power 2º republica (1)
TRANSCRIPT
Rubén CorellaIrene GarcíaBárbara EsteveNatalia MolineroBorja Soriano2º B
• Introducció
- Els efectes de la crisi econòmica mundial
• La Constitució de 1931 i el Bienni Reformista
- L’oposició al govern
- Les tensions socials i polítiques
• El Bienni Radical-Cedista (1933-1936)
- Radicalització de l’enfrontament polític
- Dretes
- Esquerres
• Revolució d’Octubre de 1934
• Les eleccions de 1936 i el Front Popular
- Les primeres actuacions
• L’edat de plata de la cultura espanyola (1898-1936)
- La Generació del 98
- La Generació del 1914
- Les Generacions dels anys 20
- La cultura del anys 30: La República
EFECTES DE LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL
Crac de la bosa de NY GREU CRISI MUNDIAL
Menor en Espanya (més al 1933)
ANY 1929
3 conseqüències
Contracció del comerci exterior
Col·lapse de les inversions industrials estrangeres
Modificació als fluxos migratoris
La Segona Républica
Triomfcandidaturesrepublicanes
PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA
REPÚBLICA
Govern provisionalNiceto Alcalá Zamora
Dirigir país
Corts Consituents Nou règim
La Segona Républica
LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA
Republicans
Socialistes
Nacionalistes
LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTALa Segona Républica
Govern provisional Respondre des d’un principi
Ansia general de reformes
Enfrontar-se a tot tipus de problmese
Al mateix temps
CNT anarquista Campanya de vagues
Enfrontamentsinmediats i constants
Esglèsia
Nou govern
NOVA CONSTITUCIÓ
LA CONSTITUCIÓ REPUBLICANA DE 1931
ELECCIONS A CORTS
CONSTITUENTS
La Segona Républica
• Sobirania popular • Sufrai universal masculi i femeni• Declaració de drets i llibertats• Poders de l’estat• Dret a establir Estatuts d’Autonomia• «Qüestió religiosa» Estat laic
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
NOU PERIODE Govern presidit per Manuel Azaña
Republicansd’esquerres
Socalistes
AMPLI PROGRAMA DE
REFORMES
• Reformes laboralsLlarg Caballero (socialista)
• Reforma educativa i cultural
• Reforma de l’ejercit (militar)
• Reforma autonòmica: l’Estatut de Catalunya
• Reforma agrària
Construcionsd’escoles i
contractació de mestres
1932: Llei de Bases de la Reforma agrària
• Reforma religiosa
La Segona Républica
La Segona Républica
LA CONSTITUCIÓ DE 1931 I EL BIENNI REFORMISTA
Dreta tradicional
Oposició conservadora
Esquerra revolucionària
Confederació Nacional del Treball (CNT)
Partit Comunista d’Espanya (PCE)
Desargonitzada desprésproclamació República
restringidaAssociacionspatronals
No treva
Linia extremista marcada per la FAI
Linia radical
Kamitern
Stalin
La Segona Républica
Fortes tensions socials
-Crisi econòmica
-Linia radical propicada per la CNT
-Negativa patronal a les reformes
Intent de cop d’estat a Sevilla l’agost de 1932
Corts Aprovació
-Llei de Reforma Agrària
-Estatut d’Autonomia de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya triomfa amb Francesc Macià
LES TENSIONS SOCIALS I POLITIQUES
EL BIENNI RADICAL – CEDISTA (1933-1936)LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933: EL TRIOMF DE LA DRETA
Setembre de 1933 Azaña OBLIGAT a dimitir
Disol les Corts i fixa la data per una nova consulta electoral.
EXTREMA DRETA Diferents partits totalitaris: LA FALANGE ESPANYOLA (Primo de Rivera)
Organització més activa d’extrema dreta
José Antonio Primo de Rivera
La Segona Républica
LES ELECCIONS DE NOVEMBRE DE 1933: EL TRIOMF DE LA DRETA
Gran novetat LES DONES VOTAVEN PER PRIMERA VEGADA
POLÍTICA: Aplastant victòria de la dreta
Abstenció dels anarquistes i desencant d’alguns sectors populars
La dreta evita la disperssió dels vots
1. CEDA (Coalició política creada al 1932 fruit de l’unió d’Acció Popular i Dreta Regional Valenciana)
2. Partit Radical3. PSOE
Reacció anarquista Se succeí al més de decembre a Aragó, Logroño, Barcelona, Badajoz, Córdoba, etc.
Dones votant
La Segona Républica
LA TASCA RESTAURADORA
Reacció popular Dos primers governs que es formaren presidits i integratsper membres del Partit Radical
CEDA Va esperar a governar fins al 1934
Etapa en la que es va intentar aplicar una política restauradora o reparadora dels excessos del bienni anterior: Radicalització de posicions de la esquerra popular
• Lley d’Amnistía•Contrarreforma agrària•Projecte de reforma constitucional
La Segona Républica
LA REVOLUCIÓ D’ASTÚRIES (OCTUBRE DE 1934)
Socialistes Plantegen Posibilitat revolució popular
Pujada al poder de Hitler a Alemanya
Prohibició de partits polítics a Àustria
Europa. Podía ocòrrer a Espanya
REVOLUCIÓ 4 d’octubre de 1934. Detonant: nouGovern més reaccionari que elsanteriors, amb 3 ministres de CEDA
5 d’octubre vaga general nacional
Fracàs, l’exèrcit va sofocar amb facilitat
Importància a Madrid, Vizcaya, Barcelona i Astúries
La Segona Républica
Va triomfar l’insurrecció a ASTÚRIES Aliança obrera
SocialistesAnarquistesComunistes
Socialitzar elsmitjans de produccióObrers proclamaren la Revolució Socialista
dels Consells Obrers
Govern va enviar tropes del General Franco i el 18 d’octubre rebel.lió sofocada
Gir conservador
RepressióDuressaArbitrarietat
Autonomía de Catalunya… SUSPESA
La Segona Républica
LA POLARITZACIÓ POLÍTICA
Radicalització de posicions
Esquerra
Dreta
DRETA
Calvo Sotelo: Bloc Nacional
Alternativa a la República: Monarquía tradicional bassada en una autoritat
forta, amb participació activa de l’Exèrcit
Unió Militar Espanyola
ESQUERRA
Creació del Front Popular
La Segona Républica
ESCÀNDALS I CRISI: EL FINAL DEL BIENNI
Finals de 1935 Profunda crisi política al Govern
Dissolució de les Corts i convocatòria de noves
eleccions com a única eixida
Enfonsament del Partit Radical per grans escàndals
La Segona Républica
CAUSES
LES ELECCIONS DE 1936 I EL FRONT POPULAR
FRONT POPULAR pacteEsquerra Republicana
Esquerra Republicana de
Catalunya
POUM
PSOE
PCE
La CNT va recolzar-lo de forma tàcita
(DRETA) coalicióCEDA
Renovació EspanyolaPor a la revolució social
Falange
PNB
VICTORIAFRONT POPULAR
Ciutats
Provincies
DRETANord
L’interior
La Segona Républica
Manuel Azaña
President de la República
Indalecio Prieto
Ocupara la direcciódel govern
Casares Quiroja
Republicansd’esquerra
DEBILITATNOU GOVERN
La Segona Républica
Aministia per als represaliats de la vaga de l’Octubre de 1934
Restabliment de l’Estatut Català
Allunyament de Madrid dels generals méssospitosos del colpilsme
Reforma agrària
Tramitació de nous estatuts d’autonomia
Galicia juny 1936País Basc juliol 1936
Franco CanariesMolaNavarra GodedBalears
La Segona Républica
MentrestantEsquerra obrera Postura revolucionària
Dreta Fi del sistema democràtic
Enfrontaments violents al carrer entre
FalangistesMilíes socialistes
ComunistesAnarquistes
CONSPIRACIÓ MILITAR
Trama política
Gil Robles
Calvo Sotelo
J.A Primo de Rivera
Franco
Goded
Fanjul
Varela
Emilio Mola Director del colp
La Segona Républica
Tinent Castillo
ASSASINAT PELS
EXTREMISTES12 Juliol 1936
Calvo Sotelo
ASSASINAT PER LES FORCES DE SEGURETAT
13 Juliol 1936
17 Juliol 1936Govern de Casares
Exèrcit de Marroc iniciar la rebel·lio contra la República
DESENCADENACIÓ GUERRA CIVIL
La Segona Républica
Unamuno Azorín
Pío Baroja Ramiro de Maeztu
Valle-Inclán
AntonioMachado
Tenien la mateixa inquietut: el mal per una Espanya que, després del desastre col·lonial, apareixia davant els seus ulls en estat de postració.
Aquesta situació va arrosegar al pais a una reflexió pesimista, sobre la realitat històrica i el problema d’Espanya.
GENERACIÓ DEL 98
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
La Segona Républica
Formada por Intel·lectuals i escrioptors nascuts al segle XX
José Ortega y Gasset
Eugeni D'Ors
Els seus pensaments ejercien una gran influència en les jovens generacions.
En el aspecto literario destacaron
Juan ramón Jiménez Ramón Gómez de la Serna
GENERACIÓ DE 1914
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
Format per
La Segona Républica
Es caracteritzava perVoluntad de renovació que s’apreciava en la literatura i en l’art
Generació del 27 Grup més conegut de l’èpocaVan conmemorar en 1927el tricentenari de la mortde Gongora
GarciaLorca
Gerardo Diego
Dámaso Alonso
Vicente Aleixandre
Rafael Alberti
LuisCernuda
LES GENERACIONS DELS ANYS XX
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
La Segona Républica
L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA (1898-1936)
LA CULTURA DELS ANYS 30: LA REPÚBLICA
Aquest règim va comptar amb la millor intelectualitat espanyola.
La República va impulsar ambiciosos programes
Misions
pedagògiquesLa Barraca
Manuel Azaña
Republicans
Sublevats
Miguel Hernández, Buero Vallejo, Ferrarte Mora i Julián Marías
Ridruejo, Leopoldo Panero, Torrente Ballester i López Aranguren.
La Segona Républica
LA II REPÚBLICA ESPANYOLA
GovernProvisional
BienniReformista
Bienni Radical-Cedista
Front Popular
Convocatòria a Corts Constituents
Reformade l’exèrcit i proyecte de reforma agrària
Negociacions amb els nacionalistes
CONSTITUCIÓ DE 1931
Reforma de l’exèrcit
Presidit per Niceto Alcalá Zamora
Reforma religiosa
Reforma agrària
Reforma territorial
Reformes educatives i socials
Paralització de les reformes
Revolució de 1931 Repressió
Reanudació del reformisme
Ofensiva radical
Violència callejera
Conspiració militar GUERRA CIVIL
El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República, un dels momentsclau de la història contemporània. Es va formar un Govern Provisionalpresidit per Alcalà Zamora i format per republicans d’esquerra idreta, socialistes i nacionalistes. L’ambient social es va encresparimmediatament, junt a una campanya de vagues promoguda per la CNTanarquista, que va provocar enfrontaments entre l’Església i el nou govern.Al juny de 1931 van tindre lloc les eleccions a Corts Constituents, on lavictòria va ser per a la coalició republicana-socialista. La nova Constitucióreflectia les idees d’aquesta majoria. Després d’aprovar-se la Constitució, esva iniciar un període amb un govern presidit per Manuel Azaña, format perrepublicans i socialistes. Més tard, Alcalà Zamora va ser tria president de laRepública. Aquest nou govern va emprendre un ampli programa dereformes en un context econòmic desfavorable. La dreta va quedardesorganitzada després de la proclamació de la República, on el Partit
Radical de Lerroux va dirigir l’oposició al govern en les Corts. el colp vadesencadenar la Guerra Civil.
L’esquerra revolucionària no va donar treva al nou govern. La crisieconòmica va portar fortes tensions socials, amb enfrontaments freqüents iviolents. En contra de l’Estatut de Catalunya i la Llei de Reforma Agrària, lesforces conservadores van recórrer a la insurrecció militar, amb una reaccióde les forces que recolzaven el govern immediata. El govern republicà-socialista donava mostres de desgast, i es van produïr greus incidents queva provocar que el govern prenguera la decisió de convocar noveseleccions. La dreta es va reorganitzar en 3 grups mentre que l’esquerra estrobava fragmentada, i finalment, el triomf va ser per als conservadors.Espanya es va polaritzar entre “dretes” i “esquerres”. La remodelació delgovern a l’octubre del 1934 va ser interpretat com el triomf del feixisme aEspanya, on la radicalitzada esquerra demanava vaga general, que vatriomfar a Astúries i va generar una revolució i va portar al govern a optarper la repressió. La crisi definitiva va arribar amb un escàndol de corrupcióque va provocar les eleccions a Corts al febrer de 1936, on la victòria va serper al Front Popular. Després, Azaña va ser anomenat president de laRepública. Es van succeir forts enfrontaments violents al carrer, i finalment,el 17 de juliol de 1936 l’exèrcit de Marroc va iniciar la rebel.lió contra elgovern de la República i el triomf parcial del colp va desencadenar la GuerraCivil.