psicoanalisi i cinema
DESCRIPTION
Treball de recerca de Vanessa CanoTRANSCRIPT
Psicoanàlisi i cinema
Vanessa CanoB2A
Índex
Part teòrica
Psicoanàlisi Sigmund Freud Teoria psicoanalítica
Conscient, preconscient, inconscient
Allò, jo, superjò Somnis Actes fallits Pulsions Mecanismes de defensa Complex d’Èdip Malestar en la cultura
Cinema Introducció al cinema Elements del cinema
La càmera Mise-en-scène El so
Psicoanàlisi i Cinema Psicoanàlisi en el món del
cinema
Índex
Part Pràctica
Psicosi Trama Anàlisi Elements cinematogràfics
Mise-en-scène Elements tècnics El so El color
American Beauty Trama Anàlisi Elements cinematogràfics
Mise-en-scène Elements tècnics El so El color
Índex
Conclusió Objectius Conclusió
Part teòrica
1. Psicoanàlisi2. Cinema3. Psicoanàlisi i cinema
Psicoanàlisi
IntroduccióEl mot psicoanàlisi designa tres conceptes:1. Un mètode d’investigació i anàlisi de certs processos mentals
mitjançant l'associació lliure i l'interpretació dels somnis.2. Una tècnica terapèutica de tractaments de les malalties
neuròtiques.3. Una disciplina científica amb un conjunt de teories de la
psicologia i la psicopatologia basades en l’inconscient i les tòpiques (allò, superjò, jo).
L’objectiu de la psicoanàlisi és estudiar l’inconscient.El mètode psicoanalític es basa en l'associació lliure, és a dir, el subjecte a de dir allò que li passi per la ment sense ometre res de la seva vida per tal d’arribar als seus records reprimits i poder tractar la seva malaltia mental.
Sigmund FreudSigismund Schlomo Freud (1856-1939)
Conegut com Sigmund Freud és el fundador de la psicoanàlisi. Va néixer a Freiberg (República Txeca). Va començar estudiant la hipnosi i el seu tractament pels malalts mentals. Però a causa de la seva poca sort hipnotitzant als pacients, va crear l’anomenada associació lliure i l'anàlisi dels somnis.
Això va ser el inici de la psicoanàlisi. Després es va centrar en l’histèria i la neurosi. Les seves idees van ser molt criticades a causa del seu contingut sexual poc apropiat per l’època.
Va intentar donar forma al concepte de Inconscient ja empleat per altres filòsofs. Els va dividir en dues tòpiques i va donar-li complexitat. Va introduir el concepte de repressió i va defensar als actes fallits, els lapsus i els somnis com a vies d’escap dels continguts reprimits per la consciència. Per últim va elaborar una teoria sobre el desenvolupament sexual infantil i una teoria sobre el malestar en la cultura.
Teoria psicoanalítica
Conscient, preconscient, inconscient El Conscient és una part petita de la ment. Associat a la
percepció, rep i filtra els estímuls del món exterior. El conscient està controlat per la consciència i aquesta regula el principi del plaer.
El Preconscient està enmig dels dos. Aquí hi són els continguts que no es troben a la consciència però que poden arribar a ella ja que no són reprimits pel subjecte.
L’Inconscient és on hi són els continguts que han estat reprimits pel subjecte i troben molta resistència per passar a la consciència. Aquests elements només poden passar a la consciència a través dels somnis, els lapsus, els actes fallits i els símptomes.
La psicoanàlisi vol arribar a fer conscients els elements que es troben a l’inconscient per trobar l’origen de la malaltia mental.
Teoria psicoanalítica
Allò, superjò, jo L’Allò és inconscient,la part més primitiva i desorganitzada sobre
la qual s’estructura la personalitat. No té cap valor d’ètica o moralitat, només conté les pulsions innates. L’impulsa la satisfacció de les necessitats instintives. La recerca del plaer és l’únic important.
El Superjò és el codi moral de la persona. S’enriqueix a través de les exigències i prohibicions dels pares que representen els valors de la societat i que es van transmetent de generació en generació. Per tant controla els impulsos que estan mal vistos per la societat
El Jo domina els dos anteriors. Representa la raó i el sentit comú. Busca el plaer, però un plaer racional on es té en comte les conseqüències dels actes. I interposa el pensament al desig.
Teoria psicoanalítica
SomnisEls somnis són uns fenòmens psíquics que tenen sentit. Mentre
dormim el nostre psiquisme continua actiu i mitjançant els somnis de manera simbòlica podem realitzar un desig reprimit.
Els somnis tenen dues lectures:1. Contingut manifest: És el relat del somni tal i com el pacient
el comunica.2. Contingut latent: És el significat ocult del somni al qual
s’intenta arribar mitjançant preguntes.
Freud defensa que els desitjos normalment són sexuals, per la qual cosa són reprimits i desterrats a l’inconscient. Per tal de realitzar el desig apareix el somni. En el somni una censura elimina certs elements (llacunes) i els substitueix per altres (simbolisme) que distorsionen el significat ocult.
Teoria psicoanalítica
Actes fallits
Els actes fallits són accions defectuoses a causa d’algun contingut del inconscient. Els actes fallits poden ser:
Equivocacions orals: dir una paraula per una altre, llegir una cosa distinta a la que apareix, escoltar alguna cosa diferent al que es diu, etc.
Oblits momentanis: Oblit de noms, pèrdua d’objectes, oblit de propòsits, etc.
Tots aquests actes fallits tenen un sentit i es deuen a l’oposició de dues intencions incompatibles. L’oblit d’un nom es dóna perquè aquesta persona no ens es grata; l’oblit d’un propòsit serà perquè en realitat no el volíem arribar a fer; l’oblit del nom d’un lloc es donarà perquè aquest ens evocarà a algun mal record, etc.
Els actes fallits són molt freqüents, aquests petits error ens delaten.
Teoria psicoanalítica
Pulsions
La pulsió ( o impuls) és una energia psíquica (un empeny) que orienta el comportament cap a un di i es descarrega al aconseguir-lo.
Segons Freud la pulsió que mou a l’home és la libido, és a dir, una energia relacionada amb tot referent a l’amor (l’amor sexual, l’amor filial, l’amor a sí mateix, l'amistat, etc).
Més tard divideix les pulsions en dues:
L’Eros (pulsió de vida): Uneix el que està dispers i forma grans unitats. Es manifesta en l’amor i l’activitat sexual entre altres.
El Tànatos (pulsió de mort): Intenta separar la unitat i els conjunts. Vol crear desorganització i tornar al punt de partida, la mort. Es manifesta en el masoquisme o el suïcidi.
Teoria psicoanalítica
Mecanismes de defensa La repressió: El més important. Allò que el subjecte considera
inacceptable es enviat cap a l’inconscient. Això impedeix recordar-les i provoca que s’hagin de manifestar a través dels somnis, actes fallits, lapsus, etc.
La fantasia: Es passa una pulsió reprimida cap al pla imaginari per satisfer-la a través d’imatges irreals (somnis).
La regressió: El retorn cap a una etapa superada en el seu desenvolupament mental (retorn a una personalitat infantil).
La projecció: Els sentiments i desitjos que el subjecte ignora o refusa els expulsa i desvia cap a altres persones (l’origen del mal serà culpa dels altres).
Teoria psicoanalítica
Complex d’ÈdipAl voltant dels cincs anys es desenvolupa el complex d’Èdip.
El nen intensifica l’amor que sent cap a la seva mare i desenvolupa un sentiment de gelosia cap al seu pare ja que ell posseeix l’objecte del seu amor, la mare. El pare ocupa el lloc que el nen voldria tenir i això provoca una rivalitat que pot convertir-se en un sentiment de culpabilitat.
En el cas de la nena s’anomena complex d’Electra. Al superar aquest complex es va formant la personalitat del nen que imita al seu progenitor i va organitzant-se el superjò.
Teoria psicoanalítica
Malestar en la culturaLa cultura són els conjunt de normes que limiten les pulsions sexuals o
agressives per a mantenir l’ordre social.
Tot home aspira a trobar la felicitat, aquesta es basa en obtenir plaer i evitar el dolor. La felicitat augmenta a mesura que satisfem les nostres necessitats i ens allunyem del dolor. Hi ha diversos mètodes per obtenir la felicitat com ara: ingestió de drogues, deixar-se portar pels instints, recorre a l’imaginació, la religio, etc.
Hi ha molts camins per arribar a la felicitat, però cap és segur del tot, ja que hi ha diversos factor que influeixen en ella.
Per altra banda la bondat i la maldat no depenen de l’acció feta si no que l’autoritat s'assabenti que has fet aquesta acció, ja que això produeix una mala consciència i un sentit de culpabilitat en el subjecte.
La consciència per tal de castigar els mals actes utilitza els remordiments.
Cinema
Introducció
Va ser inventat pels germans Lumière cap al 1895 com a un instrument científic que més tard es va comercialitzar.
L’objectiu d’una pel·lícula és ser vista per un espectador i per tant ha de complir unes regles i ha d’utilitzar tècniques cinematogràfiques per a donar més versemblança.
Una bona pel·lícula ha de ser visual. El poder del cinema està en poder narrar una història mitjançant la imatge i el so.
Allò que veiem ens afecta tant en el pla conscient com en l’inconscient. Si els que se’ns mostra és el nostre món o intenta crear un propi que sigui organitzat se’ns fa més fàcil comprendre l’història.
Elements del cinema
La càmeraMitjançant la càmera s’obtenen les imatges. La càmera es mou per
l’escenari i el descriu i explora. Per tant té dos funcions:
Funció descriptiva: 1. Acompanyar a un objecte o personatge en moviment per tal de seguir
l’acció i els fets.2. Crear la il·lusió de moviment en un objecte estàtic.
Funció dramàtica:1. Descriure l’acció o l’espai.2. Donar ritme a l’història, la càmera en moviment crea la sensació de
dinamisme i la càmera estàtica de tranquil·litat.
Elements del cinema
Mise-en-scèneEl Mise-en-scène o posta en escena té els seus orígens en el teatre.
Es refereix al conjunt d'elements col·locats estratègicament per ser filmats. Compren els vestuaris, les actuacions, les locacions, la il·luminació, el maquillatge, etc.
S’encarrega de donar realisme a l’escena.
L’escenari és el lloc on es troba l’acció dramàtica. Pot ser dins d’un estudi o fora, real o irreal, natural o construït, etc.
La il·luminació ajuda a crear la composició del film. Pot crear ombres o textures especifiques, atreure l’atenció cap a certs elements, crear contrastos, expressar sentiments, etc.
El maquillatge crea trets als personatges, intensifica les seves expressions o l'ànim, així com dóna realisme.
El vestuari està relacionat amb l’escenari per tal de donar versemblança.
Elements del cinema
El soEl so modela la percepció de les imatges i guia l’acció. Augmenta
l’impressió de la realitat (com so de cotxes en la ciutat), permet utilitzar la paraula, jugar amb la imatge i el so alhora, utilitzar música per donar ambient, etc.
El so dóna unitat i sincronitza els sentits, dirigeix l’atenció cap a llocs específics i ens anticipa fets. Així mateix els silencis prenen un nou significat.
Pel que fa a la seva percepció com més fort s’escolti més a prop ens sembla que deu ser i ens provoca l’efecte de proximitat.
El tipus de so que hi ha són: El soroll, la música i la paraula.
Psicoanàlisi i cinema
Psicoanàlisi en el món del cinemaEls germans Lumière i Freud són contemporanis. El cinema i la
psicoanàlisi són dos naixements simultanis que han impactat en la cultura. Tots dos tenen en comú l’història, la ficció i la imatge (imaginaria o real).
El cineasta composa i munta una història, l’analista descompon l’història la redueix a l'essència. El cinema és simbòlic hi ha una doble lectura en les pel·lícules, l’inconscient té també aquesta doble lectura. A la psicoanàlisi les paraules s’ajunten mitjançant l’associació lliure d’idees i al cinema les imatges parlen.
Cinema i psicoanàlisi són anàlegs però no el mateix. La diferència està en que un és un art i l’altre és un mètode psicoterapèutic.
Tot i així en el dos tenen un estret lligam amb la imatge; el psicoanalític enllaça imatges i construeix esdeveniments, el cinema mostra una imatge ens representa un món per tal d’identificar-nos amb ell.
Part pràctica
1. Psicosi 2. American Beauty
Psicosi
Trama Psicosi és una pel·lícula d’Alfred Hitchcock. El seu gènere és el
suspens. L’acció passa al motel Bates, del qual s’encarrega Norman Bates. Marion Crane sembla la protagonista però no ho és, serà
assassinada en la mítica escena de la dutxa. Bates té una malaltia mental, un desdoblament de la personalitat
a causa d’una forta dependència amb la seva mare ja morta (complex d’Èdip).
Lila Crane i Sam (germana i amant de Marion) junt amb Arbogast (detectiu de l’empresa de Marion) aniran a investigar el parer d’aquesta, el detectiu mor.
Lila Crane acaba descobrint que Norman Bates és l’assassí de la seva germana i que aquest té una malaltia mental i una de les seves personalitats és la de la seva mare, que va assassinant als personatges.
La mare de Bates es troba morta i dissecada al soterrani.
Psicosi
Anàlisi Norman Bates ha passat una mala infància i porta una gran
carrega emocional. La mare de Norman va ser abandonada pel marit, a causa desenvolupa un odi cap als demés (projecció).
La mare sotmet al nen a les seves manies, li inculca que si l’abandona per qualsevol dona serà castigat. Es desenvolupa una dependència cap a la mare (escena del sopa).
La religió és també un factor important que l’influeix. Es crea l'anomena't complex d’Edip a causa de la gran dependència. Refuta les pulsions sexuals cap a la mare per ser pecat.
Doble personalitat (escena de Lila per la casa): Home adult (atret per les dones) i nen petit (reprimeix pulsions per acontentar la mare).
La mare troba un nou amant amb el que satisfà les seves pulsions. El nen en un atac de gels (complex d’Èdip) mata als pares al trobar-los fent l’amor.
Psicosi
Anàlisi Norman forma una tercera personalitat, la de la seva pròpia mare.
No pot suportar viure sense ella, desenterra el seu cadàver i el disseca.
Norman es fa adult, comença a acumular manies i perversions (escena voyeur).
Norman espia a Marion dutxant-se les tres personalitats entren en conflicte. L’home es sent atret per la dona, el nen sap que això es pecat i la mare actua per salvaguardar al nen i mata a la noia (escena dutxa).
Una sèrie de personatges van a investigar el parer de la difunta Marion. La personalitat de la mare intenta protegir a Norman i comet altres assassinats o intents.
Lila descobreix el cadàver de la mare de Norman dissecat i apareix Norman cridant amb la roba de la mare i una perruca en un estat psicòtic.
Psicosi
Anàlisi La policia arresta a Norman per assassinat i un psiquiatra fa un
resum de la seva situació mental. Les seves tres personalitats passen a ser nomes una, l’home i el
nen desapareixen per deixar pas a la personalitat de la mare que es fa la dominant.
Psicosi
Psicosi
Elements cinematogràfics Típica pel·lícula de terror en un ambient amb una casa d’aspecte
misteriós, decorat excessiu. Verticalitat enfront l’horitzontalitat.Apareix la nit, la tempesta, un amagat motel. Dins del motel la dutxa
com element clau i eix de la trama, els ocells dissecats (Crane), els miralls (imatge de la consciència).
El so no segueix el ritme de les punyalades a la dutxa, realça l’escena al no tenir res a veure. També apareix la veu de la mare en Off que dóna misteri.
El color és en blanc i negre. Es distingeixen tonalitats de grisos i contrastos de blanc i negre. Caracteritza als personatges, Marion (rossa) vestida de tons clars enfront Norman (cabell negre) vestit de colors obscurs.
El negre significa misteri, el mal, allò desconegut. El blanc simbolitza la claredat, la puresa, la llum.
American Beauty Trama American Beauty és una pel·lícula de Sam Mendes. Pertany al
gènere del drama. Lester (pare de familia) casat amb Carolyn té una filla anomenada
Jane, tots tres viuen en America, en una urbanització on tothom sembla feliç.
La realitat és que cap membre de la família és feliç i han de buscar la felicitat per altres vies. Lester en les drogues i en una personalitat infantil (regressió), Carolyn en un amant (pulsions sexuals) i Jane en el seu veí.
Lester s’enamora de Angela (amiga de Jane) i des de la primera vegada que la veu no deixa de somiar amb ella (fantasies).
El comportament de Lester origina una disgregació de la família i un malestar general. Tots tres entren en conflicte amb el seu superjò.
Un dels veïns de Lester el mata quan aquest s’adona que la vertadera felicitat està en la seva familia.
American Beauty
Anàlisi Comença amb una veu en Off on Lester anticipa la seva mort.
Desprès apareix la casa de la família i ens endinsa en el seu món. Una vida a primera ullada tranquil·la i feliç.
Lester és un ningú, la seva dona el domina i ell no té personalitat per decidir (escena immobiliària).
Apareixen les rosses (Carolyn les cultiva) li diuen que són perfectes i ella explica que és perquè utilitza clara d’ou.
Lester no pot suportar més la situació, per evadir-se pren drogues, aquestes se les dóna Ricky (el fill del veí). A més fa una sèries de canvis en la seva vida, es torna infantil (regressió) i deixa lliure les seves pulsions cap a Angela (amiga de la seva filla Jane).
Freqüentment somia amb Angela envoltada per pètals de roda vermells (fantasia).
American Beauty
Anàlisi Aparentment Angela és una femme fatale, Lester deixa fluir les
seves pulsions en una recerca de la felicitat mitjançant la libido i es descobreix que Angela és una noia plena de complexos i insegura, Lester s’adonarà que és una adolescent i que no ha de fer res amb ella.
Lester s’adona que és un egoista, que ha buscat la seva pròpia felicitat i no la de la comunitat (altruista) és en aquest moment que s’adona que es feliç.
Entremig Ricky (el fill del veí) i Jane (filla de Lester) comença'n a sortir, Ricky reforça les inseguretats de Jane. Per altra banda Ricky és un maniàtic que es dedica a gravar en vídeo tot allò que creu bell i bonic (coses senzilles) .
American Beauty trenca amb l’ideal d’allò vell. Deixa veure que tothom està ple de manies, perversions, fantasies, etc, encara que aparentment semblin feliços.
American Beauty
Anàlisi Els personatges es mouen en busca de la felicitat, tot i que
sembla que la tinguin, es nomes una felicitat aparent. Cadascú la busca de la seva pròpia manera, però tots es deixen portat per la recerca del plaer.
La recerca de la felicitat els porta amb un conflicte amb el seu superjò, que provoca remordiments com a càstig pels actes que fan i ocasionen l'anomena't malestar.
La pressió social no permet assolit la felicitat. Lester acaba sent assassinat pel seu veí quan aquest malinterpreta una escena entre el seu fill i Lester i creu que són gays.
American Beauty
American Beauty
Elements cinematogràfics El decorat és el típic de les urbanitzacions americanes, cases
blanques amb jardí. Dóna la sensació de aparent calma. Es pot diferenciar entre la casa de Lester i la del veí. La de Lester té
un toc més alegre, però tot està net i polit; la dels veí en canvi no té quasi mobles, denota uns personatges més plans.
Cal destacar la simbologia de les rosses. American Beauty és el nom d’una rossa modificada, que representa la rossa perfecta. Angela representa per tant la bellesa perfecta però artificial.
El quan al so, apareixen les veus en Off al principi i al final, on s'anticipa la mort i desprès es corrobora que la felicitat estava en la seva família. La música fa enaltir diferents sensacions en cada escena, com la tensió a la mort de Lester.
El film és en color, predominen els colors càlids i el blanc que denota tranquil·litat. Apareix el vermell durant tota la pel·lícula. Simbolitza la vida, la passió i el sexe.
Conclusió
Objectius
Veure com afecta la teoria psicoanalítica al cinema.
Observar el mètode i les tècniques emprades per utilitzar la teoria psicoanalítica.
Analitzar dues pel·lícules on es pogués veure algun element d’aquesta teoria.
Conclusió
Conclusió He pogut aprofundir en la teoria psicoanalítica i els seus elements.
He arribat a comprendre la importància de les tècniques cinematogràfiques per donar versemblança a una pel·lícula.
Cal analitza la doble lectura de les pel·lícules ja que es pot descobrir una idea més clara d’allò que se’ns transmet.
Freud va suposar una gran influència posteriorment i molts dels recursos utilitzats en cinema, moltes de les malalties mentals i trastorn es basen en la seva teoria.
FI