Què és la transformació educativa basada en l’evidència?

La complexitat del panorama educatiu actual està generant reflexions importants en relació amb la presa de decisions en aquest àmbit. Davant els canvis educatius que emergeixen i el gran volum de programes, recursos i metodologies pedagògiques que es posen a l’abast de la comunitat docent, cal que els educadors disposin d’informació vàlida i rellevant que els permeti prendre decisions encertades.

La transformació educativa basada en l’evidència es defineix com la pràctica de prendre decisions a partir dels resultats de recerques i avaluacions rigoroses. Això pot semblar obvi, però la realitat de l’àmbit educatiu és que moltes vegades s’adopten determinades metodologies i eines per moda, o es mantenen determinades pràctiques poc eficaces i costoses per la complexitat de canviar el model d’escola i les metodologies d’aprenentatge i ensenyament.

Aquestes evidències es poden generar de manera interna a les escoles o de manera externa:

Les evidències generades per les pròpies escoles deriven dels processos d’avaluació i seguiment interns. En aquest sentit, cal que les dades i la informació que s’ha recollit mitjançant aquests processos es faci servir de manera sistemàtica, no per posar notes i classificar, sinó per millorar contínuament els processos d’ensenyament i aprenentatge.

L’evidència externa es constitueix a partir de les tasques d’avaluació i recerca que són dutes a terme per actors externs a l’escola, com ho poden ser equips de recerca universitaris o centres de recerca independents.

La transformació educativa basada en l’evidència és possible si se suporta en dades rigoroses i si implica els diversos agents, tant els docents, equips directius, investigadors educatius com els policy makers.

Per què és important guiar la pràctica educativa a partir de l’evidència?

Els resultats d’aquests processos per a la generació d’evidències –tant internes com externes– ens permeten saber allò que funciona en educació, de manera que es poden prendre decisions que portin a resultats positius amb més probabilitat d’èxit.

Orientar la pràctica educativa cap a aquesta direcció té múltiples beneficis. Entre aquests beneficis, millora el rendiment acadèmic, la motivació i la satisfacció tant del professorat com de l’alumnat. També permet fer un ús més eficient i efectiu dels recursos humans, pedagògics i econòmics dels centres docents. L’evidència contrastada i sòlida permet determinar quins programes i metodologies cal fer servir, quan fer-ho i com fer-ho.

De la mateixa manera, aquesta base de coneixement és útil a l’hora dissenyar i desenvolupar noves eines d’aprenentatge i ensenyament, que tindran més probabilitat de ser efectives i eficaces.

Un bon exemple d’això és la recerca que fa el Center for Data-Driven Reform in Education (CDDRE). L’estudi es va dur a terme als Estats Units, va tenir una durada de quatre anys i hi van participar 622 escoles distribuïdes en 59 districtes escolars; amb una població estudiantil de més de 300.000 alumnes. La mida de la mostra el converteix en un dels estudis experimentals de més envergadura que s’hagin fet en educació.

L’objectiu de l’estudi era determinar l’impacte sobre el rendiment de l’alumnat en lectura i matemàtiques a Primària i Secundària a partir de dues fases i intervencions concretes. La primera

fase va consistir en un procés de formació i consultoria a docents, equips directius i escoles respecte a com identificar, generar, interpretar i analitzar evidències. La segona fase va consistir en fer ús de l’evidència per identificar i implementar programes específics per millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament.

Els resultats de l’estudi són clars quan indiquen que la primera fase de formació i acompanyament a les escoles no és suficient per millorar el rendiment de l’alumnat de manera significativa. Durant el tercer i quart any de l’estudi, en canvi, les millores aconseguides un cop les escoles inicien la implementació de programes validats són contundents. Les escoles milloren la comprensió lectora en un 50 % (Slavin, Cheung, Holmes, Madden, Chamberlain, 2013).

La transformació educativa basada en l’avaluació i l’evidència permet prendre decisions encertades per a la pràctica educativa, cosa que augmenta la qualitat, el prestigi i el rendiment de les escoles, l’alumnat i el professorat.

Quins elements són necessaris per fer un bon ús de l’evidència en l’educació?

Hi ha una sèrie de components clau que són necessaris per fer un ús efectiu i responsable de les evidències en la pràctica educativa.

En primer lloc, encara que sembli obvi, per poder fer un bon ús de l’evidència cal tenir evidències sòlides i veraces amb les quals poder treballar. En aquest sentit, els centres educatius han de facilitar i promoure la realització d’avaluacions d’impacte –internes i externes– enfocades a les diverses intervencions educatives de manera periòdica i sistemàtica, per poder identificar punts forts i febles sobre els quals poder treballar.En segon lloc, és imprescindible que des de la política pública es promogui, d’una banda, la implementació de programes i eines educatius que hagin estat validats prèviament. D’altra banda, cal que es fomenti, alhora, la realització d’avaluacions d’impacte.

En tercer lloc, els diversos actors involucrats en la pràctica educativa i la presa de decisions han de tenir coneixements suficients per saber interpretar, analitzar i fer servir el cos d’evidències. L’investigador Francisco Tejedor (2008) apunta una sèrie de coneixements, habilitats i competències que el professorat, els líders escolars i els investigadors han de tenir per dur a terme aquestes tasques.

Tant el professorat com els líders escolars han d’estar capacitats per:

Localitzar de manera eficient les millors evidències en els diferents tipus de publicacions.Avaluar críticament les evidències de termes de validesa tècnica, adequació i aplicabilitat al context.Saber treballar de manera conjunta i col·laborativa amb investigadors externs.Aplicar els resultats de les recerques en la pròpia pràctica docent.Avaluar la pròpia activitat i incorporar elements de correcció i millora.

Els investigadors han de saber:

Transmetre els plantejaments teòrics i metodològics, com també les seves troballes d’una manera clara i concisa a la comunitat educativa.Treballar de manera conjunta i col·laborativa amb líders escolars i el professorat.Traslladar els resultats i l’evidència obtinguda a eines i recursos flexibles i útils per a la comunitat educativa.

A4_Evidencies_LaCaixa_Slavin&Melvin_CAT.indd 1 28/6/18 16:20

En resum, la tasca de generar bones evidències per a la seva posterior anàlisi i aplicació en l’àmbit educatiu no és una cosa fàcil i, per tant, requereix del compromís i el treball conjunt de tots els actors involucrats.

On i com em puc formar?

Visita el nostre blogBen aviat, al blog d’EduCaixa trobaràs una secció dedicada a la disseminació de les últimes evidències en l’educació.

Consulta les pàgines web següents:

https://skillsbank.iadb.org/es/node

https://www.evidenceforessa.org/

http://www.bestevidence.org/

Bibliografia

Johnson, D. y Johnson, R. (2016). La evaluación en el aprendizaje cooperativo. Madrid: Ediciones SM.

Mergendoller, J. R., Maxwell, N. L. y Bellisimo, Y. (2006). «The Effectiveness of Problem-Based Instruction: A Comparative Study of Instructional Methods and Student Characteristics». Interdisciplinary Journal of Problem-Based Learning, 1(2). Slavin, R. (2002). «Evidence-Based Education Policies: Transforming Educational Practice and Research». Educational Researcher. Vol. 31, issue 7, pp. 15–21.

Slavin, R., Cheung, A., Holmes, G., Madden, N. y Chamberlain, A. (2013). «Effects of a Data-Driven District Reform Model on State Assessment Outcomes.» American Educational Research Journal. Vol. 50, N.º 2, pp. 371-396.

Tejedor, F. (2008). Innovación Educativa Basada en la Evidencia. I Congreso Internacional de Intercambio de Experiencias de Innovación Docente Universitaria. Universidad de Salamanca.

Ciclede Conferències

(R)evolucióeducativa

Transformació educativa basada en l’evidència

ROBERTSLAVIN&NANCYMADDEN

A4_Evidencies_LaCaixa_Slavin&Melvin_CAT.indd 2 28/6/18 16:20