refranys

RECULL DE REFRANYS..

GENER. Aigua de gener, tot l'any va b. Aigua de gener, cada gota val un diner. Si plou pel gener, s'anyada sol anar b. La pluja de gener omple la bta i el granes. Trons pel gener, desembarassa el graner. Moltes pluges de gener, mala anyada solen fer. Gener eixut, tot l'any put Gener mullat, bo pel camp i mal pel ramat. No hi ha bon gener que no deixi les basses plenes pel febrer. Gat miolador, gener a la porta. Gener, fred o temperat, passa'l ben arropat. tos de gener alegra el fosser. La neu de gener s'hi asseu com un cavaller. En gener, tanca la porta i encn el braser. Per gener, dins sa cuina estic b. Un bon gener duu dos mesos endarrer. Si el mussol canta en gener, un altre hivern ve.

FEBRER.

El febrer ja s jornaler (el dia s'allarga). Febrer lo curt, pitjor que turc. Febrer el curt, brau i tossut. Febrer el curt, si entra dolent, pitjor en surt. Lo febrer, de cap o de cua l'ha de fer. Pel febrer un dia al sol i altre al braser. Pel mes de febrer un dia dolent i altre tamb. La neu de febrer, marxa com un gos llebrer. Pel febrer, abriga't b. Febrer plujs, cara de gos. Si tens calor en es febrer, per Pasqua tremolar. Si el febrer no febreja, mal mar tindrem. Febrer abeurat, mig any assegurat. Aigua en febrer bona pel sementer. Quan trona pel febrer, tremola el vinyater. A despit del febrer, floreix l'ametller. Mai ha passat el febrer sense vestir s'ametller. En febrer rega el teu planter.

MAR En mar marceja i la gent bogeja. Mar que no marceja, tot l'any li porta enveja.


Gener fa el pecat i mar s acusat. El sol de mar, estella el cap dels burros. Mar vents i abril plujs fan sser el pags orgulls. Quan en mar trona, l'ametlla s bona. Aigua de mar, herba en els sembrats. Boires de mar, fred de maig. Trons en mar, fred abril i maig. Cada gelada en el mes de mar una ploguda en el mes de maig. Quan mar fa de maig, maig fa de mar. Ni dona desvergonyida ni planta pel mar florida. En tot el mes de mar no et llevis ni un peda. (no et treguis la roba) Ploure de mar, dna faves i lleva blat. Mar marot, mata la vella i la jove si pot. Mar marot, no m'has pogut matar cap ovella ni cap anyellot, i el mar respongu: calla, que amb dos que me'n queden i dos que en manllevar a l'abril, encara te'n matar ms de mil.

ABRIL. A l'abril, cada gota en val mil. A l'abril, tota l'aigua cap dins un barril. Abril plover i maig vents fan l'any ric i profits.

Abril i maig compassats, componen tots els sembrats. Aigo de maig, de raig a rai; d'abril, de fil a fil. Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any bo i millor. Si mtrona d'abril, ve bon estiu. Si es refreda abril dol, s el ms dolent de tots. Nevades a l'abril, pedragades a l'estiu. Fred d'abril, no faltar pa ni vi. Fins a quaranta d'abril, no te llevis ni un fil. Si a tres d'abril es cucut no canta, digueu que s mort o per a Frana.

MAIG. No s bon maig que el ruc no tremoli a l'estable. Al maig, cada dia un raig. Pluja de maig i plor de bagassa, en un punt passa. Maig humit, fa el pags ric. Pluja de maig, collita segura.


Maig vents i juny calent, fa bon vi i bon forment. Du nos guard de pols de maig i de fang d'agost. Si sembres les bledes en comenar el maig, ser Nadal i encara en menjars.

JUNY Hivern fangs, juny granells. Si plou el primer de juny, el mal temps s lluny. Al juny, la pluja est lluny, i si plou, cada gota s cdom el puny. Juny plujs, graner poss. El juny fred mata l'esplet.

JULIOL I AGOST. Juliol sense rosada du la pluja amenaada. Pel juliol els temporals a la posta del sol, i per l'agost a l'entrada de fosc. Nit de juliol pluja no vol. Pluja de juliol omple el cosiol. Pel mes de juliol, a s'era hi fa un bon sol. Julioo, sega amb bon sol. En so juliol, guanya ms es qui est a s'ombra que qui est en sol. En juliol, la garrofa es posa dol.


Juny, juliol i agost, ni dones, ni col, ni most (per)... col i dona, tot l'any s bona.

SETEMBRE. Setembre boirs, graner polss. A setembre, el mal temps s de tembre. Al setembre, qui tinga blat, que sembre.

OCTUBRE. En fred d'octubre mata l'eruga. L'octubre fred, mata el cuquet. Quan s'octubre est finit, mor sa mosca i es mosquit Octubre el vanits, cobrix set llunes enganys. Lluna d'octubre, set ne descubre (segons la creena temps que fa en la primera lluna d'octubre, continua predominant en set llunes successives)


NOVEMBRE. En novembre, qui no haja sembrat, que no sembre. Novembre humit te far ric. Si pel novembre trona, la collita ser bona. De novembre enll, agafa la manta i no la deixis estar.

PLUJA. Cel rogent, pluja o vent. Pluja al pla, neu a la muntanya. Desprs dels trons ve la pluja. Pluja abombollada, pluja de durada. Pluja de ruixada, pluja de durada. Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons. Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap. Pluja menuda, enganyapastors, quan ve el vespre els ha mullats tots. Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa. Pluja de gener omple la bta i el graner. Moltes pluges al gener mala anyada solen fer. Per Sant Llob la pluja ja s aqu. Molta pluja abans de Nadal mitja pedragada val.


Ploure a bots i barrals. s com a Valldaura que quan plou la deixem caure. Mai no plou a gust de tots. Per ploure venint-li b a tothom, no plouria mai. Bon dia s el que plou i no pedrega.

Si plou a migdia, plou tot el dia. Que plogui, mentre el Fluvi no es mogui. Si plou de tramuntana, plou de bona gana. Si plou per sant Antoni, pluja de dimoni Si plou per febrer, tot va b. Per la candelera, si no plou pel davant plou pel darrera Si plou per sant Jordi, tururut ordi. El llevant la mou, la tramuntana la plou. Sant Joan plovent, fa el vi dolent.

VENT. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps. Desprs del gran vent corre al gran torrent. Vent xerrador, no et faci por. Vent xerraire, vent merdaire. Guarda't d'home molt barbut i de vent acanalat. Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat Vent narbons, ni plou ni aclareix, i quan s'hi posa s'hi coneix. Vent de Pallars, aigua al detrs. Vent d'Arag, aigua al balc. Vent de fora, aigua a terra.


BOIRA. Boira per les serres, aigua per les terres. Boira a Vidr, pluja dem. Boira a les Gavarres, aigua a samalades. Boira pastura, aigua segura. Boira perduda, aigua segura. Boira terrera, aigua s'espera. Boira del Segre, aigua al darrere. Boira de Salou, plour si no plou. Boira pels tossals, aigua pels barrancs. Hi ha boira, en el clonivell, ja sentiu l'aigua al clatell. Per sant Vicen fugenb les boires i vnen els vents. Mat de boira, tarda de sol. No tota boira plou, ni tot vent plou. Lluna tapada, boira o ruixada. Si la boira s passada, ben ventada o ben mullada. Boires en sequedat, ven-te les mules i compre blat. Boires en eixut, ja cal que Du t'ajut. Serrat tapat de boira, temps sord.

Boira boirassa, el cul de la burra t'amenaa. Dia de boira, dia de glria. boirada de canal, as cap de treds dies, sa; de vegades s, de vegades noi.


FRED. Any ser, any de fred. Any de fred tard, ram sa vinya no far. Fred i gel no queden al cel. Fred si no el fa davant el fa darrere. Freds en darrer, pedragades en primer. Pels Reis, el dia creix i el fred neix. Quan el dia creix, el fred neix. Per sant Antoni, fa un fred del dimoni. Per sant Juli fred a matar. Quan vnen los tres barbuts, vnen los freds cascarruts. Per santa Agns i sant Fructus, los freds majors (21 de3 gener) Pr sant Vicen, paren els freds i entren els vents (22 de gener) Si la Candelera plora el fred ja s fora, si la Candelera riu, el fred s viu. Candelera clara, fred hi ha encara. Per la Candelera es fred, si no s davant s darrere. Mar marcedor, que de nit fa fred i de dia calor. Trons en mar, fred en abril i maig. Boires de mar, fred en es maig.

Abril abrilet, va matar sa mare de fred.

Es fred de mar, entra dins ses banyes d'es bous. De tots Sants a sant Andreu, vent o pluja, fred o neu. Per sant Iscle, el fred xiscla (17 de novembre) Per sant Climent el fred reganya la dent (21 de novembre). Per santa Caterina o molt freda o molt humida (25 de novembre) Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu (30 de novembre) Per sant Toms, el fred al nas (21 de desembre) Per Nadal, fred com cal. De por i de fred, qui ms se'n posa, ms n'admet.

NEU. Neu rodona, d'altra en dna.


Any de neu, any de Du... per que no caigui al que s meu. Neu a la serra, pescador, canya a terra. Neu a la muntanya, pescador arracona la canya. Per tots Sants, neu en los alts. Per sant Mart, la neu al pi (11 de novembre) Per sant Rom, la neu al pla (18 de novembre) Per sant Andreu, aigua o neu (30 de novembre) Per sant Mart la neu al pi, per sant Andreu la neu al peu, del peu al prat, tot est nevat (Vall d'neu). La neu d'advent, gela molt fcilment. La neu del mes d'advent, glaa les dents. Neu adventina, causa runa. Neu abans de festes, mata persones i bsties. Neu al gener, tot l'any va b. La neu al gener s'hi asseu com un cavaller. Una nevada s una femada. Per la Mare de Du encandelada, grossa nevada, grossa ventada o grossa gelada. Nevades darrerenques, pedragades primerenques.

No diguis ase a ning que no ho sigui ms que tu. El neci callat, per savi s reputat. Per saber parlar,

cal aprendre de callar. Les burles fan com les processons, que tornen all d'on surten. Qui t ms per callar ms parla. Brams d'ase no pugen al cel. Per parlar poc, poc es perd. Qui no sap callar les seves faltes menys callar les dels altres. En cosa dubtosa, ms val callar que parlar. Paraula que surt de la boca no torna enrera. No feu cas del "que diran"; els gossos sempre lladraran. Les llenges no sn tisores, per sn talladores. Mira't a tu i no dirs mal de ning. Si vols que diguin b de tu, no diguis mal de ning.

De males llenges, l'infern n'est empedrat. Qui pot i no vol, quan vol no pot. Qui tot ho vol, tot ho perd. De tot s'ha de pagar l'aprenentatge. Qui dorm i no treballa, molts cops badalla.


Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Tot bon cavall ensopega. Pertot hi ha cent lleges de mal cam. Du ens dna bones mans, per no ens treballa els camps. Qui planta una gla, un roure collir. Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla. No hi ha tall sense treball. Les sobres d'ahir fan falta avui. Qui no sap fer la feina no sap manar. No deixis per a dem el que puguis fer avui. Obra comenada s mig acabada. La pacincia s la mare de la cincia.

T la pacincia ms admiradors que seguidors. El cavaller a la guerra; el pags a la terra. Si del dia vols profit que no et trobi el sol al llit. Bon viure i no treballar no pot durar. Feina feta no t destorb.

Al mal feiner cap eina li va b. Qui t el cul llogat, no seu quan vol. Qui fa el que pot, no est obligat a ms. Molt soroll de boixets i poques puntes. Qui no t memria ha de tenir cames. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Hi ha ms dies que llonganisses. Qui s'espera es desespera. Gat escaldat, amb aigua tbia en t prou. A so de tabals no s'agafen llebres.

No s per tu sin pel pa, que remena la cua el ca. Qui es creu paraules afectades, burlat s moltes vegades. Qui no pugui mossegar, que no ensenyi les dents. El qui molt es vol inflar, per fora ha de rebentar. Presumir i no valer, demostra poc valer. Escombra nova escombra b.


Qui no escolta la ra, escolta el bast. Qui vol presumir, ha de patir. No ets pas ms bo si t'alaben. Tant bo s en Pere Berenguera com el que li va al darrera. A l'enemic que fuig, mostra-li la drecera. Tant t'escolta Du si pregues com si renegues. No hi ha pitjor sord que el que no hi vol oir. Boig amb boig sempre s'avenen. Persona covarda de molts mals es guarda.

Qui dos senyors vol servir, l'un o l'altre ha de fallir. Tant com canta el rector, respon l'escol. Ms val ser cap d'arengada que cua de llu. Per a la gent honrada no hi ha portes tancades. Sense vestit tant s el pobre com el ric. Els homes es troben, que les muntanyes no. Parlant, la gent s'entn. De la discussi neix la claror.

Cada dia muda el vent; l'home, a cada moment. De malagrats l'infern n's ple. La desuni destrueix; la uni fa la fora. Una cosa s predicar i l'altra donar blat. Qui en t dos i en gasta tres, queda sense res. Deute petit amb el temps creix. All que s mal guanyat, el diable s'ho emporta.

Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar. El negoci d'en Robert de les cabres, que en donava dues de negres per una de blanca. Ms val un ocell en m, que cent en vegis volar. L'avar, la mar i la flama com ms t ms brama. Qui remena oli els dits se n'unta. D'on no n'hi ha no en pot rajar. Si pobre vols ser, compra el que no has de menester. Gallina vella fa bon "caldo". Els rucs sempre tiren guitzes.


Qui del ruc es refia, sovint ha d'anar a peu. Mentre hi haur burros hi haur qui anir a cavall. La cabra, pels seus pecats, porta els genolls pelats. Gats amb gats no s'esgarrapen. Una oreneta no fa estiu ni dues primavera. Els homes faran bondat quan les cabres portin llana. A cavaller nou, cavall vell. Els burros i els ignorants sn cosins germans. Convidat massa atent al plat, altre cop no s convidat. El dinar reposat i el sopar passejat. Del pa tou tothom en fa llesques. Del plat a la boca ning s'equivoca. Val ms bona gana que bona vianda. Qui no plora no mama. No nodreix el que es menja, sin el que es paeix. Dues mans per a treballar i una boca per a menjar. Qui no t pa moltes se'n pensa. On en mengen dos en mengen tres.

Un bon dinar fa de bon esperar. Un remei per amarg que sigui, sempre s un remei. Tothom t mals i cadasc es sent dels seus. Qui no sap riure, no sap viure.

L'alegria allarga la vida. El teu mal passar procura, que el temps tot ho "cura". No hi hamal petit, ni petit enemic. Ms val un ai! que cent gemecs. El que a uns constipa els altres fa suar. De tota dolena s remei la pacincia. Qui t salut i llibertat, s ric i no ho sap. A vegades s pitjor el remei que el mal. Qui no reposa fa poca cosa. La salut no s coneguda fins que s perduda. Mentre hi ha vida hi ha esperana. El mal ve volant i se'n va a peu coix. Mai no plou al gust de tothom.


Cada gota de pluja fa el seu fang. Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aqu els vuit vents del mn. L'home que t llunes fa de mal tractar.

Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una. Qui no t seny no t fred. Nvols d'Arag pluja en abundor. Any de neu, any de Du. El dia nuvols enganya el peress. Quart minvant, porta infant; lluna plena porta nena. Molts germans en un consell, el blau fan tornar vermell. Si el pecat fos a la cara que en veurem d'emmascares! Fill ets, pares sers, tal fars tal trobars. Qui b estima b castiga. En el pot petit hi ha la bona confitura. No s forms el que s forms,

sin el que agrada. Per Nadal cada ovella al seu corral. De fora vindr qui de casa et traur. En els consells, escolta els vells. Els testos s'assemblen a les olles. Sap ms un boig a casa seva que un savi a casa dels altres. Ms val bogi conegut, que savi per conixer. Qui t amics, t fatics. D'amics, pocs i bons. Dient les veritats es perden les amistats. Qui t un bon amic, t un bon abric. Digue'm amb qui vas i et dir el que sers. Quan se'n va el diner, molts amics el segueixen. Mal company i llop, ni de lluny ni de prop. Ms val un bon amic que cent parents. La pobresa no t amics; la riquesa t enemics. No deixis l'amic vell, que el nou no ser com ell. En el perill es coneix l'amic. Amic de molts, amic de ning.


refranys

Documents

plor de bagassa

recull de

trons en mar

boires de

febrer el

el mal temps

pluja de durada

el fred neix