La Rdio

ORGENS DE LA RDIO

L'home ha tingut la necessitat de comunicar-se des de sempre, i ha fet servir diferents mtodes per fer-ho: senyals acstics, ptics o b duent missatges usant animals.Per la revoluci industrial increment la mobilitat en el mn i cada vegada fou ms necessari enviar informaci el ms rpid possible d'un lloc a l'altre. Primer va ser el telgraf i desprs el telfon, per hi havia molts llocs del mn on el cable no hi podia arribar. Llavors aparegu la radiotelegrafia que permet enviar missatges sense la necessitat d'estendre cables.

Telgraf

Telfon

Rdio de galena

Una rdio a galena s un receptor de rdio que utilitza un cristall semiconductor de sulfur de plom, tamb anomenat galena per captar els senyals de rdio en Amplitud Modulada o AM a la banda d'ona mitjana 530-1700 kHz o ona curta entre 2 i 26 Mhz. El nom de rdio de receptor de galena li ve pel material utilitzat en la seva construcci concretament en la part del dode, que est fabricat per Galena o b per Germani.

El 7 de maig de 1895 el enginyer rus Alexander Stepnovich Popov havia presentat un receptor capa de captar ones hertzianes. A ms de trobar el millor mtode per enviar i rebre ones hertzianes: Popov va afegir al seu receptor un fil metllic ests cap amunt que feia d'antena. Va ser d'aquesta manera que va nixer la primera antena.

La galena

LA IMPORTNCIA DE LA RDIO

La funci principal de la rdio ha sigut portar-nos tots els sons del mn a cau d'orella. Alhora ha perms la connexi instantnia de tota la societat a unes mateixes notcies i fets, cosa que ha comportat una uniformitzaci de pensament, gustos i actituds que encara continua avui dia. Per tamb la rdio, com tota tecnologia, ha tingut el seu costat dolent, servint als rgims totalitaris per a la difusi de les seves consignes.Finalment, la rdio s'ha consolidat com el gran element de comunicaci, reflexi i entreteniment, malgrat els pronstics de desaparici.

Rdio lmpada

La vlvula electrnica, tamb anomenada vlvula termoinica, vlvula de buit, tub de buit o bulb, s un component electrnic utilitzat per amplificar, commutar, o modificar un senyal elctric mitjanant el control del moviment . La vlvula originria va ser el component crtic que va possibilitar el desenvolupament de l'electrnica durant la primera meitat del segle XX, incloent l'expansi i comercialitzaci de la radiodifusi, televisi, radar, udio, xarxes telefniques, computadores analgiques i digitals, control industrial, etc.

Rdio de lmpades

CARACTERSTIQUES DE LA RDIO

T la capacitat de generar imatges mentals en els oients.s tcnicament senzilla de realitzar (no necessita grans infraestructures, ni cmeres, ni illuminaci, ni impremtes, ...).s la ms rpida i instantnia.s molt accessible, ja que s barata i no cal saber llegir, i fa que la seva audincia sigui molt heterognia.s compatible amb el desenvolupament d'altres activitats. Suscita una gran credibilitat.

Com el so es transforma en electricitat?

1 - La malla centra les ones del so.2-Quan les ones de so xoquen amb aquest disc ple o diafragma ho fan vibrar. El diafragma vibra a una mateixa velocitat o freqncia que les ones del so.(Diafragma)3-Aquesta bobina de cable est unida al diafragma. Quan el diafragma vibra, al seu torn ho fa la bobina. (Transductor)4-Aquest s un imant. Quan la bobina de cable es mou al voltant d'un imant es reprodueix un corrent elctric. Aix s el que passa en un micrfon.(Esta dins la carcasa)5-El corrent elctric, s'anomena impuls sonor. Varia d'acord amb la freqncia i el to dels sons. Viatja per un cable connectat a la bobina. (Connector)

EL LLENGUATGE RADIOFNIC

El llenguatge radiofnic presenta una gran riquesa expressiva, amb unes caracterstiques molt peculiars. Els seus missatges sn: seqencials (l'oient no pot modificar el seu ordre), fugaos (es perden un cop emesos) i unidireccionals (l'audincia no interv).Els components del llenguatge radiofnic sn: la veu, la msica, els efectes sonors i el silenci. Utilitzant noms la veu, o la veu i la msica o noms la msica, o totes les matries primeres alhora, podem aconseguir que l'oient s'alegri o es posi trist.

LA RDIO: UN OBJECTE DE CONSUM DOMSTIC

A partir de la dcada de 1920, el receptor de rdio es converteix en un objecte de consum universal i en el centre d'atenci de la vida domstica. Introduir aquest intrs sonor a totes les llars fou una tasca complexa. Inicialment els fabricants oferien rdios-moble, i de mica en mica aconseguiren donar-li una identitat prpia, incorporant els canvis de la moda i els gustos de la clientela. Per la fabricaci massiva de rdios no s'adeia amb els processos lents i cars de l'ebenisteria. L'aparici del plstic ajud a reduir costos en la producci a gran escala i permet noves formes.

LA RDIO: UN PODERS INSTRUMENT DE PERSUASI

La rdio era un nou mitj de comunicaci unidireccional en qu l'odor no podia respondre ni verificar l'autenticitat de la informaci. Aix li conferia un extraordinari poder de persuasi cobejat per tots els poders, ja fossin poltics, econmics, fctics o reals. Lamentablement, la rdio va jugar a favor dels rgims totalitaris els quals no van tenir inconvenient en utilitzar el terme propaganda i en usar recursos molt poc tics amb la finalitat d'inculcar determinades ideologies. Aix doncs, es pogu constatar que la rdio no t fronteres!

LA RDIO: LA FIDEL COMPANYIA

L'aplicaci del transistor va ser una fita histrica, el qual va deixar de ser un moble per a convertir-se en un objecte personal, transportable i transitori. Aix doncs, la miniaturitzaci va convertir el receptor de rdio en un eficient, econmic i petit artilugi sonor; en un objecte personal, susceptible d'acompanyar-nos a tot arreu. A ms, la miniaturitzaci obria la porta a la pluralitat i proliferaci de funcions mitjanant la integraci del receptor a d'altres aparells sonors, com el casset, el tocadiscos, el despertador, ...

EL TRANSISTOR

El transistor s un minscul dispositiu que fa funcions rectificadores i amplificadores de les ones radioelctriques. L'aplicaci del transistor va ser una fita histrica en la miniaturitzaci del receptor de rdio, el qual va deixar de ser un moble per a convertir-se en un objecte personal, transportable i transitori.El transistor s un component electrnic semiconductor d'estat slid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i t tres terminals que s'anomenen collector, base i emissor. Fsicament, la base sempre est entre l'emissor i el collector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor s el component principal de tota l'electrnica moderna i pedra angular dels dispositius electrnics moderns, i s'utilitza en rdio, telefonia, ordinadors i altres sistemes electrnics. El transistor se cita sovint com un dels majors xits del segle XX i alguns el consideren un dels ms importants avenos tecnolgics en la histria de la humanitat. Alguns transistors sn envasats individualment, per la majoria es troben en circuit integrats.

LA RDIO DELS NOSTRES DIES

El pas cap als sistemes digitals es fa perceptible en el dial, que ha deixat de ser una finestreta que evocava el mn, per a convertir-se en una freda pantalla de dgits, semblant a molts altres aparells. Internet ha suposat un canvi significatiu en la transmissi d'aquest mitj, ja que han aparegut emissores que noms emeten exclusivament a travs de la xarxa. El podcsting permet l'enregistrament de rdio per Internet, apropant-nos cada vegada ms a una reproducci a demanda. Actualment, les rdios cada cop sn ms petites, ms econmiques i ofereixen millors prestacions.

INFORMACI EXTRETA

Mira't la rdio http://www.mnactec.cat/virtual/radio/home.html

COMISSARIS DE L'EXPOSICI

Jordi CuellarGerson CardonaOscar CastilloKilian GarcaIsmael OrtegaJoel HerediaDavid PadillaNuno MachadoAgustin Sanchez Jordi OrtegaRal TalaveraFerran Toledo Adrian Velasco

La inauguraci