prou mort, prou vergonya! - bescano.cat · poble en viu la pilastra - abril 2013 la carretera de la...

Mas Llunès, antiga tavernacatalana

31 32 36

La senyoreta NitaDe la postguerra a la immersiólingüística

Núria Angulo i Roig«Un advocat ha de ser unapersona propera»

4

Prou mort, prou vergonya!

EDITA: Ajuntament de Bescanó

Núm. 45 - Abril 20131.700 exemplars

PILASTRA_abril2013:Maquetación 1 08/04/13 17:55 Página 1

> Poble en viu ...........................................4-18> Carretera de la Vergonya. Prou mort, prou vergonya!....................4> Recordant la Judit ...........................................................................5> Carretera de la Vergonya: present i futur........................................6> La Fira de l'Embotit .........................................................................8> 105 dones treballadores a Saragossa...............................................8> 238 participants a la Marató de Donants de Sang..........................9> JO+B. Projecte Go! 2012 ...............................................................10> Franc Massaneda guanya un dels premis de Recerca Jove ...........11> ANC Bescanó. Alcem l’estelada! ....................................................12> Casal d'Avis. Cinema, xerrades, tallers i excursions .....................13> Concert solidari per La Marató de TV3 .........................................14> Càritas recapta més aliments durant el 2012 ................................14> Comissió de Festes de Bescanó. Gran i feliç 2013! ........................15> Club Patinatge Bescanó. No et rendeixis!......................................16> Bescanó Corre es posa en marxa! ..................................................17> Associació de Gent Gran. Les il·lusions de la gent gran................18> Bescanó celebra el segon torneig de tennis de dobles...................18

> Informació municipal ................................19> Els alumnes de 4t de primària planten arbres a l’Illa del Ter .......19

> Els polítics parlen......................................20> CiU per Bescanó........................................................................20> Entesa per Bescanó ...................................................................20

> Vides II ................................................21-24> Llorenç Batallé i Salló 1924-2010..............................................21> Joan Esteve i Badosa - 1928......................................................23

> Bescanó petit .......................................25-28> Moltes novetats a la biblioteca..................................................25> Bibliojocs. Diversió assegurada ................................................25> Llar d'Infants Bescanó-nins......................................................26> Llar d'Infants El Carrilet ...........................................................27> Escola Doctor Sobrequés ..........................................................28

> Bescanó jove ........................................29-30> SI La Miquela. Comenius: Let’s Create .........................................29> El Vallvera, seu de la trobada anual d'Animació Sociocultural....30

> Quaderns .............................................31-35> Masies de Vilanna. Mas Llunès, antiga taverna catalana..............31> El reportatge. La senyoreta Nita ...................................................32

> L’entrevista .........................................36-38> Núria Angulo i Roig .......................................................................36

> Medi Ambient ...........................................39> L’agricultura ecològica, integrada o convencional> Racó poètic. La primavera

> Especial TDR ........................................40-43> Genís Llach i Porcell ......................................................................40> Mireia Campasol i Riera ................................................................42

2

SumariLa Pilastra - abril 2013

LA PILASTRA NO COMPARTEIX NECESSÀRIAMENT LES

OPINIONS EXPRESSADES EN ELS ARTICLES SIGNATS.LA PILASTRA AUTORITZA LA REPRODUCCIÓ DELS ARTICLES

SEMPRE QUE SE N’INDIQUI LA PROCEDÈNCIA

AMB EL SUPORT DE:EDITA: Ajuntament de BescanóCONSELL DE REDACCIÓ: Raquel Gironès, Susanna Oliveira, Andreu Pulido, Neus Salvadó i Rosa Torrijos.COL·LABORADORS: Pilar Bayé, Andreu Batallé, Eva Batlle, Eugeni Domingo, Raquel Gironès, Lluís Soléi Dolors Vilamitjana. FOTOGRAFIA: Ester Rubirola, Salvador Fàbrega, Pere Magrià i Lluís Romero.FOTO PORTADA: Lluís Romero. DISSENY, MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: www.juglansdisseny.comIMPRESSIÓ: Serveis d’Imatge Bescanó. DIPÒSIT LEGAL: GI-1260-96

Dades d’interès

> Ajuntament.....................................www.bescano.catOficines Municipals ...................................................972 440 005Fax................................................................................972 442 702Recaptació...................................................................872 081 791

> Biblioteca...................................................................972 440 720> Casal d’Avis .......................... 972 440 779 - [email protected]> Consultori Mèdic ......................................................972 442 570> Càritas Bescanó ......682 346 990 - [email protected]> El Teatre Bescanó...............................www.teatrebescano.cat> Escola Dr. Sobrequés ...............................................972 440 228> Farmàcia....................................................................972 440 059> Local de Joventut La Torre .......635 710 098 - www.la-torre.es> Llar d’Infants Bescanó-nins .................................682 346 990> Llar d’Infants El Carrilet.........................................972 442 285> Meteorologia......................................www.meteobescano.cat> Piscines ......................................................................972 442 868> Revista La [email protected]

> Mossos d’Esquadra i Bombers............................................112> Servei d’emergències mèdiques ........................................112> Hospital Dr. Josep Trueta.......................................972 940 200

> ParròquiesSant Llorenç (Bescanó) i Sant Andreu (Estanyol).....972 440 281Sant Pere de Montfullà ...............................................972 238 189 Sant Mateu de Vilanna ..............................................972 420 807

En aquest número...En aquest número, «La Pilastra» ha volgutretre homenatge a la senyoreta Nita, que aldesembre va complir 100 anys. La Nita vaser una mestra amb una gran vocació queva estar ensenyant a Bescanó entre els anys1944 i 1982. Amb aquest reportatge tambéhem volgut mostrar-vos com eren les esco-les des de la postguerra fins a l’època de laimmersió lingüística.

«La Pilastra» també s'ha fixat en dos jovesque han presentat el treball de recerca desegon de batxillerat i que ho han fet ambuna nota excel·lent o amb un treball rela-cionat amb el municipi.

Per acabar, també hem volgut afegir-nos ala reclamació d’una carretera digna. I peraixò en aquesta edició trobareu un repor-tatge sobre la «carretera de la vergonya».

Desitgem que us agradi.


3


Poble en viu La Pilastra - abril 2013

La Carretera de la Vergonya, tal com laconeixem popularment des de mitjananys setanta, està formada de fet perdues vies: l’N-141e (de Salt a Anglès) i eltram de la C-63 (d'Anglès a Amer). Entotal són 22 km que creuen els munici-pis de Salt i Bescanó, al Gironès, i An-glès, la Cellera de Ter i Amer, a la Selva.

Aquesta carretera va ser construïdal'any 1920. L'any 1940, a causa del granaiguat, es va enfonsar el pont de can Pi-peta, a Vilanna, i s’hi va fer un pas pro-visional que ha quedat com a definitiu.Des de finals dels setanta cap aquí (fa

més de 30 anys!) ha estat una via

que ha provocat malestar entre la po-blació per les contínues retencions ques’hi produeixen i per la gran quantitatd'accidents que s’hi registren.

Segons dades de Trànsit, per aquestavia hi transiten entre 9.000 i 13.000 ve-hicles diaris, amb un volum importantde vehicles pesants. En el tram de Bes-canó s’han produït tres accidents mor-tals en els darrers tres anys i tot sovinthi ha algun accident o una retenció. Pertots aquests motius l'any 2009 va néi-xer la Plataforma Carretera de la Vergo-nya, integrada per una cinquantena de

persones, veïnes d'Anglès, Amer, Bes-canó, Bonmatí i la Cellera, que reinvin-diquen la millora d'aquesta carreteratan insegura.

Els punts més perillosos d’aquesta viaal seu pas pel municipi són al Pou deGlaç de Vilanna i al tram que va de laPilastra a la sortida de Montfullà en di-recció a Salt. Precisament en aquest úl-tim punt és on va morir la jove de 18anys Judit Escobar Robledillo. Aquestfet va motivar que, de nou, la Platafor-ma Carretera de la Vergonya organit-zés una protesta.

Prou mort, prou vergonya!La carretera N-141e, que uneix Salt i Anglès, és una via perillosa, obaga, amb molts revolts,sense vorals i amb un alt volum de trànsit. Tot plegat provoca un degoteig d'accidents iretencions gairebé constants.

El mes de gener passat, la mort d'una jove de Bescanó va provocar novament que els veïnssortissin a manifestar-se per demanar més seguretat. Els governs, però, es fan pregar i elsveïns se senten impotents i veuen com, després de més de tres dècades, ningú ha estat capaçde donar prioritat a aquesta via perquè hi millori la seguretat.

Des que va ser construïda, a principis del segle XX, els veïns dels municipis de Salt, Bescanó,Sant Julià del Llor i Bonmatí i Anglès s'han queixat reiteradament de la seva perillositat il'alta sinistralitat.

Aquestes reivindicacions, però, no han estat prou escoltades perquè fins ara només s'hi hanfet pedaços en comptes buscar una solució integral al problema

Un moment de la marxa lenta que vaaplegar unes 500 persones.Foto: Lluís Romero.

> Carretera de la Vergonya

4

> PerRosa Torrijos


5

Poble en viuLa Pilastra - abril 2013

El dissabte 12 de gener es va fer unamarxa lenta en què van participar migmiler de persones i es va llegir un ma-nifest reivindicatiu. Els manifestantses van concentrar a Bescanó i van obli-gar a tallar la carretera mentre es des-plaçaven en silenci fins a Montfullà. Lacomitiva es va aturar al punt exacte onel dia anterior havia mort la jove. Uncop allà es va fer un minut de silenci enhomenatge a la Judit i els manifestantsvan tornar pel carril bici perquè es po-gués reobrir la circulació.

Les protestes durant els anys1978 i 1979L'any 1978 els veïns dels municipisafectats van dur a terme tot un seguitde protestes. Primerament, van penjarcartells i pancartes per tota la via de-manant la millora de la carretera. El1979 es va fer una manifestació que vaencapçalar el bescanoní Emili Moner,

que va ser qui va batejar la carreteraamb el nom de la «Carretera de la Ver-gonya». L'Emili, que és veí de Bescanó ique en aquell moment era xofer, vaconduir un autobús de la Teisa des d'O-lot fins a Girona i pel camí, a mesuraque anava passant pels diferents po-bles, l'anaven seguint altres vehicles.La queixa va acabar a Girona davant laseu del Govern Civil. Al cap d'un tempses van fer millores en l'asfaltatge i es vaampliar la carretera.

Projectes que no arriben maiDe projectes de millora i de milions enpressupostos se n'hi han posat unmunt, sobre la taula, i tots els grups po-lítics utilitzen aquest vial per a les sevescampanyes electorals.

El 2009 ja hi va haver un projecte detraçat per al tram Amer-Bescanó, ambuna inversió de 73 milions d'euros, queno es va arribar a executar mai.

que hi ha a dalt al firmamentja et tenien preparadesunes ales d'or i argent.

Has marxat a un altre mónon no hi ha plors ni tristesesni carreteres de mort.Només hi ha pau i alegriai enmig de tots els estelsque esvaeixen la boiradaamb la cara enrioladavas dient-nos: «No ploreu,jo aquí us espero, ja ens veurem.»

Dolors Coma

Judit, busca enmig de les estrellesles il·lusions truncades,les que el destí en un mal dianegre i fosc et va robar.Res podia fer pensarla teva marxa inesperada.

Igual que una ballarinava de puntetes ballant,tu has passat la teva vidade puntetes, fugaçment,però has deixat ferma petjadadins els cors per sempre més.

És per això que tots els àngels

Recordant la Judit

El 2010 tothom parlava de les variantsde Bescanó i d’Amer, que s'havien dedur a terme el 2011, perquè es conside-rava una obra prioritària.

Després ens van parlar del corredorTer-Brugent, del qual només se n'hanfet dues parts: a la Cellera i a Sant Este-ve d'en Bas.

Fa uns mesos llegíem en els diferentsmitjans de comunicació que el governde la Generalitat destinarà 1,5 milionsque han de servir per millorar la senya-lització, el ferm i les tanques de conten-ció. Aquestes obres s'havien d'iniciar elmes de març d'aquest any.

En definitiva, moltes promeses i pocsresultats. I de moment no ens quedacap altre remei que «extremar la pru-dència a l'hora de conduir», tal comens suggereixen com a solució provi-sional...

Foto aèria de la carretera N-140 al seu pas per Bescanó i Emili Moner encapçalant la protesta de l’any 1979. Fotos: Pere Magrià.



6

Carretera de la Vergonya:present i futurDarrerament, com ja tots sabem, hem assistit a un fet tràgic a la Carretera de la Vergonya, un fetque no és nou i que no serà el darrer. I com sempre succeeix també en aquests casos, hemprotestat indignats perquè ens ha deixat una persona que no havia d’haver-ho fet. Amb aquestesprotestes s’han aconseguit alguns compromisos que han de suposar unes mesures d’urgència,però no podem deixar-ho aquí i abaixar la guàrdia. Si ens despistem passaran molts anys abansno tinguem la solució definitiva

De tota manera, és clar que s’han acon-seguit algunes coses. Intentem de veu-re-hi la part positiva: d’entrada, s’hapogut tenir un diàleg directe amb elconseller Santi Vila, i això ja ha estatuna manera de fer present el nostreproblema al més alt nivell. El consellerva ser molt franc i ens va dir que ell hiveu dos problemes:

- Tenim un problema immediat de se-guretat, i aquest s'ha d'atacar amb rapi-desa. Es destinaran 1,5 milions d'eurosa fer reformes.

- Tenim un altre problema endèmic demobilitat i aquest comporta una inver-sió de prop de 100 milions d’euros, queno són assumibles ni el 2013 ni el 2014.De tota manera, el que sí que s’avançaràés tancar el projecte constructiu defini-tiu. Pel que fa al tram Anglès-Vilanna,estarà acabat aquest mes d'abril. Pelque fa al tram Vilanna-Salt, s'acabaràde consensuar el traçat amb els munici-pis afectats ja aquesta primavera percomençar a fer els tràmits legals. L'ob-jectiu és arribar al 2015 amb tot a punt

per, quan hi hagi diners, començar. Esva comprometre que seria la primeraobra prioritària de la Generalitat a lescomarques gironines en el moment quees disposi de pressupost. Recordem quel’N-II no depèn de la Generalitat sinóde l’Estat, de manera que estem en pri-mera posició.

Partint d'aquesta premissa que hi ha ala conselleria, ja tenim clares les posi-cions i pensem que si aquesta és la filo-sofia no anem mal encaminats. Sabemque els diners no els podem fabricar,però sabem que quan hi siguin somprioritaris.

Però hem de seguir estant molt al cas isobretot que les solucions d'urgència noaturin la solució definitiva. Aquesta ésuna de les claus. És clar que cal fer algu-na cosa per ara mateix intentar reduirels accidents mentre no es pugui arribara la solució ideal, però que no ens doningat per llebre, com ja ha passat moltesvegades.

Ara ens toca estar a l’aguait i veure qui-

nes són les millores que es proposen,però també ens toca vigilar que es se-gueixi el procés de tramitació del pro-jecte definitu de la nova carretera. Sóndues coses diferents i una no ha d’aturarl’altra. I si no és així tocarà passar a l’ac-ció: som milers de persones usuàries iafectades. Milers. Si només un 10% esposés en fase de protesta constant i con-tinuada, això es convertiria en un con-flicte majoritari al qual l’administracióhauria de donar una resposta ferma ivàlida. Si per contra el que pensem ésque no és el nostre problema i que altresja es posaran a reivindicar, no ho acon-seguirem. L’exemple de Bàscara és unbon exemple a seguir si arribem a unpunt extrem.

És una llàstima que la societat funcioniamb el sistema de «Qui no plora no ma-ma». Esperem que aquesta vegada elscompromisos siguin reals i que tant lesmillores urgents com el projecte defini-tiu segueixin el seu curs. Si no és així enstocarà a tots fer una mobilització ferma iconstant fins que ho aconseguim.

> Per Jordi Planagumà

Imatges de les reivindicacions veïnals durant els anys 1978 i 1979. Fotos: Pere Magrià.

> Plataforma Carretera de la Vergonya


7



La Fira de l'EmbotitUn any més els carrers del nucli antic de Bescanó es van convertir en l'escenari de la Fira del'Embotit, que va arribar a la divuitena edició.

La fira, com sempre, va tenir una gran quantitat de visitants, que van omplir els carrers iaparcaments de la vila

Els firaires, els inflables, les passejades en poni,l'espectacle infantil, les trobades de cotxes i trac-tors, les passejades, els castellers, entre altres ac-tivitats, van omplir un any més el parc del'Ajuntament i els voltants en una jornada dedi-cada a l'embotit i a altres productes alimentaris.

Cal destacar que aquest any els restaurants de lazona oferien, tal com fan amb les jornades dedi-cades als bolets, uns menús adaptats a aquestajornada festiva. D'aquesta manera el visitant po-dia escollir entre entaular-se en un restaurant ofer un entrepà a la fira.

Una altra novetat va ser la retransmissió de la jor-nada en directe per Ràdio Bonmatí, que va dedi-car un programa especial a la mostra a travésd'entrevistes, concursos i molt d'humor.

Durant la fira, que es va celebrar el dia 17 de marçi que va durar de les 10 del matí a les 8 del vespre,la comissió organitzadora va oferir petits tastetsde diferents tipus de botifarra: de perol, dolça,amb foie d'ànec i de carn crua. També oferien lapossibilitat de comprar-ne i cuinar-los a casa.

> Per Rosa Torrijos

Una de les parades de la fira. Foto: Ester Rubirola.

105 dones treballadores a SaragossaEls dies 9 i 10 de març, més de cent dones van marxar cap a Saragossa per celebrar el Dia de laDona Treballadora i tot seguit ens expliquen el seu viatge

Dolors Martí, d'Estètica Dolors, orga-nitza des de fa una colla d'anys una tro-bada de dones de Bescanó i d'altrespobles del voltant per commemorar elDia de la Dona Treballadora. Aquestany el destí va ser Saragossa.

«La primera parada va ser a Belchite,on vam visitar el poble vell destruït l'any

1937, durant la Guerra Civil, i

abandonat posteriorment. El poble estàtal com va quedar després de la batalla.A la tarda vam visitar la casa natal delpintor Francisco Goya.

Al vespre sí que vam arribar finalment aSaragossa i vam poder fer la ruta de lestapes i una visita guiada pel nucli antic.Ben entrada la nit, vam gaudir d'un es-pectacle de cabaret una mica «picant».

L'endemà ens van guiar pels carrers deSaragossa per poder veure el palau del’Alfajería, la Zona Expo i fins la Basílicadel Pilar. Al migdia vam dinar en unrestaurant al costat del riu Ebre.

Ben tipes, les dones treballadores vamtornar cap a casa. Algunes van poder feruna becaina al bus i tot!»

8


9


> Per Glòria, Germandat deDonants de Sang de Bescanó

La Marató es va celebrar a la Sala Polivalent i durant tot el dia es van fer unmunt d'activitats.

238 participants a la Maratóde Donants de SangDues-centes trenta-vuit persones es van acostar a la Sala Polivalent per donar sang durant la Maratócelebrada el dissabte 26 de gener a Bescanó.

D’aquestes 238 donacions, 224 es van fer efectives i la resta, 14 en total, van ser oferiments depersones que en aquell moment no van poder donar sang. Volem destacar que 59 persones que maino havien donat sang es van iniciar en la donació en aquesta Marató

Els delegats del poble, en Narcís,l'Eduard i jo mateixa, us volem agrair lavostra solidaritat i volem donar les grà-cies a tots els col·laboradors, a l'Ajunta-

ment de Bescanó pel seu suport i aque-lles persones que van decidir donarsang perquè amb la seva sang s'han sal-vat moltes vides!

Sí, sí, sí! Ho hem aconseguit! Ha estatun èxit, i tot gràcies a vosaltres!

Aquesta vegada, a més, hem tingut lacol·laboració de moltes entitats i asso-ciacions del municipi que han convertitla Marató de Donació de Sang en unagran festa.

Per exemple, l'Associació de Comerços iServeis va aportar lots i paneres quevam sortejar entres els donants i visi-tants. Els clubs de futbol i bàsquet vanlluir les camisetes de la Marató durantels escalfaments i van col·locar pancar-tes al camp de futbol i al pavelló.

La Penya Blaugrana va preparar unabotifarrada per als donants i vam podergaudir d'una demostració de cotxes te-ledirigits i un ball molt animat a càrrecdel Grup de Funky de Bescanó.

A la tarda vam ballar country i vam sen-tir música en viu a càrrec dels grups lo-cals A Cent Watts i Lustrum.

I també cal dir que durant tot el dia vampoder saltar amb els inflables, fer unabona xocolatada i jugar a escacs.

El president i els representants de l'as-sociació de Donants de Sang, MarcIbars, Josep M. Planella i el Dr. JoanProfitós, van mostrar la seva satisfaccióper la solidaritat i la resposta dels po-bles de Bescanó, Estanyol, Montfullà iVilanna.



Projecte Go! 2012A finals del 2011 es va realitzar l’anàlisi de la situació social de molts nois i noies de Bescanójuntament amb l’avaluació del Pla local de joventut 2010-2011, i es va observar la poca implicaciódels joves en les associacions i entitats del municipi, la manca d’oferta d’accions educatives i lafalta d’ajudes i ofertes per a la recerca de feina o les dificultats d’accés a l’habitatge

> JO+B

alitzades. Principalment, aquest pro-jecte va destinat als joves de 16 a 25anys, sense deixar de banda la resta dejoves del municipi d’altres edats quetambé en seran beneficiaris.

La participació és l’eix central del pro-jecte. Sense participació no es poden re-alitzar les accions ni els objectiusmarcats. D’aquesta manera, es generacapacitat d’intervenció i els joves podenincidir en els seus processos vitals.

Igual que el projecte Go! 2012, el projec-te d’aquest any pretén transformar i mi-llorar la realitat dels joves i el seu entornd’una manera integral i amb qualitat.

Us animem doncs a participar delJO+B, de les nostres activitats per fer deBescanó un poble on els joves siguin elsprotagonistes.

Activitats 2012Al setembre, després d’una petita pausa

durant l’estiu, el JO+B va arrencar denou amb la seva activitat habitual. Al-gunes de les sortides i/o activitats ques’han fet fins ara són:

La primera activitat després de l’estiuva ser Pànic a Vilanna. Es va fer durantel cap de setmana dels dies 20 i 21 d’oc-tubre a la rectoria de Vilanna.

Durant la tarda es van fer jocs de cuca-nya i en grup. La gresca va continuar al’hora de sopar, fent un seguit de pro-ves, i finalment va arribar el més espe-rat: el joc de nit. Els nois i noies es vanhaver d’endinsar en el bosc seguint unrecorregut per trobar tots els objectesmarcats en una llista. Amagats al boschi havia els monitors i un seguit de ni-nots mòbils per espantar més d’un.

Al novembre es va realitzar una sortidaa Port Aventura, en l’època que el parces transforma amb motiu del Hallo-ween. Encara que el temps no va ser

A partir d’aquí es va crear el projecteSom-hi! 2013, que pretén incidir i mi-llorar la situació social dels joves reflec-tida en l’anàlisi realitzada a finals del2011, tenint en compte les característi-ques demogràfiques del municipi i elseu context, mitjançant diferents ac-cions.

Algunes de les activitats que es van dura terme van ser: elaboració del nou Plalocal de joventut, potenciar el Casal Es-tiu Actiu, consolidar les rutes del BusNit que s’organitzen a tota la comarca imillorar l’espai del JO+B, entre altres.

Projecte Som-hi! 2013Aquest any 2013 s’està duent a terme elprojecte Som-hi! Aquest projecte pre-tén i ha de ser la continuació del projec-te Go! 2012 tenint present la ràpidaevolució social actual i els canvis que hiha hagut durant l’any 2012, tot millo-

rant i potenciant les accions re-

10


11


premis el va guanyar el bescanoníFranc Massaneda i Feliu.

L’acte de lliurament del premi va tenirlloc el 23 de març passat a l’Auditori deBarcelona. El conseller Andreu Mas-Colell, entre altres personalitats, va serqui va entregar el premi, consistent en750 euros i un diploma.

El Premis de Recerca Jove, conceditsper la Generalitat de Catalunya, servei-xen per fomentar l’esperit científic en-tre els joves de segon cicle d'ESO i elsalumnes d'últim curs de batxillerat queentreguen el treball de recerca.

Es concedeixen un màxim de 71 premisde 750 euros cada un. Un d'aquests

Franc Massaneda guanya un dels premisde Recerca JoveA la revista d'ara fa un any (número 42, abril 2012)destacàvem dos treballs de recerca fets pels jovesFranc Massaneda i Txell Solé. Aquests dosbescanonins i els seus treballs han estat reconeguts iguardonats en diferents premis nacionals.

El bescanoní Franc Massaneda va ser un delsguanyadors del Premi de Recerca Jove (PRJ), peltreball «Estudis de les centrals hidroelèctriques deBescanó (riu Ter)», i Txell Solé va obtenir per l’estudi«Perdre l'estació i el tren» un accèssit en la categoriade treballs de recerca sobre Arquitectura, Urbanismei Ciutat 2012 concedit per la Universitat de Girona

Els joves que van participar al Pànic a Vilanna.

gaire assolellat i fins i tot van caure qua-tre gotes, vam poder continuar l’activi-tat amb normalitat.

Com que era l’últim dia de Halloween,deixaven endur-se les carbasses que hihavia pel parc. Més d’un se’n va empor-tar alguna!

Com cada any, la Colla ExcursionistaL’Isard de Bescanó va organitzar la pu-jada del pessebre a Sant Grau. Aquestany, el pessebre el van fer els joves deBescanó i si el voleu veure el trobareuexposat a la planta de baix de l’Hoteld’Entitats.

Aquestes són algunes de les activitatsrealitzades fins ara al JO+B, sense dei-xar de banda les classes de guitarra ambel professor Quim Danés, que són tot unèxit des de l’any passat, la sortida alMagma, el torneig de ping-pong i ka-raoke, cinema, etcètera.

Borsa de treball per a jovesAl mes de març es va iniciar el Jobs+B(JobsBescanó), una borsa de treball perals joves de Bescanó a partir de 16 anysen què s’ofereix informació sobre ofer-tes de feina a Bescanó i la comarca delGironès, cursos de formació i informa-ció relacionada amb el món laboral.Aquestes ofertes de feina es difonen através de la pàgina del Facebook Jobs-

Bescanó, via Twitter i a través del suropenjat al local del JO+B.

Activitats previstesLes activitats programades per al mesd’abril són les següents:

- Cinema Jove: Divendres 5, a les 9 delvespre

- La Festa JO+B’s Party: Dissabte 27d’abril, d’11 a 2 de la nit, al Polivalent.

Proposada i organitzada per un grup dejoves del municipi i dirigida als nois inoies de 12 a 18 anys de Bescanó. Lamúsica serà a càrrec d’A100Watts, Gir-Rec i Adictive Dj’s.

- Competició de tir amb arc: Divendres26, a les 6 de la tarda.

Trobareu més informació sobre les acti-vitats a l’Agenda jove, al Facebook deJoves Bescanó i al local mateix.

També cal esmentar que Massaneda vaobtenir el màxim reconeixement en lacategoria de treballs de recerca d’àmbitcomarcal 2012 i va ser premiat en re-presentació de la comarca del Gironèspel Consell Social de la Universitat deGirona. El guardó consistia en la matrí-cula gratuïta del primer any a la univer-sitat i 400 euros en metàl·lic.

Massaneda al centre, al costat del conseller Mas-Colell.


12


Alcem l’estelada!Ja fa més d’un any de la constitució de Bescanó per la Independència (AssembleaNacional Catalana) i la feina des d’un bon inici ha estat constant.

S’han preparat actes amb gran visibilitat i participació, com el del passat diumenge 21d’octubre, dia en què va tenir lloc a Bescanó l’acte d’hissada de la bandera estelada en unlloc ben visible, en una de les entrades del poble, escenificant el sentiment majoritari decatalanitat dels nostres conciutadans

> ANC Bescanó

tacar que en aquests moments de tran-sició nacional no s’ha de tenir por, si-guin quines siguin les veus que arribinde fora, accentuant a més que el poblede Bescanó, si així ho considera la sevagent, farà el possible per contribuir enaquesta causa.

En acabar els parlaments, es va cantarEls Segadors ajudats d’un grup de gra-llers mentre la mainada que així ho vavoler va hissar la bandera estelada.

Per acabar es va convidar tots als assis-tents a un vermut popular com a agraï-ment de la seva assistència.

A més, cal destacar que per la festa ma-jor d'Estanyol també es va aixecar l'este-lada a la plaça del poble. Aquest acte vaser iniciativa de la comissió de festesd'Estanyol i de l'ANC de Bescanó. En

l'acte, que va ser seguit per molta

gent, es va llegir un poema i el públic vacantar el cant d’Els Segadors acompa-nyat de la Coral Josep Ruhí.

Altres accions dutes a terme per l’ANCde Bescanó, en consonància amb l’en-trada del municipi a l’AMI (Associacióde Municipis per la Independència), ésla presentació d’esmenes a l’Ajunta-ment encaminades totes elles a acostarel poble català a la independència. L’úl-tima moció presentada i aprovada pelconsistori va ser la declaració moral delnostre municipi com a territori català,lliure i sobirà, que fou aprovada junta-ment amb dues més de gran significan-ça, com són ara donar suport a ladeclaració de sobirania del poble de Ca-talunya feta al Parlament i la declaraciósobre l’exercici de sobirania fiscal del’Ajuntament de Bescanó.

Properament es programaran diferentsactes, conferències, xerrades i reunionsal municipi, i convidem a tothom a as-sistir-hi i a participar-hi.

L’acte, que va aplegar unes 150 perso-nes, va ser presentat per en Jordi Tor-rent, coordinador de Bescanó per laIndependència, i va constar de dife-rents parlaments. En primer lloc hi vaintervenir la Sra. Carme Renedo i Puig,coordinadora del Gironès per la Inde-pendència, que va destacar la necessitatde participació sigui quina sigui l’opciópolítica que defensi cadascú, sempreque sigui d’una manera pacífica i demo-cràtica. Seguidament va parlar la Sra.Anna Garriga i Ripoll en representaciódel Grup Municipal Entesa per Besca-nó, que va destacar que el moviment

sobiranista que està experimentantel poble català no es pot deslli-

gar del moviment social. I fi-nalment, l’alcalde de Bescanó,el Sr. Xavier Soy i Soler, va des-

Hissada de l'estelada a Bescanó. Fotos: Pere Magrià.


13


Cinema, xerrades, tallers i excursions Els avis i àvies del Casalsempre estem actius. Tallers,excursions, festes i tradicionssón algunes de les activitatsque hem dut a terme aquestprimer trimestre de l'any

> Casal d’Avis

lem millorar la nostra salut.Aquest mesd'abril ha començat el taller de memò-ria, de deu sessions, que ens ajuda a ad-quirir alguns hàbits per treballar la

memòria d’una manera rutinària i senseesforços.

Ja ho veieu: els jubilats i les jubilades noparem mai, eh?

Cada primer dimecres de mes els jubi-lats marxem a Girona al cinema a veureuna estrena. Els divendres tenim l'opor-tunitat de passar una bona estona ju-gant a la quina i amb una mica de sortpodem guanyar algun dels premis!

El 7 de febrer passat vam celebrar el Di-jous Gras amb un berenar amb truites ibotifarres a la Sala Polivalent i, comsempre, el duet Gemma i Lluís va tancarla festa amb un ball.

El dia 16 de febrer vam fer una excursióal Parc Güell de Barcelona per podergaudir dels jardins i de les obres mésemblemàtiques d'Antoni Gaudí. El di-nar es va fer al Poble Espanyol i encaravam tenir temps per fer una passejadapel centre comercial Arenas.

Al Casal també es fan diferents tallers.Aquests dies ens hem pogut posar benmacos i maques amb un taller d'imatgepersonal en què l’esteticista DolorsMartí ens ha ensenyat a cuidar i netejarel cutis i saber escollir les cremes mésadequades per a cada tipus de pell. L'úl-tim dia, fins i tot ens va ensenyar a ma-quillar-nos!

La dietista Elena Piñeiro ens va fer untaller sobre dietes i aprimament i ens vaensenyar que a vegades el cervell ens ju-ga una mala passada quan volem apri-mar-nos i que, com en tot, caleducar-nos per ser perseverants si vo-

Els cuiners i les cuineres, a punt per fer el menjar pel dijous gras, a la Sala Polivalent.

Els participants al taller de memòria.


14


> La Marató de TV3

Concert solidari per La Marató de TV3El mes de desembre passat es va celebrar un concert solidari i altres activitats paral·leles perrecaptar diners per a La Marató de TV3, que aquest any anava destinada a lluitar contra el càncer.

El concert va ser organitzat pels músics Manel Obrero i Roger Alemany juntament amb laComissió de Festes de Bescanó, i es va complementar amb una marxa popular organitzada perl'Associació Bescanó Corre. També hi van participar els Gegants i Grallers de Bescanó en unacercavila i un ball de gegants.

Durant la jornada les càmeres de TV3 van estar filmant les activitats que es van fer a Bescanó

Cada grup hi tocava durant uns 45 mi-nuts i l'acte va ser presentat per la perio-dista Carla Llobet, de TV Girona.

La jornada es va complementar ambuna marxa popular organitzada perl'Associació Bescanó Corre, que va ser laque més diners va recaptar per la causa.També hi van participar els Gegants iGrallers de Bescanó en una cercavila iun ball de gegants.

Una altra de les activitats que van tenirmolt d’èxit va ser Pinta't per La Mara-tó, en què alguns voluntaris i voluntà-ries animaven la mainada a pintar-se lacara per sortir ben bonics per la tele.

L'Endurada Solidària tampoc va passardesapercebuda. Dani Font i altres mo-toristes van fer una gran demostració deles seves habilitats en aquest esport.

L'entrada al concert i a la resta d'activi-tats era gratuïta i s'hi podien fer aporta-cions voluntàries, que es van sumar alsbeneficis derivats del servei de bar i en-trepans i de la venda de discos i mar-xandatge. Els diners recaptats es vandestinar a la recerca contra el càncer.

Una dotzena de grups van actuar durantdotze hores, entre les 10 del matí i les 10de la nit, en un concert solidari en bene-fici de La Marató de TV3.

Aquesta iniciativa va sorgir dels músicsManel Obrero, bateria de Rocksord i LaTime Machine, i Roger Alemany, can-tant del primer grup, que ja havien par-ticipat l'any passat en l'organització delconcert Tots per la Nerea, per donar su-port a la família d'una nena de Vilafantmalalta de càncer.

Quan els dos músics van proposar repe-tir l'experiència a l'Ajuntament i a la Co-missió de Festes de Bescanó, tothom esva engrescar i es va organitzar un con-cert solidari i altres activitats més pen-sades per a la mainada.

El concert va tenir lloc a la Sala Poliva-lent de Bescanó i hi van actuar Rock-sord, Xevi Chase, La Time Machine, UatBoada, Tant de Bo, Elisma, Mârmara,Gir, Co&Artada, In-Audito, Ley de Fa-raday, All That Jazz i La Banda del Rec.

Els músics Ismael Berengena i Xevi Chase,fent un tema conjunt a la Sala Polivalent.Foto: Joan Sabater.

> Càritas Bescanó

Càritas recapta més aliments durant el 2012Durant l'any 2012 Càritas Bescanó va distribuir aliments a 36 famílies que, si comptem elsrespectius familiars, sumen un total de 103 beneficiaris.

Aquestes dades ens diuen que aquest any hem pogut ajudar més necessitats que l'anyanterior i que, per tant, cal donar les gràcies una vegada més a tots els que hi heu contribuïtaportant el que heu pogut

També cal esmentar que ocasional-ment ens van fer arribar aliments laGranja S. Coll, Inpanasa, XocolatesTorras, Fruites Viader i altres particu-lars.

El cost dels aliments subvencionats perl'Ajuntament va ser de 2.042,70 euros.

Aprofitem l'ocasió per recordar a quivulgui fer donacions d'aliments o deroba (en bon estat) o bé rebre infor-

mació per fer-nos arribar ajudes eco-nòmiques puntuals, mensuals, trimes-trals, semestrals o anuals, que el localde Càritas Bescanó roman obert totsels dimecres de 5 a 2/4 de 7 de la tardad'octubre a març i de 6 a 2/4 de 8 de latarda d'abril a setembre.

Per fer consultes telefòniques podeutrucar al número de mòbil 682 346990 (Josep).

Aliments rebuts durant l'any 2012

Subvencionats Ajuntament . . . . 1.975 kgGran Recapte Nadal . . . . . . . . . 2.020 kgBanc d'Aliments . . . . . . . . . . . . . 1.527 kgL'Espiga Solidària . . . . . . . . . . . . . 203 kgFleca Can Ferran. . . . . . . . . . . . . . 228 kgÀnec dels Pirineus. . . . . . . . . . . . . 524 kgRestaurant El Bescanoní. . . . . . . . . 37 kg

Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.514 kg


15


Gran i feliç 2013!Per nosaltres el 2012 va ser un any molt especial perquè vam començar un nou projecteamb noves idees i noves il·lusions. Vam viure una gran festa major, on tothom va podertrobar el seu lloc i gaudir d’uns dies ben bonics al seu poble

> Comissió de Festes de Bescanó

dors, princeses, Spidermans, cavallers,gallines, elefants, i molts més, van desfi-lar al ritme de la música. Molt agraïts dela col·laboració de l’Associació de Co-merciants, que es va afegir a la festaamb molta gresca i va cantar els guanya-dors, tot donant una magnífica copa.Que bé que s’ho van passar!

Després de tanta disbauxa, una bona

xocolata ens esperava, feta amb moltapaciència i molt d’amor. Moltes gràcies!

Aquest 2013 comença amb molta ener-gia, es pensen nous projectes, es fan no-ves activitats i sobretot comença amb lateva participació! Gràcies per fer possi-ble la comissió!!

Gran i feliç 2013! Ens veiem pel poble!

Des de la comissió esperem que aquest2013 sigui també un gran any i que tin-guem un feliç 2013 carregat de festes iprojectes per a la gent del nostre poble!

Quan fèiem balanç d’aquest darrerexercici, ens van venir moltes ganes decelebrar l’última nit de l’any. Vam pen-sar que seria d’allò més bonic reunir-nos junts i sentir les campanades, totbrindant pel nou any que comença iamb un menú per llepar-se’n els dits,transmetre els bons i millors desitjos atots els nostres estimats i poder fer uncap d’any diferent, al nostre poble i ambpreus ben econòmics!

Les taules de la Sala Polivalent estavendecorades per a l’ocasió: les copes, elsdotze grans de raïm i els millors colorsper poder celebrar la festa de cap d’any.A poc a poc l’espai es va anar emplenantde gent amb ganes de gresca: els méspetits corrent per la pista, els més gransrient amb els amics... En definitiva, vaser una nit amb molt bon ambient grà-cies als dos discjòqueis locals Dj Luke iDj Vivanksoul, que van animar la festafins passada la mitjanit.

I, com cada any, el febrer va arribar ambganes de gresca! El Carnaval fa lluir lesmillors disfresses, ens fa sortir al carreramb moltes ganes de disbauxa per cele-brar la festa més divertida de l’any. Iaquest 2013 no ho ha estat menys: eldissabte 16 de febrer, la gent de Bescanóes va animar a sortir al carrer amb com-parsa o sense, i seguir la comissió, totanimant la festa. Regadores, conteni- Sopar de Cap d'Any a la Sala Polivalent i la desfilada de disfresses pels carrers de Bescanó.


16


No et rendeixis!«No et rendeixis» és el títol amb què el Club Patinatge Bescanó ha enfilat la temporada actual.

Enguany l’Olga Costa ens ha endinsat en el món fantàstic de les fades a través d’unacomposició elegant, amb una activitat dinàmica constant i una bellesa escènica impactant. Latècnica individual juntament amb la creativitat en escena per confegir les figures grupals hanaconseguit captivar l’atenció dels espectadors una vegada més.

Com sempre l’afició bescanonina ha respost amb molt bona nota acompanyant i animantconstantment les patinadores

> Club Patinatge Bescanó

acompanyant constantment les patina-dores a totes les competicions.

Ja finalitzat el primer trimestre, el clubcomença a preparar la nostra festa aBescanó. Així, el proper 2 de juny esportarà a terme el festival que clourà latemporada actual. La mainada que

compon cada grup es prepara per pre-sentar-nos els seus xous. Esperem re-trobar-nos tots plegats per gaudir del’espectacle, el ball de colors dels ves-tuaris, la bellesa de la música i, sobretotsobretot, la il·lusió dels patinadors i lespatinadores.

El 20 de gener es va portar a terme lainauguració de la temporada amb l’es-trena del nou xou al campionat territo-rial gironí. La festa del patinatge va sercompleta, tots els clubs van aportar ex-cel·lents composicions coreogràfiques iel públic es va entregar amb molta il·lu-sió i ganes de gaudir de l’espectacle. Unany més, el CP Olot va coronar la com-petició, seguit del CPA Girona, i es com-pletava el podi amb el CP Bescanó.

A principi del mes de febrer el pavellóde Fontajau es va tornar a vestir de galaper veure el campionat català. Gairebé6.000 persones van passar per la capi-tal gironina per gaudir de l’espectacledel patinatge, però una vegada més elressò mediàtic ha estat poc comprensiuamb aquest esport. En aquesta ocasió elClub Patinatge Bescanó va assolir la si-sena posició.

Enguany la competició estatal també vaportar-se a terme en terres catalanes,en concret a Reus. Com és habitual, elsclubs catalans presenten els espectaclesamb una qualitat indiscutible i la classi-ficació final poc va variar de l’esdevin-guda a Girona en el campionat català.Les nostres noies van repetir la sisenaposició. Com sempre l’afició bescanoni-na va respondre amb molt bona nota

Les patinadores del xou «No et rendeixis».


17


Bescanó Corre es posa en marxa!Ja feia temps que un grup d'amics del poble compartien la seva passió per «córrer» fentsortides pels magnífics paratges que ens envolten.

Entre sortida i sortida va anar arrelant la idea de crear una associació per tal de fomentar icompartir allò que tant els agradava. Calia crear una entitat que promogués la pràctica d'aquestesport amb la família i els amics i fer-ne partícips tots els veïns del poble que desitgessincompartir entrenaments, curses, marxes, xerrades i experiències en definitiva

> Bescanó Corre

turi i, entre curses i sortides, s’ha anatgestant la 1a Marxa de Muntanya Besca-nó Corre, que es portarà a terme el pro-per 1 de maig amb dos circuits diferents:un de 10 quilòmetres per a aquells quivulguin fer una passejada i un altre de25 quilòmetres per als més exigents,amb els quals es pretén, a part de fo-mentar la participació dels bescanoninsi bescanonines, donar a conèixer el po-ble i els seus voltants.

Si us sentiu motivats per acompanyar-nos en aquest nou projecte, us animem

a afegir-vos a les activitats que es propo-saran periòdicament des del nostre Fa-cebook (Bescano Corre) i a la nostraweb (www.bescanocorre.com). Intenta-rem cobrir una mica tots els perfils, or-ganitzant des de sortides de caire socialfins a aquelles que puguin ser més exi-gents a la muntanya, pensant també enactivitats per a la mainada, grups feme-nins o qualsevol altra idea que pugui sersusceptible d'interès.

Us hi esperem a tots!

Sobre aquesta base es va començar aposar fil a l'agulla i a principis del 2012es va constituir l'Associació BescanóCorre. Al davant quedaven mesos detreball, burocràcia i reunions fins a arri-bar a la presentació oficial, que es vaportar a terme el 7 de desembre a la SalaPolivalent. Una petita festa amb infla-bles per a la mainada, botifarrada popu-lar i rifa preparada gràcies alspatrocinadors va donar pas a la xerradade l'atleta olímpic Àngel Mullera, d'unapromesa que comença a ser una realitatcom l'Adel Mechaal i el seu preparadorfísic Josep Carballude. En la festa tambées va fer la presentació del que serial'equipament oficial del club i que es pottrobar a Esports Pau.

El primer repte va arribar el 16 de de-sembre aprofitant La Marató de TV3per la lluita contra el càncer. El club vaorganitzar una marxa solidària recap-tant 3 euros de donatiu per persona, queconstava de dos recorreguts: un de 7km, planer i destinat a les famílies, i unaltre d'uns 14 km, que s’enfilava pelsvolts de Sant Grau, destinat als més va-lents. El dia es va aixecar amb un sol es-plèndid i unes 250 persones vanparticipar en la jornada, cosa que va re-fermar el caràcter solidari i festiu de lainiciativa.

El fred d'hivern no ha fet que el club s'a-

Alguns dels membres de l’associació Bescanó Corre.



Bescanó celebra el segon torneig detennis de doblesEl 16 de desembre passat es va celebrar el segon torneig de dobles a Bescanó, en què vanparticipar un bon nombre de tennistes

> Club Tennis Bescanó

Tots els participants s’ho vanpassar molt bé i van disfrutarjugant aquest torneig.

Les parelles de finalistes vandisputar un gran partit, amb unresultat molt igualat. Aquestsjugadors van ser Carles Seres iMarc Casas, que van enfrontar-se als tennistes Julián Segade iJesús Fuentes.

Finalment, el campionat va serper a Carles Seres i Marc Casas,que van acabar guanyant per6/4-6/4.

Tots els participants van rebretrofeus i obsequis amb la col·la-boració d'Esports Pau i el nos-tre club.Les parelles de guanyadors i finalistes ensenyant els obsequis o trofeus. Fotos: Club Tennis Bescanó.

18

Les il·lusions de la gent granS'ha acabat el 2012 i hem començat l’any nou amb la mateixa il·lusió amb què vam iniciarel que ha finit

Il·lusió perquè estem satisfets delsobjectius aconseguits al llarg del'any acomiadat, ja que una de lestasques més lloables són els tallersde manualitats, que fem amb la fi-nalitat d'ajudar aquelles personesque més ho necessiten.

Durant l'any l'Associació de GentGran fem diferents activitats. Peròtampoc podem oblidar les excur-sions i algun viatge curt. Aquestprimer trimestre haurem visitat elParc Güelll, a Barcelona, i haurempassejat pel Mercat de la Monge-ta, a Sant Llorenç de la Muga.

Tampoc ens podem deixar que en-guany també celebrarem el Dinarde Germanor, que s'ha convertiten una autèntica tradició i, segu-rament, una de les festes més es-perades pels associats. Les voluntàries de l'associació fent treballs manuals per a Càritas. Foto: Pere Magrià.

> Associació de Gent Gran


19

Informació municipalLa Pilastra - abril 2013

Algunes fotografies de la plantada d'arbres. Fotos: Jaume Coca.

Els alumnes de 4t de primària plantenarbres a l’Illa del TerEl Consorci del Ter il’Ajuntament de Bescanó vanorganitzar aquest mes de marçuna plantada d’arbres de ribera al’Illa del Ter amb alumnes del’escola de primària del CEIPDoctor Sobrequés

Els dies 20 i 21 de març va tenir lloc una plan-tació d'arbres a l'Illa del Ter. Les tasques deplantació van ser a càrrec dels alumnes de quartde primària de l'escola Dr. Sobrequés de Besca-nó. Aquesta actuació es va fer dins el marc delprojecte europeu LIFE + Natura Recuperaciód’hàbitats riparis del riu Ter (Riparia-Ter), quees desenvolupa entre els anys 2010 i 2013 i queinclou quatre zones de l’espai Xarxa Natura2000 Riberes del Baix Ter.

De fet, una de les principals accions que inclouel projecte per millorar el bosc de ribera quecreix a les ribes del Ter és la restauració i refo-restació d’aquests boscos i dels marges fluvialsdegradats.

L’activitat, en la qual van participar una cin-quantena de nens i nenes de quart de primàriadel nostre col·legi, ha estat molt ben valoradapel centre escolar i ha permès conscienciar elsalumnes de la importància de conservar els hà-bitats riparis per ajudar a disminuir la velocitatde l’aigua en cas d’avinguda, a retenir sedimentsi materials i a mantenir la diversitat biològica. Atots ells se’ls va entregar documentació editadasobre el projecte.

> Per Pere Lluís Garcia i M. Teresa Prat, regidories de Medi Ambient i Ensenyament

PILASTRA_abril_2013:Maquetación 1 07/04/13 12:01 Página 19

Els polítics parlen La Pilastra - abril 2013

La convivència i la pausocial no és només unproblema policialRespondre a aquesta pregunta amb una solaparaula és difícil, però d’entrada la resposta ésque sí, encara que amb alguns matisos

Cal generar un climade confiança iseguretatLa crisi econòmica primer va portar mésrobatoris als horts de la via i desprésrobatoris a cases i empreses. Per tant, elclima d’inseguretat és innegable que ha anatcreixent

Però estàvem prou segurs abans? Fa molts anys que hi hapunts de venda de droga massa a prop del nostre jovent. Fatres anys que tenim institut i encara no s’han pintat els pas-sos de vianants ni s’ha senyalitzat l’entorn. Hi ha molts ele-ments que poden fer del nostre poble un entorn segur i famolts anys que ens en fallen.

Ens diran, com sempre, que s’ha augmentat la vigilànciadels Mossos d’Esquadra, però el cert és que hi ha el mateixnombre de mossos fent el que han de fer, o sigui que els go-vernants només ens donen una falsa sensació de seguretat.

A cada campanya electoral, des de fa 25 anys, CiU prometper escrit que desplegarà policia municipal. Durant totsaquests anys de bonança econòmica en què CiU ha gover-nat hi ha hagut els diners necessaris per crear un servei depolicia municipal 24 hores al dia i 365 dies l’any, però nos’ha fet. S’ha prioritzat construir grans edificis que ara no-més podem mantenir després d’haver augmentat un 40%l’impost de béns immobles (contribució 2012).

Al nostre entendre, el que cal és fer un ús correcte del pres-supost del poble. Posem un exemple. Ara mateix es con-tracten empreses de fora del poble per fer poda d’arbres alscarrers, manteniment de jardins i parcs, instal·lació dellums de Nadal, moltes obres de manteniment i construc-cions (l’arxiu municipal ha costat 700.000 euros i no hi hatreballat ningú de Bescanó)... Si tota aquesta feina la fesgent del poble treballant cada dia a diferents indrets delsnostres quatre nuclis de població, donaríem feina a famíliesque ara no en tenen i a la pràctica tots actuarien de vigilantsmunicipals, perquè tots ens coneixen i d’una manera natu-ral vigilarien cada dia les nostres propietats. Aquesta majorpresència de veïns del poble treballant pel poble generariaun efecte dissuasiu davant qui pretén infringir la llei i alho-ra crearia un clima de confiança i seguretat al nostre entorn.

És hora, doncs, d’utilitzar els escassos diners públics percrear un servei de vigilància municipal i tantes altres feinesdiverses per a aturats del poble, a fi de crear riquesa a les fa-mílies i donar-nos major seguretat a tots. Als nous tempscalen noves polítiques.

> Entesa per Bescanó> Convergència i Unió per Bescanó

Si hem de fer cas de les estadístiques dels Mossos d’Esquadra,pel que fa a fets delictius el nostre municipi està per sota de lamitjana dels pobles de característiques semblants (extensió ihabitants). Tot i que és cert que això pot canviar, ara per araBescanó és un poble segur.

Algú es pot preguntar si el nostre poble seria més segur si tin-guéssim policia local. La resposta és que probablement no, per-què està demostrat que pobles amb policia tenen molts mésactes delictius que els que no en tenen.

El fet que puguem considerar segur el nostre poble es basa enraons sociològiques i urbanístiques: en crear una autèntica sen-sació d’ordre i en el fet que al nostre poble hem treballat moltels comportaments dels grups que poden generar problemes iels comportaments i les actituds que poden alterar la convi-vència i les molèsties. Tot això tenint en compte que als poblescom el nostre els principals problemes són de convivència i depossibles bretolades ocasionades per mainada, jovent i moltesvegades també per no tan joves.

Sempre hem estat atents des de l’inici als problemes que hananat sorgint. Hem dialogat, hem demanat el suport dels tèc-nics, dels assistents socials, dels educadors de carrer i de la ma-teixa policia. Els resultats d’aquestes actuacions fins avui sónbons. Tampoc volem deixar de comentar la gran col·laboracióciutadana que hem tingut. Ens ajuda molt a tenir coneixementdels problemes abans que es cronifiquin.

Però la clau de tot plegat és el diàleg, molt de diàleg per resol-dre problemes. Proposar una bona oferta d’activitats extraes-colars que siguin una continuació de les que es fan a l’escola ia l’institut. Activitats que ajudin a formar els nostres nens i jo-ves inculcant els valors del respecte per les persones i les cosesque són de tots demanant responsabilitats si escau. Aquí vol-dria fer un reconeixement a totes les persones responsablesd’aquestes activitats, així com als mestres i educadors per la se-va implicació a fer possible que la convivència i la pau social nosiguin només un tema policial, sinó que siguin un tema de po-ble, és a dir de tots. I tots plegats hi podem fer molt, tot prenentpart activa en els problemes.

I per acabar, cal que manifestem el nostre reconeixement a labona feina dels Mossos d’Esquadra, perquè la seva predisposi-ció a ajudar en aquesta manera de fer ens dóna un gran suport.I també per donar resposta des d’un punt de vista policial a to-tes les necessitats del nostre poble.

La pregunta als polítics:

Bescanó és prou segur?

Si voleu podeu fer-nos arribar les vostres preguntes a: [email protected]

20


> Per Rosa Torrijos. Fotos d’Ester Rubirola

Llorenç Batallé i Salló 1924-2010

En Llorenç ens espera tot escoltant la rà-dio. Fan esport. S'aixeca per saludar-nos im'allarga la mà, una mà ferma i dura detant treballar el ciment i la calç. Una màdesgastada amb el pas del temps. Peròdarrere aquesta rudesa hi ha una miradaamable, un home conformista i sobretotun home valent que ha hagut de treballarde sol a sol però que mai ha lamentat lavida que li ha tocat viure.

Els pares d'en Llorenç vivien a can Santa-

> En Llorenç del cal BosserVa néixer el 12 de desembre del 1924 i va morir el 22 de gener del 2010.

Era el segon de cinc fills (quatre nois i una noia) del matrimoni entre en Pere i l'Emíliade cal Bosser.

En Llorenç es va casar amb una estanyolenca, l'Asunción Rigau i Serarols. Va tenir unafilla, dos néts i tres besnéts.

Va treballar de paleta des dels tretze anys fins que es va jubilar, als 62.

Després de la guerra, va ser l'encarregat de reconstruir la teulada i el campanar del'església de Sant Llorenç. Va trigar tres anys a acabar les obres de rehabilitació

na, on feien de masovers. Quan van po-der, van comprar dues vessanes de terraa prop d'on hi ha ara la benzinera i hi vanconstruir una casa. Aquesta casa se la co-neix per cal Bosser perquè antigament elspagesos s'associaven en germandats perpoder-se ajudar mútuament a canvi d'u-na petita quota. L'avi era el bosser. «Elbesavi ja formava part d'una socie-tat d'aquestes i l'avi, que era fill deVilanna, en va fundar una a Besca-nó, i es va dir la Germandat de Sant

Esteve. Era una gran ajuda per alspagesos, ja que gestionaven els di-ners i podien fer petits préstecs oels guardaven diners per a la jubi-lació, perquè abans no existiaaquest concepte. Ell era el que araen diríem el caixer o tresorer, quellavors es deia bosser. D'aquí ve elnom del mas...»

El pare va morir quan ell encara anava aescola, així que ben aviat va començar a


fer d'aprenent de paleta i quan arribava acasa encara havia d'ajudar amb les feinesde pagès. Per tant, només anava a estu-diar una mica als vespres amb el mestredel poble. «Vaig anar a escola a l'edi-fici on ara hi ha l'ajuntament, peròno sé per què amb mi es van fer unembolic i em va tocar anar amb elsgrans. Per tant, sempre vaig ser elmés petit de la classe i estudiava abaix en comptes de dalt, que era onhi havia els petits. Al pati jugàvem abitlles i boles i teníem un equip defutbol que es deia Els Vanguardis-tes. Jo n'era el defensa.»

Entre la mort del pare i l'esclat de laGuerra Civil, a cal Bosser s'havia de tre-ballar tothora perquè faltaven diners. EnLlorenç era un xicot ben valent i ajudavaal camp, amb el bestiar i fins i tot ajudavala mare a pastar la farina per fer el pa. Uncop la massa estava feta l'anaven a enfor-nar a casa d'uns parents que vivien a canGansola. Un dia, a l'altura de can Selló,els nacionals van començar disparar-los.«Havíem d'esquivar les bales. Lamare va haver d'estirar-se a terra.Pobra dona, estava ben espantada.L'oncle, que aquell dia també veniaamb nosaltres, la va haver de collira ella a un costat del camí i el cistelldel pa a l'altra punta! Quan es vancansar de disparar els vam pregun-tar si eren d'en Franco o d'enNegrín. ‘Somos de Franco y mejorno vengan por aquí porque un díano tendrán tanta suerte.’ Jo elsvaig dir que les bales passaven dellarg perquè ja ens coneixien... I persort sempre va ser així, perquè nova ser la primera vegada ni l’últimaque vam haver d'esquivar bales!»

La primera vegada que va veure una pes-seta va ser quan els nacionals li’n van

donar una a canvi d'unes gallines. CalBosser havia allotjat nacionalistes i repu-blicans i mai cap dels dos bàndols els varobar o saquejar. «Els nacionalistesvenien de Salt, tot i que a Bescanótambé n'hi havia. Els vam vendredues gallines i em van donar un bit-llet d'una pesseta. No n'havia vistmai cap, de bitllet.»

Per sort era massa petit per anar a files,però de la mili no se'n va escapar. «Lamili em va tocar a l'Àfrica i allà emvan privar de parlar català amb elsmeus companys, i tampoc ens dei-xaven ballar sardanes. M'hi vaigestar tres anys. Al final parlàvemmillor el castellà que ells, però nos-altres era per força, no per gust.»

A en Llorenç, amb només tretze anys, livan oferir de fer d'aprenent de paletaamb en Josep Frigolé (l'avi Mateu), quehavia desertat i acabava de tornar deFrança. En Mateu havia d'aixecar de nouel negoci i buscava gent per treballar.«Vaig començar d'aprenent, mésendavant vaig fer de manobre i en-cara vaig poder pujar a capatà. Emtenia confiança perquè sabia queera molt complidor.»

Un dels capítols que més recorda és quanes va encarregar de refer el campanar del'església de Sant Llorenç, que havia que-dat destrossat durant la guerra.«Després de la guerra hi havia mol-ta feina per fer perquè tot estavadestrossat. La teulada de l'esglésiaes va haver de fer nova i del campa-nar no en quedava res. Primer vamhaver de buscar els fonaments an-tics del campanar i amb totxos irajoles de Montfullà el vam anar ai-xecant. El més difícil va ser ferl'escala: vaig ser capaç de marcar-la, però el meu oncle em va haver

d'ajudar a pujar-la. Vam trigar tresanys a reconstruir l'església per-què només érem l'oncle, en JordiTarrés, l'Enric (el noi d'en Xicu Pa-leta, que era molt trempat) i jo.Però encara aguanta!»

També va fer algunes fàbriques a Salt i aBonmatí, alguns xalets a Girona i moltescases al municipi. Una d'aquestes casesque construïen va ser a Estanyol, on sem-pre veia passar una noia que encaraanava a estudi i que li agradava molt.«Vaig començar a acompanyar-lafins a casa seva. M'agradava molt...Saps per què? Perquè era de lesmaques..., de fet era la més maca!»

De fet, era tan maca que s'hi va casar.L'Asunción era una de les filles dels ma-sovers de can Cendra d'Estanyol idesprés d'un temps de festeig i de ballarmolt a les sales de ball dels voltants es vancasar. «Vam convidar cent personesi van menjar arròs i rostit i vamanar de viatge a Barcelona. Vam te-nir una filla, la Roser, que ens hadonat dos néts i tres besnéts.»

En Llorenç va patir molt quan l'Asunciónva emmalaltir a causa d’un càncer.«Aquella nit em va demanar quedormís al seu costat, li vaig fer unpetó de bona nit i ja no va veuresortir el sol. Vaig trucar al seu met-ge i li vaig dir que m'havien matat ladona perquè haurien d'haver vistque la pobra no podia aguantar lessessions de quimioteràpia.»

Abans de marxar, en Llorenç em diu quea vegades li falla la memòria però que re-corda moltes de les cases que ha construïtal poble, i me les comença a anomenar...Jo, la veritat, no l'escolto gaire perquècap casa em sembla important desprésd'haver reconstruït tota una església!

Llorenç Batallé i Salló 1924-2010


> Per Rosa Torrijos. Fotos d’Ester Rubirola

Joan Esteve i Badosa - 1928

> En Joanet de can Viader

En Joanet és un home amb sort perquèdel que li agradava en va fer un ofici.Aquell noiet que ajudava a l'hort de ca-sa per no haver d'anar a escola vaaconseguir poder treballar els campsde fruita tota la vida i ser feliç entre po-

En Joan va néixer al Pla de Sant Joan, a Sant Martí de Llémena, el 17 de març de 1928.

Els seus pares, en Magí i la Francisca, van tenir dos fills, en Joan i la Maria.

El pare va morir quan ell era petit i la mare es va tornar a casar i va tenir tres fills més: enJosep, en Pere i l'Angelina.

De petit va viure a cal Campaner, al carrer Sant Sebastià i sempre va treballar a l’explotacióde fruiters de can Viader de Bescanó i també va viure allà durant quinze anys.

Es va casar amb la Mercè Puig de Sant Gregori i va tenir dues filles. També tenen tres néts:en Xavier, en David i la Cora

meres, pins i presseguers.

En Joanet no recorda el seu pare perquè

va morir quan ell encara no tenia ús de

raó. Tampoc recorda el dia que va venir

a viure a Bescanó, perquè només tenia

tres o quatre anys i havia estat malaltforça temps. Però sap que el primer llocon es van instal·lar va ser a can Ventura,que era la casa del campaner, al carrerSant Sebastià. «El campaner era unhome de molts oficis i poc benefi??


ci. Arreglava rellotges, tocava lescampanes i feia tot el que podia imés... però de quartos en tocavaben pocs.»

Quan en Joan va venir a viure a Besca-nó, tot eren camps, vinyes i masies. «Elpoble era molt petit i tothom tre-ballava al camp, tenia bestiar o bétreballava un munt d'hores a la fà-brica. Per sort, el cap de setmanapodíem anar a ballar a Estanyol,Anglès o Sant Gregori. Per la festamajor de Bescanó hi havia un en-velat amb orquestes molt bones,aquí venia lo bo i millor!»

En Joanet encara porta a dins aquelltrapella que s'enfilava als arbres a caçarnius o que es passava hores jugant a bo-lins en comptes de fer els deures que elmestre li havia encomanat. Els ulls librillen quan recorda, amb molta clare-dat, que al pati jugaven a cavall fort,xarranco i a bolins, i que preferia jugarque estudiar. I sempre que podia esquedava a casa per ajudar a l'hort encomptes d'anar a escola. «Érem forçanens, tots els nens del poble i unsol mestre. El senyor Comas nodonava l'abast el dia que hi anà-vem tots. I a mi no m'agradava pasanar a escola. No es podia esperargaire res de nens que l’única cosaque volien fer era jugar a futbol icaçar nius», ens explica rient.

No sé què són els bolins; l’hi pregunto icomença a dibuixar un quadre a terra...«No saps què són els bolins? Mi-ra... Primer fèiem un requadre i eldividíem amb una ratlla. Cada ju-gador hi posava una bala petitaque en dèiem bolí i havies d'inten-

tar treure-les fora del requadre. Siho aconseguies, guanyaves els bo-lins dels altres i eres ric!»

També li ve el record de quan s'haviende refugiar a la volta de sota l'escala decasa perquè sentien els avions bombar-dejant Girona. «El pare ens tapavaamb un davantal molt gros quetenia per menar el bestiar. Pri-mer sentíem els avions i desprésun estruendo molt fort. Eren lesbombes que queien a Girona.Passàvem molta por perquè nosabies mai si també en llançarienal poble.»

Un cop acabada la guerra el que més elva fer patir va ser la gana. Can Venturaera una casa petita i amb poca terra, pertant no donava prou per viure del campi el bestiar tot l'any. «Els hiverns esfan molt llargs quan l'estómac es-tà buit i no hi ha gaire res perposar-te a la boca.»

En Joanet va fer la mili a Barcelona.Quan portava un any i mig li van donarun permís i va tornar a Bescanó. Els decan Viader li van oferir feina a la finca.«Llavors cultivaven préssecs, i johavia de transportar la fruita finsa Girona amb un carro. Aquellafeina em va agradar molt. I quanem vaig lliurar de la mili m'hi vaigquedar. El jefe, el senyor Joan decan Viader, em va dir que si em ca-sava amb una bona donam'arreglaria la casa dels maso-vers i m'hi podria instal·lar. Aixíque m'hi vaig quedar. Des de lla-vors em van començar a dirJoanet per poder diferenciar unJoan de l'altre.»

Es va casar amb la Mercè Puig de SantGregori. El dinar va ser molt sonat per-què van menjar canelons, pollastrerostit, pastís i fins i tot van acabar la fes-ta amb ball i cava! De viatge de nuvisvan fer una sortida a Montserrat i Bar-celona.

Durant quinze anys van viure a can Via-der. Allà van néixer les dues filles delmatrimoni, la Mercè i la Margarita. Aaquesta última li van posar el nom del'ermita que hi ha al davant de can Via-der. A la Mercè, però, no li va agradarmai viure allà. «Jo hi estava molt bé.Vam canviar els préssecs per po-mes i peres i també treballàvem albosc. Jo duia la fruita amb tractorals magatzems. Abans venien tem-porers d'Almeria per collir lafruita i un cop acabada la feinamarxaven. Ara vénen del Marroco de Gàmbia i ja no marxen... A miem pagaven bé, però, és clar, laMercè havia de treballar a la fàbri-ca, fer de minyona i cuidar la casa ila mainada. Jo ja ho entenc, eramassa feina per a ella sola. Aixíque als anys setanta vam comprarun pis i ens hi vam traslladar. Peròjo vaig seguir treballant al mas.»

Quan en Joanet es va jubilar va seguirtreballant perquè no sabia què més po-dia fer. «No ho digui, que vaigseguir treballant, que és il·legal!»,ens demana rient.

Ara sempre que pot encara va a l'hort aplantar, regar i collir les verdures. Nosap estar parat i si pogués seguiria tre-ballant perquè per a en Joanet treballarla terra és símbol de felicitat. Un homeamb molta sort!

Joan Esteve i Badosa - 1928


25

Bescanó petitLa Pilastra - abril 2013

La Bibliojocs obre les portes per atots els nens de Bescanó de 3 a 7anys. Els recollim a la sortida del'escola i els proposem diferentsmaneres de gaudir del temps lliu-re, fent tallers, jocs i compartintactivitats amb els companys.

Ara ja ha arribat la primavera iamb ella diferents opcions ben di-vertides. Començarem a fer sorti-des a l'exterior per potenciar elcontacte amb l'entorn, anirem alsparcs, al pavelló, a la muntanya...

Aquests últims mesos hem tingutcontacte amb el món dels colors:hem passat tardes fent de quí-mics, pintors, inventors, etcètera.El que més ens ha agradat ha es-tat el resultat: hem decorat la Bi-bliojocs al nostre gust, fent-lamés acollidora i més nostra.

Totes aquestes activitats ens per-meten créixer i aprendre de no-saltres i dels nostres companys.

DiversióasseguradaA mesura que el fred vaarribant, els nens i nenestornen a la Bibliojocs, ongaudeixen de tardes benentretingudes, jugant iaprenent

Vam començar el divendres 22 de febreramb un Taller de monstres. Va ser unèxit i la biblioteca es va omplir de nens inenes que volien tornar a veure l’AlbertQuintana.

Vam seguir amb Contes plens de llops eldia 15 de març.

Vam continuar el divendres 5 d’abrilamb un Homenatge als GermansGrimm amb en Llorenç Carreras i laLourdes Macau, veïns de Bescanó, i el 10de maig Va de Contes ens portaran Brui-xes, pocions i baretes màgiques.

També cal dir que el dia 16 de febrer es vafer un curs sobre el funcionament de tau-letes (tablets), amb un total de 12 partici-pants, i el 14 de març es va oferir unaxerrada sobre internet segura, amb untotal de 22 assistents.

Volem recordar-vos que aquest any, coml’anterior, per Sant Jordi tindrem nove-tats de novel·la i novel·la juvenil a la bi-blioteca.

I us informem que ja tenim pàgina web:www.bibgirona.cat/biblioteca/bescano.

Us convidem a consultar-la.

Moltes novetats a laBibliotecaLes sessions de contes han tornat a la Biblioteca i amb el nou anytambé hem fet un curs de tauletes i una xerrada sobre com utilitzarinternet d’una manera segura

> Bibliojocs> Biblioteca

> Per la bibliotecària > Pels monitors/es

Fotos de la sessió de contes Un taller de monstres amb l’Albert Quintana.

Un moment de la xerrada sobre la seguretat a internet.


La primavera és aquí,les flors surten pel camí.Els ocells han arribati nosaltres estem molt esverats!

L’hivern enrere hem deixat,Carnestoltes se n’ha anat.I de tan bé que ens ho hem passat,molts records ens han quedat.

El tió, de la muntanya va baixar,

i al costat de l’institut el vam trobar.Els patges, caramels ens van regalari nosaltres la carta els vam donar.

Els papes i mamesens van voler sorprendre:la Sala Polivalent van decorari una gran festa van celebrar!

Un bon dia, al dematí,la porta del pati es va obrir.

Un camió va arribari molta festa ens va portar,ja que dalt d’aquest camió,i saludant l’afició,arribava el nostre amfitrió...:Carnestoltes en persona,per fer-nos passar bones estones!

De moment, fins aquí hem arribat,Salut i fins aviat!

Els reis del carnavalEls pares i mares participen en el carnaval de la llar d'infants Bescanó-ninsdecorant la Sala Polivalent

> Llar d'Infants Bescanó-nins > Per les educadores

Els pares, mares i educadores després de decorar la Sala Polivalent.

La Pilastra - abril 2013Bescanó petit

26

Diuen que... no els han vist mai sortir junts de l'hospital peròles mirades i els silencis que es dediquen ho diuen tot.

Rumors 2013.

Diuen que... el viatge a les Bermudes d’en Lenny i la ClaireGanz ha servit no només per desaparèixer del mapa uns

quants dies, sinó també per arreglar una certa situació quepodia haver acabat en divorci. Rumors 2013.

Diuen que... han vist el candidat a senador per l’estat dePoughkeepsie, l’excel·lentíssim Glenn Cooper, al club de tennis

acompanyat per una senyoreta que no era precisament laCassie Cooper... Rumors 2013.

Més informació a: www.teatrebescano.cat


Per Nadal vam fer cagar el tió ambels nens i nenes i també vam convi-dar els pares i mares a participar enel ja tradicional taller de fanalets peranar a esperar el Reis d'Orient.

El Carnestoltes va arribar a l’escola iens va deixar roba i complementsper disfressar-nos durant unes set-manes. A més a més, vam fer-nosuna disfressa molt divertida. Aquestany ens vam disfressar de tempesta!

No cal dir que ens ho vam passar d’a-llò més bé! Mireu, mireu que macosque estem...

De Nadal acarnaval,setsetmanesper igualEl refrany diu que «De Nadala carnaval, set setmanes perigual», però nosaltres hohem fet durar molt més!

Aquests darrers mesos a lallar hem estat decelebracions, perquè ensagrada poder gaudir de lesnostres festes i tradicions.Per aquest motiu el Nadal i elCarnestoltes han estat elsprotagonistes de la festadurant molts i molts dies!

> Llar d'Infants El Carrilet > Per les educadores

Els nens i nenes d'El Carrilet, disfressats de tempesta.

La Pilastra - abril 2013 Bescanó petit

27


Bescanó petit La Pilastra - abril 2013

Els de P5 coneixem BescanóEl dijous 21 de març, els/les alumnesde P5 vam anar a passejar i dibuixarracons de Bescanó.

Vam començar per l’ermita de SantaMargarida i després vam anar al riuTer. Seguidament, vam arribar fins alparc de l’Ajuntament, on vam dinar ijugar una estona. Vam acabar la jorna-da anant a veure l’ermita de Sant Se-bastià. El dia va ser esplèndid, tot i quevam arribar ben cansats/des i acalo-rats/des!

Els alumnes de 4t hem anat aBarcelonaEl 28 de febrer els alumnes de 4t vamanar d’excursió a Barcelona a veureobres de Gaudí.

Després de dues hores de camí vam vi-sitar La Pedrera. La nostra guia es deiaAlba i ens ho va explicar tot molt bé.Vam veure les golfes, el terrat i un pisde fa 101 anys. El que ens va agradarmés va ser La Pedrera.

Anant amb autobús vam veure la Sa-grada Família i la Casa Batlló i desprésvam anar al Parc Güell a dinar.

Feia molta fred! Vam veure la plaçadels bancs ondulats, la plaça de les 86columnes i el famós drac.

Tornant vam veure la pel·lícula d’El reiLleó i quan vam arribar a Bescanóqueia pedra.

Aquesta sortida ens va agradar molt!Si l'haguéssim de puntuar, tots li posa-

ríem un 10.

Excursionsa Barcelonai passejadesper BescanóEls de P5 han après molt delpoble a través d'una jornadapassejant pels indrets méscaracterístics de Bescanó.

Els alumnes de 4t han anatmés lluny, concretament aBarcelona, a conèixer obres delfamós arquitecte Antoni Gaudí

> Escola Doctor Sobrequés

28

Els/les alumnes de 4t al Parc Güell i els nens i les nenes de P5 al parc de l'Ajuntament.

> Pels alumnes i mestres


29

Bescanó joveLa Pilastra - abril 2013

Al projecte se li va donar el nom de Co-menius perquè és el cognom en llatí d’unimportant teòleg, filòsof i pedagog delsegle XVI, Jan Komensky, nascut a l’ac-tual República Txeca. Ell creia plena-ment en la importància de l’educació permillorar la societat; segons ell, l’educa-ció serveix per desenvolupar totes i ca-dascuna de les potencialitats humanes.

Bé, Comenius també és una beca euro-pea amb la qual es dóna l’oportunitat alsalumnes de certs instituts europeus deviatjar a altres països i així poder conèi-xer la seva cultura, la seva societat... Elprojecte també afavoreix la cooperacióentre centres educatius i la utilització del’anglès com a llengua de comunicacióúnica i principal.

Aquest curs, a la SI La Miquela de Besca-nó, hem tingut l’honor de ser escollitsper participar en el projecte. Normal-ment la Unió Europea dóna diners per a24 mobilitats o, el que és el mateix, per a12 alumnes, però al nostre institut nohan cregut just donar l’oportunitat no-més a 12 alumnes i, per tant, ens hanobert les portes a tots, i encara que pot-ser no ens sortirà gratis del tot, tenim lagran sort de poder gaudir-ne tots. Per ai-xò estem fent tot el possible per recaptardiners: per exemple, com mostra laimatge, vam participar a la Fira de l’Em-botit venent samarretes per, així, recollirdiners per al nostre viatge.

El projecte el treballem una hora a la set-mana a l’assignatura d’Emprenedoria.

En aquesta assignatura el que ens ense-nyen és el funcionament d’una empresa,tots i cadascun dels passos que cal seguirper crear una empresa, de la maneramés real possible. És així com fins i totnosaltres hem creat la nostra pròpia em-presa, amb la qual estem veient els pros iels contres i les facilitats i dificultats defundar-ne una.

La nostra empresa es diu Nacuro, nomque està format a partir de les paraulesen anglès Natural Curative Oil. El pro-ducte més destacat de l’empresa és l’olide cop i les seves variants. Simultània-ment, a la República Txeca, Polònia i

Turquia també estan fent el mateix, peròamb productes diferents.

A l’abril tenim previst viatjar a la Repú-blica Txeca i al juny a Polònia, i el cursque ve visitarem Turquia. Les estadesseran d’una setmana. Als matins anirema l’institut i a les tardes farem una micade turisme per conèixer millor el país.En totes i cadascuna de les mobilitats te-nim previst dormir a casa de famíliesd’acollida i així veure’ns obligats a ferservir l’anglès com a llengua de comuni-cació.

Estem molt il·lusionats i engrescats. Se-rà i és una gran experiència.

Comenius: Let’s CreateAquest any la SI La Miquela ha tingut la gran oportunitat de participar en un projecte internacionalanomenat Comenius Multilateral, en el qual, simultàniament, també hi estan implicats altresinstituts de la República Txeca, Polònia i Turquia. Però què en sabem, d’aquest projecte? L’alumnade tercer d’ESO Laia Martínez Turon ens ho explica

> SI La Miquela > Per Laia Martínez Turon , 3r d’ESO

Els alumnes venent samarretes a la Fira de l’Embotit.


30

Bescanó jove La Pilastra - abril 2013

Trobades d’ASCEl dijous 21 de març, l'Institut Vallverade Salt, concretament la Família de Ser-veis a la Comunitat del mateix centre,va organitzar des del crèdit de síntesidel cicle d'animació sociocultural laTrobada d'Animació Sociocultural deCatalunya. Aquesta trobada s'ha anatorganitzant rotativament entre dife-rents instituts de Catalunya que cursenel cicle d'animació, i aquest any s'haportat a terme a l'Institut Vallvera.L'objectiu és fer difusió de l'animacióen terres gironines i celebrar que ja facinc anys que es fa el cicle al centre.Aquell dia, ponents, professionals,alumnat i professorat de diferents insti-tuts del territori català van poder inter-canviar experiències, recursos iformació i debatre el futur d'un cicleamb un perfil professional i competèn-cies cada cop més sol·licitades per dife-rents sectors econòmics.

TDR finalistaL’alumna de 2n B de batxillerat del cen-tre va quedar finalista del IX ConcursPreuniversitari de la UIC (UniversitatInternacional de Catalunya).

El dissabte 23 de febrer passat va expo-sar el seu treball de recerca, Les cardio??

paties congènites, a la seu de la UIC, aBarcelona, on va ser seleccionada com afinalista dels premis. El 5 d'abril, junta-ment amb la resta de finalistes, hauràtornat a fer l'exposició del seu treballper aspirar al premi. En el moment detancar aquesta revista, encara no se sa-bia el resultat. Desitgem molta sort a laWidad El Mhamdi.

Club de lecturaEl club de lectura INS Vallvera ha estatcreat per un grup de dotze alumnes dequart curs d’ESO: Sara Attaouil, NajouaChoukairi, Neus Vendrell, Andrea Ore-llana, Laia Delgado, Noelia Avilés, Ma-ria Busquets, Melissa Alvez, MarFigueras, Aida Jordà, Carol Gonzalo iNawal Boubes.

Aquest club té com a objectius desco-brir noves propostes literàries, compar-tir lectures entre l'alumnat, organitzarcol·loquis... Tot plegat es fa d’una ma-nera amena per motivar els lectors a se-guir llegint!

Intercanvis amb alumnes txecsEntre els dies 3 i 10 d'abril, els alum-nes de primer de batxillerat del nostrecentre han marxat d'intercanvi cap a laRepública Txeca. Dins el pla integralde reforç de la llengua anglesa, aquestaés una activitat clau. Els nostres alum-nes aprofiten per poder parlar anglèsen un centre que el té com a segonallengua oficial. Posteriorment elsalumnes txecs vindran a Catalunya aviure una experiència diferent. Podranconèixer el nostre entorn i els nostrescostums.

El Vallvera, seu de la trobada anuald'Animació SocioculturalEl mes de març passat, l'INS Vallvera va ser l'escenari de les darreres trobades d'AnimacióSociocultural de Catalunya.

També cal destacar que els alumnes de 4t d'ESO han creat un club de lectura i que l'alumnaWidad El Mhamdi ha quedat finalista del IX Concurs Preuniversitari de la UIC amb el seutreball de recerca «Les cardiopaties congènites»

> INS Vallvera

El cartell de la trobada d’ASC.

> Pels alumnes i mestres


QuadernsLa Pilastra - abril 2013

> Per Eva Batlle i Serarols

Mas Llunès, antiga taverna catalanaSituada a la urbanització de Mas Llunès, és considerada una de les masies mésantigues d’aquesta zona. Per accedir al mas cal agafar el camí públic GI-540Trullàs-Mas Llunès-Estanyol i el camí ral d'Anglès a Vilanna

> Masies de Vilanna

Història del masMas Llunès és una masia aïllada de duesplantes i dos annexos, la pahissa i el gra-ner. Està situada a l’entrada de la urba-nització que rep el mateix nom, MasLlunès, en honor del mas.

No se sap amb exactitud l’any de cons-trucció del mas, però a partir de les da-des dels actuals i antics propietaris quehan anat passant per Mas Llunès, la ma-sia es va construir abans del 1893. MasLlunès conserva l’estructura de les ma-sies catalanes de l’època i és un referentimportant per als veïns de la zona.

Es té constància que han passat per lamasia, com a mínim, tres famílies depropietaris diferents. Els amos fins al

març del 1898 no es recorda qui eren,però a partir d’aquesta data va passar aser propietat de la família Feliu de Cen-dra. Era una família feudal que teniamoltes propietats a les zones d’Anglès,Estanyol, Sant Martí Sapresa i Vilanna.Posteriorment, l’any 2003, Mas Llunèsva ser comprada per la família Casals,actuals propietaris del mas. A partir d’a-questa data es van fer les reformes mésimportants, com són ara la pahissa, laterrassa i el teulat.

Història familiarL’any 1893, el besavi de la família Ca-sals, actuals propietaris de la casa, hi vaentrar de llogater. Procedent d’Aiguavi-

va, el besavi de la família es dedicava atreballar les terres de la mateixa masia iel bestiar. Mas Llunès tenia en aquellaèpoca molts camps amb avellaners ihorts que s’utilitzaven per a consumpropi. A més de la feina que portavenles terres i el bestiar, Mas Llunès erauna antiga taverna catalana que va anarpassant de pares a fills. Així doncs, perMas Llunès han passat quatre genera-cions de la família Casals, tot i que no-més tres hi han nascut.

L’any 1973, el pare de l’Albert, que actu-alment porta el bar, va convertir la ta-verna en restaurant. En l’actualitat, elspares de l’Albert estan jubilats, però en-cara ajuden el seu fill en les feines queporta el mas.

Mas Llunès ha estatdurant molts anys el barde la urbanització amb elmateix nom.

31


Quaderns La Pilastra - abril 2013

> Per Rosa Torrijos

La senyoreta NitaAntigues escoles de Bescanó: de l'ensenyament de lapostguerra a la immersió lingüísticaL'Anna Cabané i Costa, coneguda per tothom com la senyoreta Nita o Annita, va néixer el 30 dedesembre de 1912 a Mataró.

Va venir a Bescanó l'any 1944 per fer de mestra. Quan va arribar només hi havia tres mestres:Josep Ruhí, Lluís Vigué i Maria Lluïsa Sunyer, i l'escola era on ara hi ha l'ajuntament, a canSambola.

La senyoreta Nita va esdevenir un pilar fonamental en la vida cultural i religiosa del pobleentre l’any 1945 i principi dels vuitanta.

L'any 1980 es va inaugurar la nova escola a la plaça de les Nacions, on la senyoreta Nita encarava seguir fent de professora.

Va ser mestra durant trenta-vuit anys. Es va jubilar als setanta anys però va seguir vivint a canSambola fins que la salut li ho va permetre. Des de fa un temps s'està a la Residència Les Vetesde Salt.

Va ser una dona emprenedora amb una gran capacitat per ensenyar i innovar. I a més, tal comtothom recorda, la seva caritat i el seu geni eren infinits.

El desembre passat la Nita va complir 100 anys

> El reportatge

32

Anna Cabané durantl'entrevista per al llibreVides de Bescanó l'any2006. Foto: Ester Rubirola



Algunes recorden clarament com la se-nyoreta Nita conduïa perillosament pelscarrers de Bescanó perquè era una malaconductora. D'altres esmenten que quans'adormia a classe la perruca li quedavamal posada. Unes quantes l'anomenaven«la puput» perquè tot ho vigilava... Peròtothom coincideix que va ser una granmestra i una gran persona que va ser ca-paç de motivar l'alumnat i ensenyar-los aser millors persones a través dels estudisi de la religió.

Però anem a pams i comencem pelprincipi...

L'Anna Cabané era la petita de cinc ger-mans. Sempre ha dit que la van cuidarquasi com a filla única perquè hi haviamolta diferència d'edat amb la resta degermans.

La seva mare va morir quan ella tenia 3anys i la Maria, la seva germana, li va ferde mare. «Era la meva mare, la me-va germana i la meva amiga. Elmeu pare, quan va saber que jo erauna nena, va dir que seria mestra.Per mi que era profeta!»

I sí, va decidir estudiar magisteri gràciesa una beca que li van concedir les germa-nes de la seva mestra. Va estudiar primeren una escola de monges, al Sagrat Corde Barcelona, i més tard va entrar a l'es-cola Normal, que era on formaven els

mestres durant tres anys. Després d'uninterinatge curt a Sant Martí Sescorts(l'Esquirol) i després de fer de mestra aHostalric, un conegut li va aconsellar queanés a treballar cap a Girona, i se'n vaanar a Cruïlles.

A Cruïlles no comptava estar-s'hi massa,però el tarannà empordanès li va agradarprou i s’hi va quedar 10 anys. Les alum-nes van resultar noies molt aplicades ibones lectores. I, a més, a la zona es feienmoltes activitats que a la jove Nita liagradaven molt.

Però ben segur que molts heu sentitaquella expressió de «passar més ganaque un mestre d’escola», i la Nita no n’e-ra una excepció. El seu sou no li donavaper a res i un dia tot queixant-se d'això aun pagès aquest li va aconsellar que anésa Bescanó perquè era una zona de rega-diu i allà hi havia més diners...

Quan va arribar a Bescanó primer es vainstal·lar a can Llorà (a la plaça, on ara hiha l'estanc) perquè havia coincidit ambuna de les filles a Magisteri.

El col·legi ja era a can Sambola. L'edificiconstava de tres plantes: dues eren per ales aules i a la planta de dalt hi havia lesestances dels mestres. L'escola, a més,disposava d'un pati tancat i d’una era. Ala planta de dalt hi viurien les germanesCabané durant molts anys, la Nita i laMaria.

Per a la Nita, la primera impressió deBescanó no va ser bona. «Valga'mDéu, quina gent més atrassada.Ens vàrem reunir i vàrem decidirque hi havia molta feina per fer.

Primer de tot calia aconseguir queels nens vinguessin a col·legi.» Laprimera lluita va ser convèncer els paresperquè portessin les nenes a l'escola, jaque en aquell moment molts nois i noiesse saltaven les classes o no estaven esco-laritzats perquè havien de cuidar els ger-mans, fer les tasques de la llar, de l'hort odel camp.

Això ens pot semblar una barbaritat, pe-rò cal recordar que estaven en plenapostguerra, que la fam era un dels pro-blemes més greus, que hi havia aproxi-madament un 65% d'analfabetisme ique, a més, no es diposava dels serveisque ara són ben normals, com per exem-ple un sistema de control de l'assistènciaa les classes, professorat especialitzat,servei de guarderia o menjador.

A l'escola no hi havia tanta mainada comara perquè Estanyol i Vilanna disposavend'una escola pròpia. Tot i així, a l'aula dela senyoreta Nita hi havia hagut més d'u-na cinquantena de nenes cursant els ni-vells superiors; les petites, les de primernivell, tenien la M. Lluïsa Sunyer de mes-tra. En aquell moment hi havia tres eta-pes escolars, però com que eren pocsmestres les dues estapes finals les feia elmateix professor. En el cas de les nenesera la Nita, i en el dels nens, el senyorRuhí, que també era el director.

Les primeres alumnes que recorda sónla Pepita Sala, la Ferrer Crous i l'Angeli-na Sabench, i després vindrien l'Angeli-na Casadevall, la Carme Soler, la TeresaRovirola, l'Angelina Garriga, l'EnriquetaPalou...

Tot i que està prou eixerida pelsseus 100 anys, la Nita no ens hapogut respondre a cap pregunta,i per això ens hem posat encontacte amb algunes de lesseves alumnes i companyesperquè ens expliquin com eraella i l'escola de Bescanó entreels anys 1944 i 1982.

Així que teixirem els records i lesvivències d'una escola que araens queda molt lluny a través deles seves alumnes. DolorsLaguna, Angelina Garriga, M.Àngels Vilaplana, Rosa Roig i M.Rosa Santiago i la sevacompanya, la mestra IsabelFrigolé, seran les encarregadesde guiar-nos a través del tempsperquè coneguem comfuncionava l'escola des de lapostguerra fins que es vaimplantar el català a l'escola.

També reproduirem part de lesentrevistes que Pere Magrià iVicky Blanco van fer per a larevista La Pilastra (publicada el1979) i per al llibre Vides (editatel 2007).

33

Segueix >>>

Equip de mestres a mitjan anys setanta a l'escola de can Sambola.A dalt: Isabel Frigolé, Lluís Vigué, Montse Bonet, Rosa M. Ríos i Carme Cuadrado.A baix: Conxi, Carme Busquets, Anna Cabané, (desconeguda) i Justel.


Quaderns La Pilastra - abril 2013

Després van venir moltes més lluites:instaurar estudis mercantils entre lesnoies perquè no haguessin de fer d'obre-res a la fàbrica, preparar-les per fer batxi-llerat a Girona i cursar així estudissuperiors, crear un menjador escolar i,sobretot, preparar-les per ser unes noiesdevotes en la fe cristiana.

Cal tenir en compte que la mestra impar-tia totes les assignatures: matemàtiques,geografia, història, llengua, religió, etcè-tera. Lògicament, tot en castellà, perqueel català estava totalment prohibit. Amés, a la tarda, a la mateixa escola i ambla mateixa mestra, les nenes feien classesde costura i labors. I finalment calia en-senyar doctrina i catequesi. En aquestàmbit la senyoreta Nita era una experta,ja que era una fervent devota.

Mireu si era de missa que durant el mesde juliol, que encara hi havia escola, elsnens i nenes havien de portar la bata llar-ga i mitjons perquè no se'ls veiés ni uncentímetre de pell perquè, segons la Nita,ensenyar la carn era indecorós.

La mainada anava a missa, resava l'avemaria, feia l'àngelus i al maig celebravenel mes de Maria..., i fins i tot havien deresar el rosari. I quan feien la primera ola segona comunió la seyoreta Nita elsacompanyava en aquest dia tan espe-cial... En fi, que d'assumptes religiosos ensabia un munt!

Es feien petits grups i cada setmana toca-va a un equip de nenes netejar la classe.«Escombrar, treure la pols o fre-gar. Ens ensenyaven a rentar elsplats, manualitats, punt de creu ipunta de coixí. La senyoreta Nita ila seva germana eren molt hàbilsen totes aquestes tasques», ens ex-plica una de les alumnes.

També és cert que existien favoritismes iaquelles famílies que podien feien regalsals mestres i això influïa a l'hora de pun-tuar o de renyar. «Els mestres cobra-ven molt poc i, és clar, qualsevolregal era benvingut. Però alguneseren ben favasses i en canvi sem-pre aprovaven», recorda encara unaalumna.

En aquella època es feien ben poques ex-cursions. Per dijous gras anaven a la fontPicant de Sant Gregori o a l'ermita deSanta Anna. Quan arribaven als 12 anys(edat que acabaven l'escola) portaven lesnenes a visitar les fàbriques locals perquèallà és on moltes d'elles acabarien treba-llant. Per aquest motiu la Nita va decidircrear un curs de comerç mercantil, per-què algunes d'elles poguessin treballar en

despatxos en comptes de les fàbri-

ques. Aquesta instrucció podia durar unparell d'anys.

També va crear un quart nivell per aaquelles noies que eren més trempades,perquè sortissin més preparades de l'es-cola i poguessin anar a Girona a fer la su-perior. Tot i que ben poques ho podienfer, ja que no hi havia gaires cases ques'ho poguessin permetre.

Cap a mitjan anys seixanta s'hi va incor-porar la Isabel Frigolé, una jove mestranascuda a Bescanó. «La Nita era moltpresumida, li agradava vestir bé.Però era tant de missa, que deiafins i tot als mestres com havíemde vestir i quines pel·lícules ha-víem d'anar a veure! Quan es vanposar de moda les faldilles de tu-bulars s'escandalitzava i s'enfadavaperquè érem unes indecents. Enaquest tema era una mica exagera-

da, però per tota la resta era unamestra que valia un imperi. Eramolt caritativa, sempre ajudava aqui ho necessitava. A més va sermolt innovadora, volia canviar lescoses», explica la Isabel.

En aquell moment els col·legis ja erenmixtos i, per tant, els nens i les nenesanaven junts a les aules i feien el que se'ndeia l'Enciclopèdia, que era dividir leshores en diferents assignatures: aritmèti-ca, naturals, geografia, història... I a latarda seguien amb les labors i feien elsdeures.

Les classes eren molt nombroses, i demica en mica es van anar incorporant al-tres mestres, com ara la Montse Bonet,la Rosa M. Ríos, la Carme Busquets o laCarme Cuadrado, que va substituir Jo-sep Ruhí a la direcció. D’aquesta mane-ra, cada professor podia tenir un sol

Foto antiga de can Sambola. Foto: Arxiu municipal.

34

Les mestres Anna Cabané i Maria Lluïsa Sunyer, brindant en el casament deLluís Comamala i Dolors Laguna. 28 d'octubre de 1963.


35


nivell i es van instaurar els cursos peredats tal com els coneixem ara: primer,segon, tercer, quart...

La Nita es va treure el carnet de conduir,però era molt mala conductora i tothoms'apartava quan veien el seu Seat 600 decolor beix. Era un perill públic!

Un dia, tot mirant l'era de can Sambola, ala Nita se li va ocórrer que estaria bé mun-tar un menjador escolar per als nens i ne-nes de l'escola, i amb l'ajut del'Ajuntament i alguns fons privats es vapoder tirar endavant. Un pas més! Aral'escola ja tenia menjador...

Can Sambola quedava petit i el nou con-sistori es va plantejar construir unes no-ves escoles, que es van estrenar laprimavera del 1980 a la plaça de les Na-cions.

Aquest va ser un gran canvi que, afegit a laimmersió lingüística i a altres reformes, vatransformar aquell ensenyament arcaic enun món escolar molt més modern. «Joopino que no s'ha d'ensenyar el ca-talà com qui ensenya el francès. Tots'hauria d'ensenyar en català.»

I sí, la senyoreta Nita seguia sent mestra al'escola i es va adaptar molt ràpidamentals canvis. Al cap i a la fi ella vivia per en-senyar... «No he set res més a la vidaque mestra. No sé fer res més, no hetingut temps ni m'he recordat de lapossibilitat de ser mare. Vaig tenirun nòvio que em va dir que havia detriar entre ell o ensenyar. I el vaigengegar a fer punyetes!»

No va voler ser mai directora perquè reco-neixia que no tenia les aptituds que s'ha-vien de tenir. I tot i tenir punts per anar aqualsevol altre lloc, va optar per quedar-sea Bescanó perquè amb el temps s'haviaenamorat del poble i de la gent. «Hi esticbé, a Bescanó. És un poble que estàa prop de la ciutat i ciutadeja unamica, ja que en un poble massa po-ble potser no m'hi trobaria bé.»

Quan es va jubilar tenia 70 anys i va poderseguir vivint a la planta de dalt de canSambola. Un dia, però, va ensopegar ambl'estora de casa seva, va caure i no es vapoder moure fins que una veïna la va tro-bar al cap de tres dies. Arran d'aquest fetva decidir anar a viure en una residènciade Salt.

En Pere Magrià li va fer una entrevista elsetembre del 1979. Quan es va acomiadarde la mestra, li va desitjar que per moltsanys estigués entre nosaltres, i ella li va res-pondre: «Mercès, Pere. Déu t'escolti.»

I tant que Déu l'ha escoltat: li ha donat elpremi de viure més de 100 anys!

Celebració dels 50 anys de mestra.

La Nita pocs dies després de complir 100 anys.

La senyoreta Nita l'any 1979, quan es va estrenar la nova escola. Foto: Pere Magrià.


L’entrevista La Pilastra - abril 2013

«Un advocat ha de ser una personapropera a qui puguis confiar els teusproblemes siguin del tipus que siguin»La Núria és advocada, és una dona emprenedora, amb molta energia, que s'ha fet gran viatjant itreballant per Europa. Ella desprèn confiança i positivitat per tots costats. Podríem dir que la sevamanera de ser trenca els esterotips d'advocat pretensiós i inabastable.

Li agrada vestir bé i està acostumada a les càmeres i les entrevistes, però és molt senzilla, tansenzilla que ens diu que cal valorar cada moment que vivim perquè totes i cadascuna de les nostresvivències i de les persones que coneixem ens fan aprendre alguna cosa que poden esdevenir claumés endavant en el transcurs de les nostres vides…, de manera que podria ser que allò que et vadir aquella persona que vas conèixer un dia al metro de París i que no et va semblar prouimportant, algun dia ho puguis utilitzar en una negociació, en un problema personal o per guanyarun judici. Si no, mireu la pel·lícula dirigida per Danny Boyle «Slumdog Millionaire»...

La Núria actualment parla, a banda de català i castellà, sis llengües més: anglès, francès, alemany,holandès, italià i es defensa prou bé amb el rus.

Li agrada viure al poble perquè diu que és un lloc tranquil on la gent és afable i agradable, on potpassejar i córrer, que són, juntament amb la lectura, les aficions que té.

> Núria Angulo i Roig> Per Rosa Torrijos

Angulo a la zona del Raval de Bescanó.Foto: Lluís Romero

36


L’entrevistaLa Pilastra - abril 2013

Per què vas voler ser advocada?Al principi volia ser diplomàtica, perquèsempre he volgut viatjar. Després, men-tre estudiava la carrera, vaig entendreque la meva vocació era exercir algun diacom a advocada.

Quin és el primer viatge que re-cordes?Crec que tenia disset anys. Vaig anar aIrlanda per aprendre anglès.

Per què aquest interès per veuremón?Sempre dic que vaig agafar la síndromedel Quixot. M’agradava molt llegir, so-bretot biografies de dones del segle pas-sat, i quan arribava a les meves mans unllibre que parlava d'alguna ciutat estran-gera, m’entraven unes ganes irrefrena-bles d’anar-hi i reviure tot allò que haviallegit. Després del primer any d'universi-tat vaig pensar que allà no trobava elsmeus ideals i vaig decidir voltar món aveure si els trobava...

I on vas anar a buscar-los?Primer a París. Allà m'hi vaig estar unany estudiant dret i fent un curs de fran-cès a la Sorbona. Dormia en una cambrallogada que en deien chambre de bonne,que seria com una habitació per al ser-vei. No tenia ni bany... No portava gairesdiners, així que a l'estiu vaig tornar a ca-sa i vaig treballar d'intèrpret. I quan vaigtenir alguns diners vaig tornar a marxar.

I els estudis?A París me'n van quedar algunes. Aixíque vaig canviar de sistema. Per poderseguir viatjant em vaig matricular a dis-tància, a la UNED, i els exàmens els feiaa l'ambaixada espanyola d'allà on fos.Pots fer-ho a qualsevol país d'Europa.Però va ser molt dur...

I vas seguir viatjant, no?Sí, a Alemanya, a Rússia... I quan em van

donar una beca per fer un curs de dretinternacional a l’Haia, me n'hi vaig anar.I allà em vaig enamorar i vaig buscar lamanera de tornar a Holanda.

Allà vas exercir d'advocada?No, no podia, primer perquè encara noconeixia bé la llengua i segon perquè lescarreres de dret no són equivalents.Hauria d'haver estudiat de nou. M'hivaig passar 11 anys i vaig treballar en di-ferents posicions, al Departament de De-senvolupament de Mercat d'empresesmultinacionals, però sempre que ho ne-cessitaven feia d'assessora jurídica, perònomés en llengua anglesa.

Com són els holandesos?En el terreny personal, tot i ser del nord,són molt amables i oberts, molt més queels alemanys o els anglesos, però semprefins a un cert límit. No et deixen accedirmés enllà... Per tant tens més tendènciaa fer-te amb els estrangers que es trobenen la mateixa situació. Jo vaig fer allàmolts amics d’arreu del món que es vanconvertir en la meva família adoptadaquan vivia allà.

I com és treballar allà?Allà vaig créixer molt laboralment, tot ique també és molt fàcil. Les feines estanben pagades i et sents ben valorat. Ésfàcil pujar i fer diners. Al cap de poc deser aquí em vaig adonar que tornava aun país que anava enrere en comptesd'anar endavant...

Per què vas escollir Bescanó per ala teva nova etapa?Perquè és un poble petit que em permetfer caminades o anar a córrer. És moltsemblant a la vida que portava a Holan-da. M'agrada perquè la gent és moltsimpàtica. Estic a prop de Girona i almateix temps puc fer moltes coses ambel meu fill.

A més aquí vas començar a exercird'advocada, no?Sí, finalment... Primer vaig treballar pera una empresa com a assesora jurídica.Però sempre m'havia fet molta ràbia te-nir la carrera i no haver exercit amb ple-nitud. En una conversa amb un amicque començava a fer d'advocat, vaig pen-sar que si ell podia, jo també! L'any2009 vaig muntar el meu propi despatx,AR Legal & Business.

Quins serveis doneu?Tots els aspectes de dret civil, com aradivorcis, temes de família, cobramentd'impagats... Potser el que ens diferenciade la resta és que donem assessoramenti suport jurídic a empreses estrangeresque operen en el nostre país o empreseslocals que s'internacionalitzen.

Alguna victòria per destacar?Sí, mira: últimament he guanyat un casd'un contracte de lloguer que tenia clàu-sules abusives, i a partir d'aquí me n'hansortit d’altres de similars. Els meusclients van signar un contracte de lloguerper obrir un negoci en un centre comer-cial. L’establiment no va funcionar i esvan trobar que per deixar el local haviende fer-se càrrec d’una demanda per in-compliment de contracte que en aquestscasos pot arribar a quantitats de200.000 o 300.000 euros...

La maleïda lletra petita...Exacte, sovint no ens llegim prou bé allòque signem i caldria recórrer a un expertque ens assessorés sobre les conseqüèn-cies jurídiques de totes aquelles transac-cions que fem o decisions que prenem ala vida, de manera que ens evitaríem en-surts desagradables més endavant.

La justícia és lenta?Sí, molt, massa. A vegades passen tants

Segueix >>>


L’entrevista La Pilastra - abril 2013

anys que aquella demanda que algú ha-via fet ja no té ni sentit...

I justa?Sempre he pensat que no. Perquè, desdel moment que és una persona qui l'had'impartir, aquesta pot cometre errors, iaquesta persona també té opinió i, pertant, podria ser no neutral. I és clar queels diners també hi tenen un paper im-portant. Si això ho pogués fer una mà-quina amb uns paràmetres, potser seriamés perfecte... però menys humà.

Què és Girona Business?Sorgeix amb la idea de crear networkingo xarxes de negoci entre empresaris perobrir-nos fora de la província. I tambéperquè tots pensàvem que l’única mane-ra de créixer seria ajudant-nos entre nos-altres.

I funciona?Hem fet algunes activitats i trobades quehan anat prou bé. Però el problema ésque no tenim prou temps.

Els advocats sou com us pinten ales pelis americanes, capaços de totper guanyar?No, no, aquí a Girona ens coneixem tots.Potser a Barcelona o Madrid, on els ad-vocats dels grans bufets tenen moltapressió, potser una mica més sí... [riu]

Com ha de ser un advocat?La gent busca algú proper amb qui sesenti identificat i a qui li pugui confiar elsseus problemes siguin del tipus que si-guin. Pensa que un judici pot durar dos otres anys i pots parlar o visitar el client uno dos cops per setmana. Al final no no-més és un client, ja és alguna cosa més.Fins i tot pot arribar a ser un bon amic.

Viatjar és bo per als joves?És el millor que poden fer, viatjar i estu-diar idiomes. Jo recomano viatjar sol itreballar en algun país que t'agradi enca-ra que sigui d'alguna cosa que no tinguires a veure amb el que has estudiat. Co-mençar des de baix és la millor manerad'aprendre i créixer.

El proper projecte?Mira, sempre he pensat que si les coses etvan bé, tu també has de donar alguna co-sa. Per tant m'he decidit i aquest estiumarxo a un país d'Àfrica unes setmanesamb una ONG a fer un voluntariat perfer tasques d'advocada sense fronteres.

Has pogut completar la recercadels teus ideals?[Riu] No ho sé, però faig el que m'agradai em sento bé.

La Núria va néixer l'any 1971 a Badalona però quan la Núria tenia 3anys i el seu germà acabava de néixer, van destinar el seu pare, queera empleat de banca, a terres gironines. Després d'una breu estadaa Lloret de Mar, la família es va instal·lar a Girona definitivament.La Núria tenia 8 anys.

Quan era a l'institut va pensar que seria una bona opció fer dret in-ternacional i estudiar la carrera diplomàtica. Aquesta idea junta-ment amb les ànsies de viatjar van fer que comencés a estudiaridiomes.

Finalment es va decantar per fer la carrera de dret, però desprésd'un any d'estudiar a Girona va decidir fer allò que més desitjava,que era viatjar. I així, i sense gaires diners, va marxar cap a París perfer el segon any de carrera, però com que anar a la universitat i se-guir recorrent fronteres no era compatible, va optar per seguir es-tudiant a la UNED, és a dir a distància.

França, Alemanya, Rússia i Holanda van ser alguns dels països onva estar durant els tretze anys que va viure a l'estranger.

Va rebre una beca per fer un curs de dret internacional a l’Haia, iallà es va enamorar. I l'amor la va fer quedar durant nou anys a Ho-landa, on va poder fer un màster de gestió d'empreses.

L'any 2005 va decidir tornar a casa amb el seu fill, l'Oliver. Es va ins-tal·lar en una casa del Raval de Bescanó. Tres anys després va obrirun despatx especialitzat en dret civil i mercantil amb seu a Girona.També utilitza casa seva com a despatx i per atendre alguns clients.

Fa un parell d'anys va crear, juntament amb altres empresaris, Gi-rona Business, una xarxa amb la idea de fer tallers i activitats perimpulsar el networking entre diferents empreses. És a dir, que elsempresaris s'ajudin entre ells amb la finalitat de fer créixer el seunegoci.

Li agrada viure a Bescanó. Si pogués, però, canviaria la carretera,perquè considera que és perillosa, tot i que no li fa res haver de con-

duir cada dia per anar i tornar de la feina.

38

L'advocada NúriaAngulo i Roig.

Foto: Lluís Romero.

Dels Països Baixos a Bescanó


Medi Ambient La Pilastra - abril 2013

> Per Eugeni Domingo, tècnic en medi ambient

L’agricultura ecològica, l’agriculturaintegrada o la convencionalEn aquest articleanalitzarem els diferentstipus d'agricultura queexisteixen: l’ecològica, laintegrada i la convencional

L'agricultura ecològica o agricul-tura biològica és una modalitat agrí-cola en què no s'utilitzen productesquímics de síntesi: fungicides químics,adobs químics, herbicides, OGM (orga-nismes genèticament modificats), con-servants artificials, colorants artificials,additius artificials o similars, i té com afinalitat, en contrast amb l'agriculturaconvencional, ser ambientalment soste-nible, a més de respectar la salut i elbenestar dels consumidors. Algunes deles tècniques de conreu que s'utilitzensón l’ús de fertilitzants d'origen orgànic(per exemple, fems, compost, adobsverds...), la rotació de conreus per afavo-rir la regeneració de la terra, l’ús del gua-ret per evitar l'esgotament de la terra i elcontrol de plagues amb mitjans biolò-gics: fauna auxiliar, rotenona, piretri-nes... En general, les tècniques de cultiuutilitzades per l'agricultura ecològica sónde caràcter preventiu i molt menys noci-ves per a l'home (i per al medi) que lestècniques convencionals. Però ara perara l’agricultura ecològica no pot alimen-tar el món i els preus sovint són el prin-cipal fre. I també es produeixencontradiccions, com el fet de tenir ali-ments ecològics que viatgen centenarsde quilòmetres.

L’agricultura o producció integra-da és un sistema agrícola de producciód'aliments que procura ésser respectuósamb la salut i el medi ambient i utilitzaels mètodes químics biològics i altrestècniques sota un estricte control i pro-curant minimitzar els riscos. A diferèn-cia de l'agricultura ecològica, laproducció integrada utilitza junt ambmètodes biològics de control productesde síntesi química amb certes restric-cions. Els objectius són el respecte pelmedi ambient, la sostenibilitat i oferircertes garanties de qualitat i sanitàries

als consumidors. El fonament de la

producció integrada és l'aplicació òptimadels coneixements científics, especial-ment agronòmics, i també dels econò-mics. Es pot dir que està a mig camíentre un tipus d’agricultura i l’altre.

I, per acabar, tenim l’agricultura con-vencional o intensiva, que alimenta

més del 80% de la humanitat. Aquestasovint té mala imatge, però a Europa elsnivells de control i garantia per als con-sumidors són molt elevats. I, evident-ment, no cal dubtar dels aliments quetrobem a les nostres botigues i hem depensar que al darrere hi ha milers d’ho-mes i dones que en viuen.

> Per Dolors Vilamitjana i Carandell

Primavera> Racó poètic

La terra s’esberla de flors i serenor.El xiuxiueig dels ocells, com el pasdel temps,acarona catifes de somnis i amor,mentre el tren no atura el pas.

Remor incerta en claror nítida,núvols de ponent en l’atzurdel mar i del cel pursense boira ni calitja.

Tot és desig, delit, encís,respirar mirant amunt,

39

com si l’atzur difuminés

la verdor de l’herbei de la vall.

Les branques pentinen els fruits,

els fruits perfumen l’atzar,

la flor del cirerer resisteix

mentre la ventada corseca

els branquillons atapeïts.

Ara més que mai és primavera.

Moment de llarga espera,

també dalt la carena.

Majoritàriament la fruita i verdura que consumim prové de l’agricultura convencional.


Especial TDR La Pilastra - abril 2013

> Genís Llach i Porcell

Gestió integral de l’aigua a Bescanó

> Per Raquel Gironès

En Genís Llach va néixer a la Cellera, però actualment viu a Bescanó. Un dels llocs onpassa més hores és al local d’un amic seu, on es reuneix amb tota la seva colla per passarles tardes i les nits rient i jugant. Anar a pescar, jugar a bàsquet i anar de festa són unes deles activitats que més agraden a en Genís. La riba del riu Ter és un dels seus llocspreferits.

El noi ho té molt clar: vol estudiar enginyeria agroalimentària. A l’hora d’escollir el temadel seu treball de recerca, el seu pare li va recomanar que tractés d’un tema sobre el riuTer i que a més estigués relacionat amb allò que volia estudiar a la universitat. És per aixòque finalment, seguint el consell del seu pare, va decidir estudiar la gestió integral del’aigua de Bescanó, títol del seu treball de recerca.

Nota: 9. Tutor: Nando Alemany

Genís Llach a la riba del Ter.Foto: Lluís Romero.

40


41

Especial TDRLa Pilastra - abril 2013

Quin cicle segueix l’aigua quearriba a les nostres llars?Des del Pasteral, mitjançant dues cano-nades, l’aigua és transportada a la pota-bilitzadora de Montfullà. Allà, seguintuns processos químics, es treuen lesimpureses que pugui portar i s’hi afe-geix clor, per evitar possibles infeccions.D’aquesta manera s’aconsegueix quel’aigua sigui potable i, per tant, apta peral consum humà. Llavors es distribueixper tot Bescanó mitjançant el sistemade canonades d’aigua. Després del con-sum humà, l’aigua bruta és recollida perla xarxa de clavegueram i conduïda capa la depuradora, situada també a Mont-fullà. Hi ha dos tipus de clavegueram.En un hi circulen les aigües residuals,que sempre són conduïdes a la depura-dora, on s’extreuen tots els contami-nants que porti l’aigua, que, un copneta, per unes canonades torna al riuTer. Per l’altre clavegueram hi circulal’aigua de pluja, que en cas d’emergèn-cia o una època de molta pluja no va ala depuradora sinó que torna directa-ment al riu, ja que la depuradora no pottractar tanta quantitat d’aigua.

L’aigua del riu Ter està més omenys contaminada que abans? Està molt més neta. Un clar exemple ésque hi viuen truites de riu. Aquests pei-xos, per poder viure, necessiten unaaigua molt neta, i fa uns 5 o 6 anys non’hi havia. Ara, gràcies a les depurado-res, tornes a veure truites i fins i tot s’hiha vist alguna llúdriga.

Per què l’aigua que arriba a lesnostres llars té tant de clor? Perquè en el cas que es rebentés unacanonada l’aigua seria tòxica i en arri-bar a les llars podria produir una granepidèmia. Amb aquest excés de clor, tupots tenir l’aigua contaminada i alhoraser apta per al consum.

Què hem de fer per treure aquestgust de clor que té l’aigua?Utilitzar filtres de carbó actiu. El carbóactiu és com un gra de sorra però decolor negre que elimina aquest gust declor. L’aigua passa per un filtre de car-bó actiu i quan surt ja no té gust de

clor. Si hi ha un excés de carbó actiu,l’aigua pot quedar negra, i si no n’hi haprou, l’aigua pot seguir tenint gust declor. Perquè això no passi hi ha les ger-res Brita, que apliquen aquest sistema.Tenen incorporat un filtre de carbóactiu i tu ja no l’has d’ajustar i regular.

Has tingut dificultats durant larealització del treball?Trobar informació no ha estat una difi-cultat, però llavors em faltava la partd’entendre els mecanismes. La milloropció era imitar els processos a què éssotmesa l’aigua per entendre-ho millor,però fer una minidepuradora costamolts diners. Jo havia de fer pràctiqueseconòmiques i que es veiés bé el pro-cés. Necessitava petits objectes per imi-tar el funcionament, però sense gastargaires diners, i això ha estat la part mésdifícil. M’he gastat diners, i si me n’ha-gués gastat més, les pràctiques haurienestat millor. Però la idea bàsica eraentendre com funcionava la depurado-ra i jo crec que ha quedat molt benentès.

T’ha agradat fer-lo?Sí. Abans que l’acabés estava empre-nyat perquè pensava que no l’acabariai em sortiria malament, però araveient la nota i el que m’ha aportat,m’ha agradat molt fer-lo. El més bàsicés triar un tema que t’agradi: si tractesd’un tema que no t’interessa, no cal nique el comencis perquè no el gaudiràs.I un treball d’aquestes dimensionsnecessites que t’agradi.

Què recomanaries als joves quel’han de fer l’any vinent?Primer de tot que s’ho agafin amb moltde temps. Això és bàsic, perquè has depensar que després s’han de corregir lesfaltes i ha d’estar molt ben estructurat.Cal tenir una idea clara i no voler com-plicar-te massa, seguir petites cosesperquè així estaran molt ben fetes; nofer un treball molt extens, perquè lla-vors no pots aprofundir en res. I sermolt constant, no fer-ho tot en una set-mana i després esperar tres mesos percontinuar.

L’essencialitat deles depuradores

Tenir una bona regulacióde l’aigua és bàsic. Gràciesa les depuradores el nivelld’epidèmies ha disminuït.

El que fa falta és que lagent sigui conscient de laimportància que té tenir

una depuradora i que l’ai-gua estigui regulada. No es

pot beure o banyar-se enqualsevol lloc.

En Genís ens explica: «Lagent no sap el tractamentque es fa a l’aigua i comn’és d’important. Imagi-

na’t que aquests bacteris,per casualitat, arriben alpoble: podrien produiruna gran epidèmia. La

gent no s’adona de la sevarellevància fins que passa.Per això és bàsic tenir una

bona regulació.»

Una de les coses que hansorprès més en Genís

realitzant aquest treballsón els processos químics

que rep l’aigua perquèaquesta passi d’estar bruta

a ser apta per al consumhumà. Per poder-ho

entendre millor, el jove vareproduir el funciona-

ment d’una depuradora acasa seva, seguint tots els

passos que l’encarregat dela depuradora li havia

explicat. «Es tiren a l’aiguauns bacteris (fangs actius)que es mengen uns altresbacteris. D’aquesta mane-

ra aconsegueixes que elfang quedi dipositat al

fons i a dalt quedi l’aiguaneta. Això ho repeteixes

uns quants cops, i aconse-gueixes tenir cada cop l’ai-

gua més neta.»

D’on prové l’aigua que surt de les nostres aixetes? L’aiguaque consumim els habitants del poble de Bescanó ésrecaptada a la resclosa del Pasteral i després retornada alriu Ter. En Genís Llach, fill d’en Jordi i la Teresa, ha dedicatel seu treball de recerca a estudiar els diferents processos iles transformacions a què és sotmesa l’aigua des delmoment de la seva captació fins que és desguassada al riu.


> Mireia Campasol i Riera

L’art de patinar: la física i l’esport

> Per Raquel Gironès

La Mireia Campasol va començar a fer patinatge als 4 anys animada per una amiga quepracticava també aquest esport. Tot patinador quan comença ha de passar unes provesper poder anar a les competicions. La Mireia les va passar i va estar fins als 16 anyscompetint en individuals. El seu salt preferit és el doble flip i la seva pirueta preferida ésla que es fa amb el taló esquerre. Als 11 anys, la Mireia va endinsar-se en el xou, elpatinatge en grup. Actualment només competeix en aquest estil entrenant, normalment,cinc hores a la setmana. Aquest és el primer any que la Mireia és entrenadora del Club dePatinatge de Bescanó. Entrena les patinadores més petites, les que comencen a patinarper primer cop (el xuli petit). És el pavelló el lloc de Bescanó on passa més hores. Ésaquest un dels motius pels quals va escollir fer el seu treball de recerca sobre el patinatge.

Però no tot és patinatge. A la bescanonina li agrada també tocar el piano, cantar i feresport. Li encanta anar a córrer pel camí que voreja el riu Ter. «És preciós, sobretot quanel sol es pon. És un molt bon lloc per reflexionar mentre sents el soroll de l’aigua del riu.És el meu lloc preferit», ens explica la Mireia.

Nota: 10. Tutor: Xavier Aguilar

Mireia Campasola la zona esportiva de Bescanó.

Foto: Lluís Romero.

42

Especial TDR La Pilastra - abril 2013


Hi ha relació o no, entre el pati-natge i la física?Primer et sembla que no. Però real-ment està tot molt lligat. He desco-bert, a través de la física, per què lespatinadores posem les mans al pit,com influeix la velocitat de peu i d’al-çada en els salts i les piruetes i lesposicions que més velocitat de girdonen. Està tot relacionat: la físicainflueix en el patinatge, i molt.

Per què en els salts les patinado-res col·loqueu els braços al pit?Per disminuir el moment d’inèrcia.Si tu disminueixes el moment d’inèr-cia, la velocitat augmenta. Mans alpit, punys tancats i cames juntes, ésla millor manera per aconseguir mésalçada.

En les piruetes, en canvi, els bra-ços es col·loquen oberts i esti-rats. A què és degut?En aquest cas és per estabilitat. Ésbàsicament perquè la patinadora sesenti més còmoda i segura.

Abans de realitzar un salt o unapirueta, cal que la patinadorarecorri amb velocitat forçametres per efectuar un movi-ment més esplèndid?No. Els entrenadors sempre et diuenque com més corris, més alt faràs elsalt. Amb aquest treball vaig veure querealment no té res a veure. Correntnomés augmentes la llargada del salt(caus en un punt o en un punt mésenllà), però no influeix en l’alçada delsalt. L’alçada va lligada amb l’impulsque tu li dónes. Quan la patinadoras’ajuda del fre per saltar, assoleix mésvelocitat i, com a conseqüència, mésalçada. A mi sempre m’ha costat moltcórrer, i les entrenadores sempre m’hohan recriminat. Però ara, fet aquesttreball, quan em diguin que corri més,la meva resposta serà: «No, no hiinflueix això.»

T’han sorgit dificultats durant eltreball?No sabia per on començar, com apli-car la física i quina física havia d’apli-car. Vaig fer l’índex potser deu vegadesi fins i tot vaig pensar de canviar detema, però em vaig dir que pels meusnassos l’acabaria. Em va ajudar moltanar a veure el germà d’una meva ami-ga. Ell em va dir què podia calcular iquè no. No és complicat, però jo no entenia ni fava, de quins són els movi-ments d’inèrcia, ja que això no estàinclòs dins el temari de batxillerat. Apartir d’aquí vaig tenir clar com enca-minar el meu treball.

Què és el que més se’t va valoraren el treball?El que se’m va valorar més d’aquesttreball, i això m’ho va dir un dels pro-fessors del tribunal, va ser que és untreball complicat i que potser quan elllegeixes no te n’adones, però real-ment al darrere hi ha molta feina.Saber tirar aquest treball endavantmalgrat totes les dificultats i no sabercom enfocar-lo, em va donar moltspunts en la nota final.

T’ha agradat fer-lo?Sí, m’ha agradat molt saber el perquède tot allò que em deien i em diuen elsentrenadors, de si braços al pit, de sicórrer més...

Què li recomanaries als jovesque l’han de fer l’any vinent?No feu com jo: no us busqueu primerel títol i després desenvolupeu el temasegons aquest títol. Tingueu molt clarel que voleu fer, busqueu un treballque us doni molta feina per fer i cosesmolt clares i precises. Així us estalvia-reu moltes frustracions. Començarabans de l’estiu és també un bon con-sell, perquè durant les vacances costamolt ficar-s’hi. I per acabar, llegiu-vosel treball dues o tres vegades, però només, perquè cada vegada que el llegi-reu hi canviaríeu alguna cosa, segur.

43

Especial TDRLa Pilastra - abril 2013

Sacrifici, constància, confiança, lluita i valor són elstermes que millor defineixen el patinatge. Un esportque realitzen molts nois i noies del nostre municipi,com és el cas de la Mireia Campasol.

La bescanonina, filla d’en Salvador i la Caterina, havolgut dedicar el seu treball de recerca a entendre larelació que hi ha entre la física i el patinatge.

El patinatgei els mitjans de

comunicació

El patinatge no és unesport que mundialment

mogui molta massa de gentni tampoc molts diners. La

gent no sap realment elsacrifici i el treball que s’a-

maga darrere d’aquestesport. Es veu com un

esport molt light i fàcil.

A Catalunya, el patinatgeestà a un gran nivell.

Només hem de mirar elnostre club, el Club Pati-natge de Bescanó, que vaquedar sisè en el darrercampionat d’Espanya. Amés, el Club de PatinatgeArtístic Olot ha estat sis

vegades campió del món,enguany destronat pel

Reus Deportiu.

Tot i tenir mundialistes, elpatinatge català no rep unbon tracte dels mitjans de

comunicació.

La Mireia ens dóna la sevaopinió: «Em vaig

emprenyar molt el dia quel’Olot marxava cap al mun-dial. Els mitjans, en lloc dedir que l’Olot se n’anava alsmundials, et deien que enMessi estava emprenyat

amb en Villa. Potser sí quea la gent li interessa més

això, però si et pares a pen-sar en el pes que té unacosa i que té l’altra, no

tenen res a veure. Tenimun equip que va a un mun-dial i que és candidat per

quedar campió i estàsexplicant un fet sense

transcendència.»

La bescanonina consideraque s’hauria de fer un can-vi de xip molt gran perquè

el patinatge arribi a tenir elreconeixement que es

mereix dins els mitjans.


Telèfon avaries: 972 20 20 78

www.prodaisa.com

GESTIÓ DE SERVEISAIGUA POTABLE

SANEJAMENTENLLUMENAT PÚBLIC

P R O D A I S A

DELEGACIÓ GIRONÈS-LA SELVA i PLA DE L’ESTANYC/ Astúries, 9 • 17003 GIRONA

Tel. 972 20 20 78 - Fax 972 22 44 [email protected]

DELEGACIÓ GARROTXA i ALT EMPORDÀC/ Cistella, 1 • 17744 NAVATA

Tel. 972 56 59 59 - Fax 972 56 55 11adminempordà@prodaisa.com


prou mort, prou vergonya! - bescano.cat · poble en viu la pilastra - abril 2013 la carretera de la...

Documents