portfoli david ricart boada
DESCRIPTION
Curriculum y porfolio David Ricart BoadaTRANSCRIPT
Coneixements informàtics
-Nivell alt de: Autocad 2D i 3D, Revit, Photoshop, Sketch Up, Paquet Office, 3D Studio Max i Wineva.-Nivell mig de: Archicad, InDesign i Adobe Premiere.
Cursos
-Curs de 3D Studio Max (25 h.) (2013)-Bases conceptuals i història de l’urbanisme ecològic (60h.) (2010)-La ciutat i la vida (50 h.) (2010)-1:1: Continuació dels treballs de construcció de l’hivernacle de la plataforma PAuS a l’ETSAV, combinat amb continguts teòrics sobre construcció en sec, eficiència energètica, ACV i petjada ecològica (80 h.) (2010)-Projectes en paisatges culturals (50h.) (2010)-Curs d’Autocad i Revit (60h.) (2009)-Sistemes passius i arquitectura vernacular i clima a Mèxic (60 h) (2009)-Metodologia d’administració d’obres (60 h.) (2009)-Identitat i cultura mexicana (60 h.) (2009)-Curs de Sketch Up (20 h.) (2006)-Curs de Photoshop (20h.) (2005)
Experiència professional
-2011 Col·laborant en el muntatge, desmuntatge i explicació de l’exposició de PAuS “El món canvia, tu canvies, la teva llar també...” al FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a Barcelona. -2010 Guia d’arquitectura del 48H Open House Barcelona.-2010 Col·laborant en el muntatge i informant de l’exposició Eme3 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).-2007 Col·laborant per PAuS en el muntatge i desmuntatge de l’stand “El Primer Pas” del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) al Construmat 2007 a Barcelona.-2005-2007 Delineant durant els estius amb l’arquitecte Vicenç Muriscot a Porqueres. Plànols bàsics i executius, detalls constructius, plànols d’instal·lacions, renders i fotomuntatges. Utilitzant autocad, archicad, sketch up i photoshop.-2005 Becari a la biblioteca de la ETSAV (UPC).-2001 Manobre durant els estius a l’empresa Construccions Llinàs-Masó.
Qui sóc?
-Em dic David Ricart Boada i sóc natural de Porqueres (Girona).-Visc al carrer Rosselló 478, 1r 4a de Barcelona. CP 08025-Sóc Arquitecte per la ETSAV (UPC). -El meu número de telèfon és 620386237.-La meva adreça electrònica és [email protected] meu perfil de LinkedIn és http://www.linkedin.com/in/davidricartboada
Com sóc?
Em considero un arquitecte de la terra que valora el paisatge i estic convençut que cada poble pot millorar potenciant els seus recursos naturals. Inquiet, treballador i empàtic, també sóc un apassionat de l’ho social, la mobilitat i la cultura de cada poble o barri.
Formació
-Llicenciat en Arquitectura Superior a l’ETSAV (UPC). -Curs 2008/2009 d’intercanvi al TEC de Monterrey (Mèxic).-Batxillerat Tecnològic a l’IES Pla de l’Estany (Banyoles).
Idiomes
-Natiu: Català i castellà.-Nivell mig: Anglès
Projecte a Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Cursos fl uvials
Sistemes verds lliures: agrícola i bosc Ciutat
Infraestructures principals
Renaturalització del Riu Sec
Intencions
Possible xarxa de recorreguts verds
Anàlisi Recuperació de la relació entre la ciutat i el Riu Sec
A la foto es veu com al passat la ciutat encara no havia envaït tant el riu Sec i la llera era molt més ample. A dalt es veu el plànol dels primers assentaments de Cerdanyola, on s’observa que la ciutat va començar a créixer al voltant del riu. Aquestes característiques són les que volem recuperar: la renaturalització i la relació amb el centre de la ciutat.
Actualment a l’àrea de Cerdanyola existeixen diferents lloc per gaudir del verd, tots connectats als dos cursos fl uvials. Per tant, es proposa la millora d’aquests i de les seves connexions amb el corredor verd (futur projecte) i la via verda en procés, creant així una xarxa de recorreguts verds.
Vista aèrea 1947- Cerdanyola
NUCLI URBÀ DECERDANYOLA DEL VALLÈS
NUCLI URBÀ DE RIPOLLET
NUCLI URBÀ DEBARBERÀ DEL VALLÈS
UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONA
El transcurs del riu Sec passa perels termes municipals de Barberàdel Vallès, Cerdanyola del Vallès iRipollet, però només interaccionaamb els nuclis de Barberà iCerdanyola.Per a Barberà, el riu és un límitque podria integrar-se més en laciutat com a parc fluvialperímetral.A Cerdanyola, el riu Sec s'endinsaa la ciutat, de manera que per aaugmentar la secció del rius'intenta fer la mínimatransformació amb el màxim profitde l'espai.
La riera com a espai fl uvial Les franges de la llera del riu
B'
B
125
100
100
A
A'
UNIVERSITAT AUTÒNOMA HORTS
BOSC DE RIBERA
RIU SEC
BOSC DE RIBERA C-58 BARBERÀ DEL VALLÈS
Zona d’intervenció del Riu Sec
Secció A-A’ Secció B-B’
Transformació A-A’ Transformació B-B’
Zona UAB-C58-Barberà del Vallès Zona centre Cerdanyola del Vallès
Funcions del bosc de ribera
Funció de barrera Funció de font Funció de fi ltre Funció d’embornal Funció de corredor
Proposta
Estratègia
Projecte al Pla d’Urgell (Lleida): Anàlisi del territori
Litologia Hidromorfologia
Elements del relleu Formes del relleu
Seqüència del sistemes morfològics del Pla d’Urgell
Topografi a, conreus i canals
Estat previ als canals
Sistema hidrològic
Formes del sistema hidrològic
Conreus
Comparativa parcel·les i edifi cacions del Pla d’Urgell i la Plana de Vic
Característiques bàsiques:-Parcel·lació dels camps de forma rectangular, molt allargada i estreta.-Masies bastant distanciades, la majoria són granges.-Pocs camins.-Molts camps per una sola propietat.
Característiques bàsiques:-Parcel·lació dels camps de forma irregular i orgànica.-Masies molt juntes, les unes amb les altres.-Molts camins que van connectant totes les masies una darrera l’altra.-Pocs camps per una sola propietat.
������� ���� ��� ��� !"�� "# $ %&� "' ('� #)$(�*)+ "#$ �$,!)*�-(" ��.�*%'/" $)$"'(' )01% $�'$ ��%*�"1�#"' ��0%&)�)$�$�"1" #%'"#)0" *��" )"#"'$ "��2 "�0"�$ %1%�)$�'��"��")��)���"�� *"�%'�3���$ �/"##"'$ "#)01% $�'$#/)"#�"*%0(')*�*)+�� ���($%/)�����4����56-(".�1 %1% *)%'�$('�*%�0(')*�*)+07# 81)��)9�()��)('98*)��**7#��#1%�&�"#3���"):$ �'#/" #��6-("*%''"*$���*%0� *��0&*)(�$�$#*%0��' "#�6;)*)<) %'���='"��"9" %*� )��� *"�%'����")��/)���' "#�
� �� ��"#*� "$" "#�%*��#*%''"*$"'�)9" "'$#1%&��*)%'#�"��*%0� *�3��0�>% )���"��"#*%'9�("):"'��%���" (##�3
Estructures viàries
“Les ciutats esdevenen centres de regions naturals, delimitades pel transport de mercaderies i persones en una zona radial des del centre (si el punt de venda o residència està massa allunyat, l’individu agafa una altra referència o centre).”
“L’àrea de cada citat adopta una forma semblant a l’hexàgon, ja que és més efi cient sense solapaments amb altres poblacions.”
Teoria del lloc central, Walter Christaller
Creixement de poblacions
Els pobles i el mosaic territorial
Tipus de conreu a Catalunya Tipus de conreu al Pla d’Urgell
Formes de l’agricultura
Formes d’assentamentsExemple de creixement
Formes dels traçats
Pla estratègic de Real de Catorce (Mèxic)
Esquema d’usos del sòl
Real de Catorce es troba en una vall a l’Estat de San Luis Potosí (Mèxic) a una alçada de 2750 m d’altitud. Algunes de les característiques del lloc són que està situat en una zona desèrtica i que el seu principal accés és a través d’un túnel de 2,3 km (Túnel d’Ogarrio).
Aquest poble va ser un important centre miner durant els segles XVIII i XIX. S’hi extreien minerals i metalls preciosos, principalment plata.Quan hi havia el boom miner el poble va arribar a tenir 16500 habitants i fi ns hi tot s’hi encunyaven monedes amb una Casa de Moneda pròpia. Però quan les mines ja no produien el poble es va anar abandonant fi ns a l’actualitat on la meitat del poble són ruines i hi viuen 1400 habitants.
Habitatge PlaçaComerçÚs mixtRestaurantHotelRuina
Gob. Ofi cines- escolaCentre mèdicCentre religiósEquipament
DAFO de Real de Catorce
Debilitats:-Zones deteriorades o en ruines.
-Mal estat de les instal·lacions de serveis bàsics als carrers.
-Falta de serveis pú-blics: entres mèdics, es-coles,...-Falta de depuradora-Falta d’espai públic.-Habitatges en males condicions a la part sud del poble.
-Falten diversitat de tre-ball del poble.
Fortaleses:-Molt turisme.-Riquesa cultural.
-Integració social.
-Riquesa patrimonial.-La majoria d’habitatges compte amb serveis bà-sics (aigua, clavegueram i llum).-Reconeixement del poble a nivell nacional.-Accés complicat al poble.-Entorn natural.
-Tranquilitat.
Oportunitats:-Restauració del patri-moni. -Conservació de tradi-cions culturals.-Escola de formació professional.-Millora de la imatge urbana.-Millora de les infra-estructures (camins, accessos) i dels ser-veis bàsics (escoles, centres,mèdics,...)-Aprofi tament dels recursos naturals.-Cooperativa producto-ra de “nopales”.
-Ecoturisme.-Infraestructura per peregrins.-Recuperació de la riera.
Amenaces:-Sobredependència del turisme.
-Sobreexplotació del peyote.-Ús de materials que distorsionen la imatge urbana.
-Falta de normativa edi-fi catòria.-Mal manteniment dels camins.-Falta de cultura am-biental.-Falta d’incentius per l’ús dels serveis educa-tius per part de la po-blació.
Projecte a Sant Adrià del Besòs
L’espai d’oportunitat es trobava a l’est del riu Besòs (barrera natural que separa amb la ciutat de Barcelona) i d’un teixit d’illes dels anys 50, al sud del centre de Sant Adrià, a l’oest de la zona industrial en creixement i al nord de la platja.En aquest espai d’oportunitat s’hi trobava un gran supermercat amb els seu gran aparcament i naus industrials al nord i al sud cosa que feia dèbil la relació amb l’entorn.Amb aquesta premisa, teníem la possibilitat de readaptar la part de Sant Adrià que està més pròxima al mar creant una comunicació entre el centre de Sant Adrià i el mar, però tenia barreres físiques com un aparcament sota la C-31 i les vies del tren.Així doncs, el repte era solucionar el problema de les barreres físiques entre el centre de Sant Adrià del Besòs i el mar mitjançant un eix de comerços i un cosit d’equipaments, alhora que creàvem un nova façana amb la zona industrial i un nou front marítim.
Secció longitudinal amb els comerços actuals
Secció longitudinal amb el nou eix comercial
El projecte formava part d’un seguit de projectesque volien millorar la part fi nal de l’Avinguda Diagonal, tenint en compte el nou punt neuràlgic que represen-tarà la Central Tèrmica, una vegada adaptada com a equipament per absorbir la demanda que té Barcelona.
Esquema amb el nou eix comercialEstat actual de la zona
Esquema amb els comerços actuals
Esquema d’equipaments existents Esquema del nou cosit d’equipaments
Secció longitudinal amb els equipaments actuals
Secció longitudinal amb el nou cosit d’equipaments
Alçat via comercial Tipologies planta baixa Tipologies planta 1
Procés de desenvolupament de les tipologies
Local comercialServeis comunitaris
EquipamentHabitatge 2 D
EquipamentHabitatge 2 D
El projecte volia relacionar-se amb el teixit urbà existent creant un nou teixit d’illa similar però alhora amb una semblança a un casc antic, ja que per dins hi fèiem passar carrers peatonals que comunicaven a places públiques entre illes.El nou barri era autònom ja que tenia petits equipaments per a ell i complementari al seu entorn, ja que tapava així les mancances d’equipaments que hi havia amb el teixit existent.
Planta general
Secció i planta eix interior illes
Secció i planta eix comercial
Projecte a Monterrey (Mèxic)
Els usos de sòl indicaven que la zona de l’emplaçament estava envoltada per indústria.També exisitien colònies que comptaven amb usos mixtos, ja que no només hi havia vivendes sinó també tallers i petits comerços disperços, excepte en el nou fraccionament que preveia comerços en el seu interior al llarg d’una avinguda i endinsant-lo dins el fraccionament a través d’un altre eix.Destacar també que hi ha molt poques àrees verdes.
Esquema de vials
L’emplaçament del projecte està situat al nord del Casc antic de Monterrey, en un solar de 10 hectàrees en desús.La parcel·la, de forma triangular, estava delimitada per dues avin-gudes importants (Av. San Nico-lás i Av. Metalúrgicos) a l’est i a l’oest respectivament, i per una nau indusctrial al sud.A l’oest s’hi estava construint un fraccionament (urbanització amb tanca perimetral) i a l’est hi havia la fàbrica de ciment Cemex.
Planta general
RiuSanta Caterina
Parc Fundidora
Emplaçament
Casc Antic de Monterrey
Esquema d’usos del sòl Habitatge actual
Habitatge futur
Comerç
Parc
Usos mixtos 1 (tallers i habitatge)
Terreny del projecte
Usos mixtos 2(tallers, comerç i habitatge)
Usos mixtos 3(equipaments i habitatge)
L’estratègia del projecte consisteix en:-Situar els equipaments de petita escala i de gran escala als vèrtex de la parcel·la.-Crear un parc lineal interior que connecta els equipaments i que podria seguir en un futur a la parcel·la de la fàbrica Cemex, si aquesta es convertís en un parc com ho va fer el Parc Fun-didora. alhora aquest parc fa de pulmó d’aquest nou barri.-Crear un eix comercial que seria continuació del que hi ha a l’interior del fraccionament oest de l’emplaçament i que acabaria a l’Avinguda Metalúrgicos.-A l’eix comercial i a la part nord de la parcel·la hi trobarem habitatge plurifamiliar, mentre que a la part sud hi situo habitatge unifamiliar i town houses (permeten convertir la planta baixa en comerç).
1
2
3
45
67 8
9 1011
1-Auditori, biblioteca i auditori exterior2-Tallers3-Esplanada auditori4-Habitatges plurifamiliars5-Comerços6-Town houses7-Habitatge plurifamiliar8-Parc lineal9-Escola10-Pistes esportives11-Gimnàs i cafeteria
Habitatge plurifamiliar
Planta tipus habitatge nord eix comercial
Planta tipus habitatge sud eix comercial
Secció per parc lineal
Secció per eix comercial
Habitatge unifamiliar
Planta baixa Façana principal
Planta primeraFaçana posterior
Habitatge town house
Façana posterior
Façana principal
Planta baixa
Planta primera