quan la violència a la parella està associada a trastorns mentals o drogodependències. presentat...

Gemma Altell, PsicòlogaDirecció de l’Àrea de Gènere, Família i Addiccions - Fundació Salut i ComunitatProfessora del Màster de Violència Familiar IL3-UB

Quan la violència a la parella està associada a trastorns

mentals o drogodependències

1- REFLEXIONS PRÈVIES

Quan la violència a la parella està associada a trastorns mentals o drogodependència

El 89% de les participants que havien patit almenys tres dels quatretipus d’actes violents estudiats havia desenvolupat algun problemade salut mental, segons entrevistes diagnòstiques*.

Rees va determinar que el 77% de 139 víctimes de diferents tipusd’actes violents havia desenvolupat algun problema d’ansietat enalgun moment de les seves vides: més de la meitat, estrèsposttraumàtic o depressió major; gairebé la meitat havia consumitdrogues o alcohol i un 35% havia intentat suïcidar-se.


1- Reflexions prèvies

De què estem parlant? (Salut mental)

*Journal of the American Medical Association, 3 d’agost del 2011

El 73% dels agressors havien begut alcohol abans de l’agressió,tenint el 48% d’ells un consum dependent.*

Les dones víctimes de violència de parella, són quinze cops mésproclius a abusar de l’alcohol.**

Prop de la meitat de les persones involucrades en agressionsfísiques dins de la parella (el 47%) havia estat bevent ambanterioritat a aquests episodis.***

* (Gilchrist, i cols., 2003, citat a Galvani,2006).

** Shipway (2004)*** Genacis 2004


De què estem parlant? (abús de substàncies)



A- Model explicatiu tradicional de la

violència té poc en compte les

problemàtiques afegides

B- Cal transversalitzar la perspectiva de gènere

també en els casos multifactorials: exculpació

versus victimització

C- Problema més rellevant en la

intervenció professional: Compartimentació de la

intervenció

D- Ens centrarem en la situació més prevalent:

home agressor-dona víctima


A- Model explicatiu tradicional de la violència té poc en compte les problemàtiques afegides



B- Cal transversalitzar la perspectiva de gènere tambéen els casos multifactorials: exculpació versusvictimització


Película “Acusados” dirigida por Jonathan Kaplan


C- Problema més rellevant en la intervencióprofessional: Compartimentació de la intervenció



Víctimes de violència

Drogodependents “transgressores”

Victimitzacióinstitucional

• Home agressor-dona víctima“…Un enfoque más serio e incluyente debería desafiar estas nociones y dar

a las mujeresla atención que la violencia doméstica perpetrada por hombres (95% de los

casos) requiere, y facilitar a esemenor número de hombres (5%) acceso a servicios que les proporcionen

apoyo y seguridad….”*

*Violencia masculina: ¿Un mito?Ben Wadham


D- Ens centrarem en la situació més prevalent: home agressor-dona víctima


2- SALUT MENTAL



Què ens trobem més habitualment

en el cas d’elles: sónconseqüència de la violència(víctimització i tabú).

En el cas d’ells: s’expliquen com factors desencadenants de la violència

2- Salut Mental

“El simple fet de patir un trastorn mental noexplica per què la violència s’exerceixespecíficament cap a la família i, mésconcretament, cap a la parella. Conèixerl’existència del trastorn mental ens potajudar a entendre quin ha de ser l’abordatgeterapèutic i assistencial, i saber quinsaspectes s’han de tenir en compte perprotegir la víctima.”

2- Salut Mental


Agressors i salut mental

2- Salut Mental

• Trastorn antisocial de la personalitat

- Pèrdua de la noció de la importància de les normes socials.

- Destaca la seva incapacitat d’aprendre de l’experiència i la seva dificultat decontrol sobre els impulsos, la deshumanització de la víctima o la manca detemor a les conseqüències.


- Aquesta patologia sol tenirconseqüències més enllà de l’àmbitfamiliar, tot i que també esprodueixen en el de la parella.

• Trastorn psicopàtic - En el cas dels agressors amb un trastorn psicopàtic, aquests exhibeixenuna manca de reacció emocional que els distingeix d’altres agressors.- No oblidem, però, el context social en el que ens trobem amb una majortolerància cap a la violència vers les dones (model ecològic).

• La síndrome psicopàtica- Inclou la incapacitat d’imaginar el temor o el patiment que experimentauna altra persona o les conseqüències que pot produir el maltractament(manca d’anticipació).

• Trastorn límit de la personalitat (TLP) o borderline- Aquest trastorn provoca que la persona se senti reiteradament insatisfetaamb la persona amb qui té una vinculació.- També en aquest diagnòstic cal transversalitzar la perspectiva de gènere.

2- Salut Mental


Agressors i salut mental

Característiques del TLP

• “La persona amb TLP dibuixa un cicle molt semblant al descrit per LeonorWalker (1979). En el cas del TLP, consta de les fases següents:

• En la primera fase, va acumulant tensió i no es capaç de verbalitzar el seumalestar. Sent que es “trencarà” la seva identitat i això li genera ansietat.

• Té el sentiment que la seva parella no entén la seva por i, lògicament, ella nopot respondre a això.

• La persona amb TLP passa a la segona fase, amb una explosió de còlera quees converteix en un episodi de violència.

• Apareix després la tercera fase, de penediment, per la necessitat que téd’evitar la soledat costi el que costi, tot i que, sens dubte, aquesta fasetornarà a donar pas a la primera. Té molts elements en comú amb aquellsagressors que no pateixen un TLP actiu, però hi ha elements diferenciadors”.

2- Salut Mental


• En aquells casos en els quals trobem un trastorn mental en unavíctima de violència en la parella, és important distingir entredos tipus de casos:• El trastorn mental és anterior a la situació de violència:

- hem de detectar i intervenir paral·lelament donat que d’aixòdependrà, en gran mesura, l’evolució de la situació de la personaagredida.- major vulnerabilitat i possibilitat de patir violència.

• Aquells on el/la professional pot detectar i, posteriorment, diagnosticar untrastorn mental que s’ha produït arran de la situació de violència, és a dir, demanera reactiva.

Protocol per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit de la salut a Catalunya


"Hay motivos sólidos como para respaldar la hipótesis de que la violencia de género es uno de los principales factores que favorece la aparición de problemas mentales en las mujeres“.

Salut Mental i Víctimes

2- Salut Mental

Alguns elements que expliquen l’especial vulnerabilitat d’aquest col·lectiu (donesque pateixen un trastorn mental) a la violència en la parella; la majoria de lespersones afectades per malaltia mental presenta:

Fragilitat o dèficit en l’autoestima, en les habilitats socials, en els mecanismesd’afrontament a les dificultats.

Menors recursos, també, per a la cerca de solució de problemes.

Aquests elements juguen en contra seva tant en l’elecció de parella com en tot eldesenvolupament posterior de la relació incloent una relació abusiva.


Una pinzellada sobre trastorns mentals previs en les víctimes

Violencia de género en discapacitadas por trastorno mental:avatares entre la exclusión y la conquista de la dignidad

2- Salut Mental

TEPT: cronificació de símptomes generals.

TEPT Complex: Síndrome de la dona maltractada.


Trastorns principals reactius a la violència viscuda

2- Salut Mental

Llistat de símptomes

Depressió. Por. Desesperança. Ansietat generalitzada.

Atacs de pànic. Escassa autoestima.

Disfuncions sexuals.

Desordres de tipus obsessiu

compulsiu.

Comportaments autodestructius.

Trastorns alimentaris. Trastorns del son.


2- Salut Mental

• Podria ser considerat com una subcategoria del TEPT. Les persones queel pateixen mostren nivells elevats de disfuncions psicosexuals,depressió major, TEPT, així com trastorns ansiosos discapacitadors.

• La cerca de símptomes del trastorn que presenten les víctimes de laviolència de gènere podria constituir el que alguns autors denominen elTEPT complex. L’impacte que produeix el trauma comporta efectesmultidimensionals i abasten la totalitat del funcionament psicològic dela persona. Va més enllà per tant d’un simple llistat simptomatològic.

• La categoria del TEPT complex descriuria perfectament els problemes iefectes produïts per una exposició prolongada i continuada aestressors traumàtics interpersonals, com és la violència en contextosde maltractaments, capaços de provocar una afectació intensa en lapersonalitat de la dona exposada al maltractament. També descriuria iexplicaria canvis de la personalitat en la dona víctima de violència, de laseva identitat i les seves relacions, així com les alteracions profundes entots els àmbits del funcionament psicològic.


2- Salut Mental


3- VIOLÈNCIA A LA PARELLA I DROGODEPENDÈNCIA

Existeixen factors comuns entre els processos que condueixen a l’ús de la violència o al consumabusiu d’alcohol o d’altres substàncies psicoactives:

– Baixa autoestima.

– Tendència a la dependència emocional.

– Dificultats emocionals en la infància.

– L’abús d’alcohol i d’altres drogues és un factor de risc per la presència de violènciafamiliar especialment de l’home contra la dona i dels pares cap als fills/es.


3- Violència a la parella i drogodependència

“Des de fa aproximadament tres dècades, diversos treballs de recerca han posat de manifest que l’abús de drogues -sobretot l’abús d’alcohol- i la violència familiar es donen amb

freqüència en les mateixes famílies. El consum de drogues i els comportaments violents poden funcionar com instrument d’evasió o de “resolució de conflictes” davant de situacions que

resultin estressants al llarg de la vida” (Projecte Genacis).

Abús/dependència de substàncies per part de l’homeagressor (model integrat).

Abús/dependència de substàncies per part de la donavíctima com a estratègia d’afrontament a la violència.

Inici en el consum de la víctima induïda per l’agressor. Ambdós membres de la parella són drogodependents. Dona víctima consum anterior a la relació: posició de

vulnerabilitat. Abús de substàncies per par d’un dels dos deteriora la relació

(el component de gènere no és tan important malgrat hi éspresent).



Històries de parella que ens trobem….


Agressors i abús de substàncies

Aspectes d’interacció:

1. Elements que generen agressivitat en persones no consumidores.

2. Estats i processos psicopatològics productors per sí mateixos d’agressivitat.

3. Sistema d’inhibició i control de l’agressivitat.

4. Paper del consum de drogues:Agravant trastorns mentals previsDisminuint l’autocontrol sobre l’agressivitatIntroduint transtorns mentals específics que generin agressivitat

5. Violència: fallada del sistema d’autocontrol.

6. Mecanismes de retroalimentació.



La nostra proposta: un model integrat

2011

84,21% de les dones han patit VGP

12,5 % Han patit Abusos sexuals

2012

81,8% de les dones han patit VGP

33,3% han patit abusos sexuals



Víctimes i abús de substàncies

Dades de la Comunitat Terapèutica “Riera Major”

Dona drogoaddicta igual a puta

Soledat en el consum

Desestructurada MarginacióSegons estatus socioeconòmicOH↑ALTRESDROGUES↓

Són totes putes

Prostituta

Viciosa

Perduda

Solitària

Tractaments fets

d’amagat

Disperses

També poden generar dependència de les

seves parelles

Marginalitat

Menys dones que homes

consumidors

Egoista

Són dèbils de caràcter

Manca d’autoestima

Poca autoestima

Consum mésindividual (solitari)

Mala mare

Insegura

Maltractament -Violència familiar

Consum individual

Irresponsable

Via d’escapamentdavant delsproblemes

Trastorn de Personalitat

LímitCulpable

Vulnerabilitat

Són unes malaltes

Problemesfamiliars

Pressió social Es percep menys que en homes

Debilitat

Trastornada

No tenenfeina



Llistat d’atribucions dona drogodependent versus home drogodependent

Igual que als homes, se’ls atribueix una condició de deficiènciamoral; se’ls considera irresponsables i malèvols/es.

La conducta de la dona alcohòlica resulta escandalosa, tot i quela mateixa conducta en els homes és vista com normal oacceptable. Això està relacionat amb els estàndards morals ques’apliquen de forma més restrictiva a les dones que als homes.

El més greu és l’estigma sexual: “l’alcohol fa a la donapromíscua”; aquest estereotip porta a la dona que consumeix aser, moltes vegades, una víctima sexual.



Prejudicis envers les dones drogodependents

La capacitat de reacció disminueix, el propi efecte del consum pot portar ala víctima a una visió distorsionada de la situació.

Augmenta el sentiment de culpa. La transgressió social implica que escregui mereixedora de la violència.

Incomprensió parella: El consum pot actuar com a desencadenant si laparella no és consumidora. En alguns casos, en lloc de buscar recursos perajudar-la, pot sobreprotegir-la o controlar-la, però sense proporcionar unaajuda real.

Por a la denúncia: per possibles pèrdues (fills/es).

Aïllament social: Per l’abús de substàncies que dificulta l’ajuda externa.

Addicció a psicofàrmacs (prescripció mèdica).



Riscos associats a la vulnerabilitat de la víctima


4- LIMITACIONS

Especialització professional en els recursos. Manca d’atenció específica a les necessitats de les

dones. Dificultats d’acolliment en recursos residencials de la

xarxa de violència. Menors sota la responsabilitat de la dona que pateix

violència i té una addicció a substàncies. Tractaments segmentats. Dificultat d’identificació del tipus de violència. Dificultat en derivacions i coordinacions. Prescripció de psicofàrmacs.


4- Limitacions


5- OPORTUNITATS

1. Participació en els circuits territorials de violència.2. Introduir eines de detecció precoç.3. Formació per a totes les xarxes implicades.4. Establir protocols de coordinació i derivació.5. Desenvolupament d’investigacions amb la finalitat de

visibilitzar problemes associats.6. Treballar la presa de consciència sobre la/es problemàtica/ques

no identificada/es.7. Serveis residencials específics però globals per a totes les

problemàtiques.8. Tractar totes les problemàtiques simultàniament.9. Treballar amb agressors i agressores drogodependents.

5- Oportunitats


Recomanacions generals

Estudi prevalença de violència en dones drogodependents.

Madrid.

Programa MALVA. Fundació Salut i

Comunitat.

Creació del Protocol Marc. Departament

de Salut.

Programa Associació Avant. València.

Recursos residencials

Mariana Pineda (Creu Roja). Madrid.

Grup violència i drogodependències.

Departament de Salut.

5- Oportunitats


Iniciatives institucionals i professionals existents

ComunitatsTerapèutiques per a dones (AAT i CECAS).

Barcelona.

Grups de dones drogodependents (CAD La

Latina). Madrid.

Programa intervencióamb dones a presó

(Punto Omega). Madrid.

Grups dones en Comunitats

Terapèutiques (FSC i ATRA). Barcelona.

Equip d’Atenció a les Dones. Ajuntament

Barcelona. Gestió FSC. Barcelona.

5- Oportunitats


Iniciatives institucionals i professionals existents


Moltes gràcies a tots i totes!

Gemma Altell

[email protected]

[email protected]

quan la violència a la parella està associada a trastorns mentals o drogodependències. presentat...

Documents