primÀria tasques i destreses comunicatives · 6 competències de l’àmbit lingüístic...

El Llibre de recursos de Llengua 1 de Primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor /Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:M. Àngels AndrésLaura Coll Elisenda Castells Olga AlamánNeus Barroso Montse AndrésFotoletra, S.A.

IL·LUSTRACIÓ Bié

DIRECCIÓ DEL PROJECTE M. Àngels Andrés i Casamiquela

DIRECCIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

LLIBRE DE RECURSOS

Tasques i destreses comunicatives

PRIMÀRIA

NOVA

EDICIÓ

Índex

Materials del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Taula de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Proposta de seqüenciació de continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

SONS I LLETRES

Plantejament metodològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Propostes específiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Activitats i jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

Material complementari per a l’ensenyament individualitzat

Fitxes de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Fitxes d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

Plantilla per a dictats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

COMUNICACIÓ ORAL

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101



Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Transcripció dels àudios . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111


Embarbussaments i dites . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

Làmines per parlar i triar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

Fitxes de vocabulari temàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

COMPETÈNCIA LECTORA

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149



Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

2

ÍNDEX


Suggeriments de lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162

Fitxes de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174


ESCRIPTURA

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201



Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208


Fitxes de reforç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 212


JOCS DE LLENGUA

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 231


Altres jocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234

Pàgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236


Mots encreuats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239

AVALUACIÓ

Tractament de l’avaluació en el projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247

Rúbrica per a l’avaluació de l’expressió oral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 248

Proves d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 249

Criteris d’avaluació i dimensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300

Registre de qualificacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 304

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Tractament de les intel·ligències múltiples a l’àrea de Llengua catalana . . . . . . . 309

Fitxes de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312

3

Taula de continguts

SONS I LLETRES COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA

FITXA 1. Els sorollsFITXA 2. Les rimesFITXA 3. So inicial i so finalFITXA 4. Traiem sonsFITXA 5. Afegim sonsFITXA 6. El so [b]FITXA 7. El so [k]FITXA 8. Els sons [e] i [ɛ]FITXA 9. El so [g] (GA, GO,

GU, GUE, GUI)FITXA 10. No sona: HFITXA 11. El so [ʒ] (J i G)FITXA 12. El so [l] (L i L·L)FITXA 13. El so [ʎ]FITXA 14. El so [ɲ]FITXA 15. Els sons [o] i [ɔ]FITXA 16. El so [ɾ]FITXA 17. El so [r]FITXA 18. El so [z] (S i Z)FITXA 19. El so [s] (S i SS)FITXA 20. El so [s] (C i Ç)FITXA 21. El so [u] (O i U)FITXA 22. El so [ʃ] (X i IX)FITXA 23. Els sons [ks]

i [ɡz] (X)FITXA 24. El so [tx] (TX i IG)FITXES 25 i 26. Mots de 2

i 3 sonsFITXES 27 i 28. Mots de 2

i 3 síl·labesFITXA 29. Síl·laba tònica

TASCA 1. Ens rentem

TASCA 2. Com ens sentim

TASCA 3. Fem esport

TASCA 4. Juguem al pati

TASCA 5. Visitem un casal d’avis

TASCA 6. Fem una festa!

TASCA 7. Els titelles

TASCA 8. El cinema

TASCA 9. El parc d’animals

TASCA 1. Poema: La marieta

TASCA 2. Anunci: Menja avellanes de Reus

TASCA 3. Cançó: La cançó de les mentides

TASCA 4. Poema: Ai, quin fred que fa!

TASCA 5. Conte: En Pere i el llop

TASCA 6. Poema: Nit d’estiu

TASCA 7. Cançó: El ball de la civada

TASCA 8. Refranys i dites

TASCA 9. Faula: La guineu i el lleó

TASCA 10. Còmic: L’autobús

TASCA 11. Text informatiu: Llengua de signes

TASCA 12. Programa: Concert dels Somriures

TASCA 13. Notícia: Compte amb les deixalles!

TASCA 14. Missatge de mòbil

TASCA 15. Poema: La bruixa

TASCA 16. Infografia: El dofí

TASCA 17. Conte: Bruixes i maduixes

4

TAULA

DE C

ON

TING

UTS

ESCRIPTURA TALLER DE JOCS

TASCA 1. Escriure les dades personals

TASCA 2. Escriure rètols

TASCA 3. Escriure llistes

TASCA 4. Escriure oracions

TASCA 5. Unir i separar paraules

TASCA 6. Allargar oracions

TASCA 7. Escriure a l’agenda

TASCA 8. Descriure una persona

TASCA 9. Escriure una recepta de cuina

TASCA 10. Escriure una notícia

FITXA 1. Busca lletres

FITXA 2. Com em sento?

FITXA 3. Fem anys

FITXA 4. Juguem al pati

FITXA 5. Un casal d’avis

FITXA 6. Els titelles

FITXA 7. El cinema

FITXA 8. El parc d’animals

5

6

Competències de l’àmbit lingüístic

DIMENSIONS

Comunicació oral Comprensió lectora Expressió escrita Literària Plurilingüe

i intercultural

SON

S I L

LETR

ES

COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Fitxa 1: 6 Fitxa 20: 4Fitxa 22: 3

Fitxa 1: 3Fitxa 4: 4Fitxa 5: 3Fitxa 8: 4Fitxa 11: 2Fitxa 14: 4Fitxa 17: 3Fitxa 18: 5Fitxa 19: 3Fitxa 20: 3Fitxa 24: 2

Fitxa 1: 2Fitxa 7: 2Fitxa 9: 3Fitxa 10: 2Fitxa 11: 3Fitxa 12: 4Fitxa 13: 4Fitxa 17: 4Fitxa 18: 8Fitxa 20: 2Fitxa 24: 2

Fitxa 2: 4, 5Fitxa 21: 4

Fitxa 25: 1, 2Fitxa 26: 1Fitxa 27: 5

DIMENSIONS

Comunicació oral Comprensió lectora

Expressió escrita Literària Plurilingüe

i intercultural

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORA

L

COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Tasca 2: 4Tasca 3: 3, 4Tasca 4: 3Tasca 5: 4, 5Tasca 7: 4Tasca 9: 4

Tasca 1: 2, 3Tasca 2: 2, 5Tasca 3: 2Tasca 5: 1, 2Tasca 6: 5Tasca 8: 2, 3

Tasca 3: 5Tasca 4: 1, 2, 4Tasca 6: 1Tasca 7: 1, 3Tasca 8: 5, 6

Tasca 1: 4 Tasca 4: 2Tasca 6: 1

7

CO

MPETÈN

CIES D

E L’ÀM

BIT LING

ÜÍSTIC

DIMENSIONS

Comunicació oral Comprensió lectora Expressió escrita Literària Plurilingüe i

intercultural

CO

MPE

TÈN

CIA

LEC

TORA

COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Tasca 1: textTasca 2: textTasca 3: textTasca 4: textTasca 5: textTasca 6: textTasca 7: textTasca 9: textTasca 10: textTasca 11: textTasca 12: textTasca 13: textTasca 14: textTasca 15: text Tasca 16: textTasca 17: text

Tasca 1: 2, 3Tasca 2: 1-4Tasca 3: 1-3Tasca 4: 1-3Tasca 5: 1, 2Tasca 6: 1-3Tasca 7: 2, 3Tasca 8: 1, 2Tasca 9: 1, 2Tasca 10: 1, 2Tasca 11: 1, 2Tasca 12: 1-3Tasca 13: 1-3Tasca 14: 1-4Tasca 15: 1-3 Tasca 16: 1-3Tasca 17: 1-4

Tasca 5: 3Tasca 12: 2, 3Tasca 14: 4

Tasca 3: 3Tasca 5: 2, 4Tasca 6: 3Tasca 11: 2Tasca 15: 3

Tasca 1: textTasca 3: textTasca 4: textTasca 5: textTasca 6: textTasca 7: textTasca 9: textTasca 15: text Tasca 17: text

Tasca 4: 2 Tasca 8: 1-3 Tasca 11: 2

DIMENSIONS


intercultural

TALL

ER D

E JO

CS

COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Fitxa 1: 1, 2Fitxa 2: 3Fitxa 3: 1Fitxa 4: 1Fitxa 5: 1

Fitxa 4: 1 Fitxa 2: 2 Fitxa 1: 1

DIMENSIONS


intercultural

ESC

RIPT

URA

COMPETÈNCIES 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Tasca 3: 3, 4Tasca 10: 1, 2

Tasca 1: 1Tasca 2: 1, 2Tasca 3: 1Tasca 4: 1Tasca 5: 1, 2Tasca 6: 1, 2, 3Tasca 7: 1, 2, 3Tasca 8: 1, 2Tasca 9: 1, 2Tasca 10: 1, 2

Tasca 1: 2, 3Tasca 2: 3, 4, 5Tasca 3: 2, 3Tasca 4: 2, 3Tasca 5: 3, 4Tasca 6: 4, 5Tasca 7: 4, 5Tasca 8: 3Tasca 9: 3Tasca 10: 3

Tasca 8: 3, 4Tasca 9: 4

8

Proposta de seqüenciació de continguts

és un material obert i organitzat de tal forma que permet a cada docent decidir amb llibertat què ha d’ensenyar a cada moment, a fi de poder establir la pròpia seqüenciació de continguts. En aquest sentit, la proposta que oferim ha de ser entesa únicament com un suggeriment susceptible de ser modificat per cada mestre o mestra, d’acord amb les seves preferències i les característiques del seu grup.

Els primers mesos del curs es destinaran, en part, al reconeixement i l’ús dels sons i les lletres de la llengua catalana, de manera que l’alumnat finalitzi el trimestre coneixent-los tots i havent adquirit un domini bàsic de la lectura i l’escriptura. Serà en aquest moment que podran abordar-se la majoria de les tasques de Competència lectora i d’Escriptura. El mateix passa amb el bloc de Comunicació oral, en què sovint cal respondre per escrit preguntes de comprensió.

En general, a la seqüència que proposem es treballen entre tres i quatre fitxes cada setmana. Suggerim que dediqueu l’última setmana de cada mes a repassar el que s’ha treballat amb l’ajuda del material complementari i de les fitxes fotocopiables que hi ha incloses en aquest llibre; també podeu dur a terme l’avaluació mensual.

El material fotocopiable que proporcionem és el següent:

– Fitxes de reforç

– Fitxa de dictats

– Fitxes d’ampliació

– Embarbussaments i dites

– Làmines per parlar i triar

– Fitxes de vocabulari temàtic

– Suggeriments de lectura

PRIMER TRIMESTRE Setembre

SONS I LLETRESCOMUNICACIÓ

ORALCOMPETÈNCIA

LECTORAESCRIPTURA JOCS

2a SETMANA Avaluació inicial

3a SETMANA Fitxa 1 Tasca 1

4a SETMANA Fitxes 2 i 3 Tasca 1

9

PROPO

STA D

E SEQÜ

ENC

IAC

IÓ D

E CO

NTIN

GU

TS

Octubre


ORALCOMPETÈNCIA



2a SETMANA Fitxa 6 Tasca 2 Tasca 2

3a SETMANA Fitxa 7 Tasca 3 Fitxa 1

4a SETMANA Repàs, material complementari (llibre del profesorat) i avaluació.

Novembre


ORALCOMPETÈNCIA






Desembre


ORALCOMPETÈNCIA




3a SETMANA Repàs, material complementari (llibre del profesorat) i avaluació trimestral.

10

SEGON TRIMESTRE Gener


ORALCOMPETÈNCIA



3a SETMANA Fitxa 15 Tasca 4 Tasca 8 Fitxa 4


Febrer


ORALCOMPETÈNCIA






Març


ORALCOMPETÈNCIA





La temporalització proposada per a març i abril pot variar en funció de les dates de la Setmana Santa.

11

PROPO

STA D

E SEQÜ

ENC

IAC

IÓ D

E CO

NTIN

GU

TS

TERCER TRIMESTRE Abril


ORALCOMPETÈNCIA






Maig


ORALCOMPETÈNCIA



2a SETMANA Fitxes 25 i 26 Tasca 8 Tasca 16

3a SETMANA Fitxes 27 i 28 Tasca 17 Fitxa 7


Juny


ORALCOMPETÈNCIA



2a SETMANA Tasca 9 Tasca 10 Fitxa 8


SON

S I LLETRES

SONS I LLETRES

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

• Plantejament metodològic

• Propostes específiques

• Activitats i jocs

• Pàgines web

MATERIAL COMPLEMENTARI PER A L’ENSENYAMENT INDIVIDUALITZAT

• Fitxes de reforç

• Fitxes d'ampliació

• Pautes per fer dictats

SON

S I LLETRES

Sons i lletres. Suggeriments didàctics

Plantejament metodològic El bloc Sons i lletres està format per una extensa proposta de fitxes pensades per conèixer i utilitzar els sons i les grafies de la llengua catalana, per desenvolupar les habilitats dels infants a l’hora d’analitzar les paraules en sons i, finalment, per consolidar l’aprenentatge de la lectoescriptura.

D’una banda, un primer aspecte que cal tenir en compte és que, en l’adquisició del llenguatge, no tots els nens i les nenes progressen al mateix ritme ni de la mateixa manera. És per això que probablement no hi ha un únic mètode d’ensenyament de la lectoescriptura que garanteixi l’aprenentatge de tot l’alumnat; per tant, cal un enfocament plurimetodològic que connecti amb els diferents graus de maduresa, d’intel·ligències i de sistemes perceptius que hi ha a l’aula.

En aquest cas triem el bo i millor de les metodologies basades en la consciència fonològica i en el constructivisme.

Comencem amb els sorolls, les rimes, sons inicials i finals, traiem i afegim sons. I tot això per preparar el terreny al reconeixement i la discriminació de cada so, que presentem alfabèticament per tal que els i les mestres triïn l’ordre dels sons més adequat a les seves necessitats.

Finalitzat el treball dels sons de l’alfabet, s’hi incorporen algunes fitxes de grups consonàntics, paraules de dos i tres sons, paraules de dues i tres síl·labes i la síl·laba tònica.

D’altra banda, l’aprenentatge de la lectoescriptura és un procés de gran complexitat cognitiva, en el qual l’èxit més gran s’obté quan l’individu construeix la seva pròpia comprensió del codi alfabètic que regeix la nostra llengua. En aquest sentit, pensem que és fonamental l’ús d’estratègies metodològiques que afavoreixin l’aprenentatge per descobriment i la pròpia construcció dels coneixements.

Finalment, podem comprovar que a molts centres de Primària de Catalunya s’aposta per un enfocament competencial, reflexiu i funcional en l’ensenyament de la llengua escrita. El professorat no només ha d’ajudar els seus alumnes a identificar els signes que integren el sistema de lectura i escriptura, sinó també a assimilar els significats culturals que aquests transmeten. D’aquesta manera, s’assegura un coneixement integral, no segmentat, de la llengua, i es millora notablement la competència lingüística de l’alumnat.

És per això que planteja un aprenentatge de la lectoescriptura basat en el llenguatge oral i en els textos d’ús social habituals per als nens i les nenes de 6 i 7 anys, que afavoreixi la construcció dels coneixements necessaris per a l’adquisició de la llengua escrita i que permeti abordar aquest aprenentatge adaptant-lo a les característiques de cada alumne o alumna.

Segons la psicòloga Sofia Vernon, especialista en els processos d’adquisició de la lectura i l’escriptura, en l’ensenyament inicial del llenguatge escrit es poden distingir tres grans enfocaments: l’ensenyament directe, el llenguatge integral i l’enfocament constructivista.

15

El mètode que plantegem a s’ha elaborat tenint en compte aquests tres enfocaments:

• Enfocament d’ensenyament directe. L’ensenyament directe aporta a la nostra proposta didàctica la importància que cal donar a l’adquisició de la consciència fonològica com a habilitat prèvia a l’aprenentatge de la lectura. Per això, a plantegem activitats, exercicis i jocs encaminats a aconseguir els objectius següents:

– Identificar sons, primerament de l’entorn i després dins del context d’una paraula.

– Treure, canviar i afegir sons per prendre’n consciència.

– Reconèixer rimes.

– Establir correspondències entre sons i lletres.

• Enfocament de llenguatge integral. Vivim en un medi social en què es fa servir l’escriptura com a mitjà de comunicació en moltes situacions. En aquest sentit, l’aprenentatge de la lectoescriptura serà més competencial, reflexiu i funcional si els nens i les nenes aprenen en una situació en la qual la llengua escrita es faci servir amb propòsits reals. Partint d’aquest enfocament, a hem incorporat els principis metodològics següents:

– L’aprenentatge parteix de textos reals i propers a l’alumnat (contes i cançons populars, cartells, llistes, targetes...). Per això, hem intentat evitar, tant com ha estat possible, l’ús de textos aïllats i creats només amb la intenció d’ensenyar a llegir.

– En els textos que proposem s’utilitza un lèxic habitual en el llenguatge dels infants que es va ampliant progressivament, a mesura que augmenta la seva competència lingüística.

– Els sons de l’alfabet es presenten seqüenciadament, un a un. No obstant això, aquesta seqüenciació no pretén una consolidació analiticosintètica, sinó simplement una excusa per parar atenció en cadascun dels sons de la nostra llengua.

– Proposem activitats poc dirigides i molt intuïtives, en les quals el docent exerceixi més de guia que no pas d’instructor. D’aquesta manera, també es fomenta l’autonomia de l’alumnat en el desenvolupament de les tasques.

• Enfocament constructivista. D’aquest últim enfocament, recull les estratègies metodològiques següents:

– La motivació de l’alumnat es considera un element clau. En aquest sentit, proposem reptes i tasques que necessiten de la lectura per poder-los resoldre. D’aquesta manera, els nens i les nenes troben sentit a l’aprenentatge de la llengua escrita i es mostraran més interessats en la manera com es codifica i descodifica.

– Partim del que l’alumnat sap, plantegem activitats que impliquin un repte. De vegades, aquestes activitats estan dissenyades per resoldre-les en equip. Segons l’enfocament constructivista, el treball cooperatiu afavoreix la resolució de conflictes cognitius, que permeten dur a terme aprenentatges significatius.

ENSENYAMENT DIRECTE LLENGUATGE INTEGRAL ENFOCAMENT CONSTRUCTIVISTA

ENFOCAMENTS DE L’ENSENYAMENT

DEL LLENGUATGE ESCRIT

16

El so [ b ] amb la lletra b

La bella balena Bàrbaraporta vambes i banyador.És una balena molt bonicaque mira la gent des del balcó.

Li agrada ballar,jugar amb la baldufai tocar el timbal.S’està fent una bufandai no sap com començar.

El so [ b ] amb la lletra v

L’àvia Valèriapela verdura amb un ganivet.Porta una gavardina vermellai un vestit verd.

El so [ k ]

Una foca i un micoamics s’acaben de fer.Si al mico li pica la cama,a la foca també.

Compren kiwis al mercati practiquen el karate.Es moquen amb un mocadorsi al nas senten picor.

El so [ d ]

Si qui deu deu,diu que deu deu,diu el que deui deu el que deu. (Popular)

Activitats i jocsCom hem explicat anteriorment, el mètode que plantegem a parteix del treball col·lectiu desenvolupat a l’aula a través activitats grupals i de jocs. Les propostes que enumerem a continuació estan organitzades per objectius.

Desenvolupament de la consciència fonològica bàsica

• Quin so he fet? Per parelles, cada infant ha de produir un so amb el cos i el seu company, sense haver-lo vist, ha de reproduir el mateix so.

• Quin so he sentit? Per parelles, cada infant ha de reproduir a cau d’orella del seu company o companya un so de l’entorn i aquest l’ha d’assenyalar, dir-ne el nom o reproduir-lo.

• Qui ha parlat? A un nen se li diu el nom d’un company o companya que sigui a la classe i se li tapen els ulls. Per la veu l’ha de trobar.

• Què rima amb què? Un nen o nena diu una paraula i entre tots n’han de trobar una altra que hi rimi.

• Fem rodolins? A partir de dues paraules que rimen, procureu que per parelles en facin un rodolí (pop-llop, llit-nit, galeta-maleta...).

• Paraules curtes o llargues. Han d’anomenar petits objectes de l’aula i agrupar-los segons que tinguin el nom curt o llarg.

• Els sons del nom. A partir dels encunyats, cada alumne haurà de formar el seu nom. Un cop fet, i revisat que estigui escrit correctament, l’haurà de compartir amb la resta de la classe, dient en veu alta els sons que el formen. Els altres infants han d’estar molt atents i dir paraules que continguin aquests sons.

• Rimes i embarbussaments. Memoritzar rimes i embarbussaments és un bon recurs per treballar i interioritzar cada fonema. Els infants poden recitar-los en veu alta i picaran de mans cada vegada que soni el so que s’està treballant. A continuació, proposem els següents:

20

• Fitxes de reforçTrenta-nou fitxes per donar suport a l’aprenentatge de la lectoescriptura, dedicant molta atenció a l’ortografia natural.

• Fitxes d’ampliacióVuit fitxes per donar sortida a l’alumnat que necessita anar una mica més enllà.

• Fitxa de dictatsFull fotocopiable per dur a terme els dictats proposats en aquest llibre i poder autoavaluar la progressió en l’aprenentatge.


1 RELACIONA AMB FLETXES:

XIM-XIM

NING-NING

XXT!

2 DIBUIXA:

CONTINU DISCONTINU

ELS SOROLLSNOM DATA

FITX

A C

OM

PLEM

ENTÀ

RIA

. REF

ORÇ

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 51

SON

S I LLETRES

COMUNICACIÓ ORAL


• Presentació



• Pàgines web

• Transcripcions dels àudios


• Embarbussaments i dites

• Làmines per parlar i triar

• Fitxes de vocabulari temàtic

SON

S I LLETRES

Comunicació oral. Suggeriments didàctics

Presentació Tal com s'expressa en el Decret de Primària, la competència oral facilita, a través dels intercanvis amb els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Cal considerar-la en totes les seves dimensions (la de la interacció, la de l’escolta i la producció i la de la mediació) en grup gran o grups més petits, parant esment tant als aspectes verbals com als no verbals i tenint en compte la possibilitat d’emprar diferents mitjans o les tecnologies de la informació i la comunicació. A més, l’ús reflexiu de la parla és l’eina més eficaç per posar a prova els aprenentatges. L’alumnat ha d’assumir el paper d’interlocutor atent i cooperatiu en situacions de comunicació, fet que l’ajudarà a intervenir de manera competent en el seu entorn i a desenvolupar-se amb expressivitat i fluïdesa en una societat democràtica i participativa.

Conscients de tot això, en el llibre de de primer curs hem dedicat un apartat complet a aquest aspecte del llenguatge. Es tracta de 12 tasques programades amb molta cura perquè els alumnes millorin les seves habilitats d’expressió i de comprensió oral. Cada tasca està relacionada amb un espai físic (el pati, el casal d’avis, el cinema, el zoo…), en el qual es desenvolupa una situació de comunicació que serveix com a model d’expressió i per treballar la comprensió oral. Aquestes situacions es presenten a l’aula mitjançant làmines molt atractives de mida gran i amb una sèrie d’àudios vinculats a aquestes. Les làmines i els àudios estan protagonitzats per personatges amb els quals els alumnes connectaran fàcilment, ja que la majoria són nens i nenes de la seva mateixa edat.

L’observació de la làmina és l’inici de cada tasca i ocupa la primera pàgina. Els alumnes i les alumnes parlaran lliurement de l’espai que s’hi representa i, a continuació, treballarà el vocabulari relacionat amb l’escena. Per això, hauran de llegir, una a una, les paraules dels adhesius inclosos a la caixa de materials que pertanyen a un mateix àmbit temàtic i les col·locaran a la làmina, al costat de l’element a què es refereixen. Un cop que els alumnes hagin interioritzat el significat d’aquestes paraules, traslladaran els adhesius a la columna de la dreta i, entre tots, completaran el conjunt de paraules escrivint a la part inferior de la columna altres termes que pertanyin al mateix àmbit. La làmina es converteix així en un instrument idoni per enriquir el vocabulari dels nens i les nenes, al mateix temps que permet treballar l’atenció i desenvolupar la memòria visual. Per refermar encara més el vocabulari i que els alumnes el puguin arxivar al seu dossier d'aprenentatge, incloem unes fitxes fotocopiables de vocabulari temàtic que podran completar amb paraules treballades a cada làmina. Serà el docent qui determini en quin moment es durà a terme aquest treball.

Abans de reproduir l’àudio corresponent a la situació representada a cada làmina, és convenient resoldre les activitats de la primera pàgina de la tasca.

Els diàlegs inclosos en els Àudios de Comunicació oral presenten situacions comunicatives amb diferents propòsits (reconèixer la musicalitat dels poemes, expressar sentiments, ampliar

CO

MU

NIC

AC

IÓ O

RAL

101

• Embarbussaments i ditesUna selecció d’embarbussaments i dites per treballar de manera lúdica a l’aula la fluïdesa articulatòria i la velocitat lectora.

• Làmines per parlar i triarUna col·lecció de làmines il·lustrades per dur a terme descripcions i diàlegs.

• Fitxes de vocabulari temàticDotze fitxes fotocopiables per agrupar el vocabulari treballat en les làmines d’aula.


SON

S I LLETRES

COM ENS SENTIMNOM DATA

FITXA C

OM

PLEMEN

TÀRIA

. VOC

ABU

LARI


SON

S I LLETRES

COMPETÈNCIA LECTORA


• Presentació



• Pàgines web


• Suggeriments de lectura


• Fitxes d'ampliació

SON

S I LLETRES

Competència lectora. Suggeriments didàctics

Presentació Aconseguir que els alumnes comprenguin el que llegeixen és un dels principals objectius dels docents que eduquen en l’àmbit lingüístic i, en general, de qualsevol docent, independentment de la matèria que ensenyi.

Sens dubte, el moment en què un alumne o una alumna aprèn a llegir i és capaç d’associar grafies a fonemes constitueix una gran fita. El text escrit continua sent el principal mitjà de transmissió del coneixement, i la lectura, el poderós instrument que ens permet desxifrar-lo. Però no n’hi ha prou amb una senzilla descodificació: cada infant haurà d’adquirir múltiples i complexes destreses (entonació i velocitat adequades, reconeixement del significat de les paraules dins del seu context, realització de prediccions i inferències a partir del propi coneixement del món…) i posar-les en joc per ser considerat un lector o una lectora competent. El seu èxit escolar i fins i tot la seva pròpia autonomia depenen en gran part d’això.

Conscients de la necessitat de convertir els alumnes en lectors experts que apliquen les estratègies de comprensió més adequades a cada text i a cada situació de lectura, hem dissenyat les tasques que formen part d’aquest material.

El primer repte ha estat la selecció dels textos. Les vint-i-cinc tasques de comprensió lectora van associades a textos que pertanyen a quatre grans categories: narratius, poètics, informatius i teatrals. Les primeres tasques inclouen textos breus i senzills, amb lletra lligada; a poc a poc, l’extensió dels textos va augmentant i, en les darreres tasques, s’introdueix la lletra d’impremta. Els textos han estat escollits segons la seva qualitat, la seva adequació als interessos dels infants, la seva utilitat… Hi ha textos emotius, curiosos, sorprenents, carregats d’humor o amb tocs de tendresa; alguns resulten exòtics i d’altres motiven per la seva proximitat; la majoria transmeten algun valor o ofereixen una visió del món harmoniosa, en sintonia amb el que requereix la sensibilitat dels alumnes. Recopilar i seleccionar els textos és una de les tasques més àrdues i exigents que abordem, convençuts que d’això depèn, en bona mesura, l’èxit del nostre objectiu de formar lectors experts.

Algunes tasques ofereixen suggeriments per llegir en veu alta determinats versos o fragments del text. Aquestes activitats, a més de ser necessàries per treballar l’entonació i la velocitat lectora, resulten molt motivadores.

Sobre el treball de comprensió, és important destacar el fet que no es tracta d’una sèrie de propostes successives formulades a l’atzar, sinó d’un qüestionari elaborat rigorosament per obtenir les claus del text i guiar l’alumnat per arribar a comprendre’l, que no és altra cosa que reconstruir-lo.

La tipologia d’activitats és molt variada i depèn, entre altres coses, del tipus de text que es treballa en cada moment: no és el mateix comprendre una narració que una poesia, una notícia o una obra de teatre. Algunes activitats incideixen sobre aspectes estructurals i de contingut, com ara les parts del text, els personatges, la seqüència de les accions, les seves causes…; de vegades focalitzen l’atenció dels infants en qüestions estilístiques que, altrament, els passarien inadvertides i, en altres

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA

139

• Suggeriments de lecturaRecomanacions de llibres adaptats al nivell i als gustos dels nens i les nenes, que permeten treballar l'educació en valors i desenvolupar les diferents competències clau.

• Fitxes de reforçFitxes fotocopiables per comprendre millor.

• Fitxes d’ampliacióFitxes fotocopiables per aprofundir el desenvolupament de la competència lectora.


Presentació de l’obraL’autorSerguei Prokofiev (1891-1953) va néixer a Soncovka, localitat de l’actual Ucraïna. Als nou anys va compondre la seva primera simfonia i als onze va ingressar al conservatori de Sant Petersburg, on va demostrar ser un estudiant molt talentós. Pere i el Llop és un conte musical escrit el 1936 que va encarregar la directora del Teatre d’Infants de Moscou amb la finalitat que aquesta obra permetés apropar els infants als instruments d’orquestra.

Prokofiev va morir a Moscou als 62 anys, havent compost nombroses obres d’una qualitat musical reconeguda.

La il·lustradoraAyesha L. Rubio (1981) va néixer a Madrid. Des de nena li encantava dibuixar i va estudiar Belles Arts a la Universitat Complutense d’aquesta ciutat. Més endavant es va especialitzar en il·lustració i va esdevenir una il·lustradora de renom internacional. En l’actualitat viu a Londres i se sent afortunada que la seva feina sigui també la seva passió.

L’obraUn matí, en Pere decideix sortir de casa sol i travessar la porta del jardí que porta al prat del davant. Aquest dia, en Pere coneix alguns dels animals que hi viuen: un ànec, un ocell i un gat. Ell observa atentament els animals perquè respecta i estima qualsevol ésser de la natura. En un moment donat, quan el gat vol atrapar l’ocell, en Pere alerta la petita au. Tot d’una, arriba l’avi d’en Pere molt espantat; vol protegir el seu net perquè

Pere i el Llop

Serguei Prokofiev

CO

MPE

TÈN

CIA

LEC

TORA

. SU

GG

ERIM

ENTS

DE

LEC

TURE

S

142

Lectura 1NOM DATA

FITX

A C

OM

PLEM

ENTÀ

RIA

. REF

ORÇ

1 LLEGEIX, TROBA I PINTA:

LA NENA TÉ UNA PALA.

LA TOVALLOLA ÉS DAMUNT LA SORRA.

ELLS JUGUEN AMB LES PALES.

EL NEN MENJA UN GELAT.

EL DOFÍ NEDA I SALTA.


ESCRIPTURA


• Presentació



• Pàgines web



• Fitxes d’ampliació

SON

S I LLETRESESC

RIPTURA

Escriptura. Suggeriments didàctics

PresentacióAprendre a escriure és un dels grans objectius de l’Educació primària. En el primer curs, els alumnes s’inicien en l’escriptura de síl·labes, mots i frases molt breus, posant en pràctica el seu aprenentatge sobre la correspondència entre fonemes i grafies, i fent activitats de grafomotricitat amb l’objectiu de millorar la cal·ligrafia. A més a més, els infants comencen a llegir textos senzills de manera comprensiva, fet que repercuteix positivament en la seva capacitat per produir oracions i textos escrits breus.

Escriure és una tasca molt complexa que requereix diferents estratègies, les quals s’aniran introduint i perfeccionant curs a curs: aconseguir una representació gràfica correcta dels fonemes, aplicar regles d’ortografia, fer un bon ús de la sintaxi i respectar la situació comunicativa en la qual el text que s’escriurà adquireixi sentit (qui en serà el lector, quin missatge es vol transmetre, quin tipus de text és l’adequat…).

L’actitud positiva dels infants vers l’escriptura és clau en el seu èxit com a escriptors. El repte del docent és despertar-los l’entusiasme i mantenir-lo viu malgrat les dificultats. Per aconseguir aquest objectiu és fonamental mantenir un clima motivador a classe, valorant la iniciativa, l’esforç i la creativitat, i transmetre la importància que té en la vida diària saber escriure. Escrivim per expressar sentiments o narrar vivències personals a algú que es troba lluny, per informar sobre un esdeveniment, per organitzar les idees, per resoldre problemes, per divertir-nos… Tots utilitzem l’escriptura de manera habitual, i, per tant, tots som escriptors. En aquest sentit, és important que les tasques d’escriptura que es plantegin tinguin relació amb la vida real dels infants: escriure i enviar una carta, redactar un anunci per penjar-lo al tauler de l’escola, crear un àlbum de fotografies familiars amb acotacions…

Per assentar les bases de l’expressió escrita, de primer curs conté setze tasques, algunes de les quals tenen com a objectiu treballar les microhabilitats o tècniques bàsiques aplicables a qualsevol escrit: escriure paraules i escriure oracions amb sentit, sense oblidar la majúscula inicial i el punt final; separar bé les paraules que formen una oració; escriure amb bona lletra… Les tasques restants proposen la creació de textos senzills, com correspon a aquest estadi inicial de l’aprenentatge, i molt motivadors per la seva relació amb l’entorn i amb les experiències dels alumnes. Els infants afrontaran l’elaboració de missatges molt diversos: uns rètols, unes notes, descriure una persona i un objecte, rimes, una felicitació i una invitació… Totes aquestes tasques tenen un enfocament funcional, és a dir, els textos que escriuran tenen sempre una finalitat comunicativa real: aportar dades personals al centre escolar, convidar un amic o amiga, deixar una nota, compartir amb els altres les creacions pròpies (contes, poemes…), etc. D’aquesta manera els alumnes comprendran que l’escriptura és una eina indispensable a la seva vida.

En cada tasca hi ha un treball planificat amb molta cura que va preparant els infants per a la realització de la tasca final. Es tracta d’activitats atractives i estimulants que inclouen els ajuts

179

• Fitxes de reforçFitxes fotocopiables per escriure millor.

• Fitxes d’ampliacióFitxes fotocopiables per aprofundir el desenvolupament de l’escriptura.


SON

S I LLETRES

JOCS DE LLENGUA


• Presentació



• Pàgines web


• Mots encreuats

SON

S I LLETRES

Jocs. Suggeriments didàctics

Presentació Jugar no és únicament un entreteniment, també és una manera d’utilitzar la ment i posar a prova els nostres coneixements. El joc és una activitat que combina el pensament, el llenguatge i la creativitat.

A l’hora de jugar, els infants aprenen a orientar-se en l’espai i en el temps, a estimar l’art i la natura, a construir coneixements, a desenvolupar la fantasia… El joc dona l’oportunitat d’expressar les emocions, de cooperar, de competir. L’infant que sap jugar creix amb un sentiment d’acceptació i genera vincles emocionals positius amb les persones amb qui juga.

S’ha pogut comprovar que, a les aules on s’utilitza el joc com a instrument d’aprenentatge, els alumnes desenvolupen millors destreses socials perquè necessiten gestionar les seves emocions i controlar la seva conducta per interactuar amb els companys i les companyes en un ambient lúdic en el qual s’han de seguir unes normes. La necessitat de comunicar-se en aquestes situacions, d’expressar els propis sentiments i d’interioritzar els missatges que es reben també incideix en el llenguatge d’aquests infants de manera positiva; en els seus primer anys d’escolarització adquireixen un domini de la lectoescriptura més alt que altres subjectes de la seva mateixa edat; al llarg del temps, la influència del joc en el seu llenguatge es posa de manifest, a més a més, en l’enriquiment del lèxic que utilitzen i en el desenvolupament de la consciència gramatical i pragmàtica, que els permet construir estructures lingüístiques cada cop més complexes i utilitzar-les adequadament en diferents situacions comunicatives.

El joc és una de les estratègies més efectives per motivar els infants. Jugar és la conducta natural que utilitzen ells per comunicar-se, a la vegada que competeixen i es diverteixen. Ensenyar mitjançant el joc fa que els infants se sentin partícips del procés d’aprenentatge i l’associïn a una situació agradable i amb un sentiment de superació. Els jocs plantegen situacions que els permeten descobrir noves facetes de la seva imaginació, pensar en nombroses alternatives per resoldre un problema i posar-les de manifest a través del llenguatge. El que s’aprèn amb el joc es memoritza fàcilment i queda inscrit a la memòria emocional.

El bloc Jocs de afavoreix l’aprenentatge implícit en les destreses lingüístiques, és a dir, el que es produeix independentment dels intents deliberats o conscients que es duen a terme per aprendre. Es tracta de dotze fitxes en què es planteja una sèrie de reptes molt diversos amb una complexitat esglaonada, des de passatemps amb lletres (lletres amagades, mots encreuats, sopes de lletres, paraules encadenades…), qui és qui a partir de descripcions, ordenació d’instruccions d’un joc, fins a la creació d’un rodolí, d’una recepta o d’una endevinalla. Alguns d’aquests reptes estan pensats per afrontar-los individualment, i d’altres, per ser resolts de manera cooperativa.

La caixa de materials d’aula de també incorpora jocs al projecte. S’hi poden trobar targetes de síl·labes, targetes de paraules, targetes d’imatges, pictogrames, un dòmino ortogràfic… Aquest material va acompanyat d’un manual informatiu on s’expliquen els jocs que es poden dur a terme a l’aula amb cadascun dels recursos de la caixa.

JOC

S DE LLEN

GU

A

225

• Mots encreuatsRecull de diversos mots encreuats per treballar el vocabulari i per treballar, també, alguns sons de certa dificultat.


AVALUACIÓ

• TRACTAMENT DE L’AVALUACIÓ EN EL PROJECTE

• RÚBRICA PER A L’AVALUACIÓ DE LA COMUNICACIÓ ORAL

• PROVES D’AVALUACIÓ

• CRITERIS D’AVALUACIÓ I DIMENSIONS

• SOLUCIONS

• REGISTRE DE QUALIFICACIONS

SON

S I LLETRESAVA

LUA

CIÓ

Tractament de l’avaluació en el projecte

El projecte ofereix diferents recursos per facilitar l’avaluació dels alumnes:

• Proves d’avaluació. Són proves mensuals i trimestrals ajustades a la seqüència de continguts proposats per al llibre de l’alumne. La seva finalitat és comprovar el nivell d’adquisició de les competències i dels principals conceptes i procediments. Aquestes proves de control s’inclouen en aquesta secció del llibre per al docent.

• Rúbriques d’avaluació. És un document en el qual es proporcionen criteris per a l’observació i el registre del grau d’avançament dels alumnes, d’acord amb les dimensions. En el llibre per al docent s’inclou únicament una rúbrica general per a l’avaluació de l’expressió oral.

Proves d’avaluacióLes proves d’avaluació incloses en aquest material són valuosos instruments de control del procés d’aprenentatge de l’alumnat, perquè ofereixen informació sobre el seu nivell d’adquisició dels continguts i sobre el grau de desenvolupament de les seves competències lingüístiques. Consten dels elements següents:

1. Avaluació inicial. Aquesta prova permet valorar el punt de partida dels alumnes a l’inici de curs. La informació obtinguda orientarà el docent sobre les competències bàsiques, els conceptes i les habilitats adquirits a l’etapa d’Infantil que caldrà reforçar, i sobre aquells altres que caldrà reprendre perquè la majoria no els coneix o no els domina.

A més a més d’informació purament acadèmica, l’avaluació inicial pretén oferir dades rellevants sobre la personalitat de cada infant: la seva capacitat creativa, el seu interès per la feina ben feta, els seus gustos i les seves preferències…

2. Avaluacions mensuals i trimestrals. Es proporcionen els materials següents:

• Proves de control. En aquestes fitxes s’avaluen les competències bàsiques i els continguts corresponents als diferents blocs del llibre de l’alumne. Les fitxes comencen amb un text i inclouen proves de comprensió lectora i escriptura. Gràcies a aquestes també es pot comprovar el grau de coneixement de la llengua que tenen els infants, i en alguns casos el grau d’assoliment de les competències de la dimensió literària. Aquestes proves són més extenses en els mesos corresponents al final de cada trimestre; per aquest motiu estan concebudes per dur-les a terme en dues sessions de treball.

• Dimensions i solucions. En una taula es relacionen els criteris d’avaluació i les dimensions del currículum amb les activitats proposades en les fitxes d’avaluació. S’inclouen, a més a més, les solucions de totes les activitats.

3. Registre de qualificacions. S’ofereix un quadre de registre per recopilar les qualificacions que han obtingut els infants en les diferents proves.

243

Rúbrica per a l’avaluació de la comunicació oral Nom Tasca núm.:

L’alumne o l’alumna…

ASPECTE / VALORACIÓ

1 2 3

Interacció oral Té dificultats en expressar les seves idees i quan ho fa li costa respectar el torn de paraula.

Gaudeix expressant les seves idees o opinions, però no sempre respecta el torn de paraula.

Participa de manera activa expressant les seves idees o opinions i respecta el torn de paraula.

To de veu Li costa expressar-se oralment i té dificultats per utilitzar un to de veu adequat.

Intenta expressar-se oralment de manera comprensible i acostuma a utilitzar un to de veu adequat.

S’expressa oralment de manera comprensible utilitzant un to de veu adequat.

Pronunciació Pronuncia amb dificultat determinades paraules i mostra alguns problemes a l’hora d’articular correctament.

Pronuncia de manera correcta gran part de les paraules, però no sempre articula bé.

Pronuncia de manera idònia totes les paraules articulant correctament els llavis, la llengua i altres òrgans per fer els sons.

Contingut Té dificultats per expressar-se amb fluïdesa i utilitzar un vocabulari suficient.

S’expressa amb una fluïdesa acceptable i utilitza un vocabulari propi de la seva edat.

S’expressa amb fluïdesa, coherència i cohesió i utilitza un lèxic ric.

Gesticulació Li costa acompanyar les seves exposicions dels gestos corporals adequats amb el que vol expressar.

S’acostuma a acompanyar dels gestos idonis quan participa en situacions comunicatives.

S’acompanya dels gestos idonis i adequats per expressar els seus pensaments quan participa en situacions comunicatives.

Interacció oral To de veu Pronunciació Contingut Gesticulació

1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3

244

SON

S I LLETRESAVA

LUA

CIÓ

INIC

IAL

ELS SOROLLSNOM DATA

1 LLEGEIX:

AVUI ÉS DILLUNS I FA SOL.

ÉS EL PRIMER DIA D’ESCOLA I ELS NENS

I LES NENES ESTAN MOLT CONTENTS.

COMENCEN PRIMER I S’HAN RETROBAT AMB ELS AMICS!

2 FES UNA CREU SI HO DIU LA LECTURA:

AVUI ÉS DIMARTS. ELS NENS I LES NENES COMENCEN PRIMER. FA MAL TEMPS.

3 ENCERCLA ELS NOMS DE NENS I NENES:

ANNA PAU ARBRE


Criteris d’avaluació i dimensions

Solucions

Avaluació inicial Comprensió lectora

CRITERIS D’AVALUACIÓ DIMENSIONS ACTIVITATS

Aplicar a les lectures individuals algunes estratègies treballades col·lectivament, començant per les més senzilles, com ara mirar les imatges, i llegir el títol per fer hipòtesis.

Comprensió lectora

Llegeix amb fluïdesa paraules de la vida quotidiana. 1, 3

Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats a l’edat i presentats en diferents suports.

Comprensió lectora

Llegeix textos i aplica estratègies de comprensió per obtenir-ne informació i interpretar-ne el contingut.

5

Expressió escrita


Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions (notícies, experiències, descripcions, textos imaginatius, entre d’altres) a partir de models o de creació pròpia, escrits a mà o amb eines informàtiques.

Expressió escrita

Completa paraules i escriu oracions imitant un model. 2, 4

Haver mecanitzat que abans d’escriure s’ha de pensar i, un cop escrit, s’ha de revisar. Aplicar-ho a tot tipus de textos.

Expressió escrita

Planifica l’escriptura d’oracions. 4, 6

254

SON

S I LLETRESC

RITERIS I DIM

ENSIO

NS

Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge


Mostrar coneixement de l’ortografia de base i de les normes ortogràfiques més bàsiques en algunes o en la majoria de les produccions.

Expressió escrita

Aplica els coneixements sobre el funcionament de la llengua i associa les lletres majúscules amb les minúscules corresponents.

3

Ser capaç d’observar el funcionament de la llengua: canvis d’ordre dels elements, formació de paraules, formes literàries, analogia, entre d’altres.

Expressió escrita

Escriu oracions respectant que la seva estructura s’adeqüi al tipus de text que formen.

6

Mostrar interès per aplicar els coneixements apresos a la lectura i l’escriptura i per la bona presentació dels treballs.

Expressió escrita

Revisa el text per millorar-lo i té cura de la seva presentació formal.

4, 6

Educació literària


Mostrar interès per la lectura en general i pels textos tradicionals i literaris adequats a l’edat.

Literària

Gaudeix llegint paraules i oracions. 1, 3, 4, 5

255

Registre de qualificacions

304

Registre de qualificacions

Material fotocopiable © 2020 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

ALUMNES Avaluació inicial

Prova 1 Octubre

Prova 2 Novembre

Prova 3 Desembre

Prova 4 Gener

Solucions

Avaluació inicial

• Monstre, carabassa, mòmia.

• FANTASMA, BRUIXA, VAMPIR

• ESCOMBRA - escombra; POR - por;

VARETA - vareta; CASTELL - castell.

• La bruixa vola amb escombra.

• R. G. (Resposta gràfica): Cal dibuixar

una aranya i la Lluna.

• R. Ll. (Resposta lliure)

Prova 1. Octubre

• Una ratolí.

• muuu - vaca // nyec - oca // hihihi - cavall

• Que era molt estrany.

• R. G.: Cal dibuixar les orelles i la boca del

ratolí i escriure’n el nom.

• Un xarop.

INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

• TRACTAMENT DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA

• FITXES DE TREBALL

SON

S I LLETRESIN

TEL ·LIGÈN

CIES M

ÚLTIPLES

Tractament de les intel·ligències múltiples a l’àrea de Llengua catalana

En l’àmbit educatiu, la intel·ligència s’ha considerat, tradicionalment, un concepte unitari. El 1983, el psicòleg Howard Gardner, en la seva obra Teoria de les intel·ligències múltiples, va proposar un concepte plural de la intel·ligència i va establir l’existència de diferents tipus d’intel·ligències localitzades en diferents àrees del cervell. Segons aquesta teoria, tots els éssers humans tenim la capacitat de conèixer el món a través del llenguatge, de les relacions logicomatemàtiques, de la representació visual i espacial, de la percepció musical, del coneixement del nostre propi cos, de la interacció amb les altres persones, de la presa de consciència d’un mateix i de la relació amb l’entorn natural. Aquestes vuit intel·ligències es desenvolupen de manera diferent en cada individu, perquè les persones som diferents i independents entre si.

El projecte proposa activitats i estratègies de treball orientades a estimular el desenvolupament de totes les intel·ligències.

Intel·ligència lingüística i verbalÉs l’habilitat d’utilitzar el llenguatge oral i escrit de manera eficaç per informar, persuadir i adquirir nous coneixements.

és un material específic per a l’àrea de Llengua catalana i és per això que afavoreix significativament el seu desenvolupament. Algunes de les activitats proposades són:

• Ampliació i ús del vocabulari propi de l’edat i de l’entorn de l’alumnat.

• Aplicació de l’ortografia natural i d’alguns continguts bàsics de l’ortografia normativa.

• Lectura de narracions, poemes, textos teatrals i textos informatius.

• Comprensió oral i escrita de diferents tipus de textos de la vida quotidiana.

• Lectura comprensiva de textos i enunciats per resoldre correctament les activitats.

• Produccions orals i escrites que afavoreixen el desenvolupament de l’expressió.

• Valoració de l’expressió i la intenció comunicativa de les produccions orals i escrites pròpies i alienes.

Intel·ligència logicomatemàticaÉs la capacitat d’utilitzar el raonament inductiu i el deductiu per treballar amb nombres i establir relacions i patrons lògics d’una manera eficaç. Per contribuir a millorar la intel·ligència logicomatemàtica a l’aula és convenient jugar amb nombres, utilitzar codis numèrics, expressar quantitats, resoldre problemes…

El projecte afavoreix el desenvolupament d’aquesta intel·ligència a partir d’activitats com ara:

• Recompte del nombre de lletres i síl·labes d’una paraula, i dels mots que formen una oració.

• Enumeració de fets o instruccions per establir una seqüència.

• Raonament inductiu i deductiu de patrons lògics per adquirir les estratègies necessàries per a la millora constant de les expressions oral i escrita.

• Interpretació de les dades numèriques incloses en un text.

307

El meu cos

Nom Data

1 PENSA EN CINC PARTS DEL TEU COS I COMPLETA LA TAULA:

2 RELACIONA LA PART DEL COS QUE ET FA MAL AMB EL METGE QUE LA CURA:

|dents • • |pediatre

|ulls • • |dentista

|panxa • • |oculista

NOM DE LA PART DEL COS

NOMBRE DE SÍL·LABES

DE CADA MOT

I. lingüística, logicomatemàtica, espacial, corporal i cinestèsica, i intrapersonal.

INTE

L·LI

GÈN

CIE

S M

ÚLT

IPLE

S. F

ITXE

S D

E TR

EBA

LL


primÀria tasques i destreses comunicatives · 6 competències de l’àmbit lingüístic...

Documents