c«

o 5A

tm

Caniflllops soifl cí domini ÍÍL' í 'A//iera.

Qualitat paisat^ística de la conca del Llobre^at d^Entpordá Pilar de Bolos, Enric Bordas i Pere Llorens L

^ ^ arricie que prescntcm a conti-W nuació és ('extracte del trehall

^ Lie valoració de la qualitat eleí paisatge en un espai i temps

^ concrets: la conca del ríu Llo-hrcííat d'Empordá entre cls

anys 1989 i 1991 (ve^eu mapa núm. 1).

L'estudi s'ha realitzat básicament a través de l'observació directa, tant en el sentit de captar nosaltres mateixos les sensacions, cnm de percebre-les en l'exprcssió de la íjent que hi viu o utilitza aqucst espai per alguna raú.

L'objecte general és el de valorar el pai-satfíe de cada una de les arees en que heni dividit la :ona d'cstudi, per tal dVibtenir una puntuació global per a cada una d'elles, ate-nent a les diverses conques deis rius i rieres I contemplant aspectes com el relleu, la vege-tació, els conreus, el curs fluvial, la netedat ambiental, els riscos, l'activirar humana, l'interés huma.. .

4 0

Cada área rep una numeració i una lle-rra per a la scva idcntificació (vegeu mapa núm. 2).

La zona d'cstudi

Esta situada al nord de la comarca de l'Alt Emporda amh una cxtensió aproximada de 318 km'. Consta de 15 municipis, comp-tant només els que hi teñen indos el nucli urha. Son: la Vajol, Agullana, Damius, lajon-quera, Biurc, Cantallops, Capmany, Masarac (i Vilaniailal), Sant Clinient Se.scehes, Mollet LIC Pcralada, Espolia, Rabos, Gabanes, Perala-da i el municipi fronterer deis Lúnits-el Pertús.

Es tracta d'una zona molt variada amb una part muntanyosa al nord, amb el puig Neulós com a cota mes alta, la típica plana al-luvial empordanesa al sud i, entremig, una zona de sol pobre que en bona part bom anomena «aspres».

Rcvi.stii de G i rona / n i i i i i . 174 ^CI ILT - ii.'liri.T i'-J'Jfi

Lii xarxn de! Llobrcgar es completa amh L'ls seus atliicnts: riera Je GOLI, el Ricaalell, el Torrelles, l'Anyet. l'Orli-n:\ i molts altres cñrrccj; i rieres. D apa-reni^a iranquiMa, pojen enfollir siihca-Janieni qiian cl llcvanr proJueix plu-ges torrcncials en les scves capíalercs.

El clinr.i es nicJirerani lumiit, pero es proJucixen molis microclimes en funciü Je Talt^aJa, l'orientació, la ve^e-tació i els venrs. La iraniuntana és un e lcmenr fonamenra l i J e i i n i J o r i.l\K]iicsres eonrratles.

Mentre la inJúsrria és practica-ment inexistenr, ra^^riciikura és la base Je ractivitar económica, juntament amh els servéis, sohretot fronterers (actualmenr en una situació molt deli-caJa). Farraií^es. cercáis, hortalisses i friiiters Joniinen la plana, mentre que la vinya i l'olivera son la base Je les zoncs niés pobres. En ramaJcria Jesta-quen els sectots vaquí i ¡lorcí, k>namcn-taliiienr en sistema J estahulació, enca­ra que cal ier esmciit Je les pastures a munranya Je raiiiars J'ovcUes i vaques Je la rai;a faj^ina, típica Je l'Albera.

El bosc mes representatiu és la sureJa, combinat amb l'akinar. A les parts mes altes bi apareixen roureJes, fageJes i castanyeJcs . Hi ba, pero, bona part Jel territori cobert de la típi­ca l->rolla mediterrania.

La presencia Je l'autopista A-7 i la N-II, Jos Jels eixos mes impi'ttants de fluxos bunians i economics entre el nord i el suJ J'Europa, fa J'aquestcs ierres un lloc de pas.

Forma [ art J'aquesta zona la major part ilel parat.iíc natural Je rAlbcni i la totalitat Je la base militar Je Sant Cli-ment.

Cal Jesracar la presencia de mes Je 20 basses controladcs amb els seus vaKírs taunís t ics i de vege tac ió i Inexistencia de diverses especies ani­máis en perill irextinció, com la tortu­ga mediterrania i cliverscs aus rapinyai-res prorefíiiles.

Aqüestes terres ban estat testimoni de nombrosos fots histories, lins i tot contcniporanis. blo podem constatar peí fet d'observar diversos monuments me(Jalítics, romans. preromanics, ronia-nics, de defensa i modernistes. La seva localització fronterera ha atavorit o ba tet i^irir conseL|üénc¡es ais seus babi-tants al llarií del temp>-

En general podem afirmar que la majot qualitat esta situada a les capi;a-

CONCA DEL LLOBREGAT D 'EMPORDÁ

índex de O u a l t l a l P a i s a l g i s l i c a

n. • 0 '

• 19 •

JS'iS

H 1 1

• . • :

1 1

U 10 I IDO

CONCA DEL LLOBREGAT D 'EMPO R D Á

Mapa 2

lU-vis tadL'Girona/num, 174 yonei - tebrer 1'>'6 41

gíJflí.""

Tflpissat de conreu amb separadors. Vista de la plana aim empordanesa.

Gran part de la zona era dominada per la vinya. Cimmist (í.süidfjiiíií.

^ ^ ^

• •_

^ — • —

ra91**ji ^wM

L-'" -or?.,

Eís Eswn)',s. RÍL¡uesa d¿ vcíiciadó i fauna d'ai^uamolls. Zona de terraprims

Icrcs (soHrctot Anyct i riera de üoii) i la citjor ;) tlues ztincs localitzades, una a la cunea del propi LUibre^at, corrcs-ponent amh les vics de CDmiinicació importanis, i una altra en ima zona entre les conques del Torrellcs i de l'Anyet, que s'utilitza per a qücstions niilitars.

Descaca el fet que les firees neyati-ves ni) son necessariainent les de !a plana i les de mes activicat humana, mal^ral: que quedi demos t ra r que aquest és un factor decisiu. (Vegeu mapa núm. ^ i Uistat núm. 1).

AspectüS prüblemátics

El fer que els llocs mes hahirats, arees del Llohregat, obtinguin en gene­ral mals resultats, denota que l'activitat humana perjudica el paisafge. Les vics de comunicació i els servéis relacitinats amb aqüestes en son la causa essencial.

En la majoria de ¡lobles apareixen contrastos de textures, d'algades i de colors en cls edifics, que ini.Íiquen que hi ha poc control per part de les atlmi-nistracions en aquest sentit. El feno-incn de les urbanitzacions deslligades de la xarxa urbana atavtireix l'ailla-ment deis seus habitanls i la seva poca integrado en la vitla del pol-ile.

Tant en l'inverior deis nuclis com fora s'ohserva un problema estetic deri­var tie les línics eléctriques [ telefoni-ques. Gran quantitat de fils travessen cls carrers d'una báñela i l'altra i grans Torres mctál-liques crcuen els hoscos o cls camps.

En les construccions aíllades cons-tatem tres inconvenients: l'abandó de molts masos, sohretot a muntanya , r au tocons t rucc ió de barraques que esdevenen xalets d'estiueig ptibre i restnictura tle les granges, arrcmolina-des en el millor deis casos, pero sovint a rotxana vista i amb els diposits de pinso i.]ue les sohrepasscn.

L'abandonament deis masos porta diverses conseqüéncíes: es deixen de trcbaliar les terres, el mas es va enru-nant a poc a poc, els camps abandonáis es cobreixen de brolla i augmenta el risc d'incendi siguí per aquest tipus de vegetado o per la manca de persones que cuiden l'entorn. Conrear a mun­tanya o a les zones intermedies de sois pobres pot no ser posiriu econdmíca-ment, pero valdría la pena pregunrar-se si és prodiiciiu ¡ler a la societat. L'olive-

42 Rcvístíi Je Girona / miiii. 174 )4<.'nci - k-brer i'''96

ra i la vinya, .signes d'identitac Je la major part de la zona, están en recessió.

Mciltes vinyes ahandonades, mal-grat que n'hi hagi alguna de ntiva, o oliverars que només es mantenen ais marj^es deis camps en son la mostra clara. L'explotació turística d'aquests béns está molt allunyada a la d'altres 2ones amh denominacJcms d'orif,'cn.

El tipus de bosc que millor detineix la lona és la sureda. Hi ha, pero, pro-Memes imporfants a mnltes parts de la conca; Jesfurestació gairebé total a moltes árees de Test; abundancia de zones cremades, algunes irrecuperables sense una actuació; rcforestació amb especies equivocades (pins i eucaliptus) i perdua de bosc de ribera en moltes árees de la plana o intermedies.

Existeixen diversos factors de risc d'incendi que fan que aqiiest siguí ele-vat: rabandonament de les terres Je conreu, l 'ocupació d'aquestes per la brolla i l'abscncia del pages que les vet-11a; existencia de la traniuntana; les practiques ie lir al camp nulitar; les vies de coniunicació I la presencia de molts abocadors poc controláis.

Els cursos fluvials son pobres en aigües superficials. La majoria no por­ten aigua durant l'epoca de l'estació seca i molts rierais només ho (an Liuan plüu. Aixó no vol dir, pero, que aquests rius no puguin entbllir sobtadament. El risc d'inundació és elevat, sobretot a la plana. Si a les causes normáis hi ategim factors com hoscos cremats, que tan que les pluges arrosseguin quantitat de materials, i ponts amb els u\h inassa petics, que faciliten la taparada, tin-drem un agreujament del risc. La por al foc i a l'aigua son, amb rao, sentimcnts profundament arrclats en els babitants d'aquesta comarca.

La qualitat ambiental és, potser, el bé mes remarcable de la zona, malgrat sigui per una causa involuntaria: la poca activitat industrial. Els problemes provenen de focus concrets tiicilment detectables: l'autopi.sta i la N-Il, amh sorolls continuats de vehicles i remis-sió corresponent de gasos i dcixallcs deis passavolants, sorolls ocasionáis a la zona militar, efecte de moltes pobla-cions que aboquen les seves aigües resi-duals sense depurar o de forma deti-cient, pobres condicions deis abocadors municlpals o altres d'esporadics amb pcrill de f i l t rac tons i incend is , l'existencia de mt)ltes granges sense cap

Exemplc de mímuments mcgaUtics cíe la zona. Dolmen ¡rrop de VilartoU.

fiaWHS^'Vi'Kr',-. 5

Dmnini del casicU de Rcqucscns

; . . • • • • • • ' " ' ' ^ ^ ^ \ * ^ ^ ' ' 4 ^ ' ' .

J B E T ' * ' ' ' •^^K'*^";^-Í.r< iAhQcadord'cscómhnuics municipal. ^Jl / i ' ' ' •'•

Revista de Girona / luini. 174 uirni-'i - k'i'ivr l'-''-'6 43

E/L'cit' lí'itn ÍJILVIUÍÍ rccL'tu. Mdíf iíc Filó.

mena de sancjamcnc, i t;unl"5C' l'ús cada vegada mes freqüent de cutxes i motos Je imintanya.

Aquesta zona, per la seva localir:a-ció estratégica, ha estat térra de fots histories, que han dcixat una emprem-ta important en el tcrritori. Elcmeiics de defensa (castells i torres de vigilan­cia), monuments megali'tics, monescirs, crmites romaniques i troballes del coll de Panissars en son una mostra. Aques­ta importancia contrasta amh la poca cone ixen^a que se 'n té i de l'estaf d 'ahandonament total en que es rro-ben, tret de comptades excepcions.

També teñen un especial interés les basses, amh una gran riquesa en fauna i vegetació; les especies protegi-des, !a tortuga mediterrania i les aus rapinyaires; i també els miradors natu-rals, els salts d'aigua, les rescloses i alguns hoscos concrets... pero poques persones saben que existeixen.

Possibles solucions

Calen actuacions urgents en diver­sos ámbits per tal de frenar certes tendéncies i reconduir cap a situacions on pugui dominar l'híirmonia entre les persones i el medí natural, sensc obli-dar que aqüestes persones han de teñir una qualitar de vida suficient.

S'ha de frenar el prucés d'ahando­nament de masos i de terres de con-reu. Procurar que s'habitin els masos abandonats i es treb;i!lin les terres que els c o r r e s p o n e n , a favor in t \•,^

instablació de persones an\b nquests interessos. A la lona nuintanyosa es podria potenciar l'activitat de pastura, amh couiplemcnts per part >.!e rLKJmi-nistració a coudició Lpajudar en la tasca de vigilancia del bosc, controls i,rinceni.lis i extinció i atenció i con­trol de l 'excursionis ta , previa una forta promoció de l 'Albera com a paratge na tura l . A la p lana , s 'han d'afavorir els conrcus propis del lloc, i evitar els que li son estranys o els que produeixen pobresa en el sol; en rama-deria, considcrem mes beneficios el sector vai.|uí que el porcí, ja que el pri­mer implica el eonreu de les torres i el segon no. En les arces intermedies, és urgent deturar !';ihandonament i can-viar la tendencia, es a dir, la recupera-ció de la vinya i olivera. No cal dir que les persones que es deijiquin a aqüestes tasques haurien de ser ajuda-des en la invcrsió i posteriomient en l 'claboració i comercialització de la se va p roduce ió. Es s e n z i l l a m e n t improcedent, en termes de paisatge, oferir subvencions per arrencar vinyes o per abandonar la produccii'» de llet.

S'hauria de potenciar una ruta cul­tural, d'esharjo i comercial en relació a aqüestes produccions, amh cxposicions, rcstaurants i comerlos tots ells relacio-nats amb el raím, el vi l'oli d'oliva. Pot-ser haurem d'aprendre d'altres pa'ísos propers que aconsegueixen treure profit de molts menys.

Els pohles hau r i en de ser mOs atraients, oferir una imatge mes polida,

i evitar contrastos de colors, rextures, ali;ades i volum. Caldria impedir la construcció d'urbanitzacittns deslliga-i.les de la vila, solucionar la qücstió de les li'njcs telefoniques i eicctriques, soterrar-Íes, i teñir una major cura deis elements urbans amb un servei cficient de mantenimenr.

Fora del nucli urba, les construc-cions han de mantenir l'estructura típi­ca del mas empordanes i impedir les edificacions a les carenes. Evitar la construcció de barraques que es van rransformant en segones residencies pobres. Buscar una arquitectura econó­mica per a les granges, pero defugint el prefabricat, els grans dipósits de pinso i creant cisternes degudament imperme-abilitzades i tancadcs per ais purins.

Les vies LIC c o m u n i c a c i ó han d'adaptar-se al maxim possihle a cada un ilels entorns que travessen, supri-niint l'arquitectura estandarditzada deis servéis. Han d'estar degudament sepa-nides de! hosc per tal d'evitar incendis i insonoritzaLJes amb arbustos o arbredes ]X'r tal tle no trencar la tranquil-litar de les persones i de la fauna. Hi ha d'haver llocs ile parada amb servéis de manteniment i d 'atenció al viatger. t^al retirar les restes ilels cartells aíiun-ciadors t]ue bi havia en altres temps, que colpegen el paisatge amb mós fon^a que els propis anuncis.

Les presses per restablir la cobertu­ra vegeta! s'ha tlemtistrat que no son etectives. Només cal veure els resultats deis incemlis en les repoblacions tic

44 Revista de Girona / niiiii. 174 ^L-EHT - U'lTi.'r Uí^íi

^ ^ ^ % > . l ^ ^

Es mí I m (.•?!(.'II ¡es hüsi\ircs en moitu ¡MTI ^k't icniíori.

pins: 11(1 vn qiK\i;i res. Hs ta nccL'ssari

repoblar ainh especies propies del país i

resistcnts n l 'elcvar risc J ' i n c e n d i . La

sLircJa és la niés adient per a la iiiajor

part del territori ja que participa de les

ca rac ten ' s t iques es i i ien tadcs i, a inés,

por oferir uns heneí ' icis e c o n o m i c s a

llarg terniini a través tle la recuperaciti

de la iiiLlústria del siiro.

I.a recuperacii) del hosc LIC ribera

e n moltes árees en les qiials ba desapa-

reyut és una de les prinritats ja que pro-

tcjícix els inaryes deis rius i afavoreix la

f i l t rnc ió d e TaiMiia. D o n a , a ix i , u n a

imat^c ser]->enrejant ja siyui en conibi-

n a c i ó a m b c o n r c u s o a l t res t ipus de

bosc i t rencaní la luonotonia del vcrd

del bosc dominan r de fulla pe renne .

L'aii^ua és un bé escás en la major

part del lerriiori, no se'n pot fer un i'is

i nd i s c r i i n ina t ja q u e acabari 'em an ib

tots els cursos superticials i, poc a poc,

els subterranis. Acrivi ta ts de gran con-

sum d'aquesr e len ien t no son adients .

Consi;.lerein oportú treballar en el rea-

proi'itanienr de les aiyiies residuals per

al rcjiadiu i altres activitats industriáis.

T a m b é es i\\ necessaria la do t ac ió de

1-iepurai.lores t |ue l u n c i o n i n tie forma

e t e c t i \ ' a . S i t u a c i o n s c o n i les d e i s

Lfmits, C a p m a n y o altres requereixen

solucions urgents.

L ' abocamen t de resit.lus solids peí

s i s tema de l'er un lorar i en te r ra r - los

pos t e r io rmen t s'ha Lpacabar. Els mun i -

cipis, o bé b a n d 'adequar els seus abo-

cat iors o u r i l i t r a r el c o m a r c a l . C a l ,

pero, una menta l i tzac ió de la població

per lal ile fer poss ih le el r cap roHra -

m e n r de les de ixa l l e s a pa r t i r d ' i ina

pre\ 'ia selecció.

La recent normar iva sobre l'ús kle

vch i c l c s a m o t o r a la m u n r a n y a po t

atavorir la protecció del medi . Fruir J e

la naliira no \ o l tlir Irepirjar-la. C a l -

i.lria, ahans, aía\ 'orir la creacíó de iones

d 'aparcameni a m b servéis de guies, iti-

ne ra r i s , lltiguer de b ic i c l e t c s , e x c u r -

sitMis amb cavalls, carruatges o a pcu.

C o n c l u s i o n s

La coíica i lel Llobregai i.rEmpori.lá

és una =ona a m b mul ta t l iversi tat . La

part muntanyosa té una gran riquesa de

paisatges, pero un a b a n d o n a m e n t preo-

cupan t deis masos. La p lana posseeix

una gran riquesa agrícola, pero l'activi-

rar l iumana bi produeix rapides trans-

formacions. Ent remig cenim cis terra-

prims, zones de sois pobres a m b c o n -

reus t f p i camen t ined i t e r ran i s c o m la

\-inya i l'olivera, en profund declivi.

La crisi del suro, l'agrícola i poste­

r i o r m e n t la t r on t e r e r a , t on t s de vida

d'altres temps, tan pensar en canvis. Es

l 'oportuni tat J e plantcjar-sc la situació

i reorientar-la, teninr en compte algu-

nes qiiestions basiques:

- Evitar una transíormaciií radical

d'ús agrícola a un altre dedicat exclusi-

vamcn t al lleure (camps de golf, aero-

J rom>. . . ) .

- E\'itar la instaMació J ' ac t iv i t a t s

toranies que no t inguin en c o m p t e els

\'alors H'adicionals de la zona.

PcriÜ! Pujijcüh. iVii/)d,ssi.*n.'

- P r o m o u r e ( . l e sp roporc iona t l a -

m e n t un in ten t d ' industrial i tzació que

exccileixi els líiiiits J e capacitat .

- Evitar que continu'í cssent, per a

la gran [iiajoria J e població, ün í camen t

un simple lloc de pas que no compor ta

cap beneí ici .

- Ev i t a r els desequí l ibr i s t e r r i t o -

rials a m b u n a c o n c e n t r a c i ó c r c i x e n t

cap ais grans nucHs u rbans . Fet for^a

acccn tua t des de fa temps.

Per cont ra , b e m de dona r suport a

una serie d ' iniciativcs que vagin en un

altre senti t , com ara:

- P o t e n c i a c i ó i p r o m o c i ó d e la

vinya, ol ivera i surera c o m a p roduc -

tes t r ad ic iona l s de la zona e m p o r d a -

n e s a , q u e p e r m e t i n la s e v a s u p e r -

\ ' i \ -énc i . i i a l b o r a la c r c a c i ó J ' u n a

industr ia tleriv^aila.

- Promoció turística Je ls di íerents

valors t radicionals de la zona (agríco-

les, c o m e r c i á i s . . . ) a p r o t i t a n t la gran

afluencia turística de la costa.

- Promoció d' i t incraris arqui tec tó-

nics i de na tu ra que pe rme t in la seva

coneixen;;a a un major n o m b r e de per­

sones.

- Ata \ 'o r i r l ' ocupac ió deis masos

p e r p a r t d e p e r s o n e s q u e v u l g u i n

t e ñ i r c u r a d e l ' b a b i t a t g e i d e les

t e r r e s c i r c u m d a n t s , c o b l a b o r a n t en

tasques J e v ig i lancia , guia tge i bos ta -

latge al v i s i t an t .

Pilar Je Bolos, Enric Bordas

i Pcrc Llorcns siin llicL'nciiits

en Geograíin.

Revista de Girona / [u'mi, 174 iienev - lehrcr l ''-)6 45