LA D

AN

7A D

E B

EETH

OV

EN

09

I PART Joan Vives (1953) Sintonia Catalunya Música 2’ Christian Lindberg (1958)Mandrake in the Corner, per a trombó i orquestra 14’ Obres finalistes del Concurs Internacional de Composició de l’Orquestra Simfònica del Vallès 10’ Núm. 29 Aaron Kenny Call to adventure Núm. 41 Vicent Pérez i Esteban Tres cavallers de la terra blanca Núm. 49 Javier Martínez Campos Commemoració

II PART Leopold Mozart (1719-1787)Concert per a trombó i orquestra 12’ I. AllegroII. AdagioIII. Presto Ludwig van Beethoven (1770-1827) Simfonia núm. 7, en La major, op. 92 34’ I. Poco sostenutoII. AllegrettoIII. PrestoIV. Allegro con brio

Christian Lindberg, trombó Rubén Gimeno, directorOrquestra Simfònica del Vallès

Dissabte, 26 de maig de 2012, a les 19.00 hLA DAN7A DE BEETHOVEN

CONCERT SIMFÒNIC

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

El fet que l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’emissora institucional Ca-talunya Música –ambdues nascudes l’any 1987– commemorin plegades amb aquest concert els seus pri-mers 25 anys és ben significatiu per a la música catalana. I contribueix novament a consolidar el paper de la cultura en la construcció del nos-tre país.

L’una i l’altra han estat, durant tot aquest temps, marcs sòlids de re-

ferència de la música que correspon a la tradició pròpia i a la d’arreu. L’una i l’altra, des de la interpretació i la difusió –als escenaris, a les ones i a la xarxa– de l’art dels sons, han exercit com a estímuls constants d’educació musical.

Aquesta doble però paral·lela trajectòria vol dir desvetllament de sensibilitats i també ampliació de públics. I implica l’estudi i la pràc-tica sostinguda de la música i també el coneixement a fons de la seva història i de l’obra dels seus artífexs per tal d’oferir-ne, des de la diversitat, la millor selecció.

El concert d’avui al Palau de la Música Catalana és una celebració de la molta feina feta conjuntament i una demostració que l’art musical pot ser –per dir-ho a la manera de Schubert– com una gran simfonia inacabada. Compositors, solistes, intèrprets, estudiosos, comunica-dors i melòmans en general van desplegant les notes d’un penta-grama que no pot tenir aturador si sentim la música i ens impliquem en la cultura per tal de situar-la, a Catalunya, en la centralitat del progrés.

Ferran Mascarell Honorable Senyor, Conseller de Cultura

El concert que avui tenim el goig de poder escoltar és molt més que l’actuació d’una gran orquestra. Avui tenim la gran sort de ser presents en el merescut reconeixement a dues entitats que en els darrers vint-i-cinc anys han estat claus per entendre la música clàssica a Catalunya.

Potser va ser el destí el que va fer que el gener de l’any 1987 es fundés l’Orquestra Simfònica del Vallès i que el maig del mateix any iniciés les seves emissions Catalunya Música amb un memorable concert de la so-prano Victòria dels Àngels al costat del pianista Manuel García Morante, en aquest mateix Palau de la Música. En tot cas, del que podem estar ben segurs és que es va tractar d’una feliç coincidència que enguany commemorem.

Així doncs, ens disposem a celebrar avui el vint-i-cinquè aniversari de l’Orquestra Simfònica del Vallès i de Catalunya Música, dues institucions amb un objectiu comú, que no és altre que difondre la música clàssica i fer-la arribar a tothom, als melòmans de sempre i a totes aquelles persones que comencen a sentir-se atretes per la sonoritat d’una orquestra, l’emoció que desprèn qualsevol peça d’un gran compositor o el geni interpretatiu dels solistes.

L’Orquestra desplega la seva intensa activitat concertística, ja sigui a Sabadell, com a orquestra titu-lar del cicle Òpera a Catalunya, en aquest mateix Palau o en qualsevol teatre o auditori de Catalunya. Per la seva banda, Catalunya Música ha esdevingut molt més que una simple emissora de música clàssica i contemporània. La programació no se centra exclusivament en les obres més importants de la història de la música, sinó que serveix també per a la promoció de l’activitat musical del país, així com per a la normalització de l’ús del català en aquest àmbit.

La meva enhorabona més sincera a totes les persones, institucions i organitzacions que amb el seu treball, esforç i suport han fet possible que avui puguem fruir d’aquestes dues grans institucions mu-sicals, una orquestra per a la creació i la interpretació i una emissora per a la difusió i la divulgació de la música clàssica.

Per molts anys, Orquestra Simfònica del Vallès i Catalunya Música!

Artur Mas Molt Honorable Senyor, President de la Generalitat de Catalunya

És un honor per al Palau de la Música Catalana participar d’un es-deveniment tan emblemàtic com el d’avui. Una doble celebració que amb aquest concert pren el pols de la música clàssica del nos-tre país a través de dues inqüestionables institucions.

Són les noces de plata d’una de les orquestres amb més projecció i solidesa artística de casa nostra. Una orquestra amb la qual tenim el plaer de compartir temporada des de fa setze anys: els Concerts Simfònics al Palau. Però la nostra relació va més enllà d’aquest viatge musical, ja que amb l’Orquestra Simfònica del Vallès ens uneixen valors que ens impulsen a ser ambaixadors de la nostra cultura, com la participació social, el compromís amb la llengua catalana i la voluntat de fer arribar cada dia a nous públics la mú-sica clàssica. I amb aquest desig que transcendeixi a la societat,

és un autèntic plaer anar de la mà d’una orquestra arriscada i innovadora, tant pels seus projectes com pel seu caràcter i llenguatge.

D’altra banda, és una agradable coincidència celebrar avui també l’aniversari de Catalunya Música, una emisso-ra que ens ha acompanyat des del seu naixement i primera emissió en aquesta mateixa sala. Per al Palau de la Música Catalana, els seus 25 anys representen també una gran fita, ja que aquest canal radiofònic de referència al nostre país, modern, professional i amb una qualitat innegable, dóna l’oportunitat de fer arribar no només la nostra música més enllà de les vidrieres modernistes, sinó la de la resta d’auditoris, artistes, formacions i com-positors, a una societat que en temps difícils necessita més que mai la capacitat transformadora de la música.

Amb Lindberg, Mozart, Beethoven i altres sorpreses que ens acompanyaran aquest vespre, només em resta do-nar les gràcies a l’Orquestra Simfònica del Vallès i a Catalunya Música i la més sincera enhorabona per aquests 25 anys plens de música, a més d’encoratjar-les a continuar treballant plegats en la mateixa direcció.

Mariona CarullaPresidenta de la Fundació OC-PMC

En aquest concert tindràs l’oportunitat de ser el jurat d’un con-curs. Us presentarem les tres obres finalistes del Concurs Internacional de Fanfares. El públic, és a dir, tu, n’escollireu la guanyadora després d’escoltar-les totes tres. Amb aquest concert trobarem la millor fanfara per celebrar el nostre 25è aniversari.

Tornarem a trobar-nos amb l’amic en residència. Perdó, amb l’artista resident de la temporada, en Chris-tian Lindberg, aquesta vegada sen-se batuta, però interpretant un dels concerts cabdals de la literatura trombonística, i escoltarem també una de les seves obres més origi-nals.

Per cloure la proposta de concert, tancarem el primer terç del cicle Beethoven amb la se7ena, amb la simfonia que Wagner va anome-nar la festa de la dansa. 25 anys d’Orquestra. Tota una festa.

Fundació Orfeó Català-Palaude la Música Catalana

Orquestra Simfònica del Vallès

Durant aquesta temporada nou compositors amics ens han regalat una fanfara per celebrar el nostre 25è aniversari. Les interpretem al llarg de la temporada.

En aquesta ocasió, la del concert d’avui, serà escollida per tu. Avui tens l’oportunitat de ser el jurat del Concurs Internacional de Composició de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

De les 66 obres presentades, rebudes de diferents nacionalitats com ara Ale-manya, Argentina, Austràlia, el Canadà, Espanya, els Estats Units, França, Is-rael, Itàlia, el Japó i Rússia, entre d’altres, el jurat, format per Christian Lin-dberg, trombonista, compositor i director; Rubén Gimeno, director titular de l’OSV; Benet Casablancas, compositor; Juan Francisco Bertomeu, trompa so-lista de l’OSV, i Francisco Palasí, trombó assistent de solista de l’OSV, van se-leccionar les següents tres obres finalistes, després de la sessió realitzada el dia 13 de març:

Núm. 29 Call to adventure d’Aaron KennyNúm. 41 Tres cavallers de la terra blanca de Vicent Pérez i EstebanNúm. 49 Commemoració de Javier Martínez Campos

El públic, és a dir, tu, n’escollireu la guanyadora després d’escoltar-les totes tres.

Dipositeu la butlleta adjunta, seleccionant la vostra fanfara, a les urnes que trobareu a diferents punts del Palau de la Música Catalana.

Amb aquest concert trobarem la millor fanfara per celebrar el nostre 25è ani-versari.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació.

FANFARESper a la celebració

Un petit regal del 25è aniversari de l’OSV

Sabies que... Per Pere Andreu Jariod

Recomanacions

MANDRAKEMandrake in the CornerChristian Lindberg (trombó) Orquestra Simfònicade Singapur Lan Shui(director)CD BIS(2001)

LEOPOLD MOZARTConcert per a trombói orquestraChristian Lindberg(trombó) Australian ChamberOrchestra Richard Tognetti(director)CD BIS(2004)

BEETHOVENSimfonia núm. 7Orquestra Filharmònicade Viena Carlos Kleiber(director)CD DeutscheGrammophon(1976)

CHRISTIAN LINDBERG.THE TOTAL MUSICIANDocumental sobreel músic suecDVD BIS(2008)

... Mandrake in the Corner és la segona obra que va compondre Lindberg?És l’única composició que el músic suec ha fet sense que fos un encàrrec. La va escriure per diversió, per aprendre a escriure música a l’ordinador. Diu Lindberg: “És una obra per al públic, una de les poques composicions en què sento que la música sembla de pel·lícula. És una peça de lluïment per al trombó.”

... hem rebut 66 fanfares per al nostre concurs dels 25 anys?D’entre totes, n’hem escollit tres finalistes que sonaran al concert d’avui. El concurs era obert a compositors de qualsevol nacionalitat i sense límit d’edat. Una única obra per concursant, de durada no superior a cinc minuts i per a una plantilla formada per 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons i 1 tuba; amb l’opció d’incorporar-hi instruments de vent fusta (2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets i 2 fagots) o percussió.

... Leopold Mozart va compondre el Concert de trombó l’any que va néixer el seu fill Wolfgang?Era a final de 1756 i el va dedicar a Thomas Gschaladt. Admirava tant aquest trombonista, que Leopold va deixar escrit a la partitura que si no era ell el solista, aleshores millor que la seva part la toqués una viola.

... a més de dedicar-se a la carrera del seu fill, Leopold va ser també un compositor prolífic?És autor d’un bon nombre de simfonies (entre les quals la Simfonia de les joguines), també va escriure concerts (el de trompeta és el més conegut), serenates, força música religiosa, música de cambra i peces per a teclat. A més, va publicar un mètode de violí que es va difondre arreu d’Europa.

... Beethoven va estrenar la seva Setena Simfonia l’any 1813 a Viena?L’havia començat a escriure dos anys abans al Balneari de Teplice (Bohèmia) i es va poder sentir per primera vegada en un concert benèfic per als soldats ferits a la Batalla de Hanau. A l’estrena, que va ser un èxit, hi havia músics com Spohr, Salieri o Hummel, entre d’altres. Wagner anomenava aquesta simfonia “l’apoteosi de la dansa”, pel ritme que desprèn l’obra.

... el segon moviment de la Setena es va repetir el dia de l’estrena?És segurament el moviment més conegut de la simfonia i un dels moments més emocionants de tota la música de Beethoven. De vegades s’interpreta separadament i s’ha inclòs en pel·lícules com El discurs del rei, La simfonia del professor Holland o Amor immortal.

Música de paraules

Gasela, per Teresa Colom

Hi ha un espai on ens quedem sols amb nosaltres mateixos, nosaltres que, malgrat tot (les dificultats, els desen-ganys...), busquem sentir les ganes de viure. I la música s’escola fins a aquest espai.

ens aixequem cada matí i podríem trobar unes quantes raons per no tenir ànims per fer-hoperò ens costa molt trobar-ne una per no fer-hoens aixequem sortim al carreri la manera de sobreposar-nos a allò que ens passa per dins sembla una interpretació no estem interpretant provem de sobreviurel’equilibri és fràgil però no caiem potser hem de posar la mà a terra però caure allò que es diu caure rarament caiemels altres no saben que hem hagut de posar la mà a terra tampoc sabem si els altres ho han hagut de fer no és que no ho sospitem no és que no ho sospitinestà tan clar que cadascú ha de fer front a la seva vida que tant li fa cadascú carrega amb el seu pes i l’equilibri és cru com aquesta afirmacióperò disposem d’un ajut per això ho suportemper això encara que trobem motius per no tenir ànims per aixecar-nos al matí sempre posem la mà a terra

la gasela no ha decidit córrer ràpid la gasela corre ràpid d’això depèn la supervivènciala gasela corre ràpid perquè el guepard és veloç per a cada espècie mecanismes de defensa contra els predadors nosaltres no hem decidit tenir esperança però sovint el guepard té la nostra cara el nostre enemic és no trobar sentit a la vida per això tenim esperança per això és l’últim que es perd poc té a veure amb la veritat amb les possibilitats simplement està entreteixida amb nosaltres ens obliga a córrer per no ser atrapats i ens dóna raons per aixecar-nos cada matí així rarament caiem no vol dir que la gasela no pateixi durant la fugida però a qui li importa?

també ens enamorem apreciem la bellesa creemtenim amics ens sacrifiquem pels altres vivim com els altres se sacrifiquen per nosaltres ens banyem al mar ens relaxa veure nevar ens emociona la músicatambé tot això també ho sent la gasela solitària

Teresa Colom (la Seu d’Urgell, 1973). Ha publicat Com mesos de juny (2001), La temperatura d’uns llavis (2002), Elegies del final conegut (2005), On tot és vidre (2009), La meva mare es preguntava per la mort (2012).

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallèsi compta amb la col·laboració de

Variació del poema Gasela del llibre La meva mare es preguntava per la mort (Pagès, 2012)

BIOGRAFIES

Orquestra Simfònica del Vallès

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfò-nica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat —més de cent actuacions l’any— se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catala-na, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sin-fónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles. 

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Unnim Obra Social, Ajuntament de Sabadell i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Patrocinadorsprincipals

Patrocinadors

Fundació

WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles www.twitter.com/osvalles

Rubén Gimeno és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, formació amb la qual va començar la seva marxa en la temporada 2009-10.

Així mateix, ha estat director artístic de la Jove Orquestra de la Simfònica de Galícia durant gairebé una dècada, tasca que va compaginar amb el càr-rec de violinista de l’Orquestra Sim-fònica de Galícia.

Com a director convidat ha col·laborat amb una gran part de les orquestres espanyoles, com l’Orquestra Simfò-nica de Galícia, Orquestra Nacional d’Espanya, Orquestra Simfònica de Tenerife, Orquestra d’Euskadi, Or-questra Simfònica de Castella i Lleó, Orquestra de Màlaga, Orquestra de València, Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Ciu-tat de Granada i Oviedo Filarmónica, entre d’altres.

Fora de les nostres fronteres ha dirigit la Norrkoping Symphony Orchestra, Gavle Symphony Orchestra, Orques-tra de Cambra de Ginebra, Orquestra de l’MMCK (al Japó) i l’Orquestra Na-cional de Colòmbia, tot col·laborant amb solistes de la categoria de Dmitri Sitkovetski, Fazil Say, Kirill Gerstein, María Bayo, Midori, Michel Camilo i d’altres.

La seva activitat en el camp de la lí-rica l’ha portat a dirigir les noves produccions del Teatro Campoamor d’Oviedo de Marina, La Gran Vía i Agua, azucarillos y aguardiente.

Ha dirigit Cádiz de Chueca amb l’Orquestra Simfònica de Galícia, i La del Soto del Parral al Teatro de la Zar-zuela. La temporada 2010-11 va de-butar dirigint els Contes d’Hoffmann dins del cicle d’Òpera a Catalunya.

El seu inici en la direcció es va produir gràcies a James Ross, tot graduant-se a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conserva-tori d’Estocolm sota el mestratge de Jorma Panula, i va rebre classes de mestres com Alan Gilbert, Esa-Pekka Salonen, Jukka-Pekka Saraste i Leo-nard Slatkin.

Ha enregistrat amb l’Orquestra Sim-fònica d’Euskadi per al segell Claus, dins de la seva sèrie de compositors bascos.

Ha inaugurat la nova temporada d’Òpera a Catalunya dirigint L’elisir d’amore.

Rubén Gimeno, director

Els assoliments de Christian Lindberg per al trombó només són compara-bles als de Paganini per al violí o Liszt per al piano. Amb més de 300 obres per a trombó estrenades (incloent-hi més de 30 compostes pel mateix Christian), més de 70 CD en solitari enregistrats i amb un concurs inter-nacional de solos creat amb el seu nom a València, avui dia Christian Lindberg és ni més ni menys que una llegenda viva.

A l’inici de la seva carrera, es va afegir a Yo Yo Ma i Gidon Kremer com a solis-ta de l’any segons la revista «BBC Mu-sic Magazine». L’any 2000, juntament amb Louis Armstrong i Miles Davis, va ser votat com el millor instrumentista de vent del segle XX en una enquesta internacional. Va ser el primer instru-mentista suec convidat a actuar com a solista amb l’Orquestra Filharmò-nica de Berlín i l’Orquestra Simfòni-ca de Chicago. I, al maig de 2007, va ser artista resident al Musikverein de Viena, el baluard de la música clàs-sica tradicional. Christian Lindberg ha treballat amb pràcticament totes les principals orquestres i directors del món en l’actualitat. El fet que un trombonista hagi aconseguit tot això abans de complir 50 anys és, com a mínim, remarcable.

Lindberg va agafar el trombó amb 17 anys, inspirat pel trombonista de jazz Jack Teagarden. Amb 18 anys va poder accedir a la Reial Escola Supe-rior de Música d’Estocolm i, després d’haver estat tocant només dos anys, va obtenir un lloc com a trombonista a l’orquestra de l’Òpera Reial Sueca a Estocolm. Amb 20 anys va abandonar l’orquestra i, des d’aleshores, s’ha for-jat una carrera única i impressionant com a primer solista de trombó de la història, a més d’embarcar-se en dues noves carreres tremendament reeixides, com a director d’orquestra i compositor. Al mateix temps, Chris-tian i la seva esposa han format una família amb quatre nens, que ara ja són joves amb les seves pròpies ca-rreres.

L’agenda actual de Lindberg està completament reservada per als pro-pers anys. El calendari combina el seu compromís com a director prin-cipal de l’Orquestra Simfònica Àrtica Noruega amb actuacions com a di-rector convidat a les orquestres inter-nacionals més destacades (trobareu més informació sobre aquest aspecte a la biografia de Christian Lindberg com a director al seu lloc web), a més de treballar a les comissions de composició d’orquestres, conjunts i

instrumentistes internacionals (tro-bareu més informació sobre la faceta de compositor de Christian Lindberg a la biografia del compositor al seu lloc web) i continuar les seves acti-vitats com a instrumentista. Avui dia, Christian Lindberg apareix freqüen-tment com a solista en actuacions on ell mateix dirigeix. El seu calen-dari futur només conté molt poques col·laboracions solistes exclusives, com amb l’Orquestra Concertgebouw d’Amsterdam, l’Orquestra de Cambra Australiana i l’Orquestra de Minneso-ta. Paral·lelament a aquestes activi-tats, Christian Lindberg s’assegura de poder dedicar una mica del seu valuós temps lliure a la seva família de quatre fills i la seva esposa al seu país de residència, en una península del bonic arxipèlag d’Estocolm.

Christian Lindberg, trombó

ConcertinoMirela Lico

Concertino associatJavier Mateos

Violins IMaría González *Canòlich Prats **Paula BanciuIrina GalstianRoger GichJoaquim GiménezAlexandra Ivanovski Narcís Palomera Carles Planas Nathalie Smirnoff

Violins IICristian Benito *Gala Grisin **Xavier BuiraMario CamposVladimir ChilaruPatricia GarcíaJuly LagunaJoan MonteroXavier RibaRuslana Vnebreaci

Consell d’AdministracióJordi Cos, presidentLynn BartonJuan Francisco BertomeuÓscar DiagoÓscar LanuzaDavid MartíRicardo RiosNúria Sales

ViolesJoan Felix *Javier Garcia **Lynn BartonJosep BoschLluís CabalJordi CosFélix GallegoCristina Izcue

VioloncelsRomain Boyer *Mireia Quintana **Montserrat BioscaJoan EsplugasMarika KobayashiOlga Mensenin

ContrabaixosJoan Collell *Joan Anton Lozano **Sebastien ForestManel Ortega

Flautes Isabel Moreno *Xavier Pomerol **

GerentAlberto Sampablo

Comunitat i territori Joan Cortès

Director tècnicÓscar Lanuza

Documentació musicalIrina Galstian

OboèsOscar Diago *Sergio López **

ClarinetsAntonio Galán *José Maria Martínez **

FagotsPau Solà *Òscar Àlvarez **

Trompes Arturo Nogués *Laureà Vicedo **Carles DomingoJorge Vilalta

TrompetesCarlos Megías *Pepe López **Alexandre Baiget

Trombons Paco Palasí *Sergi Alonso **Santiago Casalta **

Encarregat d’orquestraJoaquim Giménez

RegidorMicky Galindo

Administració i financesNúria SalesSonia Carazo

TubaJuanba Doménech *

TimbalesAlex Llorens *

PercussióMarc Cabero * Ignacio BoriMario García

* Solista** Assistent solista

Comunicació Maite Sabalete

ProjectesCristina López

Relacions externesNúria Llorach

SecretariaPilar Abellán

Formacióorquestral

Equip de gestió

Con

cert

s S

imfò

nic

sal

Pal

au20

12 —

2013

Ja pots abonar-te a la nova temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès

22/09/2012 — 19.00 hMozArt: Rèquiem d’ΩmbresL’Alfa i l’Ωmega de MΩzart

Orfeó CatalàEnrico Onofri, directorMozart: Requiem, en Re menorMozart: Simfonia núm. 10Cárdenas: The flower is a key

01

24/11/2012 — 19.00 hFauré: rèquiem de llums

Cor de Cambra del Palau de la Música CatalanaRubén Gimeno, directorFauré: Requiem en Re menor i PavaneRavel: Le Tombeau de Couperin

03

19/01/2013 — 19.00 hCañizares: de Berlína Aranjuez

Juan Manuel Cañizares, guitarraPaula Dominguez, cantaoraRubén Gimeno, directorRodrigo: Concierto de AranjuezFalla: El amor brujoAlbéniz: Catalonia

05

23/03/2013 — 19.00 hLa 3a de B33thov3n iel millor intèrpret de Chopin

Ingolf Wunder, pianoRubén Gimeno, directorBeethoven: Simfonia núm. 3, “Heroica”Chopin: Concert per a piano i orquestra núm. 1

07

25/05/2013 — 19.00 hAbduraimov,o quan Txaikovski va ressuscitar

Behzod Abduraimov, pianoRubén Gimeno, directorTxaikovski: El TrencanousTxaikovski: Concert per a piano i orquestra núm. 1Guinjoan: Archipiélago

09

06/10/2012 — 19.00 hEl Beeth8ven més feliç

Nozomi Nakagiri, piano Pianista a determinarAndrew Gourlay, directorBeethoven: Simfonia núm. 8Poulenc: Concert per a dos pianos i orquestraGuinjoan: Fanfara

02

22/12/2012 — 19.00 hFestival de valsos i danses

Xavier Puig, director

04

02/02/2013 — 19.00 hGabriela Montero il’Emperador de BeethoVen

Gabriela Montero, pianoRubén Gimeno, directorBeethoven: Concert “Emperador”Ginastera: Ballet EstanciaCopland: Fanfare for the Common Man

06

06/04/2013 — 19.00 hEl Trio Ludwig:el TRIPLE de Beethoven

Ludwig TrioRubén Gimeno, directorBeethoven: Triple concert per a violí, violoncel, piano i orquestra Beethoven: Simfonia núm. 1Casablancas: Tres interludis

08

01/06/2013 — 19.00 hI L ve Andrea M tis!!& Joan Chamorro Group

Andrea Motis, veuRubén Gimeno, director

10

Aquesta temporadaobtindràs molts avantatges:- 25% de descompte- Possibilitat de canviar les entrades quan no puguis assistir!

Venda d’abonamentsa partir del 13 de junyVenda d’entrades a partirdel 31 de juliol

Informació i venda:Taquilles del Palau de la MúsicaTel. 902 442 882A/e: abonaments@palaumusica.cat

Propers concerts al Palau de la Música Catalana

DA CAMERA. CONCERT 6

PAVEL HAAS QUARTETSmetana: Quartet de corda núm. 1, en Re menor, “De la Meva Vida”Beethoven: Quartet de corda núm. 13, en Si bemoll major, op. 130 (amb la “Gran fuga”, op. 133)

29 MAIG 1221.00 h

Cicle Coral Orfeó Català · CONCERT 9

NEDERLANDS KAMERKOORRisto Joost, director

Cant gregorià, cant ortodox rus, motets i madrigals deGesualdoCançons populars russes i obres corals sacres d’Stravinsky

3 JUNY 1218.00 h

Cicle Concerts Simfònics al Palau · CONCERT 10

AIXÒ ÉS BROADWAYGladys Rossi, sopranoStefano Palatchi, baixDavid Giménez Carreras, director

Obres de Bernstein, Gershwin, Loewe i Lloyd Webber, entre d’altres.

2 JUNY 1219.00 h