LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

2

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

ARGUMENT

Cada nit les cuques marrons organitzen una festa on canten, ballen, juguen i fan granxivarri. Les altres bestioles del bosc fa dies que no dormen, estan neguitoses,intranquil·les i malaltes.

Un dia, els animals del bosc es reuneixen per trobar una solució al problema. Després demoltes queixes i esgarips, el ratpenat proposa d’anar a parlar amb les cuques marrons idir-los que els molesta el soroll que fan. Els animals organitzen una comissió per parla-mentar amb elles. Un cop reunits, el talp mira de convèncer les cuques i trobar una solu-ció, però elles reaccionen de manera negativa i fins i tot amenaçadora davant dels adver-timents del talp. Com que sembla impossible dialogar de manera pacífica, a la puput se liacut un estratagema per fer-les reaccionar: entre tots els animals fan batre les ales imouen una ventada tan gran que les cuques s’espanten tant que, finalment comprenenque s’ha de viure sense molestar el veí i decideixen que només faran una festa cada mes.

Tots els animals celebren l’acord i se’n van a dormir contents per haver trobat la mane-ra de viure tots en pau.

Fitxa tècnica

Lectura adequada per a alumnes de 2n i3r d’Educació PrimàriaMalgrat que la temàtica i l’argument podrien seradequat per a nens i nenes de Cicle iniciald’Educació Primària, el fet que estigui escrit envers i amb un lèxic molt ric i variat, fa que siguimés adequat per als nivells més alts de Cicle ini-cial i fins i tot per a Cicle mitjà d’Educació Primària.

Relat de fantasiaTemes que tracta:• La convivència• El respecte• El diàleg

Títol: Les cuques ballaruquesAutor: Antoni DalmasesIl·lustrador: Daniel Sesé i Blanco (Sesé)

Col·lecció: El Vaixell de VaporSèrie i número: Blanca, 44ISBN: 84-661-0641-3Pàgines: 63

L’autor: Antoni Dalmases

Va néixer a Sabadell el 17 de juliol de 1953. S’hadedicat des de sempre al món de la didàctica de l’en-senyament de la llengua. Va començar com a mestred’Educació Primària i va continuar com a professor deBatxillerat. Més tard va ser coordinador i professor dedidàctica de la llengua i literatura catalanes als cursosdel CAP de l’ICE de la Universitat Autònoma deBarcelona i a l’ICE de la Universitat de Barcelona.També ha col·laborat en el diari El 9 Nou i a la revis-ta Quadern.

És un apassionat de l’ensenyament i de la literatura.És autor de novel·les i contes per a lectors de totesles edats. Combina molt bé les seves dues facetes, laprofessional i la creativa, i escriu i parla de llibres a lesseves classes.

Li agrada escriure per a infants i també per a adultso joves: no està disposat a renunciar ni al nen quetots portem dintre, ni al jove apassionat i trinxeraire,ni a l’adult conscient que diem ser.

Diu que els llibres li han proporcionat amics, satisfac-cions, moments molt agradables, alguns premis i lapossibilitat de viure diverses vides simultànies, per-què escriure, com llegir, és multiplicar l’ànima sensedeixar de ser un mateix.

Alguns títols publicats són: El vescomte minvant a lacol·lecció el Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, L’Elisendai el mar, La revolta de Job, La infinitud dels parcs,L’última primavera, El cargol cuataronja, Les línies del’atzar, El castell dels dos falcons... També s’ha dedi-cat a la investigació i a l’assaig com, per exemple a,El franquisme (1939-1975): la impossibilitat d’unacultura i Literatura i cinema occidentals, volum I.

L’il·lustrador: Sesé

Va néixer a Barcelona l’any 1962 i va estudiar dissenygràfic a l’Escola Massana on, actualment, exerceix deprofessor d’il·lustració en el cicle formatiu de grausuperior d’aquesta matèria així com en el graduatd’art i disseny que depèn de la Universitat Autònomade Barcelona.

Compagina la seva activitat docent amb la feinad’il·lustrador. En l’àmbit editorial s’ha especialitzat enil·lustrar llibres de literatura infantil i juvenil. També hapublicat les seves il·lustracions en premsa i publicitati ha exposat la seva obra en diverses mostres d’il·lus-tració arreu del món.

A més, és músic i compositor i forma part d’un grupde cançó d’autor anomenat Túrnez&Sesé el qual esdedica a musicar poesia catalana tot donant-li uncaràcter essencialment mediterrani. Ja han editat tresdiscos per a la discogràfica Picap.

Fitxatècnica

LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

3

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

4

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA

• Gaudir de l’experiència de la lectura d’un conte.• Donar elements als infants perquè estimulin la imaginació.• Aprendre nou vocabulari i conèixer el significat de frases fetes.• Mostrar sensibilitat en la lectura del llenguatge poètic i estimular-los perquè en produeixin.• Reflexionar sobre els problemes que pot ocasionar la convivència.• Promoure el diàleg com a solució dels problemes per la via pacífica.

TEMES

Guia didàctica

La convivènciaEs planteja un problema que potdificultar la convivència: lesmolèsties que poden ocasionaruns animals en un bosc on hi haaltres animals de diferents espè-cies. Les cuques marrons tenen elcostum de fer una festa cada nit i,amb el xivarri que fan, no deixendescansar els altres. Els animalsestan molt preocupats. «Es trobende nit,/quan tots som al llit, / i sal-ten i ballen, / xerren i no callen, /s’enfilen pels troncs, / i xiulen, fanroncs, / juguen a atrapar, / se lessent xisclar / fent el tabalot / i ungran esvalot / que provoca molès-ties / a les altres bèsties.» (Pàg. 7).

El respecteLes cuques marrons, a més demolestar els altres fent soroll, notenen respecte per ningú ja quequan algú s’acosta per dialogar-hi,no volen escoltar, se’n burlen i nodemostren cap intenció de canviard’actitud «No escolten ningú, /tenen el cap dur! / Jo els vaigvoler dir / com feien patir / unvespre de juny / i em van dir:“fuig, lluny!” / A més de barrudes/ són unes tossudes! / Es pensenque són / les reines del món!»(Pàg. 17).

El diàlegDesprés de diversos intents dediàleg, les cuques marrons s’ado-nen que han de canviar d’actitud isolucionar el problema per la viapacífica i del respecte als altres.«Només cal pensar en els altres, /com si fóssim nosaltres. / Perquètothom sigui lliure, / s’ha de viurei deixar viure / tot pensant que noestem sols, / ni persones ni car-gols / i el que no vols per a tu, /no ho has de voler per a ningú.»(Pàg. 63).

LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

5

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

CONTEXTUALITZACIÓAquest poema se situa en un bosc anomenat El bosc del Torrent on viuen junts molts animals. Aquest contextnomés serveix per posar de manifest una situació de convivència entre diferents famílies amb costums diferents.

VOCABULARI

El vocabulari és ric, variat i molt extens. Tant és així, que presentem una selecció d’aquell més elevat de nivell:• Noms: tabalot, esvalot, trasbals, disbauxa, xauxa, enrenou, esgarip, desgovern, nosa, delegació, corcó, comis-

sió, malfiança, posat, emissaris, udol, estol, insolència, fracàs, brosses, sot, guirigall, esglai, brancatge, taro,xàfec, tràfec, tomballons, brogit, sarau, allau, barrila, harmonia.

• Adjectiuso qualitats: ruques, barrudes, silent, tibat, crispats, tronat, sorrut, refiades, esperitades, entusiasmats,veloç, rabent, esporuguides, arraulides, considerades, esverats, mesurada.

• Verbs o accions: retruny, hivernar, gosarà, parlamentar, privin, resignen, obtenir, bat, arrecerar-se, s’empen-yen, se sotraguen, escarmentar, agitant, somiquen, abusar-ne, mesurar.

• Expressions i frases fetes: fer figa, ensumar el perill, ran de riu, fer la punyeta, qui se la juga?, a cor què vols,de biaix, amb vol rasant, prendre el pèl, pren la veu, piular, gosa, la mar de contents.

• Adverbis: prest.

SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Per treballar el llenguatge poètic, podeu fer una activitat on es recopilin altres poemes que ja hàgiu treballat a l’au-la anteriorment. Proposeu una lectura oral per treballar la recitació fent especial atenció a l’entonació dels rodolins.

• Per treballar la convivència, en aquest cas, dels animals del bosc, podeu proposar diferents cançons on es pre-sentin els diferents cants i sons dels diferents animals i fins i tot podeu repassar les onomatopeies que fanreferència a cada una dels animals. Una de les cançons pot ser: 2a Serenata (D. Bughici. Adaptació: MariaMartorell). La granoteta verda s’ha llençat al fons del llac, / N’ha tret una guitarra i ha cantat el seu rac-rac/ Com que es sent de lluny, els ocells ha despertat, / I ara sonen junts el piu-piu i el rac-rac-rac. / De dalt detot de l’arbre l’esquirol els ha escoltat, / I tot movent la cua el timbal ha repicat. / I així tot el bosc ressona-va alegrement, / només l’aligot no volia estar content.- / La bella serenata ha durat tot el matí, / però el solfort del migdia del concert ha estat la fi. / I demà de nou, quan la nit s’acabarà / amb gran enrenou el con-cert començarà.

• Podeu comentar, entre tots, si han viscut alguna experiència de patir molèsties pel soroll causat pels veïns, tanta casa, com a un hotel, apartament, càmping... És important que entenguin que vivim en societat i que cal serrespectuosos amb els altres. Caldria fer-los veure que el soroll que fem a la classe també provoca moltesmolèsties als companys i a nosaltres mateixos.

Guiadidàctica

LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

6

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Classe: Data:

Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general(pronúncia, velocitat directa del text

i entonació)

Avaluar de l’1 al 5

Avaluació competència lectora

Avaluació competència lectora

LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

7

De què estan convençudes les cuques marrons?a) d’ajudar els altres animals a creuar els carrers.b) d’adaptar-se i saber respectar.c) de respectar les senyores grans.d) d’adaptar-se a les normes de circulació.

A què és refereixen les cuques marrons quan diuen que «no volen acabarcada festa amb una tempesta?»a) No volen acabar molles.b) No volen acabar havent de fer deures.c) No volen acabar barallant-se amb els altres animals.d) No volen acabar havent-se de canviar de cau.

Què demanen les cuques marrons?a) Fer una festa de tant en tant.b) Fer una festa cada dia.c) Fer una festa per Nadal.d) Fer una festa d’aniversari.

Què saben fer les cuques marrons?a) Saltar, escriure i viure.b) Menjar, beure i riure.c) Nedar, seure i treballar.d) Jugar, riure i conviure.

Ens heu convençut,amb la vostra actitud,que ens hem d’adaptari saber respectar;no ens convé pas gens,per estar contents,acabar cada festaamb una tempesta.Si un vespre de tant en tantmuntem una festa gran

al Turó de les Dallesno hi haurà barallesi ningú podrà dirque no sabem compliro que les cuques marronsnomés busquem raons.Que ens agrada jugar i riure,però també sabem conviure.

(Pàg. 56)

Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre Les cuques ballaruques d’AntoniDalmases, i encercla la resposta adequada:

3

2

1

4

LES

CU

QU

ESB

ALLA

RU

QU

ES

8

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS

• Ampliar i utilitzar el camp lèxic i semàntic per mitjà de la dramatització.• Llegir oralment un text poètic amb l’entonació adequada segons la intenció.• Desvetllar l’interès per la lectura d’un text poètic amb intencionalitat lúdica.• Desenvolupar la capacitat imaginativa dels infants.

MATERIAL

El text de la pàgina 12.

DESENVOLUPAMENT

• Llegiu el text de la pàgina 12 i treballeu la comprensió del vocabulari.• Repartiu els personatges pel grup-classe: el senglar, la garsa, el grup que fa d’animals i el grup que fa de jurat.• Comenceu la dramatització del fragment i inicieu l’acció amb l’alumne que representa el senglar. Ha de recitarla frase amb un to molt enfadat.

• Seguidament intervé un altre alumne que representa el següent animal. Quan s’arriba a la paraula «criden», totsels alumnes que fan d’animals criden, molt enfadats. I així successivament fins que s’acaba la lectura amb laparaula «diu». La primera lectura ha de ser molt lenta.

• Els alumnes que representen el grup d’animals han d’escenificar amb el cos i amb la veu cadascuna de lesaccions: rondinen, somiquen, gesticulen, piquen, bramulen, udolen, tremolen, amenacen, s’esveren, es deses-peren.

• Durant la lectura i l’escenificació, el grup que fa de jurat s’ha fixat en si tots els companys han escenificat l’ac-ció que tocava. Si algú s’ha equivocat, queda eliminat. Es repeteix l’exercici, però el que llegeix, intenta anar mésde pressa per fer equivocar el grup que fa d’animals.

• Després de repetir-ho unes tres vegades i felicitar els companys que no han estat eliminats, canvieu els papersdel senglar i la garsa i el grup que feia d’animals passa a fer de jurat i viceversa.

DURADA

Caldria una sessió de preparació perquè hi hagi una comprensió global del text, però sobretot perquè hi hagiuna comprensió del vocabulari.

Animació lectora