què pensen els catalans - gencat.cat · com se sap, el principal objectiu d’aquesta enquesta ha...

Què pensen els catalanssobre el seu sistema polític

i la seva societat?L’Enquesta Social Europea a Catalunya

COL·LECCIÓ PARTICIPACIÓ CIUTADANA 9

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Torcal, Mariano

Què pensen els catalans sobre el seu sistema polític i la seva societat? : l’Enquesta Social Europea a Catalunya. – (Col·lecció participació ciutadana ; 9)ISBN 9788439384236I. Hierro, María José II. Rico, Guillem III. Catalunya. Direcció General de Participació Ciutadana IV. Títol V. Col·lecció: Col·lecció participació ciutadana ; 91. Catalans – Actituds – Enquestes 2. Catalunya – Política i govern – Opinió pública 3. Catalunya – Condicions socials – Opinió pública323(467.1)

Autors: Mariano Torcal (coordinador), María José Hierro, Guillem Rico Edita: © Generalitat de CatalunyaDepartament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióBarcelona, 2010Tiratge: 1.000 exemplarsImpressió i maquetació: El Tinter, sal (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)ISBN 978-84-393-8423-6Dipòsit legal: B-30.197-2010

Imprès en paper certificat FSC

Què pensen els catalanssobre el seu sistema polític

i la seva societat?L’Enquesta Social Europea a Catalunya

Mariano Torcal (coordinador)Universitat Pompeu Fabra

María José Hierro Universitat Pompeu Fabra

Guillem RicoResearch Fellow UC Santa Barbara

Aquesta publicació recull una recerca finançada per la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

Presentació

L’Enquesta Social Europea (ESE) és l’esforç principal que es realitza a escala continental per obtenir indicadors comparatius d’actituds i valors polítics i socials. Ho és per vàries raons. Pel seu nivell d’implantació: El 2002 va començar a 22 països europeus conjuntament i, en successives onades, se n’han anat incorporant més fins a arribar gairebé a la trentena d’estats participants. Per la seva regularitat: El propòsit és realitzar l’en-questa cada dos anys a tots aquests països, mantenint les parts centrals del qüestionari i canviant els mòduls de les parts específiques. Això per-met analitzar l’evolució de fenòmens polítics i socials al llarg del temps. Pels seus estàndards d’execució, que se situen al nivell demoscòpic més alt. Però, sobretot, el que fa única la ESE és el seu ampli qüestionari que entra en una gran diversitat de temes polítics i socials.

Entre aquesta multitud de qüestions voldríem destacar els indicadors re-lacionats amb els problemes de desafecció política. Certament aquests són comuns al nostre marc europeu de referència però, en moltes de les seves expressions, prenen una dimensió especial al nostre país. És un tema que, des de la Direcció General de Participació Ciutadana, hem tre-ballat àmpliament, però del qual ens mancava una descripció quantitati-va de les seves múltiples vessants.

Entenem que l’ESE omple de manera força satisfactòria aquesta man-cança, raó per la qual el Govern de la Generalitat (mitjançant la Direcció General de Participació Ciutadana i el CEO) ha finançat una ampliació de la mostra per fer-la representativa per a Catalunya en aquesta quarta onada. Per aquest motiu creiem que és una eina especialment útil per a la comunitat universitària, la recerca i la investigació. L’informe que aquí us presentem ha estat elaborat a partir d’aquestes dades per l’equip de l’ESE, dirigit per Mariano Torcal, politòleg de la UPF.

Marc Rius i Piniés

Director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

Què PEnSEn ELS CaTaLanS SobRE EL SEu SiSTEMa PoLíTiC i La SEva SoCiETaT? ... 9

índex

PRESENTACIÓ 7

INTRODUCCIÓ 11

PRIMERA PART: QüESTIONS RELACIONADES AMB LA POLíTICA 172. Actituds cap a la política 173. Mitjans de comunicació: exposició i consum de notícies polítiques 24

3.1. Exposició general als mitjans 243.2. Consum d’informació política 27

4. Participació política 304.1. Formes de participació política 304.2. Participació política convencional i no convencional:

comparació entre països 315. Conseqüències de la desafecció sobre la participació política 376. Issues i vot 40

SEGONA PART: QüESTIONS RELACIONADES AMB LA IMMIGRACIÓ 437. Actituds cap a la immigració� 438. Una nota sobre les formes de discriminació a Europa 51

TERCERA PART: QüESTIONS RELACIONADES AMB L’ESTAT DEL BENESTAR 559. Percepcions sobre l’estat del benestar 55

Satisfacció amb l’estat de l’educació i el sistema sanitari 55Nivell de vida de jubilats i desocupats i oportunitats laborals dels joves 59Suport a la família: la provisió de serveis de guarderia 61Sostenibilitat de l’estat del benestar a llarg termini 63L’intercanvi (trade-off) entre serveis i impostos i l’eficiència del sistema 65

10. CONCLUSIONS 69


introducció

En aquest document presentem els resultats de la quarta edició de l’En-questa Social Europea (ESE), que es va dur a terme entre setembre de 2008 i gener de 2009 a Espanya i a 30 països europeus.

Com se sap, el principal objectiu d’aquesta enquesta ha estat, des del començament, generar indicadors que permetin comparar les actituds i els valors dels europeus i estudiar-ne l’evolució al llarg del temps. Ara per ara, l’ESE continua sent el referent principal per a la medició comparada de valors i actituds a Europa, i no ho és per la qualitat dels qüestionaris utilitzats, que inclouen indicadors vàlids i fiables, sinó perquè en l’exe-cució s’han seguit els estàndards demoscòpics més alts (equivalència funcional dels qüestionaris traduïts, mostreig aleatori, dimensió efectiva de mostra, no reemplaçament). La millora permanent del qüestionari principal, l’estricta supervisió de l’elaboració dels qüestionaris rotatoris, de l’execució de l’enquesta i la coordinació rigorosa dels equips nacio-nals, garanteixen que aquests requisits es respectin en tot moment. Fi-nalment, un dels avantatges notables de l’ESE davant d’altres estudis comparats és que l’accés lliure a les dades posa en mans de la comunitat científica, d’analistes polítics i socials i, en general, de tota la ciutadania, una informació rigorosa d’un gran valor social.

En la quarta edició de l’ESE, hi van participar 30 països europeus: Ale-manya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Dinamarca, Eslovà-quia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, els Països Baixos, Hongria, Irlanda, Israel, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Rússia, Suècia, Suïssa, Turquia i Ucraïna. No obstant això, en aquest informe solament es presenten les dades per als 21 països per als quals les dades estan disponibles actualment.1

A Espanya, l’ESE ha estat finançada, des de la primera ronda, pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i ha comptat també amb el suport econòmic i insti-tucional de la Universitat Pompeu Fabra. A més, la Direcció General de

1. Les dades dels 14 països restants encara no estan disponibles.

12 Què PEnSEn ELS CaTaLanS SobRE EL SEu SiSTEMa PoLíTiC i La SEva SoCiETaT? ...

Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Es tudis d’Opinió, d’una banda, i de l’Escola Gallega d’Administració Pú bli ca, de l’altra, han promogut i finançat l’elaboració de la quarta edició de l’ESE (2008-2009) a Catalunya i Galícia, respectivament. Aquest finan çament ha permès la realització de dues mostres representatives d’una dimensió de 905 i 802 casos, fet que representa una dimensió efectiva de 500 casos en cadascun d’aquests dos territoris, respectivament. Gràcies a aquestes aju-des ha estat possible, per primera vegada, obtenir indicadors socials segons els estàndards europeus més alts d’aquestes dues comunitats autònomes, fet que permetrà, a més, fer una comparació d’aquests dos territoris de l’Estat pel que fa a altres països europeus i al conjunt de l’Estat espanyol.

L’ESE es compon de dos mòduls. Un mòdul principal, que es repeteix bi-anualment, i dos mòduls temàtics, que són específics de cada edició. El mòdul principal de l’ESE inclou preguntes sobre orientacions dels indivi-dus cap a la democràcia, exposició als mitjans de comunicació, implica-ció política, orientacions polítiques i socials, identificació partidista, estils de vida i participació política. Al mateix temps, el mòdul inclou tota una bateria de preguntes sobre les característiques sociodemogràfiques dels individus i del nucli familiar, com, per exemple: nacionalitat, classe so-cial, educació de la persona entrevistada i dels seus pares, situació labo-ral i ocupació, religió, renda personal i familiar, i nombre de persones de la unitat familiar.

A més d’aquest mòdul principal, l’ESE inclou en cada edició dos mòduls temàtics que permeten cobrir nous àmbits d’estudi i que són dirigits per equips d’experts multinacionals. En la quarta edició de l’ESE es va in-clou re un mòdul sobre “Actituds cap al benestar en una Europa en canvi”, en el qual se sondegen les preocupacions diàries dels ciutadans, les opi-nions sobre l’eficiència i l’equitat de l’Estat en la provisió de serveis i les opinions respecte a models alternatius de benestar, i un altre en el qual es preguntava sobre les “Experiències i expressions relacionades amb l’edat”. En aquest mòdul les preguntes anaven dirigides a entendre els estereotips associats a l’edat, el contacte intergeneracional, les actituds cap a l’envelliment o cap a la joventut, etc. L’elaboració d’aquests dos qües tionaris va ser dirigida per Stefan Svallfors (Umeå University, de Suècia) i per Dominic Abrams (Universitat de Kent, del Regne Unit), res-


pectivament, sota la supervisió del Central Coordinating Team, l’equip que coordina l’execució de l’ESE.

L’ESE permet també la inclusió d’una sèrie de preguntes específiques per a cada país, que s’han de fer al final del qüestionari comú per a tots els països. En aquesta edició, el qüestionari espanyol va incorporar 12 pre-guntes, entre les quals podem destacar les preguntes sobre les valora-cions de la situació econòmica, de l’estat de l’educació i del sistema sa-nitari a escala regional i sobre el nivell de govern en el qual recau la responsabilitat d’aquesta situació.

Com en ocasions anteriors, es va fer un seguiment dels esdeveniments més importants que van ocórrer durant la fase de treball de camp. A par-tir de la informació recopilada es va elaborar una base de dades d’esde-veniments. La finalitat d’aquesta base de dades és proporcionar als in-vestigadors informació sobre fets que poden afectar les respostes dels entrevistats i la comparació entre països.

Seguint els requisits de l’ESE, les mostres per a cada país són represen-tatives de la població de 15 anys o més (sense límit superior d’edat), in-dependentment de la nacionalitat, la ciutadania, l’idioma o l’estatus le-gal de residència. La mostra de l’ESE a Espanya és probabilística i s’obté a partir de l’aplicació d’un disseny mostral estratificat polietàpic. En la primera etapa s’escull una mostra de seccions en cada estrat, proporcio-nal a la seva dimensió. En la segona etapa s’extreu una mostra d’individus dintre de cada secció. No és permès, en cap cas, ni l’aplicació de quotes, ni la substitució dels individus.

La dimensió definitiva de la mostra de la quarta edició a Espanya va ser de 3.962 casos per al conjunt d’Espanya, que inclouen els ja esmentats 905 casos per a Catalunya i 802 casos per a Galícia. La realització de l’enquesta a Catalunya i Galícia va requerir la traducció dels qüestiona-ris, no només al català, com es fa sempre seguint les exigències de l’ESE, sinó també al gallec.2

2. Per exigències de l’ESE, el qüestionari ha de ser traduït a totes les llengües que són parlades per més d’un 5% de la població de cada país.


Igual que en la ronda anterior, en la quarta edició el treball de camp el va dur a terme l’empresa METROSCOPIA SA. L’experiència de treball con-junt entre l’equip espanyol i l’empresa va permetre optimitzar el treball en aquesta edició, fer-lo més eficient i incorporar nous criteris de millora metodològica. El treball de camp va començar el 5 de setembre de 2008 i es va tancar definitivament el 31 de gener de 2009. A Galícia es va pro-longar fins al febrer de 2009 per completar el nombre efectiu d’entrevis-tes. Al llarg d’aquest procés es van portar a terme 2.576 entrevistes vàlides, 527 de les quals van correspondre a Catalunya i 500, a Galícia. Descomptant els inelegibles, la taxa de resposta va ser del 66,8 % per al conjunt de la mostra (la més alta aconseguida fins a ara a Espanya), del 59,7 % a Catalunya i del 63,53 % a Galícia.

Taula 1.1. Taxa de resposta. Diferències regionals

Mostra elegible Entrevistes realitzades Taxa de resposta

Catalunya 883 527 59,68 %

Galícia 787 500 63,53 %

Resta d'Espanya 2.187 1.549 70,83 %

Total 3.857 2.576 66,78 %

En els apartats que es presenten a continuació, s’ofereix una primera ex-ploració dels resultats de la quarta edició de l’ESE. En aquesta exploració descriptiva s’analitzen una selecció de preguntes del mòdul principal i del mòdul “Actituds cap al benestar en una Europa en canvi”. L’informe examina amb detall els resultats per a Catalunya i Espanya i els compara amb els del conjunt d’Europa.

L’informe es divideix en tres parts. La primera part, la més extensa, ana-litza qüestions relacionades amb la política. En aquesta primera part s’examinen les actituds dels europeus cap a la política, els nivells d’expo-sició als mitjans de comunicació i els nivells de consum d’informació po-lítica, la participació política, la relació entre les actituds cap a la política i la participació política i no política i, finalment, s’analitza la relació en-


tre issues i vot. La segona part presenta les actituds dels europeus cap a la immigració i examina la incidència que la discriminació té en aquesta part de la població. L’última part es dedica a examinar, a partir d’algunes de les preguntes del mòdul de “Actituds cap al benestar…”, quines són les percepcions dels europeus cap a l’estat de benestar. Utilitzant les preguntes específiques del qüestionari per a Espanya, al llarg dels dife-rents apartats intercalarem també algunes de les preguntes que es refe-reixen, específicament, a l’àmbit autonòmic.


Primera part: Qüestions relacionades amb la política

2. actituds cap a la política

En aquesta primera part del treball parem esment a diferents aspectes relacionats amb la cultura política dels europeus. En particular, analit-zem l’interès dels europeus per la política, l’eficàcia política interna i la confiança en les institucions. Examinem també la situació dels europeus en l’escala ideològica i comprovem el pes que té la població que no sap situar-se en aquesta escala amb relació a la que sí que ho fa.

Comencem, per tant, amb la qüestió relativa a l’interès per la política que representem en la figura 2.1. Com s’hi aprecia, l’interès per la política a Espanya és el més baix de tot Europa (26 %), i a Galícia aquest percentat-ge és encara més baix, el 20 %. Encara que, dintre del conjunt d’Espanya, el percentatge de catalans que s’interessen per la política és lleugerament superior (29 %), Catalunya continua a la cua dels països europeus en aquest aspecte. Aquests baixos nivells d’interès per la política són com-partits amb Portugal i xoquen amb els nivells de la resta d’Europa on, com a mínim, un terç de la població diu sentir-se molt o bastant interessada en els afers polítics. Així, per exemple, crida l’atenció que, a Dinamarca, els qui s’interessen “molt” o “bastant” per la política (72 %) són pràcticament tants com els qui, a Espanya, s’interessen “poc” o “gens” (74 %).

Aquesta falta d’interès és coherent amb la percepció individual de la complexitat de la política. Com s’aprecia en la figura 2.2, als catalans i als espanyols, en general, la política els resulta complexa en una propor-ció molt més alta que als ciutadans de la resta d’Europa. Els danesos, els alemanys, els francesos, els suïssos i els noruecs són els que, en menor proporció, manifesten que la política els resulta sovint complicada (7-9%). En l’altre extrem encara que en una proporció inferior a la d’Es pa-nya, a Finlàndia, Polònia i Portugal el percentatge de persones que consi-dera que la política és massa complicada d’entendre s’acosta al 18 %.


Aquests resultats de la quarta edició de l’ESE confirmen una pauta que s’observa des del 2002, com es pot apreciar en la taula 2.1: els espa-nyols no ens interessem gaire per les qüestions polítiques i, al mateix temps, mostrem una percepció baixa de nosaltres mateixos com a sub-jectes políticament sofisticats.

Taula 2.1. Evolució de l’interès i l’eficàcia política a Espanya (en percentatge*)

2002-2003

2004-2005

2006-2007

2008-2009

Cap interès per la política 36,6 28,1 35,7 34,1

Difícil o molt difícil formar-se una opinió 39,6 42,2 49,1 44,3

Font: ESE 2002-2003, 2004-005, 2006-2007, 2008-2009.*Percentatge respecte al total de persones que responen a la pregunta

Figura 2.1. interès per la política*

20,9826,16

28,9828,99

37,3541,5341,7242,49

45,0745,90

47,1348,0648,1648,3848,4149,02

51,3656,48

57,9258,67

61,6666,83

71,80

GalíciaEspanya

CatalunyaPortugalHongriaPolònia

EslovàquiaXipre

EstòniaBulgàriaNoruegaRomania

IsraelFinlàndia

BèlgicaEslovènia

FrançaRegne Unit

SuïssaSuècia

AlemanyaPaïsos Baixos

Dinamarca0 10 20 30 40 50 60 70 80

Percentatge de persones a qui els interessa la política molt o bastant.

* En les figures i taules que es presenten en aquest informe, les dades per a Espanya inclouen també Catalu-nya i Galícia.


El desinterès, la baixa eficàcia política interna i la falta d’atenció als afers públics es combinen, a Espanya, amb uns nivells baixos de confiança po-lítica o institucional en els nostres representants polítics i en els partits polítics.

La taula 2.2 recull els nivells mitjans de confiança per al conjunt d’Euro-pa i per als països que, dintre d’Europa, destaquen perquè presenten uns nivells de confiança política més o menys elevats. En aquesta mateixa taula es mostren també els intervals de confiança per a Espanya i Euro-pa. La inclusió d’aquests marges de confiança ens permet comprovar si els nivells de confiança a Catalunya, al conjunt d’Espanya i a Europa són significativament diferents.

Els països amb més nivells de confiança política o institucional són Dina-marca, Finlàndia, Noruega i Suècia. En aquests països, per exemple, la confiança en els polítics i en els partits polítics està per sobre de la mitja-na europea i, a Dinamarca, la confiança dels ciutadans en els seus repre-

Figura 2.2. Complexitat de la política

DinamarcaAlemanya

FrançaSuïssa

NoruegaEstònia

Països BaixosEslovènia

IsraelSuècia

XipreBulgàriaRomaniaHongria

EslovàquiaRegne Unit

BèlgicaFinlàndiaPortugalPolònia

EspanyaCatalunya

Galícia

6,957,427,617,85

8,799,6510,00

10,5511,1211,41

12,5613,5913,72

14,4514,64

15,6816,28

17,9218,1418,36

21,5825,12

025,61

5 10 15 20 25 30

Percentatge de persones a qui sovint la política els sembla massa complicada.

Figura 2.1. interès per la política*

Percentatge de persones a qui els interessa la política molt o bastant.


sentants polítics i en els seus partits se situa per sobre del 5. En l’altre extrem, els països que presenten uns nivells més baixos de confiança política o institucional són alguns dels antics països comunistes: Bul-gària, Hongria, Polònia i Romania.

Tant al conjunt d’Espanya com a Catalunya, la confiança en el sistema judicial, la confiança en els polítics i la confiança en els partits polítics està per sota de la mitjana europea. Aquestes diferències són, a més, estadísticament significatives. La policia és la institució més ben valo-

Taula 2.2. Confiança en les institucions polítiques*

El parla-ment

El sistema judicial

La policia

Els polítics

Els partits polítics

Parla-ment

Europeu

Les nacions unides

Bulgària 1,87 2,29 3,29 1,60 1,71 4,63 4,77

Dinamarca 6,50 7,28 7,58 5,60 5,66 5,05 6,51

Espanya** 5,02[4,93 5,11]

4,30[4,21 4,39]

6,09[6,00 6,18]

3,26[3,17 3,35]

3,21[3,12 3,30]

4,95[4,86 5,04]

5,03[4,93 5,13]

Catalunya** 4,41[4,16 4,65]

3,77[3,53 4,01]

5,61[5,39 5,84]

3,15[2,91 3,39]

3,55[2,78 3,26]

4,57[4,31 4,83]

4,44[4,15 4,73]

Galícia** 5,13[4,78 5,49]

4,66[4,28 5,04]

6,18[5,85 6,51]

3,55[3,19 3,90]

3,55[3,19 3,90]

5,08[4,72 5,48]

5,13[4,79 5,48]

Finlàndia 5,99 7,09 7,99 4,87 4,97 5,15 6,66

Hongria 2,59 3,74 4,30 1,92 2,01 4,04 4,54

Noruega 5,77 6,76 7,04 4,63 4,76 4,97 6,78

Polònia 2,97 3,87 5,12 2,26 2,30 4,52 5,12

Romania 3,90 4,06 3,70 3,27 3,20 4,04 4,11

Suïssa 5,83 6,35 6,85 4,93 4,68 4,83 5,57

Mitjana** 4,29[4,27 4,32]

4,80[4,78 4,82]

5,44[5,41 5,46]

3,41[3,39 3,43]

4,38[3,36 3,40]

4,36[4,34 4,39]

4,94[4,92 4,97]

* 0: no hi confia en absolut; 10: hi confia plenament** Intervals de confiança entre claudàtors


rada a Espanya, on la confiança mitjana cap a aquesta institució està per sobre de la mitjana europea. A Catalunya, la confiança dels ciutadans en la policia és més gran, també, que en la resta d’institucions, encara que no és significativament diferent a la mitjana europea. Finalment, al con-junt d’Espanya, la valoració del Parlament Europeu i de les Nacions Uni-des també està per sobre de la mitjana europea, i s’aproxima al 5.

Si comparem Catalunya amb el conjunt d’Espanya, podem veure que, a Catalunya, la confiança en el Parlament i en el sistema judicial és signifi-cativament més baixa. No sembla que sigui degut al fet que aquestes institucions siguin gestionades des de l’Estat, ja que la confiança que els catalans mostren cap al Parlament Europeu i cap a les Nacions Unides és també, significativament, més baixa que al conjunt d’Espanya. A més, aquesta mateixa diferència es dóna en la confiança que els catalans di-positen en la policia, una competència descentralitzada (encara que l’en-q uesta no pregunta directament per la confiança en els Mossos d’Es qua-dra). Aquests resultats i els que es mostren en la taula 2.3, on s’apre cia que el nivell de confiança en el Parlament és significativament menor que el nivell de confiança que existeix en la resta de l’Estat cap als parlaments autonòmics, ens fan pensar que a Catalunya hi ha un alt nivell de des-afecció institucional que contamina totes les institucions tant autonòmi-ques i estatals com supranacionals.

Taula 2.3. Confiança en els parlaments autonòmics

Parlament autonòmic

Catalunya 4,63[4,40 4,86]

Galícia 5,34[5,03 5,62]

Conjunt d'Espanya 5,22[5,14 5,31]

* 0: no hi confia en absolut; 10: hi confia plenament** Intervals de confiança entre claudàtors

Abans de concloure aquest apartat, ens agradaria examinar quin és la situació de Catalunya i Espanya en l’eix d’esquerra i dreta i comparar-la


amb la resta de països europeus (vegeu la figura 2.3). Encara que cal tenir en comp te que el significat i la imatge que els ciutadans tenen de l’esquerra i la dreta pot variar entre els diferents països, quan es col·loca els europeus en aquest eix veiem que, els catalans i, en general, el con-junt de ciutadans de l’Estat, són els quals se situen més a l’esquerra. A Europa, Israel és el país que marca una diferència cap a la dreta (6,25). En posicions properes al 6 es troben també països com Hongria (5,57), Finlàndia (5,72) i Polònia (5,75).

Figura 2.3. Situació mitjana esquerra-dreta

CatalunyaEspanya

EslovèniaAlemanya

FrançaPortugalGalícia

EslovàquiaBèlgicaSuïssa

BulgàriaRegne Unit

XipreSuècia

Països BaixosEstònia

DinamarcaNoruegaRomaniaHongria

FinlàndiaPolònia

Israel

4,274,554,634,684,774,794,824,864,934,944,984,995,035,125,155,195,315,335,39

5,575,725,75

6,25

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Autosituació mitjana en l’escala esquerra (0) - dreta (10).

No obstant això, a Europa hi ha un percentatge important de persones que no sap on situar-se en aquesta escala. Cal tenir en compte que la iden tificació ideològica (i/o partidista) funciona com una drecera que transmet informació política, i ens ajuda a prendre decisions relaciona-des amb la política, com, per exemple, a quin partit votar o quina opinió adoptar respecte a determinats problemes o posicions de conflicte (is-sues). Per tot això, el fet que una part, relativament important, de l’elec-torat a Europa no sàpiga situar-se pot tenir conseqüències polítiques im-


portants en els mecanismes que regulen la relació entre els ciutadans i el poder polític, com, per exemple, el vot.

Com es pot veure en la figura 2.4, tant a Espanya com a Catalunya el percentatge de persones que no se saben situar en l’escala es troba al voltant del 10 %. Els antics països comunistes són els que, en major proporció, no saben on situar-se en aquesta escala. Així, per exemple, un 36 % dels romanesos, un 28 % dels búlgars, un 22 % dels estonians i un 20 % dels eslovens no es col·loquen en aquesta escala. La presència del comunisme durant molts anys en aquests països podria explicar, en part, la dificultat més gran que troben els seus ciutadans per situar-s’hi. No obstant això, cal assenyalar que a Portugal el percentatge dels no si-tuats és també relativament alt (22 %).

Figura 2.4. no situats

1,682,46

3,463,733,833,864,14

5,206,927,46

8,419,539,539,89

11,4013,83

16,8417,10

20,4521,6721,98

27,9135,69

NoruegaSuècia

Països BaixosDinamarca

FinlàndiaBèlgicaFrança

AlemanyaIsrael

SuïssaGalícia

Regne UnitCatalunya

EspanyaHongria

EslovàquiaXipre

PolòniaEslovènia

EstòniaPortugalBulgàriaRomania

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Percentatge de persones que manifesten “no saber” on situar-se en l’escala esquerra-dreta.


3. Mitjans de comunicació: exposició i consum de notícies polítiques

L’ESE inclou una sèrie de preguntes que ens permeten conèixer no no-més quant temps dediquen els europeus a veure la televisió, escoltar la ràdio o llegir diaris, sinó que, a més, permeten comprovar quant d’aquest temps el dediquen a consumir notícies polítiques.

3.1. Exposició general als mitjans

A Espanya, l’exposició general als mitjans està per sota de la mitjana europea. Com es pot veure en la taula 3.1.1, aquests nivells més baixos d’exposició es donen també a Catalunya i a Galícia. En concret, els ciuta-dans espanyols i catalans passen menys temps davant del televisor que el conjunt dels europeus. Malgrat això, prefereixen la televisió a la ràdio i a la premsa, on les diferències amb el conjunt d’Europa són notables i estadísticament significatives.

Taula 3.1.1 Exposició als mitjans: televisió, ràdio i premsa*

Mitjana europea Catalunya Galícia Espanya

Televisió** 4,70[4,65 4,75]

4,04[3,67 4,41]

4,09[3,79 4,40]

4,13[4,00 4,27]

Ràdio** 3,12[3,05 3,19]

2,27[2,01 2,53]

2,00[1,62 2, 37]

2,32[2,19 2,45]

Diaris** 1,63[1,58 1,69]

1,06[0,66 1,46]

0,85[0,70 1,00]

0,86[0,76 0,95]

* Temps mitjà diari: 0: gens de temps; 7: més de tres hores** Intervals de confiança entre claudàtors.

La taula 3.1.2 ens permet comprovar com n’és d’important el percentat-ge de persones que no veu la televisió o no escolta la ràdio. Les diferèn-cies entre els dos mitjans són notables. Mentre que la majoria de les persones veuen la televisió diàriament, no ocorre igual amb la ràdio. Així, pràcticament un terç dels ciutadans europeus no escolta mai la ràdio.


Aquest percentatge és sis punts més alt a Catalunya i Espanya (37-38%).

Taula 3.1.2. Persones que no veuen la televisió o no escolten la ràdio

Mitjana europea

(%) Catalunya

(%)Galícia

(%)Espanya

(%)

No veu la televisió 3,50 2,07 1,96 2,36

No escolta la ràdio 31,30 37,55 41,79 37,92

Percentatge respecte al total de persones que responen a aquesta pregunta

Les dades que ofereix l’ESE sobre consum de premsa no ens deixen en gaire bona posició pel que fa al conjunt d’Europa. Com es pot apreciar en la figura 3.1.1, a Espanya la lectura de diaris és una de les més baixes d’Europa: la meitat dels espanyols no dediquen gens de temps a llegir el diari en un dia laborable. A Catalunya i a Galícia, aquest percentatge és

Figura 3.1.1. Persones que no llegeixen el diari

NoruegaFinlàndia

SuèciaSuïssa

EslovèniaAlemanya

EstòniaPaïsos Baixos

DinamarcaHongria

EslovàquiaPolònia

IsraelFrança

Regne UnitRomania

BèlgicaBulgària

GalíciaCatalunya

PortugalEspanya

Xipre

4,917,79

8,9711,40

19,0019,5819,7620,01

22,6127,14

28,7733,68

36,8039,5839,9639,96

42,4544,2844,7044,85

48,6950,28

59,65

0 10 20 30 40 50 60 70

Percentatge de persones que no llegeixen mai el diari.


cinc punts percentuals més baix, però encara és comparativament més alt que al conjunt d’Europa. Per sota d’Espanya, només es troba Xipre i, en l’altre extrem, tres països nòrdics (Noruega, Finlàndia i Suècia) són els que tenen amb un percentatge menor de ciutadans que no llegeixen mai la premsa.

Per completar aquesta secció sobre l’exposició general als mitjans, pot resultar interessant comprovar, també, si hi ha una bretxa en l’ús d’Inter net que es fa en altres països europeus i l’ús que es fa a Catalun-ya i al conjunt de l’Estat espanyol. La figura 3.1.2 mostra que a Cata-lunya el percentatge de persones que usen Internet diàriament està quatre punts per sobre que el mateix percentatge per al conjunt d’Es-panya. Tot i això, les diferències amb la major part de països Europeus, on, almenys, un terç de la població usa Internet diàriament, són impor-tants. Lluny de la mitjana espanyola, a Noruega, a Dinamarca, als Paï-sos Baixos i a Suècia, més de la meitat dels ciutadans usen Internet diàriament.

Figura 3.1.2. Ús diari d’internet

58,4558,20

61,78

RomaniaGalícia

BulgàriaPortugal

XipreEspanyaHongria

CatalunyaPolònia

EslovàquiaEslovèniaAlemanya

BèlgicaRegne Unit

EstòniaSuïssaFrança

FinlàndiaIsrael

SuèciaPaïsos Baixos

DinamarcaNoruega

12,7115,16

20,4722,5722,60

24,6827,6228,23

32,3934,40

37,4738,30

41,6543,25

44,6645,3945,7046,29

47,7755,68

0 10 20 30 40 50 60 70

Percentatge de persones que usen Internet tots els dies.


3.2. Consum d’informació política

Un cop examinat l’exposició general als mitjans, mostrem quant temps dediquen els ciutadans europeus a informar-se o, més concretament, a consumir notícies polítiques.3

Amb relació a la resta d’Europa, Espanya es troba entre els països en els quals el consum d’informació política per televisió és més baix. Solament un 16 % de les persones que veuen la televisió a Catalunya (un 18 % al conjunt de l’Estat) dediquen més de mitja hora al dia a veure informatius. A l’altra banda, els danesos i els israelians són els europeus que més temps passen veient notícies polítiques. En aquests països, més d’un 40% dels seus ciutadans passen més d’una hora al dia veient informatius.

Figura 3.2.1. Seguiment de la informació política per televisió

6,4812,61

14,3815,5715,98

17,0817,2617,76

18,4619,22

20,4521,30

22,7623,69

24,6524,70

26,7527,1427,7627,90

30,2037,2937,53

SuïssaGalícia

XipreCatalunya

HongriaAlemanyaEslovèniaEspanyaRomania

BèlgicaSuèciaPolònia

EslovàquiaFinlàndia

Regne UnitFrança

BulgàriaPortugal


NoruegaDinamarca

Israel0 5 10 15 20 25 30 35 40

Percentatge de persones que segueixen la informació política per televisió més d’una hora al dia res-pecte al total de persones que veuen la televisió.

3. Els percentatges en les figures que es presenten a continuació han estat calculats excloent-ne les persones que van respondre que no veien la televisió, no escoltaven la ràdio o no llegien el diari.


Com s’aprecia en la figura 3.2.2, entre els qui escolten la ràdio, un 40 % dels entrevistats a Catalunya i un 38 % al conjunt d’Espanya pas-sen més de mitja hora al dia escoltant informació política. En general, sembla que les persones que escolten la ràdio hi busquen, en una pro-porció més elevada, informació política. En termes comparats, Espa-nya i, especialment, Catalunya es troben per sobre de la mitjana euro-pea. En aquest sentit, sembla que els espanyols són més proclius a escoltar les notícies polítiques de la ràdio que la majoria dels euro-peus.

Figura 3.2.2. Seguiment de la informació política per ràdio

RomaniaXipre

PortugalGalíciaSuïssa

AlemanyaHongria

Països BaixosSuècia

EslovèniaRegne Unit

FrançaEspanyaPolòniaBèlgica

FinlàndiaBulgària

CatalunyaEslovàquiaDinamarca

NoruegaEstònia

Israel

28,0328,88

32,3732,7933,4433,7734,4435,03

36,9337,6237,7337,9338,4839,1939,4039,9239,9840,1040,35

45,3745,69

51,1153,40

0 10 20 30 40 50 60

Percentatge de persones que escolta informació política almenys mitja hora al dia respecte al total de persones que veuen la televisió.

Ara bé, quant temps dediquen qui llegeixen el diari a fer el mateix amb la informació sobre política? Com es veu en la figura 3.2.3, les diferèn-cies a Europa són substancials. Israel, Dinamarca i Noruega són els tres països en els quals el percentatge de persones que segueixen la infor-mació política a la premsa durant més de mitja hora al dia és més alt (34-37 %). A Espanya, només un 22 % dels lectors de premsa passen


més de mitja hora diàriament llegint les notícies polítiques al diari. A Ca-ta lunya, aquest percentatge és lleugerament més alt i arriba al 26 %.

Figura 3.2.3. Seguiment de la informació política a la premsa

11,9315,2915,4416,07

18,3218,53

20,1322,39

23,9023,92

25,1425,5825,7225,9826,29

27,4728,84

30,6030,74

32,8133,83

35,5037,37

HongriaPolònia

EslovèniaGalíciaSuïssa

RomaniaEslovàquia

EspanyaAlemanya

FrançaRegne Unit

BèlgicaCatalunya

BulgàriaSuècia

PortugalPaïsos Baixos

EstòniaFinlàndia

XipreNoruega

DinamarcaIsrael

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Percentatge de persones que llegeixen informació política almenys mitja hora al dia respecte al total de persones que llegeixen el diari.

Les dades presentades en aquest apartat ens han permès comprovar que, tant a Espanya com a Catalunya, el mitjà de comunicació més utilit-zat segueix sent la televisió, per sobre de la ràdio, la premsa i, per des-comptat, Internet. La televisió és també el mitjà que espanyols i catalans prefereixen per informar-se, encara que el percentatge de persones que segueix els informatius més d’una hora al dia és relativament baix, en comparació de la resta de països europeus. No ocorre igual amb la ràdio, i sembla que, en comparació de la majoria de països europeus, hi ha un percentatge més gran d’espanyols i catalans que hi escolten informació política almenys mitja hora al dia. Finalment, la premsa escrita és poc seguida pels catalans i, encara menys, pel conjunt dels ciutadans de l’Estat. D’una banda, la proporció d’espanyols i catalans que no llegeixen mai el diari és una de les més altes d’Europa. De l’altra, entre els qui


diàriament llegeixen el diari, el percentatge que passa més de mitja hora al dia llegint-lo està al voltant d’un 22 % a Espanya i d’un 25 % a Cata-lunya.

4. Participació política

L’ESE també inclou preguntes sobre el grau d’implicació política dels europeus. En aquest apartat analitzem les diferències en els nivells de participació política a Catalunya i al conjunt d’Espanya, i els comparem amb el conjunt d’Europa. A continuació, farem una comparació entre països pel que fa a quatre formes concretes de participació política: l’assistència a manifestacions i el boicot a productes per raons políti-ques, d’una banda, i la col·laboració amb partits polítics i la participació electoral, de l’altra.

4.1. Formes de participació política

La taula 4.1.1 mostra que, en conjunt, els ciutadans espanyols i cata-lans participen en la majoria de les activitats en una proporció inferior a la mitjana europea. Només en dues formes de participació política, l’electoral i la manifestació, el percentatge de participants és més gran que a Europa.4 També, d’acord amb les dades de l’ESE, el percentatge de persones que havien col·laborat amb una organització o associació l’últim any és similar a Catalunya i al conjunt d’Europa.

En comparació del conjunt d’espanyols, els entrevistats catalans mani-festen, en una proporció més elevada, haver contactat amb un polític, autoritat o funcionari i haver col·laborat amb una organització o associa-ció. Al marge del vot, les formes de participació política preferides pels espanyols són la signatura de peticions en campanyes de recollida de signatures i la participació en manifestacions.

4. Sovint hi ha diferències entre la participació real i la declarada a les enquestes. Més endavant ens detenim a comprovar la importància d’aquest desajustament a Espanya i a Catalunya en el context europeu.


Figura 4.1.1. Formes de participació política

Catalunya(%)

Galícia(%)

Espanya(%)

Europa(%)

Va votar a les últimes eleccions generals

80,15 78,94 81,85 77,46

Va contactar amb un polític, funcionari o autoritat

12,00 7,25 9,85 11,70

Ha col·laborat amb un partit o plataforma

2,50 2,41 3,02 3,30

Ha col·laborat amb una associació

11,90 8,55 9,16 11,90

Ha dut alguna insígnia o adhesiu

4,31 3,89 4,81 5,60

Ha signat alguna petició 16,54 18,58 16,96 21,00

Ha participat en alguna manifestació

15,71 12,97 16,20 7,40

Ha participat en algun boicot de productes

7,26 7,57 8,02 15,40

Percentatge que declara haver participat els últims 12 mesos sobre el total de persones que responen la pregunta.

4.2. Participació política convencional i no convencional: comparació entre països

Hem volgut aprofundir en la qüestió de la participació política fixant-nos en les diferències que hi ha entre països en les formes de participació política convencional i no convencional. La distinció entre formes de par-ticipació convencionals i no convencionals es basa en la idea que mentre que la participació convencional es porta a terme pels canals habituals de representació política (relacionada directament o indirectament amb els processos electorals i els mecanismes de representació política), la no convencional no sembla estar relacionada amb aquests canals.

Formes no convencionals de participació: la participació en manifesta-cions i el boicot de productes per raons polítiques


Entre les formes de participació no convencional n’hem escollides dues: la participació en manifestacions i el boicot de productes per raons po-lítiques. Aquestes dues formes de participació política són, abans de res, dues formes de participació expressives, ja que permeten que els ciutadans expressin, en veu alta, les seves opinions o el seu rebuig a un producte determinat, sense que estigui clarament establert de qui-na manera aquestes opinions i comportaments tindran una resposta política.

Com s’observa en la figura 4.2.1, el percentatge d’espanyols que van declarar haver participat en alguna manifestació els últims 12 mesos està al voltant del 16 %, i aquest percentatge és el més alt d’Europa, on la mitjana està en un 7 %. Espanyols i francesos comparteixen el gust per aquesta forma de participació. En canvi, en la majoria dels antics països comunistes els percentatges de persones que han participat en una manifestació l’últim any no arriben al 3 %.

Figura 4.2.1. Participació en manifestacions autoritzades

EslovèniaPolònia

EslovàquiaHongriaEstònia

XipreFinlàndia

Països BaixosPortugal

Regne UnitBulgàriaRomania

SuèciaIsrael

NoruegaBèlgicaSuïssa

AlemanyaDinamarca

GalíciaFrança

CatalunyaEspanya

1,561,571,651,802,052,272,46

3,323,673,804,06

5,986,45

6,947,177,39

7,748,13

9,3212,97

15,2915,7115,95

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

Percentatge que diu haver participat en una manifestació els últims 12 mesos.


Espanyols i catalans, com es veu en la figura 4.2.2, són menys propen-sos a boicotejar productes per raons polítiques, una forma de participa-ció que és bastant popular entre els francesos, els finesos, els alemanys i els suecs. En aquests països, al voltant d’un terç de la població manifes-ta haver deixat de comprar o boicotejat algun producte els últims 12 mesos amb algun propòsit polític.

Figura 4.2.2. boicot a productes

PortugalBulgàriaRomania

PolòniaEslovènia

EstòniaIsrael

HongriaXipre

EslovàquiaCatalunya

GalíciaEspanya

Països BaixosBèlgica

DinamarcaNoruega

Regne UnitSuïssaFrança

FinlàndiaAlemanya

Suècia0 5 10 15 20 25 30 35 40

3,173,46

4,124,505,085,575,855,916,12

6,877,267,577,89

9,3611,17

21,5422,48

24,1824,95

27,7430,25

31,2537,26

Percentatge que diu que ha boicotejat un producte els últims 12 mesos.

Formes no convencionals de participació: la col·laboració amb partits polítics i la participació electoral

La col·laboració amb partits polítics s’ha considerat, tradicionalment, una de les formes de participació política convencional. Malgrat això, avui els nivells de col·laboració amb partits polítics són significativament baixos en tots els països europeus. Només a Noruega i a Xipre aquests nivells estan per sobre del 5 %. A Espanya i a Catalunya, com podem veure en la figura 4.2.3, el percentatge de persones que col·laboren amb


partits polítics està per sota de la mitjana europea i no hi ha diferències significatives entre els dos àmbits territorials.

Figura 4.2.3. Col·laboració amb partits polítics

HongriaPortugal

EslovàquiaRegne Unit

GalíciaCatalunya

PolòniaEspanyaEstònia

EslovèniaPaïsos Baixos

BulgàriaRomania

FrançaAlemanyaFinlàndia

BèlgicaSuècia

DinamarcaIsrael

SuïssaNoruega

Xipre

0,821,30

1,892,19

2,412,502,60

2,912,96

3,283,443,573,62

3,793,81

4,104,324,434,53

4,707,93

6,138,76

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Percentatge que diu que ha col·laborat amb un partit polític els últims 12 mesos.

Mereix la pena detenir-se en la qüestió de la participació electoral, el mitjà de participació política més generalitzat. Els nivells de participació electoral en eleccions generals varien, d’acord amb les respostes dels entrevistats, entre el 94 % de Dinamarca i el 64 % de Suïssa, país que mostra sempre uns nivells de participació electoral significativament baixos a causa d’aspectes relacionats amb el seu sistema polític i amb la forma institucio-nal del seu govern. A Espanya el nivell de participació en les eleccions gene-rals de 2008 va ser, d’acord amb la resposta dels entrevistats, d’un 82 %, dos punts més alt que a Catalunya, com es pot apreciar en la figura 4.2.4.

Ara bé, sabem que els nivells de participació electoral sovint estan sobre-estimats en les enquestes. Per això, hem volgut comprovar el desajusta-ment que hi ha a Europa entre els nivells reals de participació electoral i els nivells de participació declarats en la quarta edició de l’ESE. En


aquest sentit, ens agradaria comprovar si el desajustament que es pro-dueix entre els valors reals i els declarats és més alt a Catalunya i a Es-panya que en altres països europeus.

La taula 4.2.1 compara el percentatge de participació real i el percentatge de participació d’acord amb la resposta dels entrevistats. Els resultats de la taula mostren que, en tots els països, hi ha diferències significatives en-tre els nivells de participació reals i els declarats. Encara que la diferència entre els nivells de participació real i declarada és més alta a Catalunya (9,85) que al conjunt d’Espanya (6,15), hi ha altres països europeus en els quals aquesta diferència és significativament més alta. Aquestes dades mostren, primer, la proximitat en l’estimació de la mateixa ESE, però a més pensem que, a Espanya, la proximitat temporal de les eleccions gene-rals (març de 2008) i el treball de camp de l’enquesta (realitzat entre set-embre 2008 i gener de 2009) podria haver contribuït que el desajusta-ment no sigui tan alt a Espanya. De fet, els quatre països en els quals aquestes diferències són més altes les trobem en països com Eslovàquia

Figura 4.2.4. Participació electoral en eleccions generals

SuïssaEstònia

Regne UnitEslovèniaBulgàriaPolònia

PortugalRomania

IsraelFrança

EslovàquiaGalícia

CatalunyaHongriaEspanya

FinlàndiaAlemanya

NoruegaPaïsos Baixos

SuèciaBèlgica

XipreDinamarca

64,564,69

70,2972,6372,7572,7973,6973,8974,84

77,677,7678,9480,1580,21

81,8583,2383,69

85,6686,5

91,1392,0892,46

94,22

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Percentatge que diu que ha col·laborat amb un partit polític els últims 12 mesos.


(23,09 punts de diferència), Polònia (18,91), Finlàndia (18,21) i França (17,16), països que havien celebrat les eleccions generals entre un any i dos anys abans del treball de camp de l’ESE.

Taula 4.2.1. Participació real i declarada a Europa

País

any d’eleccions generals

Participacióelectoral (%)(estadístiques

oficials)

Participació electoral (%)

(ESE) Diferència

Eslovàquia 2006 54,67 77,76 -23,09

Polònia 2007 53,88 72,79 -18,91

Finlàndia 2007 65,02 83,23 -18,21

França 2007 60,44 77,60 -17,16

Bulgària 2005 55,76 72,75 -16,99

Suïssa 2007 48,28 64,50 -16,22

Hongria 2006 64,39 80,21 -15,82

Romania 2004 58,51 73,89 -15,38

Israel 2006 63,55 74,84 -11,29

Catalunya 2008 70,30 80,15 -9,85

Eslovènia 2008 63,10 72,63 -9,53

Portugal 2005 64,26 73,69 -9,43

Suècia 2006 81,99 91,13 -9,14

Regne Unit 2005 61,36 70,29 -8,93

Galícia 2008 70,48 78,94 -8,46

Noruega 2005 77,44 85,66 -8,22

Dinamarca 2007 86,59 94,22 -7,63

Espanya 2008 75,32 81,85 -6,53

Països Baixos 2006 80,35 86,50 -6,15

Alemanya 2005 77,65 83,69 -6,04

Xipre 2006 89,00 92,46 -3,46

Estònia 2007 61,91 64,69 -2,78

Bèlgica 2007 91,08 92,08 -1,00

Font per a participació real a Europa: IDEA (http://www.idea.int/vt/)Font per a participació a Catalunya i Galícia: MIR http://www.elecciones.mir.es/MIR/jsp/resultados/in-dex.htm)


5. Conseqüències de la desafecció sobre la parti-cipació política

En aquest apartat, examinem les conseqüències que la desafecció políti-ca té sobre la participació. En concret, ens fixarem en tres formes de participació, dues de polítiques, la participació electoral i la participació en manifestacions, i una de no política, l’associacionisme.5 El propòsit de les taules que s’inclouen a continuació és comprovar si els qui mos-tren un interès més gran per la política i consideren que és fàcil formar-se una opinió sobre temes polítics participen més que els qui mostren una actitud contrària. També pararem esment als qui no se saben situar en l’escala ideològica i comprovarem si aquestes persones mostren uns ni-vells de participació política i d’associacionisme més baixos que les que sí que s’autosituen.

Els resultats de la taula 5.1 posen de manifest que les diferències en els nivells de participació política i no política són substancials entre les qui es mostren interessats en la política i els qui no. Els qui s’interessen per la política participen en més proporció en manifestacions, s’involucren més en organitzacions o associacions i acudeixen a les urnes, també, en més proporció.

Aquesta pauta es repeteix, a més, a Catalunya, a Espanya i al conjunt d’Europa. Ara bé, amb relació al conjunt d’Europa, les diferències són més pronunciades a Catalunya i Espanya o, dit d’una altra manera, el desinterès per la política sembla que té conseqüències més profundes a Catalunya i a l’Estat espanyol que al conjunt d’Europa. Així, per exemple, si ens fixem en la participació en manifestacions, per cada persona “no interessada” que ha participat en una manifestació els últims 12 mesos, hi ha tres persones “interessades” que hi han participat. A Catalunya, en canvi, aquesta ràtio és de 2 a 1. Trobem les mateixes diferències a l’hora de participar en les eleccions generals, encara que en aquest cas la ràtio és menor.

5. En l’ESE la pregunta sobre associacionisme es formula de manera oberta en els termes següents: “Ha col·laborat amb alguna organització o associació?” La resposta afirmativa inclou diferents tipus de participa-ció, des de l’econòmica al voluntariat, i diferents tipus d’organitzacions i associacions.


Atès que la col·laboració amb associacions fa referència a una forma de participació no política esperaríem que, en principi, la desafecció amb la política no tingués una incidència tan gran. No obstant això, els resultats que es presenten en la taula no semblen confirmar aquest extrem sinó el contrari. A més, aquí les diferències també són substancials i més impor-tants a Catalunya i al conjunt de l’Estat que a Europa. A Catalunya, la proporció de persones que estan interessats en política i col·laboren amb associacions és de 4 a 1. La diferència és menor a Espanya (3,43 a 1) i a Europa (2,86 a 1). De totes maneres, cal assenyalar que, en aquest cas, la relació pot ser bidireccional, com assenyala la literatura compara-da, és a dir, l’escassetat de l’associacionisme pot ser també la causa dels alts nivells de desafecció que s’han observat.

L’eficàcia interna té el mateix efecte? Per comprovar-ho ens podem fixar en la part dreta de la taula 5.1, en la qual es presenten els nivells de participació dels qui consideren que és fàcil i dels qui consideren que és difícil formar-se una opinió sobre qüestions polítiques.

Els resultats indiquen que el patró és el mateix que en el cas de l’interès per la política, encara que en aquest cas l’efecte és menor. També aquí la incidència d’aquesta actitud és més gran en la participació en manifesta-cions i en la col·laboració amb associacions que en la participació electo-ral. En tot cas, les diferències segueixen sent lleugerament més altes a Catalunya i al conjunt d’Espanya que a Europa.

Per concloure aquesta secció, podríem comprovar si la relació inversa que hi ha entre la desafecció i la participació s’observa també per als qui no saben com situar-se en l’escala ideològica. Com dèiem més amunt, la identificació ideològica actua com una drecera informativa que ens pro-porciona informació sobre determinades qüestions polítiques i ens ajuda a prendre una posició amb relació a aquestes.

En la taula 5.2 presentem els nivells de participació electoral i de col·la-boració amb associacions les últimes eleccions generals. Les diferències en els nivells de participació segons que els individus sàpiguen o no sàpi-guen situar-se en l’escala esquerra-dreta són més grans que les diferències trobades en interès en la política i eficàcia interna. No obstant això, la no-


Taul

a 5.1

. Par

ticip

ació

en

man

ifest

acio

ns, p

artic

ipac

ió e

lect

oral

i co

l·lab

orac

ió a

mb

asso

ciac

ions

seg

ons

l’int

erès

per

la

pol

ítica

i la

difi

culta

t per

form

ar-s

e un

a op

inió

inte

rès

per

la p

olíti

caEfic

àcia

inte

rna

inte

rès*

no

inte

rès*

Ràt

io**

Fàci

l fo

rmar

-se

una

opin

ió*

Difí

cil

form

ar-s

e un

a op

inió

*R

àtio

**

Part

icip

ació

en

man

ifes-

taci

ons

Cat

alun

ya2

8,9

81

0,0

52

,88

23

,89

12

,74

1,8

7

Espa

nya

31

,33

10

,42

3,0

12

7,0

91

2,4

92

,17

Euro

pa 9

,97

4,9

52

,01

10

,13

6,5

31

,55

Part

icip

ació

el

ecto

ral

Cat

alun

ya8

6,2

66

8,2

21

,26

87

,20

78

,39

1,1

1

Espa

nya

94

,24

77

,29

1,2

28

8,4

58

0,0

21

,10

Euro

pa8

8,1

07

6,8

31

,15

83

,17

75

,63

1,1

0

Col

·labo

raci

ó am

b as

soci

a-ci

ons

Cat

alun

ya2

6,1

86

,10

4,2

91

9,2

09

,18

2,0

9

Espa

nya

19

,91

5,8

03

,43

16

,20

7,4

82

,16

Euro

pa1

7,7

56

,21

2,8

61

9,1

29

,44

2,0

2

* H

em a

junt

at le

s ca

tego

ries

“mol

t in

tere

ssat

s” i

“bas

tant

inte

ress

ats”

, d’

una

band

a, i

“poc

inte

ress

ats”

i “g

ens

inte

ress

ats”

, de

l’al

tra.

Hem

seg

uit

la

mat

eixa

est

ratè

gia

amb

la p

regu

nta

sobr

e la

difi

culta

t per

form

ar-s

e un

a op

inió

pol

ítica

. En

aque

st c

as, h

em a

junt

at le

s ca

tego

ries

“fàc

il” o

“m

olt f

àcil”

, d'

una

band

a, i

“ni f

àcil

ni d

ifíci

l”, “

difíc

il” o

“m

olt d

ifíci

l”, d

e l'a

ltra.

** L

a rà

tio s

'ha

d'in

terp

reta

r de

la m

aner

a se

güen

t: a

Cat

alun

ya, p

er c

ada

pers

ona

“no

inte

ress

ada”

que

ha

part

icip

at e

n un

a m

anife

stac

ió e

ls ú

ltim

s 1

2

mes

os, h

i ha

3 (2

,88) p

erso

nes

“int

eres

sade

s” q

ue h

an p

artic

ipat

en

una

man

ifest

ació

.


situació en l’escala no només té conseqüències sobre la participació elec-toral, sinó sobre una forma de participació més social i menys política: la col·laboració amb associacions. En aquest cas, no obstant això, l’efecte sembla més elevat al conjunt d’Espanya i a Europa que a Catalunya.

Taula 5.2. Participació i situació o no-situació en l’escala esquerra-dreta

va votar en les eleccions generals

Col·labora amb associacions

Situatsno

situats* Ràtio** Situats no

situats* Ràtio**

Catalunya 83,54 23,62 3,54 12,72 4,13 3,08

Espanya 85,41 37,05 2,31 10,40 1,66 6,26

Europa 81,01 56,89 1,42 13,77 2,23 6,17

*Els “no situats” són les persones que responen “no sap” a la pregunta: “En política de vegades es parla d'“esquerra” i “dreta”. Utilitzant aquesta targeta, on es col·locaria vostè en aquesta escala?”**La ràtio s'ha d'interpretar de la manera següent: per cada persona que “no se situa” en l'escala es-querra-dreta que va votar en les eleccions generals, hi ha gairebé 4 (3,54) persones de les que “sí que se situen” que van votar.

A la vista dels resultats presentats aquí, podem afirmar que les conse-qüències de la desafecció política, mesurades com interès en la política i competència subjectiva, són més pronunciades a Catalunya i a Espanya que al conjunt d’Europa. Igualment, es pot dir que aquests resultats afecten no només formes polítiques de participació sinó també formes de participació no polítiques, com ara la col·laboració amb associacions.

6. Issues i vot

De manera molt general, es pot dir que les eleccions generals de 2008 van estar marcades per dos grans issues o temes de controvèrsia electo-ral. Un d’aquests issues, la crisi econòmica, els primers símptomes de la qual llavors començaven a albirar-se, va afectar específicament la cam-panya electoral. L’altre issue, la defensa de la unitat d’Espanya i de la Constitució espanyola davant de les reformes estatutàries i el diàleg amb ETA, havia catalitzat el debat polític i la competició entre el PP i el PSOE durant tota la legislatura.


En aquest apartat, per tant, ens agradaria examinar com aquests dos is-sues es relacionen amb el vot a Catalunya i al conjunt d’Espanya.

La taula 6.1 mostra la valoració de la situació econòmica dels votants dels diferents partits. Els resultats per a Catalunya mostren que, encara que les diferències de les valoracions mitjanes són importants, només són significatives entre abstencionistes i votants del PSC, d’una banda, i entre votants del PP i votants d’ICV, de l’altra.6 En el conjunt d’Espanya, no obstant això, les diferències són significatives també entre els votants del PP, d’una banda, i els votants del PSOE, de l’altra, fet que confirma que aquest issue o tema de controvèrsia va afectar la decisió dels votants d’aquests dos partits.

Taula 6.1. Satisfacció amb la situació econòmica per record de vot

Catalunya Espanya

Mitjanainterval de confiança n Mitjana

interval de confiança n

Abstencionistes 2,70 [2,18 3,22] 63 3,15 [2,95 3,34] 398

PP 2,71 [1,88 3,55] 24 2,85 [2,67 3,03] 479

PSC/PSOE 3,65 [3,30 4,01] 120 4,00 [3,87 4,14] 746

ICV/IU 5,04 [3,66 6,41] 4 3,86 [3,52 4,20] 78

CIU 3,50 [3,04 3,96] 40 3,50 [3,04 3,96] 40

ERC 3,16 [2,09 4,24] 13 3,16 [2,09 4,24] 13

Tenint en compte que la confrontació de PP i PSOE havia girat entorn a la posició dels dos partits amb relació a les reformes estatutàries i al nacionalisme espanyol, és previsible que els votants de PP i PSOE es diferenciïn també pel que fa a aquest segon gran tema de controvèrsia electo ral i que aquestes diferències siguin més grans a Catalunya. Per comprovar aquesta hipòtesi ens hem fixat en la identificació dels indivi-dus amb Espanya i amb les comunitats autònomes (CA).

6. El reduït nombre de casos fa que els marges de confiança s’ampliïn, i fa més complicat que s’accepti la hipòtesi nul·la que hi ha diferències entre els votants dels diferents partits.


Els resultats que figuren en la taula 6.2 mostren que, encara que les di-ferències d’identificació nacional són importants a Catalunya (oscil·len entre el 4,20 dels votants d’ERC i el 2,69 dels abstencionistes), el nom-bre reduït de casos tampoc no ens permet confirmar la nostra hipòtesi. La diferència entre el PSC, amb 2,74, i el PP, amb 2,97, no resulta signi-ficativa. En el conjunt d’Espanya la identificació varia entre el 4,20 dels votants d’ERC i el 2,57 dels votants del PP. Encara que, en aquest cas, les diferències entre els votants del PP amb 2,57, d’una banda, i els vo-tants del PSOE amb 2,87, de l’altra, sí que són significatives, si bé això pot ser resultat de la major dimensió de la mostra.

Taula 6.2. identificació amb Espanya i Catalunya

Catalunya Espanya

Mitjanainterval deconfiança n Mitjana

interval deconfiança n

Abstencionistes 2,69 [2,36 3,02] 61 3,00 [2,90 3,11] 390

PP 2,97 [1,57 3,37] 24 2,57 [2,49 2,66] 478

PSC/PSOE 2,74 [2,54 2,94] 119 2,87 [2,80 2,94] 742

ICV/ IU 3,98 [3,11 4,85] 4 3,22 [3,01 3,44] 70

CIU 3,46 [3,16 3,77] 38 3,46 [3,16 3,77] 38

ERC 4,20 [3,76 4,65] 13 4,20 [3,76 4,65] 13

«Quina de les frases següents expressa millor els seus sentiments?: (1) Em sento únicament espanyol, (2) Em sento més espanyol que [CA], (3) Em sento tan espanyol com [CA], (4) Em sento més [CA] que espanyol, (5) Em sento únicament [CA]."


Segona part: Qüestions relacionades amb la immigració

7. actituds cap a la immigració�7

En aquest apartat abandonem l’anàlisi de qüestions relacionades amb la política i ens endinsem en l’anàlisi de les actituds cap a la immigració. Els últims 15 anys, el percentatge de persones estrangeres a Espanya ha crescut de manera significativa i ha tingut conseqüències socials i demo-gràfiques d’una gran importància. Tenint-ho en compte, en aquest apar-tat fem un diagnòstic de les actituds que espanyols i catalans tenen cap als immigrants i comparem aquestes actituds amb les del conjunt d’Europa. L’ESE inclou una sèrie de preguntes que ens permeten conèixer, d’una banda, com de disposats es mostren els europeus a obrir les fron-teres dels seus països a l’entrada d’immigrants i, de l’altra, com valoren la contribució dels immigrants a la societat.

La taula 7.1 mostra la permissivitat dels ciutadans europeus cap a l’entrada de persones del mateix grup ètnic, de diferent grup ètnic i per-sones pobres de fora d’Europa. En general, els europeus són més parti-daris d’obrir les fronteres a persones del mateix grup ètnic. Les diferèn-cies són més importants al conjunt d’Europa, on fins a un 25 % estarien a favor de permetre l’entrada a moltes persones del mateix grup ètnic o raça, mentre que només un 13 % estarien disposats que ocorregués el mateix amb persones de diferent grup ètnic o de països pobres.

A Espanya i a Catalunya, l’origen ètnic similar no sembla que dugui els entrevistats a mostrar-se a favor de permetre l’entrada a molts immi-grants. De fet, a Catalunya, el percentatge de persones que prohibirien l’entrada a persones del mateix grup ètnic o raça arriba al 20% i, al 22% quan es tracta de persones de diferent grup ètnic o persones de països

7. Per evitar les connotacions que té la paraula immigrant, en l’ESE s’utilitza l’expressió “persones d’altres països que vénen a viure aquí”.


pobres. Les diferències entre Catalunya i el conjunt d’Espanya són, en aquest cas, importants. Així, el percentatge de persones que a Espanya expressen el seu rebuig a l’entrada d’immigrants se situa entre cinc i sis punts percentuals per sota.

Taula 7.1. Permetre venir a viure a persones de…

El mateix grup ètnic Grup ètnic diferentPaïsos pobres

de fora d'Europa

Molts

uns quants

o alguns Cap Molts

uns quants

o alguns Cap Molts

uns quants

o alguns Cap

Catalunya 8,79 70,39 20,82 6,12 71,54 22,23 6,14 71,29 22,57

Galícia 11,10 80,39 8,52 9,81 80,73 9,46 10,73 78,30 10,97

Espanya 12,85 71,65 15,50 11,26 72,87 15,87 11,16 73,21 15,62

Europa 25,11 67,28 7,61 13,29 72,54 14,17 12,83 69,93 17,25

Percentatge de files respecte al total de persones que responen a la pregunta.

A continuació, mostrem l’opinió dels ciutadans europeus amb relació a tres qüestions: si la immigració és bona o dolenta per a l’economia, si és bona o dolenta per a la diversitat del país i si fa de cada país un país mi-llor o pitjor per viure-hi. Finalment, comprovem quina és l’opinió dels europeus sobre la contribució dels immigrants a l’estat del benestar.

Amb relació a l’opinió dels europeus sobre si la immigració és bona o dolenta per a l’economia del país, la figura 7.1 mostra que no hi ha di-ferències substancials entre països. En altres paraules, la desviació de cada país respecte a la mitjana europea no és gaire alta. A les posicions extremes es col·loquen, d’una banda, Suïssa i Noruega, països en els quals es valora més positivament la contribució dels immigrants a l’eco-nomia del seu país (6,16 i 5,79, respectivament) i, de l’altra, Romania i Hongria, països en els quals és més negativa aquesta valoració (3,51 i 4,13, respectivament).

Catalunya i Espanya ocupen posicions intermèdies. No obstant això, a Espanya, la valoració mitjana és significativament més alta que a Cata-lunya i que al conjunt d’Europa.


Figura 7.1. La immigració és dolenta o bona per a l’economia

HongriaRomania

EslovàquiaEslovènia

XipreEstònia

Regne UnitCatalunya

BèlgicaFrança

PortugalGalícia

EspanyaBulgària

AlemanyaDinamarca

Països BaixosSuècia

FinlàndiaPolònia

IsraelNoruega

Suïssa

3,514,134,284,404,474,50

4,674,744,804,895,035,105,165,195,285,325,365,485,495,505,50

5,766,16

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana: (0: dolenta; 10: bona).

A l’hora de valorar el paper que té la immigració en la vida cultural del país, trobem en la figura 7.2 que les opinions dels europeus difereixen una mica més que en el cas anterior. A Espanya i a Catalunya, els entre-vistats puntuen amb un 5,70 i un 5,04, respectivament, la contribució de la immigració a l’enriquiment de la cultura espanyola. També aquí la mitjana per a Espanya és significativament més elevada que a Catalunya i que al conjunt d’Europa.

Els europeus que tenen més clar que la immigració enriqueix la vida cul-tural dels seus països són els suecs, els finesos i els polonesos. Els roma-nesos es tornen a col·locar en l’altre extrem i són, juntament amb els xi-priotes, qui pensen, en una proporció més elevada, que la immigració contribueix més a empobrir la vida cultural dels seus països.

L’última pregunta d’aquesta sèrie indaga sobre el valor net que la immi-gració té per als ciutadans. Novament, com podem veure en la figura 7.3, els suecs i els polonesos, juntament amb els danesos, són els que


Figura 7.2. La immigració empobreix o enriqueix la vida cultural

RomaniaXipre

Regne UnitEslovàquia

HongriaCatalunyaEslovènia

EstòniaFrança

BulgàriaPortugalEspanya

IsraelGalíciaBèlgica

NoruegaDinamarcaAlemanya

Països BaixosSuïssa

PolòniaSuècia

Finlàndia

3,793,98

4,904,985,045,045,06

5,255,515,595,665,705,795,855,855,906,036,146,156,21

6,406,99

7,26

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana: (0: s’empobreix; 10: s’enriqueix).

Figura 7.3. La immigració fa d’aquest país un lloc pitjor o millor per viure-hi

RomaniaPortugal

CatalunyaEstònia

EslovàquiaEslovènia

Regne UnitXipre

FrançaBèlgica

EspanyaGalícia

Països BaixosAlemanya

NoruegaFinlàndia

SuïssaBulgària

IsraelHongria

DinamarcaPolòniaSuècia

3,564,304,394,414,424,524,56

4,734,794,904,914,95

5,185,18

5,335,525,525,565,595,595,70

5,946,20

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana: (0: pitjor lloc per viure-hi; 10: millor lloc per viure-hi).


pensen, en major mesura, que la immigració fa dels seus països un lloc millor per viure-hi. En canvi, els romanesos tornen a manifestar amb aquesta pregunta el seu rebuig a la immigració. Encara que la valoració mitjana al conjunt d’Espanya és significativament més alta que a Cata-lunya, aquesta se situa també per sota del 5 en aquesta qüestió.

Les diferències en aquestes opinions són fruit de les diferències en la di-mensió de la població immigrant en cada país? La taula següent posa en relació l’opinió que en cada país hi ha entre les opinions dels ciutadans so-bre si la immigració fa de cada país un lloc pitjor o millor per viure-hi amb la proporció de població immigrant respecte al total de població.8 La compa-ració d’aquestes dades sembla indicar que no hi ha una relació tan directa. Així, per exemple, a Romania, una proporció molt baixa d’im migració es correspon amb unes puntuacions baixes en la pregunta; en canvi, a Suïssa, una proporció molt alta d’immigració es correspon amb una puntuació alta en aquesta opinió. A Espanya i Catalunya, la proporció relativament impor-tant de població immigrada va acompanyada d’unes puntuacions modera-des en aquesta pregunta, encara que la ponderació no arriba al 5.

El mòdul de la quarta edició de l’ESE sobre “Actituds cap al benestar en una Europa en canvi” inclou dues preguntes addicionals que ens perme-ten acabar de dibuixar quina és la percepció que els europeus tenen cap als immigrants.

La primera pregunta demana als entrevistadors que valorin si els immi-grants reben més del que contribueixen, o contribueixen més del que re-ben. La figura 7.4 resumeix l’opinió dels europeus amb relació a aquesta primera qüestió. Com s’aprecia en aquesta figura, hi ha una diferència de fins a dos punts entre l’opinió dels hongaresos, que consideren que els immigrants reben més del que contribueixen (3,45), i la dels xipriotes (5,45), que semblen ser més de l’opinió que els immigrants contribuei-xen més del que reben. En aquest cas, no obstant això, no hi ha diferèn-cies estadísticament significatives entre Catalunya i el conjunt d’Espanya en aquest aspecte.

8. No s’han inclòs les dades per a Israel per les diferències en la definició de la població immigrant en aquest país.


Taula 7.2. Població immigrant i opinió respecte a la immigració

Percentatge de població immigrant respecte al total

de població

La immigració fa d'aquest país un pitjor (0) o un millor

(10) lloc per viure-hi

Romania 0,10 3,56

Polònia 0,20 5,94

Bulgària 0,30 5,56

Eslovàquia 0,80 4,42

Hongria 1,80 5,59

Finlàndia 2,50 5,52

Eslovènia 3,40 4,52

Galícia 4,00 4,95

Països Baixos 4,20 5,18

Portugal 4,20 4,30

Dinamarca 5,50 5,70

Noruega 5,60 5,33

Suècia 5,70 6,20

França 5,80 4,79

Regne Unit 6,60 4,56

Alemanya 8,80 5,18

Bèlgica 9,10 4,90

Espanya 11,60 4,91

Catalunya 14,99 4,39

Xipre 15,90 4,73

Estònia 17,10 4,41

Suïssa 18,00 5,52

Dades per a països UE: Eurostathttp://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/3-16122009-BP/EN/3-16122009-BP-EN.PDFDades per a Suïssa: Swiss Federal Statistical Officehttp://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/en/index/themen/01/07/blank/key/05.htmlDades per a Catalunya i Galícia: Padró Municipal (INE)


Figura 7.4. Els immigrants reben més o contribueixen més del que reben

HongriaEslovàquia

BèlgicaRegne UnitAlemanyaCatalunyaEslovèniaRomania

Països BaixosFinlàndiaEspanyaNoruega

DinamarcaFrançaPolònia

BulgàriaSuècia

PortugalEstòniaSuïssaGalícia

IsraelXipre

3,423,6

3,823,93,954,084,094,114,24,274,324,374,394,454,494,494,574,654,684,764,79

5,18

05,45

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana: (0: reben més del que contribueixen; 10: contribueixen més del que reben).

La segona pregunta referida a la immigració que inclou el mòdul d’“Ac-tituds cap al benestar…”, ens permet conèixer l’opinió dels entrevistats sobre l’accés dels immigrants a serveis i prestacions socials i, en concret, pregunta pels terminis i pels requisits d’accés.

En aquest punt, sí que hi ha diferències importants en la resposta de catalans, espanyols i europeus. Com es pot veure en la taula 7.2, el conjunt dels espanyols són els que, en una major proporció, estan a favor que els immigrants tinguin accés a aquests serveis quan tan bon punt arribin o després d’un any. Així, un 19,78 % dels espanyols són partidaris que l’accés als serveis socials s’obtingui en un procés ràpid i no condicionat al treball, davant d’un 12,51 % dels catalans i d’un 16,37 % del conjunt dels europeus. A més a Catalunya, una propor-ció més gran d’entrevistats es manifesten en contra que els immi-grants tinguin accés a aquest tipus de serveis. En tot cas, tant a Cata-lunya, com a Espanya i a Europa, la majoria dels ciutadans opinen que l’accés als serveis socials ha d’estar condicionat al treball i


s’hauria de produir un any després de treballar i pagar impostos en cada país.

Taula 7.2. opinió sobre l’accés a prestacions socials per als immigrants

Catalunya Galícia Espanya Europa

Tan bon punt arribin 7,22 8,22 10,62 7,96

Després d'haver viscut a Espanya durant un any, tant si han treballat com si no

5,29 8,51 9,16 8,41

Només quan hagin estat treballant i pagant impostos durant almenys un any

46,16 57,03 53,72 41,17

Un cop hagin obtingut la naciona-litat espanyola

30,61 21,31 20,13 34,72

En cap cas haurien d'arribar a tenir els mateixos drets

10,73 4,93 6,38 7,75

Percentatge de columnes sobre el total de persones que responen a aquesta pregunta.

Varia aquesta percepció en els col·lectius que es troben en una situació més desfavorida i, a causa d’això, poden entendre que els immigrants competeixen amb ells pels recursos limitats de l’Estat? Per respondre aquesta pregunta, ens hem fixat en les persones que estan a l’atur, dintre de la mostra de l’ESE, i els comparem amb els que estan treballant (ve-geu la taula 7.3).

Encara que la relació no és del tot clara, sí que sembla que, efectiva-ment, a Catalunya, Espanya i Europa, els desocupats es mostren més reticents que els treballadors al fet que els immigrants tinguin accés a prestacions i serveis socials en igualtat de condicions que la població nadiua. Així, a Catalunya, el percentatge de desocupats que considera que els immigrants no haurien, en cap cas, d’arribar a tenir els mateixos drets arriba al 19 %, davant de només el 9 % dels treballadors en actiu (10 punts de diferència). En comparació de Catalunya, a Espanya i a Europa les diferències en l’opinió dels dos grups no són tan altes. Així, només un 4 % menys dels treballadors actius que de desocupats sem-blen mostrar el seu rebuig que els immigrants gaudeixin dels mateixos


drets. Galícia n’és l’única excepció, ja que els treballadors gallecs sem-blen ser més reticents al fet que els desocupats que els immigrants arri-bin a tenir els mateixos drets.

Taula 7.3. opinió sobre l’accés a prestacions socials per als immigrants segons situació laboral


Deso-cupats

Treba-lladors

Deso-cupats

Treba-lladors

Deso-cupats

Treba-lladors

Deso-cupats

Treba-lladors

Tan bon punt arribin o després d'un any

11,08 13,38 28,25 17,15 22,2 22,14 17,45 16,95

Després d'uns anys treballant i pagant impostos

46,14 48,48 47,11 59,95 46,80 53,54 39,90 42,15

Un cop obtinguin la nacio-nalitat espanyola

23,89 29,34 22,69 18,27 22,53 19,28 31,26 34,04

En cap cas 18,90 8,80 1,96 4,62 8,46 5,04 11,40 6,86

8. una nota sobre les formes de discriminació a Europa

En aquest apartat portem a terme una exploració de quins són les dife-rents formes de discriminació que es donen a Espanya i a Europa.9 L’ESE inclou dues preguntes en el mòdul principal, que ens permeten, d’una banda, valorar la importància de la discriminació i, de l’altra, entendre quins són els motius principals de discriminació.

9. En les mostres de Catalunya i Galícia el nombre d’individus que manifesten que han sentit alguna manera de discriminació és molt reduït.


A Espanya, només un 5,30 % (135) dels entrevistats van afirmar que eren membres d’un grup discriminat. Aquest percentatge és lleugera-ment més alt al conjunt d’Europa (8,32 %). No obstant això, la incidèn-cia de les diferents formes de discriminació varia. Mentre que a Espanya les formes de discriminació més habituals són per la nacionalitat i la reli-gió, a Europa, les formes més comunes de discriminació són les relacio-nades amb l’edat i la pertinença a un grup ètnic (vegeu la taula 8.1).

Taula 8.1. Motius pels quals l’entrevistat se sent discriminat

Espanya Europa

Color 8,40 10,74

Nacionalitat 32,71 11,75

Religió 22,20 17,54

Llengua 6,12 3,68

Grup ètnic 9,53 25,50

Edat 5,59 29,63

Gènere 3,94 0,29

Sexualitat 5,14 0,38

Minusvalidesa 6,36 0,47

Percentatge de columnes sobre el total de persones que responen a aquesta pregunta.

A la vista d’aquests resultats i tenint en compte el creixement espectacu-lar de la població immigrant a Espanya els últims anys, ens agradaria conèixer quin és la incidència de la discriminació sobre aquesta pobla-ció.10 La taula 8.2 fa un encreuament entre la pertinença a un grup con-tra el qual hi ha algun tipus de discriminació i l’origen. Aquesta taula mostra que, entre la població immigrant, el percentatge que pateix algun tipus de discriminació és més alt a Espanya (23,71 %) que a la resta d’Europa (16,16 %). Al mateix temps, dins de la població que és víctima d’algun tipus de discriminació, a Espanya, la proporció d’immigrants és

10. En aquest sentit, cal assenyalar que el percentatge de persones d’origen estranger en la mostra d’Espanya és d’un 9,58 %. Aquest percentatge està lleugerament per sota del percentatge de població estrangera que recollia el padró d’habitants el 2008 (13,09 %).


molt més alta que a la resta d’Europa. D’aquesta manera, a Espanya, un 42,29 % de les persones que se senten membres d’algun grup que pa-teix discriminació són immigrants, mentre que a Europa aquest percen-tatge no arriba al 16 %.

Taula 8.2. Pertinença a un grup discriminat i origen

immigrant autòcton Total

Espanya Discriminat 42,29 57,71

23,71 3,38 5,30

(57) (78) (135)

No discriminat 7,62 92,38

76,29 96,68 94,70

(184) (2.234) (2.418)

Europa Discriminat 15,37 84,63

16,16 7,64 8,32

(565) (3.109) (3.674)

No discriminat 7,23 92,77

83.84 92,36 91,68

(2.929) (37.574) (44.178)

Percentatge de files, percentatge de columnes (N).


Tercera part: Qüestions relacionades amb l’estat del benestar

9. Percepcions sobre l’estat del benestar

En l’última part d’aquest treball, ens detenim a examinar quins són les opinions dels europeus sobre els diferents models d’estat del benestar que coexisteixen a Europa. Per portar a terme aquesta anàlisi utilitzem, en primer lloc, dues de les preguntes incloses en el mòdul principal de l’ESE, les referides a la satisfacció dels ciutadans amb el sistema educa-tiu i el sistema sanitari. A partir d’aquí, examinem algunes de les pregun-tes incloses en el mòdul rotatori “Actituds cap al benestar en una Europa en canvi”. L’anàlisi d’aquestes preguntes ens permetrà comprovar quina és la valoració dels europeus en qüestions relacionades amb la provisió de serveis de l’Estat, la sostenibilitat de l’estat del benestar a mitjà termi-ni i la seva eficiència.

Satisfacció amb l’estat de l’educació i el sistema sanitari

En primer lloc, volem presentar la valoració que els europeus fan dels seus sistemes educatiu i sanitari. Com mostra la figura 9.1, la majoria de països europeus aproven la situació de l’educació als seus països. Les diferències en la satisfacció amb el sistema educatiu són notables entre països i varien entre el 3,88 d’Israel i el 7,72 de Finlàndia. Dintre del conjunt d’Europa, sis països (Hongria, Romania, Alemanya, Portugal, Is-rael i Bulgària) creuen que el seu sistema educatiu no mereix un aprovat. A Catalunya, els entrevistats concedeixen de mitjana un 5 a l’estat de l’educació. Aquesta valoració és lleugerament superior a Espanya, enca-ra que les diferències no són significatives.

Quan ens fixem en la valoració dels sistemes sanitaris de la figura 9.2 trobem que, en aquest cas, el nombre de països que suspenen són vuit. Només dos països, Bulgària i Alemanya, reben una valoració per sota de


Figura 9.1. valoració de l’estat de l’educació

IsraelBulgàriaPortugal

AlemanyaRomaniaHongria

CatalunyaFrança

EspanyaEslovàquia

GalíciaEslovènia

PolòniaSuècia

Regne UnitXipre


NoruegaSuïssa

BèlgicaDinamarca

Finlàndia

3,883,883,97

4,494,544,57

4,995,02

5,225,35

5,545,555,645,685,755,755,795,86

6,326,546,56

7,477,72

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Satisfacció mitjana amb l’estat actual de l’educació en cada país (0: molt malament; 10: molt bé).

Figura 9.2. valoració del sistema sanitari

BulgàriaRomania

PolòniaHongriaPortugal

EslovàquiaAlemanyaEslovènia

EstòniaCatalunya

XipreDinamarcaRegne Unit

NoruegaFrançaSuèciaGalícia

EspanyaPaïsos Baixos

IsraelFinlàndia

SuïssaBèlgica

3,193,56

3,783,79

4,334,40

4,694,82

5,065,51

5,795,815,956,006,026,046,096,126,186,26

6,646,99

7,41

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Satisfacció mitjana amb el sistema sanitari en cada país (0: molt malament; 10: molt bé)


5 en l’estat de l’educació i en el sistema sanitari. Els entrevistats que valoren pitjor el seu sistema sanitari són els búlgars (3,19), i els qui ho fan millor són els belgues, que concedeixen una nota de 7,46 al seu sis-tema sanitari. La satisfacció dels ciutadans espanyols amb el sistema sanitari, al qual li donen una nota de 6,1 contrasta amb el simple apro-vat que, segons el parer dels entrevistats, mereix l’estat de l’educació. La valoració del sistema sanitari és més alta al conjunt d’Espanya que a Catalunya i, en aquest cas, les diferències sí que són significatives.

La puntuació concedida al sistema educatiu i sanitari segueix a Espanya una tímida tendència a la millora. No obstant això, la sèrie temporal que presentem en la taula 9.1 ens permet comprovar que, en cap dels països inclosos en aquesta taula, s’ha produït un augment de les valoracions que els ciutadans atorguen a aquests dos aspectes. Dues excepcions a aquesta afirmació són el Regne Unit i Portugal, on, entre 2006-2007 i 2008-2009 la valoració del sistema sanitari va augmentar 0,8 i 0,7 punts percentuals, respectivament.

Taula 9.1. Evolució de la valoració de l’estat educatiu i del sistema sanitari*

Estat de l'educació Sistema sanitari

2002-2003

2004-2005

2006-2007

2008-2009

2002-2003

2004-2005

2006-2007

2008-2009

Regne Unit 5,3 5,6 5,6 5,7 4,9 5,4 5,2 6,0

Suècia 5,3 5,5 5,6 5,7 5,1 5,2 5,8 6,0

França 5,0 5,0 5,0 5,0 5,6 5,8 6,3 6,0

Polònia 5,0 5,1 5,3 5,6 3,9 3,1 3,9 3,8

Espanya 4,9 5,3 5,2 5,2 5,4 5,8 6,0 6,1

Alemanya 4,6 4,3 4,5 4,5 4,9 4,7 4,4 4,7

Portugal 3,7 3,9 4,2 4,0 3,3 3,6 3,6 4,3

Font: ESE 2002-2003, 2004-2005, 2006-2007, 2008-2009.* Valoracions mitjanes.

Com anticipem en la introducció, la quarta edició de l’ESE va sondejar també les valoracions dels ciutadans espanyols sobre l’estat de l’educació i la situació del sistema sanitari en cada CA. Els resultats obtinguts es


mostren en la taula 9.2. Com s’observa, la valoració és més baixa a Ca-talunya que al conjunt d’Espanya; no obstant això, les valoracions no-més són significativament diferents respecte a la valoració del sistema sanitari però no respecte a la valoració de l’estat de l’educació. Aques-tes valoracions no són gaire diferents de les valoracions que es fan del sistema educatiu i sanitari en tot el territori espanyol, encara que a Ca-talunya aquestes valoracions són lleugerament més altes per a l’àmbit autonòmic.

Taula 9.2. valoració de l’estat educatiu i del sistema sanitari a l’àmbit autonòmic

Estat de l’educació* Sistema sanitari*

Catalunya 5,02 [4,81 5,24] 5,73 [5,50 5,96]

Galícia 5,61 [5,33 5,90] 6,04 [5,73 6,34]

Resta d’Espanya 5,24 [5,16 5,32] 6,12 [6,04 6,20]

Font: ESE 2002-2003, 2004-2005, 2006-2007, 2008-2009* Valoracions mitjanes, marges de confiança entre claudàtors

Un cop dit això, resulta interessant conèixer a qui fan responsables els ciutadans de la situació de l’educació i la sanitat en cada CA. Les respos-tes apareixen en la taula 9.3. Encara que la major part de la població pensa que el govern autonòmic n’és el responsable, hi ha un percentatge molt important de persones que fan als dos governs, a l’estatal i a l’auto-nòmic, corresponsables de l’estat educatiu i de la situació del sistema sanitari.

Taula 9.3. atribució de responsabilitats en l’estat educatiu i el sistema sanitari en l’àmbit autonòmic

Catalunya Galícia

Educació Sanitat Educació Sanitat

Govern estatal 14,05 14,08 16,17 15,37

Govern autonòmic 42,97 42,02 38,25 38,85

Els dos igual 31,93 33,46 35,88 41,46

NS/NC 11,04 10,44 9,61 6,32


nivell de vida de jubilats i desocupats i oportunitats labo-rals dels joves

Podem aprofundir en la valoració de l’estat de benestar en els diferents països europeus preguntant-nos pel nivell de vida dels ciutadans euro-peus i, en particular, pel nivell de vida de jubilats, desocupats i joves. Co mencem pels dos primers grups.

D’acord amb les dades de l’ESE, hi ha una gran disparitat amb relació al nivell de vida de jubilats i desocupats (figures 9.3 i 9.4). Mentre que a Romania i Bulgària el nivell de vida percebut d’aquests dos grups és ex-tremadament dolent, als Països Baixos el nivell d’aquests dos col·lectius és bastant elevat (6,26 i 5,15). En tot cas, segons el parer dels euro-peus, el nivell de vida dels jubilats és, en cada país, millor que el nivell de vida dels desocupats. D’acord amb el conjunt d’entrevistats espa-nyols, el nivell de vida dels jubilats i desocupats espanyols no mereix ni un aprovat. Igual que passa a la resta de països europeus, entre els jubi-

Figura 9.3. nivell de vida de les persones jubilades

BulgàriaRomaniaPortugalPolònia

EslovàquiaHongria

EslovèniaIsrael

Regne UnitFrança

CatalunyaEstòniaSuècia

EspanyaXipre

GalíciaFinlàndia

DinamarcaBèlgica

AlemanyaNoruega

SuïssaPaïsos Baixos

1,521,99

2,713,20

3,784,004,094,204,324,374,494,564,70

4,954,965,06

5,305,395,455,57

5,806,236,26

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana en cada país: (0: extremadament dolent; 10: extremadament bo).


lats i desocupats espanyols són aquests últims els qui, d’acord amb els entrevistats, es troben en una situació més preocupant. Encara que el nivell de vida dels jubilats és millor a Espanya que a Catalunya, i que el nivell de vida dels desocupats és millor a Catalunya que al conjunt de l’Estat, les diferències entre els dos àmbits territorials no són impor-tants.

En interessar-se per les oportunitats laborals que tenen els joves per tro-bar un treball a temps complet, l’ESE ens permet respondre també per la situació en la qual afirmen que estan els joves europeus. D’acord amb els resultats de l’ESE que apareixen en la figura 9.5, les oportunitats que els joves afirmen que tenen per trobar un primer treball a temps complet són també molt dispars a Europa. Els països en els quals les oportunitats dels joves semblen pitjors són Hongria, Portugal i Bulgària. En l’altre ex-trem, els països en els quals els joves creuen que tenen més oportunitats són Dinamarca, Noruega, els Països Baixos i Finlàndia. Espanya es troba entre els països en els quals els entrevistats es mostren més pessimistes

Figura 9.4. nivell de vida de les persones en atur

BulgàriaRomania

EstòniaHongriaPolònia

EslovàquiaPortugal

IsraelEslovèniaEspanya

GalíciaAlemanya

FrançaCatalunya

SuèciaFinlàndia

XipreRegne Unit

SuïssaBèlgica

NoruegaDinamarca

Països Baixos

1,321,82

2,372,382,38

2,823,04

3,303,37

3,683,743,783,783,82

4,184,24

4,474,67

4,884,954,975,095,15

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana en cada país: (0: extremadament dolent; 10: extremadament bo).


respecte a les oportunitats dels joves per trobar un primer treball a temps complet i no hi ha diferències notables entre la situació dels joves al con-junt de l’Estat espanyol i a Catalunya.

Suport a la família: la provisió de serveis de guarderia

Un dels pilars de l’estat del benestar a Europa són les polítiques de su-port a la família. En aquest sentit, pot resultar interessant comparar la situació dels diferents països europeus fixant-nos en un dels aspectes d’aquestes polítiques: l’oferta de serveis de guarderia a preus assequi-bles. Com es pot observar en la figura 9.5, a Espanya, els entrevistats puntuen amb un 4 l’oferta de serveis de guarderia a preus assequibles. La valoració és un punt més baixa a Catalunya (3), la més baixa d’Europa, per sota de països com Romania, Portugal o Bulgària. En l’altre extrem, l’oferta de serveis de guarderia més ben valorada és la de Noruega, Suè-cia i Finlàndia, juntament amb Xipre.

Figura 9.5. oportunitats dels joves per trobar el primer treball

HongriaPortugalBulgària

CatalunyaEspanyaRomania

GalíciaFrança

EslovàquiaEstòniaPolònia

EslovèniaRegne Unit

SuèciaAlemanya

BèlgicaIsrael

SuïssaXipre

FinlàndiaPaïsos Baixos

NoruegaDinamarca

2,682,873,01

3,243,363,483,53,563,683,813,82

4,014,654,664,71

5,095,335,395,465,56

6,146,53

7,08

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana en cada país: (0: extremadament dolentes; 10: extremadament bones).


Figura 9.6. oferta de guarderia a preus assequibles

CatalunyaRomaniaPortugalBulgària

EslovàquiaEspanya

GalíciaAlemanya

Regne UnitSuïssa

PolòniaFrançaBèlgica

EslovèniaEstònia

DinamarcaPaïsos Baixos

IsraelHongriaNoruega

XipreSuècia

Finlàndia

3,063,73

3,934,114,204,314,334,344,464,55

4,874,934,985,11

5,375,455,535,54

5,716,12

6,356,40

6,58

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana en cada país: (0: extremadament dolenta; 10: extremadament bona).

La baixa puntuació que l’oferta de serveis de guarderia té a Espanya con-trasta amb el convenciment que hi ha entre els ciutadans catalans i es-panyols que són les administracions públiques les que haurien d’assumir per complet la responsabilitat de garantir prou serveis de guarderia per als nens de pares treballadors (vegeu la taula 9.2).

Taula 9.4. Serveis de guarderia assequibles responsabilitat de les administra-cions públiques*


8,54 7,99 8,35 7,70

* Valoració mitjana en cada país (0: no haurien d’assumir la responsabilitat en absolut; 10: haurien d’assumir totalment la responsabilitat).

Aquests resultats indiquen que malgrat que els últims anys s’ha produït a Espanya un increment del nombre de places per a nens de 0 a 2 anys, i que el nombre de nens d’aquesta edat matriculats en centres públics


s’ha triplicat, és evident que la provisió de places públiques resulta insu-ficient segons el parer dels ciutadans espanyols.11 En últim terme, les oportunitats laborals i els serveis de guarderia a preus assequibles són dos aspectes fonamentals, juntament amb les qüestions relacionades amb l’habitatge, perquè els joves puguin donar un pas endavant en la seva decisió de formar una família.

Sostenibilitat de l’estat del benestar a llarg termini

En aquest apartat, ens agradaria atendre, a més, l’opinió dels europeus res-pecte a la viabilitat del sistema sanitari i de pensions tal com està concebut actualment, en cada país. Les taules 9.3 i 9.4 que presentem a continuació mostren que, en general, els entrevistats catalans i espanyols són molt més optimistes que el conjunt dels europeus respecte a la sostenibilitat, a 10 anys vista, del sistema sanitari i de pensions. Malgrat això, els percentatges d’entrevistats catalans que consideren que Espa nya no es podrà permetre els nivells actuals d’assistència sanitària pública (27,94 %) o unes pensions de jubilació com les actuals (33,12 %) són més alts que els mateixos per-centatges per al conjunt de l’Estat (23,59 % i 26,81 %, respectivament). En qualsevol cas, és important cridar l’atenció sobre el fet que la proporció de ciutadans que no saben quina resposta donar a aquestes dues pregun-tes, és significativament alta, i ho és encara més a Catalunya i Espanya.

En principi, és lògic pensar que l’envelliment progressiu de la societat als diferents països europeus s’està convertint en un problema important per a la sostenibilitat del sistema de pensions i sanitari. No obstant això, quan es pregunta als europeus l’opinió sobre si les persones més grans de 70 anys són una càrrega per a la sanitat pública, la resposta d’una bona part de la població d’aquests països és negativa.12 Com es veu en la figura 9.6, Espanya és, al costat de Bulgària, un dels països que, de mit-

11. Els últims anys el nombre d’alumnes matriculats en guarderies públiques ha passat de 39.739 en el curs 1999-2000 a 125.238 en el curs 2007-2008, al conjunt d’Espanya, i de 15.857 a 40.529, a Catalunya. Font: MEC, (2005), Estadísticas de la Educación en España. 2004-2005: Estadística de las Enseñanzas no Universitarias, Madrid, Ministeri d’Educació [Consulta: febrer 2009]. Disponible a <http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=310&area=estadisticas>.12. La pregunta següent es recull en el mòdul “Expressions i experiències relacionades amb l’edat”: “Digui’m si vostè creu que, actualment, els qui tenen més de 70 són una càrrega per a la sanitat pública espanyola.”


jana, es mostren més contraris a la idea que els més grans de 70 anys representin una càrrega per a la sanitat pública. En una posició oposada es troben països com Xipre, França, Alemanya, Suïssa i Hongria, on els ciutadans semblen ser més conscients de la contribució que representen les persones grans a la despesa sanitària.

A la vista d’això, podem pensar o bé que els espanyols no semblen ser gaire conscients de les conseqüències que l’envelliment de la població pot tenir a mitjà termini sobre el sistema de pensions i sanitari, o que, si en són conscients, no són gaire pessimistes i confien en la capacitat de l’Estat per afrontar aquest problema.

Taula 9.5. Sostenibilitat del sistema sanitari

Catalunya Espanya Europa

Espanya no es podrà permetre els nivells actuals d'assistència sanitària pública

27,94 23,59 32,27

Espanya es podrà permetre l'actual nivell d'assistència sanitària pública, però no augmentar-lo

34,65 40,57 39,27

Espanya es podrà permetre augmentar el nivell d'assistència sanitària pública

21,98 21,90 19,76

No vol contestar 0,78 0,40 0,15

No sap 14,65 13,53 8,55

Taula 9.6. Sostenibilitat del sistema de pensions

Catalunya Espanya Europa

Espanya no es podrà permetre unes pensions de jubilació com les actuals

33,12 26,81 38,25

Espanya es podrà seguir permetent unes pensions de jubilació com les actuals però no podrà apujar-les

31,30 39,62 34,05

Espanya es podrà permetre apujar les pensions de jubilació

15,90 18,43 18,61

No vol contestar 0,76 0,50 0,14

No sap 18,91 14,64 8,96


L’intercanvi (trade-off) entre serveis i impostos i l’eficiència del sistema

Al marge del que s’ha dit, cal tenir en compte que per sostenir l’estat del benestar cal que es compleixin dues condicions. La primera, que els ciu-tadans estiguin disposats a contribuir, via impostos, a sostenir-lo i, la se-gona, que hi hagi agències de recaptació que desenvolupin la seva funció de gestió tributària de manera eficient. Amb relació a la primera qüestió, podem fixar-nos en la resposta dels entrevistats a la pregunta següent: “Si el govern hagués de triar entre apujar els impostos i gastar més en prestacions i serveis socials, o abaixar els impostos i gastar menys en prestacions i serveis socials, què hauria de fer?”

Com es pot observar en la figura 9.8, la resposta dels entrevistats ca talans (5,37) i, en general, del conjunt dels espanyols (5,24), és una resposta moderada, lleugerament per sobre de la mitjana del conjunt d’Europa (5,04). En cap país europeu els ciutadans es mostren extremadament par-

Figura 9.7. La gent gran és una càrrega per a la sanitat pública

BulgàriaEspanya

Regne UnitFinlàndia

CatalunyaNoruega

GalíciaPortugal

DinamarcaEslovèniaRomania

Països BaixosSuèciaIsrael

PolòniaBèlgicaEstònia

EslovàquiaXipre

FrançaAlemanya

SuïssaHongria

3,904,164,334,434,444,554,594,69

4,914,925,085,225,265,425,515,575,725,79

6,046,136,146,216,22

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana: (0: no representa una càrrega; 10: representa una gran càrrega).


tidaris que el govern apugi molt els impostos per gastar més en beneficis socials, encara que els ciutadans de Xipre, Finlàndia i Dinamarca semblen mostrar-s’hi més a favor. En canvi, una sèrie de països mostren una major inclinació cap a una baixada d’impostos (Hongria, Polònia i Eslovènia). En tot cas, en aquest punt és important tenir en compte que la posició de partida als diferents països europeus és molt variada i hi ha diferències notables en les càrregues impositives de cadascun.

Figura 9.8. opinió sobre la pujada o la baixada d’impostos

HongriaPolònia

EslovèniaAlemanya

BulgàriaPortugal

FrançaBèlgicaSuïssa

Regne UnitRomaniaEspanya

Països BaixosGalícia

EslovàquiaCatalunya

SuèciaIsrael

NoruegaEstònia

XipreFinlàndia

Dinamarca

3,544,474,55

4,774,84,915,035,065,125,185,225,245,265,275,315,375,445,475,65,615,775,895,98

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana en cada país: (0: el govern hauria d’abaixar molt els impostos i gastar molt menys en beneficis i serveis socials; 10: el govern hauria d’apujar molt els impostos i gastar molt més en beneficis i serveis socials).

La segona qüestió que cal per garantir un sistema de serveis socials és que hi hagi un sistema recaptador eficient. La majoria de països euro-peus, com s’aprecia en la figura 9.8, aproven els seus organismes recap-tadors. Així, tant el conjunt de ciutadans de l’Estat, com els ciutadans catalans, consideren que l’eficiència d’Hisenda en resoldre reclamacions a temps, prevenir errors o evitar el frau mereix una mica més que un aprovat. Els països amb institucions recaptadores més ineficients són,


segons el parer dels entrevistats, Bulgària, Portugal, el Regne Unit, Hon-gria, Eslovàquia, Romania i Eslovènia. En aquests països, l’eficàcia de les institucions recaptadores no arriba al 5.

Figura 9.9. Eficiència dels organismes recaptadors a Europa

BulgàriaPortugal

Regne UnitHongria

EslovàquiaRomaniaEslovènia

Països BaixosCatalunya

BèlgicaAlemanya

GalíciaNoruegaPolòniaFrançaEstònia

IsraelEspanya

SuèciaDinamarca

XipreSuïssa

Finlàndia

4,074,53

4,694,754,84,824,94

5,165,165,175,255,26

5,55,565,575,575,625,725,855,875,956,1

6,76

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració mitjana en cada país: (0: extremadament ineficient; 10: extremadament eficient).


10. Conclusions

L’ESE en una eina extremadament útil per portar a terme diagnòstics de les actituds, dels comportaments i de les demandes de la població dels diferents països europeus. La quarta edició de l’ESE que inclou, a més, les mostres representatives de Catalunya i Galícia, també permet portar a terme aquests diagnòstics en aquests dos àmbits territorials.

Aquest treball, de naturalesa descriptiva, s’ha centrat en l’anàlisi de Ca-talunya i Espanya en el context europeu. El treball ha examinat tres tipus d’aspectes: aspectes relacionats amb la política, amb la immigració i, fi-nalment, amb l’estat del benestar.

Els resultats de la quarta edició de l’ESE confirmen que Espanya conti-nua sent el país Europeu en el qual els ciutadans es veuen afectats per una desafecció política més gran. A més, la desafecció, que es manifesta en els baixos nivells d’interès per la política, atenció a la informació polí-tica i eficàcia interna, té conseqüències més profundes que al conjunt de països europeus, no només sobre la participació política sinó sobre la participació de la vida associativa, tan important per estimar la força de la vida civil. L’anàlisi de la mostra representativa per a Catalunya ens ha permès comprovar que Catalunya no és aliena a aquest problema. L’efecte de la desafecció sobre la participació política es repeteix també a Catalunya i té, igual que a Espanya, conseqüències negatives sobre la participació.

Espanyols i catalans mostren, en el context europeu, uns nivells mode-rats d’acceptació de la població immigrant encara que, amb relació als entrevistats del conjunt d’Espanya i Europa, els entrevistats de Catalu-nya són, per exemple, més reticents a concedir prestacions socials als immigrants acabats d’arribar. A més, el percentatge de persones que es neguen a acceptar que els immigrants tinguin els mateixos drets és més alt a Catalunya que al conjunt d’Espanya o Europa.

Aquest treball ens ha permès conèixer també que, a Espanya, els nivells de discriminació són relativament més baixos que al conjunt europeu, encara que aquests estan associats en més proporció a la nacionalitat de


les persones i, en el context europeu, la forma de discriminació més im-portant està associada a l’edat.

Els resultats de la quarta edició de l’ESE amb relació a les percepcions dels ciutadans sobre l’estat del benestar confirmen que els diferents models d’estat del benestar que hi ha a Europa es reflecteixen també en la valoració i la percepció que els ciutadans europeus en tenen. No obstant això, la millora dels nivells de prestacions i serveis socials que exigeix un augment de la càrrega impositiva, només compten amb un suport moderat de part dels europeus. Finalment, ens agradaria desta-car que les dades analitzades ens han mostrat que tant els espanyols com els catalans estan menys preocupats que la mitjana europea sobre els efectes que l’envelliment de la població té sobre el nostre estat del benestar.

A partir d’aquest diagnòstic, cap fer una reflexió final que és, al mateix temps, un crida d’atenció a les autoritats públiques per a la presa de decisions i la posada en marxa de mesures adreçades a millorar els pro-blemes socials detectats en aquest treball. En aquest sentit, creiem que hem demostrat com és de necessari promoure l’interès per la política i reduir els nivells de desafecció política si volem que els ciutadans parti-cipin activament en els afers públics. Sabem, per treballs anteriors, que la desafecció política és un problema d’arrels profundes que pot trobar la solució en l’educació i la socialització dels joves. Tenint en compte que les actituds cap a la política es formen en les edats primerenques, la posada en marxa de mesures orientades a promoure l’interès per la política han d’anar adreçades a aquesta població.

Els últims anys, la ràpida arribada d’immigrants ha modificat la confi-guració social i demogràfica de la nostra societat. La promoció del res-pecte al que és diferent i la igualtat de drets és, sense cap dubte, un requisit necessari perquè la nostra societat no sigui només una societat multicultural sinó, també, una societat plural en la qual la convivència no entén de la nacionalitat d’origen.

Finalment, tenint en compte els resultats de l’ESE, sembla que a Espa nya és especialment necessari educar la ciutadania en el repte


que l’envelliment de la població té per a la sostenibilitat de l’estat del benestar. En últim terme, una ciutadania més conscient d’aquest problema serà també una ciutadania més disposada a acceptar les mesures que siguin necessàries per afrontar l’envelliment demo-gràfic.

què pensen els catalans - gencat.cat · com se sap, el principal objectiu d’aquesta enquesta ha...

Documents