godó

Muntañola amb la Medalla d’Honor a la Trajectòria Empresarial

3Grupo Carinsa va rebre el Premi d’R+D+i

4Grupo Indukern va rebre el Premi a la Internacionalització

5Condis Supermercats va rebre el Premi al Compromís Social

6Salgot va rebre el premi al Medi Ambient

1

2 3

4 5

6

84 | ESPAI PER AL DIÀLEG

MEMÒRIA 2016 | 85

SM EL REI PRESIDEIX L’ACTE EN QUÈ FOMENT RECONEIX L’ESFORÇ INVERSOR DE SEAT I LA TRAJECTÒRIA EMPRESARIAL DE JAVIER GODÓ

Foment va lliurar els seus Premis Carles Ferrer Salat i Medalles d’Honor en el marc d’un acte que va presidir Sa Majestat el Rei Felip VI i que va tenir lloc dijous 17 de novembre, al vespre, a la seu de Foment. Es tracta de la IX edició de les Medalles d’Honor i Premis Carles Ferrer Salat, que Foment del Treball convoca de manera anual.

Foment del Treball va distingir el president del Consell d’Administració de SEAT, Francisco Javier García Sanz, amb la Medalla d’Honor a l’Empresari de l’Any per “l’esforç inversor sense precedents, de 3.300 milions d’euros, que està realitzant SEAT, amb nous models que refermen el camí cap a l’excel·lència recorregut per la marca en els últims anys en totes i cadascuna de les seves àrees”. En aquest sentit, Foment va voler reconèixer especialment “el compromís de la marca que lidera García Sanz amb la generació de riquesa i de llocs de treball i amb el paper de motor del sector industrial espanyol i de dinamitzador de noves iniciatives empresarials amb la posada en marxa enguany d’un programa d’acceleració d’startups vinculades al sector de l’automoció”. En absència de García Sanz per qüestions ineludibles, va recolllir el premi en nom seu i de la companyia el president de Seat Luca de Meo.

Alhora, el Foment va distingir Javier Godó Muntañola amb la Medalla d’Honor a la Trajectòria Empresarial: la patronal catalana reconeix en l’empresari “la coherència i el compromís d’una trajectòria empresarial d’èxit clau en el sector de la comunicació i la cultura a Catalunya i fidel sempre a l’esperit fundacional del d’un diari referència com La Vanguardia en la defensa d’una Catalunya oberta i d’una Espanya plural. Javier Godó Muntañola és actualment President del grup multimèdia Grupo Godó de Comunicación, S.A., Editor de La Vanguardia, President d’Honor del Consell d’Administració d’El Mundo Deportivo, President de Catalunya Comunicació i patró de la Fundació Bancària “La Caixa”, entre d’altres. Alhora, és Vicepresident de la Fundació Compte de Barcelona, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, Vicepresident del Patronat de la Fundació del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), conseller del Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA), membre del Patronat de la Universitat Ramon Llull i membre del Consell Assessor de Telefónica España.

El jurat d’aquesta edició de les Medalles i Premis de Foment va acordar distingir mitjançant quatre premis a les categories de R+D+i, Internacionalització, Compromís Social i Medi Ambient a:

Grupo Indukern (Internacionalització) Condis Supermercats (Compromís Social) Grupo Carinsa (R+D+i) Salgot (Medi Ambient)

7Tots els premiats de l’edició 2016

7

FOMENT VA LLIURAR ELS SEUS

PREMIS CARLES FERRER SALAT I

MEDALLES D’HONOR EN EL MARC

D’UN ACTE QUE VA PRESIDIR SA

MAJESTAT EL REI FELIP VI I QUE

VA TENIR LLOC DIJOUS 17 DE

NOVEMBRE, AL VESPRE, A LA SEU

DE FOMENT.

FOMENT PREMIA SIS EXEMPLES D’ÈXIT EN LA IMPLEMENTACIÓ EFECTIVA DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Foment del Treball va premiar sis empreses per ser exemple d’èxit en la implantació efectiva de la prevenció de riscos laborals. Concretament, en la VIII edició dels Premis Atlante de PRL, Foment va premiar l’Institut de Ciències Fotòniques, Ingeniería y Montajes Electroneumáticos, Institut Català d’Oncologia, Firestone Building Products Spain, Almirall, Nifco Products España.

D’altra banda, el jurat dels Premis Atlante va reconèixer la Trajectòria Professional de Joan Vicenç Duran i Llàcer, un directiu que, tot i no dedicar-se específicament a l’àmbit de la prevenció dels riscos laborals, va implementar tècniques de motivació i canvi cultural en matèria de seguretat i salut laboral que van ser capaços de canviar la tendència d’accidents d’una fàbrica del sector químic.

PREMIS A LA GESTIÓ DE LA PRL EN PIMES I GRANS EMPRESESFoment, a través de la seva Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (OPRL) i amb el finançament de la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales, convoca els Premis Atlante en dos modalitats diferents: petita i mitjana empresa (fins a 249 treballadors) i gran empresa (més de 250 treballadors).

Alhora, els guardons a què poden optar les empreses que concorrin als premis es distribueixen en tres categories diferents, un reconeixement a la trajectòria professional i un Premi Especial del Jurat. Les tres categories diferents són:

Elements d’integració de la prevenció de riscos laborals

Mesures preventives aplicades Iniciatives de sensibilització, informació i/o formació

1

FOMENT CONVOCA ELS

PREMIS ATLANTE EN DOS

MODALITATS DIFERENTS:

PETITA I MITJANA EMPRESA

(FINS A 249 TREBALLADORS)

I GRAN EMPRESA (MÉS DE

250 TREBALLADORS)

1Tots els premiats

de l’edició 2016

2Duran i Llàcer va parlar

en nom de tots els guardonats

2

86 | ESPAI PER AL DIÀLEG

MEMÒRIA 2016 | 87

FOMENT, UGT I CCOO RENOVEN EL CONVENI COL·LECTIU D’OFICINES I DESPATXOS DE CATALUNYA

Foment del Treball Nacional com a organització empresarial més representativa a la Mesa Negociadora del Conveni Col·lectiu d’Oficines i Despatxos de Catalunya, va acordar amb les organitzacions sindicals CCOO i UGT, la modificació del Conveni Col·lectiu d’Oficines i Despatxos de Catalunya fins a 31 de desembre de 2016. L’acord comporta un increment de les taules salarials per a l’any 2016 d’un 1% respecte les aprovades en 2015. Aquest increment té efectes retroactius a 1 de gener de 2016, disposant les empreses de 3 mesos des de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dels acords adoptats per a regularitzar, si s’escau, els possibles endarreriments.

Tanmateix, s’hi van introduir diverses modificacions en determinats articles per clarificar la interpretació correcte del Conveni. Finalment, es va acordar constituir una Comissió Tècnica amb l’objectiu de modificar el sistema de Classificació Professional.

Foment es va congratular d’aquest Acord que dóna estabilitat, certesa jurídica i pau social a l’àmbit d’aplicació del Conveni Col·lectiu que té més empreses i treballadors afectats dins de la Negociació Col·lectiva a Catalunya. Foment del Treball va valorar especialment la rellevància d’aquest Acord donat que es tracta d’un Conveni Col·lectiu que afecta aproximadament a 250.000 treballadors a Catalunya.

Foment del Treball va valorar positivament aquest Acord que s’emmarca en els paràmetres de moderació salarial previst en l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) 2016, i recull els criteris de l’Acord Interprofessional de Catalunya 2015-2017.

3Taula de negociació que va rubricar l’Acord

3

L’ACORD COMPORTA UN

INCREMENT DE LES TAULES

SALARIALS PER A L’ANY

2016 D’UN 1% RESPECTE

LES APROVADES EN 2015.

AQUEST INCREMENT TÉ

EFECTES RETROACTIUS A

1 DE GENER DE 2016

FOMENT DEL TREBALL DEFENSA EL REPARTIMENT DE LA REPRESENTATIVITAT EMPRESARIAL DEL 60% - 15% - 25%

La Junta Directiva de Foment del Treball va analitzar la resolució de la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del 30 de març de 2016 que reparteix la representativitat de les tres organitzacions empresarials més representatives a Catalunya en un 33% cadascuna. El president del Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el secretari general de l’entitat, Joan Pujol, van explicar davant la Junta Directiva que, al seu parer, l’actuació de Departament de Treball afecta negativament al diàleg entre l’administració i les diferents organitzacions empresarials: van recordar el seguit d’iniciatives d’àmbit administratiu que d’un temps ençà havia adoptat la Generalitat i que en molts casos han estat suspeses pels tribunals i que, en conjunt, han generat al voltant de la representativitat empresarial “un procediment viciat”.

De fet, la Junta Directiva de Foment va valorar que les darreres interlocutòries judicials que, previ recurs de Foment i de Fepime, suspenien les resolucions i el decret, que alteraven el repartiment de la representació, resta plenament vigent la resolució del Conseller d’Empresa i Ocupació del 16 de desembre de 2013 que establia la distribució de la representativitat en un 60% per a Foment, un 15% per a Fepime i un 25% per a Pimec. La Junta Directiva, en la seva anàlisi de la situació, va destacar que no s’havia produït cap modificació administrativa efectiva que alterés aquesta distribució de la representativitat del 60%-15%-25%.

Finalment, la Junta Directiva de Foment va lamentar les formes amb què havia actuat el Departament de Treball amb la resolució del 30 de març per a la qual només va obrir un període de 10 dies per presentar-hi al·legacions.

1Reunió de la Junta

Directiva del Foment

1

EL SEGUIT D’INICIATIVES D’ÀMBIT

ADMINISTRATIU QUE D’UN

TEMPS ENÇÀ HA ADOPTAT LA

GENERALITAT I QUE EN MOLTS

CASOS HAN ESTAT SUSPESES PELS

TRIBUNALS I QUE, EN CONJUNT,

HAN GENERAT AL VOLTANT DE LA

REPRESENTATIVITAT EMPRESARIAL

“UN PROCEDIMENT VICIAT”.

88 | ESPAI PER AL DIÀLEG

MEMÒRIA 2016 | 89

LA GENERALITAT HA REDACTAT UN AVANTPROJECTE DE LLEI DE CAMBRES CENTRALISTA SENSE HAVER CONSULTAT LES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

La Junta Directiva de Foment del Treball va criticar el 7 de novembre de 2016 el procediment seguit per la Generalitat de Catalunya per a la redacció de l’avantprojecte de la Llei de Cambres sense fer cap consulta prèvia a les cambres catalanes ni a les organitzacions patronals. Aquest defecte de forma és especialment greu en el cas de Foment del Treball, que és l’entitat que l’any 1886 va promoure la creació de les Cambres de Comerç i el 1911 el naixement de la Cambra d’Indústria.

La patronal catalana, que no havia rebut, a més, informació oficial de l’avantprojecte de Llei, va considerar que promoure el naixement d’un nou organisme com la Cambra General de Catalunya, és una iniciativa centralista i que redueix a mínims testimonials la coordinació de les organitzacions empresarials amb les cambres catalanes. Replica, per tant, el pitjor de la Llei Bàsica de l’Estat.

En aquest sentit, La Junta Directiva de Foment del Treball, va denunciar també que l’avantprojecte no dóna resposta a la necessitat d’estabilitzar els recursos per al finançament de les cambres. La nova Llei de Cambres de Catalunya és fonamental per regular a favor de les cambres les funcions de serveis per a la internacionalització del teixit empresarial català, en un context de creixement de les exportacions, per una banda, i de l’increment de localitzacions de les empreses en mercat emergents.

Per tot això, Foment va reclamar corregir el procediment per a la redacció de l’avantprojecte perquè incorporés les consultes pertinents a tots els agents del món empresarial, com són les mateixes cambres i les organitzacions patronals, amb l’objectiu de coordinar i fer més eficient el sistema representatiu de les empreses a Catalunya, assegurant la proporcionalitat dels territoris i dels sectors econòmics en el procés de presa de decisions i, per últim, establint els criteris de finançament de les cambres.

PROMOURE EL NAIXEMENT D’UN NOU ORGANISME COM LA CAMBRA

GENERAL DE CATALUNYA, ÉS UNA INICIATIVA CENTRALISTA I QUE REDUEIX

A MÍNIMS TESTIMONIALS LA COORDINACIÓ DE LES ORGANITZACIONS

EMPRESARIALS AMB LES CAMBRES CATALANES

5

‘F. LA REVISTA DE FOMENT’ CELEBRA EL SEGON ANIVERSARI AMB UNA REFLEXIÓ SOBRE EL LLEGAT DE LA IL·LUSTRACIÓ

‘F. La revista de Foment’ va celebrar el seu segon aniversari amb una reflexió sobre el llegat de la Il·lustració en les democràcies occidentals. El número 2.149, amb què la històrica publicació del Foment va celebrar els dos anys d’aquesta nova etapa, inclou un ampli dossier que, sota el títol ‘Què en queda, de la Il·lustració?’ compta amb les aportacions de José Enrique Ruiz-Domènec, Manuel Arias Maldonado, Pau Luque i Josep Colomer. De fet, un diàleg entre José Enrique Ruiz-Domènec i Manuel Arias Maldonado a la seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, a Barcelona, va emmarcar la presentació d’aquest número del 2n aniversari, acte que va comptar amb la participació del director de la publicació, Valentí Puig; del president del Foment, Joaquim Gay de Montellà; el president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres,

Pere Molas; i el Conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila.

En aquest número 2.149, ‘La Revista del Foment’ ofereix també un quadern dedicat a llegir Proust, amb aportacions d’Amadeu Cuito en conversa amb Valentí Puig; de Lluís Maria Todó o de Valèria Gaillard. Alhora, la publicació ofereix també les sessions habituals com són la Carta des de… –en aquest cas des de Silicon Valley, a càrrec de Marta Emerson-; o els Temes de demà, que en aquest número aborden qüestions com l’enllaç fixe ferroviari de Tarifa (Joaquim Gay de Montelà), la raó estratègica de Canàries (María Castillo), la relació entre el canvi tecnològic i l’educació superior (Benito Arruñada) o política i diàleg macroeconòmic (Markus J. Beyrer).

També, dins la secció d’Arts&Co., la Revista del Foment ofereix reflexions al voltant de la literatura, el cinema o les arts gràfiques, amb l’entrevista de Sergi Doria a Rosa Regàs; el record dels 400 anys de la mort de Shakespeare,

1 La Reial Acadèmia de Bones Lletres,

amb seu al Palau Requesens, va acollir l’acte de commemoració del 2n aniversari de ‘La Revista del Foment’

2Un diàleg entre José Enrique Ruiz-

Domènec i Manuel Arias Maldonado a la seu de la Reial Acadèmia de

Bones Lletres, a Barcelona, va emmarcar la presentació d’aquest número del 2n aniversari, acte que va comptar amb la participació del

director de la publicació, Valentí Puig; del president del Foment, Joaquim Gay de Montellà; el president de la

Reial Acadèmia de Bones Lletres, Pere Molas; i el Conseller de Cultura

de la Generalitat, Santi Vila

21

3Diàleg entre José Enrique

Ruiz-Domènec i Manuel Arias Maldonado, conduït

per l’editor Fèlix Riera

4El director de la publicació, Valentí Puig, conversa amb

l’editora de la revista i Directora de Comunicació del

Foment, Ana Aguirre3 4

90 | ESPAI PER AL DIÀLEG

MEMÒRIA 2016 | 91

amb els escrits de Jordi Coca i del traductor dels sonets de l’autor anglès Txema Martínez. També, a dins d’aquest apartat de la revista, hi ha espai per al cinema d’Albert Serra (Enric Boluda); per al Buenos Aires de Borges (Carmen de Carlos); per al Dublín de Joyce (Anna Ballbona); per al dibuix (Francesc Mestre).

NOVA ETAPA. HISTÒRIA 2.141La històrica publicació periòdica de Foment del Treball –que té l’origen a l’any 1849- va obrir el setembre de 2014 una nova etapa que, sota la capçalera ‘F. La revista de Foment’, es va lligar a la tradició europea de revistes de pensament. El número 2.141 va ser el primer de la nova etapa perquè va donar continuïtat històrica a una publicació que comença l’any 1849 (aleshores un diari anomenat El bien público) i que neix des de la iniciativa empresarial.el lloc web de Foment està sempre obert a evolució que comporti millores en la seva efectivitat.

RENOVACIÓ DELS CANALS DE COMUNICACIÓ PER MILLORAR EL SERVEI ALS PÚBLICS DEL FOMENTD’altra banda, el Departament de Comunicació i el d’Administració de Sistemes del Foment van treballar al llarg del 2016 per millorar els canals web de la institució a fi d’optimitzar els serveis d’informació als seus públics. A finals d’anys va llançar una nova versió del web institucional (www.foment.com), que consolida l’estructura que el lloc havia adquirit en els darrers anys i n’optimitza la navegació i la usabilitat.

La web de Foment actualitzada s’adapta perfectament als diversos dispositius mòbils, s’integra amb molta facilitat als requeriments de la comunicació mòbil i social i potencia, per tant, la visibilitat i la difusió de tota l’actualitat de Foment. Aquests canvis són un requeriment ineludible segons els principals buscadors del món. En ser un suport dinàmic, el lloc web de Foment està sempre obert a evolució que comporti millores en la seva efectivitat.

1 2 3

5

1Revista de primavera de 2016. Número 2147.

2Revista d’estiu de 2016. Número 2148.

3Revista de tardor de 2016. Número 2149.

4Revista d’hivern de 2016. Número 2150.

5Nova web corporativa de Foment del Treball

92 | FOMENT AL DIA MEMÒRIA 2016 | 092

4

MEMÒRIA 2016 | 93

CREIXEMENT ECONÒMIC SUPERIOR A LA MITJANA DE LA ZONA EURO

94 | CREIXEMENT ECONÒMIC

LA 4A REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, A DEBAT AL FOMENT DEL TREBALL

Foment del Treball va dedicar tota la jornada del 28 de novembre de 2016 per reflexionar al voltant de La Indústria del futur: Estratègies, reptes i oportunitats de la Indústria 4.0. La jornada la van obrir el Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el president del Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el president de la Comissió d’Indústria de la patronal, Josep Lluís Cabestany, que van assenyalar el que consideren punts clau per a l’adaptació de la indústria catalana a les noves realitats, com ara la digitalització, la formació o la internacionalització.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va assegurar que la indústria catalana prioritza les seves inversions i recursos en la transformació digital que serà el principal repte durant els propers anys. “Es tracta de la quarta revolució industrial i Catalunya que, sempre ha estat industrial,

continuarà treballant per liderar la nova indústria 4.0”.

Joaquim Gay de Montellà va fer un repàs de la tradició industrial de Foment del Treball que és una organització empresarial amb un origen i un ADN eminentment industrial. En l’origen del Foment estan aquells empresaris que van liderar i protagonitzar a finals del segle XVIII i durant tot el segle XIX la Revolució Industrial. “Per tant, l’activitat i el recorregut d’aquesta casa està íntimament lligat amb el que són a dia d’avui la societat i l’economia catalanes, una societat i una economia de les més industrialitzades d’Europa”.

El president de la Comissió d’Indústria de Foment del Treball, Josep Lluís Cabestany, va destacar durant l’acte d’apertura de la segona edició del Industrial Meeting la capacitat exportadora de la indústria catalana, que ha crescut extraordinàriament en els darrers anys. “Molt poques empreses industrials catalanes podrien avui subsistir sense vocació internacional”, va dir.

1

CREIXEMENT ECONÒMIC

SUPERIOR A LA MITJANA DE LA

ZONA EURO

1El II Industrial Meeting va omplir

la Sala Magna del Foment

2La jornada la van obrir el Conseller

d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el president del Foment, Joaquim

Gay de Montellà, i el president de la Comissió d’Indústria de la patronal,

Josep Lluís Cabestany

3El II Industrial Meeting va dedicar una

taula de debat a comparar els casos de França i Alemanya, amb la participació

de Joan Roget i Thibaut Bidet-Mayer

4 El II Industrial Meeting va dedicar una

altra taula de debat a les estratègies públiques e indústria i innovació,

amb la incorporació de Mario Buisán, Director General de Industria y de la

Pequeña y Mediana Empresa, i Mariona Sanz, Directora de l’Unitat d’Innovació

Empresarial d’ACCIÓ3 4

2

MEMÒRIA 2016 | 95

Cabestany va apuntar també que Catalunya és un país eminentment industrial en el qual la Indústria representa prop del 20% del PIB i, directa i indirectament, dóna ocupació al voltant del 48% de la força de treball. Els donaré una dada bastant actualitzada: l’economia catalana va créixer el 0,7% aquest tercer trimestre el que portaria a un creixement anual per al 2016 del 3,3%, però la indústria segons Idescat podria créixer aquest any per sobre del 4% a Catalunya si es manté la tendència marcada pel 4,9% del tercer trimestre.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va dir que la formació és la principal preocupació dels empresaris i industrials davant la velocitat de la digitalització. “L’adaptació dels treballadors a la nova realitat de la digitalització de l’economia i les empreses” a través de la formació és el principal repte quan sabem que durant els propers anys es generaran més de dos milions de nous llocs de treball, però també està previst que desapareixen llocs de treball dels que ara tenim”. “La formació es clau –diu Baiget- perquè el talent o el tenim o l’importem”.

Jordi Baiget va considerar que la quarta revolució industrial es diferencia de les anteriors per la màxima velocitat amb què s’està produint. “va molt de pressa –va afegir- Catalunya ha estat i és industrial, i ho ha de continuar sent al futur perquè la indústria és el primer generador d’ocupació”. Baiget va considerar que la dimensió empresarial, es a dir, que les empreses siguin més grans, és també un factor fonamental per al creixement, la innovació i la digitalització.

Baiget va destacar que durant l’últim trimestre “l’activitat industrial a Catalunya ha crescut un 6,4%, molt superior fins i tot al creixement anual del 6% de l’any anterior”. El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya va defensar també modificacions a l’entorn regulador davant la transformació digital. Concretament es va referir a la Llei de protecció de dades “que és molt garantista”.

5

5 El II Industrial Meeting va dedicar una altra taula de debat a les tecnologies facilitadores, amb Xavier Gallardo i Xavier Ayneto

6El II Industrial Meeting va dedicar una altra taula de debat a mostrar la implantació ja efectiva de noves tecnologies en els casos concrets de les empreses AVINENT (Albert Giralt), QUALITY EXPRESSO (Adam Giralt), i VISYON 360º (Xavier Conesa)

7Marc Vidal, Expert en transformació i estratègia digital, analista econòmic i inversor tecnològic, va oferir una conferència inspiradora

8Ernest Quingles, President Comissió d’Innovació, CEO d’EPSON França, Espanya i Portugal, va cloure el II Industrial Meeting del Foment

7 875

6

LA INDÚSTRIA CATALANA

PRIORITZA LES SEVES

INVERSIONS I RECURSOS

EN LA TRANSFORMACIÓ

DIGITAL QUE SERÀ EL

PRINCIPAL REPTE DURANT

ELS PROPERS ANYS

ELS EMPRESARIS RECLAMEN UNA POLÍTICA INDUSTRIAL MÉS TRANSVERSAL PER MILLORAR LA SEVA POSICIÓ EN LES CADENES DE VALOR GLOBAL

Precisament, al llarg del 2016 es van presentar les conclusions de la tasca recollida al llarg de la primera edició de l’Industrial Meeting del Foment, celebrada a finals de 2015, i una de les principals recomanacions de les taules de debat va ser precisament reclamar una política industrial més transversal per millorar la seva posició en les cadenes de valor global.

De fet, aquella primer trobada empresarial va arribar al consens al voltant de la necessària reindustrialització de l’economia catalana des de l’experiència de les empreses que treballen per competir i formar part de la nova indústria. Cadascun dels factors analitzats té els seus reptes, tant des de la perspectiva empresarial com des de la política pública associada. La identificació d’aquests reptes i oportunitats els van explicar el president de la Comissió d’Indústria, Josep Lluís Cabestany, i el vicepresident de Foment, Ramon Adell. La directora del Àrea Tècnica, Alba Cabañas, va coordinar i impulsar el I Industrial Meeting de Foment del Treball.

A més de l’esforç empresarial per transformar el seu entorn, es va reivindicar un marc favorable i empara en les polítiques públiques, perquè aquest procés sigui possible. L’arrelament al territori d’una activitat industrial en un context internacional d’alts nivells de competitivitat només es pot assegurar amb la generació de productes i serveis d’alt valor afegit. També hi va haver consens en el fet que un model exclusivament recolzat en baixos costos i un ús intensiu de recursos al nostre país està exhaurit.

És hora de canviar la visió que es té de la indústria al nostre país. L’objectiu de la reindustrialització de Catalunya només es podrà aconseguir amb una visió integrada de la política industrial. L’energia, l’eix ambiental i de recursos, el social, la formació, la fiscalitat i per suposat, la innovació, han de ser parts integrants d’aquesta política.

1 La identificació d’aquests

reptes i oportunitats els van explicar el president

de la Comissió d’Indústria, Josep Lluís Cabestany, i el vicepresident de Foment,

Ramon Adell. La directora del Àrea Tècnica, Alba Cabañas,

va coordinar i impulsar el I Industrial Meeting de

Foment del Treball.

1

96 | CREIXEMENT ECONÒMIC

EL COST DE L’ENERGIA RESTA COMPETITIVITAT A LA INDÚSTRIA, PERÒ EL 92% NO VOL DESPLAÇAR LA PRODUCCIÓ A ALTRES TERRITORIS MALGRAT LA POR A SER EXPULSATS DEL MERCAT

La pràctica totalitat de les empreses avaluen la sobre despesa energètica que li resta competitivitat respecte als seus competidors internacionals i ha previst estratègies per reduir el seu impacte. Malgrat això el 92% de les empreses assegura que no té la intenció de desplaçar la seva producció o part d’ella a territoris més competitius i opten per altres alternatives com explorar la possibilitat d’adherir-se a plataformes de compra (31%) i externalitzar els serveis de gestió energètica (20%). La deslocalització de l’activitat és només una opció -”ni desitjable ni senzilla”- per al 6% de les empreses consultades, de les quals el 80% són grans empreses. De fet, per les pimes domina més el risc de desaparèixer del mercat com a conseqüència del factor energia. El 71% de les empreses enquestades preveu realitzar un canvi tecnològic en els cinc anys vinents, orientat a millorar la intensitat energètica de l’empresa, si es donen les condicions d’estabilitat normativa necessàries per a la projecció a mig termini. La factura energètica, en definitiva, paralitza les noves inversions.

Foment del Treball va presentar aquest 2016 els resultats d’una enquesta realitzada entre directius del sector industrial y serveis amb

l’objectiu de conèixer fins a quin punt el cost de la energia determinarà en el futur les decisions de les empreses quant a la gestió de la factura energètica. En general, es considera que l’actual regulació és precipitada, motivada exclusivament per raons financeres i dissenyada en un context de crisi econòmica profunda. Foment del Treball reivindica que el canvi del marc regulador és fonamental per a la indústria. La presentació va anar a càrrec de la presidenta del Fòrum Energia Empresa de Foment, Virginia Guinda; i de la directora de l’Àrea Tècnica de Foment, Alba Cabañas.

L’Informe Energia, redactat a partir dels resultats de l’enquesta i de la valoració dels experts del Fòrum Energia de la institució empresarial catalana, considera que s’ha superat la visió clàssica de l’estalvi energètic com un factor exclusiu de cost i que, per tant, la eficiència energètica avui s’incorpora al concepte de competitivitat. El problema principal radica que les inversions en eficiència són desitjables, però a l’actual context d’ajustos pressupostaris, no compensen els increments de despeses derivats de les polítiques energètiques del país.

Per aquesta raó, les empreses fan previsions estratègiques per reduir la factura d’energia a la seva organització. Un 24% ha previst canviar de comercialitzadora, i un altre 24% contempla modificar la modalitat de contractació. Fins i tot un 12% considera oportú incorporar la figura

1

2

S’HA SUPERAT LA VISIÓ

CLÀSSICA DE L’ESTALVI

ENERGÈTIC COM UN

FACTOR EXCLUSIU DE

COST I QUE, PER TANT, LA

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA AVUI

S’INCORPORA AL CONCEPTE

DE COMPETITIVITAT

1La presentació va anar a càrrec de la presidenta del Fòrum Energia Empresa de Foment, Virginia Guinda; i de la directora de l’Àrea Tècnica de Foment, Alba Cabañas

2L’Informe Energia, redactat a partir dels resultats de l’enquesta i de la valoració dels experts del Fòrum Energia de la institució empresarial catalana

MEMÒRIA 2016 | 97

del gestor energètic. Però són encara més, un 40%, les que aposten per altres decisions més vinculades a la gestió de processos i administració interna per evitar grans inversions. Les empreses afronten així el repte energètic amb la voluntat de dependre exclusivament dels propis recursos.

PROPOSTES PER A LA MILLORA DE LA POSICIÓ COMPETITIVA DE LA INDÚSTRIA EN TERMES ENERGÈTICS

1 Orientar la política energètica a la demanda industrial i no exclusivament al sector de producció de l’energia, amb l’objectiu de millorar la competitivitat industrial.

2 Garantir la seguretat jurídica, atorgant estabilitat i coherència a la presa de decisions en matèria de política energètica, evitant polítiques erràtiques.

3 Estimular els mercats de gas i electricitat. Priorització de les interconnexions internacionals elèctriques i gasistes de la península amb la resta d’Europa, com a mecanisme imprescindible per a l’impuls de la competència en els mercats i una adequada convergència en preus.

4 Avançar en el mercat únic energètic assegurant la transposició i compliment de les Directives pendents, evitant grans diferències amb altres països membres.

5 Innovació normativa reconeixent els esforços del consumidor industrial en termes d’eficiència energètica i perfil de consum.

6 Revisió de la fiscalitat actual sobre l’energia, evitant la doble imposició i eliminant les càrregues fiscal que hagin cobert els objectius pels quals es van crear. Estimular la política d’incentius fiscals enfront a la polítics de subvencions.

7 Revisar amb realisme el paper de l’energia nuclear i del gas d’esquist en el mix energètic.

8 Replantejament i ajustament de la funció de la cogeneració a la realitat industrial i a la seva funció d’aportar a l’eficiència del procés industrial, distingint-la clarament de les energies incloses en el règim especial.

9 Integració de la política energètica i ambiental, amb la finalitat d’evitar contradiccions i aconseguir que la generació i el consum siguin compatibles amb els objectius mediambientals.

10 Disseny de la tarifa sense costos derivats de l’adopció de les polítiques energètiques que haurien de desplaçar-se als pressupostos generals de l’Estat.

FOMENT DEL TREBALL VA PRESENTAR AQUEST 2016 ELS RESULTATS D’UNA

ENQUESTA REALITZADA ENTRE DIRECTIUS DEL SECTOR INDUSTRIAL Y SERVEIS

AMB L’OBJECTIU DE CONÈIXER FINS AQUEST PUNT EL COST DE LA ENERGIA

DETERMINARÀ EN EL FUTUR LES DECISIONS DE LES EMPRESES QUANT A LA

GESTIÓ DE LA FACTURA ENERGÈTICA

98 | CREIXEMENT ECONÒMIC

CONSENS PER LA INDÚSTRIA

L’aprovació el 13 de juliol del 2016 d’un Pacte Nacional per a la Indústria amb consens de tots els grups polítics representats al Parlament va significar un pas endavant per encarrilar el futur de Catalunya amb una nova economia industrialista. El Pacte Nacional/Acord programàtic per a la indústria, al qual es compromet el Govern de Catalunya, ha de ser l’instrument marc i el full de ruta per al desplegament en els propers decennis d’un conjunt de mesures per a situar la indústria en el centre de l’economia, des de la concertació política i el diàleg social.

De fet, amb el lema «La indústria no pot esperar», l’abril de 2016 els representants dels agents econòmics i socials del Pacte per a la Indústria a Catalunya (Més Indústria) van adreçar als grups parlamentaris de la cambra catalana una iniciativa per promoure des del Parlament aquest pacte nacional o acord programàtic per a la indústria. L’acte va tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona i va estar presidit pels màxims representants de sindicats, organitzacions patronals, col·legis professionals i universitats que integren la plataforma social Més Indústria.

Per tant, aquest Pacte Nacional per a la Indústria ha nascut de la veu i el consens de la societat civil catalana agrupada a Més Indústria, amb els sindicats, les organitzacions empresarials, els col·legis professionals i les universitats. L’ampli suport que han donat els agents socials i econòmics a un projecte industrial per a la Catalunya del segle XXI compromet a Govern i institucions a no defallir per a transformar totes les estructures i les infraestructures necessàries per a dotar Catalunya d’una nova economia productiva de base industrial.En la complexa conjuntura econòmica i política que travessa el país, és altament significativa la unió de la societat i de les seves institucions entorn d’un projecte econòmic i social per a fer front als reptes que planteja ara la necessària sostenibilitat ambiental i els canvis de paradigma tecnològic. Rearmar la indústria és la resposta que té consens avui a Catalunya per recuperar benestar i ocupació de qualitat.

El conjunt de les organitzacions de Més Indústria es van posar a la disposició del Parlament de Catalunya per a tot allò que se’n derivi, i van reafirmar així el compromís de continuar treballant per a l’impuls a la indústria a Catalunya.

1A l’abril, els representants dels agents econòmics i socials del Pacte per a la Indústria a Catalunya (Més Indústria) van adreçar als grups parlamentaris de la Cambra catalana una iniciativa per promoure des del Parlament aquest pacte nacional o acord programàtic per a la indústria

1

MEMÒRIA 2016 | 99

SMART FOMENT, ENGRANANT EL FUTUR

Foment va treballar al llarg del 2016 per iniciar el nou fòrum Smart Foment com a plataforma d’intercanvi de coneixement per als socis de Foment. El membre del Comitè Executiu de la patronal Iván Galofré és el responsable del nou fòrum que té el propòsit d’orientar en l’aplicació dels conceptes Smart en les fases d’un projecte empresarial, amb una visió global fruit de l’anàlisi i validació d’una gran part de l’oferta que existeix avui en el mercat. Smart Foment pretén unir disciplines estructurades en 4 pilars: l’econòmic, el social, la sostenibilitat i la mobilitat.

GALOFRÉ POSAVA AMB AQUESTES PARAULES LES BASES DE L’SMART FOMENT: La transformació digital avança a passos

de gegant en la pràctica totalitat dels sectors econòmics, en les relacions socials i en tots els àmbits de la vida dels ciutadans, -des de la sanitat, l’educació, la cultura i l’oci.Es tracta d’una extraordinària revolució digital que estarà plenament incorporada a les nostres vides a partir de l’any 2020, quan està previst que la Internet de les coses hagi assolit la seva maduresa. Això, des del punt de vista pràctic, vol dir que tot i tots estarem interconnectats. Ens adverteixen que l’ésser humà no està preparat per assumir aquesta revolució que avança exponencialment -no linealment- i se’ns obren múltiples interrogants respecte a un nou ordre mundial en què el consum d’informació serà l’indicador essencial del desenvolupament econòmic d’un país.

Dins d’aquest context, Foment inicia un fòrum d’intercanvi de coneixement i networking pel qual les principals empreses del país contribuiran a la creació d’una plataforma per monitoritzar la informació que gestionen les principals corporacions. L’objectiu és generar i optimitzar les oportunitats empresarials en un entorn ultra connectat. És l’Smart Foment.

1Smart Foment pretén potenciar

un servei de difusió i coneixement per fomentar el desenvolupament

sostenible mitjançant l’optimització dels instruments i aplicatius “smart”

1

32

SMART FOMENT, NOU FÒRUM

QUE TÉ EL PROPÒSIT D’ORIENTAR

EN L’APLICACIÓ DELS CONCEPTES

SMART EN LES FASES D’UN

PROJECTE EMPRESARIAL, AMB

UNA VISIÓ GLOBAL FRUIT DE

L’ANÀLISI I VALIDACIÓ D’UNA

GRAN PART DE L’OFERTA QUE

EXISTEIX AVUI EN EL MERCAT

100 | CREIXEMENT ECONÒMIC

MEMÒRIA 2016 | 101

2Iván Galofré,impulsor de l’Smart Foment

2

D’aquesta manera, des de Foment del Treball volem fer una modesta contribució a l’impuls de la planificació territorial de les ciutats, la planificació turística, el desenvolupament d’estratègies d’infraestructures, transport i mobilitat i, en general, la promoció d’activitat econòmica i creació d’ocupació altament qualificada. Es tracta d’una aportació que les grans empreses poden posar al servei de Barcelona i Catalunya incrementant així la seva consideració de territori Smart.L’Smart pool de Foment acumularà coneixement i experiències, desenvoluparà eines predictives per projectar el passat cap al futur, compartirà informació -per a la determinació i execució de polítiques públiques- i tractarà, en definitiva, de captar noves inversions, en capital, però sobretot en talent. I tot això basat en informació connectada transformada en dígits de valor.

L’objectiu principal d’Smart Foment és crear un servei de coneixement i difusió per fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant l’optimització dels instruments Smart en tots els entorns d’activitat econòmica. Des de la gestió dels residus, l’energia i el seu impacte sostenible en el medi ambient; passant pels sectors industrials, l’agricultura, el comerç i el turisme.

La informació i les dades que acumulen les marques són la columna vertebral d’un nou ecosistema empresarial, però a ningú se li escapa el valor que tota aquesta informació suposa per a la gestió de les grans metròpolis i de les empreses.

És, des d’aquesta perspectiva de servei públic i també privat, que les empreses poden, un cop més, fer la seva aportació social a través d’aplicacions en tots els àmbits: energia, residus i neteja viària, control ambiental, gestions administratives, participació ciutadana, salut, tràmits de pagament, consums de cultura, transport, mobilitat i gestió de l’aigua, entre d’altres.

Tenim la gran oportunitat de construir una estructura bàsica empresarial generadora d’informació i dades. Catalunya s’afavorirà, com a territori Smart, si aquesta informació es gestiona, comparteix i connecta per engranar el futur.

5

ES PRESENTA ‘L’AGENDA PER A LA INNOVACIÓ I LA COMPETITIVITAT DE CATALUNYA 2015-2020’ AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Sergi Bonet, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Josep González, president PIMEC, Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball Nacional, i Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP, van presentar el 28 d’abril de 2016 al MH President de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020, que va estar acompanyat de l’Honorable conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.

L’Agenda és una eina compartida que té com a missió situar la innovació al centre de les prioritats col·lectives i les polítiques públiques de Catalunya per a transformar la societat i l’economia del país. Alhora, alerta tant al Govern com a la societat en general sobre la situació de davallada de la competitivitat a Catalunya respecte a Europa, precisament en un moment en què l’estratègia 2020 de la Unió Europa reconeix i demana que l’impuls a la innovació estigui integrada en el territori, i especialment entre les pimes.

Considera que la innovació ha de ser una prioritat per transformar la societat i l’economia del país, i proposa evolucionar sobre quatre vectors: revisar el disseny del sistema d’innovació i competitivitat; millorar la governança i la participació dels agents del sistema en el disseny, el seguiment i l’avaluació d’aquesta Agenda; incorporar les dimensions social, ocupacional i educativa, i impulsar un conjunt d’accions concretes.Entre les 12 accions proposades per impulsar la innovació i la competitivitat destaca la creació de l’Observatori per a la recerca i innovació a Catalunya; un instrument amb visió holística de sistema i independent, d’abast nacional/internacional i que realitzi l’estudi de la innovació i competitivitat al territori català.

Altres accions que proposa l’Agenda són la creació d’una conselleria única d’universitats, recerca, innovació i competitivitat; l’aposta decidida per l’estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent RIS3CAT, fent girar la resta de polítiques al seu voltant, o la reorientació eficient del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació com a instrument de governança que representi l’ecosistema d’innovació.

1 L’Agenda és una eina

compartida que té com a missió situar la innovació al centre de les prioritats

col·lectives i les polítiques públiques de Catalunya per

a transformar la societat i l’economia del país

1

102 | CREIXEMENT ECONÒMIC

MEMÒRIA 2016 | 103

ECONOMIA CIRCULAR: QUAN SOSTENIBILITAT I COMPETITIVITAT SÓN PLENAMENT COMPATIBLES

Major eficiència en els processos, nous models de negoci i alts percentatges de recuperació de materials, residus i fluxos, són només alguns dels exemples que van presentar tres empreses, com SEAT Espanya, SUEZ Espanya i Grup LECTA en la jornada From Now to Circular, que Foment va oferir el setembre de 2016 per reflexionar sobre l’economia circular des del món de l’empresa i sobre els reptes als quals les companyies han de fer front. La jornada la va cloure el director de Medi Ambient de la Comissió Europea, Daniel Calleja, que va exposar les principals orientacions de les polítiques europees a l’hora d’impulsar un model econòmic d’eficiència que permeti maximitzar els recursos i minimitzar els residus i ha esbossat les principals línies de modificació normativa en que la UE pensa treballar.

Per la seva banda, el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, va subratllar que “és important entendre que hi ha plena compatibilitat entre sostenibilitat i competitivitat”.

Per debatre sobre els canvis a nivell estratègic que pot comportar l’enfocament circular en les activitats econòmiques, van participar com a ponents empresarials en aquesta jornada Josep Bagué, CEO de SUEZ WATER SPAIN i president de la Comissió de Medi Ambient de Foment del Treball; Eduard

Querol, Conseller Delegat de Lecta; Carlos Romaní, Director de Relacions Institucionals del Grupo Volkswagen/España (SEAT, S.A.); i Ugo Valenti, Director Smart City Expo World Congress-Circular Economy European Summit de FIRA DE BARCELONA.Josep Bagué va recordar que l’Economia Circular proposa una transició des d’un model de producció lineal, a un altre en el qual s’incorporen al cicle econòmic els fluxos de recursos i materials generats al final de la cadena de valor, que ara no s’aprofiten íntegrament: es tracta d’un procés dinàmic de revisió del model actual que persegueix la millora de l’eficiència del sistema.

Per la seva banda, Eduard Querol va presentar l’enfocament circular que el sector paperer defensa i té cura des de la gestió forestal sostenible, fins al processat dels residus procedents de la recollida selectiva del paper, entre altres accions d’optimització de processos amb resultats ambientals molt significatius.

També, Carlos Romaní va desgranar totes les accions orientades cap a la circularitat dels processos a la Seat, tot destacant projectes d’energia renovables com “Seat al Sol”.Finalment, Fira de Barcelona va presentar de la mà d’Ugo Valentí l’Smart City Expo, el Circular Economy European Summit, una trobada internacional d’alt nivell, en la qual s’aborda el repte de l’Economia Circular des del punt de vista de la ciutat.

2La jornada la va cloure el director de Medi Ambient de la Comissió Europea, Daniel Calleja

3Van participar com a ponents empresarials en aquesta jornada Josep Bagué, CEO de SUEZ WATER SPAIN i president de la Comissió de Medi Ambient de Foment del Treball; Eduard Querol, Conseller Delegat de Lecta; Carlos Romaní, Director de Relacions Institucionals del Grupo Volkswagen/España (SEAT, S.A.); i Ugo Valenti, Director Smart City Expo World Congress-Circular Economy European Summit de FIRA DE BARCELONA

2 3

ELS ESTÍMULS A LA RECUPERACIÓ DEL TEIXIT EMPRESARIAL MARCARAN LA CAPACITAT COMPETITIVA DE L’ECONOMIA

Catalunya va perdre el 4,8% del seu teixit empresarial entre els anys 2008 i 2016. A més, per mida quant a nombre de treballadors, el sector que més va patir van ser les petites (10-49 empleats) i les mitjanes empreses (50-200), que van veure desaparèixer el 31% i el 18% respectivament del seu gruix. Les microempreses (0-9 treballadors) i les grans (+ 500) van ser les que van resistir millor aquests darrers vuit anys. Aquest balanç indica que la capacitat de recuperació de competitivitat de l’economia catalana estarà subjecta a la regeneració del parc empresarial que, habitualment, acostuma a ser un procés lent. És per això que Foment posa el focus en la necessitat d’accions dirigides a augmentar la grandària empresarial per a la generació de majors nivells d’ocupació i de major valor afegit i de la promoció no només de l’emprenedoria sinó també de la consolidació de projectes empresarials al llarg dels tres primers anys de vida, que són els anys amb major índex de mortalitat empresarial.

En la seva tasca habitual d’anàlisi i seguiment dels indicadors eonòmics, al llarg del 2016 Foment va tornar a oferir quatre Informes Trimestrals de Conjuntura Econòmica que, sota l’impuls de la Comissió d’Economia i Fiscalitat i la direcció de Salvador Guillermo, elabora l’equip d’economia de la casa.

Foment va recordar que resulta paradoxal que no es focalitzi l’interès en la demografia empresarial i en els canvis en la seva estructura i composició, que permeten vaticinar alguns elements en el procés de recuperació econòmica. Perquè és a través del sector privat, de forma molt majoritària, que es pot resoldre el problema de l’atur que presenta la nostra economia. L’última dada disponible, la de l’EPA del tercer trimestre assenyala que en l’últim any el sector privat ha generat el 96% dels ocupats.

1El president de la Comissió d’Economia

i Fiscalitat, Valentí Pich (dreta), i el director d’Economia, Salvador

Guillermo, lideren la tasca de seguiment i anàlisi dels indicadors

econòmics

1

32

104 | CREIXEMENT ECONÒMIC

MEMÒRIA 2016 | 105

L’AVENÇ DEL PIB ESPANYOL I CATALÀ RESISTEIX EN UN CONTEXT DE PREVISIONS ECONÒMIQUES A LA BAIXAEn un context de previsions econòmiques lleugerament revisades a la baixa, el PIB a Espanya havia reduït en acabar 2016 la seva taxa intertrimestral tan sols una dècima el seu ritme d’avenç en el tercer trimestre, fins a un 0,7% intertrimestral, fruit de l’impuls de la demanda interna i d’una evolució favorable del sector exterior. A Catalunya, el creixement del PIB hauria estat igual al del conjunt d’Espanya. En definitiva, es va constatar el menor impuls del consum, i especialment de la inversió, amb una aportació positiva de la demanda externa, però a causa de la feblesa més gran de les importacions.

L’FMI, en les seves previsions del mes d’octubre de 2016, havia posat l’accent en la recent desacceleració del comerç mundial com a conseqüència del menor creixement de la demanda agregada i en particular del baix nivell d’inversió. Es tracta d’uns cicles de debilitament de moderada demanda i moderada inflació, i de baixa productivitat i baixa inversió.

En aquest context, a finals de 2016 continuaven essent vigents els riscos com el procés de reequilibri econòmic a la Xina o les condicions financeres de les economies emergents.

FOMENT POSA EL FOCUS EN LA NECESSITAT D’ACCIONS DIRIGIDES A AUGMENTAR

LA GRANDÀRIA EMPRESARIAL PER A LA GENERACIÓ DE MAJORS NIVELLS D’OCUPACIÓ

I DE MAJOR VALOR AFEGIT I DE LA PROMOCIÓ NO NOMÉS DE L’EMPRENEDORIA

SINÓ TAMBÉ DE LA CONSOLIDACIÓ DE PROJECTES EMPRESARIALS AL LLARG DELS

TRES PRIMERS ANYS DE VIDA, QUE SÓN ELS ANYS AMB MAJOR ÍNDEX

DE MORTALITAT EMPRESARIAL.

EMPRESES PER GRANDARIA

Catalunya Total 0 1-9 10-49 50-200 200-500 +500

2008 028.020 327.904 258.862 33.047 4.916 895 396

2009 619.624 336.714 246.514 30.519 4.726 771 380

2010 609.670 339.689 237.872 26.683 4.327 736 363

2011 601.801 342.659 228.286 25.615 4.228 725 378

2012 592.192 335.826 227.268 23.970 4.081 687 360

2013 580.804 319.465 233.826 22.563 3.865 734 351

2014 576.565 319.428 230.797 21.592 3.674 729 345

2015 584.369 329.943 227.672 21.840 3.821 731 362

2016 596.196 341.290 227.027 22.793 3.981 743 362

% var. 2008-20016

-4,8 4,1 -2,3 -3,10 -19,0 -17,0 -8,6

FOMENT CONSTATA ELS MINSOS AVENÇOS EN LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

Foment del Treball va actualitzar el 2016 el catàleg de 100 infraestructures (CAT100) que considera bàsiques per pal·liar el dèficit infraestructurals que considera que pateix Catalunya i que havia presentat el 10 de juny de 2015 per primer cop. Foment va treballar el darrer any en l’actualització de l’estudi Per a un nou model de gestió d’infraestructures a Catalunya, redactat pel Grup de Treball de la Comissió d’Infraestructures de la patronal, en el qual constata que els avenços en les infraestructures van ser minsos.

Foment va certificar que si es manté en el temps aquesta baixa inversió pública a Catalunya, no només es posa en perill la continuïtat del sector de les infraestructures, sinó també la competitivitat de l’economia catalana i la qualitat de vida dels seus ciutadans, i es perdran oportunitats de crear llocs de treball, riquesa i benestar.

El document el va liderar el president de la Comissió d’Infraestructures de la institució, Joaquim Llansó, amb el suport del director d’Economia de Foment i secretari de la Comissió d’Infraestructures, Salvador Guillermo. El treball conclou que, davant d’una situació de recursos públics limitats, cal seleccionar les inversions més productives, sostenibles i socialment beneficioses amb criteris objectius i transparents, emprant

metodologies que sistemàticament avaluïn els projectes i que permetin comparar-los entre ells, per tal de treure el màxim profit dels recursos públic, en un context de forta restricció pressupostaria, alhora que caldrà contemplar les col·laboracions publicoprivades (CPP) i el finançament mitjançant el pagament per ús (peatges oberts, eurovinyeta, etc).

Per donar resposta al mandat de les lleis de transparència i la seva filosofia, i del principi de rendició de comptes que tota societat democràtica com l’actual exigeix, no és suficient que les administracions realitzin només el tràmit d’audiència pública en aprovar-se un projecte d’infraestructures: fóra adient que cada projecte disposés d’una fitxa informativa actualitzada, disponible al web de l’administració actuant, amb la informació rellevant i detallada perquè els ciutadans coneguessin l’estat d’execució del projecte

El Ministerio de Fomento no ha publicat les dades de liquidació pressupostària a Catalunya de la inversió real dels anys 2014 i 2015 (la del 2013 va ser només del 65%), ni la seva distribució territorial arreu d’Espanya, i, per tant, Foment no pot saber l’abast d’allò que realment s’ha fet.

1El document el va liderar

el president de la Comissió d’Infraestructures de la

institució, Joaquim Llansó (dreta), amb el suport del

director d’Economia de Foment i secretari de la

Comissió d’Infraestructures, Salvador Guillermo

1

106 | CREIXEMENT ECONÒMIC

32

AGÈNCIA D’INFRAESTRUCTURES DE CATALUNYAFoment del Treball Nacional va insistir en la creació d’una agència independent, de composició mixta publicoprivada, que porti a terme aquest procés de millora de l’eficiència i faciliti el canvi de model de gestió de les infraestructures. En política comparada, es constata que existeixen arreu autoritats independents similars, de naturalesa i funcions molt diverses, sovint amb participació del sector privat en els òrgans decisoris o d’assessorament, essent potser els exemples més reeixits Infrastructure Australia i la francesa Commission nationale du débat public (CNDP). Després d’haver analitzat les millors pràctiques internacionals i tenint en compte la nostra tradició administrativa, Foment creu que la figura que més adequada és l’agència.

L’Agència d’Infraestructures de Catalunya hauria d’estar constituïda per un Consell Assessor, format per un màxim de deu experts de reconegut prestigi i trajectòria professional (50% procedents de l’administració i l’altre 50%, del sector privat), i recolzada en una estructura lleugera formada per un Director, un Secretari i un departament tècnic.

SI ES MANTÉ EN EL TEMPS AQUESTA BAIXA INVERSIÓ PÚBLICA A CATALUNYA,

NO NOMÉS ES POSA EN PERILL LA CONTINUÏTAT DEL SECTOR DE LES

INFRAESTRUCTURES, SINÓ TAMBÉ LA COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA I

LA QUALITAT DE VIDA DELS SEUS CIUTADANS

2Foment del Treball va actualitzar el 2016 el catàleg de 100 infraestructures (CAT100)

2

MEMÒRIA 2016 | 107

5

CCOO, UGT I FOMENT PROMOUEN EL MANIFEST PER L’OCUPACIÓ, CAL RECUPERAR LA CONSTRUCCIÓ

Els sindicats UGT i CCOO i Foment del Treball van presentar el 7 de juny de 2016 conjuntament el manifest Per l’ocupació, cal recuperar la construcció, amb què aquests agents socials posaven l’alerta en la necessitat d’articular un conjunt d’estratègies que permetin un desenvolupament acurat del sector de la construcció a Catalunya, pas clau per recuperar l’ocupació. Amb aquest manifest, tant l’UGT com les CCOO i el Foment, volien recordar que la destrucció de l’ocupació al sector de la construcció, des del 2008, explica directament el 50% de la destrucció d’ocupació total al país, i que, per tant, és essencial una estratègia clara de recuperació de la inversió pública en infraestructures per recuperar un gran gruix de llocs de treball i impulsar l’economia.

El Manifest el van presentar a la seu de Foment del Treball el president del Foment, Joaquim Gay de Montellà; el secretari de Polítiques Sectorials de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), José Antonio Pasadas; el secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de les Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), José Cachinero; i el president de la Comissió d’Infraestructures de Foment, Joaquim Llansó. Gay de Montellà va subratllar que “els agents socials hem fet una passa endavant per posar-nos d’acord en diagnosticar la qüestió, posar-la en valor i defensar un conjunt de propostes per reflotar el sector”. Alhora, Pasadas va lamentar “la criminalització injusta que ha patit el sector en aquest anys de crisi”, mentre que Cachinero va destacar que “des del 2007 s’ha reduït el 84% de la inversió pública i s’ha perdut el 62% del teixit productiu”.

1 El Manifest el van presentar a la seu de Foment del Treball el

president del Foment, Joaquim Gay de Montellà; el secretari de Polítiques Sectorials de la Unió General de Treballadors

de Catalunya (UGT), José Antonio Pasadas; el secretari

d’Acció Sindical i Política Sectorial de les Comissions

Obreres de Catalunya (CCOO), José Cachinero; i

el president de la Comissió d’Infraestructures de Foment,

Joaquim Llansó

1

AMB AQUEST MANIFEST, TANT

L’UGT COM LES CCOO I EL

FOMENT, VOLIEN RECORDAR

QUE LA DESTRUCCIÓ DE

L’OCUPACIÓ AL SECTOR DE

LA CONSTRUCCIÓ, DES DEL

2008, EXPLICA DIRECTAMENT

EL 50% DE LA DESTRUCCIÓ

D’OCUPACIÓ TOTAL AL PAÍS,

108 | CREIXEMENT ECONÒMIC

LA DESACCELERACIÓ EN LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL FA MOLT NECESSÀRIES NOVES REFORMES EN EL MERCAT LABORAL

A tancament de 2016, Foment del Treball va valorar positivament tant les dades d’atur corresponents al mes de desembre amb un descens de 390.534 a nivell estatal, sent el major descens d’aturats de la sèrie històrica, així com les dades globals de l’any 2016 a Catalunya amb una reducció del nombre d’aturats de 62.023 i un descens interanual del 12,03%, essent la millor dada en un mes de desembre des de l’any 1.999.

Alhora, les dades corresponents a l’afiliació també van merèixer una valoració positiva amb un increment del nombre d’afiliats a Catalunya de 119.185 en termes interanuals.

No obstant això, tot i l’inqüestionable procés de reactivació econòmica, la taxa d’atur existent en el nostre país va seguir essent molt elevada i existeixen determinades incerteses latents, és necessari aconseguir un entorn institucional que impulsi la millora de la economia i del mercat laboral i l’adopció de noves mesures que impulsin la creació d’ocupació amb més intensitat.

Al llarg del 2016, l’equip tècnic de Foment va continuar treballant en l’anàlisi de les dades referents al Mercat de Treball i va publicar els seus quatre Infromes Trimestrals del Mercat de Treball i Negociació Col·lectiva, liderats per la Comissió Laboral i de RRHH que presideix Mª Ángeles Tejada, i pel director del departament de Relacions Laborals i Afers Socials, Javier Ibars.Al llarg de l’any, les perspectives de creixement econòmic van mostrar que el ritme de creació d’ocupació s’anava desaccelerant, i organismes com l’FMI, la CEOE o el Banc d’Espanya havien revisat a la baixa les estimacions de creixement pel 2016 i el 2017, per la qual cosa defensaven com a necessari realitzar reformes estructurals, destacant les del mercat de treball i el mercat de productes, per estimular la competència de les empreses.

1

1Foment va publicar els seus quatre Infromes Trimestrals del Mercat de Treball i Negociació Col·lectiva, liderats per la Comissió Laboral i de RRHH que presideix Mª Ángeles Tejada, i pel director del departament de Relacions Laborals i Afers Socials, Javier Ibars

MEMÒRIA 2016 | 109

MÉS REFORMESEls governs, a partir de la concertació i el diàleg social, han d’aprofundir en les reformes i mesures que estimulin l’activitat econòmica i dotin el mercat laboral d’un marc jurídic flexible, que afavoreixi la capacitat d’adaptació de les empreses al cicles econòmics i potenciïn la creació d’ocupació a mesura que es consolida la recuperació econòmica.

Per tant, és especialment rellevant que es garanteixin els principis d’estabilitat institucional, certesa i seguretat jurídica per impulsar les previsions de creixement econòmic i d’ocupació, com va passar al llarg del 2016.

Per altra banda, transcorreguts més de 3 anys des de l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, la valoració global de la Reforma que va fer Foment va ser positiva i de major importància i impacte que les anteriors, si bé Foment reconeixia que és susceptible de millores i aprofundiments. La normativa laboral al nostre país patia en el passat d’una excessiva rigidesa en la regulació de les condicions internes de treball i d’unes normes sobre negociació col·lectiva que restringien la modernització i capacitat d’adaptació dels convenis. L’última Reforma Laboral, 2012, va introduir millores substancials en aquests àmbits, destacant l’impuls que s’ha donat als EROS de suspensió de contractes i reducció de jornada

com a opcions substitutives de l’extinció contractual davant de situacions de dificultat per part de l’empresa, la potenciació de la distribució irregular del temps de treball, la simplificació de les causes de la modificació substancial de condicions de treball i introduint la possibilitat de modificar la “quantia salarial”, l’ampliació de matèries en les inaplicacions de convenis col·lectius, la flexibilització de la negociació col·lectiva mitjançant la modificació de la ultraactivitat, entre d’altres.

Malgrat la valoració positiva que mereixen totes aquestes mesures, en la pràctica Foment va constatar que estaven sorgint alguns problemes interpretatius que comporten inseguretat jurídica per les empreses, per la qual cosa va considerar necessari introduir algunes millores per poder generar seguretat jurídica i aconseguir que els mecanismes de flexibilitat introduïts per la Reforma Laboral siguin efectius.

1 Informe Laboral

1

110 | CREIXEMENT ECONÒMIC

32

REFORMES QUE HAURIEN DE SEGUIR LA SEGÜENT DIRECCIÓ: Potenciar els instruments de flexibilització de les relacions laborals que permetin l’adaptació dels recursos humans als requeriments del mercat.

Objectivar més els procediments i les causes que justifiquen els acomiadaments objectius, col·lectius i individuals, i les modificacions substancials de les condicions de treball, per evitar que els tribunals segueixin realitzant judicis de raonabilitat. És a dir, que quan es compleixin les causes hi hagi certesa que no seran revocats posteriorment pels tribunals, i es garanteixi l’execució de les decisions empresarials.

Establir un veritable punt i final en el procediment d’inaplicació de l’article 82.3 de l’Estatut dels Treballadors, que garanteixi la desvinculació dels convenis, sense que es deixi a l’arbitri de les Comissions tripartites amb la participació de l’Administració, o consideracions subjectives de tercers.

Reformar la redacció sobre vigència dels convenis per garantir que, finalitzat el termini de ultraactivitat legalment establert, decaurà el conveni col·lectiu i evitar la judicialització que s’està produint davant les diverses interpretacions de la Reforma que estan adoptant els tribunals.

Facilitar els Expedients de Regulació d’Ocupació. S’ha de modificar el desenvolupament reglamentari dels acomiadaments col·lectius perquè s’exigeix un excés de documentació que dificulta la presentació dels EROS i promou que es puguin produir defectes formals, i existeix massa intervencionisme de l’autoritat laboral i de la Inspecció de Treball, permetent al jutge la declaració de nul·litat dels acomiadaments per defectes formals malgrat que es compleixin les causes.

És necessari reformar el model de contractació laboral per simplificar-ho, flexibilitzar-ho i reduir costos, així com reformar alguns contractes, com el de temps parcial o els formatius per incentivar la seva utilització.

MEMÒRIA 2016 | 111

5

FOMENT DEMANA LA SUPRESSIÓ DE L’IMPOST QUE GRAVA LES BEGUDES ENSUCRADES

Foment del Treball va demanar el mes de noviembre de 2016 que se suprimís l’impost que grava les begudes ensucrades envasades que inclou l’Avantprojecte de Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic per al 2016 (conegut com a llei d’acompanyament dels Pressupostos). Foment va presentar un vot particular al Dictamen que havia emès el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) sobre aquest Avantprojecte de Llei: la patronal catalana, quant a observacions generals a l’Avantprojecte de Llei, considerava que l’augment de la imposició que planteja la norma és injustificat i demanava que “que es reverteixin els augments impositius que ha patit la ciutadania de Catalunya sota el pretext de període de crisi que s’ha viscut de forma tan intensa, i que no es continuï amb la inèrcia de crear successivament nous impostos, que fan que Catalunya es situï com una de les capdavanteres en pressió fiscal a l’Estat espanyol”. Foment criticava que en la revisió dels imports de determinades taxes es vulgués aplicar un increment del 4% sense tenir en compte les darreres dades d’inflació.

Alhora, Foment argumentava que “l’elevat nombre de modificacions substancials que la norma objecte de dictamen introdueix, tant en normativa tributària, com de caire administratiu, pot generar inseguretat jurídica ja que dificulta el coneixement als seus destinataris i pot comportar incertesa raonable sobre la conducta exigible per al seu compliment o sobre la predictibilitat dels seus efectes”.

AFANY RECAPTADORPer tot això, el nou impost sobre begudes ensucrades envasades, a parer de Foment, “no afavorirà els canvis en els hàbits de consum que l’Avantprojecte justifica per motius de salut”. Foment va concloure, doncs, que “aquest serà un tribut suportat pel consumidor, tant si té bons hàbits alimentaris com si no” i que “la discriminació d’un únic aliment, les begudes ensucrades, no constitueix cap garantia per afavorir la salut de la població. És per això que, atès que la memòria d’avaluació estimava una recaptació total de 41.289.650 € en termes anuals, “sembla que la finalitat de l’impost sigui únicament i exclusiva recaptatòria, sota una aparença parafiscal”, segons la patronal catalana.

“QUE ES REVERTEIXIN ELS AUGMENTS IMPOSITIUS QUE HA PATIT LA

CIUTADANIA DE CATALUNYA SOTA EL PRETEXT DE PERÍODE DE CRISI QUE

S’HA VISCUT DE FORMA TAN INTENSA, I QUE NO ES CONTINUÏ AMB LA

INÈRCIA DE CREAR SUCCESSIVAMENT NOUS IMPOSTOS, QUE FAN QUE

CATALUNYA ES SITUÏ COM UNA DE LES CAPDAVANTERES EN PRESSIÓ

FISCAL A L’ESTAT ESPANYOL”

112 | CREIXEMENT ECONÒMIC

LA FUNDACIÓN IMPUESTOS Y COMPETITIVIDAD DEMANA ELIMINAR L’IMPOST SOBRE EL PATRIMONI I HARMONITZAR L’IMPOST SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS

La Fundación Impuestos y Competitividad va demanar en un acte al Foment el dia 23 de maig de 2016 i davant del vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i del Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, eliminar l’impost sobre el patrimoni i harmonitzar l’impost sobre successions i donacions.

La Fundación Impuestos y Competitividad, que agrupa vuit grans bufets d’advocats que operen al país, reclama eliminar l’Impost sobre el Patrimoni (IP) a Espanya, en línia amb la proposta que va realitzar en 2014 el Comitè d’Experts per a la reforma fiscal. A més, advoca perquè cap impost similar ocupi el buit d’aquesta figura tributària. La Fundació va plantejar aquestes modificacions en la presentació a Barcelona del seu estudi “Propostes per a la reforma dels impostos sobre el patrimoni i sobre successions i donacions a Espanya”.

La Fundación demana que en cas de mantenir l’Impost dessobre el Patrimoni, el tipus marginal no superi l’1,5% i pujar el mínim exempt, a canvi de reduir i eliminar incentius fiscals.

També proposa mantenir l’impost sobre successions i donacions assegurant una tributació molt reduïda per a les transmissions entre membres de la família nuclear i, en els altres casos, una tarifa amb tipus proporcionals aplicables per grups de parentiu, en tot cas, inferiors al 15%.L’estudi presentat posa l’accent també en la necessitat d’harmonitzar ambdós tributs en totes les regions espanyoles, mitjançant normativa estatal d’obligada aplicació, mantenint en tots dos impostos una banda de tipus impositius que atorgui marge d’acció política a les comunitats autònomes. Si és possible aquesta harmonització s’hauria d’estendre a País Basc i Navarra.

Estima que els incentius fiscals a favor de l’empresa familiar s’han de mantenir, significant la seva positiva influència en el creixement econòmic i la creació d’ocupació

1El vicepresident Junqueras i el ministre Montoro van coincidir al Foment per debatre sobre fiscalitat

1

1

MEMÒRIA 2016 | 113

UNA JORNADA SOBRE FP DUAL DE LA FUNDACIÓ BERTELSMANN I FOMENT DEL TREBALL DESCRIU SET CASOS D’ÈXIT A CATALUNYA

Dins el compromís irrenunciable de Foment amb la Formació Professional Dual, la Fundació Bertelsmann i la patronal van organitzar el 16 de març de 2016 la primera jornada sobre FP Dual per presentar i donar a conèixer els beneficis d’aquest model d’aprenentatge implementat a Catalunya i els requisits necessaris per a la seva execució dins de les empreses.

La jornada va tenir lloc a la seu de Foment del Treball a Barcelona i va comptar amb la participació del director general de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial de la Generalitat de Catalunya, Melcior Arcarons; del president de la Comissió de Formació de Foment del Treball, Manuel Rosillo i la directora de la Fundació Bertelsmann, Clara Bassols. A més, van participar set entitats adherides a la xarxa estatal de l’Aliança, que van explicar el seu cas singular d’èxit i aclarir els dubtes més tècnics dels participants.

En el transcurs de la primera part de la Jornada, Manuel Rosillo de Foment del Treball va manifestar que “perquè la Formació Professional Dual tingui èxit necessita les empreses, legislació ad hoc i estabilitat. Les empreses han d’assumir finalment el seu paper de formadors per assegurar la continuïtat de l’FP Dual“, a la qual cosa Clara Bassols, directora de la Fundació Bertelsmann, va explicar que “l’Aliança per a la Formació Professional Dual dóna suport i assessoria tècnica a les empreses interessades a implementar aquest model. El centre educatiu i l’empresa han de coordinar-se i cooperar perquè el jove rebi una educació de qualitat“.

El director general de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Melcior Arcarons va destacar que “la Formació Professional Dual proporciona una millor formació pràctica als joves, afavorint la incorporació al mercat laboral”.Durant la jornada també es va exposar una de les escassedats més importants d’aquest sistema, la manca de regularització dels aspectes bàsics i entre d’altres, l’encaix que tenen en el model ideal les associacions sectorials i territorials.

1La jornada va tenir lloc a

la seu de Foment de Treball a Barcelona i va comptar

amb la participació del director general de Formació

Professional Inicial i Ensenyament de Règim

Especial de la Generalitat de Catalunya, Melcior

Arcarons; del president de la Comissió de Formació de Foment del Treball, Manuel

Rosillo i la directora de la Fundació Bertelsmann,

Clara Bassols

1

114 | CREIXEMENT ECONÒMIC

“PERQUÈ LA FORMACIÓ

PROFESSIONAL DUAL TINGUI

ÈXIT NECESSITA LES EMPRESES,

LEGISLACIÓ AD HOC I

ESTABILITAT. LES EMPRESES

HAN D’ASSUMIR FINALMENT

EL SEU PAPER DE FORMADORS

PER ASSEGURAR LA

CONTINUÏTAT DE L’FP DUAL“,

L’FP Dual és un model de formació en què les empreses participen de manera activa en l’aprenentatge dels futurs professionals. Aquest programa té avantatges per als alumnes, els centres educatius, i sobretot per a les empreses. A través de l’FP Dual, les companyies tenen l’oportunitat d’adaptar la formació que reben els alumnes a les seves necessitats, transmetre els seus valors i estalviar els costos de reclutament. “L’FP Dual comporta avantatges per als alumnes i, sobretot per a les pròpies empreses”, així ho van manifestar les set entitats que han participat en els micro tallers – Adecat, Comexi Group, Gas Natural Fenosa, Grup Navec, Suez Water Spain, Timtul Technologies i Unilever – que, al costat del seu centre educatiu, van debatre sobre el model actual de FP a Catalunya comparant-lo amb altres comunitats autònomes i amb el model implementat en altres països europeus.

Actualment ens trobem en un context d’atur i precarietat laboral conseqüència de la difícil

situació econòmica, el model de FP Dual constitueix un patró educatiu innovador, que pretén reorientar el sistema per millorar les possibilitats de sortides professionals dels joves. D’aquesta manera es contribueix al fet que més joves espanyols accedeixin al mercat de treball i disminueixi així, l’elevada taxa d’atur juvenil.

L’Aliança per a la Formació Professional Dual compta amb la partició de més de 100 empreses, centres i institucions compromeses amb el desenvolupament de la FP Dual a Espanya. Va ser impulsada per la Fundació Bertelsmann, la Fundació Princesa de Girona, la CEOE i la Cambra de Comerç d’Espanya. Des de l’Aliança es creu necessari fer una aposta per la formació professional del nostre país i per això té com a objectiu crear una xarxa estatal d’institucions i empreses compromeses amb el desenvolupament de la Formació Professional Dual de qualitat a Espanya, a més d’aglutinar les millors iniciatives i experiències que s’estan duent a terme en aquest àmbit.

2Set entitats van participar en els micro tallers – Adecat, Comexi Group, Gas Natural Fenosa, Grup Navec, Suez Water Spain, Timtul Technologies i Unilever

3Es va debatre sobre el model actual de l’FP a Catalunya comparant-lo amb altres comunitats autònomes i amb el model implementat en altres països europeus

3

2

MEMÒRIA 2016 | 115

116 | FOMENT AL DIA MEMÒRIA 2016 | 0116

5

MEMÒRIA 2016 | 117

DEBAT I CONEIXEMENT.DIFUSIÓ DE CONEIXEMENT I INTERCANVI D’IDEES

118 | DEBAT I CONEIXEMENT

EQUIP

1 Maribel Aguirre,

Directora de l’Àrea de Serveis 2

Alba Cabañas, Directora de l’Àrea Tècnica

3

Raquel Pérez, Coordinadora de Fòrums

i Seminaris (fins a l’octubre)

4 Marta Suárez,

Coordinadora de Fòrums i Seminaris (des de l’octubre)

5 Concha Torrent,

secretària del Departament d’Administració i responsable de sales

6 Carlos Barros, Administrador

de Sistemes Informàtics

7 Miguel Cervantes,

Conserge

8 Óscar González,

Conserge

9 Carlos Muñoz,

Conserge

10 Noemí Fernández,

Recepció

11 Joaquín Lamela,

Control d’Accés

12 Blanca Lafuente,

Control d’Accés

13 Amparo Saura,

Manteniment

14 Mari Villanueva,

Manteniment … MÉS TOT L’EQUIP TÈCNIC

I DE SUPORTADMINISTRATIU …

1

4

7

10

13

2

5

8

11

14

3

6

9

12

MEMÒRIA 2016 | 119

Des de l’àrea de Debat i Coneixement, es van organitzar un total de 98 actes, que van reunir 6.180 professionals (5.230 el 2015) a través de les següents temàtiques:

Debats Fiscals

Debats Laborals

Foment Emprèn

Foment Internacional

Foment Empresa Sostenible

Foro RRHH

Fòrum Energia Empresa

Fòrum PRL

Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals

Innovació Competitiva

Industrial Meeting

Altres jornades

En conjunt, va haver-hi 8.842 inscrits (7.292 el 2015) en totes les jornades i hi va haver una mitjana de 69 assistents per sessió (53 el 2015).

DEBAT I CONEIXEMENT.DIFUSIÓ DE CONEIXEMENT I INTERCANVI D’IDEES

DES DE L’ÀREA DE DEBAT I CONEIXEMENT, ES VAN ORGANITZAR UN TOTAL DE 98 ACTES,

QUE VAN REUNIR 6.180 PROFESSIONALS

1Jornada amb la presidenta de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC)

DEBATS FISCALS

La fiscalitat constitueix una àrea destacada en l’àmbit empresarial que requereix d’un coneixement exhaustiu i de regles clares, que passen per transmetre la informació i les experiències en aquest àmbit.

El cicle de Debats Fiscals participa no només de transmetre coneixement i informació fiscal, sinó també de permetre un punt de connexió i de trobada entre els experts fiscals del món universitari i professional amb els fiscalistes de les empreses, així com un programa especial amb els màxims dirigents de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de la Secretària d’Estat d’Hisenda.

9 de març de 2016MARC NORMATIU COMPTABLE I AUDITOR I LA SEVA EVOLUCIÓ PREVISIBLEL’activitat de les empreses i entitats a les societats econòmica i socialment desenvolupades es troba emmarcada en formats legals de caràcter comptable i, en determinats supòsits, també de l’auditoria de comptes.

Les resolucions del l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) en temes de costos de producció o de període mitjà de pagament a proveïdors, la definició d’entitats d’interès públic, la Llei d’Auditoria i el seu reglament, el projecte de modificació del Pla General de Comptabilitat, o de la comptabilitat de l’impost sobre beneficis, requereixen del seu coneixement i d’un marc global. Per tot

això, resulta interessant i convenient per a tots aquells responsables de companyies i entitats, conèixer la reflexió i opinió de l’actual Presidenta de l’Organisme, tant dels canvis realitzats com els seus escenaris normatius previsibles, atès que condicionen la informació financera, el càlcul de beneficis, i tot el que això comporta.

23 de maig de 2016 REFORMA DELS IMPOSTOS SOBRE EL PATRIMONI I SOBRE SUCCESSIONS I DONACIONS La Fundació Impostos i Competitivitat ha dut a terme un detallat informe sobre les Propostes per a la reforma dels impostos sobre el patrimoni i sobre successions i donacions a Espanya”, on s’analitza detalladament la incidència d’aquestes figures tributàries sobre l’activitat econòmica i empresarial, i especialment amb el tractaments fiscal a l’empresa familiar.

02 de juny de 2016 EL REPTE DELS IMPOSTOS A CATALUNYA Per conèixer de primera mà quin és l’enfoc i les propostes que estaven en tràmit en el món dels tributs de la Generalitat de Catalunya, vam comptar amb la intervenció del responsable màxim d’aquesta àrea, com és el nou Secretari d’Hisenda del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Salvadó i Tenessa. Cal recordar que de la seva Secretaria en depenen, entre d’altres, des de l’Agència Tributària a la Direcció General de Tributs i Joc o el programa per a l’aplicació i desenvolupament dels tributs de Catalunya.

1

EL CICLE DE DEBATS

FISCALS, TROBADES AMB

L’ADMINISTRACIÓ, ESTÀ

PATROCINAT PER GAS

NATURAL FENOSA.

120 | DEBAT I CONEIXEMENT

25 d’octubre de 2016L’EMPRESA DAVANT L’ERA DEL COMPLIANCE: LA NECESSITAT DE COMPTAR AMB UN MANUAL DE BONES PRÀCTIQUESEl consell per a la Defensa del Contribuent, organisme adscrit a la Secretaria d’Estat d’Hisenda del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, té la funció de vetllar per l’efectivitat dels drets dels obligats tributaris, atendre les queixes que es produeixin per l’aplicació del sistema tributari que realitzen els òrgans de l’Estat i efectuar els suggeriments i propostes pertinents.Aquest organisme rep una multitud de queixes dels obligats tributaris que gestiona una a una davant l’Administració, realitzant una tasca de mediació i millora encomiable, elaborant Informes i Propostes per a la millora del sistema tributari.

Per poder utilitzar eficientment aquesta organització, i alhora, conèixer i reflexionar sobre el nou paradigma de funcionament entre les empreses i l’Administració en el camp tributari, tenim la satisfacció de poder comptar amb el seu màxim responsable, el seu President, D. Javier Martín Fernández.

26 d’octubre de 2016ASPECTES FISCALS DEL MECENATGE. EL TRACTAMENT FISCAL DE LES FUNDACIONS D’EMPRESA I ELS DONATIUS I MECENATGES DE LES EMPRESES A LES FUNDACIONSEl mecenatge, els donatius a les entitats i a les fundacions per part de les empreses, constitueix un fet cada cop més rellevant, tant

social com econòmicament. El tractament legal, i especialment el fiscal, d’aquestes accions instaura una pedra angular que moltes vegades requereix de clarificació i informació.

Per abordar aquestes importants qüestions i els seus aspectes col·laterals, tenim la satisfacció de poder tornar a comptar entre nosaltres amb el Director General de Tributs, Sr. Diego Martín-Abril y Calvo, màxim representant de la Direcció General de Tributs, organisme que emet respostes a consultes sobre aquests assumptes, cosa per la qual resulta determinant conèixer l’estat de la qüestió.

RESULTATS

2Jornada amb el Secretari d’Hisenda del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Lluís Salvadó i Tenessa

3Jornada amb el Director General de Tributs, Sr. Diego Martín-Abril y Calvo, màxim representant de la Direcció General de Tributs

2

MEMÒRIA 2016 | 121

3

*Excepte la dada d’assistents, la resta han estat extretes de les enquestes realitzades a una sola jornada, la del ‘Marco normatiu comptable i auditor i la seva evolució previsible’ del 9 de març de 2016.

RESULTATS DEBATS FISCALS*

83%PERFIL ASSISTENT48% Tècnic48% Cap departament26% Consultor 4% Empresari 9% Altres

INVITACIÓ

52% E-mail 28% Empresa13% Convocatòria Foment 4% Amics o coneguts 4% Altres

MOTIVACIÓ73% Temàtica 20% Ponent 3% Relacions professionals 3% Altres

ASSISTENTS TREBALLA EN L’ÀMBIT DE LA FISCALITAT343 ASSISTENTS

1Mecanismes de solució

extrajudicial i intrajudicial i gestió dels conflictes col·lectius

DEBATS LABORALS

El Cicle de Debats Laborals és un espai de referència per compartir, intercanviar informació, coneixement i experiències en l’àmbit de les relacions laborals. El format d’aquest cicle de Debats Laborals és de tres jornades anuals dirigides a Socis Individuals i Col·lectius de Foment del Treball, Directors de Recursos Humans, Administració Pública i Acadèmics. La temàtica de cada jornada ve determinada segons l’actualitat.

Creat el 2005 amb l’objectiu de convertir-se en un espai d’anàlisi de la realitat laboral que més afecta les empreses, a dia d’avui el cicle de Debats Laborals s’ha posicionat en el centre del debat jurídic-laboral de Catalunya on experts en la matèria, professionals i empreses comparteixen la seva visió i coneixement. Els Debats Laborals promouen l’anàlisi i el debat sobre la realitat laboral que més afecta a l’empresa i afavoreix l’intercanvi de bones pràctiques.

11 de maig de 2016MECANISMES DE SOLUCIÓ EXTRAJUDICIAL I INTRAJUDICIAL I GESTIÓ DELS CONFLICTES COL·LECTIUSAquesta jornada es va basar en el Tribunal Laboral de Catalunya, que és el sistema extrajudicial de solució de la conflictivitat laboral, configurat com un mitjà ràpid i eficaç, que posa a la disposició d’empreses i treballadors mecanismes que ajuden a resoldre els diversos conflictes que puguin aparèixer en les seves relacions laborals, amb més d’un 50% d’acord entre les parts.

L’objectiu és aconseguir la solució dels conflictes laborals per les mateixes parts enfrontades, a través d’uns procediments (conciliació, mediació i arbitratge) presidits per les organitzacions patronals i sindicals catalanes. Així mateix, es va analitzar quins són les claus i aspectes legals a considerar en processos de conflictes col·lectius i especialment en les situacions de vaga i revisar la valoració que els nostres Tribunals fan del compromís de pau social com a pilar en la negociació col·lectiva.

També es va parlar de la mediació intrajudicial, que es configura com una de les manifestacions del dret a la tutela judicial efectiva i un servei més de la mateixa Administració de Justícia, que pretén anar més enllà de la resolució del conflicte judicial i aconseguir la pacificació de les tensions entre empresa i treballadors de forma més eficaç que una sentència, per l’acord entre els protagonistes.

En la present sessió es van exposar diversos conflictes que es van resoldre amb acord i que poden servir de referent per a les empreses, tant en l’àmbit extrajudicial com intrajudicial.

La sessió va comptar amb el patrocini específic de Fornesa Advocats i van participar-hi: Sara Pose, Magistrada Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Cataluña

Sara Daví Fernández, Advocada i Mediadora. Directora del Servicio de Mediación Intrajudicial Social (SMIS)

1

122 | DEBAT I CONEIXEMENT

LES SESSIONS D’AQUEST

CICLE TENEN EL PATROCINI

DE MANPOWER.

2Misi Borrás, Sòcia de Garrigues

2

MEMÒRIA 2016 | 123

José Luis Salido Banús, Conciliador i Mediador del TLC

Jordi Ros Bové, Conciliador i Mediador del TLC

Susana Rodríguez Vilar, Conciliadora i Mediadora del TLC

Antonio Alcón de Diego, Conciliador del TLC Juan José Hita, Advocat i Soci de l’Àrea Laboral de Fornesa Abogados

Manel Pérez Cobos, Gerent de la Fundació Privada Tribunal Laboral de Catalunya

16 d’octubre de 2016LES RELACIONS LABORALS DES DE LA PRÀCTICA DE L’ADMINISTRACIÓEn aquesta jornada es va repassar les principals novetats normatives i els canvis de criteris de les Administracions Públiques, amb la finalitat d’aportar als assistents una visió clara de la interpretació dels organismes públics sobre la normativa social en el seu àmbit competencial, la qual cosa els facilitarà la presa de decisions respecte a l’actuació que han de realitzar després de l’actuació administrativa en la qual intervenen, ja que els diferents canvis normatius que es generen en l’àmbit de les Relacions Laborals i la Seguretat Social, així com les modificacions en els criteris d’aplicació de les normes per part de les Administracions competents, plantegen dubtes pràctics i d’interpretació que han de ser buidades, unificant criteris, amb l’objectiu de crear un entorn regit pel principi de seguretat jurídica.

Així mateix, la Jornada va tenir com a objecte propiciar el contacte entre els diferents actors que intervenen en l’aplicació de les

normes jurídic-laborals, tan responsables del sector públic, com a representants del sector empresarial, professionals i advocats.

La sessió va comptar amb el patrocini específic de Garrigues i van participar-hi: Maria Teresa Gibert, Directora Provincial de Barcelona de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

Víctor Santa-Bàrbara, Director Provincial de Barcelona del Servei Públic d’Ocupació Estatal,

Misi Borrás, Sòcia de Garrigues Francisco Castillo, Inspector de Treball i Seguretat Social.

RESULTATS DEBATS LABORALS

132 ASSISTENTS

91% ASSISTENTS TREBALLA EN L’ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS

PERFIL ASSISTENT24% Cap Dep.38% Tècnic 2% Consultor11% Estudiant25% Altres

INVITACIÓ62% E-mail 24% Empresa 13% Altres

4,12/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

MOTIVACIÓ75% Temàtica 16% Ponent 9% Relacions professionals

1Youtube: negoci i oportunitat per

a les marques

2Dona i empresa: un nou model de

lideratge?

FOMENT EMPRÈN

CICLE DE SEMINARIS REINVENTA’T, TRANSFORMA I CREAEl cicle Reinventa’t, transforma i crea va ini-ciar el 2016 la seva cinquena edició per oferir un espai de debat entre els emprenedors que volen iniciar nous projectes empresarials i aquells que ja han consolidat les seves empreses. La 5a edició del cicle de seminaris d’emprenedoria pretén seguir analitzant les diferents temàtiques que giren al voltant de la creació i creixement de les noves empreses. Enguany el debat se centra en els reptes de l’empresa familiar, els models de negoci de les aplicacions mòbils, els nous sectors del món audiovisual, l’impuls de l’emprenedoria femenina, els avantatges de l’ecommerce, el màrqueting online i la transformació digital.

27 de gener de 2016DONA I EMPRESA: UN NOU MODEL DE LIDERATGE?Durant els últims anys és innegable que el paper de la dona ha donat un gir en el món laboral. Hi ha un valor afegit que cal destacar i és que empresàries i emprenedores són, generalment, persones que s’adapten més fàcilment al canvi i, segons estudis, tenen un estil propi de lideratge “caracteritzat pels valors emergents que creen equips flexibles, s’orienten a l’avaluació i no al control, fan les organitzacions més obertes, donen directrius, potencien la cooperació, l’apoderament i generen autoritat moral”.Ponents: Judith Viader, Directora General de Frit Ravich; Mar Alarcón, Fundadora de Social Car; Helena Torras, Fundadora i inversora de Bwom,

Abiquo, PaoCapital, entre d’altres; i Elisabeth Martínez, Mentora de l’acceleradora Conector.

17 de febrer de 2016EL COMERÇ ELECTRÒNIC APROPA RETAI-LERS I CONSUMIDORSSegons el “Digital startup ecosystem overview 2015” presentat el gener de 2016 a la fundació Mobile World Capital Barcelona, el sector digital genera a Espanya el 3,1% del PIB amb un volum de negoci de 34.9 bilions d’euros i el sector ecommerce és el que desperta major interès entre els inversors de fora. Concretament a Barcelona, les startups tecnològiques van captar 324 milions d’euros el 2015 (el 60% del total del finançament en tot l’Estat).

De fet, hi ha qui afirma que gairebé el 6% de la facturació del retail mundial el representa el comerç electrònic. En aquesta jornada s’expli-carà com la innovació tecnològica ha facilitat la vida a moltes persones propiciant oportunitats digitals a la indústria de gran consum. En som conscients?Ponents: Jaume Gomà, CEO Ulabox i Frank Perez, Director de punt de venta a Unilever.

20 abril de 2016YOUTUBE: NEGOCI I OPORTUNITAT PER A LES MARQUES Youtube creix i evoluciona cada dia i en con-seqüència augmenten les possibilitats d’utilitzar la plataforma com a canal publicitari i per implantar nous models creatius i de negoci. En aquesta sessió es va aprofundir en el model Youtube: cap a on va, quins models creatius i de negoci tenen èxit, i com poden utilitzar els professionals i les marques la plataforma de

2

124 | DEBAT I CONEIXEMENT

AQUEST CICLE DE

SEMINARIS ESTÀ

PATROCINAT PER EXPERIS.

1

3Barcelona, hub tecnològic internacional

2

MEMÒRIA 2016 | 125

2

Youtube per millorar el seu posicionament i comunicació. En definitiva, es debatrà sobre quins són els targets i temàtiques més adients en aquesta plataforma.Ponents: Xavier Alabart d’Upvideo i Carlos Ortet, de Zoopa.

20 de maig de 2016REPTES I OPORTUNITATS DE L’EMPRESA FAMILIAR La crisi pot afectar tot tipus d’empreses, però concretament les familiars, ho han afrontat d’una manera diferent ja que lluiten no només per tirar endavant un negoci sinó també prioritzen la permanència d’un projecte que convergeix l’àmbit vital amb l’empresarial. Com superar els reptes que afronten aquesta tipolo-gia d’empreses serà el tema que ens ocupi a la propera jornada, un focus molt interessant ja que representen el 70% del PIB i de l’ocupació.

Al nostre territori tenim casos d’èxit desta-cats tant a nivell nacional com internacional. Ponents: Antonio Gassó CEO de GAES, Carles Ventós, CEO de Lucta i Imma Puig, Consultora d’empreses familiars. Mentora de l’àrea Equips Compromesos de Human Age Institute.

3 de novembre de 2016BARCELONA, HUB TECNOLÒGIC INTERNA-CIONAL Barcelona Tech City s’ha situat en només tres anys com un dels hubs amb més potencial de creixement a Europa, al costat de noms com Berlín, París i Londres. La seva seu, el pier01, in-augurada aquest estiu a l’emblemàtic edifici de Palau de Mar, ha assolit el repte de concentrar en un únic espai físic les startups amb més pro-

jecció de la ciutat. Un punt de trobada per a tots els integrants de l’ecosistema digital i tecnològic.

Dins aquest espai, que representa moltes de les virtuts de la ciutat de Barcelona, i com a exemple dels emprenedors que hi són presents trobem Christian Rodríguez, fundador i assessor de diverses startups que ens va oferir una primera aproximació d’aquesta nova economia.Ponents: Miquel Marti, CEO de Barcelona Tech City i Christian Rodriguez Founder de Byhours.com

3

RESULTATS FOMENT EMPRÈN

173 ASSISTENTS

12% ASSISTENTS TREBALLA EN L’ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS

FRANJA D’EDAT 5% Menys de 2518% 25-3427% 35-4453% 45-64

INVITACIÓ54% E-mail 7% Empresa 18% Xarxes socials 7% Amics o coneguts 3% Altres

4,50/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

MOTIVACIÓ58% Temàtica 14% Ponent 9% Empresa de la que es tractava 19% Relacions professionals

1Esmorzar de Treball “La situació

econòmica actual i les previsions de la Comissió Europea per al

2016-2017”

FOMENT INTERNACIONAL

Ser capaços d’accedir als mercats exteriors és una oportunitat per a les empreses amb vocació de desenvolupament.

Un dels objectius de Foment del Treball és promocionar i acompanyar la internacionalització de les empreses catalanes, a través de jornades i seminaris, de programes d’iniciació per a l’obertura de nous mercats, de programes d’assessorament, organització de trobades i de missions empresarials, i amb la suma de tots els actors implicats.

15 de febrer de 2016 ESMORZAR DE TREBALL “LA SITUACIÓ ECONÒMICA ACTUAL I LES PREVISIONS DE LA COMISSIÓ EUROPEA PER AL 2016-2017”.Membres de diferents entitats i empreses sòcies de Foment, encapçalades pel President de Foment i pel Secretari General, van participar en l’esmorzar de treball amb motiu de la visita a la seu de Foment del Treball, del Sr. Carlos Martínez Mongay, Director de la Direcció General d’Economia i Finances de la Comissió Europea.

La trobada va servir per conèixer, de primera ma, la situació econòmica i financera de la UE i les previsions de la Comissió per al 2016-2017.

15 de febrer de 2016 TALLER PRÀCTIC. ELABORACIÓ DEL MEU PLA D’EXPORTACIÓFoment del Treball amb la col·laboració de la Fundació Gas Natural Fenosa, van organitzar

aquest taller pràctic amb la idea de que cada participant del taller pugui elaborar el seu Pla d’Exportació.

29 de febrer de 2016 TALLER PRÀCTIC. NEGOCIACIÓ INTERCULTURAL PER A PIMES AMB VOCACIÓ INTERNACIONALFoment del Treball amb la col·laboració de la Fundació Gas Natural Fenosa, van organitzar aquest taller pràctic amb la idea d’atendre els aspectes d’interculturalitat que es produeixen en els negocis d’exportació.Entenent la interculturalitat com aquell aspecte inherent en tota negociació internacional i/o d’exportació, que pot ser una amenaça o una oportunitat depenent en bona mesura de la preparació que l’interlocutor en negociar amb clients de diferents països.

09 de març de 2016 JORNADA. OPORTUNITATS DE NEGOCI A URUGUAIAmb motiu de la visita a Barcelona de l’Ambaixador d’Uruguai, Sr. Francisco Bustillo Bonasso, es va organitzar aquesta reunió amb la col·laboració de l’Ambaixada de l’Uruguai a España i amb el Consolat de l’Uruguai a Barcelona.

L’Ambaixador i l’Agregada Comercial Sra. Ana Teresa Ayala, van presentar als assistents les Oportunitats de negoci que Uruguai ofereix a les empreses catalanes en diferents sectors.

1

126 | DEBAT I CONEIXEMENT

2Jornada. Oportunitats de negoci a Uruguai

3Jornada. Oportunitats de negoci a les Filipines en el marc de l’AEC

2

MEMÒRIA 2016 | 127

3

18 de març de 2016 JORNADA. OPORTUNITATS DE NEGOCI A LES FILIPINES EN EL MARC DE L’AECJornada coorganitzada amb Casa Àsia i en la que es van presentar les oportunitats de negoci a Filipines en el marc de la AEC.

En aquesta jornada a través dels diferents ponents es va explicar als assistentes que les Filipines es troba entre els països de més ràpid creixement econòmic d’aquesta associació AEC (ASEAN Economic Community) amb una estimació per al 2016 d’un 6%.

La millora dels indicadors macroeconòmics, l’increment de la demanda interna, la millora per atreure inversions directes estrangeres (FDI) i els plans de desenvolupament d’infraestructures fan de Filipines un país interessant en termes econòmics, al que ara s’ha d’afegir la seva potencial posició com a plataforma d’entrada a l’AEC.

El 31 de desembre de 2015 va començar a funcionar l’AEC (ASEAN Economic Community), primer pas del projecte de construcció d’un mercat únic en la regió, més competitiu globalment i capaç d’estimular els lligams entre els països membres, a través d’una progressiva reducció d’aranzels i lliure circulació de treballadors.

22 de març de 2016 TAULA RODONA. OPORTUNITAT DE NEGOCI ALS ESTATS UNITSTaula rodona organitzada conjuntament amb el Centre Metal·lúrgic per presentar les oportunitats de negoci que ofereix el país,

els canvis en el nou visat d’entrada i per presentar la missió empresarial multisectorial prevista per al mes de maig.

06 d’abril de 2016 JORNADA. LOGÍSTICA, CLAU PER ARRODONIR AMB ÈXIT LA INTERNACIONALITZACIÓ A ÀSIAJornada organitzada conjuntament amb Casa Àsia i ToolsGroup, en la que es va analitzar les claus per tenir èxit en els Plans de Marketing Internacional en els mercats d’Àsia, Europa, Llatinoamèrica i USA, mitjançant una eficient gestió logística per poder entregar els productes a temps en el mercat objectiu.

En la jornada es van analitzar els conceptes Let’s be “GloCal” (visió Global i diferenciació Local), predicció de la demanda, millora de l’efectivitat del procés de planificació, previsió de promocions, optimització de la cadena de subministrament, entre d’altres conceptes.

13 d’abril de 2016 JORNADA. ESPANYA I HONG KONG, NOVES RUTES DE LA SEDAJornada organitzada amb Hong Kong Trade Development Council i amb la col·laboració de Casa Àsia.

Les noves Rutes de la Seda, conegudes com “Belt and Road” són la iniciativa més important de la Xina per als propers anys que pretén impulsar les relacions comercials entre Àsia, Europa i Àfrica i que afectarà a més de 64 països que representen un 63%

1 Jornada amb l’Ambaixador de

Iran a Espanya, Excm. Sr. D. Mohammad Hasan Fadaei-Fard

2Jornada organitzada per

ICEX ‘España Exportacion e Inversiones’ i amb la

col·laboració de Foment del Treball

2

de la població mundial, un 30% del PIB global i un 35% del comerç de tot el món.Els ponents de la jornada van explicar en que consisteix la iniciativa “One Belt, One Road”, van exposar l’existència de fonts clares de finançament (factor important a tenir en compte si es tracta de projectes d’infraestructura, telecomunicacions o logística) i de com les empreses catalanes i espanyoles poden participar en els projectes que generarà aquesta iniciativa, per sí soles o en col·laboració amb altres empreses.

14 d’abril de 2016 JORNADA. OPORTUNITATS DE NEGOCI A IRAN DESPRÉS DE LES SANCIONSL’aixecament de les sancions comercials i financeres a Iran obre importants oportunitats de negoci per als empresaris, és per aquest motiu que amb la col·laboració de Pars Consulting, vam organitzar aquesta jornada sobre Iran.

A la inauguració de la jornada vam comptar amb la presencia del President de Foment i de l’Ambaixador de Iran a Espanya, Excm. Sr. D. Mohammad Hasan Fadaei-Fard.

Diferents experts, van presentar les oportunitats que ofereix el mercat d’Iran després de les sancions i es va puntualitzar sobre els aspectes socials i culturals que cal tenir en consideració a l’hora de fer negocis amb aquest país.

Pel que fa a l’experiència empresarial vam comptar amb representants de les empreses, Kern Pharma, Tecnoquark Group, Aresbank i Eurotronic.

20 d’abril de 2016 TAULA RODONA. MISSIÓ EMPRESARIAL A PERÚAmb motiu de la missió empresarial multisectorial al Perú, es va organitzar aquesta taula rodona amb la participació del Gestor de projectes internacionals per a Amèrica del Sud d’Acció, qui va donar a conèixer les oportunitats de negoci que ofereix al país a les empreses catalanes.

25 d’abril de 2016 JORNADA. SUPORT FINANCER A LA INTERNACIONALITZACIÓJornada organitzada per ICEX ‘España Exportacion e Inversiones’ i amb la col·laboració de Foment del Treball, en la que van participar representats d’Acció, Cofides, Cesce, Ico, Avalis i Amec.

L’objectiu de la jornada era oferir als assistents informació dels instruments financers, així com dels suports i serveis a la internacionalització empresarial, que ofereixen diferents organismes tant d’àmbit estatal com autonòmic, acompanyat al mateix temps de l’experiència d’empreses amb una consolidada trajectòria internacional.

27 d’abril de 2016 JORNADA. RISCOS EN ELS PROCESSOS D’INTERNACIONALITZACIÓ Jornada organitzada conjuntament amb ILI logística internacional i la Universitat Abat Oliva CEU.

Jornada enfocada a aportar una visió global del procés d’exportació de l’empresa,

1

128 | DEBAT I CONEIXEMENT

3Fòrum. Emirats Àrabs – Catalunya

4Esmorzar de Treball “TTIP and the US Trade Agenda”

MEMÒRIA 2016 | 129

3 4

coneixent els riscos que comporta el procés (jurídic, logístic i de transport, financers, d’indole tècnica o de qualsevol altre tipus).

03 de maig de 2016 FÒRUM. EMIRATS ÀRABS – CATALUNYAAmb motiu de la visita a Barcelona d’una important delegació Institucional i Empresarial del Emirats Àrabs encapçalada pel subsecretari de Comerç Exterior del Ministeri d’Economia dels Emirats Àrabs, es va organitzar a Foment el I Fòrum Emirats Àrabs –Catalunya, conjuntament amb el Consolat dels Emirats Àrabs a Barcelona i amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Aquest I Fòrum Emirats Àrabs – Catalunya, va tenir dues parts ben diferenciades: Es va organitzar una Jornada, la inauguració de la qual va ser a càrrec del President de Foment, del Cònsol General dels Emirats Àrabs a Barcelona, de representants d’ICEX i Acció, de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i del Director de Promoció Comercial i Inversions del Ministeri d’Economia dels Emirats. En aquesta jornada es van presentar les oportunitats de negoci i inversió que ofereixen els Emirats Àrabs i els marcs legals per emprendre negocis i les oportunitats de negoci i inversió que ofereix Catalunya a les empreses emiraties.

Un cop finalitzada la Jornada, es van organitzar un total de 600 reunions B2B entre les empreses de la delegació dels Emirats i les institucions i empreses catalanes. En aquestes reunions B2B, van participar empreses del sector alimentari, tèxtil, químic, serveis legals, farmacèutic, entre altres sectors.

05 de maig de 2016CONFERÈNCIA. CONSELLS PRÀCTICS PER DETERMINAR LA MILLOR ESTRATÈGIA D’ENTRADA A ÀSIA. ELS TRES DRAGONS HONG KONG-SINGAPUR-SHANGAIL’IESE Business School i l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, amb la col·laboració de Foment del Treball Nacional i P&P, van organitzar aquesta sessió en la que els ponents van donar consells pràctics per determinar la millor estratègia d’entrada a Àsia.

10 de maig de 2016ESMORZAR DE TREBALL “TTIP AND THE US TRADE AGENDA”Esmorzar de treball organitzat conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consolat General dels Estats Units a Barcelona i en el qual vam comptar com a convidat al Sr. Robert Manogue, Director de l’Oficina d’Afers Comercials i Bilaterals del Departament d’Estat dels Estats Units.

El Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea, conegut com TTIP, és un tractat de lliure comerç que es negocia entre la Unió Europea i els Estats Units. L’objectiu d’aquest acord és crear creixement i ocupació a banda i banda de l’Atlàntic, mitjançant l’eliminació de les barreres comercials. Al mateix temps, l’eliminació de les barreres comercials impulsarien facilitar la compra i venda de béns i serveis, així com la inversió en cadascuna de les economies.

1 Jornada. Com utilitzar Hong Kong per vendre mitjançant

l’ecommerce a la Xina

12 de maig de 2016JORNADA: COM AFRONTAR ELS MERCATS DE L’ÀFRICA OCCIDENTAL?Des de fa uns anys, els creixement econòmic dels mercats de l’Àfrica Occidental estan sent molt importants, amb una mitjana anual del 8% . Aquets creixements juntament amb la baixa saturació d’aquests mercats estan generant grans oportunitats de negoci per a les empreses europees en tots els sectors.Davant d’aquestes circumstàncies, és imprescindible conèixer la manera correcta de penetrar en aquests mercats tenint en compte la seva idiosincràsia i la seva forma de treballar, per evitar, que aquestes oportunitats es puguin convertir fàcilment en amenaces.

De la mà de Inàfrica Strategy, les empreses participants en la jornada van tenir una visió clara dels mercats d’Àfrica Occidental; com Costa d’Ivori, Nigèria, Ghana i Senegal, i de les vies idònies per accedir al mercat i els riscos a tenir en compte i cal intentar evitar.

13 de maig de 2016ESMORZAR DE TREBALL. “EL PLA JUNCKER: EL FONS EUROPEU D’INVERSIONS ESTRATÈGIQUES I EL PAPER DEL BEI”El Vicepresident del Banc Europeu d’Inversions, Sr. D. Román Escolano, va ser el convidat d’honor de l’esmorzar de treball que es va organitzar a Foment. El Sr. Escolano, va estar acompanyat pel President de Foment i per una representació d’empreses i entitats associades a Foment.

El Sr. Escolano va assenyalar que Espanya és el primer receptor dels fons del BEI, amb una quantitat aproximada de 100.000 milions d’euros, fet que el converteix en el “gran finançador” de l’economia.

El Sr. Escolano va destacar també la capacitat financera del BEI, que presta uns 80.000 milions d’euros anuals, xifra que es preveu mantenir en els propers anys, i de la que Espanya rep al voltant d’11 a 12.000 milions anuals, fet que la converteix en el principal receptor en els últims 12 anys.

18 de maig de 2016 JORNADA. LOGÍSTICA, TALÓ D’AQUIL·LES EN ELS PLANS D’INTERNACIONALITZACIÓ?Jornada realitzada amb la col·laboració de ToolsGroup i Casa Àsia, en la que l’objectiu era analitzar les claus per finalitzar amb èxit en el Plans de Marketing Internacional en els mercats d’Àsia, Europa, Llatinoamèrica i Estats Units, a través d’una eficient gestió logística i entrega dels productes en el mercat objectiu.

09 de juny de 2016 JORNADA. URUGUAI, DESTÍ D’INVERSIONSJornada organitzada conjuntament amb Feliu N&I i amb la col·laboració d’Uruguai XXI, Uruguai Hub Logístic i el Banc de Sabadell.En aquesta jornada es van presentar les Oportunitats de negoci, inversió i logística regional, que ofereixen Uruguai a les empreses catalanes i els aspectes claus del seu sistema financer.

1

130 | DEBAT I CONEIXEMENT

2Jornada. Desenvolupament a Espanya de la Unió Europea de l’Energia

2

MEMÒRIA 2016 | 131

L’important creixement del país en l’última dècada està associat al fort increment de la inversió, a la seva bona posició estratègica com a porta d’entrada al Mercosur i a les excel·lents condicions jurídiques que protegeixen a l’inversor, incentius fiscals atractius, fan d’Uruguai un destí atractiu i segur per a realitzar negocis.

10 de juny de 2016 JORNADA EUROPEA CIDOB. UNA RECERCA I UNA INNOVACIÓ RESPONSABLESJornada organitzada pel CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) amb la col·laboració de Foment del Treball, Repsol i el programa “Europa amb els ciutadans”.

En aquesta Jornada Europea, el CIDOB va tractar la investigació i la innovació responsables que anticipen i avaluen les implicacions potencials i les expectatives per a la societat des d’un punt de vista integral.

Aquest enfocament de la UE, inclòs en el seu nou “Programa de Recerca i Innovació Horizon 2020”, té per objectiu fomentar el disseny de la investigació i la innovació inclusiva i sostenible.

13 de juny de 2016 TALLER PRÀCTIC. ELABORACIÓ DEL MEU PLA D’EXPORTACIÓFoment del Treball i la Fundació Gas Natural Fenosa, van organitzar aquest taller pràctic amb la idea de que cada participant del taller pugui elaborar el seu Pla d’Exportació.

20 de juny de 2016TALLER PRÀCTIC. NEGOCIACIÓ INTERCULTURAL EFECTIVA PER A PIMES AMB VOCACIÓ INTERNACIONALFoment del Treball i la Fundació Gas Natural Fenosa, van organitzar aquest taller pràctic amb la idea d’atendre els aspectes d’interculturalitat que es produeixen en els negocis d’exportació.

Entenent la interculturalitat com aquell aspecte inherent en tota negociació internacional i/o d’exportació, que pot ser una amenaça o una oportunitat depenen en bona mesura de la preparació que l’interlocutor en negociar amb clients de diferents països.

21 de juny de 2016TAULA RODONA. KAZAJSTÁN, OPORTUNITATS DE NEGOCI I INVERSIÓTaula rodona organitzada conjuntament amb el Consolat de Kazajstán a Barcelona i amb la participació com a ponent del Cònsol de Kazajstán, Sr. Danat Mussayev.

El cònsol de Kazajstán va presentar les oportunitats de negoci i inversió que ofereix el país a les empreses catalanes en el sector de l’agroindústria, agricultura, material hospitalari, medicaments, administració i construcció d’hospitals, infraestructures, entre d’altres.

2

1 Jornada.

Perú, destí de negocis i inversió

2Jornada.

El Japó: un mercat atractiu

28 de juny de 2016 TAULA RODONA. OPORTUNITATS DE NEGOCI A GHANA I NIGÉRIA Amb motiu de la missió empresarial que Foment tenia previst organitzar conjuntament amb Plametall, es va organitzar aquesta taula rodona per presentar la missió i per tal de donar a conèixer les oportunitats de negoci que ofereixen aquests dos mercats a les empreses catalanes.

29 de juny de 2016 TAULA RODONA. MISSIÓ EMPRESARIAL A INDONÈSIAAmb motiu de la missió empresarial que Foment tenia previst organitzar durant el més d’octubre, es va organitzar aquesta taula rodona conjuntament amb la Unió Patronal Metal·lúrgica per presentar la missió i per tal de donar a conèixer les oportunitats de negoci que ofereix aquest mercat a les empreses catalanes.

7 de juliol de 2016JORNADA. COM UTILITZAR HONG KONG PER VENDRE MITJANÇANT L’ECOMMERCE A LA XINA Jornada organitzada conjuntament entre Foment del Treball, Hong Kong Trade Development Council i P&P Spain, per tal d’analitzar com les oportunitats de negoci i el creixement de la venda on-line a la Xina són una realitat, tot i que en moltes ocasions les empreses troben un fre d’entrada degut a les despeses de llançament i promoció que requereix el producte per introduir-se a la Xina.

En el seminari es va analitzar també el mercat de Hong Kong, tenint en compte els aspectes operatius, legals i fiscals que implica el canals de venda del e-commerce. Diferents ponents van analitzar com establir-se, desenvolupar negoci i mantenir-ho de manera adequada per tal d’aconseguir resultats satisfactoris. 21 de setembre de 2016

CONFERÈNCIA / DEBAT “UN NOU PARADIGMA ECONÒMIC PER A UNA CATALUNYA SOSTENIBLE”, A CÀRREC DE JEREMY RIFKINConferència / Debat organitzada pel Consell de Diplomàcia Publica de Catalunya (DIPLOCAT) a l’auditori de Sant Cugat i que va comptar amb la col·laboració de Foment del Treball.

16 de setembre de 2016 JORNADA. EGIPTE: PRESENTACIÓ DE L’ÀREA ECONÒMICA DEL CANAL DE SUEZAmb motiu de la visita del President de l’Autoritat de l’Àrea Econòmica del Canal de Suez, Excm. Sr. Ahmed Darwish, es va organitzar aquesta sessió amb l’objectiu de presentar el MASTER-PLAN de projectes que engloba el Desenvolupament d’aquesta Àrea Econòmica de gran valor estratègic situada al voltant del Canal de Suez i que té com a objectiu convertir-se en el centre logístic de la regió.

21

132 | DEBAT I CONEIXEMENT

3Jornada. Amèrica Llatina tendències empresarials i operacions recents

2

MEMÒRIA 2016 | 133

1

16 de setembre de 2016TALLER PRÀCTIC. ELABORACIÓ DEL MEU PLA D’EXPORTACIÓFoment del Treball i la Fundació Gas Natural Fenosa, van organitzar aquest taller pràctic amb la idea de que cada participant del taller pugui elaborar el seu Pla d’Exportació. 23 de setembre de 2016

TALLER PRÀCTIC. NEGOCIACIÓ INTERCULTURAL EFECTIVA PER A PIMES AMB VOCACIÓ INTERNACIONAL Foment del Treball i la Fundació Gas Natural Fenosa, van organitzar aquest taller pràctic amb la idea de d’atendre els aspectes d’interculturalitat que es produeixen en els negocis d’exportació.

Entenent la interculturalitat com aquell aspecte inherent en tota negociació internacional i/o d’exportació, que pot ser una amenaça o una oportunitat depenen en bona mesura de la preparació que l’interlocutor en negociar amb clients de diferents nacionalitats.

26 de setembre de 2016JORNADA. DESENVOLUPAMENT A ESPANYA DE LA UNIÓ EUROPEA DE L’ENERGIALa jornada va estar organitzada per el Comitè Espanyol de la LECE i amb la col·laboració de Barcelona Centre Financer Europeu i Foment del Treball.

El Director d’Energia del Consell de la Unió Europea, el Sr. Janusz Bielechki, va obrir la Jornada.

També hi van haver les intervencions del Director de regulació de Gas Natural; del Director general de APPA-Energies Renovables; del Director de Tecnologies i Noves energies de Repsol; el CEO d’Ence Energia i Celulosa; el President d’Ercros i el Director General de Grup Lafarge. L’acte va ser inaugurat pel President d’Honor del Comitè Espanyol de la LECE i per el President de Foment del Treball Nacional; i clausurat per el President del Comitè Espanyol de la LECE.

Aquest acte es va emmarcar en els actes del programa PARLEM D’EUROPA, del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació.

27 de setembre de 2016JORNADA. PERÚ, DESTÍ DE NEGOCIS I INVERSIÓLa jornada que es va organitzar conjuntament amb el Consultat del Perú a Barcelona i la Cambra de Comerç de Perú a Espanya, tenia com objectiu donar a conèixer les oportunitats de negoci i d’inversió que ofereix el Perú en diferents sectors, com l’agroalimentari, infraestructures, energia, construcció-obra pública, turisme – gastronomia, mineria, moda-tèxtil, TIC, cosmètica, químic, salut, educació i serveis socials, entre d’altres.

3

1 Jornada.

Xile, destí de negocis i d’inversió

28 de setembre de 2016JORNADA. UNA MIRADA PROPERA A AUSTRÀLIAJornada organitzada conjuntament amb l’Ambaixada d’Austràlia a Espanya i el Consolat d’Austràlia a Barcelona, i en la que vam comptar amb la participació de l’Ambaixadora la Sra. Virginia Greville i els responsables de la Comissió Australiana de Comerç i Inversions (AUSTRADE).

Representants de les empreses ICS, Singapore Airlines i Transcoma van exposar les seves experiències empresarials en el país.L’objectiu de la jornada era donar a conèixer la realitat econòmica i empresarial d’Austràlia, i permetre que les nostres empreses situïn Austràlia com un dels països de futur en els que iniciar o intensificar la seva activitat de caràcter comercial o inversora.

29 de setembre de 2016 JORNADA. EL JAPÓ: UN MERCAT ATRACTIU Aquesta jornada va ser organitzada conjuntament entre Foment del Treball i el Círculo Empresarial Japón España.

L’objectiu de la jornada, va ser donar a conèixer des de les institucions els recolzaments que s’ofereixen a les empreses perquè puguin accedir al mercat japonès.

Les institucions participants en la jornada van ser Jetro Madrid (Japan External Trade Organization), la Direcció Territorial ICEX Barcelona i Acció.

Es van presentar les experiències pràctiques de Cacao Sampaka, Fluidra, Freixenet i Frigorífics Costa Brava.

06 d’octubre de 2016JORNADA. INTERNACIONALITZACIÓ – LOGÍSTICA. TRANSITARI=CLAU EN EL COMERÇ INTERNACIONAL L’objectiu d’aquesta jornada organitzada conjuntament amb ATEIA-OLTRA, era donar resposta a la pregunta “¿de què serveix tenir el millor producte si no ens hem assessorat abans sobre el seu transport i la seva logística?” i conèixer el paper del transitari en la internacionalització de les empreses.

17 d’octubre de 2016 JORNADA. AMÈRICA LLATINA TENDÈNCIES EMPRESARIALS I OPERACIONS RECENTS Foment del Treball i Baker & Mckezie, van organitzar aquesta jornada en la que es van debatre els casos més recents i més significatius, que van tenir impacte profund en els seus respectius països i a Amèrica Llatina, alterant tendències locals i oportunitats de negoci.

A la jornada van participar els socis directors de les oficines d’Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela, els quals van compartir experiències així com el coneixement obtingut en temes com: el deute extern a Argentina, el recolzament en les investigacions internes i sanejament de Petrobras, com superar els obstacles de la implementació de la reforma energètica a Mèxic, el finançament de la segona línia del Metro a Lima.

1

134 | DEBAT I CONEIXEMENT

2Jornada Incoterms 2010

2

MEMÒRIA 2016 | 135

19 d’octubre de 2016 CONFERÈNCIA – COL·LOQUI. COM FER NEGOCIS A LA XINA I A L’ÀSIA PACÍFIC Aquesta conferència – col·loqui organitzada conjuntament amb Quabbala Advocats i Economistes, es va centrar en com les empreses han d’enfocar els seus negocis a la Xina i a l’Àsia Pacífic, i en les formes d’inversió i negoci que presenta una de les regions més importants a nivell mundial en el continent asiàtic.

25 d’octubre de 2016TAULA RODONA. CON TENIR ÈXIT EN EL PROCÉS D’OBERTURA EN ELS MERCATS DE L’ÀFRICA OCCIDENTAL? Taula rodona organitzada conjuntament amb INAFRICA Strategy, amb l’objectiu d’orientar i donar a conèixer a les empreses interessades en establir relacions comercials en els països de l’Àfrica Occidental, quines son les oportunitats comercials, els factors que cal tenir en compte per aconseguir objectius i els errors que cal evitar.

26 d’octubre de 2016 JORNADA. ASEAN DAY: EL POTENCIAL DE NEGOCI DE LA CONNECTIVITAT A ASEANEn la seu de Casa Àsia va tenir lloc aquest seminari, que va ser organitzat conjuntament entre el Comitè d’Asean (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic) a Madrid, CaixaBank, Foment del Treball, Foro de Marcas Renombradas Españolas i Antonio Viñal & Co. Advocats.

El seminari va ser inaugurat pel Director General de Casa Àsia, pel Sr. Joan Canals, President de la Comissió Internacional de Foment del Treball i per l’Ambaixadora d’Indonèsia i Presidenta del Comitè de l’Asean a Madrid.

Durant la jornada es va debatre sobre el potencial de negoci de la connectivitat a ASEAN amb l’objectiu de presentar les oportunitat de negoci i inversió que ofereix aquesta regió.

Representants dels 5 països de l’Asean que tenen delegació a Madrid: Indonèsia, Singapur, Malàisia, Tailàndia i el Vietnam, van oferir dades econòmiques actualitzades sobre les respectives economies i informació de valor per poder rendibilitzar les oportunitats de negoci que ofereix aquest mercat per a les empreses catalanes.

29 de novembre de 2016 JORNADA. XILE, DESTÍ DE NEGOCIS I D’INVERSIÓFoment del Treball conjuntament amb Wolf & Pablo Consultores, van organitzar aquesta jornada en la que es va debatre sobre les oportunitats de negoci i inversió que ofereix Xile a les empreses catalanes.

El creixement sostenible que ha tingut l’economia xilena i la confiança que genera entre els inversors estrangers, fan de Xile una plataforma ideal per a la internacionalització de les empreses, sobretot per accedir als mercats d’Amèrica i d’Àsia a través del pacífic, zona en la que es preveu que en els propers anys es produeixi el creixement més gran del PIB i de població.

30 de novembre de 2016 JORNADA. TINC EL MEU CONTENIDOR A BORD D’UN BUC DE LA NAVILIERA HANJIN SHIPPING, QUÈ HAGUÉS POGUT FER?Amb l’aparició de la noticia a finals del mes d’agost de que la naviliera Hanjin havia presentat la seva fallida davant dels tribunals de Seul, el món marítim es va commocionar. La setena naviliera portacontenidors a nivell mundial, deixava en la incertesa a tota la cadena logístic-marítima: els carregadors de milers de contenidors amb les seves mercaderies per tot el món, ports, terminals, noliejats de gran part de la seva flota, i transitaris, van enlairar la pregunta amb un comú denominador, i ara què fem?

L’objectiu de la jornada va ser donar resposta als interrogants que es van obrir i que continuen oberts al llarg d’aquests mesos.

16 de desembre de 2016 JORNADA. INCOTERMS 2010Jornada organitzada conjuntament entre Foment del Treball i l’Institut de Logística Internacional (ILI) amb l’objectiu de donar a conèixer la importància que tenen els Incoterms en les operacions comercials internacionals, per tal de definir el punt fins on, el venedor es responsable de la mercaderia i quines son les despeses al seu càrrec i a partir de quin punt la responsabilitat és del comprador.

136 | DEBAT I CONEIXEMENT

* No s’han realitzat enquestes.

RESULTATS FOMENT INTERNACIONAL*

1.541 ASSISTENTS

MEMÒRIA 2016 | 137

FOMENT EMPRESA SOSTENIBLE

Fer compatible la defensa dels principals generals de llibertat de mercat amb el compromís mediambiental és un dels eix vertebradors de Foment del Treball. En aquest sentit, Foment Empresa Sostenible és un espai de trobada entre les diferents visions empresarial vinculades a la sostenibilitat. Cicle de Debats sobre actualitat en legislació ambiental: Reptes per a la indústriaAquest cicle de debats té per objecte reflexionar de forma monogràfic sobre alguns àmbits específics que es consideren d’actualitat, a més de tenir especial incidència econòmica i/o jurídica a l’empresa. Sense perdre la perspectiva pràctica de la gestió empresarial. Comptem per això amb els millors experts en la matèria, així com amb la participació d’empreses que permeten comparar les diferents estratègies adoptades.

31 de març de 2016SESSIÓ DE DEBAT SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL PER DELICTES AL MEDI AMBIENT DE LA INDÚSTRIA“El model de prevenció de delictes ha de ser

una expressió de la cultura empresarial”Nova sessió del cicle de Debats Ambientals de Foment que, amb el patrocini d’Uría Menéndez, va servir per reflexionar sobre la Reforma Penal de 2015 en matèria de prevenció de delictes ambientals i la Circular Interpretativa de la Fiscalia General de l’Estat 1/2016.

La reforma del Codi Penal que va entrar el vigor al juliol de 2015 en matèria de Compliance, juntament amb la seva interpretació en la Circular 1/2016 de la Fiscalia i el seu encaix en els delictes ambientals, van centrar ahir una nova sessió del Cicle de Debats “Reptes per a la Indústria” celebrada a Foment del Treball. La jornada va ser inaugurada per Josep Lluís Cabestany, President de la Comissió d’Indústria de Foment del Treball i va comptar amb la participació d’Oscar Morales, Soci d’Uria Menéndez; Noemi Blázquez, Advocada d’Uria Menéndez, y Secretaria de la Secció de Dret Ambiental de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona; i Francisco Bañeres, Tinent Fiscal del Tribunal de Justícia de Catalunya.

AQUEST CICLE DE DEBATS

ESTÀ PATROCINAT PER

URÍA MENÉNDEZ.

1Sessió de debat sobre la responsabilitat penal per delictes al medi ambient de la indústria

2Sessió de debat sobre el règim jurídic i obligacions derivades del trasllat de residus de les indústries

2

1

17 de juny de 2016SESSIÓ DE DEBAT SOBRE EL RÈGIM JURÍDIC I OBLIGACIONS DERIVADES DEL TRASLLAT DE RESIDUS DE LES INDÚSTRIES“El disseny del contracte és una oportunitat per cobrir les mancances de la normativa”La necessitat d’establir amb claredat els contractes, a més de les condicions comercials, les obligacions que cada part assumeix en el procés de trasllat de residus, es presenta com una bona opció per cobrir les llacunes que té la normativa.

Sota aquesta premissa, es va celebrar el divendres una nova sessió del Cicle de Debats Ambientals Reptes per a la Indústria a Foment del Treball. La jornada va ser inaugurada per Josep Bagué, President de la Comissió de Medi Ambient de Foment del Treball, i va comptar amb la participació de Jaume Calvo, Advocat d’Uria Menéndez; Beatriu Sánchez, Responsable del Departament d’Atenció Ciutadana de l’Agència de Residus de Catalunya i Ana Martínez de Urbina, Directora Comercial de Befesa Zinc.

19 de setembre de 2016JORNADA SOBRE UNA APROXIMACIÓ A L’ECONOMIA CIRCULAR DES DEL MÓN DE L’EMPRESAL’Economia Circular proposa una transició des d’un model de producció lineal, a un altre en el que s’incorporen al cicle econòmic els fluxos de recursos i materials generats al final de la cadena de valor, que ara no s’aprofiten en la seva totalitat.

Es tracta d’un procés dinàmic de revisió del model actual, detecció d’oportunitats i eliminació de possibles barreres tècniques, jurídiques i financeres, entre d’altres, per a la consecució d’un model que, a més d’un major equilibri ambiental, persegueix la millora de l’eficiència del sistema.

Per debatre sobre els canvis a nivell estratègic que pot suposar aquest enfocament en les activitats econòmiques, vàrem comptar amb la participació de: Sr. Josep Bagué, CEO - SUEZ WATER SPAIN. President de la Comissió de Medi Ambient de Foment del Treball.

Sr. Eduard Querol, Conseller Delegat de Lecta.

Sr. Carlos Romaní, Director de Relacions Institucionals Grup Volkswagen / España (SEAT, S.A.).

Sr. Ugo Valenti, Director Smart City Expo World Congress-Circular Economy European Summit. FIRA DE BARCELONA.

Sr. Daniel Calleja, Director General de Medi Ambient de la Comissió Europea.

Sr. Joaquim Gay de Montellà, President de Foment del Treball

1

1Jornada sobre una

aproximació a l’Economia Circular des

del món de l’empresa

138 | DEBAT I CONEIXEMENT

11 de novembre de 2016JORNADA TÉCNICA SOBRE EL BREF PELS SISTEMES COMUNS DE TRACTAMENT I GESTIÓ D’AIGÜES EN EL SECTOR QUÍMIC En col·laboració amb ADECAGUA i FEDEQUIM, es va promoure un intens debat sobre el BREF dels sistemes comuns de tractament i gestió d’aigües del sector químic.

La jornada va comptar amb la presència d’Antón Valero, Presidente de la Federación Empresarial de la Industria Química Española, i Joan Roget, President de FEDEQUIM, i de les màximes autoritats administratives que gestionen les respectives autoritzacions ambientals, como ara Mercè Rius, Directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic i Jordi Agustí, Director de l’Agència Catalana de l’Aigua, de la Generalitat de Catalunya.

MEMÒRIA 2016 | 139

2

De la jornada ‘Técnica sobre el BREF pels sistemes comuns de tractament i gestió d’aigües en el sector químic’, no es van realitzar enquestes.

2Sessió de debat sobre la responsabilitat penal per delictes al medi ambient de la indústria

RESULTATS FOMENT EMPRESA SOSTENIBLE

307 ASSISTENTS

77% TREBALLA EN L’ÀMBIT DE LA SOSTENIBILITAT

PERFIL ASSISTENT41% Cap departament 31% Tècnic12% Consultor 2% Estudiant 2% Empresari 11% Altres

INVITACIÓ70% E-mail 20% Empresa 1% Xarxes socials 7% Altres

MOTIVACIÓ84% Temàtica 10% Ponent 2% Empresa de què es tractava 4% Relacions professionals

4/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

1

FORO RRHH

Fòrum de prestigi entre els professionals del sector El Foro RRHH de Foment del Treball és una plataforma i punt de trobada i debat entre directius i professionals de recursos humans. Creat l’any 2001 per un grup de prestigiosos directors de recursos humans, permet un entorn per a l’intercanvi d’idees i experiències al voltant de la gestió d’equips humans en organitzacions. A dia d’avui, és ja una de les principals plataformes de debat del país sobre qüestions relacionades amb la gestió dels recursos humans, a la vegada que és un aparador de les millors pràctiques en aspectes de la gestió dels equips humans. Les activitats del Foro RRHH són possibles gràcies al suport de Randstad i UP SPAIN, que en són els patrocinadors oficials.

La Junta Directiva del Foro RRHH està formada pel següents professionals:

Beatriz Vila (Presidenta), CHIESI Antonia Cerrudo (Vicepresidenta), FIRA DE BARCELONA Elena Acosta,

GENERALITAT DE CATALUNYA Mercedes Fernández, GRI

(Global Restructuring & Improvement) Francesc Mulero,

DAMM S.A. Josep Pérez,

INDUSTRIAL BOLSERA Isabel Salas Beltran,

GEBRO PHARMA

Nora Solé Romeu, LEROY MERLIN David Campos,

VOLKSWAGEN AUDI ESPAÑA Gloria Carrasco,

BIMBO Sandra Ramos,

AZKO NOBEL Assis de Riba,

ICF Marta Suárez,

FOMENT DEL TREBALL

28 de gener de 2016ESMINDFULNESS Cada vegada existeix una major evidència científica que la pràctica del Mindfullness o de l’atenció plena ens aporta nombrosos beneficis en tots els àmbits de la nostra vida. En concret ens permet ser més creatius, productius, prendre millors decisions i gaudir més i millor del nostre dia a dia. En aquesta sessió vàrem descobrir què és Mindfulness: els seus orígens, evidències científiques i resultats; com s’aplica en el treball usant l’eina “El triangle de l’atenció” i vam fer exercicis pràctics per experimentar-ho i dialogar amb els assistents sobre els descobriments i aplicacions del Mindfulness.

Per tot això vàrem comptat amb la participació de: Andrés Martín Asuero, Director de Instituto Esmindfulness

Olivier Enon, Director Financiero de Jotun

140 | DEBAT I CONEIXEMENT

LES ACTIVITATS DEL FORO

RRHH SÓN POSSIBLES GRÀCIES

AL SUPORT DE RANDSTAD I

UP SPAIN, QUE EN SÓN ELS

PATROCINADORS OFICIALS.

MEMÒRIA 2016 | 141MEMÒRIA 2016 | 141

1Jornada sobre Esmindfulness

2És rendible treballar la teva marca?

3Empreses líquides: noves formes de col·laboració i gestió del talent

2

3

25 de febrer de 2016ÉS RENDIBLE TREBALLAR LA TEVA MARCA? - QUÈ ES AIXÒ DE L’EMPLOYER BRANDING?Nous canals, metodologies i formes han aparegut complementant o substituint les maneres de reclutar que teníem fins ara en les empreses. En aquesta sessió vam parlar del compromís per sobre del rendiment, dels principis i valors de la marca i de com treballar perquè siguin consistents cap a dins i fora.

Vàrem comptar amb la participació de: Eleazar Santos y José Luis Rodríguez, de Territorio Creativo.

17 de març de 2016EMPRESES LÍQUIDES: NOVES FORMES DE COL·LABORACIÓ I GESTIÓ DEL TALENT Són les empreses del futur: empreses líquides, obertes, flexibles, on el canvi organitzatiu és una realitat, on el lideratge és horitzontal i està distribuït; on les relacions entre l’organització i l’empleat que fins ara coneixíem, es tornen menys fermes. Organitzacions que es

qüestionen a si mateixes, que evolucionen sobre la pràctica i on imperen les noves formes de col·laboració i el talent.

Vàrem comptar amb la participació de: Álvaro Solache, emprenedor i expert en noves organitzacions del treball.

Maite Moreno, Consultora en innovació de RRHH i CEO de Monday Happy Monday

28 d’abril de 2016FESTA DE LA PRIMAVERA: LA NEUROCIÈNCIA DEL LIDERATGE. ES POT ENTRENAR EL CERVELL?En aquesta edició de la Festa de la Primavera vam conèixer de primera mà com utilitzar la neurociència per estar al 100%. Vàrem experimentar el poder de la influència i el de les interrelacions, generant connexions sorprenents entre tots els assistents.

La festa, que es va celebrar en l’Auditori del CosmoCaixa, va comptar amb la participació del Dr. Steven Poelmans Director del Coaching Competency Center de EADA i de Ramón Fauria, Mentalista, Infoentertainer, Formador,

321

Coach. També es va realitzar l’entrega de premis del Foro RRHH a càrrec de Mª Angeles Tejada, Directora General de Public Affairs de Randstad i Manuel Muñoz, Director Regional de Chèque Déjeuner España.

31 de maig de 2016WELLNESS CORPORATIU: COM CUIDAR LA SALUT DE LA TEVA EMPRESAPrimera de la nova sèrie d’activitats dirigides a professionals amb nous formats i metodologies per compartir i promoure les millors pràctiques de persones a l’àrea de recursos humans.

En aquesta sessió vam conèixer experiències d’hàbits saludables que poden contribuir a aconseguir que la nostra companyia gaudeixi d’una millor salut amb pràctiques coherents, dirigides a maximitzar el benestar i el potencial i la productivitat dels seus treballadors, parlant de la visió holística de la salut i la coherència com a factors indispensables per aconseguir els objectius de l’empresa saludable: Hàbits de salut i prevenció, gestió de l’estrès, alimentació saludable i activitat física.

Vàrem comptar amb la participació de: Marta Prats, Directora de Nútrim Salut Gemma Prats, Psicòloga, Formadora i Psicoterapeuta de Nútrim Salut

Sílvia Calvet, Directora del servei de prevenció propi d’Asepeyo

21 de juny de 2016VOLUNTARIAT CORPORATIU: LES CLAUS DEL SOCIAL EMPLOYEE ENGAGEMENTEn aquesta sessió vam abordar el voluntariat corporatiu com a acció de engagement i comptarem amb un roadshow d’empreses convidades on els mateixos treballadors compartiran amb tots els assistents la seva experiència. En concret, vam comptar amb la participació de DKV, Ricoh, Leroy Merlin, Grup Vips i Oxfam Intermon.

17 de novembre de 2016UNIVERSITATS CORPORATIVESQualsevol entorn professional ho és també d’aprenentatge. Perquè sense aprenentatge no hi ha evolució. Per això les companyies impulsen projectes on el dilema d’estudiar o treballar desapareix i a més ho fan en formats “universitaris”. La Universitat

142 | DEBAT I CONEIXEMENT

1-2 i 3Festa de la

Primavera 2016 al CosmoCaixa

4Wellness Corporatiu:

Com cuidar la salut de la teva empresa

5Voluntariat Corporatiu:

Les claus del Social Employee Engagement

4 5

MEMÒRIA 2016 | 143

8

Corporativa de Telefónica, una de les pioneres en aquesta aventura, ens va obrir les seves portes perquè veiéssim aquesta realitat i poguéssim debatre com és ara “el retorn a les aules”.

Des d’aquest espai privilegiat vam tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà les experiències d’altres sectors com l’alimentari o l’automoció de la mà de: Lorena Rienzi, Overlap María Álvarez, Volkswagen- Audi Mercè Martín, Formadora y Coach Rory Simpson, Telefónica S.A.

25 de novembre de 2016ESMORZAR- COL·LOQUI AMB GIUSEPPE CHIERICATTIEl dia 25 de novembre es va celebrar la primera de les reunions CEO Talks per a Directiv@s en el Hotel Casa Fuster. CEO Talks és un cicle de trobades entre els més prestigiosos directors de Recursos Humans i els màxims executius d’empreses referents en la gestió de persones. En aquesta ocasió va obrir la sessió el Director General de Chiesi Espanya SAU, el Sr. Giuseppe Chiericatti, que va parlar sobre com impulsar la innovació i la co-creació en l’empresa.

Vàrem comptar amb la presencia dels Directors de RRHH d’empreses com: T-Systems, Actelion Pharmaceuticalos, Uterqüe, Bimbo, Agilent Technologies, Ipsen Pharma, CCMA, Àreas, Fira de Barcelona, VidaCaixa,Timberland, Gas Natural, Comisión Europea de la Industria Quimica, Nissan, Abertis i Amgen.

7Universitats Corporatives

8Esmorzar- col·loqui amb Giuseppe Chiericatti,

7

RESULTATS FORO RRHH

333 ASSISTENTS

76% TREBALLA EN L’ÀMBIT DELS RRHH

PERFIL ASSISTENT33% Director RRHH 22% Consultor30% Tècnic RRHH33% Altres 2% Estudiant

INVITACIÓ50% E-mail 25% Empresa 8% Xarxes socials 12% Amics o coneguts 6% Altres

MOTIVACIÓ75% Temàtica 12% Ponent 5% Empresa de què es tractava 8% Relacions professionals

4/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

FÒRUM ENERGIA EMPRESA

El Fòrum Energia Empresa és un espai de trobada entre les diferents visions empresarials vinculades al factor energètic. Dirigit especialment a directius i professionals de la gestió i contractació energètica en el món de l’empresa, Foment obre un espai per a la difusió i l’intercanvi d’experiències sobre el factor energètic en l’empresa, entès com a element de gestió, competitivitat econòmica i progrés social.

Els objectius del Fòrum Energia Empresa són fomentar i impulsar la interacció entre directius vinculats a la gestió i contractació energètica en el món de l’empresa, tot integrant complementàriament a experts procedents d’altres àmbits, com el científic o el de la gestió pública. Alhora, també pretén dinamitzar el debat energètic, amb l’aportació de criteris tècnics i empresarials, al marge dels cicles polítics. El Fòrum treballa també per afavorir la difusió i l’intercanvi d’experiències en gestió energètica i per analitzar nous projectes i tendències relacionats amb el món de l’energia.

L’Òrgan Directiu està format per: Virgina Guinda (Presidenta), ENERGIA LOCAL Alba Cabañas, FOMENT DEL TREBALL Carles Casanovas, SALES MONZÓN Adrián Cerezo, CLH Luis Maestre, ERCROS Marta Margarit, SEDIGAS Dulcinea Mejida, AGBAR

Jordi Roselló Molinari, GAS NATURAL FENOSA Guillermo Negro, ALPIQ ENERGÍA Eloi Ovejas, ENDESA Valentín Jesús Viejo, IBERDROLA Juan Vila, ENERGIA LOCAL

17 de març 2016

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I COMPETITIVITAT: AUDITORIES ENERGÈTIQUESFinalment, s’ha publicat el RD 56/2016 pel que es transposa la Directiva europea d’eficiència energètica.

De la publicació es deriva una obligació directa per a les grans empreses en matèria d’Auditories Energètiques. És important destacar que està inclòs en el concepte de gran empresa qualsevol sector d’activitat, no únicament el sector industrial. En aquesta sessió es pretenen abordar els detalls tècnics i interpretatius necessaris pel compliment de la norma, de la mà d’experts en la matèria.Per altra banda, tindrem l’ocasió de conèixer l’estratègia d’impuls d’Eficiència Energètica de la Generalitat de Catalunya.

Vàrem comptar amb la participació de: Sra. Assumpta Farran. Directora General ICAEN (Institut Català de l’Energia)

Sr. Juan Carlos Tobias Martínez. Director Gerent de MARSAN

Sr. Álvaro Pastor Peral. Responsable Tècnic Àrea. MARSAN

1

1Eficiència energètica i competitivitat: auditories energètiques

144 | DEBAT I CONEIXEMENT

MEMÒRIA 2016 | 145

2

29 de novembre 2016BALANÇ DE L’ARRENCADA DEL MERCAT ORGANITZAT DEL GAS A ESPANYAEl gas natural és un dels protagonistes indiscutibles de l’actualitat energètica. En una dinàmica que tendeix a la substitució de combustibles tradicionals per energies més netes i renovables, el rol del gas natural com a recurs pont és evident, si bé la competitivitat del seu preu serà determinant per a la seva expansió en el futur. L’arrancada del Mercat Organitzat de Gas a la Península Ibèrica és un pas endavant en la direcció correcta, que ens aproxima a altres països europeus on aquest tipus de hubs operen amb normalitat.

En aquesta sessió es pretén donar a conèixer el funcionament del Mercat Organitzat Ibèric del Gas, des del seu inici, fa escassament un any, analitzant els seus èxits i reptes a través dels diferents interventors en el mateix. A més s’aportarà una visió comparada amb altres mercats de gas que operen en diferents països europeus.

És també una oportunitat per aprofundir en les claus del funcionament del mercat per a aquells usuaris que no estiguin familiaritzats amb la seva dinàmica, i puguin estar interessats en participar en el mateix.Vàrem comptar amb la participació de: Sr. Matthew Monteverde, Vicepresidente Markets ARGUS.

Sr. Raúl Santamaría, Director de Operaciones de MIBGAS.

Sr. Diego Vela, Director de Gestión Técnica del Sistema de ENAGAS.

Sr. José Luís Rapún Jiménez, Director de Operaciones Global de IBERDROLA.

Sr. Juan Vila, Presidente GAS INDUSTRIAL.

2Balanç de l’arrancada del Mercat Organitzat del Gas a Espanya

RESULTATS FORUM ENERGIA EMPRESA

155 ASSISTENTS

80% ASSISTENTS TREBALLA EN L’ÀMBIT DE L’ENERGIA

PERFIL ASSISTENT36% Director 39% Tècnic 11% Consultor 5% Empresari 11% Altres

INVITACIÓ52% E-mail 35% Empresa11% Amics o coneguts 2% Xarxes socials 2% Altres

MOTIVACIÓ88% Temàtica 4% Ponent 4% Empresa de què es tractava 4% Relacions professionals

4,04/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

FÒRUM PRL

La globalització econòmica implica una major competència i exigeix a les empreses un impuls cada vegada més gran de l’excel·lència en totes i cadascuna de les qüestions que afecten la seva activitat empresarial. Per aquest motiu un grup de directors i directores de prevenció de riscos laborals van decidir crear el Fòrum de PRL de Foment del Treball per establir línies de foment i promoció de la prevenció de riscos laborals, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament d’aquesta matèria com a element clau i diferenciador, que aporti valor afegit a l’estratègia empresarial per assolir els objectius fixats per l’organització.

L’objectiu del Fòrum PRL és impulsar la millora de la prevenció de riscos laborals en les empreses i fomentar-la en el conjunt de la societat, a través de l’intercanvi de coneixements, la reflexió i l’aprenentatge continu.

L’Òrgan Directiu està format per: Sra. Adelina Beneit. Coordinadora del Servei

de Prevenció de Riscos Laborals, CODORNIU. Sra. Montse Gràcia. Cap d’implantació

de qualitat, prevenció i medi ambient, CONSTRUCCIONS RUBAU. Sra. Mercè Serra. Cap de Prevenció,

IDILIA FOODS. Sr. Xavier Cases. Responsable U.P.T.

Zona Catalana. Responsable del Servei de Prevenció mancomunat de Catalunya, ENDESA. Sr. Carles Mañe. Cap de Prevenció de Riscos

Laborals, FIRA DE BARCELONA.

Sr. José Ramón Ferradas. Director de PRL, FERROVIAL SERVICIOS. Sr. Alfonso Mansilla. Responsable de

millora i desenvolupament PRL, FERROVIAL SERVICIOS. Sr. Francisco M. Moral. Director adjunt

Qualitat, Prevenció i Ambient, GRUP SORIGUÉ. Sra. Francesca Trejo. Head of Real State &

Facility Services Spain & Portugal. NOVARTIS. Sra. Laura Pérez. Health & Safety Manager,

MARINA BARCELONA 92. Sr. Ramon Muniesa. Director de prevenció

de l’organització preventiva mancomunada. COOPERATIVAS DE CRÉDITO. Sra. Bea Beza. Responsable de Prevenció,

Qualitat i Gestió Ambiental. AIGÜES DE BARCELONA. Sr. Narciso Amigó. Cap de Recursos

Sanitaris i PRL. PORT DE BARCELONA. Sra. Regina Tornamorell. Responsable de

PRL i salut laboral. ÁREAS.L’Òrgan Executiu està format per: César Sánchez. Director de l’Oficina de

Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball. Javier Noguerol. Tècnic Superior en

Prevenció de Riscos Laborals de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball. Olaya Mondéjar. Tècnic Superior en

Prevenció de Riscos Laborals de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball.

1

1Jornada: Innovar en

prevenció de riscos psicosocials: és rendible?

146 | DEBAT I CONEIXEMENT

EL FÒRUM PRL COMPTA

AMB EL SUPORT DE

COL·LABORADORS EXTERNS

I AMB EL FINANÇAMENT

DE LA FUNDACIÓN PARA LA

PREVENCIÓN DE RIESGOS

LABORALES.

2

MEMÒRIA 2016 | 147

5 de abril de 2016INNOVAR EN PREVENCIÓ DE RISCOS PSICOSOCIALS: ÉS RENDIBLE? Els reptes econòmics, socials, tecnològics i me-diambientals estan transformant constantment les demandes a les que han de donar resposta les empreses, que han d’actuar i innovar contí-nuament per ser competitives i sostenibles. Ja no es tracta d’una elecció, sino d’una necessitat, i en ocasions també d’una obligació.

L’objectiu d’aquesta jornada va ser anar més enllà de l’avaluació dels riscos psicosocials i del mer compliment legal i facilitar informa-ció perquè les empreses implementin una gestió proactiva, innovadora i positiva dels riscos psicosocials que redundi en la millora de la competitivitat i productivitat de les empreses. També es van exposar bones pràc-tiques empresarials en aquest àmbit.

Vam comptar amb la participació de: Sr. José Francisco Martínez-Losa. Director. Audit & Control Estrés y Escuela Acestrés, Sr. Diego Gracia. Director. Psicopreven, Sra. Mónica Seara. CEO. Humanas Salud Organizacional, Sra. Bea Beza. Responsable de PRL, qualitat i gestió ambiental. Aigües de Barcelona., Sra. Irene Aguilar. Responsable de Benestar Corporatiu & RSC. Axa Assistance España i Marsel Meeuwsen. Head manager. Barcelona Graduate School of Economics.

Amb finalitat de promoure la creació de noves línies d’investigació, noves eines i noves solucions orientades a les necessitats empresarials en PRL, en el exercici 2016, el Fòrum de PRL de Foment de Treball ha decidit

crear una enquesta per analitzar els costos derivats de la CAE.

L’objectiu d’aquesta enquesta és recaptar dades que permetin realitzar una estimació aproximada dels costos vinculats a la gestió documental de la coordinació d’activitats empresarials per, posteriorment, formular propostes que permetin aconseguir una major eficàcia de les actuacions preventives i la raci-onalització dels recursos econòmics invertits.

El termini per recollir dades va finalitzar el 31 de desembre de 2016 i es van recopilar 897 enquestes.

2Enquesta sobre Coordinació d’activitats empresarials

2

RESULTATS FORUM PRL

33 ASSISTENTS

3,87/5NIVELL DE SATISFACCIÓ

(CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

INVITACIÓ92% E-mail 4% Pàgina web 4% Altres

MOTIVACIÓ71% Temàtica19% Ponent 6% Entitat organitzadora 3% Altres

OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

L’OPRL realitza activitats i productes d’informació relacionats amb la prevenció de riscos laborals.

07 de abril de 2016NOVETATS I EVOLUCIÓ DEL SECTOR DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALSEl sector de PRL a Espanya ha estat objecte de múltiples canvis normatius en els últims anys; modificacions normatives que, afegides a la situació de crisi, han provocat una veritable convulsió en els operadors del sector de la PRL. Aquesta jornada es va organitzar per analitzar com s’ha anat dibuixant el nou escenari del sector i quins són els requisits d’aquests operadors en l’actualitat.

La jornada va tenir un doble objectiu, en primer lloc exposar l’últim desenvolupament normatiu aplicable a Catalunya, que completa la definició del marc regulador dels Serveis de Prevenció arrel de l’aprovació de la Instrucció 1/2016 de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball. En segon lloc, es va presentar un estudi que analitza l’evolució dels Serveis de Prevenció Aliens i com els canvis normatius han incidit de forma directa en els mateixos.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Roser Martí. Vicepresidenta. Asprecat, Sr. Jaume de Montserrat. Subdirector General de Seguretat i Salut Laboral. Institut de Seguretat i Salut Laboral. Dpt. de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya i Sr. Miguel Gónzalez. Gerent Unitat Territorial Est MGO by Westfield. President d’ASPRECAT – Associació Catalana d’Entitats Preventives Acreditades.

26 de abril de 2015PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA: QUADRE DE COMANDAMENT INTEGRALEl concepte de quadre de comandament no és nou en el món empresarial. Deriva del concepte Tableau de Bord (França), que traduït significa alguna cosa així com taulell de comandaments o quadre d’instruments.

La gestió de qualsevol àrea d’una empresa requereix d’un quadre de comandament que, a través d’un sistema d’indicadors, aporti la informació necessària per a la presa de decisions. Per a això els quadres de comandament han de presentar la informació d’una forma sinòptica i visual.

En prevenció de riscos laborals no és habitual treballar amb quadres de comandament, atès que habitualment només es maneguen indicadors relacionats amb la sinistralitat. No obstant això, cada cop es requereixen més instruments de gestió que permetin optimitzar els recursos i millorar els resultats pel que es fa necessari disposar d’un instrument que ens permeti mesurar l’evolució de la gestió preventiva més enllà del compliment legal des d’un enfocament global.

La jornada va tractar els aspectes més rellevants per implementar un quadre de comandament en prevenció de riscos i es van exposar experiències reals d’utilització en empreses. Així mateix, es va presentar la Guia per a la implantació d’un quadre de comandament integral en PRL elaborada per OPRL de Foment del Treball.

1

1Planificació estratègica: Quadre de Comandament integral

148 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 149

Vam comptar amb la participació de: Sr. Daniel Tapial. Auditor Cap. Full Audit, Sr. Doroteo García. Cap de Secció. Servei de Prevenció. OHL i el Sr. Mario Cabezas. Gerent de Prevenció de Riscos Laborals i Medi Ambient. Mútua Madrileña.

5 de maig de 2016EXPOSICIÓ LABORAL A AGENTS CANCERÍGENS Els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors derivats de la presència d’agents cancerígens o mutàgens en els llocs de treball són objecte de preocupació tant per als tècnics de PRL com per als empresaris.

Treballar amb productes cancerígens exigeix un control exhaustiu i l’adopció de mesures preventives encaminades a evitar l’exposició a aquests productes pels treballadors. No obstant això, els coneixements científics actuals no permeten identificar nivells d’exposició per sota dels quals no existeixi risc de que els agents mutàgens i la majoria dels cancerígens produeixin els seus efectes nocius sobre la salut.

En el transcurs d’aquesta jornada es va exposar un fidel reflex de l’exposició ocupacional a cancerígens a Catalunya i es van facilitar orientacions per prevenir els efectes derivats de l’exposició a substàncies cancerígenes o mutàgenes i realitzar una correcta identificació de les mateixes.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Juan José Meca. Secretari General. Fedequim, Sr. Joan Vicenç Durán. President Comissió de Seguretat Industrial. Fedequim, Sr. Jaume de Montserrat. Subdirector general de Seguretat i Salut Laboral. Institut de Seguretat i Salut Laboral.

Generalitat de Catalunya, Sra. Mayte Martín. Àrea d’investigació. Institut de Seguretat i Salut Laboral. Generalitat de Catalunya i Sra. Anna Oubiña. Responsable de Desenvolupament de Producte Prevenció Industrial. SGS.

2 i 3 de juny de 2016FÒRUM DE LA CONSTRUCCIÓ: ENFOCAMENTS INNOVADORS EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓEn el transcurs d’aquestes jornades es va aprofundir en aspectes concrets en matèria de Prevenció de Riscos Laborals, que s’han anat important des d’altres sectors d’activitat més industrialitzats al Sector de la Construcció. Així, partint d’aspectes bàsics de l’activitat preventiva, com la investigació d’incidents o el seguiment i control dels comportaments, es va incidir tant en aspectes tècnics i tecnològics com en aspectes humans i psicosocials o conductuals.

Altres aspectes rellevants van ser aquells aspectes positius que, en el procés d’internacionalització de les nostres empreses, hem après i podem i hem d’imitar. Finalment, es van tractar aspectes com l’envelliment de la població treballadora del sector, i els riscos i oportunitats que això implica.

En definitiva, vam partir de la seguretat per arribar a la salut.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Joaquim Llansó. President. Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, Sr. Iván Arias. Cap d’ Equip Servei de Prevenció. OHL Construcción, Sr. Carlos Lozano. Director enginyeria. ATT Prometal S.L., Sra. Elena Castro.

2Exposició laboral a agents cancerígens

Responsable Àrea Internacional. Full Audit, Sr. Jaume Abat. Inspector de Treball i Seguretat Social, Sr. Manel Tricás. Gerent Servei de Prevenció Zona Est/Catalunya. Acciona Infraestructuras i Sr. Jesús Barceló Fernández. Professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona.

14 de juny de 2016GESTIÓ DE LA DROGODEPENDÈNCIA EN L’ENTORN LABORALEn l’àmbit laboral les repercussions del consum de drogues poden ser molt greus. L’OIT estima que les lesions relacionades amb les drogues i l’alcohol suposen actualment entre un 15 i un 30% del total dels accidents relacionats amb el treball. És a dir, més d’una quarta part del total dels accidents laborals ocorren amb treballadors que es troben sota els efectes de l’alcohol i/o les drogues, causant-los lesions a si mateixos o a uns altres. L’absentisme entre els treballadors consumidors de drogues és de 2 a 3 vegades major i el cost de les baixes per malaltia que generen també és 3 vegades superior respecte a la resta de treballadors.

El propòsit d’aquesta jornada va ser facilitar informació per afrontar el problema de la drogodependència des de l’entorn laboral per garantir la salut del treballador afectat i dels seus companys així com per promocionar entorns de treball saludables que vetllen per la salut dels treballadors més enllà de l’àmbit laboral.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Joan Colom. Subdirector General de Drogodependències. Agència de Salut Pública de Catalunya, Sra. Manuela Brinques.

Directora Tècnica. Full Audit, Sra. Montserrat Gómez. Responsable mèdic / Sra. Silvana Alfaro. Responsable infermeria. Servei Mèdic de la Delegació Catalunya II. Fomento de Construcciones y Contratas S.A., Dra. Marta Espinós. Responsable de Medicina del Treball i Psicosociologia del Servei de Prevenció. Transports Metropolitans de Barcelona i Sr. Narciso Amigó. Cap de Recursos Sanitaris i Prevenció. Port de Barcelona.

28 de juny de 2016JORNADA D’ACTUALITZACIÓ EN SEGURETAT I SALUT: ALTANTOUn bon treball és aquell en el que, no només s’evita que els treballadors emmalalteixin o es lesionin, sinó que optimitzen tots aquells aspectes que potencien que les persones es sentin respectades i valorades i que afavoreixen la col·laboració i la solidaritat d’uns amb els altres.

Les estratègies de gestió centrades en les persones consideren la salut com un element central per aconseguir un bon clima laboral i per assolir els objectius de productivitat. Per això, les empreses de primer nivell s’esforcen per incorporar a les seves estratègies de negoci el valor salut de les persones com un atribut global i tracten d’integrar en una mateixa política de gestió les accions de protecció col·lectiva de la salut i seguretat en el treball amb accions de promoció de la salut en la vida quotidiana, dins i fora de l’àmbit laboral, així com disposar d’una eina de treball que permeti aquesta gestió avançada.

En aquesta jornada es van plantejar algunes de les propostes més innovadores, desenvolupades en diferents països,

1

1Gestió de la drogodependència

en l’entorn laboral

150 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 151

per implementar estratègies empresarials de salut total basades en el lideratge empresarial i la gestió orientada a les persones.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Salvador Carmona. Director. i+3, Sr. Emilio Castejón. Expert en PRL, Sra. Carol Imedio. Directora de RRHH. Olympus, Sra. María José López. Directora de projectes. i+3, Sr. Miquel Mira. Director de Seguretat i Salut. TMB, Sr. Pere Boix. Director científic. i+3, Sr. Pere Plana. Metge del Treball. Grup B:BRAUN, Sr. Diego Castelar. Consultor Senior. Prevencontrol, Sr. Diego López. Gestor de PRL. Aciturri Aeronáutica.

29 de juny de 2016COMPLIANCE I RELACIONS LABORALSDes de l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, introduïda mitjançant la Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, la persona jurídica, incloent tant a entitats mercantils com a organitzacions empresarials, pot ser declarada responsable penalment en cas de comissió d’algun o alguns dels 31 delictes catalogats per la mateixa norma.

La Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, estableix els sistemes de control necessaris que han d’implantar les persones jurídiques a fi de prevenir i/o, si s’escau detectar, identificar les conductes que puguin ser constitutives d’aquests delictes. Així mateix també estableix la forma com ha d’estar prevista la reacció interna davant aquestes conductes.

Tots els col·laboradors de l’empresa, poden ser autors d’aquests comportaments. Conseqüentment, cal inserir aquestes mesures de control a l’ADN de les companyies i les persones són el seu principal destinatari. El rol dels Directors

de Recursos Humans i dels Responsables de Relacions Laborals és clau en aquest procés.

Durant aquesta jornada es van delimitar les obligacions i responsabilitats derivades de la normativa abans esmentada, així com la repercussió que les mateixes tenen en l’àmbit de les relacions laborals, analitzant les qüestions d’estricte índole que, necessàriament, ha de contemplar la implantació del tot Programa de Compliance.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Íñigo Raventós, Associat de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, Sra. Mª Jesús Parra, Sòcia de l’àrea laboral de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira i Jorge Moncús, Associat Senior de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira.

5 de juliol de 2016BENEFICIS DE LA SALUT DIGITAL PER LES EMPRESES SALUDABLESEls treballadors són el major actiu de les empreses, tenint la corporació un impacte directe en l’estat del seu benestar i la relació amb el seu entorn.

Els programes de benestar més exitosos són aquells que combinen, d’una forma humanitzada i experiencial, la ciència, el coneixement, l’apoderament, el gamming i la tecnologia. El principal objectiu és generar un compromís continu del treballador amb si mateix, amb l’empresa i amb el seu entorn, aconseguint resultats de rellevància.

Les plataformes ehealth fan possible aquesta connexió oferint un alt valor afegit a l’empresa i al treballador, podent

2Jornada d’Actualització en Seguretat i Salut: Altanto

realitzar programes globals i deslocalitzats, de forma integral i personalitzada. A més, a l’organització li permet analitzar i sistematitzar diagnòstics de dades agregades, portar un seguiment de diferents segments, tangibilitzar els impactes de les accions proposades, predir comportaments i comunicar informació complexa en temps real, convertint-se en una eina clau per al sistema de gestió com a Empresa Saludable.

El treballador obté una eina que li permet gestionar el seu benestar personal dia a dia amb total privacitat, mitjançant la sincronització de diferents wearables, apps o bàscules. D’aquesta forma pot participar en activitats, reptes o formacions dins de la seva comunitat segons els seus interessos i les seves necessitats, obtenir premis, tenir descomptes exclusius, entre altres avantatges.

En el transcurs de la jornada es van exposar diferents bones pràctiques, nacionals i internacionals, destacant el valor de la inversió, què ha funcionat i què no, en cada cas i la materialització del seu impacte. Persones més compromeses, saludables i felices creen empreses més saludables i rendibles.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Jaume de Montserrat. Subdirector general de Seguretat i Salut Laboral. Institut de Seguretat i Salut Laboral. Generalitat de Catalunya, Sra. Dolors Solé. Cap de la unitat de Medicina del Treball del Centre Nacional de Condicions de Treball (INSHT) i Presidenta de la Xarxa Europea de Promoció de la Salut en el Treball (ENWHP), Sra. Ingrid Vieira. Directora de Marketing. Biwel Salud Empresarial, Sr. Joan Cornet. Director de

mHealth. Mobile World Capital Barcelona, Sr. Julien Venne. Strategic Advisor de European Connected Health. Alliance, Sr. Charles B. Estey. President de la International Association for Worksite Health Promotion (IAWHP), Marc Rodríguez. Key Account Manager.EMEA B2B. Garmin, Sr. Peter Croft. MRA & InMovement. Life Fitness, Sr. Jordi Schlaghecke. Director mèdic. Prevencontrol, Sra. Estel Mallorquí. CEO Biwel Salud Empresarial, Sra. Francisca Arenas. Cap del departament de Prevenció Pròpia. MC Mutual, Sra. Verónica Lorrio. Global Product Manager Smart Health-New loT Solutions. Telefónica i Sr. Francisco Javier Pérez. Responsable Vigilància de la Salut. Nestlé.

5 d’octubre de 2016EL QUE UN FACILITY MANAGER HAURIA DE SABER SOBRE PRLEl Facility Management és una professió centrada en la gestió d’edificis i instal·lacions que ha cobrat una rellevància major en els anys recents. Per al seu correcte desenvolupament, la figura del Facility Manager (FM) haurà d’aplicar un enfocament transversal que abasta des de l’edificació fins a les tecnologies de la informació, passant pel manteniment, la vigilància patrimonial i la seguretat i salut de les persones.

És precisament el camp de la Prevenció de Riscos Laborals (PRL) un dels quals acostumen a suposar un major repte per als FM atès el caràcter obert i interpretable de moltes de les seves disposicions legals. Per tant, és necessari que els FM coneguin una sèrie de conceptes bàsics de PRL per a la bona consecució dels seus objectius.

1

1Beneficis de la salut digital

per les empreses saludables

152 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 153

En aquesta jornada es van presentar les obligacions essencials en matèria de PRL que tot FM hauria de conèixer. També es va parlar sobre la repercussió que les mateixes tenen sobre les instal·lacions i ocupants dels edificis i que, necessàriament, han de formar part de les pràctiques habituals del Facility Management.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Albert Pons. Secretari del Comitè d’Edificis de l’Asociación Española de Mantenimiento, Sr. Iván Sánchez. Responsable d’instal·lacions. SGS Tecnos, Sr. Xavier Poy. OHS specialist & business developer. SGS Tecnos, Sr. Joel Ferrer. Responsable de Riscos Laborals, Plans d’Autoprotecció i Coordinació Empresarial. Banc de Sabadell, Sr. Eugeni Servan. Especialista en CAI. SGS Tecnos, Sr. Ignacio Escandón. Product Manager. SGS Tecnos, Sra. Mónica Fiori. Corporate Health & Safety Manager. GB Foods, Sr. Ignacio Alonso. Director d’oficines. Realia Patrimonio, Sra. Anna Oubiña. Responsable de Desenvolupament de Producte Prevenció Industrial. SGS Tecnos i Sra. Cristina Casanovas. Responsable del Dpt.de PRL. Delegació de Barcelona. SGS Tecnos.

25 d’octubre de 2016LA SEGURETAT EN LES MÀQUINES DE LA FUSTAMalgrat que ja fa temps de l’aparició del Reial Decret 1215/97, de disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització dels equips de treball, les estadístiques sobre accidents de treball, ens posen de manifest, any rere any, que una part de les màquines instal·lades i utilitzades no s’adequa a les exigències.

L’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball va iniciar al 2014 una

col·lecció de guies per a la seguretat de les màquines. En aquesta jornada es va presentar, en col·laboració amb l’Institut d’Estudis de la Seguretat i el Gremi de la Fusta i Moble, la tercera de les guies, específica del sector de la fusta, i a més es va aprofundir en aquesta problemàtica.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Salvador Ordóñez. Coordinador General. Gremi de la Fusta i Moble, Sr. Jordi Martínez. Coordinador en matèria de seguretat i salut laboral de la Direcció General de la Inspecció de Treball de Catalunya, Sr. Josep Maria Nadal. Enginyer Industrial i Sr. Benardo Gutiérrez. Enginyer Tècnic Industrial.

2La seguretat en les màquines de la fusta

556 ASSISTENTS

4,01/5NIVELL DE SATISFACCIÓ

(CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

INVITACIÓ 80% E-mail 6% Pàgina web 3% Pàgina web 9% Altres

MOTIVACIÓ71% Temàtica12% Ponent 11% Entitat organitzadora

RESULTATS JORNADES OFICINA TÈCNICA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

JORNADES TÈCNIQUES

Aquestes jornades tècniques s’han impartit a grups reduïts de responsables de prevenció de riscos laborals, comandaments intermedis i, en general, professionals del sector que vulguin ampliar i aprofundir en aspectes concrets de l’àmbit de la prevenció de riscos laborals. Les jornades desenvolupades durant el 2016 han estat les següents:

30 de març de 2016COM ABORDAR LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL EN EL TREBALL?Els problemes relacionats amb la salut mental dels treballadors representen un important cost per a les empreses. S’estima que a Europa un 25% de les persones experimentarà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida. L’absentisme, la desocupació i les sol·licituds d’incapacitat permanent relacionades amb l’estrès i els problemes de salut mental han anat en augment, així com els costos associats, com a conseqüència principalment de la pèrdua de productivitat de les empreses i als costos derivats de l’atenció a aquestes persones per part dels serveis públics de salut i la protecció social.

A l’economia actual, la salut mental i el benestar dels treballadors és un factor determinant per l’èxit empresarial, i per això les empreses han de prioritzar l’establiment de polítiques per a la prevenció, promoció i retorn al treball, relacionades amb la salut mental.

En aquesta jornada es va parlar d’empreses saludables i de la promoció de la salut i la salut mental en el treball. Així mateix es van presentar bones pràctiques en la promoció de la salut mental en el treball.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Francesc Martí. Tècnic Superior en Ergonomia i psicosociologia aplicada. Departament de desenvolupament de projectes. MC Mutual.

13 D’ABRIL DE 2016MINDFULNESS. EMPRESA SALUDABLE I PRLEl funcionament actual del món fa que la nostra ment estigui exposada de forma constant a una sèrie d’imputs de gran varietat, dels quals no som sempre conscients. El món laboral no és una excepció, sinó tot el contrari. Cada vegada el nivell d’exigència és més alt, la innovació més freqüent, el aprenentatges són constants... i la nostra ment rep tota aquesta informació sense temps de digerir-la i, sovint, sense classificar-la de forma clara. L’ansietat, l’estrès i la depressió són les principals causes d’absentisme laboral. Igualment important, però més difícil de quantificar, és l’absentisme presencial. En aquesta jornada es va explicar com aplicar el Mindfulness a la prevenció de riscos laborals.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Montse Rodrigues. Mindfuldness Trainer. Psicòloga: experta en direcció i desenvolupament de persones i equips. Màster en Neurologia Emocional.

1

1Minfulness: empresa

saludable i PRL

154 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 155

2

20 d’abril de 2016BIOMECÀNICA PER A TÈCNICS DE PRLEn aquesta jornada es van explicar els conceptes biomecànics relacionats amb els moviments articulars i la fisiologia de l’esforç muscular per realitzar avaluacions de riscos ergonòmics més precises o per disposar de més informació en el cas de reincorporació o adaptació a llocs per treballadors amb alguna limitació funcional. També es va revisar la relació clinico-biomecànica de les LME habituals i es van donar a conèixer criteris d’identificació del risc ergonòmic extrets d’estudis biomecànics que ajuden als tècnics a saber detectar situacions de treball que poden ser lesives.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Elena Caballero. Diplomada en Terapia Ocupacional. Tècnica Superior en Ergonomia i Psicosociologia Aplicada del Departament de desenvolupament de projectes de MC Mutual.

27 d’abril de 2016PERCEPCIÓ DEL RISC PER MILLORAR LA PREVENCIÓEs pot afirmar que existeix una relació directa entre percepció del risc i la materialització del risc. Quan el risc es converteix en un aspecte quotidià de l’activitat laboral, la percepció que es té del mateix no s’ajusta a la realitat i a més està demostrat que en la majoria de les ocasions és l’ésser humà el responsable dels accidents. Per tot això, en aquesta jornada es va abordar la millora de la percepció del risc laboral per prevenir els accidents.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Mónica Seara. Directora de Humanas Salud Organizacional. Enginyera agrícola. Tècnic Superior PRL. Màster en Desenvolupament personal i Lideratge. Màster en Direcció de RRHH.

04 de maig de 2016EXERCICI LABORAL: SOLUCIÓ ALS TME EN L’EMPRESAEls trastorns múscul-esquelètics representen a Espanya més del 82% de les baixes laborals entre els 44 i 55 anys. El major factor de risc d’aquests és la falta d’exercici físic, seguit de mantenir postures estàtiques i forçades, realitzar moviments repetitius i aplicar forces intenses i repetitives.

Per aquest motiu en el transcurs d’aquesta jornada es va presentar l’exercici laboral com una eina per obtenir un impacte a triple nivell: en la salut del treballador, en la millora dels indicadors de prevenció i un ’estalvi econòmic per l’empresa. A més també es van presentar dos estudis pioners i reals en empreses obtenint un ROI.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Estel Mallorquí, directora de Biwel Salut Empresarial, Sr. Miquel Vilar, coordinador de projectes de Biwel Salut Empresarial, Sra. Gemma Vallés, Cap de PRL i Medi ambient de Kern Pharma i Sr. Jordi Costa, tècnic del Servei de Prevenció Mancomunat de Mutua de Terrassa.

2Percepció del risc per millorar la prevenció

2

18 de maig de 2016ANÀLISI D’ACCIDENTS DE TREBALLEn aquesta jornada es van mostrar diferents metodologies de treball tant per obtenir informació fidedigna i veraç de l’accidentabilitat, com de les causes dels accidents.

També es van definir conceptes relacionats amb els accidents; establir criteris sobre qui hauria de realitzar l’anàlisi dels accidents; exposar diferents eines d’explotació de la informació relativa a l’accidentabilitat; mostrar diferents eines, models i mètodes per analitzar els accidents; enumerar els criteris mínims per l’elaboració de l’informe d’anàlisi dels accidents.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Antonio M. Alfonso, Enginyer tècnic industrial i Tècnic Superior de PRL.

01 de juny de 2016AVALUACIÓ I GESTIÓ DELS RISCOS PSICOSOCIALS A LES PIMESEn el transcurs d’aquesta jornada es va facilitar informació per conèixer i solucionar les dificultats de l’avaluació de riscos psicosocials a les pimes; adaptar metodologies i procediments d’avaluació a la pime; conèixer les guies de l’ITSS en referència a l’avaluació de riscos psicosocials a la pime.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Diego Gracia, Director de Psicopreven, Psicòleg industrial i Tècnic Superior de PRL.

09 de juny de 2016FITXES DE DADES DE SEGURETATL’extensió i complexitat de la informació que contenen les Fitxes de Dades de Seguretat de certes substàncies i mescles químiques ha motivat la necessitat de que moltes empreses es plantegin resumir-les per fer-les fàcilment comprensibles als treballadors i usuaris.

En aquesta jornada es va donar a conèixer l’eina informàtica “FDS Resumides”, elaborada per l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment del Treball, mitjançant la qual es facilita la confecció de fitxes de dades de seguretat adreçades al treballador i contenint la informació concisa i necessària per la manipulació i utilització de productes químics amb seguretat.

La jornada va ser eminentment pràctica i els assistents van confeccionar FDS mitjançant l’aplicació informàtica.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Jordi Rabassó, Enginyer Industrial i Tècnic Superior de PRL i el Sr. Pere Oleart, Llicenciat en Ciències Químiques i Tècnic Superior en PRL.

1

1Avaluació i gestió dels riscos

psicosocials a les pimes

156 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 157

3

16 de juny de 2016UNA EINA EN RISCOS PSICOSOCIALS: LA MEDIACIÓ DE CONFLICTES

Durant aquesta jornada es van donar a conèixer les tècniques de prevenció i mediació dels conflictes en les empreses en el context de la Psicosociologia Aplicada.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Marc Sorribas, Soci de Qualit Advocats i Mediadors, Pedagog, Tècnic Superior de PRL, expert en Psicosociologia Aplicadas i mediador.

6 i 7 de juliol de 2016METODOLOGIES QUANTITATIVES D’AVALUACIÓ PSICOSOCIAL. FPSICO 3.1 I ISTAS21En aquesta jornada es va oferir una visió amplia sobre el procés d’avaluació psicosocial a l’empresa, la contextualització de la utilització del qüestionari com a tècnica quantitativa per a la recollida de dades i es van facilitar coneixements específics sobre l’ús de dos de les principals metodologies utilitzades a l’actualitat: FPSICO 3.1 i CoPsoQ-Istas21.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Maria Terré, Llicenciada en Psicologia, Tècnic Superior de PRL, Mediadora i Responsable Psicosociologia al Gabinet GO.

13 de juliol de 2016RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES QUE INTERVENEN EN PRL. TÈCNICS I SANITARIS VS. LÍNIA JERÀRQUICA EMPRESARIAL.

En aquesta jornada es va abordar la responsabilitat penal en PRL des d’una perspectiva pràctica, amb comentaris de casos reals i sentències, i valorant especialment les conseqüències en l’esfera personal dels intervinents, ja sigui com integrants de la modalitat preventiva o com comandaments amb persones a càrrec.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Andreu Sánchez, Advocat i responsable de l’Assessoria jurídica d’ASPY Prevenció.

14 de setembre de 2016ISO 45001Fins ara els Sistemes de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball no disposaven d’una norma ISO equivalent a les existents pels sistemes de gestió de la qualitat i medi ambient. Per esmenar aquesta mancança va crear l’estàndard OHSAS 18001. Però les xifres de l’any 2013 mostren que hi ha 40 versions internacionals adaptades per diferents països i prop de 90.000 certificats a tot el món que s’han emès a 127 països.

La necessitat d’harmonitzar els sistemes de Seguretat i Salut utilitzant una norma internacional comuna i integrable amb altres normes ISO ha propiciat l’aparició de l’ISO 45001 encara pendent d’aprovació, però que es perfila com la futura norma de referència.

2Una eina en riscos psicosocials: la mediació de conflictes

3ISO 45001

En aquesta jornada es va donar a conèixer aquesta norma per afavorir la seva implantació, així com les seves similituds i diferències respecte a OSHAS 18001 i com abordar la transició entre ambdues.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Manuela Brinques, Directora tècnica de Full Audit, Llicenciada en Ciències Químiques i Tècnic Superior PRL.

21 de setembre de 2016INTEGRACIÓ DE LA PRL EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ SENSE PROJECTEEn el transcurs d’aquesta jornada es van explicar els conceptes i la metodologia de treball necessària per poder efectuar amb efectivitat la integració de la prevenció en les obres de construcció sense projecte. Es va facilitar informació que complementa les guies tècniques editades amb unes orientacions relatives a la integració de la PRL en el procés constructiu i facilitar la identificació de les actuacions i obligacions, així com la seqüència de passos a seguir per gestionar la seguretat i salut en el procés constructiu des del seu inici fins a la finalització.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Natalia Crespo, Arquitecte tècnic i Coordinadora de Seguretat i Salut a SGS Tecnos i la Sra. Victoria Piera, Consultora tècnica de l’Àrea de Seguretat i Salut del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona.

04 d’octubre de 2016SEGURETAT EN INSTAL·LACIONS I PROCESSOS D’EMMAGATZEMATGE LOGÍSTICSEn aquesta jornada es va analitzar la normativa tècnica sobre els riscos derivats dels equips de treball i operacions en els centres logístics; abordar aspectes relatius als palets de mercaderies, validació tècnica de les estanteries, molls de càrrega, seguretat dels cavallets d’emmagatzematge i les àrees de càrrega de bateries; orientar en la gestió i seguretat relacionades amb els equips robotitzats i estanteries mòbils; proporcionar criteris per elaborar i realitzar un pla d’emmagatzematge de materials.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Ramón Rodríguez, Enginyer tècnic industrial i Tècnic en Prevenció de Riscos Laborals.

18 d’octubre de 2016LA PROMOCIÓ DE LA SALUT EN LES EMPRESES DES D’UNA VISIÓ INNOVADORA I INTEGRADORADurant aquesta jornada es va donar a conèixer un mètode transversal en la implantació de programes de promoció de la salut en el treball, elaborat conjuntament amb les polítiques de prevenció i recursos humans i seguint un sistema de gestió de salut integral en les empreses. I alhora, com aquestes noves polítiques es podrien integrar com eines online (eHealth) de forma interdepartamental i com estratègia empresarial.

Vam comptar amb la participació de: Sra. Estel Mallorquí, Fundadora i CEO de Biwel Salut Empresarial.

1

1Seguretat en instal·lacions

i processos d’emmagatzematge logístics

158 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 159

08 de novembre de 2016CRITERIS D’ACCEPTABILITAT DE L’EXPOSICIÓ A AGENTS QUÍMICS PERILLOSOS. ANÀLISI DEL PROJECTE DE NORMA UNE-EN 689 REVISADAEn aquesta jornada es van proporcionar eines preventives als tècnics de prevenció en higiene industrial per poder avaluar i gestionar l’exposició a agents químics perillosos. La jornada es va centrar en l’estratègia marcada a l’esborrany de l’actualització de la norma UNE-EN 689 “Workplace exposure –Measurement of exposure by inhalation to chemical agents- Strategy for testing compliance with occupational exposure limit values”.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Ramon Pou, Llicenciat en Ciències Químiques i Tècnic Superior en PRL i el Sr. Pere Oleart, Llicenciat en Ciències Químiques i Tècnic Superior en PRL.

30 de novembre de 2016LA PRL I LA SEVA INCIDÈNCIA EN LA RELACIÓ LABORAL. INEPTITUD SOBREVINGUDA I OBLIGACIÓ DE L’EXAMEN DE SALUTEn aquesta jornada es van abordar aspectes conflictius per empresaris, treballadors i serveis de prevenció en l’aplicació de la LPRL: qualificacions d’aptitud des de la perspectiva de l’adaptació del lloc de treball o de l’acomiadament per ineptitud sobrevinguda; conseqüències de l’incompliment de les obligacions preventives per part dels treballadors des de les implicacions de la tolerància empresarial a l’exercici de la

potestat disciplinària; el caràcter voluntari o obligatori de l’examen de salut; garanties laborals dels tècnics i sanitaris com a membres de la modalitat preventiva interna de l’empresa.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Andreu Sánchez, Advocat i responsable d’Assessoria Jurídica a ASPY Prevenció.

2La PRL i la seva incidència en la relació laboral. Ineptitud sobrevinguda i obligació de l’examen de salut

2

RESULTATS JORNADES TÈCNIQUES

325 ASSISTENTS

INVITACIÓ74% E-mail 16% Pàgina web 5% Xarxes socials 6% Altres

MOTIVACIÓ 86% Temàtica 7% Ponent 5% Entitat organitzadora 2% Altres

4,81/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

21

DEBATS PRL

Els debats de PRL s’organitzen amb l’objectiu d’aprofundir, mitjançant el debat, en temàtiques específiques de Prevenció de Riscos Laborals. Els Debats de PRL desenvolupats durant el 2016 han estat els següents.

24 de febrer de 2016ELS REPTES DE LES EMPRESES EN LA GESTIÓ DE LES EMERGÈNCIES PER FENÒMENS PERILLOSOSEn el transcurs d’aquesta sessió es va debatre i aprofundir sobre les possibles accions que poden i haurien d’emprendre els titulars de les empreses a fi de reduir la vulnerabilitat i aug-mentar la resiliència de les seves organitzacions davant fenòmens perillosos (interns i externs). Partint de les mesures mínimes d’autoprotec-ció exigides legalment a les organitzacions, la transversalitat de les possibilitats obre un ampli horitzó d’implantació i integració d’accions.Vam comptar amb la participació de: Sr. Xavier Cerdà, Enginyer industrial i Tècnic Superior de PRL.

11 de maig de 2016LA PREVISIÓ I LA GESTIÓ DE LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS EN EDIFICIS UNIVERSITARISEn aquesta sessió es va debatre sobre els plantejaments previs, protocols i mecanismes tècnics que s’utilitzen com a eina de gestió amb l’objectiu de prevenir, dotar i incorporar les mesures concretes en l’àmbit de l’arquitectura i les instal·lacions dels edificis universitaris administratius, docents, de recerca, etc. envers la prevenció de riscos laborals en els llocs de

treball. Es va presentar la metodologia i la dinà-mica de treball que s’aplica en les gestions de la Universitat Autònoma de Barcelona.Vam comptar amb la participació de: Sr. Josep Boldú, Cap de la Unitat d’Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Autònoma de Barcelona.

22 de setembre de 2016ENFOCAMENT CAP A LA UTILITAT DE LES AUDITORIES DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALSEn aquesta sessió es va debatre sobre com s’han de realitzar les auditories de PRL perquè resultin d’utilitat per a l’empresa que encarrega la seva realització. Quin enfocament se li ha de donar i com presentar els resultats per atreure l’atenció de l’alta Direcció. No es tracta sola-ment de veure si es compleix o no amb el que estableix la normativa de PRL, l’alta Direcció necessita tenir uns inputs que li ajudin a posici-onar a la seva empresa en relació amb els altres, saber on estan, què és el que fan especialment bé, quines són les seves principals febleses i què han de fer per millorar.

Vam comptar amb la participació de: Sr. Josep Mª Riviera, Soci i Director d’AUDELCO, Enginyer industrial especialitzat en química, Tècnic superior de PRL i Diplomat en enginyeria ambiental.

1La previsió i la gestió de la prevenció de riscos laborals en edificis universitaris

2Enfocament cap a la utilitat de les auditories de prevenció de riscos laborals

160 | DEBAT I CONEIXEMENT

* No s’han realitzat enquestes.

RESULTATS FOMENT INTERNACIONAL*

1.541 ASSISTENTS

MEMÒRIA 2016 | 161

3Oportunitats de negoci associades a la Compra Pública Innovadora

INNOVACIÓ COMPETITIVA

En el 2016 s’ha imposat una major selecció temàtica en els temes tractats amb una reducció del nombre d’assistents totals però més apropats a l’àmbit directiu de les empreses. S’ha reduït el nombre d’activitats genèriques i divulgatives d’aforament majoritari amb l’objectiu d’arribar més al personal directiu en els àmbits de les TIC, digitalització i indústria 4.0, així com els nostres habituals assistents a temes de R+D+i, finançament i projectes europeus.

25 de gener de 2016OPORTUNITATS DE NEGOCI ASSOCIADES A LA COMPRA PÚBLICA INNOVADORALa sessió presentada va informar a les empreses de com accedir a aquestes oportunitats de negoci especialment amb la contractació amb les Administracions Públiques i els projectes per a licitacions europees. Les associacions empresarials juguen un gran paper dinamitzador per encaixar les necessitats públiques amb les empreses.

Cal destacar la intervenció de CDTI en aquesta presentació.

4 de maig de 2016CONNEXIÓ DE TALENT AMB LA INNOVACIÓ EMPRESARIALL’objectiu d’aquesta jornada era d’informar del projecte TALENTFP, una iniciativa que vol apropar el talent dels estudiants de formació professional, a la realitat de les empreses.Aquesta iniciativa, que van presentar

el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’empresa TELANTO, mitjançant InnovaFP es basa en la resolució de reptes que proposen les empreses, que podran, no només tenir solucions als reptes llançats, sinó també detectar el talent dels millors estudiants, per tal de poder-los tenir en compte en els seus processos de selecció.

12 de maig de 2016INCENTIUS FISCALS PER A LA R+D+I EN TIC: ESTAT ACTUAL I OPORTUNITATS. EL CAS ESPECIAL DEL SOFTWARE.Jornada coorganitzada per Ametic i F.Iniciativas. Una nova versió sobre els Incentius Fiscals a la R+D+i, centrat principalment en el sector TIC i en la nova qualificació del software com R+D des de la perspectiva fiscal i de l’Impost de Societats.

19 de maig de 2016ELABORACIÓ DE PROJECTES EUROPEUS EN EL MARC D’HORIZON 2020L’objectiu d’aquest curs era dotar els assistents d’un coneixement pràctic de gran valor afegit diferenciant-se d’altres recursos sobre H2020 ja que es pretenia transmetre no només la informació oficial i teòrica sobre els programes i els seu funcionament, sinó també la informació que no està escrita, com per exemple les dificultats practiques que es pot esperar de cadascun dels programes, exemples reals de preparació de propostes, elaboració de pressupostos, etc.

3

26 de maig de 2016DRONS: SITUACIÓ ACTUAL I PERSPECTIVES D’APLICACIÓ EN LES EMPRESESEls drons, barreja creativa de hardware, software i tecnologies diverses, han passat de ser uns dispositius coneguts només per especialistes en defensa, a inundar els mitjans amb notícies de noves aplicacions en camps tan distants com el sector audiovisual, l’agricultura o el manteniment entre moltes altres. Al seu voltant està emergint un nou sector d’activitat econòmica amb un gran impacte tant en la indústria com en els serveis, permetent incrementar l’eficàcia i eficiència en activitats ja existents, i possibilitant l’aparició d’altres de nou encuny, abans impensables... i és només el principi!

En aquesta jornada ens vàrem aproximar d’una forma polièdrica a aquest sector emergent, a partir de la visió de constructors, prestadors de serveis específics amb drons, empreses que utilitzen els drons en les seves activitats, experts legals i creadors de talent, i, finalment, es va debatre sobre el seu potencial per generar nous negocis i incrementar la competitivitat del nostre teixit empresarial.

Durant la jornada vàrem comptar amb la col·laboració de la Secretaria per a la Governança de les TIC, de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Politècnica de Catalunya.

8 de juny de 2016LA NOVA LLEI DE PATENTS ESPANYOLA, ELS CANVIS A LA NORMATIVA EUROPEA I EL SEU ENCAIX EN L’ESTRATÈGIA DE PROTECCIÓ INTERNACIONAL DE LA INNOVACIÓ EMPRESARIALL’any 2017 entrarà en vigor una nova Llei de Patents espanyola que introdueix importants canvis per a les empreses, i alhora, entrarà en vigor un nou sistema europeu nomenat patent europea amb efecte unitari, així com un nou tractat europeu per dilucidar els litigis sobre patents, a través del Tribunal Unificat de Patents.

Cap empresa, sense excepció, pot ignorar el sistema de patents, ja sigui perquè ha de protegir les seves innovacions a través de patents pròpies, o perquè les activitats que desenvolupa poden ser objecte d’infracció de patents de tercers, i en la majoria dels casos per ambdues raons.

En aquesta Jornada, que es va organitzar amb la col·laboració de Duran-Corretjer, es va explicar des del punt de vista empresarial, quins aspectes d’aquestes noves normatives cal tenir en compte i quines mesures i estratègies han d’adoptar les empreses.

22 de juny de 2016¿COM ES GOVERNEN LES CIUTATS?Olga Gil ens va presentar el seu llibre “¿Cómo se gobiernan las ciudades?”. Ciutats intel·ligents. Casos comparats: Shanghai, Iskandar, ciutats de Japó, Nova York, Àmsterdam, Màlaga, Santander i Tarragona.

1

1Drons: Situació actual i

perspectives d’aplicació en les empreses

162 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 163

3

2¿Com es governen les ciutats?

3Aplicació del Reglament de Seguretat per Instal·lacions Frigorífiques a Catalunya

En el segle XXI vivim els nous reptes demogràfics, econòmics, de sostenibilitat i representativitat. En anys recents, equips de govern locals en diferents latituds geogràfiques busquen resposta a aquests reptes a través de plans que anomenen “de ciutat intel·ligent”. El resultat és sempre un canvi en la governança de les ciutats a través de models experimentals, en els que existeix un grau important de difusió de la innovació efectiu o en potència, i un nombre destacat de diferències.

9 de novembre de 2016APLICACIÓ DEL REGLAMENT DE SEGURETAT PER INSTAL·LACIONS FRIGORÍFIQUES A CATALUNYA El Reglament de Seguretat per Instal·lacions Frigorífiques RD 138 va entrar en vigor l’any 2011, establint les condicions que han de complir les instal·lacions frigorífiques per garantir la seguretat de les persones i bens materials així com la protecció del medi ambient.

L’objectiu d’aquesta sessió era fer una anàlisi de l’aplicació d’aquesta normativa i la seva progressiva adaptació a la regulació europea.

Aquesta jornada, organitzada en col·laboració amb la Taula Consultiva d’Instal·lacions Frigorífiques, volia incidir en la conscienciació de bones pràctiques en aquesta matèria per part de les empreses afectades.

22 de novembre de 2016GOOGLE ENS EXPLICA COM LIDERAR EL MERCATTotes les organitzacions s’enfronten a un repte digital imminent, sent conscients d’aquest desafiament, es va organitzar una jornada on ponents especialitzats de Google van explicar com liderar el mercat amb els darrers progressos en Google Cloud, així com una necessària cultura de la innovació per afrontar amb èxit el repte digital i quines eines i dispositius tenim al nostre abast per connectar i interactuar.

RESULTATS INNOVACIÓ COMPETITIVA

230 ASSISTENTS

67% ASSISTENTS TREBALLA EN L’ÀMBIT DE LES RELACIONS LABORALS

PERFIL ASSISTENT 36% Director 31% Tècnic PRL 14% Consultor 3% Estudiant 13% Altres

INVITACIÓ 57% E-mail 24% Empresa 14% Amics o coneguts 4% Xarxes socials 1% Altres

4/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

MOTIVACIÓ75% Temàtica 14% Ponent 1% Empresa de la que es tractava 10% Relacions professionals

II INDUSTRIAL MEETING

28 de novembre de 2016Foment del Treball va celebrar el passat 28 de novembre de 2016 el seu segon Industrial Meeting durant una jornada de treball multidisciplinar sota el títol ‘La indústria del futur Estratègies, reptes i oportunitats de la Indústria 4.0’.

Alemanya va posar la primera pedra al que s’ha denominat la ‘Indústria 4.0’, un nou sistema de producció basat en fàbriques connectades que actuen de manera autònoma i flexible.

Ja es disposa de les tecnologies necessàries per fer-la possible: Internet de les Coses, impressió 3D, fabricació additiva, robòtica, sensorització, realitat virtual i augmentada, o Big Data. Però encara queden els reptes d’integrar-les de forma intel·ligent en els processos industrials i adaptar la regulació a la nova conjuntura, al temps que es resolen nous problemes com la ciberseguretat o el desajust en la formació dels directius.

Aquesta trobada va reunir als principals actors protagonistes d’aquest procés dinàmic d’adaptació, per tal que ens desvetllin les estratègies i polítiques previstes per fer front a la indústria del futur, així com la situació actual del sector a nivell internacional. D’altra banda, es va comptar amb la participació d’empreses i professionals que van il·lustrar aquestes innovacions amb exemples pràctics per aproximar els mecanismes i les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies.

L’acte va ser inaugurat pel president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, el president de la Comissió d’Indústria de la patronal, Josep Lluís Cabestany, i el Conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que han assenyalat el que consideren punts clau per a l’adaptació de la indústria catalana a les noves realitats, com ara la digitalització, la formació o la internacionalització.

A continuació, es van organitzar les següents ponències temàtiques:

INTERNACIONAL – ENFOCAMENT ALEMANYA I FRANÇALa sessió va comptar amb la participació de:

Sr. Joan Roget, vicepresident de Foment del Treball. Director General, Panreac Química.

Sr. Thibaut Bidet-Mayer, Responsable Recerca Plataform La Fabrique de l’Industrie.

ESTRATÈGIA INDUSTRIAL I INNOVACIÓLa sessió va comptar amb la participació de:

Sr. Mario Buisán Garcia, Director General de Industria y de la Pyme. Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.

Sra. Mariona Sanz, Directora Unitat d’Innovació Empresarial d’ACCIÓ.

1

1II Industrial Meeting

164 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 165

UN RECORREGUT PER LES TECNOLOGIES FACILITADORES. IMAGINEM UNA FÀBRICA INTEL·LIGENTLa sessió va comptar amb la participació de:

Sr. Xavier Ayneto i Sr. Xavier Gallardo, CEO i Coordinador d’Ideas2Value.

Fabricació additiva, robòtica, sensòrica, IoT, realitat virtual i augmentada, Big Data, entre d’altres.

AVENÇOS CAP A LA INDÚSTRIA 4.0La sessió va comptar amb la participació de:

Sr. Albert Giralt, AVINENT.

Sr. Adam Giralt, QUALITY EXPRESSO.

Sr. Xavier Conesa, VISYON 360º

CONFERENCIA INSPIRADORA LA 4ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: CONQUERIR EL FUTURLa sessió va comptar amb la participació de:

Sr. Marc Vidal, Expert en transformació i estratègia digital, analista econòmic, inversor tecnològic.

CLOENDA Sr. Ernest Quingles, President Comissió

d’Innovació, CEO d’EPSON França, Espanyai Portugal

RESULTATS II INDUSTRIAL MEETING

116 ASSISTENTS

50% ASSISTENTS TREBALLA EN L’ÀMBIT DE L’ENERGIA

PERFIL ASSISTENT42% Director 9% Tècnic 27% Empresari 21% Altres

INVITACIÓ62% E-mail 11% Empresa 16% Xarxes socials 5% Amics o coneguts 5% Altres

MOTIVACIÓ68% Temàtica 3% Sessió temàtica 20% Empresa de què es tractava 5% Relacions professionals

4,09/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

ALTRES JORNADES

15 de gener de 2016LEGISLACIÓ CONCURSAL: ASPECTES RELLEVANTS DESPRÈS DE LES REFORMES OPERADES EN 2014 Després de les últimes modificacions en la legislació concursal vigent, principalment introduïdes per mitjà del RD Llei 11/2014, de 5 de setembre i per la Llei 17/2014, de 30 de setembre, per la qual s’adopten mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració de deute empresarial, la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment del Treball ha considerat convenient organitzar un desdejuni-col·loqui en format reduït amb D. Luis Rodríguez Vega, Magistrat del Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona, qui realitzarà una ponència a fi de contrastar opinions sobre les garanties personals, les dificultats per aconseguir un conveni en el procediment concursal, la venda d’unitats productives, el fresh start i la posició dels creditors públics, entre altres temes relacionats. Posteriorment, a la seva intervenció, es va dur a terme un col·loqui amb els assistents.

3 de març de 2016PERSPECTIVES ECONÒMIQUES DE CATALUNYA I ESPANYAConferència organitzada per el Círculo Empresarial Japón

4 d’abril de 2016RESPONSABILITAT PENAL DE LES EMPRESES I ALTRES ENTITATSLes empreses i altres entitats jurídiques han de prestar especial atenció a la Responsabilitat penal de les persones jurídiques. El passat 22 de gener, la Fiscalia General de l’Estat va emetre la Circular 1/2016 en relació a aquest tipus de responsabilitat, que tracta dels models de prevenció i, el que és més destacable, parla d’un règim especial per a les persones jurídiques de petites dimensions.

Els “corporate compliance programs” no tenen per objecte evitar la sanció penal, que també, sinó el promoure una autèntica cultura ètica empresarial. La Jornada estava dirigida al conjunt d’empreses, pensant especialment, en les petites i mitjanes empreses i en entitats del tercer sector social, associacions, fundacions, organitzacions empresarials, entre altres, i tot això des d’una perspectiva, eminentment pràctica.

En aquesta sessió vàrem comptar amb José Mª Romero de Tejada - Fiscal Superior de Cataluña; Alain Casanovas Ysla- Soci i responsable dels serveis Compliance de KPMG Abogados ; Carlos Ayuso Salinas- Director Auditoria Interna, Compliance i Control Intern de Gas Natural Fenosa; Pedro Soriano Mendiara- Responsable Àrea de Compliance Oficina Barcelona de Ramón y Cajal Abogados i Joan Díaz José- Director General de JDA Serveis Professionals y President de la Unió Empresarial Intersectorial-Cercle d’Empresaris.

1

1Perspectives econòmiques de Catalunya i Espanya. Conferència organitzada per el Círculo Empresarial Japón

166 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 167

2Responsabilitat penal de les empreses i altres entitats

27 de maig de 2016NOVES FÓRMULES DE TRANSFERÈNCIA DEL RISC DE CRÈDIT I EINES PER A CAPTAR CLIENTS SOLVENTS L’assegurança de crèdit a l’exportació és una eina clau per a les empreses exportadores o inversores que minimitza els riscos de les operacions comercials en l’exterior. És indubtable que aquest tipus de cobertura sol ser més que recomanable en les operacions que es vagin a realitzar fora del nostre territori atès que proporciona a les empreses informació sobre els seus clients actuals i potencials, protecció enfront del risc d’impagament de les seves vendes a crèdit i, en cas necessari, el servei de recobrament d’aquests impagaments.

En aquesta jornada es van presentar la nova gamma d’eines integrals i flexibles que ofereix el mercat per seleccionar compradors solvents, mitigar els riscos comercials o polítics i detectar les destinacions que presenten majors oportunitats. Solucions configurables segons els veritables requeriments de cada empresa.

Vam comptar amb Juan Ignacio Nicolau, Director General de Willis Towers Watson; Joan Rabella, Director de Seguros de Crédito de Willis Towers Watson;Joaquim Montsant, Director Territorial Est de CESCE; Jordi Clavell, Director Financer de Mat Holding i Joan Esquerda, Director Financer de Rodi Motor Services.

6 de junio de 2016BUSINESS TRAVEL 2016. CONSELLS I REFLEXIONS PER A EMPRESES VIATGERESLa creixent internacionalització de les empreses ha incrementat el volum de viatges de negoci, afavorint el creixement de l’economia del nostre país però, al seu torn, propiciant l’augment de la inversió en viatges que s’ha convertit en la tercera partida de despeses de les nostres societats i corporacions.

La sessió estava orientada a la transferència de coneixement teòric i pràctic per al desenvolupament de polítiques de viatge eficients, a partir de la revisió de les regles i mètriques bàsiques perquè les empreses optimitzin el compte dels viatges de negoci i multipliquin el rendiment dels executius viatgers.

Vàrem comptar amb les ponències de Marcel Forns, Director General de Gebta; Àngel Moreno, Director Comercial per a Cataluña de Viajes 2000 i Sra. Alicia Estrada, Directora de Màrqueting i Innovació de Gebta.

2

7 de junio de 2016MANIFEST “PER L’OCUPACIÓ CAL REACTIVAR LA CONSTRUCCIÓ”La principal qüestió de la nostra economia és l’elevada taxa d’atur que pateix, la qual no es pot explicar sense comprendre l’impacte que sobre l’ocupació té el sector de la construcció, ja sigui de forma directa o indirectament sobre la resta de sectors, donat el seu efecte d’arrossegament. Quasi bé la meitat dels aturats totals de la nostra economia provenen de la construcció, al que cal afegir els induïts als altres sectors econòmics. Per tant, sense la revifalla d’aquest sector es farà impossible poder redreçar la xacra que suposa l’atur al nostre país. En aquest sentit, s’ha considerat adient exposar aquesta situació mitjançant el manifest que es presenta, per tal de engegar mesures en aquesta direcció.

Vam comptar amb Joaquim Gay de Montellà, President – Foment del Treball Nacional; Sr. José Antonio Pasadas, Secretari de Polítiques Sectorials de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT); Sr. José Cachinero, Secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de Comissions Obreres de Catalunya (CC.OO.); Sr. Joaquim LLansó, President de la Comissió d’Infraestructures de Foment del Treball.

15 de setembre de 2016LLEIS DE TRANSPARÈNCIA DE L’ESTAT I DE CATALUNYA: OBLIGACIONS PER A EMPRESES I ORGANITZACIONS EMPRESARIALSLa Llei 19/2013 i la Llei 19/2014 del Parlament de Catalunya contenen regulacions de les obligacions de transparència d’empreses i entitats jurídiques noves en el nostre ordenament jurídic. Principalment per aquest motiu, la seva aplicació comporta fins ara moltes incerteses que es deriven de la mateixa regulació i les diverses interpretacions que les administracions en fan.

Aquesta sessió van aportar informació i criteris jurídics per tal de facilitar el compliment de la nova legislació, tot obrint un debat sobre les problemàtiques concretes que es presenten amb les intervencions de Joaquín Tornos, Catedràtic de Dret Administratiu de la UB i advocat. President de la Comissió Jurídica de Foment; Valentí Pich, President del Consejo General de Economistes i President de la Comissió d’Economia i Fiscalitat de Foment; Rafael Entrena, Llicenciat en Dret per la UB i advocat i José Ma. Campos, Director de régimen interno y legal de la CEOE.

1

1La resolució de conflictes fora dels tribunals. Algunes experiències

168 | DEBAT I CONEIXEMENT

2

MEMÒRIA 2016 | 169

3 d’octubre de 2016LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES FORA DELS TRIBUNALS. ALGUNES EXPERIÈNCIESEl sistema judicial de resolució de conflictes és una garantia irrenunciable que té empara constitucional. Però aquesta garantia pot complementar-se amb vies prèvies de naturalesa alternativa a les formes judicials, que poden oferir a les parts en conflicte un mitjà més àgil i eficient per resoldre el litigi. L’activitat econòmica pot beneficiar-se de l’existència d’aquestes vies alternatives, ja que una ràpida solució del litigi suposa en tot cas reduir costos i poder assumir noves activitats. La via judicial no sempre és la més adequada i per això no ha de ser l’única. En els últims anys s’ha anat estenent el recurs a fórmules alternatives de resolució de recursos en diversos àmbits de les relacions socials i econòmiques. L’objectiu d’aquesta Jornada va ser donar compte d’aquestes experiències en el món empresarial, exposant el recurs a les vies alternatives en diversos àmbits de l’activitat empresarial.

Vàrem comptar amb Rafael Espino,President del Tribunal Arbitral de Barcelona; Francisco Tusquets Trías de Bes, Professor Titular de Dret Mercantil UB i Advocat; José Manuel Calavia, Catedràtic de Dret Mercantil UB i Advocat; Immaculada Barral, Professora Titular de Dret Civil. Acreditada Catedràtica UB; Sr. Joaquín Tornos, Catedràtic de Dret

Administratiu de la UB i advocat; José Luis Salido, Professor Titular de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UB i advocat i Diego Dueñas, Notari.

RESULTATS ALTRES JORNADES

210 ASSISTENTS

INVITACIÓ 62% E-mail 20% Pàgina web 1% Amics o coneguts 14% Xarxes socials 4% Altres

MOTIVACIÓ 79% Temàtica 3% Ponent 63% Empresa de la que es tractava 3% Relacions professionals

4,12/5NIVELL DE SATISFACCIÓ (CONTINGUT, PONÈNCIES I APLICABILITAT A L’EMPRESA)

CRÈDITS FOTOGRAFIES 2016

© Job Vermeulen (Foment del Treball)

© Lluís Pecoustán (Foment del Treball)

© Foment del Treball Nacional

© David Mudarra (CEOE)

© CEOE

© BusinessEurope

© Toda&Nel·lo Abogados

© CTESC

© UB

© Jordi Bedmar (Generalitat de Catalunya)

© Rubèn Moreno (Generalitat de Catalunya)

© Fundació Bertelsmann

Via Laietana, 32 · 08003 Barcelona · Tel +34 93 484 12 00 · Fax +34 93 484 12 30 · foment@foment.com · www.foment.com