primer report de l'atles d'hivern

l’Atlesagost 2007

ICO

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - Institut Català d’Ornitologianúm. 1

dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

ContingutsIntroducció.......................................... 2

Cobertura hivern 2006-2007.......... 3

Participació ......................................... 5

Fent Atles! ........................................... 7

Resultats ............................................. 9

Aplicacions de l’Atles dels ocellsnidificants ..................................... 13

English summary................................ 15

Referències......................................... 15

Ja tenim resultats delprimer hivern!

El passat hivern va començar l’Atles dels ocells de Catalunya al’hivern 2006-2009 i tant les xifres de participació com elsprimers resultats obtinguts permeten ser molt optimistes

sobre el desenvolupament del projecte. Malgrat això, encarafalten molts mostratges per assignar en els propers dos

hiverns i moltes hores de camp buscant i comptant ocells.

En aquest informe presentemels primers resultats de l’A-tles dels ocells de Catalunya al’hivern 2006-2009, amb la

il·lusió que això continuï espero-nant l’entusiasme dels col·laboradors.Encara queden moltes zones a mos-trejar i moltes sorpreses per desco-brir!

Fins al moment, 263 ornitòlegs hanparticipat en el treball de camp. Elpercentatge de la feina que estava pre-vista per a l’hivern 2006-2007 ha estatpràcticament acomplert al 100%. Totun èxit que ha suposat un esforç espec-tacular: s’han realitzat més de 1.500hores de mostratge extensiu i més de1.000 km de mostratge intensiu(SOCC).

L’hivern 2006-2007 s’ha caracterit-zat en general per l’escassetat de neu,el poc fred i la boira persistent a la pla-na de Lleida i a la vall de l’Ebre. Aixòha dificultat les prospeccions en aques-tes àrees però, per contra, ha permèsfer fins i tot els mostratges d’alta mun-tanya més impensables a priori, com

tindrem l’oportunitat de llegir a la sec-ció Fent Atles. Els propers dos hivernspodríem comprovar fins a quin puntla climatologia ha influït sobre la dis-tribució i l’abundància de les espèciesd’ocells.

Els mapes comencen a mostrar mol-tes coses interessants: per exemple, elmosquiter comú Phylloscopus collybi-ta s’ha distribuït principalment per lafaçana litoral i la plana de Lleida, men-

tre que la gavina capnegra Larus mela-nocephalus ha incrementat la seva abun-dància i s’ha desplaçat cap al nord amesura que avançava l’hivern.

Al final d’aquest informe mostremles aplicacions que ha tingut l’Atlesdels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 fins al moment. Creiem que ésprou revelador de la repercussió queun treball de l’envergadura d’aquestnou Atles podrà arribar a tenir.

Una de les novetatsd’aquest Atles ésl’estudi dels ocellsmarins en un períodeen el que estan poclligats a la costa.Aquest és el cas de labaldriga mediterràniaPuffinus yelkouan.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia2

IntroduccióL’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és el projecte que ha de servir per conèixeren detall l’avifauna present a l’hivern a Catalunya. A diferència del període reproductor, per alqual ja tenim dos atles, aquest és el primer atles d’ocells que es fa a l’hivern a casa nostra.

LAtles dels ocells de Catalunyaa l’hivern 2006-2009 és un pro-jecte impulsat per l’InstitutCatalà d’Ornitologia amb el

suport del Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya i de la Fundació Terri-tori i Paisatge de Caixa Catalunya. Elseu objectiu principal és conèixer ladistribució i abundància de les espè-cies presents a l’hivern a Catalunya,complementant així el recentmentpublicat Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002 (Estrada et al.2004). Com en aquest, es pretén ela-borar mapes de distribució i d’abun-dància d’alta resolució, estimar la pobla-ció catalana de cada espècie, millorarel coneixement de la seva ecologia ideterminar l’estatus de conservacióde les poblacions hivernals. A més,atès que l’hivern és un període moltvariable d’un any a un altre o, fins itot, dins d’un mateix hivern, aquestatles vol també reflectir tota aquestavariabilitat espacio-temporal. El tre-ball de camp de l’Atles es fonamentaen la participació altruista de cente-nars d’ornitòlegs voluntaris. El perí-ode d’estudi que abasta és del 15 denovembre al 15 de febrer dels hiverns2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009,

Quant a la metodologia, l’Atles faservir bàsicament dos sistemes de cer-ca i cens d’ocells: els anomenats mos-tratge extensiu i mostratge intensiu.El mostratge extensiu o de quadrat técom a objectiu detectar el màxim nom-bre possible d’espècies dins de cadaunitat de mostratge (el quadrat UTM10x10 km) en un nombre determinatd’hores de cens, tot intentant cobrir-hi la totalitat dels ambients principals.Amb aquest mostratge es generaranels mapes de distribució de les espè-cies, pilar bàsic de qualsevol atles. Elmostratge intensiu es fonamenta enel SOCC (Seguiment d’Ocells Comunsde Catalunya) i ha de servir com a

principal eina de control de variacionstemporals, generació de mapes d’a-bundància i patrons ecològics. A mésd’aquests dos, hi ha un tercer sistemade cens dissenyat específicament per

a ocells marins que es fonamenta enla realització d’estacions de cens ambtelescopi des de la costa. En els mos-tratges extensiu i d’ocells marins cadaany es duu a terme una tercera part

’

Figura 1. Distribució,segons els anys, delmostratge de quadrat del’Atles d’ocells a l’hivern.

Figura 2. Distribució del mostratge SOCC. En els160 quadrats prioritaris (indicats en colorsdiferents segons el tipus d’hàbitat prioritari), elSOCC s’ha de realitzar tots els anys. En la restade quadrats cal fer el SOCC únicament l’hivern enquè es fa el mostratge de quadrat.

Alta muntanya

Muntanya mitjana

Mediterrani

Estepes

Zones humides

2006/07

2007/08

2008/09

2006/07

2007/08

2008/09

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia 33

La cobertura dels mostratgesde camp del primer any detreball de l’Atles ha estat pro-pera al 100%. En total s’han

completat 127 mostratges de quadrat,395 SOCCs i 28 mostratges d’ocellsmarins. Això significa que la cober-tura del passat hivern ha estat pràc-ticament la mateixa que la que s’as-senyalava en el disseny del projecteper aquest hivern (vegeu Figures 1,2 i 3). Malgrat tot, per causes diver-ses, 4 quadrats UTM 10x10 no s’hanpogut mostrejar i 2 quadrats no hanpogut rebre la cobertura intensivacorresponent (SOCC). Tots els cen-sos d’ocells marins han estat realit-zats.

Les dades que han arribat a l’ofici-na de l’ICO han estat informatitzadesimmediatament en les bases de dadescentrals de l’Atles, però, al momentde redactar aquest informe hi ha unpercentatge de fitxes que encara nohan estat lliurades, i que, per tant, nos’hi ha pogut incorporar. En concretmanquen encara 12 fitxes de mos-tratge extensiu (9,4% del total), 69

SOCCs (17,5% del total, tot i que, atèsque hi ha quadrats on s’acumulendiversos transectes el buit en l’Atlesés menor) i 6 censos d’ocells marins

(21,4% del total). Si finalment no arri-bessin algunes d‘aquestes fitxes cal-dria tornar a fer els mostratges el pro-per hivern 2007-2008.

Cobertura hivern 2006-2007El treball de camp previst per a l’hivern 2006-2007 ha estat acomplert pràcticament al 100%.En total s’han realitzat més de 1.000 km de mostratge intensiu (SOCC), més de 1.500 horesde mostratge extensiu o de quadrat i més de 60 hores de cens d’ocells marins

de la feina de camp total (Figura 1,Figura 2), mentre que en el SOCCels quadrats designats prioritaris esmostregen anualment i la resta es fa,com a mínim, un dels tres hiverns d’es-tudi (Figura 3). Finalment, el mos-tratge complementari permet recollirqualsevol observació que no provin-gui d’algun dels altres tres tipus demostratge esmentats i servirà per com-pletar la distribució d’espècies escas-ses o mal distribuïdes. Per a més infor-mació sobre la metodologia i dissenypodeu consultar el web http://www.orni-tologia.org/monitoratge/atleshivern.htm. 2006/07

2007/08

2008/09

Figura 3. Distribuciódels 90 punts delmostratge d’ocellsmarins.

1

2-3

4-5

6-7

8-9

Figura 4.Distribució de les485 fitxescomplementàriesrebudes.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

Esment a part mereixen les fitxescomplementàries. S’han rebut 489 fit-xes de 245 quadrats diferents, amb lesquals s’ha cobert el 63% del territori(Figura 4). Tanmateix, la distribucióterritorial d’aquestes fitxes no és uni-forme i coincideix a grans trets ambl’observada en l’Atles de nidificants(Estrada et al. 2004). De forma sor-prenent s’han rebut relativament poquesfitxes complementàries d’algunes deles zones més visitades pels ornitòlegscatalans, com ara són el delta de l’E-bre o els Aiguamolls de l’Empordà.

De cara al proper hivern l’Atles esmarca dues fites quant a cobertura;d’una banda tornar a assolir una cober-tura propera al 100% en els tres siste-mes de mostratge estandarditzats i d’u-na altra, millorar la representació delterritori mitjançant fitxes comple-mentàries. Més enllà de la importàn-cia dels mostratges de quadrat, SOCCi d’ocells marins, és essencial tambéincorporar totes les altres observacionsrealitzades dins del període de l’atlesen forma de fitxes complementàries.

Per als propers dos hiverns roma-nen sense assignar el mostratge exten-siu de 63 quadrats UTM 10x10 i l’in-tensiu de 81 quadrats (Figura 5). Lamajoria dels mostratges extensius estroben en zones molt allunyades deltrànsit habitual dels ornitòlegs i, peraquest motiu, poden proporcionaragradables sorpreses ornitològiques.A més, constitueixen ocasions per conèi-xer i gaudir de paratges poc habitats.Molts d’aquests quadrats requereixenun esforç de mostreig inferior a les qua-tre hores, amb la qual cosa resulta asse-quible fer la seva prospecció en un únicdia. Pel que fa als mostratges intensius,la situació és lleugerament diferent i,a més dels mostratges que cal fer unany en particular, n’hi ha alguns queno estan encara assignats i que cal-drà fer els dos propers hiverns. La loca-lització de tots aquests quadrats queencara no disposen de SOCC és mésdispersa que en el cas dels mostratgesde quadrat (Figura 5).

Tot i l’èxit general de cobertura, hemde continuar vetllant per la màxima

qualitat de les dades i en aquest sen-tit hi ha aspectes millorables. Un delsproblemes més freqüents que hemtingut és el de les fitxes incomple-tes. Això és especialment rellevant enel cas de les espècies per a les qualses demana la UTM 1x1 km, en bonapart atribuïble a una ampliació a darre-ra hora del llistat d’aquestes espècies.Un altre problema que repercuteix enla progressió del projecte és el retarden el lliurament de les dades. Tots elsengranatges de l’Atles es veuen afec-tats quan no es reben les dades decamp a temps.

4

Figura 5. Assignacions de mostratges dequadrat (esquerra) i SOCCs (dreta):quadrats i SOCCs assignats i pendentsd’assignació per als propers 2 hiverns. Elnombre de quadrats i SOCCs per assignarde cara al 2007-2008 pot veure’sincrementat a darrera hora amb eltancament definitiu del lliurament dedades.

Mostratge de quadrat SOCC

Quadrats assignats

2007/08

2008/09

SOCCs assignats

2007/08

2008/09

2007/08 i 2008/09


Albero Figueras, Lluís qscAlonso Martínez, Marc cAlvarez Cros, Carlos qsmcAndino Pol, Héctor scAnton Recasens, Marc qsmcAparicio Sanz, Antoni qscArean, Albert cArenas Ribas, Ferran sArgullós Romera, Montserrat sArquimbau Cano, Roger qscAute Todo, Francesc Xavier qscAymerich Boixader, Pere qscAymí Cubells, Raül qscBaiges Casanova, Claudi qscBalagué Puig, Mar sBallesta Castro, Jordi qscBaltà Josa, Oriol sBarquín Ruiz, Marina sBarriocanal Lozano, Carles qsBarrull Ventura, Joan cBas Lay, Josep M. qsmBatlle Bassa, Agnès scBatriu Vilaró, Miquel scBaubí Bolea, Javier scBaucells Colomer, Jordi qBayer Gonzàlez, Xavier qscBernal Guerrero, Juan qscBerrocal Muñoz, Francisco sBertolero Badenes, Albert sBertran Fàbregas, Marc qsBescós Grilló, Juan Carlos cBescós Grilló, Pedro cBigas Campas, David qmBonan Barfull, Arnau sBonfil Solsona, Jaume scBoronat Miranda, Dani qsBota Cabau, Gerard s

Bové, David sBros Caton, Vicenç qsBrotons Alabau, Lluís qscBrugnoli Segura, Yago qmBudó Ricart, Joan scBurgas Riera, Albert qsmBurgas Riera, Daniel sCalderón Álvarez, Raül qsmcCallizo Pastor, Virgili qsCalvet Gaya, Jordi qscCama Torrell, Albert qmcCampderròs Jordà, Jaume sCamps, Joaquim smCanal Palomeres, Mònica sCanet Rovira, Toni sCanut Bartra, Jordi qsCapalleras Fábregas, Enric qsCapdevila Torrell, Francesc qsCarrera Gallissà, Enric qCarretero Serra, Andreu qscCastellà Torrents, Jaume scCebrian Puyuelo, Jordi G. sCerdeira Ribot, Jordi scChaparro , Joan A. cClarabuch Vicent, Oriol qscClavell Corbera, Jordi cColodro Fandos, Carles scComas Herrera, Aleix cCopete Peralta, Luis Miguel qCortada Gardella, Albert smCortés Montesinos, J. Lluís qscCulí Ribas, Joan qCumplido Vila, Josep Mª sCurcó Masip, Antoni qsmDalmau Ausàs, Jordi qDalmau Guasch, Anna qcDegollada Soler, Artur s

Delgado Garcia, Alfons qscDíaz Diethelm, Daniel sDinarés Cistaré, Manel qscDomènech Gimeno, Jordi scDomingo de Pedro, Màrius qscDomingo Santamaría, M. Ángel qsEstopà Mata, Israel qEstrada Bonell, Joan qscFabregó Claparols, Jaume sFanlo Grasa, Esther qsFarré Canal, Joan Ramon sFarré Serrando, Enric sFeliu Latorre, Ponç qsmcFeo Quer, Carles cFerrer Parareda, Xavier sFont Revilla, Erènia cFontcuberta Trepat, Enric scFramis Sarría, Hugo cGallés Gabarró, Anna qscGàlvez Martínez, Marc qsGámez Montoya, Xavier cGarcia Carrera, Sònia qsGarcía Ferré, Diego sGarcia Espluga, Bernat cGarcia Gonzàlez, Ernest sGarcia Ràfols, Ruth sGarcia Reàdigos, M. Àngel qscGarcia Serrano, Enric scGargallo Oliva, Gabriel sGarrigós Solís, Maite cGay Pons, Lluís sGil Velasco, Marcel sGil, Joan Ignasi cGiralt Jonama, David sGómez Vargas, F. Javier sGonzález Ballvey, Daniel sGonzález de Lucas, Rafael qsc

L’Atles és un projecte amb una for-ta vocació social, que pretén involu-crar la ciutadania a través de la parti-cipació voluntària dels ornitòlegs. Larealització d’una obra com aquesta noseria possible sense la seva inestima-ble contribució. El nombre de parti-cipants que fins ara ha realitzat pros-peccions de camp s’ha elevat a 263,

els quals es desglossen en les següentsxifres: 88 en el cas del mostratge exten-siu, 194 en l’intensiu, 22 en el cens demarins i 105 en el complementari (Tau-la 1). Voldríem també destacar la impli-cació dels Espais Naturals Protegits idel seu personal, que enguany hancobert el 14% dels mostratges exten-sius, el 8% dels intensius i el 32% dels

censos d’ocells marins. Com a fet nota-ble cal remarcar el baix percentatgede dones participants, el qual nomésha arribat al 7,5%. Un dels objectiusde l’Atles d’hivern és arribar a assolirxifres de participació comparables ales de l’Atles de nidificants, en elconjunt de les fases del qual van arri-bar a col·laborar 518 persones.

ParticipacióEn total 263 ornitòlegs han col·laborat en algun dels diversos mostratges de l’Atles. Podemconsiderar un èxit la participació en el projecte, fet que li dóna un gran crèdit social.

Nom Mostreig Nom Mostreig Nom Mostreig


Gordo Villoslada, Oscar cGracia Tinedo, Eduardo scGrande Flores, Carlos qsGras Ruíz, Ricardo cGuallar Rivero, Santi qsmcGuasch Gonzàlez, Cisco qscGuillem Martí, Roger qscGuillén Cuesta, Jordi sGuinart Patiño, Emma mGuixé Coromines, David qscGustamante Sánchez, Lluís qsmcGutiérrez Benítez, Ricard cHernández Orenes, Santi sHerrando Vila, Sergi qscIglesias Pérez, Bernat qJensen Marcet, Cristian sJosa Anguera, Lluís sJosa Anguera, Pere qsKirchner Granell, Francesc sLabian Sánchez, Pere cLainez Molinero, Josep scLarruy Brusi, Xavier qscLega Saborit, Xavier cLey Ussing, Martin sLópez Antia, Ana qLlimona Llovet, Francesc sLlobet François, Toni sLlobet Marimon, Marc sLlover Colom, Maria cLockwood, Mike qscMacià Valverde, Xesco mMajoral Balanyà, Toni sMaldonado Alonso, Jonathan cMargalef Pelejà, Toni sMarí Vivancos, Toni mMarín Sáez, Eduardo sMartínez Benítez, Paco sMartínez Maldonado, J. Manuel scMartínez Ruíz, Carles cMartínez Vilalta, Albert qscMartorell Gendra, Carles scMate Alonso, Isabel cMateos, Jordi cMatheu de Cortada, Eloïsa sMatschke, Ann cMaynou, Francesc sMendoza Osorio, Javier cMerchan Nevado, Ferran cMillet Sargatal, Aleix qMinguet Vidal, Ramon qsMinobis Bech, Robert s

Moncasí Salvia, Francesc sMoret Viñals, David sNaspleda Feixas, Joan sNicolau Vila, Jordi qsNieto Pallàs, Ximo qscNievas Castro, Antoni sNoguera Piquer, Marc sNuet , Josep cOlivé Vázquez, Marc sOlivera Aguilà, Daniel qscOliveras Serrano, Ignasi scOllé Torner, Àlex cOmedes Salinas, Àlex sOrdeix Rigo, Marc scOrta Sagalàs, Carles cOrta Sagalàs, Jordi cOrtega González, Enric sPadilla Cano, Toni sPalau Puigvert, Jordi qsPalet Esteve, Josep qcPàmies Pallisé, Enric cParra Cuenca, Xavier qscPedro Font, Albert qsPedrocchi Rius, Vittorio scPena Franch, Enric sPérez Cañestro, Julio cPérez Petrus, Óscar sPeris Miras, Marc qsPetit Saludes, Albert qsmcPlans Rubió, Pedro José smcPoblet Sobrino, Olga cPonce Santos, Jordi sPons Ferran, Pere sPons Gràcia, Elisabeth cPons Pla, Francesc scPont Torné, Francesc sPou Palau, Maria sPrado Raez, Joan Josep qsPuig Sánchez, Marc cPujol Vàzquez, Albert sPujol Vilaseca, Joan qsRacionero Cots, Clara sRafa Fornieles, Miquel qsRamos Sánchez, Ricardo qsmcRamot García, Jaume sRaurell Sola, Montse qscRequejo De Las Heras, Andrés sRequena Jiménez, David sRibas Falomir, Josep cRipoll Gómez, Joan Carles scRivaes Silva, Sofia qc

Rodríguez Sinovas, Antonio cRoig Palau, Joan qsRoig Simon, Job qsRollan Vallbona, Àlex sRos Piera, Jaume mRost Bagudanch, Josep cRovira Girabal, Joan sRuiz Perales, Xavier sSaavedra Bendito, Deli sSala Valls, Albert scSalva Xucla, Carlos sSampere Pujol, Xavier cSánchez, Sara sSánchez Blanch, Manuel qsSánchez Inés, Miguel sSánchez Krellenberg, Alfried qsmcSanmartí Blanch, Roger qscSantandreu Gràcia, Marc qsSantandreu Pajerols, Joan qsSargatal Vicens, Jordi qSardà Palomera, Francesc qscSebé Pedrós, Arnau sSerrano Reyné, Gustau qsServitje Peix, Ramon qSimon Julià, Rosa scSolduga Nogueró, Jordi cSoler Zurita, Jaume cSolís Nogués, Ramon qscSort Vilaseca, Fermí scStefanescu Bonet, Constantí sTantull Oliva, Josep sToldrà Bastida, Lluís Xavier scTorné Viudas, Sergi sTorre Corominas, Ignasi sTrabalon Carricondo, Fran sTrullols Grané, Jordi qsVaca Agustí, Albert qsVallès Martín, Benjamí scVall-llosera Camps, Miquel sVall-llosera, Joaquim cVázquez de Luca, Albert qscVázquez de Luca, Jordi cVendrell Martí, Armando qcVentura Linares, Joan scVigué Ruaix, Jordi sVilà Nogueras, Rafel sVila Perdiguero, Pere qVilagran Casanovas, Joaquim qscVilahur Godoy, Xon sViver Fabregó, Jordi sWest , Steve s

Taula 1. Llistat de participants en els diversos mostratges de l’Atles (q= mostratge extensiu o de quadrat, s= mostratge intensiu oSOCC, m= cens d’ocells marins, c= mostratge complementari). En aquesta taula es mostren els ornitòlegs que han lliurat les dades enel moment de la redacció d’aquest informe. Les institucions i entitats que han donat suport al projecte apareixen a la darrera plana.

Nom Mostreig Nom Mostreig Nom Mostreig


Fent Atles!En aquesta secció quatre col·laboradors del projecte descriuen les seves experiències fent elsmostratges de l’Atles. Les seves vivències són molt diverses però tots ells comparteixen unmateix entusiasme per sortir a mirar ocells i per a que el seu esforç i les seves dadesserveixin per al nou Atles.

Ximo Nieto ens exposa les dificultatsde l’ornitologia d’alta muntanya en undels quadrats de més difícil accés detota la geografia catalana, el CH34Per als que hem començat tard a obser-var ocells, portats per un interès natu-ralista desenvolupat a través de cami-nades per la muntanya, és un reptepersonal poder participar en projec-tes com el SOCC i l’Atles d’hivern.Quan l’ICO em va proposar fer el mos-treig del quadrat CH34 vaig pensar“Estan sonats”... El punt més properal quadrat a què es pot arribar en vehi-cle (el Santuari de Montgarri, si no hiha molta neu) requereix una aproxi-mació d’hores i des d’allà cal superar600 m de desnivell. Però al mateixtemps va disparar un mecanisme quetots els aficionats a la muntanya conei-

xen bé: i per què no? El GR-211, quesegueix el riu Forcall fins al Port d’Or-la i les mines del Forcall, no es podràfer també a l’hivern?

Sortosament, el novembre de 2006no va nevar al Pirineu i el mateix dia15, a les 7:15 estava de camí al Portd’Orla. Quatre hores després, els cen-sos: una parella d’àligues dauradesressegueixen la carena del Malh de

Bolard, a la pujada cap a l’estany dePleta una parella de pardals d’ala blan-ca...

El paisatge és impressionant, el silen-ci de l’alta muntanya només és alte-rat pels crits de les gralles de bec groci de bec vermell. La bellesa i la soli-tud de l’indret fan oblidar la fatiga, calgaudir de l’instant i ser conscient queavui en dia poques persones tenen la

Xavier Parra ens narra un cens a laserra de Brufaganya durant elmostratge del quadrat CF79Quan el sol comença a treure el nasesfilagarsant els darrers retalls de boi-ra, busques el camí que vas veure anita l’ortofotomapa per poder pujar pelsSegarresos. El problema és que ara enveus tres de possibles i no saps elque et pujarà més directe, el que et per-metrà tocar més brolla i menys con-reu, que ja el tens sobrerepresentat.Esculls el que s’enfila cap el nord-est,una antiga pista, perquè semblava queera el que més s’allunyava de la corres-ponent línia d’alta tensió que tenentotes les serres del quadrat, i acabaresultant que hi va paral·lela. Per allu-nyar-te’n, tires per un caminoi estretque et permet refregar-te amb els roma-nins, brucs d’hivern i argelagues, men-tre confies que no t’arribi cap tret per-dut dels que se senten no pas gairelluny. A banda dels caçadors, al matí

està de moment tranquil, és aviat perals quads. Tot i això, avui no semblaque la cosa vagi gaire fina, uns reclamsde gratapalles en començar i algun car-golet pel camí. Calla, aquest reclam...la primera tallareta cuallarga del qua-drat i poc després un tallarol capne-gre. El camí acaba pràcticament des-apareixent i encara no has completatni l’hora ni el recorregut pensat: a sub-mergir-te en la brolla toca. Mig tapatpels ginebrons i encara amb temps perdavant, tornes a pensar en la bona vis-ta dels caçadors. Arribes davant d’un

petit barranc on es veu moviment: algu-nes mallerengues, un parell de mos-quiters i uns bruels que movent-sede pi en pi arriben a passar a frec teu.Serà el moment de màxima intensitatornítica del cens. Vas mirant el cel,però, com passa sovint, cap àguila nifalcó el travessen (per això t’emocio-nes més el dia que els veus). Mires elrellotge i en el moment en què el cro-nòmetre deixa els 59 minuts sents,encara lluny, el primer quad del dia:és hora d’anar a esmorzar.

Text i fotos: XAVIER PARRA CUENCA


Carlos Alvarez ens acosta els ocellsmarins a través dels seus doscensos al Baix EmpordàQuasi tota la meva tasca ornitològi-ca la desenvolupo a la vall del Ridau-ra (Baix Empordà) i com que allà hiqueien un parell de punts d’obser-vació de marines, vaig sol·licitar quese m’assignessin. Malgrat que s’ha-vien de fer els propers hiverns, vaigcomençar-los aquest mateix hivern,així em serviria d’aprenentatge i sim’animo potser els donaré conti-nuïtat.

Primer, amb el coordinador, vàremmodificar lleugerament la ubicaciódels llocs concrets d’observació ja quel’atzar els havia col·locat en indretspoc adequats per a l’observació. Vàremdecidir situar-los a llocs de fàcil accési amb bona visibilitat: un a la puntade Garbí de Sant Feliu de Guíxols i

l’altre a la punta d’en Pau, a S’Agaró.Quins llocs més bonics!

Com que visc a Olot i haig de fer lafeina de camp els caps de setmana,procuro sempre mirar d’enllestir-la elsprimers dies del termini perquè maise sap què pot passar amb la meteo-rologia. I au, pacte amb la famíliaper canviar l’hora del dinar, i ull altelescopi! Tot primer vas una micaperdut. Això de comptar i apuntaralhora que estàs pendent del rellotgeper controlar el temps, atabala unamica. De seguida s’hi agafa el trinc,però. Tal com esperava, els gaviansargentats em van fer una mica la guit-za ja que aquí són molt abundants ihaver-los de comptar cada deu minutsfeia “perdre” una mica de temps. D’al-tra banda, vaig ser molt afortunat,aquest hivern ha estat excepcional-ment ric en gavots i, a part del bestiar

habitual, també vaig observar gaviàfosc i, fins i tot, un paràsit gros, ocellspoc habituals per aquests verals. Ja acasa, a passar les dades en net i enviar-les de seguida perquè els que venendarrere tinguin temps de treballar-lesamb tranquil·litat.

En fi, que ho he passat molt bé i jatrobo que l’hivern triga massa a arri-bar!

Text i fotos: CARLOS ALVAREZ CROS

fortuna de trepitjar aquestes roqueson s’ha escrit una història de mineria,aventura i contraban.

Després de més de nou hores d’ex-cursió, de les quals només dues hanestat de cens, retornem pensant en la

sort que ens ha permès visitar una deles zones més feréstegues dels Piri-neus durant l’hivern. La escassetat deneu també va permetre arribar fins ales mines al febrer i completar així elsdos períodes de mostreig. Els tècnics

de l’ICO estaran contents amb lesdades, però l’ornitòleg i muntanyencho està encara més, ha superat el rep-te i ho celebrarà amb un bon sopar iuna copa d’Armanyac vora el foc!

Text i fotos: XIMO NIETO PALLÁS

Albert Martínez ens porta alsoliverars de Miliana, a l’extrem sudde Catalunya, on ha fet el seu SOCCDesprés d’un cert temps allunyat deles comarques de l’Ebre vaig agafar-me amb molta il·lusió l’encàrrec de ferun SOCC a l’extrem sud del país. Emfeia una mica de mandra haver d’anartan lluny de casa, però els coordina-dors van jugar les seves cartes ambhabilitat i aprofitant la meva debilitatsentimental envers la zona, em vanconvèncer. Vaig posar-me en contac-te amb el bon amic Armando Vendrellde Santa Bàrbara, un dels millors conei-xedors de la comarca del Montsià, elvaig engrescar amb el projecte i totsdos vam buscar el millor itinerariSOCC, i aquest darrer hivern tambéhem recorregut la comarca fent qua-drats de 10x10.

Després de voltar una mica vam triarun itinerari al voltant de la Miliana on,

en un curt recorregut es travessen cul-tius molt variats: horta, fruiterars i,per suposat, els molt representatiusoliverars. L’itinerari també passa pelcostat del llogarret de la Miliana i debones extensions de les típiques bro-lles de la plana del Montsià. El 26 denovembre, molt de matí, ja estavacomptant ocells, he de confessarque sempre m’ha agradat. El dia vaser fresquet i una mica tapat, ara bé,quin error triar un diumenge! a quise li acut! L’activitat cinegètica era terri-

ble, les colles de caçadors perse-guint els tords amunt i avall eren omni-presents. Els ocells estaven més mogutsque de costum i tords, pinsans, alo-ses, etc. no paraven de volar espan-tats. Total, que vaig decidir que no tor-naria a censar més en cap de setma-na. El segon cens el vaig fer el dimecres3 de gener i quina diferència!, el diava ser plàcid i molt més fàcil per a tre-ballar. Els resultats dels dos censosvan deixar molt clara la importànciadels oliverars per a la hivernada delsocells frugívors, amb xifres força espec-taculars de tallarols de casquet (205)o tords (116).

Ja estic desitjant tornar-hi l’any queve i, aprofito aquestes ratlles per ani-mar-vos a baixar a comptar ocells peraquestes comarques. No us en pene-direu!

ALBERT MARTÍNEZ VILALTA


Tot i que encara estem pen-dents de rebre dades del mos-treig de camp d’aquest pri-mer hivern, disposem d’in-

formació suficient per començar agenerar resultats. Hem detectat untotal de 248 espècies, 202 de les qualsen els mostratges de quadrat, 174 enel SOCC i 58 en els censos d’ocellsmarins; 232 espècies han estat reco-pilades en fitxes complementàries.Aquestes dades són encara provisio-nals i de ben segur s’aniran incre-mentant progressivament. A títol com-paratiu, recordem que en l’Atles delsocells nidificants de Catalunya 1999-2002 es van detectar 232 espècies nidi-ficants i 94 més que es van conside-rar estivals no reproductors, exòticsde nidificació ocasional o antics repro-ductors.

Les tres espècies de tectades ambmés freqüència en els mostratges dequadrat durant l’hivern 2006-2007han estat el pinsà comú Fringilla coe-lebs, el pit roig Erithacus rubecula i lamerla Turdus merula, els quals s’hantrobat en el 97%, 96% i 95% dels qua-drats, respectivament. Les tres espè-cies més abundants en els mostratgesdel SOCC han estat les dues espèciesd’estornell Sturnus sp. (251.611 indi-vidus), el pinsà comú (37.180) i el par-dal comú Passer domesticus (9.151).D’altra banda, les tres espècies mésobservades en els censos d’ocells marinshan estat la gavina capnegra (7.451individus), el gavià argentat Larusmichahellis (5.974) i la gavina vulgarLarus ridibundus (2.905).

Però parlar de resultats en un atlesés, en gran mesura, parlar de mapes.

Gràcies a l’adequada representacióterritorial dels diferents mostratgesestandarditzats de l’Atles, en nomésun any ja podem dibuixar a grans tretsla distribució hivernal de moltes espè-cies. Us presentem dos tipus de mapes:1) a resolució 10x10 km les dades pro-cedents dels diferents mostratges, elsquals, ara per ara, només cobreixenparcialment el territori català; 2) a reso-lució 1x1 km els resultats dels primersmodels estadístics mitjançant els qualsja es poden mostrar mapes continusper a tot el territori. Per fer aquestaaproximació hem utilitzat el softwareMAXENT, el qual construeix modelsestadístics a partir de les relacionsde màxima entropia entre les dadesde presència d’una espècie i les varia-bles ambientals disponibles per a lazona que es vol cartografiar (Phillips

Resultats Hores d’ara ja disposem de dades de 248 espècies que han passat tot o part d’aquest darrerhivern a Catalunya. Amb això, ja es poden començar a generar mapes de distribució iabundància, i fins i tot a veure alguns canvis de distribució dins d’aquest mateix hivern. Un primer tast d’allò que ha de ser aquest atles.

Figura 6. Distribució durant l’hivern 2006-2007 de la puputUpupa epops a resolució 10x10 km. En aquest mapa es mostrenels resultats del mostratge extensiu (tant presències comabsències), i les dades provinents de les fitxes complementàriesmés el SOCC (només presències). Aquestes dades fan referènciaal conjunt dels dos períodes de mostreig (A: 15 novembre-31 degener; B: 1 de gener-15 de febrer).

Figura 7. Distribució durant l’hivern2006-2007 de la puput Upupa epops aresolució 1x1 km. Els quadrats de colormés intens corresponen als que tenenuna major probabilitat d’aparició del’espècie. Aquest mapa s’ha generatamb el programa MAXENT a partir deles coordenades dels quadrats UTM 1x1km registrades en el mostratgeextensiu i de 55 variables geogràfiquesi ambientals.

Absent dintre de cens

Present dintre de cens

Present fora de cens, en complementàries o SOCC


Figura 9. Distribució a resolució 1x1km del mosquiter comúPhylloscopus collybita durantl’hivern 2006-2007. Els quadrats decolor més intens corresponen alsque tenen una major probabilitatd’aparició de l’espècie. Aquest mapas’ha generat amb el programaMAXENT a partir de les dades delSOCC i de 55 variables geogràfiquesi ambientals.

Figura 10. Distribució a resolució 10x10 km del tord comú Turdusphilomelos durant l’hivern 2006-2007. En aquest mapa esmostren els resultats del mostratge extensiu (tant presènciescom absències) i les dades provinents de les fitxescomplementàries més el SOCC (només presències). Aquestesdades fan referència al conjunt dels dos períodes de mostreig (A:15 novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).

Figura 11. Distribució a resolució 1x1 kmdel tord comú Turdus philomelosdurant l’hivern 2006-2007. Elsquadrats de color més intenscorresponen als que tenen una majorprobabilitat d’aparició de l’espècie.Aquest mapa s’ha generat amb elprograma MAXENT a partir de lesdades del SOCC i de 55 variablesgeogràfiques i ambientals.







Figura 8. Distribució a resolució 10x10 km del mosquiter comúPhylloscopus collybita durant l’hivern 2006-2007. En aquest mapaes mostren els resultats del mostratge extensiu (tant presènciescom absències) i les dades provinents de les fitxescomplementàries més el SOCC (només presències). Aquestesdades fan referència al conjunt dels dos períodes de mostreig (A: 15novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).


et al. 2006). Aquest procediment ésmolt adequat per representar mapesa partir de dades de presència, peròhaurem d’explorar nous models queextreguin tota la informació contin-guda en les dades quantitatives (SOCCi mostratge d’ocells marins). Atès queencara no es disposa de totes les dadesde camp i que encara s’han de per-feccionar les tècniques de filtrat i anà-lisi, els mapes que es poden elaboraractualment s’han de considerar pre-liminars. A continuació mostrem algunsexemples.

El mapa de distribució a resolució10x10 km de la puput Upupa epopsens mostra que aquest hivern l’espè-cie ha estat distribuïda per tot el lito-ral, prelitoral i, fins i tot, plana de Llei-da, amb algunes localitats gairebé sor-prenents al Pallars Jussà i a cavall delRipollès i Osona (Figura 6). El mapad’abundància de l’espècie mostra lapredilecció per les planes litorals i pre-litorals, especialment al sud de la comar-ca del Garraf, i una important pobla-ció a tota la vall de l’Ebre i extrem occi-dental de la plana de Lleida (Figura7). Aquest ha estat un hivern molt pocfred, fet que potser ha influït en la dis-tribució de l’espècie. Les dues prope-res temporades ens ajudaran a com-

provar fins a quin punt els patronsgeogràfics de l’hivern 2006-2007 hanestat o no singulars.

El mosquiter comú constitueix unaltre cas interessant. El mapa de dis-tribució a resolució 10x10 km mostraque l’espècie ha aparegut per tot elterritori excepte a les zones de majoraltitud del Pirineu i Prepirineu (Figu-ra 8). El mapa d’abundàncies (Figura9) afina molt més i mostra una clarapreferència per gairebé tota la façanalitoral i plana de Lleida. És interessantremarcar la predilecció pels trams bai-xos dels rius principals (Ebre, Segre,Llobregat, Fluvià, etc.). Aquesta espè-cie pot arribar a resultar extraordinà-riament abundant a l’hivern en aquestsambients, on, mitjançant el SOCC,s’han arribat a comptar més de 200individus en 3 km.

Atenent-nos a la representació deles dades de quadrat UTM 10x10km rebudes, el tord comú Turdus phi-lomelos sembla que ha aparegut enqualsevol ambient (Figura 10) però elmapa d’abundàncies mostra una imat-ge força diferent (Figura 11). El tordcomú és molt abundant al sud de Llei-da i comarques de l’Ebre i força abun-dant a la resta del litoral i prelitoralcatalà, amb l’excepció del delta de l’E-

bre i de l’àrea metropolitana de Bar-celona.

Per a moltes espècies escasses o dedistribució restringida la imatge quepodem obtenir hores d’ara és encaramolt parcial. Aquest seria el cas dedues de les espècies d’escolopàcidsque probablement estan més ben dis-tribuïts a Catalunya, el becadell comúGallinago gallinago i la becada (Figu-ra 12). En el primer cas, la properaincorporació de les dades dels censoshivernals d’ocells aquàtics pot ajudarmolt a millorar el nostre coneixementsobre la distribució de l’espècie, men-tre que en el segon caldrà recórrer ales estadístiques anuals de caça.

Els censos d’ocells marins han apor-tat, així mateix, uns primers resultatsmolt interessants. En el cas de la gavi-na capnegra s’aprecia clarament unpatró diferent en funció del períoded’estudi. Durant el passat desembrel’espècie ha estat molt més escassa queal gener, període en el qual, a més,ha tingut una distribució molt mésestesa pel litoral català (Figura 13).

Més enllà de l’interès de cada espè-cie en particular, els atles també apor-ten informació rellevant quant a lariquesa d’espècies dels diferents llocsmostrejats. En aquest sentit és impor-

Figura 12. Distribució a resolució 10x10 km del becadell comú Gallinago gallinago (esquerra) i de la becada Scolopax rusticola (dreta)durant l’hivern 2006-2007. En aquests mapes es mostren els resultats del mostratge extensiu (tant presències com absències), i lesdades provinents de les fitxes complementàries més el SOCC (només presències). Aquestes dades fan referència al conjunt dels dosperíodes de mostreig (A: 15 novembre-31 de gener; B: 1 de gener-15 de febrer).

Becadell comúGallinago gallinago

BecadaScolopax rusticola








tant tenir molt present que només espoden fer comparacions rigorosesentre àrees on s’ha realitzat el mateixesforç. Per al conjunt de l’hivern 2006-2007 hem detectat uns patrons geo-gràfics interessants. En general, elsquadrats més rics se situen, fona-mentalment, a la plana de Lleida i adeterminats sectors del litoral (Figu-ra 14). En particular, el quadrat ons’han trobat més espècies dintre decens (16 hores en aquest cas) ha estatel EG18 (entre el cap de Creus i elsAiguamolls de l’Empordà), amb 108espècies; el quadrat on s’han detectatmenys espècies dintre de cens (1 horaen aquest cas) ha estat el CH63, unretall de 720 ha per sobre de l’es-tany de Certascan, al Pallars Sobirà,amb només quatre espècies. Final-ment, també és destacable que, per alconjunt de Catalunya, s’han trobat198 espècies dintre de cens en els mos-tratges de quadrat del primer perío-de i 206 en els del segon. Tot i queper a cada quadrat en particular s’hadetectat un nombre d’espècies dife-rent en els dos períodes, aquestes dife-rències no obeeixen a cap patró espa-cial clar i més aviat semblen degu-des a l’atzar (Figura 15).

Desembre

Figura 14. Nombre d’espècies detectades enel període d’estudi (15 de novembre 2006 - 15de febrer 2007) durant el mostratge extensiude cada quadrat UTM 10x10 prospectat. Atèsque l’esforç de mostratge realitzat (16 hores)és el mateix entre quadrats, les dades que esmostren són perfectament comparables;tanmateix, s’han d’exceptuar aquellsquadrats litorals o fronterers que posseeixenmenys d’un 60% de territori terrestre català,en què l’esforç de mostreig realitzat ha estatinferior a 16 hores.

Figura 15. Diferències entre la riquesa d’espèciesdetectada durant els censos de quadrat entre elperíode A (15 de novembre-31 de desembre) i el B (1de gener-15 de febrer). Els quadrats vermellsindiquen major nombre d’espècies detectades durantel primer període i els grisos durant el segon període.

Figura 13. Abundàncies degavina capnegra Larusmelanocephalus registrades apartir dels censos d’ocellsmarins realitzats durant eldesembre de 2006 i gener de2007. Només es mostren lesdades dels censos en els qualss’ha localitzat l’espècie.

Gener

1 - 50

51 -500

501-5.000

4-23

24-47

48-59

60-72

73-106

0-10 spp. més al Període A

11-50 spp. més al Període A

0-10 spp. més al Període B

11-50 spp. més al Període B


Ja han passat 4 anys des de la publi-cació de l’Atles dels ocells nidifi-cants de Catalunya 1999-2002 (Es-trada et al. 2004) i molts ornitò-

legs catalans han vist en aquesta obraun referent en el qual se senten orgu-llosos d’haver participat. Però, quinesrepercussions ha tingut aquest treballmés enllà del col·lectiu de col·labora-dors i ornitòlegs en general? En aques-ta secció exposem algunes de les apli-cacions de l’Atles de nidificants i com,gràcies a ell, s’ha aconseguit sortir del’entorn més immediat dels ornitò-legs i ser present en àmbits d’infor-mació i de decisió que incideixen direc-tament o indirectament en la conser-vació dels ocells i del conjunt delpatrimoni natural.

Poc després de finalitzar l’Atles, l’I-CO va elaborar, a sol·licitud del Governde Catalunya, un dictamen en relacióa la proposta d’ampliació de la XarxaNatura 2000 en l’àmbit del canal Sega-rra-Garrigues. En aquell informe, lesdades de l’Atles van resultar fona-mentals per valorar les conseqüèn-cies que tindrien diversos escenarishipotètics de protecció sobre les pobla-cions d’ocells estèpics. Atesa la formadefinitiva que ha pres la Xarxa Natu-ra 2000 a la plana de Lleida, aquestacontribució de l’Atles s’ha de valorarmolt positivament des d’una pers-pectiva conservacionista. Tanmateix,queda encara molt per fer. La possi-ble desaparició de l’alosa becuda Cher-sophilus duponti d’Alfés, l’any 2006(Estrada et al. 2006), pot ser un trà-gic exemple d’allò que, tot i tenir mol-ta informació, no s’ha evitat.

Els mapes d’índex d’abundància iels estatus de conservació de les espè-cies a escala catalana són dues de lesinnovacions de l’Atles que més inte-rès han suscitat. Quan associem mate-màticament les espècies d’un deter-minat quadrat amb el seu valor deconservació obtenim el que anome-nem Índexs de Conservació (ICONS).Un cop fet això per a cada quadrat,

resulta senzill generar mapes que mos-trin aquesta informació per a tot unterritori (e.g. Root et al. 2003), cosaque hem realitzat recentment per aCatalunya (Figura 16). Aquests mapesd’interès de conservació són una einamolt potent per valorar de forma rigo-rosa l’interès d’una determinada zonaen relació a d’altres. Els ocells són, araper ara, l’únic grup faunístic què dis-

Les aplicacions de l’Atles dels ocells nidificants Sens dubte, l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 és un dels treballs ornitològics amb més aplicacionsque s’hagin fet mai a Catalunya. Les dades del projecte hanpermès fer un salt qualitatiu cap a diversos àmbits on fins fapoc la incidència dels ornitòlegs era menor, com ara laplanificació del territori o la regulació d’algunes activitatseconòmiques.

Figura 16. Mapa d’Interès de Conservació dels Ocells(ICONS). Aquest mapa mostra l’interès ornitològic decada quadrat UTM 1x1 km de Catalunya a partir delsmapes d’índex d’abundància i dels estatus deconservació de l’Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2002. Les àrees amb color més intenssón aquelles que allotgen més espècies amenaçades.Aquestes àrees de major interès corresponenfonamentalment a zones humides, medis agrícoles(entre els quals destaquen especialment els estèpics),matollars i ambients d’alta muntanya.


posa d’aquest tipus de cartografia sin-tètica, per bé que, afortunadament,també s’estan començant a desenvo-lupar en altres grups de vertebrats.

Ja abans de finalitzar l’Atles, l’ICOva començar a participar en el Siste-ma d’Informació territorial de la Xar-xa d’Espais Lliures de la Província deBarcelona (SITXELL), un projecteencara en curs que integra informa-ció de tot el patrimoni natural ambl’objectiu de dotar als municipis d’ei-nes per a una ordenació del territoricompromesa amb el medi ambient.Aquest projecte utilitza els mapes d’in-terès de conservació d’ocells en la sevaparticular tasca informativa per alsmunicipis barcelonins; hores d’ara,32 municipis ja han sol·licitud infor-mació al SITXELL, la majoria per arevisions de planejaments d’Ordena-ció Urbanística Municipal (POUMs).A una escala supramunicipal, el ParcNatural del Montseny ha incorporatrecentment aquests mapes en la redac-ció del seu Pla Especial de Protecció,mentre que CCRS Arquitectes els hautilitzat en la redacció del Pla Direc-tor Urbanístic del Pla del Bages, untreball que acaba de rebre el V PremiCatalunya d’Urbanisme, atorgat perl’Institut d’Estudis Catalans.

L’Atles dels ocells nidificants tam-bé està servint per planificar objec-tivament la compensació de pèrdueseconòmiques causades pels ocells.Concretament, la Resolució MAH/3617/2006, de 26 d’octubre, “fa públicala convocatòria dels ajuts destinatsa compatibilitzar les activitats apí-coles amb la conservació de l’abe-llerol al territori de Catalunya”. Enaquesta resolució s’utilitza el mapad’índex d’abundància d’aquesta espè-cie per determinar les ajudes eco-nòmiques que dóna l’administraciócatalana als apicultors; en sectors onel mapa de l’Atles indica que l’abe-llerol és molt abundant l’apicultorque ho sol·licita rep 12 € per arna,

8 € on és abundant i 4 € quan l’a-bundància és mitjana.

La publicació de l’Atles va obrir novesperspectives de treball per a nom-brosos tècnics interessats en conèixerles espècies que nidifiquen en un llocdeterminat de Catalunya. L’Atles télimitacions importants quan es tre-balla a una escala molt local o ambespècies escasses, per la qual cosa con-tinua essent imprescindible realitzarprospeccions de camp específiques.No obstant això, fins i tot en aquestscasos, l’Atles pot resultar de gran aju-da perquè ofereix una informació pri-mària sobre quines espècies caldriatenir més en compte. En aquest sen-tit, la recent posada en funcionamentdel SIOC (Servidor d’Informació Orni-tològica de Catalunya, www.ornito-logia.org/icoinfo) i del SCOC (Servi-dor de Cartografia Ornitològica de

Catalunya, www.ornitologia.org/scoc)constitueixen valuoses eines per faci-litar el treball d’aquests professionals.

L’Atles dels ocells nidificants de Cata-lunya 1999-2002 representa proba-blement l’obra més important quehaguem fet mai des de l’ICO. Provad’això són les aplicacions que estàgenerant. El projecte, per tant, segueixben actiu. Aviat veurem la seva apli-cació en nous aspectes legals, com arala revisió del Catàleg d’Espècies Ame-naçades de Catalunya que està elabo-rant el Departament de Medi Ambienti Habitatge.

L’Atles dels ocells de Catalunya a l’hi-vern 2006-2009 ha de representar elcomplement temporal del de nidifi-cants. Estem convençuts que, unavegada més, entre tots, tornarem a ferque el nostre interès pels ocells reper-cuteixi en la societat en general.

L'abellerol Meropsapiaster pot tenir unaincidència sobre l'apicultura.L'Atles ha proporcionat lainformació en què es fonamenta l'actual text legalque regula la compensació de les possibles pèrdueseconòmiques que l'espècie pot ocasionar


Last winter started the CatalanWinter Bird Atlas 2006-2009. Boththe number of participants and

the preliminary results are very posi-tive, and the future of the project seemsreally optimistic. However, many hourswatching and counting birds are stillto come in the next two winters.

The Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 is a project promoted by the Cata-lan Ornithological Institute andsupported by the Department of Envi-ronment and Housing of the CatalanGovernment and Fundació Territori iPaisatge de Caixa Catalunya. Its mainobjective is to determine the distri-bution and abundance of the speciespresent in Catalonia in winter, there-fore complementing the recently pub-lished Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002. Likewise, it aims at generatinghigh resolution maps of distributionand abundance, estimating each speciespopulation size in Catalonia, improv-ing our knowledge about their ecol-ogy, and determining the conserva-tion status of their winter populations.Due to frequent intra and interannu-al winter variations, this atlas also triesto show the spatiotemporal variabili-ty within and between winter periods.

Its study period stretches over threewinters: 2006-2007, 2007-2008 and2008-2009. Each winter is dividedinto two subperiods: A, from 15 Novem-ber until 31 December and B, from 1January until 15 February. The method-

ology is based on three types of stan-dardized surveys: extensive sampling(detection of the maximum numberof species within the sample unit),intensive sampling (count based ona linear transect) and seabird census(point count) (Figures 1 to 3). Thecomplementary sampling deals withfield data collected in a non-stan-dardized way.

To date, 239 ornithologists have col-laborated doing field work, althoughthis figure is increasingly growing asnew sheets are received. Nearly 100%of the field work to be carried out inthe winter 2006-2007 was accom-plished. It is a real success that hasimplied a spectacular effort: more than1,000 km of intensive sampling, morethan 1,500 hours of extensive sam-pling and more than 60 hours of seabirdcensus. Furthermore, more than 520complementary sheets have been sub-mitted so far (Figure 4).

The winter 2006-2007 has been con-sidered atypical from a climatologicpoint of view. It has been character-ized by few and light snowfalls, scarcecold days, and persistent fog on theLleida plains and the Ebro valley. Thisfact has hampered sampling of theinterior lowlands, although, on theother hand, has allowed doing the apriori hardest high mountain surveys.The next two winters, we could veri-fy to what extent the mild weather hasinfluenced on the distribution and

the abundance of bird species. Regard-less of this, the maps of the speciesdepicted in the Results match what itwas expected. For instance, the Chif-fchaff Phylloscopus collybita principal-ly occurs along the coast line and theLleida plains (Figure 9), whereas theMediterranean Gull Larus melanoce-phalus has increased its abundanceand has moved northwards as the win-ter has gone by (Figure 13).

The three most frequently detectedspecies in the extensive sampling havebeen the Chaffinch Fringilla coelebs,the Robin Erithacus rubecula and theBlackbird Turdus merula. The mostcounted species in the intensive sam-pling have been the Starling Sturnussp., the Chaffinch and the House Spar-row Passer domesticus. The most count-ed species in the seabird censuseshave been the Mediterranean Gull,the Yellow-legged Gull Larus micha-hellis and the Black-headed Gull Larusridibundus.

This report ends with an overviewof the applications that the CatalanBreeding Bird Atlas 1999-2002 has hadso far. It is revealing of the repercus-sions that an Atlas may have beyondits scientific scope, and it speaks ofthe transcendence this new CatalanWinter Bird Atlas 2006-2009 will have.

An expanded English summary andthe detailed methodology is availa-ble at www.ornitologia.org/moni-toratge/atleshiverna.htm.

Estrada, J., Pedrocchi, V.,Brotons, L. & Herrando, S.(eds.) 2004. Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Or-nitologia (ICO)/Lynx Edi-cions. Barcelona.

Estrada, J., Bécares, J. & Bota,G. 2006. Primera extinciórecent d’un ocell a Cata-lunya: l’Alosa becuda. Abe-llerol 28: 10-11.

Phillips, S.J., Anderson R.P.& Schapire R.E. 2006. Maxi-mum entropy modelling ofspecies geographic distri-butions. Ecological Modelling190: 231-259.

Root, K.V., Akçakaya, H.R.& Ginzburg, L. 2003. A mul-tispecies approach to eco-logical valuation and con-servation. Biological Con-servation 17: 196-206.

Referències

English summary

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2007 - Institut Català d’Ornitologia

l’Atlesdels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

I del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Consorci de l’Alta Garrotxa, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat,

Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, EGRELL i ECOIMA.

Citació recomanada: ICO. 2007. Primer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.

Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

Amb el suport de:

ICO

Primer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

Redacció i anàlisi de dades: Sergi Herrando, Santi Guallar, Joan Estrada i Lluís Brotons.Bases de Dades: Marc Anton

Suport SIG: Magda Pla i Ferran PáramoFent Atles!: Xavier Parra, Ximo Nieto, Albert Martínez-Vilalta i Carlos Alvarez.

Disseny i maquetació: Lluc JuliàIl·lustracions: Toni Llobet

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009Institut Català d’Ornitologia

Girona 168, entresol 5a08037 BarcelonaTel: 93 458 78 93

[email protected]

Institut Català d’Ornitologia

primer report de l'atles d'hivern

Documents