pregó festa major, 2013
DESCRIPTION
Pregó de Lolo Herrero a la Festa Major del Prat, 2013TRANSCRIPT
EL PREGÓ DE FESTA MAJOR 2013, DE LOLO HERRERO
Hola!
Dedicatòries a familiars.
Primer de tot, agrair als irresponsables o inconscients que han tingut el detall
d’oferir-me aquets plaer, luxe i gustazo que és fer el pregó des d’aquest marc
incomparable i envoltat d’aquestes persones tan maques que sou tots vosaltres,
veïns. No sabeu la il�lusió que em fa!
Però al tema. Quan em van oferir fer el pregó, vaig començar a pensar temes i
joder… és complicat triar-ne un. I de sobte, sense venir a cuento, mentre anava
corrent pel camí de la platja PAM, se’m va acudir una teoria... Cágate lorito, una
teoria a mi, tot sol… Us l’explico.
No té res a veure amb fórmules ni algoritmes.. Es fàcil!! Jo crec que com que estem
en un delta, que és terra d’al�luvió és a dir, en desembocar el riu, diposita restes
del que va agafant pel seu pas, resulta que el Llobregat que abans portava com dir-
ho... la merda de mitja Catalunya, com que ara baixa més net, va arreplegant
talent en comptes de deixalla i de com dir-ho... merda. I després el querosè que
cremen els avions fa com una mena de pantalla protectora i el talent es queda com
en un biotopo, un microclima i va creixent i es reparteix en forma de Nassos d’Or,
de músics boníssims, autors, periodistes, guionistes, actors, dramaturgs i gent que
mira, potser al Ministre aquest, el Wert, sí aquest que s’assembla al Fétido no li
agradem, però mira, aquí som uns quants.
Però no parlem de política. Doncs jo vaig intentar arreplegar una mica d’aquest
talent que hi ha repartit per l’aire, i la primera intentona va ser enfocant-me cap al
bàsquet. Evidentment, no podia anar a parar a un altre equip que no fos la
TERLENKA. Quins anys... Jo vaig canalitzar la meva recerca del talent a través de
l’entusiasme, bàsicament perquè era más malo que Bin Laden i es clar, si sumes no
ser gaire bó, un entusiasme desbordant i un físic contundent, doncs això porta a
malentesos. Per què? Perquè jo sóc un tio molt proper, molt de tocar, de contacte i
potser en algun moment i amb algú, potser aquest contacte va ser massa... intens.
Per això, i des d’aquí, aprofito per disculpar-me per si, no sé, algú, en algun
moment, als temps de la Terlenka o de l’OBA, ha rebut algun toquecillo, algun
copet o no sé, enmig d’un rebot se m’ha escapat un colze o un manotazo... En
realitat ho feia per aquesta recerca del talent i aquest gust meu pel contacte amb
les persones.
Desenganyat, vaig pensar que potser sent actor podria trobar aquest talent i
mira’m... encara el busco. Perquè sí, potser el Llobregat ens ha portat talent, però
hi ha una cosa de la que estic absolutament convençut. I això és una cosa que,
gràcies al Manolo i a l’Elena, els meus pares, tinc molt clara i cada dia que passa
se’m fa més evident. Encara que tinguis talent, que tinguis sort, que les coses et
vinguin de cara, que siguis guapo, o intel�ligent o alt o baix o el que sigui, si no hi
fots curro, si no penques, si no treballes, ja pots tenir tot el que vulguis, ser com
siguis que noi, has begut oli. I això ho tinc clar des de que em llevo cada matí. El
primer que veig quan em llevo és la Plaça dels Germans Lumiére, que són els
inventors del cine. Quina casualitat més xula. Això, a més de recordar-me tot el
que es podria fer en aquesta ciutat per l’audiovisual, és que la primera projecció de
cine que es va fer era la Sortida dels treballadors de la fàbrica propietat d’aquella
família.
A l’altra banda de casa meva, de bon matí, veig els camps. I no és estrany que de
bon matí, el pagès ja estigui allà amb el lomo doblado. Què vull dir amb això? Que
cada dia em veig obligat a tenir present que el secret per aconseguir o intentat
aconseguir el que et proposes no és altra cosa que treballar. Treballar i treballar
molt dur. I de treballar, en aquesta ciutat en sabem molt, encara que cada cop hi
hagi menys oportunitats. I treballant et trobes gent del Prat a TOT ARREU. Allà on
he anat, m’he trobat pratencs i pratenques. Si vas a Menorca, et trobes Qsins que
obren bars, si vas a Eurodisney pratencs. Fins i tot a l’aeroport currant de bombers.
Per cert, un saludo per ells. Grans col�legues i en part puc fer d’actor gràcies a ells.
Gràcies. M’he trobat pratencs a Menorca, Londres, L’Ampolla, Santiago de
Compostel�la. Per TOT ARREU. Nosaltres sí som la invasió silenciosa.
I en silenci hem tingut un monument històric a la nostra ciutat que jo, com pratenc
i com actor vull reivindicar. L’Artesà. A veure si d’una vegada podem gaudir
d’aquesta joia on han vingut a treballar els més grans i que no pot ser que estigui
caient a trossos. No està bé que el teatre de l’Artesà també sigui un forat negre al
teatre de la nostra ciutat. Que L’Artesà sigui un al�licient més per venir al Prat. Jo
conec gent que ve expressament als espais naturals del riu, que ve expressament a
prendre el Vermut del Tarridas, a prendre orxata de La Jijonenca, a la platja, als
xiringuitos de la platja. I jo presumeixo i m’agrada dir que sóc del Prat. A vegades
he portat amics i al�lucinen quan veuen que a aquesta ciutat, a la meva ciutat, al
Prat, no som gent. Som persones. Persones que s’aturen a parlar enmig de
l’Avinguda, o a Ferran Puig. Persones que s’agrupen per fer des de sardanes a
sevillanes, des de gegants a puntes de coixí, des de quinto-tapes a paelles.. Que
ens agrada una sarandonga: una sardinada o una carxofada o unes migues o una
paella a Les Cases de La Seda o a la Plaça Constitució o als Jardins de la Pau.
No us entretinc més. Només us demano que estigueu quietets i somrients ara
perquè us faré una foto. La penjaré a totes les xarxes, així que poseu-vos ben
guapos. A mi em servirà per assegurar-me que tot això és real, que no ha estat un
somni i a més, si algú no em creu, tindré proves de que he estat pregoner del Prat.
Un petó ben gran. Bona Festa Major. Visca El prat!!! Visca la Festa Major!!