El conflicte de Txetxènia: crònica d’una desaparició

València, 17 de maig de 2007

La Unió Soviètica el 1989

El desmembrament de la Unió Soviètica (1991)

Rússia i el seu “estranger pròxim” (2002)

La Unió Soviètica i els grups nacionals

La Unió Soviètica i els grups nacionals (i 2)

La Federació russa i les minories nacionals

La Federació russa i les minories nacionals (i 2)

La població a l’antiga URSS

El Caucas, una munió de pobles

Els grups etnolingüístics al Caucas

El Caucas, zona de conflictes

El Caucas, zona de conflictes (i 2)

La competència russo-nordamericana al Caucas

Recursos energètics al Caucas

Recursos energètics al Caucas

El territori de Txetxènia

Apunts de la història del Caucas i Txetxènia

—Caucas: llar de 28 grups ètnics;—disputat per mongols, perses, otomans i russos;—el 1944 Stalin deportà, per haver “col·laborat col·lectivament” amb els nazis, tota la població txetxena (400.000), ingush (quasi 100.000) i altres 100.000 (karatxais, balkaros i mesjetos) a l’Àsia central;—no els fou permés, excepte els mesjetos, els tàrtars i els alemanys del Volga, regressar fins 1957 amb la rehabilitació de Nikita Jruschov. El 9 de gener es restablí la República de Txetxènia-Ingushètia;—les fronteres foren dissenyades per fomentar la competitivitat entre els diferents pobles caucàsics i la posició mitjancera dels russos;

Txetxènia en sifres

—república caucàsica menuda, d’uns 12.000 km2, situada entre els mars Negre i Caspi dins de la Federació Russa;—s’estima que hi viuen 1.100.000 persones, dels quals el 80% són txetxens i un 20% russos (acostumen a viure en zones urbanes), encara que ha descendit;—estan molt emparentats amb els ingushos (conjuntament se’ls coneix com vainais, caucàsics del centre-nord), encara que estos estan més russificats;—també hi habiten armenis, ucranians, kumikos, nogais i avares. Hi ha comunitats txetxenes a Kalmukia, Daguestan, ciutats d’Àsia Central, Moscou i d’altres;—els txetxens majoritàriament són musulmans sunnís i tenen fama de rebels i de lluitadors ferotges;

Les causes principals del conflicte

1.la disgregació de la URSS;2.l’unitarisme de la Federació Russa (Txetxènia és una

de les 20 repúbliques i una de les 89 entitats integrades en la Federació Russa) i l’autoritarisme;

3)pous petrolifers i, en concret, l’oleoducte Bakú-Novorissisk passa per Grozni. L’estabilitat txetxena és imprescindible per la competència turca;4)l’espai d’influència russa respecte els tradicionals competidors de l’Iran i, en especial, de Turquia. Moscou té una forta presència militar en el nord i en Transcaucàsia;5)el radicalisme del nacionalisme txetxé i de l’islamisme a Txetxènia;

La segona guerra txetxena en sifres

Escassa fiabilitat de les dades:• Població actual: 600.000-700.000 habitants• Refugiats: a Ingushetia uns 170.000• Morts durant la 1ª guerra russo-txetxena: uns 100.000• Morts durant la 2ª guerra russo-txetxena: uns 90.000

(80.000 txetxens) Die Welt.• A 2001 Txetxènia havia perdut entre el 10% i el 20%

de la població.Font: Taibo, Carlos: Rusia en la era de Putin.

Per saber-ne més (bibliografia en castellà i valencià)• DDAA (2003): Txetxènia, deu claus per comprendre. Barcelona: Edicions Ciutat

Vella.• Fernández, Antonio (2003): Chechenia contra Rusia: el caos como tecnología de la

contrarrevolución. Barcelona: Ediciones de Intervención Cultural.• Goytisolo, Juan (1996): Paisajes de guerra con Chechenia al fondo. Madrid: Aguilar.

—(2001): Paisajes de guerra: Sarajevo, Argelia, Palestina, Chechenia. Madrid: Aguilar. • Gutiérrez, Ana T. (2001): Rusia en la era de Vladimir Putin y el laberinto checheno.

México: Quimera.• Nivat, Anne (2003): El labernito checheno. Diario de un corresponsal de guerra.

Barcelona: Paidós.• Priego, Alberto (2000): La evolución del conflicto en Chechenia. Madrid: UCM.• Politkovskaya, Anna (2003): Una guerra sucia. Barcelona: RBA.

—(2003): Terror en Chechenia. Barcelona: Planeta.—(2004): La deshonra rusa. Barcelona: RBA.—(2005): La Rusia de Putin. Barcelona: Debate.• Taibo, Carlos (1999): El conflicto de Chechenia; una guía introductoria. Madrid:

Catar.—(2000): Bòsnia, Kosovo, Txetxènia : qüestió nacional, conflictes i intervencions. Barcelona: Edicions de 1984.—(2004): El conflicto de Chechenia. Madrid: Catarata.—(2006): Rusia en la era de Putin. Madrid: Catarata.• Vacas, Félix i Calvo, José Luis (2003): El conflicto de Chechenia. Madrid: UC3.

—(2005): El conflicto de Chechenia. Madrid: Ministerio de Defensa.• Vazquez, Miguel (2006): Desinformación y propaganda en la Guerra de Chechenia.

Sevilla: Padilla.

Per saber-ne més (en anglés, francés i alemany)

• Bohelay, Ph. I Daubard. O. (2004): Lettre de Tchétchénie. Bleu autour, Saint-Pourçain-sur-Sioule.

• DDAA (2003): Der Krieg im Schatten. Russland und Tschetschenien. Frankfurt: Suhrkamp.

• DDAA (2005): Der Fischer Weltalmanach. Russland und der Kaukasus. Frankfurt: Fischer.

• German, T.C. (2003): Russia’s Chechen war. Londres: Routledge.• Goltz, Th. (2003): Chechnya diary. Nova York: St. Martin’s.• Grobe-Hagel, K. (2001): Tschetchenien-Russaland langer Krieg. Colònia: Neuer Isp-

Verlag.• Krech, H. i Noack, S. (2002): Der zweite Tschetscheniengkrieg 1999-2002. Berlin:

Köster.• Trenin, D. (2004): Russia’s restless frontier: the Chechnya factor in post-Soviet

Russia. Washington: Brookings Institution.

Per saber-ne més (documents on line)• Txetxènia a Wiquipèdia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Txetx%C3%A8nia)• Introducció al conflicte de Txetxènia (http://webs.racocatala.cat/seglexx/h-

1991txetxenia.htm)• El conflicte de Txetxènia (www.ub.es/conflictes/conflictes/paisos/russia/txetxe.htm)• Human Rights Watch (http://hrw.org/doc/?t=europe&c=russia)• Les guerres del petroli (

http://www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat/revista_33/Revista_31/reportatge_1.htm)

• Chechnya News (http://www.chechnyanews.com)• Pen Internacional. Antiterrorisme, escriptoris i llibertat d’expressió (

http://www.pencatala.cat/el_pen_catala/doc_pdfs/informe_pen.pdf)