podem conèixer millor la diabetes tipus lada ?

1
INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA VIII JORNADES IDIAP Bellaterra, 19 d’abril de 2012 Podem conèixer millor la diabetes tipus LADA ? Introducció La diabetis tipus LADA (latent autoimmune diabetes in adults) té un origen autoimmunitari lent i progressiu, i per tant un defecte en la reserva pancreàtica que fa que no requereixin tractament amb insulina inicialment. Fenotípicament semblants als DM2 amb anticossos contra els illots pancreàtics i deteriorament de les cèl·lules beta. La prevalencia es situa en un 10% entre diabètics de 40-75 anys. Estudi transversal multicèntric europeu (ACTION LADA), pacients d’atenció primària i hospitalària on es recullen 460 pacients. Caracterització clínica i metabòlica dels pacients DM1, DM2 i LADA. Associació de pèptid C i els anticossos GAD corregint pel temps des del diagnòstic. Objectius Resultats Els LADA tenen un perfil de risc cardiovascular menys desfavorable als DM2. Extraiem d’aquí que els LADA, tot i tenir els mateixos ingredients que les altres receptes de diabetis, són fruit d’una suma de factors genètics i ambientals en proporció diferent i amb connotacions en la mescla particular respecte a altres tipus de diabetis. Aquestes diferències tenen implicacions en l’actitud diagnòstica i terapèutica. Conclusions Els pacients LADA tenen un perfil metabòlic entremig entre pacients DM1 i DM2. Existeixen diferències importants en el perfil lipídic, entre els tres diagnòstics. Els LADA s’insulinitzen abans que els pocs DM2 amb insulina (24 vs 40 mesos). A més temps des del diagnòstic, menor quantitat de pèptid C. El 97.6% dels LADA tenien anticossos GAD+ (i 2 pacients IA2+) en contra dels 79.5% dels DM1. A més títol d’anticossos GAD, menor quantitat de pèptid C en els pacients LADA, en contra dels DM1 on el nivell de pèptid C és independent del títol d’anticossos. Molló Iniesta, Àngels 1 ; Marsal Mora, Josep Ramon 2 ; Falguera Vilamajó, Mireia 3 . Mauricio Puente, Dídac 4 (1): CAP de Guissona. (2) USR Lleida IDIAP. (3) CAP Igualada (CSA). (4) Servei Endocrinologia (HUAV)

Upload: lprats

Post on 23-Jul-2015

152 views

Category:

Health & Medicine


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Podem conèixer millor la diabetes tipus LADA ?

INNOVACIÓ I TRANSFERÈNCIAA L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

VIII JORNADES IDIAPBellaterra, 19 d’abril de 2012

Podem conèixer millor la diabetes tipus LADA ?

IntroduccióLa diabetis tipus LADA (latent autoimmune diabetes in adults) té un origen autoimmunitari lent i progressiu, i per tant un defecte en la reserva pancreàtica que fa que no requereixin tractament amb insulina inicialment. Fenotípicament semblants als DM2 amb anticossos contra els illots pancreàtics i deteriorament de les cèl·lules beta. La prevalenciaes situa en un 10% entre diabètics de 40-75 anys. Estudi transversal multicèntric europeu (ACTION LADA), pacients d’atenció primària i hospitalària on es recullen 460 pacients.

Caracterització clínica i metabòlica dels pacients DM1, DM2 i LADA. Associació de pèptid C i els anticossos GAD corregint pel temps des del diagnòstic.

Objectius

Resultats

Els LADA tenen un perfil de risc cardiovascular menys desfavorable als DM2. Extraiem d’aquí que els LADA, tot i tenir els mateixos ingredients que les altres receptes de diabetis, són fruit d’una suma de factors genètics i ambientals en proporció diferent i amb connotacions en la mescla particular respecte a altres tipus de diabetis. Aquestes diferències tenen implicacions en l’actitud diagnòstica i terapèutica.

Conclusions

Els pacients LADA tenen un perfil metabòlic entremig entre pacients DM1 i DM2. Existeixen diferències importants en el perfil lipídic, entre els tres diagnòstics. Els LADA s’insulinitzen abans que els pocs DM2 amb insulina (24 vs 40 mesos). A més temps des del diagnòstic, menor quantitat de pèptid C.

El 97.6% dels LADA tenien anticossos GAD+ (i 2 pacients IA2+) en contra dels 79.5% dels DM1. A més títol d’anticossos GAD, menor quantitat de pèptid C en els pacients LADA, en contra dels DM1 on el nivell de pèptid C és independent del títol d’anticossos.

Molló Iniesta, Àngels1; Marsal Mora, Josep Ramon2; Falguera Vilamajó, Mireia3. Mauricio Puente, Dídac4

(1): CAP de Guissona. (2) USR Lleida IDIAP. (3) CAP Igualada (CSA). (4) Servei Endocrinologia (HUAV)