poblet, c. restauració àmfora. 2004

8/7/2019 Poblet, C. Restauraci mfora. 2004

1/7


2/7

MEMORIA D'ACTIVITATSDEL CENTRE DE RESTAURACI DE BNS MOBLES

DE CATALUNYAANYS 19972002


3/7

DIRECC GENERAL DEL PATRIMONI CULTURALSERVEI DE RESTAURACI DE BNS MOBLES

MEMORIA D'ACTIVITATSDEL CENTRE DE RESTAURACI DE BNS MOBLES

DE CATALUNYAANYS 1997 -2002

w n m~Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaBarcelona 2004


4/7

CATLEGCONSELL DE REDACC I JO SE P M . X AR Rr R OV IR A

A NG EL S P LA NE LL B AD EL LM NIC A S AL AS M A Rrt

COORD INAC I M NIC A S AL AS M A RrtA NG EL S P LA NE LL B AD EL LM AR TA S E z P LA

F O TO G RA FIE SS REM C A RL ES A Y M ER IC H B A RB A ,

P A U LI NA V A R A S A L A R C NJO AN M . D A z SEN SADA [EU DA LD C m B ALLB (forornicrografies)

ARX IU FOTOGM F IC DE I;IN ST ITU T D 'ES TUD ISILERDENC S , LLE IDA . Fotograf: JO S EP IG N AS I R O DR G U EZARX IU FOTOGM F IC DEL M USEU EP IS CO PALDE vrc. Fotgraf: JO AN M . D A z S EN SA DAARX IU M USEU COMA RCAL DE LA GARROTXA ,O LOTM USEU D 'A R T JAUM E MORERA ,LLE I DA . Fotgraf: A NT ON I L ON cAM USE U DE I;EM PORD , F IGU ERES

Fotgrafa: Virginia SanchoMRW :

TEXTO SDOCUMENTAC I

F otog rafa ae ria del CREMCE LS S EU S A UT OR SA NG EL S P LA N EL L B AD EL LM NIC A S AL AS M A RrtM AR CE L S OL ER S OL ERM AR TA S E z P LA

C OL L AB OR AD OR S M N IC A R OC A L U] NX A V IE R Z A B A LZ A G A R C IAP A U LI NA V A R A S A L A R C NJO SE P P AR ET PE YP ER E R OV IR A P ON SM ArT E T ON EU P UIGJO A NA V E ND R EL L T R UL L NJE S S G O N Z L EZ V IL L AL O BO S

IL LU S TRAC I COBERTA C AP D E L 'E MP ER AD OR R OM A T IB ER I.M AR BR E B LA NC . R OM A. S EG LE 1 D C.M U SE U N AC IO NA L A RQ UE OL G ICD E T A RR A GO N A

de l 'edici: Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaMaquetaci: Enrie Mir i SeriPreimpressi: Gesti Digital, S.L. Mallorca 281. BarcelonaImpressi: Ingoprint, Maracaibo 15. BarcelonaDipsit legal: B.39.550-2004

CRBMCDIRECCICON SERVAC I -RES TAURAC I

GES T I ECONM ICA1 ADM I N IS T RAT IVA

DOCUMENTAC I

FOTOGRAF IAANL I S I SF I S I COQU M IQUES 1FOTOMICROGRAF I ES

G ES T I DE COM PRES1 LOG ST I CA

FUS TER IA IMANTEN IMENTCONSERGER IA

S EGURETAT

JO SE P M . X AR Rr R OV IR A

JO SE P M . X AR Rr R OV IR AA NN A M . C LA VE RO L C AR RE RAM . A NG ELS J. V ALLSJO SE P P AR ET P EYP ER E R OV IR A P ON SM ArT E T ON EU P UIGE DU AR D P OR TA F ER R S

MAR IA D UR AN JO RD AJO AN A V EN DR EL L T RU LL ENN R IA S AN Z L AC AM B RAA NG EL S P LA NE LL B AD EL LM AR CE L S OL ER S OL ERC A RL ES A Y M ER IC H B A RB A

E UD AL D C ID B AL LB

JO SE P C LA VE RO L C AR RE RA

C AR M EL O O RT EG A S ER RA TOJE S S G O NZ LE Z V IL LA L OB O SD IV IN A G AB AN D S OL SO NA

MAR IA P AZ C EP ED A T AB UY OA L E JA N D R O B L A l'\lC O M A R T N E ZA LB ER T G AS PA R M O NN


5/7

TAULA

7PRESENTACI

9EL Nou CENTRE DE RESTAURACI DE BNS MOBLES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

19LA CONSERVACI PREVENTIVA

23LA DESCENTRALITZACI DEL SERVEI DE RESTAURACI DE LA GENERALITAT I EL SAM DE GIRONA

25PINTURA SOBRE TELA

79PINTURA SOBRE FUSTA

145PINTURA MURAL

169EscuLTuRA

233MATERIAL S ARQUEOLGICS

261MATERIAL D'ARXIU I GRAFIC

271MATERIALS DIVERSOS

303MATERIALS TA'TILS

307ANNEX

RELACI DE PECES RESTAURADESRELACI DE RESTAURADORS I ESPECIALITAT

MUSEUS DELS QUALS S'HAN RESTAURAT PECES (PER COMARQUES)INTERVENCIONS DE CONSERVACI I RESTAURACI (PER POBLACIONS)NDEX D'OBRES RESTAURADES (PER ESPECIALITAT I POBLACIONS)


6/7

MFORA D'APLIA-CALBRIA+

rnfora brindisinaCe r m i c a feta a torn de c oc c i oxidada

Epoca romana,2a rne i ta t segle n -L r ter , segle 1 aC

75 c m x37 cm 0mx i r nProcedencia: Camp de sitges tardoibericde Missatges, C l ar av al l ( U rg e ll )

Local itzaci: Museu Comarcal de l 'UrgeU,Tarrega (UrgeU)Nm. d 'inv . 2878

Nm. de r eg. de I'SRBM 7670Anys de la r e s taurac i: 20002001Coordinaci : M. Angels ] . VaUsRestaurac i: M. Carrne Poblet

Amb motiu de l'ampliaci de lesobres exposades en el Museu Comarcalde l'Urgell, a T r r ega , va arribar al Cen-tre de Restauraci un lot de cinc pecesde cermica trobades en excavacions fe-tes a la comarca de l'Urgell, en concretals jaciments de Mol d'Espgol i de Mi s -satges. Tot i que les peces eren molt in-teressants, ens centrarem en el procs deconservaci i restauraci de l'amfora ro-mana.

Es tracta d'una mfora ovoide deno-minada d'Aplia-Calbria, que serviaper transportar olioLa seva cronologia sesitua entre la segona meitat del segle IraC fins a l'epoca d'August. s de gransdimensions i t el pivot de la base enforma de bot. A prop d'aquest hi hal'empremta tpica de dos dits, feta sobrela pasta quan aquesta encara estava ten-dra.

Ens van arribar quaranta fragmentscorresponents al perfil sencer del cos, depart del coll i de les dues nanses, moltsdels quals ja havien estat enganxats pelsarqueolegs encarregats del seu estudio

Primerament, s'ha fet una neteja deles restes terroses i concrecions calcaries,amb pinzells i bistur, aix com la neteja,amb acetona, de l'adhesiu que unia lamajor part dels fragments. S'ha sotrnes

Presentaci final. S'observa la perdua en la zona superior de la peca i la reintegraci volumtricafeta per poder subjectar la nansa

la peca a un procs de dessalinitzaciamb aigua destillada i s'ha assecat ambuna estufa a 70 C.

Desprs de fer un estudi preliminarper al muntatge de tots els fragments,s'ha procedit a fer la reconstrucci de laforma i s'ha pogut verificar que hi rnan-cava un 25% de l'objecte, sobretot a lapart del coll. Els fragments s'han engan-xat amb un adhesiu nirrocellulosic, perla seva bona reversibilitat.

Ates que tenem un fragment denansa que no es podia unir a cap altrapart del cos, se n'ha reintegrat la zonanecessaria per a collocar-la-hi, La restadel fragment que mancava no s'ha rein-tegrat, seguint un criteri esttic arqueo-

lg ic , de manera que la peca dna msinformaci a qui la contempla.

La reintegraci s'ha fet amb guixtenyit, pintat a l'oli amb un color neutre,i com a protecci final s'ha donat a totala peca una capa de resina sinttica di-luida en xile.

PRESENTACI ESTTICA DELESCERMIQUES ARQUEOLGIQUES

A la secci d'arqueologia del Serveide Conservaci i Restauraci de BnsMobles hi arriben peces de materials decermica la procedencia de les quals sdiversa; poden venir directament desd'una excavaci, poden haver estat molt

L'amfora fragmentada, amb algunes peces enganxades en una intervencianterior i coberta de concrecions


7/7

L'rnfora desprs de la restauraci, amb la caracterstica forma ovoide

de temps guardades en un magatzem ob poden haver estat exposades en al-gun museu amb restauracions fetes ambmaterials i criteris molt antcs. Aixo faque cada peca present una problernti-ca i una intervenci concreta per a la se-va conserva ci i restauraci. El procsque s'acostuma a seguir consta de diver-ses fases:

Neteja de pols, restes de terra i con-crecions calcaries, restes d'adhesius, etc.

Muntatge deis fragments. Reintegraci d' e spais buits per

aconseguir l'estabilitat de! suport, amb lautilitzaci de materials reversibles.

Consolidaci de la materia de lapeca.

Linteres prioritari d'una peca ar-queologica s e! seu valor historie. Pertant, en la nostra intervenci, el primerobjectiu s la conservaci de la materia,fonamental per a estudis posteriors, i e!segon objectiu s donar una lectura este-tica de la peca, ates e! seu carcter edu-catiu per a futures generacions.

Avui dia, a les vitrines deis museusencara hi trobem restauracions fetes an-tigamen t, en les quals es refeien total-ment les peces de cermica, ja que I'in-teres estetic dominant aleshores esbasava en un criteri il-lusionista, s a dir,

es volia donar a la peca l' aparenca quehavia tingut en origen i, en molts casos,aixo donava lloc a una falsa lectura d'a-que sta, ja que hi havia un percentatgems gran de part reintegrada que de pe-ca original.

Des de fa temps, e! Servei de Res-tauraci ha optar per una presenta ci es-tetica deis objectes de cermica seguinte! criteri arqueologic, s a dir, fer nomsles reintegracions necessaries per mante-nir l 'estabilitat de l 'estructura de la pecai fer-la ms entenedora. D'aquesta ma-nera, I'objecte dna ms informa ci aqui l'esta contemplant, ja que aix es po-den apreciar altres detalls com poden serla classe de pasta cermica, e! gruix deles parets, e! tipus de cocci, la forma del'interior, etc. De totes maneres, la pre-sentaci esttica final sempre s el resul-tat de la valoraci entre el responsablede les peces i e! conservador-restaura-dor.

Una altra de les raons s que lesreintegracions sempre s'han fet ambguix escaiola, que, a la llarga, aporta salsa la cermica; per a una millor conserva-ci de la peca, s'ha de procurar intro-duir-hi tan poc guix com sigui possible.

Dos exemples de restauracions re-cents serien les peces que estan en e!

Museu Comarcal de I'U rgell a Tarrega,procedents de! jaciment de Missatges,que mai havien estat restaurades, i lesceramiques arqueologiques de! MuseuEpiscopal de Vic, a les quals, en la sevanova restauraci, se'ls ha tret molts gui-xos antics innecessaris.

2 4 9

M. CARME POBLET

BIBLlOGRAFIAAADD. "Arqueologia" A: Museu Episcopal de Vic.

Guia de les cotteccioos. Vic: Museu Episcopalde Vic , 2003, p. 45, 48, 54,-61,69,77.GARCS,IGNASI:SAULA,ORIOL."La sitja tardo-ibri-ca de Missatges. Trrega (l'Urgell). Estudi deismaterials arqueolgics". URTX Revista cultural

de I'Urgel1. (1996), nm. 9, p. 7-66.JORBA,M. NGELS."Conservaci-restauraci delmater ial arqueolgic i de la col- lecci de cer-mica de formes del Museu Episcopa l de V i c " .

Rescat. But llet de l Serve i de Restauraci deBns Mobles. [Barcelona: Generalitat de Cata-lunya] (desembre 2002), nm. 12, p. 12-13.

PASCUAL,VICEN

poblet, c. restauració àmfora. 2004

Documents