plec de prescripcions tÈcniques …ifercat.gencat.cat/documentos/plec_prescripcions.pdf6 14.3....

Da

de

s fis

cals

: V

ia A

ugu

sta

, 285

, 2o

n.,

080

17 B

arc

elo

na.

NIF

Q-0

801

169

D

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE HA DE REGIR EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ D’OBRA PÚBLICA PER A LA CONSTRUCCIÓ, LA

CONSERVACIÓ, EL MANTENIMENT I L’EXPLOTACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DETERMINADES DEL TRAM II DE LA LÍNIA 9 DEL METRO

DE BARCELONA

2

ÍNDEX

1. ABAST DEL PPTP

1.1. ABAST DE L’APLICACIÓ

1.2. ABAST DEL TREBALL

2. ESTACIONS OBJECTE DE LA CONCESSIÓ (TRAM II)

3. DEFINICIONS, TERMES I ABREVIATURES

4. NORMATIVA APLICABLE

5. ABAST GENERAL DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ

5.1. FUNCIONS

5.1.1. Mobilitat

5.1.2. Protecció

5.1.3. Qualitat ambiental

5.2. ABAST EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

5.2.1. Descripció de les obres

5.2.2. Documents que defineixen les obres

5.2.3. Interfícies en fase de construcció

5.3. ABAST EN FASE D’EXPLOTACIÓ

5.3.1. Descripció de prestacions

5.3.2. Excepcions: equipaments instal·lats pel concessionari i mantinguts per un tercer

5.3.3. Interaccions en fase d’explotació

6. PROGRAMA D’EXPLOTACIÓ

6.1. CONSIDERACIONS GENERALS

6.1.1. Manteniment correctiu en línia

6.1.2. Gestió de les incidències

6.1.3. Manteniment preventiu

3

6.1.4. Seguiment del manteniment

7. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE MOBILITAT

7.1. INTRODUCCIÓ

7.2. SISTEMES DE VALIDACIÓ I VENDA (SVV)

7.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes SVV

7.2.2. Equips que cal considerar

7.2.3. Indicadors de seguiment

7.2.4. Base de temps del càlcul

7.2.5. Càlcul dels indicadors

7.2.6. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de validació i venda

7.3. SISTEMES DE TRANSPORT VERTICAL

7.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes de Transport Vertical






7.3.7. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de transport vertical

8. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE QUALITAT AMBIENTAL

8.1. INTRODUCCIÓ

8.2. SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

8.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels sistemes d’il·luminació




4


8.2.6. Valor d’eficiència energètica

8.2.7. Nivells mínims d’il·luminació


8.2.9. Nivell de penalització global del manteniment del sistema d’il·luminació , i de les instal·lacions de baixa tensió

8.3. INFRAESTRUCTURES DE LES ESTACIONS

8.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment d’infraestructures de les estacions

8.3.2. Pla de manteniment correctiu

8.3.3. Pla de manteniment preventiu

8.3.4. Pla de revisions

8.3.5. Tipus de penalitzacions en funció del Pla de manteniment

8.3.6. Nivell de penalització global del manteniment de les infraestructures d’estacions

8.4. NETEJA I IMATGE

8.4.1. Introducció

8.4.2. Pla de neteja i imatge

8.4.3. Neteja de manteniment

8.4.4. Neteja general a fons

8.4.5. Altres serveis de neteja que cal planificar

8.4.6. Seguiment de la neteja. Informes d’activitat

8.4.7. Penalitzacions

8.4.8. Nivell de penalització global de la neteja i imatge

9. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ

9.1. INTRODUCCIÓ

9.2. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

9.2.1. Descripció de les condicions bàsiques

9.2.2. Càlcul de la disponibilitat

9.2.3. Càlcul dels indicadors de temps de resolució

5

9.2.4. Càlcul de l’indicador de compliment del manteniment preventiu

9.2.5. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de protecció contra incendis

9.3. POUS D’ESGOTAMENT I LES FOSSES SÈPTIQUES




9.3.4. Càlcul del grau de simultaneïtat d’indisponibilitat d’equips


9.3.6. Càlcul dels indicadors de temps de resposta per als pous d’esgotament amb alarma per perill de desbordament


9.3.8. Nivell de penalització global del manteniment dels pous d’esgotament i fosses sèptiques

10. FORMACIÓ DEL PERSONAL

10.1. PLA DE FORMACIÓ DEL PERSONAL DEL CONCESSIONARI

10.2. FORMACIÓ DEL PERSONAL DE L’OPERADOR DEL SISTEMA DE TRANSPORT

11. SEGURETAT

11.1. GENERALITATS

11.2. PLA DE SEGURETAT

11.3. ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT

12. PROVES I POSADA EN SERVEI

13. RESTITUCIÓ DE LES OBRES

13.1. MANUAL DE MANTENIMENT

13.2. ESTAT DE RESTITUCIÓ AL FINAL DEL CONTRACTE

14. PROCESSOS DE GESTIÓ TÈCNICA DEL CONTRACTE

14.1. OBJECTIUS

14.2. SUBDIVISIÓ EN PROCESSOS DE GESTIÓ

6

14.3. MANUAL DE PROJECTE

14.4. CÀRRECS CLAU DE GESTIÓ DE PROJECTE

14.5. INFORMES A IFERCAT

14.5.1. Revisions del contracte

14.5.2. Revisions d’execució del manteniment

14.5.3. Informes d’activitat

14.6. PROCÉS DE GESTIÓ DE LA QUALITAT I DE LA GESTIÓ DOCUMENTAL

14.6.1. Procés de gestió de la qualitat

14.6.2. Procés de la gestió documental

14.7. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

14.7.1. Aspectes generals

14.7.2. Pla de realització de les obres i calendari detallat de la fase de construcció

15. SISTEMA DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (SGPRL)

16. QUADRE RESUM DE REPARTIMENT DE TASQUES

17. ANNEXOS

7

1. ABAST DEL PPTP

Aquest document recull el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars de la concessió d’obra pública i d’explotació de les estacions i d’una part dels equipaments de la línia 9 del metro de Barcelona.

Les necessitats administratives que s’han de satisfer mitjançant el contracte de concessió són les que consten en aquest plec.

1.1. ABAST DE L’APLICACIÓ

Les prescripcions d’aquest PPTP s’apliquen tant a les obres corresponents com al manteniment dels equipaments concedits, i queden incorporades al contracte.

A més del Plec de Clàusules Administratives Particulars, aquest plec es completa amb els documents que s’hi descriuen.

1.2. ABAST DEL TREBALL

L’objectiu d’aquest plec i dels seus annexos és descriure les obres que han de ser construïdes, definir-ne els requeriments funcionals i establir uns estàndards mínims de qualitat per proveir obres completes, operables i mantenibles.

Igualment, s’hi descriuen les activitats que el concessionari haurà d’efectuar durant la fase d’explotació, les quals consistiran principalment en el manteniment de les obres construïdes.

Les obres construïdes són principalment les estacions de la línia de metro, incloent-hi l’obra civil, l’edificació, els acabats, els equipaments, i també la restitució dels elements i la correcció dels impactes causats en superfície per la realització de les obres (instal·lacions, accessos a la zona d’obra).

2. ESTACIONS OBJECTE DE LA CONCESSIÓ (TRAM II)

Les estacions del tram II de la línia 9 objecte d’aquest contracte de concessió són les següents:

ZAL-Prat (Polígon Pratenc) Nova Estació Zona Franca Zona Franca ZAL Zona Franca Port Zona Franca Litoral Motors Foc Cisell Foneria Ildelfons Cerdà Provençana Gornal Torrassa Collblanc

8

Campus Sud (Camp Nou) Zona Universitària

L’obra d’enginyeria civil de tipus viaducte, de l’estació ZAL-Prat (Polígon Pratenc) a l’estació Zona Franca Litoral, també se situa en el perímetre del contracte de concessió.

3. DEFINICIONS, TERMES I ABREVIATURES

En endavant, i llevat anul·lació o modificació expressa per part d’IFERCAT d’alguns conceptes detallats a continuació, els termes d’aquest PPTP s’han d’interpretar de la manera següent:

CCC: Centre de Comandament Central.

Comprovació de les infraestructures: acte pel qual es consideren acabades les obres executades pel concessionari i superades les proves dels subsistemes que han corregut al seu càrrec.

Concessionari: designa la societat que coordina, dirigeix i realitza totes les obres i els subministraments que són objecte d’aquest contracte, incloent-hi el manteniment de les obres.

Dossier de seguretat: Document on apareix la prova dels resultats finals obtinguts del Sistema de Transport pel que fa a la seguretat.

EFO: Expedient Final d’Obra. És el document que inclou els informes dels Directors d’obra, els protocols de proves, les legalitzacions, els plànols i els manuals d’instruccions.

Estació: punts on els passatgers entren o surten del sistema per accedir al metro.

PAQ: Pla d’Assegurament de la Qualitat.

PGP: Pla General de Proves.

PMR: Persones amb Mobilitat Reduïda.

Posada en servei: acte d’obertura de la línia als usuaris. S’esdevé una vegada superades les proves generals i l’aprovació dels dossiers de seguretat.

Projecte de construcció: es refereix al conjunt de documents aprovats per IFERCAT per a l’execució de l’obra.

PSG: Pla de Seguretat Global.

SGPRL: Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Laborals.

4. NORMATIVA APLICABLE

El concessionari haurà de dissenyar, construir i instal·lar les seves obres d’acord amb les versions actuals dels codis i de les normes generals en vigor en la data d’autorització d’inici. En cas que es revisi algun codi o alguna norma durant el període

9

del contracte, el concessionari és el responsable de notificar a IFERCAT el canvi esmentat; IFERCAT té dret a requerir al concessionari que compleixi el codi o la norma revisats. Si algun d’aquests codis o normes presenten una contradicció, s’haurà d’aplicar el que sigui més rigorós, llevat que IFERCAT ho indiqui altrament de manera expressa. IFERCAT pot considerar i acceptar altres normes, atesa la seva equivalència amb les normes que s’indiquen a continuació o amb les que específicament s’exigeixen en algun lloc d’aquest plec, amb la presentació prèvia per part de IFERCAT de la documentació que demostri aquesta equivalència.

El concessionari dissenyarà, construirà i instal·larà les obres i els equipaments d’acord amb:

Les normes aplicables, autonòmiques i estatals.

o Les instruccions, les lleis, les normes, les recomanacions i altres normatives aplicables de la Generalitat.

o Les instruccions, les lleis, les normes, les recomanacions i altres normatives aplicables del Ministeri de Foment.

o Les instruccions, les lleis, les normes, les recomanacions i altres normatives aplicables del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

o Tots els plecs de GISA.

Les normes UNE.

Les normes internacionals ISO, EN, IEC, IEEE.

Les normes de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC).

La normativa internacional aplicable (DIN, ASTM) en cas que no existeixi normativa espanyola sobre determinades matèries.

El concessionari haurà de redactar l’Expedient Final d’Obra (EFO) i el dossier de seguretat.

5. ABAST GENERAL DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ

5.1. FUNCIONS

5.1.1. Mobilitat

Les instal·lacions i els equipaments de la funció Mobilitat, han de permetre el trajecte dels passatgers des dels accessos de l’estació fins a les portes d’andana.

Els fluxos de passatgers i els horaris d’obertura de les estacions sofriran variacions durant l’execució del contracte.

10

Ni la realització, ni el manteniment d’aquestes instal·lacions, poden limitar en cap moment el flux de passatgers previst al programa d’explotació.

Els equipaments de la funció Mobilitat que afecten la funció d’evacuació d’emergència i, de manera general, la seguretat dels passatgers, s’han de realitzar segons les prescripcions del Pla de Seguretat Particular.

a) Accessibilitat de les estacions

Ha de quedar assegurada l’accessibilitat física en totes les àrees públiques de les estacions, durant totes les operacions normals.

Els espais dels usuaris hauran de ser totalment accessibles i utilitzables amb seguretat per persones amb mobilitat reduïda (PMR), incloent-hi persones que van amb cadira de rodes, i hauran de complir el requisits més estrictes aplicables en la matèria. En cas de conflicte entre qualsevol normes, regles i regulacions, i qualsevol de les disposicions dels documents del contracte, tindrà prioritat el requeriment més estricte.

b) Infraestructures d’intercanvi modal

El concessionari haurà de considerar totes les instal·lacions necessàries, per permetre l’intercanvi amb altres mitjans de transport de manera ràpida, còmoda i eficaç.

En tot cas, la construcció i el manteniment de les infraestructures d’intercanvi modal, hauran d’estar consensuades amb els organismes de la Generalitat, i les empreses operadores implicades, a fi d’assegurar el funcionament normal de les línies gestionades per aquestes.

5.1.2. Protecció

Els equipaments de la funció Protecció, han de contribuir de manera directa o indirecta al funcionament i/o a la seguretat global del sistema de transport.

Aquests equipaments tenen interfícies amb els altres subsistemes del sistema de transport i per tant, han d’assegurar les funcionalitats globals del sistema de transport i la seguretat dels passatgers transportats.

La realització i l’explotació d’aquests equipaments han d’estar al servei d’objectius i de resultats globals, i amb aquest fi, la realització i el manteniment s’han de dur a terme en estreta col·laboració amb IFERCAT i l’operador del sistema de transport, respectivament.

5.1.3. Qualitat ambiental

Aquestes obres i equipaments, que constitueixen la infraestructura de les zones accessibles als passatgers i alguns locals tècnics del sistema de transport, han de contribuir a una millora important de la qualitat i de la comoditat de les instal·lacions.

Les obres seran construïdes amb la qualitat estètica, el disseny arquitectònic, els acabats i la col·locació de conduccions visibles i encastades previstes en els projectes.

11

5.2. ABAST EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

5.2.1. Descripció de les obres

Les obres objecte del contracte de concessió en la fase de construcció poden ser de dos tipus:

construcció d’obra civil, edificació i acabats

subministrament i instal·lació d’equipaments

Per a algunes obres o equipaments indicats a la Memòria Tècnica de les obres de la concessió que figura a l’Annex 1, el concessionari també haurà de redactar els projectes de construcció.

5.2.2. Documents que defineixen les obres

Les obres i instal·lacions estan definides pels projectes de construcció, com també per les normes incloses en el punt anterior i a la resta de documents que formen el contracte.

La llista de plànols i especificacions que constitueixen els projectes de construcció figura a la Memòria Tècnica de la concessió a l’Annex 1.

No és l’objectiu d’aquest plec i els seus annexos, definir tots els detalls o les particularitats constructives requerides per a l’execució de les obres. IFERCAT no serà responsable per l’absència d’aquests detalls.

Les omissions en els plànols i els documents posats a la disposició dels licitadors, o descripcions errònies dels detalls de l’obra, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció requerits, o que per l’ús i el costum hagin de ser realitzats, no sols no dispensen el concessionari de l’obligació d’executar aquests detalls de l’obra, omesos o erròniament descrits, sinó que hauran de ser executats com si haguessin estat completament i correctament especificats.

Serà responsabilitat del concessionari l’elaboració dels dissenys complementaris de detall, no inclosos en el projecte de construcció, que siguin necessaris per a la correcta realització de les obres.

Aquests dissenys seran presentats a IFERCAT, dins del termini que s’hagi acordat amb aquesta, abans de l’execució dels treballs, per a la seva aprovació.

5.2.3. Interfícies en fase de construcció

a) Consideracions generals

Aquest apartat es refereix a les interfícies entre els elements proporcionats pel concessionari i qualsevol superestructura, instal·lacions fixes o altre treball que sigui subministrat per altres. Aquest apartat no està destinat a proporcionar al concessionari una descripció detallada de totes les interfícies d’aquesta mena; més aviat és una descripció àmplia enfocada a les àrees d’interfícies generals. El concessionari és responsable d’inspeccionar el treball esmentat, els plànols de referència, i altres plànols i documentació que puguin ser proporcionats per IFERCAT, i de la coordinació

12

amb IFERCAT per identificar i complir satisfactòriament tots els requeriments del contracte.

El concessionari haurà de coordinar les interfícies per assegurar que les obres estiguin adequadament integrades amb la resta de treballs de la línia 9. Aquesta coordinació s’haurà de fer a través d’IFERCAT i la comissió de coordinació de les interfícies.

Totes les activitats a càrrec del concessionari en la fase de construcció tindran lloc de manera paral·lela a la realització d’estudis, obres i proves per part dels altres actors implicats en la realització de les infraestructures de la L9. Convé, doncs, recalcar que correspon al concessionari la responsabilitat de realitzar totes les interfícies (tècniques o funcionals) de les obres i els equipaments inclosos en el seu contracte amb els altres implicats.

b) Límits de les prestacions

La llista següent resumeix, sense ànim d’exhaustivitat, els límits de les prestacions i la responsabilitat en la fase de construcció corresponents a l’empresa concessionària:

Realització de les estacions fins al límit del domini públic no afectat per l’obra que és objecte del contracte, d’una banda, i fins a les vores de les andanes, de l’altra.

Realització de les cambres tècniques accessibles des de les andanes.

Realització de dependencies en estacions per a l’ús del personal d’operació i manteniment del operador del sistema de transport.

Realització dels pous de ventilació, fins al límit del domini públic no afectat per l’obra objecte del contracte i, d’altra banda, fins a la connexió amb el túnel, inclusivament.

Realització de les connexions entre les estacions objecte d’aquest contracte i els altres mitjans de transport actuals o futurs en correspondència fins a la junta de connexió d’obres, inclusivament.

Realització de les connexions entre les obres construïdes pel concessionari i el túnel.

Realització dels equipaments objecte del contracte de concessió, incloent-hi la seva fixació i la seva connexió i el diàleg amb els concentradors d’estació i el CCC.

Realització dels equipaments de transformació i de distribució de la xarxa de baixa tensió, d’una banda, fins a la seva connexió amb el anell d’alimentació d’energia principal i, de l’altra, fins als concentradors d’estació.

Realització d‘equipaments complementaris en el túnel, incloent-hi els suports i les fixacions per a la il·luminació (de servei i d‘emergència), columnes seques, detecció d‘incendis, cables i suports per a la baixa tensió.

13

L’esquema inicial d’aquests límits d’interfícies, de manera orientativa i sense ànim de ser exhaustiu, és el que apareix representat a les figures de l’Annex 2 i en els diferents documents que constitueixen el contracte.

c) Comissió de coordinació de les interfícies en fase de construcció i de proves

Els membres permanents de la comissió de coordinació de les interfícies són els següents:

IFERCAT

GISA

El concessionari d’aquest contracte

Els concessionaris dels contractes d’explotació de les estacions dels altres trams de la línia 9

IFERCAT podrà convocar a les reunions de la comissió tota persona la participació de la qual consideri necessària.

Aquesta comissió s’encarregarà:

Del seguiment de la posada a punt de les interfícies entre els estudis i les obres dels diferents intervinents en el procés de construcció de la línia 9.

Del seguiment i l’actualització dels calendaris de construcció del projecte i, en particular, del calendari de les posades a disposició de les parts de les obres i informes de les interfícies.

Del seguiment i l’actualització dels documents relatius a les empreses constructores (estats de les obres, superfícies i fases), i als desviaments de tràfic de vehicles.

De la gestió de les interfícies pròpia de cadascun dels sistemes i subsistemes.

Del seguiment i l’actualització dels calendaris de les proves de tot tipus (proves dels subsistemes i proves del sistema).

Del seguiment de la posada a punt de les interfícies per al conjunt de les operacions de proves i de posada en servei.

De la gestió del sistema col·lectiu de gestió documental i sobretot per als documents d’interfícies.

La comissió es reunirà regularment i tantes vegades com calgui a petició d’IFERCAT durant tota la fase de construcció i de proves prèvies a la posada en servei.

La formació de la comissió i la seva secretaria seran responsabilitat d’IFERCAT o el seu representant.

14

5.3. ABAST EN FASE D’EXPLOTACIÓ

5.3.1. Descripció de prestacions

Les activitats de l’empresa concessionària en fase d’explotació consistiran principalment en el manteniment de les obres i els equipaments construïts i instal·lats per aquesta en el marc del seu contracte:

Manteniment preventiu i correctiu de les obres i els equipaments dels quals sigui responsable.

Manteniment legal o normatiu.

Conservació d’un entorn de qualitat a l’interior i als accessos de les estacions.

Les obres i els equipaments als quals s’apliquen aquestes activitats de servei es divideixen, per facilitar-ne la gestió, en tres famílies:

Mobilitat

Qualitat ambiental

Protecció

5.3.2. Excepcions: equipaments instal·lats pel concessionari i mantinguts per un tercer

Un determinat nombre d’equipaments, el proveïment i la instal·lació dels quals són a càrrec del concessionari (fase de construcció), seran mantinguts per un tercer. Aquestes excepcions són les següents:

Protecció:

o Centre de Transformació d’Estació (CTE): manteniment per l’operador del sistema de transport.

o Centre de Transformació de Interestació (CTI): manteniment per l’operador del sistema de transport.

o Automatismes de les portes d’andanes: manteniment per l’operador del sistema de transport.

o Control d’accessos: manteniment per l’operador del sistema de transport.

o Sistemes de ventilació: manteniment per l’operador del sistema de transport.

Qualitat ambiental:

o El manteniment de l’entorn urbà (urbanització) al voltant de les estacions serà garantit per l’ajuntament, excepte viaducte.

Mobilitat

15

o Proveïment de fungibles a les màquines expenedores i recollida i resolució d’incidències amb mitjans de pagament serà a càrrec de l’operador del sistema de transport.

5.3.3. Interaccions en fase d’explotació

a) Consideracions generals

La realització de totes les activitats a càrrec de l’empresa concessionària en la fase d’explotació s’ha de fer en interacció permanent amb els altres actors implicats en l’explotació del metro, i de manera particular amb l’operador del sistema de transport. Convé, doncs, recalcar que correspon a l’empresa concessionària la gestió d’aquestes interaccions amb els altres implicats.

Les modalitats de gestió de les interaccions amb l’operador del sistema de transport, en especial de les referides a les incidències, seran objecte d’acords específics entre el concessionari i l’operador del sistema de transport, que es conclouran de manera prèvia a la posada en servei del metro. Aquests acords es comunicaran a la comissió de coordinació de l’explotació.

b) Comissió de coordinació de l’explotació

Els membres permanents de la comissió de coordinació de l’explotació són els següents:

IFERCAT

L’operador del sistema de transport

El concessionari d’aquest contracte

Els concessionaris dels contractes d’explotació de les estacions dels altres trams de la línia 9

IFERCAT podrà convocar a les reunions de la comissió tot intervinent la participació del qual consideri necessària.

Aquesta comissió s’encarrega:

De la concertació contínua i operativa amb l’operador del sistema de transport sobre els aspectes de manteniment i d’explotació en general.

De la gestió de les interfícies vinculades al manteniment.

De la gestió de les interfícies vinculades a l’explotació.

De la gestió dels progressos del Programa d’explotació i dels plans de manteniment.

La comissió es reunirà regularment i tantes vegades com calgui, a petició d’IFERCAT durant tota la fase d’explotació i fins al final del contracte.

La formació de la comissió· i la seva secretaria seran responsabilitat d’IFERCAT o el seu representant.

16

6. PROGRAMA D’EXPLOTACIÓ

6.1. CONSIDERACIONS GENERALS

El licitador haurà d’adjuntar a la seva oferta el Programa d’explotació, document base de totes les accions que cal efectuar.

Posteriorment, un cop adjudicada la concessió, el concessionari haurà de lliurar el Programa general d’explotació de les instal·lacions, preparat sobre la base del document que havia presentat en la seva oferta, juntament amb la resta de plans que componen el Programa d’explotació, perquè siguin aprovats per IFERCAT. Aquest Programa inclourà també les activitats de manteniment que es duran a terme entre la comprovació de les infraestructures i la posada en servei, en el període de proves del Sistema.

Els plans següents integren el Programa d’explotació:

Pla general de manteniment

Pla de manteniment de les instal·lacions de mobilitat

Pla de manteniment de les instal·lacions de qualitat ambiental

Pla de manteniment de les instal·lacions de protecció

El concessionari realitzarà les actuacions de manteniment preventiu necessàries per garantir els valors de fiabilitat establerts per a cadascun dels equips.

La reposició prevista durant el termini de la concessió pels equipaments és: peatges 2.5 vegades, ascensors 1.85 vegades, portes d’andana 1 vegada i escales mecàniques 1 vegada.

Actuacions preventives. N’hi ha de dos tipus:

1. Sistemàtiques: són les que corresponen al pla de manteniment preventiu programat. Defineix les operacions de manteniment i periodicitats de les actuacions mínimes que s’han de realitzar. Aquest pla de manteniment es definirà a priori i s’haurà de realitzar obligatòriament.

2. Sota anàlisi o condició: són les actuacions de manteniment que es determinen sobre la base del resultat de l’anàlisi de les fallades i avaries del funcionament dels equips.

Per no disminuir la disponibilitat de les instal·lacions, les actuacions preventives a la línia s’efectuaran en torn de nit, fora d’horari de servei. Si és necessari realitzar determinades actuacions preventives en horari de servei hauran de ser autoritzades per l’operador del sistema de transport.

Qualsevol actuació de manteniment realitzada amb horari i espai que suposi afectació al client, ha d’estar degudament senyalitzada i aïllada dels fluxos de passatge mitjançant l’ús de tanques amb lones, i senyalitzada amb els cartells informatius adients (actuacions a realitzar, dates previstes, “disculpem les molèsties”,...)

17

6.1.1. Manteniment correctiu en línia

És el manteniment portat a terme a les estacions després de la detecció d’una avaria, i destinat a portar l’equip avariat a l’estat en què pugui realitzar la seva funció, amb totes les prestacions per a les quals ha estat dissenyat.

El concessionari disposarà en tot moment de l’equip de personal de manteniment a la línia, necessari per a poder realitzar la reparació de les avaries en les condicions contractuals de temps de resolució, i disponibilitat de les màquines i els equips.

L’horari de prestació d’aquesta assistència in situ serà adaptada a l’horari del servei de metro que hi hagi establert en cada moment.

Actualment l’horari de sortida de l’últim tren és:

De dilluns a dijous no festius, de 5 a 24 h.

Divendres, de 5 a 2 h.

Dissabtes i vigílies de festius, de 0 a 24 h.

Diumenges, de 5 a 24 h.

Festius entre setmana, de 5 a 24 h.

Dies especials de 0 a 24 h (revetlla de Sant Joan, La Mercè, Cap d’Any, Festes de Gràcia i altres que es determinin en el seu moment).

El temps màxim de resolució d’incidències establert comprèn el temps des de la comunicació de la incidència, fins que la incidència és resolta i comunicada.

En els casos que IFERCAT determini com a situació excepcional (en especial les incidències que afectin directament l’usuari: escales, ascensors, màquines venedores, cancel·ladores, barreres i il·luminació de les estacions), l’atenció a les incidències serà immediata.

6.1.2. Gestió de les incidències

El concessionari efectuarà un seguiment diari de les alarmes, esdeveniments i estats de tots els equips que cal mantenir.

Aquest seguiment s’efectuarà des de l’inici del servei, i al llarg del dia llançant les accions de manteniment oportunes per part del concessionari, per tal de disminuir la possible repercussió de les alarmes o esdeveniments detectats.

El CCC comunicarà les incidències al concessionari en el moment que les detecti, a través del mitjà electrònic existent en els trams en servei. La comunicació de incidència constarà, com a mínim, de la informació següent: número d’avís de incidència, data i hora, equip afectat, ubicació de l’equip afectat, text de la incidència.

El concessionari haurà de facilitar a l’operador del sistema de transport la localització del seu personal en servei, a les dependències de la línia 9 del metro sempre que li sigui requerit.

El concessionari comunicarà a IFERCAT i a l’operador del sistema de transport l’acabament de la incidència, una vegada hagi realitzat la reparació i verificació del restabliment de la funció afectada.

18

Per cada incidència solucionada el concessionari realitzarà un informe de manteniment que reculli com a mínim la informació següent:

Número d’avís Data i hora d’inici de la incidència Data i hora de l’inici de la reparació Data i hora del fi de la reparació Fi de la incidència Empleat o empleats que executen la reparació Text de la incidència Equip afectat Ubicació de l’equip afectat Símptoma (codificat) Element o elements avariats (codificat) Causa de l’avaria (codificat) Accions realitzades Canvis d’equips realitzats Materials o fungibles utilitzats

Una còpia de l’original d’aquest informe de manteniment seran enviats a IFERCAT i a l’operador del sistema de transport, com a molt tard l’endemà de la data de resolució de la incidència.

El concessionari haurà de comunicar i justificar diàriament a l’operador del sistema de transport, totes aquelles incidències que per algun motiu no compleixin el que s’hagi acordat contractualment en temps de resolució, així com la previsió per a la seva resolució.


Quatre mesos abans de la comprovació de les infraestructures, el concessionari facilitarà a IFERCAT un pla detallat del manteniment preventiu planificat on figurin com a mínim les informacions següents:

Programes de manteniment que cal realitzar, detallats per tipus d’equip, operacions que cal efectuar, temps previstos d’execució, cicles i mitjans necessaris, tant per als d’execució en línia com els de taller.

Pla d’execució anual d’aquests plans, especificat per mesos i nombre d’equips que cal revisar.

Personal dedicat.

Aquest pla s’actualitzarà i s’enviarà mensualment en format electrònic amb els treballs realitzats.

a) Documentació del manteniment preventiu realitzat

Per a cada revisió realitzada el concessionari realitzarà un informe de manteniment que reculli com a mínim la informació següent:

Empleat o empleats que executen el manteniment

19

Denominació de la revisió Equip Ubicació de l’equip afectat Operacions realitzades Canvis d’equips si escau Materials o fungibles utilitzats si escau Observacions

b) Resums del manteniment preventiu

El concessionari enviarà mensualment a IFERCAT i l’operador del sistema de transport un informe mensual del grau de compliment dels diferents plans de manteniment planificats, en el qual constaran com a mínim les informacions següents:

Tipus d’equip Tipus de prevenció efectuada Periodicitat Persona que ho efectua Nombre d’equips planificats Nombre d’equips reals revisats Nombre de revisions acumulades per tipus d’equip Percentatge del nivell de compliment del pla de prevenció establert i la seva

desviació Possibles observacions

També es generarà una llista addicional en la qual quedaran reflectides totes aquelles incidències detectades i corregides, en les operacions de manteniment preventiu planificat.

6.1.4. Seguiment del manteniment

Es realitzaran reunions setmanals de seguiment del manteniment, passant posteriorment a reunions quinzenals i/o mensuals, si el funcionament dels equips està dintre dels barems contractuals.

En les reunions mateixes s’analitzaran les actuacions realitzades sobre els equips i instal·lacions, i l’evolució del manteniment contractat.

Prèviament a aquestes reunions, el concessionari haurà d’aportar l’estadística setmanal, quinzenal i posteriorment mensual de les incidències ateses. Hauran de reflectir com a mínim els conceptes següents:

Nombre d’incidències ateses per cada tipus d’instal·lació.

Temps de resolució mitjà de les incidències per a cada tipus d’instal·lació.

Relació de les correccions realitzades a les anomalies detectades en les visites i/o inspeccions efectuades, conjuntament amb l’operador del sistema de transport, per al control i seguiment de la qualitat del manteniment realitzat.

Fiabilitat per tipus d’equip. La fiabilitat determina la capacitat de l’element de desenvolupar una funció requerida sota unes condicions i en un interval de temps determinat (UNE 13.306), per això la Mitjana de temps de bon

20

funcionament (MTBF). Per a cada tipus d’equipament, el concessionari proposarà un indicador adaptat.

Percentatge obtingut de disponibilitat per cada tipus d’instal·lació.

Elements més freqüentment avariats.

Causes de les incidències.

Tipus d’intervencions efectuades.

Elements substituïts.

Cicles (incidències repetitives).

D’aquestes reunions el concessionari aixecarà l’acta corresponent, que serà consensuada i signada per ambdues parts, en la reunió següent i/o un termini menor que pugui acordar-se.

7. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE MOBILITAT

7.1. INTRODUCCIÓ

En el transcurs de tota la fase d’explotació, el manteniment de la funció Mobilitat afecta principalment dos sistemes:

Pel que fa al Sistema de Validació i Venda, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

Distribuïdores

Barreres de peatge

Control local de SVV

Pel que fa al Sistema de Transport vertical, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

Ascensors PMR

Ascensors gran capacitat

Escales mecàniques

El concessionari haurà de complir els requisits exigits per a tots els equips.

21

7.2. SISTEMES DE VALIDACIÓ I VENDA (SVV)

7.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes SVV

És responsabilitat del concessionari:

Establir l'estratègia de manteniment preventiu, correctiu i evolutiu per garantir la disponibilitat dels sistemes de validació i venda (en les vessants magnètica i sense contactes) d'acord a les especificacions i verificació de conformitat emeses per l'STI de l'ATM, en base a les atribucions de què disposa i amb independència que s'estableixin altres requisits per part d'entitats amb capacitat per emetre'ls, per assegurar la realització de les seves funcions i garantir el percentatge de temps de disponibilitat en horari de servei de la L9.

Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions dels Sistemes de Validació i Venda per al personal usuari, d’operació i de manteniment.

Considerar en la realització d’aquestes tasques que s’eviti qualsevol impacte sobre el medi ambient.

Garantir la resolució de totes les incidències relacionades amb els equips objecte d’aquest contracte, en el temps de resolució contractual (2 hores, 30 minuts).


Per al Sistema de Validació i Venda, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

Distribuïdores

Barreres d’accés

Control local de SVV.


Temps de resolució: percentatge de desviació del temps de resolució mitjà respecte del temps de resolució contractual.

Disponibilitat: percentatge de desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual.

Qualitat de manteniment: percentatge de desviació de la qualitat de manteniment respecte del valor contractual.


Mensual

22


a) Càlcul dels indicadors de disponibilitat

La disponibilitat tant per a les distribuïdores, com per a les barreres de peatge i les màquines i les instal·lacions dels Sistemes de Validació i Venda, es mesura com el percentatge de temps de funcionament de màquines respecte del seu temps total de servei.

Càlcul de la disponibilitat mensual de les distribuïdores

Dades de partida:

Nombre total de distribuïdores.

Hores mensuals de servei.

Dades de temps de totes les avaries mensuals de distribuïdores.

Per a cadascuna de les avaries de distribuïdores es calcula el temps d’indisponibilitat T I distribuïdores:

T I distribuïdores = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes a la mateixa màquina):

T IM distribuïdores = T I distribuïdores

Es calcula el percentatge mensual de disponibilitat com el percentatge del temps de disponibilitat respecte de les hores totals en servei:

H SM = Hores de servei mensuals per distribuïdora

N distribuïdores = Nombre total de distribuïdores

T S distribuïdores = N distribuïdores * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat de distribuïdores

(% D M) distribuïdores = 100 * (T S distribuïdores - T IM distribuïdores) / T S distribuïdores

Càlcul de la desviació de la disponibilitat de les distribuïdores respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual de les distribuïdores: (% D C) distribuïdores

(% D C) distribuïdores = 98%

Disponibilitat mensual obtinguda de les distribuïdores: (% D M) distribuïdores

23

Desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

(D) distribuïdores = (% D M) distribuïdores - (% D C) distribuïdores

Percentatge de desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual: DD%

(DD%) distribuïdora = 100 * (D) distribuïdores / (% D C) distribuïdores

Es repeteix el mateix procés per a les barreres de peatge, amb les dades dels temps de les avaries mensuals de barreres de peatge, que comprenen:

Avaries de passos PAR + avaries de targetes integradores + avaries de validadors + avaries de contact less

Càlcul de la disponibilitat mensual de les barreres de peatge

Dades de partida:

Nombre total de barreres de peatge. És el nombre total de passos PAR i PMR’s

Hores mensuals de servei per PAR i PMR

Dades del temps

Nombre total d’avaries de les barreres de peatge: avaries de passos PAR + avaries de targetes integradores + avaries de validadors + avaries de futur contact less

Per a cadascuna de les avaries de barreres de peatge es calcula el temps d’indisponibilitat Ti barrera de peatge:

T I barreres de peatge = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

En el cas d’avaries simultànies de dos elements o més d’una barrera de peatge, es compta com el temps d’indisponibilitat, la durada de la indisponibilitat provocada per les diverses avaries, segons la següent fórmula:

T I barreres de peatge = data i hora de fi d’avaria de l’element reparat més tard - data i hora d’inici d’avaria de l’element produïda abans.


24

T IM barreres de peatge = T I barreres de peatge


H SM = Hores de servei mensuals per PAR i PMR

N barreres de peatge = Nombre total de barreres de peatge

T S barreres de peatge = N barreres de peatge * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat de barreres de peatge

(% D M) barreres de peatge = 100 * (T S barreres de peatge - T IM barreres de peatge) / T S barreres de peatge

Càlcul de la desviació de la disponibilitat de les barreres de peatge respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual de les barreres de peatge: (% D C) barreres de peatge

(% D C) barreres de peatge = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda de les barreres de peatge: (% D M) barreres de peatge


(D) barreres de peatge = (% D M) barreres de peatge - (% D C) barreres de peatge


(DD%) barreres de peatge = 100 * (D) barreres de peatge / (% D C) barreres de peatge

Càlcul de la disponibilitat tècnica mensual dels control local de SVV

Dades de partida:

Hores mensuals de servei (per node informàtic)

Nombre total de nodes informàtics.

Dades de temps de totes les avaries mensuals de nodes, concentradors i xarxa informàtica SVV.

Per a cadascuna de les avaries dels control local SVV es calcula el temps d’indisponibilitat Ti Control local SVV:

25

Ti Control local SVV = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes al mateix sistema informàtic):

T IM Control local SVV = Ti Control local SVV


H SM = Hores de servei mensuals (per node informàtic)

N Control local SVV = Nombre total de nodes informàtics

T S Control local SVV = N Control local SVV * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels control local

(% D M) Control local SVV = 100 * (T S Control local SVV - T IM Control local SVV) / T S Control local SVV

Càlcul del percentatge de desviació de la disponibilitat tècnica dels control local SVV respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels control local: (% D C) Control local SVV (% D C) Control local SVV = 98%

Disponibilitat mensual obtinguda dels control local: (% D M) Control local SVV


(D) Control local SVV = (% D M) Control local SVV - (% D C) Control local SVV


(DD%) Control local SVV = 100 * (D) Control local SVV / (% D C) Control local SVV

Càlcul del percentatge de desviació global de disponibilitat

Pesos a cada instal·lació:

Distribuïdores: 50%

Barreres: 40%

Control local: 10%

26

Percentatge de desviació global de disponibilitat

(DD%) SVV = 0,5 * (DD%) distribuïdora + 0,4 * (DD%) barrera de peatge + 0,1 * (DD%) Control local SVV

Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de disponibilitat dels sistemes de validació i venda

La puntuació resultant per a la disponibilitat dels sistemes de validació i venda s’obté introduint el valor de (DD%) SVV obtingut a la taula següent:

(DD%) SVV Puntuació PDSVV

(DD%) SVV ≤ -2 -5

-2< (DD%) SVV ≤ -1,5 -4

-1,5 < (DD%) SVV ≤ -1 -3

-1 < (DD%) SVV ≤ -0,5 -2

-0,5 < (DD%) SVV ≤ -0,05 -1

-0,05 < (DD%) SVV 0

b) Càlcul dels indicadors de temps de resolució. Mesura del temps mitjà de resolució

A partir de les dades de les avaries del mes es calcularà el temps mitjà de resolució en línia obtingut per:

Distribuïdores

Barreres de peatge

Control local SVV

Càlcul del temps mitjà de resolució de les avaries de distribuïdora

El temps de resolució coincideix amb el temps d’indisponibilitat calculat a l’apartat de Disponibilitat:

Temps mitjà de resolució de les avaries de distribuïdora

T I distribuïdora = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula en minuts.

Nombre d’avaries mensuals de distribuïdora: A distribuïdora

27


T IM distribuïdora = T I distribuïdora

El temps mitjà de resolució de les distribuïdora

T MR distribuïdora = T IM distribuïdora / A distribuïdora

Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries de distribuïdora respecte del temps mitjà de resolució contractual: (DT MR) distribuïdora

T MC distribuïdora = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències de distribuïdora.

T MC distribuïdora = 2h30

(DT MR) distribuïdora = T MC distribuïdora -T MR distribuïdora

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució de les incidències de distribuïdora respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) distribuïdora = 100 * (DT MR) distribuïdora / T MC distribuïdora

Càlcul del temps mitjà de resolució de les avaries de barreres de peatge


Temps mitjà de resolució de les avaries de barreres de peatge

T I barreres de peatge = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


Nombre d’avaries mensuals de barreres de peatge: A barreres de peatge


28

T IM barreres de peatge = T I barreres de peatge

Temps mitjà de resolució de les barreres de peatge

T MR barreres de peatge =T IM barreres de peatge / A barreres de peatge

Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries de barreres de peatge respecte del temps mitjà de resolució contractual: (DT MR) barreres de

peatge

T MC barreres de peatge = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències de barreres de peatge.

T MC barreres de peatge = 2 h 30 min

(DT MR) barreres de peatge = T MC barreres de peatge - T MR barreres de peatge

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució de les incidències de barreres de peatge respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) barreres de peatge = 100 * (DT MR) barreres de peatge / T MC barreres de peatge

Càlcul del temps mitjà de resolució de les avaries dels control local SVV


Temps mitjà de resolució de les avaries dels control local SVV

T I Control local SVV = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


Nombre d’avaries mensuals de control local SVV: A Control local SVV


T IM Control local SVV = T I Control local SVV

El temps mitjà de resolució dels control local SVV

29

T MR Control local SVV =T IM Control local SVV / A Control local SVV

Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries dels control local SVV respecte del temps mitjà de resolució contractual: (DT MR) Control local SVV

T MC Control local SVV = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències dels control local SVV.

T MC Control local SVV = 2h30

(DT MR) Control local SVV = T MC Control local SVV - T MR Control local SVV

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució de les incidències dels control local SVV respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) Control local SVV = 100 * (DT MR) Control local SVV / T MC Control local SVV

Càlcul del percentatge de desviació global de temps de resolució

Pesos en cada instal·lació:

Distribuïdores: 50%

Barreres: 40%

Control local: 10%

Percentatge de desviació global de temps de resolució

(DT MR%) SVV = 0,5 * (DT MR%) distribuïdora + 0,4 * (DT MR%) barrera de peatge + 0,1 * (DT MR%) Control local

SVV

Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució dels sistemes de validació i venda

La puntuació obtinguda per al temps de resolució dels sistemes de validació i venda introduint-hi el valor de (DT MR%) SVV es reflecteix a la taula següent:

(DT MR%) SVV Puntuació PTSVV

30

(DT MR%) SVV ≤ -50 -5

-50< (DT MR%) SVV ≤ -40 -4

-40< (DT MR%) SVV ≤ -30 -3

-30 < (DT MR%) SVV ≤ -20 -2

-20 < (DT MR%) SVV ≤ -10 -1

-10 < (DT MR%) SVV 0

c) Càlcul dels indicadors del manteniment

Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP)

a- Distribuïdores

Nombre d’equips revisats en el període i

GCMP Distribuïdores =

Nombre d’equips que cal revisar en el període i

El nombre d’equips que cal revisar estarà recollit en el pla de manteniment.

La desviació es mesura:

(DG dist%) = (GCMP dist - 1 )*100

b- Barreres de peatge


GCMP Peatges =




(DG peatge%) = (GCMP peatge – 1)*100

c- SVV


GCMP SVV =

31




(DG SVV%) =(GCMP SVV – 1)*100

Càlcul de la puntuació obtinguda

La puntuació es ponderarà:

(DG %) = 0,5 * (DG dist%) + 0,4* (DG peatg%) + 0,1*(DG SVV%)

(DG %) Puntuació P QSVV

(DG %) < -4 -5

-4 < (DG %) ≤ -3 -4

-3 < (DG %) ≤ -2 -3

-2 < (DG %) ≤ -1 -2

-1 < (DG %) < 0 -1

0 ≤ (DG %) 0

7.2.6. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de validació i venda

Dades de partida: puntuació mensual obtinguda de les taules per la disponibilitat PDSVV, temps de resolució PTSVV i qualitat tècnica del manteniment PQSVV.

La puntuació global mensual del SVV serà:

PSVV = PDSVV + PTSVV + PQSVV

A partir d’aquesta puntuació, amb un valor comprès entre -15 i 0, es determinarà el nivell de penalització mensual.

Puntuació Nivell de

penalització

-15 ≤ Psvv < -12 Alt

-12 ≤ Psvv < -8 Mitjà

32

-8 ≤ Psvv < 0 Baix

Si un dels tres indicadors, PDSVV o PTSVV o PQSVV, obté el valor mínim, el nivell de penalització global serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Psvv.

7.3. SISTEMES DE TRANSPORT VERTICAL

7.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes de Transport Vertical

És responsabilitat del concessionari definir l’estratègia de manteniment per:

Assegurar la disponibilitat dels Sistemes de Transport Vertical per garantir la realització de les seves funcions i també el percentatge de temps de disponibilitat contractual en horari de servei del metro.

Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions de transport vertical per al personal usuari, d’operació i de manteniment. Cal considerar en la realització d’aquestes tasques que s’eviti qualsevol impacte sobre el medi ambient.

Garantir la resolució de totes les incidències relacionades amb els equips objecte d’aquest contracte, en el temps de resposta contractual.

A efectes del manteniment d’algunes d’aquestes instal·lacions i segon graus de demanda, les estacions són distribuïdes en tres grups, A, B i C. L’assignació d’estacions per grups és la següent:

Estació NivellZAL-Prat (Polígon Pratenc) C Nova Estació Zona Franca C Zona Franca ZAL C Zona Franca Port C Zona Franca Litoral B Motors C Foc Cisell A Foneria A Ildefons Cerdà A Provençana A Gornal B Torrassa A Collblanc A Campus Sud (Camp Nou) A Zona Universitària A

33


El mantenidor realitzarà les actuacions de manteniment preventiu dels aparells elevadors (escales mecàniques i ascensors).

Les operacions estàndard inclouen el manteniment preventiu i el manteniment correctiu.

Les operacions addicionals inclouen un manteniment preventiu nocturn, manteniment correctiu 24 h, rescat 24 h i neteja de vidres en ascensors panoràmics.

El manteniment preventiu serà de 12 de mensuals, 4 de trimestrals i 2 de semestrals, segons especifica la normativa d’aparells elevadors. I respecte a l’horari:

Grup A: sempre en hores fora de servei

Grup B: de 22 a 6 h

Grup C: qualsevol horari excepte de 7 a 10 h i de 17 a 20 h

La classificació dels aparells elevadors segons els grups A, B i C es defineix en els projectes de construcció i els documents tècnics del contracte. En qualsevol cas els ascensors PMR serán sempre tipus A


Per al Sistema de Transport vertical, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

Ascensors PMR

Ascensors de gran capacitat

Escales mecàniques


Temps mitjà de resolució: percentatge de desviació dels temps de resolució mitjà respecte del temps de resolució contractual

Temps de resposta davant d’un rescat d’ascensors

Grau de simultaneïtat d’incidències d’ascensors en una mateixa estació

Disponibilitat: percentatge de desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

Grau d’execució del manteniment preventiu


Mensual

34


a) Càlcul dels indicadors de disponibilitat

La disponibilitat, tant per als ascensors com per a les escales mecàniques, es mesura com el percentatge de temps de funcionament de màquines respecte del seu temps total de servei.

Càlcul de la disponibilitat mensual del ascensors tipus PMR

Dades de partida:

Nombre total d’ascensors PMR

Hores mensuals de servei

Dades de temps de totes les avaries mensuals d’ascensors PMR

Per a cadascuna de les avaries d’ascensors PMR es calcula el temps d’indisponibilitat T I ascensors PMR:

T I ascensors PMR = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TIM ascensors PMR) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM ascensors PMR = T I ascensors PMR


H SM = Hores de servei mensuals per ascensor PMR

N ascensors PMR = Nombre total d’ascensors per estació o vestíbul

T S ascensors = ∑ N ascensors PMR * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels ascensors PMR

(% D M) ascensors PMR = 100 * (T S ascensors PMR - T IM ascensors PMR) / T S ascensors PMR

Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels ascensors PMR respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels ascensors PMR (% D C) ascensors PMR

35

(% D C) ascensors PMR = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda dels ascensors PMR (% D M) ascensors PMR


(D%) ascensors PMR = (% D M) ascensors PMR - (% D C) ascensors PMR

Càlcul de la disponibilitat mensual del ascensors tipus gran capacitat (GC):

Dades de partida:

Nombre total d’ascensors GC


Dades de temps de totes les avaries mensuals d’ascensors GC

Per a cadascuna de les avaries dels ascensors GC es calcula el temps d’indisponibilitat T I ascensors GC:

T I ascensors GC = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM ascensors GC = T I ascensors GC


H SM = Hores de servei mensuals per ascensor GC

N ascensors GC = Nombre total d’ascensors per estació o vestíbul

T S ascensors GC = N ascensors GC * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels ascensors GC

(% D M) ascensors GC = 100 * (T S ascensors GC - T I ascensors GC) / T S ascensors GC

36

Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels ascensors GC respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels ascensors GC (% D C) ascensors GC

(% D C) ascensors GC = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda dels ascensors GC (% D M) ascensors GC


(D%) ascensors GC = (% D M) ascensors GC - (% D C) ascensors GC

Càlcul de la disponibilitat mensual de les escales mecàniques:

Dades de partida:

Nombre total d’escales mecàniques


Dades de temps de totes les avaries mensuals d’escales mecàniques

Per a cadascuna de les avaries de les escales mecàniques es calcula el temps d’indisponibilitat T I escales mecàniques:

T I escales mecàniques = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


T IM escales mecàniques = T I escales mecàniques


H SM = Hores de servei mensuals per escala mecànica

N escales mecàniques = Nombre total d’escales mecàniques

T S escales mecàniques = N escales mecàniques * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat de les escales mecàniques

37

(% D M) escales mecàniques = 100 * (T S escales mecàniques - T IM escales mecàniques) / T S escales mecàniques

Càlcul de la desviació de la disponibilitat de les escales mecàniques respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual de les escales mecàniques (% D C) escales mecàniques

(% D C) escales mecàniques = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda de les escales mecàniques (% D M) escales mecàniques


(D%) escales mecàniques = (% D M) escales mecàniques - (% D C) escales mecàniques

Càlcul de l’índex de desviació respecte de la disponibilitat

Pesos en cada instal·lació:

Ascensors PMR: 30%

Ascensors gran capacitat: 40%

Escales mecàniques: 30%

Percentatge de desviació global de disponibilitat

(DD%) STV = 0,3 * (D%) ascensors PMR + 0,4 * (D%) ascensors GC + 0,3 * (D%) escales mecàniques

Introduint

(DD%) STV Puntuació P DSTV

(DD%) STV ≤ -0,80 -5

-0,80 < (DD%) STV ≤ -0,60 -4

-0,60 < (DD%) STV ≤ -0,40 -3

-0,40 < (DD%) STV ≤ -0,20 -2

-0,20 < (DD%) STV < 0 -1

0 ≤ (DD%) STV 0

38

b) Grau de simultaneïtat d’incidències d’ascensors GC en una mateixa estació

Càlcul del grau de simultaneïtat d’incidències d’ascensors en una mateixa estació.

Es calcula una penalització suplementària cada vegada que equips idèntics queden indisponibles al mateix temps en una mateixa estació.

Nombre de casos de simultaneïtat d’indisponibilitat dels ascensors GC, en el conjunt de les estacions: Nsim

Un grau de simultaneïtat serà quan dos ascensors GC d’una mateixa estació estiguin indisponibles alhora. Si la indisponibilitat d’un dels ascensors GC coincideix amb la indisponibilitat de més ascensors GC de la mateixa estació, comptarà com grau de indisponibilitat la del primer ascensor amb cadascun dels altres ascensors en que coincideix la indisponibilitat.

El coeficient de penalització és el següent:

Nsim Puntuació PSIMSTV

3 ≤ Nsim -5

(Nsim) = 2 -3

(Nsim) = 1 -1

(Nsim) = 0 0

c) Càlcul dels indicadors de temps de resolució

Mesura del temps mitjà de resolució

A partir de les dades de les avaries del mes, es calcularà el temps mitjà de resolució en línia obtingut per:

Ascensors PMR

Ascensors GC

Escales mecàniques

Càlcul del temps mitjà de resolució per als ascensors


Temps mitjà de resolució de les avaries

T I = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

39

Es calcula en hores i fracció centesimal d’hora.

Nombre d’avaries mensuals de l’equip: A

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes al mateix sistema):

T IM = T I

El temps mitjà de resolució

T MR = T IM / A

Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries respecte del temps mitjà de resolució contractual:

T MC = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències

T MC ascensors PMR = 5 hores

T MC ascensors GC = 5 hores

(DT MR) = T MR - T MC

(DT MR) ascensors PMR = TMR ascensors PMR – TMC ascensors PMR

(DT MR) ascensors GC = TMR ascensors GC – TMC ascensors GC

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) = 100 * (DT MR) / T MC

(DT MR%)ascensors PMR = 100 * (DTMR)ascensors PMR / TMC ascensors PMR

(DT MR%)ascensors GC = 100 * (DTMR)ascensors GC / TMC ascensors GC

40

Càlcul del temps mitjà de resolució per a les escales mecàniques

El temps mitjà requerit es dividirà en tres grups en funció de la seva criticitat.

Grup A: TMCA = 4,5 hores

Grup B: TMCB = 6 hores

Grup C: TMCC = 7 hores





Nombre d’avaries mensual de l’equip: A

Grup A: AA

Grup B: AB

Grup C: AC


T IM = T I


T MR = T IM / A

Grup A: T MRA = TIMA / AA

Grup B: T MRB = TIMB / AB

Grup C: T MRC = TIMC / AC




Grup A: (DTMRA) = TMRA - TMCA

Grup B: (DTMRB) = TMRB - TMCB

Grup C: (DTMRC) = TMRC - TMCC

41

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual, per Grup A, Grup B, Grup C

(DT MRA%) = 100 * (DT MRA) / T MCA

(DT MRB%) = 100 * (DT MRB) / T MCB

(DT MRC%) = 100 * (DT MRC) / T MCC

Càlcul del percentatge global de desviació del temps de resolució de les escales mecàniques respecte del temps de resolució contractual

(DT%) escales mecàniques = [(DT MRA%) * Nre. escales A + (DT MRB%) * Nre. escales B +

+ (DT MRC%) * Nre. escales C] / Nre. total escales

Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució dels sistemes de transport vertical

La puntuació obtinguda pel temps de resolució dels sistemes de transport vertical:

Pesos en cada instal·lació

Ascensors PMR: 30%

Ascensors GC: 40%

Escales mecàniques: 30%

(DT%) MRG = 0,3 * (DT%) ascensors PMR + 0,4 * (DT%) ascensors GC + 0,3 * (DT%) escales mecàniques

(DT %) MRG Puntuació PTSTV

(DT %) MRG ≤ 10 0

10< (DT %) MRG ≤ 20 -1

20< (DT %) MRG ≤ 30 -2

30 < (DT %) MRG ≤ 40 -3

40 < (DT %) MRG ≤ 50 -4

50 < (DT %) MRG -5

42

d) Càlcul dels indicadors de temps de resposta davant un rescat d’ascensors

Desviació del temps de resposta de les incidències respecte del temps de resolució contractual

T C = Temps contractual de rescat, mesurat en hores o fracció centesimal d’hora.

T C = 30 min

Sempre que s’hagi d’efectuar un rescat el temps de rescat màxim serà de 0,5 hores.

(DT i) = T R - T C

Desviació del temps mitjà de resposta d’incidències respecte del temps de resolució contractual

T Ri = Temps de rescat efectiu per a cada intervenció

(DT MR)i = T Ri - T MC

N: Quantitat de rescats realitzats al mes

Desviació global mitjana en minuts o fracció de minut

N

DGRM: ∑ (DT MR)i / N i=1

DGR = (DGRM /T C)*100

(DG) R Puntuació P RESTV

15 < (DG R%) -5

12 < (DG R%) ≤ 15 -4

9 < (DG R%) ≤ 12 -3

6 < (DG R%) ≤ 9 -2

43

3 < (DG R%) ≤ 6 -1

(DG R%) ≤ 3 0

e) Càlcul de l’indicador de manteniment preventiu

Es defineix:

Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP ascensors)

GCMP ascensors =

Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP escales)

GCMP escales =

Per necessitats de seguretat i de requeriments reglamentaris el GCMP haurà de ser

sempre mensualment del 100%, la puntuació es ponderarà:

(DG R) = 0,7 * (GCMP) ascensors + 0,3 * (GCMP) escales mecàniques

(DG) R Puntuació P RSTV

1 ≤ (DG R) 0

0,995 ≤ (DG R) < 1 -1

0,990 ≤ (DG R) < 0,995 -2

0,985 ≤ (DG R) < 0,990 -3

0,980 ≤ (DG R) < 0,985 -4

(DG R) < 0,980 -5

Nombre d’escales mecàniques revisades en el període i

Nombre d’escales mecàniques a revisar en el període i

Nombre d’ascensors revisats en el període i

Nombre d’ascensors a revisar en el període i

44

7.3.7. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de transport vertical

Puntuació mensual obtinguda de les taules per la disponibilitat PDSTV, Grau de simultaneïtat d’incidències PSIMSTV, temps de resolució PTSTV, temps resposta davant del rescat PRESTV, grau d’acompliment del manteniment preventiu PRSTV;

La puntuació global mensual del Sistema de transport vertical serà:

PSTV = 4 * PDSTV +PSIMSTV+ 2 * PTSTV + 2 * PRESTV + PRSTV

A partir d’aquesta puntuació, de valor comprès entre -50 i 0, es determinarà el nivell de penalització mensual.


penalització

-50,0 ≤ PSTV < -42,5 Alt

-42,5≤ PSTV < -25,0 Mitjà

-25,0 ≤ PSTV < 0 Baix

Si un dels indicadors PDSTV, PSIMSTV, PTSTV, PRESTV o PRESTV obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de PSTV.

8. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE QUALITAT AMBIENTAL

8.1. INTRODUCCIÓ

En el transcurs de tota la fase d’explotació, la funció de Qualitat Ambiental s’assegura mitjançant el manteniment de tres sistemes principals:

o Sistema d’il·luminació i instal·lacions elèctriques

o Infraestructures de les estacions

o Neteja

Per a cadascun dels equipaments o les actuacions relacionats amb aquests sistemes, el concessionari haurà de complir els requisits que es desenvolupen en els paràgrafs següents.

45

8.2. SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

8.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels sistemes d’il·luminació

És responsabilitat del concessionari definir l’estratègia de manteniment per:

Garantir el nivell lumínic detallat al punt 8.2.7 de manera continuada a les estacions.

Assegurar els valors d’eficiència energètica d’il·luminació (VEEI), prescrites pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Mantenir un alt nivell de seguretat en les instal·lacions elèctriques.

Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions de il·luminació i Baixa tensió per al personal usuari, d’operació i de manteniment.

Considerar en la realització d’aquestes tasques que s’eviti qualsevol impacte sobre el medi ambient.


Es consideraran els següents equips i sistemes :

La instal·lació d’enllumenat decorativa de les estacions

La instal·lació d’enllumenat funcional i de seguretat de les estacions

El quadres elèctrics generals i secundaris de baixa tensió

Les instal·lacions elèctriques: canalitzacions , endolls , escomeses , comptadors, etc .

Els Sistemes d’alimentació ininterrompuda : SAI

Aparells d’aire condicionat de las sales tècniques concessionats

La xarxa de posada a terra de Baixa tensió

La instal·lació de baixa tensió de túnel : enllumenat i força


Temps mitjà de resolució: percentatge de desviació del temps de resolució mitjà respecte del temps de resolució contractual.

Disponibilitat SAI , Quadres , Instal·lacions Elèctriques i sistemes d’aire condicionat .

Grau de compliment de l’MSA (Manteniment Sistemàtic d’Enllumenat).

Grau d’execució del manteniment preventiu.

46


Mensual


Mereixen una atenció especial els elements fungibles que requereixen un manteniment preventiu basat en la vida útil del sistema, en concret es citen:

Els tubs fluorescents i les lluminàries en que es practica l’MSA (Manteniment Sistemàtic d’Enllumenat): consisteix en la completa substitució de les làmpades i la neteja de les lluminàries de l’estació cada cert període de temps prèviament definit, anticipant-nos al final de la seva vida útil.

Enllumenat d’emergència que, en contenir bateries d’emmagatzematge d’energia elèctrica, tenen també una vida útil relativament reduïda, i el tractament de les quals s’efectua dintre del manteniment preventiu periòdic, sobre la base de l’examen de la condició: prova de l’autonomia de les bateries.

8.2.6. Valor d’eficiència energètica

L’eficiència energètica de l’enllumenat es determinarà mitjançant el valor d’eficiència energètica de la instal·lació VEEI (W/m2) per cada 100 lux mitjançant l’expressió següent:

VEEI = P*100 / S*E

on:

P = la potència instal·lada en làmpades més els equips auxiliars [W]

S = la superfície il·luminada

E = la il·luminació mitjana horitzontal mantinguda [lux]

El valor límit de VEEI, respectant els mínims del CTE, no podrà ser superior a 6 W/m2 lux, ni superior al 200% del VEEI inicial, (o del que correspongui després d’una intervenció d’MSA). En el cas de superar algun dels dos valors s’hauran de substituir les làmpades i avançar l’MSA.

8.2.7. Nivells mínims d’il·luminació

A més es respectaran els nivells mínims d’il·luminació següents a les diferents àrees, donant com a valors mínims:

Ubicació Grau d’il·luminació

Andanes 300 lux

47

Cambres tècniques 300 lux

Vestíbuls 200 lux

Passadissos 200 lux

Escales peatonals 250 lux

Escales mecàniques 250 lux

Sanitaris 150 lux

Sortides d’emergència 150 lux

Dependències personal 150 lux

Magatzems 75 lux

Pous ventilació o esgotament 50 lux

Per a l’enllumenat d’emergència els graus d’il·luminació mínims en l’eix dels passos d’evacuació mesurats a nivell de terra i amb una uniformitat del 40%, en el pitjor dels casos, seran de 5 lux per a totes les àrees anomenades al requadre anterior.

Si no es compleixen els valors següents s’avançarà l’MSA amb la neteja i substitució de totes les làmpades.


a) Càlcul dels indicadors de temps de resolució

Mesura del temps mitjà de resolució (TMR)

En les instal·lacions d’enllumenat es realitzarà una classificació respecte de la importància o rellevància d’una intervenció de manteniment i el seu impacte en el servei prestat als viatgers. Amb aquesta finalitat s’estableix una classificació en tres nivells:

Grup A, definit com aquell en que una fallada funcional igual o superior al 25% de l’enllumenat d’una àrea, a causa de la seva ubicació i/o afecció a la imatge o servei prestat, suposa un impacte elevat i/o crític. També pertanyen a aquest grup qualsevol incidència dels SAI’s (resolució provisional), de les commutacions o les sortides crítiques dels quadres de Baixa tensió i de les seves canalitzacions corresponents El TMRC A = 4 hores.

Grup B, definit com aquell en que una fallada funcional de més de 2 lluminàries seguides o més de 5 lluminàries alternes dins de la mateixa estació, a causa de la seva ubicació i/o afecció a la imatge o servei prestat, suposa un impacte no

48

crític i/o mitjà. També s’inclouen les reparacions definitives de SAI. El TMRC B = 24 hores.

Grup C, definit com aquell en que una fallada funcional de menys de 2 lluminàries seguides o menys de 5 lluminàries alternes dins de la mateixa estació, a causa de la seva ubicació i/o afecció a la imatge o servei prestat, suposa un impacte moderat baix. El TMRC C = 200 hores.

Grup D, aparells d’aire condicionat: El TMRC D = 20 hores

Càlcul del temps mitjà de resolució

Grup A:






T IM = T I


TMR A = T IM / A

Grup B:






T M = T I


49

TMR B = T IM / A

Grup C:






T IM = T I


TMR C = T IM / A

Grup D: aire condicionat






T M = T I


TMR D = T IM / A


TMRC = Temps mitjà requerit de resolució d’incidències.

DT TMR A= TMR A - TMRC A

50

DT TMR B = TMR B - TMRC B

DT TMR C = TMR C - TMRC C

DT TMR D = TMR D - TMRC D

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual.

(DT MRA%) = 100 * (DT TMR A) / TMRC A

(DT MRB%) = 100 * (DT TMR B) / TMRC B

(DT MRC%) = 100 * (DT TMR C) / TMRC C

(DT MRD%) = 100 * (DT TMR D) / TMRC D

Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució de l’enllumenat

La puntuació obtinguda per al temps de resolució global de l’enllumenat es calcularà segons la ràtio següent:

(DT MRG%) = 0,4 * (DT MRA%) + 0,2 * (DT MRB%) + 0,2 * (DT MRC%)+ 0,2 * (DT MRD%)

(DT MRG%) Puntuació PTENL

(DT MRG%) ≤ 10 0

10 < (DT MRG%) ≤ 20 -1

20 < (DT MRG%) ≤ 30 -2

30 < (DT MRG%) ≤ 40 -3

40 < (DT MRG%) ≤ 50 -4

50 < (DT MRG%) -5

b) Grau de compliment de l’MSA (manteniment sistemàtic de l’enllumenat)

Dades de partida:

Nombre total d’estacions.

Mesos des de l’últim MSA o des de la posada en marxa de la instal·lació.

El període màxim entre MSA no podrà ser superior als 24 mesos.

El valor límit de VEEI no podrà ser superior a 6, o inferior al 50% del VEEI inicial.

51

S’acompliran els valors mínims de il·luminació definits en el capítol 8.2.7.

Càlcul del percentatge de desviació sobre el termini tècnic

Es calcula per a totes les estacions, sobre el termini tècnic de 24 mesos:

DMSA (%) = ∑ (Pi -24) / 24 * 100

on:

Pi: Període real = TMSA n - T MSA n-1

Càlcul de la desviació per VEEI o per no-compliment de nivells mitjans d’il·luminació

Es comptabilitzaran les estacions en que:

VEEI actual ≤ 0,5 * VEEI inicial

VEEI ≥ 6

No s’acompleixin els nivells mitjans d’il·luminació definits.

Per mesurar si s’acompleixen els nivells mínims d’il·luminació, es calcula la desviació del nivell d’il·luminació global de la estació:

DNIi = 100 – ((DNIRi / DNICi) * 100)

on DNIi = Desviació del nivell d’il·luminació de la ubicació i (en %).

DNIRi = Nivell d’il·luminació mesurat a la ubicació i (en lux).

DNICi = Nivell d’il·luminació mínim contractual de la ubicació i (en lux). Veure taula del punt 8.2.7.

La desviació del nivell d’il·luminació global de la estació és (en %):

DNIG = ((DNIi * Pi)) / (Pi)

on Pi = Pes específic per a la ubicació i.

Les ubicacions d’andanes, vestíbuls, passadissos, escales peatonals, escales mecàniques i sortides d’emergència tindran doble pes que la resta de sales.

Si la desviació del nivell d’il·luminació global de la estació supera el 10%, es considerarà no acceptable.

La desviació de compliment es calcula de la manera següent:

DVEEI (%) = (nB / n) * 100

on:

nB = nombre d’estacions que no compleixen les especificacions mínimes

52

n = nombre total de les estacions

Càlcul de la desviació global de l’MSA

DGMSA (%) = 0,8 * DMSA (%) + 0,2 * DVEEI (%)

(DG MSA%) Puntuació PMSAENL

(DG MSA%) ≤0,5 0

0,5 < (DG MSA%) ≤ 1 -1

1< (DG MSA%) ≤ 1,5 -2

1,5 < (DG MSA%) ≤ 2 -3

2< (DG MSA%) ≤ 2,5 -4

2,5 < (DG MSA%) -5

c) Càlcul de l’indicador de manteniment preventiu

Es defineix:

Grau de compliment de manteniment preventiu d’instal·lacions elèctriques

Nombre d’instal·lacions revisades en el període i

GCMP BT =

Nombre d’instal·lacions de BT d’estació a revisar en el període i

El nombre d’instal·lacions a efectuar el manteniment preventiu es calcularà segons programa proposat i aprovat, que tingui en compte els mínims de periodicitat següents:

Quadre General de baixa Tensió : Periodicitat semestral

Estacions Baixa tensió : Trimestral

Lectures de comptadors elèctrics : bimensual

Xarxa de terres : anual

SAI’s : semestral

53

Aparells d’aire condicionat : trimestral

La desviació del manteniment preventiu es mesura:

(DGMP%) = (GCMP BT – 1)*100

Inspeccions reglamentàries

Encara que les disposicions vigents indiquen un període de 5 anys, se sol·licitaran les verificacions reglamentàries cada 24 mesos a una Entitat d’Inspecció i Control homologada (sens perjudici que alguna disposició legal determini un període més curt que òbviament s’haurà de complir). La verificació implica també la reparació de les deficiències aparegudes.

L’indicador de retard serà:

Ri: Període des de la inspecció reglamentària i l’anterior per a cada estació (mesos)

Di: Desviació

N: Nombre d’estacions

Di = ∑ (24 - RI) / N

(DIR%) = Di / 24 * 100

Càlcul general de càlcul de manteniment preventiu

(DG%) R = 0,5 (DGMP%) + 0,5 (DIR%)

Per necessitats de seguretat el GCMP haurà de ser sempre mensualment del 100%. La puntuació es ponderarà:

(DG%) R Puntuació P GCMPENL

(DG% R) ≤ -1,0 -5

-1,0 < (DG% R) ≤ -0,8 -4

-0,8 < (DG% R) ≤ -0,6 -3

-0,6 < (DG% R) ≤ -0,4 -2

-0,4 < (DG% R) ≤ -0,2 -1

54

-0,2 < (DG% R) 0

d) Disponibilitat dels SAI , instal·lacions elèctriques i aparells d’aire condicionat

Càlcul dels indicadors de disponibilitat SAI i quadre General de Baixa tensió

La disponibilitat, pels SAI, es mesura com el percentatge de temps de funcionament dels sistemes SAI respecte del seu temps total de servei.

La disponibilitat, pels quadres de Baixa tensió, es mesura com el percentatge de temps de funcionament dels sistemes quadres respecte del seu temps total de servei (24 hores ) , es considera funcionament a efectes de disponibilitat el servei amb tensió en més del 90% de totes les sortides critiques

Càlcul de la disponibilitat mensual del SAI i quadres de baixa

Dades de partida:

Nombre total de SAI

Nombre total de quadres


Dades de temps de totes les avaries mensuals de SAI i QGBT

Per a cadascuna de les avaries de SAI i de QGBT es calcula el temps d’indisponibilitat T I SAIQGBT

T I SAIQGBT = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TIM SAIQGBT) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM SAIQGBT = T I SAIQGBT


H SM SAIQGBT = Hores de servei mensuals de SAI i QGBT per equip

N SAI = Nombre total de SAI

N QGBT = Nombre total de quadres

T S SAIQGBT = ( N SAI + N QGBT ) * H SM SAIQGBT

55

Percentatge mensual de disponibilitat dels SAI i quadres

(% D M) SAIQGBT = 100 * (T S SAIQGBT - T IM SAIQGBT) / (T S SAIQGBT)

Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels SAI respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels SAI i quadres (% D C) SAIQGBT

(% D C) SAIQGBT = 99,95 %

Disponibilitat mensual obtinguda dels SAI i quadres (% D M) SAIQGBT


(DD) SAIQGBT = ( (% D M) SAIQGBT- (% D C) SAIQGBT) / (% D C) SAIQGBT x 100

Càlcul dels indicadors de disponibilitat dels aparells d´aire condicionat

La disponibilitat, dels aparells d’aire condicionat, es mesura com el percentatge de temps de correcte funcionament dels aparells d’aire condicionat respecte del temps total de servei

Dades de partida:

Nombre total de instal·lacions d’aire condicionat


Dades de temps de totes les avaries mensuals de instal·lacions d’aire condicionat

Per a cadascuna de les avaries de les instal·lacions, es calcula el temps d’indisponibilitat T I AA

T I AA = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TI AA) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM AA = T I AA

56


H SMAA = Hores de servei mensuals

N AA = Nombre total de instal·lacions AA

T S AA = N AA * H SMAA

Percentatge mensual de disponibilitat dels AA

(% D M) AA = 100 * (T S AA - T IM AA) / T S AA

Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels AA respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels AA (% D C) AA

(% D C) AA = 99,4 %

Disponibilitat mensual obtinguda de les instal·lacions AA (% D M) AA


(DD) AA = ( (% D M) AA - (% D C) AA) / (% D C) AA x 100

Càlcul dels indicadors de disponibilitat d’instal·lacions elèctriques (excepte enllumenat)

La disponibilitat, de les instal·lacions elèctriques, es mesura com el percentatge de temps de funcionament dels sistemes elèctrics respecte del seu temps total de servei, sense tindre en compte incidències de fluorescents fosos .

Càlcul de la disponibilitat mensual de les instal·lacions elèctriques

Dades de partida:

Nombre total de instal·lacions elèctriques (com unitat funcional generalment una per estació )

57


Dades de temps de totes les avaries mensuals de instal·lacions

Per a cadascuna de les avaries de les instal·lacions, es calcula el temps dindisponibilitat T I BT

T I BT = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TIM BT) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM BT = T I BT


H SM = Hores de servei mensuals:

N BT = Nombre total de instal·lacions BT

T S BT = N BT * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels BT

(% D M) BT = 100 * (T S BT - T IM BT) / T S BT

Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels BT respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels BT (% D C) BT

(% D C) BT = 98 %

Disponibilitat mensual obtinguda dels instal·lacions BT (% D M) S BT


(DD) BT = ( (% D M) BT - (% D C) BT) / (% D C) BT x 100

58

Desviació de la Disponibilitat combinada

(DD%) BTS = (3(DD) SAIQGBT + (DD) BT + (DD) AA) / 5

(DD%)BTS Puntuació PSAIBTENL

0 < (DD%)BTS 0

-0,25 < (DD%) BTS ≤ 0 -1

-0,50 < (DD%) BTS ≤ -0,25 -2

-0,75 < (DD%) BTS ≤ -0,50 -3

-1,00 < (DD%) BTS ≤ -0,75 -4

(D%) BTS ≤ -1,00 -5

Una indisponibilitat completa del QGBT o que afecti a més del 25 % de les sortides donarà lloc a una puntuació de -5 sigui quina sigui la disponibilitat

8.2.9. Nivell de penalització global del manteniment del sistema d’il·luminació , i de les instal·lacions de baixa tensió

Puntuació mensual obtinguda de les taules de temps de resolució (PTENL), grau de compliment de l’MSA (PMSAENL),i grau de compliment del manteniment preventiu (PGCMENL i disponibilitat dels SAI i BT ( PSAIBTENL)).

La puntuació global mensual de l’enllumenat serà:

PENL = (PTENL + 2 * PMSAENL + PGCMPENL+ PSAIBTENL)



penalització

-25 ≤ PENL < -21 Alt

-21 ≤ PENL < -12 Mitjà

-12 ≤ PENL < 0 Baix

59

Si l’indicador PMSAENL obté el valor mínim, llavors el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de PENL.

8.3. INFRAESTRUCTURES DE LES ESTACIONS

8.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment d’infraestructures de les estacions

El concessionari té l’obligació d’assolir els objectius i nivells de servei establerts en aquest document i la realització dels diferents plans de manteniment. L’incompliment d’aquests nivells de servei comportarà les deduccions, que també s’especifiquen aquí.

El programa d’explotació de manteniment considera els plans de manteniment següents:

Pla de manteniment correctiu.

Pla de revisions.

Pla de manteniment preventiu.

El concessionari també haurà d’assumir totes aquelles petites obres necessàries per superar defectes constructius i/o defectes de l’execució de noves instal·lacions (nous desguassos, etc.), defectes o complements a l’obra nova, així com la formació de noves dependències necessàries per a l’operació o altres departaments de manteniment.

8.3.2. Pla de manteniment correctiu

Resolució d’incidències de les especialitats d’obres, pintura, taller mecànic, fontaneria i fusteria. Aquestes especialitats inclouen el manteniment de vidres i extintors.

Amb caràcter descriptiu, i sense ànim d’exhaustivitat, es tracta dels elements següents:

Paviments Escales de pedra (graons) Fals sostres Aplacats de parets Bancs Reixes de desguassos, i desguassos Vora andana (incloent-hi banda cautxú) Superfícies pintades Portes Portes accés (motoritzades i manuals) Banderoles accessos Baranes Passamans Papereres Panys (dependències, portes tècniques, accés a l’estació, etc.) Vidres (extintors, plànols xarxa, baranes, etc.)

60

Sortides d’emergència (senyalització, estat de conservació i no-obstaculització) Extintors (vandalisme i revisió de la pressió) Fontaneria Altres

Els paràmetres amb els quals es valorarà el nivell de servei en la resolució d’incidències estan dividits en dos nivells de resolució: la resolució funcional i la resolució definitiva. El tractament d’incidències es diferenciarà per les quatre especialitats esmentades anteriorment.

Es fixa un temps màxim i mitjà de resolució d’incidència..

8.3.3. Pla de manteniment preventiu

Inspecció de les estructures

Cada any cal fer una inspecció del conjunt de les obres concedides (estacions, pous de ventilació, diferents túnels de connexió...). Aquesta inspecció té com a finalitat comprovar l’estat de les estructures (infiltracions, corrosió, fissures, trencaments, trossos...) i permet posar en marxa un pla d’intervenció.

A més de la inspecció anual del conjunt de les obres concedides (estacions, pous de ventilació, diferents túnels de connexió...), es requereix al concessionari una inspecció detallada cada set anys. Aquesta inspecció té com a objectiu completar les visites anuals i confirmar el pla d’intervenció anual posat en marxa.

Pintura y ram de paleta

Es faran periòdicament accions de pintura i de ram de paleta als diferents elements de les estacions per tal que mantinguin un nivell òptim durant el pas dels anys.

S’exigeix elaborar un Pla de manteniment cíclic per a diferents elements de l’estació, principalment de pintura (cicle d’1 any per a elements amb més desgast i de 3 anys per a la resta d’elements), escales de pedra (renovació aproximadament cada 20 anys) i renovació d’aplacats de paraments verticals (aproximadament 20 anys).

Cicle de pintura

Cicle anual

A més, hi ha elements de l’estació que pateixen un desgast més exhaustiu, sempre que siguin susceptibles de ser pintats, com per exemple:

Vores d’andana Papereres Portes de dependències Baranes

61

Cicle triennal

Consisteix a pintar l’estació, tant els paraments verticals com els horitzontals, les zones de vies (volta, sota d’andanes, entrades de túnel...) i els diferents elements secundaris de l’estació inclosos en el cicle anual. A l’inicio de l’activitat es pot començar a pintar a partir del tercer any seguint el criteri de pintar totes les estacions en un cicle triennal.

Cicle de ram de paleta

En aquest cicle es pretén realitzar un manteniment d’elements d’obres d’aproximadament 20 anys, però es pot començar a realitzar a partir de l’any 15, aplicant el mateix criteri que en el cicle de pintura, en les estacions que tenen més afluència de passatge, i les que tenen menys poden arribar fins aproximadament 25 anys.

Els elements a mantenir són principalment:

Escales de pedra Paraments verticals (aplacats ceràmics, vitrex, etc.) Falsos sostres (substitució / sanejament)

8.3.4. Pla de revisions

Realització de revisions d’estacions, algunes de visuals (trimestral i nocturna) i altres d’accions (embornals i greixatge), sobre la base d’un check-list ja existent a Manteniment de Ferrocarril TMB de Barcelona per a la revisió dels elements d’obres, pintura, taller mecànic i fusteria de l’estació.

Es defineixen uns cicles de revisions, en funció de l’element que s’ha de revisar i de la criticitat d’aquest, i de realització obligatòria. Amb aquest mecanisme es pretén preveure futures incidències.

Revisió trimestral

Inspecció visual dels diferents elements de l’estació cada tres mesos, per tal de poder anticipar-nos a les incidències. Els elements generals que s’han de revisar són els següents:

Baranes

Graons de l’escala

Bancs

Aplacats

Paviments

Peces de vora andana

Estructura suport de senyalització

Embornals

62

Reixes ventilació (carrer)

Sostres de guix

Falsos sostres

Vidres

Panys

Fontaneries

Extintors

Papereres

Fugues de la instal·lació de fontaneria

Revisió de greixatge

Consistent a greixar portes d’entrada a l’estació.

Es confirmarà la realització d’aquestes revisions amb la realització d’un check-list predefinit per a cadascuna d’aquestes revisions.

Revisió de sortides d’emergència

Sortides d’emergències i tots els seus elements afectats per a una evacuació correcta.

Estat de les baranes. Estat del paviment i de graons d’escala. Estat de porta o tapa exterior (greixar mecanismes de les portes). Estat de les pilones al carrer. Estat de la senyalització de la sortida d’emergència. Existència de filtracions.

Revisió d’existència de filtracions

Revisió semestral

Revisió dels embornals d’accessos de totes les estacions. Es realitza en horari nocturn i consisteix en la neteja i el desembussat del desguàs mitjançant camió bomba.

S’injectarà aigua en cadascun dels embornals i se’n comprovarà el correcte funcionament a la fossa sèptica, s’arranjaran aquells problemes que es detectin d’embús.

Revisió anual

Inspecció visual anual de sota l’andana amb la finalitat d’examinar el deteriorament d’aquest tot revisant els punts següents:

63

Estructura: Estat general de les biguetes que sostenen l’andana Estat de la zona del voladís de la bigueta Estat de l’encastament de la bigueta a la contravolta o pantalla Estat de la bigueta en el recolzament al muret d’andana Aigua: Comprovar si existeix acumulació d’aigua en algun punt Detecció punts d’entrada d’aigua Detecció d’algun tub de desguàs que desguassi sota l’andana (ascensors,

escales mecàniques...) Estat general de neteja: Comprovar existència de brossa Comprovar existència de restes de material d’obra Accés: Accessibilitat a sota l’andana Nombre d’obertures i ubicació d’aquestes Obstaculització de les obertures

S’haurà d’aportar evidència documental de l’actualització de l’inventari fotogràfic abans i després de les revisions.

Per a cada revisió realitzada el concessionari farà un informe de manteniment que reculli com a mínim la informació següent:

Empleat o empleats que executen el manteniment Denominació de la revisió Ubicació tècnica Operacions realitzades Si genera incidència o no

IFERCAT i l’operador del sistema de transport hauran de rebre una còpia de l’original d’aquest informe de manteniment preventiu en format paper i una còpia en format electrònic abans d’una setmana des de la data de la realització del treball.

També es generarà una llista addicional en el qual quedaran reflectides totes aquelles incidències detectades i corregides en les operacions de manteniment de revisions.

Observacions anònimes (MPS)

Les avaluacions de l’estat de conservació que facin observadors anònims (mistery shopper) mensualment a totes les estacions i de tots els elements a mantenir no podran ser inferiors a un llindar prefixat per l’experiència, i que es podria establir inicialment com el 25% inferior a la valoració que tinguin els elements a mantenir quan l’estació és nova.

64

Mensualment s’elaborarà una llista d’aquells elements l’avaluació dels quals hagi disminuït més d’un 2% respecte del mes anterior.

Aquestes observacions reflecteixen la visió que té un client potencial de les instal·lacions a mantenir.

La “nota” (avaluació) que s’obtingui mensualment haurà de ser el resultat de les avaluacions visuals realitzades en totes i cadascuna de les estacions de la línia almenys quatre cops al mes.

Els elements que seran avaluats són els següents:

Conservació accés o Escales o Parets

Conservació trajecte accés-vestíbul o Porta d’accés o Terra o Parets o Sostre o Papereres

Conservació vestíbul o Infraestructura o Terra o Parets o Sostre o Extintors o Papereres

Conservació trajecte vestíbul-andana Conservació andana

o Terra o Parets o Sostre o Papereres o Seients

Conservació franja de seguretat Conservació enllaç

o Terra o Parets o Sostre o Extintors o Papereres

65

La nota global s’obtindrà ponderant la nota de cadascun d’aquests elements. Les dades es tindran a nivell de detall de mitjana per estació i element.

8.3.5. Tipus de penalitzacions en funció del Pla de manteniment

Els plans de manteniment que s’han de considerar són:

Pla de manteniment correctiu

Pla de manteniment preventiu

Pla de revisions

a) Indicadors de seguiment

Pla de manteniment correctiu: temps de resposta mitjà

Pla de manteniment preventiu:

Percentatge de cicles realitzats respecte al nombre de cicles previstos (cicles de pintura i obra d’arranjament global de l’estació; periodicitat: cada 2-3 anys).

Pla de revisions:

Percentatge de revisions realitzades respecte del nombre de revisions previstes (revisions de l’estat de detall de l’estació, informe fotogràfic i informe d’incidències que s’han de resoldre; periodicitat: cada 3-6 mesos).

Indicadors observacions – MPS

Nota / Avaluació de l’estat de conservació de cada element mantingut.

b) Base de temps del càlcul

Mensual.

c) Càlcul dels indicadors de temps de resposta mitjà (correctiu)

Mesura del temps de resposta mitjà Temps que es triga de mitjana en la resolució de cadascuna de les tipologies d’incidències, mesurat com el temps total invertit en la resolució d’incidències dividit pel nombre d’incidències resolt.

A continuació es detalla per a cadascun dels tipus d’incidència un temps mitjà de resolució, que correspon amb el 50% del temps de resolució màxim funcional, i un temps mitjà de resolució definitiva.

66

TEMPS MITJÀ RESOLUCIÓ FUNCIONAL

TEMPS MITJÀ RESOLUCIÓ DEFINITIVA

Incidència genèrica obra civil 24 hores

Filtracions amb afectació passatge i tancament vestíbul/passadís/andana 6 hores 1 setmana

Filtracions amb afectació passatge sense tancament vestíbul/passadís/andana 24 hores 1 setmana

Filtracions amb afectació circulació 1 hora 1 setmana

Graó escala trencat 6 hores 84 hores

Enrajolat paviment 12 hores 36 hores

Enrajolat paret 12 hores 36 hores

Desguassos 24 hores 1 setmana

Incidència genèrica pintura 48 hores

Incidències genèrica fusteria 24 hores

Portes 12 hores 84 hores

Mobiliari 48 hores

Incidència genèrica taller mecànic 24 hores

Fontaneries 1 hora 12 hores

Vidre extintor trencat 12 hores

Vidre de protecció (baranes, etc.) 1 hora 84 hores

Vidres (resta) trencat 84 hores

Panys estació 1 hora 12 hores

Panys 12 hores

Fals sostre 12 hores 24 hores

Embús embornal 2 hores 24 hores

Portes motoritzades 1 hora 84 hores

d) Càlcul del temps de resposta mitjà

Temps real per incidència i tipologia = Ti

Número de incidències per tipologia = Ai

Temps mitjà real per tipologia = Tri = ∑Ti / A

Temps mitjà contractual per tipologia: Tci

67

Desviació del temps mitjà contractual respecte del real per tipologia: DPi = Tci -Tri

Percentatge de desviació del temps contractual respecte del real

En el càlcul d’aquesta desviació, tots els tipus d’incidències pesen el mateix, excepte les de filtracions, escales, vidres de baranes amb risc de caiguda i desguassos amb afectació de passatge, que pesaran el doble.

(DR%)Ai = 100 * (DPi / Tci)

Percentatge de desviació del temps contractual respecte del real mitjà

(DRM%)A = ∑((DR%)Ai * Pesi) / ∑Pesi

Puntuació del temps de resposta mitjà

Introduint el valor de (DRM%)A obtingut a la taula següent:

(DRM%)A Puntuació PAEST

(DRM%)A ≤ -50 -5

-50 < (DRM%)A ≤ -40 -4

-40< (DRM%)A ≤ -30 -3

-30 < (DRM%)A ≤ -20 -2

-20 < (DRM%)A ≤ -10 -1

-10 < (DRM%)A 0

e) Càlcul dels indicadors de cicles (preventiu)

Mesura de l’indicador de preventiu

Indicador de preventiu = grau d’acompliment de les accions de preventiu planificades mesurat com la divisió entre el nombre d’accions realitzades al final d’un període dividit pel nombre d’accions planificades per a aquell període.

Càlcul indicador de preventiu

Cr = cicles realitzats

Cp = cicles planificats

Prp = percentatge acompliment cicles preventiu = Cr / Cp

68

Càlcul del percentatge de desviació de l’indicador de preventiu:

Percentatge contractual = Pc

Percentatge real obtingut = Pr

Desviació del percentatge contractual respecte del real

Percentatge contractual per totes les accions de preventiu planificades: Pc

Pc = 98%

DP = Pr- Pc

Percentatge de desviació del percentatge contractual respecte del real

(DR%)B = 100 * (Pr- Pc) / Pc

Puntuació indicador preventiu

Introduint el valor de (DR%)B obtingut a la taula següent:

(DR%)B Puntuació PBEST

(DR%)B ≤ -2,0 -5

-2,0 < (DR%)B ≤ -1,5 -4

-1,5< (DR%)B ≤ -1,0 -3

-1,0 < (DR%)B ≤ -0,5 -2

-0,5 < (DR%)B ≤ -0,1 -1

-0,1 < (DR%)B 0

f) Càlcul de l’indicador de revisions

Mesura de l’indicador de revisions

Indicador de revisions = grau d’acompliment de les accions de revisió planificades mesurat com la divisió entre el nombre d’accions realitzades al final d’un període dividit pel nombre d’accions planificades per a aquell període.

69

Càlcul indicador de revisions:

Rr = revisions realitzades (de les planificades)

Rp = revisions planificades

Prr = percentatge acompliment revisions = Rr / Rp

Càlcul del percentatge de desviació de l’indicador de revisions:

Pc = Percentatge contractual

Pr = Percentatge real obtingut

Desviació del percentatge contractual respecte del real

Percentatge contractual per tots les accions de revisió planificades: Pc

Pc = 98%

DP = Pr- Pc

Percentatge de desviació del percentatge contractual respecte del real

(DR%) C = 100 * (Pr- Pc) / Pc

Puntuació indicador revisions

Introduint el valor de (DR%) C obtingut a la taula següent:

(DR%) C Puntuació PCEST

(DR%) C ≤ -2,0 -5

-2,0 < (DR%) C ≤ -1,5 -4

-1,5< (DR%) C ≤ -1,0 -3

-1,0 < (DR%) C ≤ -0,5 -2

-0,5 < (DR%) C ≤-0,1 -1

-0,1 < (DR%) C ≤ 0 0

70

g) Càlcul dels indicadors de MPS (observacions anònimes)

Indicador de MPS = mitjana ponderada de la valoració de l’estat de conservació dels diferents elements que cal mantenir feta pels observadors anònims.

Els criteris d’avaluació dels elements s’esmenten en el capítol 8.3.4.”Observacions anònimes (MPS)”.

El control (la proporció exacta del qual l’haurà de proposar el concessionari en el seu pla de manteniment) determinarà un valor per a cadascun dels criteris avaluats. Integrant tots aquests valors, això permetrà obtenir una nota (Ni) per estació compresa entre 0 i 100 punts.

Nst = nombre d’estacions

Pel al conjunt de les estacions, s’obté una nota N calculada d’aquesta manera:

N = ∑Ni / Nst

Aquesta nota N està compresa entre 0 i 100.

Puntuació indicador MPS

Introduint el valor de (N) obtingut a la taula següent:

N Puntuació PDEST

N ≤ 70 -5

70 < N ≤ 75 -4

75 < N ≤ 80 -3

80 < N ≤ 85 -2

85 < N ≤ 90 -1

90 < N 0

8.3.6. Nivell de penalització global del manteniment de les infraestructures d’estacions

La puntuació global mensual del manteniment de les infraestructures d’estacions serà:

PEST = PAEST + PBEST + PCEST + PDEST



penalització

71

-20 ≤ PEST < -17 Alt

-17 ≤ PEST < -10 Mitjà

-10 ≤ PEST < 0 Baix

Si un dels indicadors PAEST, PBEST, PCEST o PDEST obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de PEST.

8.4. NETEJA I IMATGE

8.4.1. Introducció

En el transcurs de tota la fase d’explotació, el manteniment i l’actuació en Neteja i Imatge afecta els següents sistemes:

Neteja.

Dins d’aquest àmbit s’ha de considerar:

Neteja d’estacions i dependències.

DDD (Desratització,Desinsectació i Desinfecció)

Manteniment per a la prevenció de la legionel·losi.

Manteniment antiscratching.

Manteniment antigraffiti

Manteniment de la senyalèctica.

El concessionari haurà de definir l’estratègia de neteja mitjançant un pla de neteja que definirà l’amplitud dels diferents tipus de neteja que cal realitzar amb la finalitat d’aconseguir que les condicions d’higiene i utilització de les instal·lacions siguin òptimes.

És responsabilitat del concessionari:

Establir les pautes, els criteris i els requeriments necessaris que s’aplicaran per a la contractació i el desenvolupament dels serveis de neteja a les estacions.

Adequar les operacions de neteja a les necessitats peculiars de cada estació i les instal·lacions, tenint en compte el nombre de viatgers que les utilitzen, la superfície, el mobiliari i altres característiques particulars.

Realitzar la neteja amb criteris de professionalitat i experiència amb la finalitat d’aconseguir un nivell qualitatiu òptim per garantir un servei de qualitat,

72

disposant en els protocols d’actuació la pràctica de les tècniques més actuals, un alt grau de mecanització i la utilització dels productes adequats.

Assignar una càrrega horària de neteja diària a cadascuna de les estacions per tal d’assolir els nivells de neteja requerits i planificar els horaris de neteja de manteniment de cada estació, tenint en compte la necessitat de disposar de cobertura de personal per a la resolució d’incidències durant tota la franja de servei de metro.

Planificar l’actuació de neteges a cicle (neteja a fons, neteja de vidres, neteja de centres de control, abrillantament i tractament de terres, fregades a màquina, neteja de punts de llum, neteja en esdeveniments i altres).

Garantir el compliment d’hores contractades i els nivell de qualitat d’execució mitjançant l’establiment de controls de presència i controls de qualitat de la neteja realitzada. El control de qualitat de la neteja realitzada que es podrà portar a terme per part del concessionari i/o conjuntament amb l’operador ha de donar un índex de qualitat d’execució de la neteja realitzada en la línia.

Mantenir el compromís a complir els nivells de neteja assenyalats al pla de neteja que s’apliqui, i a mantenir un nivell qualitatiu determinat pels indicadors de MPS. L’instrument de referència destinat a mesurar el grau de compliment del servei de neteja prestat d’acord amb els estàndards de qualitat fixats serà el MPS de metro, que incorpora totes les dimensions del servei que afecten la satisfacció del client i una ponderació dels diferents atributs, segons la importància donada pel client.

Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions de neteja. Tota l’actuació de neteja s’haurà de realitzar amb les condicions de seguretat adients. El concessionari disposarà d’un coordinador de seguretat tècnicament qualificat.

Considerar en la realització de les tasques de neteja que s’eviti tot impacte sobre el medi ambient, complir les normatives i legislació vigent i aplicar la política mediambiental de l’empresa.

Garantir la resolució de totes les incidències de neteja, en el temps de resolució contractual.

Efectuar la cobertura de personal en absència prolongada (ILT o vacances) amb personal format prèviament per a la prestació del servei requerit, havent de prestar el servei en presència de l’encarregat, supervisor o personal amb experiència almenys durant el primer dia.

El concessionari serà responsable, segons la legalitat i les normatives d’empresa vigents, de l’eliminació de residus que s’hagin de retirar en la realització dels serveis contractats.

En tots aquells serveis de neteja que es realitzin en llocs d’importància estratègica en relació amb l’operació de metro, en què es faci necessària la comunicació amb els llocs de comandament i en els llocs puntuals que, per les

73

seves característiques, puguin suposar un major risc, serà imprescindible que com a mínim una de les persones que presta el servei domini els idiomes castellà i/o català.

Utilitzar els equips de protecció (individuals i col·lectius) que indiqui la normativa.

El concessionari haurà d’instruir els seus operaris en els tipus de treball que s’han de realitzar amb orientació al client, tenint en compte les característiques d’imatge que la seva tasca projecta cap als usuaris. El programa de formació haurà de ser aprovat per l’empresa contractant, que podrà incloure-hi els apartats que estimi que han de formar part del programa de formació.

El concessionari estarà obligat en el moment que se li comuniqui la resolució del contracte que s’ha de facilitar a l’empresa o entitat contractant, en un termini màxim de set dies, un certificat fet per un apoderat de l’empresa, en el qual certifiqui la relació de personal a subrogar. La relació indicarà per a cada empleat: DNI, NSS, cognoms i nom, data de naixement, horari de treball, jornada setmanal, centre de treball i tipus de neteja en que presta servei, categoria professional, tipus de contracte, data d’antiguitat, import i concepte de les primes personals percebudes. En les categories de comandaments i encarregats, s’hi adjuntarà, a més, el currículum personal.

Complementaris a la neteja d’estacions i dependències, es duran a terme els tractaments reglamentaris i segons legislació vigent, relatius a:

Desratització Desinsectació Desinfecció Manteniment per a la prevenció de la legionel·losi

Els tractaments de DDD afectaran a estacions i dependències, cambres tècniques, fossats d’escales mecàniques i apartadors. La desratització i desinsectació es realitzarà a cicle mensual i la desinfecció, segons necessitat. En tots els casos s’hauran de preveure actuacions d’urgència. Els tractaments en els serveis a llocs on per seguretat o complexitat tecnològica sigui necessària la presència de personal autoritzat, es realitzaran acompanyats de la persona designada pel departament corresponent.

El concessionari, amb les freqüències determinades, efectuarà el control i l’actuació adient per tal d’aconseguir un nivell tolerable amb la població de rosegadors i insectes i també serà l’encarregat de la identificació dels llocs més adients, col·locació i revisió dels esquers.

8.4.2. Pla de neteja i imatge

La neteja de les estacions i dels pous s’efectuarà per mitjà de diferents accions o tipus de neteja sobre la base d’unes càrregues horàries i uns cicles definits.

La neteja de les estacions inclou:

Neteja diària de manteniment.

74

Neteja general. Reforços de neteja planificats. Neteges especials. Tractaments a cicle de desratització, desinsectació i desinfecció. Manteniment i tractaments per a la prevenció de la legionel·losi.

El manteniment d’Imatge inclou:

Manteniment antigraffiti. Manteniment antiscratching. Neteja i manteniment de la senyalèctica..

Per a evitar possibles interferències amb el correcte funcionament de les portes d’andana, el manteniment d’antiscratching de les mateixes, serà realitzat per l’operador del sistema de transport.

La neteja de les estacions inclou els treballs de neteja diària de l’estació, les neteges cícliques a fons i els serveis diversos de fregada a màquina, neteja de vidres, abrillantament i recuperació de terres, etc.

La neteja de dependències i cambres tècniques associades a l’estació inclou la neteja diària de totes les dependències, les neteges a cicle i a fons de les zones determinades, els serveis cíclics de neteja de vidres i abrillantament i els serveis especials programats.

La neteja inclourà estructura, terres, parets i sostres si es requereixen, vidres, mobiliari, elements de senyalització i informació i d’altres.

8.4.3. Neteja de manteniment

Aquest tipus de neteja s’ha de realitzar tots els dies, fins i tot dissabtes, diumenges i festius, amb el temps de presència mínim indicat per a l’estació.

Per a aquesta neteja distribuïda en tres tipus, s’assignarà una càrrega de treball anual a cada estació de la xarxa que s’ha realitzar en diferents horaris.

Per a la neteja general de manteniment diari, considerem tres tipus de neteja.

Denominem:

Neteja de manteniment tipus 1, la neteja realitzada els dies feiners, de dilluns a divendres, en horari de matí o nocturn.

Neteja de manteniment tipus 2, els repassos de neteja efectuats a la tarda, els 365 dies de l’any.

Neteja de manteniment tipus 3, els repassos efectuats dissabtes, diumenges i festius.

Neteja general de manteniment de tipus 1

Aquestes operacions es realitzaran en la seva totalitat i a diari dins el torn assignat al quadre de freqüències i amb la càrrega de treball definida.

Escombrada seca dels accessos, les escales interiors i exteriors.

75

Escombrada seca de vestíbuls, passadissos i andanes.

Passament del tiràs per tota l’estació (des dels accessos, continuant pel vestíbul, passadissos i fins a la vora d’andana, amb el tiràs especialment tractat).

Buidatge de papereres i cendrers.

Desempolsament del mobiliari: cancel·ladores i distribuïdores, seients, bancs, passamans, armaris informatius, senyalització estàtica, intèrfons, torniquets d’entrada, contraportes, passos de sortida, etc.

Neteja, fregada i desinfecció de lavabos i vestidors, amb la seva corresponent ambientació.

Neteja de manteniment dels centres de gestió, punts de venda, cambres polivalents, etc.

Neteja de dependències d’estacions: despatxos de gerència, vestidors d’estacions base, despatxos de caps de zona, bases de manteniment, i qualsevol altre dels utilitzats habitualment per personal de servei a l’estació.

Fregada dels accessos d’entrada i escales mecàniques.

Neteja i fregada d’ascensors amb la seva corresponent ambientació.

Neteja de desguassos i reixetes.

Repàs de vidres, portes, mampares, escales mecàniques per la part exterior, els armaris informatius, miralls, tancaments d’andana, etc.

Retirada de pintades (grafits), cartells, xiclets i adhesius.

Neteja o fregada de taques significatives aïllades i en qualsevol superfície que puguin ser visibles a una distància de 2 metres.

Repàs de miralls, vidres i monitors d’andana.

L’operari amb els productes i les eines necessaris en cada cas procedirà a la neteja d’elements instal·lats a l’estació on s’acumuli pols, o s’apreciïn taques evidents de brutícia i siguin susceptibles de contacte amb els viatgers.

Respecte a la neteja de seients, si calgués humitejar-los, es procedirà a eixugar-los immediatament.

Es tindrà en compte, als efectes del possible estat de neteja, el fet d’haver patit aquests elements algun tipus d’intervenció, de reparació o manteniment en una data anterior. Aquesta circumstància obligarà el concessionari a incrementar la neteja sobre aquells elements, en aquesta data i successives, fins a la seva neteja total.

Respecte a la neteja de lavabos, vestidors, cabines, llocs de control, local i taquilla, l’operari, amb pal de fregar, aigua, detergents desinfectants i baietes, efectuarà la fregada, la neteja dels lavabos, aparells sanitaris i mobiliari, i procedirà a la seva ambientació.

76

Es reposarà el paper sanitari i de tovallola, quan sigui necessari.

La fregada dels terres / paviments de l’estació serà a cicle mínim setmanal.

Neteja de manteniment de tipus 2 i tipus 3

Els repassos de tipus 2 s’efectuaran a les tardes els 365 dies de l’any i els de tipus 3, en horari de matí, dissabtes, diumenges i festius.

Les operacions que s’hauran de realitzar seran:

Repàs d’escombrada seca dels accessos, les escales interiors i exteriors. Buidatge de papereres i cendrers. Recollida de papers. Neteja i desinfecció de lavabos i vestidors. Neteja de punts de venda i cabines i/o centres de control. Neteja de portes d’andana, des de l’andana. Neteja de taques en cas necessari.

Durant el desenvolupament del contracte es requereix l’acceptació de la flexibilitat i capacitat organitzativa necessària a fi que, tot mantenint el nivell global de càrrega horària de la línia, en funció de noves necessitats organitzatives o requeriments qualitatius del servei, es poden assignar diferents càrregues de treball puntuals a les estacions o rutes de treball per a la neteja o el repàs d’un grup d’estacions, especialment en els tipus 2 i 3.

En cas de requerir un increment de la càrrega horària s’acordaria prèviament amb el concessionari, mantenint una proporcionalitat de costos de contracte.

8.4.4. Neteja general a fons

Aquesta neteja es realitzarà íntegrament, dins l’horari nocturn, tot tenint en compte que l’estació haurà de quedar en perfecte ordre i estat a l’hora de l’obertura del servei. Per a aquest servei es treballarà de diumenge a dijous, incloent-hi festius, i descansant divendres, dissabtes i vigílies de festiu, de les 00:00 h a les 06:00 h.

Segons les necessitats del servei i amb la corresponent programació prèvia, l’equip de neteja a fons tindrà la flexibilitat necessària per poder actuar amb diferents composicions en diversos punts de la seva línia, i podrà treballar en una o en diverses estacions a la vegada.

Aquesta neteja es realitzarà en l’estació completa i, en cap cas, la seva execució serà superior a una nit.

El fregat de terres es realitzarà per mitjans mecànics, fregadora/aspiradora i amb detergents apropiats.

Es farà la neteja de les parets ruixant-les amb un detergent apropiat a l’efecte, se’n farà la refregada i posteriorment s’esbandiran mitjançant un sistema similar a la neteja dels vidres, o sigui, amb els estris adients. L’aigua bruta dipositada als paviments serà recollida per màquines fregadores/aspiradores.

77

S’evitarà especialment mullar amb aigua les vitrines de senyalització i de publicitat situades a les andanes, passadissos i vestíbuls, per no danyar durant aquesta operació els esmentats elements i el seu contingut.

Igualment es tindrà cura en la neteja de tot tipus d’armaris elèctrics, lluminàries, càmeres i monitors de televisió, torniquets, contraportes, passos enclavats, etc., per a la qual cosa s’utilitzarà una baieta humida i netejador assecador de vidres. Es tindrà especial cura que no entri aigua o altres productes per les juntes i/o els mecanismes a l’objecte de preservar els esmentats elements de possibles avaries. Després de procedir a la neteja, s’assecarà amb compte.

També es procedirà a la neteja de tots els elements auxiliars i decoratius que es trobin a l’estació, des dels accessos fins a les andanes, com són: lluminàries, planxes i suports de senyalització, canaletes portacables, altaveus, intèrfons, miralls, papereres, cendrers, vidres, embornals, reixetes, portes, mampares, baranes d’escales fixes i mecàniques, i tots els elements, metàl·lics o no, susceptibles d’estar en contacte amb el públic (xapes decoratives, baranes, murals, plafons d’il·luminació, bancs, armaris informatius, indicadors, etc.), així com elements auxiliars de taquilles, lavabos i vestidors. Les precaucions amb què han de realitzar-se aquests treballs han estat les exposades en altres apartats d’aquest plec. En el cas de la fregada de les petjades i dels graons de les escales mecàniques, es tindrà especial cura per les característiques d’aquests elements i el procediment operatiu serà objecte d’autorització expressa, un cop que sigui presentat pel concessionari.

Durant aquestes operacions de neteja, es tindrà especial cura en la neteja de lavabos i vestidors, on es fregaran també les parets amb detergents desinfectants, un cop a la setmana. De la mateixa manera es tractaran els centres de control i les taquilles, on es procedirà a aspirar aquelles zones no susceptibles de ser mullades, com darrere els armaris de mecanismes, i es fregaran els sostres i les parets de tot el recinte.

Es procedirà a la neteja dels accessos, tant a l’interior com a l’exterior, fent servir màquines a pressió d’aigua calenta i productes de neteja adequats, sempre que siguin de granit, però si fossin de vidre es procedirà a la seva neteja com un vidre qualsevol de l’estació.

Es pararà una especial atenció a la neteja dels desguassos, així com al seu desembús per al seu bon funcionament.

Queda totalment prohibit realitzar l’abocament continu d’aigua amb galledes i mànegues, que arrosseguin fins als embornals tota la brutícia. En cas que es tingués coneixement d’aquesta operació, es passarà al concessionari un càrrec per l’import total contractat a l’estació afectada.

Aquests treballs de neteja s’hauran de realitzar de manera que, a l’obertura del servei al públic, els elements que s’hagin netejat es trobin en perfectes condicions d’ús.

Relació orientativa de treballs que comprenen les neteges a fons:

Neteja d’accessos, portes d’accés i ascensors de carrer. Neteja dels elements d’informació i senyalització al públic. Neteja d’escales mecàniques, plataformes i escales de pedra. Neteja de desguassos i reixetes. Neteja de baranes i passamans.

78

Neteja d’armaris, mobiliari i elements d’acer inoxidable de paraments. Neteja i fregada d’ascensors. Es netejarà la part interior i exterior de l’edicle. Neteja de portes d’accés, enclavades i vidrieres i torniquets. Neteja de vidres de l’estació, inclosos els de tancament d’andanes. Neteja de distribuïdores. Neteja d’escales mecàniques Neteja de dependències i cambres de comunicacions. Neteja i desinfecció de lavabos i vestidors i neteja d’armaris robers i mobiliari. Neteja de parets. Desempolsament exterior de safates i suports passacables. Buidatge i rentat de papereres i cendrers. Fregada de terres. Encerament de terres amb producte antilliscant. Neteja de pintades i retirada de cartells, adhesius i xiclets. Neteja de portes d’andana, des de l’andana.

En la neteja a fons es posarà especial interès a retirar la brutícia dels racons.

Aquest apartat constituirà un atribut de valoració de les inspeccions que caldrà realitzar un cop efectuats els treballs.

En efectuar la neteja a fons de les estacions es pararà una especial atenció a seguir els protocols establerts per evitar causar danys a equips, en especial portes de control, safates de la línia de peatge, portes par, torniquets, distribuïdores i safates elèctriques.

8.4.5. Altres serveis de neteja que cal planificar

Servei de neteja en non stop i dies amb servei ininterromput.

Reforços de neteja per esdeveniments.

Esdeveniment: tot aquell acte que comporti una especial mobilitat ciutadana. Es classifiquen en tres nivells:

Nivell 1: tenen una data concreta i fixa cada any.

Nivell 2: es repeteixen en el temps, però no tenen una data concreta i fixa.

Nivell 3: la resta d’esdeveniments als quals cal prestar una atenció especial.

Planificació anual d’esdeveniments nivell 1 i nivell 2

Al principi d’any, el responsable de neteja d’estacions planifica les actuacions de reforç de neteja d’estacions que caldrà assignar per als esdeveniments de nivell 1 i 2 previstos per a l’any en curs.

Per a la resta d’esdeveniments (nivell 3), no es planifiquen prèviament, sinó que quan es produeix la detecció de la necessitat, es procedeix directament a preparar l’operació de reforç, d’acord amb l’apartat descrit a continuació.

79

Preparació de l’operació de reforç

És responsabilitat del responsable de neteja d’estacions preparar per a cadascun dels esdeveniments (nivell 1, 2 i 3) l’operació de reforç que caldrà realitzar per part del concessionari.

En aquesta operació es defineix per a cada esdeveniment i per a cada línia afectada:

Servei que cal realitzar. Cobertura del servei. Data i horari de realització. Nombre de persones de reforç que cal assignar. Altra informació que es consideri necessària per garantir la qualitat del servei

de reforç.

Relació d’esdeveniments de nivell 1 i 2 que cal preveure

A mode orientatiu es detallen alguns d’aquestos esdeveniments

Fira d’Abril Primavera Sound Sant Joan Festes de Gràcia Zones de platja Festes de la Mercè Festival aeri Nadal Futbol

Taula resum de les activitats de neteja

Activitat Cicle Observacions Neteja de Manteniment Neteja de Tipus 1 Neteja de Tipus 3 Repàs de Tipus 2 Neteja de centres de control Neteja a fons Neteja vidres costat andana Fregat a màquina Neteja de vidres estació i zones inox Abrillantat de terres Supervisió Neteja de punts de llum Neteja sostres i parets per sobre 3 m Neteja a fons d’escales mecàniques Buidat de papereres Atenció incidències neteja DDD Desinfecció Neteja de graffiti

Diari Diari Diari QuinzenalSetmanal Setmanal Setmanal SemestralDiari Anual Anual Anual Reforç diari 0,5-1 h Mensual

Laborables de dll a dv Dss, dg i fest 365 dies/any 365 dies/any Fregat parcial de taques significatives, diari en tipus 1 Amb cobertura en els tres torns de treball s/n Segons necessitat Inclou zones inox, escales mecàniques, portes d’andana i neteja d’adhesius

80

Activitat Cicle Observacions Pintades alusives o generalitzats S>5 m2

Tags i pintades puntuals (incidències)

Manteniment antiscratching Preventiu Posta a zero general línia Afectació a S>50% zona Afectació a 50%<S>20% zona Afectació a S<20% zona

Senyalèctica Preventiu Posta a zero general línia Afectació a S>50% zona nivell 1 Afectació 50%<S>20% zona nivell 2 Afectació a S<20% zona

4-12 h

24 h Mensual Semestral2 dies Setmanal Quinzenal Mensual Semestral10 dies 15 dies Mensual

Mesura correctora immediata Inclou zones amb inox (no inclou portes d’andana) Amb afectació a la lectura En observació del pas a nivell 2

8.4.6. Seguiment de la neteja. Informes d’activitat

Trimestralment, de manera regulada, o bé a petició d’alguna de les parts afectades, es duran a terme reunions de coordinació.

De manera prèvia a l’inici de les activitats, es mantindrà una reunió de coordinació entre IFERCAT, l’operador del sistema de transport i el concessionari. En aquesta reunió el concessionari aportarà informació sobre els riscos que es poden derivar de la seva activitat.

Durant la reunió es determinaran:

Mesures de control pels riscos a tercers derivats de les activitats.

Persona de contacte per tractar temes relatius a PRL.

Interlocutors per qüestions de PRL al centre de treball.

Documentació que cal facilitar per part de Metro (lliurament formal amb rebut signat).

RILABEX: P055 o P120. Altres procediments i instruccions de treball que cal aplicar. Pla d’autoprotecció del centre. Consignes d’actuació en cas d’emergència.

El concessionari disposarà, al centre on desenvolupa les seves activitats, d’una carpeta o arxiu on constarà la documentació següent permanentment actualitzada:

Concert amb servei de prevenció aliè (o justificació SPP).

Avaluació de riscos i planificació activitat preventiva de les tasques contractades.

Adequació dels equips de treball a la normativa vigent (instruccions dels fabricants, marcat CE).

Fitxes de seguretat dels productes químics que utilitza.

Llista de treballadors presents al centre de treball.

TC.

Registres de formació de cada treballador en matèria de PRL.

81

Formació específica de cada treballador: Recurs preventiu (si cal) PHS Pont grua Etc.

Justificant lliurament EPI.

Resultat de la vigilància de la salut de cada treballador.

Procediment que s’ha de seguir en cas d’accident.

Relació d’accidents de treball i les seves investigacions.

Es realitzaran reunions mensuals de seguiment de la neteja i de l’evolució de les ràtios qualitatives de MPS. En els casos que així es requereixi, se’n derivarà un pla d’actuació i millora que tindrà un seguiment setmanal. Quinzenalment, es realitzaran reunions de coordinació, en especial de treballs nocturns, i de seguiment d’activitats programades a cicle. El seguiment inclourà l’anàlisi de resolució d’incidències, el bon ús dels protocols previstos i els resultats d’accions planificades i realitzades. En les reunions relacionades amb grafits i antiscratching, s’analitzaran les actuacions realitzades sobre els equips i les instal·lacions del manteniment contractat.

Prèviament a aquestes reunions, el concessionari haurà d’aportar la documentació següent:

Estadística setmanal, quinzenal i posteriorment mensual de les incidències ateses. Hauran de reflectir com a mínim els conceptes següents:

Nombre d’incidències ateses. Temps de resolució mitjà de les incidències. Relació de les correccions realitzades en les visites i/o inspeccions

efectuades, conjuntament amb l’operador del sistema de transport, per al control i seguiment de la qualitat del manteniment realitzat.

Elements i zones més freqüentment afectats. Causes de les incidències. Tipus d’intervencions efectuades.

Estadístiques mensuals del seguiment del manteniment preventiu en línia.

D’aquestes reunions el concessionari aixecarà la corresponent acta, que serà consensuada i signada per ambdues parts en la reunió següent i/o termini menor que pugui acordar-se.

8.4.7. Penalitzacions

Es podran aplicar penalitzacions per tres conceptes:

o Per qualitat.

o Per compliment de preventiu

o Per temps de resolució d’incidències.

82

La puntuació aplicada es notificarà al concessionari mitjançant carta, tot explicant-li els motius.

Càlcul de la penalització per qualitat

Mesura de l’indicador de MPS

El concessionari haurà de proposar els criteris precisos d’avaluacions de la qualitat del servei sobre la base de les exigències determinades en el capítol de neteja.

Cada control determinarà un valor per cadascun dels criteris avaluats.

Sumant tots aquest valors, es podrà obtenir una nota (Ni) per estació compresa entre 0 i 100 punts.

Nst = número d’estació

Per al conjunt de les estacions, s’obté una nota N calculada d’aquesta manera:

N = ∑Ni / Nst

Aquesta nota N està compresa entre 0 i 100.

Puntuació indicador MPS: PMPSNET

Introduint el valor de (N) obtingut a la taula següent:

N Puntuació PMPSNET

N ≤ 70 -5

70 < N ≤ 75 -4

75 < N ≤ 80 -3

80 < N ≤ 85 -2

85 < N ≤ 90 -1

90 < N 0

Si el valor de N és inferior o igual a 85 durant 3 mesos consecutius, el coeficient obtingut PMESNET sempre serà de -5 i des del tercer mes fins al mes d’obtenció d’un valor de N estrictament superior a 85.

Càlcul de la penalització per incompliment del manteniment preventiu

Cada manteniment ha d’incloure les revisions de les estacions previstes.


Nombre de revisions realitzades en el període i

GCMPIMATGE=

83

Nombre de revisions previstes en el període i

El nombre de revisions a realitzar estarà recollit en el pla de manteniment.


(DG%) PR = (GCMP IMATGE – 1)*100

(DG%) PR Puntuació P PRNET

(DG%) PR ≤ -1,0 -5

-1,0 < (DG%) PR ≤ -0,8 -4

-0,8< (DG%) PR ≤ -0,6 -3

-0,6 < (DG%) PR ≤ -0,4 -2

-0,4 < (DG%) PR ≤ 0,2 -1

-0,2 < (DG%) PR ≤ 0 0

Càlcul de la penalització per temps de resolució

Mesura del temps mitjà de resolució d’incidència.

Es defineix “temps mitjà de resolució” (TMR) com la quantitat de temps en hores, que

s’obté de la diferència entre la data i hora de notificació d’un avís d’incidència produït

dintre de l’horari de servei de les instal·lacions i la data i hora del moment que la

incidència ha estat resolta pel personal de manteniment i torna a la normalitat.

Temps mitjà de resolució contractual:

Neteja: T MCN = 1 hora

Graffiti: T MCG = 24 hores

Scratching: T MCS = 168 hores

Senyalèctica: T MCY = 360 hores


T I = data i hora de fi d’incidència - data i hora d’inici d’incidència

84


Nombre d’incidències mensuals: Ai

Neteja: AN

Graffiti: AG

Scratching: AS

Senyalització: AY

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat per modalitat com la suma dels temps de

totes les incidències del mes per modalitat d’incidència:

TIMN = T In

T IMG = T Ig

T IMS = T Is

T IMY = T Iy


Neteja: TMRN =T IMN / AN

Graffiti: T MRG =T IMG/ A G

Scratching: T MRS =T IMS / AS

Senyalèctica: T MRY =T IMY / AY

Desviació del temps mitjà de resolució de les incidències respecte del temps mitjà de resolució contractual

DTMRi =Desviació del temps mitjà contractual de resolució d’incidències

Neteja: (DT MRN) = T MCN- T MRN

Graffiti: (DT MRG) = T MCG- T MRG

Scratching: (DT MRS) = T MCS- T MRS

Senyalèctica: (DT MRY) = T MCY- T MRY

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució real respecte del temps de resolució contractual.

(DT MR%) = (((100 * DT MRN / T MCN)*AN)+ ((100 * DT MRG/ T MCG)*AG)+ ((100 * DT MRS/ T MCS)*AS)+ ((100 * DT MRY/ T MCY)*AY)))/(AN+ AG+ AS+ AY)

85

Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució

La puntuació obtinguda per al temps de resolució dels sistemes d’imatge es calcularà

segons el ràtio següent:

(DT MR%) Puntuació PTNET

(DT MR%) ≤-50 -5

-50 < (DT MR%) ≤ -40 -4

-40< (DT MR%) ≤ -30 -3

-30< (DT MR%) ≤ -20 -2

-20 < (DT MR%) ≤ -10 -1

-10 < (DT MR%) ≤ 0 0

8.4.8. Nivell de penalització global de la neteja i imatge

La puntuació global mensual de la neteja serà:

PNET = PMPSNET + P PRNET + PTNET



penalització

-15 ≤ PNET < -12 Alt

-12 ≤ PNET < -8 Mitjà

-8 ≤ PNET < 0 Baix

Si un dels indicadors PMPSNET o PTNET obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de PNET.

86

9. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ

9.1. INTRODUCCIÓ

En el transcurs de tota la fase d’explotació, la funció de protecció s’assegura mitjançant el manteniment de dos sistemes principals:

Sistemes de protecció contra incendis.

Pous d’esgotament i fosses sèptiques.

Per a cadascun dels equipaments o actuacions relacionats amb aquests sistemes, el concessionari haurà de complir els requisits que es desenvolupen en els paràgrafs següents.

9.2. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS


Les instal·lacions de protecció contra incendis tenen com a missió la detecció precoç i l’extinció d’un incendi per tal de garantir la seguretat de les persones. Inclouen diversos sistemes:

La detecció i alarma automàtica. L’extinció automàtica. Les columnes seques / humides.

La qualitat del servei de manteniment quedarà definida mitjançant els paràmetres que es descriuen a continuació. La seva consecució i els resultats han de coincidir amb els objectius previstos, motiu pel qual s’establiran les penalitzacions corresponents.


S’entén per disponibilitat d’un equip la relació existent entre el temps real de funcionament i el temps teòric de funcionament, expressat en tant per cent.

Dades de partida:

Disponibilitat contractual: (% D C) contra incendis = 99,90%

Nombre total d’equips de protecció contra incendis.

Hores mensuals de servei.

Dades de temps de totes les avaries del mes.

Per a cadascuna de les avaries dels sistemes de protecció contra incendis, es calcula el temps d’indisponibilitat per causes de manteniment T I contra incendis:

87

T I contra incendis = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


T IM contra incendis = T I contra incendis


H SM = Hores de servei mensuals per equip contra incendis

N contra incendis = Nombre total d’equips contra incendis

T S contra incendis = N contra incendis * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels sistemes contra incendis:

(% D M) contra incendis = 100 * (T S contra incendis - T IM contra incendis) / T S contra incendis

Càlcul de la desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

Desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual:

(% DD) contra incendis = (% D M) contra incendis - (% D C) contra incendis

(DD%) contra incendis Puntuació PDPCI

(DD%) contra incendis < -0,25 -5

-0,25 < (DD%) contra incendis ≤ -0,20 -4




-0,05 < (DD%) contra incendis 0



Es defineix “temps mitjà de resolució” (TMR) com la quantitat de temps en hores, que s’obté de la diferència entre la data i hora de notificació d’un avís d’avaria produït

88

dintre de l’horari de servei de les instal·lacions i la data i hora del moment que l’equip ha estat reparat pel personal de manteniment i torna a funcionar amb normalitat.

El temps mitjà de resolució contractual serà, T MC = 6 hores






Nombre d’avaries mensual de l’equip: A Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes al mateix sistema):

T IM = T I


T MR =T IM / A

Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries respecte del temps mitjà de resolució contractual



Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual.

(DT MR%) = 100 * (DT MR) / T MC


La puntuació obtinguda per al temps de resolució dels sistemes de protecció contra incendis es calcularà segons la ràtio següent:

89

(DT MR%) Puntuació PTPCI

(DT MR %) ≤ 5 0

5 < (DT MR %) ≤ 10 -1

10 < (DT MR %) ≤ 15 -2

15 < (DT MR %) ≤ 20 -3

20 < (DT MR %) ≤ 25 -4

25 < (DT MR %) -5


Cada manteniment ha d’incloure els assaigs reglamentaris de funcionament dels

equips de seguretat, en mode normal i en mode “urgència”.



GCMPcontra incendis =


El nombre d’equips que cal revisar estarà recollit en el pla de manteniment i haurà

d’incloure el mínim normatiu vigent.


(DG%) PR = (GCMP contra incendis – 1)*100

Per necessitats de seguretat, el GCMP haurà de ser sempre mensualment del 100%,

la puntuació es ponderarà:

(DG%) PR Puntuació P PRPCI

(DG%) PR < -0,4 -5

-0,4 < (DG%) PR ≤ -0,3 -4

-0,3< (DG%) PR ≤ -0,2 -3

-0,2 < (DG%) PR ≤ -0,1 -2

90

-0,1 < (DG%) PR < 0 -1

0 ≤ (DG%) PR 0

9.2.5. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de protecció contra incendis

Puntuació mensual obtinguda de les taules, temps de resolució (PTPCI), disponibilitat (PDPCI), grau d’acompliment del manteniment preventiu (PPRPCI).

La puntuació global mensual del sistema de protecció contra incendis serà:

PPCI = PDPCI + PTPCI + PPRPCI



penalització

-15 ≤ PPCI < -12 Alt

-12 ≤ PPCI < -8 Mitjà

-8≤ PPCI < 0 Baix

Si un dels indicadors PDPCI, PTPCI o PPRPCI obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de PPCI.

9.3. POUS D’ESGOTAMENT I LES FOSSES SÈPTIQUES


Es defineixen dos tipus de pou de bombeig d’evacuació d’aigües:

Pous d’esgotament situats en els punts més baixos, destinats a desallotjar de les instal·lacions de metro les aigües que entren per filtracions o per pluges a través de buits a la superfície. Els pous d’esgotament es consideren instal·lacions crítiques, perquè la fallada funcional d’un dels pous pot provocar la inundació de vies, amb la conseqüent aturada del servei de transport.

Les fosses sèptiques són necessàries en les estacions en les quals la xarxa de sanejament està situada a una cota inferior de la xarxa de clavegueram públic. La qualitat del servei de manteniment quedarà definida mitjançant els paràmetres que es descriuen a continuació. La seva consecució i els resultats han de coincidir amb els objectius previstos, motiu pel qual s’establiran les penalitzacions i bonificacions corresponents.

91


Amb caràcter general, el Pla de manteniment dels pous d’esgotament i les fosses sèptiques haurà d’incloure, almenys, les següents freqüències de manteniment.

Per a cada equip es realitzarà un manteniment preventiu mensual, 12 anuals.


S’entén per disponibilitat d’un equip la relació existent entre el temps real de funcionament i el temps teòric de funcionament, expressat en tant per cent.

Bombes i fosses sèptiques = 99,95 %

Càlcul de la disponibilitat mensual per als pous d’esgotament i les fosses sèptiques

Dades de partida:

Disponibilitat contractual: (% D C)DBOM = 99,95%

Nombre total d’equips de bombeig


Dades de temps de totes les avaries del mes

Per a cadascuna de les avaries es calcula el temps d’indisponibilitat per causes de manteniment T I:



T IM BOM = T I


H SM BOM = Hores de servei mensuals per pou o fossa sèptica.

N BOM = Nombre total d’equips.

T S BOM = N BOM * H SM BOM

Percentatge mensual de disponibilitat

92

(% D M) BOM = 100 * (T S BOM - T I M BOM) / T S BOM

Càlcul de la desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat mensual obtinguda (% D M) BOM

Desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual:

(DD%) BOM = ((% D M) BOM - (% D C) DBOM / (% D C) DBOM) x 100

(DD%) BOM Puntuació PDBOM

-0,05 < (DD%) BOM 0

-0,10 < (DD%) BOM ≤ -0,05 -1

-0,15 < (DD%) BOM ≤ -0,10 -2

-0,20 < (DD%) BOM ≤ -0,15 -3

-0,25 < (DD%) BOM ≤ -0,20 -4

(D%) BOM ≤ -0,25 -5

9.3.4. Càlcul del grau de simultaneïtat d’indisponibilitat d’equips

Es calcula una penalització addicional cada vegada que equips idèntics són indisponibles al mateix temps, en un mateix pou d’esgotament.

Nombre de casos de simultaneïtat d’indisponibilitat de les bombes en el conjunt de les zones: Nsim BOM

Un grau de simultaneïtat serà quan dos equips d’un mateix pou d’esgotament estiguin indisponibles alhora. Si la indisponibilitat d’un dels equips coincideix amb la indisponibilitat de més equips del mateix pou d’esgotament, comptarà com grau de indisponibilitat la del primer equip amb cadascun dels altres equips en que coincideix la indisponibilitat.

El coeficient de penalització s’expressa d’aquesta manera:

Nsim BOM Puntuació

PSIMBOM

3 < Nsim BOM -5

1 < Nsim BOM ≤ 3 -3

(Nsim) BOM = 1 -2

(Nsim) BOM = 0 0

93



Es defineix “temps mitjà de resolució” (T M) com la quantitat de temps en hores, que s’obté de la diferència entre la data i hora de notificació d’un avís d’avaria produït dintre de l’horari de servei de les instal·lacions i la data i hora del moment que l’equip ha estat reparat pel personal de manteniment i torna a funcionar amb normalitat. El temps mitjà de resolució contractual serà:

Pous d’esgotament: T MCPE = 4 hores

Fosses sèptiques: T MCFS = 8 hores


Pous d’esgotament:

T MRPE = T I PE / APE

Fosses sèptiques:


Temps mitjà de resolució per cada avaria: T M i

TM i = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria




T I FS = T M i


T MRFS = T I FS / AFS

Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries respecte del temps mitjà de resolució contractual

T MCPE = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències

94

(DT MRPE) = T MRPE - T MCPE

(DT MRFS) = T MRFS - T MCFS

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual

(DT MRPE%) = 100 * (DT MRPE) / T MCPA

(DT MRFS%) = 100 * (DT MRFS) / T MCFS


La puntuació obtinguda per al temps de resolució, es calcularà segons el ràtio següent:

(DT MRG%) = 0,5 * (DT MRPE%) + 0,5 * (DT MRFS%)

(DT MRG%) Puntuació PTBOM

(DT MRG%) ≤10 0

10 < (DT MRG%) ≤ 20 -1

20 < (DT MRG%) ≤ 30 -2

30 < (DT MRG%) ≤ 40 -3

40 < (DT MRG%) ≤ 50 -4

50 < (DT MRG%) -5

9.3.6. Càlcul dels indicadors de temps de resposta per als pous d’esgotament amb alarma per perill de desbordament

TCRE = Temps contractual de resposta davant una incidència, mesurat en hores o fracció centesimal d’hora.

El temps contractual de resposta serà:

El temps contractual de resposta és: T CRE = 0,75 hores

La desviació es calcularà per a cada intervenció segons:

95

DT RE i = T RE i - T CRE

on T RE i = Temps de resposta efectiu per a cada intervenció

Desviació global mitjana del temps mitjà de resposta d’incidències respecte del temps de resposta contractual

N: Quantitat d’incidències realitzades al mes

N

(DT REG) = ∑ (DT RE i) / N i = 1

Càlcul del percentatge de desviació del temps mitjà de resposta d’incidències respecte del temps de resposta contractual

(DT REG%) = 100 * (DT REG) / T CRE

(DT REG%) Puntuació P TRBOM

50 < (DT REG%) -5

40 < (DT REG%) ≤ 50 -4

30 < (DT REG%) ≤ 40 -3

20 < (DT REG%) ≤ 30 -2

10 < (DT REG%) ≤ 20 -1

(DT REG%) ≤ 10 0


Es defineix:

Grau de compliment de manteniment preventiu dels pous d’esgotament i fosses

sèptiques (GCMP)


GCMPBombes = * 100




96

(DG PR%)Bombes = GCMPBombes -100%

Per necessitats de seguretat el GCMP haurà de ser sempre mensualment del 100%, la puntuació es ponderarà:

(DG PR%)Bombes Puntuació P PRBON

(DG PR%)Bombes ≤ -4 -5

-4 < (DG PR%)Bombes ≤ -3 -4

-3< (DG PR%)Bombes ≤ -2 -3

-2 < (DG PR%)Bombes ≤ -1 -2

-1 < (DG PR%)Bombes < 0 -1

0 ≤ (DG PR%)Bombes 0

9.3.8. Nivell de penalització global del manteniment dels pous d’esgotament i fosses sèptiques

Puntuació mensual obtinguda de les taules per la disponibilitat (PDBOM), grau de simultaneïtat d’indisponibilitat (PSIMBOM), temps de resolució (PTBOM), temps de resposta (PTRBOM), grau d’acompliment del manteniment preventiu (PPRBOM),

La puntuació global mensual del pous de bombes serà:

PBOM = PDBOM +PSIMBOM+ PTBOM+ PTRBOM + PPRBOM



penalització

-25 ≤ PBOM < -21 Alt

-21 ≤ PBOM < -12 Mitjà

-12 ≤ PBOM < 0 Baix

Si un dels indicadors PDBOM, PSIMBOM, PTBOM, PTRBOM o PPRBOM obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de PBOM.

97

10. FORMACIÓ DEL PERSONAL

10.1. PLA DE FORMACIÓ DEL PERSONAL DEL CONCESSIONARI

El concessionari utilitzarà i entrenarà el conjunt del personal de manteniment que sigui necessari per a la realització del contracte. A més de l’entrenament de la plantilla inicial de personal, el concessionari entrenarà el personal addicional i/o de substitució que sigui necessari per cobrir les necessitats de la plantilla.

El concessionari posarà en funcionament un programa de qualificació per al personal laboral dins d’una classificació específica amb l’objecte de comprovar inicialment i periòdicament la capacitat per dur a terme les seves obligacions específiques. Amb l’acord previ amb IFERCAT, el personal que realitzi certs treballs podrà quedar exempt d’aquestes proves periòdiques.

El nombre de personal necessari i de llocs de treball, els procediments de contractació i d’entrenament estaran d’acord amb el programa d’explotació, modificat com calgui i per acord mutu durant el període de validesa d’aquest contracte.

El concessionari proporcionarà als instructors els llibres, l’ajuda a l’entrenament i els equips necessaris per formar el personal. Tots els llibres, l’ajuda a l’entrenament i l’equip necessari per entrenar el personal es lliuraran a IFERCAT a l’acabament del contracte.

El concessionari proporcionarà prou entrenament a classe i en el lloc de treball per a personal de manteniment (incloent-hi control d’inventari) per assegurar-ne la capacitat en el manteniment de les obres.

Aquest personal haurà de passar un programa de qualificació adequat al seu lloc de treball abans de fer-se càrrec del seu lloc per dur-lo a terme sense necessitat d’ajuda. El concessionari farà exàmens periòdics i tornarà a entrenar el personal quan calgui.

Respecte al Pla de formació, els licitadors inclouran a la seva oferta: Recursos que cal assignar, desglossats per activitats. Nombre de formadors o entrenadors. Perfil general de cada formador. Objectius generals, material i instal·lacions que cal utilitzar. Perfil del personal a formar en cada cas. Pla d’avaluació. Nombre d’avaluacions. Tipus de proves d’aptitud en cada cas. Gestió i desenvolupament de Recursos Humans.

El concessionari, d’acord amb el Pla de formació presentat a la seva oferta, el completarà, actualitzarà i presentarà a IFERCAT abans de l’entrada en servei del sistema.

98

10.2. FORMACIÓ DEL PERSONAL DE L’OPERADOR DEL SISTEMA DE TRANSPORT

L’empresa concessionària s’encarregarà quan sigui necessari de formar el personal d’explotació i de manteniment de l’operador del sistema de transport per a totes les operacions que haurà d’efectuar en les obres de la concessionària.

11. SEGURETAT

11.1. GENERALITATS

Caldrà fer servir un mètode estructurat i sistemàtic de seguretat del sistema a fi que condicions potencialment insegures siguin identificades abans que no es manifestin.

La seguretat haurà de ser el requeriment primari de disseny i actuació per a les obres. Amb tots els elements del sistema global operant correctament, cada component funcional i tot el sistema haurà d’operar d’una manera segura en totes les condicions d’operació. Els components crítics per a la seguretat s’hauran de dissenyar d’acord amb els principis de seguretat i incorporar fiabilitat de les parts, redundància selectiva, dispositius d’avís i elements de protecció, quan es requereixin, per contribuir al compliment dels requeriments específics. A més, la seguretat ha d’estar garantida quan es produeix un mal funcionament del sistema.

Sempre que s’esdevingui alguna condició perillosa, sigui quina en sigui la causa, i aquesta doni lloc a una qüestió de conflicte entre la seguretat humana i la seguretat de l’equip, el conflicte es resoldrà a favor de la seguretat humana.

IFERCAT concedeix la construcció i el manteniment de part de les infraestructures. Les empreses concessionàries escollides per a cada tram compliran les obligacions relatives a la seguretat de les infraestructures de la línia 9, ajustant-se als processos de seguretat establerts per IFERCAT. Les empreses concessionàries respectaran les normatives de seguretat aplicables a la línia i a la seva explotació, i proveiran tots els components que exigeix el procés de seguretat (en particular els “reglaments de seguretat del manteniment”, en els quals cada empresa concessionària descriurà, per als diferents programes de manteniment, els mitjans humans de què pretén dotar-se per garantir la seguretat de forma permanent).

11.2. PLA DE SEGURETAT

El Pla de Seguretat Global (PSG) emès per IFERCAT preveu la preparació d’un dossier de seguretat global, que ha d’incloure, en particular, un descriptiu de l’organització de seguretat, de les anàlisis de risc i dels resultats de proves.

Aquest dossier de seguretat global ha d’incloure:

Un pla d’intervenció i seguretat,

Un reglament de seguretat d’operació,

Un reglament de seguretat de manteniment.

99

Pel mateix caràcter de les prestacions de realització i de manteniment que corresponen a l’empresa concessionària, aquesta és part interessada en la preparació del dossier de seguretat global i s’encarregarà de l’elaboració d’aquells aspectes que recauen sota la seva responsabilitat, tot vetllant per la correcta integració d’aquests elements dins del dossier. El concessionari ha de descriure la seva aportació al conjunt de procediments destinats a garantir la seguretat en un Pla de Seguretat Particular.

La societat concessionària participarà, en particular, en totes les proves i demostracions i en la producció de documents en interfície amb els altres sistemes o equipaments prescrits pel Pla de Seguretat el subministrament o instal·lació dels quals estigui a càrrec d’altres titulars de contractes.

El Pla de Seguretat Particular relatiu a tots els aspectes que recaiguin sota la seva responsabilitat, complet i detallat, s’ha de sotmetre a l’aprovació d’IFERCAT en un termini de tres mesos a partir de la data de formalització del contracte.

Tota modificació del Pla de Seguretat Global de la línia 9 donarà lloc a una revisió del Pla de Seguretat Particular.

IFERCAT es reserva el dret de procedir en tot moment a fer auditories del sistema de seguretat del concessionari.

11.3. ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT

L’empresa concessionària ha de nomenar un responsable de seguretat i organitzar la gestió de seguretat de manera específica per a la fase de construcció i per a la fase de manteniment. La descripció d’aquesta organització figurarà en el pla de seguretat particular corresponent elaborat per l’empresa concessionària.

En aquest pla de seguretat caldrà descriure, en particular, les interfícies amb IFERCAT durant la fase de construcció i amb l’operador del sistema de transport durant la fase de manteniment.

12. PROVES I POSADA EN SERVEI

El Pla General de Proves (PGP) elaborat per IFERCAT descriurà el procés general de proves prèvies a la posada en servei, amb distinció entre les proves dels subsistemes, les proves generals de sistema i la marxa en blanc.

IFERCAT presentarà al concessionari el Pla General de Proves (PGP) en un termini d’un mes després de l’entrada en vigor del contracte. Basant-se en aquest document, i en un termini d’un mes, el concessionari elaborarà el seu Pla Particular de Proves per als subsistemes dels quals sigui responsable.

El concessionari ha d’efectuar totes les operacions de controls i de proves dels seus subsistemes prèviament a l’acte de comprovació de les infraestructures, identificada per a cada estació en el calendari que figura a l’Annex 2 del Plec de Clàusules Administratives Particulars. L’objectiu d’aquestes proves de subsistema és comprovar i demostrar a IFERCAT el seu correcte funcionament, de conformitat amb les exigències contractuals en matèria de prestacions i de seguretat i amb les

100

prescripcions que estableix el Pla General de Proves. El concessionari també ha de realitzar les proves d’interfície entre els subsistemes dels quals sigui responsable.

Una vegada instal·lats i integrats els equipaments, el concessionari ha de contribuir a les proves generals de sistema destinades a demostrar que es compleixen les exigències funcionals i en matèria de prestacions i que el sistema global és explotable.

La definició, direcció i coordinació de les proves generals de sistema anirà a càrrec d’IFERCAT. El concessionari participarà en la realització d’aquestes proves pel que fa a tot allò que recau sota la seva responsabilitat.

Al final de la comprovació de les infraestructures, i durant les proves del Sistema, fins a l‘entrada en servei del tram, el concessionari durà a terme les activitats de manteniment que assegurin el funcionament correcte de les instal·lacions de què s’encarrega (vegeu clàusula 34.4.2 del PPAP sobre “Període de proves”).. Per consegüent haurà de reparar amb promptitud qualsevol avaria que pugui aturar la realització de les proves generals de sistema. Amb aquest fi, el concessionari establirà una astricció. Les condicions en què es facin aquestes tasques, durant aquest període transitori, es recolliran en el Programa d‘Explotació.

Les proves generals de sistema aniran seguides d’un període de marxa en blanc a tall de simulació d’explotació sense usuaris.

13. RESTITUCIÓ DE LES OBRES

13.1. MANUAL DE MANTENIMENT

Tres mesos abans de la data de final del contracte de concessió, el concessionari haurà de fer arribar a IFERCAT un dossier titulat “Manual de manteniment”, que contingui el conjunt de la documentació tècnica necessària per al manteniment de les obres i els equips.

Aquest dossier contindrà, sobretot, els aspectes següents:

documentació tècnica de manteniment: manuals d’usuari, guies tècniques, procediments, documents de formació i d’habilitació, fitxes dels equips...

els diferents plans de manteniment actualitzats

l’inventari actualitzat de les obres, les instal·lacions i els equips

l’inventari actualitzat dels components del seu sistema i del seu parc de manteniment: estris i equipaments de manteniment, peces de recanvi...

Aquests inventaris es faran de manera conjunta amb l’interventor tècnic designat per IFERCAT.

Per a cadascun dels components, aquests inventaris tindran com a objectiu determinar-ne el nombre, l’estat de desgast, com també la durada de vida residual.

101

13.2. ESTAT DE RESTITUCIÓ AL FINAL DEL CONTRACTE

Les obres i els equipaments que s’han de lliurar a IFERCAT en expirar el contracte es restituiran en un estat que en garanteixi la fiabilitat, la disponibilitat i la mantenibilitat més enllà de la finalització del contracte. En particular:

S’hauran d’haver renovat en el transcurs dels dos anys anteriors a la data de finalització del contracte tots aquells components per als quals el pla de manteniment indica un cicle de vida comprès entre 2 i 6 anys.

S’hauran d’haver renovat en el transcurs dels sis mesos anteriors a la data de finalització del contracte tots aquells components per als quals el pla de manteniment indica un cicle de vida inferior a 2 anys.

Aquestes disposicions també afecten l’estoc de recanvis necessaris per al manteniment i que tinguin l’estatus d’immobilització.

14. PROCESSOS DE GESTIÓ TÈCNICA DEL CONTRACTE

14.1. OBJECTIUS

El concessionari ha d’organitzar i implantar un sistema de gestió que li permeti complir els objectius següents:

Assolir les prestacions exigides pel contracte.

Respectar els terminis contractuals i els terminis d’execució proposats pel concessionari.

Ajustar les produccions documentals i les realitzacions del concessionari amb les exigències contractuals.

Complir amb regularitat i eficàcia la seva obligació d’informar sobre la realització de les prestacions a IFERCAT.

14.2. SUBDIVISIÓ EN PROCESSOS DE GESTIÓ

El concessionari ha de descriure, implantar i controlar la correcta aplicació del seu sistema de gestió, subdividit en processos que li permetin complir les obligacions i els objectius que li corresponen en virtut del contracte.

Aquests processos s’han de:

Descriure en el MANUAL DE GESTIÓ DE PROJECTE del concessionari.

Controlar mitjançant CONTROLS DE QUALITAT INTERNS.

IFERCAT té dret a supervisar la totalitat d’aquests processos.

En qualsevol moment IFERCAT podrà efectuar AUDITORIES DE QUALITAT del sistema de gestió del concessionari.

102

14.3. MANUAL DE PROJECTE

El concessionari ha de descriure el seu sistema de gestió de projecte en un Manual de gestió de projecte que sigui conforme al seu sistema de qualitat i coherent amb el d’IFERCAT.

El Manual de gestió de projecte constarà de:

un Pla d’assegurament de la qualitat en el qual es descrigui l’organització i les disposicions generals adoptades per assolir els objectius de la concessió;

els plans que s’estipulen al PCAP i al PPTP, que han de ser conformes al PAQ i en els quals es descriu l’organització i les disposicions específiques adoptades per assolir els objectius relatius a una temàtica o a una fase del contracte.

La llista de plans, no exhaustiva, és la següent:

Pla d’assegurament de la qualitat

Pla de gestió de la documentació

Pla de seguretat particular

Pla particular de proves

Pla de redacció de projectes i de realització de les obres

Pla de medi ambient

Programa d’explotació, constituït pels diferents plans de manteniment

Pla de formació

Pla economicofinancer

14.4. CÀRRECS CLAU DE GESTIÓ DE PROJECTE

El concessionari ha de preveure en la seva organització els càrrecs clau de gestió de projecte. Aquests càrrecs, que s’estipulen al PCAP i al PPTP, figuraran en les diverses versions del PAQ del concessionari.

Les funcions principals són les següents:

Director de l’Obra de la concessió

Director d’Explotació

Responsable de Seguretat

Responsable de Planificació-Interfícies

Responsable de Qualitat – Gestió Documental

103

Els titulars d’aquestes tres últimes funcions es designaran de manera nominal a la primera versió de PAQ sotmesa a la validació d’IFERCAT després de la formalització del contracte.

14.5. INFORMES A IFERCAT

14.5.1. Revisions del contracte

S’organitzaran regularment, sobre la base de l’informe d’activitat del titular, unes reunions de síntesi que apleguin els representants del titular i d’IFERCAT, que permetran de comprovar els progressos del contracte.

La freqüència d’aquestes reunions serà definida per IFERCAT i podrà modificar-se en funció de les diferents fases del contracte.

14.5.2. Revisions d’execució del manteniment

IFERCAT també organitzarà reunions de revisió d’execució del manteniment i de control de la disponibilitat al llarg de tota de la fase d’explotació, des de la data d’entrada en servei de la línia i fins al final del contracte. La freqüència d’aquestes reunions la definirà IFERCAT.

Aquesta revisió té com a objectiu la presentació pel concessionari dels elements següents per al període que hagi passat des de la revisió precedent:

El balanç de les avaries (de tota mena) observades i l’impacte en la disponibilitat.

La conformitat als objectius de disponibilitat i a les exigències contractuals.

L’entrada en funcionament del programa d’explotació i dels plans de manteniment i el balanç de les operacions de manteniment (de tot tipus) efectuades i l’impacte en la disponibilitat.

La mesura de la disponibilitat.

Aquesta revisió també permetrà examinar les operacions de manteniment futures i mesurar, així, l’impacte en la disponibilitat de la línia.

14.5.3. Informes d’activitat

El titular lliurarà a IFERCAT un informe mensual d’activitat.

Aquest informe estarà estructurat en dues parts:

1. La primera part, relativa als aspectes generals, de planning i tècnics.

2. La segona part, relativa als aspectes financers, de gestió dels riscos i gestió contractual.

104

14.6. PROCÉS DE GESTIÓ DE LA QUALITAT I DE LA GESTIÓ DOCUMENTAL

14.6.1. Procés de gestió de la qualitat

a) Sistema de qualitat

El concessionari s’obliga a establir, implantar i mantenir un Sistema de qualitat (SQ) del servei realitzat per ell i totes les seves subcontractes que, sense perjudici d’observació de la legislació espanyola o comunitària aplicables, compleixi amb els requisits de les normes UNE EN ISO 9001, 9002 i 9003, com també la ISO 14001. Així mateix, el concessionari haurà d’obtenir i mantenir el certificat europeu EMAS de gestió mediambiental. Els eventuals canvis o substitucions de l’esmentada norma o de la legislació que s’esdevinguin durant la vigència del contracte de concessió hauran de determinar de seguida l’adequació del SQ a aquesta nova situació, d’acord amb la clàusula de progrés que el regeix.

L’oferta presentada pel licitador comporta un Pla d’assegurament de la qualitat de les obres i dels serveis. Aquest pla complet i detallat s’ha de sotmetre a l’aprovació d’IFERCAT en un termini de un mes a partir de la data de formalització del contracte.

Amb l’objectiu d’assegurar un òptim nivell de servei, el concessionari haurà de presentar a IFERCAT per a la seva aprovació un Pla d’assegurament de la qualitat del servei.

Aquest pla anirà completat si cal per procediments, instruccions, guies, etc., preparats de manera específica per al contracte o bé pertanyents al sistema existent de qualitat del concessionari. IFERCAT es reserva el dret de consultar en tot moment qualsevol document del sistema de qualitat aplicable al contracte.

b) Pla d’assegurament de la qualitat (PAQ)

El PAQ és una peça contractual que el concessionari ha de presentar a IFERCAT per a la seva aprovació. A través del PAQ el concessionari ha de demostrar la seva capacitat d’implantar, fer aplicar i mantenir un sistema de qualitat que s’ajusti a la concessió i als seus objectius, i per a la totalitat de les parts que hi intervenen.

Caldrà completar i emetre de nou el PAQ per sotmetre’l a l’aprovació d’IFERCAT en cada fase important del projecte, especialment a l’inici del contracte en un termini d’un mes des de la formalització del contracte, com també abans de la posada en servei pel que fa a les operacions de manteniment.

El concessionari no podrà substituir cap dels elements que afectin la qualitat i que estiguin acceptats sense el consentiment i l’aprovació expressa del nou element per part d’IFERCAT.

Les successives edicions del PAQ han d’incloure com a mínim les informacions següents:

compromís del concessionari, incloent-hi la definició dels objectius, i compromís de la Direcció, en particular pel que fa a la posada a disposició dels mitjans conduents al compliment de les prestacions que es confien en virtut d’aquest contracte,

punts de referència aplicables,

105

organització del concessionari: designació dels titulars dels càrrecs clau del projecte i organigrama funcional per a cada fase del contracte (construcció i explotació),

gestió de la documentació i dels fluxos documentals,

gestió dels processos administratius,

eines ofimàtiques, manuals d’identitat visual, regles d’identificació,

gestió de la no-conformitat i de les modificacions,

llista dels procediments de qualitat del concessionari aplicables al contracte,

control de qualitat: el concessionari disposarà dels mitjans adients i designarà les persones amb la formació adequada per a la direcció i l’execució de les tasques de realització i de verificació. El concessionari detallarà els controls de qualitat efectuats durant l’execució del contracte.

El PAQ inclourà igualment els principis d’organització i de gestió relatius al control de qualitat (CQ) de la construcció, tot assenyalant que la qualitat de construcció no radica únicament en els materials, sinó també en l’execució i en la geometria (replantejaments, toleràncies, etc.). Per tant el control de qualitat (CQ) no es pot relacionar exclusivament amb assaigs de laboratori, ja que a més de Control de qualitat de materials o laboratori (CQM), hi ha control de qualitat d’execució (CQE) i control de qualitat geomètric (CQG).

c) Responsable de Qualitat – Gestió documental

El concessionari designarà un responsable de Qualitat – Gestió documental, que haurà de disposar de l’autoritat, de la responsabilitat i dels mitjans necessaris per garantir la qualitat de les prestacions efectuades.

d) Control de qualitat interna del titular

El concessionari ha d’especificar, ja sigui en el PAQ o en un document separat i annex al PAQ, la periodicitat i la tipologia dels controls de qualitat interna que aplicarà als seus processos de gestió de projecte, realitzacions i prestacions; també hi especificarà l’organisme (intern o extern) d’execució.

e) Informes de qualitat a IFERCAT

El concessionari està obligat a presentar cada mes, durant la vigència del contracte corresponent, informes de la implantació del Sistema de qualitat. El model d’aquest informe haurà de ser presentat pel concessionari en el termini de tres mesos a partir de la signatura del contracte, i IFERCAT pot, en qualsevol moment, introduir els canvis que cregui necessaris en aquest model, sobretot la inclusió d’informació rellevant per a la referida avaluació.

Així mateix, després de la conclusió de l’obra o de la fase d’operació, el concessionari subministrarà a IFERCAT, en suport de paper i/o informàtic, d’acord amb el que estigui definit, tota la documentació rellevant per comprovar la qualitat de l’obra, principalment registres de qualitat.

106

f) Controls exteriors d’IFERCAT / Auditories de qualitat

IFERCAT podrà exercir un control exterior sobre el concessionari. Amb aquest fi, podrà recórrer als serveis d’un proveïdor independent sotmès a les normes del secret professional.

IFERCAT tindrà, en qualsevol moment, el dret d’accedir a tota la documentació i els registres de qualitat (el concessionari i els seus subcontractistes), incloent-hi informes efectuats per les auditories, i pot sol·licitar còpies d’aquesta documentació i aquests registres, en la seva totalitat o una part, en suport paper i/o informàtic. Aquesta informació haurà de ser subministrada sempre que sigui possible, en el moment de la seva sol·licitud, o en un termini d’una setmana quan es tracti de volums d’informació que exigeixin més temps. Es podrà arribar a un acord de termini en casos justificats.

IFERCAT es reserva el dret de fer auditar en qualsevol moment el sistema de qualitat del concessionari. Efectuaran aquestes auditories de qualitat membres del personal d’IFERCAT o proveïdors independents sotmesos a les normes del secret professional.

IFERCAT també podrà, si ho creu convenient, participar en les auditories promogudes pel concessionari al seu SQ o als dels seus subcontractistes.

El concessionari prendrà les disposicions necessàries per rebre les persones que intervinguin com a auditors i els facilitarà l’accés a tots els productes i documents que vulguin consultar. El concessionari també haurà de posar el seu personal a disposició per respondre les preguntes que els siguin formulades en el marc d’aquestes auditories.

Les auditories promogudes per IFERCAT seran conformes a les normes que s’esmenten al punt de referència de Qualitat. Els procediments i el contingut del programa d’auditoria, com també les actuacions eventuals que se’n desprenguin, es determinaran d’acord amb el responsable de qualitat del concessionari.

IFERCAT es reserva el dret, en qualsevol moment o com a resultat d’auditories, de manar reformular qualsevol aspecte del sistema de qualitat, incloent-hi la creació de nous registres de qualitat o la redefinició de l’àmbit i extensió de la seva traçabilitat. Aquesta reformulació haurà de ser efectuada en el termini màxim d’un mes en cas que no s’arribi a un acord en un altre termini.

14.6.2. Procés de la gestió documental

El concessionari elaborarà i executarà un Pla de gestió de la documentació que descrigui tots els mètodes, els procediments i les eines destinats a assegurar la gestió dels diferents documents que es produeixin o s’intercanviïn en el marc del contracte.

El Pla de gestió de la documentació s’haurà de presentar a IFERCAT dins d’un termini d’un mes a partir de la data de formalització del contracte. Se’n faran totes les actualitzacions que calgui.

Els mètodes i l’eina (o les eines) de gestió de la documentació aplicats pel concessionari per a la gestió dels documents (de tot tipus) ha d’establir-se d’acord amb IFERCAT.

El concessionari és el responsable de la gestió de la documentació a lliurar, com també de la gestió dels intercanvis documentals amb IFERCAT i amb els altres actors del projecte. Hauran de ser objecte d’especial atenció els processos de presentació de documents per part del concessionari per a la seva anàlisi o aprovació, com també els

107

documents d’interfície la gestió global dels quals estigui a càrrec de la Comissió de coordinació de les interfícies en fase de construcció i de proves.

14.7. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

14.7.1. Aspectes generals

El concessionari designarà un responsable de planificació i interfícies, interlocutor d’IFERCAT i membre permanent de la Comissió de coordinació de les interfícies en fase de construcció i de proves. Aquest responsable de planificació serà l’interlocutor del concessionari per a tot allò relacionat amb:

La planificació de les prestacions internes del contracte, i sobretot: projectes, plans, obres, proves...

La planificació de les interfícies del contracte

La gestió de la posada a disposició dels segments d’obres en interfície

La gestió dels lliuraments documentals

La gestió espacial de les zones d’obres

La gestió de les instal·lacions en zona d’obres

La planificació de les activitats prèvies a la posada en servei

La gestió de les interaccions en fase de manteniment

14.7.2. Pla de realització de les obres i calendari detallat de la fase de construcció

El concessionari ha d’elaborar un Pla de realització de les obres, en el qual ha de figurar el calendari detallat de la fase de construcció d’acord amb el calendari que figura a l’annex 2 del PCAP.

Aquest calendari ha d’incloure, per a cada obra i subsistema, les principals tasques d’estudis, de controls (interns del concessionari), de subministrament, d’instal·lació, d’integració en interfície, de proves i de servei de manteniment.

Aquest calendari ha de presentar de manera sintètica les principals activitats i prestacions del contracte, segons l’estructura organitzativa general del contracte i segons el pla de classificació definit pel concessionari.

El calendari ha d’especificar:

La data de formalització del contracte.

Les dates de comprovació de les infraestructures.

Les dates de posada en servei de les estacions.

Les dates de redacció i d’emissió dels projectes de construcció a càrrec del concessionari.

108

Per a cada estació, les dates i l’encadenament de les fases de realització dels diferents segments de les obres, i les diferents fases d’instal·lació dels equipaments.

Les realitzacions de tercers en interfície, amb la durada (dels estudis, de les obres, d’instal·lació, d’integració i de les proves).

Els períodes de proves dels subsistemes i de les proves generals de sistema.

En general s’indicaran clarament els condicionants d’interfícies externes i el camí crític per tal que IFERCAT disposi d’una visió sintètica i d’una anàlisi global del projecte.

15. SISTEMA DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (SGPRL)

Les especificacions d’aquest apartat s’entendran sens perjudici del que disposen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.

1. El concessionari està obligat a establir, mantenir i implementar un Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Laborals (SGPRL), sobre la base de la legislació nacional i comunitària aplicables, tot adequant aquest SGPRL a eventuals canvis o substitucions d’aquella legislació que s’esdevinguin després durant la vigència del contracte. També haurà de preveure la creació de Comissions de Seguretat per a cada front de treball i per a la seva globalitat IFERCAT també podrà, en qualsevol moment, crear altres comissions de Seguretat, establint-ne la composició i la forma de funcionament, i el concessionari s’ha de comprometre a integrar en aquestes comissions les persones que IFERCAT li indiqui.

2. El concessionari haurà de presentar a IFERCAT el SGPRL a partir de la signatura del contracte, com també el respectiu cronograma d’implantació presentats amb la seva proposta, els quals hauran de ser desenvolupats i/o reformulats tenint en compte la necessària compatibilitat / articulació amb la supervisió.

El concessionari, amb prou temps, haurà de sol·licitar a la supervisió les indicacions que consideri necessàries per procedir a aquesta articulació. Es pretén la integració de la Supervisió a les accions que seran desenvolupades en el camp de la Seguretat i Salut en el Treball, tenint en compte l’eficàcia i economia de mitjans en la realització de les diferents activitats.

3. IFERCATes reserva el dret d’auditar o fer auditar el Sistema de Seguretat i Salut en el treball del concessionari en qualsevol moment a partir del cinquè mes després de la signatura del contracte, i correspon al concessionari corregir les no-conformitats detectades en el termini d’un mes, en cas que no s’arribi a un acord d’un altre termini.

4. IFERCAT es reserva el dret, en qualsevol moment o com a resultat d’auditories, de reformular qualsevol aspecte del Sistema de Seguretat i Salut en el Treball, incloent-hi la creació de nous registres de la qualitat o la redefinició de l’àmbit i l’extensió.

109

5. El concessionari nomena el coordinador de Seguretat i Salut Laboral, i aquest assumeix el compromís de complir i fer complir totes les obligacions previstes a la normativa vigent i altra legislació aplicable.

6. Sens perjudici de les obligacions legals dels coordinadors de Seguretat i Salut i dels empleats, IFERCAT es reserva el dret, en qualsevol moment, de no acceptar el contingut de qualsevol document del SGPRL que presenti deficiències o insuficiències. En el cas que aquest fet s’esdevingui, correspondrà al concessionari corregir aquests documents fins a la seva acceptació per IFERCAT, i el concessionari assumirà totes les responsabilitats pels retards que resultin d’aquest fet.

7. IFERCAT, en tot moment, tindrà el dret d’accedir a tota la documentació i els registres de Seguretat i Salut del concessionari i els seus subcontractistes, incloent-hi informes efectuats per les auditories, i pot sol·licitar còpies d’aquesta documentació i aquests registres, en la seva totalitat o en part, en suport paper i/o informàtic. Aquesta documentació haurà de ser subministrada, sempre que sigui possible, en el moment de la seva sol·licitud, o en un termini màxim d’una setmana, si es tracta de volums d’informació que exigeixin més temps. Podrà ser acordat un altre termini en casos justificats.

8. El concessionari està obligat a fer servir, pel seu compte, tots els mitjans materials i humans necessaris per a una efectiva i correcta implantació del que s’estipula en el SGPRL en vigor en qualsevol moment de la vigència del contracte. IFERCAT podrà, a càrrec del concessionari, exigir l’aplicació de qualsevol equipament de protecció col·lectiva o individual que es consideri necessària per a la millora de la seguretat en la feina.

9. A la conclusió de l’obra o després de la fase d’operació, el concessionari subministrarà a IFERCAT, en suport paper i/o informàtic, d’acord amb el que s’ha definit, tota la documentació rellevant, principalment registres de seguretat en el treball.

10. El concessionari no podrà substituir cap dels elements que afectin la seguretat i que estiguin acceptats sense el previ consentiment exprés d’IFERCAT i l’aprovació del nou element. IFERCAT podrà, en qualsevol moment, substituir qualsevol d’aquests elements, sobretot si es verifica que no tenen l’experiència per a aquella funció, es demostra la manca de dedicació o de zel, o per qualsevol altra circumstància justificada.

11. El concessionari està obligat a presentar periòdicament durant la vigència del contracte un informe sobre la implantació del SGPRL per a cadascun dels fronts de treball i per a la globalitat de l’obra. Les dades bàsiques i els índexs de sinistralitat estaran continguts en aquest informe. Es pretén avaluar el desenvolupament i el progrés del SGPRL al llarg del període de vigència d’aquest contracte.

12. IFERCAT es reserva el dret de supervisar i auditar en qualsevol de les fases d’implementació del SGPRL.

110

16. QUADRE RESUM DE REPARTIMENT DE TASQUES

El següent quadre resumeix, sense ànim d’exhaustivitat, el repartiment de les tasques entre l’operador del sistema i el concessionari:

QUADRE RESUM DE REPARTIMENT DE TASQUES

OPERADOR DEL SISTEMA CONCESSIONARI

Manteniment portes d’andana (s’inclou l’antiscratching). Senyalèctica per modificacions degudes a la resta de línies de

l’operador del sistema. Ventilació d’estacions i túnel. Manteniment dels accessos entre nivells del túnel. Senyalització de tancament en portes d’accés degut a obres

externes. Atenció al client (és la cara visible del passatger). Rescat de gent en ascensors (si arriba abans que el concessionari i

la operació és senzilla). Màquines expenedores:

Logística de les bobines. Recàrregues. Reposició de diners. Servidors. Sistema central. Embussos de targetes de crèdit i accions de nivell baix de

manteniment (canviar tinta d’impressora). Buidat de diners: S’avisarà a l’empresa de seguretat. Altes i baixes del personal del concessionari.

Netejar portes d’andana des de l’andana (inclou l’antigraffiti). Senyalèctica per avançament de la L9. Manteniment i neteja dels sistemes de transport vertical (ascensors i

escales mecàniques). Enllumenat i neteja de sales tècniques, incloent les no

concessionades (enclavaments i comunicació). Electricitat BT: Fins al sub-quadre de l’element no concessionat. Manteniment de l’enllumenat del pou de ventilació. Manteniment de portes d’accés de passatgers a les estacions. Neteja caixa exterior de les càmeres de vídeo. Assegurança per a la part concessionada de l’estació. Aire condicionat de les següents sales tècniques: SAI, CGE

(Cambra de Gestió d’Estació). Màquines expenedores:

Manteniment. Proveïment de sacs i precintes on posar els diners en cas

d’avaria. Manteniment i neteja dels equips interns i externs dels sistemes de

validació i venda. Avaries en els nodes concentradors.

111

Distribucions del nou software. Primer intent d’arreglar l’embús en la validadora (si no arriba primer

el concessionari) Assegurança del passatger. Aire condicionat de les següents sales tècniques: Enclavaments,

Comunicació. Manteniment de bombes en túnel.

Manteniment i neteja de les instal·lacions de les estacions. Manteniment i neteja dels sistemes de protecció contra incendis Manteniment i neteja dels pous d’esgotament i fosses sèptiques.

112

17. ANNEXOS

1. Memòria tècnica de les obres de la concessió

2. Esquema general dels límits de la concessió

113

17.1.1 TM-00509.5R. Projecte refós de les estacions i el viaducte del tram 2n de la Línia 9 del metro de Barcelona. Estacions: ZAL-Prat, Nova Estació Zona Franca, Zona Franca ZAL, Zona Franca Port, Zona Franca Litoral, Motors, Foc Cisell, Foneria, Ildefons Cerdà, Provençana, Gornal, Torrassa, Collblanc, Campus Sud i Zona Universitària.

Data de redacció: Abril 2010.

17.1.2 TM-00509.5R-AD. Addenda d’aclariments sobre interfícies per a la licitació. Concessió tram II de línia 9 de Metro de Barcelona.

Data de redacció: Febrer 2010.

115

TRAM 2 DE LA LÍNIA 9 (sense IVA)

0. ESTACIÓ: ZAL PRAT

Clau PEC ACTUALITZACIÓ OBRA RP TOTAL

TM-00509.5J.1 43.203.321,49 € - € 43.203.321,49 € 2.412.385,06 € 45.615.706,55 €

TOTAL ESTACIÓ 43.203.321,49 € - € 43.203.321,49 € 2.412.385,06 € 45.615.706,55 €

1. ESTACIÓ: NOVA ESTACIÓ ZONA FRANCA


TM-00509.5B-M2 17.376.152,47 € - € 17.376.152,47 € 3.794.177,70 € 21.170.330,17 €

TM-00509.5B-C1 3.704.310,34 € 1.626.275,84 € 5.330.586,18 € - € 5.330.586,18 €

TM-00509.23 18.523.043,72 € - € 18.523.043,72 € - € 18.523.043,72 €

TOTAL ESTACIÓ 39.603.506,54 € 1.626.275,84 € 41.229.782,38 € 3.794.177,70 € 45.023.960,08 €

116

2. ESTACIÓ: ZONA FRANCA ZAL


TM-00509.5B-M2 21.165.828,34 € - € 21.165.828,34 € 4.716.689,05 € 25.882.517,38 €

TM-00509.23 8.433.529,00 € - € 8.433.529,00 € - € 8.433.529,00 €

TOTAL ESTACIÓ 29.599.357,34 € - € 29.599.357,34 € 4.716.689,05 € 34.316.046,38 €

3. ESTACIÓ: ZONA FRANCA PORT


TM-00509.5B-M2 20.652.383,99 € - € 20.652.383,99 € 4.591.702,57 € 25.244.086,56 €

TM-00509.23 8.048.201,23 € - € 8.048.201,23 € - € 8.048.201,23 €

TOTAL ESTACIÓ 28.700.585,22 € - € 28.700.585,22 € 4.591.702,57 € 33.292.287,79 €

117

4. ESTACIÓ: ZONA FRANCA LITORAL


TM-00509.5B-M2 20.433.350,34 € - € 20.433.350,34 € 4.538.383,75 € 24.971.734,09 €

TM-00509.23 8.060.111,67 € - € 8.060.111,67 € - € 8.060.111,67 €

TOTAL ESTACIÓ 28.493.462,01 € - € 28.493.462,01 € 4.538.383,75 € 33.031.845,76 €

5. ESTACIÓ: MOTORS


TM-00509.5E-M1 1.629.859,92 € - € 1.629.859,92 € 393.183,92 € 2.023.043,84 €

TM-00509.5G-M1 10.369.346,12 € - € 10.369.346,12 € 901.521,97 € 11.270.868,09 €

TM-00509.5H 14.145.453,04 € - € 14.145.453,04 € 380.268,20 € 14.525.721,24 €

TM-00509.24.A 10.242.596,78 € - € 10.242.596,78 € - € 10.242.596,78 €

TOTAL ESTACIÓ 36.387.255,86 € - € 36.387.255,86 € 1.674.974,09 € 38.062.229,95 €

118

6. ESTACIÓ: FOC CISELL


TM-00509.5D-M1 15.780.918,50 € - € 15.780.918,50 € 2.813.244,95 € 18.594.163,45 €

TM-00509.5D-C1 3.639.475,79 € 879.313,72 € 4.518.789,51 € 2.330,42 € 4.521.119,94 €

TM-00509.5D-C2 1.849.864,26 € 446.935,52 € 2.296.799,78 € 44.875,70 € 2.341.675,48 €

TM-00509.5E-M1 392.175,26 € - € 392.175,26 € 56.087,04 € 448.262,29 €

TM-00509.5G-M1 201.149,43 € - € 201.149,43 € 17.521,41 € 218.670,84 €

TM-00509.5G-C1 366.313,59 € - € 366.313,59 € -22.130,40 € 344.183,19 €

TM-00509.26B 12.931.034,48 € - € 12.931.034,48 € 810.502,66 € 13.741.537,14 €

TOTAL ESTACIÓ 35.160.931,32 € 1.326.249,24 € 36.487.180,56 € 3.722.431,77 € 40.209.612,33 €

7. ESTACIÓ: FONERIA


TM-00509.5D-M1 16.940.806,30 € - € 16.940.806,30 € 2.845.916,85 € 19.786.723,15 €

TM-00509.5D-C1 3.343.926,34 € 807.907,64 € 4.151.833,99 € 2.141,18 € 4.153.975,17 €

TM-00509.5D-C2 2.051.156,11 € 495.568,54 € 2.546.724,65 € 49.758,82 € 2.596.483,47 €

TM-00509.5E-M1 392.175,26 € - € 392.175,26 € 56.087,04 € 448.262,29 €

TM-00509.5G-M1 201.149,43 € - € 201.149,43 € 17.521,41 € 218.670,84 €

TM-00509.5G-C1 366.313,59 € - € 366.313,59 € -22.130,40 € 344.183,19 €

TM-00509.24B 11.054.213,62 € - € 11.054.213,62 € 658.902,78 € 11.713.116,40 €

TOTAL ESTACIÓ 34.349.740,66 € 1.303.476,18 € 35.653.216,85 € 3.608.197,67 € 39.261.414,51 €

119

8. ESTACIÓ: ILDEFONS CERDÀ


TM-00509.5D-M1 16.193.103,96 € - € 16.193.103,96 € 2.826.042,92 € 19.019.146,88 €

TM-00509.5D-C1 2.934.183,91 € 708.912,03 € 3.643.095,94 € 1.878,81 € 3.644.974,75 €

TM-00509.5D-C2 2.914.444,13 € 704.142,81 € 3.618.586,94 € 70.701,25 € 3.689.288,19 €

TM-00509.5E-M1 392.175,26 € - € 392.175,26 € 56.087,04 € 448.262,29 €

TM-00509.5G-M1 201.149,43 € - € 201.149,43 € 17.521,41 € 218.670,84 €

TM-00509.5G-C1 220.815,19 € - € 220.815,19 € -13.340,29 € 207.474,90 €

TM-00509.24B 11.413.108,88 € - € 11.413.108,88 € 680.295,26 € 12.093.404,14 €

TOTAL ESTACIÓ 34.268.980,76 € 1.413.054,84 € 35.682.035,59 € 3.639.186,40 € 39.321.221,99 €

9. ESTACIÓ: PROVENÇANA


TM-00509.5A-M2 6.922.807,88 € - € 6.922.807,88 € 916.308,67 € 7.839.116,54 €

TM-00509.5D-M1 18.843.791,94 € - € 18.843.791,94 € 2.268.032,16 € 21.111.824,09 €

TM-00509.5D-C1 1.806.551,88 € 436.471,06 € 2.243.022,94 € 1.156,77 € 2.244.179,71 €

TM-00509.5D-C2 2.606.949,29 € 629.850,67 € 3.236.799,96 € 63.241,76 € 3.300.041,72 €

TM-00509.5E-M1 2.468.016,65 € - € 2.468.016,65 € 585.917,55 € 3.053.934,20 €

TM-00509.5G-M1 201.149,42 € - € 201.149,42 € 17.521,41 € 218.670,83 €

TM-00509.5G-C1 1.401.955,21 € - € 1.401.955,21 € -84.697,46 € 1.317.257,75 €

TM-00509.24C 10.382.694,43 € - € 10.382.694,43 € 650.775,58 € 11.033.470,01 €

TM-00509.25 1.521.779,96 € - € 1.521.779,96 € - € 1.521.779,96 €

TOTAL ESTACIÓ 46.155.696,66 € 1.066.321,73 € 47.222.018,38 € 4.418.256,43 € 51.640.274,81 €

120

10. ESTACIÓ: GORNAL


TM-00509.5C-M3 14.409.724,13 € - € 14.409.724,13 € 3.107.188,85 € 17.516.912,98 €

TM-00509.5C-C1-M1 2.028.838,49 € 541.467,13 € 2.570.305,62 € - € 2.570.305,62 €

TM-00509.5E-M1 392.175,28 € - € 392.175,28 € 56.087,04 € 448.262,31 €

TM-00509.5G-M1 201.149,42 € - € 201.149,42 € 17.521,41 € 218.670,83 €

TM-00509.5G-C1 366.313,59 € - € 366.313,59 € -22.130,40 € 344.183,19 €

TM-00509.25 11.464.553,89 € - € 11.464.553,89 € - € 11.464.553,89 €

TOTAL ESTACIÓ 28.862.754,80 € 541.467,13 € 29.404.221,93 € 3.158.666,89 € 32.562.888,82 €

11. ESTACIÓ: TORRASSA


TM-00509.5C-M3 32.785.124,72 € - € 32.785.124,72 € 6.435.423,17 € 39.220.547,89 €

TM-00509.5C-C1-M1 2.670.811,47 € 683.783,03 € 3.354.594,51 € - € 3.354.594,51 €

TM-00509.5E-M1 392.175,28 € - € 392.175,28 € 56.087,04 € 448.262,31 €

TM-00509.5G-M1 201.149,42 € - € 201.149,42 € 17.521,41 € 218.670,83 €

TM-00509.5G-C1 366.313,59 € - € 366.313,59 € -22.130,40 € 344.183,19 €

TM-00509.25 11.891.364,72 € - € 11.891.364,72 € - € 11.891.364,72 €

TOTAL ESTACIÓ 48.306.939,21 € 683.783,03 € 48.990.722,24 € 6.486.901,21 € 55.477.623,45 €

121

12. ESTACIÓ: COLLBLANC


TM-00509.5C-M3 20.432.232,21 € - € 20.432.232,21 € 3.913.524,78 € 24.345.756,99 €

TM-00509.5C-C1-M1 7.240.256,30 € 1.450.993,54 € 8.691.249,84 € - € 8.691.249,84 €

TM-00509.5E-M1 392.175,28 € - € 392.175,28 € 56.087,04 € 448.262,31 €

TM-00509.5G-M1 201.149,42 € - € 201.149,42 € 17.521,41 € 218.670,83 €

TM-00509.5G-C1 366.313,59 € - € 366.313,59 € -22.130,40 € 344.183,19 €

TM-00509.25 12.396.078,81 € - € 12.396.078,81 € - € 12.396.078,81 €

TOTAL ESTACIÓ 41.028.205,61 € 1.450.993,54 € 42.479.199,15 € 3.965.002,83 € 46.444.201,98 €

13. ESTACIÓ: CAMPUS SUD


TM-00509.5C-M3 6.726.366,46 € - € 6.726.366,46 € 1.379.276,66 € 8.105.643,12 €

TM-00509.5C-C1-M1 835.955,80 € 214.679,07 € 1.050.634,88 € - € 1.050.634,88 €

TM-00509.5E-M1 392.175,28 € - € 392.175,28 € 56.087,04 € 448.262,31 €

TM-00509.5G-M1 201.149,42 € - € 201.149,42 € 17.521,41 € 218.670,83 €

TM-00509.5G-C1 6.689.931,63 € - € 6.689.931,63 € -404.164,27 € 6.285.767,36 €

TM-00509.5G-C2 17.973.800,00 € - € 17.973.800,00 € -176.918,64 € 17.796.881,36 €

TM-00509.25 182.999,55 € - € 182.999,55 € - € 182.999,55 €

TM-00509.30B 10.775.862,07 € - € 10.775.862,07 € - € 10.775.862,07 €

TOTAL ESTACIÓ 43.778.240,21 € 214.679,07 € 43.992.919,28 € 871.802,20 € 44.864.721,48 €

122

14. ESTACIÓ: ZONA UNIVERSITÀRIA


TM-00509.4A-A1 20.729.364,70 € - € 20.729.364,70 € 1.108.148,38 € 21.837.513,08 €

TM-00509.4F1-M2 10.467.240,00 € - € 10.467.240,00 € 2.107.055,41 € 12.574.295,41 €

TM-00509.30A.1 10.775.862,07 € - € 10.775.862,07 € - € 10.775.862,07 €

TOTAL ESTACIÓ 41.972.466,77 € - € 41.972.466,77 € 3.215.203,80 € 45.187.670,56 €

15. CONNEXIÓ ELÈCTRICA


Connexió elèctrica 10.174.500,00 € - € 10.174.500,00 € 1.492.083,65 € 11.666.583,65 €

TOTAL C.E. 10.174.500,00 € - € 10.174.500,00 € 1.492.083,65 € 11.666.583,65 €

16. TM-02609.20 ADAPTACIÓ SENYALITZACIÓ DE LA XARXA


TM-02609.20 1.255.450,00 € - € 1.255.450,00 € - € 1.255.450,00 €

TOTAL TM-02609.20 1.255.450,00 € - € 1.255.450,00 € - € 1.255.450,00 €

123

17. AJUDES A INTERFÍCIES EN OBRES NO CONCESSIONADES


Ajudes a interfícies en obres no concessionades 724.137,93 € - € 724.137,93 € - € 724.137,93 €

TOTAL A. INTERFÍCIES 724.137,93 € - € 724.137,93 € - € 724.137,93 €

18. ALTRES


Projectes 4.112.068,97 € - € 4.112.068,97 € - € 4.112.068,97 €

SSAA i expropiacions 7.744.000,00 € - € 7.744.000,00 € - € 7.744.000,00 €

Despessa financera 14.060.000,00 € - € 14.060.000,00 € - € 14.060.000,00 €

TOTAL ESTACIÓ 25.916.068,97 € - € 25.916.068,97 € - € 25.916.068,97 €

124

RESUM GENERAL DEL PRESSUPOST CONCESSIONABLE PER ESTACIONS

Clau PEC ACTUALITZACIÓ OBRA RP TOTAL 0 ZAL PRAT 43.203.321,49 € - € 43.203.321,49 € 2.412.385,06 € 45.615.706,55 €

1 NOVA ESTACIÓ ZONA FRANCA 39.603.506,54 € 1.626.275,84 € 41.229.782,38 € 3.794.177,70 € 45.023.960,08 €

2 ZONA FRANCA ZAL 29.599.357,34 € - € 29.599.357,34 € 4.716.689,05 € 34.316.046,38 € 3 ZONA FRANCA PORT 28.700.585,22 € - € 28.700.585,22 € 4.591.702,57 € 33.292.287,79 € 4 ZONA FRANCA LITORAL 28.493.462,01 € - € 28.493.462,01 € 4.538.383,75 € 33.031.845,76 € 5 MOTORS 36.387.255,86 € - € 36.387.255,86 € 1.674.974,09 € 38.062.229,95 € 6 FOC CISELL 35.160.931,32 € 1.326.249,24 € 36.487.180,56 € 3.722.431,77 € 40.209.612,33 € 7 FONERIA 34.349.740,66 € 1.303.476,18 € 35.653.216,85 € 3.608.197,67 € 39.261.414,51 € 8 ILDEFONS CERDÀ 34.268.980,76 € 1.413.054,84 € 35.682.035,59 € 3.639.186,40 € 39.321.221,99 € 9 PROVENÇANA 46.155.696,66 € 1.066.321,73 € 47.222.018,38 € 4.418.256,43 € 51.640.274,81 €

10 GORNAL 28.862.754,80 € 541.467,13 € 29.404.221,93 € 3.158.666,89 € 32.562.888,82 € 11 TORRASSA 48.306.939,21 € 683.783,03 € 48.990.722,24 € 6.486.901,21 € 55.477.623,45 € 12 COLLBLANC 41.028.205,61 € 1.450.993,54 € 42.479.199,15 € 3.965.002,83 € 46.444.201,98 € 13 CAMPUS SUD 43.778.240,21 € 214.679,07 € 43.992.919,28 € 871.802,20 € 44.864.721,48 € 14 ZONA UNIVERSITÀRIA 41.972.466,77 € - € 41.972.466,77 € 3.215.203,80 € 45.187.670,56 € 15 CONNEXIÓ ELÈCTRICA 10.174.500,00 € - € 10.174.500,00 € 1.492.083,65 € 11.666.583,65 € 16 ADAPTACIÓ SENYALITZACIÓ 1.255.450,00 € - € 1.255.450,00 € - € 1.255.450,00 € 17 AJUDES A INTERFÍCIES 724.137,93 € - € 724.137,93 € - € 724.137,93 € 18 ALTRES 25.916.068,97 € - € 25.916.068,97 € - € 25.916.068,97 €

TOTAL TRAM II: 597.941.601,35 € 9.626.300,60 € 607.567.901,95 € 56.306.045,05 € 663.873.947,00 €

17.2 ESQUEMA GENERAL DELS LÍMITS DE LA CONCESSIÓ

125

ÍND

EX P

LÀN

OLS

1.

Sec

ció

tran

sver

sal pou

d’e

stac

ió

2.

Plan

ta a

ndan

es

3.

Plan

ta inte

rmitja

de

pou

4.

Plan

ta v

estíbul

5.

Plan

ta t

ècnic

aso

ta v

estíbul

6.

Plan

ta s

ota

andan

es

7.

Sep

arac

iód’e

stac

iói tú

nel

8.

Sec

ció

de

túnel

9.

Est

acio

ns

viad

uct

epla

nta

10.

Est

acio

ns

viad

uct

eal

çat

11.

Esq

uem

a de

bai

xate

nsi

ó

126

1

127

2

128

3

129

4

130

5

131

6

132

7

133

8

134

9

135

10

136

11

137