quina novel·la més negra!

QUINA NOVEL·LA

MÉS NEGRA

els millors!

textos literaris 3r d'ESO

INSTITUT L'ESTATUT

QUINA NOVEL·LA

MÉS NEGRA,

els millors!


curs 2013

INSTITUT L'ESTATUT

QUINA NOVEL·LA


curs 2013-2014

INSTITUT L'ESTATUT

INSTITUT L'ESTATUT Flammarion 1 0891 Rubí

"Totes les persones poden ser creatives, però la majoria mai no se n'adona"

Truman Capote era un escriptor americà que va narrar l'assassinat d'una

família a Kansas, en un nou gènere literari anomenat "no ficció"...

però nosaltres sí que h

Aquest any, els nois i noies de 3r d'ESO s'han convertit en experts en

novel·la policíaca... I han

Per Sant Jordi us volem

En aquest "llibre" trobareu els millors textos de detectius, assassinats,

enganys i investigadors que han fet a classe i a casa e

i companyes de 3r.

El grup de l'optativa de lectura els ha llegit i els ha valorat i ha decidit

que aquests eren els més interessants, més fàcils de llegir, més ben

construïts... És a dir, els millors de 3r!

Esperem que us agradin i que aprengueu a gaudir de la

Feliç diada de Sant Jordi!

QUINA NOVEL·LA MÉS NEGRA!

2

Totes les persones poden ser creatives, però la majoria mai no se n'adona"

Truman Capote

era un escriptor americà que va narrar l'assassinat d'una


sí que hem fet ficció...


·la policíaca... I han escrit els seus relats!

volem regalar les seves històries.


enganys i investigadors que han fet a classe i a casa els vostres companys



construïts... És a dir, els millors de 3r!

Esperem que us agradin i que aprengueu a gaudir de la lectura...

Feliç diada de Sant Jordi!

llengua catalana i literatura

QUINA NOVEL·LA MÉS NEGRA! 3r D'ESO

abril de 2014

Totes les persones poden ser creatives, però la majoria mai no se n'adona"

Truman Capote

era un escriptor americà que va narrar l'assassinat d'una




ls vostres companys



lectura...

llengua catalana i literatura - 3r d'ESO

abril de 2014



3

Laura Saavedra

Paula Redondo

Lydia Ienco -

Záhira Basilio

Judith Díaz -

Sonia Toro

Valentina Bohórquez -

Aleix Torres -

David Reyes -


abril de 2014

ÍNDEX

Laura Saavedra - 3r A - pàg. 4

Paula Redondo - 3r B - pàg. 23

- 3r A - pàg. 30

Záhira Basilio - 3r B - pàg. 33

- 3r C - pàg. 37

- 3r B - pàg. 42

- 3r C - pàg. 48

- 3r C - pàg. 52

- 3r A - pàg. 55


Laura Saavedra 3rA

I

A la inspectora li han donat un dia lliure, i en aquests dies aprofita per a visitar llocs,

cuinar, escoltar música, i tal com fa ara, jugar a videojocs.

dispars, es distingia el del seu telèfon, i va pausar el joc.

Hola.

Hola, Laura. Et necessitem al carrer de les Llums, a l’hotel

vintè pis.

Doni’m deu minuts.

El que faci falta. Sento interrompre el teu dia lliure.

No res.

Va vestir-se sense pentinar

en cotxe no va ser massa llarg.

Has arribat.

L’esperaven diversos agents inspeccionant el gran pis i al centre del tot la seva amiga

des dels seus primers dies a l’agència. L’Helena tenia els seus primers dies de

forense mentre ella era una simple aspira

per salvar la dels seus companys, i això li va donar medalles i un ascens, però només

l’importava tenir casos més importants, per demostrar el seu talent.

Sí. Què tal el dia?

Bé, gràcies. Fins ara.

Què hem d’analitzar?

Doncs, veuràs...

Veient la finestra...

deixava veure tota la ciutat i van creuar

baixar.

No creguis.

Perquè ho dius?

No hi ha cadàver.

Eh?

Que no hi ha res per mi a inspeccionar.

Hi haurà sang al carrer, no?

Això ho podries comprovar.

Ara vinc, doncs.


4

Laura Saavedra 3rA


cuinar, escoltar música, i tal com fa ara, jugar a videojocs. Entre els sons de

dispars, es distingia el del seu telèfon, i va pausar el joc.

Et necessitem al carrer de les Llums, a l’hotel al costat del parc,

Doni’m deu minuts.

El que faci falta. Sento interrompre el teu dia lliure.

se sense pentinar-se, va agafar el revòlver i les claus i va baixar. El trajecte

en cotxe no va ser massa llarg.



forense mentre ella era una simple aspirant, fins el dia que va arriscar la seva vida


l’importava tenir casos més importants, per demostrar el seu talent.

Bé, gràcies. Fins ara.

alitzar?

Veient la finestra...- totes dues van posar-se davant de la gran finestra que

deixava veure tota la ciutat i van creuar-se de braços - crec que hauria de

per mi a inspeccionar.

Hi haurà sang al carrer, no?

Això ho podries comprovar.


abril de 2014


Entre els sons de

al costat del parc,

se, va agafar el revòlver i les claus i va baixar. El trajecte



nt, fins el dia que va arriscar la seva vida


se davant de la gran finestra que

crec que hauria de


Va sortir amb la llanterna buscant algun rastre.

Què, has trobat alguna cosa?

...Res.

Mai havia vist res igual. Si no l’haguessi

aquí o hauríem trobat un cadàver o... potser és una broma.

Aquí han matat algú, d’una manera o altra. Però no sabem a qui.

La forense va començar a parlar però la inspectora l’ignorava, mentre s’acostava als

vidres trencats que havien quedat dins el pis.

Tu, m’estàs escoltant?

Les puntes d’aquests vidres estan mig cremades, i amb cendra enganxada. Ja

han demanat testimoni dels amos i empleats de l’hotel?

Un agent va apropar-se.

No.

Doncs deixeu-m’ho a mi.

Va baixar per l’ascensor a la planta baixa i va observar que ja ho havien acordonat

tot. Va girar a l’esquerra, al mostrador i va apropar

la llibreta d’hostes, on va buscar l’últim allotjament l’habitació senyalada.

No em digui que no hi havia ningú tampoc, allotjat a la 205.

Bé, quan és un allotjament de poques hores, a vegades no ho apuntem.

Per què?

Hi ve molta gent, a aquest hotel.

Podria descriure’m qui va demanar aquest

després, o abans?

Com he dit, hi ve molta gent a aquest hotel. Però crec que una mica...

Genial, esperi aquí.

Va portar al retratista de sospitosos. Es veia dibuixat el bust d’un home de complexió

mitjana, amb els cabells blancs de punta i una cara amb marques de

Llavors va arribar el seu veterà cap, Félix Pons, d’entre la gentada de premsa a

l’entrada i ella va córrer a buscar

pel seu blanc i dens bigoti.

No s’ho creurà, això.

El què?


5

Va sortir amb la llanterna buscant algun rastre. No hi havia res de res.

Què, has trobat alguna cosa?

Mai havia vist res igual. Si no l’haguessin tirat per la finestra, hi hauria sang

aquí o hauríem trobat un cadàver o... potser és una broma.



trencats que havien quedat dins el pis.

Tu, m’estàs escoltant?


han demanat testimoni dels amos i empleats de l’hotel?

m’ho a mi.

r per l’ascensor a la planta baixa i va observar que ja ho havien acordonat

tot. Va girar a l’esquerra, al mostrador i va apropar-se al recepcionista. Va demanar


No em digui que no hi havia ningú tampoc, allotjat a la 205.


Hi ve molta gent, a aquest hotel.

Podria descriure’m qui va demanar aquest allotjament? I qui va seguir


Genial, esperi aquí.


mitjana, amb els cabells blancs de punta i una cara amb marques de cinquanta anys.


l’entrada i ella va córrer a buscar-lo. Portava un puro a mig fumar, i el fum s’enfilava

pel seu blanc i dens bigoti.

No s’ho creurà, això.


abril de 2014

No hi havia res de res.

n tirat per la finestra, hi hauria sang




r per l’ascensor a la planta baixa i va observar que ja ho havien acordonat

se al recepcionista. Va demanar



allotjament? I qui va seguir



cinquanta anys.


lo. Portava un puro a mig fumar, i el fum s’enfilava


No hi ha cadàver, no hi ha sang, no hi ha arma, no hi ha evidència

d’assassinat.

Ens han gastat una broma?

He agafat mostres dels vidres, estan mig cremats, tingui.

Cremats? No hi ha sospitosos?

El recepcionista ens ha descrit qui havia demanat allotjament, però n

recorda més. No sabem si és l’assassí o la víctima.

Ja veig... aquest no és un cas ordinari. Esquiva la premsa de camí a casa.

Ja me’n vaig a casa?

Això era un dia lliure.

Ja, però... no tinc res per continuar.

Descansa, demà podràs tornar.

D’acord.

El Félix va assentir i ella se’n va tornar a casa. Mentre es dutxava, pensava i pensava

sobre els fets ocorreguts. Quan es disposava a posar

sensació estranya. Alguna cosa al seu instint li demanava parar i analitzar el lloc.

Algú va trucar el timbre del seu portal. En comptes de contestar, va decidir baixar

amb la pistola a les mans, tal com li indicava el seu instint. No hi havia res excepte

per una taca de sang. No, no era sang, era...pintura? De totes maneres, deixava un

rastre ben meditat, que la va obligar a pujar per les escales al seu terrat on va trobar

un cadàver calcinat.

II

A la matinada, van venir agents a preparar el cadàver pel dipòsit. La inspectora va

mirar com ho feien mentre rumiava sobre per què li el cos va

però no podia arribar a cap conclusió, ja que no en sabia res. Llavors va sentir una

mà a la seva espatlla. Quan va girar

l’agència i com un germà petit per a ella. Va entrar molt

13 va demostrar el seu talent quan va presenciar un crim i amb enginy i valor va

portar els dos homes a la justícia. Van assignar

l’entrenés, el portés a càrrecs...

Què és això?

Encara no sabem res.


6

cadàver, no hi ha sang, no hi ha arma, no hi ha evidència

Ens han gastat una broma?

He agafat mostres dels vidres, estan mig cremats, tingui.

Cremats? No hi ha sospitosos?

El recepcionista ens ha descrit qui havia demanat allotjament, però n

recorda més. No sabem si és l’assassí o la víctima.


Ja me’n vaig a casa?

Això era un dia lliure.

Ja, però... no tinc res per continuar.

Descansa, demà podràs tornar.

l Félix va assentir i ella se’n va tornar a casa. Mentre es dutxava, pensava i pensava

sobre els fets ocorreguts. Quan es disposava a posar-se a dormir, va notar una


va trucar el timbre del seu portal. En comptes de contestar, va decidir baixar



ben meditat, que la va obligar a pujar per les escales al seu terrat on va trobar


mirar com ho feien mentre rumiava sobre per què li el cos va ser portat al seu terrat,


mà a la seva espatlla. Quan va girar-se va veure la cara del Xavier, el seu protegit a

l’agència i com un germà petit per a ella. Va entrar molt jove a l’agència, ja que als


portar els dos homes a la justícia. Van assignar-li a ella perquè li ensenyés l’ofici,

l’entrenés, el portés a càrrecs...

sabem res.


abril de 2014

cadàver, no hi ha sang, no hi ha arma, no hi ha evidència

El recepcionista ens ha descrit qui havia demanat allotjament, però no


l Félix va assentir i ella se’n va tornar a casa. Mentre es dutxava, pensava i pensava

se a dormir, va notar una


va trucar el timbre del seu portal. En comptes de contestar, va decidir baixar



ben meditat, que la va obligar a pujar per les escales al seu terrat on va trobar


ser portat al seu terrat,


se va veure la cara del Xavier, el seu protegit a

jove a l’agència, ja que als


a ella perquè li ensenyés l’ofici,


Però han portat el cadàver fins al teu terrat, t’han portat a tu fins al teu

terrat.

Jo què sé. Ara no parlaran d’una altra cosa, a l’agència.

No ha passat ni mig dia i els seus casos no els importen. I per cert, la televisió

és a baix.

I que hi he d’anar, jo?

Ell va arronsar les espatlles i va fer una ullada a baix.

I què vols que hi digui, si no sé res?

No diguis res i ja està.

Ja està? Això de la imatge de l’agència ja et vaig dir que s’ho prenen

seriosament. Si només passo de llarg...

podria representar-

Està molt enfeinat. A aquesta ciutat passen moltes coses com aquesta.

Tu m’ho vens a dir.

Relaxa’t i contesta.

La Laura va baixar i va veure els mitjans. No eren t

És veritat que el cadàver ha estat portat intencionadament fins aquí?

Si, els rastres eren fets amb pintura, i el cos era cremat.

És el mateix cadàver perdut de l’hotel?

Això ho comprovarem més tard...

I per què l’han portat fins vostè?

No es sap res.

Va arribar al dipòsit quan l’Helena la va trucar, a les 12 del migdia.

Laura.

És el mateix cadàver, oi?

Sí. Enfonsades a la pell hi havia restes de vidre, i es veu que ha rebut un

impacte.

D’un vintè pis. Aquest cos hauria d’estar destros

Van embolicar-lo mentre es cremava, lligat. No podria fugir, es cremaria més

ràpidament i te’l podrien portar després. Igualment està pràcticament

separant-se. Podries treure el retrat que es va fer ahir?


7


Jo què sé. Ara no parlaran d’una altra cosa, a l’agència.


e hi he d’anar, jo?

Ell va arronsar les espatlles i va fer una ullada a baix.

I què vols que hi digui, si no sé res?

No diguis res i ja està.


seriosament. Si només passo de llarg... No sé, contestaré el que em surti. Ja

-nos el cap, com hauria de ser...


Tu m’ho vens a dir.

Relaxa’t i contesta.

La Laura va baixar i va veure els mitjans. No eren tants.


Si, els rastres eren fets amb pintura, i el cos era cremat.

És el mateix cadàver perdut de l’hotel?

Això ho comprovarem més tard...

I per què l’han portat fins vostè?

Va arribar al dipòsit quan l’Helena la va trucar, a les 12 del migdia.

És el mateix cadàver, oi?


D’un vintè pis. Aquest cos hauria d’estar destrossat.

lo mentre es cremava, lligat. No podria fugir, es cremaria més


se. Podries treure el retrat que es va fer ahir?


abril de 2014




No sé, contestaré el que em surti. Ja




lo mentre es cremava, lligat. No podria fugir, es cremaria més



Va treure’l de la butxaca, amb expressió sor

És la víctima, no l’assassí.

I qui és?

No hi ha rastre d’empremtes, però per una anàlisi de la cara i el cos després

de ser cremat, a primera vista, puc assegurar

Però a què es dedicava? Tenia família?

De sobte va entrar l’agent amb més experiència, per sota del cap, amic seu des dels

entrenaments, que no parlava massa, però quan ho feia podia passar de terapeuta a

psicòtic, d’una veu tendra a una amenaça seca. I a la Laura li semblava del més

normal. Li deien Russell, ja que és el seu nom real, d’origen americà.

Va ser servidor d’aquest cos policial fa uns anys, l’Alexandre Blanes.

Va plantar-li a les dues dones dins la sala un somriure.

Què fas aquí, Russell?

Encara tinc els meus casos.

T’he dit mil cops que no et fiquis més a la meva sala!

Aquest cop no et molestaré tant. Vaig conèixer aquest home.

I què pots dir-nos?

No parlàvem massa. Intentava parlar

Llavors tenia 23 anys. Com tu, inspectora. Però se’l veia

Innocent, fins uns anys després, quan anava tenint més experiència ja no es

deixava prendre tant el pèl. Però encara així...

I família, en té?

No ho sé. Però semblava fet per ser un home només de família.

Ho buscaré en un moment.

La forense va buscar el seu nom a les fitxes d’agents a l’ordinador. La seva

informació era ja desclassificada, però accessible. La Laura i el Russell esperaven

pacientment darrere l’Helena, ocasionalment observant el cos.

Sí que en té.

Aniré a donar les con

Sí.

Van sortir del dipòsit i van arribar a la casa. Hi havia un petit jardí davant la casa. Un


8

Va treure’l de la butxaca, amb expressió sorpresa.

És la víctima, no l’assassí.


primera vista, puc assegurar-te que és ell.

Però a què es dedicava? Tenia família?




deien Russell, ja que és el seu nom real, d’origen americà.


li a les dues dones dins la sala un somriure.

Què fas aquí, Russell?

Encara tinc els meus casos.

mil cops que no et fiquis més a la meva sala!

Aquest cop no et molestaré tant. Vaig conèixer aquest home.

No parlàvem massa. Intentava parlar-me però jo no parlava bé el català.

Llavors tenia 23 anys. Com tu, inspectora. Però se’l veia correcte, respectuós.


deixava prendre tant el pèl. Però encara així...


Ho buscaré en un moment.

forense va buscar el seu nom a les fitxes d’agents a l’ordinador. La seva


pacientment darrere l’Helena, ocasionalment observant el cos.

Aniré a donar les condolences. Véns, Russell?



abril de 2014





deien Russell, ja que és el seu nom real, d’origen americà.


me però jo no parlava bé el català.

correcte, respectuós.



forense va buscar el seu nom a les fitxes d’agents a l’ordinador. La seva




cop creuat van picar la porta. No van obtenir resposta. El Russell va donar una volta

al voltant de la casa.

Vine aquí, Laura.

Què passa?

Es veien dos forats de bala a una finestra, quasi invisibles. El veterà va disparar al

pany de la porta i donant un pas a dins, ja es veia la figura d’una dona i un noi, morts

al sofà. Van mirar-se l’un a l’altre i de seguit van trucar a l’oficina. Va

casa i a la tarda, van tornar

inspectora va analitzar els dos cossos i la casa en busca d’informació rellevant, però

no hi havia més pista que les dues bales al cap. El Russell era a un sostr

amb el Xavier. La Laura va sortir a fora i des de baix parlaven a crits.

Què feu?

Van disparar des de aquí. Ajup

Dues persones?

Si. Una a aquí i l’altra darrere el sortint.

Dos assassins...

Quines bales eren?

Aquestes.

Les va tirar cap al terrat.

Aquestes bales són d’un rifle professional. Molt professional.

Més tard van baixar i van continuar buscant pistes però no van trobar res. I ningú

podia donar testimoni.

III

Havia passat pràcticament una setmana, i s’havia aparcat el cas ja que no hi havia

com continuar. Era el descans del dinar quan la Laura, l’Helena, i el Xavier anaven a

un restaurant. Quan van sortir, van donar la volta per arribar a l’aparcament. Quan

van pujar al cotxe, va arribar

Qui és? Que anem malament d’hora?

No pot ser. Són i vint.

No sé qui me l’ha enviat.

Publicitat, millor ignorar


9




se l’un a l’altre i de seguit van trucar a l’oficina. Va

casa i a la tarda, van tornar-hi. Més tard van arribar l’Helena i el Xavier. La


no hi havia més pista que les dues bales al cap. El Russell era a un sostr

amb el Xavier. La Laura va sortir a fora i des de baix parlaven a crits.

Van disparar des de aquí. Ajup-te, noi.

Si. Una a aquí i l’altra darrere el sortint.

Aquestes bales són d’un rifle professional. Molt professional.





pujar al cotxe, va arribar-li un missatge al mòbil.

Qui és? Que anem malament d’hora?

No pot ser. Són i vint.

No sé qui me l’ha enviat.

Publicitat, millor ignorar-la.


abril de 2014




se l’un a l’altre i de seguit van trucar a l’oficina. Van acordonar la

hi. Més tard van arribar l’Helena i el Xavier. La


no hi havia més pista que les dues bales al cap. El Russell era a un sostre de davant






La Laura ja havia obert el missatge. Encara que el cas fos aparcat, no se li havia

oblidat que algú li posés un cadàver al sostre expressament per a ella.

És una direcció. Carrer Arcàngel, a l’únic carreró. Veuràs la marca.

Marca? Què més diu?

No diu res més. Avisaré a l’agència sobre que no tornarem fins més tard.

Això si tornem. Al men

Véns amb dos dels millors policies, tranquil·la.

Sí, a tu se’t veu molt professional.

Deixa ja el sarcasme, és ridícul.

Calleu. Ara és seriós. Potser hagin matat una altra persona perquè no hem

volgut buscar exhaustivament. Per no fer la nostra feina. Així que al menys

calleu.

D’acord.

D’acord.

Calleu!

Va començar a conduir no molt ràpid però sense pausa. Els acompanyants romanien

en silenci.

És aquella, la marca?

És una plaça de pàrquing vermella.

Què faràs? Baixaràs?

Millor baixem tots.

Ja saps el que va dir el Russell. Són franctiradors, ens podrien matar en

qualsevol moment.

Ajupiu-vos, doncs.

Va aparcar el cotxe a sobre el punt, i després va ajupir

I ara què fem?

Podríem sortir d’aquí.

Si comencem a conduir, segur ens rebentaran les rodes del cotxe. I potser el

cap.

Trucar a l’agència.

Aquells rifles no són normals. Tenen capacitat per a diverses bales. No volem

matar ningú més. Baixarem tots del cotxe, i que sigui el que sigui.


10


blidat que algú li posés un cadàver al sostre expressament per a ella.


Marca? Què més diu?


Això si tornem. Al menys tots. Sóc forense, no tinc armes.

Véns amb dos dels millors policies, tranquil·la.

Sí, a tu se’t veu molt professional.

Deixa ja el sarcasme, és ridícul.


exhaustivament. Per no fer la nostra feina. Així que al menys


És aquella, la marca?

És una plaça de pàrquing vermella.

às? Baixaràs?

Millor baixem tots.


qualsevol moment.

Va aparcar el cotxe a sobre el punt, i després va ajupir-se ella.

Podríem sortir d’aquí.

comencem a conduir, segur ens rebentaran les rodes del cotxe. I potser el




abril de 2014


blidat que algú li posés un cadàver al sostre expressament per a ella.




exhaustivament. Per no fer la nostra feina. Així que al menys



comencem a conduir, segur ens rebentaran les rodes del cotxe. I potser el




El consens no els convencia. Abans de baixar, van analitzar l’escenari. La Laura sabia

com observar-ho a la llum del sol, i li va ensenyar al seu amic, així que van analitzar

més ràpid. No hi havia franctiradors. Van sortir del cotxe. Llavors, un cadàver va

caure del cel i va destrossar el cotxe.

Mare meva!

Ah!

Però què?!

És una dona!

Helena, queda’t aquí! Tu, pugem per agafar

Ell va pujar ràpidament pel tub escalat al mur, la Laura va donar la volta a l’edifici

per veure’l sortir. No va veure’l i va retornar amb els seus companys.

S’ha escapat!

No.

El Xavier parlava des de el terrat.

Tens algú?!

Tampoc. Has accionat un mecan

Repeteix.

Té raó. Hi ha un fil trencat a la teva porta.

Com pot ser?

Crec que no ens estem fixant en el més important. Sigui com sigui, hi ha un

cadàver a sobre el cotxe.

L’has analitzat una mica?

Lògicament, era morta abans de caure.

Com?

Va morir amb un ganivet clavat al coll. Hauré d’analitzar

Trucaré perquè ens busquin.

Laura, puc anar amb vosaltres al dipòsit?

Va costar-me arriscar

pensant una altra cosa.

Vinga, va. Ara hi estic involucrat.

No, no ho estàs. Que t’he ensenyat alguna cosa?

Necessitareu més persones per cobrir aquest cas millor, no?

T’equivoques. No podem donar pressió a aquestes coses.

Llavors, que...


11

s no els convencia. Abans de baixar, van analitzar l’escenari. La Laura sabia

ho a la llum del sol, i li va ensenyar al seu amic, així que van analitzar


el cel i va destrossar el cotxe.

Helena, queda’t aquí! Tu, pugem per agafar-lo!



El Xavier parlava des de el terrat.

Tampoc. Has accionat un mecanisme.

Té raó. Hi ha un fil trencat a la teva porta.


cadàver a sobre el cotxe.

L’has analitzat una mica?

Lògicament, era morta abans de caure.

amb un ganivet clavat al coll. Hauré d’analitzar-ho millor al dipòsit.

Trucaré perquè ens busquin.

Laura, puc anar amb vosaltres al dipòsit?

me arriscar-me la vida per a veure casos com aquest, així que ves

pensant una altra cosa.

a hi estic involucrat.

No, no ho estàs. Que t’he ensenyat alguna cosa?

Necessitareu més persones per cobrir aquest cas millor, no?

T’equivoques. No podem donar pressió a aquestes coses.


abril de 2014

s no els convencia. Abans de baixar, van analitzar l’escenari. La Laura sabia

ho a la llum del sol, i li va ensenyar al seu amic, així que van analitzar





ho millor al dipòsit.

me la vida per a veure casos com aquest, així que ves


Nois, arriben ara mateix. Ja se’ls sent de lluny.

Un altre dia, t’ho prometo.

D’acord...

Ens portaran un cotxe. Anem, Laura?

Ella va assentir. Un cop a la sala, van observar el cos. Aquest cop una dona, d’uns

trenta anys, amb els cabells negres fins a les espatlles, i unes galtes i uns llavis

tintats de vermell.

No té cap altra marca que la del ganivet. Van apunyalar

prudent, i la persona va retirar

I qui és ella? Té relació amb el Blanes?

No aparentment, és diu

Van quedar-se una estona en silenci.

No creuràs que... Com ho diem?

Millor tanquem ja. Hem de pensar alguna cosa.

IV

Quan li van dir, el Russell va trastocar

Això potser s’ho guardava per quan estigués sol. Va continuar amb la jornada ja que

només quedava una hora i ara marxava cap a casa.

Vull comentar-te una cosa que no he pogut comentar

realitzava l’autòpsia, i analitzava la ferida, vaig veure un missatge a la ferida.

La fulla del ganivet tenia lletres gravades i van encendre

No era massa visible, però l’he escanejat. T’ho he apuntat en paper, té.

Gràcies. Jo estic molt cansada. Em quedaré aquí a dormir, no puc conduir.

Puc portar-te.

No és necessari. Ens veiem demà.

La inspectora va badallar.

Fins demà.

Al matí següent, la Laura va despertar i va prendre alguna cosa per esmorzar. I no va

ser fins una bona estona després que no va adonar

pensar que ja li preguntaria a l’Helena i va posar

últims crims. Tampoc hi eren. Llavors va adonar

trucar de seguit.


12

Nois, arriben ara mateix. Ja se’ls sent de lluny.

Un altre dia, t’ho prometo.

Ens portaran un cotxe. Anem, Laura?



No té cap altra marca que la del ganivet. Van apunyalar-la a una distància

prudent, i la persona va retirar-se ràpidament. Hi...

I qui és ella? Té relació amb el Blanes?

No aparentment, és diu Samantha Lee.

se una estona en silenci.

No creuràs que... Com ho diem?

Millor tanquem ja. Hem de pensar alguna cosa.

Quan li van dir, el Russell va trastocar-se però no va posar-se com elles creurien.


uedava una hora i ara marxava cap a casa.

te una cosa que no he pogut comentar-te abans. Mentre


La fulla del ganivet tenia lletres gravades i van encendre-la perquè es gravés.



No és necessari. Ens veiem demà.


ser fins una bona estona després que no va adonar-se que el paper no hi era. Va

pensar que ja li preguntaria a l’Helena i va posar-se a buscar els fitxers dels dos

crims. Tampoc hi eren. Llavors va adonar-se que ja sabia el que passava. Va


abril de 2014



la a una distància

se com elles creurien.


te abans. Mentre


perquè es gravés.




se que el paper no hi era. Va

se a buscar els fitxers dels dos

se que ja sabia el que passava. Va


Torna’m els papers!

Són aquí amb mi, al port. Vaig veure’t adormida i vaig pensar a ajudar

investigar una mica.

Però si no tens n’idea d’aquest cas! Deixa

A aquestes altures no puc. En 12 hores he arribat més lluny que tots en

setmanes!

No importa. Torna ja. No pots ficar

investigació.

Jo crec que val molt. He trobat coses molt interesants, però no puc dir

per telèfon.

Tan importants són? No podries venir ja i dir

Tu vine. He d’ensenyar

D’acord. Però després oblida

Està bé.

La Laura es disposava a sortir de l’agència quan va topar

Ah, hola. Com estàs?

He pensat que estic disposat a col·laborar amb tu en aquest cas. Un pare ha

de venjar-se de l’assassí de la seva filla.

Estic d’acord, però estàs segur?

Seguríssim

Gràcies, doncs. Ara mateix tinc pressa. Ens veiem després.

La inspectora va caminar fins al port ja que no parava massa lluny. Va buscar

no el trobava, així que va trucar.

Es pot saber on pares? Porto buscant

...

Xavier? Em sents?

Aquell silenci li va fer recórrer un corrent per tota l’espatlla. Sabia que no passava

res bo. El silenci no era total. Sentia moviments lents i sons que no podia distingir.

Va buscar pels afores del port, fins arribar a un que era tan buit que la majori

gent no sabia que existia. I aquest cop no era pintura. El Xavier estava tirat de

espatlles al seu propi toll de sang, amb el mòbil al costat. Algú havia contestat la

trucada i havia deixat amb cura el mòbil. El Xavier encara respirava i la inspect


13

Torna’m els papers!

Són aquí amb mi, al port. Vaig veure’t adormida i vaig pensar a ajudar

investigar una mica.

Però si no tens n’idea d’aquest cas! Deixa-ho estar.


No importa. Torna ja. No pots ficar-te en altres casos, així no val la

Jo crec que val molt. He trobat coses molt interesants, però no puc dir

Tan importants són? No podries venir ja i dir-m’ho?

Tu vine. He d’ensenyar-te les localitzacions. Quedem a les deu i mitja?

D’acord. Però després oblida-te’n.

La Laura es disposava a sortir de l’agència quan va topar-se amb el Russell a la porta.

Ah, hola. Com estàs?


se de l’assassí de la seva filla.

Estic d’acord, però estàs segur?

Gràcies, doncs. Ara mateix tinc pressa. Ens veiem després.

La inspectora va caminar fins al port ja que no parava massa lluny. Va buscar

no el trobava, així que va trucar.

Es pot saber on pares? Porto buscant-te mitja hora!


El silenci no era total. Sentia moviments lents i sons que no podia distingir.

Va buscar pels afores del port, fins arribar a un que era tan buit que la majori



trucada i havia deixat amb cura el mòbil. El Xavier encara respirava i la inspect


abril de 2014

Són aquí amb mi, al port. Vaig veure’t adormida i vaig pensar a ajudar-te a


te en altres casos, així no val la

Jo crec que val molt. He trobat coses molt interesants, però no puc dir-te-les

te les localitzacions. Quedem a les deu i mitja?

Russell a la porta.


La inspectora va caminar fins al port ja que no parava massa lluny. Va buscar-lo però


El silenci no era total. Sentia moviments lents i sons que no podia distingir.

Va buscar pels afores del port, fins arribar a un que era tan buit que la majoria de la



trucada i havia deixat amb cura el mòbil. El Xavier encara respirava i la inspectora va


donar-li la volta, però no hi havia res a fer. Tal com sabien que havia de ser, la

inspectora va posar-lo fora de la seva misèria.

Cinc minuts més tard ja havien acordonat la zona, i tothom era allà.

Inspeccionaré la zona.

Sí.

Ha mort d’una bala al cap, però...

Aquella bala era meva.

Ah.

Però abans d’allò...

Abans va rebre múltiples cops amb un bat, i dos tirs a l’estómac i la cama

dreta, Laura.

He trobat un paper amb un missatge i fitxers dels anteriors casos al cotxe.

A veure el paper...”Som com tu”. Com jo? Què vol dir, que seré morta?

Jo crec que en vida. Tu m’has recorda’t sempre a la Samantha.

Com?

Bé, tens les seves mateixes qualitats. I ara que ho penso, defectes...

I què era, la Samantha?

Agent. Ex-agent. Ara voli

res.

Havia deixat l’agència sense plans?

Sí, tenia pressa. Feia temps que no parlava amb ella per això.

Potser mai havia volgut ser agent. A molta gent li passa.

No crec. Tens la informació del Xavier?

Com vols que li preguntés? S’estava morint!

S’ha de ser pragmàtic, per ser agent.

I saps que sóc pragmàtica, però també humana! No podria fer una cosa així!

Vosaltres dos! Crec que ha deixat els avenços dins els fitxers.

A veure...

Hi havia multitud de papers dins el fitxer, quasi no es veia l’original. Eren persones i

direccions, sospitosos de relacions amb el cas, llocs, teories...

Com va tenir temps

Doncs amb talent. Però sent realistes, tenia massa ambició, i això l’ha

Per on comencem?


14

li la volta, però no hi havia res a fer. Tal com sabien que havia de ser, la

lo fora de la seva misèria.

Cinc minuts més tard ja havien acordonat la zona, i tothom era allà.

Inspeccionaré la zona. – va dir el Russell.

mort d’una bala al cap, però...

Aquella bala era meva.

Però abans d’allò...



veure el paper...”Som com tu”. Com jo? Què vol dir, que seré morta?



I què era, la Samantha?

agent. Ara volia dedicar-se a una altra cosa, però no havia trobat

Havia deixat l’agència sense plans?


Potser mai havia volgut ser agent. A molta gent li passa.

No crec. Tens la informació del Xavier?

Com vols que li preguntés? S’estava morint!

S’ha de ser pragmàtic, per ser agent.


Vosaltres dos! Crec que ha deixat els avenços dins els fitxers.

papers dins el fitxer, quasi no es veia l’original. Eren persones i

direccions, sospitosos de relacions amb el cas, llocs, teories...

Com va tenir temps a investigar tant en una nit?

Doncs amb talent. Però sent realistes, tenia massa ambició, i això l’ha


abril de 2014

li la volta, però no hi havia res a fer. Tal com sabien que havia de ser, la



veure el paper...”Som com tu”. Com jo? Què vol dir, que seré morta?



se a una altra cosa, però no havia trobat



papers dins el fitxer, quasi no es veia l’original. Eren persones i

Doncs amb talent. Però sent realistes, tenia massa ambició, i això l’ha matat.


Aquest em sembla interessant...Ex

una foto adjunta...

Vols dir aquell tio d’allà.

Eh, tu, quiet!

Va córrer darrere l’home durant cinc minuts i com que no parava, va disparar

cama dreta i va caure a terra, arrossegant

una puntada al cap perquè callés. Darrere va venir el Russell.

Ajuda’m a portar aquest home.

L’has deixat fumut, eh?

No es volia callar!

I ara?

Porteu-lo a les cel·les. Desp

condolences a la família del Xavier.

D’acord. Estàs bé?

Sí.

V

Va aparcar davant la casa i va creuar el jardí i picar la porta. El procediment era

portar la placa. Esperant que obrissin se la va mirar. Era una mica diferent al

procediment normal, ja que coneixia la seva família. I sabia que encara que es

portessin bé entre ells, el rancor que li guardarien no deixaria que es veiessin la cara

mai més.

Hola, Laura! Què tal et va?

Eh...jo...

No tens bona cara. Et trobés bé?

Vinc a dir-vos una cosa, Maria.

Digues.

El Xavier...

La Laura va ensenyar-li la placa i ja ho va entendre. El pare va aparèixer per darrere

i va fer una mirada de decepció que va enfonsar més la situació. La mare va donar

una bufetada a la cara a la inspectora. La seva responsabilitat era protegir

que passessin tres anys més i no ho va fer bé. Ella no tenia el coratge de dir que va

ser ell el que va ficar-se al cas sol insolentment i que la veritat va ser que s’ho va

buscar. Així que se’n va anar sense dir res, que era el millor.


15

Aquest em sembla interessant...Ex-forense. Julià Marcel Rodríguez. Aquí hi ha

una foto adjunta...

Vols dir aquell tio d’allà.

Va córrer darrere l’home durant cinc minuts i com que no parava, va disparar

a dreta i va caure a terra, arrossegant-se inútilment. Va emmanillar

una puntada al cap perquè callés. Darrere va venir el Russell.

Ajuda’m a portar aquest home.

L’has deixat fumut, eh?

lo a les cel·les. Després l’interrogaré. Ara hauria de donar les

condolences a la família del Xavier.




entre ells, el rancor que li guardarien no deixaria que es veiessin la cara

Hola, Laura! Què tal et va?

No tens bona cara. Et trobés bé?

vos una cosa, Maria.

li la placa i ja ho va entendre. El pare va aparèixer per darrere

i va fer una mirada de decepció que va enfonsar més la situació. La mare va donar

una bufetada a la cara a la inspectora. La seva responsabilitat era protegir


se al cas sol insolentment i que la veritat va ser que s’ho va

buscar. Així que se’n va anar sense dir res, que era el millor.


abril de 2014

forense. Julià Marcel Rodríguez. Aquí hi ha

Va córrer darrere l’home durant cinc minuts i com que no parava, va disparar-la a la

se inútilment. Va emmanillar-lo i donar-li

rés l’interrogaré. Ara hauria de donar les




entre ells, el rancor que li guardarien no deixaria que es veiessin la cara

li la placa i ja ho va entendre. El pare va aparèixer per darrere

i va fer una mirada de decepció que va enfonsar més la situació. La mare va donar-li

una bufetada a la cara a la inspectora. La seva responsabilitat era protegir-lo fins a


se al cas sol insolentment i que la veritat va ser que s’ho va


Va quedar-se al cotxe una bona estona pensant què fer i finalment va decidir anar

definitivament. Quan estava a punt d’anar

Nèstor? Ja me n’anava, què vols?

El mateix que tu.

I que vull jo?

Venjança.

Ella va fer una mirada estret

realitat estava sorpresa. El seu germà era molt callat, mai li havia parlat massa, però

quan ho feien, i feien coses junts, s’avenien molt bé. Encara que era molt jove per

deixar-lo que participés en el

Però...no pot ser.

Sí pot ser. Sé coses que ell sabia. M’ho va dir abans que quedéssiu al port. Va

venir abans i m’ho va dir.

Va recordar el que va passar a la família del Blanes i va pensar que el més prudent

seria posar-los a tots a lloc segur.

Ràpid, digues als teus pares que pugin al cotxe! I tu també puja!

Doncs pujo ja i millor truco. Què creus?

Que el que sigui, puja i ajup

Està bé.

Un minut després els pares van pujar el cotxe i la Laura va començar a conduir

mentre ho explicava tot. Els pares ni se la miraven, però el Nèstor li tenia molt

d’afecte, perquè s’entenien de diferent manera.

Hem arribat. Entreu ràpidament, si us plau.

I on anem?

Busqueu un home que es diu Russell.

Van entrar i la Laura va dirigir

darrere el mirall per veure qui hi havia darrere. Hi havia el cap, el Félix, l’Helena i

altres agents.

Sento la pèrdua, Laura.

Gràcies, senyor.

Aquest home és sospitós dels assassinats?


16

l cotxe una bona estona pensant què fer i finalment va decidir anar

definitivament. Quan estava a punt d’anar-se’n, algú va picar la finestreta.

Nèstor? Ja me n’anava, què vols?

una mirada estreta i severa, però sabia que no tenia dret a fer



lo que participés en el cas. A més seria il·legal.


venir abans i m’ho va dir.


a tots a lloc segur.


Doncs pujo ja i millor truco. Què creus?

Que el que sigui, puja i ajup-te.



d’afecte, perquè s’entenien de diferent manera.

Hem arribat. Entreu ràpidament, si us plau.

Busqueu un home que es diu Russell.

Van entrar i la Laura va dirigir-se a la sala d’interrogatoris 1. Primer va anar a la sala


a, Laura.

Aquest home és sospitós dels assassinats?


abril de 2014

l cotxe una bona estona pensant què fer i finalment va decidir anar-se

se’n, algú va picar la finestreta.

a i severa, però sabia que no tenia dret a fer-ho. En








se a la sala d’interrogatoris 1. Primer va anar a la sala



No sabem exactament qui és. Però segur que hi està relacionat.

Ja veig. Sort.

Els dos van assentir i l’Helena, mentre es creuava de braços, li va fer una mirada de

preocupació. L’individu assegut se’l veia bastant vell per l’edat que tenia. Tenia poc

cabell, i al voltant dels ulls hi havia una ombra on s’enfonsaven. No parava de moure

la cama per sota la taula i tenia las mans entrecreuades.

Senyor Julià Marcel Ramírez. És vostè foren

Vaig ser forense.

Miri’m a mi, no al mirall. Li asseguro que hi ha gent darrere, tranquil.

Deixi’m.

La inspectora va assentir sarcàsticament el cap i va fingir que preparava papers per

fixar-se en el seu comportament. Estava vertaderament nerviós, volia ser dur però

amb el fil de veu que li quedava era ridícul. Però això no el culpava, encara.

Avui voltava per la nostra escena del crim fent el què?

Molta gent passeja pel port. I jo tinc dret a passejar també al port, noia. No

podeu controlar a tothom.

Va assenyalar-se i fer-se el dur, però les coses que deia eren ridícules, no tenien ni

res a veure! Amb aquestes coses la Laura es posava més nerviosa, i quan pensava en

aquell matí i l’escena del crim, encara més.

Té tot el dret, noi. Però sé que no voltava per a qualsevol cosa. I em diràs

quina cosa és. És o ara o quan sigui. Podem tancar

que faci falta.

Allò no m’importa. És millor que el que em pugui...dormir a casa sol.

Què? Què li passarà, si confessa?

He dit dormir a casa sol, inspectora.

Si és veritat que no voltava per a res

Em sembla perfecte.

Digui’m el que va fer durant el dia.

Durant el dia? Doncs vaig aixecar

Ah. Pot deixar-me el seu mòbil?

Per a què el vol?

Només posi’m el codi per a la secció d’aplicacions.


17



vidu assegut se’l veia bastant vell per l’edat que tenia. Tenia poc


la cama per sota la taula i tenia las mans entrecreuades.

Senyor Julià Marcel Ramírez. És vostè forense?



se en el seu comportament. Estava vertaderament nerviós, volia ser dur però


voltava per la nostra escena del crim fent el què?


podeu controlar a tothom.

se el dur, però les coses que deia eren ridícules, no tenien ni

! Amb aquestes coses la Laura es posava més nerviosa, i quan pensava en

aquell matí i l’escena del crim, encara més.


quina cosa és. És o ara o quan sigui. Podem tancar-te a una cel·la el temps


Què? Què li passarà, si confessa?

He dit dormir a casa sol, inspectora.

Si és veritat que no voltava per a res, he d’assegurar-me'n.

Em sembla perfecte.

igui’m el que va fer durant el dia.

Durant el dia? Doncs vaig aixecar-me tard i vaig anar a passejar al port.

me el seu mòbil?

Només posi’m el codi per a la secció d’aplicacions.


abril de 2014



vidu assegut se’l veia bastant vell per l’edat que tenia. Tenia poc




se en el seu comportament. Estava vertaderament nerviós, volia ser dur però



se el dur, però les coses que deia eren ridícules, no tenien ni

! Amb aquestes coses la Laura es posava més nerviosa, i quan pensava en


l·la el temps


me tard i vaig anar a passejar al port.


Mentre posava el codi i li donava el mòbil

mirall diversos cops.

L’alarma estava programada per avui, a les 8. I posa “port”.

Eh...per a mi les 8 és tard.

Vinga, va.

La Laura va aixecar-se de la cadira i va posar

pressionar. Només estava de peu, fent que mirava arxius, però ell ja tremolava dos

cops més.

Si no se li notés tant que menteix, potser passava.

tranquil·lament a la taula i ell va començar a moure més ràpidament la cama

– però no passa. A més, es mirava l’escena del crim amb una...

Cara d’ira? Sí, perquè vaig veure com li ficava un tret al seu amic sense haver

intentat fer res per ajudar, abans que vinguessin.

La inspectora va aixecar-se a punt de tirar

trobava bé i havia de beure alguna cosa.

Ara vinc.

De nou el sospitós va posar una cara de seguretat ridícula. El cap va sortir i va

agafar-la pel braç al passadís.

Et trobés bé?

No. No sé...

Avui ha estat un dia dur per a tots. Jo m’ocuparé de

Què? Però...però no ho entenc, jo...

Descansa. Així no podràs pensar clarament. Et dono una setmana lliure.

Eh...

Ens veiem dins d’una setmana.

Mentre el Félix se n’anava, alguna cosa dins la Laura va canviar respecte el cas. Ara

la seva intuïció sospitava del seu apreciat cap d’agència. Però tampoc era probable.

O sí. Estava tant confusa, que es creuria qualsevol cosa.


18

Mentre posava el codi i li donava el mòbil, el pols li tremolava bastant, i mirava el

L’alarma estava programada per avui, a les 8. I posa “port”.

Eh...per a mi les 8 és tard.

se de la cadira i va posar-se més a prop d’ell, però sense

nar. Només estava de peu, fent que mirava arxius, però ell ja tremolava dos

Si no se li notés tant que menteix, potser passava. – ara va recolzar


més, es mirava l’escena del crim amb una...


intentat fer res per ajudar, abans que vinguessin.

se a punt de tirar-lo de la cadira quan de sobte

beure alguna cosa.


la pel braç al passadís.

Avui ha estat un dia dur per a tots. Jo m’ocuparé de l’interrogatori.

Què? Però...però no ho entenc, jo...


Ens veiem dins d’una setmana.


intuïció sospitava del seu apreciat cap d’agència. Però tampoc era probable.

O sí. Estava tant confusa, que es creuria qualsevol cosa.


abril de 2014

, el pols li tremolava bastant, i mirava el

se més a prop d’ell, però sense

nar. Només estava de peu, fent que mirava arxius, però ell ja tremolava dos

ara va recolzar-se


més, es mirava l’escena del crim amb una...


lo de la cadira quan de sobte no es


l’interrogatori.



intuïció sospitava del seu apreciat cap d’agència. Però tampoc era probable.


VI

A mitjanit, el so del timbre va despertar

el primer dia. Però quan v

pistola.

Néstor? Què fas aquí?

arribava a l’estómac.

Jo estava dormint a una altra sala, i he despertat quan vaig sentir trets...Els

pares han mort... Deia que l’home de l’interrogatori es va tornar boig i em

volia matar, però va equivocar

Qui ho va dir?

Posava Capità Félix a la placa. El

Va abraçar-lo un altre cop i va fer

s’anaven confirmant. Va cuidar d’ell una estona.

Necessito que em donis la informació, si us plau.

Sí... Era sobre... les dues víctimes... havien deixat

motiu. La família de l’home va morir perquè la família ho sabia. I la dona ho

anava a dir al seu pare després d’un temps, abans que es jubilés allà... Sé que

la van deixar per la mateixa informació, la mateixa que la del Xavier, però

sé res més...

Gràcies Néstor, ara procura dormir, demà t’ajudaré.

D’acord...

Mentre dormia, la Laura va trucar al Russell i l’Helena. Al matí següent tots eren

reunits a casa de la inspectora, amb tots els fitxers sobre la taula.

Necessito dir-vos una

culpable.

De veritat?!

A què esperem, hauríem d’es...

Però no és tan fàcil, haurà d’anar d’una altra manera...

Llavors van veure un reflex que va cegar

se ràpidament. Bales van perforar la paret de la casa durant uns escassos segons. Va

comptar el nombre de bales per saber quan acabaria la munició. Sonaven dos rifles

junts. No serien tan estúpids de posar


19

A mitjanit, el so del timbre va despertar-la. Va baixar amb la pistola a les mans, com

primer dia. Però quan va obrir la porta va veure al Néstor plorant i va baixar la

Néstor? Què fas aquí? – ell va intentar abraçar-la i es va deixar. El noi li

arribava a l’estómac. – què ha passat?



volia matar, però va equivocar-se de sala, jo...!

Capità Félix a la placa. Ell em va salvar.

lo un altre cop i va fer-lo entrar a casa ràpidament. Les seves sospites

s’anaven confirmant. Va cuidar d’ell una estona.

donis la informació, si us plau.

Sí... Era sobre... les dues víctimes... havien deixat l’agència pel mateix



la van deixar per la mateixa informació, la mateixa que la del Xavier, però

Gràcies Néstor, ara procura dormir, demà t’ajudaré.


reunits a casa de la inspectora, amb tots els fitxers sobre la taula.

vos una cosa...i que m’ajudeu en aquella cosa. Sé qui és el

A què esperem, hauríem d’es...

Però no és tan fàcil, haurà d’anar d’una altra manera...

Llavors van veure un reflex que va cegar-los i la inspectora va manar a tots d’ajupir

pidament. Bales van perforar la paret de la casa durant uns escassos segons. Va


No serien tan estúpids de posar-se a carregar i tornar a intentar a plena llum


abril de 2014

la. Va baixar amb la pistola a les mans, com

a obrir la porta va veure al Néstor plorant i va baixar la

la i es va deixar. El noi li



lo entrar a casa ràpidament. Les seves sospites

l’agència pel mateix



la van deixar per la mateixa informació, la mateixa que la del Xavier, però no


cosa...i que m’ajudeu en aquella cosa. Sé qui és el

los i la inspectora va manar a tots d’ajupir-

pidament. Bales van perforar la paret de la casa durant uns escassos segons. Va


se a carregar i tornar a intentar a plena llum


del dia. Quan van aixecar-

ser segurs.

Això s’acaba aviat, nois. No us preocupeu.

Com pots somriure ara? Penses dir

No eren ni dos, ni un ass

Eh? A mi digues-m'ho sense romanticismes.

Feu-li cas!

És l’agència. És l’agència i ara vindrà per tots nosaltres.

No pot ser!

I qui és el cervell?

El capità.

Serà traïdor...va matar retorçadament la

cara...

Ara era un d’aquells moments que el Russell passava de terapeuta a psicòtic.

L’Helena tenia cara d’indignació i sorpresa, i el Néstor de tristesa i admiració.

Van dir-me que als hotels com el del primer assassinat,

de poques hores, no hi apunten el nom.

Poden trobar-nos igual!

Però és menys probable, anem a ajuntar diners ja!

Un cop a l’habitació, cadascú caminava pel seu compte, pensant què fer.

Crec que el millor és fer

Ja ens has dit amb les teves filigranes que l’executor és “infinit”. Et mataran

en un no res.

No si demano...

Laura, no. Pensem una altra cosa.

I quina cosa? Si ho deixem per més tard qualsevol de vosaltres podria morir en

qualsevol moment!

Jo estic amb la inspectora.

Què? Però no pots fer

No és el mateix. Em volen. Doncs m’entregaré. Guanyi o no, això s’acabarà.

Fugiu on sigui i acabeu amb aquesta corrupció des d’un altre país.

Des de l’acadèmia, juro que dius ca

Ho faré ara. I feu-me cas! Mare meva...


20

-se, va enviar-los al cotxe i va conduir fins a algun hotel per

Això s’acaba aviat, nois. No us preocupeu. – va girar-se i va somriure’ls.

Com pots somriure ara? Penses dir-nos qui eren aquells o no?

No eren ni dos, ni un assassins... el cervell era un, i l’executor, infinit.

m'ho sense romanticismes.

És l’agència. És l’agència i ara vindrà per tots nosaltres.

Serà traïdor...va matar retorçadament la meva filla...i em menteix a la



me que als hotels com el del primer assassinat, si es un allotjament

de poques hores, no hi apunten el nom.

nos igual!

Però és menys probable, anem a ajuntar diners ja!


Crec que el millor és fer-ho directament.

ens has dit amb les teves filigranes que l’executor és “infinit”. Et mataran

Laura, no. Pensem una altra cosa.


inspectora.

Què? Però no pots fer-ho així! No pot passar-te com al meu germà!



Des de l’acadèmia, juro que dius cada ximpleria... Completament boja.

me cas! Mare meva...


abril de 2014

los al cotxe i va conduir fins a algun hotel per

se i va somriure’ls.

assins... el cervell era un, i l’executor, infinit.

meva filla...i em menteix a la



si es un allotjament


ens has dit amb les teves filigranes que l’executor és “infinit”. Et mataran


te com al meu germà!



da ximpleria... Completament boja.


Va trucar al cap i va esperar uns segons a una resposta. Algú a l’altra línia va

despenjar i esperava també. Justament quan la Laura començava a parlar, el Félix

va començar.

Per fi te n’adones.

Podries haver-me matat quan més ho volguessis, per què aquest joc

d’estúpids?

Perquè assimilessis el missatge amb un últim cas. A més tindríem una excusa

per matar qui volíem.

Quina bestiesa. Si sou uns corruptes, doncs em matàveu i ja

altres.

Saps què? Millor t’ho explico tot cara a cara, a soles.

Justament el que anava a demanar

A les 12 de la nit a l’antiga fàbrica de tabac. Que cadascú faci els seus plans.

La Laura va penjar i va dirigir

VII (final)

Els llums de la fàbrica eren tènues. Només es veia la cara del cap il·luminada pel pur

que fumava. No es veia fins on acabava de pujar el fum. La Laura va desenfundar

ràpidament al mateix temps que l’assassí.

Si vols que acabem com persones, i no com gossos... Et permeto dos passos

enrere.

La inspectora va fer dos passos enrere. Tot era a cegues. Sabia que portava gent.

Però ella també. No feia falta senyal, al primer dispar, els seus companys van deixar

se veure amb la llum del foc i va haver

aconseguir guanyar la inspectora i els seus companys, ja que tenien una cobertura

una tàctica organitzada i estudiada durant dotze hores.

Enceneu un llum, ràpid!

Tal i com volia, el cap era viu, arrossegant

agafar-lo per un tirant i va tirar

Li costava asseure’s però no volia ni tocar

els uns als altres. El Russell assentia, l’Helena mirava la pistola i el Néstor els cossos

al terra.


21


també. Justament quan la Laura començava a parlar, el Félix

me matat quan més ho volguessis, per què aquest joc


per matar qui volíem.

Quina bestiesa. Si sou uns corruptes, doncs em matàveu i ja està, com als

Saps què? Millor t’ho explico tot cara a cara, a soles.

Justament el que anava a demanar-te.


La Laura va penjar i va dirigir-se als seus companys. Tenien mig dia. Potser l’últim.



ràpidament al mateix temps que l’assassí.

ls que acabem com persones, i no com gossos... Et permeto dos passos


Però ella també. No feia falta senyal, al primer dispar, els seus companys van deixar

amb la llum del foc i va haver-hi un tiroteig d’un llarg mig minut, on van

aconseguir guanyar la inspectora i els seus companys, ja que tenien una cobertura

una tàctica organitzada i estudiada durant dotze hores.

Enceneu un llum, ràpid!

ia, el cap era viu, arrossegant-se per terra, amb bales a les cames. Va

lo per un tirant i va tirar-lo cap endavant i va fer que s’assegués a una caixa.

Li costava asseure’s però no volia ni tocar-lo. Van esperar que s’assegués mirant

altres. El Russell assentia, l’Helena mirava la pistola i el Néstor els cossos


abril de 2014


també. Justament quan la Laura començava a parlar, el Félix

me matat quan més ho volguessis, per què aquest joc


està, com als


en mig dia. Potser l’últim.



ls que acabem com persones, i no com gossos... Et permeto dos passos


Però ella també. No feia falta senyal, al primer dispar, els seus companys van deixar-

hi un tiroteig d’un llarg mig minut, on van

aconseguir guanyar la inspectora i els seus companys, ja que tenien una cobertura i

terra, amb bales a les cames. Va

lo cap endavant i va fer que s’assegués a una caixa.

lo. Van esperar que s’assegués mirant-se

altres. El Russell assentia, l’Helena mirava la pistola i el Néstor els cossos


Has de pagar pel que has fet.

Ja ho sé. Com més aviat ho facis...

Opinions?

Tots van assentir. Va deixar sonar el caixetí del revòlver i va esperar un moment.

Alguna última cosa a declarar?

No m’assabento de res. Jo només he jugat tal com es juga.

Res més?

No pots demostrar aquesta corrupció. No hi ha manera.

No fa falta. Et jutjarem ara, per tothom a qui has matat durant aquests anys.

I saps que només hi ha un

Sí... així que fes-ho ja.

Sense vacil·lar més, va matar el Félix i va esperar a veure com acabava de morir. Va

girar-se a veure el seus companys.

Has parlat bé per tots nosaltres.

Gràcies.

Millor sortim d’aquí.

EPÍLEG

Va néixer una nova agència fora del joc, on la Laura ensenyava les claus i la

perspicàcia de les investigacions, el Russell l’ús d’armes i entrenament, l’Helena la

professió de forense, i el Néstor mirava i aprenia, fins l’hora del seu reclutament.

El Russell passava tot el dia a l’agència, vigilant que tothom fes bé el seu treball, i

per decisió global, van decidir que fos el cap d’aquesta agència.

L’Helena viatjava ara que se li oferia més temps lliure, i era per primer cop més feliç

i amable amb tothom.

El Néstor va ser adoptat per la Laura. Ara l’ensenyava fins que es reclutés. I no

cometria el mateix error dues vegades.


22

pagar pel que has fet.

Ja ho sé. Com més aviat ho facis...

Va deixar sonar el caixetí del revòlver i va esperar un moment.

Alguna última cosa a declarar?

No m’assabento de res. Jo només he jugat tal com es juga.

No pots demostrar aquesta corrupció. No hi ha manera.


I saps que només hi ha un càstig just.

ho ja.


se a veure el seus companys.

Has parlat bé per tots nosaltres.

Millor sortim d’aquí.

agència fora del joc, on la Laura ensenyava les claus i la



dia a l’agència, vigilant que tothom fes bé el seu treball, i

per decisió global, van decidir que fos el cap d’aquesta agència.


adoptat per la Laura. Ara l’ensenyava fins que es reclutés. I no

cometria el mateix error dues vegades.


abril de 2014

Va deixar sonar el caixetí del revòlver i va esperar un moment.



agència fora del joc, on la Laura ensenyava les claus i la



dia a l’agència, vigilant que tothom fes bé el seu treball, i


adoptat per la Laura. Ara l’ensenyava fins que es reclutés. I no


Paula Redondo 3r B

Dos maleïts anys a la presó de Salem et canvien la vida per sempre. Avui per fi

surto d’aquest lloc decidit a esbrinar què coi va passar aquell vespre en el qual

em vaig trobar a la Katelyn, la meva xicota, a terra, rebentada per dins i sagnant

pertot arreu a causa de l’impacte que havia rebut en caure des del pis de dalt de

l'edifici de casa nostra.

-Algú l’ha assassinada.- va dir la policia.

Jo no ho podia creure, ¿qui l’havia volgut assassinar? Pel que sembla segons la

policia jo, per aquest motiu havia

concloents que indicaven que jo havia estat el culpable, ¿la gent s’havia tornat

boja? Jo estimava la Kate més que a la meva vida, era la noia més adorable i

bona del món, fins i tot després del tràgic i inesperat suï

havia continuat sent la meravellosa persona de sempre, si aquesta noia no havia

anat al cel era perquè no existia.

Decidit a començar a investigar vaig dirigir

ella i on havien trobat el seu co

abans havia estat l’edifici ara hi havia un institut ¿en només dos anys s’havien

carregat un edifici i fet un altre? La sort no estava de la meva part, ara era

totalment impossible trobar cap prova de la meva in

sospir es va escapar dels meus llavis

-¿Busques alguna cosa?

Em vaig donar la volta i vaig veure un noia amb els ulls molt grans, brillants, i

d’un color preciós blau grisós, els seus cabells llargs arribaven fins a sota de les

seves costelles, semblaven fils d’or que amb la llum semblaven rajos de sol em

vaig quedar bocabadat mirant

que estava boig.

-¿Estàs bé?

-Sí, perdona estava buscant la casa d’un amic però sembla que m’he equi

-Si el que busques és l’edifici MClaire va se enderrocat fa uns anys.

Havia viscut amb la Kate durant sis mesos en aquell edifici i si sóc sincer mai vaig

saber quin era el nom, però vaig suposar que parlàvem del mateix lloc.


23

Paula Redondo 3r B




u a causa de l’impacte que havia rebut en caure des del pis de dalt de

va dir la policia.


policia jo, per aquest motiu havia anat a la presó. Havien trobat proves



bona del món, fins i tot després del tràgic i inesperat suïcidi del seu germà ella


anat al cel era perquè no existia.

Decidit a començar a investigar vaig dirigir-me cap a l’edifici on havia viscut amb

ella i on havien trobat el seu cos , però em vaig trobar amb un problema , on



totalment impossible trobar cap prova de la meva innocència en aquest lloc, un

sospir es va escapar dels meus llavis




vaig quedar bocabadat mirant-la durant massa temps la pobra estaria pensant

Sí, perdona estava buscant la casa d’un amic però sembla que m’he equi

Si el que busques és l’edifici MClaire va se enderrocat fa uns anys.




abril de 2014




u a causa de l’impacte que havia rebut en caure des del pis de dalt de


anat a la presó. Havien trobat proves



cidi del seu germà ella


me cap a l’edifici on havia viscut amb

s , però em vaig trobar amb un problema , on



nocència en aquest lloc, un




la durant massa temps la pobra estaria pensant

Sí, perdona estava buscant la casa d’un amic però sembla que m’he equivocat.

Si el que busques és l’edifici MClaire va se enderrocat fa uns anys.




-Vaja no ho sabia, ¿per què el van enderrocar?

-Pel que sembla un noia va ser assassinada i la gent ja no volia viure aquí, per

això van fer l’institut.

¿Van treure l’edifici per la mort de la Kate?

-¿De debò? Vaja quina pena pobra noia.

-Jo no ho diria he estat investigant i h

Aquesta noia podia ser-me útil.

-¿Què has descobert?

Un enorme somriure va aparèixer als seus llavis.

- Algunes coses d’ella les tenen a l’edifici

història del fantasma de la noia,

l’àtic i un dia em van castigar a netejar

plena de la seva roba i com que semblava que eren de la meva talla doncs vaig

posar-me algunes coses , el que va passar és que remenant vaig

maleta tenia doble fons i,

-¿Barbaritats?

-Sí, parlava sobre un noi al qual culpava de la mort del seu germà i sobre un pla

que tenia, no ho vaig poder acabar de llegir perquè em van enxa

treure.

-¿Posava el nom del noi?

-Sí, crec que posava que es deia Jack o alguna cosa així.

-No pot ser.

La informació no entrava en el meu cervell em resultava impossible de creure ¿la

Kate m’odiava a mi? No, no es referiria a un altre

-Sí, ho recordo bé, posava que es deia Jackson Quinn, a més crec que ell és qui

va anar a presó per assassinar

Vaig sentir com el meu cor es detenia durant mig minut , em volia morir.

-Espera, espera ¿has dit que l’odiava perquè el culpava de l

-Sí, pel que vaig llegir el seu germà es va suïcidar perquè el Jack

millor amic se’n va anar , no ho va poder suportar, suposo que era una persona

bastant feble de ment.


24

què el van enderrocar?

Pel que sembla un noia va ser assassinada i la gent ja no volia viure aquí, per

¿Van treure l’edifici per la mort de la Kate?

Vaja quina pena pobra noia.

Jo no ho diria he estat investigant i he descobert algunes coses.

me útil.

Un enorme somriure va aparèixer als seus llavis.

Algunes coses d’ella les tenen a l’edifici per fer broma als de primer amb la

història del fantasma de la noia, però amb el temps les han anant desant

l’àtic i un dia em van castigar a netejar-lo, vaig trobar que hi havia una maleta

i com que semblava que eren de la meva talla doncs vaig

me algunes coses , el que va passar és que remenant vaig

maleta tenia doble fons i, vaig trobar el seu diari on deia moltes barbaritats.

Sí, parlava sobre un noi al qual culpava de la mort del seu germà i sobre un pla

no ho vaig poder acabar de llegir perquè em van enxampar i me’l van

Sí, crec que posava que es deia Jack o alguna cosa així.


Kate m’odiava a mi? No, no es referiria a un altre Jack.

posava que es deia Jackson Quinn, a més crec que ell és qui

va anar a presó per assassinar-la.


Espera, espera ¿has dit que l’odiava perquè el culpava de la mort del seu germà?

Sí, pel que vaig llegir el seu germà es va suïcidar perquè el Jack



abril de 2014

Pel que sembla un noia va ser assassinada i la gent ja no volia viure aquí, per

per fer broma als de primer amb la

l temps les han anant desant a

vaig trobar que hi havia una maleta

i com que semblava que eren de la meva talla doncs vaig

me algunes coses , el que va passar és que remenant vaig veure que la

vaig trobar el seu diari on deia moltes barbaritats.

Sí, parlava sobre un noi al qual culpava de la mort del seu germà i sobre un pla

mpar i me’l van


posava que es deia Jackson Quinn, a més crec que ell és qui


a mort del seu germà?

Sí, pel que vaig llegir el seu germà es va suïcidar perquè el Jack el seu únic i



-No va ser pas culpa meva que es suïcidés!

-Què tens tu a veure?... Ets en Jackson Quinn!

Merda m’havia enxampat, quin idiota estava fet.

-El millor serà que me’n torni a casa.

-Espera, jo crec que ets innocent!

Això va cridar-me l’atenció , em vaig apropar a ella.

- De veritat?

- T’ho juro! I si vols et puc ajudar a esbrinar qui va ser el culpable de debò.

Aquesta noia em podia ser útil

-D’acord e.... ¿Com et deies?

-Copeland Sirens - Va dir donant

-Encantat Copeland , i ¿com se suposa que m’ajudaràs?

-Hem de tornar a l’àtic a buscar entre

-Bé, però ¿com pretens que jo entri en un institut?

-¿Quin problema hi ha?

-No tinc pas l’edat ni l’aspecte per fer

Vaig dir assenyalant-me, ja tenia trenta anys i em conservava bé però no tant.

-Doncs... ¿I si et fas passar pel meu pare?

-¿No sóc massa jove per això?

-No, jo en tinc 14 i tu sembles d’uns trenta podries haver

ens va com anell al dit ja que la meva mare em va tenir quan tenia disset, ¿ho

veus? Tot aniria bé.

-¿Ningú ha vist el teu pare mai?

-No, ell va morir quan jo era petita , però ningú de l’escola ho sap.

-D’acord, ja tens pare.

La mirada de la Copeland es va tornar freda per un moment , vaig entendre que

estava apropant-me a un territori sensible.

-Entrem - va dir donant-me l’esquena.

-¿Tan ràpid?


25

No va ser pas culpa meva que es suïcidés!

ens tu a veure?... Ets en Jackson Quinn!

Merda m’havia enxampat, quin idiota estava fet.

El millor serà que me’n torni a casa.

Espera, jo crec que ets innocent!

me l’atenció , em vaig apropar a ella.

et puc ajudar a esbrinar qui va ser el culpable de debò.

Aquesta noia em podia ser útil

D’acord e.... ¿Com et deies?

Va dir donant-me la mà.

Encantat Copeland , i ¿com se suposa que m’ajudaràs?

Hem de tornar a l’àtic a buscar entre les seves coses.

Bé, però ¿com pretens que jo entri en un institut?

No tinc pas l’edat ni l’aspecte per fer-me passar per un alumne.

me, ja tenia trenta anys i em conservava bé però no tant.

fas passar pel meu pare?

¿No sóc massa jove per això?

No, jo en tinc 14 i tu sembles d’uns trenta podries haver-me tingut als 16, a més


l teu pare mai?

No, ell va morir quan jo era petita , però ningú de l’escola ho sap.


me a un territori sensible.

me l’esquena.


abril de 2014

et puc ajudar a esbrinar qui va ser el culpable de debò.

me, ja tenia trenta anys i em conservava bé però no tant.

me tingut als 16, a més


No, ell va morir quan jo era petita , però ningú de l’escola ho sap.



-Sí, els pares tenen tot el dret del món a venir a revisar l’institut, és part del

reglament.

El seu to de veu m’indicava que encara estava emprenyada pel comentari d’abans

-¡Cope!

Ens vam girar els dos de cop. Una noia amb el

un pal se’ns acostava corrents

-¿Què passa? -va dir la Copeland

-¿No te’n recordes?, m’havies promès que tornaríem juntes a casa

-Ho sento però el meu pare vol revisar l’àtic, es pensa que hi amago els exàmens,

allà.

La noia va mirar-me amb els ulls oberts com plats.

-¿Ell és el teu pare?

-Sí , per què ? Hi ha cap problema?

-Vinga tia no siguis dolenta , només m’ha estranyat,

que t’emprenyis!

- Deixa’m tranquil·la Cath.

-¡De veritat que em poses dels nervis!

-Mira que t’enfades amb facilitat

assassina.

-¿Vols que t’ajudi o no?

-Sí, perdona.

Vam pujar un munt d’escales

Copeland va obrir-la deixant veure una sala bastant gran plana de trastos i de

pols, una mica de llum entrava per una petita finestra al final de l’aula.

-Aquest lloc fa fàstic, ¿Estàs segura que hi haurà alguna cosa que ens serveixi?

-Sí, quan em van treure el diari el van tornar a deixar aquí, si el trobem tindrem

les respostes que busquem

-Tens canvis d’humor molt dràstics

-L’he trobat! -va dir saltant amb un llibre a les mans.

-¿Saps? podries haver agafat el llibre i haver

-No, m’enxamparien segur.


26

Sí, els pares tenen tot el dret del món a venir a revisar l’institut, és part del


Ens vam girar els dos de cop. Una noia amb el cabell negre molt curt

un pal se’ns acostava corrents

va dir la Copeland

¿No te’n recordes?, m’havies promès que tornaríem juntes a casa

Ho sento però el meu pare vol revisar l’àtic, es pensa que hi amago els exàmens,

me amb els ulls oberts com plats.

Sí , per què ? Hi ha cap problema? -va dir amb el mateix to fred d’abans.

Vinga tia no siguis dolenta , només m’ha estranyat, mai l’havia vist ¡no fa falta

tranquil·la Cath.

¡De veritat que em poses dels nervis! -va dir la noia sortint del recinte.

Mira que t’enfades amb facilitat - ella em va reprendre amb una mirada

Vam pujar un munt d’escales fins a arribar a una porta vella i de fusta , la

la deixant veure una sala bastant gran plana de trastos i de


¿Estàs segura que hi haurà alguna cosa que ens serveixi?

Sí, quan em van treure el diari el van tornar a deixar aquí, si el trobem tindrem

les respostes que busquem -va dir-me somrient.

Tens canvis d’humor molt dràstics -vaig comentar.

dir saltant amb un llibre a les mans.

¿Saps? podries haver agafat el llibre i haver-me’l portat a fora.

No, m’enxamparien segur.


abril de 2014

Sí, els pares tenen tot el dret del món a venir a revisar l’institut, és part del


cabell negre molt curt i prima com

Ho sento però el meu pare vol revisar l’àtic, es pensa que hi amago els exàmens,

va dir amb el mateix to fred d’abans.

mai l’havia vist ¡no fa falta

va dir la noia sortint del recinte.

ella em va reprendre amb una mirada

vella i de fusta , la

la deixant veure una sala bastant gran plana de trastos i de


¿Estàs segura que hi haurà alguna cosa que ens serveixi?

Sí, quan em van treure el diari el van tornar a deixar aquí, si el trobem tindrem


-Si tu ho dius.

Em va donar el llibre i ens vam posar a llegir plegats, el diari començava just

després de la mort d’en Vic

12/03/2004

En Vic és idiota, ¿per què ha fet una cosa tan bleda?. Tot es culpa d’en Jack,

sí, l’imbecil d’en Jackson Quinn té la culpa de tot , ¿Aquest

un bon amic? Va deixar al meu germà sol per anar a viure a Nova York. M

les pagarà.

Només tres línies però estaven tan carregades de verí contra mi que em vaig

sentir marejat, la dolça Kate que jo havia conegut era només un engany, ella

m’havia odiat des del primer moment. Vaig fer un esforç i vaig continuar llegint.

30/04/2011

Fa anys que no escric en aquest diari perquè no tenia un bon motiu per fer

ho, el meu pla va a la perfecció, en Jack es pensa que l’estimo i sembla que

anem a viure junts; tot va molt bé, l’únic que no suporto és haver de besar

lo perquè es cregui la mentida. Tot sigui per la venjança.

Tot l’amor que havia sentit per la Kate es va esfumar com pols en el vent. La noia

era una maleïda harpia!,

com desitjava que arribés el dia que pagués pels

pàgina descobria més odi i rancor del que havia vist

arribar als últims dos dies

11/03/2012

demà farà vuit anys de la mort d’en Vic, un dia trist i ple d’angúnia, després

de tants anys de mentides l

moriria, però en Jack per fi tindria el seu merescut. Això és el que em deia a

mi mateixa però, la realitat era una altra, aquest mati m’ha arribat una

carta d’una dona que es diu Margaret Sirens, m’explicava q

embarassada d’en Vic però que mai va tenir el valor de dir

de dos setmanes seria el seu aniversari i


27


després de la mort d’en Vic (el seu germà).


sí, l’imbecil d’en Jackson Quinn té la culpa de tot , ¿Aquest es considerava

un bon amic? Va deixar al meu germà sol per anar a viure a Nova York. M




Fa anys que no escric en aquest diari perquè no tenia un bon motiu per fer


anem a viure junts; tot va molt bé, l’únic que no suporto és haver de besar

mentida. Tot sigui per la venjança.


, vaig llegir i llegir, pertot arreu posava quant m’odiava i

com desitjava que arribés el dia que pagués pels meus pecats, pàgina darrera

pàgina descobria més odi i rancor del que havia vist en tota la meva vida fins a

arribar als últims dos dies


de tants anys de mentides la meva set de venjança es veuria saciada . Jo



carta d’una dona que es diu Margaret Sirens, m’explicava que havia quedat

embarassada d’en Vic però que mai va tenir el valor de dir-ho i, que dintre

de dos setmanes seria el seu aniversari i li agradaria que la seva filla


abril de 2014



es considerava

un bon amic? Va deixar al meu germà sol per anar a viure a Nova York. Me




Fa anys que no escric en aquest diari perquè no tenia un bon motiu per fer-


anem a viure junts; tot va molt bé, l’únic que no suporto és haver de besar-


vaig llegir i llegir, pertot arreu posava quant m’odiava i

meus pecats, pàgina darrera

en tota la meva vida fins a


a meva set de venjança es veuria saciada . Jo



ue havia quedat

ho i, que dintre

li agradaria que la seva filla


conegués la família del seu pare ja que últimament ella havia començat a

fer preguntes. No sé què fer, però sé que ara odio a en Jack més que mai, no

només m’havia tret el meu germà a mi, si no també a aquella nena un pare.

¿En Vic havia tingut una filla?

dient que s’havia enamorat d’una dona p

enamorada d’ell, cosa que

ja tenia). Vaig continuant llegint.

12/03/2012

He vist ha la nena però només de lluny, és molt bonica i no tinc cap dubte

que és filla d’en Vic. S'assembla molt a ell, m’ha fet vergonya apropar

ella. He decidit que continuaré amb el pla en Jack pagarà pels seus pecats,

ja ho tinc tot preparat només em falta fer el gran salt. Espero veure

Vic a l’altre món.

I aquí acabava tot la Kate havia s’havia suïcidat només perquè jo anés a presó,

havia volgut que m’enamorés d’ella només per fer

vaig llençar el diari

-No és possible...

La Copeland tenia els ulls molt oberts i em mirava fixament

-¿Què?

-Ell...Ell és el meu pare

-¿Qui?

-¡En Vic!

-No diguis bestieses

-Les dates concorden el dia 25 de març és el meu aniversari dos setmanes després

de l’onze. Als onze anys vaig començar a preguntar per el meu pare i aquell any

la meva mare em va dir que havia conv

perfectament haver vist una dona que em perseguia uns dies abans, ¡el meu

cognom és Sirens i la mare es diu Margaret! La mare sempre em diu que

m'assemblo molt a ell...

Una solitària llàgrima li va caure de l’ull.

-¡Tot és culpa teva!


28

família del seu pare ja que últimament ella havia començat a

o sé què fer, però sé que ara odio a en Jack més que mai, no


¿En Vic havia tingut una filla? Recordo que una vegada em va escriure una carta

dient que s’havia enamorat d’una dona però que sabia que ella no estava pas

enamorada d’ell, cosa que havia portat a una greu depressió (més gran de la que

ja tenia). Vaig continuant llegint.


d’en Vic. S'assembla molt a ell, m’ha fet vergonya apropar


ja ho tinc tot preparat només em falta fer el gran salt. Espero veure

la Kate havia s’havia suïcidat només perquè jo anés a presó,

havia volgut que m’enamorés d’ella només per fer-me mal, i ho havia aconseguit,

tenia els ulls molt oberts i em mirava fixament

Les dates concorden el dia 25 de març és el meu aniversari dos setmanes després


la meva mare em va dir que havia convidat a algú molt especial, i recordo



Una solitària llàgrima li va caure de l’ull.


abril de 2014

família del seu pare ja que últimament ella havia començat a

o sé què fer, però sé que ara odio a en Jack més que mai, no


Recordo que una vegada em va escriure una carta

erò que sabia que ella no estava pas

havia portat a una greu depressió (més gran de la que


d’en Vic. S'assembla molt a ell, m’ha fet vergonya apropar-me a


ja ho tinc tot preparat només em falta fer el gran salt. Espero veure ha en

la Kate havia s’havia suïcidat només perquè jo anés a presó,

me mal, i ho havia aconseguit,

Les dates concorden el dia 25 de març és el meu aniversari dos setmanes després


idat a algú molt especial, i recordo




Oh, no ¿una altra que em culpava del la mort d’en Vic?

-¡Res d’això es culpa meva!

La ira en la mirada de la noia es va intensificar

-La meva mare mai en va dir el nom del meu pare, mai havia entès el perquè ,

ara sé que no volia que

mirada es va tornar de gel.

Dit això va agafar un punyal que sabia que havia sigut un regal que en Vic havia

fet a la Kate feia molt de temps ja que a ella li encantaven aquestes coses

que ho pensava la Kate tenia uns gustos molt estranys. La Copeland seguia

apuntant-me amb l’afilada arma

-No facis una estupidesa nena

-Faig el que haig de fer.

Dit això es va llençar a sobre meu, e

punyal m’havia travessat el pit, quan la noia es va separar de mi amb una mirada

triomfant vaig estar segur que estava a punt de morir , poc a poc els meus ulls es

van anar tancant i em vaig caure al terra

-Saps que t’enxamparan -

-No, no ho faran.

La Copeland es va dirigir a la petita finestra de la sala ,la va obrir i va treure mig

cos fora seient al tall de la finestra.

-Miraré com mors i em reuniré amb el meu pare

El meu cor s’estava aturant, no podia respirar bé la meva vista s’ennuvolava,

l’últim que vaig veure va ser ha la Copeland saltar, l’últim que vaig sentir van ser

crits i, l’últim que vaig pensar és que tota la família de la Kate estava boja.

Després d’això vaig deixar de respirar.


29

Oh, no ¿una altra que em culpava del la mort d’en Vic?

¡Res d’això es culpa meva!

La ira en la mirada de la noia es va intensificar

La meva mare mai en va dir el nom del meu pare, mai havia entès el perquè ,

ara sé que no volia que investigués -va dir parlant amb ella mateixa, la seva

mirada es va tornar de gel. - Me les pagaràs.


fet a la Kate feia molt de temps ja que a ella li encantaven aquestes coses


me amb l’afilada arma

No facis una estupidesa nena -vaig dir amb tota la calma que em va ser possible.

Dit això es va llençar a sobre meu, en algun moment vaig ser conscient que el



van anar tancant i em vaig caure al terra

-li vaig dir fent un enorme esforç.


cos fora seient al tall de la finestra.

Miraré com mors i em reuniré amb el meu pare




ò vaig deixar de respirar.


abril de 2014

La meva mare mai en va dir el nom del meu pare, mai havia entès el perquè ,

va dir parlant amb ella mateixa, la seva


fet a la Kate feia molt de temps ja que a ella li encantaven aquestes coses, ara


vaig dir amb tota la calma que em va ser possible.

n algun moment vaig ser conscient que el








Lydia Ienco 3r A

La sala estava en absolut silenci, només se sentia l’aigua caient per les canonades

de la calefacció. El rellotge que penjava de la paret va tocar les set en punt quan

un noi vestit de negre creuava l’escenari per dirigir

-Bon dia senyors i senyores, com tots ja sabeu he tornat avui per fer el meu últim

espectacle. Per començar vull agrair a totes aquelles persones que es van

encarregar de destrossar la meva carrera dest

espectacle va dedicat a vosaltres.

Entre les persones assegudes a les butaques vermelles de la sala 24 de Barcelona

una en concret es va donar per al·ludida, aquest cop més sec que mai. Després

d’aquesta entrada va realit

a la gent, tothom sabia com estaven fets, on hi havia el truc, que no hi havia

màgia darrere d’aquella vareta de plàstic barat. En treure un conill, dos coloms i

una noia de cabells rossos, va tornar a d

-Perdó per avorrir-vos, només vull fer un últim truc com a mag que es retira

d’aquest món.-Un somriure va canviar el to del discurs, aquesta vegada més

enèrgic.- Necessito una persona voluntària, com per exemple

cabells negres.-va dir ignorant els braços alçats de tots els homes i dones que hi

havia davant seu.

Al final de la sala, a l’última filera, en Marc va aixecar

educació.

-Com et dius jove? Espera, no cal que m’ho digui

L’al·ludit va assentir amb el cap:

-El mateix.

-Perquè veieu que no perdo facultats, també podeu buscar el truc.

que el to acabava de ser molt impertinent va canviar la direcció dels seus

comentaris.-Doncs mira Marc vull que em dispa

l’escenari i va caminar fins trobar

donar-li la mà i després lliurar


30

Truc, màgia o assassinat?



de negre creuava l’escenari per dirigir-se al públic:

Bon dia senyors i senyores, com tots ja sabeu he tornat avui per fer el meu últim


encarregar de destrossar la meva carrera destapant tots els meus trucs, aquest

espectacle va dedicat a vosaltres.



d’aquesta entrada va realitzar una sèrie de números que no van impressionar pas



una noia de cabells rossos, va tornar a dirigir-se als seus espectadors amb decisió.

vos, només vull fer un últim truc com a mag que es retira

Un somriure va canviar el to del discurs, aquesta vegada més

Necessito una persona voluntària, com per exemple

va dir ignorant els braços alçats de tots els homes i dones que hi

Al final de la sala, a l’última filera, en Marc va aixecar-se del seu seient amb

Com et dius jove? Espera, no cal que m’ho diguis, Marc?

L’al·ludit va assentir amb el cap:

Perquè veieu que no perdo facultats, també podeu buscar el truc.


Doncs mira Marc vull que em disparis un tret.-

l’escenari i va caminar fins trobar-se davant d’en Marc, va estendre el braç per

li la mà i després lliurar-li una pistola. Ningú a la sala va canviar l’expressió


abril de 2014



Bon dia senyors i senyores, com tots ja sabeu he tornat avui per fer el meu últim


apant tots els meus trucs, aquest



zar una sèrie de números que no van impressionar pas



se als seus espectadors amb decisió.

vos, només vull fer un últim truc com a mag que es retira

Un somriure va canviar el to del discurs, aquesta vegada més

Necessito una persona voluntària, com per exemple aquell noi de

va dir ignorant els braços alçats de tots els homes i dones que hi

se del seu seient amb

Perquè veieu que no perdo facultats, també podeu buscar el truc.-En adonar-se


Va baixar de

se davant d’en Marc, va estendre el braç per

li una pistola. Ningú a la sala va canviar l’expressió


de la seva cara, tothom sabia, o creia saber el que anava a

segur de si mateix l’arma i va recordar el novembre de 2002 quan va assistir a un

dels espectacles d’en Jack. Com ara s’estava repetint, l’home li donava a una

persona del públic una Magnum amb el fi que li disparés i ell agafés la b

la boca, aquell dia la gent va aplaudir més que mai, però el diari pel que

treballava en Marc no va trigar més de dues setmanes a publicar un retall en el

qual parlava de com es realitzava aquest truc, fet que va aconseguir treure

tota la màgia que havia tingut en el seu moment.

En Jack va tornar a l’escenari, va demanar al jove que disparés i va obrir bé la

boca. Però no va passar el que la gent esperava que passés. La bala va impactar

al cap d’en Jack fent-lo caure pel seu propi pes. Un munt d

sala, el Marc tremolava tant com Xile el 22 de maig de 1960, però tot aquest

guirigall no va trigar més d’un minut en ser interromput per un silenci

ensordidor. Tot s’havia paralitzat, en Marc encara sostenia la pistola a les mans i

a l’escenari el cos inert cobert de sang que ja no bombejava el cor del mag

continuava estès.

Un soroll provinent del final de la sala el va evadir dels seus pensament, es va

girar sense deixar de tremolar, i en veure la figura alegre d’en Jack més viu

mai, una sensació mig de alegria i por va fer que l’arma caigués de les seves

mans.

-Què? T’ha agradat?- Al veure que el receptor de les seves paraules no tenia la

més mínima intenció de contestar va continuar

tu i els teus amics del diari m’heu fet passar els pitjors anys de la meva vida, va

arribar un punt en el qual no tenia ni per menjar, així que he decidit

se amb picardia com prosseguir

El rostre d’en Marc era comparable amb el color de

només buscava guanyar-se diners per alimentar la seva família..

-Però...jo..-Les paraules se li entrellaçaven a la llengua i no volien sortir.

-No cal que diguis res estimat amic, ara, només et faré una última pregunta, tot

són trucs, o realment existeix la màgia?


31

de la seva cara, tothom sabia, o creia saber el que anava a fer. En Marc va agafar



persona del públic una Magnum amb el fi que li disparés i ell agafés la b



qual parlava de com es realitzava aquest truc, fet que va aconseguir treure

que havia tingut en el seu moment.



lo caure pel seu propi pes. Un munt de crits van inundar la


no va trigar més d’un minut en ser interromput per un silenci




girar sense deixar de tremolar, i en veure la figura alegre d’en Jack més viu


Al veure que el receptor de les seves paraules no tenia la

més mínima intenció de contestar va continuar- Tu vas destrossar

teus amics del diari m’heu fet passar els pitjors anys de la meva vida, va

arribar un punt en el qual no tenia ni per menjar, així que he decidit

se amb picardia com prosseguir- jugar-te-la.

El rostre d’en Marc era comparable amb el color de la neu, ell no sabia tot això,

se diners per alimentar la seva família..

Les paraules se li entrellaçaven a la llengua i no volien sortir.

No cal que diguis res estimat amic, ara, només et faré una última pregunta, tot

ón trucs, o realment existeix la màgia?


abril de 2014

fer. En Marc va agafar



persona del públic una Magnum amb el fi que li disparés i ell agafés la bala amb



qual parlava de com es realitzava aquest truc, fet que va aconseguir treure-li



e crits van inundar la


no va trigar més d’un minut en ser interromput per un silenci




girar sense deixar de tremolar, i en veure la figura alegre d’en Jack més viu que


Al veure que el receptor de les seves paraules no tenia la

Tu vas destrossar-me la carrera,

teus amics del diari m’heu fet passar els pitjors anys de la meva vida, va

arribar un punt en el qual no tenia ni per menjar, així que he decidit- Va rumiar-

la neu, ell no sabia tot això,

Les paraules se li entrellaçaven a la llengua i no volien sortir.

No cal que diguis res estimat amic, ara, només et faré una última pregunta, tot


Els crits van tornar a sentir

creuaven les portes en direcció a ell van fer que s’adonés del que estava passant,

i ara ho comprenia, ara sabia que tenia raó, i

però ara li esperava una llarga vida entre reixes.


32

Els crits van tornar a sentir-se, ara més forts que mai. Les veus dels policies que


i ara ho comprenia, ara sabia que tenia raó, i que potser un dia va guanyar ell,

però ara li esperava una llarga vida entre reixes.


abril de 2014

se, ara més forts que mai. Les veus dels policies que


que potser un dia va guanyar ell,


Záhira Basilio 3r B

-Si us plau mare, deixa’m anar, que és una festa en família, no hi va gaire gent i a

més és la meva millor amiga

-T’he dit que no molts cops, no m’ho preguntis més o tindràs conseqüències.

contestar la mare.

-Vinga mare... Si us plau...!!!

-He dit que ja està, no hi aniràs de cap manera!

-Va... Que aquest últim trimestre m’he esforçat molt i he tret molt bones notes!

seguia intentant la Carlota.

-Vale, però a les dotze com a molt tard has d’ estar a casa

mare.

Aquell divendres la Georgina va voler anar a casa de la Carlota a

preparar-se per la festa. La festa començava a les nou de la nit i ara eren dos quarts

de sis.

Van obrir l’armari i van començar a treure roba, després de tenir un muntanya de

roba que arribava fins el sostre van escollir una faldilla de tub v

samarreta de tirants de color negre i uns talons negres amb un llacet a la punta.

Es van dirigir al lavabo, van endollar la planxa del cabell i van treure totes les

pintures de la mare de la Carlota. Mentre la planxa s’escalfava la Georgina an

maquillant a la Carlota. Finalment li va planxar el cabell. La va deixar impressionant,

semblava molt més gran.

Ja a casa de la Georgina, ella es va arreglar i va quedar igual de guapa que la Carlota

o més. Els pares de la Georgina estaven preparant e

tomàquet. Van començar a arribar invitats i la Carlota no s’ho podia creure, la

Georgina havia invitat al Pere, el noi que li agradava a ella. La Carlota estava molt

entretinguda ballant amb els seus amics i amigues i la Carlota

tallada, però es va fixar en un noi, un mica gran, d’un 26 anys més o menys, es deia

Max.

El Max es va apropar una mica a la Carlota i van començar a parlar:


33

“EL DIRECTOR DE NETEJA”

Si us plau mare, deixa’m anar, que és una festa en família, no hi va gaire gent i a

més és la meva millor amiga – va dir la Carlota.

T’he dit que no molts cops, no m’ho preguntis més o tindràs conseqüències.

Vinga mare... Si us plau...!!! – va suplicar la Carlota.

He dit que ja està, no hi aniràs de cap manera! – va insistir la mare.

est últim trimestre m’he esforçat molt i he tret molt bones notes!

seguia intentant la Carlota.

Vale, però a les dotze com a molt tard has d’ estar a casa – Va dir l’ Ana, la seva

divendres la Georgina va voler anar a casa de la Carlota a ajudar

se per la festa. La festa començava a les nou de la nit i ara eren dos quarts


roba que arribava fins el sostre van escollir una faldilla de tub vermella, una



pintures de la mare de la Carlota. Mentre la planxa s’escalfava la Georgina an



o més. Els pares de la Georgina estaven preparant el sopar, unes torrades amb



entretinguda ballant amb els seus amics i amigues i la Carlota estava una mica


El Max es va apropar una mica a la Carlota i van començar a parlar:


abril de 2014

Si us plau mare, deixa’m anar, que és una festa en família, no hi va gaire gent i a

T’he dit que no molts cops, no m’ho preguntis més o tindràs conseqüències. – Va

est últim trimestre m’he esforçat molt i he tret molt bones notes! –

Va dir l’ Ana, la seva

ajudar-la a

se per la festa. La festa començava a les nou de la nit i ara eren dos quarts


ermella, una



pintures de la mare de la Carlota. Mentre la planxa s’escalfava la Georgina anava



l sopar, unes torrades amb



estava una mica



-Hola guapa! Vols ballar? T’he vist una mica tallada, segur que amb mi deixes

d’estar-ho!!! – va dir en Max a la Carlota a l’orella.

-Jejejeje, tinc vergonya! Vinga va, que aquesta és la meva cançó preferida

contestar la Carlota.

Van començar a ballar i el ball cada cop s’anava posant més calent, el Max li va fer

un petó a la boca, la Carlota li va tocar el cul i els dos van començar a fer

carícies.

La Georgina portava una estona buscant a la Carlota pel garatge, però no la va

trobar, va deixar de buscar i no va voler preocupar

millor amiga.

La festa havia acabat i la Carlota no era enlloc, la Georgina estava molt alterada i ja

no sabia on buscar. No volia donar l’alarma al seus pares perquè si els pares de la

Carlota s’assabentaven...

La Georgina no va trobar altra solució que dir

buscar pertot arreu, però no la trobaven. La Georgina va recordar

va estar ballant una bona estona amb el Max, però no creia que aquell noi li pogués

haver fet res. Va dir als seus pares que el Pere era el noi que

i potser s’havien fugat, però aquell rumor era fals, perquè el Pere estava encara a la

festa, però tot i així li van anar a fer preguntes.

-Pere! Saps alguna cosa de la Carlota?

-No tinc ni idea, aquesta noia no m’interessa

-Segur? No en saps res? – va insistir el pare.

-Que no, que no, de veritat no sé res de la Carlota, ni en vull saber res!

en Pere una mica enfadat.

Els pares de la Georgina i ella mate

una pista, en aquell moment l’únic sospitós era el Max. La corbata blava amb ralles

negres, era del Max i estava enganxada a la porta principal, això afirmava que la

Carlota i el Max estaven fora de casa.

Van agafar el cotxe i van començar a parlar d’on podria trobar

estaria bé.

-Aix! Estic molt nerviosa... Estarà bé la Carlota?


34

Hola guapa! Vols ballar? T’he vist una mica tallada, segur que amb mi deixes

va dir en Max a la Carlota a l’orella.

Jejejeje, tinc vergonya! Vinga va, que aquesta és la meva cançó preferida


boca, la Carlota li va tocar el cul i els dos van començar a fer


trobar, va deixar de buscar i no va voler preocupar-se perquè confiava en la seva

festa havia acabat i la Carlota no era enlloc, la Georgina estava molt alterada i ja


La Georgina no va trobar altra solució que dir-ho als seus pares, que van posar

buscar pertot arreu, però no la trobaven. La Georgina va recordar-se que la Carlota


haver fet res. Va dir als seus pares que el Pere era el noi que li agradava a la Carlota


festa, però tot i així li van anar a fer preguntes.

Pere! Saps alguna cosa de la Carlota? – va preguntar la mare de la Georgina.

idea, aquesta noia no m’interessa – va contestar el Pere.

va insistir el pare.

Que no, que no, de veritat no sé res de la Carlota, ni en vull saber res!

en Pere una mica enfadat.

Els pares de la Georgina i ella mateixa van sortir per la porta principal i van trobar



Carlota i el Max estaven fora de casa.

Van agafar el cotxe i van començar a parlar d’on podria trobar-se la Carlota i si

Aix! Estic molt nerviosa... Estarà bé la Carlota? – va preguntar la Georgina.


abril de 2014

Hola guapa! Vols ballar? T’he vist una mica tallada, segur que amb mi deixes

Jejejeje, tinc vergonya! Vinga va, que aquesta és la meva cançó preferida – Va


boca, la Carlota li va tocar el cul i els dos van començar a fer-se


se perquè confiava en la seva

festa havia acabat i la Carlota no era enlloc, la Georgina estava molt alterada i ja


ares, que van posar-se a

se que la Carlota


li agradava a la Carlota


va preguntar la mare de la Georgina.

Que no, que no, de veritat no sé res de la Carlota, ni en vull saber res! – va afirmar

ixa van sortir per la porta principal i van trobar



se la Carlota i si

va preguntar la Georgina.


-Suposo que sí no crec que el Max sigui capaç de fer

afegir el pare.

-Doncs jo estic una mica confusa, perquè mentre estava a la cuina he sentit un cop,

però no n’he volgut fer gaire de cas.

-El més important és no dir res, i encara no alarmar a la policia, perquè si els pares

de la Carlota s’assabenten de tot això en tenim una de grossa!

la Georgina.

-Anirem a veure si la trobem pel poble, i si no farem una volta per la muntanya

d’aquí darrere – va concloure el pare.

-No crec que caminant hagin arribat molt lluny

Vam recórrer tots els carrers del poble amb el cotxe, però res, la Carlota no

apareixia, ningú sabia res, ningú l’havia vist en les últimes hores i no hi havia cap

pista que ens pogués desvelar on podia trobar

Van dirigir-se a la muntanya, més que muntanya era un petit bosc que hi havia

darrera de la casa de la Georgina. Van haver de deixar els llums del cotxe encesos

perquè no es veia res. Vam estar caminant una estona i per fi vam veure el reflex

d’una llanterna, vam voler anar fins allà però just abans de creuar un petit rierol que

ens tallava el pas vam trobar el mocador rosa que portava la Carlota al cap. Tot

quadrava, la Carlota estava allà i nosaltres amb els nostres propis ulls ho

comprovaríem.

Vam creuar el rierol i vam caminar sense fer soroll fins arribar al lloc concret on es

trobava la Carlota. Ella estava lligada a un arbre i en Max també, els dos portaven un

drap a la boca i no podien ni moure’s, ni parlar.

Amb l’ajuda de la Georgina i els seus pares

abraçar a la seva millor amiga i es va posar a plorar, mentre el Max explicava als

pares de la Georgina el que havia passat, o almenys del que s’enrecordava.

-Doncs... No sé! No tinc ni idea de qui ha sigut,

a la porta de casa vostra i un home d’avançada edat se’ns ha acostat i ens ha apropat

un mocador de color verd al nas... i ja no em recordo de res més!

-És molt curiós! – va exclamar la Georgina.

-Ahhh! Jo se alguna cosa més, era un home vell, d’uns 55 anys,

vestit, portava un pin a la jaqueta que posava DIRECTOR i el nom d’alguna empresa

però ja no... no em recordo de res més!


35

Suposo que sí no crec que el Max sigui capaç de fer-li mal, ni cap cosa dolenta.

Doncs jo estic una mica confusa, perquè mentre estava a la cuina he sentit un cop,

però no n’he volgut fer gaire de cas. – Va dir la mare.

El més important és no dir res, i encara no alarmar a la policia, perquè si els pares

rlota s’assabenten de tot això en tenim una de grossa! – va dir en veu baixa

Anirem a veure si la trobem pel poble, i si no farem una volta per la muntanya

va concloure el pare.

No crec que caminant hagin arribat molt lluny –va dir la mare amb un nus a la gola.



pista que ens pogués desvelar on podia trobar-se.

se a la muntanya, més que muntanya era un petit bosc que hi havia



vam voler anar fins allà però just abans de creuar un petit rierol que



l rierol i vam caminar sense fer soroll fins arribar al lloc concret on es


drap a la boca i no podien ni moure’s, ni parlar.

Amb l’ajuda de la Georgina i els seus pares van aconseguir deslligar-los. La Carlota va



Doncs... No sé! No tinc ni idea de qui ha sigut, només sé que la Carlota i jo estàvem


un mocador de color verd al nas... i ja no em recordo de res més!

va exclamar la Georgina.

a més, era un home vell, d’uns 55 anys, anava molt ben


però ja no... no em recordo de res més!


abril de 2014

li mal, ni cap cosa dolenta. – Va

Doncs jo estic una mica confusa, perquè mentre estava a la cuina he sentit un cop,

El més important és no dir res, i encara no alarmar a la policia, perquè si els pares

va dir en veu baixa

Anirem a veure si la trobem pel poble, i si no farem una volta per la muntanya

va dir la mare amb un nus a la gola.



se a la muntanya, més que muntanya era un petit bosc que hi havia



vam voler anar fins allà però just abans de creuar un petit rierol que



l rierol i vam caminar sense fer soroll fins arribar al lloc concret on es


los. La Carlota va



només sé que la Carlota i jo estàvem


anava molt ben



-Amb aquesta informació es suficient per anar a la policia i posar una denúnci

dir el pare molt decidit.

-Vinga pugeu al cotxe, que això no pot esperar més!

Van arribar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Terrassa, van explicar el que

havia passat i el primer que van fer els agents va ser trucar a

i a la del Max perquè vinguessin a comissaria.

Quan van arribar els pares de cadascú es van fer una abraçada molt forta i la mare

de la Carlota no li va voler referir res respecte el que ella pensava, ja que si per ella

hagués sigut la Carlota no hauria anat a la festa .

L’equip d’investigació va rastrejar tot el bosc, fins i tot ho van fer a casa de la

Georgina. Van trobar moltes pistes que els van fer arribar al culpable del delicte. En

Pau Soler era el responsable de tot això,

que aquest home era director de la empresa de neteja més coneguda a Catalunya.

Va haver un judici i el van condemnar a 5 anys de presó i ha pagar una multa de

3.000.000 milions d’euros.

Després de tot això el Max

ser parella i van viure molt feliços.


36

Amb aquesta informació es suficient per anar a la policia i posar una denúnci

Vinga pugeu al cotxe, que això no pot esperar més! – va afegir la mare.


havia passat i el primer que van fer els agents va ser trucar a la família de la Carlota

i a la del Max perquè vinguessin a comissaria.



ut la Carlota no hauria anat a la festa .



Pau Soler era el responsable de tot això, el que més va sorprendre a la policia era



3.000.000 milions d’euros.

Després de tot això el Max es va declarar a la Carlota, i la Carlota va dir que sí. Van

ser parella i van viure molt feliços.


abril de 2014

Amb aquesta informació es suficient per anar a la policia i posar una denúncia! – va

va afegir la mare.


la família de la Carlota





el que més va sorprendre a la policia era



es va declarar a la Carlota, i la Carlota va dir que sí. Van


Judith Díaz 3r C

Per molts anys, Jeremy!

El 26 de febrer de 1966 era l’aniversari del Jeremy, un nen callat i desconfiat,

però de bona de família.

A la festa del nen només hi havia els majordoms i les dones de la neteja de la

casa, perquè en Jeremy no tenia amics. També hi eren els seus pares, Dave i

Leslie. Dave era un home molt formal i educat, i Leslie era tímida però molt

afectuosa.

Vivien en una mansió gran

plena d’herbes i amb un jardí preciós.

Aquella nit de pluja, quan la casa dormia, Merilyn una de les més antigues

criades, estava acabant de recollir i netejar

Es va dirigir cap a la cuina a guardar a la cambra frigorífica el tros de pastís que

havia sobrat.

En entrar, i aprofitant que hi era es va posar a netejar una mica per avançar

feina. Uns deu minuts més tard, i sense ella assabentar

pluja, la porta de ferro de la cambra va començar a tancar

es va tancar va fer un soroll gegant que va espantar la Merilyn, que va córrer per

intentar obrir-la sense aconseguir

va congelar.

Al matí següent un crit de terror despertava tothom. La Leslie s’havia llevat molt

d’hora per anar a la ciutat, en entrar a la cuina i obrir la cambra frigorífica va

queda petrificada amb el que havia succeït.

En Dave va baixar el més ràpid que va poder per veure què havia passat.

- Què ha passat Leslie?-va preguntar adormit encara.

La Leslie amb un fil de veu va respondre:

- La Merilyn... Vine.

Ell es va apropar a la seva dona, la va abraçar i amb una ullada

havia passat i va tenir un calfred per l’esquena.


37





a mansió gran i molt antiga als afores de Washington, amb la façana

amb un jardí preciós.


criades, estava acabant de recollir i netejar les restes de la festa d



feina. Uns deu minuts més tard, i sense ella assabentar-se del soroll per la forta

pluja, la porta de ferro de la cambra va començar a tancar-se lentament. Quan


la sense aconseguir-ho. Va colpejar la dura porta fins que el



queda petrificada amb el que havia succeït.

va baixar el més ràpid que va poder per veure què havia passat.

va preguntar adormit encara.

La Leslie amb un fil de veu va respondre:

Ell es va apropar a la seva dona, la va abraçar i amb una ullada va veure el que

havia passat i va tenir un calfred per l’esquena.


abril de 2014





i molt antiga als afores de Washington, amb la façana


les restes de la festa d’aniversari.



roll per la forta

se lentament. Quan


ho. Va colpejar la dura porta fins que el fred la



va baixar el més ràpid que va poder per veure què havia passat.

va veure el que


La policia va arribar molt ràpid, i va fer fora a tothom de la cuina per

pistes i intentar esbrinar per què havia passat allò.

El Jeremy i els seus pares

Cinc minuts després la porta de la cuina es va obrir i en van sortir tres homes

carregant amb el cos, seguits del detectiu que es va apropar a ells i sense dir res

més va començar a parlar:

- Em dic John, sóc el detectiu que portarà aquest cas.

Jeremy de reüll. - M’agradaria parlar amb vostès dos, el nen és massa petit.

Els dos van fer una abraçada al nen i ell va marxar a la seva habitació. Quan ja

havia girat la cantonada en

- De moment només hem trobat unes petjades de fang més petites del normal,

de nen.

La Leslie contesta:

- Seran petjades del meu fill, sempre l’he de renyar perquè

- El més probable és que siguin d’aba

cap opció. -va respondre ell.

- Molt bé.- va contestar ella.

Aquella mateixa tarda, el detectiu i els policies van donar per tancada la cerca

de proves. Finalment es va demostrar que

investigacions van fer saber que la porta de la cambra estava trencada i que

altres vegades també s’havia tancat sola.

Al cap de dos dies es va organitzar el funeral, només h

treballadors de la casa, la família i la Leslie, en Dave i en Jeremy.

Amb el cas solucionat tothom va tornar a la normalitat, però trobaven a faltar la

Merilyn.

Un mes després el caos va tornar quan un majordom, el Louis va ser trobat mort

per suïcidi. El John va tornar, i les investigacions van conduir a la conclusió que


38

................

La policia va arribar molt ràpid, i va fer fora a tothom de la cuina per

pistes i intentar esbrinar per què havia passat allò.

El Jeremy i els seus pares esperaven al passadís per poder parlar amb el detectiu.



més va començar a parlar:

dic John, sóc el detectiu que portarà aquest cas. – va dir mirant al

M’agradaria parlar amb vostès dos, el nen és massa petit.


havia girat la cantonada en John va seguir:

De moment només hem trobat unes petjades de fang més petites del normal,

Seran petjades del meu fill, sempre l’he de renyar perquè embruta tot de fang.

El més probable és que siguin d’abans de tot això, però, nosaltres no descartem

va respondre ell. –Seguirem investigant.

va contestar ella.


de proves. Finalment es va demostrar que tot havia estat un accident, perquè les

van fer saber que la porta de la cambra estava trencada i que

altres vegades també s’havia tancat sola.

Al cap de dos dies es va organitzar el funeral, només hi van assistir alguns

a casa, la família i la Leslie, en Dave i en Jeremy.


..............




abril de 2014

La policia va arribar molt ràpid, i va fer fora a tothom de la cuina per buscar

esperaven al passadís per poder parlar amb el detectiu.



va dir mirant al

M’agradaria parlar amb vostès dos, el nen és massa petit.


De moment només hem trobat unes petjades de fang més petites del normal,

embruta tot de fang.

ns de tot això, però, nosaltres no descartem


tot havia estat un accident, perquè les

van fer saber que la porta de la cambra estava trencada i que

van assistir alguns





allò no havia estat un suïcidi, però que era impossible saber qui havia estato què

havia passat en realitat.

- Senyor, no sabem el que ha pogut passar, però estic segur que no h

accident, dues morts en tan poc temps és molt estrany.

- Ja no sé què fer, he de protegir la meva família.

- Només podem estar alerta, nosaltres farem el que puguem.

- D’acord, tothom hi estarà.

A la nit, en Dave va fer una reunió de personal, per explicar el que havia tornat a

passar i advertir a tothom que tingués precaució i els ulls ben oberts. Quan

explicar tot, la gent del servei va perdre els nervis, parlaven tots a la vegada i

alguns marxaven ja per fer les maletes.

- Ei! Tranquil·litat sisplau, no hem de tornar

parar aquell escàndol. – Hem de tenir calma i continuar amb la vida normal.

- Com podem tenir calma amb una assassí entre nosaltres!

cuinera.

- El que hem de fer és marxar tots i salvar la nostra vida!

majordom.

El Dave intentava parlar, però era inútil, ningú l’escoltava, la gent anava d’un

lloc a l’altre recollint les seves pertinences per marxar d’allà

poguessin.

Al final del dia només quedaven a la casa 10 persones del servei que no tenien on

anar si marxaven i els amos de la casa, tots molt espantats i desitjant que aquells

esdeveniments no es tornessin a repetir.

Les setmanes passaven i la por de la gent de la casa anava a més, tothom

caminava amb por pels gran passadissos. Hi havia molt poca gent a la casa, però

els assassinats no disminuïen, cada mes una vida acabava. Després de la Merilyn i

el majordom, el jardiner va ser trobat ofegat amb la mànega de l’aigua, al mes

següent, la cuinera més antiga moria ofegada mentre cuinava unes verdures.


39


Senyor, no sabem el que ha pogut passar, però estic segur que no h

accident, dues morts en tan poc temps és molt estrany. – explicava el detectiu.

Ja no sé què fer, he de protegir la meva família.- contesta el Dave espantat.

Només podem estar alerta, nosaltres farem el que puguem.

D’acord, tothom hi estarà.

va fer una reunió de personal, per explicar el que havia tornat a

passar i advertir a tothom que tingués precaució i els ulls ben oberts. Quan


fer les maletes.

Ei! Tranquil·litat sisplau, no hem de tornar-nos bojos.- va cridar el Dave per

Hem de tenir calma i continuar amb la vida normal.

Com podem tenir calma amb una assassí entre nosaltres!-

El que hem de fer és marxar tots i salvar la nostra vida!- cridava un altre


lloc a l’altre recollint les seves pertinences per marxar d’allà el més ràpid que



esdeveniments no es tornessin a repetir.

.................




ner va ser trobat ofegat amb la mànega de l’aigua, al mes



abril de 2014


Senyor, no sabem el que ha pogut passar, però estic segur que no ha estat un

explicava el detectiu.

l Dave espantat.

va fer una reunió de personal, per explicar el que havia tornat a

passar i advertir a tothom que tingués precaució i els ulls ben oberts. Quan ho va


va cridar el Dave per

Hem de tenir calma i continuar amb la vida normal.

- va cridar una

cridava un altre


el més ràpid que






ner va ser trobat ofegat amb la mànega de l’aigua, al mes



El detectiu va tornar moltes vegades per intentar esbrinar qui podia haver fet allò

sense ser vist ni una sola vegada, per

Les baralles del Dave i la Leslie augmentaven a mesura que la pressió i la por

s’apoderava dels seus cossos.

- No puc més Dave! Hem de marxar d’aquí, estem tots en perill, pensa en el teu

fill.-cridava la Leslie amb angoixa.

- No podem marxar, aquesta mansió és una part de la nostre família.

Dave intentant semblar tranquil.

- Si tu no vols marxar, marxaré jo amb el meu fill.

Amb aquestes paraules surt corrents cap a la habitació per fer les maletes.

agafar el que va poder, i amb llàgrimes als ulls es va dirigir al jardí per esperar

que el seu fill recollís les seves pertinences.

Deu minuts més tard la Leslie va sentir un soroll a darrera seu, era el seu fill,

però no portava cap maleta i ella es va empi

- No t’he dit jo que fessis les maletes que t’estava esperant aquí? On són?

El Jeremy s’apropava a ella sense dir paraula amb la mirada perduda.

- Em sents Jeremy? Per què no has fet res?

Quan ell estava a uns cinc metres de la seva mare, de la mà que tenia amagada a

darrera l’esquena, es va veure un ganivet.

què feia el seu fill amb allò i no entenia d’on ho havia tret.

Deu segons més tard entre ells

entenia tot, però no aconseguia reaccionar. Metre la mà del Jeremy s’alçava,

junt amb el ganivet, la Leslie no podia fer res més que preguntar

En el moment en què el ganivet ja gairebé tallava la

mà va agafar al nen, i el va tirar al terra amb força.

Era el Dave, que volia a intentar convèncer a la Leslie perquè no marxés, però en

comptes d’això, va trobar a aquell que tant de mal havia fet a la seva vida

aquells últims mesos, el seu fill.


40


sense ser vist ni una sola vegada, però no ho aconseguia.


s’apoderava dels seus cossos.

No puc més Dave! Hem de marxar d’aquí, estem tots en perill, pensa en el teu

cridava la Leslie amb angoixa.

podem marxar, aquesta mansió és una part de la nostre família.

Dave intentant semblar tranquil.

Si tu no vols marxar, marxaré jo amb el meu fill.

Amb aquestes paraules surt corrents cap a la habitació per fer les maletes.

ar el que va poder, i amb llàgrimes als ulls es va dirigir al jardí per esperar

que el seu fill recollís les seves pertinences.


però no portava cap maleta i ella es va empipar i li va cridar:

No t’he dit jo que fessis les maletes que t’estava esperant aquí? On són?


sents Jeremy? Per què no has fet res?- Li deia ella.


darrera l’esquena, es va veure un ganivet. La Leslie es va espantar, no entenia

què feia el seu fill amb allò i no entenia d’on ho havia tret.

Deu segons més tard entre ells hi havia mig metre distància, i la Leslie ja ho


junt amb el ganivet, la Leslie no podia fer res més que preguntar-se per què.

En el moment en què el ganivet ja gairebé tallava la pell del coll de la Leslie, una

mà va agafar al nen, i el va tirar al terra amb força.



ims mesos, el seu fill.

................


abril de 2014



No puc més Dave! Hem de marxar d’aquí, estem tots en perill, pensa en el teu

podem marxar, aquesta mansió és una part de la nostre família. – replicava el

Amb aquestes paraules surt corrents cap a la habitació per fer les maletes. Va

ar el que va poder, i amb llàgrimes als ulls es va dirigir al jardí per esperar


No t’he dit jo que fessis les maletes que t’estava esperant aquí? On són?



La Leslie es va espantar, no entenia

hi havia mig metre distància, i la Leslie ja ho


se per què.

pell del coll de la Leslie, una




El dia 6 de juny de 1966 l’assassí psicòpata, el Jeremy, va ser tancat en un

centre psiquiàtric després que es demostrés que era el responsable de

morts.

La Leslie i el Dave van marxar de Washington i van

sense mirar enrere, deixant allà tota la seva vida i la persona que va ser

responsable de la seva felicitat fins a aquell moment, el moment que va fer que

tot s’acabés, i que va separar aquella família per sempre.


41

de 1966 l’assassí psicòpata, el Jeremy, va ser tancat en un

centre psiquiàtric després que es demostrés que era el responsable de

La Leslie i el Dave van marxar de Washington i van anar a viure a Anglaterra



tot s’acabés, i que va separar aquella família per sempre.


abril de 2014

de 1966 l’assassí psicòpata, el Jeremy, va ser tancat en un

centre psiquiàtric després que es demostrés que era el responsable de quatre

anar a viure a Anglaterra




Sonia Toro 3rB

Un sol brillant queia sobre l’edifici de la universitat, per fi tenien vacances després

de treballs i exàmens. Un grupet de tres parlava en un racó sobre què podien fer

aquella setmana, exàmens i totes aquelles coses. En realitat a tots

grupets de tres o més persones parlant sobre allò, però el grup d’en Danian, la Saya i

l’Aiko no s’havia format en començar

sigut des de l’institut.

En Dan era un noi de 22 anys, igual que l

d’un verd intens que havien captivat a més d’una estudiant, però això a ell no

l’importava. Per interessar

seva “nena estimada”, tot i que encara no era s

d’en Dan des de segon d’ESO, era una noia prima, amb uns cabells llargs i castanys

que mai es lligava, sempre havia d’ aconseguir allò que volia, i qui la coneixia la

considerava força capritxosa. Per últim l’Aiko era la

diferència entre elles era que l’Aiko sempre portava els cabells recollits en petites

trenes, bé això i l’any de diferència amb la seva germana. L’Aiko era una noia

senzilla, innocent i amb un gran amor pels jocs de lògica.

– Bé, podríem quedar per veure la nova pel·lícula que ha sortit: El Misteri del Llac

Encantat –va dir l’Aiko somrient

– ¿Misteri? – va dir en Dan amb un increïble interès reflectit als seus ulls

Definitivament quedem a casa meva

– Jajaja, tu sempre igual, eh Dan?

– I què et pensaves? –va dir ell amb un somriure

– Tu sempre igual Danian –

també m’agradarien tant els misteris

– Bé, si és per això jo tampoc sóc tan llesta com ell i m’agraden molt els jocs de

lògica, eh, germaneta? –va dir l’Aiko amb una mica de burla, la seva germana va

posar cara d’ofesa

– Ah, per cert Aiko – va dir en Dan, posant

un nou videojoc, surten un munt de jocs de lògica que has de resoldre per continuar

la història, vols venir demà a casa i juguem junts?


42

JOC DE LÒGICA



aquella setmana, exàmens i totes aquelles coses. En realitat a tots arreu hi havia


l’Aiko no s’havia format en començar la universitat, sinó que aquell grupet ho havia

En Dan era un noi de 22 anys, igual que la Saya. Tenia els cabells negres i els ulls


l’importava. Per interessar-li l’interessaven més els jocs de lògica... bé, això i la

seva “nena estimada”, tot i que encara no era seva. La Saya era companya de classe



considerava força capritxosa. Per últim l’Aiko era la germana de la Saya, l’única



senzilla, innocent i amb un gran amor pels jocs de lògica.

Bé, podríem quedar per veure la nova pel·lícula que ha sortit: El Misteri del Llac

va dir l’Aiko somrient –. ¿No us sembla?

va dir en Dan amb un increïble interès reflectit als seus ulls

Definitivament quedem a casa meva

, tu sempre igual, eh Dan?

va dir ell amb un somriure –és misteri, és normal que m’agradi

–va dir la Saya –suposo que si fos tan llesta com tu a mi

també m’agradarien tant els misteris

Bé, si és per això jo tampoc sóc tan llesta com ell i m’agraden molt els jocs de

va dir l’Aiko amb una mica de burla, la seva germana va

va dir en Dan, posant-se de cop davant l’Aiko –fa p


la història, vols venir demà a casa i juguem junts?


abril de 2014



arreu hi havia


la universitat, sinó que aquell grupet ho havia

a Saya. Tenia els cabells negres i els ulls


li l’interessaven més els jocs de lògica... bé, això i la

eva. La Saya era companya de classe



germana de la Saya, l’única



Bé, podríem quedar per veure la nova pel·lícula que ha sortit: El Misteri del Llac

va dir en Dan amb un increïble interès reflectit als seus ulls –

és normal que m’agradi

suposo que si fos tan llesta com tu a mi

Bé, si és per això jo tampoc sóc tan llesta com ell i m’agraden molt els jocs de

va dir l’Aiko amb una mica de burla, la seva germana va

fa poc he comprat



– Això no es pregunta! Doncs clar que hi vull anar!

recelosa

– Recorda que has de fer el treball, eh Aiko?

– Que sí germaneta, no et preocupis que només és el primer dia de vacances, a més

va dir mirant-la als ulls i amb un somriure

– Està bé, però no t’oblidis!

– Que no! No et preocupis!

Els tres van anar caminant junts un bon tros mentre continuaven parlant de coses

sense importància, després les germanes van acomiadar

continuaren cap a casa seva. Les dues germanes van anar cap a casa sense gairebé

parlar. La veritat, és que en aquell moment, si no fos perquè s’assemblaven

moltíssim, ningú hauria dit que aquelles noies eren germanes. Havia sigut així des

que eren petites, mai havien tingut una relació massa estreta. Quan van arribar a

casa la Saya va seure al sofà

si no farien galetes com quan eren petites i començaven les vacances, la Saya només

li va contestar que ja no eren petites. En escoltar això l’Aiko es va ficar a la cuina,

dolguda pel freda que havia estat la seva germana. Potser no tenien una relació

estreta, però a l’Aiko li agradava fer coses amb la seva germana, sobretot si eren

coses que feien de petites. Però des que havien començat la secundària, a poc a poc,

la seva germana s’havia anat dist

abisme el que les separava a les dues, i, amb el temps, l’Aiko va s’hi va haver

d’acostumar. Quan va arribar la nit cada una se’n va anar a la seva habitació amb un

simple “Bona nit”.

Al dia següent l’Aiko va anar a casa d’en Dan per jugar a aquell nou videojoc.

– I com es diu aquest videojoc?

consola.

– The Key – va dir mentre ja s’asseia en el sofà amb ella

Els dos van estar jugant durant to

difícils i fent esquemes i dibuixos en una llibreta per saber com resoldre els

trencaclosques que apareixien al final del joc, que òbviament eren aquells tan

difícils que era quasi impossible resoldre’ls. Q

era ja el capvespre.

– T’acompanyo? –va preguntar ell.


43

Això no es pregunta! Doncs clar que hi vull anar! –la seva germana la va mirar,

has de fer el treball, eh Aiko? –va dir la Saya

Que sí germaneta, no et preocupis que només és el primer dia de vacances, a més

la als ulls i amb un somriure –, ja el vaig començar la setmana passada

Està bé, però no t’oblidis!

No et preocupis! –en Dan va riure en escoltar a les dues germanes


sense importància, després les germanes van acomiadar-se d’en Dan i tot seguit


itat, és que en aquell moment, si no fos perquè s’assemblaven



casa la Saya va seure al sofà i va engegar la tele, la seva germana li va preguntar que



ia estat la seva germana. Potser no tenien una relació



la seva germana s’havia anat distanciant d’ella com si en comptes d’un any fos un



va anar a casa d’en Dan per jugar a aquell nou videojoc.

I com es diu aquest videojoc? –va preguntar ella mentre en Dan connectava la

va dir mentre ja s’asseia en el sofà amb ella –. Bé, comencem?

Els dos van estar jugant durant tot el dia, trencant-se el cap amb els minijocs més



difícils que era quasi impossible resoldre’ls. Quan l’Aiko va sortir de casa d’en Danian

va preguntar ell.


abril de 2014

la seva germana la va mirar,

Que sí germaneta, no et preocupis que només és el primer dia de vacances, a més –

, ja el vaig començar la setmana passada

en Dan va riure en escoltar a les dues germanes


d’en Dan i tot seguit


itat, és que en aquell moment, si no fos perquè s’assemblaven



i va engegar la tele, la seva germana li va preguntar que



ia estat la seva germana. Potser no tenien una relació



anciant d’ella com si en comptes d’un any fos un



va anar a casa d’en Dan per jugar a aquell nou videojoc.

va preguntar ella mentre en Dan connectava la

. Bé, comencem?

se el cap amb els minijocs més



uan l’Aiko va sortir de casa d’en Danian


– No, no cal gràcies – va dir ella amb un somriure.

– Segur? –va insistir ell, ella va somriure encara més.

– Segur –després d’això li va plantar un petó a la g

– Adéu –va dir –, ens veiem.

L’Aiko va anar caminant fins a casa seva, en entrar la seva germana l’esperava amb

expressió enfadada.

– Arribes tard.

– Ja et vaig avisar de que segurament em quedaria tot el dia a casa seva, a més tinc

només un any menys que tu, em sembla que ja soc prou grandeta.

– Escolta’m germaneta –va dir ella fulminant

passis tant temps fora, sola, amb el Dan. Així què passa més temps a casa teva en

compte de passar tant temps

assentir.

El dia que havien d’anar a casa d’en Dan les dues germanes anaven ben diferents, la

Saya amb un vestit blanc i una jaqueta de color gris, l’Aiko amb uns texans i una

jaqueta de color rosa pàl·lid, bastant més senzilla i informal que no pas la seva

germana.

Quan van arribar a casa d’en Dan ell ja havia començat a omplir la taula amb

begudes i menjar. Les noies van entrar, i tots tres van a començar a veure la

pel·lícula. L’Aiko tenia la mirada fixa en la pantalla i menjava patates pràcticament

de forma automàtica, només deixava d’ estar en aquella posició quan s’apropava a

l’orella d’en Danian per fer algun comentari. En Danian feia el mateix que l’Aiko. En

canvi la Saya no estava molt atenta a la pel·lícula, mes aviat semblava interessada a

atreure la atenció d’en Dan que no pas per la història de la peli; recolzava el seu cap

a l’espatlla d’en Dan, li acariciava els cabells i li mirava fixament a la cara com si

volgués que desenganxés la cara del televisor. Van estar així fins que van començar a

posar anuncis.

– No! De debò?! Pfff... –va queixar

cabells – Perquè sempre l’han de tallar a la part més interessant?!

– Doncs perquè ens empassem els anuncis per no perdre’ns la pel·lícula

l’Aiko mentre s’estirava, després va mirar a en Dan amb un somriure

una estona fora a prendre una mica d’aire.


44

va dir ella amb un somriure.

va insistir ell, ella va somriure encara més.

després d’això li va plantar un petó a la galta –. Fins dimecres.

, ens veiem.


Ja et vaig avisar de que segurament em quedaria tot el dia a casa seva, a més tinc

només un any menys que tu, em sembla que ja soc prou grandeta.

va dir ella fulminant-la amb la mirada –, no m’agrada que


compte de passar tant temps a casa dels altres –va amenaçar –. D’acord?



àl·lid, bastant més senzilla i informal que no pas la seva



tenia la mirada fixa en la pantalla i menjava patates pràcticament



va molt atenta a la pel·lícula, mes aviat semblava interessada a



nganxés la cara del televisor. Van estar així fins que van començar a

va queixar-se en Danian mentre es passava una mà pels

Perquè sempre l’han de tallar a la part més interessant?!

sem els anuncis per no perdre’ns la pel·lícula

l’Aiko mentre s’estirava, després va mirar a en Dan amb un somriure –

una estona fora a prendre una mica d’aire.


abril de 2014

. Fins dimecres.


Ja et vaig avisar de que segurament em quedaria tot el dia a casa seva, a més tinc

, no m’agrada que


. D’acord? – l’Aiko va



àl·lid, bastant més senzilla i informal que no pas la seva



tenia la mirada fixa en la pantalla i menjava patates pràcticament



va molt atenta a la pel·lícula, mes aviat semblava interessada a



nganxés la cara del televisor. Van estar així fins que van començar a

se en Danian mentre es passava una mà pels

sem els anuncis per no perdre’ns la pel·lícula –ve respondre

–. Bé, jo vaig


– D’acord, si per casualitat posen pocs anuncis, cosa que dubto, ja t

torni a començar

– D’acord, gràcies –va dir ja amb una mà a la porta.

– Espera –va dir la seva germana mentre s’aixecava i anava cap a ella

– No, tranquil·la, no cal que m’acompanyis, Saya

germana amb uns ulls que quedaven estranys en el seu rostre normalment alegre.

–Va deixa’m acompanyar-te! Jo també tinc dret a sortir una mica, o no?

–Jo no he dit pas això –l’Aiko va sospirar

germana va anar fins a ella

En Danian va tornar a omplir els bols amb patates i crispetes, va llençar les llaunes

de refresc i va posar-ne dues més a la taula per a les noies, ell es va agafar

directament la seva i va començar a beure. Després va agafar un cu

començar a girar-lo per resoldre’l, va estar així una bona estona, i al cap d’uns

quants minuts va començar a posar

començava a preocupar-se per si havia passat alguna cosa, just quan anava

fora per veure si encara eren al jardí la Saya va entrar.

–Saya per l’amor de Deu! –

mica l’aire no trigueu tant a tornar!

és l’Aiko?

–Ah, l’Aiko – va dir ella entrant a casa i asseient al sofà

casa perquè no es trobava bé.

–Però si estava perfectament quan ha sortit

– Ja, però quan hem sortit s’ha començat a trobar malament

obvi, en Dan va aixecar una cella, desconfiat.

– D’acord, llavors continuem veient la pel·lícula.

Els dos es van quedar veient la peli fins que va acabar, però en tot aquest temps la

ment d’en Danian no va parar de pensar que aquella situació era més av

En acabar-se la pel·lícula la Saya va acomiadar

prop de la comissura dels llavis, ell només se’n va adonar a mitges.

Al dia següent la Saya la va trucar alarmada i molt nerviosa dient que l’Aiko havia

desaparegut, que no era a casa i que havia trucat a la policia aquell mateix mati al

despertar-se, però que encara no li havien dit res.

tranquil·litzés que en cinc minuts seria a casa seva per parlar d’on podria ser, però


45

D’acord, si per casualitat posen pocs anuncis, cosa que dubto, ja t’avisaré quan

va dir ja amb una mà a la porta.

va dir la seva germana mentre s’aixecava i anava cap a ella

No, tranquil·la, no cal que m’acompanyis, Saya – va dir ella mirant a la seva

na amb uns ulls que quedaven estranys en el seu rostre normalment alegre.

te! Jo també tinc dret a sortir una mica, o no?

l’Aiko va sospirar –. Esta bé, vine amb mi si vols

germana va anar fins a ella i les dues van sortir.


ne dues més a la taula per a les noies, ell es va agafar

directament la seva i va començar a beure. Després va agafar un cub de rubik i va

lo per resoldre’l, va estar així una bona estona, i al cap d’uns

quants minuts va començar a posar-se nerviós. ¿Per què trigaven tant, les noies? Ja

se per si havia passat alguna cosa, just quan anava

fora per veure si encara eren al jardí la Saya va entrar.

–va dir ell, accelerat –Si em dieu que aneu a prendre una

mica l’aire no trigueu tant a tornar! –va sospirar, i llavors va fixar-se en una cosa

va dir ella entrant a casa i asseient al sofà–, l’Aiko l’he acompanyat a

casa perquè no es trobava bé.

Però si estava perfectament quan ha sortit–va objectar ell.

Ja, però quan hem sortit s’ha començat a trobar malament –va dir ella com si fo

obvi, en Dan va aixecar una cella, desconfiat.

D’acord, llavors continuem veient la pel·lícula.


ment d’en Danian no va parar de pensar que aquella situació era més av

se la pel·lícula la Saya va acomiadar-se’n d’en Dan amb un petó a la galta,

prop de la comissura dels llavis, ell només se’n va adonar a mitges.


aparegut, que no era a casa i que havia trucat a la policia aquell mateix mati al

se, però que encara no li havien dit res. Ell va dir-li que per favor es



abril de 2014

’avisaré quan

–, aniré amb tu.

va dir ella mirant a la seva

na amb uns ulls que quedaven estranys en el seu rostre normalment alegre.

te! Jo també tinc dret a sortir una mica, o no?

. Esta bé, vine amb mi si vols –la seva


ne dues més a la taula per a les noies, ell es va agafar

b de rubik i va

lo per resoldre’l, va estar així una bona estona, i al cap d’uns

se nerviós. ¿Per què trigaven tant, les noies? Ja

se per si havia passat alguna cosa, just quan anava a sortir a

Si em dieu que aneu a prendre una

se en una cosa –On

, l’Aiko l’he acompanyat a

va dir ella com si fos


ment d’en Danian no va parar de pensar que aquella situació era més aviat estranya.

se’n d’en Dan amb un petó a la galta,


aparegut, que no era a casa i que havia trucat a la policia aquell mateix mati al

li que per favor es



llavors ella, encara més nerviosa, li va dir que no, que a seva casa no, que quedessin

en un altre lloc, i així ho van fer.

Quan es van trobar la Saya semblava no voler parlar de l’Aiko, en Danian ho va trobar

més que estrany, sospitava que la seva amiga n’am

dies el va tornar a trucar.

– Hola Dan, puc venir aquesta tarda a casa teva?

– Sí, doncs clar. Però per què? Has trobat alguna cosa sobre la teva germana? T’han

dit els policies si han descobert alguna cosa sobre l’Aiko?

esperant una resposta

–No, no m’han dit res. És que vull passar la tarda amb tu, Dan.

–Ah, bé... d’acord suposo que pots venir...

era el que amagava la seva amiga?

Aquella tarda van quedar i, una altra vegada, la Saya va evitar parlar de l’Aiko, com

si no la conegués, com si no li preocupés que la seva germana hagués desaparegut.

Només llavors va adonar-se’n; la Saya portava la jaqueta grisa, la mateixa jaqueta

del dia que van quedar tots tr

ara hi havia una diferència. La jaqueta tenia les mànigues tacades de sang. En

adonar-se’n es va alarmar, però no va dir res. El seu cap, tan acostumat a resoldre

misteris dels joc de lògica, no para

amb els altres per trobar un sentit a tot allò. Llavors la bombeta es va encendre,

però abans necessitava veure

– Saya...

– Sí? Danian? –va dir ella, atenta i mirant

– Quedem demà a casa teva?

– No! A casa meva no!

–D’acord llavors, no quedem

–Espera! –va dir ella –D’acord, pots venir, però vine ara pe favor, no vull acomiadar

me tan aviat de tu.

–D’acord, anem a casa teva.

Els dos van caminar fins a casa de la Saya, només d’entrar en Danian va sentir un

soroll força desagradable, eren cops i... què era aquell soroll que no

distingir? La Saya va dir que segurament eren les prestatgeries de dalt qu

mal col·locades. Dit això va anar a dalt dient que anava a col·locar


46

ors ella, encara més nerviosa, li va dir que no, que a seva casa no, que quedessin

en un altre lloc, i així ho van fer.


més que estrany, sospitava que la seva amiga n’amagava alguna. Al cap d’uns dos

Hola Dan, puc venir aquesta tarda a casa teva?

Sí, doncs clar. Però per què? Has trobat alguna cosa sobre la teva germana? T’han

dit els policies si han descobert alguna cosa sobre l’Aiko? –va dir ell, impacient i

No, no m’han dit res. És que vull passar la tarda amb tu, Dan.

Ah, bé... d’acord suposo que pots venir... –va dir ell, tenia el cap ple de dubtes, què

era el que amagava la seva amiga?

i, una altra vegada, la Saya va evitar parlar de l’Aiko, com


se’n; la Saya portava la jaqueta grisa, la mateixa jaqueta

del dia que van quedar tots tres, la mateixa que l’últim dia que va veure l’Aiko, però


se’n es va alarmar, però no va dir res. El seu cap, tan acostumat a resoldre

misteris dels joc de lògica, no parava de pensar i relacionar els fets succeïts els uns


però abans necessitava veure-ho amb els seus propis ulls.

va dir ella, atenta i mirant-lo als ulls

Quedem demà a casa teva?

D’acord llavors, no quedem –va acompanyar-la fins la porta –. Fins una altra Saya.

D’acord, pots venir, però vine ara pe favor, no vull acomiadar

em a casa teva.


soroll força desagradable, eren cops i... què era aquell soroll que no

distingir? La Saya va dir que segurament eren les prestatgeries de dalt qu

mal col·locades. Dit això va anar a dalt dient que anava a col·locar-les, que ell


abril de 2014

ors ella, encara més nerviosa, li va dir que no, que a seva casa no, que quedessin


agava alguna. Al cap d’uns dos

Sí, doncs clar. Però per què? Has trobat alguna cosa sobre la teva germana? T’han

dir ell, impacient i

va dir ell, tenia el cap ple de dubtes, què

i, una altra vegada, la Saya va evitar parlar de l’Aiko, com


se’n; la Saya portava la jaqueta grisa, la mateixa jaqueta

es, la mateixa que l’últim dia que va veure l’Aiko, però


se’n es va alarmar, però no va dir res. El seu cap, tan acostumat a resoldre

va de pensar i relacionar els fets succeïts els uns


. Fins una altra Saya.

D’acord, pots venir, però vine ara pe favor, no vull acomiadar-


aconseguia

distingir? La Saya va dir que segurament eren les prestatgeries de dalt que estaven

les, que ell


esperés al sofà. Però en Danian no va fer

escales ell va anar de seguida a mirar a les habitacions d’aquella planta. Quan v

arribar al traster va veure una trapa, al costat va veure un ganivet tot tacat de sang.

– “No pot ser” –es va dir a si mateix, va obrir la trapa i va baixar a poc a poc per les

escales.

En arribar a baix no es podia creure el que els seus ulls veien, a

emmordassada i amb les mans lligades per l’esquena i amb un munt de talls oberts a

la seva pell. Ell de seguida va anar a deslligar

veure que ell no responia va anar fins al traster, amb un molt mal

arribar allà i veure la trapa oberta el món li va caure a sobre, va agafar el ganivet del

terra i va començar a baixar i al arribar allà va començar a atacar a en Dan

intentant-lo ferir.

–Per què?! Per què ho has fet?! No ho entens?! Tu e

ulls mentre en Danian esquivava els atacs, àgil

traïdor! –en Dan en un obrir i tancar d’ulls va treure

la va bloquejar.

– Aiko! –va cridar –De pressa

En Dan va obrir la porta de l’habitació amb cura, en fer

l’esperava somrient. En Dan es va asseure al costat d’ella.

–Com estàs? –va dir ell.

–Bé, recuperant-me. I tu com e

–Bé, però no m’esperava això de la teva germana, francament. Sempre l’he trobat

una noia... una mica estranya, però això... Com va passar tot?

–Quan ens en vam anar ella em va donar un cop al cap per deixar

quan em vaig despertar ja

que tu li pertanyies. I tu com has pogut resoldre això? Com has sabut on era?

–Amb tots els misteris que he resolt als videojocs no podia deixar aquest tan real

sense resoldre –va mirar-la als ull

molt el teu nom.

–A què et refereixes?

–Ja saps... significa nena estimada, i això et queda molt bé

vermella i en Dan li va agafar la cara entre les mans suaument i la va besar, a el

“seva nena estimada”.


47

esperés al sofà. Però en Danian no va fer-ho: quan la noia va desaparèixer per les

escales ell va anar de seguida a mirar a les habitacions d’aquella planta. Quan v


es va dir a si mateix, va obrir la trapa i va baixar a poc a poc per les

En arribar a baix no es podia creure el que els seus ulls veien, allà era l’Aiko,


la seva pell. Ell de seguida va anar a deslligar-la. A dalt la Saya va cridar en Dan i en

veure que ell no responia va anar fins al traster, amb un molt mal pressentiment. En



Per què?! Per què ho has fet?! No ho entens?! Tu ets meu! – va dir amb llàgrimes als

ulls mentre en Danian esquivava els atacs, àgil –Només meu i de ningú més! Ets un

en Dan en un obrir i tancar d’ulls va treure-li el ganivet, va tirar

De pressa! Vés a trucar a la policia! –ella sense dir res va obeir.

En Dan va obrir la porta de l’habitació amb cura, en fer-ho va veure l’Aiko, que

l’esperava somrient. En Dan es va asseure al costat d’ella.

me. I tu com estàs?

Bé, però no m’esperava això de la teva germana, francament. Sempre l’he trobat

una noia... una mica estranya, però això... Com va passar tot?

Quan ens en vam anar ella em va donar un cop al cap per deixar-me inconscient,

quan em vaig despertar ja era on tu m’has trobat, ella m’estava fent talls i dient


Amb tots els misteris que he resolt als videojocs no podia deixar aquest tan real

la als ulls i li va fer una carícia a la galta –. Saps m’agrada

Ja saps... significa nena estimada, i això et queda molt bé –l’Aiko es va posar

vermella i en Dan li va agafar la cara entre les mans suaument i la va besar, a el


abril de 2014

ho: quan la noia va desaparèixer per les

escales ell va anar de seguida a mirar a les habitacions d’aquella planta. Quan va


es va dir a si mateix, va obrir la trapa i va baixar a poc a poc per les

llà era l’Aiko,


la. A dalt la Saya va cridar en Dan i en

pressentiment. En



va dir amb llàgrimes als

Només meu i de ningú més! Ets un

li el ganivet, va tirar-la al terra i

ella sense dir res va obeir.

ho va veure l’Aiko, que

Bé, però no m’esperava això de la teva germana, francament. Sempre l’he trobat

me inconscient,

era on tu m’has trobat, ella m’estava fent talls i dient-me


Amb tots els misteris que he resolt als videojocs no podia deixar aquest tan real

. Saps m’agrada

l’Aiko es va posar

vermella i en Dan li va agafar la cara entre les mans suaument i la va besar, a ella, la


Valentina Bohórquez

La Carlota és una noia d’uns 17 anys que viu amb la seva àvia, que es diu Julia

seu pare Albert. Ella té por de deixar a la seva família perquè fa poc la van admetre

en una universitat de Nova

viure fins que es graduï.

Dies abans de traslladar-se, ella, tenia una petita excursió. Allà

de la mateixa edat, de cabell arrissat i

amigues.

Aquell dia, va ser el dia més desgraciat per aquelles dues, ja que les van segrestar. A

casa, l’Albert i la Julia l’esperaven ja que havien quedat per dinar. Dues hores més

tard l’Albert truca a la seva millor amiga que és policia.

-Hola Lara! Escolta’m la meva filla està amb tu?

-No, no és amb mi, què ha passat?

-No m’agafa el mòbil i fa dues hores que havia d’arribar a casa perquè hem quedat

per a dinar.

-Ja saps com són les adolescents...potser s’ha trobat

parlar amb ella – diu la Lara molt convençuda.

- Bé, si la veus, digues-li que truqui. Moltes gràcies!

tranquil·litzat pel que li havia dit la seva amiga.

Aquella nit li va costar molt dormir... encara que no

filla que no tornava a casa. Finalment, es va adormir de matinada.

Al dia següent, el pare al llevar

trucat ahir, però no hi havia cap trucada ni missatge. Quan va acaba

consultar el seu rellotge i eren les

No va esperar ni dos segons i va agafar la seva jaqueta, va obrir la porta que donava

cap al carrer i va anar a comissaria.

Una vegada allà, va dir-li al primer policia que va trobar:


48

Valentina Bohórquez 3rC

La Carlota és una noia d’uns 17 anys que viu amb la seva àvia, que es diu Julia


en una universitat de Nova York. En aquesta universitat, és on ella començarà a

se, ella, tenia una petita excursió. Allà va conèixer una noia

de la mateixa edat, de cabell arrissat i color negre. Van començar a fer



tard l’Albert truca a la seva millor amiga que és policia.

Escolta’m la meva filla està amb tu?-diu l’Albert molt preocupat.

No, no és amb mi, què ha passat?

No m’agafa el mòbil i fa dues hores que havia d’arribar a casa perquè hem quedat

Ja saps com són les adolescents...potser s’ha trobat una amiga i s’ha quedat a

diu la Lara molt convençuda.

li que truqui. Moltes gràcies!- Va dir el pare una mica

tranquil·litzat pel que li havia dit la seva amiga.

Aquella nit li va costar molt dormir... encara que no volgués estava preocupat per la

filla que no tornava a casa. Finalment, es va adormir de matinada.

Al dia següent, el pare al llevar-se, va mirar el seu telèfon per si la seva filla havia

trucat ahir, però no hi havia cap trucada ni missatge. Quan va acabar d’esmorzar, va

consultar el seu rellotge i eren les 11 del matí.


cap al carrer i va anar a comissaria.

li al primer policia que va trobar:


abril de 2014

La Carlota és una noia d’uns 17 anys que viu amb la seva àvia, que es diu Julia i el


York. En aquesta universitat, és on ella començarà a

va conèixer una noia

color negre. Van començar a fer-se molt



diu l’Albert molt preocupat.

No m’agafa el mòbil i fa dues hores que havia d’arribar a casa perquè hem quedat

miga i s’ha quedat a

Va dir el pare una mica

volgués estava preocupat per la

se, va mirar el seu telèfon per si la seva filla havia

r d’esmorzar, va



-Escolti, és urgent, la meva filla no apareix... ahir a la nit la vaig esperar per sopar,

i no he rebut cap missatge ni cap trucada de ella!

les mans al cap.

-Ha de tranquil·litzar-se, ara informaré del cas.

que hi havia a sobre de la taula.

L’Albert i el policia portaven més de tres hores en una saleta parlant del cas de la

seva filla, i ell ja no sabia què fer, estava desesperat i intentava ajudar els policies

per poder contactar amb la seva filla.

Sortint d’aquell saló, hi havia una parella que també estava buscant a la seva filla.

La dona, era de cabell arrissat i era moreneta i l’home era pèl roig i una mica

morenet. Aquesta parella eren els pares de la amiga de la Carlota, que e

Nerea.

La policia intuïa que potser els dos casos estiguessin relacionats, ja que van

desaparèixer el mateix dia.

- Potser les vostres filles han anat de festa i no us han avisat..

dirigint-se als pares que estaven molt

- La meva filla no és de sortir de festa i mai surt sense el meu permís, ella sap que ha

d’avisar abans d’anar-se'n

- Entrem a aquesta sala, heu de deixar

El policia va estendre la mà p

començar a connectar un cable que les localitzarien.

La Carlota i la seva amiga eren ajagudes a terra en una sala a fosques on només

havia una porta, un plat amb galetes acompanyat d’un suc. En veure q

tancades i que no podien sortir, van començar a donar cops a la porta i a demanar

ajuda.

-Carlota, ara què fem? -va dir la Nerea molt preocupada.

-No ho sé, on som? -va preguntar estranyada la Carlota.

La Nerea molt desesperada va començar a pensar en com sortir d’aquella sala.

Després d’una hora intentant aconseguir obrir la porta, a la fi la Carlota va tenir una

idea.

-Potser, amb la pinça del cabell puc obrir la porta.


49

la meva filla no apareix... ahir a la nit la vaig esperar per sopar,

i no he rebut cap missatge ni cap trucada de ella! – diu el pare molt preocupat i amb

se, ara informaré del cas. – diu el policia agafant uns papers

que hi havia a sobre de la taula.



la seva filla.



morenet. Aquesta parella eren els pares de la amiga de la Carlota, que e


desaparèixer el mateix dia.

Potser les vostres filles han anat de festa i no us han avisat.. – va dir el policia

se als pares que estaven molt preocupats.

La meva filla no és de sortir de festa i mai surt sense el meu permís, ella sap que ha

se'n – va dir el pare de la Nerea.

Entrem a aquesta sala, heu de deixar-me els vostres mòbils aquí.

El policia va estendre la mà per poder agafar els mòbils. Una vegada a la mà va

començar a connectar un cable que les localitzarien.

La Carlota i la seva amiga eren ajagudes a terra en una sala a fosques on només

havia una porta, un plat amb galetes acompanyat d’un suc. En veure q


va dir la Nerea molt preocupada.

va preguntar estranyada la Carlota.



Potser, amb la pinça del cabell puc obrir la porta.


abril de 2014

la meva filla no apareix... ahir a la nit la vaig esperar per sopar,

diu el pare molt preocupat i amb

cia agafant uns papers





morenet. Aquesta parella eren els pares de la amiga de la Carlota, que es deia


va dir el policia

La meva filla no és de sortir de festa i mai surt sense el meu permís, ella sap que ha

er poder agafar els mòbils. Una vegada a la mà va

La Carlota i la seva amiga eren ajagudes a terra en una sala a fosques on només hi

havia una porta, un plat amb galetes acompanyat d’un suc. En veure que estaven





Finalment van aconseguir obr

corrents per un passadís fosc i estret. Van trobar una sala on hi havia les seves

pertinences.

-Mira Carlota sobre aquella taula hi ha el teu mòbil

La Carlota escoltava la seva amiga, no va pensar

mòbil i ràpidament i trucà al seu pare.

A Nova York, a l’oficina policial tenien el mòbil de l’Albert amb molts cables que

localitzarien d’on s’havia fet la trucada.

Sonà el telèfon.

- Pare, no sé on som!, vaig conèixer una noia, la Nerea,

dos nois ens van raptar! Tinc molta por, ajudeu

aterrida.

- Tranquil·litza't filla tot anirà bé, què veus?

cara.

- No veig res, tot està tancat, i les finestres estan pintades de negre, no hi ha gaire

llum! Ja tornen –va deixar caure el mòbil i va sortir corrents.

- Corre, Carlota!

Ja no hi havia resposta, però s’escolta quan la seva filla va deixar ca

-El registrador les ha localitzat, són a París

espatlla.

-Com que són a París?

Tornà a sonar el telèfon, però aquesta vegada no era la Carlota qui l’havia agafat. El

segrestador demanava molts diners

advertir que si els diners no es lliuraven a temps les dues noies moririen.

Dos dies més tard van reunir

posar diners fins a aconseguir els 2 milions q

- Heu de deixar el diners dins d’una bossa, que heu de portar cap al bosc més proper

que hi hagi – va dir una veu

- Si us plau no li feu cap mal a la meva filla!

preocupada i amb les llàgrim

- No li faré cap mal, però si veig algun policia... , us adverteixo, no feu trampes...

-D’acord!


50

Finalment van aconseguir obrir la porta, les dues noies desesperades van sortir

per un passadís fosc i estret. Van trobar una sala on hi havia les seves

Mira Carlota sobre aquella taula hi ha el teu mòbil -va dir la Nerea morta de por.

a seva amiga, no va pensar-ho dues vegades, i va agafar el

mòbil i ràpidament i trucà al seu pare.


localitzarien d’on s’havia fet la trucada.

sé on som!, vaig conèixer una noia, la Nerea, i estàvem a una excursió i

dos nois ens van raptar! Tinc molta por, ajudeu-nos si us plau! – va dir la Carlota molt

Tranquil·litza't filla tot anirà bé, què veus? – va dir el pare amb les llàgrime

No veig res, tot està tancat, i les finestres estan pintades de negre, no hi ha gaire

va deixar caure el mòbil i va sortir corrents.

Ja no hi havia resposta, però s’escolta quan la seva filla va deixar caure el mòbil.

localitzat, són a París – va dir el policia posant-li la mà a la


segrestador demanava molts diners i deixaria escapar les seves filles, també va


Dos dies més tard van reunir-se els familiars de les dones segrestades. Entre tots van

posar diners fins a aconseguir els 2 milions que els demanaven.

Heu de deixar el diners dins d’una bossa, que heu de portar cap al bosc més proper

va dir una veu sinistra.

Si us plau no li feu cap mal a la meva filla! – va dir la mare de la Nerea, molt

preocupada i amb les llàgrimes a la cara.

No li faré cap mal, però si veig algun policia... , us adverteixo, no feu trampes...


abril de 2014

ir la porta, les dues noies desesperades van sortir

per un passadís fosc i estret. Van trobar una sala on hi havia les seves

va dir la Nerea morta de por.

i va agafar el


i estàvem a una excursió i

va dir la Carlota molt

va dir el pare amb les llàgrimes a la

No veig res, tot està tancat, i les finestres estan pintades de negre, no hi ha gaire

ure el mòbil.

li la mà a la


les seves filles, també va


se els familiars de les dones segrestades. Entre tots van

Heu de deixar el diners dins d’una bossa, que heu de portar cap al bosc més proper

va dir la mare de la Nerea, molt

No li faré cap mal, però si veig algun policia... , us adverteixo, no feu trampes...


Eren les 8:30 del vespre i el pare de la Carlota i el de la Nerea estaven esperant al

bosc que el segrestador fes el canvi.

Un dona amb un vestit negre, va baixar d’un cotxe.

- Però si ets tu, com pots fer

darrere.

- Sí, no va ser gaire difícil fer aquesta feina, només havia d’aconseguir alguna

persona que pogués investigar a

la veu d’home.

- Per nosaltres tampoc ha sigut gaire difícil portar unes pistoles dins la butxaca..

dir el pare de la Nerea amb una pistola apuntant

-El que no entenc és com has pogut fer

diu l’Albert amb cara de fúria.

-Porteu les noies! – diu la noia dirigint

veure que l’havien apuntat amb una pistola.

Qui havia segrestat les dues noies era la millor amiga de L’Albert.

Quan les dues noies van sortir del cotxe ¡, van anar corrents cap als seus pares se

sentí un tret. Un policia va disparar

- Pare! Desperta! Arribaràs tard si no t’aixeques

cafè, que és pel seu pare.

- Uff.. he tingut un malson ...


51


bosc que el segrestador fes el canvi.

Un dona amb un vestit negre, va baixar d’un cotxe.

Però si ets tu, com pots fer-me això.. – va dir l’Albert, donant passos cap en

no va ser gaire difícil fer aquesta feina, només havia d’aconseguir alguna

persona que pogués investigar a les vostres filles, i un sintonitzador que pogués posar

Per nosaltres tampoc ha sigut gaire difícil portar unes pistoles dins la butxaca..

dir el pare de la Nerea amb una pistola apuntant-la.

El que no entenc és com has pogut fer-me això.. pensava que eres la meva amiga

diu l’Albert amb cara de fúria. – on són les nostres filles?

diu la noia dirigint-se a l’home que havia baixat del cotxe en

veure que l’havien apuntat amb una pistola.

ues noies era la millor amiga de L’Albert.


sentí un tret. Un policia va disparar-li a la segrestadora.

Pare! Desperta! Arribaràs tard si no t’aixeques – va dir la Carlota amb un got de

Uff.. he tingut un malson ... – va dir l’Albert eixugant-se la suor.


abril de 2014


va dir l’Albert, donant passos cap en

no va ser gaire difícil fer aquesta feina, només havia d’aconseguir alguna

les vostres filles, i un sintonitzador que pogués posar

Per nosaltres tampoc ha sigut gaire difícil portar unes pistoles dins la butxaca.. – va

això.. pensava que eres la meva amiga-

se a l’home que havia baixat del cotxe en


amb un got de


Aleix Torres 3r C

Mentre em llevava, pensava de què es disfressarien en Pau Civill, el Francisco Luque,

el Pablo Lozano i el Luis Romero, els meus millors amics. Després de llevar

vaig vestir de detectiu, que és la disfressa que vaig elegir per anar al carnaval de

l’institut.

Com que estava intrigat per saber quina disfressa portarien, vaig obrir el grup de

whatsapp mentre esmorzava unes torrades amb oli, tomàquet i pernil dolç.

Aleix De q anireu disfressats?

Pau Jo aniré de militar!! :D

Aleix Doncs jo de detectiu J

Quan vaig arribar a l’ institut hi havia el Fran, disfressat de pallasso, el Luis i el

- Hola – Vaig dir.

- Hola, Aleix – van dir tots alhora.

- Quina disfressa més original, Fran

- Sí, de pallasso!

- Doncs jo vaig de pirata -

- I jo de lladre – va dir el Pablo content.

- Anem al pati? – va preguntar el

- Sí.

Quan vam arribar al pati se’ns van apropar uns nois.

- Hola, voleu begudes?

- Sí gràcies.

I ens van portar una coca cola per a cadascú.

Després de beure’ns la coca cola, vam anar a fer una gimcana i el Fran, que anava de

pallasso, va caure dins de la farina.


52

ASSASSINAT A L’INSTITUT


Lozano i el Luis Romero, els meus millors amics. Després de llevar



atsapp mentre esmorzava unes torrades amb oli, tomàquet i pernil dolç.

De q anireu disfressats?

Jo aniré de militar!! :D

Doncs jo de detectiu J

Quan vaig arribar a l’ institut hi havia el Fran, disfressat de pallasso, el Luis i el

van dir tots alhora.

Quina disfressa més original, Fran – vaig dir rient.

va dir el Luis.

va dir el Pablo content.

va preguntar el Pau.

Quan vam arribar al pati se’ns van apropar uns nois.

I ens van portar una coca cola per a cadascú.


ns de la farina.


abril de 2014


Lozano i el Luis Romero, els meus millors amics. Després de llevar-me em



atsapp mentre esmorzava unes torrades amb oli, tomàquet i pernil dolç.

Quan vaig arribar a l’ institut hi havia el Fran, disfressat de pallasso, el Luis i el Pau.



Tot seguit vam agafar uns entrepans d’una paradeta, perquè eren gratis i just

després em van cridar perquè hi anés un moment. Els vaig dir que fossin aquí, als

lavabos en cinc minuts. El Pablo va venir amb mi perquè li vaig dir però al ca

tres minuts, mes o menys se’n va anar. Mentrestant, el Pau i el Fran van anar al

lavabo perquè havien begut molt i tot seguit, el Luis.

Al cap de cinc minuts, quan vaig tornar on havíem quedat, al lavabo, estava ple de

gent al voltant. Em vaig ficar entre la multitud i vaig veure el meu millor amic, el

Pau, mort a les dutxes.

Després vaig veure el Fran, que també havia vingut a veure que passava i se l’hi

havia regalimat el maquillatge.

Més tard vam veure al Luis i al Pablo discutint, el Pablo estava dient:

- Luis! has assassinat al Pau!!

- Per quarta vegada, no l’he matat jo! Si som molt amics

Després vaig anar a parlar amb ells.

- Com que el Luis ha matat al Pau, Pablo?

- L’he vist sortir del lavabo! Just quan entrava jo.

- Bé, això ho hauríem de deixar a la policia, però abans hem de trucar

- No fa falta, ja està trucant la profe

Va arribar la policia i va posar una ci

d’esquadra, el Jesús Manuel, va anunciar que era un suïcidi. I se’n van anar amb el

cadàver, però va quedar una cinta assenyalant on havia mort el Pau.

- Jo no em crec que s’hagi suïcidat, per què ho hauri

- Jo tampoc m’ho crec – van dir tots.

Els Mossos van tornar i ens van dir que anéssim tots a casa. Però jo em vaig quedar

amb el Pablo sense que ni els nostres amics ho sabessin perquè ell havia vist al Luis i

no sabíem si era ell.

El primer que vam fer va ser entrar al lavabo, encendre el llum i tancar la porta per

si de cas hi havia algú. Després vam anar a les dutxes i vam veure pintura al terra, de

color blanc i vermell, ens vam quedar per allà buscant proves per tot el lavabo i

després de cinc minuts buscant, vaig trobar unes petjades gegants de farina, així que


53



lavabos en cinc minuts. El Pablo va venir amb mi perquè li vaig dir però al ca


lavabo perquè havien begut molt i tot seguit, el Luis.


g ficar entre la multitud i vaig veure el meu millor amic, el


havia regalimat el maquillatge. Els dos estàvem quasi plorant i ens vam abraçar.

rd vam veure al Luis i al Pablo discutint, el Pablo estava dient:

Luis! has assassinat al Pau!!

Per quarta vegada, no l’he matat jo! Si som molt amics – va dir trist.

Després vaig anar a parlar amb ells.

Com que el Luis ha matat al Pau, Pablo?

L’he vist sortir del lavabo! Just quan entrava jo.

Bé, això ho hauríem de deixar a la policia, però abans hem de trucar

No fa falta, ja està trucant la profe – va dir el Pablo enfadat i alhora trist.

Va arribar la policia i va posar una cinta groga al voltant. Després, el cap dels mossos


cadàver, però va quedar una cinta assenyalant on havia mort el Pau.

crec que s’hagi suïcidat, per què ho hauria de fer? – vaig dir.

van dir tots.

ossos van tornar i ens van dir que anéssim tots a casa. Però jo em vaig quedar







abril de 2014



lavabos en cinc minuts. El Pablo va venir amb mi perquè li vaig dir però al cap de



g ficar entre la multitud i vaig veure el meu millor amic, el


Els dos estàvem quasi plorant i ens vam abraçar.

va dir trist.

Bé, això ho hauríem de deixar a la policia, però abans hem de trucar – vaig dir.

va dir el Pablo enfadat i alhora trist.

nta groga al voltant. Després, el cap dels mossos


vaig dir.

ossos van tornar i ens van dir que anéssim tots a casa. Però jo em vaig quedar







el Luis no podia ser perquè anava disfressat de pirata. Vam pensar qui podia portar

unes sabates tant grans i pintura a la cara.

- Ja ho sé - Vaig dir

- De veritat? Qui ha estat?

- Ho anunciaré demà al matí davant dels mossos i tot l’ institut.

Vaig trucar al cap de policia, en Jesús Manuel perquè vingués a escoltar les meves

deduccions, després li vaig dir al director de l’ institut que reunís a tots

al gimnàs, que dintre d’una hora, diria qui és l’assassí.

Va passar l’hora i vaig pujar a l’escenari a dir qui era l’assassí.

- Hola a tots, he arribat a la conclusió que l’assassí és en Fran Luque

Tots es van sorprendre.

- Com ho saps això? – va dir el Jesús.

- El Fran va anar al lavabo amb el Pau, disfressat de pallasso. I va matar al Pau a les

dutxes, d’alguna manera es va engegar la dutxa i al Fran li va regalimar una mica de

pintura, la que vam trobar al terra el Pablo i jo. En anar

petjades de farina d’unes sabates gegants, de pallasso. La farina és de la gimcana

que havíem fet tots cinc abans que passés tot això. El que no sé, és per què ho va

fer. – Mentre ho explicava tothom estava molt atent i sorprès.

- És veritat – Va reconèixer en Fran.

- Ho vaig fer perquè em va robar cinquanta euros i no ho va confessar. He estat

esperant fins avui per a matar

Al final el Pablo va demanar perdó al Luis per creure que ell havia assassinat al Pau i

al Fran el van portar a un centre de menors. El vam anar a veure i ens van dir que

prenia drogues, però ningú de nosaltres quatre ho sabia.


54


unes sabates tant grans i pintura a la cara.

a estat? – contesta el Pablo.

Ho anunciaré demà al matí davant dels mossos i tot l’ institut.


deduccions, després li vaig dir al director de l’ institut que reunís a tots

al gimnàs, que dintre d’una hora, diria qui és l’assassí.

Va passar l’hora i vaig pujar a l’escenari a dir qui era l’assassí.

Hola a tots, he arribat a la conclusió que l’assassí és en Fran Luque –

va dir el Jesús.

El Fran va anar al lavabo amb el Pau, disfressat de pallasso. I va matar al Pau a les


pintura, la que vam trobar al terra el Pablo i jo. En anar-se’n, va deixar unes



Mentre ho explicava tothom estava molt atent i sorprès.

Va reconèixer en Fran.

Ho vaig fer perquè em va robar cinquanta euros i no ho va confessar. He estat

esperant fins avui per a matar-lo com a venjança -.


n el van portar a un centre de menors. El vam anar a veure i ens van dir que

prenia drogues, però ningú de nosaltres quatre ho sabia.


abril de 2014



deduccions, després li vaig dir al director de l’ institut que reunís a tots els alumnes

–

El Fran va anar al lavabo amb el Pau, disfressat de pallasso. I va matar al Pau a les


n, va deixar unes



Ho vaig fer perquè em va robar cinquanta euros i no ho va confessar. He estat


n el van portar a un centre de menors. El vam anar a veure i ens van dir que


David Reyes 3r A

Tot va començar amb un fort soroll. Era el clàxon de l’autobús de la

estava a punt de perdre’l. Vaig sortir corrents però quan vaig sortir em vaig adonar

que ja l’havia perdut, ara estava clar, arribaria tard el meu primer dia d’universitat.

Gràcies a causes desconegudes vaig arribar abans que el professor. Aix

em relaxés una mica. Però

només entrar, no hi havia ningú!!!!

De seguida vaig mirar el meu rellotge, posava les vuit però no hi havia ningú i al

rellotge principal posava que eren les

havia sentit fos un autobús.

En aquell instant em vaig adonar del que havia passat i vaig anar a la cafeteria,

aprofitant que ja hi era i que no havia esmorzat.

Uns deu minuts després va entrar per la porta un

corrents cap a un dels passadissos. Aquest alumne era bastant alt,

ulls marrons, i de constitució forta, tenia entès que es deia Raúl i era un bon

estudiant. Que anés corrent em va semblar molt estrany,

importància.

Ja eren les vuit i la gent començava a entrar a les classes, que ara sí, ja eren

obertes. De cop i volta una de les alumnes del curs inferior va començar a cridar

enmig passadís, que conduïa als serveis, a l’instant el p

director van acudir a veure què passava, no deixaven que ningú sortís ni entrés, tots

crèiem que la pobra noia s’havia tornat boja, però això no va ser el que va passar.

Com que era el primer dia ens tocava la clàssica hora de tuto

nostre tutor ens va explicar el que passava, s’havien trobat un alumne mort a terra

per raons desconegudes, encara no sabia per què però em van cridar a mi, per fer

me unes preguntes.

De camí al despatx del director vaig estar pen

un noi d’estatura mitjana, de seguida

director el primer que em va dir va ser que segués, el seu despatx no era res de

l’altre món, fins i tot era més petit del que m’es


55

L’assassí envoltat de sang

Tot va començar amb un fort soroll. Era el clàxon de l’autobús de la universitat,



Gràcies a causes desconegudes vaig arribar abans que el professor. Aix

em relaxés una mica. Però hi havia una cosa molt estranya en la qual em vaig fixar

només entrar, no hi havia ningú!!!!


rellotge principal posava que eren les set, ara començava a dubtar que el soroll que

havia sentit fos un autobús.


aprofitant que ja hi era i que no havia esmorzat.

Uns deu minuts després va entrar per la porta un alumne i sense dir res va anar

corrents cap a un dels passadissos. Aquest alumne era bastant alt, de pèl castany,


estudiant. Que anés corrent em va semblar molt estrany, però no li vaig donar



enmig passadís, que conduïa als serveis, a l’instant el professor de guàrdia i el



Com que era el primer dia ens tocava la clàssica hora de tutoria de tots els anys, el


per raons desconegudes, encara no sabia per què però em van cridar a mi, per fer

De camí al despatx del director vaig estar pensant que tenia que veure això amb mi,

un noi d’estatura mitjana, de seguida ho descobriria. Quan vaig arribar al despatx del


l’altre món, fins i tot era més petit del que m’esperava.


abril de 2014

universitat,



Gràcies a causes desconegudes vaig arribar abans que el professor. Això va fer que

en la qual em vaig fixar


set, ara començava a dubtar que el soroll que


alumne i sense dir res va anar-se’n

de pèl castany,


però no li vaig donar



rofessor de guàrdia i el



ria de tots els anys, el


per raons desconegudes, encara no sabia per què però em van cridar a mi, per fer-

sant que tenia que veure això amb mi,

ho descobriria. Quan vaig arribar al despatx del



El director va començar amb un conjunt de preguntes que semblava molt més un

interrogatori, al final d’aquesta mena de “enquesta” per així dir

relació tenia amb la víctima.

L’estudiant que havia mort era el mateix noi que anava

passadissos. El director va sospitar de mi, i va dir que per què no havia avisat a

ningú, ja que un alumne havia entrat en l’edifici corrents sense cap autorització. És

clar que jo en aquell moment em vaig sentir molt ofès i e

aquest cas.

Només sortir del seu despatx, em vaig aproximar a l’escena del crim, estava plena de

policies, em vaig fer pas com vaig poder, vaig començar a observar les possibles

pistes: al costat del cos hi havia molta sang, per

tenia a l’estómac. Em vaig aproximar més per observar

igual però si ho observaves detingudament, la sang que hi havia a la zona del cap i la

sang que hi havia a la zona de l’estómac tenien un colo

fosca, el que significava que hi era des de feia més temps.

En aquest moment vaig deduir que l’assassí també estaria ferit, segurament en Raúl

s’hauria intentat defensar i l’atacant n'hauria sortit mal parat.

De cop i volta un dels policies que hi havia al voltant es va adonar que em ficava on

no tocava i em va fer fora. En aquell moment vaig decidir anar

descansar i tornar-hi demà, però abans havia d’anar als serveis, tenia molts nervis.

Vaig obrir la porta d’uns dels serveis,

viscosa sota la meva mà, del mateix color que la sang d’abans. També hi havia un

rastre de sang cap a la finestra. No sabia què fer ja que s’estava fent de nit i també

perquè em va entrar una por te

Després de reflexionar sobre què havia de fer, em vaig decidir per seguir aquell

rastre.

Només sortir per la finestra em vaig adonar que era més tard del que jo creia, encara

i així vaig prosseguir. De cop i volta el rastre es va tallar i vaig co

la zona, a l’instant un ombra va passar per darrere meu, instintivament em vaig

posar a córrer darrere seu, però, quan vaig girar una cantonada, donava pas a un

carrer sense sortida, i no havia ningú.


56


interrogatori, al final d’aquesta mena de “enquesta” per així dir-ho vaig saber quina

relació tenia amb la víctima.

L’estudiant que havia mort era el mateix noi que anava corrent al matí direcció als



clar que jo en aquell moment em vaig sentir molt ofès i em vaig jurar que resoldria



pistes: al costat del cos hi havia molta sang, per la part del cap, però la ferida la

tenia a l’estómac. Em vaig aproximar més per observar-ho, aparentment semblava


sang que hi havia a la zona de l’estómac tenien un color diferent, era una mica més

fosca, el que significava que hi era des de feia més temps.


s’hauria intentat defensar i l’atacant n'hauria sortit mal parat.

dels policies que hi havia al voltant es va adonar que em ficava on

no tocava i em va fer fora. En aquell moment vaig decidir anar-me’n a casa a

hi demà, però abans havia d’anar als serveis, tenia molts nervis.

dels serveis, i en tancar-la, vaig notar una substància



perquè em va entrar una por terrible.



i així vaig prosseguir. De cop i volta el rastre es va tallar i vaig començar a observar



carrer sense sortida, i no havia ningú.


abril de 2014


ho vaig saber quina

corrent al matí direcció als



m vaig jurar que resoldria



la part del cap, però la ferida la

ho, aparentment semblava


r diferent, era una mica més


dels policies que hi havia al voltant es va adonar que em ficava on

me’n a casa a

hi demà, però abans havia d’anar als serveis, tenia molts nervis.

la, vaig notar una substància





mençar a observar




Ja era massa tard així que vaig torn

aproximadament a la mateixa hora, per així intentar repetir la mateixa història del

dia anterior però amb més possibilitats d'atrapar aquella espècie d’ombra.

Al dia següent...

Quan ja hi era, vaig veure

pocs segons vaig aconseguir atrapar

Li vaig donar la volta i vaig poder observar qui era, era un home molt prim,

treballava a la universitat com a empleat de la neteja, de seguida vaig observar

estava sagnant.

Vaig trucar a la policia i a les ambulàncies. Com vaig jurar vaig resoldre aquest cas,

resulta que el treballador l’havia assassinat, però en Raúl en un últim intent per

aferrar-se a la vida va clavar

La qüestió ara era per què l’havia matat. Només haver entrat a l’hospital li van

prendre les dades, però hi havia una cosa que no quadrava, no havia ningú

enregistrat amb aquell nom que encara estigués viu, l’única persona que s’havia

anomenat així va ser un fam

que sols tenia un fill que va haver de ser ingressat en un manicomi perquè a causa de

la desgràcia del seu pare s’havia tornat boig. Ell es suposava que també havia mort,

però en fer una comparació

un acte per venjar al seu pare, ja que Raúl era el fill del suïcida, i ell no tenia la

culpa de res.


57

Ja era massa tard així que vaig tornar a casa, ja tornaria demà. Al dia següent i



Quan ja hi era, vaig veure tornar a passar l’ombra, aquesta vegada era més lenta, en

pocs segons vaig aconseguir atrapar-la.


treballava a la universitat com a empleat de la neteja, de seguida vaig observar



se a la vida va clavar-li un bolígraf a l’estómac.

stió ara era per què l’havia matat. Només haver entrat a l’hospital li van



anomenat així va ser un famós polític que va morir assassinat, per un home suïcida i



però en fer una comparació d’ADN es va verificar que era el fill que ho havia fet en



abril de 2014

ar a casa, ja tornaria demà. Al dia següent i



tornar a passar l’ombra, aquesta vegada era més lenta, en


treballava a la universitat com a empleat de la neteja, de seguida vaig observar que



stió ara era per què l’havia matat. Només haver entrat a l’hospital li van



ós polític que va morir assassinat, per un home suïcida i



d’ADN es va verificar que era el fill que ho havia fet en


quina novel·la més negra!

Education