Recull de

Premsa

36cultura

DIMECRES, 7 D’OCTUBRE DEL 2015 ara

La cineasta belga Chantal Akerman. GIUSEPPE CACACE / AFP

Mor Chantal Akerman,

l’esperit lliure del cinema europeu

OBITUARI

Chantal Akerman es va contagiar del verí del cinema als 15 anys en veure el Pierrot el boig de Jean-Luc Godard. Amb el temps, es converti-ria en una figura gairebé tan admi-rada per la cinefília com Godard. Ahir, de manera completament in-esperada, el cinema europeu va plo-rar la mort d’una autora que només fa uns mesos presentava al Festival de Locarno la seva última pel·lícula, No home movies, una reflexió sobre l’absència i la mort a partir de l’ob-servació dels últims mesos de vida de la seva mare. Segons informen diaris francesos citant el seu pro-ductor, Patrick Quinet, la mort d’Akerman hauria sigut un suïcidi.

Nascuda a Brussel·les el 1950, la cineasta es va donar a conèixer el 1975 amb Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles, que descrivia al llarg de més de tres ho-res les tasques domèstiques d’una vídua que es prostitueix per mante-nir el fill. La identitat femenina i les pressions que l’envolten són un dels eixos del seu cinema, referent del feminisme. Però els seus més de 40 títols exposen moltes altres preocu-pacions: la condició jueva –la seva mare era una supervivent d’Ausch-witz–, la intimitat de les relacions, la soledat, etc.

Al·lèrgica a les etiquetes Esperit lliure i independent, el seu cinema va transitar per la ficció i el documental, pels relats d’amor i les reflexions socials. El 1996 fins i tot es va atrevir a trencar amb la seva imatge de cineasta rigorosa per diri-gir Un divan a Nova York, una comè-dia romàntica amb Juliette Binoche i William Hurt. Nuit et jour (1991), D’est (1993), News from home (1977) són títols clau d’una figura impres-cindible del cinema d’autor euro-peu, al·lèrgica a les etiquetes i a les concessions formals.e

BARCELONAXAVI SERRA

tornar a portar a l’escenari Neus Ca-talà. Un cel de plom, l’adaptació del llibre de Carme Martí, i es va posar a la pell de la dona que mai es rendeix. Com quan a Ravensbrück van fer plantar flors perquè venia la Creu Ro-ja, i la Neus i les seves companyes van decidir arrencar-les i menjar-se-les. Arànega va fer que l’homenatjada fos menys absent. Va mostrar la dona entremaliada, però també trista per la pèrdua del primer company. La do-na que va decidir no plorar davant dels nazis i observar-ho tot per po-der-ho explicar després. La dona que ha volgut ser la veu de totes les que no van poder sortir de Ravensbrück.

L’homenatge, organitzat pel Me-morial Democràtic, la Generalitat i l’Any Neus Català, i presentat per Síl-via Bel, l’encapçalava la frase “La vi-da és preciosa”. L’havia dit Neus Ca-

talà unes setmanes abans. “Quan vam anar a veure-la a la residència dels Guiamets vam tenir una llarga conversa. Vaig veure que no era tal com m’havia imaginat. Em vaig trobar una dona feliç, feliç de la vi-sita, dels llibres que li vam portar”, explicava Montse Gatell, presiden-ta de l’Institut Català de les Dones. “En aquella primera trobada –va recordar Gatell– la Neus em va dir que la vida és preciosa. I tots sabem el valor que pren la frase en els seus llavis”, va afegir.

Neus Català va fundar l’Amical de Ravensbrück quan ja tenia 90 anys. Ahir la presidenta de l’Ami-cal, Anna Sallés, elogiava la seva força: “No només ha treballat per difondre tot el que va veure sinó també per crear eines que recor-dessin la brutalitat del nazisme i del franquisme, que no hem d’obli-dar que va morir matant”. Marina Rossell, vicepresidenta de l’Ami-cal, també va recordar Neus Cata-là amb la música i la dansa de la companyia BCN City Ballet, amb coreografia de Ramon Oller.

Un llibre, el millor regal Segurament , però, el millor regal a la Neus se’l van poder emportar tots els que ahir van assistir a l’ho-menatge. El Memorial Democràti-ca acaba de reeditar De la resistèn-cia i la deportació. 50 testimonis de dones espanyoles, que Neus Català va escriure el 1984 i que estava des-catalogat. A finals dels anys 70, quan Català va recórrer tot Fran-ça buscant el testimoni de les seves companyes, reivindicar la memò-ria de les víctimes del feixisme i dels deportats era una tasca que fe-ien molt pocs. La seva filla, Marga-rita Català, explicava l’entrega de la seva mare: “No es va rendir mai. Mai va dubtar. Va reivindicar la hu-manitat i la solidaritat de totes aquelles vides entregades”. I va afe-gir: “La història no és una cosa llu-nyana i abstracte. No hi ha llibertat sense memòria”.e

Marina Rossell va cantar Cançons de la Resistència amb ballarins del BCN City Ballet. PERE VIRGILI

Crònica

Neus Català, resistent, supervivent de Ravens-brück, comunista, in-cansable en la seva rei-vindicació perquè nin-

gú oblidi les dones que van lluitar contra el franquisme i el nazisme, va fer cent anys ahir. No va poder deixar els Guiamets per venir a Barcelona i assistir a l’homenatge que se li va re-tre a l’Auditori del Conservatori del Liceu, però els seus records i la seva obstinació per no abaixar la mirada davant ningú, com li deia sempre el seu pare, van reviure a través de la veu de Mercè Arànega. L’actriu va

BARCELONASÍLVIA MARIMON

Obstinació “No es va rendir mai. Mai va dubtar”, diu Margarita Català

aquestes latituds, difícilment deixa-rà a casa nostra una interpretació tan estimulant com aquesta, un cas excepcional de simbiosi entre ba-tuta, solista i orquestra. Ju-rowski va controlar de forma magistral les onades sonores, il·luminant amb saviesa els corrents interns, alhora que oferia la plataforma ideal perquè Kavakos desplegués un fraseig lliure i expressiu. Si la cadència del primer temps va ser tècnicament enlluerna-dora i la pulsió rítmica del final, ir-resistible, les màximes cotes d’efu-sivitat van arribar en un moviment lent colpidor.

La diferència entre la primera i la segona part de la sessió és la que hi ha entre la grandesa i l’excel·lèn-cia. La Filharmònica de Londres tornava la visita que els cors del Pa-lau van fer al Royal Festival Hall el

curs passat amb un Ein deutsches Requiem de Brahms conjuntural (Barcelona és l’única ciutat en la gira del conjunt anglès que in-

clou l’obra). Sigui com sigui, sempre és engrescador veu-

re en acció un director de primera magnitud com Ju-rowski.

La lectura del músic rus va ser d’una marcada urgèn-

cia dramàtica, amb temps àgils i una minuciosa dosifi-

cació de les tensions, servida per una orquestra eficient i un Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau cohesionats. Amb un tim-bre força gastat, el baríton Die-trich Henschel va convèncer per l’eloqüència del fraseig, mentre que Miah Persson va ser una so-prano radiant. Un bon Brahms, però una vetllada a arxivar per Si-belius.e

Vladimir Jurowski PALAU DE LA MÚSICA 55 D’OCTUBRE

Tot comença amb la palpi-tació quasi impercepti-ble dels violins divisi abans que el solista entri amb una cantilena ondu-

lant i enigmàtica. En pocs compas-sos Sibelius crea un clima hipnòtic, i amb aquests pocs compassos en van tenir més que prou el violinista Leo-nidas Kavakos i el director Vladimir Jurowski per capturar l’atenció de l’oient i no deixar-la escapar al llarg de tot el Concert per a violí i orques-tra op. 47 del compositor finlandès.

L’Any Sibelius, força oblidat en

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

“No hi ha llibertat sense memòria”

Homenatge a Neus Català i a la vigència de la seva lluita

MEMÒRIA HISTÒRICA

Un Sibelius excepcional per Kavakos i Jurowski

Leonidas Kavakos i Vladimir Jurowski durant el concert al Palau de la Música. A.

BOFILL

MÚSICA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

127000

14121

Diario

252 CM² - 30%

1209 €

36

España

7 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Tema del dia La caiguda d’un referent Pàgines 2 a 4

DIMECRES2 7 D’OCTUBRE DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Trincòpolis entota la seva esplendor

A Rodrigo Rato els proces-sos se li acumulen. Ahir va tornar a comparèixer davant un jutge d’ins-

trucció. L’abans màster de l’univers, com diria Tom Wolfe, és una mos-tra més que palmària del que pas-sava a Espanya quan anava bé: el frau per bandera. Pel que es veu, va escalar cotes sense comparació en el hit parade de Trincòpolis. Paradigma de la decadència en vigor (de Gürtel a Púnica, passant pel Palau de la Música i els ERO), coronada per Urdangarin, Rato

AnàlisiJoan J. QueraltCaTEDRàTIC DE DRET PEnaL DE La UB.

té tres fronts processals oberts per presumptes fets delictius. Un, per la gestió al capdavant de Bankia i la seva cavalcada d’enganys per a la sortida a borsa de l’entitat, que ha costat a la butxaca dels espanyols (no a l’erari) una milionada que mai es reintegrarà. Un altre front, tam-bé a Bankia, el constitueix el fet que uns cobrons com una casa de pagès disposessin a sobre de les famoses targetes black, opaques comptable-ment i fiscalment, amb què satisfe-ien apetits no solament gastronò-mics i altres bicoques .

El jutge retira a Rato el passaport després de declarar 4 hores

És la primera mesura penal que s’imposa a l’excàrrec del PP, i se suma a les civils

MARGARITA BATALLASMaDRID

Rodrigo Rato haurà d’en-tregar al jutjat el seu pas-saport en els pròxims cinc dies i comparèixer una ve-

gada al mes en aquesta dependència judicial després de declarar durant quatre hores davant el jutge Anto-nio Serrano-Artal. Aquesta és la pri-mera mesura cautelar que s’imposa a l’exvicepresident del Govern de Jo-sé María Aznar, ja que fins ara no-més se li havien decretat fiances en concepte de responsabilitat civil. Després de la seva declara-ció, l’excomandament del PP va informar en un comunicat que enviaria al jutge un informe peri-cial per justificar la legali-tat del seu patrimoni. Fonts jurídiques van explicar que el jutge va adoptar aquestes mesu-res a instàncies de la fis-cal. La retirada de passa-port no implica que no pugui sortir d’Espanya, ja que només necessitarà el seu DNI per circular per la Unió Europea. El jutge li va mantenir les imputaci-ons per les quals va ser ci-tat, blanqueig de capitals, frau fiscal i corrupció en-tre particulars. Fonts jurídiques van explicar que la declaració de Rato va ser molt ex-tensa i que va contestar a totes les pre-guntes que li van formular. L’exvice-president del Govern va explicar la seva versió en un comunicat que va remetre a l’agència Efe, en què sos-té que és «la persona més interessada que s’aclareixin aquests fets». Tam-bé va revelar que presentarà al jutge informes pericials que acrediten «de manera fefaent» que «tots els béns» que tenia a l’estranger «tenen un ori-gen familiar» i que han sigut decla-rats «voluntàriament» a Hisenda.

DIVISES LEGALS / Així mateix, diu que «totes les transaccions de divises que ha fet són legals», i subratlla que han sigut declarades a l’Agència Tributà-ria, encara que aquesta «asseguri ig-norar-ne la procedència». Aquests

invEstigació judiciaL a un ExvicEpREsidEnt dEL govERn

diners procedien de Gibraltar, el Regne Unit i Luxemburg, segons el jutge Serrano, que sosté que el seu origen és desconegut i que ha sigut evadit al fisc. Rato també va explicar en el seu comunicat que no ha participat «ni ha influït de cap manera en l’adju-dicació de les campanyes de publici-tat» de Bankia quan ell era president de l’entitat. El jutge i Anticorrupció l’acusen d’haver cobrat 800.000 eu-ros per aquestes campanyes, que van portar a terme les agències Zenith i Publicis, i que va cobrar aquells di-

ners a través de l’intermediari Al-berto Portuondo, ara a la presó, i que part d’aquest capital va acabar a l’empresa d’Alemanya que explo-ta un hotel. «Estic convençut de la rectitud de la meva actuació», va asseverar en el seu escrit, i va afegir: «Tots els con-tractes van ser estudiats i adjudicats per comitès professionals de mane-ra fefaent i per escrit». Les agències de publicitat també van emetre un comunicat en què van defensar la legalitat de les seves activitats i van revelar que segueixen col·laborant

amb Bankia. A més, Rato va defen-sar aquests cobraments, que va atribuir «a paga-ments per treballs profes-sionals amb contingut i documentats adequada-ment». Per això, va negar que hagués comès un de-licte de blanqueig de ca-pitals.

CONGRESSOS / L’exdirec-tor gerent de l’FMI també va negar que hagués eva-dit al fisc els diners que va percebre per assistir a cur-sos i congressos. I va ma-nifestar que aquells paga-ments «no tenen rellevàn-cia penal» per haver-los cobrat a través de socie-

tats. I va insistir a dir que els havia declarat a l’erari públic. L’exvicepresident del Govern, que és la primera vegada que decla-ra en aquest cas, ja que es va negar a prestar declaració el juliol passat, va criticar el secret del sumari. En la se-va opinió, no es justifica «si es té en compte la naturalesa dels fets inves-tigats i perquè tota la documentació rellevant ha sigut confiscada i cons-ta a disposició de la Guàrdia Civil, l’Agència Tributària i el jutge». I va finalitzar les seves explicacions ne-gant que hagi comès cap delicte. La instrucció d’aquest cas s’ha ac-celerat en els últims dies. Avui i de-mà han sigut citats 16 testimonis, les identitats dels quals no han sigut facilitades a l’estar aquesta causa so-ta secret sumarial, tot i que set són empleats de Bankia. H

L’imputat entregarà informes que demostren els seus pagaments a Hisenda

33 Preferentistes es manifesten als jutjats

JOSÉ LUIS ROCa

Rodrigo Rato, a la sortida del jutjat madrileny, ahir a la tarda.

DIFERENCIAR J El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va posar distància entre Rato i el PP al declarar que la investigació es refereix a «activitats portades a terme amb posterioritat a les tasques de Rato com a vicepresident del Govern».

SEPARARJ Catalá va aprofitar per reiterar que «la justícia actua amb independència del Govern».

EL GOVERN SE’N DESMARCA

Rafael Catalá

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GENTE

501000

89305

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

2-3

España

7 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EXLÍDERDEL PP AMB PROBLEMES

1 Patrimoni embargat El jutge va decidir embargar els béns de Rato, inclosa la pensió de l’FMI

2 Primera mesura cautelar La retirada del passaport és la primera mesura cautelar que afecta Rato

3 Càrrecs d’alt nivell A més de vicepresident del Govern, Rato va ser director gerent de l’FMI

7 D’OCTUBRE DEL 2015 3DIMECRESLa caiguda d’un referent

Finalment,faunspocsmesosvamsaberdelcasdeladefraudaciófiscaldeRato,altresil·lícitspenalsielpossibleblanqueigdecapitals.Perfer-hoesvaservirdetestaferros;entrealtres,lasevasecretàriaper-sonal.D’aquestatrama,quel’opi-niópúblicavaconèixerperlasevajaviraldetenció,hantranscenditfosquessocietatspantallaal’es-tranger,aixícomunaaltrabreto-ladaque,perara,posal’aparentguindaenaquesttòxicpastísd’ava-ríciasenselímits:algunesoperaci-onsconsistirienaplomarelbancdelqualeradirigentmàximcon-tractantambempresesquepresta-venserveisal’entitat.Aquestsser-veis,necessarisono,comportarienunsobrecostperquècomprendrienlescomissionsperaRatoielsseuscamaradesderapinya.Aquíradicaelperjudiciperal’entitat,elsseusaccionistesielsciutadans,pagansúltimsd’unsexcessosque,comsa-bem,noerenunvicisolitarisinómultitudinari.Sobretotaquesten-tramatRatovaserinterrogatahirpeljutged’instrucció,ivasortirdel

jutjatnomésprivatdelpassaport. Fatemps,enuntreballacadèmicemvaigocupardeldirectiucomafontdeperillperalasevacompa-nyia.Parlavadelquearaéselnoudelictedelacorrupcióprivada,perdesgràciadefectuosamentperfilat.Quanunasocietatmercantilentre-

galadireccióalsseusconsellersialtsdirectius,amésdelspodersno-tarialsenquèconstenlessevesfa-cultats,engeneralgenerosamentdelegades,elsentregaambaquestadocumentacióunelementcapital:elsentregaconfiança.Confiançaenquèexerciranelseucàrrecicompli-ranelsdeuresimposatsperleslleisielsestatutssocialsambladiligèn-ciad’unordenatempresari.Confi-ançaquesembladefraudada.

Janocridal’atencióquedavantd’escàndolsaixí,nascutsal’oudelaserpdelacorrupciópoliticoe-conòmica,sortissinentrombadi-guem-neamicsenarborantlaban-deradeladecènciadel’implicatquedenunciessintotaclassedeconspiracionsencontraseu.Crida,noobstant,l’atencióqueenelcur-rículumd’aquestsenaltrestempsmagnatsningúhagientrevistcapindicidesospita.RatovapassarperlavicepresidènciadelGovern(queincloïaladirecciósupremadelaHi-sendaespanyola),pelFonsMoneta-riInternacionaliperunainfinitatdeconsellsdecompanyiesmulti-nacionalsfinsacrucificarBankia.Totaixò,pelquesembla,sensedei-xardefernegocisparal·lelsiopacsacabassos.Aquestesialtresenti-tatshaurienderepassarelsseuscomptes,ferpúblicselsresultatsipreveniraltresespolis.NofoscasquepassicomaEl lazarillo de Tormes:elcecsabiaqueLázaroesmenjavaelsgransderaïmdedosendosper-quèellse’lsmenjavadetresentres,perònoprotestava.H

Els ciutadans sónels pagans últims d’excessos que no eren un vici solitari

DES DEL JULIOL DEL 2012 3 ESTAFA, APROPIACIÓ INDEGUDA

‘Cas Bankia’: una sortida a borsa molt qüestionadaElcas BankiavaserelprimerdelsprocessosjudicialsenelsqualsesvaveureimplicatRodrigoRato.Eljulioldel2012,eljutgedel’Audièn-ciaNacionalFernandoAndreuvaadmetreatràmitlesquerellesdelaplataforma15MpaRatoid’UPDperlafusiódelessetcaixesquevandonarllocaBankia,ilasortidaaborsad’aquestaentitat. Hiha33directiusiconsellersimputats,inclòsRato,quevaserpresidentdeCajaMadridi,des-prés,deBankia(finsalmaigdel2012,quanelGovernvainterve-nirl’entitatihivaposarJoséIgna-cioGoirigolzarrialcapdavant).Els

imputatssóninvestigatspelspre-sumptesdelictesd’estafa,adminis-traciódeslleial,apropiacióinde-guda,falsificaciódecomptesima-quinacióperalterarelpreudelescoses.El20dedesembredel2012,Ratovacomparèixerdavanteljut-ge,ivaculparJoséLuisRodríguezZapateroiMarianoRajoydelade-bacledeBankia. Tambés’hainclòsenlacau-salavendadeparticipacionspre-ferents,quevaarruïnarmilersd’afectats.Amés,eljutgeAndreuinvestigaelpagamentde6,2mili-onsdelbancd’inversióLazardaRa-toel2011.S. GUTIÉRREZ

el viacrucis judicial

DES D’OCTUBRE DEL 2014 3 ADMINISTRACIÓ DESLLEIAL

L’escàndol de les targetes ‘black’ de Caja MadridL’octubredel2014vaesclatarl’es-càndoldelestargetesopaquesalfiscdeCajaMadrid,quevanseren-tregadesa86directiusiconsellersd’aquestaentitatideBankia(qua-tred’ellsnolesvanusar),amblesqualsvangastar15,5milionsd’eu-rosentreel2003iel2012enviat-ges,restaurantsiproductesdelu-xe.Ratovausarlasevatargetablackfinsdosdiesabansdedimitir,ambl’entitatjaenfallida.Quanesvaconèixerl’escàndol,vademanarlabaixadelPP. L’expresidentdeBankiavaferfrontaunafiançadetresmilionsambunavaldelBancSabadellper

cobrirlaresponsabilitatcivilquelivaimposareljutgeAndreualcon-siderarquepodriahavercomèsundelictecontinuatd’administraciódeslleialperautoritzarlestarge-tesblack. Defet,Ratovaheretarunsistemainiciatperl’anteriorpresi-dentdeCajaMadrid,MiguelBlesa.Segonseljutge,RatoiBlesahauri-en«consentit,acceptatipropiciat»aquestestargetes. Elmagistratvaobrirunapeçase-paradadelcas Bankiaperinvestigarlestargetesblack. Inicialmentvanserimputades81persones,peròdesprésdeserabsolts26beneficiaris,conti-nuenalprocés55imputats.S. G.

DES DE L’ABRIL DEL 2015 3 FRAU FISCAL, BLANQUEIG

Un patrimoni en qüestió després de l’amnistia fiscalL’últimainvestigacióobertasobreRodrigoRatotéaveureambelseupatrimonipersonalifamiliar.El16d’abril,vaserdetingutsetho-res,mentrepersonaldel’AgènciaTributàriaregistravaelseudomici-liielseudespatx.Diesabans,haviatranscenditqueRatoestavasentinvestigatpelServeidePrevenciódeBlanqueigdeCapitals(Sepblac),desprésd’acollir-seal’amnistiafis-caldel2012. Enaquestcas,s’investigalatra-madesocietatsquehauriapermèsaRatoocultarelsseusingressosalfisc.Sotalalupahihadesdelspa-gamentspercursosiconferències

finsalcobramentdecomissionsaempresesdepublicitat.Eljutgeim-putaaRatoelspresumptesdelictesdeblanqueigdecapitals,fraufis-calicorrupcióentreparticulars.Hihavuitimputatsmés,entreellselspresumptestestaferrosAlbertoPortuondo(detingutdesdel’agost)iMiguelÁngelMontero,ilasecre-tàriaTeresaArellano. El jutged’Instrucció31deMadrid,AntonioSerrano-Artal,queinvestigaelcas,vaplantejarunaqüestiódecompetènciaalSupremalcreurequecorresponal’Audièn-ciaNacional,peròeljutgeFernandoAndreuesnegaaassumir-ho.S. G.

JOSË LUIS ROCA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GENTE

501000

89305

Diario

2128 CM² - 200%

38612 €

2-3

España

7 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L’edifici que planta cara al modernismeLa Casa Xina trenca amb l’elegància de l’Eixample i aposta per un estil molt radical

Passejar per l ’Ei -xample és una im-mersió al Moder-nisme, imbuir-se amb només una mi-rada de l’obra d’ar-quitectes il·lustres del segle XIX, com Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Ca-

dafalch. La Sagrada Família, el Palau de la Música o la Casa Amatller són una part del seu llegat, com també la quadriculada estructuració dels edi-ficis del districte. Com en totes les famílies, sempre hi ha algú especial, més radical, una ovella negra, per dir-ne així. En el cas de l’Eixample, aquesta podria ser la Casa Xina (Muntaner, 54), Situada a la cruïlla entre Muntaner i Consell de Cent, la casa s’allunya del senyo-

LLUÍS PACHECOBARCELONA

33 Original 8 Façana de la Casa Xina, a Muntaner amb Consell de Cent.

JOAN CORTADELLAS

GRAN VIA

CO

MTE

D’U

RG

ELL

BA

LME

S

DIAGONAL

riu i l’elegància del Modernisme del centre i aposta per cridar l’atenció amb les seves peculiars formes i co-lors vistosos. Si l’edifici fos un nen, es podria dir que va heretar la genètica del seu pare, l’arquitecte valencià Juan Guardiola Martínez (1895-1962), un antic alumne de Gaudí recordat pel seu detallisme, majestuositat i esti-ma per la cultura oriental.

Relació amb l’Art Déco

Les línies mestres de l’obra de Guar-diola van estar íntimament relaci-onades amb l’Art Déco, un movi-ment artístic dels anys 20 basat en l’art ostentós com a protesta per l’austeritat que va imperar a Eu-ropa després de la primera guerra mundial. Als peus de la Casa Xina, emmar-cat entre els pilars que monopo-

litzen la part baixa de l’edifici, hi ha Monsó i Benet, un humil nego-ci de material lluminós i de deco-ració amb una interessant història. «El nostre és un negoci familiar que era a l’altra banda del carrer i que va veure néixer la Casa Xina», diu Isabel Benet, una de les hereves de la botiga. Al veure la construcció de la Casa Xina, s’hi van traslladar. Posterior-

ment, a causa de l’augment de la cli-entela, van ampliar les seves instal-lacions. «Per ser més eficients vam adquirir la zona baixa de l’edifici i la vam connectar amb la porteria», diu la Isabel, que destaca la bellesa que conserva l’edifici al seu interior. «La casa per dins continua sent encan-tadora. Les reformes han millorat la comoditat veïnal sense afectar l’es-til original», afirma la Isabel. H

UNA històriA de L’eixAmpLe... Casa Xina

CARLA FAJARDO

EL PASSEIG IMMORTAL DE L’ARC DEL TRIOMFEixample q El passeig de Lluís Companys és un dels racons de l’Eixample que mantenen la seva antiga essència. Als peus de l’Arc del Triomf, al centre de l’expansió urbanística i comercial, el passeig encara conserva el mobiliari històric, com els fanals. A l’esquerra, una foto del 1915 de Frederic Ballell mostra la caiguda d’un d’aquests pel vent al costat del palau de Justícia, construït el 1908.

ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

hAN pAssAt 100 ANys

ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE L’EIXAMPLE: Calàbria, 38. Cita prèvia (de 9 a 14 hores), al 93 291 62 28.

DIMECRES44 7 D’OCTUBRE DEL 2015Districtes

Nadal és cada vegada més a prop i Anna Sánchez, propietària de la parada Carn de Girona, al mercat de la Concepció, ens recomana una recepta per a aquesta època de l’any: corona de xai al forn amb fua- gràs i poma.

INGREDIENTSCostelles de xaiPomaFuagràsPatatesCebaOliSal i pebre

PREPARACIÓEscalfeu el forn a 180 graus. Desos-seu les costelles de xai. Renteu, pe-leu i talleu les patates en trossos petits. Feu el mateix amb les cebes i col·loqueu-ho en una safata per fornejar. Poseu el xai a sobre d’aquesta base. Afegiu a dins de la corona les pomes a daus juntament amb el fu-agràs. Salpebreu-ho al gust i afegiu-hi una mica d’oli. Introduïu la safata al forn du-rant una hora aproximadament. La cocció s’ha d’acabar quan el xai estigui ben daurat. És un plat perfecte per consu-mir-lo en època nadalenca. S’hi po-den afegir altres ingredients com pinyons o panses. H

xai amb fuagràs i poma

LA reCeptACARN DE GIRONA ANNAMERCAT DE LA CONCEPCIÓ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GRAN BARCELONA

501000

89305

Diario

468 CM² - 44%

8494 €

44

España

7 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 7 D’OCTUBRE DEL 201540 | Cultura i Espectacles |

De vegades estan abando-nats a peu de carretera i co-berts de males herbes, edi-ficis que ens parlen del pas-sat industrial del país i queavui dia són pedres mudes ioblidades. Restes d’un nau-fragi. Doncs bé, tot aquestpatrimoni que ens remet alpassat industrial de Catalu-nya prendrà relleu i formaaquest cap de setmana grà-cies a les Jornades Euro-pees del Patrimoni. Del di-vendres 9 al dilluns 12 (totsdos inclosos), fins a 383propostes permetran des-cobrir aquest patrimoni so-vint mal conegut i constitu-ït per antigues fàbriques,colònies tèxtils, però tam-bé per ponts, canals, mi-nes, ferrocarrils, pantans,molins, forns...

A Mataró, per exemple,es podrà visitar una de lesnaus de la fàbrica Marfà degènere de punt; a Montor-nès del Vallès, les tres tor-res de telegrafia òptica delsegle XIX; a Puig-reig, unade les moltes colònies in-dustrials del municipi,mentre que a la Sénia es fa-rà un recorregut per desco-brir els mecanismes del’aprofitament hidràulicper produir electricitat, percitar alguns exemples. Hiparticipen més de 220 po-blacions d’arreu del paísen unes jornades quel’any passat van mobilitzar39.600 persones.

A banda d’això, el Museude la Ciència i la Tècnica deCatalunya (Terrassa) ha

elaborat una llista dels150elements més destacatsd’aquest patrimoni indus-trial. “D’aquests 150 ele-ments, 30 estan muse-ïtzats i oberts al públic.Amb tot, encara hi ha mol-tes actuacions pendentsper protegir el patrimoniindustrial del país”, expli-cava dilluns passat en rodade premsa Joan Pluma, di-rector de l’Agència Catala-na del Patrimoni Cultural.

“Una de les assignaturespendents del país és recu-perar les colònies indus-trials, però és un projectede gran abast, i per això enscaldria la implicació d’Eu-ropa”, opinava Ferran Mas-carell. El conseller de Cul-tura va fer un balanç de lafeina de l’agència, creada el2014, posant l’accent enl’assoliment d’un dels prin-cipals objectius: “Donar elmàxim ús social al patrimo-ni perquè els ciutadans se’lfacin seu.” Millorar la quali-tat del serveis des d’un puntde vista dels equipaments,dinamitzar l’economia alterritori i incorporar nousingressos via patrocini, sónaltres dels objectius que,segons Mascarell, s’hanacomplert. El pressupostper a l’any passat, fixat enun principi en 15 milionsd’euros, va acabar sentde 21 milions, “gràciesal suport privat, provade la tasca ingent ques’ha dut a terme enaquest període”.

Nou portalUn altre dels pro-jectes endegats

per l’agència, i que avui veula llum, és el portal patri-moni.gencat.cat. Adreçatal màxim espectre de pú-blic possible, el portal ofe-reix informació que es potbuscar tant per territori–una recerca per geoloca-lització–, com cronològi-cament segons les dife-rents èpoques.

El portal proposa di-verses vies d’accés comara “Descobreix”, ambels punts patrimonialsmés populars, el top 20;“Aprèn”, que presenta elscontinguts de manerapedagògica, i “Professio-nals”, amb inventaris enlínia, centres de recerca,etc., sense oblidar les ru-tes del patrimoni nil’agenda cultural.

“És un portal del patri-moni pensat ensentit ampli,tant

material com immate-rial”, especifica XavierArola, gerent de l’agèn-cia. Actualment, hi ha150 fitxes patrimonials il’any vinent arribarem a300, i es podran consul-tar en quatre idiomes.

“És una eina moder-nitzadora que està ober-ta al conjunt dels gestorsdel patrimoni, i una einaútil per a la ciutadania”,opina Mascarell. ■

Xemeneies ambvalor històricValèria GaillardBARCELONA

Les Jornades Europees del Patrimoni posen en valor el llegatindustrial i organitzen prop de 400 propostes el cap de setmana

El Palau Moja, al bell mig de laRambla de Barcelona, acull uncentre multifuncional del pa-

trimoni que serveix d’aparadorpromocional i d’espai de co-mercialització dels recursosdel patrimoni cultural català.A cavall entre una botiga mu-seística (amb bar inclòs) i ex-posició sobre el patrimoni, elcentre estarà gestionat entre

l’Agència Catalana del Patri-moni Cultural (que hi ha inver-tit 400.000 euros) i l’empresaAdvanced Leisure Services.

El contingut històric, elabo-rat per la revista Sàpiens, pro-posa un recorregut per dotzeperíodes a través de dotze

icones, com ara el Reial Mo-nestir de Santes Creus, l’esglé-sia de Sant Climent de Taüll, laColònia Güell i genis com araPicasso, Miró i Dalí. Les iconesestan explicades amb fotogra-fies, mapes i diferents suportsmultimèdia. Adreçada als tu-

ristes però també als ciuta-dans, l’espai reserva un espaidegustació per tastar els pro-ductes locals, vins, salats, dol-ços, etc. “És un aparador queproposa diferents experièn-cies, i sobretot indueix a lavisita”, sosté Arola.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nou aparador patrimonialEl Palau Moja,espai comercialde divulgació

La Colònia Güell, a Santa Colomade Cervelló ■ LL. CRUSET

a tardor ha començatamb una desfilada debons violinistes. Fa

poc, Vadim Repin i JoshuaBell amb l’OBC a l’Auditori;ara, Leonidas Kavakos alPalau. A l’horitzó, VivianneHagner i IsabelIe Faust. Lapetita meravella de la nit vaser la propina afegida delviolinista grec, la Gavottede la Partita núm. 3 deBach. Poques vegadeshem pogut sentir un so tanangèlic, farcit de minúciestrencadisses com el que vaoferir en aquesta peça. Encanvi, ens va desconcertaruna mica l’extens Concertper a violí op. 47 de JeanSibelius. Teníem encara ala oïda la interpretació fre-da i transparent del letóGidon Kremer, fa uns anysa l’Auditori, i aquí Kavakos,en canvi, va ser tot força iapassionament, en certsmoments quasi rudes, finsi tot tziganes. Cada intèr-pret fa la seva. Vés a sabercom la sentia Sibeliusquan la va compondre.El concert va començarcom si hi hagués dosmons incomunicats entresolista i orquestra. La fu-sió es va produir al minutdeu, després d’un esclatde so de l’orquestra.

La segona part la va om-plir un Rèquiem alemany,op. 45 de Brahms, en quèla London Philarmonic vatocar amb l’Orfeó Català iel Cor de Cambra del Palaupreparats pel seu director,Josep Vila. Els solistesMiah Persson i DietrichHenschel van fer la sevacomesa correctament. Ladirecció del rus VladímirJurowski ens va donar unaobra molt empastada, ambels mínims contrastos queel seu dramatisme exigia.Va fugir del tremendismeamb què sovint es toca i esva inclinar, amb bon gust,per una versió meditativaperò que potser es va fermonòtona. Es van assolir,no obstant això, momentssumptuosos quan ambtessitures centrals cor i or-questra van exhibir la mà-xima intensitat, sempresota control.

L

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jordi Maluquer

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticaclàssica

London PhilharmonicLeonidas Kavakos, violí;Vladimir Jurowski, directorPalau de la Música, 5 d’octubre

Contesade violins

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

133000

23625

Diario

182 CM² - 17%

1163 €

40

España

7 Octubre, 2015

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

:: J. V. MUÑOZ-LACUNA TOLEDO. La ciudad de Toledo re-levará a la de Cáceres en 2016 para convertirse en la nueva Capital Española de la Gastronomía. El ju-rado que otorga esta distinción de-cidió ayer por unanimidad que la capital castellano-manchega os-tentará este título, «porque su oferta se basa en una creativa com-binación entre patrimonio, cul-tura y gastronomía» y, ademas, en 2016 conmemora «el trigésimo aniversario de su declaración por la Unesco como Ciudad Patrimo-nio de la Humanidad y el cuarto centenario de la muerte de Mi-guel de Cervantes quien durante temporadas residió en Toledo».

A lo largo de 2016, los estable-cimientos hosteleros de Toledo mostrarán lo mejor de su gastro-nomía, tanto la vanguardista como la tradicional, basada en platos ro-tundos como perdiz a la toledana, carcamusas, arroz con liebre o pis-to y en dulces postres como el ma-zapán o la sopa de almendra. Esta capitalidad ha servido en años an-teriores a ciudades como Vitoria, Burgos o Logroño para incremen-tar su número de visitantes.

Toledo será la Capital Española de la Gastronomía durante 2016

Ambos han desarrollado brillantes carreras internacionales y han colaborado con las mejores orquestas y dierectores del mundo

:: MIGUEL LORENCI MADRID. La mezzosoprano María José Montiel y el compositor Alfre-do Aracil ganaron ayer el Premio Na-cional de Música 2015 en sus mo-dalidades de interpretación y com-posición. Dotado cada uno con 30.000 euros y concedidos a través del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (IANEM), reconoce la proyección internacio-nal de la cantante y la originalidad y la excelsa trayectoria creativa del compositor.

El jurado elogió el amplio reper-torio de María José Montiel «que abarca desde la músi-ca operística al lied, con es-pecial atención a la música española y los composito-res contemporáneos». De Alfredo Aracil se distingue una trayectoria creativa«al más alto nivel internacio-nal», su «capacidad para con-jugar la extrema novedad con la expresión poética más sutil», y la «gran originalidad de sus propuestas sonoras, que se acercan a otras artes».

Tras estudiar canto, Derecho e Historia y Ciencias de la Música en su Madrid natal, María José Mon-tiel se inició en la ópero. Progresó gracias a la calidad de su voz, su gran temperamento expresivo y un va-riado repertorio. Presente en los grandes teatros del mundo a las ór-denes de las mejores batutas, ha gra-bado una veintena de discos y fue finalista de los premios Grammy con ‘Modinha’ un colección de lie-der de Brasil.

La Carmen de Bizet es uno de sus papel estelares, y con Riccardo Chai-lly ha paseado el ‘Réquiem’ de Ver-di por medio mundo. La han dirigi-do Zubin Mehta, Lorin Maazel, Pin-chas Steinberg, Miguel Ángel Góme Martínez, Charles Dutoit, José Luis López Cobos o Neville Marriner.

Habitual en los escenarios del Li-ceu, el Palau de la Música y el Tea-tro Real, en la reapertura de este pro-tagonizó ‘La vida breve’ de Falla. Ha compartido escenario con Plácido Domingo y Monserrat Caballé. Ha actuado en el Carnegie Hall, el Ken-nedy Center, la sala Pleyel, el Musi-kverein, La Scala, La Fenice, La Mon-naie de Bruselas y las óperas de Vie-na, Sídney, París, y Tokio.

Nacido en Madrid en 1954, Alfre-do Aracil Ávila ha desarrollado su ca-rrera entre la composición, la ges-tión cultural y la divulgación musi-cal. Estudió guitarra con Salvador

Gómez Tejeda, y composi-ción con Carmelo Bernao-la, Tomás Marco, Cristóbal Halffter, Luis de Pablo y Ar-turo Tamayo. Doctor en Historia del Arte, becado por instituciones como la Fundación Juan March o Musikinstitutder Stadt de Darmstadt, se formó tam-bién con genios como Karlheinz Stockhausen,

Iannis Xenakis, Christian Wolff y Mauricio Kagel.

En 1975 estrenó ‘Nocturno’, ini-cio de una fecunda carrera en la que ha llevado sus piezas a grands ciclos y festivales internacionales y a en-cadenar encargos. En su catálogo des-tacan piezas como ‘Los Reflejos’, el drama musical ‘Punta altiva (El sue-ño de Ícaro)’, ‘Las voces de los ecos’, ‘Música reservata’, la ópera ‘Fran-cesca o El infierno de los enmora-dos’, ‘Paradis’, ‘Tres imágenes de Fran-cesca’, ‘Movimiento perpetuo’, ‘Es-tudio-Fantasía’, ‘Próspero: Escena y Estudio doble para piano’ que han

ejecutado grandes orquestas inte-nacionales.

En octubre estrenará en Pamplo-na la ópera sin voces ‘Siempre/toda-vía’ para piano y en noviembre es-trenará también en Alicante ‘Prae-ludium’ para violoncelo solo, encar-go del Centro de Difusión Musical.

Instrumentista antes que com-positor, ha desarrollado una notable labor crítica y teórica en el campo del arte, la música, la difusión y la gestión cultural. Es autor de ensa-yos como ‘El siglo XX. Entre la muer-te del Arte y el Arte Moderno’, ‘Mú-sica sobre máquinas y máquinas mu-

sicales, desde Arquímedes a los me-dios electroacústicos’, ‘Juego y arti-ficio. Autómatas y otras ficciones en la cultura del Renacimiento a la Ilus-tración’ y ‘Diccionario de los núme-ros’.

Dirgió el Festival Internacional de Música y Danza de Granada, pre-side de la sección española de la So-ciedad Internacional de Música Con-temporánea, fue jefe de produccio-nes musicales de Radio-2 , diseña-dor de ‘Los Conciertos de Radio-2’, delegado ante la UER y conductor del programa ‘Cuaderno del Aire’ en la radio públca.

Montiel y Aracil, dos talentos para un premio

Alfredo Aracil

No hay un presupuesto global para los más de 60 actos conmemorativos del lV Centenario de la muerte del autor del Quijote durante 2016

:: M. L. MADRID. La exposición ‘Miguel de Cervantes: de la vida al mito, 1616-2016’ que acogerá la Biblioteca Na-cional será uno de los ejes de la con-memoración del IV Centenario de la Muerte de Miguel de Cervantes. El ambicioso programa para honrar la memoria del universal escritor contempla casi sesenta actividades

muy diversas. Lo aprobó ayer la Co-misión Ejecutiva de la conmemora-ción para «destacar la figura del es-critor y su aportación al mundo de las letras y la cultura universal». No tiene un prepuesto global. El secre-tario de Estado de Cultura, José Ma-ría Lassalle, dijo que las partidas se «incorporarán» en los presupuestos de cada institución participante.

Estructurado en cinco grandes bloques, contempla exposiciones, congresos, ciclos de cine, teatro, dan-za, rutas turísticas o restauraciones. Con participación de un puñado de instituciones, sus planes de actua-ción son: actividades culturales; in-vestigación; promoción nacional e internacional; desarrollo del turis-

mo cultural, y plan de pa-trimonio y legado. Incluye ciclos como ‘Cer-vantes infinito’; la exposi-ciones ‘Miguel En Cervan-tes’, ‘Miguel de Cervantes o el deseo de vivir’, ‘Forges y Cervantes’ y ‘Quijotes por el Mundo’, además de las representaciones de ‘El Re-tablo de Maese Pedro’ en el Teatro Real.

Todos los fondos del Quijote de la BNE serán accesibles en un ‘mi-crositio’ web de la BNE, y se creará un catálogo en línea de las coleccio-nes en los museos estatales. Habrá actividades musicales y escénicas como los conciertos ‘Miguel de Cer-vantes: viajes y utopías’ y ‘Danzas y Andanzas cervantinas’ o el ballet ‘Don Quijote’ de la Compañía Na-cional de Danza.

Se celebrará el simposio Interna-cional ‘Las casas de Cervantes y la

arquitectura contemporá-nea’ se publicarán tres vo-lúmenes de la Gran Enci-clopedia cervantina, se crea-rá un centro de interpreta-ción y de referencia en el estudio y la difusión de las Letras del Siglo de Oro con sede en la Capilla del Oidor y habrá tres conciertos con-memorativos en el XXVI

Festival de Arte Sacro, además de ci-clos de cine dedicados al escritor. El Hay Festival homenajeará a Cervan-tes y a Shakespeare a través de la obra de 12 escritores contemporá-neos, una actividad programada por Acción Cultural Española, junto al Instituto Cervantes.

Acontecimiento de ‘excepcional interés público’, ofrece incentivos y beneficios fiscales «que pueden alcanzar el 90% de la inversión para las empresas que contribuyan a su difusión o programación».

Memoria y honores para Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

La cantante y el compositor son los ganadores del Nacional de Música de interpretación y composición

María José Montiel, durante una actuación. :: EFE

CULTURAS Y SOCIEDAD44 Miércoles 07.10.15 LA RIOJA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

81000

10310

Diario

627 CM² - 66%

1900 €

44

España

7 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

TRIBUNALS¯REBUTJAPERSEGONCOPUN RECURS DEL’EMPRESACONSTRUCTORA

L’Audi ncia avala la imputaci6 del’empresari Tauler en el cas Pujol fillE1 conseller delegatdel Gmp Copisavapagar presumptamentcomissionsmilionhries il-legals aJordi Pujol Ferrusola

EFE

U~udi~cia ~acio~al~are~ ~de nou aixecar laimputaci6 a l’em-presari Xavier Tauler, consellerdelegat del Gmp Copisa, perhaverpagat suposadament comissionsmilion~.ries il.legals a Jordi PujolFerrusola, primog~nit de l’expre-sident. Eljutge Jos~ de laMatajava desestimar al juliol un recurs ........................................................................................................................de Tauler contra la seva imputa-ci6 enelcas,iaralasecci6tercerade l’Audi~ncia Nacional torna afer-ho en apel.laci6.

Segons el tribunal, no proce-deix retirar-|i la condici6 d’im-putat per delictes de blanqueigde capitals, frau fiscal i falsedatperqub la causa est~ encara en unestat inicial i n’hi ha prou que hihagiindicis de criminalitat con-tra una persona (<per a la citaci6en el procediment en qualitatd’inculpat ,,. A mds, destaca queencara s’han de realitzar diverses dilig}ncies d’investigaci6 enla causa i rebutja aixi tots els arguments de Tauler per demanarque s’arxivi.

En el cas del delicte de blan-queig, que derivariade diners ob-tinguts de relacions mercantils

Xavier Tauler, conseller delegat de Copisa, ja va declarar al Parlamenten relaci6 amb I’espoli del Palau de la M,Isica Catalana. FOm:AC~

L~APUNT

Mt~s que mediar,afavorir

¯ Tauler va ad metre davant deljutge el novembre passat haverpagat uns 3,2 milions a Pujol Fer-rusola per lasevaintermediaci6en determinades operations.Per aljutge, per6, hi ha<<indicis quepermeten conclourequeaquellsserveis d’intermediaci6 no van exis-fir, ni tan sols en la forma que esdescriuen.Creu l’instructor queen realitat es tractava de <<co-missions i pagaments il.legals encontraprestaci6 a gestions rea-litzades per l’investigat o el seu en-torn m~s pr6xim, per beneficiaraquelles empreses>>.

il.licite s entre elfill de Jordi Puj oli Copisa, els magistrats afirmenque ds ~<raonat, raonable i confor-me a Dret,> pensar que aquests be-neficis s’haguessin ocultat mit-jan~ant inversions aparentmentlegals.

En la seva decisi6, els magis-trat s no entren a analitzar els in-dicis de delicte contra l’empre-sari, cosa que sl que va feral juli-ol DelaMata quanesvarebutjarper primera vegada l’arxiu.

En aquella ocasi6, eljutge del’Audibncia Nacional va afirmaren un acre que Jordi Puj ol fill vacobrar comissions milionhries iil.legals del Grup Copisa *<en con-traprestaci6 a gestions,> del pri-mog~nit del president catal~tel seu entorn m6s pr6xim~, perbeneficiar les seres empreses.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

92000

7389

Diario

351 CM² - 39%

1365 €

32

España

6 Octubre, 2015

PALAU DE LA MUSICA CATALANA