projecte educatiu d’agrupament · part i 1. introducciÓintroducciÓ aquest document és el...
TRANSCRIPT
AAG
http://aesantaeulalia.wordpress.com/
GRRUUPPAAMMEENNTT EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA
PPRROOJJEECCTTEE EEDDUUCCAATTIIUU DD’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT
(Barcelona – Demarcació del Barcelonès, Sector II)
ÍNDEXÍNDEX
PPAARRTT II
11.. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ.................................................................................................................................................................................................................... 55
22.. ANÀLISI DEL CONTEXTANÀLISI DEL CONTEXT............................................................................................................................................................................................ 66
22..11 HHIISSTTOORRIIAA DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT............................................................................................................................................................................ 66
22..22 EENNTTOORRNN...................................................................................................................................................................................................................................... 1111
22..33 MMEEGGCC........................................................................................................................................................................................................................................ 1133
22..33..11 HHIISSTTÒÒRRIIAA............................................................................................................................................................................................................ 1133
22..33..22 OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ ((OORRGGAANNIIGGRRAAMMAA DDEE MMEEGGCC)).............................................................................................................. 1188
22..33..33 IIDDEEAARRII DDEE MMEEGGCC...................................................................................................................................................................................... 1199
33.. METODOLOGIA GENERALMETODOLOGIA GENERAL.................................................................................................................................................................................. 2200
33..11 LLAA LLLLEEII EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA.................................................................................................................................................................................. 2200
33..22 LLEESS 33 OOPPCCIIOONNSS........................................................................................................................................................................................................ 2222
33..33 MMEETTOODDOOLLOOGGIIAA...................................................................................................................................................................................................... 2244
33..44 DDIINNAAMMIISSMMEESS............................................................................................................................................................................................................ 2299
33..55 IIDDEEAARRII DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA...................................................................................... 3322
33..66 EESSTTAATTUUTTSS DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA.............................................................................. 3344
33..77 PPRROOPPOOSSTTAA DDEE VVAALLOORRSS...................................................................................................................................................................................... 4411
44.. OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS............................................................................................................................................................................................ 4422
55.. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENTESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT.......................................................................................................... 4422
55..11 OORRGGAANNIIGGRRAAMMAA DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT.................................................................................................................................................. 4422
55..22 TTAASSQQUUEESS II FFUUNNCCIIOONNSS DDEELLSS CCÀÀRRRREECCSS.................................................................................................................................................... 4444
55..33 PPAAPPEERR DDEELL CCAAPP........................................................................................................................................................................................................ 4455
55..44 CCOOMMIISSSSIIOONNSS.............................................................................................................................................................................................................. 4466
55..55 RREELLAACCIIOONNSS.................................................................................................................................................................................................................. 4477
55..66 MMÈÈTTOODDEE EESSPPEECCÍÍFFIICC DDEE BBRRAANNQQUUEESS.......................................................................................................................................................... 4499
55..66..11 LLLLOOPPSS II DDAAIINNEESS.................................................................................................................................................................................. 4499
55..66..22 RRÀÀNNGGEERRSS II NNOOIIEESS GGUUIIEESS.......................................................................................................................................................... 5533
55..66..33 PPIIOONNEERRSS II CCAARRAAVVEELL∙∙LLEESS............................................................................................................................................................ 5577
55..66..44 TTRRUUCC........................................................................................................................................................................................................ 6600
55..77 AASSSSOOLLIIMMEENNTT EESSPPEECCÍÍFFIICC DDEE CCAADDAA BBRRAANNCCAA ((PPRROOGGRRÉÉSS PPEERRSSOONNAALL)).............................................................................. 6633
55..77..11 LLLLOOPPSS II DDAAIINNEESS.................................................................................................................................................................................. 6633
55..77..22 RRÀÀNNGGEERRSS II NNOOIIEESS GGUUIIEESS.......................................................................................................................................................... 6644
55..77..33 PPIIOONNEERRSS II CCAARRAAVVEELL∙∙LLEESS............................................................................................................................................................ 6644
55..77..44 TTRRUUCC ((TTOOTTSS AA LLAA RREECCEERRCCAA DD’’UUNN CCOOMMPPRROOMMÍÍSS)).............................................................................................. 6655
55..88 PPAAPPEERR DDEE LLEESS FFAAMMÍÍLLIIEESS,, TTUUTTOORRSS II//OO TTUUTTOORREESS.......................................................................................................................... 6666
PPAARRTT IIII
66.. EXECUCIÓ DEL PROJECTEEXECUCIÓ DEL PROJECTE.................................................................................................................................................................................... 6677
66..11 OOBBJJEECCTTIIUUSS AANNUUAALLSS DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT.. OOBBJJEECCTTIIUUSS AANNUUAALLSS II TTRRIIMMEESSTTRRAALLSS DDEE LLEESS BBRRAANNQQUUEESS.. 6677
66..22 CCOOMM DDUURREEMM AA TTEERRMMEE EELLSS OOBBJJEECCTTIIUUSS................................................................................................................................................ 6677
66..33 TTEEMMPPOORRIITTZZAACCIIÓÓ.................................................................................................................................................................................................... 6677
PPAARRTT IIIIII
77.. ANNEXESANNEXES.................................................................................................................................................................................................................................. 6688
77..11 EESSTTAATTUUTTSS MMEEGGCC................................................................................................................................................................................................ 6688
77..22 RREEGGLLAAMMEENNTT DDEE RREEGGIIMM IINNTTEERRNN................................................................................................................................................................ 8822
77..33 AAUUTTOORRIITTZZAACCIIÓÓ DD’’ÚÚSS ‐‐ AAEEIIGG SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA............................................................................................................................ 8844
77..44 NNOORRMMAATTIIVVAA DDEE LLEESS SSAALLEESS............................................................................................................................................................................ 8877
77..55 LLLLIIBBRREETT DDEE LLAA PPRROOMMEESSAA DDEE LLLLIIDD............................................................................................................................................................ 8888
77..66 CCAAPP DDEE TTUURRCC............................................................................................................................................................................................................ 9944
PART I
11.. INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
Aquest document és el Projecte Educatiu de l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia,
en el qual es detalla el funcionament d’aquest en totes les seves vessants.
Hem volgut reflectir el dia a dia al cau, de tal manera que qualsevol persona que
llegeixi aquest document entengui qui som i que fem.
Creiem molt important el fet de preservar, generació rere generació, una manera
concreta de fer; per aquest motiu s’ha lluitat per l’elaboració d’aquest PEA.
Finalment ens podem felicitar per la feina feta, ja que això és fruit d’un esforç en equip
i de moltes hores de debat que ens han enriquit com a persones.
Esperem que aquest document aporti a noves generacions, nous coneixements i temes
de debat per a que el nostre agrupament evolucioni any rere any.
Pàgina 5 de 94
22.. ANÀLISI DEL CONTEXTANÀLISI DEL CONTEX T
22..11 HHIISSTTOORRIIAA DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT
Els inicis de l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia es remunten al mes de maig de
l’any 1987, quan dos joves de la parròquia de Santa Eulàlia de Barcelona, que coneixien
mínimament el tema de l’escoltisme i el guiatge, van decidir juntament amb el rector
de la parròquia (que en sabia de la matèria perquè va ser el fundador de l’AEiG Sant
Pius Xè) fundar un agrupament. Engrescats amb la idea van compartir‐la amb altres
joves de la parròquia i del barri, així com també amb dos joves que el rector coneixia
amb experiència en portar grups de joves de lleure i reflexió.
El projecte ja estava en marxa, la tasca no era fàcil, però les ganes i la il∙lusió van anar
creixent cada vegada més.
El més curiós del cas va ser que degut a l’edat dels iniciadors, l’AEiG Santa Eulàlia va
començar per la branca de TRUC en lloc de començar per la de Llops i Daines. Com a
conseqüència d’això i seguint la metodologia escolta i guia de MEGSJC, aquell primer
any el servei va ser fonamental per aquells joves. I així ho ha estat per les demés
generacions següents.
Arribà doncs, el campament de Setmana Santa que va tenir lloc a Sant Miquel de
Campmajor, proper a Banyoles, a la comarca del Pla de l’Estany. Van ser uns dies de
servei de neteja del medi ambient, concretament al Clot d’Espolla. Es van aconseguir
els objectius pedagògics plantejats i cada jove ho va reafirmar fent la promesa Escolta i
Guia, rebent el fulard, que és el símbol més representatiu per un escolta i una guia.
El temps passava i els serveis, les trobades de descoberta i les sortides per contactar
amb la natura eren la feina que desenvolupaven cada vegada més aquests joves
escoltes i guies.
Pàgina 6 de 94
Preparar el campament d’estiu va significar aprendre tècniques de muntanya i de ruta;
conèixer nous paisatges, noves experiències i el punt culminant va ser el compromís
que cada un d’ells els va fer de continuar la tasca començada de tirar endavant
l’agrupament.
El segon any, el projecte ja era un fet, i l’AEiG Santa Eulàlia contava amb el suport de
MEGSJC, ja que una de les tasques primordials d’aquell any va ser el contacte amb una
entitat que el pogués recolzar. El fet va ser un èxit i nous trucaires van incorporar‐se a
l’agrupament. Mentrestant els primers trucaires ja feien serveis en altres agrupaments
per anar‐se preparant per a ser caps, que era el que realment volien. Aquesta idea va
sorgir de la comissió que MEGSJC havia designat per ajudar a que el nostre projecte
continués endavant, i cal destacar la figura de l’Adjunt d’Extensió Ignasi Lluís Prats.
Després del campament d’estiu el curs tornà a començar pel setembre. Els trucaires,
un cop fetes les pràctiques, quatre d’ells ja havien fet la FOCA (Formació de Caps) dos
dels membres de l’agrupament es van treure el carnet de director i un altre el
d’animador de TRUC (FORTRUC). I ja en el tercer any es va constituir el Consell
d’Agrupament, format per tots els caps de branca i els trucaires.
Com que l’agrupament ja disposava de caps suficients es van obrir la resta de
branques: Llops i Daines (LLiD), Ràngers i Noies Guies (RiNG), Pioners i Caravel∙les (PiC)
i TRUC. L'agrupament ja tenia cara i ulls, i va es va establir al barri de Vilapiscina,
concretament a la comunitat de la parròquia de Santa Eulàlia amb la qual hi
participaven (festa de Santa Eulàlia, pelegrinatge a Montserrat, sopars i reunions del
consell parroquial) i feien ús de les instal∙lacions. Cal agrair el lligam i el suport al llarg
dels anys de Joan Miquel i dels diferents consiliaris que feien de nexe entre la
parròquia i l’agrupament.
Malauradament, quan tot rutllava d’allò més bé, va arribar una mala noticia, l’1 de
gener de 1990 (dia mundial de la pau) el nostre primer animador de TRUC, Xavi
Antúnez, va morir en un accident de trànsit quan feia una missió al Camerun. La noticia
va sobtar a tothom i per uns instants totes les il∙lusions per continuar endavant amb el
Pàgina 7 de 94
projecte van minvar, però érem i sabíem que la millor manera de mantenir la memòria
del Xavi era tirar endavant la tasca que junts varem començar.
L’agrupament seguia fent la seva vida escolta i guia participant en actes tant de cara al
barri i de Catalunya, com internacionals. Entre ells destaquem: La cavalcada de reis de
Nou Barris que es va continuar fent fins l'any 1994, l’Eurofolk a Austria (trobada
internacional), es va participar al CATATRUC (trobada de trucaires de tota Catalunya) i
la campanya de joguines que es continua fent actualment.
Al llarg de l’any 1991, es van iniciar les obres de remodelació i ampliació de la
parròquia de Santa Eulàlia i l’agrupament va estar portant a terme les seves activitats
al Casinet de Santa Eulàlia.
L’any 1999 es va viure un moment difícil, ja que l’agrupament es va veure amb una
falta de caps important per poder cobrir totes les unitats d’una manera equilibrada.
Per aquest motiu es va valorar que la millor opció era tancar la branca de LLiD perquè
era on hi havia menys nens/es i al ser la branca dels més petits seria la més fàcil de
tornar a omplir en els propers anys. Ells LLiD que hi havia en aquell moment van passar
a RiNG. Però malgrat les males noticies hi van haver moments i fets importants en que
l’agrupament hi va participar: el Xarbot (trobada de tots els agrupament de Catalunya),
Taizé (trobada espiritual), Consulta del Deute Extern, ampliació de la campanya de
joguines amb una paradeta de recollida a Virrei Amat, i a la Festa de la Primavera del
barri.
La historia continua i va ser llavors a l’any 2000 quan la parròquia va donar un bot de
suport a l’agrupament donant dret d’ús de les sales del pati compartint amb l’Esplai
Sant Eulàlia. Locals que l’any 2003 se’ls hi va donar vida realitzant una Jornada
Esportiva al pati; competicions esportives on participaven les famílies, els noies/es i
persones del barri, ja que era un acte obert a tot el barri. Aquest mateix any es va anar
a fer Voluntariat a Carnota (Galícia), degut al “Prestige”, per ajudar en les tasques de
recuperació de les platges i neteja del material utilitzat.
Pàgina 8 de 94
Al 2004 es va iniciar un procés per part dels trucaires d’ampliar les sales del cau
arreglant el garatge situat al pati, per donar‐li un ús com a sala. L’estiu 2005 la branca
de TRUC amb només una trucaire va participar al projecte Trenkalòs a Bòsnia en la
reconstrucció de vivendes i fent un intercanvi cultural i històric.
I entre Passos, Festes de Nadal, o els actuals Petits Booms, Aniversaris, Caus al carrer,
Festes dels Comerciants del barri, el cau de l’amic, campaments, Grans Booms i una
implicació dins del sector II de MEGC ha anat passant la vida de l’Agrupament Escolta i
Guia Santa Eulàlia.
El temps va anar passant i l’any 2007 l’agrupament va fer 20 anys. I així com es va fer
amb el 10è i el 15è aniversari, aquesta fita va ser celebrada amb gran intensitat fent
partícip a la gent del barri i a la gent que conforma o ha conformat el dia a dia d’aquest
projecte. Aquell any en especial varem tirar a la grossa: organitzant un concert de
joves al barri, mobilitzant a persones que els hi agrades la natura a assolir un repte “20
anys, 20 pics”, i amb una jornada infantil i esportiva obertes a tot el barri i a altres
agrupaments.
Els anys passen, i durant aquests hi ha hagut un relleu de caps constant amb el qual
s’ha anat passant per diferents generacions de joves on, mica en mica, s’ha anat
perdent la pràctica i el lligam amb la religió. A això se li afegeix que en el decurs dels
últims anys (2003‐2007), la relació entre l’agrupament i la parròquia es va anar
distanciant més, principalment perquè el nostre projecte educatiu no segueix les
mateixes línies educatives que tenia als seus inicis pel que respecta a la pràctica
cristiana i els pilars en els que la parròquia incideix; per aquest motiu es va anar
deixant de participar en les activitats o decisions de la parròquia.
Davant d'una relació merament diplomàtica i no de coneixement i enriquiment mutu
entre ambdues parts, es va arribar a plantejar per part de la parròquia el sentit actual
que tenia la nostra associació dintre d’una institució religiosa. Desprès de varies
xerrades en les que es va mirar de trobar un punt ideològic cristià en comú en que
totes dues parts es trobessin identificades, aquestes no varen funcionar i es va
Pàgina 9 de 94
continuar amb una pressió per part de l’església per fer replantejaments ideològics o
marxar.
Al cap de molt de temps i fer múltiples reunions, el nostre agrupament va decidir que
marxaven dels locals per continuar la nostra tasca educativa, en un altre indret, amb la
condició de no allunyar‐nos del barri. Creiem en la nostra tasca educativa, creiem en la
necessitat de desenvolupar‐la a Nou Barris, atès que el projecte esta encarat a la seva
realitat social, i creiem en la necessitat d’entitats com la nostra per crear més
associacionisme i moviment social al barri independentment de la practica religiosa
que cada individu vulgui portar a terme.
Des de que es va prendre aquesta decisió, al setembre de l’any 2007, es va posar en
marxa una comissió per trobar un espai per l’associació. Durant tot aquest temps, la
parròquia ens ha permès continuar als seus locals, ja que per la seva banda no podien
dir‐nos que marxéssim de forma immediata degut al lligam històric.
Al finals de l’any 2008 l’agrupament va començar a treballar conjuntament amb el
districte de Nou Barris i dirigents del Centre Cívic Porta‐Sóller, per definir el conveni
que ens portaria a canviar la seu de l’agrupament al Centre Cívic Porta‐Sóller. Al 18
d’abril del 2009 es va acabar de definir i signar el conveni definitiu. I es per això que el
25 d’Abril 2009 es va realitzar un acte per reunir a tothom que havia passat per
l’agrupament, inclosos pares i mares, amb l’objectiu de fer un dinar popular i crear un
espai per poder explicar el gran pas que anava ha fer l’agrupament, donat que es un
canvi important en la historia de l’agrupament.
Arrel d’establir aquestes noves relacions amb el centre cívic, l’agrupament ha entrat a
participar de les activitats que el centre cívic dirigeix i organitza de cara al barri, com es
el cas del Carnaval (organitzat per la coordinadora cultural de la que l’agrupament està
convidat a participar‐hi i hi participa), i les Festes de Porta on l’agrupament va realitzar
múltiples activitat principalment dirigides a infants i joves al llarg de tota una setmana
del (10 al 17 Maig del 2009). El fet de participar i organitzar les festes va ser un pas per
reafirmar el nou rumb que pren l’agrupament, una relació més directa i participativa
Pàgina 10 de 94
amb l’entitat acollidora i l’objectiu principal d’obertura al barri, objectius que es va
deixar constància en el pregó de la festa major de Porta. Davant d’aquesta nova línia,
l’agrupament ha obtingut un gran reconeixement i recolzament per part de les entitats
del barri; entre d’altres cal destacar l’Associació de Veïns de Porta ja que aquesta ens
ha ofert els seus locals per fer‐hi reunions i guardar material.
De cara a futurs anys es vol participar en més activitats del barri, donat que al llarg del
2009 el centre cívic realitza més activitats però l’agrupament encara no hi era present,
com es el cas del túnel de la por i la cultura va de festa.
Finalment podem dir, amb gran alegria, que a l’any 2009 l’AEiG Santa Eulàlia marxem
dels locals de la parròquia i ens traslladem als locals del Centre Cívic Porta‐Sóller i
l’Associació de Veïns de Porta situat a la Plaça Sóller continuant amb la nostra tasca
educativa.
22..22 EENNTTOORRNN
L'Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia està situat al districte de Nou Barris, al barri
de Porta, dins la ciutat de Barcelona.
L'augment de la població al municipi de Sant Andreu va propiciar que l'any 1839 el
cementiri es traslladés als terrenys de l'actual barri de Porta, delimitat pel passeig de
Verdum, el carrer del Doctor Pi i Molist, el passeig de Fabra i Puig, l'avinguda
Meridiana i el passeig de Valldaura. Més endavant, als voltants del cementiri es van
començar a construir petites indústries i algunes edificacions. Aquest primer impuls
urbanitzador va continuar durant la resta dels segles XIX i XX i va donar com a resultat
un barri que destaca per la gran varietat de les seves edificacions i espais públics.
Al barri de Porta trobem edificacions que ens parlen d'un passat rural, com ara la
masia de Can Verdaguer o diverses rengleres de cases baixes. D'altra banda, els anys
Pàgina 11 de 94
seixanta també van deixar la seva empremta en aquest barri amb la construcció de
diversos blocs d'habitatges. La resta dels habitatges existents són de construcció més
recent. El barri és ric en zones verdes gràcies al cementiri de Sant Andreu, la plaça
Sóller i el parc esportiu Can Dragó, que ocupa una extensió d'unes dotze hectàrees i
integra un estadi d'atletisme, un camp de golf, camps d'esports, un pavelló
poliesportiu, dues piscines cobertes, un llac artificial, un parc urbà i un camp de futbol.
El nom de Can Dragó prové del fet que, durant la guerra de Successió del 1714, una
companyia de soldats de l'exèrcit borbònic anomenats "dragons" es van instal∙lar a la
masia que dominava els voltants, que es va conèixer amb aquest nom a partir de
llavors.
Durant els anys 1997‐1998 es va portar a terme la remodelació del passeig de Verdum,
la porta d'entrada al barri, que des de llavors ha recuperat la seva funció originària
com a espai per a passejar, descansar i esbargir‐se. Al nou passeig, les voreres són molt
més amples, hi ha dos tipus diferents de paviment i tots els elements urbans
(enllumenat, bancs, papereres, etc.) han estat renovats amb materials i dissenys de
qualitat.
Coincidint amb l'entrada del nou segle, Porta ha guanyat un equipament singular. Es
tracta del centre lúdic Heron City, un gran espai per a la diversió en el qual es poden
trobar sales de cinema, hotel, bitllera, botigues de qualitat i moltes propostes lúdiques.
Heron City ha aportat una nota de color i de vida econòmica a Nou Barris, ha propiciat
la creació de molts llocs de treball i ha permès que els veïns i les veïnes del districte no
s'hagin de desplaçar a altres zones de la ciutat a la recerca de propostes d'oci.
LA PLAÇA SÓLLER L SA PLAÇA ÓLLER
La plaça Sóller, una de les més grans de la ciutat, s'estén al bell mig del barri de Porta.
Va ser inaugurada l'abril de 1983 després de deu anys de reivindicacions veïnals i va
ser una de les primeres intervencions urbanes del nou Ajuntament democràtic a Nou
Barris.
Pàgina 12 de 94
La plaça es troba dividida en dos àmbits molt diferenciats: el superior, enjardinat amb
caràcter de parc urbà, i l'inferior, de més de quatre mil metres quadrats, concebut en
el més pur estil de plaça dura.
L'espai superior va formant petites grades que eviten el fort desnivell existent entre un
extrem i l'altre de la plaça. Aquestes plataformes donen lloc a petits espais de jocs
infantils i de repòs, emmarcats per arbres i línies d'arbustos. La part inferior presenta
una immensa superfície rectangular delimitada per uns rotunds porxos de maó sota els
quals s'ubiquen equipaments socials.
Des del parc, un estany va baixant cap al centre de la plaça, mitjançant suaus terrasses
artificials. Un brollador senzill eleva una columna d'aigua en un racó, i un banc d'obra
vista limita el llac i subratlla la zona de contacte entre aquestes autèntiques dues
places.
La zona de l'estany, d'una gran potència visual, serveix d'escenari i mirall alhora de
l'esplèndida escultura Homenatge a la Mediterrània, de Xavier Corberó, formada per
peces de marbre blanc amb vetes irisades de tonalitats verdes, rosades i grises que
representen les siluetes del sol, la lluna i uns núvols, figures omnipresents en el nostre
particular firmament.
22..33 MMEEGGCC
22..33..11 HHIISSTTÒÒRRIIAA
1907: NAIXEMENT DE L’ESCOLTISME1907: NAIXEMENT DE L’ESCOLTISME
L’escoltisme va néixer a Anglaterra l’any 1907, fruit de la
intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els
comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps,
va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a
Pàgina 13 de 94
objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el
protagonisme als nois, en totes les seves activitats. L'estiu de 1907 va tenir lloc el
primer campament escolta a l'illa de Brownsea (Dorset, Anglaterra).
1912: NAIXEMENT DEL GUIATGE1912: NAIXEMENT DEL GUIATGE
La muller de Lord Baden Powell, Lady Olave, era una gran entusiasta
de l'escoltisme i creia que podia fer molt de bé als nois... i a les noies.
Fou l'any 1912 que donà una nova proposta: era el naixement del
guiatge. Així va ser com es va fer càrrec de l'equivalent de l'escoltisme
per a les noies.
A partir d'aquell moment, l'escoltisme i el guiatge prengueren ràpidament una gran
volada i, en poc anys, es va estendre a molts països del món.
1927 I 1932: L’ESCOLTISME I EL GUIATGE A CATALUNYA1927 1932: L’ I ESCOLTISME I EL GUIATGE A CATALUNYA
A Catalunya des de principis de segle ja es coneixen
intents de formar grups escoltes, però no és fins als
anys vint que es consolidà un escoltisme conforme a
la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista
i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix
Germanor de Noies Guies. Batista i Roca va optar per adaptar el mètode scout anglès ‐
anomenant‐lo escolta ‐ perquè, a diferència d'altres opcions, aquest advocava pel
compromís amb el país defugint la vinculació amb una proposta política concreta.
1933: LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESCOLTISME CATALÀ UNIFICAT1933: LA CONSTRUCCIÓ D'UN ESCOLTISME CATALÀ UNIFICAT
Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser
d’expansió i van anar acompanyats d'un procés
d'aproximació a les altres associacions escoltes
catalanes. Després de la proclamació de la República i
l'autogovern, el 1933, els efectius dels Exploradores de
Catalunya es van escindir i crearen els Boy Scouts de Catalunya, que reclamaven un
reconeixement scout internacional. Amb tot, aquestes dues entitats, un cop esclatada
Pàgina 14 de 94
la Guerra Civil, el risc d'ingerències oficials va fer que optessin per unificar‐se i es va
constituir els Minyons de Muntanya ‐ BOY SCOUTS de Catalunya, la Institució Catalana
d'Escoltisme (ICE).
1936: L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL1936: L’ G CESCLAT DE LA UERRA IVIL
L'esclat de la Guerra Civil espanyola va malmetre el
projecte de l'escoltisme català i aquest va començar a
actuar prestant tot tipus de serveis d’assistència, com
l'atenció d’evacuats i refugiats, o actuant com a auxiliars
sanitaris, entre moltes altres tasques. Alguns dels guies,
caps i dirigents més joves van ingressar a l'escola d'oficials i es van incorporar al front.
Curiosament, l'esclat de la Guerra Civil (18 de juliol) va coincidir amb l'ascens a la Pica
d'Estats d'un grup d'escoltes, encapçalats per Mossèn Antoni Battle. Durant el seu
descens es va torçar un peu i va haver de ser transportat en baiard. Posteriorment,
Mossèn Batlle va marxar a l'exili amb l'ajuda del conseller Gasol.
1940: ELS MINYONS ESCOLTES I LES GUIES SANT JORDI EN LA CLANDESTINITAT1940: ELS M EINYONS SCOLTES I LES G SUIES ANT JORDI EN LA CLANDESTINITAT
Amb el triomf dels franquistes, la ICE va ser il∙legalitzada
i perseguida. Però un grup reduït va intentar reprendre
l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que
aquesta no desaparegués en cap moment. L’any 1945,
impulsades per Mn. Antoni Batlle naixien de manera
clandestina, d'una banda, Minyons Escoltes i, de l’altra, Guies Sant Jordi. Entre 1948 i
1953, els agrupaments havien passat de 12 a 36. Però l'opressió del règim franquista
feia témer per la seguretat dels infants, dels caps i dels responsables, i la situació va
arribar a ser tan crítica, que l'any 1954 el Consell de la Institució va acordar suspendre
les activitats. Tot i aquesta resolució, alguns agrupaments van continuar reunint‐se.
1954: ELS MINYONS ESCOLTES ENTREN EN LA LEGALITAT MITJANÇANT LA DDE1954: ELS M E DDINYONS SCOLTES ENTREN EN LA LEGALITAT MITJANÇANT LA E
L'any 1956 el bisbe de Barcelona va crear la Delegació
Diocesana d'Escoltisme, que va permetre que alguns
Pàgina 15 de 94
agrupaments s'emparessin en la legalitat. Poc després, els bisbes de Vic i de Girona
també van crear les seves delegacions. La unió de totes elles va constituir el moviment
Minyons Escoltes. Al mateix temps, aquesta represa va activar el Moviment a altres
comunitats nacionals de l'Estat; el model escolta català es va expandir a les Balears i al
País Basc.
1959: ESCISSIÓ DE L’ESCOLTISME CATALÀ 1959: ESCISSIÓ DE L’ESCOLTISME CATALÀ
Es crea a Monsterrat l'Associació Catalana d'Escoltisme,
com a federació de les tres entitats resultants del
trencament de la ICE: Minyons de Muntanya, Boy Scouts
de Catalunya i Delegació Diocesana d'Escoltisme (més
endavant anomenada Minyons Escoltes). Aquesta
estructura federativa preservava la unitat de l'escoltisme català i, al mateix temps,
permetia l'actuació autònoma de tres diferents versions d'escoltisme.
Per la seva banda, la Germanor de Noies Guies no va
haver de suspendre mai les seves activitats. Tot i això,
dins del guiatge també van sorgir discrepàncies quan
els agrupaments catòlics, que eren la majoria, van
aconseguir que se'ls reconegués el dret d'associació
dins la Germanor de Noies Guies. Aquest fet va generar tensions que van culminar amb
la separació definitiva dels agrupaments catòlics, que van crear Guies Sant Jordi amb
una estructura federativa similar a la que tenien els escoltes.
1977: FUSIÓ DELS MINYONS ESCOLTES I LES GUIES SANT JORDI EN MINYONS ESCOLTES GUIES 1977: F M E G S J M E GUSIÓ DELS INYONS SCOLTES I LES UIES ANT ORDI EN INYONS SCOLTES UIES
SANT JORDI DE CATALUNYAS J CANT ORDI DE ATALUNYA
Les dues organitzacions, Minyons Escoltes i Guies
Sant Jordi van evolucionar de manera paral∙lela
com a espai de formació democràtica i de
renovació pedagògica i es van convertir en una
escola de democràcia i civisme. El treball conjunt
entre ambdues associacions va portar que el 1977 es fusionessin en una de sola.
Pàgina 16 de 94
Pàgina 17 de 94
D'aquesta manera, es va crear Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya
(MEGSJC), que introduïa definitivament el concepte de coeducació, un mateix projecte
educatiu dirigit tant als nois com a les noies.
2007: ANY DEL CENTENARI2007: ANY DEL CENTENARI
Des d'aleshores, el Moviment ha continuat
contribuint en l'educació de moltes
generacions i actualment s'ha convertit en una
entitat dinàmica, capaç de mobilitzar 13.000
infants i joves, que ha sabut adaptar‐se al llarg
del temps a la realitat juvenil i a la societat catalana, apropant la proposta al jovent i
aprofundint constantment en el mètode de treball que és propi de l'escoltisme i el
guiatge per fer‐ne una eina útil a les necessitats dels nostres dies.
Pàgina 18 de 94
22..33..22 OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ ((OORRGGAANNIIGGRRAAMMAA DDEE MMEEGGCC))
22..33..33 IIDDEEAARRII DDEE MMEEGGCC
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEGC) som una entitat d’educació en el lleure
sense ànim de lucre que oferim als nens, nenes i joves l’aventura de créixer i aprendre
mitjançant el mètode escolta i guia. Aquest mètode educatiu pretén que cada noi i
cada noia esdevingui protagonista del seu propi creixement i de les accions que
treballa en equip, amb la finalitat que es formin com a persones solidàries i
compromeses amb la societat que els envolta.
La nostra proposta educativa té l’objectiu d’aconseguir que aquest col∙lectiu sigui
capaç de participar activa i críticament a la societat on viu i, per tant, pugui assumir les
responsabilitats necessàries per ajudar a construir una societat més justa, solidària i
sostenible en tots els punts de vista.
Seguint la proposta pedagògica i metodològica de l’escoltisme i el guiatge, a MEG
treballem per a l’educació integral de la persona a partir de l’experiència viscuda i de
la transmissió de valors com el respecte, la tolerància, el diàleg, la interculturalitat, la
sostenibilitat, treballant per tal de “deixar aquest món una mica millor del que l’hem
trobat”.
Aquesta educació també passa perquè els infants i joves coneguin el seu entorn, el
país i les seves característiques socials, culturals, històriques, en detectin les
necessitats existents i descobreixin com contribuir a cobrir‐les en la mesura que els
sigui possible.
Pàgina 19 de 94
33.. METODOLOGIA GENERALMETODOLOGIA GENERA L
33..11 LLAA LLLLEEII EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA
ENS ESFORCEM A MERÈIXER CONFIANÇA, I FEM CONFIANÇA A TOTHOMENS ESFORCEM A MERÈIXER CONFIANÇA, I FEM CONFIANÇA A TOTHOM
Com a agrupament, treballem la confiança com a mitjà per tal que els nens/es
assoleixin un grau de responsabilitat i compromís al seu nivell. És de vital importància
el fet d’expressar‐se en total llibertat dins del grup, el que ajuda a crear un ambient
acollidor. Així doncs, cada infant i jove aconseguirà la seguretat necessària amb sí
mateix i amb el grup.
VIVIM LA NOSTRA FE, I RESPECTEM LES CONVICCIONS DELS ALTRESVIVIM LA NOSTRA FE, I RESPECTEM LES CONVICCIONS DELS ALTRES
Treballem per tal que els nens i nenes, sense deixar de ser ells/es mateixos/es,
respectin les diverses idees i opinions. No obstant, quan les conviccions passen a ser
accions, intentarem fer veure als nois i noies la importància de ser ferm en les teves
idees però a la vegada saber conviure amb la resta de creences.
APRENEM A SER ÚTILS, I A FER SERVEIA ,PRENEM A SER ÚTILS I A FER SERVEI
Com a agrupament intentem conscienciar els nens i nenes que ells poden aportar el
seu granet de sorra a la societat i estar a punt per fer servei.
Hem de ser conscients de les nostres capacitats personals per tal de poder extreure‐les
a la societat. Això ho portem a terme mitjançant la reflexió personal. A més, el treball
de petites responsabilitats dins la branca els fa veure que són útils.
SOM GERMANS DE TOTHOM, I TREBALLEM PER LA PAUS ,OM GERMANS DE TOTHOM I TREBALLEM PER LA PAU
Com a agrupament treballem per la igualtat i el respecte entre els ésser humans.
Intentem que tothom se n’adoni de la diversitat, l’accepti, la valori i n’aprengui.
Pàgina 20 de 94
Un altre punt que ens defineix com agrupament és el fet de treballar per la pau, no
només negant la violència sinó que intentem reflexionar sobre els conflictes d’una
manera crítica.
SOM FIDELS AL NOSTRE PAÍS, I ENS SENTIM CIUTADANS DEL MÓNS ,OM FIDELS AL NOSTRE PAÍS I ENS SENTIM CIUTADANS DEL MÓN
Com a conjunt d’individus que compartim un mateix territori ens sentim identificats
amb aquest i intentem propagar i treballar els seus costums; tant a nivell global de país
com a nivell més concret de barri, ciutat, famílies, etc. Ens sentim partícips d’un
conjunt més global on hi figuren altres persones de diverses races, cultures i maneres
de pensar amb les quals hem de conviure.
DEFENSEM LA NATURA, I PROTEGIM LA VIDADEFENSEM LA NATURA, I PROTEGIM LA VIDA
Creiem que treballar la natura amb un fi educatiu es basa en l’aprenentatge per part
dels infants i joves del respecte a la natura i la vida. La nostra manera de transmetre
aquesta llei és introduint‐los en un espai fora de les comoditats pròpies de la societat,
alhora que volem siguin conscients i crítics de la forma en que es tracta l’entorn.
APRENEM A VIURE EN EQUIP, I TOT HO FEM ENTRE TOTSAPRENEM A VIURE EN EQUIP, I TOT HO FEM ENTRE TOTS
La nostra metodologia passa per dues fases molt concretes: el grup i l’individu. És per
això que apostem pel treball en petit grup ja que dóna més seguretat al individu i
esdevé més enriquidor en quant a idees i experiències.
Els éssers humans vivim i creixem en societat el que fa que haguem d’aprendre a
treballar en grup i tenir el sentiment de pertinença a un col∙lectiu.
SOM DECIDITS, I AFRONTEM LES DIFICULTATS SENSE PORS ,OM DECIDITS I AFRONTEM LES DIFICULTATS SENSE POR
Treballem i eduquem per transformar la realitat social del nostre entorn. D’aquesta
manera ensenyem a afrontar els reptes que se’ns plantegen tant personalment com a
la societat.
Pàgina 21 de 94
ESTIMEM EL TREBALL I VOLEM FER BÉ LES COSESESTIMEM EL TREBALL I VOLEM FER BÉ LES COSES
Creiem que sovint desprès d’un gran esforç ve una recompensa, i que menys que
veure realitzat el nostre projecte. Tot això ho portem a terme mitjançant la PEPRA
(treball per projectes) en la qual treballem a partir de la motivació dels infants per tal
d’aconseguir un compromís, implicació i esforç.
APRENEM A ESTIMAR I A JUGAR NET.APRENEM A ESTIMAR I A JUGAR NET.
Com a agrupament creiem que les nenes i els nens han d’aprendre a desenvolupar tota
la seva part emocional. Intentem crear persones que en el demà siguin ésser amb
valors pro socials.
Mitjançant el joc treballem la competitivitat com a un valor positiu ja que mou a les
persones a desenvolupar‐se. Paral∙lelament, apostem per un joc cooperatiu on la
convivència sigui l’eix principal.
33..22 LLEESS 33 OOPPCCIIOONNSS
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es proposa educar infants i joves de cara al seu
desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes compromisos i compromeses. La
nostra proposta educativa es fonamenta en tres opcions bàsiques que representen
tres angles d’actuació concreta en el terreny del servei a la societat. Tres punts sobre
els quals, com a moviment, pensem que és indispensable treballar per dinamitzar,
transformar o desenvolupar el nostre medi social i superar algunes amenaces.
OPTEM PER PAÍS:O PAÍSPTEM PER : El nostre escoltisme es desenvolupa a Catalunya i es proposa crear
una consciència crítica sobre la situació actual de la societat, educant en aquelles
actituds i aquells valors que poden ajudar a la seva transformació. No ens tanquem
dins un país estereotipat i inamovible, estem oberts a valorar i treballar totes les
possibilitats que poden enriquir i millorar el nostre país. Creiem que els ciutadans
compromesos i responsables amb la societat catalana que volem han d’anar‐se fent
Pàgina 22 de 94
a poc a poc, tot començant a comprometre’s amb petites responsabilitats dins els
seus equips. D’aquesta forma serà la persona qui decideixi implicar‐se en la mesura
que vulgui.
CCÓÓMM HHOO TTRREEBBAALLLLEEMM??
o Fent descobertes, profunditzant en l’entorn i en la manera de viure de cada
poble (història, tradicions, contacte amb la gent, etc.).
o A les excursions i campaments: caminant, amb la natura, sortint de la nostra
ciutat, etc.
o Participant en activitats de cara al barri, donant‐nos a conèixer, fent servei, etc.
o Aprofitant la diversitat cultural que tenim per conèixer altres realitats.
o Fent activitats per conèixer el nostre entorn més proper (ciutat, barri, etc.).
OPTEM PER ESPIRITUALITAT:O ESPIRITUALITATPTEM PER : Apostem per un espai de diàleg i de treball entre les
diferents opcions i sensibilitats espirituals, buscant el punt de trobada i enriquint‐
nos amb les diferències.
Eduquem per mitjà de l’animació, el respecte i l’acompanyament dels diferents
processos personals i de les diferents expressions i sensibilitats espirituals, sempre
que aquestes aprofundeixin en la nostra proposta de valors i promoguin el progrés
personal i el compromís comunitari.
CCÓÓMM HHOO TTRREEBBAALLLLEEMM??
o La nostra proposta promou la creació de situacions, espais i moments que
transcendeixin la persona i li permetin, en plena llibertat i acompanyat dels
altres, la creació del seu propi sistema de conviccions, valors, actituds i accions.
OPTEM PER PERSONAO PERSONPTEM PER A, la qual s’autoeduca tot fent camí amb els companys i les
companyes i amb els i les caps. L’educació de la persona es basa en la
responsabilització al sí del petit equip integrat en un marc més ampli de realització
Pàgina 23 de 94
que és el grup (unitat). Caminar cap a l’autonomia personal, la responsabilització, la
capacitat d’organitzar‐se i l’autogestió del grup són objectius essencials cap a on
apunta la pedagogia del projecte.
Dins la nostra proposta educativa és essencial l’ajuda del/la cap o de l’animador/a
com a interrelació entre els companys i les companyes de diferents edats dins
d’una mateixa etapa evolutiva. L’aprenentatge entre companys/es enriqueix el
procés educatiu. Pretenem arribar a ser guies de la nostra educació personal.
Volem que tot progrés sigui conegut i interioritzat per la persona que fa
l’aprenentatge per tal que sigui conscient, en tot moment, de la pròpia formació.
CCOOMM HHOO TTRREEBBAALLLLEEMM??
o Amb la convivència als caus, excursions i campaments.
o Eduquem mitjançant l’acció, o el que és el mateix, que els propis infants i joves
aprenguin fent i veient les coses ells mateixos.
o Amb la Llei Escolta i Guia, dinamismes i les eines que ens proporciona
l’escoltisme i el guiatge.
o Amb el contacte amb la natura.
o Amb diferents jocs i dinàmiques que tinguin un rerefons.
o A través del joc institucional i tots els àmbits on es produeix el diàleg
(assemblees, consells, etc.).
33..33 MMEETTOODDOOLLOOGGIIAA
Per tal d’organitzar el curs, les branques de LLiD, RiNG i PiC hauran de seguir les tres
fases clarament marcades:
Fase de coneixença.
Fase de constitució.
Fase d’acció.
Pàgina 24 de 94
TRUC no segueix aquestes fases, ja que s’estructura d’una forma diferent. La seva
metodologia la trobareu explicada més endavant al punt de Mètode Específic de
Branques.
Cada branca, i en cada situació, s’adequaran tant la durada com la distribució
d’aquestes. Les diferències més significatives entre les diferents branques recauen en
la segona i la tercera fase.
FASE DE CONEIXENÇAFASE DE CONEIXENÇA
En aquesta fase és a on s’ha de formar el grup i treballar la cooperació entre tots els
membres de la unitat.
FASE DE CONSTITUCIÓFASE DE CONSTITUCIÓ
En aquesta fase s’hi emmarca la formació dels petits grups (sisenes, patrulles i equips).
S’utilitzen de manera funcional per fer diverses activitats per aprendre a treballar en
grup, per potenciar la confiança, per treballar la participació del noi/a, etc. Cada petit
grup té un nom identificador que el diferencia dels altres petits grups alhora que
agrupa els seus membres en un identificació personal en el propi grup.
Per fer els petits grups cal tenir en compte:
Repartir de manera equitativa als nens i nenes de primer, segon i tercer any.
Permetent d’aquesta manera que la gent amb més experiència a la branca pugui
servir de guia als que acaben d’entrar així com d’ajuda a la inserció al propi grup.
Tenir en compte la coeducació.
Separar als que normalment sempre van junts, per tal de fomentar la coneixença i
la relació entre tota la branca. Cada any i cada branca s’estructurarà segons les
seves necessitats.
Tenir en compte les aptituds de cadascú perquè quedin ben repartits
(responsabilitat, iniciativa, motivació, etc.), evitant d’aquesta manera la
estigmatització d’algun grup com a menys vàlid.
Pàgina 25 de 94
Dins de cada petit grup cada persona té un càrrec per treballar les responsabilitats i la
motivació tot fent que se sentin útils. Els càrrecs que existeixen en totes les branques
són:
PPRRIIMMEERR DDEELL PPEETTIITT GGRRUUPP::
o Ha de tenir una experiència notable a la branca.
o Ha de vetllar pel funcionament del seu petit grup.
o Ha de ser el referent del seu petit grup.
o És un pont entre el petit grup i els/les caps.
o Hauria de ser una persona amb motivació i iniciativa per organitzar el petit
grup.
o Hauria de tenir compromís amb la branca
SSEEGGOONN DDEELL PPEETTIITT GGRRUUPP::
o Ha de coordinar tots els petits i/o grans projectes i activitats que es duguin a
terme per la branca i el petit grup durant tot el curs.
o Assumirà els càrrecs i les responsabilitats quan el primer no hi sigui.
Cal destacar que ambdós càrrecs es poden adjudicar a persones sense les capacitats
explicitades, quan es cregui que assumint les responsabilitats es poden potenciar els
requisits en la seva persona.
També cal tenir en compte que són tots els membres del grup que han d’assumir ser
responsables del bon funcionament del petit grup. Encara que el primer i el segon
siguin referents.
Cal adequar a l’edat de cada branca aquests dos càrrecs i que cada equip de caps
gestioni la jerarquia i autoritarisme que pot dur aquest càrrec, de manera que no sigui
perjudicial pel conjunt de la branca.
Pàgina 26 de 94
Tothom dins del petit grup i de la branca tindrà un càrrec que s’escollirà segons les
necessitats del grup (secretari, economista, material, farmaciola, relacions externes,
fotògraf, etc.).
També, sempre que es vegi necessari i pertinent, cada branca establirà durant aquest
període unes normes bàsiques de convivència. Aquestes hauran de sortir dels
mateixos infants i joves, i caldrà que tinguin un sentit per promoure el sentiment de
grup. Totes les branques les anomenaran: “normes de convivència”.
Cal que es treballin els objectius del curs, tan a nivell de caps com amb els nens i les
nenes, de manera que vagin agafant la dinàmica així com que la nostra activitat agafi
un sentit clar. Cal recordar que el treball amb objectius s’ha de extrapolar en cada una
de les activitats que es faran al llarg del curs, així com a cada trimestre.
Per treballar els objectius cal aconseguir treure les seves motivacions, mancances i/o
necessitats personals i de grup, serà a partir d’aquí que es definiran els objectius
explícitament. No serà fins un cop realitzada aquesta tasca que pensarem com es
podran dur a terme.
Específicament de cada branca cal considerar com s’adequa la dinàmica alhora de
treballar els objectius:
LLLLIIDD
Durant les pluges d’idees i les diferents activitats, s’haurà de demanar als infants
que expliquin el “per què” del que estan dient o fent. No serà fins que ja ho hagin
exterioritzat que se’ls explicarà d’una manera més teòrica què és un objectiu així
com la seva utilitat.
RRIINNGG
En cadascun dels petits projectes que es duguin a terme cal que en treguin per ells
mateixos uns objectius que volen aconseguir amb el projecte. Després seria
Pàgina 27 de 94
convenient que es revisessin per l’equip de caps conjuntament amb el grup. Cal
que els nois/es també es plantegin ja des d’un principi, els objectius del curs.
PPIICC
És un tema bàsic que cal treballar amb ells. Cal que es plantegin en tot moment què
és el que volen aconseguir i com. Cal que tinguin en compte el sentit de per què fan
les coses per després poder utilitzar‐ho a l’hora de decidir què volen fer.
En finalitzar cada activitat, trimestre o curs, cal fer una revisió per comprovar si s’han
assolit els objectius plantejats. Aquestes revisions serveix per poder millorar les
accions futures.
FASE D’ACCIÓFASE D’ACCIÓ
Aquesta fase consisteix en construir el projecte de curs, el qual es decideix amb tota la
branca.
Utilitzem la Pedagogia del Projecte o PEPRA a través de la qual els nois/es decideixen,
planifiquen, creen i revisen els seus propis projectes, la qual es separa en cinc fases.
1. PROPOSTAPROPOSTA:: en aquesta primera fase és molt important dedicar bones estones a
fomentar la descoberta. Els/les caps hem de conèixer el nostre entorn, i aprofitar‐
ne tot el seu potencial per tal que els nois i les noies eixamplin la seva mirada sobre
el món i augmentin el seu nivell de consciència sobre la realitat. També és molt
important que els nois i les noies es vegin estimulats amb espais que fomentin la
creativitat i així puguin sortir propostes innovadores.
2. ELECCIÓELECCIÓ:: en aquesta fase els nois i les noies han d’acabar de perfilar què és allò que
realment volen fer. Han d’aprendre a defensar les pròpies idees, evitant l’actitud
de fugir per evitar el conflicte ni tampoc caure en una defensa aferrissada i
agressiva. S’han de generar espais per a l’argumentació i per a aprendre a escoltar
què tenen els altres a dir‐nos. Al final s’ha de prendre una decisió, la qual faciliti
Pàgina 28 de 94
que tots i cadascun dels membres del grup surtin havent‐se fet seu el projecte
elegit.
3. PLANIFICACIÓPLANIFICACIÓ:: la tercera fase resulta bàsica. Els nois i les noies han d’aprendre a
planificar per tal de veure el final del camí, l’horitzó que just acabem de decidir.
Els/les caps són una part molt important, però han de deixar fer als nois i a les
noies sense endinsar‐se massa i acabar fent ells/es la feina. Han d’aprendre a
estructurar la feina i saber que toca fer en cada moment, per tal de que no falli res
una vegada a la realització.
4. REALITZACIÓREALITZACIÓ:: a la quarta fase toca el fet de materialitzar allò que hem decidit. Cosa
que comporta constància, la capacitat d’espera i de perseverança, de no defallir ni
desesperar‐se quan veiem que les coses van més llarg del que inicialment havíem
pensat, o que hem comès errors que ens fan tornar enrere i recomençar. És
essencial treballar per a que els nois i les noies no perdin la motivació al llarg del
procés i poder finalitzar la feina.
5. AVALUACIÓAVALUACIÓ:: és el trajecte final. Toca pensar en allò què hem fet, què ens ha passat,
com ho hem viscut i, sobretot, què n’hem tret com a aprenentatge. És un exercici
de presa de consciència de l’experiència viscuda, temps d’endreçar i compartir les
distintes visions que es poden donar en el grup sobre el projecte.
33..44 DDIINNAAMMIISSMMEESS
PETIT GRUPPETIT GRUP
Una primera condició que garanteix un bon desenvolupament del projecte escolta i
guia és saber que un treballa millor en companyia que en solitari.
El petit grup trenca amb la dinàmica a la qual estan acostumats els infants i joves (ser
individus que formen part d’un gran grup) i hi introdueix aquest espai intermedi entre
Pàgina 29 de 94
la persona i el col∙lectiu que aporta un munt d’avantatges: els tímids tenen més
oportunitats per gosar prendre la paraula, els líders aprenen a compartir la seva força
amb els altres, els menys capaços troben un espai més acollidor que els pot ajudar a
créixer.
S’utilitza com a eina per potenciar: d’una banda un elevat nivell d’organització i
d’intercanvi; i d’una altra, per permetre que cada infant pugui trobar el seu lloc,
sentint‐se útil i realitzar una tasca concreta tot aprenent a responsabilitzar‐se de la
tasca conjunta.
Aquest dinamisme reforça i fomenta la potencialitat individual i afavoreix l’autonomia.
PROGRÉS PERSONALPROGRÉS PERSONAL
Una segona condició que garanteix un bon desenvolupament del projecte escolta i
guia és saber que un treballa millor si es proposa realitzar un projecte nou, en comptes
de repetir un de ja conegut.
Aquest dinamisme enllaça directament amb la dimensió de repte i posa de manifest la
necessitat que els infants i joves eixamplin el paquet de les seves competències a
través de la realització de projectes.
S’han d’aconseguir elements que posin a prova als infants i joves que estimulin la
consecució de noves fites en el seu aprenentatge. Es tracta d’un dinamisme que
introdueix en els projectes el profund valor de canvi intencional que té l’educació.
JOC INSTITUCIONALJOC INSTITUCIONAL
La tercera condició dins del projecte escolta i guia és saber que un se’n surt millor si
pertany a un grup que està organitzat cara a la feina que si no ho està. Tot ho fem
entre tots, però això no treu que cadascú hi pugui tenir un rol concret dins del gran
projecte.
Pàgina 30 de 94
Aquest dinamisme aprofita el valor dels grups escoltes i guies, on la barreja d’edats
estableix una dinàmica molt interessant d’aprenentatge entre infants i joves.
Si som capaços de dominar el joc institucional inherent al grup, i ajustar les
característiques d’aquest grup a l’establiment de papers i funcions més formals a
l’hora d’impulsar projectes, garantim l’èxit d’una bona empresa.
COMPROMÍSCOMPROMÍS
La quarta condició consisteix en saber que un se’n surt millor quan treballa de principi
a final. Ser‐hi des de el primer moment, i mantenir‐s’hi fins al darrer, fa que aprofitem
molt millor tot el potencial que els infants i joves ja porten amb ells/es. Hi són sense
interrupció, fent‐se seu el projecte, i tenen l’oportunitat de no perdre el fil conductor.
És un dinamisme que costa de dominar. Compromís significa esforç, constància,
persistència, i tots aquests valors existeixen potencialment en cadascú de nosaltres.
FRATERNITAT UNIVERSALFRATERNITAT UNIVERSAL
La cinquena i darrera condició és saber que un treballa millor, a més a més, de fer‐ho
per a ell mateix, també ho fa pels altres. El fet de compartir aquesta experiència, activa
un conjunt de recursos i potencial que d’una altre manera es faria ben difícil.
Aquest dinamisme és la tendència dels grups a no sentir‐se sols, a tenir ganes de fer
comunitat.
La fraternitat universal resitua la visió del infant i/o jove, en tant que individu membre
d’un grup, i facilita la presa de consciència de ser també alhora grup que es troba
immers en una trama densa de grups més amples.
Pàgina 31 de 94
33..55 IIDDEEAARRII DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA
L’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia som una entitat sense ànim de lucre que
treballem per l’educació en el lleure d’infants i joves, oferint‐los l’aventura de créixer i
aprendre mitjançant el mètode escolta i guia.
A l’agrupament ens organitzem en quatre unitats (grups de nois i noies d’un mateix
interval d’edat), cadascuna d’aquestes unitats s’anomena branca i segons l’interval
d’edat reben un nom concret en cada cas. Cadascuna d’aquestes branques
desenvolupa un procés personal específic però continu al llarg d’aquestes:
L OPS I DAINES (DE 8 A 11 ANYS)LLLOPS I D ( 8 11 )AINES DE A ANYS
El nen/a aprèn a integrar‐se correctament al grup i adquireix una mínima
independència. Aprenen a compartir i a desenvolupar la seva capacitat creativa i
l’expressió.
RÀNGERS I NOIES GUIES (DE 11 A 14 ANYS)R N G ( 11 14 )ÀNGERS I OIES UIES DE A ANYS
Aprenen a desenvolupar la capacitat de treballar en equip, tot fomentant la
responsabilitat, el respecte i la constància. Comencen a ser independents i a
desenvolupar l’esperit crític.
PIONERS I CARAVEL∙LES (DE 14 A 17 ANYS)P CIONERS I ARAVEL∙ ( 14 17 )LES DE A ANYS
Treballen aportant la seva experiència per tirar endavant els seus propis projectes i
ambicions.
TRUC (DE 17 A 19 ANYS)T ( 17 19RUC DE A ANYS)
Intenten posar el seu gra de sorra per fer que la societat sigui més solidària, justa i
participativa dels problemes quotidians.
La nostra activitat s’emmarca dins del ideari de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya,
seguint la metodologia de l’escoltisme i el guiatge.
Pàgina 32 de 94
Els principis bàsics pels quals treballem i eduquem son els següents:
La pau, la solidaritat, la igualtat, la justícia, el respecte i la confiança potenciant el
diàleg com a eina de relació.
El compromís i la implicació per la transformació social a través de la formació de
persones inquietes i crítiques amb el seu entorn i la societat el general (patrimoni).
Donar recursos als infants i joves a l’hora de portar a terme els seus projectes.
El desenvolupament íntegre del noi/a en totes les seves dimensions (personal,
tècnica i social), d’acord amb els valors escoltes i guies.
Crear consciència de grup, d’agrupament, de moviment i participar‐hi activament.
L’educació a través de l’acció donant molt de protagonisme als nois/es de manera
que siguin ells mateixos els responsables del seu progrés individual i vagin
desenvolupant la seva personalitat.
Cada dissabte, els nois i noies es reuneixen amb els i les caps. Durant aquest espai
descobrim la realitat que ens envolta, aprenem a ser crítics amb la societat on vivim i
desenvolupem la capacitat de participar activament i d’implicar‐nos amb l’entorn per
tal de transformar‐lo. Tot plegat es du a terme a través de jocs, xerrades, tallers i un
ampli ventall d’activitats educatives.
A part d’aquestes reunions setmanals, fem excursions de cap de setmana i
campaments, marcs ideals per fomentar valors com la convivència i el respecte a la
natura.
Pàgina 33 de 94
33..66 EESSTTAATTUUTTSS DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT EESSCCOOLLTTAA II GGUUIIAA SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA
II.. PPRRIINNCCIIPPIISS GGEENNEERRAALLSS
1.01 L’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia (AEiG Santa Eulàlia) és una entitat
sense ànim de lucre, destinada a l’educació d’infants i/o joves en l’escoltisme i
guiatge, segons els 10 punts de la Llei Escolta i Guia:
Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.
Vivim la nostra fe, i respectem les conviccions dels altres.
Aprenem a ser útils i a fer servei.
Som germans de tothom i treballem per la pau.
Som fidels al nostre País i ens sentim ciutadans del món.
Defensem la natura i protegim la vida.
Aprenem a viure en equip i tot ho fem entre tots.
Som decidits i afrontem les dificultats sense por.
Estimem el treball i volem fer bé les coses.
Aprenem a estimar i a jugar net.
1.02 L’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia forma part de l’associació MINYONS
ESCOLTES I GUIES DE CATALUNYA (MEGC), del qual adaptem la línia pedagògica,
el mètode i la simbologia a la nostra realitat.
1.03 L’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia ha firmat una autorització d’ús per tal
de poder fer servir les sales del Centre Cívic Porta‐Sóller. Aquesta serà revisada
anualment.
1.03.01 L’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia ha establert una relació amb
l’Associació de Veïns de Porta en la qual, mitjançant un acord verbal,
ens permet utilitzar les seves instal∙lacions.
Pàgina 34 de 94
1.04 Són membres de l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia: els/les nois/es
escoltes i guies inscrits com a tals, els/les caps de branca, els/les caps
d’agrupament, els membres de l’equip d’adults amb alguna tasca específica
encomanada, i els familiars que pertanyin en el grup de pares/mares (TRONC).
1.05 L’ Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia s’estructura en quatre branques:
Llops i Daines (LLiD), Ràngers i Noies Guies (RiNG), Pioners i Caravel∙les (PiC) i
TRUC. Aquestes branques agrupen els infants i/o joves segons les diferents
edats, i tenen els seus respectius Caps de Branca o animadors/es. Si els pares i
les mares dels infants i/o joves ho desitgen poden integrar‐se al TRONC.
1.06 El distintiu de l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia és un fulard amb el fons
verd (en memòria del inici de l’agrupament a partir d’una unitat de TRUC), i el
seu voraviu de la dreta blau marí, i el de l’esquerra blau cel (“TRUC entre MAR i
CEL”).
1.07 Tots els membres de l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia portaran la
camisa del seu respectiu color: LLiD (groc), RiNG (blau), PiC (vermell), TRUC
(verd), caps d’agrupament (marró) com a símbol identificable del moviment de
MEGC.
1.08 Els presents Estatuts es revisaran de forma regular juntament amb la revisió de
la totalitat del PEA.
1.09 Qualsevol punt d’aquest Estatut podrà ser modificat amb el vistiplau de consell,
a petició del consell d’agrupament, tot presentant la proposta per escrit.
1.10 Tot membre que entri a formar part del Consell d’Agrupament haurà de
conèixer i adoptar el PEA (Projecte Educatiu d’Agrupament).
Pàgina 35 de 94
IIII.. IINNFFAANNTTSS II JJOOVVEESS
2.01 Podrà entrar a l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia qualsevol noi o noia de
8 anys o més, quedant incorporat a la unitat que li correspon per raó d’edat. En
casos excepcionals es plantejarà l’entrada a la franja d’edat que no li
correspongui.
2.02 Els infants i joves quedaran agrupats, segons l’any de naixement, en les
següents branques.
Llops i Daines de 08 a 11 anys (durant el curs).
Ràngers i Noies Guies de 11 a 14 anys (durant el curs).
Pioners i Caravel∙les de 14 a 17 anys (durant el curs).
TRUC de 17 a 19 anys (durant el curs).
2.03 Es demana l’assistència dels nois/es a totes les activitats setmanals del cau,
excursions, campaments i altres activitats programades, i si aquesta no és
possible cal comunica‐ho prèviament.
2.04 En el cas de que sigui necessari, els caps d’unitat amb el consentiment previ del
consell d’agrupament podran expulsar un/a noi/a de l’agrupament.
IIIIII.. CCOONNSSEELLLL DD’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT
3.01 El consell de l’agrupament és el màxim òrgan de gestió de l’Agrupament Escolta
i Guia Santa Eulàlia i té la màxima autoritat per prendre qualsevol decisió que
afecti de manera general a l’agrupament.
El seu caràcter és bàsicament pedagògic, lloc d’intercanvi i formació continuada
dels caps, on s’exposaran i seguiran els projectes concrets de cada branca i es
debatran qüestions de línies a seguir per l’agrupament.
Pàgina 36 de 94
3.02 Formen part del consell d’agrupament els/les caps de branca, els/les
animadors/es de TRUC, els/les caps d’agrupament i els/les responsables de les
comissions que el mateix consell determini.
Representants de les unitats de TRUC i del TRONC podran assistir al consell
quan aquest ho cregui convenient o sigui sol∙licitat per la corresponent branca,
ja sigui perquè és tractin temes referents a ells o per fer‐ne una tasca concreta.
3.03 És demana l’assistència obligatòria a tots els membres del consell
d’agrupament.
3.04 El consell d’agrupament pot determinar la creació de comissions que
s’encarreguin de determinades tasques específiques com ara: economia,
secretaria, biblioteca i arxiu, publicitat, relacions externes, material... en cas que
sigui necessari.
3.05 El consell d’agrupament està coordinat per l’equip d’agrupament que són els
encarregats d’establir els punts de l’ordre del dia, ja sigui per iniciativa pròpia o
a petició de qualsevol altre membre dels caps de l’agrupament.
3.06 El consell d’agrupament es celebrarà cada tres setmanes, essent els dia i hora
decidits en el consell extraordinari de principi de curs a proposta de l’equip
d’agrupament.
Es podran realitzar també consells d’agrupament amb caràcter extraordinari a
petició dels caps d’agrupament o de qualsevol membre del consell
d’agrupament a l’equip d’agrupament que serà qui estudiï la conveniència de
convocar‐lo.
Pàgina 37 de 94
Davant situacions d’especial interès o necessitat es pot convocar un consell
d’agrupament amb caràcter urgent, que serà vàlid quan hi hagi com a mínim un
membre de cada branca i els/les caps d’agrupament.
3.07 Existirà la figura del/de la moderador/a que serà rotatòria entre els membres
de l’Equip d’Agrupament. El/La secretari/a serà l’encarregat d’aixecar l’acte del
Consell i llegir l’acte abans de començar un següent punt.
3.08 El consell d’agrupament prendrà les decisions sempre que sigui possible per
consens. Si no és així, en cas que segui necessària una votació aquesta
s’aprovarà inicialment per majoria de ¾ part dels membres assistents. Si no
s’assoleixen les ¾ parts podrà ser aprovada en darrer terme per la majoria
simple dels membres assistents.
3.09 Tots els membres del consell tenen dret a un sol vot, que ha de ser personal.
3.10 El consell d’agrupament a partir de la proposta dels/les caps d’agrupament
elaborarà al inici de curs la programació d’activitats conjuntes de l’agrupament,
adaptant‐se a les activitats del moviment.
3.11 És el consell d’agrupament qui decideix els nous caps de branca que poden
entrar el servei de les unitats, així com de la consolidació dels equips de caps de
les branques.
La composició dels equips de caps de cada branca es concretarà entre el darrer
consell de curs (juny o juliol) i el primer de curs següent (setembre).
3.12 El consell d’agrupament decidirà el pas de branca dels/de les noi/es segons la
seva edat i la situació concreta, en funció d’una proposta dels/de les caps de la
branca en concret.
Pàgina 38 de 94
IIVV.. EELLSS//LLEESS CCAAPPSS DDEE BBRRAANNCCAA
4.01 Els/les caps de branca hauran de ser persones majors de 18 anys, acceptar el
mètode escolta i guia, i mantenir‐se dins la línia de l’Agrupament Escolta i Guia
Santa Eulàlia en les seves activitats i funcionament.
4.02 Els trucaries o persones de fora l’agrupament d’edat similar (18 anys) que entrin
a formar part del consell, només poden integrar‐se dintre de les branques de
Llops i Daines (LLiD) o Ràngers i Noies Guies (RiNG), i excepte en situacions molt
concretes, de Pioners i Caravel∙les (PiC).
4.03 És competència dels caps d’agrupament, juntament am els caps d’unitat i el
consentiment del consell d’agrupament la possible expulsió d’un cap davant de
problemes de funcionament o línia educativa, sempre i quan ja s’hagin esgotat
totes les altres possibilitats per solucionar‐ho.
4.04 Els/les caps de branca assistiran i participaran activament de la seva unitat, a les
activitats generals de l’agrupament, i als consells d’agrupament.
4.05 Les branques hauran d’exposar al consell d’agrupament quins són els seus
objectius, la seva planificació d’activitats trimestrals, sortides i campaments, així
com de la situació de la unitat i les diferents avaluacions dutes a terme duran el
trimestre el dia assenyalat i acordat en el consell extraordinari de principi de
curs.
4.06 A principi de curs els/les caps exposaran la seva disponibilitat a l'hora d’assistir
a les assembles i reunions/taules del moviment, de manera que l’agrupament
pugui accedir a la informació i pugui participar de ple dret en les decisions que
pren la nostra associació.
4.07 Els/les caps han de tenir la consciència que són caps de l’agrupament fent una
feina concreta dins una branca per determinat temps.
Pàgina 39 de 94
4.08 És imprescindible que els/les caps rebin una formació continuada i adient en
cada moment.
VV.. EELLSS//LLEESS CCAAPPSS DD’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT II RREESSPPOONNSSAABBLLEESS PPEEDDAAGGÒÒGGIICCSS
5.01 Els/les caps d’agrupament i responsables pedagògics són en darrer terme els
responsables de l’agrupament, i han d’animar i vetllar perquè els principis i la
línia pedagògica de MEGC i de l’agrupament es duguin a terme.
5.02 Els/les caps d’agrupament i responsables pedagògics els correspon la funció de
mantenir informat al consell en tot el referent a la nostre associació.
5.03 Els/les caps d’agrupament i responsables pedagògics proposaran el consell, un
membre d’aquest com a relleu de cap d’agrupament, el qual haurà de ser
escollit pels membres del consell.
5.04 Els/les caps d’agrupament i responsables pedagògics poden participar en
qualsevol activitat de les branques, pactant‐ho amb aquestes i havent participat
en la preparació de l’activitat a la qual assistirà.
5.05 Els/les caps d’agrupament i responsables pedagògics són els portaveus de les
idees del consell d’agrupament a l’exterior, gaudint així de llibertat per prendre
decisions en moment concrets (tant de qüestions internes com externes) i
havent de donar explicacions i justificar la decisió en el següent consell
d’agrupament.
5.06 A començament de cada any tots els membres del Consell prendran un
compromís respecte l’agrupament.
Pàgina 40 de 94
5.07 Els responsables pedagògics vetllen pel progrés personal de cada membre del
consell, així com de l’equip de caps de les comissions que es creïn.
33..77 PPRROOPPOOSSTTAA DDEE VVAALLOORRSS
ELS VALORS QUE VOLEM TRANSMETRE A L’AGRUPAMENT SÓN:E ’ALS VALORS QUE VOLEM TRANSMETRE A L GRUPAMENT SÓN:
Expressió lliure (tant a nivell corporal, de parla, etc.).
Crítica constructiva.
Autocrítica (entesa com l’acceptació de les opinions dels altres vers a un mateix i
com a predisposició al canvi).
Treballar la motivació i les inquietuds.
Implicació. En el seu entorn més immediat.
Diàleg. Com a forma d’evolució i canvi constant.
Escolta activa.
Imaginació i creativitat.
Compromís.
Autonomia.
Solidaritat.
Convivència.
Coeducació.
Igualtat.
Amor.
Amistat.
Confiança i autoconfiança.
Empatia.
Respecte.
Participació.
Autoestima.
Autogestió.
Responsabilitat.
Pàgina 41 de 94
Pàgina 42 de 94
Iniciativa.
Superació.
Treball i esforç.
Lideratge.
44.. OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS
Fomentar el creixement personal.
Treballar amb els infants i joves per tal que siguin persones actives dintre de la
nostra societat.
Participar en el nostre entorn més proper.
55.. ESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENTESTRUCTURA, ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT
55..11 OORRGGAANNIIGGRRAAMMAA DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT
Pàgina 43 de 94
* Càrrec Temporal
Coordinació del
P.E.A.
Responsable Material
Responsable Relacions Externes
CCoonnsseellll
Responsable Secretaria
Responsable Economia
Responsable Pedagògic
Cap d’Agrupament
EEqquuiipp dd’’AAggrruuppaammeenntt
Truc
Llops I
Daines Ràngers I
Noies Guies
Pioners I
Caravel·les
FFaammíílliieess,, TTuuttoorrss ii//oo
TTuuttoorreess
AAggrruuppaammeenntt EEssccoollttaa ii GGuuiiaa SSaannttaa EEuullààlliiaa
*
55..22 TTAASSQQUUEESS II FFUUNNCCIIOONNSS DDEELLSS CCÀÀRRRREECCSS
RESPONSABLE D’ECONOMIAR ’EESPONSABLE D CONOMIA
Administrar els diners.
Buscar estratègies per obtenir diners (subvencions).
Renovació material (coordinació amb el càrrec de material).
Assistir a les Taules de Gestió i Generals del Sector.
RESPONSABLE DE SECRETARIA R SESPONSABLE DE ECRETARIA
Fer‐se càrrec de la documentació de l’Agrupament.
Crear un arxiu intern.
Portar al dia les afiliacions, la memòria i el projecte.
Prendre acta dels consells.
Assistir a les Taules de Gestió i Generals del Sector (si s’escau).
RESPONSABLE PEDAGÒGICR PESPONSABLE EDAGÒGIC
Executar la formació inicial dels caps nous.
Fer el seguiment de les branques i individual.
Vetllar perquè hi hagi, en el consell, una formació continuada.
Firmar els dossiers de campaments.
Assistir a les Taules Educatives i Generals del Sector.
RELACIONS EXTERNESR EELACIONS XTERNES
Relació amb el barri / Teixit Social.
o Fomentar la coneixença de la nostra entitat per la resta d’entitats del districte.
o Fomentar la realització d’activitats conjuntes amb la resta d’entitats.
o Vetllar per la relació i la comunicació amb les entitats i amb la seu del districte.
o Apostar per crear teixit social al barri.
Relació amb l’entitat acollidora i buscar local.
Pàgina 44 de 94
RESPONSABLE DE MATERIALR MESPONSABLE DE ATERIAL
Manteniment del material fungible.
Fer l’inventari del material fungible.
Renovar el material.
Buscar estratègies per trobar material reaprofitable o a baix cost.
Saber, en tot moment, amb quin material no fungible compta l’agrupament.
CAP D’AGRUPAMENTC ’AAP D GRUPAMENT
Relació amb les famílies.
Relació amb el Sector.
Representació legal.
Firmar els dossiers de campaments.
Assistir a les Taules Tècniques i Generals del Sector.
EQUIP D’AGRUPAMENTE ’AQUIP D GRUPAMENT
Organitzar i coordinar els consells.
55..33 PPAAPPEERR DDEELL CCAAPP
QUE LI DEMANEM A UN CAP?QUE LI DEMANEM A UN CAP?
Implicació en tots els àmbits del cau.
Compromís a l’hora de realitzar qualsevol activitat.
Motivació per a desenvolupar els projectes que ens plantegem.
Ser una persona activa i participativa.
Disponibilitat de temps.
Ser conscient de la responsabilitat que comporta ser cap.
Tenir com a objectiu educatiu l’educació en valors.
Coherència en tots els seus actes.
Creure en la Llei Escolta i Guia, i en el que significa l’escoltisme i el guiatge.
Treball en equip.
Pàgina 45 de 94
Actitud sociable i oberta.
Empatia.
Persona respectuosa i sincera.
Persona disciplinada, constant i treballadora.
Persona amb iniciativa i innovadora.
Capacitat de lideratge.
Comunicativa i dialogant.
Capacitat per realitzar crítiques constructives.
Capacitat per assolir nous coneixements i anar evolucionant.
55..44 CCOOMMIISSSSIIOONNSS
Aquestes comissions són alterables i revisables al començament de cada curs, on cal
que es valori la possibilitat d’executar cadascuna de les activitats.
Passos: Cap de setmana on es realitza la cerimònia de canvi de branques i s’inicia el
nou curs.
Petit Boom: Activitat conjunta destinada a treballar un tema en concret amb tot
l’agrupament. Es fa l’últim cau abans de Nadal.
Excursió a la neu: Sortida de cap de setmana amb tot l’agrupament, per tal de
realitzar activitats conjuntes i gaudir de la muntanya i de la neu.
Festes del barri de Porta: Organitzem i participem a les festes del barri de Porta
aportant noves idees i intentat fomentar el moviment juvenil al barri. Realitzem
activitats com ara, el concert jove, cerca tasques, cercavila, etc.
Festes del Districte de Nou Barris: Activitat encarada al barri on realitzem activitats
durant el matí, orientades als més petits per tal de donar‐nos a conèixer al barri i
col∙laborar amb els comerciants de la zona.
Gran Boom: Últim cau del curs, on tot l’agrupament es reuneix per realitzar
activitats i donar per finalitzat el curs.
Pàgina 46 de 94
55..55 RREELLAACCIIOONNSS
Com a entitat pertanyem a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya la qual acull a altres
agrupaments escoltes i guies com nosaltres amb els que tenim contacte i relació
constant ja sigui en formacions, taules de branca, i altres reunions de gestió i
seguiments comuns.
D’altra banda també ens ajuntem un cop a l’any amb altres entitats d’educació en el
lleure per organitzar la recollida de Joguines de Nadal on es fan reunions conjuntament
amb totes les entitats de joves que hi participen.
Col∙laborem amb els comerciants del barri per participar conjuntament a les festes del
Districte de Nou Barris, fent una activitat de lleure oberta a tots els infants que vulguin
participar. I mantenim un contacte amb el centre cívic Can Basté per participar a les
activitats que organitzen i com a punt de recursos e informació per algunes activitats
de l’agrupament.
Actualment hem iniciat relacions amb el Centre Cívic de Porta‐Sóller i l’Associació de
Veïns de Porta. Ens hem endinsat en el projecte de les Festes del barri i som una part
activa en la preparació i realització.
Tot i això creiem que les relacions que tenim amb les entitats del barri és insuficient.
Per tal d’assolir aquest repte hem creat el nou càrrec de Relacions Externes.
ACTIVITATS OBERTES O DE PRESENCIA A L’ENTORNA ’CTIVITATS OBERTES O DE PRESENCIA A L ENTORN
Campanya de recollida de joguines: Durant els dies 3, 4 i 5 de gener posem un
punt de recollida de joguines a la plaça Virrei Amat, i després es porten totes les
joguines que s’han recollit cap a la plaça Sóller on es reparteixen a les famílies
Pàgina 47 de 94
escollides per Serveis Socials, la nit de reis. És una acció de solidaritat amb les
famílies necessitades del barri.
El cau de l’amic: Un dissabte a la tarda en el qual l’infant i/o jove convida a un o
més amics i/o amigues perquè facin el cau amb nosaltres. És una altre manera
d’aconseguir que vinguin infants i/o joves nous.
Cau al carrer: Degut a que pertanyem a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
participem al que s’anomena Cau al carrer. Consisteix en un dia de cau on tots els
agrupaments de Barcelona (també en tot Catalunya) surten al carrer per fer‐se
veure. Habitualment es celebra conjuntament amb altres agrupaments i es reforça
la relació.
Campaments oberts: Cada any obrim els campaments d’estiu a qui es vulgui
apuntar i normalment cada any ve alguna persona de fora. Després alguns es
queden i altres no tornen.
Festes del barri de Porta: Organitzem i participem a les festes del barri de Porta
aportant noves idees i intentat fomentar el moviment juvenil al barri. Realitzem
activitats com ara, el concert jove, cerca tasques, cercavila, etc.
Festes del Districte de Nou Barris: L’agrupament surt al carrer per organitzar una
gimcana un dissabte al matí. Ens coordinem amb els comerciants de la zona per tal
que el barri gaudeixi d’un dia de festa.
Pàgina 48 de 94
55..66 MMÈÈTTOODDEE EESSPPEECCÍÍFFIICC DDEE BBRRAANNQQUUEESS
55..66..11 LLLLOOPPSS II DDAAIINNEESS
11.. CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ DDEELL GGRRUUPP
La unitat està formada per nens/es de 8 a 11 anys organitzats en petits grups
anomenats sisenes.
22.. LLAA SSIISSEENNAA
És la cèl∙lula de participació en la vida del grup i en el gran joc permanent que porta a
terme. Normalment està formada per sis membres. Té uns elements identificadors que
els distingeixen de les altres. Cada sisena té el nom d’un color; cadascuna de les
branques de l’agrupament. Cada sisena té un símbol que els identifica, el bordó (del
color de la sisena) aquest el porta principalment el primer del petit grup, encara que
tots se n’han de fer càrrec.
Es constitueixen definitivament a la fase de constitució i no es canvien si no hi ha
problemes greus.
En la formació de les sisenes s’ha de tenir en compte:
Que estigui formada per un nombre semblant de nens i nenes.
Que hi hagi equilibri entre els de primer, segon i tercer any.
Dins la sisena es reparteixen les feines en càrrecs estables que són: El primer del petit
grup es diu sisener i el segon, segon de sisena.
Pàgina 49 de 94
33.. JJOOCC IINNSSTTIITTUUCCIIOONNAALL
El joc institucional és una via de participació dels nens/es en la gestió de la branca i
relaciona les sisenes entre elles.
Assemblea: és la reunió de tots els llops i les daines, i els/les caps per prendre
decisions, fer les revisions i tractar els problemes que afectin a tota la unitat.
Consell de Roca: el formen els/les caps i els llops i les daines que tenen la promesa,
per decidir afers de més importància i per resoldre problemes de la branca. És
l’òrgan que decideix qui fa la promesa i ajuda al promesaire a fer la reflexió
personal.
Consell de Siseners: el formen els/les caps i els/les siseners/es per tractar els
problemes de la sisena i de la branca si es creu necessari.
Consell d’Akhela: el formen els/les caps i els/les segons/es de sisena per tal de fer
els seguiments, la coordinació i l’avaluació dels petits i grans projectes que es
duguin a terme durant el curs.
Gagar: la persona que fa un acompanyament més profund, i el/la fa reflexionar
sobre aspectes importants de la seva personalitat (normalment es una persona de
la seva edat que hagi fet la promesa de LLiD). La figura del padrí/na.
44.. LLAA MMÍÍTTIICCAA DDEE LLLLIIDD
Com a tradició s’utilitza la mítica com a eina de treball introductòria dels valors i la
seva durada és de tot el curs. Està basada en el llibre de la selva de Rudyard Kipling.
Cada cap adopta el nom d’un dels personatges més importants del llibre (Akhela,
Baloo, Bagheera, Raksha, Hatti, etc.). Altres personatges que formen part de l’animació
són: Kaa, Shere‐kan i els Banderlogs, que representen els antivalors. També cal
destacar el Tòtem, el bastó amb un cap de llop al damunt, que ocupa un lloc d’honor al
cau, ja que guarda totes les cintes dels llops i de les daines que han fet la promesa.
Pàgina 50 de 94
55.. PPRROOMMEESSAA
Els/les components del Consell de Roca han de buscar un lloc adequat per a realitzar i
decorar la cerimònia (bandera, cercles, etc.) com ells/es vulguin.
Es fa un cercle per sisenes en el qual el/la primer/a i segon/a de cada sisena han
d’agafar‐se de la mà. Els/les caps han d’agafar el tòtem horitzontalment amb una mà,
mentre l’altre es posarà a sobre amb la salutació Escolta i Guia, “sempre a punt”.
En primer lloc es fa la cançó d’entrada que l’escullen els/les promesaires. Seguidament
un/a dels/de les caps presenta al/la promesaire. Aquest ha de sortir del cercle i posar‐
se entre el/la primer/a i segon/a d’una sisena. Aleshores, li preguntaran una Llei o una
Màxima de Baloo per tal de poder entrar al cercle de la manada. Caldrà que passi per
totes les sisenes que hi hagin.
Després, al mig del cercle, dirà a allò que es compromet i mostrarà el símbol que ha
escollit. Aleshores sortirà un/a cap i li posarà el fulard. Tot seguit, anirà al tòtem i
col∙locarà una mà amb la salutació dels Llops i de les Daines,”tant com puc” (les orelles
del llop) i dirà el text de la promesa:
“ Pel meu honor, prometo que faré tot el possible
per acomplir el meu deure envers el meu país;
Per obeir la llei de l’estol;
I fer cada dia una bona acció. “
Després d’això, els/les caps aixecaran el tòtem i li donaran una cinta del color de la
seva sisena; on posarà el seu nom, el lloc i la data de la promesa, i una xinxeta per què
la pengi al tòtem. Quan hagin passat tots/es els/les promesaires, es fa el cant de
sortida que també hauran escollit ells/es.
Finalment es farà el crit de LLiD: tothom s’ajup amb les mans al terra. Aquells que
tenen la promesa de LLiD ho fan amb les orelles del llop, els/les que no la tenen
Pàgina 51 de 94
(potatendres) ho fan amb el puny i els/les caps que tenen la promesa de RiNG ho fan
amb la salutació Escolta i Guia, “sempre a punt”. Aleshores l’Akhela crida “Llops i
Daines, tant com...”, tothom ha de saltar i, només els/les que tenen la promesa, dir: “...
puc!”
Al acabar la cerimònia es viu un moment d’alegria i felicitacions. Pels nens/es que han
fet la promesa és un moment molt important. Per altra banda, és tradició a
l’agrupament dormir amb el fulard posat, durant la primera nit després de fer la
promesa.
Llibret de la promesa de LLiD (annex).
66.. LLEESS MMÀÀXXIIMMEESS DDEE BBAALLOOOO II LLAA LLLLEEII DDEE LLAA SSEELLVVAA..
La Llei Escolta i Guia està adaptada al seu nivell per a que siguin més fàcils d’entendre,
aquestes són les Màximes de Baloo i la Llei de la Selva.
MÀXIMES DE BALOO
Els llops i les daines ajuden a tothom.
Els llops i les daines tenen sempre els ulls i les orelles ben obertes.
Els llops i les daines son nets i ordenats.
Els llops i les daines sempre estan alegres.
Els llops i les daines diuen sempre la veritat.
Els llops i les daines cuiden i respecten la natura.
LA LLEI DE LA SELVA
Els llops i les daines creuen al vell llop.
Els llops i les daines no es planyen d’ells mateixos.
Pàgina 52 de 94
55..66..22 RRÀÀNNGGEERRSS II NNOOIIEESS GGUUIIEESS
11.. CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ DDEELL GGRRUUPP
La unitat està formada per nens/es d’11 a 14 anys organitzats en petits grups
anomenats patrulles.
22.. LLAA PPAATTRRUULLLLAA
És la cèl∙lula de participació en la vida del grup i en el gran joc permanent que porta a
terme. Té uns elements identificadors que els distingeixen de les altres, com ara els
noms de cada patrulla, els quals han de ser noms d’animals d’aigua, terra i aire (
formiga, àligues, dofins i talps).
Es constitueixen definitivament a la fase de constitució i no es canvien si no hi ha
problemes greus.
En la formació de les patrulles s’ha de tenir en compte:
Que estigui formada per un nombre semblant de nens i nenes.
Que hi hagi equilibri entre els de primer, segon i tercer any.
Dins la patrulla es reparteixen les feines en càrrecs estables que són: El primer de petit
grup s’anomena cap de patrulla i el segon, segon de patrulla.
Pàgina 53 de 94
33.. EEXXPPEEDDIICCIIÓÓ
L’expedició és una via de participació dels nois/es en la gestió de la branca i relaciona
les patrulles entre elles.
La carta: Document on consten tots els objectius de l’expedició. Aquest és firmat
per tota la branca. Al final de l’expedició es revisa la carta; si els objectius s’han
complert la carta es crema.
Assemblea: És la reunió de tots els ràngers i les noies guies, i els/les caps per
prendre decisions, fer les revisions i tractar els problemes que afectin a tota la
unitat.
Consell d’honor: El formen els/les caps i els ràngers i les noies guies que tenen la
promesa, per decidir afers de més importància i per resoldre problemes de la
branca. És l’òrgan que decideix qui fa la promesa i ajuda al/la promesaire a fer la
reflexió personal.
Consell de caps de patrulla: el formen els/les caps i els/les caps de patrulla per
tractar els problemes de la patrulla i de la branca si es creu necessari.
Consell d’expedició: el formen els/les caps i els/les segons/es de patrulla per tal de
fer els seguiments, la coordinació i l’avaluació dels petits i grans projectes que es
duguin a terme durant el curs.
44.. PPRROOMMEESSAA ((AAQQUUEESSTT AAPPAARRTTAATT NNOO EESS VVIISSIIBBLLEE JJAA QQUUEE EESS SSEECCRREETT))
Pàgina 54 de 94
Pàgina 55 de 94
Pàgina 56 de 94
55..66..33 PPIIOONNEERRSS II CCAARRAAVVEELL∙∙LLEESS
11.. CCOOMMPPOOSSIICCIIÓÓ DDEELL GGRRUUPP
La unitat està formada per joves de 14 a 17 anys organitzats en petits grups anomenats
equips.
22.. LL’’ EEQQUUIIPP
És la cèl∙lula de participació en la vida del grup i en el gran joc permanent que porta a
terme. Té uns elements identificadors que els distingeixen de les altres. Cada equip
assumeix el nom d’algun pic, un cim, on després seguint la tradició tota la branca
haurà de pujar‐hi. Cada equip és l’encarregat de preparar l’excursió al seu pic.
Es constitueixen definitivament a la fase de constitució i no es canvien si no hi ha
problemes greus.
En la formació dels equips s’ha de tenir en compte:
Que estigui formada per un nombre semblant de nois i noies.
Que hi hagi equilibri entre els de primer, segon i tercer any.
Dins l’equip es reparteixen les feines en càrrecs estables que són: el primer del petit
grup s’anomena cap d’equip i el segon, segon d’equip.
Pàgina 57 de 94
33.. LL’’EEMMPPRREESSAA
L’empresa és una via de participació dels joves en la gestió de la branca i relaciona els
equips entre ells.
Assemblea: És la reunió de tots/es els pioners i les caravel∙les, i els/les caps per
prendre decisions, fer les revisions i tractar els problemes que afectin a tota la
unitat.
Consell d’honor: El formen els/les caps i els pioners i les caravel∙les que tenen la
promesa, per decidir afers de més importància i per resoldre problemes de la
branca. És l’òrgan que decideix qui fa la promesa i ajuda al/la promesaire a fer la
reflexió personal.
Consell de caps d’equip: el formen els/les caps i els/les caps d’equip per tractar els
problemes de l’equip i de la branca si es creu necessari.
Consell de coordinació: el formen els/les caps i els/les segons d’equip per tal de fer
els seguiments, la coordinació i l’avaluació dels petits i grans projectes que es
duguin a terme durant el curs.
44.. PPRROOMMEESSAA
El/la promesaire haurà de demanar a un company/a que li faci de padrí/na (ha de ser
algú que ja hagi fet el compromís). Aquest/a ajudarà al/la promesaire a la seva tasca
per trobar‐se a sí mateix i a reflexionar‐hi.
Abans de la cerimònia, el/la promesaire haurà de fer el cap de turc (annex) que és el
símbol del compromís de pioners i caravel∙les, amb l’ajuda del seu/de la seva padrí/na.
Els pioners i les caravel∙les que faran la promesa han de buscar un lloc adequat per a
realitzar i decorar la cerimònia (bandera, cercles, etc.) com ells vulguin.
Pàgina 58 de 94
Cada persona que fa la promesa ha de buscar un símbol que transmeti el que senten i
ha d’escriure un text que expliqui al que es comprometen i el perquè.
La cerimònia comença quan tots/es els presents es col∙loquen en cercle, de forma que
quedin agrupats per equips i els/les caps presidint la cerimònia. Entre els/les que fan la
promesa escullen una cançó per començar la cerimònia. Llavors cada padrí/na
presenta al seu/a la seva promesaire, i el/la deixa al mig del cercle. Primer ens mostra
el seu símbol i explica el seu significat. Tot seguit llegeix el seu text de compromís i
explica a que es compromet. De nou surt el padrí/na i li col∙loca el cap de turc i li
entrega la insígnia de la flor de llis. Una vegada han sortit tots/es es canta una cançó
de final, escollida també pels/per les promesaires.
Com a tradició es té un diari on els nois i les noies van explicant el que fa la branca,
sobretot en els campaments, així com les seves emocions, sensacions o reflexions.
Pàgina 59 de 94
55..66..44 TTRRUUCC ((TTOOTTSS AA LLAA RREECCEERRCCAA DD’’UUNN CCOOMMPPRROOMMÍÍSS))
La unitat està formada per joves de 17 a 19 anys.
La branca de TRUC s’estructura d’una forma totalment diferent a la resta de branques.
S’estructura en tres fases:
11.. FASE DE CONTACTEFASE DE CONTACTE
Aquesta fase no té una durada fixa, sinó que segons les característiques dels
components de la branca tindrà un temps determinat.
L’objectiu principal és explicar als/les joves on es troben i que s’espera d’ells/es. Com a
grup, volem crear un bon clima, que l’utilitzin com a espai de reunió i de
retroalimentació. Volem aconseguir que es coneguin millor entre ells/es, i coneguin
l’animador o l’animadora. La comunicació ha de ser sana i intensa.
Es realitzen excursions i activitats concretes per no perdre el contacte, però, sempre,
sense centrar‐se en el grup per tal d’implicar‐se més en lo individual. Com a individu el
més important és entendre que és TRUC i saber tirar endavant.
És positiu realitzar una dinàmica de grup que sigui útil per treballar a l’individu, que
entenguin que són una suma d’individus.
És important fer una gestió de la branca, la qual cosa comporta repartir els càrrecs,
entendre que són un grup independent.
Pàgina 60 de 94
22.. PRIMERA ETAPA (PRIMER ANY)P (RIMERA ETAPA PRIMER ANY)
Durant la primera etapa nomes realitzen excursions i reunions periòdiques per fer vida
de grup (no es fa cau cada dissabte, per tal d’allunyar‐los de la dinàmica de la resta de
branques).
És essencial fer entendre que és una descoberta, mitjançant l’exemple pràctic i crear
espais de formació. La recerca d’entitats on fer descobertes constitueix per a ells/es
mateixos/es un magnífic mitjà per conèixer millor el propi entorn, per això convé que
siguin els nois i les noies els qui facin aquest esforç.
Han de quedar molt clares les 3 fases de la descoberta (procés):
Pre‐descoberta: Han de trobar descobertes que els/les interessin segons les seves
inquietuds i trobar el sentit de fer‐la a partir de la seva motivació. És essencial fer
un treball previ de buscar inquietuds.
Descoberta: Els nois i les noies de TRUC han de participar activament en alguna
tasca de les que realitza l’entitat que els/les acull, no serveix ser simplement
espectadors d’una realitat. Han de tenir un referent a l’entitat, una persona que
treballi habitualment allà.
Post‐descoberta: Una vegada realitzada la descoberta, s’ha de fer una revisió. Es
demana que facin una descripció objectiva de la seva experiència i més tard una de
subjectiva, els seus sentiments i com ha afectat en la seva persona. Que cada noi i
noia reflexioni sobre quin paper podria fer ell/a dins de l’entitat, que podria aportar
ell/a. Finalment es farà una retroalimentació dins del grup per tal de fer partícips
als companys/es de la seva experiència.
Al final de l’etapa han de decidir l’àmbit al qual es volen implicar per a fer servei.
Pàgina 61 de 94
33.. SEGONA ETAPA (SEGON ANY)S (EGONA ETAPA SEGON ANY)
Aquesta última etapa s’inicia amb una revisió de tot l’any per tal de fer una reflexió
personal. Una vegada fet això cada noi/a ha de concretar quin servei farà i exposar‐ho
al grup.
No és obligatori fer el servei a un lloc on han fet la descoberta, sinó que es pot decidir
fer‐ho a un lloc diferent.
Hi ha principalment tres fases evolutives:
1. El noi o la noia descobreix on s’ha posat, coneix nova gent, fa feines que no havia
fet abans. És una fase d’aprenentatge, on segurament es rep més del que es pot
donar.
2. El noi o la noia ja sap què fa, coneix l’entitat, se sent útil, i pot començar a prendre
decisions en la mesura que se li delega responsabilitat.
3. El noi o la noia entén el perquè del servei. Dedicar temps als altres ja forma part de
la seva vida, i voldrà anar a més, buscar noves opcions i potser noves entitats. El
seu progrés personal dins el TRUC ja ha arribat al final. És el moment del comiat.
Per finalitzar cadascú realitza una revisió final individual on es valori el progrés
personal i es plantegin el seu futur. Per descomptat el grup farà una revisió per tancar
l’etapa de TRUC.
Pàgina 62 de 94
55..77 AASSSSOOLLIIMMEENNTT EESSPPEECCÍÍFFIICC DDEE CCAADDAA BBRRAANNCCAA ((PPRROOGGRRÉÉSS PPEERRSSOONNAALL))
55..77..11 LLLLOOPPSS II DDAAIINNEESS
Ser capaços de participar a les activitats.
Ser capaços d'establir vincles socio‐afectius fora de l'àmbit familiar amb l'entorn
social i relacional.
Tenir assolits al 100% els hàbits de neteja: canviar‐se la roba interior, rentar‐se les
mans abans de menjar, rentar‐se les dents, tenir una neteja personal pel matí i,
sobretot, que entenguin la importància de la higiene.
Tenir cura de les coses personals i d'allò que pertany a la resta.
Aprendre a menjar de tot i tot allò que hi hagi al plat.
Saber muntar una tenda sense ajuda dels/de les caps.
Saber fer‐se la motxilla sols.
Començar a assolir el fet de ser crítics amb les coses de l'entorn (què vol, què no
vol, què li agrada, etc.).
Començar a tenir en compte valors com respectar els/les caps i els/les
companys/es, compartir, respectar el torn de paraula, respectar la natura, treballar
en equip, etc.
Trobar la motivació per caminar gràcies al contacte amb la natura.
Entendre que s'han de respectar les normes que hi ha en els diferents àmbits.
Saber on són i que se sentin part de l’agrupament.
Començar a participar a la cuina amb l'ajuda i supervisió dels caps.
Començar a assolir objectius i que preparin activitats per tal d'assumir‐los.
Saber detectar problemes de la branca.
Saber valorar l'esforç de les coses.
Conèixer el significat i la necessitat de portat la camisa i el fulard (tant als caus com
a les excursions).
Començar a conèixer les instal∙lacions (com s'utilitzen, les eines, etc.).
Pàgina 63 de 94
55..77..22 RRÀÀNNGGEERRSS II NNOOIIEESS GGUUIIEESS
Conèixer la simbologia del moviment escolta i guia (que fem i perquè ho fem a
l’agrupament).
Assolir autonomia en l'organització personal.
Començar a prendre decisions personals, de grup, etc.
Començar a discutir les coses de manera conjunta i arribar a conclusions
consensuades.
Saber preparar activitats relacionades entre si.
Demostrar capacitat d'autocrítica constructiva i de la revisió en grup.
Tenir responsabilitats concretes a la unitat.
Demostrar capacitat d'implicació i compromís.
Començar a fer rutes i alguns pics, no amb molta dificultat, però que requereixin un
mínim d'esforç.
Cuinar de manera més activa i sota el control dels/de les caps.
Començar a fer ells/es les instal∙lacions amb la supervisió dels/de les caps.
Saber fer objectius.
55..77..33 PPIIOONNEERRSS II CCAARRAAVVEELL∙∙LLEESS
Agafar responsabilitats més específiques com ara, preparar campaments i
excursions prenent consciència que el funcionament de la branca depèn d'ells/es
(de la seva motivació i implicació). Fer el dossier.
Veure aquesta motivació i implicació com quelcom positiu i no com una càrrega.
Ser crítics amb el que fan i en com ho fan, i que tinguin capacitat de proposar nous
canvis.
Començar a tenir idea del que volen, definint una mica més la seva personalitat i
saber cap a on volen encarar‐se.
Pàgina 64 de 94
Cuinar ells/es sols, tot i que els/les caps sempre han d'estar a prop pel que
necessitin.
Començar a agafar autonomia per anar a la muntanya. Saber orientar‐se, llegir un
mapa, utilitzar la brúixola, etc.
Saber utilitzar els recursos que tenen per a allò que vulguin fer, buscar qualsevol
tipus d'informació (trucar als ajuntaments, propietaris, etc.).
Ampliar el seu entorn relacional; que descobreixin altres realitats, motivacions,
entitats... i que siguin conscients del que hi ha. Que això els faci reflexionar i els
ajudi a crear un pensament propi.
Mostrar un interès i compromís vers el que estan fent al cau.
55..77..44 TTRRUUCC
Tenir una autonomia total (personal i de grup).
Ser capaços de trobar les seves inquietuds i treballar‐les.
Prendre consciència i discurs propi de la realitat que els envolta.
Implicar‐se i comprometre's amb la realitat de l'entorn.
Tenir capacitat de retroalimentació del grup (ser capaços d'explicitar el que es fa
individualment al grup, per tal de seguir amb el sentiment de grup tot i treballar
individualment).
Pàgina 65 de 94
55..88 PPAAPPEERR DDEE LLEESS FFAAMMÍÍLLIIEESS,, TTUUTTOORRSS II//OO TTUUTTOORREESS
Com agrupament ens plantegem uns objectius concrets vers la relació que mantenim
amb les famílies. Són els següents:
1. Fomentar la comunicació, a través de les reunions familiars i un contacte directe
amb el seguiment dels infants i/o joves.
2. Veure reflectida la feina que fem al cau. Fent que el mateixos infants i/o joves
exposin a les seves famílies els seus projectes, accions o expedicions sempre que
sigui possible i convidant‐los a aquells caus de final de trimestre en els que es pugui
fer‐los partícips de la feina feta.
La nostra prioritat és educar als infants i joves de l’agrupament, per això no valorem
com a prioritari el treball amb les famílies. Tot i això, creiem positiva la participació
d’aquestes dintre de l’agrupament, cosa que ens fa plantejar‐nos el fet de realitzar
petites formacions on ells siguin els protagonistes i ensenyin les seves destreses,
experiències i/o coneixements a una branca en concret o a tot l’agrupament.
Pàgina 66 de 94
PART II
66.. EXECUCIÓ DEL PROJECTEEXECUCIÓ DEL PROJECT E
66..11 OOBBJJEECCTTIIUUSS AANNUUAALLSS DDEE LL’’AAGGRRUUPPAAMMEENNTT.. OOBBJJEECCTTIIUUSS AANNUUAALLSS II
TTRRIIMMEESSTTRRAALLSS DDEE LLEESS BBRRAANNQQUUEESS
66..22 CCOOMM DDUURREEMM AA TTEERRMMEE EELLSS OOBBJJEECCTTIIUUSS
66..33 TTEEMMPPOORRIITTZZAACCIIÓÓ
Pàgina 67 de 94
PART III
77.. ANNEXESANNEXES
77..11 EESSTTAATTUUTTSS MMEEGGCC
CCAAPPÍÍTTOOLL II ‐‐ DDEEFFIINNIICCIIÓÓ II PPRRIINNCCIIPPIISS FFOONNAAMMEENNTTAALLSS
Article 1. ‐ MINYONS ESCOLTES i GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA (MEGSJC) és una
Associació sense ànim de lucre que té per objecte l'educació dels nois i noies de
Catalunya de cara al seu desenvolupament com a ciutadans compromesos i cristians
conscients, seguint els principis i el mètode escolta fundat per Lord Baden Powell,
adaptat a la realitat social i nacional catalana d'avui i a la qualitat de l'Associació com a
moviment d'Església reconegut a cadascuna de les diòcesis de Catalunya pel Bisbe
respectiu, i que compta amb el vist‐i‐plau de la Conferència Episcopal Tarraconense".
Aquests estatuts s’acullen a la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions (DOGC 2423,
d’1 de juliol), la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació
(BOE núm. 73, de 26 de març).
Article 2. ‐ Per aconseguir aquestes finalitats es proposen:
a) L'anunci de Jesucrist en la vida escolta i guia, per fer créixer l'Església enmig dels
nois i noies.
b) El desenvolupament físic, especialment a través de l'austeritat i la vida en contacte
amb la natura.
c) La formació del caràcter i de la personalitat.
d) El treball en equip, l'esforç, el gust per les responsabilitats i corresponsabilitats
entre nois i noies, procurant una autèntica coeducació, a partir de les pròpies
aptituds i la descoberta del sentit comunitari de la vida professional i social.
Pàgina 68 de 94
e) El servei als altres, desvetllant la solidaritat i l'acolliment, la valentia i el risc,
vertebrats per la visió cristiana de l'home i la pròpia responsabilitat familiar, social,
cívica i nacional.
f) El coneixement, l'estimació i el servei a la realitat nacional catalana.
MEGSJC d'acord amb aquests principis i finalitats i sempre sense ànim de lucre,
tindrà cura d'organitzar les activitats necessàries per aconseguir el seu objectiu, tal
com campaments, camps‐escoltes, cursets, excursions, reunions, conferències,
jocs, Escola de formació de Caps i totes aquelles altres que estiguin d'acord amb els
esmentats objectius i principis de l'Associació.
Article 3. ‐ De conformitat amb els principis de l'escoltisme i del guiatge internacionals,
MINYONS ESCOLTES i GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA estan deslligats de tota
doctrina o actuació de qualsevol partit o organització política.
Article 4. ‐ MINYONS ESCOLTES i GUIES SANT JORDI DE CATALUNYA té el seu àmbit
d'actuació principalment al territori de Catalunya; el seu domicili és a Valldoreix (Sant
Cugat del Vallès) a la Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer, núm. 10.
Article 5. ‐ L'Associació s'integra dintre la gran família escolta i guia mundial i manté
relacions fraternals amb les altres associacions escoltes i guies de Catalunya, dels
Països Catalans i de fora, conservant la seva autonomia i característiques pròpies.
CCAAPPÍÍTTOOLL IIII ‐‐ OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ DDEE LLAA TTAASSCCAA EEDDUUCCAATTIIVVAA
Article 6. ‐ L'educació dels nois i noies que es proposa l'Associació es desenvoluparà,
d'acord amb el mètode escolta i guia, en les unitats educatives corresponents a les
diverses branques en què es distribueixen els educands, segons les edats de cadascun,
d'acord amb la Norma Qualificada ‐és a dir, promulgada i qualificada com a tal pel
Comissariat General, per raó de la seva importància pedagògica o organitzativa‐.
Pàgina 69 de 94
Article 7. ‐ L'Agrupament és l'organisme base de la vida i de l'organització escolta i
guia, on el noi i la noia troben la continuïtat de direcció que exigeix la seva formació.
L'Agrupament es composa d'unitats de cadascuna de les branques. Quan només hi ha
una sola Unitat, ha de constituir‐se en Agrupament.
Article 8. ‐ Cada Agrupament està dirigit per un Consell d'Agrupament que és el
responsable de la marxa educativa i del seguiment del mètode escolta i guia en el lloc
concret on l'Agrupament està arrelat ‐barri o poble‐. Constitueixen el Consell
d'Agrupament: els Caps de les Unitats, el Consiliari o Animador de la fe, el Secretari, el
Tresorer i, com a últims responsables, el Cap i la Cap d'Agrupament.
Article 9. Els Agrupaments d'una mateixa diòcesi constitueixen una Demarcació. Quan
el nombre i la situació geogràfica ho aconsellin, hi podrà haver més d'una Demarcació
a cada diòcesi, o una Demarcació entre diverses diòcesis. Les Demarcacions podran
dividir‐se en Sots‐Demarcacions.
Les Demarcacions i Sots‐Demarcacions seran regides per l'Assemblea o el Comissariat
propis de la Demarcació o Sots‐Demarcació, l'organització i el funcionament dels quals
s'estableix en les Normes que elabora la respectiva Assemblea en tot allò que no
contradigui els presents Estatuts ni les Normes aprovades per l'Assemblea General de
l'Associació. L'Assemblea de Demarcació i de Sots‐Demarcació estarà composta pels
socis de l'Associació en el territori corresponent.
El Comissariat de Demarcació i Sots‐Demarcació estarà compost pel Comissari, la
Comissària i el Consiliari, com a mínim, i tots els membres que estableixi la pròpia
Norma de funcionament.
Article 10. ‐ El reconeixement i la baixa dels Agrupaments correspon al Comissariat de
Demarcació respectiu.
Article 11. ‐ El Comissari i la Comissària de Demarcació són elegits per la pròpia
Assemblea de Demarcació, d’entre els candidats que, un cop presentats pels òrgans
Pàgina 70 de 94
competents de la Demarcació al Bisbe respectiu, obtinguin el vist‐i‐plau d'aquest, i són
nomenats pels Comissaris Generals.
Article 12. ‐ El Comissari i la Comissària de Sots‐Demarcació són elegits per la pròpia
Assemblea i nomenats pels Comissaris de Demarcació, amb la ratificació dels
Comissaris Generals.
Article 13. ‐ El Consiliari de Demarcació és nomenat pel Bisbe corresponent, a proposta
del Comissariat de Demarcació.
Article 14. ‐ El Consiliari de Sots‐Demarcació és nomenat pel Consiliari de Demarcació,
a proposta del Comissariat de Sots‐Demarcació.
Article 15. ‐ Correspon al Comissari i a la Comissària de Demarcació o Sots‐Demarcació
el nomenament dels Caps d'Agrupament de la pròpia Demarcació o Sots‐Demarcació, a
proposta del Consell d'Agrupament corresponent, havent escoltat al Comissariat de
Demarcació.
Correspon als Caps d'Agrupament el nomenament dels caps d'Unitat, a proposta del
Consell d'Agrupament.
Els nomenaments han de recaure en persones que tinguin la titulació necessària,
atorgada o convalidada per l'Escola de Formació de MEGSJC.
Article 16. ‐ El Consiliari o Animador de la fe d'Agrupament és nomenat pel Consiliari
de Demarcació o Sots‐Demarcació, a proposta del Consell d'Agrupament corresponent.
Pàgina 71 de 94
CCAAPPIITTOOLL IIIIII ‐‐ PPRRIINNCCIIPPIISS EEDDUUCCAATTIIUUSS
Article 17. ‐ Els nois i noies que entren en una Unitat Escolta o Guia, una vegada hagin
conegut el seu estil i valors, prendran el compromís (promesa) de participar en la vida
escolta de l'Associació d'acord amb la Llei Escolta.
Aquesta promesa es farà explícita davant els altres nois, noies i caps, d'acord amb les
orientacions concretes que estableixi el mètode de l'etapa corresponent. En qualsevol
cas, haurà d'ésser un acte conscient, que inclogui sinceritat i responsabilitat.
Article 18. ‐ El text de la promesa adoptat per la Conferència escolta Internacional i la
Conferència Internacional Catòlica d'Escoltisme (per M.E.) i per l'Associació Mundial de
les Guies Escoltes i la Conferència Internacional Catòlica de Guiatge (per G.S.J.), és el
següent:
"Pel meu honor i per la gràcia de Déu prometo fer tot el que pugui per complir els meus
deures envers Déu i la Pàtria, ajudar tothora l'altra gent i obeir la Llei Escolta/Guia".
Article 19. ‐ El text de la Llei Escolta i Guia diu:
"Escoltes i Guies
ens esforcem a merèixer confiança
i fem confiança a tothom.
Vivim la nostra fe
i respectem les conviccions dels altres.
Aprenem a ser útils
i a fer servei.
Som germans de tothom
Pàgina 72 de 94
i treballem per la pau.
Som fidels al nostre País
i ens sentim ciutadans del món.
Defensem la natura
i protegim la vida.
Aprenem a viure en equip
i tot ho fem entre tots.
Som decidits
i afrontem les dificultats sense por.
Estimem el treball
i volem fer bé les coses.
Aprenem a estimar i a jugar net".
CCAAPPIITTOOLL IIVV –– SSOOCCIISS
Article 20. ‐ Són socis totes les persones majors d'edat que formen part de:
A) El Comissariat General.
B) Els Equips Generals.
C) Els Equips de Demarcació.
D) Els Equips de Sots‐Demarcació.
E) El Consell d'Agrupament i altres persones que, havent estat caps d'unitat com a
mínim durant un any, estiguin fent un servei estable i acordat pel Consell
d'Agrupament. El nombre d'aquestes persones no pot superar 1/4 dels caps
d'unitat nomenats.
Pàgina 73 de 94
Tots ells hauran de tenir el nomenament corresponent segons la normativa vigent.
Article 21. – Drets i deures dels socis, i causes per ser donat de baixa de Minyons
Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya.
Són drets dels socis:
a. Assistir amb veu i vot a les Assemblees Generals.
b. Elegir i ser elegits per als llocs de representació o per exercir els càrrecs pels quals
siguin nomenats, segons la normativa d’aquests estatuts.
c. Exercir la representació que se'ls confereixi en cada cas.
d. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries.
e. Posseir un exemplar dels estatuts.
f. Consultar els llibres de l'associació.
g. Fer ús dels serveis que Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya estableixi o
tingui a la seva disposició.
Són deures dels socis:
a. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir‐
les.
b. Acceptar expressament els principis i normes dels presents Estatuts.
c. Assumir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de Minyons Escoltes
i Guies Sant Jordi de Catalunya.
Són causes per ser donat de baixa de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya:
a. Quan no forma part de cap dels col∙lectius contemplats a l'article 20.
b. Qualsevol falta greu contra els presents Estatuts, apreciada per l'Assemblea
General de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, a proposta del
Comissariat General.
c. Que ho decideixi la persona interessada, comunicant la seva decisió de forma
fefaent.
Article 22. ‐ El Secretaris Generals portaran el llibre de Registre de Socis.
Pàgina 74 de 94
CCAAPPIITTOOLL VV ‐‐ ÒÒRRGGAANNSS DDEE GGOOVVEERRNN
Article 23. ‐ El Govern de MEGSJC correspon a l'Assemblea General, al Comissariat
General i als òrgans de govern unipersonals definits als presents Estatuts.
Article 24. ‐ És missió de l'Assemblea General:
a) L'aprovació de l'estat de comptes i de la Memòria anual, la determinació de la
quota que cada membre ha de pagar a l'Associació i aprovar els pressupostos
generals de l'Associació.
b) La ratificació de les normes i reglaments dictats pel Comissariat General.
c) L'elecció del Comissari i la Comissària General, del Secretari i Secretària General, de
l'Administrador i Administradora General, que es farà d’entre els candidats
presentats pel Comissariat General, o bé per dos Comissariats de Demarcació, o bé
per 10 Agrupaments.
El Comissari i la Comissària General seran elegits d’entre els candidats que,
presentats per l'Associació, hagin obtingut el vist‐i‐plau de la Conferència Episcopal
Tarraconense. Tots aquests càrrecs són per una durada de tres anys, amb
possibilitat d'una sola reelecció.
d) La modificació d'Estatuts i la dissolució de l'Associació.
e) L'aprovació o modificació del Reglament de l'Assemblea General i les altres Normes
o Reglaments de l'Associació.
f) L'aprovació d'una moció de censura contra els càrrecs elegits, d'àmbit general,
presentada pel Comissariat General, o bé per dos Comissaris de Demarcació, o bé
per 10 Agrupaments.
g) Aprovar la creació, supressió o reestructuració de Demarcacions, a proposta
exclusiva del Comissariat General.
h) L'aprovació d'altres decisions convenients per a la marxa general de l'Associació.
i) Acordar la baixa i la separació definitiva dels socis, a proposta del comissariat
general.
j) Aprovar la incorporació a altres unions d'associacions o separar‐se'n, a proposta del
Comissariat General.
Pàgina 75 de 94
Article 25. ‐ L'Assemblea General està integrada per tots els socis. Cap soci no podrà
tenir més d'un vot.
Article 26. ‐ L'Assemblea General de MEGSJC es reunirà una vegada a l'any en sessió
ordinària, i en sessió extraordinària quan ho demani el Comissariat General, o dos
Comissariats de Demarcació, o un 10% dels Agrupaments com a mínim, pertanyents
almenys a dues Demarcacions diferents.
Les Assemblees Generals Ordinàries seran convocades, com a mínim, cinquanta dies
abans de la data prevista per a la seva celebració.
Fins trenta dies abans de la celebració, poden demanar la inclusió de punts en l'ordre
del dia: El Comissariat General, un Comissari de Demarcació o Sots‐Demarcació, o cinc
Consells d'Agrupament.
Vint dies abans de la celebració s'enviarà a tots els assembleistes l'ordre del dia
definitiu, amb l'hora i el lloc de reunió de l'Assemblea i tots els documents necessaris
que cal sotmetre a aprovació de l'Assemblea.
Les Assemblees Generals Extraordinàries seran convocades, com a màxim, quinze dies
després de rebuda la petició. La celebració tindrà lloc vint dies després de la
convocatòria, en la qual s'establirà l'hora, lloc i ordre del dia específic.
Article 27. ‐ Els acords es prendran per majoria simple dels vots vàlids dels
assembleistes presents i amb dret a vot, excepte els acords referents a eleccions de
càrrecs generals, mocions de censura, modificació d'Estatuts, Normes qualificades i
dissolució de l'Associació.
En l'Assembla General l'elecció de càrrecs es farà:
en 1ª votació: dos terços dels vots vàlids sempre que comprengui la majoria simple
a dos terços de les Demarcacions presents i votants.
Pàgina 76 de 94
en 2ª votació: majoria simple dels vots vàlids i majoria simple a dos terços de les
Demarcacions presents i votants.
Les mocions de censura es votaran com en la 1ª votació per a l'elecció de càrrecs
generals.
Els acords per a la modificació d'Estatuts i per a l'aprovació de Normes qualificades,
requeriran la majoria dels dos terços dels vots vàlids, sempre que comprengui la
majoria simple a dos terços de les Demarcacions presents i votants. L'entrada en vigor
de la modificació d'Estatuts ho serà un cop hagi obtingut el vist‐i‐plau de la
Conferència Episcopal Tarraconense.
L'acord per a la dissolució, requerirà els dos terços dels vots vàlids, sempre que
comprengui la majoria simple a cada Demarcació. Aquest acord, però, no es podrà
sotmetre a votació en primera convocatòria si a l'Assemblea General no hi són
representades totes les Demarcacions. Altrament, quedarà en suspens la proposta i es
convocarà nova Assemblea General dintre el termini de 15 dies i, en aquesta nova
Assemblea General, no serà indispensable aquest requisit.
Article 28. ‐ Els acords es transcriuran al Llibre d'Actes sota la firma dels Secretaris i el
visat dels Comissaris Generals. La certificació d'aquests acords la farà un Secretari i
serà visada per un Comissari General.
Article 29. ‐ El Comissariat General està constituït pel Comissari i la Comissària
Generals, el Consiliari General, el Secretari i la Secretària Generals, l'Administrador i
l'Administradora Generals; el Comissari, la Comissària i el Consiliari de cada
Demarcació i Sots‐Demarcació; el Coordinador de Branques, el Director de l'Escola de
Formació i el Responsable de Relacions.
Article 29 bis.‐ Causes de baixa com a membre del Comissariat General:
a) Dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual se n'exposin els
motius.
Pàgina 77 de 94
b) Malaltia que incapaciti per exercir el càrrec.
c) Baixa com a membre de l'associació.
d) Per aprovació d’una moció de censura.
Article 30. ‐ Són funcions del Comissariat General:
a) Responsabilitzar‐se de la marxa pedagògica de l'Associació, pel que fa al projecte
escolta i guia de formació, a l'arrelament, coneixement i defensa de Catalunya, i a
l'anunci de Jesucrist i del seu missatge als escoltes i guies.
b) Vetllar pel progrés qualitatiu i quantitatiu de l'Associació.
c) Desenvolupar les línies generals de l'Associació, aprovades per l'Assemblea
General.
d) Nomenar el Director de l'Escola de Formació de Caps.
e) Aconsellar els Comissaris Generals en els nomenaments que, d'acord amb l'article
32 e), necessiten ser sotmesos a consulta del Comissariat General.
f) Proposar a l'Assemblea General la creació, supressió o reestructuració de les
Demarcacions, prèvia consulta als agrupaments afectats.
g) Ratificar la creació, supressió o reestructuració de les Sots‐Demarcacions.
h) Proposar els Pressupostos Generals de l'Associació.
i) En nom de l’associació, comprar, permutar o de qualsevol altra manera adquirir o
alienar tota classe de drets i béns, mobles i immobles, concertant a aquests efectes
les condicions o pactes que tinguin per oportuns.
j) En nom de l’associació, obrir, continuar i cancel∙lar comptes corrents i dipòsits
d'estalvi de qualsevol tipus, amb tota classe d'entitats financeres, públiques o
privades, fins i tot al Banc d'Espanya, i retirar de les mateixes qualsevulla
quantitats, signant els talons, xecs, ordres de transferència, reintegraments,
peticions d'extracte i de saldos, i les liquidacions, rebuts de talonaris i quants
documents siguin precisos a les finalitats indicades.
k) En nom de l’associació, obrir, mobilitzar, continuar, renovar, liquidar, amortitzar i
cancel∙lar contractes de préstec i comptes de crèdit, sigui quina sigui la seva
garantia, en tota classe d'entitats financeres i establiments comercials, així com
amb les mateixes entitats, concertar, modificar, renovar i cancel∙lar sense limitació
Pàgina 78 de 94
qualsevol tipus de contractes i línies de descompte comercial i financer, de crèdit
documentari i d’afiançament, així com de targetes de crèdit i de dèbit.
l) En nom de l’associació, ordenar tota classe d'operacions de compravenda,
subscripció, conversió o bescanvi de valors mobiliaris de renda fixa o variable i dels
seus drets de subscripció, Deute Públic i fons d'inversió mobiliària o immobiliària.
Constituir dipòsits amb els esmentats valors i retirar dels establiments dipositaris
els corresponents resguards.
m) Exercir totes les funcions que no corresponguin a cap altre òrgan de govern de
l'Associació.
Les funcions esmentades en els apartats i), j), k), i l), anteriors, les assumeix el
Comissariat General i les pot delegar a l’organisme que cregui oportú.
Article 30 bis.‐ Els quòrums, les fórmules per adoptar acords, la certificació d’aquests i
tots aquells aspectes del funcionament del Comissariat General, es desenvoluparan en
el seu reglament corresponent.
Tots aquells càrrecs del Comissariat General, la durada i possibilitat de reelecció i
limitacions dels quals, no vinguin definits pels presents estatuts, es definiran pel
reglament corresponent.
Article 31. ‐ El Comissariat General es reuneix com a mínim una vegada al mes, de
setembre a juny, i elabora i aprova el seu Reglament de funcionament.
Article 32. ‐ Corresponen als Comissaris Generals les funcions següents:
a) La representació legal de l'Associació.
b) La presidència de l'Assemblea General.
c) Nomenar els Comissaris de Demarcació, elegits per les assemblees respectives en la
forma que determinin les respectives Normes de Demarcació.
d) Ratificar el nomenament dels Comissaris de Sots‐Demarcació.
Pàgina 79 de 94
e) Nomenar, prèvia consulta al Comissariat General, els Responsables de les
Branques, de Relacions i d'altres equips que cregui convenient de crear el
Comissariat General.
Article 33. ‐ Cas de quedar vacants a la vegada els càrrecs de Comissari i Comissària
General, assumeixen el càrrec el Comissari i Comissària de Demarcació més antics, i
secundàriament de més edat en el moment de cessament, els quals hauran de
convocar Assemblea General Extraordinària en el termini de dos mesos, per a cobrir les
vacants.
Article 34. –El Consiliari General és nomenat per la Conferència Episcopal
Tarraconense, a proposta del Comissariat General.
Article 34 bis. ‐ Tots els càrrecs directius i representatius de MEGSJC no seran retribuïts
en cap cas per raó del càrrec.
CCAAPPIITTOOLL VVII ‐‐ RRÈÈGGIIMM EECCOONNÒÒMMIICC
Article 35. ‐ Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya podrà posseir béns de
tota mena, tant mobles com immobles, i cobrirà les seves despeses amb les quotes
dels membres, amb els rendiments del patrimoni de la pròpia entitat, i amb els
donatius, subvencions i llegats que, de qualsevol forma legítima li siguin lliurats.
L'Associació es constitueix sense cap patrimoni inicial.
Article 36. ‐ L'administració dels béns esmentats en l'article anterior, serà portada pel
Comissariat General o per l'organisme en que aquest delegui, sense que assumeixi cap
responsabilitat el Consiliari.
Pàgina 80 de 94
Article 36 bis. ‐ En cap cas es retribuirà al personal contractat per l'Associació en més
d'un 150% dels nivells salarials normals dins el sector i d'acord amb la categoria
professional que tinguin i feina que desenvolupin.
CCAAPPIITTOOLL VVIIII –– DDIISSSSOOLLUUCCIIÓÓ
Article 37. ‐ La dissolució de l'Associació es produirà per l'acord de l'Assemblea
General, en la forma prevista a l'article 27. Aquest acord haurà d'obtenir el vist‐i‐plau
de la Conferència Episcopal Tarraconense.
La mateixa Assemblea acordarà la destinació dels béns romanents a favor d’alguna de
les entitats educatives considerades com entitats beneficiaries del mecenatge als
efectes previstos als articles 16 a 25, ambdós inclosos, de la llei 49/2002, o a entitats
públiques de naturalesa no fundacionals que persegueixin fins d’interès general,
d’acord amb els estatuts de l’entitat, i sotmetrà la decisió a la Conferència Episcopal
Tarraconense.
ADDICIONAL:
Les Normes Qualificades i les Normes que es ratifiquin d'acord amb els presents
Estatuts, hauran de ser publicades juntament amb ells i només podran ésser
modificades o derogades per Norma d'igual rang o superior.
TRANSITÒRIA:
Les Normes i Reglaments actualment en vigor, segueixen vigents en tot allò que no
contradiguin els presents Estatuts, fins que no siguin modificades.
Pàgina 81 de 94
77..22 RREEGGLLAAMMEENNTT DDEE RREEGGIIMM IINNTTEERRNN
01. En el moment d'inscriure un noi/a al cau serà indispensable omplir adequadament
tota la documentació necessària (fitxa d'afiliació, autorització paterna/materna,
domiciliació bancària i autorització de drets d’imatge). De la mateixa manera, en el
moment de començar un nou curs, també caldrà omplir la nova documentació
abans esmentada. Aquestes fitxes caldrà entregar‐les a l'equip de caps adient. En el
moment que ens feu arribar aquestes fitxes omplertes ens comprometem a afiliar
al noi/a com a membre de l’agrupament i a garantir‐ne que queda cobert per
l'assegurança.
02. En cas d'haver canviat el número de compte bancari preguem que ho comuniqueu
als economistes de l’agrupament per tal de poder mantenir una bona gestió i per
assegurar‐nos que les domiciliacions bancàries no són rebutjades.
03. Per tal de facilitar la tasca educativa i el respecte als altres nois/es ‐ famílies i
tutors/es es demana als nois/es i a les famílies, als tutors i/o a les tutores
puntualitat i assistència continuada.
04. El cau es durà a terme, normalment, els dissabtes a la tarda de 16.30 a 19.00 h.
Excepcionalment les branques podran modificar aquest horari (matinals) avisant
prèviament.
05. És important assistir a les reunions d’agrupament i de branques, per mantenir una
bona comunicació entre famílies, tutors/es i caps.
06. En les activitats del cau on també hi participin famílies, tutors/es, els/les nois/es
continuen estant sota la responsabilitat dels/de les caps.
07. Per a qualsevol consulta o dubte relacionat amb la branca, poseu‐vos en contacte
amb algun cap d'aquesta branca. Si teniu alguna queixa també us recomanem,
Pàgina 82 de 94
primer, que ho parleu amb l'equip de caps de la branca i sinó poseu‐vos en
contacte directament amb els caps d’agrupament.
08. Els/les caps només subministrarem medicaments sota prescripció mèdica o
autorització per escrit de les famílies o tutors/es legals. Els/les caps de
l’agrupament no ens fem responsables de l’automedicació dels nois i de les noies.
09. El cap de setmana abans d'una excursió serà l'últim dia per avisar a l'equip de caps
de la branca que un noi/a no assistirà. En cas de no fer‐ho el noi/a haurà d'abonar
la part proporcional.
10. A les excursions està prohibit que els/les nois/es duguin diners, mòbils, aparells
electrònics (com consoles), llaunes de begudes o llaminadures. En cas que fos així
els/les caps ho agafaran i li tornaran al/la noi/a un cop acabat l'excursió o el
campament.
11. Els/les nois/es hauran de portar la camisa de la seva branca als caus, excursions i
campaments així com el fulard, si és que en tenen.
12. Si un noi/a vol donar‐se de baixa de l’agrupament, cal notificar‐ho degudament a
l’equip de caps.
13. Si un noi/a de l’agrupament no té una certa continuïtat als caus, a les excursions i
campaments, els/les caps d’agrupament juntament amb l'equip de caps d'aquell
noi/a parlaran amb el tutor o la tutora podent arribar a donar‐lo de baixa si es creu
adient. També es procedirà de la mateixa manera si un noi/a de l’agrupament
mostra continuades faltes de respecte envers els/les seus/seves companys/es i/o
caps o no respecta les instal∙lacions del cau o el material de l’agrupament.
Pàgina 83 de 94
77..33 AAUUTTOORRIITTZZAACCIIÓÓ DD’’ÚÚSS ‐‐ AAEEIIGG SSAANNTTAA EEUULLÀÀLLIIAA
AUTORITZACIÓ D’ÚS
A la ciutat de Barcelona, el dia 18 d’abril 2009, a la Seu del Consell Municipal del
Districte de Nou Barris, es reuneixen el senyor Josep García Puga, Gerent del Districte, i
la Sra. Laia Garcia Solé, Cap de l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia, i
MANIFESTEN
I.‐ Que l’entitat sense afany de lucre “Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia”
disposava fins fa poc d’un local en el que duien a terme les seves activitats d’educació
en el lleure amb 50 nens i nenes entre els 8 i els 19 anys.
II.‐ Que per raons que ara no són del cas, l’Agrupament ha hagut de deixar l’esmenta’t
local i necessita, per tant, algun espai per poder seguir la seva tasca educativa i
guardar‐hi el material.
III.‐ Que el Districte de Nou Barris valora molt positivament la tasca que l’ A.E.i G. Santa
Eulàlia du a terme entre els infants i joves de Nou Barris I és per això i en aquest sentit
que, ambdues parts,
ACORDEN:
Primer.‐ El Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona autoritza a
l’Agrupament Escolta i Guia Santa Eulàlia l’ocupació i ús, temporals, els dissabtes a la
tarda, des de les 16.30 fins les 19.30 h., d’un espai d’uns 50 m2. aprox. (sala taronja),
situat al Centre Cívic Porta Sóller. Tanmateix, ambdues parts reconeixen i declaren que
el centre Cívic no és precisament el lloc més idoni per a l’Agrupament i que és
Pàgina 84 de 94
responsabilitat de la pròpia entitat, amb el suport del Districte si calgués, buscar i
trobar un altre espai més adequat.
Segon.‐ La finalitat d’aquesta autorització d’ús és doncs, únicament i exclusivament, la
de permetre a l’Agrupament esmentat el poder reunir‐s’hi, mentre tant no disposi
d’altre local social que li permeti fer‐ho de forma definitiva; és per això que
l’Agrupament escolta no podrà dur a terme en aquest espai cap altra activitat que no
sigui la seva pròpia d’educació en el lleure; l’incompliment d’aquesta condició serà
causa de revocació immediata de l’autorització d’ús; tanmateix i de forma
complementària i vinculada a la seva activitat, s’autoritza que pugui instal∙lar un armari
a la Sala d’Actes, per material fungible, i també un altre al sota‐escala, com a
magatzem per al material de l’Agrupament; tant la instal∙lació i ús de l’armari a la Sala
d’Actes, com el del sota‐escala, tindran caràcter permanent fins i tant no s’extingeixi,
per qualsevol causa, aquest acord autorització d’ús. D’altra banda, i com a usuaris
regulars del Centre Cívic, podran fer ús dels lavabos i sanitaris del centre durant la seva
estància en el mateix.
Tercer.‐ Aquesta autorització d’ús i, en conseqüència, l’ocupació temporal dels espais
de referència, són, per naturalesa i també per mutu acord, provisionals i “a precari” i,
per tant, revocables en qualsevol moment per raons d’interès públic, sense dret a
indemnització; tanmateix, comunicada en forma la revocació i sempre que la causa no
n’exigeixi un de més curt, l’Agrupament disposarà d’un termini de tres mesos per a
deixar el local lliure, vacu i expedit, a disposició del Districte.
Quart.‐ Aquest acord, que entra en vigor amb l’entrega de claus en el moment de la
seva signatura, tindrà una vigència anual, prorrogable d’any en any, sempre que així
s’acordi expressament, i que, en principi, es preveu fins que l’Agrupament no disposi
d’un local alternatiu que li permeti tenir‐hi la seva seu de forma estable i definitiva.
Podrà no arribar‐se a aquest moment si l’espai l’ús del qual s’autoritza resulta
necessari per a una altra destinació, a criteri justificat del Districte.
Pàgina 85 de 94
Cinquè.‐ Els usos que mitjançant aquest acord s’autoritzen, ho són amb caràcter
gratuït sempre que, d’acord amb el seu compromís, l’Agrupament participi en els actes
de dinamització del barri que es realitzin dins del seu horari d’acollida (dissabtes a la
tarda) i en tots aquells que ho creuen oportú, dels que organitzin les diferents
comissions del Centre Cívic.
Sisè.‐ L’Agrupament es compromet a mantenir els espais autoritzats en perfectes
condicions de netedat, salubritat i higiene, tal i com li són facilitats a l’entrada en vigor
d’aquest Acord, i de forma especial a deixar‐los sempre, en finalitzar l’horari establert,
en bones condicions d’utilització per a qualsevol altre activitat del centre.
Setè.‐ L’Agrupament es compromet especialment a una correcta utilització i bon ús
dels espais autoritzats, assumint en tot cas la responsabilitat pels possibles danys a
tercers i al propi centre per raó de la seva activitat en ell.
Vuitè.‐ Eventualment, prèvia comunicació i seguint, en tot cas, les directrius de la
Direcció del Centre, podran accedir a l’espai autoritzat fora de l’horari establert.
Novè.‐ L’Agrupament es compromet a assistir, a través del seu Cap o persona en qui
delegui, a les taules de coordinació que el Centre realitza ordinàriament amb
periodicitat semestral.
Desè.‐ El Centre es compromet a evitar la programació d’activitats en els espais
autoritzats durant els dies i horari convinguts; tanmateix, pel cas que excepcionalment
calgués utilitzar, per part del Centre, els espais autoritzats a l’Agrupament, es
procurarà facilitar‐lis una altra sala i, si això no fos possible, es deixarà transitòriament
en suspens aquesta autorització, preavisant d’aquesta circumstància amb la màxima
antelació possible.
I per a que consti i en prova de conformitat, signen ambdues parts aquest document,
per duplicat i a un únic efecte, al lloc i data assenyalats a l’encapçalament.
Pàgina 86 de 94
77..44 NNOORRMMAATTIIVVAA DDEE LLEESS SSAALLEESS
NORMATIVA AL CENTRE CÍVIC PORTA‐SÓLLERN C C PORMATIVA AL ENTRE ÍVIC ORTA‐SÓLLER
1. De manera rotatòria, cada mes, una de les branques s’encarregarà de les tasques
de neteja al finalitzar el cau.
2. Cal entregar un calendari al Centre Cívic de manera trimestral.
3. Cal tenir cura de l’ordre dels armaris.
NORMATIVA A L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE PORTA (AVVP)NORMATIVA A L’A V P (AVVPSSOCIACIÓ DE EÏNS DE ORTA )
1. Els locals de l’AVVP no estaran disponibles els dimarts.
2. Cal mantenir ordenat el local.
3. No es podrà dormir a l’AVVP.
4. No es podrà fumar a l’AVVP.
Pàgina 87 de 94
Pàgina 88 de 94
77..55 LLLLIIBBRREETT DDEE LLAA PPRROOMMEESSAA DDEE LLLLIIDD
Pàgina 89 de 94
LLAA LLLLEEII
Els llops i les daines creuen al vell llop.
Els llops i les daines no es planyen d’ells mateixos.
LLEESS MMÀÀXXIIMMEESS DDEE BBAALLOOOO
Els llops i les daines ajuden a tothom.
Els llops i les daines tenen sempre els ulls i les orelles ben obertes.
Els llops i les daines son nets i ordenats.
Els llops i les daines sempre estan alegres.
Els llops i les daines diuen sempre la veritat.
Els llops i les daines cuiden i respecten la natura.
EELL LLEEMMAA
TANT COM PUC!!!
TTEESSTT DDEE LLAA PPRROOMMEESSAA
Jo prometo fer tot el que pugui per:
Ésser lleial al país.
Obeir la llei de l’estol.
I fer cada dia una bona acció.
EELL TTÒÒTTEEMM II EELL GGRRAANN CCRRIITT El TÒTEM de l’estol és un bastó decorat pels llobatons, amb un llop o cap de
llop al damunt; ocupa sempre un lloc d’honor en el cau perquè guarda totes
les caceres de l’estol. Cada estol té un de diferent forma. Es fa servir al Consell
de Roca, Promeses, Gran Crit i en totes les cerimònies.
Cada llop i daina hi penja les cintes que rep de l’estol; en fer la promesa.
El TÒTEM, representa l’estol i s’ha de tractar amb molta cura i respecte.
..............................................................................................................................
Quan els llops i les daines han de realitzar alguna cosa amb esforç, en un
cercle fan el lema TAN COM PUC!!!. Qui encara no ha fet la promesa posarà la
pota‐tendra al terra.
Pàgina 90 de 94
MMEEMMBBRREE DDEE LL’’EESSTTOOLL
1. Qui som els LLiD?
2. Saps perquè tenim un aspecte alegre?
3. Qui és MOWGLI i que li va passar?
4. Quins eren els amics de MOWGLI a la jungla?
5. Quina es la Llei, el Lema, i les Màximes de BALOO?
6. Que es la promesa i que significa?
7. Quin és el nostre agrupament?
8. Quin és el color del fulard?
9. I el de la meva Sisena?
HHIISSTTÒÒRRIIAA DDEE MMOOWWGGLLII L’alegre vida de l’estol es basa en la història relatada per Rudyard Kipling en el
“Llibre de la Jungla”.
S’explica allà, la història d’un nen de l’Índia que va ésser trobat enmig de la
jungla perdut, per la BAGHEERA. Ella coneixia a RAKSHA que acaba de tenir
llobatons i sabia que ella el cuidaria. La mare lloba el va adoptar i el va integrar
dins l’estol de Seeonee. MOWGLI va créixer junt amb BALOO i BAGHEERA qui
li anaren ensenyant la Llei de la Jungla.
Sempre va obeir a l’AKELA, el vell llop, que li mostra lo bo i el dolent de la
jungla: SHEREKAN, BANDER‐LOGS, etc. I HATHI, l’elefant, de gran memòria, li
ensenya les històries de feia molts anys.
Pàgina 91 de 94
EELLSS NNOOSSTTRREESS CCAAPPSS
FFEERR LLEESS CCOOSSEESS PPEERR MMII MMAATTEEIIXX
10. Saber les hores del rellotge.
11. Saber fer el nus de les sabates i del Fulard.
12. Ajudar a casa en tot moment.
13. Escriu una carta als teus caps amb claredat d’adreces i remitent, i digues‐hi
perquè vols fer la promesa i allò que tu vulguis.
14. Saber preparar la motxilla.
15. Saber plantar la tenda.
16. Vas net?
TTAANNTT CCOOMM PPUUCC
17. Quan et criden els caps vas tant ràpid com pots?
18. Saps quin es el GRAN CRIT?
19. Saps el que es el TÒTEM?
20. Qui va ésser LORD BADEN POWELL?
21. Per què portem camisa groga?
LL’’AAMMIICC QQUUEE MMAAII FFAALLLLAA
22. Qui es el patró dels LLiD?
23. Beneeix la taula.
24. Procures cada dia ésser millor?
25. Que diràs quan facis la promesa?
SSÓÓCC UUNN LLLLOOPP OO UUNNAA DDAAIINNAA Per tant:
Tinc ganes de fer coses (jugar, riure, treballar, etc.) “som aventurers enmig
de la natura”.
En el cau trobo els/les meus/meves amics/amigues i tots/es junts amb
els/les meus/meves caps ens ho passem d’allò més bé.
Anem de marxa per muntanyes i valls, i això ens ajuda a fer‐nos grans.
També anem per la ciutat i pel barri, i a tot lloc sabem arribar.
Som i ens sentim útils perquè podem ajudar a altres.
I moltes coses mes que tu també pots descobrir, vols venir al cau?
o Primer seràs pota‐tendra.
o Desprès podràs fer la promesa.
o I creixent podràs arribar a ser MOWGLI, si vols i treballes per això.
T’animes...
Pàgina 92 de 94
NOM:
AEiG Santa Eulàlia
Pàgina 93 de 94
77..66 CCAAPP DDEE TTUURRCC
Pàgina 94 de 94