La crisi econmica ens obliga a replantejar-nos moltes coses. Una de

les llions que sens dubte haurem dextreuren s sobre el paper que

correspon a lEstat (ents com lespai de la poltica), als poders pblics,

dins del conjunt de leconomia. Voldria fer algunes reflexions sobre

aquesta qesti, que giraran entorn de quatre idees fonamentals.

La primera s que el paper de lEstat en leconomia, en una eco-

nomia capitalista, s essencial i no tan sols per raons conjunturals,

sin per raons de fons, de carcter estructural.

La segona s que seria molt negatiu passar duna etapa en qu

semblava que el lema dominant era lEstat s el problema a una

nova etapa en la qual el lema sigui lEstat s lnica soluci.

La tercera s que avui lactuaci dels poders pblics sha de plan-

tejar a un nivell territorial superior. Per a ser efica, lmbit dactuaci

de la poltica (s a dir, de lEstat) sha de situar al mateix nivell que

lmbit dactuaci del mercat. Mercats globals, necessiten respostes

poltiques (i instruments) globals. I, per descomptat, a escala europea,

on els mercats estan fortament integrats, cal un poder poltic europeu

molt ms gran i ms potent.

I la quarta idea s que no nhi ha prou amb els arguments econ-

mics perqu funcioni un cert equilibri entre lEstat i el mercat. A ms

calen dues coses fonamentals. Una tica bsica, uns valors socialment

compartits, sobre els quals sha dinspirar el funcionament del mercat

POLTICA121

Q

MONOGRFIC

Estat i mercat: el paper de la poltica davant la crisi econmica

Antoni CastellsConseller dEconomia i FinancesMaig 2009

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 121

i de leconomia, i un cert pacte social, un cert contracte social, sobre

els objectius de la societat i les regles del joc del funcionament social.

Sens dubte, la crisi est portant a la recuperaci del paper de lEs-

tat, dels poders pblics, en leconomia. Avui ning no discuteix la ne-

cessitat dun decidit activisme governamental. Fa falta lEstat per a

impulsar mesures fiscals dinspiraci keynesiana que ajudin a reacti-

var leconomia; per a rescatar el sistema financer i fer que torni a cir-

cular el flux del crdit; per a salvar determinats sectors econmics que

sn especialment colpejats per la crisi, com el de lautomoci; i fa fal-

ta lEstat, naturalment, per a evitar que la crisi porti a situacions de

fractura i marginaci socials que considerem inacceptables.

En aquests moments hi ha a gaireb tot el mn una coincidncia ge-

neralitzada: els poders pblics han dactuar. Potser en alguns moments

de la histria recent, alg ha tingut la pretensi de pensar que el millor

que podia fer el sector pblic era no fer gaire nosa, i deixar que els mer-

cats, com menys regulats millor, hi diguessin la seva. Avui ha quedat en

evidncia fins a quin punt aquesta idea ha tingut conseqncies negati-

ves i est totalment superada per la realitat. Per la recuperaci del paper

de lEstat no t noms un carcter conjuntural. Entrem, probablement,

en un canvi de cicle, en una nova etapa, en qu les coordenades del te-

rreny de joc canviaran a favor del paper del sector pblic i de lEstat.

En la llarga etapa neoconservadora que es va iniciar a primers

dels anys vuitanta (de la qual Reagan-Thatcher sn els dos smbols

ms representatius), la veritat subjacent va ser contrria al paper de

lEstat. El government era el problema, va proclamar Reagan. Aix no

ha volgut dir que lEstat hagi desaparegut de leconomia (noms cal

veure el pes del sector pblic en totes les economies occidentals), ni

que en molts moments no hagin governat els partits progressistes i so-

cialdemcrates. Per ho feien en un terreny de joc en qu les coorde-

nades les havia fixat la dreta.

Aquesta etapa va succeir, de fet, a la tamb llarga etapa desplendor

de lEstat del benestar, el keynesianisme i la socialdemocrcia que va co-

menar els anys quaranta i es va allargar fins a mitja dcada dels setan-

ta (els denominats anys dor). Ara hi ha la possibilitat que sobri una nova

etapa en qu de nou es valori i es reafirmi el paper de lEstat i del sector

122 Antoni Castells

QM

ON

OG

R

FIC

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 122

pblic en leconomia. Aix dependr de manera crtica de lencert quetinguin els governs per a solucionar els problemes que tenim al davant.

Perqu els canvis detapa es produeixen sempre per dues raons:perqu lantic model tendeix a esgotar-se (i s aquest esgotament elque permet el sorgiment dun nou paradigma), i perqu el nou s ca-pa de connectar, a partir daquests nous paradigmes, amb els proble-mes de la societat i donar-hi resposta. Lesgotament del vell model nosuposa, per descomptat, la negaci de tots els seus valors, ni lensorra-ment de tot ledifici sobre el qual sassentava. LEstat del benestar, perexemple, no va deixar dexistir, ni de bon tros. I molts dels valors enqu es basava van continuar tenint, i tenen, plena validesa. Per elmodel que havia servit a mitjan anys quaranta ja no era el mateix quefeia falta a finals dels setanta.

Alg podria pretendre que lera daurada de lEstat del benestar esva acabar noms per lacci incansable dels seus enemics. s clar quelevoluci de les societats s, en part, fruit del conflicte dinteressos.Per si lpoca daurada de lEstat del benestar es va acabar i si aquestmodel es va anar desgastant fou, tamb, perqu a la llarga no va sercapa de donar resposta als nous problemes que anaven sorgint, i per-qu les llavors de deteriorament que portava en el seu si van acabarsent molt fortes. En definitiva, la crisi de lEstat del benestar expressaduna manera tangible la paradoxa de tota poltica reformista. Les re-formes noms sn possibles amb el suport duns sectors socials, queesdevenen resistents a qualsevol reforma posterior que pensin que potposar en perill els seus avantatges.

Estat i mercat: el paper de la poltica davant la crisi econmica 123

Q

MO

NO

GR

F

IC

Per a ser efica, lmbit dactuaci de la poltica (s a dir, de lEstat) sha de situar al mateix nivellque lmbit dactuaci del mercat. Mercats globals, necessiten respostes poltiques (i instruments) globals. I, per descomptat, a escala europea, on els mercats estan fortamentintegrats, cal un poder poltic europeu molt msgran i ms potent.

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 123

s a dir, les reformes acaben generant actituds conservadores, inoms si existeix un impuls reformista molt comproms i convenutper part de les forces poltiques, i una gran capacitat per a connectarpermanentment amb els sectors que millor expressen la voluntat decanvi social, s possible evitar lanquilosament i lempobriment gra-dual, per inexorable, de les poltiques de transformaci social.

Per aix, quan mirem endarrere per contemplar els vells bonstemps dels anys dor de lEstat del benestar, s necessari no solamentno fer-ho amb nostlgia, sin aprenent les llions del passat. Aquellaera es va acabar perqu havia perdut limpuls reformista. I lera con-servadora que la va succeir va triomfar, les seves veritats han presi-dit durant trenta anys el terreny de joc de la poltica de les nostres so-cietats, perqu va saber connectar amb el que preocupava la gent, vaidentificar els seus neguits, i en bona mesura va ser capa, en molts as-pectes, de donar resposta als problemes davant dels quals el sistemaanterior havia estat incapa de reaccionar.

Avui dia, amb totes les distncies que es vulgui, torna a succeir elmateix. Lesgotament del model conservador-neoliberal s evident.LEstat s necessari. Ara dependr de lencert que mostri en la seva ac-tuaci a lhora de resoldre els problemes, que assistim o no a un nou can-vi de coordenades que pugui donar pas a una nova etapa progressista.

Com en el passat, lelement clau que marcar la significaci da-questa etapa s el paper relatiu del mercat i lEstat, que s tant comdir fins a quin punt la poltica ha de posar lmits al poder dels diners.La poltica entesa, naturalment, com lespai dels poders pblics de-mocrtics, lexpressi dels quals s lEstat. El paper de lEstat es fona-menta, bsicament, en dues idees. La primera s que no hi ha mercatsense Estat. La segona s que el mercat no ho pot donar tot. Quanfunciona adequadament, el mercat dna en tot cas una economia efi-cient. Per hi ha altres objectius socialment essencials (entre altres le-quitat), que no els dna el mercat.

Vull destacar les dues idees, perqu de vegades hi ha una tendnciaa justificar-ho tot en termes noms deficincia econmica, i fer-ho serroni i empobridor. En primer lloc, perqu el mercat deixat a si mateixno condueix a un equilibri eficient i competitiu. Ho recordava recent-

124 Antoni Castells

QM

ON

OG

R

FIC

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 124

ment un editorial dun diari tan poc sospits dafanys estatalistes com elFinancial Times: Hem descobert algunes velles veritats. La gent no sem-pre s racional; comet errors i es deixa portar per leufria. Especularamb diners prestats s inherentment arriscat i ms arriscat com mscomplexos i interconnectats sn els actius en qu sinverteixen. Quanles regles externes i ltica interna sn febles, lautointers dels actorstraspassa els costos i els riscos als altres. En conseqncia, els mercats nosempre sautocorregeixen. Els mercats desregulats poden reduir, i nomillorar, leficincia social (Financial Times, 14 dabril de 2009).

Perqu el cert s, i aquesta hauria de ser una lli bsica que shau-ria de desprendre de la crisi, que no hi ha mercat sense regles de joci institucions que les facin complir. O per dir-ho ms emfticament,no hi ha mercat sense Estat. Sense regulacions que corregeixin lesfalles de mercat, i sense regles que assegurin el respecte a les condi-cions de competncia, els mercats, deixats a la seva prpia sort, s adir a lacci sense lmits i desbocada dels operadors guiats noms pelseu inters immediat, no condueix a lequilibri, sin que porta a la lleide la jungla, limperi del ms fort i a les trampes. Per aix calen regu-lacions i regles del joc. I les regulacions i les regles del joc tampoc novalen res si no hi ha institucions que les facin complir.

Per s que, a ms, una societat persegueix altres coses a ms deleficincia econmica. Persegueix, per exemple, com a objectiu fona-mental, un determinat grau dequitat en lordre social resultant i en ladistribuci de la renda (sense entrar ara en quina s la concepci, mso menys igualitria, que tinguem de lequitat). I en cas que exists unacerta contradicci (un cert trade-off ) entre eficincia i equitat, la socie-tat podria estar disposada a sacrificar cotes ms altes deficincia perobtenir cotes raonables dequitat. I cal subratllar-ho, encara que tam-b puguem pensar que les societats ms cohesionades i amb menysdesigualtats en la distribuci de la renda, acostumen a tenir tambeconomies ms competitives i eficients.

Estat i mercat: el paper de la poltica davant la crisi econmica 125

Q

MO

NO

GR

F

IC

La crisi est portant a la recuperaci del paper

de lEstat, dels poders pblics, en leconomia.

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 125

Per la tendncia a voler situar leficincia econmica com a valorsuprem al qual cal supeditar tots els altres no s acceptable. s el que esfa, per exemple, quan es justifica la igualtat o la cohesi en termes de-ficincia. s un error, perqu tendeix a entronitzar noms un valor. Iperqu no s cert. La societat ha de saber que no es pot tenir tot al ma-teix temps i sense cost. Ha de saber que les coses tenen un preu i que calescollir. I s precisament aquesta elecci la que ens fa ser realment lliu-res. Aquest s, per definici, lespai de la poltica entesa com lexpressilliure dels ciutadans escollint col.lectivament entre opcions alternatives.

El cert s que lEstat (el government) ha deixat de ser el problema pera passar a ser part indispensable de la soluci dels problemes. Ara b,per a ser efectiva, aquesta acci governamental ha de realitzar-se dunamanera coordinada. Si es vol, sha de dur a terme globalment, perqubona part dels problemes que han aparegut sn deguts, precisament, alfet que mentre el mercat i lacci de leconomia shan globalitzat, lac-ci dels poders pblics i les poltiques econmiques no ho han fet.

Aquesta coordinaci a escala global s imprescindible, sobretoten els dos camps essencials que caracteritzen lactual crisi econmica:en la lluita contra la recessi i en les mesures necessries per al rescati normalitzaci del sistema financer mundial. Perqu en una econo-mia tan oberta i integrada com tenim, ning no vol adoptar mesuresdestmul fiscal que ajudin sobretot els vens, si no sap que els venstamb nadoptaran. I lalternativa a la coordinaci i lacci global slatrinxerament de cada Estat dins de les prpies fronteres, el protec-cionisme i lempobriment, en definitiva, dels vens. s a dir, fent ca-dasc el que li conv noms a ell, al final el resultat s lempitjoramentde la situaci de tots en conjunt i de cada un en particular.

I el mateix, encara ms exagerat, succeeix amb les mesures que calprendre per a tractar de posar fia a la crisi sense precedents del sistemafinancer, que sens dubte s el fet nou i singular que caracteritza aquestacrisi. I aix s aix perqu el sistema financer t un component evidentdinters pblic. Per, precisament per aix, la necessitat de regulacionsi regles a escala global, en el cas del sistema financer, s absolutament in-dispensable. O b les finances sn globals, i aleshores calen regles glo-bals. O b si no hi ha regles globals, aleshores lmbit dactuaci dels

126 Antoni Castells

QM

ON

OG

R

FIC

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 126

operadors i del mercat shaur dencongir i passar a tenir un carcter es-

trictament nacional (s a dir, corresponent a cada Estat). El que no po-den haver-hi sn finances globals amb regulacions bsicament nacio-

nals. Aix s clar que no funciona. Lmbit dactuaci de leconomia i

lmbit dactuaci de la poltica (s a dir, de les institucions que tenen el

poder per a dictar normes i fer-les complir) han de coincidir.

Per aix, el Financial Times podia afirmar en el mateix editorial al

qual abans feia referncia que lactual falta de correspondncia (des-

ajustament) entre unes finances globalitzades i una governana nacio-

nal s insostenible. O b la governana esdev ms globalitzada, o b

les finances esdevenen menys globalitzades (Financial Times, 14 da-

bril de 2009).

Si aquesta acci conjunta s convenient i necessria a escala in-

ternacional, en lmbit europeu s, simplement, imprescindible.

Aquesta crisi econmica constitueix per a la Uni Europea un test de

primera magnitud, del qual o b sortir desprs dhaver fet un pas en-

davant qualitativament decisiu en el cam de la integraci poltica, o

b es produir un retrocs, que podria posar en perill alguns dels

avenos que ara mateix podrien semblar irreversibles.

Moltes de les poltiques necessries per a lluitar contra la crisi no-

ms sn efectives si sexerceixen a escala europea, i, per descomptat,

com a mnim a escala de la zona euro, en la qual ja sha produt una

real integraci monetria. Estats Units pot ser ms rpid i efectiu en les

seves reaccions, perqu hi ha un govern federal que t els instruments

precisos per a actuar de manera efica en tot el territori de la uni.

La Uni Europea no pot fer-ho, perqu el nivell real de la inte-

graci econmica, que s Europa, no es correspon amb el de la integra-

Estat i mercat: el paper de la poltica davant la crisi econmica 127

Q

MO

NO

GR

F

IC

Els mercats, deixats a la seva prpia sort, s

a dir, a lacci sense lmits i desbocada dels

operadors guiats noms pel seu inters immediat,

no condueixen a lequilibri, sin que porten

a la llei de la jungla, limperi del ms fort i a les

trampes.

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 127

ci poltica. La Uni Europea no t ni de lluny els instruments del qudisposa el govern federal dels Estats Units, que substancialment con-

tinuen en mans dels Estats. Ara b, avui el grau dintegraci econmi-

ca entre els pasos europeus s molt gran. El grau dobertura de la

seva economia s molt elevat (per sobre del cent per cent en molts

dells). De manera que les mesures que puguin adoptar individual-

ment els Estats no sn prou efectives. Noms ho serien, defectives, si

sadoptessin a escala de la Uni, perqu a aquesta escala els efectes

quedarien fora internalitzats (ms o menys com als Estats Units).

Per aix s tan important avanar decididament cap al govern eco-

nmic dEuropa. La integraci econmica necessita ms govern econ-

mic, s a dir, ms integraci poltica. Noms aix estarem en condicions

de fer front de manera efectiva a la crisi. Mentrestant, ens trobem en la

contradicci de la situaci actual. Per una banda, tothom s conscient

que cal un decidit activisme governamental. Per, per laltra, la Uni

Europea i les institucions comunitries no tenen prou poder poltic per

a exercir-lo a escala europea, que s lescala a qu caldria fer-ho.

De manera que el resultat s el que estem veient: o b aquest ac-

tivisme sexerceix a escala nacional (s a dir, dels estats) en la qual

no s efectiu i a ms correm el risc de laparici de prctiques protec-

cionistes, que a la fi sn dolentes per a tothom, o b sempre sest a

punt per a justificar la passivitat i no fer el que shauria de fer.

Europa lha encertat quan ha fet passes endavant en el terreny de

la integraci poltica. La histria de la uni monetria, que s a la ve-

gada la culminaci de la integraci monetria i una passa decisiva en

el terreny de la integraci poltica (significa ni ms ni menys que la re-

nncia a la sobirania monetria), ns un bon exemple. Avui per als

pasos europeus lnica forma dexercir una sobirania real en molts

camps, s compartint la sobirania. Cada un daquests pasos per ell

sol, fins i tot els ms forts, s massa petit per a tenir poder real. Noms

el tindr si el comparteix.

Els ciutadans volen ms Europa, saben que noms una Europa

ms unida ens permetr resoldre de veritat els problemes que tenim al

davant i fer sentir la nostra veu al mn. I precisament perqu volen

ms Europa sn extremament crtics amb els governs daquesta Euro-

128 Antoni Castells

QM

ON

OG

R

FIC

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 128

pa que tenim, a la qual costa tant superar les velles fronteres nacio-

nals, davant dun mn que ja les ha desbordat pertot arreu.

La paradoxa s que Europa t molt a oferir al mn en aquest mo-

ment de crisi. I t molt a oferir, precisament, sobre el model dequili-

bri entre Estat i mercat. Els ciutadans europeus estem especialment

orgullosos del nostre model social. Daquest model que combina com

cap altre Estat i mercat; redistribuci de la renda i prosperitat i creixe-

ment econmic; igualtat i incentius al mrit i lesfor individual; soli-daritat i lliure empresa. En fi, Estat del benestar i competitivitat.

En aquest model, que s de societat i no solament deconomia, esprodueix un equilibri exemplar entre lespai pblic i la llibertat indivi-dual, en qu ni lespai pblic (el dels poders de lEstat) no es cons-trueix a base danorrear la llibertat de lindividu, ni el preu que shade pagar per a gaudir de la llibertat individual s el de la negaci delespai pblic. Precisament, perqu lespai pblic s concebut com elresultat de lexercici col.lectiu de la llibertat individual. Europa estorgullosa duna histria que ha perms el sorgiment de lindividu lliu-re davant dels poders, i que ha construt els poders pblics democr-tics, a partir de la voluntat daquests individus lliures.

s aquesta Europa la que els ciutadans volen que avui sigui mspresent al mn. I que el mn ens demana que tingui un paper especial-ment actiu. Perqu avui ms que mai, quan el mn est redescobrint elpaper de lEstat, Europa t un model a oferir pel que fa al pes respec-tiu de lEstat i el mercat en leconomia. Ara b, noms podrem posarcom a exemple el nostre model, si efectivament som capaos de fer

Estat i mercat: el paper de la poltica davant la crisi econmica 129

Q

MO

NO

GR

F

IC

La societat ha de saber que no es pot tenir tot al mateix temps i sense cost. Ha de saber queles coses tenen un preu i que cal escollir. I s

precisament aquesta elecci la que ens fa ser

realment lliures. Aquest s, per definici, lespai

de la poltica entesa com lexpressi lliure dels

ciutadans escollint col.lectivament entre opcions

alternatives.

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 129

front duna manera satisfactria als grans desafiaments que ens plante-ja Europa endins la crisi econmica. I aix noms ho podrem fer si

avancem decididament cap a una integraci poltica a escala europea.

Per de la mateixa manera que no hi ha mercat sense Estat, sen-

se regles del joc i institucions que les facin complir, tampoc no hi ha

ordre social que no se sustenti en uns valors (una tica, si es vol) m-

pliament compartits. Les societats que funcionen sn societats en qu

substancialment les persones respecten les regles del joc perqu pen-

sen que sn bones, que sinspiren en uns valors en els quals creuen, i

perqu el funcionament daquestes regles dna lloc a un ordre social

que consideren positiu. No nicament per por de les sancions i de la

repressi. Aquestes sn necessries, per descomptat, per a corregir

conductes excepcionals. Per la gran majoria de la societat no fa

trampes perqu pensa que no les ha de fer, i aix vol dir compartir uns

valors bsics. Sense aix lordre social resultant seria frgil i estants, i

a la llarga portaria en el seu interior les llavors de la seva destrucci.

De manera, que aquesta combinaci entre Estat i mercat noms

s possible si hi ha un ampli consens social sobre els valors en qu es

fonamenta. El valor de la llibertat; el duna societat formada per per-

sones lliures, que pensen i decideixen pel seu compte; el valor de les-

for i dun sistema en qu les persones han de poder rebre el resultat

del seu esfor; que el sistema econmic ha de premiar aquells que pre-

nen riscos i exerceixen una activitat productiva; el valor de la igualtat,

que fa que les persones tinguin dret a gaudir de les mateixes oportu-

nitats, amb independncia de la seva posici de partida; el valor de la

solidaritat i de compartir la sort dels ms febles i desafavorits. Noms

les societats en les quals els ciutadans estan orgullosos de compartir els

valors en qu es fonamenten, i que una immensa majoria fa seus per

convenciment i no per por, funcionen i sn lliures, justes i estables.

130 Antoni Castells

QM

ON

OG

R

FIC

s molt important avanar decididament cap al govern econmic dEuropa. La integraci econmica necessita ms govern econmic, s a dir, ms integraci poltica.

001-QVC 234 23/6/09 16:46 Pgina 130