projecte educatiu escoles bressol municipals i …€¦ · d’infants i escoles bressol és la...

ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS DE MATARÓ

1

PROJECTE EDUCATIU ESCOLES

BRESSOL MUNICIPALS I SERVEIS A LA PETITA INFÀNCIA

INSTITUT MUNICIPAL D’EDUCACIÓ MATARÓ

Febrer 2009


2

ÍNDEX

1. HISTÒRIA

2. MARC LEGAL

3. IDENTIFICACIÓ DELS CENTRES

3.1. Dades d’ identificació de les escoles 3.2. Nivells educatius i ràtios 3.3. Horaris i calendari 3.4. Personal 3.5. Serveis

4. TRETS D’IDENTITAT

4.1. Els infants 4.2. La llengua de comunicació

4.2.1. Expressió corporal 4.2.2. Expressió verbal

4.3. La relació amb les famílies 4.4. La relació amb l’entorn 4.5. Línea metodològica 4.6. El procés d’adaptació 4.7. Activitats d’aprenentatge

4.7.1. Situacions quotidianes 4.7.2. Activitats proposades per l’educadora 4.7.3. Les festes

4.8. Observació i avaluació 4.9. Personal educador 4.10. Coeducació 4.11. Confessionalitat 4.12. Diversitat 4.13. Integració dels infants amb necessitats educatives especials 4.14. Valors

5. ESPAIS INFANTS I FAMÍLIA

6. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS

7. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

Organigrama de les escoles


3

1. HISTÒRIA

El municipi de Mataró té una superfície total de 22,3 km² amb una població al voltant de 120.000 habitants, els quals es troben repartits en els 12 barris que formen la ciutat. Aquests s’acabaren de configurar aproximadament l’any 1973 després d’un alt creixement de la població de la nostra ciutat.

El setembre de 1978 es creà un primer grup de Guarderies Municipals, fruit d’un

moviment popular i d’una forta pressió social contra l’Ajuntament d’aquell moment, parlem, doncs, de l’últim període dels ajuntaments no democràtics.

L’Ajuntament es va fer càrrec de diferents guarderies que fins aleshores depenien

d’associacions de veïns o cooperatives i anomenà un gerent que coordinava el funcionament de les diferents llars així com també administrava les subvencions municipals que els proporcionava.

Amb l’entrada dels nous ajuntaments democràtics (maig 1979), es crea el

Patronat Municipal d’ Escoles Bressol i es comencen a elaborar els seus estatuts que foren aprovats per la Generalitat de Catalunya el desembre de 1979. Segons els quals, el Patronat és una institució de caràcter públic, que té per objectiu primordial l’educació integral dels infants de Mataró fins al moment de llur incorporació als centres sostinguts amb fons públics.

Paral·lelament, l’Ajuntament amb la voluntat de facilitar la participació dels

diversos sectors implicats en els serveis educatius de la ciutat de Mataró i d’ampliar-ne l’oferta, posa en funcionament l’Institut Politècnic Municipal Miquel Biada, les escoles d’adults i d’altres serveis i activitats, tots ells de caràcter municipal.

És amb la mateixa voluntat de seguir participant activament en matèria educativa,

com a factor de canvi i de cohesió social, que es planteja donar un pas més en la consecució d’aquests objectius: la constitució de l’Institut Municipal d’Educació.

L’Institut Municipal d’Educació neix amb la finalitat de vetllar perquè tots els

ciutadans i ciutadanes de Mataró disposin d’un conjunt organitzat i coordinat de serveis, recursos i agents formatius, suficients i de qualitat, al llarg de totes les etapes evolutives ( Escoles Bressol, Institut Politècnic, escola d’adults) i estadis de desenvolupament personal, en igualtat d’oportunitats i atenent als valors de la democràcia, la solidaritat, la igualtat i el respecte a la diversitat. Els seus estatuts van se aprovats al juny de 2000.


4

2. MARC LEGAL

Dues són les grans lleis que configuren el marc legal de les Escoles Bressol Municipals i els Serveis a la Petita Infància: L’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per referèndum el 18 de juny de 2006 i publicat en el DOGC del dia 20 de juliol de 2006 i LOE, la llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. El nou Estatut d’Autonomia indica que en aquest primer cicle la Generalitat disposa de competències exclusives respecte els continguts educatius i la regulació dels centres, la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i especialitzacions de la resta del professorat. Tanmateix l’Estatut atorga als poders locals competències pròpies en la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil. La LOE subratlla que l’educació infantil constitueix una etapa amb identitat pròpia que atén nens i nenes de fins a sis anys. La LOE presentaambdós cicles, nens i nens de 0 a 3 anys i nens i nenes de 3 a 6 anys, com un bloc unitari, encara que la real estructuració del sistema trenca aquesta unitat amb dos ensenyaments conformats, tots dos voluntaris però només el segon cicle amb declaració de gratuïtat. Cal destacar tres trets rellevants que marca la LOE sobre el primer cicle de l’educació infantil: - la naturalesa educativa del cicle, - les administracions públiques han de promoure un increment progressiu de l’oferta de places i s’han de responsabilitzar de la seva coordinació - i el paper destacat de les administracions locals en aquest tram. Llei 5/2004. A més d’aquests dos grans referents, la llei més emblemàtica de les llars d’infants i escoles bressol és la Llei 5/2004, de 9 de juliol, del Parlament de Catalunya, de creació de llars d’infants de qualitat, desplegada el mes de juliol del 2006. El poble català, exercint el seu dret a la iniciativa legislativa popular, va reclamar que se satisfessin uns requisits mínims, de qualitat i de respecte absolut dels drets de l’infant. La Llei estableix al seu preàmbul, la necessitat de garantir els drets dels infants entre els zero i els tres anys i d’atendre les necessitats de les famílies i les noves realitats socials. Els infants de zero a tres anys tenen drets socials, entre els quals el dret a l’educació, un dret que el Govern ha de garantir d’acord amb els principis establerts per la Convenció dels drets de l’infant i la legislació vigent en aqueta matèria, especialment la Llei 18/2003, del 4 de juliol, de suport a les famílies. L’educació l’han de compartir bàsicament la família i la llar d’infants.


5

La llei consta de quatre articles: - La constitució de la xarxa de llars d’infants de titularitat pública de Catalunya, formada per les llars d’infants de la Generalitat i les dels ajuntaments. - Es fixa com objectiu la creació de trenta mil places de nova creació de titularitat pública en el període de 2004-2008. - Encomana al govern l’elaboració del mapa de llars d’infants de Catalunya - Garanteix el caràcter educatiu, la qualitat i els requisits mínims que han de complir les llars d’infants i escoles bressol i la seva consideració com a part del sistema educatiu. Decret 282/2006 La llei 5/2004 ha estat desplegada pel Decret 282/2006, de 4 de juliol, que regula el primer cicle d’educació infantil i els requisits dels centres. L’objectiu d’aquest decret és protegir els drets de l’infant a través de la regulació del primer cicle d’educació infantil, tot establint les competències educatives a assolir, les finalitats i els principis d’aquest cicle, entre els quals s’incorpora la llengua de l’ensenyament, d’acord amb l’article de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. Es regulen també les condicions relatives als professionals i als espais per impartir aquest cicle. Respectant en tot cas els drets dels infants, cal que l’educació infantil de primer cicle sigui prou flexible per adaptar-se en allò que sigui possible, tant les necessitats dels infants com les de les seves famílies. Aquest cicle es pot desenvolupar segons diferents models d’organització i funcionament i d’acord a uns calendaris i règims horaris que, estant al servei de l’ interès superior de l’infant, permetin conciliar la vida laboral amb la primordial responsabilitat dels pares, de les mares, dels tutors en la criança i en l’educació dels seus fills i filles. L’educació infantil de primer cicle s’ha d’impulsar en coordinació i col·laboració amb els ajuntaments. Així es preveu la delegació de competències relacionades amb el consell de participació de les llars d’infants, amb el procés de preinscripció i admissió a centres i amb la resolució dels expedients administratius dels centres privats. Conveni competències delegades. El 9 de març de 2007 es signa el conveni entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró per a l’assumpció de les competències delegades relacionades amb el procés de preinscripció i admissió d’infants i les relacionades amb el consell de participació de les llars d’infants.


6

3 IDENTIFICACIÓ DELS CENTRES 3.1 Dades d’identificació dels centres La Xarxa d’escoles bressol de l’IME inclou, l’any 2009, nou escoles ubicades a diferents barris de la ciutat : EB CERDANYOLA Carrer del Pedraforca, 2 Tel. 93 798 03 84 Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, dues aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, pati de sorra. EB LES FIGUERETES Baixada de les Figueretes, 2 Tel. 93 796 21 02 Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, pati de sorra. EB LA LLÀNTIA Carrer de Galícia, 3-9 Tel. 93 799 00 02 Equipaments dos aules d’un a dos anys, dos aules de dos a tres anys, dormitori, sala d’usos múltiples, pati de sorra. EB LA RIERETA Ronda de Frederic Mistral, 8 Tel. 93 799 11 53 Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, sala d’usos múltiples, cuina, pati de sorra. EB ROCAFONDA Carrer de Santiago Rusiñol, 1-25 Tel. 93 796 40 03 Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, sala d’usos múltiples, pati de sorra.


7

EB TABALET Ronda de Francesc Macià, 119 Tel. 93 799 49 01 Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, sala d’usos múltiples, cuina, pati de sorra. EB ELS MENUTS Carrer de Francisco Herrera, 71 Tel. 93 169 50 13 (inauguració gener 2007) Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, sala d’usos múltiples, pati de sorra. EB ELNA Carrer de Marià Ribas i Bertran, 79 Tel. 702 15 48 (inauguració setembre 2007) Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, sala d’usos múltiples, pati de sorra. NOVA EB de F.Major Carrer de Josep M. De Segarra, 5 Tel. (inauguració setembre 2009) Equipaments una aula de 4 mesos a un any amb biberoneria, tres aules d’un a dos anys, tres aules de dos a tres anys, dormitoris, menjador, sala d’usos múltiples, pati de sorra.


8

3.2 Nivells Educatius i ràtios Primer cicle d’ Educació Infantil Les escoles acullen infants dels 4 fins els 36 mesos (a excepció de l’EB La Llàntia ) Ràtios:

Lactants: vuit infants per aula ( matí :6+2 / Tarda : 6+2 ) * 1-2 anys: tretze infants per aula ( matí 11+2 / Tarda 11+2 ) ** 2-3 anys: vint infants per aula.

* A l’aula hi ha vuit infants. Però l’educadora té deu infants al seu càrrec: Hi ha 6 infants que fan jornada completa ( matí i tarda ), més dos infants que fan mitja jornada de matí i dos infants que fan mitja jornada de tarda. ** A l’aula hi ha tretze infants. Però l’educadora té quinze infants al seu càrrec: Hi ha 11 infants que fan jornada completa ( matí i tarda ), més dos infants que fan mitja jornada de matí i dos infants que fan mitja jornada de tarda.

3.3 Horaris i calendari L’horari lectiu és de 8’45 a 12 i de 14’45 a 18 hores i els infants resten a les aules amb les seves respectives educadores. Fora d’aquests horaris hi pot haver servei de menjador i permanències. Cada curs s’establirà, en el moment de la matriculació, l’horari de funcionament del centre en funció de la demanda que facin les famílies dels serveis complementaris de menjador i permanències. Modalitats horàries Hi ha diferents modalitats en funció de les edats → infants de 0-1 anys: es pot triar entre la modalitat horària de jornada

complerta o de mitja jornada de matí o de tarda. jornada complerta: de ¾ de 9 a 12 i de ¾ de 3 a 18h mitja jornada matí: de ¾ de 9 a 12

mitja jornada tarda: de ¾ de 3 a 18h → infants de 1-2 anys: : es pot triar entre la modalitat horària de jornada

complerta o de mitja jornada de matí o de tarda. jornada complerta: de ¾ de 9 a 12 i de ¾ de 3 a 18h mitja jornada matí: de ¾ de 9 a 12

mitja jornada tarda: de ¾ de 3 a 18h → infants de 2-3 anys: només hi ha la modalitat de jornada complerta

jornada complerta: de ¾ de 9 a 12 i de ¾ de 3 a 18h


9

Calendari Les escoles restaran obertes de dilluns a divendres. El curs escolar s’inicia el dia 8 de setembre i finalitza el 23 de juny al migdia. Per Nadal i Setmana Santa el calendari aplicat serà el mateix que dicti la Generalitat de Catalunya amb caràcter general per als Centres d’Educació Infantil i Primari (CEIP). Els centres disposen de tres dies festius de lliure disposició, a aplicar segons decisió del Consell Escolar Municipal de Mataró.

Personal

Les escoles disposen del següent personal: Docent: - 1 directora - 1 educadora tutora per aula - 1 educadora de suport per cada tres aules - 1 educadora de suport per al tram horari de menjador

No docent: - netejadores ( empresa externa en la majoria dels centres) - 1 persona de manteniment ( personal l’IME) - 1 persona encarregada de la neteja del pati i vidres (empresa externa)

- cuineres (empresa externa a les cuines de l’EB Tabalet, l’EBLa Riereta i al cuina del carrer Sant Pere, 14)

3.5 Serveis Els serveis de menjador, permanències, reforç d’adaptació i serveis de vacances (Nadal, Setmana Santa i d’estiu) estan externalitzats. Aquests serveis s’organitzen en funció de la demanda i poden variar d’un curs a l’altre i d’un centre a un altre. Per al desenvolupament de les activitats esmentades, l’empresa adjudicatària assignarà el personal necessari i qualificat, amb coneixements de l’etapa 0 - 3. Menjador: Aquest servei consisteix en l’atenció als infants que utilitzen el menjador escolar d’acord amb el criteri general que aquest és un espai educatiu on cal afavorir l’aprenentatge dels nens i nenes, tant pel que fa a hàbits alimentaris, comportament a taula, utilització dels estris, col·laboració en petites tasques segons l’edat, descans, etc. Les persones que prestin el servei treballaran de manera coordinada amb les educadores del centre i hauran de preveure les activitats d’acord amb la coordinadora per garantir la seva adequació al PEC del centre. La directora de l’escola bressol juntament amb l’educadora de menjador proporcionen la informació necessària perquè les persones que presten el servei tinguin tota la


10

informació necessària i supervisen el correcte desenvolupament del servei. És l’educadora de menjador la responsable directa amb la capacitat d’organitzar-lo i coordinar-lo, introduint els canvis que es consideren necessaris ( d’acord amb la directora)

L’horari del menjador és el comprès entre les 12 h i les 14.45 h. No obstant hi ha monitores que tenen un quart d’hora més diari per tal d’organitzar el servei abans de l’arribada dels nens i nenes. Ràtio grups menjador

- Grups de lactants petits (de 4 a 6 mesos) 4 infants. - Grups de 6 mesos a 1 any: 6 infants - Grups d’1 any a 2 anys: 8 infants - Grups de 2 anys a 3 anys: 14 infants

Si es fan grups d’edats mixtes es tindrà en compte l’edat dels infants que dominen.

Permanències: Aquest és un servei d’ acollida fora de l’horari escolar. S’organitza en franges de mitja hora, i la seva realització està subjecta a la demanda dels usuaris. Sempre hi ha una persona de l’equip educatiu que supervisa el servei.

Les persones que presten el servei han d’atendre els infants, així com les demandes de llurs famílies, treballar de manera coordinada amb les educadores del centre i preveure els jocs o activitats d’acord amb la directora per garantir la seva adequació al PEC del centre.

Ràtio de grups de permanències Com a criteri general, la ràtio d’alumnes atesos no ha de sobrepassar la marcada per la normativa (8-13-20), no obstant es pot organitzar el servei de manera (fent agrupacions d’edat, per exemple) que permeti atendre les demandes esporàdiques que es poguessin produir.

Reforç d’adaptació: Al llarg del primer mes de curs, cada grup classe, així com cada grup de menjador, disposa d’una persona addicional de suport amb un nombre determinat d’hores en funció de les diferents edats. Els horaris d’aquestes persones s’estableixen segons les necessitats de cadascun dels grups. El nombre d’hores de reforç és:

→ a 0-1 i 1-2 anys amb 60 hores de dedicació → a 2-3 anys amb 30 hores de dedicació. → a menjador amb 10 hores de dedicació per grup

Serveis de vacances: Aquests serveis es presten durant els dies feiners que no formen part del calendari escolar, per tal de facilitar a les famílies la compatibilitat amb


11

les seves feines i han de prestar-se de manera que es compleixin els criteris ja esmentats i recollits en el PEC i el PCC.

Calendari i horaris dels serveis de vacances Els serveis de vacances de Nadal i Setmana Santa s’ofereixen només en una escola, a determinar per l’IME, en horari de ¾ de 9 a 18 hores ( amb servei de menjador, en funció de la demanda) El servei d’estiu s’oferta en varies escoles, segons demanda, amb servei de menjador i de permanències, si la demanda és suficient. Horari d’aula: de ¾ de 9 a 12 i de ¾ de 3 a 6 hores Horari de menjador: de 12 a ¾ de 3 Permanències (al servei d’estiu) en funció de la demanda: de 8:15 a 8:45 hores i de 18 a 18:30 hores Les persones que realitzen els serveis de vacances disposen d’hores no lectives per tal de preparar de forma adequada els mateixos.


12

4. TRETS D’IDENTITAT 4.1. Els infants En els primers anys de vida, l’infant desenvolupa tota una sèrie d’adquisicions molt importants per tot el seu desenvolupament posterior. Els nens i les nenes es van enriquint i van construint la seva personalitat de manera global a partir de les experiències que viuen, amb la família, amb els companys, amb els adults, amb l’entorn... aquestes experiències en la mesura que hagin atès les seves necessitats afectives, relacionals, motrius... condicionaran el seu creixement.

L’escola és un medi on el nen i la nena poden rebre estímuls diferents dels de casa, estímuls que hauran d’estar enfocats en funció de la seva maduresa i que li ofereixin noves possibilitats, perquè pugui anar modificant el coneixement previ que té de les coses que ha anat descobrint.

Les relacions individuals dels infants amb els adults són la primera forma de relació humana i resulten imprescindibles pel seu creixement personal.

Les relacions que primer s’estableixen són amb la mare i el pare. Més endavant, quan comencen a anar a l’escola bressol, els infants van descobrint que formen part d’un petit grup, però la seva integració en ell l’aniran aconseguint en la mesura que tinguin satisfetes les necessitats biològiques i afectives bàsiques.

A l’escola, l’educadora és el punt de referència afectiu de les interaccions que s’estableixen amb els infants i és qui ha de possibilitar el tracte individualitzat amb els nens i les nenes per ajudar-los a què siguin capaços d’expressar els seus desitjos i desenvolupar les seves capacitats. Ella ha de captar cada una de les demandes dels infants i ha d’intentar de satisfer-les.

Els estímuls afectius són un element motivador per engrescar els infants a fer nous descobriments. A la vegada, el clima d’afectivitat transmet als petits la seguretat necessària per avançar vers l’adquisició de l’autonomia personal de cada un. 4.2. La llengua de comunicació

4.2.1 L’expressió corporal

La comunicació de l’infant amb els altres s’inicia des del seu naixement a través del plor, els gestos, la mirada, els sons, el moviment … La necessitat que té el nen o la nena de comunicar-se i la satisfacció que rep quan troba resposta afavoreixen i estimulen l’evolució d’aquests instruments, en el sentit de fer-los més elaborats, més rics en matisos, més comprensibles, fins a arribar a formar part del desenvolupament del llenguatge oral. L’infant es comunica amb el món exterior a través del seu cos, la mirada, el gest i el contacte corporal, són les primeres eines de comunicació per transmetre les seves demandes, i per mitjà dels sentits va descobrint tot el que l’envolta. Serà més endavant, quan l’infant comenci a dir les primeres paraules, que anirà utilitzant el llenguatge verbal com a eina de comunicació. Al començament de manera molt relacionada amb el llenguatge gestual , el qual anirà perdent importància a mesura que l’infant vagi adquirint més domini de la llengua. És per això que des de les escoles s’ intenta afavorir el màxim possible el llenguatge corporal, tant important pels infants en els seus primers anys de vida.


13

4.2.2. L’expressió verbal

El català com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament. Les escoles utilitzen el català com a llengua de comunicació i expressió en tots els aspectes educatius que es treballen. També s’utilitza el català a l’hora de redactar els comunicats, informes i entrevistes, reunions etc. Aquest plantejament no exclou que davant circumstàncies, de famílies prominents d’altres països sense cap més recurs de comunicació que la llengua castellana, o bé altres famílies que puguin presentar dificultats de comprensió, s’opti per parlar castellà. Igualment passa amb els informes o entrevistes. Les qüestions més generals se’ls expliquen personalment. En determinades situacions es demana el suport dels mediadors culturals.

En qualsevol cas, es respecten els drets lingüístics de l’infant. 4.3. La relació amb les famílies

L’educació dels infants és una tasca compartida entre pares, mares i educadores. És evident que les relacions entre la família i l’educadora són una condició indispensable per afavorir el procés educatiu dels infants.

És necessari que hi hagi acord entre uns i altres sobre criteris d’actuació i també confiança mútua entre educadores i famílies. En aquest sentit pertoca a les educadores saber conduir els possibles problemes d’acceptació que puguin sorgir per part de les famílies, cal posar atenció a l’actuació que han de tenir les mestres. A més de col·laboració i confiança, les educadores han de mostrar disponibilitat a escoltar i també informar, buscant la manera d’encertar el diàleg.

En la relació amb les famílies es marquen els següents objectius:

• Crear un vincle de confiança i col·laboració. • Que se sentin segures que els seus fills estaran ben atesos. • Que coneguin l’escola i l’equip • Que se sentin part de l’escola.

Per aconseguir aquests objectius a l’escola es preveu el contacte i la participació

de les famílies a diferents nivells. Relacions individuals: · Les entrevistes · Els informes · Els intercanvis diaris Relacions col·lectives : · Al llarg del curs es convoquen trobades que serveixen per posar en contacte les

famílies de tota l’escola. Activitats col·lectives : · Les entenem com aquelles trobades que serveixen per posar en contacte les famílies

de tota l’escola.


14

Informacions escrites: · Fulletons · Llibreta diària · Cartellera de l’escola Consell de participació : Participació de les famílies en la gestió del centre, segons marca el Decret 282/2006 4.4 La relació amb l’entorn Les escoles bressol són centres educatius amb clara voluntat d’estar obertes al medi que les envolta, tant el més proper, el barri, com potenciant la seva participació en la comunitat.

Aquesta voluntat es fa realitat tant a través de la relació i col·laboració amb altres institucions educatives, centres d’atenció a la primera infància, i a través de la participació de les famílies usuàries en la vida escolar i de la institució.

En l’aspecte pedagògic es manifesta en la participació dels infants en la vida social

del seu entorn més proper, el barri, i en la participació de la comunitat en la vida de l’escola. 4.5. Línea metodològica

L’infant des de que neix, evoluciona i ho fa en la interacció amb persones i objectes, dins un context determinat, sent els primers anys de vida fonamentals per a la configuració de la seva personalitat.

La nostra línia es basa sobre tot en l’aprenentatge significatiu, que permet conèixer, interpretar, utilitzar i valorar la realitat. És una visió clarament constructivista, on l'infant és el subjecte del seu aprenentatge. Aquest és un procés actiu de construcció i investigació, manipulació, exploració, en el que haurem de propiciar la curiositat, la investigació, la iniciativa i la reflexió. La tasca de l’escola és facilitar els recursos i dinamitzar processos, amb una actitud oberta i flexible, en formació permanent i treball en equip, per oferir als infants confiança i coherència educativa, valorant les capacitats de tots i cadascun d’ells. Es tindrà sempre en compte les necessitats de l’infant i el seu nivell de desenvolupament, el seu context sociocultural, les diferències individuals, així com la relació amb l’adult com a punt de referència, que li proporciona la seguretat afectiva necessària i recolza la progressiva ampliació del seu món relacional.

A l’escola les activitats es relacionen amb la vida dels infants i els són significatives i funcionals, plenes de sentit en si mateixes. Estan delimitades quant al temps i l’acció, creant uns ritmes que es repeteixen de manera regular en el decurs del


15

dia i dels dies. Això permet que l'infant els identifiqui i les prevegi, tot anticipant-se al que succeirà, i que li proporcioni seguretat i confiança. Es considera la vida quotidiana del centre com l’eix organitzador de l’acció educativa, satisfent les necessitats vitals d’aquestes edats, dintre d’un ambient ( espais, temps, materials, relacions...) ric i estimulant que convidi a desenvolupar les seves capacitats d’actuar i descobrir el món que els envolta, assolint poc a poc nivells més grans d’autonomia i independència respecte els adults.

Es fomenta la participació activa de les famílies dins de l’escola, per facilitar que les famílies i l’escola comparteixin l’educació i el creixement dels nens i nenes.

4.6. El procés d’adaptació Quan es parla d’adaptació es fa referència a aquell període de temps que cal per conèixer i acceptar una situació nova. L’adaptació és un procés individual que es viu, manifesta i evoluciona de forma diferent en cada persona. Això cal tenir-ho molt present a l’hora de planificar aquest període de temps.

A l’escola bressol aquesta adaptació l’han de passar totes les persones implicades: els infants, els pares i les educadores.

Els infants, que són els que viuen els canvis més importants d’aquesta situació,

han d’acceptar la separació de les persones i l’ambient que els és conegut i han d’entrar en una nova realitat formada per espais, ambients, materials, persones, ritmes, sorolls nous, etc. i que varia segons l’edat del nen/a.

Els pares també han d’acceptar la separació del seu fill i l’aparició d’unes

persones, sovint noves per a ells, amb les que hauran de compartir la relació afectiva que ells hi mantenen, a més del canvi d’organització familiar i horària que implica l’anada del seu fill a l’escola bressol.

Les educadores han d’establir unes relacions amb els infants i les seves

famílies el més satisfactòries possible. Tenint en compte aquesta triple perspectiva, l’escola organitza aquest període de

temps, amb un doble objectiu, que resulti el més positiva possible per a tots, infants, pares i educadores, i que es pugui aconseguir una atenció el més individualitzada possible.


16

Es parteix de tres tipus d'actuacions: D'una persona de reforç per a cada aula:

→ a 0-1 i 1-2 anys amb 60 hores de dedicació → a 2-3 anys amb 30 hores de dedicació. → a menjador amb 10 hores de dedicació per grup

Entrada gradual dels infants: Es comenta i es valora amb les famílies tenint en compte les seves possibilitats reals i que això no comporti canvis encara més greus per l’organització familiar. Assistència regular de l'infant al centre Es recomana a les famílies un temps de permanència al centre que no sigui ni molt llarg ni molt curt. Si és molt llarg s’afegeix a la desorientació de l'infant el cansament, i per contra si és molt curt no se li dóna temps suficient perquè entri en contacte amb el seu nou entorn. Durant aquest període el nen es pot acompanyar d’aquell objecte personal que actua de lligam amb la seva realitat coneguda. El contacte previ amb els pares és fonamental per incidir en el procés d’adaptació dels infants ja que en la mesura que ells viuen la nova situació positivament, ajuden al seu fill/a traspassant-li tranquil·litat i confiança, a través de les entrevistes personals i les reunions d’aula.

4.7. Activitats d’aprenentatge

4.7.1. Situacions quotidianes. Les situacions quotidianes són aquelles que marquen el ritme diari de cada

infant, estan relacionades amb les necessitats bàsiques, les de caràcter biològic (la gana, el descans, la neteja) vitals pel creixement del nen o la nena, o amb moments especials del dia i permeten ensenyar – aprendre tota una sèrie de coneixements de manera globalitzada.

Es donen dins un marc estable d’interacció repetitiu i limitat. L’infant les adquireix a través de sensacions i percepcions que rep del seu entorn i de la relació i els lligams que estableix amb les persones que tenen cura d’ ell.

A través d’aquestes situacions quotidianes que viu construeix les primeres representacions mentals que comparteix amb l’adult. Li permeten anticipar el que succeirà, conèixer les expectatives sobre la seva actuació i la de l’altre, aprendre accions i operacions de manera més activa, poder prendre la iniciativa i en definitiva avançar vers la seva pròpia autonomia.

Cada educadora permet que els infants les visqui relaxadament, i aprofita aquestes estones per iniciar una relació i un contacte més directe amb cada nen i cada


17

nena en particular, defugint de la realització mecànica i aprofitant tot el que hi ha d’educatiu en cada situació.

4.7.2. Activitats proposades per l’educadora. Quan parlem d’activitats a l’escola bressol parlem d’un concepte molt ampli ja

que totes les situacions on intervenen els infants contribueixen a potenciar les seves capacitats evolutives i introdueixen valors que els afavoriran en la integració i la convivència de la societat en la que vivim. Les activitats que l’educadora proposa als infants, es poden desenvolupar de forma col·lectiva, individual o en petits grups. L’educadora pot intervenir de forma directa afavorint el procés d’ensenyament – aprenentatge, ella és qui aporta els coneixements. També pot intervenir de forma indirecta creant les condicions favorables. En aquest cas facilita el material, condiciona el lloc, i preveu el temps en que pot transcórrer. Les agrupem en funció de l’aspecte que més es desenvolupa això no vol dir que no estiguin relacionades entre sí:

• Activitats de llenguatge corporal • Activitats de llenguatge plàstic • Activitats de llenguatge musical • Activitats de llenguatge matemàtic • Activitats d’observació i experimentació (panera dels tresors i joc heurístic) • Activitats d’observació de l’entorn (sortides) • Festes populars • Joc lliure

4.7.3. Les festes A les escoles sempre s’han celebrat les festes populars perquè són formes

genuïnes d’expressió de la cultura del poble, són realitats vives que es van transformant al llarg del temps i que el poble ha defensat sempre que les circumstàncies històriques els han estat adverses.

Les escoles han contribuït a la recuperació i a l’afiançament de la nostra cultura tradicional i popular mitjançant la programació d’activitats de vivències dels costums, sobretot, amb la celebració dins l’àmbit escolar d’algunes festes mig perdudes que convenia revitalitzar.

Les celebracions que es fan són la culminació d’un treball pedagògic previ que coincideix amb l’acabament d’un trimestre i/o amb un canvi dels cicles de la natura. De vegades, en canvi, suposen l’inici d’alguna experiència nova que com escola s’endega.

Les activitats que es programen tan abans com després de la festa estan pensades pel nivell de desenvolupament en què es troben els infants i s’adapten al moment en què tenen lloc. Tenen també l’objectiu de possibilitar la comunicació i l’expressió col·lectiva entre els infants de l’escola.


18

Les festes que actualment celebrem a l’escola són: • Castanyada (lligada a la tardor) • Nadal (lligat a l’ hivern ) • Carnaval i Vella Quaresma • La primavera i la festa dels colors. • Sant Jordi • Fi de Curs.

4.8. Observació i avaluació

L’observació és un instrument bàsic sobretot pel que fa al seguiment de l’evolució dels infants d’aquestes edats.

Les dades que s’obtenen a través de mecanismes enregistrats o simplement de la visualització de l’educadora serveixen per conèixer el procés de desenvolupament i aprenentatge de cada infant i del grup en general. Sempre tenim en compte la individualitat de cada nen i nena.

Així mateix també s’observen i s’avaluen, en funció dels objectius que prèviament s’han fixat, les activitats que es porten a terme a les aules i es reflexiona sobre el treball de l’educadora. Això permet modificar les actituds, adaptar les estratègies, millorar el medi en el qual interacciona l’infant i aportar nous recursos que poden transformar l’organització. 4.9. El personal educador

a. Directora Correspon a la directora la responsabilitat de l’activitat escolar del centre: vetllar per la gestió, l’adequació al projecte educatiu, la programació general, la planificació i el seguiment de la vida de l’escola bressol.

b. Educadora

És qui realitza el treball directe amb els infants, manté la relació amb les famílies i forma part de l’equip educatiu.

Ha de conèixer les característiques evolutives de l’etapa 0 – 3. La seva tasca es basa en una adaptació constant davant dels infants, davant la família i davant de les situacions que se li plantegen. Les seves actuacions sempre han de respondre a uns criteris coherents i determinats que els marca l’equip.

Cal que adquireixi un compromís de treball en equip que afavoreixi la continuïtat i el seguiment del procés evolutiu dels infants i assumir les funcions que marca el reglament de règim intern.


19

Educadora tutora

Cada unitat o grup d’alumnes té com a responsable una mestra tutora que assumeix la responsabilitat d’un grup d’infants i manté la relació directa i continuada amb les famílies. Educadora de suport Complementa la tasca de l’educadora tutora i li dóna suport en les tasques de l’aula. Educadora de menjador – suport És la responsable del bon funcionament del menjador i de garantir la continuïtat pedagògica i de funcionament d’ aquest servei amb la resta de l’horari escolar.

El total del personal educador de cadascun dels centres forma l’equip educatiu que treballa per aconseguir un funcionament pedagògic i organitzatiu idoni i per donar coherència a l’acció col·lectiva de totes les professionals.

4.10. Coeducació D’acord amb els principis d’igualtat entre home i dona i de la no discriminació per

raons de sexe, les escoles bressol proporcionen als infants un marc de relació de caire no sexista i treballen per al desenvolupament màxim dels propis potencials dels infants, al marge dels rols sexuals.

El nostre procés d’ensenyament – aprenentatge està basat en un model que agrupa els aspectes positius que configuren els dos sexes per tal que els infants siguin valorats per si mateixos i sense que se sentin condicionats pel fet de ser nen o nena. 4.11. Confessionalitat

Les escoles bressol afavoriran els valors democràtics de respecte i de solidaritat que són els fonamentals del nostre sistema de convivència . Per això la nostra és una escola bressol laica, on totes les opcions religioses i de pensament hi tenen cabuda. La laïcitat és un eix bàsic per la pluralitat i la llibertat de consciència. 4.12. Diversitat L’escola té una funció compensadora de les desigualtats socials i el Projecte educatiu de centre ha de contemplar mesures que permetin superar-les, potenciant les possibilitats de cada infant. A les escoles es respecten les diferències que aporta cadascun dels infants així com l’acceptació de la seva identitat personal. Si tenim en compte que cada infant és diferent com a persona, els projectes curriculars seran prou flexibles per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d’aprenentatge i les singularitats de cada infant. La pràctica educativa s’haurà d’organitzar tenint en compte els elements bàsics d’una pedagogia de la diversitat: flexibilització en l’organització, en els objectius, diversificació de situacions d’aprenentatge, de materials, etc.


20

4.13. Integració dels infants amb necessitats educatives especials

La integració dels infants amb necessitats educatives especials (NEE) és un principi educatiu i un dret indiscutible: el dret de qualsevol infant a dur una vida digne en el seu propi entorn sense veure-se’n desvinculat per una o altra raó. Quan parlem de NEE estem parlant d’infants amb dèficits sensorials (de d’audició o de la visió), amb dèficits motors, amb deficiències mentals, o amb trastorns més lligats al comportament o a la relació amb les persones. Malgrat cada patologia presenta aspectes molt específics, cal tenir present que aquests infants tenen les mateixes necessitats que els altres: sentir-se volguts i acompanyats, sentir que les altres persones confien en les seves capacitats, formar part d’un grup, etc. Un aspecte a tenir en compte és la necessitat d’assessorament que poden requerir tant els pares com les mestres per part de persones que coneixen aquestes patologies i que poden ajudar a integrar amb cura els nens que les pateixen. Aquests professionals tenen uns coneixements, unes eines i uns recursos necessaris per complementar la feina que fan les educadores a les escoles. Així doncs, la integració comporta:

• Un procés d’avaluació i seguiment de les necessitats dels infants, partint de les pròpies característiques

• Dotar a l’escola de recursos humans i materials adients adreçats als infants a les educadores i a les famílies.

L’Institut Municipal d’educació, per donar resposta a les necessitats derivades de

la integració d’infants amb necessitats educatives especials establirà convenis de col·laboració amb altres institucions que li puguin donar suport professional, a diferents nivells: - Informar, orientar i assessorar a les educadores de les escoles bressol municipals

sobre les actuacions a portar a terme a l’aula amb els infants de NEE. - Assessorar a les educadores sobre les intervencions a fer amb les famílies. - Prevenir i detectar possibles alteracions en el desenvolupament dels infants i formar

a les educadores perquè també puguin fer una primera valoració. - Avaluar i fer el seguiment de les necessitats educatives dels nens i nenes. - Dotar les Escoles bressol municipals de recursos humans i materials adients per a

l’atenció dels infants amb NEE. Actualment aquest conveni de col·laboració s’ha establert amb el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç de la Fundació El Maresme. D’altra banda l’IME buscarà els recursos per tal de dotar a les escoles de suport personal per afavorir el procés d’integració i el bon funcionament del grup, en aquells casos que es consideri necessari, segons informe de la institució competent (EAP, EAIA, o d’altres), informe de la directora del centre i d’acord amb la direcció de l’IME A l’inici de curs el centre que tingui matriculats infants amb NEE reflectirà a la Programació anual la manera com abordarà el seu tractament a nivell d’escola.


21

4.14. Valors

Dins l’educació integral de l’infant s’ha de considerar la transmissió dels valors fonamentals, individuals i col·lectius, que la nostra cultura assumeix com a propis.

La tasca de les escoles bressol de l’IME estarà encaminada a educar individus en la pluralitat, la democràcia i el respecte al medi natural i social que l’envolta.

Alguns dels valors que es treballen a les escoles són:

− Afirmació personal − Autonomia − Autoestima − Salut − Estètica − Higiene − Plaer − Sensibilitat − Generositat − Tolerància − Respecte − Solidaritat − Afecte − Comunicació − Diversitat − Confiança


22

5. ESPAIS INFANTS I FAMÍLIA

Servei adreçat a les famílies amb infants que tenen una edat compresa entre els 0 i els 3 anys que per diferents raons han decidit no escolaritzar-los. S’ofereix suport a la criança i a l’educació dels fills i filles tot compartint experiències, dubtes, descobertes, angoixes, il·lusions entre les persones (mares, pares, tutors, avis, ...) que hi assisteixen. Treballem a partir de la reflexió dels estils propis d’educació i sempre des del respecte envers totes les aportacions de les persones que hi participen.

Els nens i les nenes sempre assisteixen acompanyats d’un adult de referència. L’Espai Infants i Famílies consta de dos tipus de serveis: Espai Nadó i Espai Familiar

L’ESPAI NADÓ Adreçat a mares i/o pares que acaben de tenir un fill i durant el primer any de vida d’aquest, amb la supervisió de professionals de l’educació i amb la col·laboració, si es considera necessari, d’altres professionals: pediatres, psicòlegs, assistents socials, etc. Amb la intenció d’oferir elements als pares i a les mares que els ajudin a confiar en les seves capacitats. Objectius a nivell dels pares i mares

1. Recolzar i ajudar a les famílies com a primer nucli del desenvolupament dels infants. 2. Contribuir a que les mares i els pares entenguin les característiques i les necessitats

dels infants i trobin plaer en participar del seu procés de desenvolupament. 3. Facilitar que els pares i les mares puguin compartir les il·lusions, inquietuds,

expectatives, angoixes, etc… que genera l’arribada d’un fill a la família. 4. Possibilitar recursos per adaptar-se a la nova situació. 5. Intercanviar les pròpies formes de pensar i actuar amb les dels altres, promovent

recolzament i ajuda mútua entre les persones en situacions semblants. 6. Promoure que les famílies es vegin competents i capaces en la criança dels seus

fills. 7. Fomentar la valoració i el respecte a la diversitat dels infants i llurs famílies.

Objectius a nivell dels infants

1. Fomentar el creixement sa i el desenvolupament dels infants. 2. Possibilitar la relació dels infants amb altres adults, tot ampliant el seus models de

relació. 3. Jugar i explorar el seu entorn en un marc adequat, que faciliti l’aprenentatge. 4. Fomentar la seva capacitat d’autonomia tant a nivell d’habilitats com de relacions

afectives.

Aspectes organitzatius Una sessió setmanal, dilluns o dimecres Horari: de 9.30 a 11.30 hores Quota mensual: preu públic Lloc. EB La Riereta Grups de 6/8 persones amb els seus infants En algunes sessions, si es desitja, podran venir acompanyades d’altres persones de l’entorn familiar ( avies, germans, etc.)


23

L’ESPAI FAMILIAR Aquest àmbit proposa un servei conduït per personal especialitzat, en el que pares i mares (altres persones que tenen cura de l’infant) trobin un lloc per gaudir amb els seus fills, així com expressar i compartir amb altres adults les seves inquietuds, expectatives, il·lusions, etc. en relació a l’educació dels seus fills i filles. Hi intervindrien professionals de diferents àmbits : educació, salut, pedagogia, etc. És un servei orientat a totes les famílies. Adreçat a pares, mares i els seus fills a partir d’un any i fins a tres com a màxim.

Objectius a nivell dels pares i mares:

1. Oferir a adults i infants un espai físic adequat a la socialització i a la exploració. 2. Promoure el desenvolupament general de l’infant amb l’oferta d’un espai lúdic,

especialment organitzat i equipat, en el qual els petits puguin jugar, experimentar, conèixer, compartir i relacionar-se amb altres infants i diferents adults en un ambient segur i tranquil.

3. Recolzar els pares i les mares en la seva responsabilitat com a primers educadors dels fills.

4. Compartir i confrontar amb altres adults en situacions similars i amb especialistes, les seves experiències, expectatives, inquietuds i dubtes respecte la criança dels infants.

5. Descobrir i ampliar els propis recursos i estratègies per afavorir el desenvolupament de l’infant.

6. Afavorir la tolerància a la progressiva separació de pares i fills, promovent situacions d’autonomia recíproca que serveixin de preparació per a posteriors separacions com la que suposa anar a l’escola. Objectius a nivell dels infants.

1. Fomentar el creixement sa i el desenvolupament dels infants 2. Possibilitar la relació dels infants amb altres adults, tot ampliant el seus models de relació 3. Jugar i explorar el seu entorn en un marc adequat, que faciliti l’aprenentatge 4. Fomentar la seva capacitat d’autonomia tant a nivell d’habilitats com de relacions afectives

Aspectes organitzatius Una sessió setmanal, dimarts o dijous Horari: de 9.30 a 11.30 hores Quota mensual: preu públic Lloc. EB La Riereta Grups de 8/10 persones amb els seus infants En algunes sessions, si es desitja, podran venir acompanyades d’altres persones de l’entorn familiar ( avies, germans, etc.)


24

6. FORMULACIÓ D’OBJECTIUS L’ Escola Bressol acull infants en edats compreses entre els quatre mesos i els tres anys, la seva funció és educativa i social, com a complement de la tasca familiar. Les nostres escoles són plurals, compleixen els principis d’integració i de diversitat, estan arrelades al barri, són participatives i renovadores i el seu objectiu principal és el desenvolupament actiu de les possibilitats dels nens i nenes. Aporten als infants experiències de relació, de comunicació i de contacte entre iguals, espais i material rics amb estímuls i un tracte individualitzat que parteix de les necessitats i de les demandes de cada infant. Els seus objectius principals són: 1. Exercir una funció educativa i social com a complement de la tasca familiar.

2. Plantejar l’acció educativa de cada centre en relació amb el context sociocultural

més proper: el barri.

3. Organitzar els centres de manera que l’ infant pugui actuar amb la seguretat i autonomia necessàries per desenvolupar totes les seves capacitats.

4. Crear un ambient educatiu en el qual l ’infant trobi la seguretat, l’estabilitat i la confiança necessàries per viure i desenvolupar-se de forma integral i harmònica.

5. Proporcionar als infants els materials adequats al moment evolutiu en que es troben de manera que siguin un estímul que fomenti el desenvolupament de tots els processos d’aprenentatge.

6. Fer un seguiment de la salut i el creixement de cada nen i nena, i procurar detectar a temps possibles mancances i dificultats d’ordre físic, psíquic o social.

7. Potenciar la comunicació a partir de tots els mitjans dels quals disposa l’infant des del seu naixement fins a arribar a l paraula, utilitzant com a primera llengua de comunicació el català.

8. Afavorir una tasca de formació i informació permanent a les famílies, promoure la seva participació activa dins de les escoles i de l’IME.

9. Fomentar la comunicació i les relacions de col·laboració entre famílies, infants i personal docent i no docent que treballen en cada escola.

10. Programar de forma globalitzada els diferents continguts a partir de la realitat més quotidiana i propera dels infants, amb una metodologia flexible que permeti l’adequació de la programació a les diferents realitat de cada infant i cada moment.


25

11. Treballar en equip de manera que hi hagi criteri compartits respecte a tot allò que té a veure amb els processos de creixement, desenvolupament i aprenentatge dels infants. Assegurar la coherència i la coordinació entre totes les actuacions que es porten a terme dins de cada centre.

12. Coordinar els diferents centres entre si a través de l’equip de coordinació pedagògica per tal d’aconseguir l’aplicació d’uns principis generals comuns a totes les escoles de l’ IME.

13. Potenciar que les educadores aprofundeixin en els coneixements teòrics dels

diferents àmbits de la ciència per contrastar-los amb la pràctica diària i millorar-la. 14. Facilitar al personal de cada equip l’accés al coneixement de les noves metodologies

i experiències de renovació pedagògica per millorar la pròpia pràctica de treball.


26

Directora escola

Equip Docent

Educadora 0-1

Educadores 1-2

Educadores 2-3

Educadores suport i

coordinadora de menjador

Serveis

externalitzats

Manteniment

Empresa neteja

Empresa cuina

Empresa de

serveis

Monitores de menjador i

permanències

Monitores de serveis de vacances

Manteniment patis i vidres

Netejadores

Cuina i Càtering

Reforç d’adaptació,

NEE

Consell de Participació AMPA

7. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

Organigrama de les escoles

projecte educatiu escoles bressol municipals i …€¦ · d’infants i escoles bressol és la...

Documents