programació medi 5è

8/3/2019 Programaci Medi 5

1/42

UNITAT 1

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia lingstica.- Competncia en autonomia i iniciativa personal.

OBJECTIUS

1. Refermar laprenentatge del concepte de funcions vitals.2. Identificar i classificar ssers vius segons el tipus de nutrici.3. Conixer lorganitzaci dels cossos dels ssers vius: cllules, teixits,

rgans, aparells i sistemes. Definir ssers unicellulars i pluricellulars.4. Identificar ssers vius i classificar-los en regnes segons les

caracterstiques.5. Descriure les caracterstiques de les funcions vitals de les plantes,

identificant les parts de la planta implicades en la realitzaci de cadascuna.6. Conixer i descriure detalladament el procs de nutrici de les plantes.7. Desenvolupar la curiositat per conixer i estudiar ssers vius.8. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i

relacionar la informaci, i per autoavaluar laven en laprenentatge.

CONTINGUTS TEMPORALITZATS

Segona quinzena de setembre

- Les funcions vitals i lorganitzaci dels ssers vius.- Idea bsica de cllula i les seves parts. ssers unicellulars i ssers

pluricellulars.- Els cinc regnes i les seves caracterstiques generals.- Les plantes. Estructura i generalitats sobre les seves funcions vitals.- La funci de nutrici.- Respecte per les plantes i curiositat per conixer com realitzen les seves

funcions.- Valoraci de laportaci doxigen i aliments que realitzen les plantes.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Anomena i defineix les funcions vitals.2.1. Identifica i classifica ssers vius segons el tipus de nutrici que realitzen.3.1. Anomena teixits, rgans i aparells dels cossos dels animals i descriu de

manera senzilla la funci que realitza cadascun.3.2. Defineix sser unicellular i sser pluricellular, i anomena exemples de

cadascun dels grups.4.1. Anomena els cinc regnes dssers vius i en descriu les caracterstiques.4.2. Classifica ssers vius per mitj de claus senzilles.


2/42

5.1. Identifica i anomena les parts duna planta tpica i descriu com estanorganitzades les plantes.

6.1. Descriu el procs dabsorci de les plantes, el procs de la fotosntesi, larespiraci i leliminaci de substncies de rebuig de les plantes, i elsintercanvis de gasos que realitzen amb el medi en qu viuen.

7.1. Mostra inquietud i iniciativa personal per conixer ssers vius i per saber com realitzen les funcions vitals.8.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la

informaci, i per autoavaluar laven en laprenentatge.

MNIMS EXIGIBLES

- Les funcions vitals associades als ssers vius i el seu significat.- Els nivells dorganitzaci: cllules, teixits, rgans, aparells i sistemes. ssers

unicellulars i ssers pluricellulars.- La classificaci dels ssers vius: els cinc regnes. Caracterstiques essencials.- Processos que realitzen les plantes per nodrir-se.

METODOLOGIA

- Partir de linters pels animals i per les plantes i dels coneixements previssobre les funcions vitals per aprofundir en lestudi daquestes per mitj de laidentificaci i la representaci en esquemes dalguns processos, com ara lafotosntesi de les plantes o labsorci de substncies.

- Assegurar la construcci daprenentatges significatius sobre els rgans queintervenen en les distintes funcions vitals de les plantes, identificant diferentsestructures i associant-les a la tasca que realitzen.

MATERIALS CURRICULARS I ALTRES RECURSOS DIDCTICS

- Llibre de lalumne, quadern dactivitats.- CD-ROM de Recursos didctics.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS DAVALUACI

- Prova davaluaci inicial adjunta.- Prova davaluaci corresponent a la unitat.- Seguiment de lavaluaci contnua en el registre.

SISTEMES DE QUALIFICACI

- En la prova davaluaci adjunta:un punt per a cada activitat.- Incorporar a la qualificaci de la unitat la valoraci que resulti de lobservaci

ressenyada en el registre davaluaci.


3/42

PROGRAMA DE RECUPERACI

- Fitxa de refor adjunta per a aquesta unitat.

MESURES DATENCI A LA DIVERSITAT

Per a tots els alumnes:- Fitxa de refor adjunta daquesta unitat.- Fitxa dampliaci adjunta daquesta unitat.

ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS

- Exercici de lactivitatElabor un fitxer dssers vius, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.

- Exercici de lactivitatVisit un museu de cincies, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.

FOMENT DE LA LECTURA

- Lectura: Una breu histria de la vida .

FOMENT DE LES TIC

- s dun CD-ROM que ofereix activitats interactives de refor i dampliacidels continguts de la unitat.

EDUCACI EN VALORS

- Ser respectus amb els ssers vius i considerar la biodiversitat com un valor iun recurs del planeta que estam obligats a protegir.

UNITAT 2

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.- Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic.- Competncia per aprendre a aprendre.- Competncia en autonomia i iniciativa personal.


4/42

OBJECTIUS

1. Conixer la classificaci dels animals vertebrats i invertebrats.2. Anomenar els processos que conformen la funci de nutrici dels animals i

els aparells que hi intervenen.

3. Identificar rgans i aparells que intervenen en les funcions de relaci inutrici dels animals.4. Anomenar, identificar i comparar rgans de laparell digestiu i respiratori

dels animals.5. Definir estmul i rgan receptor, i conixer els diferents tipus drgans

receptors i efectors dels animals.6. Valorar la gran varietat drgans que participen en la realitzaci de les

funcions vitals dels animals.7. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i



Primera quinzena doctubre

- Principals grups dinvertebrats i de vertebrats.- La funci de nutrici. Els processos dingesti i digesti dels aliments. rgans

i aparells implicats.- El procs de la respiraci dels animals. rgans i aparells implicats en la

respiraci.- rgans i sistemes implicats en la funci de relaci en els animals: rgans

receptors, teixits, rgans i sistemes nerviosos i msculs.- s de claus senzilles per classificar animals.- Inters per conixer lorganitzaci i el funcionament dels rgans i dels

aparells dels animals.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Coneix els distints grups danimals invertebrats i vertebrats.1.2. Classifica animals per mitj de claus senzilles.

2.1. Anomena els processos per mitj dels quals es realitza la funci denutrici i els aparells implicats.3.1. Anomena rgans i aparells que intervenen en la realitzaci de les

funcions de relaci i nutrici dels animals.4.1. Anomena, identifica i compara rgans de laparell digestiu i respiratori

dels animals.5.1. Defineix estmul i rgan receptor, i coneix els diferents tipus drgans

receptors i efectors dels animals.6.1. Mostra inters i curiositat per conixer lestructura i les caracterstiques

dels rgans implicats en la realitzaci de les funcions vitals.7.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la



5/42

MNIMS EXIGIBLES

- Principals grups dinvertebrats i de vertebrats.- rgans i aparells implicats en la digesti i en la respiraci dels animals.

- rgans i sistemes implicats en la funci de relaci en els animals: rgansreceptors, teixits, rgans i sistemes nerviosos i msculs.- Identificaci drgans i aparells implicats en diferents processos relacionats

amb les funcions de nutrici i relaci en els animals.

METODOLOGIA

- Partir de linters pels animals i dels coneixements previs sobre les funcionsvitals per tal daprofundir en lestudi daquestes per mitj de la identificaci i larepresentaci en esquemes dalguns processos, com ara la presa i la digestidaliments o la presa doxigen per repirar.

- Assegurar la construcci daprenentatges significatius sobre els rgans queintervenen en les distintes funcions vitals dels animals, identificant diferentsestructures i associant-les a la tasca que realitzen.




- Prova davaluaci corresponent a la unitat.- Seguiment de lavaluaci contnua en el registre.


- En la prova davaluaci adjunta:un punt per cada activitat.

- Incorporar a la qualificaci de la unitat la valoraci que resulti de lobservaciressenyada en el registre davaluaci.




Per a tots els alumnes:- Fitxa de refor adjunta daquesta unitat.


6/42

- Fitxa dampliaci adjunta daquesta unitat.


- Exercici de lactivitatElabor un fitxer dssers vius, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.- Exercici de lactivitatVisit un museu de cincies, inclosa en el projecte dun

taller de cincies adjunt.


- Lectura: Caar i no ser caat .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Adquirir respecte cap als ssers vius i considerar la biodiversitat com un valor i un recurs del planeta que estam obligats a protegir.

UNITAT 3

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.- Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic.- Competncia social i ciutadana.- Competncia en autonomia i iniciativa personal.

OBJECTIUS

1. Identificar rgans, sistemes i aparells que intervenen en les funcions vitals.2. Diferenciar entre aliments i nutrients, anomenar-los i descriure les funcions

que realitzen en el cos.3. Conixer la classificaci daliments i identificar els nutrients que contenen.4. Definir dieta sana i confeccionar dietes saludables.5. Anomenar els rgans de laparell digestiu i descriure el procs de la

digesti.6. Conixer els procediments ms freqents de conservaci dels aliments.


7/42

7. Adquirir hbits i pautes dalimentaci sana que impliquin conixer informacions nutricionals per elaborar dietes.

8. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar irelacionar la informaci, i per autoavaluar laven en laprenentatge.


Segona quinzena doctubre.

- Organitzaci del cos hum: cllules, teixits, rgans, aparells i sistemes, i lesfuncions que realitzen.

- Alimentaci i nutrici. Tipus daliments segons els nutrients que contenen.- La dieta i les caracterstiques de la dieta sana.- Laparell digestiu. rgans i funcions. El procs de la digesti.- Mtodes de conservaci daliments.- Descripci del procs de la digesti, anomenant les transformacions dels

aliments i els rgans en qu es produeixen.- Anlisi dels nutrients dalguns plats i elaboraci de dietes.- Actitud positiva envers el consum daliments sans.- Anlisi de continguts nutricionals daliments envasats i dates de caducitat i

envasament.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Anomena les funcions vitals i les associa amb els aparells que enspermeten realitzar-les.

2.1. Distingeix entre aliment i nutrient, i explica la funci que realitzen.3.1. Anomena i classifica aliments de consum freqent i identifica els nutrients

predominants en cadascun.4.1. Defineix i descriu les caracterstiques duna dieta sana.5.1. Identifica, anomena, localitza i descriu la funci dels rgans de laparell

digestiu.6.1. Anomena els procediments de conservaci dels aliments i descriu en qu

consisteix cadascun.7.1. Valora i mostra predisposici activa en lelaboraci de dietes sanes.

8.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar lainformaci, i per autoavaluar laven en laprenentatge.

MNIMS EXIGIBLES

- Aparells implicats en les tres funcions vitals.- La dieta i les caracterstiques de la dieta sana.- Laparell digestiu. rgans i funcions. El procs de la digesti.- Anlisi dels continguts en nutrients dalguns plats de consum habitual i

elaboraci de dietes.

- Actitud positiva cap al consum daliments sans i iniciativa personal per confeccionar dietes completes i equilibrades.


8/42

METODOLOGIA

- Assegurar laprenentatge amb activitats de descripci i classificaci, i

incrementar la capacitat mental traslladant a casos prctics all que shaaprs elaborant receptes i dietes equilibrades.- Analitzar missatges publicitaris i extreuren conclusions que generin actituds

favorables al consum responsable i a un repartiment ms just de la riquesa.













- Exercici de lactivitat Analitz etiquetes daliments , inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.



9/42

- Lectura: La dieta dels astronautes .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Crear hbits dhigiene fsica i mental que permetin un desenvolupament sa,lestima i el benestar del cos, una millora de la qualitat de vida i unesrelacions interpersonals basades en el desenvolupament de lautoestima.

UNITAT 4

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.- Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic.- Competncia social i ciutadana.- Competncia en autonomia i iniciativa personal.- Competncia matemtica.

OBJECTIUS

1. Conixer i identificar els rgans de laparell respiratori i el seufuncionament coordinat en el procs de la respiraci.

2. Conixer i identificar els rgans que formen laparell circulatori i descriurelestructura del cor, els seus moviments i les conseqncies que tenen.

3. Conixer la composici i les funcions de la sang.4. Descriure la circulaci pulmonar i la circulaci general de la sang,

anomenant els vasos sanguinis ms importants.5. Descriure els processos dexcreci que es produeixen en laparell excretor ien la pell.6. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i



Primera quinzena de novembre

- Laparell respiratori. El procs de la respiraci.- Laparell circulatori. El cor.- Components i funcions de la sang.


10/42

- Circulaci pulmonar i circulaci general de la sang.- Laparell excretor i les glndules sudorpares. El procs de lexcreci.- Descripci oral, amb ajuda de lmines o de models anatmics, dels

processos de la respiraci, la circulaci de la sang i lexcreci.- Adquisici dhbits que ajudin al bon funcionament dels aparells circulatori,

respiratori i excretor.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Anomena els rgans i les funcions de laparell respiratori.2.1. Anomena els rgans de laparell circulatori.2.2. Defineix i anomena els diferents vasos sanguinis i descriu lestructura i el

funcionament del cor, i el recorregut de la sang per linterior daquest.3.1. Anomena els components de la sang i descriu les funcions que realitzen.4.1. Descriu la circulaci pulmonar de la sang, anomenant els vasos pels

quals circula, els rgans a qu arriba i el que succeeix en cadascun.4.2. Descriu la circulaci general de la sang, identificant els intercanvis de

substncies que es produeixen en les cllules dalguns rgans.5.1. Identifica els rgans de laparell excretor i descriu el procs de lexcreci.5.2. Anomena els productes de rebuig i els associa amb els rgans en qu es

generen i amb els mecanismes per mitj dels quals sexpulsen.6.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES

- Laparell respiratori. El procs de la respiraci.- Laparell circulatori. La sang.- Laparell excretor i les glndules sudorpares. El procs de lexcreci.- Identificaci drgans i daparells en lmines i dibuixos.- Descripci oral, amb ajuda de lmines o de models anatmics, dels

processos de la respiraci, la circulaci de la sang i lexcreci.

METODOLOGIA

- Utilitzar les illustracions per situar els rgans i els aparells que sestudien enaquesta unitat. Tot i que hi ha una descripci mecnica i funcional daquestsaparells, el que ocorre t lloc en lmbit cellular: les cllules produeixensubstncies de rebuig, les vessen a la sang, aquesta reparteix oxigen ialiments...

- Tractar els temes sobre trasplantaments, transfusions, donacions...; spossible que els alumnes hagin viscut experincies semblants.

- Parlar de la funci de laigua en lorganisme, ja que hi exerceix un paper moltimportant.



11/42












- Exercici de lactivitat Aprenc a prendre el pols, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: Els Jocs Olmpics .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS


12/42

- Elaborar una srie de consells orientats a tenir cura dels aparells circulatori iexcretor, com per exemple, realitzar una activitat fsica controlada o beureprou aigua, per la importncia que t en la formaci de productes de rebuig.

UNITAT 5

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.- Competncia en el coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia en iniciativa i autonomia personal.

OBJECTIUS

1. Conixer i identificar els rgans dels sentits.2. Descriure els recorreguts dels estmuls, des que es capten fins que els

senyals sinterpreten al cervell.3. Conixer la composici i les funcions del sistema nervis.4. Anomenar, localitzar i conixer les funcions dels rgans que formen el

sistema nervis central i el sistema nervis perifric.5. Conixer diferents rgans efectors i els tipus de respostes que realitzen.6. Conixer les funcions dels msculs i de lesquelet.7. Adquirir pautes datenci i higiene dels aparells i dels rgans que realitzen

la funci de relaci humana i valorar-ne el funcionament coordinat i precs.8. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i



Segona quinzena de novembre

- Sentits, rgans dels sentits i nervis sensorials.- Composici del sistema nervis. rgans del sistema nervis central.- El sistema nervis perifric: els nervis.- Les respostes i els rgans efectors: composici i funcions de laparell

locomotor.- Identificaci i localitzaci en lmines i dibuixos dels rgans dels sentits i de

les seves parts, i dels rgans del sistema nervis i de laparell locomotor.- Descripci oral dels processos de captaci destmuls, transmissi de senyals

i elaboraci i producci de respostes.

CRITERIS DAVALUACI


13/42

1.1. Identifica i anomena les parts dels rgans dels sentits.2.1. Descriu el recorregut que segueixen els senyals generats als rgans dels

sentits, anomenant els nervis sensorials implicats, i identifica el cervellcom a rgan productor de les sensacions.

3.1. Descriu les funcions del sistema nervis i anomena les dues parts de qu

es compon.4.1. Descriu lorganitzaci i les funcions del sistema nervis central i delsistema nervis perifric.

5.1. Defineix rgan efector, anomena distints rgans efectors i descriu lesrespostes que produeixen.

6.1. Descriu la composici i el funcionament dels msculs i les funcions delesquelet.

7.1. Coneix i proposa accions que afavoreixin la cura dels rgans dels sentits.8.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES

- Els rgans dels sentits i els estmuls que sn capaos de detectar.- Organitzaci bsica del sistema nervis.- Descriure processos senzills de captaci destmuls, elaboraci dinformaci i

producci de respostes.- Els rgans efectors.- Identificaci i localitzaci en lmines i dibuixos dels rgans dels sentits i de

les seves parts, i dels rgans del sistema nervis i de laparell locomotor.

METODOLOGIA

- Assegurar la construcci daprenentatges significatius sobre la funci derelaci identificant rgans, aparells, habilitats, sentiments, etc. en el propi cosen experincies personals, reforant la memria comprensiva per mitj de ladescripci oral o per escrit de processos.

- Desenvolupar la competncia social i ciutadana generant hbits i estratgiesque contribueixin a mantenir la funci de relaci i la salut individual i social,respectant les particularitats dels altres, i interessant-se per aquelles mesures

i comportaments que fan el mn ms accessible a tots.






14/42







Per a tots els alumnes i alumnes:- Fitxa de refor adjunta daquesta unitat.- Fitxa dampliaci adjunta daquesta unitat.


- Exercici de lactivitatEstudii els meus sentits, inclosa en el projecte dun taller de cincies adjunt.


- Lectura: Ens comunicarem amb extraterrestres?

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Crear hbits dhigiene fsica i mental que permetin un desenvolupament sa,lestima i el benestar del cos, una millora de la qualitat de vida i unesrelacions interpersonals basades en el desenvolupament de lautoestima.

UNITAT 6

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.


15/42

- Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic.- Competncia cultural.- Competncia matemtica.

OBJECTIUS

1. Definir astre i anomenar els astres ms notables dels cels dirn i nocturn.2. Descriure la composici de lunivers i adquirir les idees de galxia, estel,

planeta, satllit, asteroide i cometa.3. Conixer caracterstiques bsiques del Sol.4. Identificar, anomenar i descriure els elements que formen el sistema solar.5. Descriure caracterstiques bsiques de la Terra i els moviments que

realitza.6. Conixer les capes que formen la Terra.7. Descriure caracterstiques bsiques de la Lluna i els moviments que

realitza.8. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i



Primera quinzena de desembre

- Els astres. Lunivers: galxies, estels, planetes i satllits.- El sistema solar: Sol, planetes, satllits, asteroides, meteorits, cometes i

estels fugaos.- La Terra, caracterstiques generals i moviments. Les capes que la formen.- Caracterstiques de la Lluna. Influncia de la Lluna sobre la Terra: eclipsis i

marees.- Identificaci i comparaci en lmines i fotografies dastres que formen el

sistema solar.- Utilitzaci de lmines, dibuixos i models tridimensionals a fi de realitzar

descripcions orals dels moviments de la Terra i de la Lluna.- Curiositat per conixer lunivers i els elements que el formen.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Defineix astre i anomena astres visibles en el cel dirn i en el cel nocturn.2.1. Defineix galxia, estel, planeta, satllit, asteroide i cometa, i hi identifica

semblances i diferncies.3.1. Anomena caracterstiques del Sol.4.1. Anomena i identifica, en imatges, els planetes, el cintur dasteroides i

els plutoides que formen el sistema solar.4.2. Descriu la relaci que existeix entre meteorits i estels fugaos.4.3. Descriu la composici dels cometes i explica per qu i quan es fan

visibles.4.4. Defineix rbita dun astre.


16/42

5.1. Anomena caracterstiques de la Terra i identifica els moviments querealitza.

6.1. Defineix i localitza les capes de la Terra.7.1. Anomena caracterstiques de la Lluna i dels seus moviments.8.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES

- Els planetes del sistema solar.- Moviments de la Terra i les conseqncies que tenen: dia, nit i estacions.- Caracterstiques bsiques de la Terra; noms i disposici de les capes que la

formen.- Influncies Terra-Lluna.- Utilitzaci de lmines, dibuixos i models tridimensionals per descriure

oralment els moviments de la Terra i de la Lluna.- Curiositat per conixer lunivers i els elements que el formen.

METODOLOGIA

- Usar lmines del sistema solar per anomenar els planetes, i tamb per ressaltar-ne les grandries relatives i les rbites que descriuen en girar alvoltant del Sol.

- Usar globus terraqis i moviments desferes que permetin entendre elsmoviments que realitza la Terra.










17/42





- Aplicar els coneixements apresos en lactivitatViatge per la xarxa , inclosa enel projecte dun taller de cincies adjunt, per realitzar una visita virtual a unplanetari.


- Lectura: Supersticions als cels .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Respectar el planeta en qu vivim, que forma part de lunivers, i que estamobligats a protegir.

UNITAT 7

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.- Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic.- Competncia matemtica.

OBJECTIUS

1. Conixer les dues propietats generals de la matria i alguns procediments iunitats per mesurar-les.


18/42

2. Conixer els estats dagregaci de la matria i les propietats msimportants de cadascun.

3. Identificar i anomenar canvis destat de la matria, i els fluxos de calor queshi produeixen i que causen canvis.

4. Identificar i anomenar dilatacions i contraccions, i els fluxos de calor que

shi produeixen i que causen aquests canvis.5. Conixer distints tipus de forces i els efectes que produeixen en elmoviment i en la forma dels cossos.

6. Distingir i identificar materials naturals i artificials usats pels ssers humansen diferents poques de la histria.



Segona i tercera setmanes de gener

- Matria. Propietats de la matria: massa i volum.- Els estats de la matria i algunes propietats.- La calor. Les dilatacions, les contraccions i els canvis destat.- Forces. Els canvis en el moviment dels cossos i les deformacions.- Materials naturals i artificials usats pels ssers humans.- Utilitzaci dinstruments de mesurament de masses i volums.- Realitzaci dexperincies senzilles per estudiar alguns efectes de la calor i

de les forces en els cossos.- Sensibilitat davant el consum de materials i la generaci de residus.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Defineix matria i anomena les propietats generals de la matria.2.1. Anomena els estats de la matria i les propietats ms importants

daquesta.3.1. Anomena els canvis destat de la matria i identifica i caracteritza els que

es produeixen en el seu entorn.3.2. Identifica els fluxos de calor en els canvis destat.

4.1. Defineix i identifica dilatacions i contraccions que es produeixen en el seuentorn.4.2. Identifica fluxos de calor que expliquen els canvis de volum.5.1. Coneix distints tipus de forces, descriu canvis en el moviment i en les

deformacions dels cossos, i detecta les forces que els provoquen.6.1. Anomena materials naturals i artificials actuals i dpoques passades.6.2. Descriu tres grans problemes derivats del consum excessiu de materials.7.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES


19/42

- Propietats generals de la matria.- Els canvis destat, les dilatacions i les contraccions, i el flux de calor que els

produeix.- Forces. Els canvis en el moviment dels cossos i les deformacions.- Materials quotidians segons com es comporten davant les forces.

- Sensibilitat davant el consum excessiu de materials i la generaci de residus.

METODOLOGIA

- Realitzar experincies per ressaltar les qualitats de les substncies que espoden mesurar.

- Disposar de materials naturals i artificials, i descriure les relacions i elsprocessos de formaci que converteixen els naturals en artificials.














20/42

- Exercici de lactivitatVisit un museu de cincies, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: La construcci dun gratacel .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Disposici favorable per incorporar pautes que contribueixen a reduir iresoldre problemes mediambientals causats per lsser hum.

UNITAT 8

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia lingstica.- Competncia en el coneixement i en la interacci amb el mn fsic.- Competncia social i ciutadana.- Competncia en autonomia i iniciativa personal.

OBJECTIUS

1. Identificar i anomenar distintes formes en qu es manifesta lenergia.

2. Conixer fenmens en qu es produeixen transformacions denergia.3. Descriure les combustions, anomenant les substncies que hi intervenen iels productes que se nobtenen.

4. Adquirir la idea de font denergia, conixer-ne els tipus i classificar-lessegons que siguin renovables o no renovables.

5. Identificar i descriure els grans problemes derivats del consum humdenergia.

6. Conixer i incorporar estratgies per disminuir el consum denergia.7. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i




21/42

Darrera setmana de gener i primera setmana de febrer

- Lenergia. Transformacions de lenergia.- Fonts denergia. Fonts renovables i no renovables.

- El consum hum denergia. Conseqncies del gran consum denergia en lesactivitats humanes.- Descripci oral de processos de transformaci denergia, anomenant la forma

inicial, laparell que la transforma i la forma denergia en qu es converteix.- Sensibilitat davant els problemes que genera el consum excessiu denergia.- Disposici favorable per reduir el consum denergia.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Anomena les formes en qu es manifesta lenergia.1.2. Identifica formes denergia en fets i situacions concretes.2.1. Descriu fenmens naturals en qu es produeixen transformacions

denergia i identifica tant la forma inicial com la transformada.3.1. Descriu una combusti i anomena les substncies que hi intervenen i les

que se nobtenen, identificant la calor com a producte de totes lescombustions.

4.1. Defineix font denergia i classifica les diferents fonts en renovables i norenovables.

5.1. Descriu els problemes derivats de lobtenci, el transport i el consum defonts denergia.

6.1. Anomena accions per reduir el consum denergia.6.2. Mostra sensibilitat davant els problemes que pateix el medi ambient.7.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES

- Formes i fonts denergia.- Transformacions denergia.- Substncies que intervenen en les combustions i que en resulten, i les formes

denergia presents.- Descripci oral de processos de transformaci denergia, anomenant la formainicial, laparell que la transforma i la forma denergia obtinguda.

- Conseqncies de lalt consum energtic i assumpci de pautes per reduir-lo.

METODOLOGIA

- Tenir present el principi de conservaci de lenergia (encara que quasi nosen parla), segons el qual lenergia no es destrueix ni es crea. Lenergia espresenta en formes diferents i pateix transformacions diverses, que podem

utilitzar per beneficiar-nos-en.


22/42






- En la prova davaluaci adjunta:un punt per a cada activitat.- Incorporar a la qualificaci de la unitat la valoraci que resulti de lobservaciressenyada en el registre davaluaci.






- Exercici de lactivitat Aprenc a usar manuals dinstruccions , inclosa en elprojecte dun taller de cincies adjunt.

- Exercici de lactivitatVisit un museu de cincies , inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: Aprofitant lenergia del Sol .

FOMENT DE LES TIC



23/42

EDUCACI EN VALORS

- Conixer els processos per mitj dels quals utilitzam lenergia i lesconseqncies mediambientals que ocasionen i refermar actituds i hbitsdestalvi energtic amb aquests coneixements.

- Ressaltar les despeses que es realitzen per fabricar molts dobjectes iproposar el reciclatge i la reutilitzaci de materials com a estratgies eficacesdestalvi energtic.

UNITAT 9

COMPETNCIES BSIQUES

- Coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia matemtica.- Competncia en comunicaci lingstica.- Competncia per aprendre a aprendre.

OBJECTIUS

1. Entendre qu s un mapa i saber com sn els mapes i com sinterpretenles escales grfica i numrica.

2. Conixer els diferents territoris que formen Espanya i on subiquen.

3. Conixer les caracterstiques del relleu dEspanya i de les Illes Balears.4. Identificar, relacionar i situar laltipl peninsular, els conjunts muntanyososque cont, les serralades que la voregen, les serralades exteriors i lesdepressions de lEbre i del Guadalquivir.

5. Diferenciar i situar els distints trams costaners de les terres espanyolespeninsulars, indicar-ne les caracterstiques ms destacades i distingir elsaccidents costaners que delimiten cada tram.

6. Conixer les caracterstiques ms destacades del relleu i de les costesdels arxiplags balear i canari, incloent-hi el nom de les illes principals, i deCeuta i Melilla.



Tres darreres setmanes de febrer

- Els mapes. Les escales grfica i numrica.- Territoris que formen Espanya i ubicaci.- Caracterstiques ms destacades del relleu i de les costes dEspanya.- Principals unitats del relleu peninsular espanyol.- Els distints trams costaners de les terres espanyoles de la pennsula.


24/42

- Caracterstiques ms destacades del relleu i de les costes dels arxiplagsbalear i canari, i de Ceuta i Melilla.

- Identificaci i descripci de les formes del relleu i localitzaci en mapes.- Valoraci de la importncia que t el fet de saber interpretar un mapa.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Entn qu s un mapa, coneix els distints tipus de mapes i sap cominterpretar les escales grfica i numrica.

2.1. Indica on es troben els diferents territoris que formen Espanya.3.1. Coneix les caracterstiques del relleu dEspanya i de les Illes Balears.4.1. Situa en el mapa dEspanya laltipl peninsular, els principals conjunts

muntanyosos i les depressions.5.1. Assenyala en el mapa els distints trams costaners de les terres

espanyoles peninsulars i els accidents costaners que els delimiten.6.1. Situa en el mapa i coneix les principals caracterstiques dels arxiplags

de les Balears i de les Canries, i les ciutats de Ceuta i Melilla.7.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES

- Mapes i escala grfica.- Territoris que formen Espanya i la seva ubicaci.- Principals unitats del relleu de linterior i dels trams costaners.- Caracterstiques del relleu i de les costes dels arxiplags balear i canari,incloent-hi el nom de les illes principals, i de les ciutats de Ceuta i Melilla.- Identificaci i descripci de les formes del relleu.

METODOLOGIA

- Fomentar ls dels materials, com ara latles i els diferents tipus de mapes.- Realitzaci de mapes del relleu dEspanya i de les Illes Balears.- Insistir en la gran extensi de laltipl peninsular, per tal de poder estudiar el

relleu de linterior a partir daquesta gran unitat.


- Llibre de lalumne, atles, quadern dactivitats.- CD-ROM de Recursos didctics.




25/42









- Exercici de lactivitatDibuix un terreny a partir de corbes de nivell , inclosa enel projecte dun taller de cincies adjunt.

- Exercici de lactivitatTreball amb mapes muts , inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: Els mapes ms moderns .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Desenvolupar linters per valorar els distints paisatges i per respectar-los.

UNITAT 10

COMPETNCIES BSIQUES


26/42

- Coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia matemtica.- Competncia en comunicaci lingstica.- Competncia social i ciutadana.

OBJECTIUS

1. Entendre la distribuci i la proporci de les aiges del planeta.2. Conixer i comprendre el cicle de laigua.3. Conixer els principals sistemes dobtenci daigua dola.4. Conixer i assumir com a problemes dels quals tots som responsables

lescassesa daigua dola i la contaminaci que pateix.5. Entendre qu s un vessant hidrogrfic i diferenciar els vessants

hidrogrfics de la pennsula.6. Conixer els principals rius espanyols i algunes de les seves

caracterstiques ms destacades.7. Conixer el significat de torrent a les Balears i de barranc a les Canries.8. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i



Primera quinzena de mar

- Aigua salada i aigua dola.- Estats de laigua.- Obtenci daigua dola: mtodes i problemes.- Els vessants hidrogrfics dEspanya i els principals rius de cadascun.- Corrent daigua a les Balears i a les Canries.- Localitzaci en mapes de masses i cursos daigua dEspanya i de les Illes

Balears.- Valoraci de limpacte que tenen les activitats humanes en els paisatges i en

la contaminaci de laigua.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Entn la distribuci i proporci de les aiges del planeta.2.1. Coneix i explica el cicle de laigua.3.1. Coneix els principals sistemes dobtenci daigua dola.4.1. Coneix el problema de lescassesa daigua dola.4.2. Assumeix que tots som responsables de lescassesa daigua dola i de la

contaminaci que pateix.5.1. Defineix un vessant hidrogrfic i diferencia els vessants hidrogrfics de la

pennsula.6.1. Anomena els principals rius dEspanya i en coneix algunes de les

caracterstiques ms destacades.7.1. Coneix el significat de torrent a les Balears i de barranc a les Canries.


27/42


MNIMS EXIGIBLES

- Aigua salada i aigua dola.- Cicle de laigua: procs de renovaci.- Sistemes dobtenci daigua dola. Problemes descassesa.- Vessants hidrogrfics de la pennsula.- Principals rius de cada vessant hidrogrfic.- Localitzaci en mapes de masses i cursos daigua.

METODOLOGIA

- s de grfics referits a les aiges del planeta.- Realitzaci de mapes dhidrografia dEspanya i de les Illes Balears.- Relacionar la mancana daigua amb una srie de problemes molt greus i

amb la necessitat dun consum i un s responsables.













28/42


- Exercici de lactivitatVisit una depuradora , inclosa en el projecte dun taller de

cincies adjunt.


- Lectura: Laigua: un b necessari i escs .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Conscienciar de la necessitat destalviar i conservar laigua, i del fet quelaigua s un b i un dret universal.

UNITAT 11

COMPETNCIES BSIQUES

- Coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia matemtica.- Competncia en comunicaci lingstica.- Competncia social i ciutadana.- Competncia per aprendre a aprendre.

OBJECTIUS

1. Diferenciar entre temps atmosfric i clima.2. Conixer i comprendre com actuen els tres factors principals del clima: la

proximitat a lequador, laltitud sobre el nivell de la mar i la influncia de lamar.

3. Conixer els climes dEspanya i les zones a les quals afecta cadascun.4. Conixer els trets ms destacats de les temperatures i les precipitacions

dels climes dEspanya i de les Illes Balears.5. Esmentar alguna espcie vegetal prpia de cada zona climtica

dEspanya.6. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar i



29/42


Segona quinzena de mar

- El temps atmosfric i el clima.- La proximitat a lequador i les grans zones climtiques del planeta.- Laltitud i la influncia que t en les temperatures. La influncia de la mar en

les temperatures i el relleu com una barrera davant aquesta influncia.- Els distints climes de les terres espanyoles i de les Illes Balears, i les zones

dinfluncia de cadascun.- Caracterstiques dels climes: ocenic, continental, mediterrani, continental-

mediterrani, de muntanya i subtropical.- Principals formes vegetals de cada clima de les terres dEspanya.- Descripci de les caracterstiques ms importants del clima de les Illes

Balears.- Valoraci de la importncia de conixer el temps atmosfric i el clima.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Diferencia entre temps atmosfric i clima.2.1. Coneix i comprn com actuen els tres factors principals del clima: la

proximitat a lequador, laltitud sobre el nivell de la mar i la influncia de lamar.

2.2. Relaciona el relleu amb laltitud i amb la influncia de la mar com afactors climtics.

3.1. Coneix els climes dEspanya i de les Illes Balears, i les zones que afectacadascun.

3.2. Assenyala en el mapa els territoris que afecta cadascun dels climes deles terres dEspanya i de les Illes Balears.

4.1. Indica quines temperatures i quines precipitacions sn caracterstiquesde cada tipus de clima de les terres espanyoles i de les Illes Balears.

5.1. Coneix alguna espcie vegetal prpia de cada zona climtica dEspanya.6.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la


MNIMS EXIGIBLES

- Temps atmosfric i clima.- Climes dEspanya i de les Illes Balears, trets ms destacats de les

temperatures i les precipitacions, i zones a les quals afecta cadascun.- Espcies vegetals prpies de cada zona climtica dEspanya.- Descripci de les caracterstiques ms importants del clima de la zona on viu

lalumne.- Valoraci de la importncia de conixer el temps atmosfric i el clima.

METODOLOGIA


30/42

- Desenvolupar lautonomia i la iniciativa personal amb activitats en qulalumnat pugui descobrir la varietat climtica dEspanya.

- Fomentar la consulta de mapes del temps en premsa i en televisi.- Realitzar mapes de climes.













- Exercici de lactivitatTreball amb una estaci meteorolgica, inclosa en elprojecte dun taller de cincies adjunt.


- Lectura: El canvi climtic .

FOMENT DE LES TIC


31/42


EDUCACI EN VALORS

- Conscienciar de la relaci entre el canvi climtic i les activitats dels humans, ide la necessitat dadoptar hbits respectuosos amb el medi ambient.

UNITAT 12

COMPETNCIES BSIQUES

- Coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia matemtica.- Competncia en comunicaci lingstica.- Competncia social i ciutadana.- Competncia cultural i artstica.- Autonomia i iniciativa personal i competncia emocional.

OBJECTIUS

1. Comprendre que la poblaci dun lloc est en un canvi constant i conixer els conceptes de natalitat, mortalitat, emigraci i immigraci.2. Entendre que la poblaci pot classificar-se en rural i urbana, i quin s elcriteri diferenciador.

3. Saber com s i com ha evolucionat la poblaci dEspanya i de les IllesBalears des de 1900 fins a lactualitat, i a qu es deuen els canvis que haexperimentat.

4. Comprendre el concepte de densitat de poblaci i conixer la densitat depoblaci dEspanya i de les Illes Balears; tamb, a grans trets, conixer ladensitat per provncies per tal dabordar el concepte de distribuci de lapoblaci.

5. Comprendre i acceptar com un fet histric i sociolgic la diversitatdEspanya en aspectes culturals o lingstics.



Segona i tercera setmanes dabril.

- Els conceptes de natalitat, mortalitat i creixement natural.- Els conceptes demigraci, immigraci i creixement real.- Evoluci de la poblaci espanyola des de 1900 fins als nostres dies.


32/42

- Densitat de poblaci dEspanya i de les Illes Balears i distribuci de lapoblaci.

- Diferncies culturals i lingstiques dels territoris dEspanya.- Realitzaci de llistes en qu es recullin costums, festes i tradicions.- Acceptaci de la idea que vivim junts en un mn globalitzat en el qual tothom

depn de tothom i on el respecte mutu s lnica forma possible deconvivncia.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Comprn que la poblaci est canviant constantment i sap qu sn i comes calculen la natalitat, la mortalitat, lemigraci i la immigraci.

2.1. Indica la diferncia que hi ha entre poblaci rural i urbana.3.1. Sap com s i com ha evolucionat la poblaci dEspanya i de les Illes

Balears des de 1900 fins a lactualitat, i a qu es deuen els canvis que haexperimentat.

4.1. Comprn el concepte de densitat de poblaci i indica com es calcula.4.2. Coneix la densitat de poblaci dEspanya i de les Illes Balears i les

diferncies per provncies a fi de comprendre el concepte de distribucide la poblaci.

5.1. Comprn i accepta la diversitat dEspanya en aspectes culturals olingstics.


MNIMS EXIGIBLES

- Concepte de natalitat, mortalitat, emigrant i immigrant.- Poblaci rural o urbana.- Densitat de poblaci.- La diversitat dEspanya en aspectes culturals o lingstics.- Realitzaci de llistes en qu es recullin costums, festes i tradicions.- Respecte cap a altres cultures i cap als immigrants, i actitud crtica cap a

tradicions imposades per les modes.

METODOLOGIA

- Resoluci de problemes de poblaci senzills.- Realitzaci de mapes de densitat per provncies i per comunitats.- Fomentar el respecte davant qualsevol diversitat o peculiaritat cultural.


- Llibre de lalumne, atles, quadern dactivitats.

- CD-ROM de Recursos didctics.


33/42











- Exercici de lactivitatTaller deducaci viria , inclosa en el projecte dun taller de cincies adjunt.


- Lectura: Una herncia molt variada .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Conscienciar que tots tenim dret de defensar i de conservar les nostresparticularitats culturals i lingstiques i que hem de ser respectuosos amb les

dels altres.


34/42

UNITAT 13

COMPETNCIES BSIQUES

- Coneixement i interacci amb el mn fsic.- Competncia en comunicaci lingstica.- Competncia per aprendre a aprendre.- Competncia social i ciutadana.- Autonomia i iniciativa personal i competncia emocional.- Tractament de la informaci i competncia digital.

OBJECTIUS

1. Entendre que formam part de diferents comunitats socials i poltiques (elmunicipi, la provncia, la comunitat autnoma, Espanya i la Uni Europea), isaber com s cadascuna daquestes comunitats.

2. Saber com sorganitza el govern dEspanya, de la comunitat autnoma i delmunicipi.

3. Comprendre que lessncia de la democrcia resideix en la participaciciutadana i saber com es produeix.

4. Assimilar el concepte de globalitzaci.5. Conixer els principals mitjans de comunicaci i comprendre com ens han

condut a la globalitzaci.6. Afavorir el desenvolupament de tcniques per memoritzar, organitzar irelacionar la informaci, i per autoavaluar laven en laprenentatge.


Darrera setmana dabril i primera quinzena de maig

- La Uni Europea com a associaci econmica i poltica de pasosdemocrtics. Els seus membres i el mapa de la UE.

- Les comunitats i ciutats autnomes dEspanya.- La provncia i el municipi com a unitats territorials.- La configuraci poltica dEspanya i les funcions dels tres poders.- El govern dels territoris autonmics i el govern del municipi.- La participaci ciutadana en la vida poltica.- Identificaci i localitzaci en els mapes poltics de les provncies i les

comunitats dEspanya.- Valoraci del sistema democrtic i de lexistncia de drets i obligacions com a

elements imprescindibles per garantir una bona convivncia.

CRITERIS DAVALUACI


35/42

1.1. Entn els mbits poltics i socials del municipi, la provncia, la comunitatautnoma, Espanya i la Uni Europea.

2.1. Sap com sorganitza el govern dEspanya, de la comunitat autnoma i delmunicipi.

3.1. Comprn que la democrcia suposa la participaci ciutadana i sap com

es produeix aquesta participaci.4.1. Assimila el concepte de globalitzaci com un tret caracterstic del nostretemps, fruit del desenvolupament dels mitjans de comunicaci.

5.1. Coneix i situa en el temps els principals mitjans de comunicaci i detransport que ens han condut a la globalitzaci.


MNIMS EXIGIBLES

- La Uni Europea com a associaci econmica i poltica de pasosdemocrtics. Els seus membres i el mapa de la UE.

- Les comunitats i ciutats autnomes dEspanya.- El govern dels territoris autonmics i el govern del municipi.- Identificaci i localitzaci en els mapes poltics de les provncies i les

comunitats dEspanya, i curiositat per conixer uns altres pasos,especialment, els de la UE.

- Valoraci del sistema democrtic i de lexistncia de drets i dobligacions coma elements imprescindibles per garantir una bona convivncia.

METODOLOGIA

- Fomentar el respecte per la Uni Europea i valorar la pertinena a aquestarealitat sense menyspreu de la realitat nacional, autonmica o local.

- Organitzaci a laula dun model de govern democrtic per veure comfunciona i quins avantatges presenta.

- Realitzaci de mapes poltics dEspanya i de la Uni Europea.







36/42








- Exercici de lactivitatVisit un organisme oficial, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.

- Exercici de lactivitatTreball amb mapes muts , inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: Mhan donat una Erasmus!

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Acceptaci de la idea que vivim junts en un mn globalitzat, en el qual tothomdepn de tothom i on el respecte mutu s lnica forma possible deconvivncia.

UNITAT 14

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia matemtica.- Competncia en comunicaci lingstica


37/42

- Competncia per aprendre a aprendre.- Competncia social i ciutadana.- Competncia cultural i artstica.

OBJECTIUS

1. Comprendre qu s la histria i qu sn i quines sn les principals fontshistriques.

2. Conixer les edats en qu dividim la histria i els perodes de la prehistria.3. Saber quan comena i quan acaba cadascuna de les edats histriques.4. Saber la duraci aproximada dels dos grans perodes de la prehistria i les

principals caracterstiques de la forma de vida del paleoltic i del neoltic,destacant laparici de la ramaderia i de lagricultura.

5. Conixer la cronologia, les restes i les zones docupaci dels habitants delpaleoltic i del neoltic a Espanya i a les Illes Balears.

6. Conixer algunes de les manifestacions culturals dels habitants delpaleoltic i del neoltic a Espanya i a les Illes Balears.



Segona quinzena de maig

- La histria com a cincia, les fonts histriques i el cmput del temps.- Les edats histriques, la duraci de cadascuna i els fets que les separen.- Duraci i caracterstiques ms destacades del paleoltic i del neoltic.- Importncia de laparici de la ramaderia i de lagricultura.- El paleoltic i el neoltic a Espanya i a les Illes Balears: cronologia, zones

docupaci i manifestacions culturals.- Anlisi dels formes de vida dels homes del paleoltic i del neoltic, tot

ressaltant-ne les diferncies.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Indica qu s la histria i quins sn les principals fonts histriques.2.1. Indica quines sn les edats histriques i en quins perodes es divideix la

prehistria.3.1. Sap quan comena i quan acaba cadascuna de les edats histriques.4.1. Assenyala la duraci aproximada i les caracterstiques principals de la

forma de vida del paleoltic i del neoltic.5.1. Indica la cronologia del paleoltic i del neoltic a Espanya i a les Illes

Balears.5.2. Assenyala les restes i les zones docupaci dels habitants del paleoltic i

del neoltic a Espanya i a les Illes Balears.6.1. Indica algunes manifestacions culturals dels habitants del paleoltic i del

neoltic a Espanya i a les Illes Balears.


38/42


MNIMS EXIGIBLES

- Les edats de la histria i la seva duraci.- Els perodes de la prehistria. El paleoltic i el neoltic.- Conixer algunes de les manifestacions culturals dels habitants del paleoltic i

del neoltic a Espanya i a les Illes Balears.- Inters per conixer diferents fonts histriques.- Anlisi de les formes de vida dels homes del paleoltic i del neoltic, tot

ressaltant-ne les diferncies.

METODOLOGIA

- Analitzar i comentar les imatges del llibre i de latles perqu lalumnat faci i esfaci preguntes sobre les formes de vida en la prehistria.

- Establir els parallelismes per oposici segents: caadors/recollectors iramaders/agricultors; nmades i sedentaris; grups familiars i poblats...






- En la prova davaluaci adjunta:un punt per a cada activitat.- Incorporar a la qualificaci de la unitat la valoraci que resulti de lobservaciressenyada en el registre davaluaci.




Per a tots els alumnes:


39/42

- Fitxa de refor adjunta daquesta unitat.- Fitxa dampliaci adjunta daquesta unitat.


- Exercici de lactivitatElabor una lnia de temps , inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.

- Exercici de lactivitatVisit un museu arqueolgic , inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: Una excavaci arqueolgica .

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Reconeixement i valoraci del fet que tot all que han realitzat els nostresavantpassats s una font histrica; reconeixement tamb de les sevesmanifestacions artstiques, ja que formen la nostra cultura i la nostraaportaci al patrimoni cultural de la humanitat.

UNITAT 15

COMPETNCIES BSIQUES

- Competncia en comunicaci lingstica.- Competncia per aprendre a aprendre.- Competncia social i ciutadana.- Competncia cultural i artstica.

OBJECTIUS

1. Conixer i situar en el temps i en lespai les grans civilitzacions de ledatantiga i conixer-ne les grans aportacions culturals.

2. Conixer i comprendre el significat i transcendncia de ledat antiga per a

Espanya i les Illes Balears.


40/42

3. Saber quan comena i quan acaba ledat mitjana, els fets histrics, elsgrups socials que hi havia, el significat de la desaparici de les ciutats i elsestils artstics que shi donaren.

4. Saber i comprendre qui eren els visigots, com arribaren a la pennsula, lafundaci del regne de Toledo i la causa de la seva desaparici.

5. Conixer larribada dels musulmans a la pennsula i la denominaci delsterritoris que ocuparen; comprendre la importncia de les ciutats i de lacultura musulmanes.

6. Conixer i comprendre laparici dels regnes cristians i levoluci queexperimentaren.

7. Conixer i comprendre lenfrontament entre musulmans i cristians peldomini dels territoris peninsulars i el final daquest enfrontament.



Primera quinzena de juny

- Ledat antiga, els lmits i les grans civilitzacions que hi hagu: ibers i celtes;fenicis i grecs. El mn rom.

- Ledat mitjana, els lmits i els grans fets que shi produren. La forma de vidade ledat mitjana.

- Els visigots i el seu temps. Els musulmans i al-Andalus. Els regnes cristians.- Enfrontament territorial entre musulmans i cristians.- Traat de mapes dEspanya per tal dindicar-hi els territoris ocupats per ibers,

celtes i romans.

CRITERIS DAVALUACI

1.1. Coneix i situa en el temps i en lespai les grans civilitzacions de ledatantiga i coneix les seves aportacions culturals.

2.1. Coneix i comprn el significat i transcendncia de ledat antiga per aEspanya i les Illes Balears.

3.1. Sap quan comena i quan acaba ledat mitjana, i les caracterstiques que

van marcar aquest perode.4.1. Sap qui eren els visigots, quan arribaren a la pennsula, la fundaci delregne de Toledo i la causa de la seva desaparici.

5.1. Sap quan arriben els musulmans a la pennsula i la denominaci delsterritoris que ocuparen; comprn la importncia de les ciutats i de lacultura musulmanes.

6.1. Coneix i comprn laparici dels regnes cristians i la seva evoluci.7.1. Coneix i comprn el desenvolupament de lenfrontament territorial entre

musulmans i cristians i el final daquest enfrontament.8.1. Desenvolupa tcniques per memoritzar, organitzar i relacionar la



41/42

MNIMS EXIGIBLES

- Civilitzacions de ledat antiga.- Importncia de ledat antiga per a Espanya i les Illes Balears.- Ledat mitjana i algun dels fets histrics ms destacats.

- Els grups socials i els estils artstics de ledat mitjana.- Els visigots.- Els musulmans i al-Andalus. Aparici dels regnes cristians.- Enfrontament territorial entre musulmans i cristians.- Curiositat per conixer les diferents formes de vida del passat.

METODOLOGIA

- Analitzar i comentar les imatges del llibre i de latles perqu lalumnat faci i esfaci preguntes sobre les formes de vida en ledat antiga i en ledat mitjana.

- Realitzaci de mapes de les civilitzacions de ledat antiga i de mapes de lapennsula durant ledat antiga i ledat mitjana.




- Prova davaluaci corresponent a la unitat.- Seguiment de lavaluaci contnua en el registre.- Prova davaluaci final adjunta.







Per a tots els alumnes:

- Fitxa de refor adjunta daquesta unitat.- Fitxa dampliaci adjunta daquesta unitat.


42/42


- Exercici de lactivitatElabor una lnia de temps, inclosa en el projecte dun

taller de cincies adjunt.- Exercici de lactivitatVisit un museu arqueolgic, inclosa en el projecte duntaller de cincies adjunt.


- Lectura: Les grans catedrals gtiques de ledat mitjana.

FOMENT DE LES TIC


EDUCACI EN VALORS

- Reconeixement i valoraci de les manifestacions culturals i artstiques de lescivilitzacions de ledat antiga i dels pobles i cultures de ledat mitjanarelacionades amb Espanya com a formes de la nostra cultura i com la nostraaportaci al patrimoni cultural de la humanitat.

programació medi 5è

Documents