regenera ciÓ - serveiarxiumunicipalpalamos.cat · realitat demostr laa falseta de lat ideas quse...

ANY I. PALAMÓS 2 OCTUBRE DE 1 8 9 8 . N . " 3 0 .

REGENERA CIÓ —« H

La desastrosa guerra que últimarneut ha-vem t ingut ab els Estats Units, y que lia donat per résultat esborrar lo nom d; Espauya del mapa d' América, ha mogut un xicli oís áuims de uns quants pera buscar la nostra regenera -ció, per procediments complertament distinta deis adoptats fins ara per la política.

Foya ja molt temps que fins els que s' apro-fitavan mangonejant la cosa pública, confessa-van que anavan malament; pero, com disfruta-vam de uu relatíu benestar, y encara que á pas de tortuga la industr ia s' anava desenrrol lant , n ingú ó casi n ingú feya cas del desgavell que regnava en tots els rams de la Administració, ar r ibant la indiferencia á un extrem que solsa-raent nosaltres podem concebir.

Avuy com hem sentit ploure y la r iuada se <ns ha emportât las colonias, sembla que 'ns hem recordat de Sauta Bárbara,

Moltas veus s' han aixecat demanant que vinga gent nova á vagir la cosa pública, per-qué tots els que hi han près més 6 menos part en 1'" últim tors d' »quest segle ne son més ó menos responsables. Hi hâ qui ab aquesta base de la gent nova, font a lguna qu ' altre escepció, vol const i tuhir ua nou partit : els mateixos partita actuals diuhen que s s ha de cambiar el rumbo,

Y e n mit] de totas aquestas manifestacións, y â pesar do tots els desastres, no desapareix del tot la indiferencia de la massa neutra, per-qué no li han desaparescut las desconfiansas, no veyent entre 'Is que 'ns volen regenerar n ingú ab qui 's puga tenir fé.

Una idea es la que en mitj do totas atrau la atenció de las personas imparcials, principal-

msnt en las regións en que la vida 's manifes-ta ab mes forsa: y aquesta idea es la autono-mía, si be en general se circuncriu á la esfera administrativa. La idea de concertarse la pro-vincia ó la regió ab 1' Estat, pera la recaudació de las contribucións, prcn cada día mes incre-menta y no sería extrany que arrivés á teñir realisació práctica aquí á Catalunya com la te á las Provincias Vascas.

Se comprén que la idea autonómica consi-derada en tots sos aspectes ó en uu sol d' ella, se infiltri en els cervells, perque 's troba en la atmósfera que respiren!. En la naturalesa física no existeix el més potit espay que 's trobi buy t: y lo mateix passa en 1 ! ordre moral ó intelec-t u a l : no existeix una época ni un poblé sense determinadas ideas y sentiments; y quan la realitat demostra la falsetat de las ideas que consti tuhían el fonament de una organisació, uecesariament al desapareixer tenen que venir altres á ocupar el buyt que aquellas deixau.

La actual organisació ha sufert un colp mortal ab els desastres de la guerra , quinas conseqüencias sois liem comensat á palpar, perdeut tot son valor las ideas fonamentals en que descansa: per lo que no s' ha pogut menos que fe'r el següent raciocini: en aquest segle hem probat V absolutisme, '1 sistema consti tu-cional doctr inan, la república, la monarquía parlamentaria, y tot ens ha donat mal resultat: ¿será perque en tots aquestos sistemas els po-bles y las regións no han pogut manifestar lliu-rement sas iniciativas? Y heuse aquí com la idea autonómica única que, en lo relatíu á la organisació de la cosa pública, no hem probat eu aquest segle, comensa á eshargirse per la atmósfera, ocupant el lloch que abáns ocupa-van las ideas contrarias.

Pero, no 's cregui que la idea 's vagi ex te -nent de una manera precisa y categórica: la

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LÀ SENYERA

m a j o ría la c i rcunscr iu com he dit j a , á la es -fe ra a d m i n i s t r a t i v a , y a l g ú n s h i ha que ni s i s -q u e r a s ' a t reveixen á donar l i son nom, que sus-t i tuhe ixen per el de descentral isació.

Y ta l volta per aques ta s causas , pero mós p r inc ipa lment porque no han desapareseu t els mot íus de teñir desconfiansas en t o t s els homes d e s d e ' 1 momen t q u ' e n t r a n á f o r m a r par t de la Adininistraeió, 1' eseepticisme no <s dona per vensut , cons t i tuh in t l l e lement p r inc ipa l del carác te r deis eapanyols ,

Y segóns mon en t end re en aques ta l luyta está i problema de la nos t ra regenerac ió .

No crech que aques ta siga possible per un cambi de organisació sía senzil l ó compl ica t . El m a t é i s rég imen au tonómich en mana deis actúala cacichs prompte caur ía en g r a n d e s -crédi t .

La forsa de una nació está en relació d i r e c -ta de la deis e lementa que la componen . Si aquestos son débils, débil será la nació: si la mora l i t a t no cons tu t i tue ix la base de las f ami -lias y de las asaociacións, no pre t inguóu t r a b a r mora l i t a t en la nació.

En els paíssos mer id iona l s estém acos tu -mats á e s p e r a r h o tot de da l t . Totas las* g u e r r a s civiis, p ronunc ia rnen t s y revoluciona, no han t ingut més obgecte que i c reure que de t e rmi -nan ts mecanismos g u b e r n a m e n t a l ha vían de íer la nostra felicitat; y en aquesta tasca hem gasta t g r ans e n e r g í a s que d i r i g ida s c o n v e -niencment, ens hau r í an t r a n s f o r m a t sino en una g r a n nació, en un poblé t r eva l l ador y hon-ra t.

Pe r aixó si volóm oon t r ibuh i r á la r e g e n e -ració d ' Espanya , p rocurem vigor i sar tots els e lementa que la componen; p rocurem ex tendre y fer efectiva la mora l i ta t en las re lac ións p a r -t i c u l a r : en pocas p a r a o l a s els pr inc ipáis e s -to ra os devem d i r ig i r los á r egene ra rnos nosal-tres mate ixos , que quan s iguem dignes de un rég imen I l ibera l y au tónom, y de un gobern previsor y honra t , no de ixa rém de teñir los .

Es un aixioma '1 que 'IB pobles tenen els goberns que ' s mere ix in . P rocuróm íe rnos d ignes de un bon g o b e r n .

M. ROGER.

Com ñau, que empeny la tempestat ayrada y en los esculla se estrella,

així ab los desenganys van estrellarse totae las ilnsiúns del ayma meva.

Mon oor, ¡pobre cor meu! desde llaveras fart de sofrir sens treva?

ha mort pel sentiment; resta insensible: un átom de pietat deliades cercas.

Ploras...? tal fas tal trobarás: per altre m' oblidares: vaig perdrg

lo meu amor; tu al altre preferiros que t 'arrastra pel Ilot de la impuresa.

Si eixas que de tos ulls amargas llágrhnas fil á fil are vessan

son de penediment, tart t ' en reeordas; si de despit... consulta ta conciencia.

En altre temps sumit en ma amargura jo plorava y tu reyas,

sian donohs de '1 que sian eixas 1 lágrimas are á mi 'm toca riure: es la revenja,

J O A N B T A , C A M Ó S .

SH5HSHSHSB5H5BSlSÎ5H5H5ESHSHS3SH5HSHSESHSÏSaSHSE

UNA HISTORIA EXTRAVAGANT

EN L à QUE "S DEMOSTRA QUE ' t . DESTI DEL HOME 'S CUM-

PLEIX PER MÉS QUE 'S VTJLGA FUGIR D ' ESTUDI.

I .

R e u n i t s en un salonet del r e s t a u r a n t de un es tab l iment de banys , q u i n a si tuacid y n o m no fa ;1 cas, nos t robavain qua t r e an t i chs co in-panys de col-legi, que feya moPts anys que no f n s hav iam vist.

La sorpresa y alegría q u ' expe r imen tá r em al v e u r e ' n s fou tal , que decidirem ce lebra r t a n t í a u s t aconte ixement ab un bon ápat ; y complot ta nos t ra decissió, r ecordárem las es-cenas del temps aquel l en que ; ns t robavam al col- legi ; férem comenta r i s , sobre la d i fe renc ia en t re M m e n j a r dJ aquel l m o m e n t , y ' l s d ' a -quel l temps: y al acabar els post res , m e n t r e s ens servían el café, agotat j a '1 tema deis r e -corta de la vida d ' e s t u d i a n t , v i n g u é r e n n a t u -r a l m e n t las p r e g u n t a s re la t ivas á la vida de cada bu des qu4 ens perdérem de vista.

Dos dels a m i c h s y jo en un momen t t i n g u é -rem contada la nos t re vida que no ofería res de in té ressan t . Al tocar el t o r n á n ' en B. . . . se feu p r e g a r un x ich : no volía donarnos à conéi-xer sa his tor ia , que d - h i s to r i a pot cal i f icarse y molt in téressant : més á la fi ' s decidí , y després de buydar una copa de c o g n a c h , comensá de la segi ient mane ra :

Com sabeu mol t be ; vaig sor t i r del col- legi sense acabar el batxi l lera t . L ' e s tud i a r p e r a so f r i r un exámen era u n a cosa que no podía ress is t i r ; per lo que va ig convéncer á mon p a r e de q u ' era inú t i l son empenyo en f e rme segu i r


s

una carrera. M- enviá a lashora i fl uti coi- l igí de Fransa, després á Inglaterra y flnaífflfitifc á l 1 Alemanya, resultant que ais vint anys» vaig tornar á Espanya coneixent a la perfeeeíd '1 francés, V inglés y i ' a lemany, y sabent a lgu-nas paraulas de italiti, quin idioma vaig posss-hir perfectament després de un viatge per I ta -lia que vaig fer quan se varón morir moa pares.

Completameut independent y contant ab una fortuna més que regular y ab una ins t ruc-ció molt extesa encara que superficial, vaig de-cidir gosar de la vida aprofítant totas las oca-sións que se 'm presentéssiii pera divertirme. Trovant estret el camp que m ' ofería la ciutat ahont estavan establerts mos pares, no conei-xent molt á Barcelona, y contant ab molts a- « michs á Madrit, ahont mon pare hi ha vía Un- ¡ gut moltas relacións, allá vaig anar á viure.

Res d ' interessant ofereixen els primers a n y s de la tneva vida de madrileny: vos la po- ;

deu imaginar sabent que n o ' m faltavan may bitllets del Banch á la cartera, que no 'm vaig enamorar verdaderament, y que desitjava di-vert i rme.

Aquesta vida 'm va cansar ben prompte. Ais 28 anys m' aburría pet tot allá 'hont anava. En aquella societat no hi veya altra cosa que frivolitat: res de grans ideáis. Escéptichs tots en política, Ms que s' hi dedican, van al dan-e-ra d' honors ó de fortuna. Las arts y las Uetras no dihuen res ais cors d ' a q u e l l a gent. A las vetlladas del Real s' hi va á l luhi r , á cr i t icar ,

• 110 á sentir música. Y respecte á la dona hi ha encara una agravant: el medi ambent que la volta, 1' ayre que respira, tot tendeix á ferli oblidar els més sagrats debers. Per más que d i -gan que tipos eom la protagonista de Fron-frov son esclusivament parisenchs y per lo tant exó-tichs aquí á Espanya, es lo cert que en totas las soeietats aristocráticas, y en las que tenen pretensión« de serbo, la frivolitat es el carácter prtdoBÜnaat. Moltas de las donas no arr ivaráu tal volta á faltar á son marit; més totas ab rar í -simas exepcións faltan á las lleys del mat r imo-ni. La vida interior de la familia ha de ser á mon entendre '1 í'í principal de la dona casada; y totas las casadas que jo he conegut ho ento-nen al revés: per ellas el fí principipal es la vida de societat: y com á consecuencia Ilógica, tampoch ho entenen d' altre manera las solte-ras que ab afany se dedican á pescar marit .

Cansat de aquesta vida que no deya res á mon esperit, vaig anar poch á poch re t rayent-me de la societat, fins acabar per no veure ni sisquera á un deis ineus amichs. Durant a lgáns

twmn wttfa tot sol, donava l larchs passeig» per Itóeh» «partais , i©nf© que molta» vegada» m© ¿ÍOTgoés m m \ M de lo qua passava al raen voítant, f ©»tadíaot altra« ocra sidri« els tipo» qwe m 4 m presentava« ai devant.

Vivía una vida imaginativa: dasítjava t ro-bar quelcora d ' e x t r a o r d i n a r i que no se sem-blés per res á lo q u e j o había víst. Y ab aques-ta seba al cap, está ciar que la soletat era pera mí la inellor companya.

Veyent que á Madrit passavan els días, sen-se que passés res d l extraordinari , me despertó un día ab la idea de fer un viatge, y dit y fet; aquell vespre ab un d' aquells bitllets de la agencia Cook, entro en un cotxe del ferroca-rril del Nort.

Quatre mesos vaig passar á París buscant emocións de totas classes; després vaig visitar la Suissa convertintme durant un mes en alpi-nista, ab la de idea de que tal volta alguna do aquellas inglesas aficionadas á excursiótis sa-tisfaría las aspiracións de mon esperit: pero me vaig convéncer de que aytals excursionistas n« son a l t ra cosa que una especial m a n i f e s t a c i de la universal cursilería.

D e s p r é s vaig visitar Berlín y a lgunas c iu-tats de segón ordre d e i ' Alernaya; y al veure aquellas caras burgesas, d ' express ió tan pro-sàica, al veure la satisfaccio qu ' experimenta-van al buydar un gran got de cervesa, se me feya extrany qu ' aquella rassa hagués pro-duhi t un Goethe y un Schiller, un Kant y un Hegel, un Gliiclc y un Wagner .

Viena 'm va causar molt bona impresió: allá <m creya més en el cor de la rassa alemana que no á Berlín.

Pero en cap de las ciutats que havia visitât ni en cap de las montanyas ahont havía pujat , ni en els trens ni en els vapors, havía trobat res d f extraordinari .

Sois la fantasía anava continuament presen-t a d m e successos extranys: en somnis me pas-s a v a n cosas extravagants , pero en la realitat, res: la prosa de sempre.

Al tornar á París abáns de regressar á Es-panya, se 'm presentá en P. . . . un deis meus íntims quan vivía en societat; y ( m va trobar en un estât en que jo necessitava comunicar á algú lo que 'm passava, y li vaig donar á conei-xer 1' estât de mon ánim.

Se va posar á riure, y no se si per broma ó perqué, va dirme: «si vols que 't passi quelcom d ' extraordinari has de venir ab mí».

Anárem jun t s aquells días á París, y f m va passar un fet, que presentava a lgún carácter d' anormali ta t . Eus van presentar una dona ves-


À LA SENYERA

tida de circasiana, com á tal circasiana. Ver-

daderamente hermosura que era molta, tenía

un carácter oriental, que no os ostray eaga-

nyes á tothom: pero devant nostre va deixar

anar una paraula que sois els filis de Catalu-

nya la dihuen ab una energía especial. Al con-

testarli jo en catalá 's va tornar vermella, grò-

ga y de tots colors, per lo que vaig pregarli

me contés sa historia. Ho va arreglar de una

manera que tora veritat ó mentida, 'm vaig en-

ternir, y ja estava decidit á fer un disbarat, si

'1 meu company no 'm detura parlantme '1

llenguatge de la realitat. y sobro tot trayentme

casi per íorsa d4 aquella casa.

He contât aquest incident perque vos feu

cárrech del verdader estât de mon ánim. Una

petita cosa que sortía de lo normal de la vida,

presentada de un modo especial, se torná gran,

y 'ni va atraure.

Qu' havía de fer lo que després me va pas-

sar, y que es lo que constitueix la part inté-

ressant de ma historia, la que va decidir lo qu !

havia de ser una vida.

Mes si vos semilla—eus digué—sortirém á

passeig, perque aquí diutre m' afogo de calor,

y tot caminant seguire la meva historia.

Aixís ho fé rem; y com que al ¿seriare ob-

servo que 1' article 's faria massa liaren incln-

hint tota la historia d 'en D..., deixaré per un

altre 1e acabament'.

RAMIH TRAGÓ Y CORÉS.

G LO PS DE F EL —î —-—

Ta que dius lo que no pensas,

que fins ab tas obras meute,

tot lo mon sempre t' admira

com formai y home de seny.

Jo que dici) sols lo que sento

y que arre« parlo ab lo OOÏ,

«è que '1 mon quan veu que passa

vá dient que passa un boi//.

Qu' ets un impertinent dirán ei cercas

deis homes 1' amistat;

sì 't pìau lo yiure sol y d'el le t' allunyas

qu' ets un boig te dirán.

Creume á mi: fes la rata que 't convingui,

y no 't cnpfiquia de la Humanitat.

NAHCÎS DE FONTANILI,ES Y GASSULL.

»1 irotift.

ftOV/lS LOCALS

Per circunstancias complertament estran-

yas al carácter del periódich no fns ha sigut

possible publicar L A SENYERA en las tres da-

rreras setmanas.

Desde avuy tornem á rependre nostra tas-

ca, contant ab la benevolencia deis suscriptorg

que 'na sabrán dispensar nostra falta involun-

taria.

Tením de toruar á insistir en lo referent al

assurapto del nou cuadro de marxa de treus es-

tablert per la Oompanyía deis Ferrocarrils de

Tarragona á Barcelona y Pransa que regeix

desde '1 24 d' Agost últim; perque son molts

els perjudicis ocasionats á la comarca que

atravessa '1 Tranvía del Baix Ampurdá, ab la

supressió de la parada del tren exprés á Flas-

sá.

Per mós que cavilem, no sabem veure las

ventatjas de suprimir la parada en las esta-

ciona de Figueras y Flassá.

Veritat es que la couipanyía sembla sois te-

ñir en compte la comoditat deis extrangers;

pero creyem que val la pena de fer el saerifici

d'emplear deu minuts mes en el tragecte de

Port-bou á Barcelona que no es altre 1! estal-

vi que 's fa al suprimir las drías estacións ci-

tadas, pera deixar satisfets els interesaos de co-

marcas tan imporlants com son 1'Alt y Baix

Ampurdá: y ademes pera que la Companyía "n

surti beneficiada.

Perque no hi lia que donarli voltas; quan tas

més facilitats se donguin al viatger, més se

viatjará, y més ingresaos tindrán las compan-

yías. Per la impossibilitiit d' anar á Barcelona

en l f exprés, sabem qu' algúns d* aquesta co-

marca han dqixat de fer un viatje.

Si la companyía de Fransa no ho entén, es

aixís, es precís que '1 país demostri, que en be-

nefici d f ell, se eoncedeix per 1( Estat la explo-

tado deis ferro carrils á empresas particular»:

y que fassi tots els passos necessaris pera obli-

gar á lá Companyía, á satisfer las justas de-

mandas de dúas comarcas: méa quan no <eosta

res accedir á lo que *'s demana.

Desiijaríam que las corporacións populars

y oficiáis, diputats provincial.? y á Corls fessin

trevalls en aquest seritit.

— —

Diumenge passat se inauguráren els balls

de ve tila en el Teatro Cervantes.


LA SENYERA

La colonia de banyistas se pot dir que ja ha desaparescut: sols queda a lguna qu ' altra fa-milia.

Y aixo que aquest any sembla que á 1' estiu li sab greu deixarnos. No recordavam que cap estíu estiguessiu las casetas de banys posadas desprós del quinze de Septembre: y aquest any el 23 y 24, es á dir , ja entrada la tardor, enca-re feya bo do remullar el cos.

Y si f l s amos de las -barracas que s' ban adelantat al temps, lraguessin tretas algúns banys raés s ' baur iau près.

Un altre fet que demostra la recansa que te 1' estiu en deixarnos, es 1' ha ver pogut com-p r a r castanyas, tôt assentats en las taulas que 'ls cassinos y cafés t rehuen al carrer .

Y f rancament sembla que no está en 1' or-dre natural de las cosas sentir cridar: qui 'm compra castanyas, grossas y caUntas... men-tres ens havém d ' a i x u g a r la suor de la cara ab el mocador, y ab el bano hem de moure 1» ayre pera respirar una mica.

Veuróm si plou de una vegada y cambia '1 temps.

—

Está ja casi acabada la construcció del edi-lici que lia de servir pera Escola Pública de no-yas, lo quiu reuneix molt bonas condicións pe-ra 1' objecte á que se '1 destinará.

— * « * —

Di mars de la passada setmana despedírem á nos tres estimats companys Eu Joan Boix y En Frederich Pujolá , quius després d s baver passât Y istiu entre nosaltres han tornat á Bar-celona, lloch de sa residencia.

— - * » < —

Ha sigut destinât al faro de la torre Hércu-les (Corunya) nostre apreciat amich En Manel Vaca López, á qui per tal motiu félicitera.

Se troba malalt nostre estimât amich el quefe d ! aquesta estació telegráfica D. Rafel López.

Desitjém de cor sa mil loria y que puga prompte desempenyar las funcións de son cá-rrech.

Secció Comercial Desde ' I dia I de Septembre lo moviment de nostre port

ha sigut lo següent:

ENTRADAS De Sevilla y escalas, vapor «Andalucía», de 1218

tons, cap. Rubio, ab suro.—De Bilbao y escalas, vapor

«Cabo Tortosa», de 997 tons. cap. Ferreiro, ab suro.— De Algesiras, bergant í «Príncipe», de 110 tons. cap. Mingot, ab suro.—De Tarragona, l laut «Montserrat», de 38 tons. ab ralms.—De Sevilla y escalas, vapor «Nuevo Estremadura», de 718 tons. cap. Jaén, ab suro. —De Barcelona, l laut «Manuelito», de 22 tous. pat . Gallart, ab afectes.—De Bilbao y escalas, vapor «Cabo Palos», de 1213 tons. cap. Arrambura, ab suro.—De Barcelona, l laut «Anita», de 33 tons. pat . Prats, ab efectes.—De Barcelona, l laut Manuelito», de 22 tons. pat. Gallart, ab efectes.—De Yinaroz, l laut «Montse-rrat», de 38 tons. pat. Berta, ab Garroba.—De Valen-cia, pollacra goleta «Teresa», de. 75 tons ca'i. Casade-vall, ab efectes.—De Barcelona, l laut «Pepito», de 33 tons. pa t . Ventura, ab efectes.

DESPACHADAS PeraVinaroz , llaut «Montserrat», ab efectes.—Pera

Marsella, vapor «Andalucía», ab, balas de taps.—Pei*a Cette y Marsella, vapor «Cabo Tortosa», ab balas de taps.—Pera Cette y Marsella, vapor «Nuevo Ext rema-dura», ab efectes.—Pera Algesiras, bergant í «Prínci-pe», ab lastre.—Pera Barcelona, l laut «Manuelito», ab efectes.—Pera Cette y Marsella, vapor «Cabo Palos», ab balas de taps.—Pera Barcelona, l laut «Anita», ab efecte.—Pera Barcelona l lau t «Montserrat», ab efectes.

J. C. C.

SE5BSBfiHSH5H5i5H5iS2SHS3SHSB5H5HSH5HSBSHSHSBSH5E

RECORTS DE CUBA M Ú S I C A H i V C U A .

Quan eucara no havía estallat 1' actual i n -surreeció cubana, origan de tants desastres, era San José de las Lajas, uns deis pobles més saludables, més pintoreschs, més diverti ts , reunint á la vegada gran riquesa com á natura l m e r c a t de las nombrosas lincas rustegas de sa encontrada. Son aspecto no f s diíerenciava gran cosa de los demos pobles vehíns que com tots los d' aquella isla semblan tal lats ab un mateix pairó; raes lì donava íesomía propia, sa herniosa Uacuna del Escribano, si tuada á un extrera de son caseríu redejada en bona par t de ceibas y palmas reaìs quais esbeltas siluetas se reñectavan en 1 ( inméns mirali de sa exten-sa superficie. Asenta t á l f escassa sombra d* a -quells arbres esculturals; quan tas vegadas con-templava las incomparables postas de sol de Cuba, abstret mon pensaraent ab la riquesa de


6 LA SEN Y l£ït A

sos colora y matisos y ab las sombras que per moments s' anavan eufosquint montres l f as-tre-rey desapareixía darrera de las espadadas lomas de Jamaica que coin gegantinas atalayas, s' aixecan magestuosas á la entrada del poblé.

Y venía insensiblement la nit y ab ella los romors de la vehína campinya y las voladissas deis lluminosos cocuyos que crusavan 1' espay com estrellas errant3...

*, * #

En 1 'any 187... rae trobava de temporada en 1' esmentat poblé pera assistir á la festa de San Joseph, son patró, que allá se celebrava ab funcións relligiosas, peleas de gallos y <ls caracteríschs balls del país en lo teatro Bofill, nom aquest de son propietari y constructor, natural d f aquesta vila, home francli, intelli-gent y hourradíssim á qual memoria decli tri-butar sentidíssim recort en penyora de las mol-tas atencións que 'ns dispensá.

Era la vigilia de San Joseph quan se 'm pre-sontá un de mos amichs dihentme:

—.Ta sabrás que demá tocarém á 1' ofici y si volguessis ajudarnos te reservaríam la part de segón violí.

—Aixó de tocar á primera vista es prou di-ficultas: te consta que no pHnch ll árquet desde fa molts anys y com que per altra part no soch massa entés en solfas, es segur que no «n sor-

tiría prou bé. —Ab aixó no hi pensis, me contesta. Toca-

rém la missa d< en Orfila que ja coneixes per haverla tocada altras vegadas y després del Ofici s' executará la sinfonía de Juana de Ar-co qu f are precisament está instrumentant lo mestro Rodríguez: aquesta si qu' haurá d< es-ser á primera vista perque no queda temps pe-ra ensajarla.

—Donchs contéu ab mí y quan sía 1' hora,

á 1' Igiesia 'ns trobarém.

Al endemá, cumplint la paraula empenya-da, vaig dirigirme, violí sota '1 bras, á 1' igle-sia j a dita que no té res de notable baix lo punt de vista arquitectónich si bé es de prou capa-citat per la importancia del poblé. En lo chor hi comensavan á preparar los faristols montres las campanas situadas en un terradet que «s trobava á nostres espatllas, repicavan á festa ab

tant fort soroll qu f apenas deixava entendrens. Quan tot estigué á punt, comensárem los

Kiriés que cant i ab valentía en José de la- Ca-ridad Travieso, jove de color que no sabía un mot de 1 letra ni coueix una nota; pero d- un oído y memoria tant portentosos que bastava cantarli qualsevol composició, pera que de co-rregüela la repetís ab afinació y justesa. Era un verdader artista sensepirfment.

Seguírem executant tots los domés mímeros de la missa y una vegada acabata, se repartíren los papers de la sinfonía que devia estrenarse y que comensá á dirigir lo mestre Rodríguez. Al principi, tot anava com una seda; mes al cap d' un rato s f armá tal desconcert que 's feya necessari taparse las orellas pera no caure en accident: nosaltres suavam gotas com sigróns al veure lo fracás y continuárem sempre tocant ab la esperansa df avenirnos sens que pogues-sim lograrho apesar deis esforsos del mestre-director.

Per conjurar lo conflicto, un de nostres companys que desempenyava la plassa de violí primer, tingue un acudit felicíssim y tot diri-gintse á los que estavan en lo campanai-, va di ríos:

—Repiqueu ben fort, sino estém perduts. Y tot seguii se senti tal terretrémol de cam-

panas qu< apaga tot lo raído de la orquesta qu' encara seguía degollant á la pobre Juana de Arco,

Los de la corda liavíam acabat ja la partitu-ra y baixant del chor, prenguérem lo carrer desde ahout sentíam encara que 'ls del melali continuavan bufant !o sinfonía.

Després averiguárem que la causa del des-concert, fou deguda á la pressa ab que s' ha -vían copiât los papers de cada instrument j a qu' eu algiius hi constavan repeticións, que s f

havian omitit en altres. Tal contravietat no fou obstacle pera varios

concurrents, fessin alabansas de 1' orquesta anyadint ab no escassa sorna que una de las cosas que més havian agradat, eran aquells forts del melali ab acompanyament de cam-panas.

JOSEPH LLOVERAS Y R0IG-.

S. Feliu de Gulxols Stbre. 1898,


LA SENYEKA

J. BURELL & C-CONSTRUCTORS

V i l a . y " V i l s L , 1 1 7 . — B ^ ï ^ O I E L O Î s T - A .

Especialitat en Yachts,

Llanxas de vapor, Remolcadors, Canúas, Canots, Llanxas de Salvamene etc.

T A L L E R , D E

líilicli á Catalunya y á Espanya peía yachts, tendas pera '1 camp, bany, cassera, etc. X j o x i s l s i m - g - l e s a - s y c i e l p a i s

Direceió telegráfica, «YACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot de salvamelit de Sant Feliu de Guixols. YACHTS fets pei J . Burell: Nitetis, Atlant II, Atlant I, Niobe, Conqueridor I,

Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona.

ATI.ANT II guanyador del primer premi de la sena serie en las últimas regatas de Cette.

MIGUEL CARDONA ANTIGUO CONSTRUCTOR NAVAL

I s T ^ C I O I S r ^ L , 6 8 B A R G E L O I S T E T A .

Especialidad en YACHTS y toda clase de embarcaciones de recreo. Barcos de tráfico, pesca, vaporcitos de madera y hierro en clase de remolcadores, barcasas de carga etc. etc.

Iniciador y fundador de los CLUBS de Barcelona.

YACHTS existentes en Barcelona, construidos en los talleres de su propiedad, Conqueridor I , Atlant I., Conqueridor II., Nitetis etc. etc. lo que puedo acreditar con documentos oficiales que obran en mi poder.

CANOAS remeras, Leonor, Covadonga, Atlantida, Condal etc. Todas éstas, tanto de remo como de vela, acreditan por su buen nombre varios primeros premios obtenidos.

BOTES de Salvamento construidos con las mejores condiciones. Bote de Torrevie-ja, Vülanueva y Geltru, Mataro, Cabo de Palos etc. por cuenta de la Sociedad central y donativos particulares con el precio más ventajoso de los existentes hasta la fecha.


8 LA SENYERA

S A S T R E R I A Las dos Américas

DE

J O A Q U I M D A Ü R A 1 3 , T T n i ó , 1 3

B a r c e l o n a

Elegancia en lo tall, confecció perfecta preus módichs.

Gran y variat assor t i t en novetals del país y e x t r a n j e r a s .

La Senyera S e t m s n a r i c a t a l á

R e d a o o l ó y a d m i n i s t r a « ? ! » ' » .

Carrer MAJOR, 27.-PALAMÓS


DE


B a r c e l o n a



PREUS DE SÜSCRIPCIÓ Palamós, tres meaos. . . . 1,50 pessetas Fora, » » . . . . 2'00 »

Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'QQ »

Número solt 0'15 »


DE


B a r c e l o n a



Amincis y comunica t s , Ño Ss t o r n a r á n

â p reus c o n v i n g u t s . 'Is o r ig iná i s .


DE


B a r c e l o n a



LLÍBRERIA Y CENTRE I)E SUSCRIPCIONS DE

Salvador Plaja Villena f a l a m ó s .

Se serveixen tota mena d ' obras á Ja bestreta y á plassos.

Totas las temporadas visita 'ls pobles de Palamos, Sant Fe-liu de Guixols y Palafru-gell ab un grandiós mostruari.

Licor dinamogeDich G I M B E R N A T A base de Morruol ,

noga l y lacte fosfat de cals . F o r m a c i a d e l i t u t o v . C o n d e d e l A s a l t o , 14,

BARCELONA.

ESTABLIMEHT DE FLORICULTURA Y ARBORICULTORA, PREMIAT EN VARIAS EXPOSICIÓNS,

D E —

Ricardo Mont y Lluis M.4 Jordi. Carrer del Ensanche y Carretera de G e r o n a . - P a / a m ó s .

Vendas de arbustos de fulla perenne y caduca, arbres dc ombra y de adorno, y fruyters de tota classe.

Especialitat en la confeeció de rams a r t i s t i chs . Aquest establiment s1 encarrega de la plantaeió de párolis y jardins. Per un préu

molt módicb, se fá eárreeh també del euydado deis mateixos, com també de la conserva-ció deis arbustos y plantas de saló.

La casa gafantisa sos productes. Se retornará '1 valor de las plantas que no reunescan las condicións que sf bagen

establert al efectuarse la venda. Estampa d' en Octavi Viader.—Sant Feliu de Guixols.


regenera ciÓ - serveiarxiumunicipalpalamos.cat · realitat demostr laa falseta de lat ideas quse...

Documents