www.vicensvives.com

POLIS 3

Ciències socials, geografia

Tercer curs

POLIS 3

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

La indústria i l’energia05

Els serveis. El desenvolupament del turisme06

07

L’economia espanyola08

El relleu: marc físic de les activitats humanes01

Els paisatges de la Terra02

Organització econòmica de les societats03

L’agricultura, la ramaderia i la pesca04

L’economia catalana09

L’organització política de les societats10

La Unió Europea11

Organització política del territori12

La globalització: cap a un sistema mundial13

La globalització: l’organització de l’espai14

La globalització: els fenòmens migratoris15El comerç i els transports

Natura i societat: harmonies, crisis i impactes16

POLIS 3

Organització econòmica de les societats

1. El funcionament de l’activitat econòmica

2. Els factors de producció

3. L’economia de mercat

4. Els agents econòmics

5. El mercat laboral

03

POLIS 3

Introducció

• Totes les coses que consumim són productes del treball humà.

• L’activitat econòmica és el conjunt d’activitats destinades a

convertir els béns de la natura en objectes útils per a l’home.

• L’organització econòmica de les societats és un factor

fonamental per conèixer l’estructura de la població, els seus

moviments, organització, etc.

03

POLIS 3

1. El funcionament de l’activitat econòmica

1.1. Què és l’activitat econòmica?

1.2. Producció, comercialització i consum

03

POLIS 3

1.1. Què és l’activitat econòmica?

• Les activitats econòmiques intenten produir els béns i prestar

els serveis que les persones necessiten o desitgen.

• L’activitat econòmica busca la forma més ràpida i menys

costosa d’obtenir aquests productes i serveis.

• Una vegada produïts aquests béns, cal distribuir-los i vendre’ls.

03

POLIS 3

1.2. Producció, comercialització i consum

• Producció. La producció de béns combina els recursos naturals, la tècnica i el treball a fi d’obtenir béns o serveis destinats a ser consumits per les persones.

• Els béns produïts poden ser béns de consum i béns de producció. La producció de serveis suposa la creació i l’organització d’hospitals, xarxes de transport, etc.

• Comercialització. Es realitza després de la producció i consisteix en la distribució i venda dels béns i serveis. La venda pot fer-se a l’engròs i al detall.

• Consum. La compra de béns i serveis permet que les persones satisfacin les seves necessitats. Poden consumir productes o utilitzar el bé o servei.

03

POLIS 3

2. Els factors de producció

2.1. Els recursos naturals i les matèries primeres

2.2. El treball

2.3. El capital i la tecnologia

03

POLIS 3

2.1. Els recursos naturals i les matèries primeres

• L’ésser humà troba recursos a la natura i mitjançant la seva

transformació, domesticació o extracció produeix nous béns.

• La font més important per produir béns o productes de consum

són els recursos naturals.

03

POLIS 3

2.2. El treball

• El treball és qualsevol activitat humana que serveix per produir

béns i subministrar serveis útils per a les persones.

• En la nostra societat, el tipus de treball més habitual o estès és

el treball per compte d’altri.

• Les persones també poden fer un treball autònom.

03

POLIS 3

2.3. El capital i la tecnologia

• Per produir béns o serveis és imprescindible disposar de

capital.

• S’entén per capital no tan sols els diners, sinó també els

edificis, les instal·lacions, les màquines o les tecnologies

necessàries per produir béns o serveis.

03

POLIS 3

3. L’economia de mercat

3.1. Què és l’economia de mercat?

3.2. Funcionament del mercat: l’oferta i la demanda

3.3. Altres factors que alteren els preus

03

POLIS 3

3.1. Què és l’economia de mercat?

• En general, el sistema econòmic predominant al món d’avui és

l’economia de mercat (capitalisme).

• La idea fonamental de l’economia de mercat és que només amb

el lliure joc de l’oferta i la demanda s’assoleixen els preus

justos que permeten satisfer un nombre més gran de necessitats.

03

POLIS 3

3.2. Funcionament del mercat: l’oferta i la demanda

• Mercat, venedors i compradors. Al mercat es compren i venen

mercaderies. En aquest espai hi coincideixen els venedors, que

ofereixen una mercaderia determinada, i els compradors, que la

desitgen.

• Preu dels productes. El preu depèn de la quantitat de productes i

de compradors. Si l’oferta és escassa i molts compradors

desitgen el producte, el preu puja. Si hi ha molta oferta i pocs

compradors, el preu baixa.

• Llei de l’oferta i la demanda. El punt d’equilibri entre preu i

quantitat de producte venut fluctua segons les circumstàncies:

és la llei de l’oferta i la demanda.

03

POLIS 3

3.3. Altres factors que alteren els preus

• La publicitat i la propaganda poden generar més demanda d’un

producte i, com a conseqüència, apujar els preus.

• La publicitat és necessària per fer conèixer els productes o els

serveis. Presenta un producte mostrant-ne les seves qualitats o

funcions.

• Hi ha un altre tipus de publicitat, enganyosa, que no mostra

realment el producte, sinó que indueix a la compra per

seducció.

• La publicitat influeix enormement a la societat perquè la

trobem pertot arreu i condiciona la conducta de les persones.

03

POLIS 3

4. Els agents econòmics

4.1. Què són els agents econòmics?

4.2. Les economies domèstiques

4.3. Les empreses

• Les empreses més importants del món (mapa)

4.4. El sector públic o estatal

03

POLIS 3

4.1. Què són els agents econòmics?

• Els agents econòmics són les persones, grups o institucions que

intervenen decisivament en el funcionament de l’economia.

• Existeixen tres agents econòmics essencials: les famílies, les

empreses i l’Estat.

03

POLIS 3

4.2. Les economies domèstiques

• Les famílies són un dels principals agents de consum. Cada

família dedica una bona part dels seus recursos econòmics a

comprar béns i serveis per cobrir les seves necessitats.

03

POLIS 3

4.3. Les empreses

• Les empreses són el principal agent de producció i distribució.

Mitjançant el treball i el capital, fabriquen i distribueixen béns i

serveis.

• Al mercat, els productes es venen a un preu una mica superior

al preu que ha costat obtenir el producte. La diferència entre el

preu de venda i el preu de cost és el benefici.

• Existeixen grans empreses multinacionals, empreses mitjanes i

empreses petites.

• Segons la seva activitat, les empreses poden ser del sector

primari, secundari o terciari.

03

POLIS 3

Les empreses més importants del món

03

POLIS 3

4.4. El sector públic o estatal

• El sector públic és el conjunt d’activitats i iniciatives

econòmiques i socials que realitza l’Estat, que es poden

realitzar amb els impostos que paguen els ciutadans i les

empreses. Amb aquests diners l’Estat pot:

• Mantenir l’administració pública.

• Promoure l’activitat econòmica i les relacions socials entre les

persones.

• Oferir serveis públics.

• Oferir altres prestacions socials com pensions de jubilació o de

malaltia, d’atur, etc.

03

POLIS 3

5. El mercat laboral

5.1. El mercat de treball

5.2. La població activa

5.3. Els sindicats i les organitzacions empresarials

03

POLIS 3

5.1. El mercat de treball

• Per desenvolupar la seva activitat, les empreses necessiten

persones preparades per fer una funció determinada.

• La demanda i l’oferta de treball constitueixen el mercat de

treball.

03

POLIS 3

5.2. La població activa

• La població econòmicament activa la integren totes les persones ocupades que produeixen béns o serveis o que es troben disponibles per fer-ho. Inclou les que es troben en atur.

• A gairebé tots els països l’activitat econòmica de les persones depèn del seu sexe. Encara que cada vegada hi ha més dones actives, poques arriben a ocupar llocs de gestió o de responsabilitat.

• Destaca una pèrdua d’importància del treball al sector primari i un creixement del sector de serveis.

• L’automatització de la producció i la deslocalització han portat moltes empreses a reduir les plantilles. Aquestes raons són algunes de les que expliquen que moltes persones hagin quedat a l’atur.

03

POLIS 3

5.3. Els sindicats i les organitzacions empresarials

• La legislació reconeix el dret dels treballadors a elegir uns

representants, que exerceixin la funció d’interlocutors davant

dels empresaris per negociar i arribar a pactes i convenis

individuals o col·lectius per millorar la seva situació laboral.

• Els treballadors tenen també el dret d’afiliar-se a sindicats i de

recórrer a la vaga com a manera de demostrar el seu

descontentament.

• També els empresaris tenen dret a crear organitzacions

empresarials per defensar els seus interessos.

03