www.vicensvives.com

POLIS 2

Ciències socials, geografia i història

Segon curs

POLIS 2

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05

Orígens i expansió de la Corona de Castella06

07

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08

L’Islam i Al-Andalus01

L’Europa feudal02

La ciutat medieval03

Els orígens de Catalunya04

Els grans descobriments geogràfics09

L’Imperi dels Habsburg10

El segle del Barroc11

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12

Els habitants del planeta13

La població d’Espanya i la de Catalunya14

La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma

Les societats humanes16

POLIS 2

L’imperi dels Habsburg

4. El segle XVII: el declivi de l’imperi

3. Economia i societat hispànica al segle XVI

1. L’imperi universal: Carles I

2. L’imperi hispànic: Felip II

5. La crisi social i econòmica del segle XVII

10

POLIS 2

Introducció

• A principis del segle XVI, Carles I va ocupar el tron de la

monarquia hispànica i va instaurar la dinastia anomenada

d’Habsburg o d’Àustria.

• Carles I ostentà el títol d’emperador per la seva herència

alemanya, però en el regnat del seu successor, Felip II, els

territoris austríacs van quedar deslligats de la Corona espanyola.

• Amb els monarques del segle XVII, Felip III, Felip IV i Carles

II, l’imperi va començar una lenta decadència.

10

POLIS 2

1. L’imperi universal: Carles I

1.1. Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi

1.2. Els problemes interns

1.3. Els conflictes exteriors

• L’imperi europeu de Carles I (mapa)

10

POLIS 2

1.1. Carles d’Habsburg, hereu d’un imperi

• Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va acumular

una gran herència:

• Per part materna (era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis

Catòlics) va heretar el regne de Castella, Navarra, la Corona

d’Aragó, els territoris italians i les possessions americanes.

• Per part paterna (era fill del príncep alemany Felip d’Habsburg)

va heretar els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat.

10

POLIS 2

1.2. Els problemes interns

• Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517,

sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs.

• El 1520 va anar a Alemanya, enmig del malestar cada vegada

més gran de la població, que va esclatar en diverses revoltes:

• La revolta de les Comunitats (1520-1521) va tenir lloc en

diverses ciutats de Castella com a protesta dels gentilhomes,

els artesans i els comerciants per la política econòmica.

• Les Germanies (1519) van esclatar a la Corona d’Aragó. Va

ser una revolta d’artesans i de pagesos que demanaven l’accés

als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments del camp.

10

POLIS 2

1.3. Els conflictes exteriors

• La defensa de l’autoritat imperial i del catolicisme va fer que Carles I mantingués nombroses guerres:

• Es va enfrontar a França (1525-1544), el seu gran rival a Europa.

• Va mantenir una sèrie de guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi i el Mediterrani.

• Una part dels prínceps alemanys va donar suport a les posicions de Luter (protestantisme) i es van enfrontar a l’autoritat política de l’emperador.

• Es van iniciar llargues guerres de religió. Malgrat els èxits inicials, l’emperador va haver d’acceptar finalment, a la Pau d’Augsburg, la igualtat del catolicisme i del protestantisme.

10

POLIS 2

L’imperi europeu de Carles I

10

POLIS 2

2. L’imperi hispànic: Felip II

2.1. El govern de Felip II

2.2. La defensa de l’ortodòxia catòlica

2.3. La política exterior

10

POLIS 2

2.1. El govern de Felip II

• Felip II va regnar sobre un imperi en el qual els dominis

americans van assolir la màxima expansió.

• Com que no era emperador, va poder governar per als interessos

de la monarquia hispànica.

• El monarca s’encarregava personalment del govern des de

Madrid, que va convertir en capital el 1561.

• El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la

centralització.

• Felip II va ampliar el sistema de consells amb la funció

d’assessorar-lo.

10

POLIS 2

2.2. La defensa de l’ortodòxia catòlica

• A la Península, Felip II va imposar l’esperit de la Contrareforma

i la seva lluita contra el protestantisme.

• L’existència de molts conversos va propiciar encara més la

persecució per motius religiosos. Amb aquesta finalitat es va

impulsar l’actuació de la Inquisició.

• Els problemes més greus es van produir per la persecució dels

moriscos granadins, als quals es va prohibir l’ús de la llengua i

dels vestits i conservar els seus costums.

• Això desencadenà la Insurrecció de las Alpujarras (1567), que va

ser sufocada després de tres anys de lluites.

10

POLIS 2

2.3. La política exterior

• Felip II, per mantenir l’hegemonia política i imposar el catolicisme a Europa:

• Es va enfrontar als francesos i els va derrotar a la batalla de Saint-Quentin (1557).

• Per frenar l’expansió musulmana pel Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada que es va enfrontar als turcs.

• Contra Anglaterra, que donava suport als protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica, va enviar una enorme flota, l’Armada Invencible (1588).

• La rebel·lió de Flandes.

• L’annexió de Portugal (1581).

10

POLIS 2

3. Economia i societat hispànica al segle XVI

3.1. L’arribada de plata i d’or

3.2. L’economia

3.3. La demografia

3.4. La societat

• Un corral de comèdies (il·lustració)

10

POLIS 2

3.1. L’arribada de plata i d’or

• Durant el segle XVI es va produir una gran demanda de

productes per a les noves terres d’Amèrica, un gran creixement

del comerç, i una ingent aportació d’or i plata d’Amèrica.

• Aquesta situació no va millorar les condicions econòmiques i

socials de la població.

• L’entrada d’enormes quantitats de metall preciós va provocar

un efecte de pujada dels preus, que va fer disminuir el poder

adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de

vida.

10

POLIS 2

3.2. L’economia

• La demanda de productes agrícoles amb prou feines va poder ser

coberta amb la producció dels regnes hispànics.

• La indústria artesana també va veure augmentar la demanda de

productes, però la política de la monarquia va afavorir els

exportadors de llana.

• El comerç va ser el sector que va experimentar un

desenvolupament més gran.

10

POLIS 2

3.3. La demografia

• Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va

augmentar, especialment a Castella.

• La població urbana era escassa i poques ciutats superaven els

cinc mil habitants.

10

POLIS 2

3.4. La societat

• El predomini social radicava en la noblesa, especialment en els

títols de Castella i dels Grans d’Espanya.

• Juntament amb el clero, la noblesa acumulava un percentatge

altíssim de les rendes i riqueses del regne i no pagaven

impostos.

• Els no privilegiats eren majoritàriament pagesos, subjectes al

pagament de tributs i tota mena d’obligacions: rendes

senyorials, delmes, etc.

• A la societat espanyola hi havia grups diferenciats per la seva

procedència ètnica o religiosa: els moriscos i els jueus

conversos.

10

POLIS 2

Un corral de comèdies

10

POLIS 2

4. El segle XVII: el declivi de l’imperi

4.1. Felip III, el govern dels privats

4.2. Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa

4.3. Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg

• La Pau de Westfàlia (mapa)

10

POLIS 2

4.1. Felip III: el govern dels privats

• Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa

política dels Habsburg espanyols. Va renunciar a exercir

personalment les tasques del govern.

• Les tasques del govern van passar a mans de ministres

omnipotents, els validos o privats.

• Felip III va tenir un regnat breu i pacífic. Va lliurar el govern al

duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior.

• A l’interior, el fet més rellevant va ser l’expulsió dels moriscos

(1609), que va agreujar els problemes agrícoles.

10

POLIS 2

4.2. Felip IV: la fi de l’hegemonia a Europa

• Amb Felip IV, Espanya va tornar a involucrar-se en els

conflictes europeus. Les causes d’aquest canvi s’han de buscar

en l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

• El comte-duc d’Olivares, privat del rei, era partidari de la guerra

amb la qual pretenia mantenir l’hegemonia dels Habsburg a

Europa. Malgrat algunes victòries inicials, aviat es van succeir

les derrotes.

• La Pau de Westfàlia (1648) va posar fi a la guerra.

• A Catalunya les autoritats van demanar ajuda a França i la guerra

es va allargar fins al 1652. La pau es va firmar amb França el

1659 (Pau dels Pirineus), però va significar el lliurament del

Rosselló i part de la Cerdanya als francesos.

10

POLIS 2

4.3. Carles II: la fi de la monarquia dels Habsburg

• El regnat de l’últim rei dels Habsburg, Carles II, va constituir el

moment més crític de l’imperi. Es van unir la pròpia incapacitat

del rei, la corrupció dels validos, etc.

• Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un

greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès

(Felip de Borbó) o del candidat austríac (Carles d’Àustria).

• El triomf francès va suposar la fi dels Habsburg a Espanya.

10

POLIS 2

La Pau de Westfàlia

10

POLIS 2

5. La crisi social i econòmica del segle XVII

5.1. La crisi demogràfica

5.2. La crisi econòmica

5.2. Els problemes socials

10

POLIS 2

5.1. La crisi demogràfica

• El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió

demogràfica, general arreu d’Europa, però greu als regnes

hispànics.

• La població va registrar un retrocés important.

• Les causes són: el flux migratori al nou continent, les baixes

ocasionades per les guerres, l’expulsió dels moriscos i les pestes

i epidèmies ocorregudes entre 1601-1685.

10

POLIS 2

5.2. La crisi econòmica

• L’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava.

• La ramaderia va veure com es reduïa el nombre de caps de

bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la

destrucció provocada per diverses guerres peninsulars.

• La indústria i el comerç van patir una disminució profunda. La

causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa

capacitat de compra d’una població arruïnada.

• Ni l’augment dels impostos ni les constants devaluacions de la

moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en

fallida en diverses ocasions.

10

POLIS 2

5.3. Els problemes socials

• El flux de riquesa que provenia d’Amèrica durant el segle XVI

es va fer servir per consolidar un model social de tipus nobiliari

en què els capitals es dedicaven a la compra de terres, cases, etc.

• Davant d’uns pocs privilegiats hi havia una enorme massa de

població empobrida: els pagesos havien perdut les seves terres,

els artesans s’havien empobrit, etc.

• No hi havia sectors que mantinguessin una vida digna com a

producte del treball.

• Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d’Aragó,

marginats de l’aventura americana, no van notar tant la crisi.

10