reglament smack ball

8/8/2019 Reglament Smack Ball

1/32

REGLA 1.................... EL JOC

Art. 1.......... Definicions

1.1.Lsmack-ballLsmack-ball s un esport collectiu jugat per dos equips de 6 jugadors (5+1). Lobjectiu de

cada equip s aconseguir marcar ms gols que el rival, marcant tu o impedint que el rival

ho aconsegueixi.

1.2.Porteria prpia/contrariaLa porteria que ataca un equip s la del rival i la que defensa, la seva.

1.3.Guanyador dun partitEl guanyador ser lequip que al finalitzat el temps hagi aconseguit ms gols.

REGLA 2.................... PISTA I EQUIPAMENT

Art. 2.......... Pista

2.1.Terreny de jocEl terreny de joc ser una superfcie plana i dura, dunes dimensions de 40m de llarg

per 20 dampla. (veure Fig. 1)

2.2.LniesLes lnies hauran destar traades amb un color oposat el del terreny de joc perqu siguin

visibles molt fcilment. Aquestes hauran de tenir una amplada aproximada duns 5 cm.


2/32

2.2.1. Lnies limtrofesLa pista de joc estar delimitada per les lnies limtrofes, que consisteixen en les lnies de

fons i les lnies laterals. Aquestes lnies no sn part de la pista de joc.

Qualsevol obstacle, inclosa la banqueta i els seus membres, haur destar a una distncia

mnima respecte el terreny de joc de 2 metres.

2.2.2. Lnia central i cercle centralEs traar una lnia central parallela a les lnies de fons des del punt mitj de cada lnia

lateral.

El cercle central es traar al mig de la pista de joc i tindr un radi de 2.00 m. fins a la part

exterior de la circumferncia. En cas que el seu interior estigus pintat, la pintura daquest

haur de ser del mateix color que la de les rees restringides.

2.2.3. Lnia de penal i rees restringidesLa lnia de penal ser una lnia d1 m de llarg, parallela a la de fons, situada a 7 m de la

porteria. El seu punt central estar situat sobre una lnia imaginria que uneixi el centre de

les dues lnies de fons.

Les rees restringides, sn les rees trapezodals marcades sobre el terreny de joc. Estan

limitades per les lnies de fons i tenen una llargada des del punt mig de la lnia de fons de 6

m. La seva base major fa 7 metres mentre que la menor solament en fa 4. La part interior

daquestes rees ha destar pintada dun color diferent que la resta del terreny de joc.

2.2.4. Lnia de falta 1 i lnia de falta 2La lnia de falta 1, es troba a 9 metres del centre de la porteria. La lnia de falta 2, es troba a 14

metres de la lnia de fons (s parallela a aquesta).


3/32

Fig. 1

20 m

4 m

40 m

Fig 2. 4m

1m

6 m

7 m


4/32

Art. 3.......... Lequipament i material

Per jugar el partit ser obligatori el segent equipament/material:

1. Porteries

2. La pilotaLa pilota que es fa servir, s com una de voleibol, ms precisament es recomana una

de volei platja, per tant:

La pilota haur de ser esfrica, amb una coberta de cuir flexible o sinttic i una cmera

interior feta de cautx o algun material similar. Ha de ser dun sol color uniforme i clar

o sin una combinaci de colors que la facin visible.La seva circumferncia s de 65-67

cm i el seu pes s 260-280 g. La seva pressi interior ha de ser 0,30-0,325 kg/cm2.

3. Un cronmetre4. Un marcador5. Terreny de joc (definit anteriorment)


5/32

REGLA 3.................... EQUIPS

Art. 4.......... Definici

Lequip pot estar format per fins a 12 membres, 6 dells (5+1) a pista i la resta a banqueta.

Es considera membre dun equip durant el temps de joc:

El jugador que est a pista i est facultat per a jugar. Un substitut, que tot i no trobar-se a pista, est facultat per a jugar. Jugador expulsat i que ja no est facultat per a jugar.

Art. 5.......... Els components de lequip

En un equip, sempre hi haur les figures segents:

5.1. Lentrenador

Ha de ser una persona adulta, major de 18 anys, que hagi jugat a lSmackball o queconegui molt b lesport.

s qui designa les posicions dels jugadors, procurant mantenir lordre i el boncomportament dels integrants de lequip.

s lencarregat de firmar lacta abans de comenar el partit En cas de certa conducta, si lrbitre ho troba oport el podr expulsar del camp.

5.2. El capit

Pot ser-ho qualsevol jugador.

Ha de dur un braal (al bra dret) de diferent color que el de la samarreta de joc. En cas de falta dentrenador, el capit es veuria obligat a complir les seves funcions

esmentades anteriorment.

Dins i fora de pista t una funci motivacional, moral, etc, per la resta de membresdaquell equip.


6/32

5.3. Porter

A part de lequipament com, s recomanable que dugui proteccions a zones delicadescom genolls, colzes, etc.

La seva funci a pista, s impedir que la pilota entri a porteria podent utilitzarqualsevol part del cos.

Un cop surt de lrea, el porter passa a ser un jugador ms, s a dir, no podr controlarla pilota amb una part del cos de cintura en avall.

5.4. Jugadors a pista

La resta de jugadors a pista, no tenen una posici determinada, simplement han deprocurar mantenir una bona posici en els espais.

El seu principal objectiu s marcar gol a ladversari.

5.5. Jugadors a banqueta

Art. 6.......... Equipament esportiu

Tot jugador ha de portar sabatilles esportives L indumentria ha de ser esportiva: pantalons curts, samarreta de mniga curta,

mitjons esportius i el porter s recomanable que usi proteccions als colzes i als genolls.

Lequip local haur de portar samarretes de color clar mentre que el visitant de colorfosc.

Si els dos equips es posen dacord per, seran lliures de portar el color que vulguin.

Hi ha complements que poden fer mal a un mateix o a la resta de persones, per aix:

No s perms utilitzar:o Qualsevol objecte que pugui tallar o causar abrasi (les ungles haurien de ser

curtes)

o Adornaments al cap, accessoris en el cabell i joies.o Qualsevol tipus de braalet o collars que puguin enganxar els dits.


7/32

Est perms utilitzar:o Proteccions a les espatlles, braos, cuixes o a les cames sempre que el material

sigui enconxat.

o Camals si sn del mateix color que els pantalons.o Mnigues de compressi del mateix color dominant que les samarretes.o Mitges de compressi del mateix color dominant que els pantalons. Si sno per la cuixa han dacabar per sobre del genoll, si sn per la cama hano dacabar per sota del genoll.o Genolleres si sn recobertes adequadament.o Mscares facials tot i que siguin dun material dur.o Protector per la boca transparent sense color.o Ulleres, sempre que no representin un perill per als altres jugadors.o Les cintes al cap sempre que tinguin una amplada mxima de cinc (5) cm.o estiguin fetes de roba, plstic tou o goma elstica, siguin dun sol color i noo puguin causar abrasions.o Esparadrap transparent als braos, espatlles, cames, etc.

REGLA 4 .................... REGLAMENTACI DE JOC

Art. 7 .......... Temps de joc, empat i perodes extres.

El partit es compon de quatre perodes de 10 minuts cada un, com el bsquet. Entre els

perodes 1-2 i 3-4 hi haur un temps de descans de 2 minuts. La mitja part, es dona entre

els perodes 2-3 i tindr una durada de 10 minuts.

Si hi ha un empat al finalitzar el quart perode, es jugar una prrroga a gol dor, s a dir,

qui fa el 1er gol guanya. Ara b, si es tarda ms de 5 minuts a marcar el partit es decidir a

penals.


8/32


9/32

Art. 9 .......... La condici de la pilota

La pilota passa a ser viva (entenen com a viva que est en joc):

En el moment que un dels dos saltadors toca la pilota en el salt inicial. En la resta de perodes, quan sefectua el sac des de porteria. Durant un penal quan la pilota deixa les mans del xutador. En qualsevol sacada (banda, porteria, crner, falta...) quan la pilota deixa les mans del

sacador.

En les faltes de resoluci, quan lrbitre xiula.

La pilota esdev morta:

Desprs duna fora, falta, infracci. Un rbitre xiula mentre la pilota s viva. Ha sonat el senyal de fi de perode. Abans defectuar un penal, una falta de resoluci. Qualsevol acci desprs del xiulet de lrbitre.

La pilota no esdev morta i els gols han de ser concedits:

La pilota ja est enlaire i:

o Un rbitre fa sonar el seu xiuleto Sona el senyal del rellotge de final de perode.

Un adversari comet falta sobre qualsevol jugador de lequip ofensiu i la pilota ja est alaire o el jugador de pilota est fent una acci continua i ja lha comenat (

llanament, pas i xut...)

Art. 10 ........... Posici del jugador

La posici dun jugador, ve determinada pel lloc on toca al terra. Si efectua un salt, sel

considera a la mateixa posici que tenia just abans de saltar. Aix cal tenir-ho en conte

a lhora de veure les fores per exemple.


10/32

Art. 11 .......... Posici de lrbitre

La posici dun rbitre es determina de la mateixa manera que la dun jugador. Si la

pilota toca un rbitre, es considera que aquesta ha tocat el terra on es troba lrbitre.

Art. 12 .......... El salt entre dos

El salt entre dos, sefectuaral comenament del partit o dun perode ( si es

compleixen les situacions esmentades anteriorment). Aquest salt es realitzar al cercle

central.

Tamb sefectuar aquest salt en cas que la pilota vagi fora i els rbitres tinguin dubtes

sobre qui ha estat lltim en tocar la pilota i es trobin entre les dos lnies de falta 2 i

quan la pilota esdevingui morta i cap dels dos equips tenien el control de la pilota ni el

seu dret.

En aquest salt, els dos jugadors hauran de tenir en contacte les puntes dun dels seus

peus amb la de ladversari i just abans de que lrbitre llenci la pilota enlaire, hauran de

tenir les mans a lesquena.

Art.13 .......... El bot neutral

En el cas de la fora tenint dubtes de qui ha estat lltim equipen disposar daquesta i

que la pilota quedi morta sense un equip amb el seu dret i/o control anteriorment i

aix passi ms enll de la lnia de falta 2, es far un bot neutral a qualsevol punt de la

lnia de falta 1 respectiva. Per norma general es far a l mig daquesta lnia tot i que es

pot efectuar a 45 de porteria tamb.

En el bot neutral, els dos jugadors que hi participin, hauran destar collocats com en el

salt, en el moment que la pilota deixi les mans de lrbitre podran comenar a moures.

En el bot neutral no es podr retenir la pilota. En el bot neutral, cap altre jugador

podr estar ms a prop de dos metres de la pilota fins que aquesta sigui tocada per un

dels dos jugadors


11/32

Art. 14 .......... Com es juga la pilota

14.1. Definici

Durant el partit, els jugadors noms podran jugar la pilota amb una part del cos que es

trobi de cintura en amunt (no cal en aquell moment, s a dir si el bra est per sota la

cintura en un cert moviment, s un toc vlid), excepte el porter, qui tindr tot el cos per

controlar-la sempre que es trobi dins la seva rea. La pilota noms es podr retenir just al

acabar-la de rebre i durant uns breus instants (decisi arbitral), desprs el jugador tan sols

podr moures amb la pilota palmejant-la amb una ma o efectuant un toc vlid en

voleibol. El jugador noms tindr quatre tocs cada cop que la rebi (exceptuant el porter

altre cop mentre es trobi dins la seva rea).

14.2. Regla

Cap jugador no podr crrer amb la pilota a les mans, tocar-la o bloquejar-la

intencionadament amb la cama o el peu i tampoc la podr colpejar amb el puny.

Tampoc podr palmejar la pilota amb les dos mans si aquestes estan separades (com

dobles a voleibol).

Una infracci daquest article, es considerar una violaci.

Art. 15 .......... Control de la pilota

1. Definici

Un equip obt el control de la pilota quan un jugador daquest equip t el control dunapilota viva, perqu la ret o la palmeja. El control de la pilota per un equip finalitzar

quan:

La pilota esdevingui morta Un adversari prengui el control La pilota deix destar en contacte amb un jugador i aquest ha efectuat un xut a

porteria.


12/32

Art. 16 .......... El gol: quan es marca i el seu valor

1. Definici

Es considera gol quan una pilota viva entra a porteria, votant abans, a dins o impactant

directament amb la xarxa. Cada gol, val un punt.

Es considera que una pilota est dins de porteria quan aquesta, passa en el seu volum

total la lnia imaginria que existeix entre la lnia de fins i el travesser de la porteria.

En cas que accidentalment un jugador introdus la pilota a la seva porteria, es consideraria

gol per lequip rival.

En cas que un jugador introdueixi intencionadament la pilota dins la seva porteria, es

consideraria violaci i el gol no seria vlid.

Art. 17 .......... El servei de banda

1. DefiniciEs produeix un servei quan el jugador que es troba fora dels lmits, per realitzar el

servei, passa la pilota dins la pista de joc. Sempre es realitza des de les lnies de banda. Es

produeix quan la pilota surt fora per una lnia de banda o desprs duna infracci.

2. Procediment

En el moment del servei, lrbitre no caldr que toqui la pilota abans, el jugador querealitzi el servei, haur de tenir un peu aixafant la lnia de banda i llavors podr efectuar

un sac de voleibol ( esta prohibit saltar) des del punt ms proper a la lnia de banda on

sha coms la infracci.

3. ReglaEl jugador que fa el servei des de fora de la pista NO POT:

Trigar ms de cinc (5) segons a deixar anar la pilota.


13/32

Trepitjar al terreny de joc abans de deixar anar la pilota (noms la lnia) Fer que la pilota toqui fora de la pista de joc desprs de que shagi realitzat el servei.

Tocar la pilota en la pista de joc abans no la toqui un altre jugador. Fer que la pilota entri directament a porteria.

Durant el servei, qualsevol altre jugador NO POT:

Tenir cap part del seu cos que sobrepassi la lnia que delimita el camp de joc abans quela pilota hagi franquejat aquesta lnia.

Estar a menys dun (1) metre del jugador que efectua el servei, quan aquest hodemani.

Si alguna daquestes regles no es compleixen, la sanci consistir en que lequip rival

efectuar el servei del mateix lloc on shavia de fer el primer.

Art.18 .......... Servei de porteria

1. Definici i procedimentEs produeix un servei de porteria, desprs de rebre un gol, al principi del 2n,3r o 4t

perode i desprs duna fora en que la pilota ha sortit per la lnia de fons enviada per

lequip ofensiu. El porter passar la pilota de dins lrea a lexterior per tal que aquesta ja

es pugui jugar. El porter efectuar el servei de banda des de dins la seva rea trepitjant la

lnia de lrea ms llunyana a porteria.


14/32

2. ReglaEl porter que fa el servei de porteria des de dins la seva rea NO POT:

Trigar ms de cinc (5) segons a deixar anar la pilota. Trepitjar qualsevol lloc fora de la seva rea abans de deixar anar la pilota (noms la

lnia).

Fer que la pilota toqui fora de la pista de joc desprs de que shagi realitzat el servei.

Tocar la pilota en la pista de joc (fora de la seva rea) abans no la toqui un altrejugador.

Fer que la pilota entri directament a porteria.

Durant el servei, qualsevol altre jugador NO POT:

Tenir cap part del seu cos que sobrepassi la lnia que delimita el camp de joc abans quela pilota hagi franquejat aquesta lnia.

Estar a menys dun (1) metre del jugador que efectua el servei, quan aquest hodemani.

Si alguna daquestes regles no es compleixen, la sanci consistir en que lequip rival

efectuar un servei de banda en la intersecci de la lnia de banda amb la lnia de falta 2.

Art. 19 .......... El servei de cantonada o crner

1. DefiniciEs produeix un servei de cantonada quan el jugador que es troba fora en una cantonada

del camp en que ataca passa la pilota dins la pista de joc. Sempre es realitza des de les

cantonades entre lnies de banda i lnies e fons. Es don quan lequip defensiu envia la

pilota per fora del terreny de joc a travs de les lnies de fons.


15/32

2. ProcedimentEn el moment del servei de cantonada, lrbitre no caldr que toqui la pilota abans, el

jugador que realitzi el servei, haur de tenir un peu aixafant la cantonada i llavors podr

efectuar un sac de voleibol ( esta prohibit saltar) des de la cantonada ms propera on ha

sortit la pilota .

3. ReglaLes mateixes que en el servei (excepte que es pot fer gol directe). La sanci ser la

mateixa que en el servei de porteria.

Art. 20 ........... Servei o xut de falta

1. Lnia de falta 11. Definici

El xut o servei de falta des de la lnia de falta 1, s una oportunitat per realitzar una

jugada o un xut directe des del joc parat, on tens un marge amb els defenses de 3

metres o ms, des de 9 metres de porteria.

2. ReglaEn el moment del xut o servei de falta des de la lnia de falta 1, el jugador que efectua

el xut o servei:

o Haur destar darrere la lnia de falta 1 al lloc ms proper on sha realitzat lafalta.

o No podr efectuar el xut o el servei fins que lrbitre xiuli.o No podr trepitjar la lnia de falta 1.o Podr saltar per xutar sempre que lltim impuls amb el terra sigui de darrere

la lnia de falta 1, independentment don caigui.


16/32

La resta de jugadors hauran destar a una distncia mnima de la pilota de 3 metres i

haurn de complir aquesta norma fins que la pilota abandoni la m del

xutador/passador.

2. Lnia de falta 21. Definici

El xut o servei de falta des de la lnia de falta 2, s una oportunitat per realitzar una

jugada o un xut directe des del joc parat, on tens un marge amb els defenses de 3

metres o ms, des de 14 metres de la lnia de fons

2. ReglaEn el moment del xut o servei de falta des de la lnia de falta 2, el jugador que efectua

el xut o servei:

o Haur destar darrere la lnia de falta 2 al lloc ms proper on sha realitzat lafalta.

o No podr efectuar el xut o el servei fins que lrbitre xiuli.o No podr trepitjar la lnia de falta 2.o Podr saltar per xutar sempre que lltim impuls amb el terra sigui de darrere

la lnia de falta 2, independentment don caigui.

La resta de jugadors hauran destar a una distncia mnima de la pilota de 3 metres i

haurn de complir aquesta norma fins que la pilota abandoni la m del

xutador/passador.


17/32

Art.21 ........... El penal

1. Definici

Un penal s una oportunitat que es dona a un jugador de fer gol en que aquest es troba

sense cap oposici exceptuant el porter.

2. ReglaQuan sassenyala un penal:

o El jugador objecte de la falta ha de ser el que efectu el penal.o Si hi ha una petici per substituir-lo, el jugador haur de xutar ell el penal i en

cas que aquest entri, es podr efectuar el canvi.

o Si se lha de substituir per lesi, el jugador que el supleix ser el responsablede xutar el penal.

El xutador del penal:

Ocupar una posici al darrere de la lnia de penal. Per realitzar el xut, ho haur de fer mitjanant un sac de voleibol. No podr xutar fins que lrbitre no xiuli. Tindr 5 segons per xutar des que lrbitre xiuli. No podr trepitjar la lnia en el moment del xut. Podr saltar per xutar sempre que lltim impuls amb el terra sigui de darrere la lnia

de penal, independentment don caigui.

Si aquest no compleix aquestes regles, lequip rival efectuar un servei de porteria.

La resta de jugadors:

Hauran destar darrere la lnia de falta 1. No podran avanar-se fins que la pilota no hagi abandonat la m del xutador.

Si els jugadors defensius no respecten aquestes regles, el penal es repetir sempre que no hagi

entrat.


18/32

Si els jugadors ofensius no respecten aquestes regles, lequip rival efectuar un servei de

porteria.

Art. 22 .......... Falta de resoluci

1. DefiniciUna falta de resoluci, s una oportunitat donada a un equip, en que es produeix

intencionadament una situaci de 2 contra 1 per tal de facilitar que lequip marqui gol.

2. ReglaQuan sassenyala una falta de resoluci:

El jugador objecte de la falta ser un dels dos encarregats defectuar la falta deresoluci,. laltre, ser escollit per lequip.

El jugador que ha coms la falta ser el defensor. Si hi ha una petici per substituir qualsevol jugador que interv en la situaci, haur de

ser desprs que aquesta finalitzi.

Si un dels jugadors que intervenen amb la situaci, es lesiona, el substitut serlencarregat docupar la seva posici.

En cas que la falta de resoluci fos concedida a causa duna falta tcnica, els dosjugadors ofensius, serien designats per lentrenador.

Els jugadors ofensius que intervenen directament amb la falta de resoluci:

Ocuparan una posici darrere la lnia de falta 2. No podran comenar la jugada fins que lrbitre no xiuli.


19/32

El jugador defensiu que interv directament amb la falta de resoluci:

Haur de trepitjar qualsevol punt de la lnia de falta 1. No podr moures fins que lrbitre xiuli.

La resta de jugadors:

Hauran destar darrere la lnia de mig camp. No podran avanar fins que lrbitre xiuli.

Art. 23 .......... Substitucions

1. DefiniciUna substituci s una interrupci del joc feta a petici dun substitut per convertir -se en

jugador.

2. Regla

Un equip pot canviar un o diversos jugadors quan es dna una oportunitat de substituci.

Una oportunitat de substituci comena:

Per ambds equips, quan una pilota esdev morta, el cronmetre de joc s aturat ilrbitre ha acabat de comunicar-se amb la taula dauxiliars.

Just desprs de que es marqui un gol (per lequip que lhi ha marcat el gol).

Una oportunitat de substituci acaba quan la pilota s a disposici dun jugador per un

servei de banda.


20/32

Art. 24 .......... Partit perdut per incompareixena

Un equip perdr un partit per incompareixena si:

Quinze (15) minuts desprs de lhora prevista per comenar el partit, lequip no spresent o no pot presentar cinc (5) jugadors preparats per a jugar.

Pels seus actes impedeix que es jugui el partit. Es nega a jugar desprs dhaver-ne rebut lordre per part de lrbitre principal.

Aquests casos el partit ser perdut per un 0 a 5.

Art. 25 .......... Partit perdut per inferioritat

Un equip perdr el partit per inferioritat si, durant el joc, el nombre de jugadors quent

aquest equip en la pista de joc s inferior a tres (2+1).

REGLA 5 .................... VIOLACIONS

Art. 26 .......... Violacions

1. DefiniciUna infracci s una infracci de les regles

2. SanciLa pilota sadjudica als adversaris per realitzar un servei des del punt ms proper don sha

coms la infracci.


21/32

Art. 27 .......... Jugador fora del terreny de joc i pilota fora del terreny de joc

1. Definici

Un jugador est fora del terreny de joc quan una part del seu cos est en contacte amb el

terra. En el cas que el jugador es trobi saltant, es consider que est en la posici que

tenia just abans del salt.

Una pilota, est fora de la pista quan toca:

Un jugador o qualsevol altra persona que sigui fora de la pista de joc. El terra o qualsevol altre objecte situat sobre, per sobre o fora de la lnia que

delimita la pista de joc.

A la cara posterior dels pals.

2. ReglaEl responsable que una pilota vagi fora de banda s lltim jugador que lha tocada o que

ha estat tocat per la pilota abans que aquesta no surti fora de la pista de joc, fins i tot si

abans de sortir-ne la pilota ha tocat qualsevol altre element que no sigui un jugador.

Si la pilota surt dels lmits de la pista per haver tocat o estat tocada per un jugador que

est sobre o fora de les lnies limtrofes, aquest jugador s responsable que la pilota surti

del terreny de joc.

Art. 28 .......... Driblatge

1. DefiniciUn driblatge s el moviment d'una pilota viva causat per un jugador que controla la pilota

i la llana, colpeja o la fa rodar per terra i la torna a tocar ell abans que qualsevol altre

jugador. s la manera davanar amb la pilota a nivell individual. Un jugador, noms podr

impactar 4 cops la pilota per cada driblatge que comenci.


22/32

Un driblatge comena quan un jugador desprs dobtenir el control duna pilota viva al

terreny de joc la colpeja, la fa rodar per terra, la bota (sempre mitjanant la colpejada), fa

un toc de voleibol...

El driblatge acaba en linstant en qu el jugador passa la pilota, la perd, la toca un

adversari o fa un xut a porteria sigui voluntriament o perqu ja s el 4t toc.

El nombre de passes que un jugador pot fer quan la pilota no est en contacte amb la

seva m (o cos) s illimitat.

2. Regla

Un jugador, noms pot retenir la pilota just abans de comenar un driblatge, un cop la

comenat ja no la podr retenir fins que rebi, recuperi o obtingui el control de la pilota. Si

aquesta regla no es compleix sefectuar un servei de banda del lloc ms proper on shagi

coms la infracci. (Art. 29)

Art. 29 .......... Avanament illegal

1. DefiniciPasses s moure illegalment un o tots dos peus en qualsevol direcci sobrepassant els

lmits definits per aquest article mentre es sost una pilota viva dins del terreny de joc.

2. ReglaUn jugador, si rep una pilota mentre est a laire, aquest la podr retenir i fer dos passes

abans de colpejar la pilota.

El jugador, per, si rep la pilota en esttic, haur de colpejar la pilota abans daixecar per

complet els dos peus.

En cas que el jugador quan obtingui el control de la pilota estigus assentat o estirat,

aquest es podr aixecar sempre que no es mogui del lloc on estava assentat/estirat.


23/32

Si aquesta regla no es compleix sefectuar un servei de banda del lloc ms proper on

shagi coms la infracci.

Art. 30 .......... Aturada a lrea

1. ReglaUn jugador ofensiu, no podr aturar-se dins de lrea restringida, aquesta tan sols podr

ser una zona de pas, s a dir, els jugadors i podran tallar sense parar-se dins. En el cas que

un jugador durant el tall per dins lrea rebi una pilota, aquest no la podr controlar,

haur de rematar al primer toc o passar-la a un company, al primer toc tamb. Si aquesta

regla no es compleix, el porter efectuar un servei de porteria.

Art. 31 .......... Lmit de possessi

En contra daltres esports, en lSmack-ball, no hi ha un lmit de possessi limitat per un temps.

Simplement, si lrbitre veu que els atacants estan molta estona atacant i sense crearoportunitats, podr xiular lmit de possessi, aix s, sempre avisant 15 abans.

Quan es xiula lmit de possessi, lequip que rep el control de la pilota, efectua un servei de

porteria.

Art. 32 ............ Retenci de la pilota

Com ja sha comentat,en lSmack-ball noms es pot retenir la pilota quan acabes de rebre una

passada o quan acabes de recuperar la pilota, ho sigui, just quan acabes dobtenir el control de

la pilota. El temps de retenci de la pilota, no est del tot determinat, lrbitre ha de

considerar si el jugador est especulant i en cas afirmatiu, haur de xiular lmit de retenci de

pilota.

Tamb cal dir que, un cop el jugador ja ha realitzat el primer toc, ja no la podr retenir fins que

torni a aconseguir el control de la pilota.


24/32

Art. 33 .......... Peus

1. ReglaCap jugador (excepte el porter quan est dins la seva rea) pot controlar o tocar la pilota

amb qualsevol part del cos que es trobi de cintura en avall intencionadament.

2. SanciLequip que rebi el control de la pilota efectuar un servei de banda del punt ms proper

on sha coms la infracci. En el cas que aquesta infracci es cometi dins lrea (un

defensor), es penalitzar amb un servei o xut de la lnia de 9 metres.

REGLA 6 .................... FALTES

Art. 34 .......... Faltes

1. DefiniciUna falta s una infracci de les regles que implica un contacte personal illegal amb un

adversari i/o un comportament antiesportiu.

El nombre de faltes que es poden xiular contra un equip s illimitat.

Independentment de la sanci, cada falta ser carregada, anotada a lacta contra lequip

infractor i sancionada corresponentment.

Art. 35 .......... Falta personal

1. DefiniciUna falta personal s una falta de jugador que implica un contacte illegal amb un

adversari, ja sigui la pilota viva o morta.


25/32

Un jugador no ha dagafar, blocar, retenir, empentar, fer la traveta, carregar a un

adversari ni impedir-li que avanci estenent la m(mans), els braos, colzes,

espatlles, els malucs, les cames, els genolls, els peus o b doblegant el cos de forma

anormal ni realitzar accions brusques o violentes.

2. SanciSanotar una falta personal a linfractor.

Si la falta es comet sobre un jugador que no est en acci de xut:

El joc es reprendr amb un servei o xut directe des de:o El lloc de la lnia de falta 1 (9 metres del centre de la porteria) ms proper on

sha fet la falta, si aquesta es comet entre la lnia de falta 1 i lrea restringida.

o El lloc de la lnia de falta 2 (14 metres de fons) ms proper on sha fet la falta,si aquesta es comet entre la lnia de falta 2 i la lnia de falta 1.

o El lloc de la lnia de banda ms proper on sha fet la falta si aquesta es cometms enll de la lnia de falta 2 ofensiva (en aquesta situaci, no es podr

efectuar un xut directe, sempre ser un servei de banda).

Si la falta es fa dintre de lrea restringida, la falta ser compensada amb un penal desde la lnia de 7 metres, (estigui o no estigui en acci de xut).

Si l'equip infractor est en situaci de penalitzaci per faltes dequip, aleshoress'aplicar l'Art. 40.

Si la falta es comet sobre un jugador que est en acci de xut (excepte quan est dintre

lrea), la falta ser compensada amb una falta de resoluci.

Les faltes poden ser comeses tant per lequip defensiu com per lofensiu.


26/32

Art. 36 .......... Falta antiesportiva

1. Definici

Una falta antiesportiva s una falta comesa per un jugador que implica contacte i que a

criteri de l'rbitre, no constitueix un esfor legtim de jugar directament la pilota segons,

s a dir, que es va directament a pel jugador.

Els rbitres han de valorar les faltes antiesportives de forma coherent durant tot el partit i

jutjar noms lacci.

Per jutjar si una falta s antiesportiva, els rbitres han d'aplicar els segents principis:

Si un jugador no fa cap esfor per jugar la pilota, i es produeix un contacte, s una faltaantiesportiva.

Si, en l'esfor per jugar la pilota, el jugador causa un contacte excessiu (falta violenta),llavors el contacte es considera una falta antiesportiva.

Si un jugador defensor contacta amb un oponent per darrere o lateralment en unintent de parar un contraatac, i no hi ha cap oponent entre el jugador atacant i la

porteria, llavors es considerar que aquest contacte s antiesportiu.

2. SanciS'anotar una falta antiesportiva a linfractor.

Lequip que ha rebut la falta antiesportiva, ser compensat amb una falta de resoluci.

Si en el transcurs dun partit, el mateix jugador comet 2 faltes antiesportives, ser

expulsat.


27/32

Art. 37 ..........Falta tcnica

1. Definici

Una falta tcnica s una falta de jugador que no implica contacte, de carcter de

conducta, que inclou per no es limita a:

o Mostrar-se indiferent als advertiments dels rbitres.o Tocar irrespectuosament els rbitres, oficials de taula o membres de labanqueta de lequip rival.

o Dirigir-se irrespectuosament als rbitres, auxiliars de taula o jugadors.o Usar un llenguatge o realitzar gestos susceptibles d'ofendre o d'incitar elsespectadors.

o Molestar un adversari o impedir-li la visi del joc movent les mans davant delseus ulls.

o Retardar el joc deliberadament tocant la pilota desprs que aquesta entri aporteria o tamb per evitar que un servei es realitzi amb rapidesa.

o Deixar-se caure per simular una falta.Una falta tcnica dun entrenador, ajudant dentrenador, substitut, jugador eliminat o

acompanyant dequip es comet pel fet de dirigir-se o tocar irrespectuosament els rbitres,

oficials de taula o adversaris, o per una infracci de carcter de conducta o administratiu.

2. SanciSi es comet una falta tcnica:

o Per part dun jugador, se li anotar una falta tcnica com a falta de jugador i comptar per a les faltes dequip/de jugador. Si a un mateix jugador li xiulen dues

faltes tcniques al mateix partit, aquest ser eliminat del partit.

o Un jugador que ja tingui una falta antiesportiva i cometi una falta tcnica,tamb ser expulsat i viceversa.


28/32

o Un entrenador (o qualsevol membre de lequip tcnic) tamb ser expulsat delpartit al cometre dues faltes tcniques. El capit agafar les responsabilitats de

lentrenador.

Lequip que no ha coms la falta tcnica, ser compensat amb una falta de resoluci.

Art. 38 .......... Baralles

1. DefiniciUna baralla s una acci fsica mtua entre dos o ms adversaris (jugadors, suplents,

jugadors eliminats, entrenadors, etc.)

2. SanciTotes aquelles persones involucrades en la baralla, seran desqualificades del partit i

hauran dabandonar el terreny de joc, com tamb la banqueta.

Depenent del grau de la baralla, es prendran represlies majors.

Art. 39 .......... Sis faltes per jugador

Un jugador que ha coms 6 faltes personals, haur de ser expulsat per lrbitre i no podr jugar

en el que resta de partit ni efectuar la ronda de penals en cas que sigui necessria.

Art. 40 .......... Faltes dequip: sanci

Un equip, entra amb situaci de sanci per faltes dequip quan ja nha coms 5 en un mateix

perode. A partir de la segent falta personal i fins que el perode no acabi, cada falta personal

defensiva que cometi lequip, ser penalitzada amb una falta de resoluci. Les faltes personals

ofensives, seran sancionades com en la resta de casos.

En el perode extra, les faltes dequip sn acumulatives amb les del 4t perode.


29/32

REGLA 7 .................... RBITRES I AUXILIARS DE TAULA

Art. 41 .......... Els rbitres i els auxiliars de taula

Lequip arbitral estar format perdos rbitres, un de principal i un altre dauxiliar (si s

possible).Aquests estaran assistits per un o dos auxiliars de taula.

Els auxiliars de taula seran un anotador (lacta) i un cronometrador.

Els rbitres dSmack-ball han de ser unes persones amb maduresa que coneguin molt b

lesport, hi han dhaver jugat i tamb shan dhaver llegit el reglament ( i coneix-sel).

Art. 42 .......... Lrbitre principal: drets i obligacions

Lrbitre principal ha de:

Verificar i aprovar tot l'equipament que s'utilitzar durant el joc. Ha de designar quin ser el rellotge oficial del partit i reconixer els auxiliars de taula. Triar la pilota de joc entre les dues pilotes utilitzades que, com a mnim, roporcionar

lequip local. En cas que cap daquestes dues pilotes sigui adequada com a pilota de

joc, pot escollir la millor que tingui disponible.

No permetr que els jugadors portin al damunt objectes que puguin causar lesions aaltres jugadors.

Administrar el salt entre dos inicial del primer perode i el servei (o salt) a linici de laresta de perodes.

T el poder d'aturar el joc quan les condicions ho justifiquin. Tamb t lautoritat per determinar si un equip ha de perdre el partit per

incompareixena.

Ha de repassar acuradament l'acta del partit al final del temps de joc, o en qualsevolmoment en qu ho cregui necessari.


30/32

Aprovar i signar lacta al final del temps de joc,acabant daquesta manera lavinculaci dels rbitres amb el partit. Lautoritatdels rbitres comenarquan arribin

al terreny de joc vint minuts abans de lhora programada per a linici del partit

i finalitzar, quan soni el senyal del rellotge al final del partit i els rbitres donin la seva

aprovaci.

Far constar en el revers de lacta, abans de signar-la:

o Qualsevol incompareixena o falta desqualificant,o Qualsevol conducta antiesportiva dels jugadors, entrenadors,o En aquest cas, lrbitre principal haur denviar un informe detallat als

organitzadors de la competici.

Art. 43 .......... Lequip arbitral: deures i obligacions

Els rbitres tenen poder de decisi per les infraccions comeses contra les regles, sigui en la

pista de joc, o fora dels lmits d'aquest, en qu sinclou la taula dauxiliars, les banquetes

dequip i les zones immediatament darrere de les lnies limtrofes.

Els rbitres faran sonar el xiulet quan es cometi una infracci de les regles, quan

finalitzi un perode o quan ho considerin necessari per aturar el joc, quan es marqui un gol o

per indicar quan es pot xutar una falta (amb possibilitats de xut directe), penal o falta de

resoluci. No far sonar el xiulet quan un equip efectu el servei de banda, de porteria o de

cantonada.

Per determinar si un contacte o violaci han de ser sancionats , per cada cas, els rbitres

hauran de tenir en consideraci els segents principis fonamentals:

Lesperit i la intenci de les regles i la necessitat de mantenir la integritat del joc. Consistncia en laplicaci del concepte avantatge - desavantatge. Els rbitres no

han dinterrompre intilment la fludesa del joc amb la finalitat de sancionar un

contacte personal que no comporta un avantatge per al jugador responsable o que no

posa lobjecte del contacte en una posici de desavantatge.


31/32

Consistncia a aplicar el sentit com en cada partit, fixant-se les capacitats delsjugadors implicats, la seva actitud i la seva conducta durant el joc.

Cada rbitre t autoritat per prendre decisions dins dels lmits daquestes regles, per no t

autoritat per a ignorar o qestionar les decisions adoptades per laltre.

Les decisions adoptades pels rbitres sn definitives (a no s que el mateix rbitre rectifiqui

lerror).

Art. 44 .......... Lanotador

Lanotadoranotar a lacta oficial:

Els equips amb la inscripci dels noms i nmeros dels jugadors que entren a jugar alcomenament del partit i el de tots els substituts que participaran en el partit.

El tempteig arrossegat, anotant els gols aconseguits. Les faltes personals, antiesportives i tcniques assenyalades a cada jugador. Ha

d'advertir immediatament a un rbitre quan un jugador cometi la 5a falta o la 2a

antiesportiva. Si es demana el nombre de faltes que porti un cert jugador, aquest ho

ha de dir.

Tamb:

Avisar lrbitre quan un equip ja porta 5 faltes dequip. Efectuar les substitucions.


32/32

Art. 45 .......... El cronometrador

El cronometrador:

Mesurar el temps de joc, aix com lestona de descans. Avisar, durant la mitja part, quan quedi poca estona 3-2 minuts per reprendre el joc.

El cronometrador haur dencendre el rellotge de joc:

Durant un salt entre dos (o un bot neutral) quan la pilota es colpejada per un deljugadors legalment.

En un penal, falta, falta de resoluci immediatament desprs que lrbitre faci sonar elxiulet.

En un servei de porteria o de banda, quan algun jugador que est dins a la pista toca lapilota.

En un servei de cantonada; quan qui efectua el servei, colpeja la pilota.

Lhaur daturar:

Un rbitre fa sonar el xiulet quan la pilota es viva (ja sigui degut a una fora, falta osimplement perqu lrbitre vol para el joc).

Es fa un gol a partir dels dos ltims minuts del 4t perode. Sacaba el temps de joc (quan el cronmetre no saturi directament).

reglament smack ball

Documents