1(“) CAMAS RODA, FERRAN, 28 de febrer de 2014.

AULA IUSLABORALISTA –UAB

VII CICLE DE CONFERÈNCIES CURS 2013-2014

Dir. Dr. F. Pérez-Amorós i Dr. A. Pastor

RESPONSABILITAT EMPRESARIALRESPONSABILITAT EMPRESARIALEN MATÈRIA DE PREVENCIÓEN MATÈRIA DE PREVENCIÓ

DE RISCOS LABORALSDE RISCOS LABORALS

Ferran Camas RodaCatedràtic de Dret del Treball i de la

Seguretat Social de la Universitat de Girona

E-mail: fernando.camas@udg.eduWeb: http://www.ferrancamas.com

2

1. Responsabilitat de caràcter administratiu: R.D.L. 5/2000. de 4 d’agost, pel qual s’aprova la Llei d’Infraccions i Sancions a l’Ordre Social (LISOS).

2. Responsabilitat de Seguretat Social: la qüestió específica del Recàrrec de Prestacions de Seguretat Social de l’art. 123 del R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, de la Llei General de Seguretat Social

3. Responsabilitat de caràcter penal: Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal.

4. Responsabilitat “laboral”: Llei de l’Estatut dels Treballadors de 1995 i Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció de riscos laborals.

5. Responsabilitat Civil: Reial Ordre de 29 de juliol de 1889, que aprova el Codi Civil.

EL RÈGIM DE RESPONSABILITATS EN MATÈRIADE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

3

1. RÈGIM DE CARÀCTER PLURALISTA

2. DIFERENT INCIDÈNCIA DE LA PRODUCCIÓ D’UN DANY EN L’ÀMBIT LABORAL

3. COM A REGLA GENERAL, COMPATIBILITAT DE VÀRIES RESPONSABILITATS.

TRETS BÀSICS DEL RÈGIM DE RESPONSABILITATS

4

CATALUNYA: ACTIVITAT ITSS EN SST

Ordres de servei finalitzades: (2010) 44.999 / (2012) 22.956

Infraccions en acta/requeriments administració:

(2010): 4.165 / (2012) 2.648

Import de sancions: (2010) 12.398.502,82 € / (2012) 7.783.638,00 €

Treballadors afectats per les infraccions:

(2010): 47.488 / (2012) 20.584

Paralitzacions: (2010): 55 / (2012): 14

Proposta de recàrrec: (2010) : 882 / (2012) 798

5

FISCALIA GENERAL DEL ESTADO 2013. ESPAÑA.

• Descens de la sinistralitat laboral: els accidents mortals han baixat del 2008 al 2012 un 46% (de 831 a 444); els que deriven en lessions greus o molt greus retrocedeixen un 48,70% (de 7.064 a 3.625) i els lleus un 51,70% (de 821.046 a 396.775).

• Delictes de risc sense resultat (316-317 Cpen):

De 948 en 2011 a 261 en 2012: -72,5%.

“Este dato estadístico no responde a la realidad de una forma palpable” (Memoria Fiscal General del Estado 2013).

•Tendència jurisprudencial des de la STS de 14 de juliol de 1999 a considerar com a bé jurídic la posada en perill concret de la vida i la integritat dels treballadors (aplicació de la tesis del concurs ideal de delictes).

•Determinació penal dels responsables: “los legalmente obligados” / quan es tracta de persones jurídiques, als administradors o encarregats de servei… i a aquells que coneixent els fets no hi haguessin posat remei (Abast de l’aplicació de la doctrina de la “delegació de poders”).

•Debat sobre la concurrència de culpa dels treballadors en accidents de treball com a eina per aplicar una “compensació de culpes” per a l’empresari.

6

REFLEXIONS SOBRE L’ARTICLE 316-318 Cpen

Aportacions de la Circular 4/2011 de la Fiscalía General de l’Estat sobre Criteris per a l’unitat d’actuació especialitzada

del Ministeri Fiscial en matèria de sinistralitat laboral:1.“La mera condición de delegados (sindicales) de prevención no conviene a éstos en “legalmente obligados” a los efectos del art. 316 del Código Penal”.

2.Sobre la tesis de “Delegació de funcions”, la Circular recorda que aquesta es produirà, exonerant la responsabilitat del delegant, si es prova que aquest ha realitzat un “deber de elección”, un deure de “instrumentalización” i un deure de control (SAP-Coruña 31/03/08, num. 134).

3.De fet, els recusos preventius, en tant que recursos, no podran ser considerats “legalmente obligados” conforme a l’art. 316 Cpen

7

Altres problemes reflectits en la memòria de la Fiscalia General de

l’Estat 2013:

•Dilació en els procediments, particularment en la fase d’instrucció degut

a la falta d’especialització en normativa PRL dels Jutjats, i la seva dependència de

la ITSS o dels serveis autonòmics (i afegeixo possible problema de “privatització de la via penal”).

8

• Utilització d’eines per part dels imputats a través de recursos que demoren el procés junt

amb la personació de diversos perjudicats com acusacions particulars i sol·licitud de

diligències no sempre adequades a la fi de la investigació.

•La important mobilitat dels titulars dels Jutjats d’instrucció, i per tant la utilització de criteris no sempre uniformes i canviants a la

causa.9

10

LIMITACIONS EN L’APARELL REPRESIUPENAL-ADMINISTRATIU

• Concurrència normativa dels tipus sancionadors administratius i el delicte penal de perill.

•Respecte a la pena pecuniària, major exigència de la sanció econòmic-administrativa que no de la penal.

•Per la desconnexió procedimental entre el procés penal i les seves instàncies impulsores així com amb el procediment sancionador-administratiu.

•Aplicació dels principis inspiradors de l’ordre penal, amb matisos, al dret administratiu sancionador, cosa molt visible en infraccions de PRL en relació al principi de tipicitat: utilització de conceptes jurídics indeterminats (“transcendència greu per a la integritat”) i “normes en blanc” (no sanció per normes jurídic-tècniques).

•Reconeixement del principi de culpabilitat.

-Exigència de “culpa llevíssima”.

-Conducta empresarial com a eina de graduació de les sancions (emergència del caràcter dolós amb resultat).

-Reconeixement de la culpa en les persones jurídiques.

-Acceptació de la responsabilitat solidària (42.3 LISOS)

11

El ius puniendi estatal a travès de la potestadSancionadora-administrativa (LISOS) en Prevenció

de riscos laborals (PRL)

•El principi non bis in idem (derivat de l’art. 25 CE segons la STC 159/1985, que no el fa aplicable en la concurrència en el marc de PRL d’una sanció administrativa i el recàrrec de prestacions de Seguretat Social).

•Inaplicació del non bis in idem quan no coincideixen els subjectes sancionats administrativa (empresa: persona jurídica) i penalment (comandaments). Vid. STS (3ª) 12 de juliol de 2001 i STC 357/2003, de 10 novembre.

•Plasmació legal: art. 3 de la LISOS + Art. 5 del Reial Decret 928/1998, de 14 de mayo, que aprova el Reglament General sobre procediments per a la imposició de sanciones per infraccions de l’ordre social i per als expedients liquidatoris de quotes a la Seguretat Social, modificat per R.D. 772/2011, de 3 de juny.

12

Instrucció 104/2001, sobre relacions de la ITSS i la Fiscalía General de l’Estat en

matèria d’il·licits penals en seguretat i salut laboral:

Remissió d’actes de:

•Infraccions molt greus

•Infraccions greus amb reiteració d’incompliments empresarials.

•Indicis racionals de criminalitat

13

La configuració per la Llei 36/2011 de la Jurisdicció Social (LJS) d’un Sistema integral (amb la pèrdua d’efectes de la distinció entre

responsabilitat contractual-extracontractual) en matèria de responsabilitat civil per danys en les

relacions laborals i d’una perspectiva globalitzadora respecte dels Accidents de treball i

malalties professionals.

14

LA CREIXENT UTILITZACIÓDE LA RESPONSABILITAT CIVIL

Des de STS 11/3/2004 (Ar. 3401): impossibilitat d’acumulació indemnització art.

50 LET i 1101 CC pels perjudicis soferts, causa de la finalització de la relació laboral

Supòsits específics (I)

15

Extinció del contracte pel treballador perincompliment empresarial de PRL

amb sinistre laboral

1. Finalitat “reparadora”

2. ¿Finalitat preventiva-incentivadora per a l’evitació de danys a la salut en el treball?

16

A LA RECERCA DE LA FINALITAT DE LA RESPONSABILITAT “CIVIL”

Base jurídica: art. 15.5 LPRL (no extenssiu a il·licits penals, administratius o recàrrec)

1.No afectació de les infraassegurances a la responsabilitat empresarial (STS 1ª 6/10/2004)

2.Possibilitat de que les companyies d’assegurances siguin objecte de reclamació directa (STS 1ª 23.4.2009)

17

Supòsits específics II

Intervenció de les entitats d’assegurances

18

1. La responsabilitat civil és de caràcter subjectiu atenuada.

2. Però amb exigència d’un deute de seguretat “quasi-objectiu”, sense configurar-lo com una obligació per resultat.

L’ACTUACIÓ CULPOSA COM A EIX DELA RESPONSABILITAT CIVIL:la doctrina judicial derivada de la

STS de 30 de juny de 2010

19

3. La càrrega de la prova de l’incompliment culpable correspon a l’empresari en funció de l’art. 96.2 de la LJS (STS 1/02/2012 o 25/04/2012)

4. La conducta empresarial ha d’haver estat causa en grau suficient del dany provocat: l’acreditació de la “Relació de causalitat jurídica o imputació objectiva” (Sentències en el marc de l’amiant: STS 17/7/2012 o STS 25/4/2012).

5. No efectes de la culpa del treballador, a no ser que sigui temerària o exclusiva (art. 15.4 LPRL).

20

1. Tipus de danys: distinció danys materials i danys morals (STS 1ª 22/2/2001).

-Danys als drets de personalitat.

-Patiments i dolors físics o psíquics, tristesa, angoixa o soledat derivada de la desaparició de parents amb llaços intensos, ansietat per contacte amb perill.

-Necessitat d’acreditar el dany moral (STS 16/07/2012)

ELS DANYS A RECLAMAR

2. Els danys als efectes de la seva indemnització (art. 1106 CC – art. 75.3 LJS).

Lucre cessant + Danys emergents (patrimonials i morals) + préjudice d’agréement + que puguin ser

reclamats davant la Jurisdicció d’Allò Social per ser “danys avaluables econòmicament”.

21

3. Necessària acció del treballador pel sinistre laboral a partir del moment en que siguin clares les seqüeles de l’accident o malaltia (ex. STS 21/06/2011)

4. La valoració del dany serà fixada pel Jutjat d’Allò Social (interpretació derivada de l’art. 75.3 LJS i STS 6/10/2003).

22

23

En tot cas, segons la STS-RCUD 06/06/2013 quan concorrin circumstàncies singulars:

-El Jutjat resol de forma desorbitada/injusta

-Utilitzi bases errònies de quantificació

-Error notori

-Arbitrarietat

•La indemnització ha de ser adequada, proporcionada i suficient: l’aportació judicial de la tesi de l’enriquiment injust + impossibilitat d’indemnitzacions punitives (STS 11/2/1999)

•El quantum indemnitzatori ha de ser únic: descompte d’altres compensacions excepte del recàrrec i la impossibilitat de fer-ho amb danys morals i préjudice d’agréement (STS 2/10/2000: tesi de l’Acumulació relativa)

24

EL PRINCIPI DE REPARACIÓINTEGRA DEL DANY

Debat sobre el recàrrec:

Caràcter sancionador v. compensador responsabilitat civil-Seguretat Social

Configuració específica del recàrrec, depenent de prestacions de S.S.

25

•A partir STS 2/2/1998 utilització orientativa del barem d’accidents de trànsit, basat en un principi de taxació econòmica, a efectes del càlcul d’indemnitzacions derivades d’AT i MP

•Necessitat d’activar Disposició Final Quinta LJS: Nou sistema de valoració de danys per sinistralitat laboral sempre que les víctimes o els seus beneficiaris no acreditin danys superiors.

26

LA QUANTIFICACIÓ DEL DANY

•La compensació només es pot produir entre quantitats indemnitzatòries homogènies (STS 17/7/2007): lo percebut per les prestacions de Seguretat Social és compensable amb les quantitats del barem previstes com a lucre cessant (STS 30/1/2008)

•Les indemnitzacions del barem es poden corregir per reconèixer quantitats superiors en funció del grau d’intensitat de la culpa.

27

L’APLICACIÓ DEL BAREM D’ACCIDENTS DETRÀNSIT EN SINISTRALITAT LABORAL

Els interessos “moratoris”

1. STS de 30/1/2008: reconeixement d’interessos moratoris a la víctima del sinistre laboral. El moment d’inici de la mora és el corresponent a la data en que les lesions es varen consolidar (per l’alta mèdica per curació).

2. Reconeixement d’interessos moratoris de les entitats asseguradores per manca de pagament en el termini fixat (art. 20 Llei del Contracte d’Assegurances).

28

29

• L’AMBIT DE LES SUBCONTRACTACIONS – Sector d de la construcció: Llei 32/2006.

• L’ÀMBIT DE LES E.T.T. Art. 16.2 Llei 14/1994.

• ELS SERVEIS DE PREVENCIÓ. Art. 14.4 LPRL.

• ELS TREBALLADORS (COMANDAMENTS) DE L’EMPRESA-revinculat a responsabilitat empresarial.

• RESPONSABILITAT CIVIL D’ALTRES AGENTS: Fabricants (41.1 LPRL).

SUPÒSITS ESPECIALS DE RESPONSABILITAT CIVIL

30

ELEMENTS DE DEBAT COM A CONCLUSSIÓ

A debatre la influència del sistema de responsabilitat en la prevenció de riscos.

La necessitat d’evitar el progressiu desequilibri entre sistema repressiu/sistema reparador.

La necessitat de modificar el règim de fixació d’indemnitzacions.