LA MORAL DE KANT

Fran Bueno 2n Batx B

2 obres fonamentalssobre moral:La Fonamentació de la

metafísica dels costums (1785).

Crítica de la raó pràctica (1788).

Raó PuraTeòrica

S’ocupa dels objectes del coneixement

Què puc saber?

Raó pura pràctica

Tracta els fonaments de determinació de la voluntat, segons els quals ja de produir les seves decisions

Què he de fer?

Ètica materialla bondat o maldat de la conducta humana depèn d’alguna cosa que es considera bé suprem per a l’ésser humà.

Kant la critíca, en 3 termes:

És aquella segons la qual

Ex: Felicitat Aristòtil

Plaer: Epicur

L’ètica Kantiana és una novetat en la història, Kant utilitza l’ètica formal.

1 – Les ètiques materials són empíriques a posteriori. Kant pretendrà formular una ètica amb imperatius universals i a priori.

Crítica Kantiana Ètiques materials

2 – Els preceptes o imperatius de les ètiques materials són: hipotètics o condicionals.

Són mitjans per assolir un fi: no tenen validesa absoluta.

“Si vols B, fes A”

Per la qual cosa no pot ser universalment vàlid.

Hi haurà persones que no estaran d’acord

3 – Les ètiques són Heterònomes. Perquè la voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació.

Una ètica universal i racional no ha de ser:

Empírica Hipotètica Heterònoma

sinó:

A priori AutònomaHan de ser categòrics: “Fes A”

Una ètica universal i racional ha de ser formal, no pot ser empírica.

Aquesta ètica és:

Buida de continguts

No ens diu el que hem de fer.

Sinó: Com hem d’actuar.

Un home actua moralment, quan actua per deure:

És la necessitat d’una acció per respectar a la llei.

S’expressa en un imperatiu categòric:

“Fes A “Kant diverses formes imperatiu

categòric:

“Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”.

Les màximes són les normes que determinen la conducta de cada subjecte.

“Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”.

L’ únic que és un fi en si mateix és l’ésser humà i, per tant, no ha de ser mai considerat ni utilitzat com a mitjà.

Kant afirmarà que:

La llibertat humana

la immortalitat de l’ànima l’existència de Déu

Són postulats de la raó humana.Un postulat: És una proposició no demostrable, però que és suposada necessàriament com a condició de la moral.

L’existència moral d’obrar per respecte al deure suposa la llibertat.

Sense llibertat no tindria cap sentit la responsabilitat moral.

L’existència de Déu La immortalitat de l’ànima

També són postulats

Immortalitat de

l’ànima

Existència de Déu

Kant assenyala que la raó ordena aspirar a la virtut.

L’acord total amb de la nostra voluntat amb la llei moral

El desacord que trobem en el món entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l’existència de Déu.

com a realitat en què ambdós camps s’identifiquen, donant-se la unió perfecta de virtut i felicitat.