pla!estratègicderoses! - ignasiballus.com · plaestratègicderoses$ $ ignasiballúsiedo$...
TRANSCRIPT
Pla estratègic de Roses
Projecte de fi de carrera
Ignasi Ballús i Edo 5è de Geografia
Universitat de Girona Juny 2011
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 1 Universitat de Girona
1. Introducció.................................................................................................................2
2. Justificació de la necessitat d’un Pla Estratègic.......................................................................9
3. Metodologia del treball............................................................................................10
4. Presentació de les diagnosis.....................................................................................11
4.1. Introducció........................................................................................................11
4.2. Diagnosis...........................................................................................................11
4.2.1. Dinàmiques de població.........................................................................11
4.2.1.1. Poblament...................................................................................11
4.2.1.2. Immigració..................................................................................16
4.2.1.3. Atur.............................................................................................19
4.2.1.4. Desequilibris socials....................................................................23
4.2.1.5. Identitat.......................................................................................28
4.2.2. Dinàmiques econòmiques.......................................................................31
4.2.3. Dinàmiques urbanes...............................................................................39
4.2.4. Dinàmiques territorials...........................................................................45
4.3. Conclusions........................................................................................................56
5. Objectiu general del Pla Estratègic............................................................................................59
6. Anàlisi i justificació de les línies estratègiques......................................................................60
7. Idees i anàlisi DAFO.........................................................................................................................61
8. Presentació general de les accions proposades....................................................................66
9. Proposta de les accions.................................................................................................................67
Línia 1........................................................................................................................................67
Línia 2........................................................................................................................................80
Línia 3........................................................................................................................................90
Línia 4......................................................................................................................................105
Línia 5......................................................................................................................................114
10. Conclusions.....................................................................................................................................122
11. Bibliografia......................................................................................................................................124
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 2 Universitat de Girona
1. Introducció
El terme municipal de Roses té una extensió de 45,87 km2 i està situat a l’extrem nord
del golf de Roses i de l’àrea sud-‐occidental del cap de Creus. El sector de costa
comença a llevant amb la cal Jóncols, situada a la badia del mateix nom compartida
amb el municipi de Cadaqués, i acaba al rec Madral, frontera natural amb el municipi
de Castelló d’Empúries, a ponent. La resta de municipis que circumden Roses són Port
de la Selva i la Selva de Mar al Nord i Palau-‐saverdera a l’est.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 3 Universitat de Girona
Figura 1: Mapa de la localització del municipi de Roses. Elaboració pròpia a partir de dades de l'ICC, juny
2011. Bona part del municipi és accidentat pel fet que coincideix amb els darrers contraforts
pirinencs de la serra de Rodes. Els vessants es mostren desarbrats i rocallosos. Els
punts més alts són el cim de Queralbs (621 m) , punt de confluència entre Roses, la
Selva de Mar i Palau-‐saverdera , i el Pení (605 m), al límit amb Cadaqués . El sector sud-‐
occidental, en canvi, ocupa part de la plana al·∙luvial de la Muga amb terres
tradicionalment dedicades al conreu. A l’extrem oriental del municipi destaca la
presència del cap Norfeu, una península amb penya-‐segats pronunciats. El relleu
abrupte dóna lloc a rieres que s’escorren per valls estretes i fondes, com les rieres de
Montjoi, de Jóncols o la riera de la Vila, que travessa Roses pel bell mig.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 4 Universitat de Girona
Figura 2 : Roses des de Puig Rom. Fotografia de Iullian-‐Barcelona, extreta de Panoramio, juny 2011.
La ciutat de Roses està situada a la badia del mateix nom, a tan sols 5 metres d’altitud i
en un indret on la costa forma un port natural utilitzat des de l’antiguitat. L’expansió
urbanística de les darreres dècades ha sobrepassat amb escreix la Ciutadella i el port,
els quals durant molts anys es constituïen com els límits occidental i oriental de la
població, respectivament. Des dels segles XVII i XVIII s forma la ciutat actual més enllà
del recinte fortificat. Al nucli originari els carrers són estrets i llargs i encara es
conserven alguns exemples de cases de pescadors, mostres de la tradicional
arquitectura. Els eixamples arriben, al sector de llevant i migdia, al peu del Puig Rom, i
es fa sentiren diversos indrets de la ciutat l’impacte negatiu de les edificacions
construïdes aprofitant el desenvolupament turístic. A més de la vila de Roses, el terme
comprèn un gran nombre d’urbanitzacions, aïllades o bé unides al nucli principal,
algunes de les quals són Santa Margarida, el Mas Fumats, el Mas Oliva, Santa Rosa de
Puig-‐rom, l’Almadrava o Montjoi.
Les feixes ermes que encara es perceben en els vessants demostren una gran expansió
que el conreu de la vinya va experimentar abans de l’expansió de la fil·∙loxera. Avui
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 5 Universitat de Girona
l’agricultura és una activitat secundària al municipi j queda limitada als sectors plans
propers als aiguamolls. Les terres conreades han anat en retrocés amb el
desenvolupament de la urbanització lligada al turisme. D’altra banda, la pesca es pot
considerar com l’activitat tradicional de Roses i encara avui dia té un paper important
dins de la seva economia. S’entrarà en detall en la diagnosi econòmica. La flota de
pesca juntament amb la de Palamós, és al més important de la costa Catalana al nord
de Barcelona amb una important cooperativa de pescadors.
El fenomen turístic ha marcat un punt d’inflexió en l’economia i molts altres aspectes
del municipi. Es calcula que són 100.000 les persones que arriben a Roses per passar-‐hi
les vacances d’estiu. L’estacionalitat d’aquest fenomen, ocasionarà un problema que
es mirarà d’identificar i combatre més endavant. El turisme ha provocat la difusió
d’apartaments i xalets per la ciutat i tot el terme resseguint l‘arc que dibuixa la a badia
o en els vessants muntanyosos de més a l’interior. Així doncs, no és estrany que el
desenvolupament turístic hagi donat pas a la degradació natural, paisatgística i
urbanística. El turisme, d’altra banda, ha ajudat a concentrar l’activitat industrial en la
construcció, encara que també hi són presents el sector alimentari, metall i tèxtil.
La via de comunicació de més importància és la carretera C-‐260, que connecta Roses
amb Castelló d’Empúries i Figueres. La carretera local GI-‐614 surt de la ciutat per
arribar a Cadaqués a través del coll de Perafita. Un enllaç amb la nacional N-‐260, que
uneix Figueres amb Llançà i Portbou, és la carretera local GI-‐610 per Palau-‐saverdera,
Pau i Vilajuïga.
La potencialitat del territori de Roses està en el valor diferencial dels seus paisatges
per tres motius: un de caràcter mediambiental, el manteniment de la biodiversitat,
l’atractiu potencial de zones com la plana agrícola o els espais naturals protegits de
Cap de Creus i dels Aiguamolls de l’Empordà que constitueixen un recurs tant
important com la qualitat de les seves platges i de la seva costa; un altre de caràcter
cultural, amb la conservació de monuments històric – artístics des dels primers
pobladors de Roses fins l’actualitat; i finalment un tercer de caràcter econòmic, per ser
el turisme un sector econòmic clau.
Caràcter mediambiental
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 6 Universitat de Girona
La comarca té tres espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): el Paratge
Natural d’Interès Nacional de l’Albera, amb una superfície de 4.108 ha.; el Parc Natural
dels Aiguamolls de l’Empordà, amb una superfície de 4.783,5 ha.; i el Parc Natural del
Cap de Creus, amb una superfície de 13.860 ha. D’aquesta manera l’Alt Empordà
constitueix el territori més protegit de Catalunya, la qual cosa significa un important
element per a la configuració d’una activitat turística més diversificada i equilibrada,
mitjançant el desenvolupament d’activitats lligades a la natura i al territori.
Dins el terme municipal de Roses es troben:
-‐ Els aiguamolls de l’Empordà
Ocupaven, antigament, gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. El
massís del Montgrí estava aïllat per les aigües, i quan els grecs s’hi van establir, ho van
fer en una illa entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter, on
posteriorment van fundar Empúries. Els Aiguamolls són un dels espais naturals de
Catalunya en què s’observa una major varietat d’espècies animals. Els ocells fan dels
Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans i en són més de 300 espècies, moltes d’elles
protegides i de gran bellesa. Durant els períodes migratoris milers d’ocells els utilitzen
com un indret de repòs i alimentació, especialment durant la primavera i amb el vent
de tramuntana. El parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà ofereix una gran varietat
d’activitats per conèixer i gaudir d’aquest indret. A més, disposa d’un servei de guies,
excel·∙lents coneixedors del territori.
-‐ El parc natural del Cap de Creus
Fou creat per la Llei 4/1998, de 12 de març (DOGC núm. 2641, 01-‐04-‐1998). Mitjançant
aquesta Llei es protegeix la península del cap de Creus i el seu entorn marí i constitueix
el primer parc marítimo -‐ terrestre del país. La superfície total del parc és de 13.886
ha, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina. A la zona
terrestre s'estableixen 3 paratges naturals d'interès nacional (PNIN), al nord el de Cap
Gros -‐ Cap de Creus; al sud el de Punta Falconera -‐ Cap Norfeu i a l'oest el de la Serra
de Rodes; també tenen la mateixa condició totes les illes i illots situats dins l'entorn
marí del Parc Natural. Els dos primers inclouen a més dues reserves naturals integrals
(RNI), la de Cap de Creus amb les illes de s'Encalladora i la Maça d'Or i la de Cap
Norfeu. Pel que fa a la zona marina, és parc natural l'entorn de la península del cap de
Creus des de la punta del Bol Nou, a cala Tamariua (el Port de la Selva), fins la punta
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 7 Universitat de Girona
Falconera (Roses) amb l'exclusió de la badia de Cadaqués. L'amplitud de la zona marina
protegida oscil·∙la entre les 1,3 i les 0,2 milles. A l'interior d'aquesta zona s'estableixen
3 reserves naturals parcials (RNP); els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres
Frares); el Cap de Creus (entre l'illa de Culleró i cala Jugadora) i el Cap Norfeu.
Finalment, es crea una reserva natural integral marina s'Encalladora (al nord de l'illa).
Són molts els valors que justifiquen per si mateixos la necessitat de garantir la
conservació d'aquest notable espai.
La Llei permetrà, mitjançant un règim especial, una gestió de caràcter integrat i
especialment acurat L’entorn i la biodiversitat de Roses ofereix el marc idoni per a
gaudir de les platges i els camins de ronda, i per a la pràctica de diversos esports:
senderisme, bicicleta de muntanya, parapent i esports nàutics com la vela, rem,
submarinisme, pesca i surf, que el port esportiu ha permès potenciar.
Caràcter cultural
La bona conservació dels diferents monuments des dels primers pobladors de Roses
fins l’actualitat, constitueixen un conjunt històric, artístic i arqueològic de gran
importància a nivell nacional i local, com les diferents zones megalítiques repartides al
llarg de la muntanya, el Castrum Visigòtic, la Ciutadella, el Castell de Bufalaranya, el
Castell de la Trinitat, ... i d’altres edificis de l’època moderna de reconeguts arquitectes
formen part d’aquest patrimoni cultural a Roses.
Zona megalítica
Els primers pobladors de Roses varen deixar la seva empremta mitjançant edificacions
funeràries que estan disseminades a poca distància del nucli urbà. El dolmen de la creu
de Cobertella, un dels més importants de Catalunya per les seves proporcions i per
haver estat declarat monument històric-‐artístic l’any 1964, és una construcció
mortuòria del neolític. Seguint un itinerari senyalitzat, també es poden admirar els dos
menhirs de la Casa Cremada, que daten del S. IV-‐III a.C., la cista de la Casa Cremada, el
dolmen del Llit de la Generala, el dolmen del Cap de l’Home i finament la cova-‐dolmen
del Rec de la Quana, datada del 2.500ª.C.
La Ciutadella
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 8 Universitat de Girona
És un monument històric -‐ artístic que comprèn restes de les diverses civilitzacions que
han poblat aquest port natural des de la fundació de la colònia focea de Rhode que,
segons tradició històrica, es situaria vers el s.VIII a.C.
Són de gran interès els vestigis del barri hel·∙lenístic (s.IV-‐III a.C.), l’anomenat Edifici A,
d’època romana destinat a la producció de salaons de peix(s.IV-‐VI), el monestir i
l’església de Santa Maria (s.XI), les restes de la muralla alt medieval que protegia la vila
medieval (s.XI-‐XII), de la qual es conserven els seus carrers originals. Tot el conjunt
arqueològic es troba englobat dins de la fortificació de planta pentagonal amb
baluards (s. XVI-‐XVII) destinada a defensar la vila davant dels setges.
El Castell de la Trinitat
Està situat com a punt de vigia a la punta de la Poncella, per damunt del far de Roses.
Aquesta construcció militar, que data de l’any 1544, va ser edificada sota el regnat de
l’emperador Carles V, el qual hi col·∙locà la primera pedra.
Caràcter econòmic
Estem en un espai en el qual el sector turístic és predominant, encara que no l’únic
important, ni l’únic a promocionar i potenciar territorialment. Les ofertes turístiques
van perdent el caràcter estacional del seus inicis, allargant la temporada amb activitats
culturals i naturals.
Valors de Roses
D’aquesta lectura se n’extreu que el terme municipal de Roses té els següents valors:
• La seva situació entre les dues estructures territorials diferents: la plana i els
últims estreps pirinencs en la seva arribada al mar, amb el massís de Cap de
Creus.
• El lloc concret que ocupa la vila en el punt d’intersecció de les unitats
territorials plana – muntanya -‐ mar, aprofitant els avantatges territorials que
aquesta posició li dona.
• La doble funció del massís del Cap de Creus com a espai protegit i com a fita
paisatgística de primer ordre. La importància del massís i la badia com a
tancament del golf de Roses participen de les dues característiques definidores
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 9 Universitat de Girona
de la costa catalana, en el tram final de la mateixa, amb elements de singular
importància dins del terme com el Cap Norfeu i les cales.
• La posició de la vila en relació al sistema d’accessos de la comarca, al situar-‐se
fora de les principals vies de comunicació, però en relació amb elles i amb la
resta de nuclis importants de la comarca, no quedant en desavantatge a nivell
de comunicacions malgrat la posició de “cul de sac” que té.
• La singular importància que ha pres el fet turístic en els darrers anys, que
s’haurà de reconduir a una major compatibilitat amb les característiques
naturals i paisatgístiques del terme, fent una valoració precisa d’aquests
elements.
• El contrast entre diversos paisatges i utilitzacions del sòl. Les tendències que es
donen es poden reconduir a preservar certs valors que són importants no
només des del punt de vista municipal sinó també comarcal, i fins i tot
representatius a nivell nacional.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 10 Universitat de Girona
2. Justificació del Pla Estratègic
La necessitat d’elaborar un Pla estratègic per a Roses és necessari per diverses raons.
Primer de tot Roses és un municipi plenament turístic que mica en mica ha anat
abandonant els sectors econòmics tradicionals com l’agricultura i la pesca. El turisme
va esclatar a finals del segle XX a la ciutat, ocupant bona part de la superfície municipal
i guanyant alçada en forma d’hotels i apartaments. Ara bé, aquesta infraestructura
s’ha anat deteriorant, i amb aquesta la imatge de la vila. El turisme també s’ha
concentrat molt durant els tres mesos estivals, mentre que la infraestructura que
garanteix aquesta aglomeració s’ha de mantenir tot l’any. Cal doncs, per una banda,
buscar estratègies per intentar desestacionalitzar aquest turisme i potenciar alhora els
altres sectors econòmics per fer de Roses un pol econòmic dins de la comarca de l’Alt
Empordà. Es creu com a peça clau per aquesta desestacionalització posar en valor el
patrimoni tant natural com cultural que el municipi disposa i apropar-‐lo al mateix
temps a la ciutadania per millorar el seu sentiment identitari.
El municipi també necessita una millora de la percepció dels turistes i dels mateixos
ciutadans fruit d’un elevat grau de deteriorament del paisatge i de la degradació
permanent de determinats sectors com el nucli antic.
Per altra banda, arran del desenvolupament turístic, la ciutat pateix un alt grau de
desconnexió interna. Els diferents sectors de la ciutat es troben molt aïllats del nucli
antic, fet que impossibilita la connectivitat social, urbana i l’accés als equipaments
públics de que la ciutat disposa.
Un altre motiu per impulsar aquest Pla Estratègic és la necessitat d’impulsar la xarxa
associativa de la ciutat per tal de donar vida a una ciutat molt apagada durant l’any i
que només bull els tres mesos pròpiament estivals. Cal impulsar la creació de teixit
associatiu i implicar-‐hi la societat.
Per últim s’ha considerat necessari potenciar la relació amb els municipis veïns per tal
de crear un teixit administratiu i social més ampli, i beneficiar la ciutat mentre es
manté la seva capitalitat costanera.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 11 Universitat de Girona
3. Metodologia del treball
La realització d’aquest Pla ha necessitat de dues fases clarament diferenciades. La
primera, ha constat d’un treball en grup per treballar la zona elaborant les diferents
diagnosis que més tard es presentaran. Abans, s’ha visitat l’àrea d’estudi en una estada
que va tenir lloc durant els dies 10, 11 i 12 del més de maig de 2011 a la mateixa ciutat.
Després d’una rebuda i presentació del municipi per part de la llavors alcaldessa
Magda Casamitjana es va presentar el projecte ROAD. Els dos dies següents es va
visitar diferents parts del municipi, com el port, els diferents sectors i el nucli antic, el
Castell de la Trinitat, el Pení, el Cap de Creus, el Club Med i la Ciutadella de Roses.
A partir de la l’observació, la informació generada i petites recerques s’han realitzat les
diferents diagnosis en petits grups:
• Diagnosi de societat
• Diagnosi econòmica
• Diagnosi sobre el turisme
• Diagnosi d’urbanisme
• Diagnosi territorial
Un cop acabades i rectificades, en grup i partint d’aquestes s’ha definit l’objectiu
general del Pla Estratègic. Un cop aconseguit redactar l’objectiu general es van discutir
i redactar cinc línies estratègiques a seguir. Per a cada línia i per petits grups s’ha
elaborat un anàlisi DAFO (Debilitats Amenaces Fortaleses i Oportunitats) i a partir
d’aquests s’ha marcat cinc idees força de cada línia estratègica. Cada alumne i ara sí,
de forma individual ha hagut de pensar i preparar dues accions per a cada línia
estratègica en acord amb dues idees força diferents. Cada acció es presenta
detalladament en forma de fitxa per tal de simplificar la seva comprensió i redacció.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 12 Universitat de Girona
4. Presentació de les diagnosis
4.1 Introducció
Com ja s’ha comentat en la metodologia, la primera part del pla, té un caràcter
descriptiu de la situació actual del municipi per tal d’entendre millor la seva dinàmica,
comportament general i detectar les potencialitats, febleses, amenaces i debilitats.
Es presenten doncs cinc diagnosis per determinar les diferents dinàmiques: població,
econòmiques, urbanes i finalment les territorials.
4.2 Diagnosis
4.2.1 Dinàmiques de població
4.2.1.1 Poblament
4.2.1.1.1 Evolució de la població
Roses ciutat Alt Empordanesa, té una població actual censada de 20.418 habitants.
Com es pot observar a la figura 1 des de l’any 1998 la població ha augmentat de
12.022 a 20.418 amb un increment total de 8.396 habitants, el que representa una
variació relativa de la població del 69,83%.
Aquests increments inclouen el creixement vegetatiu i el creixement per immigració,
així com el pas de segona a primera residència.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 13 Universitat de Girona
!"
#!!!"
$!!!!"
$#!!!"
%!!!!"
%#!!!"
$&&'" $&&&" %!!!" %!!$" %!!%" %!!(" %!!)" %!!#" %!!*" %!!+" %!!'" %!!&" %!$!"
!"#$%&'()
*+"$,&'()-.)$%)/"#$%&'()/.0)1.2.1)
,-./0"
1-2/0"
3-456"
Figura 3: Evolució de la població per sexe. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. Març 2011.
Com podem observar al gràfic, no hi ha una variació destacada entre els diferents
sexes, però si que es veu que hi ha hagut un gran increment sobretot a partir del 2004
on el creixement global és més accelerat.
any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010població 12.022 12408 12857 13594 14214 14719 14687 15535 17173 18139 19463 20197 20418increment 386 449 737 620 505 -32 848 1.638 966 1.324 734 221taxa 3,21 3,62 5,73 4,56 3,55 -0,22 5,77 10,54 5,63 7,30 3,77 1,09 Taula 1: Evolució de la població i taxa d'increment intercensal mig. Font: elaboració pròpia a partir de
dades de l’Idescat. Padró municipal d’habitants de Roses. Març 2011
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 14 Universitat de Girona
4.2.1.1.2 Estructura de la població
Any 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més total % 0-14 % 15-64 % +65 anys2000 2185 8916 1756 12857 16,99 69,35 13,662001 2266 9449 1879 13594 16,67 69,51 13,822002 2359 9876 1979 14214 16,60 69,48 13,922003 2425 10220 2074 14719 16,48 69,43 14,092004 2462 10220 2005 14687 16,76 69,59 13,652005 2558 10857 2120 15535 16,47 69,89 13,652006 2859 11980 2334 17173 16,65 69,76 13,592007 3031 12610 2498 18139 16,71 69,52 13,772008 3177 13572 2714 19463 16,32 69,73 13,942009 3311 13976 2910 20197 16,39 69,20 14,412010 3437 13991 2990 20418 16,83 68,52 14,64
Font: Idescat. Institut d'Estadística de Catalunya
Taula 2: Evolució de l’estructura de la població per grans grups d'edat. Elaborat a partir de dades de
l’Idescat. Març 2011.
Evolució dels principals grups d'edat
0
5000
10000
15000
20000
25000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
65 anys i més15 a 64 anys0 a 14 anys
Figura 4: Evolució dels principals grups d'edat. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.
Observant el gràfic i la taula anterior podem apreciar l’evolució dels diferents grans
grups d’edat. Podem observar com el grup de 0 a 64 anys hi ha hagut un petit retrocés
en percentatge respecte l’evolució del total de la població, pel grup de 0 a 14 anys s’ha
reduït un 0,16% (del període 2000-‐2010), igualment de 15 a 64 anys amb un petit
retrocés de 0,83%, per altra banda el grup de més de 65 anys augmenta un 0,98%.
Aquests diferències són molt petites però indiquen un cert envelliment de la població
progressiu i coherent amb la dinàmica catalana.
Segons aquestes dades es pot apreciar com hi ha hagut un increment de la població
dependent, pel període 2000-‐2010 ha augmentat un 1%.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 15 Universitat de Girona
4.2.1.1.3 Distribució espacial de la població dependent
D’altra banda, la distribució espacial de la població dependent en el municipi,
corresponen als tres sectors urbans més importants de la vila de Roses (Santa
Margarida, nucli urbà central i Puig Rom), on apareixen localitzades les persones
dependents (menors de 16 anys i més grans de 65 anys), a data de 2007. Pot
constatar-‐se que la distribució d’aquests col·∙lectius en el territori és força desigual.
Així, la població depenent més gran de 65 anys es troba més concentrada, com és
lògic, al centre urbà de la població (nucli antic i extensions, fins al Mas Oliva). Tot i així,
el percentatge més alt, tot i que sobre un volum de població més petit, és el que
correspon a la zona del Puig Rom i Canyelles.
Els menors de 15 anys es concentren de forma molt significada al nucli antic i
extensions. Considerant els dos col·∙lectius conjuntament, és dir, la totalitat de la
població dependent, del centre de la vila és la que concentra més persones, tant en
xifres absolutes com percentuals.
4.2.1.1.4 Població flotant
Aquestes dades s’han extret del padró i el cens municipal, però s’ha de tenir en
compte que una ciutat com Roses, pot tenir més població de la que queda reflectida
en els registres municipals. S’ha de comptabilitzar també la població no censada però
que actua com un ciutadà més. I finalment un grup molt important com són els turistes
que poden fer pernoctació de 3 dies fins a 3 mesos aproximadament a la ciutat. Amb
dades del 2009 aquest volum de persones va arribar als 224.799 turistes, concentrats
sobretot a l’estiu.
Si tenim en compte el coneixement de la població flotant o estacional podem conèixer
el nombre de persones/dia que hi ha a Roses en la mitjana anual. Es tenen en compte
els censos de població més les estadístiques sobre turisme, l’oferta municipal
d’allotjament i els padrons municipals d’habitants. L’any 2003 (darrera dada disponible
a l’Idescat) consta una població no resident present ETCA1 de 15.180 han/any, una
població resident no present de 1.040 hab/any i la diferència entre aquests suposa una 1 Equivalència a temps complet anual
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 16 Universitat de Girona
població estacional de 14.140 hab/any cal tenir en compte que la població
empadronada aquell mateix any era de 14.719 habitants.
Figura 5: Població real anual (2003), elaboració pròpia a partir de dades de la memòria social del POUM
de Roses. 2007.
En aquesta gràfica s’observa la gran importància i pes de la població estacional a la
ciutat de Roses, que és pràcticament la meitat de la població que hi trobem. Aquest fet
obliga a la gestió municipal a preveure una sèrie d’actuacions per més població de la
que realment té censada. Tot i tractar-‐se de dades annuals, la major part de població
és concentra als mesos estivals.
Figura 6 : Població estacionals ETCA (2003). Elaboració pròpia a partir de dades de la memòria social del
POUM de Roses. 2007.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 17 Universitat de Girona
Tal i com s’observa en el gràfic de la població estacional que trobem a Roses la major
part (94%) és població no resident però present.
La quantificació de la població flotant és una operació complexa, però necessària pels
poders públics, ja que han de dimensionar adequadament els serveis públics i, en la
mesura del possible, anticipar-‐se a les seves variacions. D’altra banda, és també un
indicador clar de la pròpia evolució de l’activitat turística. D’acord amb l’informe
socioeconòmic desenvolupat per a Roses el 2007, la següent figura presenta les
estimacions de població flotant a Roses des del novembre de 1991 al desembre de
2007.
Figura 7: Evolució de la població real estimada en el municipi de Roses, des de l'1 de novembre de 1991
fins a la mateixa data del 2007. Extret de l'informe Socioeconòmic de Roses. 2007.
La figura 7 mostra clarament la gran fluctuació que hi ha entre els mesos menys
turístics, com la tardor i la pujada de nombre de població que hi ha al maig, quan
comença la temporada de més afluència turística.
4.2.1.2 Immigració
4.2.1.2.1 Evolució de la immigració
Roses té un alt nivell d’immigració, i les dades així ho constaten. Els nous rosincs, sense
incloure els procedents de la resta de l’estat, no tenen un perfil determinat: l’edat
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 18 Universitat de Girona
varia molt segons la procedència, provenen dels cinc continents, però especialment de
la Unió Europea i Àfrica. Els africans, gairebé tots marroquins. Els europeus
comunitaris, provenen principalment de França, Alemanya, Romania, Itàlia i Regne
Unit.
Roses és el municipi amb més francesos de Catalunya i de les comunitats autònomes
veïnes.
!"
#!!!"
$!!!"
%!!!"
&!!!"
'!!!!"
'#!!!"
'$!!!"
'(('" '((%" #!!!" #!!'" #!!#" #!!)" #!!$" #!!*" #!!%" #!!+" #!!&" #!!(" #!'!"
!"#$%&'()
*+,)
,-./0123/"
45-6/"7,"
45-6/",892./"
:;9<=/"
>?@9<=/"A53"B8A"<"C5069/3">?@9<=/"A53"D29A"
Figura 8: Evolució de la immigració a Roses segons procedència. Elaboració pròpia a partir de dades de
l'Idescat. Març 2011.
De la figura anterior cal destacar el pes important de la immigració europea i africana
respecte la resta. Dins d’aquestes, és rellevant el salt que tenen entre el 2005 i el 2007.
És al 2007 quan aquest creixement esdevé més intens, justament coincideix amb un
estancament de la resta, i fins i tot un decrement de la població provinent de la resta
d’Europa.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 19 Universitat de Girona
1991 9425 283 3 521 16 35 20 103031996 10385 492 21 529 15 26 15 114832000 10986 952 44 871 21 55 36 129652001 10848 646 113 939 27 120 27 127262002 11369 833 122 1125 35 201 47 137322003 11388 1014 200 1283 35 313 64 142972004 11602 1247 253 1461 33 411 73 150802005 11828 1568 363 1634 39 494 98 160242006 12322 2889 158 2032 43 636 141 182212007 12547 3563 174 2261 44 704 187 194802008 12478 3395 316 2220 63 822 169 194632009 12665 3661 350 2428 66 840 187 201972010 12781 3642 379 2526 68 826 196 20418
Amèrica del Nord
Àsia i Oceania TotalAny Espanyola Resta
UEResta
Europa Àfrica Amèrica del Sud i
Taula 3: Evolució de la immigració de Roses segons procedència des de l'any 1991. Elaboració pròpia a
partir de dades de l'Idescat. Març 2011.
Figura 9: Població segons procedència l'any 2010. Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. Març
2011.
Com s’observa a la taula i figura anterior, el 37% de la població és d’origen estranger
sobretot procedent de la resta de la UE i Àfrica, cal destacar que tot i el gran augment
d’immigració de fora de l’estat, la població espanyola continua essent capdavantera a
Roses.
Població segons procedència, 2010
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 20 Universitat de Girona
4.2.1.2.2 Població en funció de l’activitat econòmica
Pel que fa la relació entre la població immigrant i l’activitat econòmica, com veiem en
la taula següent, predomina la immigració no activa, l’any 2001 (últimes dades). Cal
destacar el gran nombre de població jubilada que viu a Roses com a no activa, com ja
s’ha comentat amb anterioritat, formen part sobretot del col·∙lectiu de francesos, i
alemanys que si han anat instal·∙lant.
Espanyola 10843 8837 4802 61 508 5371Resta Unió Europea 646 607 183 8 47 238Resta d'Europa 113 104 50 3 9 62Àfrica 938 668 356 22 81 459Amèrica del N. i cent. 21 20 11 1 3 15Amèrica del Sud 132 102 57 3 7 67Àsia i Oceania 27 22 7 3 4 14Total estrangera 1877 1523 664 40 151 855Total 12720 10360 5466 101 659 6226
Espanyola 1552 148 2261 1003 508 5472Resta Unió Europea 258 6 51 62 31 408Resta d'Europa 15 1 15 12 8 51Àfrica 11 1 265 117 85 479Amèrica del N. i cent. 2 0 1 3 0 6Amèrica del Sud 3 1 31 20 10 65Àsia i Oceania 0 1 6 3 3 13Total estrangera 289 10 369 217 137 1022Total 1841 158 2630 1220 645 6494
Actius
No actius
Total actius
NacionalitatJubilats o
pensionistes
Incapacitats permanents
Escolars i estudiants
Feines de la llar
Altres situacions
Total no actius
Nacionalitat Població activa total
Població de 16 anys i
mésOcupats Busquen 1a
ocupació Desocupats
Figura 5: Activitat de la població segons procedència i ocupació. Elaboració pròpia a partir de dades de
l’Idescat.
4.2.1.3 Atur
Les dades de l’atur registrades al municipi de Roses mostren que al 2010 hi ha 1.602
persones en situació d’atur, amb un 55,97% homes i el 44,03% dones. Aquestes 1.602
persones representen el 15,40% de la comarca de l’Alt Empordà, l’any 2007 suposava
el 17,38%. En aquesta comarca s’han comptabilitzat 10.398 persones en situació d’atur
l’any 2010.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 21 Universitat de Girona
Per intervals d’edat s’observa que l’atur es concentra, majoritàriament, a l’interval de
25 a 39 anys amb un 43,32% (essent un 56,26% homes) i de 40 a 49 anys amb un
23,99% (essent un 55,80% homes). Per tant, en aquests intervals l’atur és,
principalment, masculí.
Atur registrat al 2010
Edat Homes Dones Total % homes % dones
De 16 a 19 anys 18,3 12,1 30,4 60,20 39,80De 20 a 24 anys 59,2 48,9 108,1 54,76 45,24De 25 a 29 anys 93,8 80,2 174,1 53,88 46,07De 30 a 34 anys 126,2 97,1 223,2 56,54 43,50De 35 a 39 anys 130,4 94 224,4 58,11 41,89De 40 a 44 anys 105,8 80,7 186,5 56,73 43,27De 45 a 49 anys 86,4 71,5 157,9 54,72 45,28De 50 a 54 anys 79,3 59,8 139,1 57,01 42,99De 55 a 59 anys 58,8 49,8 108,7 54,09 45,81De 60 anys i més 45 37,8 82,8 54,35 45,65Total 803,3 631,9 1435,2 55,97 44,03
————————————————— ——————————————
Taula 4: Atur registrat (2010). Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat. Març 2011.
Per sectors d’activitat, al 2010, l’atur registrat es concentra, principalment, en el sector
serveis (60,49%), sobretot en l’hostaleria i el comerç i reparació, seguit a distància per
l’atur registrat al sector de la construcció (24,68%) i de la indústria (7,31%).
Atur registrat, 2001.
Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense ocupació Total
2005 22,7 26,3 63,8 481,6 15,1 609,42006 17,1 40,3 85 476,2 18 636,72007 19,7 43,9 96,8 454,1 19 633,52008 25,4 65,6 203,2 575,4 21,7 891,32009 27,9 103,2 366,4 784,1 33 1314,72010 41 104,9 354,2 868,2 66,8 1435,2
Taula 5: Atur registrat per sectors (mitjanes anuals). Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.
Març 2011.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 22 Universitat de Girona
!"
#!!"
$!!"
%!!"
&!!"
'!!"
(!!"
)!!"
*!!"
+!!"
#!!!"
$!!'" $!!(" $!!)" $!!*" $!!+" $!#!"
!"#$%&'()*+,%*+-'
.+,%'%&/0-+%*+'1&%'-&2+"%-'345657'
,-./01231.4"
567893./4"
:;693.100/<"
=>.?>/9"
=>69>";01@40/<"463>./;."
Figura 10: Evolució de l'atur registrat per sectors (mitjanes anuals). Elaboració pròpia a partir de dades
de l'Idescat. Març 2011.
Finalment, l’anàlisi de l’evolució de l’atur durant els darrers anys mostra que després
d’una sèrie d’anys de diverses fluctuacions, al 2002 (figura 9) aquest toca fons i a partir
d’aquí comença a incrementar el seu nombre d’aturats, aquest increment pren força a
partir de l’any 2008 quan ja immersos en plena crisis l’atur puja dramàticament fins
arribar a la darrera xifra de 1.602 aturats el 31 de març de l’any 2010. Aquest darrer
any va suposar un increment de 300 aturats ver l’any 2009. Són xifres que preocupen
especialment a l’ajuntament de roses i fan necessari l’impuls, dins del propi municipi,
de polítiques actives de foment de l’ocupació.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 23 Universitat de Girona
!"#!!"$!!"%!!"&!!"
'!!!"'#!!"'$!!"'%!!"'&!!"
'(&)"
'(&$"
'(&*"
'(&%"
'(&+"
'(&&"
'(&("
'((!"
'(('"
'((#"
'(()"
'(($"
'((*"
'((%"
'((+"
'((&"
'((("
#!!!"
#!!'"
#!!#"
#!!)"
#!!$"
#!!*"
#!!%"
#!!+"
#!!&"
#!!("
#!'!"
!"#$%&'()*+)$,-.%/)/+0'1./2.)32)45)*+)62/78)
,-./"
Figura 11: Evolució de l'atur registrat (a 31 de març). Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.
Març 2011.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 24 Universitat de Girona
4.2.1.4 Desequilibris socials
Les problemàtiques principals a Roses pivoten sobre quatre aspectes concrets:
1. desintegració i escassa cohesió social
2. fragmentació urbana.
3. immigració extracomunitària en general i marroquina en particular
4. l’estructura econòmica.
Respecte de la primera qüestió, trobem una societat formada per quatre capes
juxtaposades que posen en evidència una clara estratificació social:
• En un pla cal situar els “rosincs de tota la vida” (enriquits considerablement
durant el període del boom turístic i, en bona mesura, controladors i
beneficiaris del creixement econòmic de la vila).
• En un segon pla, la immigració espanyola arribada durant els anys 50 i 60 (la
majoria dels quals van anar a treballar als diferents espais laborals creats
durant el període de desenvolupament turístic).
• Un tercer, la immigració estrangera iniciada els anys 80 i 90, i que ha continuat
fins avui (inicialment arriba immigració marroquina i, més endavant, romanesa,
argentina, etc.). Es tracta d’una població immigrada que, en bona mesura, ha
suplantat els nínxols laborals deixats pels antics immigrants andalusos i
extremenys.
• I, per últim, caldria parlar dels estrangers de l’Europa Comunitària rica i
benestant (francesos, alemanys, italians, britànics, etc.) que inicialment
s’establiren a Roses de manera provisional (només a l’estiu i en període de
vacances) en urbanitzacions més o menys aïllades i pensades només per ser
ocupades durant un període de l’any. Amb el pas dels anys, però, s’hi han
establert de manera permanent. Aquests estrangers, a diferència de la resta de
segments de població, es caracteritzen per portar una vida a part en gairebé
tots els sentits.
El cas és que aquesta estructura social quatripartida presenta diferències evidents i
significatives pel que fa a aspectes econòmics (no és comparable la situació dels
“rosincs de sempre” amb els immigrants estrangers, per exemple) i urbanístics (Roses
està feta a partir d’un urbanisme fragmentat i classista: al municipi hi trobem des
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 25 Universitat de Girona
d’urbanitzacions prestigiades i d’un alt stànding a zones urbanes clarament
degradades i que conviden poc a viure-‐hi).
Com la majoria d’estructures socials dels països avançats, la de Roses no és del tot
hermètica i impermeable: els nivells de benestar econòmics i d’accés a determinats
béns de consum no només es troben en els rosincs que van prosperar en el boom
econòmic sinó que, amb els pas del temps, també hi ha participat una part dels
immigrants espanyols, alguns dels quals han acabat muntant els seus propis negocis.
Una part de la immigració de l’Europa rica, per condició d’origen, també se situa en el
tram intermedi i alt del nivell econòmic de la gent de la vila.
La segona gran problemàtica és la fragmentació urbana: la vila està feta a partir del
nucli antic de la població (que ocupa el lloc central) més 10 urbanitzacions a més o
menys distància del centre. Exceptuant Mas Mates i Mas Oliva, la resta
d’urbanitzacions es van concebre com a segones residències però amb el pas del
temps han esdevingut moltes d’elles (i amb proporcions variables cada una) primeres
residències i, en conseqüència, d’ús permanent durant tot l’any. Els problemes que
apleguen aquests “nuclis” de població són diversos i notoris:
• molts dels habitatges no tenen l’equipament bàsic per fer front una
habitabilitat permanent, especialment durant el període d’hivern, que és quan
més baixen les temperatures.
• diverses urbanitzacions no tenen els serveis i infraestructura exteriors d’un
nucli urbà “normalitzat” (voreres, clavegueram, enllumenat, etc.).
• algunes experimenten un deteriorament notable, agreujat per la manca de
manteniment.
• aïllament i desconnexió del nucli central on, entre altres coses, s’hi troben quasi
tots els servies.
• desintegració i aïllament social.
• a penes tenen transport públic, llevat de l’època d’estiu. I amb tot això, cal tenir
present que en moltes urbanitzacions hi viu gent gran (sola o amb la parella) i
que cada vegada són més i més dependents. Heus aquí algunes referències
específiques:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 26 Universitat de Girona
o el Mas Boscà és una urbanització bastant mancada de serveis.
Actualment hi ha molta gent de Roses que s’hi ha anat instal·∙lant degut,
fonamentalment, a que els preus són més assequibles.
o Al Mas Fumats hi viuen fonamentalment alemanys i holandesos i és de
nivell més aviat alt. Viuen completament al marge de Roses i compten
amb servei mèdic i un supermercat. Molts hi viuen tot l’any i no parlen
ni català, ni castellà. Compten amb una associació molt activa i que es fa
càrrec del manteniment físic i social de la urbanització.
o Santa Margarida: els habitatges de Santa Margarida són, en general,
apartaments d’estiu; tot i això, hi ha força gent que hi viu tot l’any. Els
únics serveis que funcionen sempre són una farmàcia, un estanc i una
llibreria: per a tots els altres serveis s’han de desplaçar a la vila.
L’edifici més emblemàtic de la urbanització és el dels 600 apartaments,
especialment petits (una sola habitació). Aquí és on hi resideixen més
estrangers, comunitaris i extracomunitaris, molts d’ells sense papers;
donades les dimensions dels apartaments, no és estrany
l’amuntegament. És un dels pocs llocs on es poden trobar habitatges o
apartaments de lloguer per tot l’any a preus relativament assequibles;
alguns fins i tot es relloguen. La gent que viu tot l’any a Santa Margarida
se sent aïllada i marginada.
o Mas Oliva: Compta amb uns 500 habitatges. La major part dels
apartaments eren propietat de persones franceses que hi venien a
passar l’estiu i que a l’hivern restaven tancats. Aquests darrers temps
alguns apartaments s’han venut a gent de Roses, que hi viu tot l’any.
Caldria una renovació de tot l’entorn urbà, que ha envellit sense que s’hi
hagi intervingut: molts carrers, per exemple, tenen l’asfalt aixecat per la
pressió de les arrels dels pins. A Mas Oliva hi viuen també alguns
marroquins.
o Canyelles i Almadrava: són urbanitzacions d’estiu i en força bon estat. A
l’hivern pràcticament no hi viu ningú.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 27 Universitat de Girona
La tercera problemàtica és la immigració extracomunitària, especialment la
marroquina. És important de tenir present que aquest col·∙lectiu representa el 70% dels
estrangers de Roses i el 10% de la població de la ciutat. Com ja s’ha comentat amb
anterioritat, una part important de la població ocupada marroquina ha substituït els
nínxols laborals dels immigrants espanyols dels anys 60 i 70. S’ocupen
fonamentalment en la construcció (mà d’obra masculina), en els serveis i més
concretament a l’hostaleria (homes i dones segons les tasques), i també en la pesca.
Estem parlant de sectors relativament fràgils per la discontinuïtat en el treball
(sobretot el sector serveis), per ser treballs mal pagats (uns més que els altres), que
requereixen poca formació i són escassament qualificats. I si aquesta realitat laboral –
amb clares implicacions socials-‐ és acceptada d’una manera “natural” pels pares (la
primera generació que arriba) no ho és pas per part dels fills, que han estat
escolaritzats amb la resta de nens/es, nois/es i que, en molts casos, participen de les
mateixes aspiracions socials i laborals. Aquest decalatge produït entre aspiració
fabricada i realitat permesa, ha produït en més d’una ocasió una tensió expressada a
través de manifestacions radicals que posen en evidència la manca de cohesió entre la
població, i entre els joves d’origen estranger especialment. En qualsevol cas, l’opinió
sobre el grau de cohesió i integració dels immigrants estrangers i la resta de la població
no és compartida per tothom de la mateixa manera: mentre que hi ha qui considera
que són un grup a part, d’altres afirmen que els immigrants són per definició un grup
heterogeni, repartits en diversos nuclis de població, i que la convivència és, en termes
generals, més que acceptable, i que també hi ha interacció. Hi ha mostres evidents per
pensar que aquesta segona percepció només és acceptable amb nombrosos matisos
perquè, ben mirat, és cert que hi ha concentració d’estrangers en determinats
enclavaments de la vila que molesta a una part de la població (Plaça Pep Ventura, per
exemple, popularment coneguda amb el nom de Plaça Tetuan); que determinats
centres estigmatitzats per la presència d’alumnes d’origen estranger; i és cert que un
nombre significatiu d’alumnes marroquins practiquen d’una manera força sovintejada
l’absentisme escolar. També són assenyalats i relativament malvistos espais de lleure i
de cultura (com el CAR o la biblioteca pública) adreçats a tota la població però on hi va,
gràcies en part al treball que s’hi fa d’integració, un nombre important de joves
estrangers.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 28 Universitat de Girona
La problemàtica que pateix la població estrangera també té a veure amb el racisme
explícit, amb la propagació de llegendes urbanes (no és rar sentir l’expressió “només
s’ajuden els moros”) i amb les dificultats afegides que es troben a l’hora, per exemple,
de llogar habitatge.
La quarta problemàtica, en part ja comentada en les línies precedents, està
relacionada amb el treball i l’estructura econòmica. El creixement econòmic (i també el
demogràfic) de Roses està estretament lligat al turisme. Un turisme que, com en tants
altres llocs de la costa catalana s’està ressituant i es troba en clara competència amb
d’altres destins. Això, juntament amb altres factors, fa que es trobi en un present
relativament complicat i en un futur incert, agreujat per la crisi econòmica, financera i
immobiliària que estem patint.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 29 Universitat de Girona
4.2.1.5 Identitat
Podem admetre que la identitat de la ciutat es construeix com un procés continu en la
mesura que és un procés històric i cultural, el coneixement del passat es transforma
en un element fonamental per ajudar a recuperar la identitat de la ciutat. És essencial
que la població pugui identificar-‐se amb les seves principals característiques, millorar
el sentiment de pertinença i contribuir a transformar de manera positiva la forma en
que la ciutat és percebuda, contribueix a millorar la qualitat de vida dels seus
habitants.
Cal destacar 3 elements que fan única la Ciutat de Roses i per tant que potencien la
identitat de la vila:
o El patrimoni històric i cultural
o Festes i tradicions.
o Associacionisme i entitats
En base al patrimoni històrico-‐cultural, el planejament d’acció municipal degut a la
dinàmica de creixement demogràfic experimentada, ha portat la població de Roses a
un canvi d’escala sòcio-‐urbana i a una nova i complexa realitat social. Durant aquest
mateix període, i de forma paral·∙lela a aquests procés quantitatiu, a Roses s’han
executat un seguit d’inversions en matèria d’equipaments culturals i històrico-‐
patrimonials que, de forma potencial, ha de permetre potenciar els seus equipaments
culturals i posar-‐los en valor, no només de cares al turisme sinó també per la pròpia
població. Per això alguna de les actuacions que s’han pres són: dignificar el patrimoni
històric, cultural i sentimental de Roses, consolidar la sala d’exposicions municipals,
recuperar espais com el far com a indrets públics, convertir la Ciutadella en un espai
cultural i de la relació social.
Per exemple L’Espai Cultural la Ciutadella pretén estar present en el dia a dia dels
rosincs i de totes les persones que el visitin.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 30 Universitat de Girona
Pel que fa a les festes i tradicions, el carnaval de Roses és un dels àmbits de la vida
local que incorpora una major càrrega simbòlica i emocional. En les darreres dècades
ha esdevingut un lloc comú de l’essencialisme local, sense marges, gairebé, per la
dissidència racional o emotiva. El carnaval, doncs, apunta directament a la fibra més
sensible de moltes rosinques i rosincs. De manera imperceptible, la identificació entre
els subjectes Roses i carnaval s’ha convertit en total, absoluta. És evident que, en tot
plegat, hi ha hagut una voluntat de potenciar aquesta festa perquè, al capdavall, ha
servit per cohesionar la comunitat en uns moments en què calia especialment, d’una
banda, refer i/o refermar la identitat col·∙lectiva de la població davant un món modern i
diferent i, d’una altra i conseqüentment, esdevenir una via més d´integració dels
sectors socials nouvinguts que, des dels anys 60, i a redós del desenvolupament del
turisme, han transformat la realitat social de Roses.
I finalment cal destacar l’associacionisme i les entitats de la ciutat de Roses, indicatiu
de la cohesió social existent i la dinàmica social de la vila. Cal destacar que en els
últims anys s’han format un nombre important de noves associacions i entitats de
participació ciutadana. Per exemple, podem trobar per part de la Associació Ciutadana
per a la Participació com l’any 2010 formen un fòrum digital i plural, els continguts,
tant en els articles d'opinió, com en les notícies de participació ciutadana, com en els
comentaris del fòrum, són generats per les persones que lliurament volen col·∙laborar
en aquest web. D’aquesta manera els ciutadans de Roses tenen una pagina on
expressar lliurement el seu benestar o descontent amb la ciutat de forma pública i que
pugui arribar al màxim de població possible. També via intranet, trobem Web
informativa, Plataforma Digital de Participació Ciutadana, amb notícies, opinions i
esdeveniments destacats de la ciutat.
A part dels fenòmens de nova creació aprofitant un mitjà de comunicació tant usat
com és internet, també cal destacar el nombre d’entitats i associacions, sense ànim de
lucre, que podem trobar censades com a tal a la ciutat de Roses.
Tot hi haver-‐hi un volum important d’entitats i associacions, no són el suficientment
actives per a dinamitzar al ciutat, fan activitats per a petits col·∙lectius, però no a nivell
general de Roses, tampoc existeix cap tipus de xarxa i relació entre elles en les
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 31 Universitat de Girona
activitats que es fan durant la temporada. Segons la temàtica podem torbar el nombre
d’entitats següents:2
o Educació: 8
o Associacions de veïns: 3
o Gent gran: 3
o Comerciants: 1
o Humanitàries: 5
o Culturals: 23
o Juvenils: 3
o Benèfiques: 5
o Ecologistes: 2
o Carnaval: 2
o Esportives: 19
2 Hi ha entitats que només s’ha comptabilitzat una sola vegada en una sola temàtica.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 32 Universitat de Girona
4.2.2 Dinàmiques econòmiques
4.2.2.1 Contextualització econòmica municipal
Tal com mostra la taula 6, el pressupost del consistori rosinc s’ha reduït de manera
important en els últims exercicis.
Exercici Pressupost (milions !) Variació respecte l’exercici anterior (%) 2007 40,150 2008 34,923 -13,019 2009 42,000 20,265 2010 37,900 -9,762 2011 32,100 -15,303 !
Taula 6: Pressupost de l'Ajuntament de Roses corresponent als exercicis 2007-‐11. Variació anual. Font:
Institut d'Estadística de Catalunya.
El pressupost del 2011 ha perdut un 20% respecte el del 2007, fet que representa un
total de 8,05 milions d’euros menys. Aquesta pèrdua de capacitat econòmica de
l’ajuntament s’emmarca dins la crisis global que estem vivim, i és un fet comú en tots
els municipis del país. En el cas de Roses, a més, la reducció de la construcció ha
encongit una font d’ingressos molt important per les arques municipals.
Així doncs, alhora d’elaborar el pla estratègic pel municipi s’ha de tenir en compte la
delicada situació econòmica, tant la del seu ajuntament com la del conjunt de
Catalunya, per tal d’elaborar propostes i accions realistes, factibles i viables
econòmicament.
Pel que fa a producte interior brut (PIB) per habitant, l’any 2001 va ser de 20.300 €,
superior al de l’Alt Empordà i inferior a la mitjana catalana. L’any 2006 havia crescut
fins a 22.400 €, però havia perdut pes (8 punts) en relació a l’índex Catalunya=100,
situant-‐se per sota del de l’Alt Empordà en 1.700 €, i el de Catalunya en 4.900 €. Això
vol dir que, malgrat haver augmentat el seu valor en 2.100€, no ha seguit el ritme del
país i tendeix reduir-‐se. Podria ser símptoma de la manca de generació de valor afegit,
conseqüència d’un teixit industrial i productiu molt feble.
En quant a la renda familiar bruta disponible per habitant, l’any 2002 va ser d’11.900 €,
xifra inferior als valors de l’Alt Empordà i Catalunya. L’any 2007 va ser de 14.800 €,
presentant una pèrdua d’1’5 punts en relació a l’any 2002 en l’índex Catalunya=100.
Va ser inferior en 1.900 € a la de l’Alt Empordà, i en 1.500 € a la de Catalunya. Una part
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 33 Universitat de Girona
menor, en relació a Catalunya, de la renda bruta familiar disponible a Roses prové de la
remuneració d’assalariats o de prestacions d’atur i jubilació, és a dir del treball
productiu. L’aportació a la renda familiar de l’excedent brut d’explotació és
remarcablement més gran a Roses que a la resta del país. Aquest fet implica, o podria
implicar, que hi ha una part important de les rendes familiars que no deriven del
treball, sinó de l’especulació amb propietats o negocis, fet que ha generat beneficis
fins ara. Per tant, ens trobem davant d’una economia poc productiva, en termes de
generació de valor afegit, i fins ara més eficient en termes d’explotació de recursos en
l’àmbit dels serveis i el patrimoni familiar. La lectura que se’n desprèn és que és el
patrimoni familiar i la seva explotació el que genera aquestes rendes, sense que això
incideixi en l’increment del valor afegit brut. La conseqüència de la reducció del valor i
del rendiment del patrimoni que ha comportat la crisi immobiliària i financera, llegeixis
propietats immobiliàries o negocis en l’àmbit del turisme, posa en una situació
delicada l’economia de la ciutat.
4.2.2.2. Estructura econòmica
Abans d’entrar a valorar l’estructura econòmica de Roses cal dir que en les
fonts consultades s’han trobat poques dades posteriors a l’any 2007. Aquest fet és
important, ja que la majoria de la informació de la que es disposa és anterior a
l’arribada de la crisi financera i immobiliària (2007) que ens afecta. De ben segur que la
crisi ha d’haver alterat necessàriament l’economia rosinca, i per tant la lectura que es
pot derivar de la informació utilitzada pot ser poc rigorosa referida a data d’avui.
Tal i com mostra la taula 7, la majoria dels rosincs treballa en el sector dels serveis.
Aquest sector ha anat prenent força les últimes dècades i el 2001 era el que tenia més
pes econòmic amb molta diferència en el conjunt del municipi. El seguia la construcció,
que si bé ha experimentat un retrocés, més marcat segurament en els últims anys dels
que no en tenim dades, també té un pes rellevant. En tercer lloc hi trobem la indústria,
amb un pes molt petit, però que es va mantenint. I finalment, el sector primari
ocupava el 2001 un pes testimonial, fruit de la reducció considerable dels empleats en
aquest àmbit.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 34 Universitat de Girona
Any Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % Total
2001 262 4,798 507 9,284 1105 20,234 3587 65,684 5461
1996 315 6,579 583 12,176 721 15,058 3169 66,186 4788
1991 390 10,406 388 10,352 903 24,093 2067 55,149 3748
Taula 7: Ocupats per grans sectors d'activitat. Població de 16 anys u més. Font: Idescat
4.2.2.2.1 Sector primari
Any Agricultura i ramaderia % Pesca % 2001 59 1,080 203 3,717 1996 43 0,898 272 4,981 1991 58 1,547 332 6,079 !
Taula 8: Ocupats per branques d'activitat del sector primari. Població entre 16 anys i més. Font: Idescat.
Cal destacar la importància de la pesca dintre del sector primari. S’ha de tenir en
compte que fins a mitjans dels anys 50’s del segle passat, Roses era un municipi
tradicionalment pesquer, on aquesta activitat tenia molta importància, lligada a
l’existència del port. En l’actualitat el seu pes és testimonial, i en els últims anys no ha
parat de davallar el nombre d’ocupats en aquest sector.
Superfície agrària. 1999 Unitats (ha) Terres llaurades 252
Pastures permanents 93 Total superfície Roses 4590
!
Taula 9: Superfície agrària de Roses. Any 1999. Font: Idescat
En relació al subsector agrari, la superfície agrària del municipi de Roses només
representa un 7,5% del total de la superfície del municipi. Així, es pot observar la poca
importància que té actualment l’agricultura davant d’altres sectors econòmics. Cal
destacar que la pèrdua de superfície agrària ha sigut remarcable en relació als
anteriors Censos de 1989 (35% del municipi) i de 1982 (61% del municipi). Les pèrdues
són significatives en totes les qualificacions de la terra amb excepció de les pastures
permanents, que han multiplicat la seva superfície per 31. És altament probable que el
Cens agrari de 2009, no publicat, constati una reducció de la superfície agrària encara
més gran. Segons el Cens de 1999, l’agricultura és en la seva totalitat conreu de secà,
dedicat bàsicament a oliverar, i en menor mesura a la vinya i hortes familiars. La
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 35 Universitat de Girona
producció d’oli i vi de Roses està inclosa en les denominacions d’origen D.O.P. Oli de
l’Empordà, i en el cas del vi la D.O. Empordà.
Sense ramaderia 74 Amb ramaderia 13 Total 87
! Taula 10: Explotacions Agràries de Roses segones tenen o no ramaderia. Any 1999. Font: Idescat
Amb el nombre d’explotacions agràries succeeix el mateix que amb la superfície
agrària, és a dir, malgrat ser dades de 1999 es percep la poca importància de la
ramaderia en el municipi, el qual compte només amb 13 explotacions amb bestiar, que
actualment poden ser menys. El bestiar que trobem segons la seva espècie ve
encapçalat per l’aviram, seguit dels ovins i cabrum. La resta d’espècies tenen un pes
irrellevant en el sector primari de Roses.
Pel que fa al subsector pesquer es componia el 2007 de 71 armadors i 212
mariners. Aquell any el port de Roses va ser el primer de Catalunya en captures, i la
llotja de Roses era la segona de Catalunya, darrere de Sant Carles de la Ràpita. L’any
2009 es componia de 125 armadors i de 177 mariners. Les captures principals són
calamar, escamarlà, rap, lluç, maire, sardina i seitó. El sector es troba immers en una
crisi derivada d’una reducció accentuada del núm. de captures, i les dificultats per a
poder fer una primera transformació del seu producte. !
Ports Captures (Tones) Unitats (milions !) Roses 2.423 12,19 Vilanova i la Geltrú 3.106 14,41 St. Carles de la Ràpita 3.073 13,09 Tarragona 3.134 11,59
Taula 11: Rànquing dels Ports Pesquers de Catalunya. Any 2009. Font: Idescat
En la taula es pot apreciar que l’any 2008 Roses era el quart port pesquer en captures
darrere de Vilanova i la Geltrú, Sant Carles de la Ràpita i Tarragona; i en ingressos era
el tercer, darrere de Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 36 Universitat de Girona
4.2.2.2.2 Sector secundari i construcció
Any Indústries
extractives %
Indústries
manufactureres %
Electricitat,
gas i aigua % Construcció %
2001 0 0,000 479 8,771 28 0,513 1105 20,234
1996 6 0,110 536 11,195 41 0,856 721 15,058
1991 0 0,000 336 8,965 52 1,387 903 24,093
Taula 12: Ocupats per branques d'activitat del sector secundari i la construcció. Població de 16 anys i
més. Font: Idescat
Pel que fa a la indústria, pràcticament només s’hi desenvolupa el subsector
manufacturer. L’electricitat, gas i aigua hi tenen un pes molt minso. Hi abunden, pel
que fa al nombre d’establiments industrials de l’any 2002 segons dades de l’Idescat, les
de transformació de metalls (18), les d’edició i mobles (14) i les de productes
alimentaris (10).
Energia i aigua Química i metall Transformació metalls Productes alimentaris 2 1 18 10
Tèxtil i confecció Edició i mobles Indústria NCAA Total 3 14 2 50
! Taula 13: Establiments d'empreses industrials segons activitat. Any 2002. Font: Idescat
4.2.2.2.3 Sector terciari
Any Comerç i reparació
% Hostaleria % Transport i
comunicacions %
2001 1050 19,227 926 16,957 224 4,102 1996 699 14,599 1096 22,891 166 3,467 1991 593 15,822 593 15,822 111 2,962
! Taula 14: Ocupats per branques d'activitat del sector terciari (I). Població de 16 anys i més. Font:
Idescat.
Any Mediació
financera %
Immob.lloguers i
serveis empr. %
Adm. pública,
defensa i SS % Educació %
2001 102 1,868 358 6,556 313 5,732 175 3,205
1996 98 2,047 361 7,540 252 5,263 158 3,300
1991 73 1,948 278 7,417 150 4,002 93 2,481
Taula 15: Ocupats per branques d'activitat del sector terciari (II). Població de 16 anys i més. Font:
Idescat
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 37 Universitat de Girona
Any Sanitat i serveis
socials % Altres serveis %
Personal
domèstic %
Organismes
extraterrit. %
2001 167 3,058 182 3,333 90 1,648 0 0,000
1996 107 2,235 207 4,323 23 0,480 2 0,042
1991 38 1,014 119 3,175 18 0,480 1 0,027
Taula 16: Ocupats per branques d'activitat del sector terciari (III). Població de 16 anys i més. Font:
Idescat
Dins dels serveis dominava el subsector del comerç, seguit per l’hostaleria, i a més
distància el negoci immobiliari. Aquestes dades ens confirmen que Roses és un
municipi principalment turístic, on predomina el turisme residencial, per això s’explica
la importància destacada de la construcció i el comerç i no tant de l’hostaleria.
Els serveis configuraven el 71,6% del valor afegit brut de Roses l’any 2007, xifra que
està lleugerament per sobre de la de l’Alt Empordà, on els serveis representaven el
70,2% del valor afegit brut, i del total de Catalunya, on la contribució era del 63,1%.
4.2.2.3 Ocupació
Segons el Cens de 2001, Roses presenta unes taxes d’activitat de la població superiors
a les de l’Alt Empordà i del total de Catalunya. La proporció de dones actives és molt
menor a la d’homes actius. La proporció de població ocupada a Roses sobre la població
activa (que evoluciona al revés que la taxa d’atur) és més petita que a l’Alt Empordà o
Catalunya. Tanmateix, com que la taxa d’activitat és major, la proporció d’ocupats
sobre població major de 16 anys és notablement similar.
El sector serveis ocupava gairebé dos terços de la població. Juntament amb la
construcció, el sector serveis donava feina a més del 85% de la població ocupada.
Gairebé el 80% dels residents al municipi treballaven al propi municipi o a la comarca.
4.2.2.3.1 Atur
A l’abril de 2005 es va produir un canvi metodològic que impossibilita la comparació de
les sèries històriques amb les més recents.
L’evolució de l’atur, fins el 2007, mostra un perfil cíclic molt marcat i estretament
relacionat amb la temporada turística, disminuint a partir de febrer, assolint un mínim
durant el mes de juliol i tornant a augmentar a partir d’aleshores.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 38 Universitat de Girona
El grup d’edat amb més aturats registrats és el de 30 a 44 anys, que representa, de
mitjana anual, gairebé un 40% del total dels aturats). El perfil cíclic de l’atur és molt
semblant per als diferents grups d’edat. s’observa una major prevalença de l’atur
femení.
A partir de 2008 el núm. d’aturats creix fins a doblar-‐se l’any 2009 en relació a les
dades del 2007, i el núm. d’homes supera el de les dones canviant la tendència
apuntada en l’Informe Socioeconòmic Roses 2007.
La major part de l’atur es registra en el sector serveis. És justament aquest sector el
que presenta una perfil cíclic més accentuat, relacionat estretament amb la temporada
turística. Per secció d’activitat econòmica, destaca el nombre d’aturats registrats en el
sector d’‘hoteleria’, així com en ‘comerç i reparacions’, ‘activitats immobiliàries i de
lloguer, serveis empresarials’ i ‘construcció’. Tots aquests sectors mostren un perfil
cíclic marcat, disminuint el nombre d’aturats d’acord amb l’arribada de la temporada
turística.
Per gran grup professional el gruix dels aturats el compon el grup de treballadors de
serveis de restauració, personals i de comerç, seguits pels treballadors no qualificats. A
partir de 2008 es registra un increment notable d’aturats en general, principalment en
serveis, construcció i indústria, per aquest ordre.
4.2.2.3.2 Contractació
Hi ha una tendència a la reducció dels contractes temporals. Mentre que el 2005 el
90% dels nous contractes eren temporals, el 2006 ho eren el 80,5% dels nous
contractes i el 2007 ho han estat el 69%. La contractació segueix un patró clarament
estacional, especialment en el cas dels treballadors més joves, ja que és durant els
mesos d’estiu quan es registren la major part dels contractes. La contractació
indefinida no mostra, però, un comportament tant marcadament estacional, és a dir,
que en aquest àmbit es signen contractes repartits durant tot l’any.
La major part de la contractació (tant temporal com indefinida) té lloc al sector serveis,
presentant puntes durant els mesos d’estiu i de Setmana Santa. La resta de sectors no
mostren comportaments estacionals, ni pel que fa a contractes indefinits ni temporals.
La major part de la contractació temporal té una durada indeterminada, tot i que la
contractació d’1 mes o menys, d’1 a 3 mesos i de 3 a 6 mesos també tenen
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 39 Universitat de Girona
importància. Els contractes de durada indeterminada augmenten en temporada
turística. En aquest període te molta importància la contractació amb una durada
entre 1 i 6 mesos. La contractació per un mes o menys ja no mostra el patró de 2006,
en què disminuïa molt durant els mesos d’estiu i es tornava a recuperar durant els
mesos de fora de temporada.
El major percentatge de contractes, tant indefinits com temporals, es realitzen en
empreses d’1 a 5 treballadors. No es distingeixen diferències per grandària de
l’empresa en el comportament estacional de la contractació tant en el cas dels
contractes indefinits com dels temporals.
El principal grup professional en nombre de contractes (tant en contractació temporal
com en contractació indefinida) és el de treballadors de serveis de restauració,
personals i de comerç, seguit pel de treballadors no qualificats. La proporció de
contractes a treballadors de serveis de restauració, personals i de comerç augmenta
durant els períodes punta d’ocupació turística.
Pel que fa a la contractació d’estrangers segueix patrons similars als de la població
total. La majoria de la contractació d’estrangers (68% l’any 2007) la conformen els
contractes temporals, si bé el percentatge d’aquest tipus de contractes ha disminuït
molt en relació a l’any 2006, quan era del 80%. Segueix un patró marcadament
estacional durant l’estiu i la Setmana Santa, es dona en el sector serveis i afecta a
empreses d’entre 1 i 5 treballadors.
4.2.2.3.3 Afiliació a la Seguretat Social
La majoria dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (tant al règim general com a
règims especials) es troba dins del sector serveis. Gairebé tres quartes parts dels
treballadors afiliats al règim general ho són en empreses de fins a 50 treballadors.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 40 Universitat de Girona
4.2.3 Dinàmiques urbanes
4.2.3.1 Aspectes generals
La realitat urbana de Roses, fins ara, ha mantingut un caràcter molt fragmentari.
Tanmateix, tal i com recull el POUM de Roses, “la realitat urbana de Roses, fins ara, ha
mantingut un caràcter molt fragmentari. Ha estat una població que ha crescut, en base
a la creació de nous paquets urbans escassament relacionats amb els preexistents”
Aquesta situació és la que ha configurat al llarg del temps una morfologia urbana
estructurada al voltant:
-‐ D’un centre que es correspon amb el nucli urbà del municipi i amb els sectors
urbans més densos del municipi.
-‐ D’una perifèria que es correspon amb les zones residencials amb predomini
d’habitatge unifamiliar i amb una elevada presència d’habitatges de
temporada o de segona residència.
El Pla d’Ordenació Urbana Municipal va ser aprovat definitivament l’11 de febrer de
2010, i el 2 de juny es va aprovar el Text Refós.
Podem distingir dues etapes en aquest procés de transformació que va patir Roses. En
una primera fase, entre 1952 i 1964, la resposta a la incipient demanda turística va
consistir en l’adaptació de l’estructura urbana preexistent, amb la creació de petits
negocis familiars, de caràcter totalment improvisat, fenomen que provocà la
transformació arquitectònica del nucli urbà. En una segona etapa, a partir de mitjans
dels anys seixanta, es produeix un creixement de tipus més especulatiu, a partir de
promocions turístiques i urbanitzacions que comencen a ocupar de forma discontínua i
indiscriminada les àrees més properes a la línia de mar, com a les urbanitzacions de
Santa Margarida-‐el Salatà, Puig Rom, Canyelles Petites i l’Almadrava, i també a
diverses àrees més interiors, però sempre amb vistes al mar, com al Mas Oliva, i els
Grecs. A partir dels anys setanta, van aparèixer noves urbanitzacions sobre la
carretera de Figueres: el Cortijo, les Garrigues, Mas Matas, sempre allunyades del
centre urbà i ocupant part del territori agrícola de la plana.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 41 Universitat de Girona
Roses, segons dades de l’IDESCAT ha vist augmentar considerablement el seu nombre
d’habitants en els darrers 10 anys. De 12.022 habitants el 1998 va passar als 20.418 el
2009. Això va ser en bona part, fruit de l’oferta d’habitatge de nova construcció i d’un
augment de la immigració. El POUM preveu una població de 24684 habitants amb
8879 llars l’any 2020 i 26719 habitants l’any 2024 amb un total de 9823 llars. Pel que fa
a habitatge protegit, preveu 2335 habitatges l’any 2020 i 2583 habitatges protegits per
l’any 2024. Però el que es detecta actualment als carrers del municipi, és que hi ha un
gran nombre d’habitatges abandonats o en un estat de conservació pèssim. El
percentatge d’edificis en mal estat o ruïna, en els darrers anys ha augmentat passant
d’un 0’75% el 1980 a un 1’35% el 2001. En canvi, el percentatge d’edificis que es
troben en bon estat ha disminuït passant d’un 96’41% el 1990 a un 92’06% el 2001. Per
tant, destaca una degradació de l’estat de conservació del parc d’habitatges, que
encara avui en molts sectors del municipi són visibles
El municipi també es troba dins del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines,
aprovat el 14 de desembre de 2010. Aquest Pla defineix les comarques gironines en
29 àmbits, i Roses, concretament es troba en l’ àmbit de la Badia de Roses Nord,
juntament amb els municipis de Castelló d’Empúries, Pau, Palau-‐savardera, Pedret i
Marzà, Riumors i Vilajuïga.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 42 Universitat de Girona
Figura 12: Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Font: Generalitat de Catalunya.
Figura 13: Llegenda de la cartografia anterior.
Dins el Pla, el municipi de Roses es considera com una àrea nodal pel que fa a
l’objectiu de vertebració urbana de l’Empordà. Tenint en compte la proporció elevada
de sòl que encara té pendent de ser urbanitzat i tenint en compte també la segona
residència que es vol aconseguir que es vagi convertint en habitatges principals, el Pla
estableix l’estratègia de desenvolupament qualitatiu. Aquest desenvolupament
qualitatiu és el que es considera més adequat per tal de poder orientar aquest tipus de
processos urbanístics fonamentats en el canvi d’ús i la reforma interior.
Un altre aspecte fonamental a tenir en compte pel que fa a temes urbanístics, és
l’aprovació del Projecte Integral del Centre Històric, dins el programa de Pla de Barris
de la Generalitat, i que fou aprovat el març de 2008. Actualment encara està en fase
d’execució, però ja són moltes les fases que s’han executat.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 43 Universitat de Girona
4.2.3.2 Anàlisi detallat dels diferents sectors que conformen el terme municipal de
Roses
Figura 14: Zones urbanes de Roses. Font: Ajuntament de Roses.
Taula 17: Característiques urbanístiques de les diferents zones de Roses. Font: Elaboració pròpia.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 44 Universitat de Girona
4.2.3.2.1 Mas Fumats
Tipologia edificatòria: cases aïllades o unifamiliars amb jardí privat. Sense unitat
urbanística, ni integració del paisatge. Bon estat de conservació.
Estructura: Construcció muntanya amunt, amb habitatges en pendents elevats.
Serveis i equipaments: Manca total de serveis, urbanització fantasma.
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): Escasses zones verdes,
enllumenat deficient en molts carrers. Manca de voreres, d’amplada suficient. Gens
connectada amb centre.
4.2.3.2.2 Mas Buscà – El Cardo:
Tipologia edificatòria: vivenda unifamiliar aïllada envoltada de jardí privat. Unitat
urbanística, però no integrada en el conjunt del municipi.
Estructura: Zona planera amb pendents dins la normalitat.
Serveis i equipaments: Manca de serveis i equipaments.
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): deficiències en les
infraestructures viàries, carrers mal pavimentats i manca de manteniment. Carrers
interiors amb enllumenat insuficient.
4.2.3.2.3 Les Garrigues – “El Cortijo”:
Tipologia edificatòria: vivenda unifamiliar o plurifamiliar de planta baixa o planta baixa
i un pis (anys 70). Baixa densitat.
Estructura: zona planera amb pendents dins la normalitat.
Serveis i equipaments: manca de serveis (un restaurant).
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): accessos complicats i
dificultosos, carrers mal pavimentats i molts d’ells sense sortida.
4.2.3.2.4 Mas Matas:
Tipologia edificatòria: barreja de tipus d’edificacions, amb habitatges unifamiliars i
blocs plurifamiliars. Alguns d’ells de baixa qualitat per la seva antiguitat i manca de
manteniment.
Estructura: zona planera amb pendents dins la normalitat.
Serveis i equipaments: manca total d’equipaments.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 45 Universitat de Girona
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): zona verda principal de
dimensions suficients, però que en l’actualitat no se li dóna massa ús. Alguns carrers
amb manca d’enllumenat.
4.2.3.2.5 Santa Margarida – El Salatà:
Tipologia edificatòria: edificis de gran alçada, especialment a primera línia de mar.
Barreja de tipologies edificatòries a causa d’acollir activitat turística important. El fet
d’estar situat en una zona d’aiguamolls provoca problemes en èpoques de pluja
intensa. Manca de continuïtat urbana.
Estructura: totalment planer, situat en una zona d’aiguamolls.
Serveis i equipaments: estacionalitat en l’oferta de serveis, que causa una manca per
la població resident. Manca total d’equipaments.
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): zones d’esbarjo i espais
verds escasses, la majoria concentrades a primera línia.
4.2.3.2.6 Els Grecs:
Tipologia edificatòria: predomini de vivenda unifamiliar aïllada, amb algun bloc
plurifamiliar.
Estructura: construcció d’habitatges en pendents elevats (>30%).
Serveis i equipaments: equipaments mínims (a destacar l’escola pública) i hi ha una illa
definida com a equipaments, però que no s’ha desenvolupat. Manca d’activitat
comercial.
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): accessibilitat dificultosa
degut al fort pendent dels carrers. Zones verdes de caràcter residual.
4.2.3.2.7 Puig Rom:
Tipologia edificatòria: la tipologia edificatòria predominant és d’habitatge unifamiliar
aïllat, des de l’exterior es pot veure un efecte pantalla amb una manca d’integració
paisatgística.
Estructura: més de la meitat de les edificacions es situen en pendents de més del 30%
Serveis i equipaments: manca de serveis, que no fomenta la vida de barri ni vida
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 46 Universitat de Girona
social.
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): accessibilitat rodada molt
restringida, amb carrers mal pavimentats, sense voreres i enllumenat insuficient.
4.2.3.2.8 Canyelles – Almadrava:
Tipologia edificatòria: tipologies diverses, des d’habitatges unifamiliars aïllats passant
per les vivendes en filera i els blocs plurifamiliars, provocant un impacte considerable
des de mar.
Estructura: més del 70% dels habitatges es situa en pendents de més del 30%, degut a
l’especulació urbanística dels anys 60.
Serveis i equipaments: concentrats a primera línia de platja (restaurants, bars,
oficines de lloguer, immobiliàries, etc.)
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): camí de ronda en mal estat
de conservació i a l’interior de les urbanitzacions es troben alguns carrers mal
pavimentats.
4.2.3.2.9 La vila:
Tipologia edificatòria: tipologia variada en cadascun dels seus barris. Principalment al
nucli històric hi trobem habitatges molt antics amb senyals de degradació malgrat les
feines d’adequació del pla de barris.
Estructura: zona planera amb pendents dins la normalitat, ja que es troba situada al
nucli de la població.
Serveis i equipaments: pocs serveis i equipaments on dur a terme activitats lúdiques,
culturals i socials, especialment degut a la manca d’espai que pateix la vila degut a la
estructura del teixit urbà (carrers estrets, sinuosos,...). Barris fragmentats socialment,
que ha causat la desaparició del comerç tradicional i el trasllat cap a altres zones més
noves de la ciutat.
Infraestructures (zones verdes, enllumenat i via pública): molts dels carrers tenen el
paviment malmès amb voreres molt estretes que dificulten passejar pel barri i la
interacció social del mateix. Dificultat circulatòria per la pròpia estructura del nucli
antic.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 47 Universitat de Girona
4.2.4 Dinàmiques territorials
4.2.4.1 El lloc de Roses en el territori gironí
Roses és un municipi de 20.418 habitants (segons el cens de l’any 2010, font Idescat),
amb una superfície de 45,9 km2 i una densitat de població de 444,7 hab/km2. Es troba
situat a l’extrem nord-‐est del país, assentat a primera línia de la costa del golf al que
dóna nom, just al sud del Cap de Creus. Pertany a la comarca de l’Alt Empordà, i forma
part de la Costa Brava, en la que es troba a la part nord.
El litoral de Roses va des de cala
Joncols, al límit de Cadaquès, fins a
l’antic grau de Roses, una de les
boques de l’antic estany de Castelló.
El terme comprèn la vila de Roses,
situada al fons de la badia que rep el
mateix nom que aquesta, on es passa
de la costa baixa a un litoral abrupte.
El seu relleu és accidentat i en bona
part muntanyós, malgrat que el sector
situat a l’extrem sud occidental, forma
part de la plana al·∙luvial empordanesa
de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada, aquesta zona, pels aiguamolls,
els estanyols del Salatà i per una zona planera a peu de muntanya on s’havien
localitzat tradicionalment els conreus.
Així doncs, la morfologia del municipi de Roses queda dividida en dues grans àrees: la
regió muntanyosa i la plana al·∙luvial, ambdues obertes al mar, fet que concedeix certa
singularitat territorial al municipi.
Val a dir també que aproximadament el 60% del municipi està inclòs en el Parc Natural
del Cap de Creus, el qual constitueix una un refugi marimo-‐terrestre d’elevat valor
ecològic. Els Aiguamolls de l’Empordà tenen també la seva representació dins del
Figura 15: Topogràfic de contextualització de Roses dins de l'Empordà i part de les Comarques Gironines. Escala 1:660.000. Font Institut Cartogràfic de Catalunya.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 48 Universitat de Girona
municipi, però en un percentatge inferior al 5%, per la qual cosa la seva presència és
gairebé testimonial, encara que omple bona part dels territoris circumdants.
Pel que fa a la relació entre Roses i el conjunt del territori gironí, cal analitzar, en
primer lloc, el rànquing poblacional de les principals ciutats. bon En el següent gràfic es
presenta totes les ciutats (>20.000 habitats) de la província, i es detalla com Roses
ocupa l’últim lloc:
!"#$%$&$' ()*$+,#+-'!"#$%&' ()*+)',"-./#/0' 11*22'34&%/0' 15565'74$#/8'9/':&#' +(;(1'<4$8' ++2=('>&48' +5+51'?&4&@#.-/44' **)**'>&%8',/4".'9/'!.AB$40' *6(;2'C$0/0' *516='
' Taula 18: Població de les principals ciutats gironines. Font : Idescat. Padró 2010.
Però ocupar l’últim lloc de la llista de ciutats significa ser el 9è municipi en població de
la província, passant per davant d’algunes capitals de comarca com Banyoles, Ripoll o
Santa Coloma de Farners. També veiem que és la segona de l’Alt Empordà. En un
rànquing de ciutats costaneres queda un xic més malparada ocupant la 5ena posició.
És remarcable que la seva població és molt més important que la de la veïna Castelló
d’Empúries, amb 12.220 habitants tot i tenir una extensió urbanitzada molt superior.
Un altre indicador important és el PIB, el de Roses és de 396,4 milions € (2006) i
suposa aproximadament un 13% del total de la comarca, el de Figueres suposa quasi
un 33%, per tant, entre Roses i Figueres concentren pràcticament la meitat de la
producció de l’Alt Empordà, el pes econòmic del municipi no es pot menysprear. Si
comparem el PIB amb els principals pobles costaners de la província, Roses ocupa el 6è
lloc. És interessant veure com Palamós, amb menys població que Roses té un PIB
bastant més elevat:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 49 Universitat de Girona
!"#$%$&$' ()*'+,$-$.#/'01'!"#$%&' ()*+)'
,"-.%/'0%'1#.' )(2+3'
4#"#5.67%""' 289+:'
4#"#;<&' 2=9+:'
>#$/'?%"@6'0%'A6BC-"&' 2*(+9'
D-&%&' 98)+2'
E#&/%""F4"#/G#'0HI.-' 99*+3'
J-..-%""#'0%'1-$/7.B' =))+:'
E#&/%""<'0HK;LM.@%&' =9)+('
K&N#"#+'"H' ==2+='
E#"-$7%' =O*+='
J-&&#'0%'1#.' *=*+*'
' Taula 19: Aportació al PIB, en milions d'euros, dels municipis més rics de la província de Girona. Font:
Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat. PIB a preus de mercat. 2006.
Roses i Empuriabrava són els destins costaners més propers per Figueres, Olot i Ripoll.
Per tant, Roses i Empuriabrava, per un criteri d’eficiència, haurien de ser el destí
principal dels habitants de la Garrotxa i el Ripollès. Aquestes tres localitats haurien de
ser les màximes emissores de turisme de proximitat sobretot pel que fa a les estades
curtes, que és on més quan més importància pren la distància a recórrer. S’entén que
aquesta relació pren sentit només quan fem referència a turisme de mar (no només de
platja), però no si ens referim a turisme en general, ja que el turisme actiu o el cultural
no forçosament ha de visitar destins costaners.
Però els càlculs d’accessibilitat no només serveixen per determinar quines localitats
han d’emetre turisme de proximitat, també és un referent a l’hora de fer estratègies
per atraure indústria, sobretot aquella indústria que necessita estar propera al mar.
Amb la nova estació de Vilafant, Roses juga amb avantatge pel que fa a l’accés a l’alta
velocitat, mentre que queda molt desafavorida en relació a la distància amb l’aeroport
de Girona (69,8 km).
Roses continua essent un destí principalment de platja, sobretot pel que fa a turistes
internacionals. Ara bé, en el turisme de proximitat es denota una valoració a l’alça
d’altres aspectes del municipi, essent el més important l’entorn natural, tal com revela
l’enquesta realitzada a 98 persones de la regió de Girona:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 50 Universitat de Girona
Valors de Roses
El patrimoni cultural
9%
Els serveis4%
La platja22%
L'ambient nocturn2%
L'entorn natural63%
Figura 16: Resultat de l'enquesta de percepció del patrimoni de Roses. Font: Elaboració pròpia.
Aquestes dades ens donen un clar enfocament a l’hora d’atraure turisme de
proximitat, apostant més per vendre l’entorn natural que la platja, que era el que s’ha
vingut fent fins ara, quasi exclusivament. També ens indica allò que el municipi ha de
potenciar, Roses té un important patrimoni cultural que no es valorat pels habitants de
la regió.
Tot i que Roses és el destí lògic de la Garrotxa i el Ripollès no hi ha cap modalitat de
transport públic que connecti directament les localitats, per anar d’un municipi a l’altre
és inevitable haver de fer transbord a Figueres, i a Olot en el cas de Ripoll.
El Pla Director de la Mobilitat de les Comarques de Girona, elaborat l’any 2009, conté
un seguit de fitxes de mesura que pretenen millorar les condicions de mobilitat i accés
a la província gironina. En el cas de Roses, algunes de les mesures destacables que
s’apunten són les següents (consulteu el pla per a informació més detallada).
-‐ Desenvolupament d’un Pla de Mobilitat Urbana de Roses, tal i com preveu la
llei per a tots els municipis més grans de 20.000 habitants.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 51 Universitat de Girona
-‐ Establir dispositius especials de mobilitat en períodes estivals i de cap de
setmana.
-‐ Estudiar els serveis de transport públic discrecionals enfocats al turisme (des
d’aeroports, estacions de tren, etc.).
-‐ Millorar els serveis nocturns de transport públic col·∙lectiu (línia NGI 2: Girona-‐
Figueres-‐Roses).
-‐ Estudiar i executar la creació de plataformes logístiques als accessos a la Costa
Brava. Així, es permetrà la ruptura de càrrega als accessos a aquests municipis,
racionalitzant i optimitzant la càrrega i descàrrega de mercaderies a les zones
turístiques.
-‐ Programar la creació de nous aparcaments de dissuasió o ampliació dels
existents que permetin reduir la congestió als accessos on es detecten més
problemes.
-‐ Creació d’un Eix Pirinenc, des de Roses a la collada de Tosses (també
contemplat en el PITC).
-‐ Potenciació de l’eix ferroviari prepirinenc.
-‐ Potenciació del sistema de ciutats Figueres-‐Roses.
-‐ Implementació del sistema de carril bici.
-‐ Etc.
A nivell gironí, Roses forma part del Consorci de la Costa Brava, fundat el 1971, nasqué
amb l’objectiu fundacional principal de donar resposta a l’aleshores incipient
problemàtica de la gestió dels recursos hidràulics de la zona i a la preservació de la
qualitat de les aigües, especialment les de bany, atesa la creixent importància del
turisme com a principal activitat econòmica de la zona.
4.2.4.2 Roses dins l’Alt Empordà
L’Alt Empordà és una comarca centrada en la seva capital, Figueres, que actua com a
centre d’equipaments, comerç i serveis, encara que recentment pot parlar-‐se d’una
relativa deslocalització cap a d’altres entitats com Roses, L’Escala, la Jonquera, Llançà i
Portbou.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 52 Universitat de Girona
Roses és el segon nucli més important de la comarca amb un 13% del total de població
i un PIB només superat per Figueres. Això dibuixa un eix comarcal molt marcat entre
Figueres i Roses. La proximitat amb la zona industrial de Figueres també pot ser un
atractiu per a la instal·∙lació de noves empreses que els interessi mantenir vincle amb
les que ja hi ha instal·∙lades a Figueres i rodalies. Per tant, aquest eix Figueres-‐Roses
presenta grans oportunitats en quant a possibles sinèrgies entre els municipis que el
ressegueixen.
A més, es dóna un tipus de desequilibri comú a totes les comarques costaneres
catalanes: la oposició entre el dinamisme recent de la costa i el ritme pausat de les
zones agràries del interior. Aquesta oposició costa-‐interior està recoberta per una
factor que pot ser decisiu en el futur: la situació de la capital, en l’interior, sobre l’eix
de la ruta més important que comunica la península Ibèrica amb Europa. El que ens
dibuixa una estructura amb una xarxa clarament marcada entre Figueres i els
municipis costaners que posa de relleu forts desequilibris regionals entre els nodes i
l’espai trivial.
Dins l’àmbit comarcal, Roses forma part de:
- FEE (Federació Eix Empordà): Iniciativa propiciada per les associacions de
comerciants de Figueres, Roses, Empuriabrava, L'Escala i Llançà.
- Consorci Terra de Pas: Acord entre 13 Ajuntaments que aposten per compartir
dinàmiques turístiques i singularitzar el territori a partir del patrimoni cultural,
natural, gastronòmic i etnològic i que te com ha clar objectiu compartir recursos i
dinàmiques per dinamitzar el territori Alt Empordanès tan fora de Catalunya com
a nivell internacional.
4.2.4.3 Roses i l’escala supramunicipal
Els municipis analitzats per a la diagnosi són el que mantenen una frontera física amb
el terme de Roses, però a banda dels municipis estrictament fronterers també
s’afegeixen Pau i Vilajuïga a l’anàlisi ja que tot i no ser fronterers comparteixen amb
Roses el fet de tenir el terme dividit entre dues unitats de paisatge, la plana de
l’Empordà i el Cap de Creus (segons l’observatori del paisatge de Catalunya); una
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 53 Universitat de Girona
singularitat que probablement marca, en certa mesura, un caràcter comú a aquests 3
municipis.
Els municipis fronterers de Roses són, en el sentit de les agulles del rellotge: Castelló
d’Empúries, Palau-‐Saverdera, la Selva de Mar, el Port de la Selva i Cadaqués.
D’aquests, els 2 primers formen part de la unitat de paisatge de la plana de l’Empordà
mentre que els 3 últims es troben situats dins la unitat del Cap de Creus. És important
concretar-‐ho perquè tot i que Roses es troba a cavall entre les dues unitats, és
palpable que guarda més relació amb els municipis de la plana que amb els del cap,
per una qüestió orogràfica, però també cultural.
Taula 3: Població resident en l’àrea analitzada
!"#$%$&$' ()*$+)#+,'!"#$#% &'()*%+,#-$../%01234567$#% )&&&'%+,0,89:#% &*;&%<,.,9=#,>$60$6,% )(?@%A7.,B9CD,% ))@@%<"6-%0$%.,%E$.>,F%$.% ;;G%<,9% @HG%E$.>,%0$%I,6F%.,% &&'%
% Taula 20: Població resident en l'àrea analitzada. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat,
Padró 2010.
Roses lidera la zona i amb una clara diferència respecte el segon municipi que és
Castelló amb quasi la meitat de població. Tots els altres municipis tenen una població
ínfima al costat de Roses, el que li dóna una dominància absoluta en quant a quantitat
de població.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 54 Universitat de Girona
Ocpuació per sectors
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Cadaqu
és
Castelló
d'Empú
ries
Palau-s
averd
era Pau
Port de
la Selv
a, el
Roses
Selva de
Mar,
la
Vilajuï
ga
serveisconstruccióindústriaagricultura
Figura 17: Distribució de la població ocupada per sectors a Roses. Font: Elaboració pròpia a partir de
dades de l'Idescat, Població ocupada per sectors, 2001.
Els 8 municipis comparteixen l’estructura de la població ocupada, amb un clar
predomini dels serveis seguit del sector de la construcció. Allà on la mesura és més
variable és en l’agricultura, on els pobles amb menys habitants (excepte Vilajuïga) són
els que presenten uns percentatges més elevats d’agricultura.
!"#$%$&$' ()"*'+,'-.'&/012%$3')/)214'!"#$#% &'()%*+#,$--.%/0123456$#% &'78%96-+:;<=+% >'&)%?+-+;@#+A$5/$5+% )'>B%?+;% )')8%*+/+C;D#% E'&F%?"5,%/$%-+%G$-A+'%$-% E'EH%G$-A+%/$%I+5'%-+% H'&E%(1)'56&/*-7' 89:;'
% Taula 21: Comparativa d'aturats en l'àrea analitzada. Font: elaboració pròpia a partir de dades de
l'Idescat, 2010.
Roses també lidera els índexs d’atur, tot i no presentar uns índexs massa elevats
respecte el total de la comarca, si que té uns índexs bastant superiors a altres pobles
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 55 Universitat de Girona
de la zona analitzada. L’atur presenta una correlació bastant clara amb el nombre
d’habitants de cada municipi, el que significa que els municipis més grossos tenen un
percentatge d’atur més elevat. Tornant a ésser els més destacats Roses i Castelló,
Vilajuïga presenta uns percentatge més elevat del que es correspondria amb la seva
mida.
Naturalesa de la població
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Cadaqu
és
Castelló
d'Empú
ries
Palau-s
averd
era Pau
Port de
la Selv
a, el
Roses
Selva de
Mar,
la
Vilajuï
ga
EstrangerResta EstatAltra comarcaMateixa comarca
Figura 18: Percentatge de població segons el lloc de procedència en l'àrea analitzada. Font: Elaboració
pròpia a partir de dades de l'Idescat, 2010.
La majoria de municipis tenen un percentatge similar pel que fa a població estrangera,
essent Castelló el municipi amb un valor més elevat de quasi el 50%, Roses ocupa el
segon lloc amb un valor aproximat del 35%. Roses presenta els major percentatge
d’immigració espanyola de fora Catalunya, mentre que té un percentatge molt baix de
població catalana de fora la comarca. A grans trets, podem considerar que tots els
municipis presenten una estructura de població similar pel que fa a la seva naturalesa.
Realitzant una visió general de totes els indicadors observats, podem concloure que
Roses presenta similituds importants amb els municipis del voltant, sobretot amb els
que pertanyen a la plana de l’Empordà. Però la seva condició de ciutat li fa presentar
també diferències respecte els municipis més petits que té al voltant, amb excepció de
Castelló d’Empúries, però també és aquesta condició de ciutat el que pot afavorir que
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 56 Universitat de Girona
Roses sigui el municipi que articuli un treball en xarxa a la zona on els diferents
municipis elaborin polítiques comunes per afrontar reptes comuns.
Segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques de Girona, “Els municipis de Castelló
d’Empúries i Roses, com a polaritats amb un paper subcomarcal dins l’Alt Empordà,
hauran de formular i tramitar un actuació urbanística conjunta, amb la finalitat de
desenvolupar una promoció de sòl per a activitats econòmiques, amb el dimensionat i
les condicions de gestió més endavant especificades”.
És important remarcar també les vinculacions que s’estableixen amb altres municipis
veïns com Pau, Palau-‐Saverdera, o Vilajuïga, ja que aquestes poblacions també
experimentaren un boom turístic en el seu moment. En aquests municipis el preu del
sòl, inferior respecte Roses, decantà la balança perquè diferents grups de població
compressin terrenys aquí i no al municipi veí. Ara bé, molts dels residents en aquests
municipis, malgrat que viuen lluny de la platja, es beneficien dels serveis i equipaments
de Roses ja que és l’objectiu últim de la seva residència en l’indret (sobretot pel que fa
a segones residències).
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 57 Universitat de Girona
4.3 Conclusions
A tall de conclusió cal dir que Roses es troba en una situació poc controlada
socialment. El gran creixement de la població, la dinàmica d’envelliment d’aquesta, la
falta de llocs de treball que van creixent i l’arribada de nova immigració, fa que la
ciutat no pugui assolir la demanda social de la població. Les problemàtiques socials,
queden agreujades per la dinàmica poblacional, i estan condicionades per l’urbanisme
i les activitats econòmiques de la ciutat, que són inestables, fluctuants i estan entrant
en declivi. A més a més cal afegir el poc teixit associatiu que existeix, eix important,
per tal de crear una cohesió social i dinamitzar la vila. Com a conseqüència, la població
jove autòctona marxa de Roses i per tant es perd una part important del sentiment
identitari.
El municipi de Roses presenta una estructura econòmica basada principalment al
turisme i a l’estacionalitat d’aquest. És per aquest motiu que part dels aspectes
tractats en la diagnosi varien segons l’estacionalitat. Un exemple pot ser l’atur elevat
que presenta el sector serveis degut a la gran estacionalitat que presenta el turisme a
Roses. La major part d’aquest sent de segona residència. Roses pateix una manca de
diversificació de l’economia ja que en els altres sectors com la indústria i l’agricultura
tenen un pes insignificant en la producció econòmica de la ciutat.
Amb tot, Roses pateix una crisi estructural ja que té un grau de dependència del sector
servies i sobretot, del turisme molt important. Dins del turisme depèn del turisme de
segona residència, el qual presenta unes característiques com: presenten una major
estacionalitat i tenen un sentiment menor d’arrelament al territori; fet que explica la
degradació dels espais residencials de Roses.
L’evolució de l’atur mostra un perfil cíclic molt marcat i estretament relacionat amb la
temporada turística. A partir de 2008 el núm. d’aturats creix fins a doblar-‐se l’any 2009
en relació a les dades del 2007. La major part de l’atur es registra en el sector serveis.
La contractació segueix un patró clarament estacional, especialment en el cas dels
treballadors més joves i en el sector serveis. La resta de sectors no mostren
comportaments estacionals, ni pel que fa a contractes indefinits ni temporals.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 58 Universitat de Girona
El major percentatge de contractes es realitzen en empreses d’1 a 5 treballadors. No
es distingeixen diferències per grandària de l’empresa en el comportament estacional.
La majoria dels treballadors afiliats a la Seguretat Social (tant al règim general com a
règims especials) es troba dins del sector serveis. Gairebé tres quartes parts dels
treballadors afiliats al règim general ho són en empreses de fins a 50 treballadors.
Tant el producte interior brut (PIB) per habitant com la renda familiar bruta disponible
per habitant, estan per sota dels de l’Alt Empordà i de Catalunya, mostrant una
tendència a la reducció en termes percentuals tot i que la RFBD ha crescut en termes
absoluts. Els serveis configuren prop de tres quartes parts del valor afegit brut de
Roses.
El sector agrari mostra una reducció preocupant, mentre que el pesquer, tot i la seva
fortalesa relativa en relació a Catalunya, està immers en una crisi de captures. El sector
industrial és pràcticament inexistent.
En quant a urbanisme des de fa anys, Roses ha patit, en opinió dels seus ciutadans i
altres de la mateixa comarca, un procés de degradació, que en certa manera ha donat
una imatge negativa de la ciutat. Però el cas de Roses no és únic i aïllat en el nostre
litoral català. Malauradament hi ha molts altres municipis que han patit aquest
creixement accelerat degut al turisme dels anys seixanta i setanta.
Aquestes pautes de creixement durant aquells anys d’un laissez faire han creat una
ciutat dispersa, sense límits clars i amb unes urbanitzacions que en prou feines
mantenen relacions amb el seu entorn ni amb el nucli urbà. Podem constatar el
predomini d’una imatge poc urbana, amb manca de cohesió social, contraposada a la
del poble convencional i per tant, on hi ha una reducció de la identitat, i amb una
pèrdua del caràcter. A grans trets podem dir que el teixit urbà de Roses ha resultat
molt afectat pel sector turístic. La problemàtica urbanística que presenta el territori es
podria resumir en els següents punts:
-‐ Els servei de transport públic no és molt abundant al municipi de Roses i hi ha
problemes per donar resposta a un comportament de la demanda molt
diferenciat en funció de la temporada de l’any, provocant un aïllament de
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 59 Universitat de Girona
moltes de les urbanitzacions i per tant un augment de l’ús del vehicle privat.
Tanmateix hi ha una manca molt clara de carrils -‐ bici que comuniquin les
urbanitzacions i el nucli de la vila.
-‐ Barris i urbanitzacions amb una imatge molt fragmentada, a causa de la seva
manca total de cohesió del teixit urbà, la dispersió i la degradació que
presenten les vies . L’ocupació estacional també provoca una manca de vida en
certs períodes de l’any, adoptant una imatge de barris fantasmes. Moltes de les
urbanitzacions que s’han anat construint al llarg dels anys, no estan gens
integrades en el paisatge.
-‐ Edificacions en pendents del terreny excessivament alts i això produeix un
impacte visual desmesurat des de diferents zones del municipi i fins i tot des
d’altres punts de la comarca. A més, moltes d’aquests habitatges són de baixa
densitat amb tipologies molt concretes com les torres o urbanitzacions d’illes
de cases, construïdes, algunes, de forma il·∙legal en el seu moment, sense cap
mena de planificació i amb resultats molt criticables. Moltes construccions
hoteleres sense seguir una mateixa tipologia a primera línea de mar creen un
efecte pantalla.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 60 Universitat de Girona
5. Objectiu general del Pla Estratègic
L’objectiu que ha de centrar el Pla Estratègic servirà de base per trobar les diferents
línies estratègiques i de referència per tal de l’elaborar les deu mesures o accions que
aquest Pla conté:
Diversificar i desestacionalitzar l’economia i el turisme aprofitant els recursos naturals i
patrimonials que permeti situar Roses com a pol econòmic de l’Empordà. Per
aconseguir-‐ho cal treballar a nivell supramunicipal amb els municipis veïns. Millorar la
qualitat de vida tot estructurant el teixit urbà i dotant-‐lo de serveis i equipaments
descentralitzats per posar en valor el conjunt de la ciutat, així com preservant i millorar
el paisatge. Reforçar la cohesió social, la identitat rosinca i la capacitat associativa.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 61 Universitat de Girona
6. Anàlisi i justificació de les línies
estratègiques
Es marquen cinc línies estratègiques fruit de l’objectiu general del Pla Estratègic:
Línia 1:
Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el sector primari tradicional
que ajudi a la preservació del paisatge i una indústria agroalimentària local vinculades
ambdues a la gastronomia local.
Línia 2:
Diversificar i desestacionalitzar el turisme aprofitant del patrimoni natural i cultural i
històric, que permetin una millor relació amb l’entorn paisatgístic, natural i social.
Apostar també per un turisme de proximitat i perquè la pròpia població pugui gaudir
de cada un dels elements que ofereix la vila.
Línia 3:
Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis i equipaments descentralitzats que
facilitin la compacitat i la connectivitat entre urbanitzacions, tenint en compte la
millora i la preservació del paisatge.
Línia 4:
Combatre la fragmentació social potenciant l’associacionisme, les activitats culturals i
fomentant la participació popular enfocant totes les actuacions a potenciar més la
identitat de la pròpia ciutat.
Línia 5:
Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear un teixit administratiu i
social més ampli, que ajudi a posar en valor a un major nombre d’elements de cohesió.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 63 Universitat de Girona
7. Idees i anàlisi DAFO
Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats IDEES FORÇA
L1
-‐ Manca de dinamisme econòmic local
-‐ Mercat laboral temporal i poc
qualificat amb elevades taxes d’atur
-‐ Crisi del sector pesquer i fracàs de la
planta de filets
-‐Polígon industrial de baix dinamisme
-‐ Excessiva dependència del sector
serveis
-‐ Poc pes i poca ocupació del sector
primari i industrial
-‐ Estructura viària deficient
-‐ Aïllament geogràfic
-‐ Paisatge degradat i urbanísticament
fragmentat –
-‐Abandonament de zones agrícoles i
elevat risc d’incendi
-‐ Necessitat d’inversió de capital per dur
a terme l’estratègia
-‐ Dependència excessiva d’un sol sector
econòmic
-‐ Competència amb negocis de baixa
qualitat, molt econòmics i estacionals
-‐ Èxode de la població més jove
-‐ Competència amb productes i altres
pols agraris i industrials així com ports
pesquers
-‐ Grans superfícies comercials a les
afores de la ciutat
-‐ crisi econòmica global actual
-‐ reducció de les captures pesqueres
-‐ Reducció d’ajudes europees per
l’agricultura (2013)
-‐ dificultat de viabilitat econòmica de
l’agricultura tradicional
-‐ Incertesa del futur del Bulli
-‐ En marxa campanyes per revitalitzar
l’economia rosinca (ROAD, Port
Esportiu, etc.)
-‐ Existència d’un dels ports pesquers
més importants de Catalunya
-‐ Elevat patrimoni natural, paisatgístic,
cultural i arqueològic
-‐ Segon pol econòmic comarcal
-‐ Elevada superfície dins del parc natural
-‐ Proximitat a la frontera
-‐ Disponibilitat de sòl industrial
-‐ Disponibilitat d’espais agraris i
ramaders
-‐ Important oferta gastronòmica
-‐ Presència del Bulli
-‐ ACOR: associació de comerciants de
Roses
-‐ DO de vi i oli a la zona
-‐ Espai urbanitzable expectant per a
noves activitats
-‐ El port esportiu pot obrir un nou
impuls econòmic
-‐ facilitat de connexions marítimes
-‐ Augment de la sensibilització vers els
productes ecològics
-‐ El Bulli com a referent gastronòmic
mundial
-‐ Proximitat a l’eix de comunicacions
mediterrani
-‐ La reserva marina pot assegurar més
captures a llarg termini
-‐ Millora del nucli antic amb el pla de
Barris que permetrà una reactivació del
comerç local
-‐ FEE: Federació Eix Empordà
(comercial)
-‐ Crisi acusada en el sector de la
construcció
-‐ Polítiques de paisatge favorables a la
preservació de l’entorn
1.1 Potenciar el sector agrari i ramader i
pesquer, per tal d’obrir nous espais i
instaurar varietats tradicionals i
ecològiques
1.2 Possibilitar la implantació indústria
agroalimentària per donar valor al sector
agrari i al gastronòmic de proximitat
1.3 Fomentar i potenciar el paper del port
de Roses
1.4 Recuperar el comerç local i de qualitat
1.5 Oferir formació professional lligada a
les potencialitats de l’activitat econòmica
del municipi
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 64 Universitat de Girona
Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats IDEES FORÇA
L2
-‐Degradació paisatgística i imatge general del municipi poc atractiva, que dissuadeix al turista de qualitat.
-‐ Degradació aparent de la infraestructura turística. Presència de negocis estacionals i de baixa qualitat.
-‐Dependència d’un turisme de qualitat mitjana-‐baixa: familiar, residencial i estacional
-‐ El Bulli no ha donat a conèixer la marca turística de Roses.
-‐ Patrimoni poc valoritzat i explotat turísticament tant per part de l’oferta com de la demanda.
-‐No presència d’albergs, cases de turisme rural...
-‐ Manca de llocs de treball qualificats.
-‐ Roses, per la seva localització geogràfica, no és un lloc de pas.
-‐ La majoria del turisme ha d’accedir a Roses amb transport privat: problemes de circulació i manca d’aparcament a l’estiu
-‐Percepció de Roses com a destinació turística que segueixen el model de les 4 s.
-‐Altres destinacions de la Costa Brava més pintoresques i atractives: de més qualitat.
-‐Altres destinacions més barates i menys degradades.
-‐Els pocs beneficis per a la ciutat que pot aportar el turisme residencial, i el turisme que només busca sol i platja.
-‐ La crisi econòmica pot perjudicar la renovació dels equipaments turístics turística.
-‐ Poc interès de gestió del turismes des del Consell Comarcal.
-‐Important infraestructura turística (platges de qualitat, bars, restaurants, hotels, espais lúdics...).
-‐Oferta d’activitats lúdiques, esportives i de Turisme efímer: Carnaval, Festa Major, concerts, fires...
-‐Municipi envoltat d’espais naturals (Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà), d’espai agrícola, i situat davant de la Badia de Roses.
-‐Presència important de patrimoni històric i cultural.
-‐Gastronomia local de qualitat com ara a la Campanya del “Suquet de Peix de Roses”.
-‐Existència de sòl urbanitzable expectant, per a possibles equipaments turístico-‐culturals.
-‐Existència de masos per a reconstruir (agroturisme i turisme rural).
-‐ Presència del restaurant el Bulli, donant a conèixer la població.
.
-‐La nova Bulli Foundation.
-‐La Creació del projecte ROAD.
-‐L’impuls turístic que ha de portar l’Estació Nàutica.
-‐ La situació estratègica i privilegiada del municipi respecte a altres actius culturals com Empúries i Figueres.
-‐ Platja propera a bona part del Pirineu.
-‐ Proximitat amb França i amb Europa.
-‐El Consorci Terra de Pas (entre 13 ajuntaments).
-‐ El dinamisme i el turisme que poden aportar els creuers internacional.
-‐Auge del turisme actiu, de natura i de qualitat i estancament del model turístic de les 4 s
-‐ Gran massa de turistes que visiten Roses i que poden representar una forma de promoció important.
-‐ Voluntat de les administracions superiors de promocionar el patrimoni i el paisatge com a reclams turístics nacionals.
-‐ Proximitat aeroports Girona i Perpinyà, l’aeròdrom d’Empuriabrava i el TAV a Vilafant-‐Figueres.
2.1 Promoure esdeveniments turístics durant tot l’any i reforçar i potenciar els actuals, per tal de desestacionalitzar el turisme i atraure també el turisme de proximitat. 2.2 Promocionar i revaloritzar el patrimoni natural per tal de desenvolupar i potenciar el turisme de natura, rural, actiu i agroturisme. 2.3 Potenciar i revitalitzar el “casc antic” amb comerç local, restauració de qualitat, albergs, petits hotels i pensions... tant per al turista com per a la població local. 2.4 Promocionar el patrimoni gastronòmic a partir de la producció primària local, aprofitant la figura de Ferran Adrià. 2.5 Fer del patrimoni cultural, històric i natural base del nou model turístic, convertint-‐lo en símbol, icona i element identitari de la ciutat i dels rosincs, tot fomentant la seva cohesió social.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 65 Universitat de Girona
Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats IDEES FORÇA
L3
-‐ Insuficient transport públic urbà.
-‐ Cost elevat de manteniment de
les urbanitzacions.
-‐ Manca de zones verdes.
-‐ Habitatges buits i/o en mal estat
-‐ Problemes de mobilitat.
-‐ Trama urbana desestructurada
-‐ Paisatge de baixa qualitat
-‐ Infraestructura turística element
distorsionador de la morfologia
urbana.
-‐ Crisi econòmica
-‐ Falta d’inversió pública en
infraestructures de mobilitat.
-‐ Dificultats legals i econòmiques
per a la intervenció urbanística.
-‐ Insuficient transport públic
interurbà
-‐ Sòl urbanitzable.
-‐ Pla de barris.
-‐ Oferta d’adequada de serveis.
-‐ Passeig marítim com a eix de
connexió.
-‐ Compacitat del nucli principal.
-‐ Recent aprovació del POUM.
-‐ El PTP Comarques Gironines
-‐ El Pla de Mobilitat de la regió de
Girona.
-‐ Augment de la població comarcal
que pot omplir el parc immobiliari
lliure.
-‐ Sensibilització respecte el paisatge
i el medi ambient.
-‐ Catàleg del Paisatge de les
Comarques Gironines i Carta del
Paisatge de l’Alt Empordà.
-‐ Polítiques europees de millora
urbana.
-‐ Baixada del preu de l’habitatge.
3.1 Convertir els habitatges buits en
principals.
3.2 Descentralitzar equipaments i serveis.
3.3 Millorar la mobilitat urbana i
interurbana.
3.4 Crear un continu urbà mitjançant
sistemes oberts i equipaments.
3.5 Millorar la qualitat de la trama urbana
i del parc d’habitatges.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 66 Universitat de Girona
Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats IDEES FORÇA
L4
-‐Gran creixement d’immigració
d'ètnies i característiques molt
diferents en els últims anys
-‐Envelliment de la població
-‐Dispersió de la població en
diferents barris i urbanitzacions que
no faciliten la integració.
-‐Atur estacional, que provoca que
durant mig any un gran nombre de
població rosinca es trobi a l’atur,
provocant que sobretot població
jove marxi de Roses.
-‐Absència d'una voluntat
associativa i com a conseqüència
un teixit associatiu feble
-‐Percepció d'inseguretat ciutadana
-‐ Gran percentatge de població
flotant que no crea arrels en el
territori de Roses.
-‐ Existència de pols culturals,
econòmics i socials importants a
l’entorn de Roses.
-‐ Individualisme social creixent
-‐ La crisis, fragmenta la població a
nivell econòmic i social.
-‐És una ciutat petita i és fàcil que
tothom es conegui.
-‐Presència de carnavals i de clubs
de futbol, basquet, piscina,
poliesportiu que pot facilitar la
integració.
-‐Existència de patrimoni històric,
cultural i natural que pot ajudar a
crear identitat.
-‐Carrers peatonals i presència de
centres cívics, que fomenten les
relacions entre els veïns.
-‐Diversitat cultural i ètnica.
-‐El Pla de Barris
-‐Existeixen exemples de projectes
d'altres municipis de
característiques similars.
-‐Implantació de polítiques socials
4.1 Aprofitar el dinamisme de carnaval
per promocionar l'associacionisme
4.2 Realitzar activitats enfocades a
promoure la interculturalitat i que
mostrin Roses com un punt històric de
trobada entre diferents cultures.
4.3 Plans de dinamització de barris amb
actuacions socials per evitar la segregació
4.4 Donar un paper més important als
centres cívics existents per tal de crear un
procés comunicatiu entre diferents grups
de població que permeti la interrelació, la
integració i la implicació de tota la
població en el sentiment d’identitat
rosinca.
4.5 Promocionar el patrimoni cultural,
natural i històric per a incrementar el
sentiment identitari dels rosincs.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 67 Universitat de Girona
Debilitats Amenaces Fortaleses Oportunitats IDEES FORÇA
L5
-‐Comunicacions deficients i manca
d’un transport públic eficient i amb
freqüència.
-‐Poca capacitat de liderar un
projecte social per tal de crear un
teixit social més ampli
-‐Falta de comunicació, interacció i
voluntat de col·∙laboració amb els
municipis.
-‐Dificultat de trobar vies comunes
de negociació
-‐Influència de la capitalitat de
Figueres i de les seves àrees
industrials i comercials.
-‐Males comunicacions per carretera
amb els municipis veïns del Cap de
Creus.
-‐Possible desinterès col·∙laboratiu
de municipis que tenen una
tipologia turística diferent i que ja
funcionen i tenen qualitat, com
Cadaqués.
-‐ Realitats socioeco-‐nòmiques
diferents entre municipis veïns
-‐La crisis frenarà projectes
intermunicipals per manca de
capacitat de finançament.
-‐Situació en una plana amb facilitat
per a la instal·∙lació d’equipaments
comuns.
-‐Projecte Road
-‐Presència del consorci “Terra de
pas”
-‐ Eficiència econòmica en projectes
comuns
-‐ Aprofitament de la marca Costa
Brava
-‐ Roses segona ciutat de la
comarca.
-‐ La possible ampliació del projecte
ROAD als municipis del voltant de
Roses.
-‐ L’impuls que pot donar la FEE
(Federació Eix Empordà comercial).
-‐Aprofitar les noves
infraestructures (TAV).
-‐Transferència i comunicació
d’experiències i idees
-‐ Comparteixen territoris com el
Parc dels Aiguamolls i el Cap de
Creus, i espais naturals de gran
riquesa paisatgística
-‐ La puixança de la planificació
supramunicipal
-‐Bona comunicació entre altres
municipis veïns i, gran mobilitat de
la gent per dins la comarca
5.1 Elaboració de propostes conjuntes,
amb els municipis veïns, pels tres sectors
econòmics principals i amb el suport dels
agents privats.
5.2 Compartir equipaments i serveis amb
els municipis veïns per reduir costos i
buscar l’eficiència econòmica.
5.3 Promoure la planificació
supramunicipal.
5.4 Establir un sistema de transport
públic eficient amb els municipis del
voltant.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 68 Universitat de Girona
8. Presentació general de les accions
proposades
Idea Força Acció
Figura 19: Esquema des les accions realitzades per a cada idea força. Elaboració pròpia. Juny 2011.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 69 Universitat de Girona
9. Proposta de les accions
ACCIONS PROPOSADES PER LA LÍNIA ESTRATÈGICA 1:
Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el
sector primari tradicional que ajudi a la preservació del paisatge i
una indústria agroalimentària local vinculades ambdues a la
gastronomia local.
Accions:
1.4 Creació de la Targeta VIP-‐R.
1.5 Noves línies de Formació Professional
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 70 Universitat de Girona
1.4 Creació de la Targeta VIP-‐R
a) Títol de l’acció:
Targeta VIP-‐R (Veritablement implicat per Roses)
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència a la línia 1: Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el
sector primari tradicional que ajudi a la preservació del paisatge i una indústria
agroalimentària local vinculades ambdues a la gastronomia local.
c) Reptes a assolir
L’objectiu d’aquesta iniciativa és fomentar la implicació ciutadana i el sentit de
pertinença, alhora que bonifica alguns comportaments i actituds. A més, el comerç
local es pot veure afavorit i potenciat.
Bàsicament es tracta d’adaptar al nostre municipi una idea ja existent: la targeta
VIPSQR (Veritablement implicats per Sant Quirze del Vallès). Es tracta d’una targeta de
serveis ciutadans que pot beneficiar al ciutadà amb bonificacions a taxes i serveis,
accés al Wifi o correu electrònic ciutadà entre d’altres. L’ajuntament millora el control
dels serveis que ofereix, donant-‐los a conèixer, vinculant i potenciant el comerç local.
Primer de tot cal elaborar un llistat dels beneficis que pot aportar l’ús de la targeta:
• Accés gratuït al servei d’internet Wifi municipal: l’ajuntament ha d’oferir un
servei gratuït d’accés a internet via Wifi. Es tracta d’un servei que ofereixen la
major part d’ajuntaments de país, un servei limitat en quant a velocitat de
descàrrega depenent del contingut dels llocs web. Per tal d’accedir-‐hi caldrà el
nom d’usuari i la contrasenya que facilita la tarja VIP-‐R.
• Correu electrònic de roses.cat: és un altre dels serveis directes que pot oferir la
targeta VIP-‐R. L’ajuntament disposa del domini roses.cat el qual pot permetre
oferir un servei de correu electrònic a partir del nom d’usuari que ofereix la
targeta ([email protected]). A més dels usos habituals, aquest correu permetrà
tenir contacte directe amb l’administració, pel desplegament de l’administració
electrònica i, a més, la seva interfície pot incorporar com a valor afegit l’agenda
d’activitats actualitzada del municipi així com els contactes de comerços,
empreses i serveis municipals.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 71 Universitat de Girona
• Descomptes en comerços de la ciutat vinculats amb l’Associació de
Comerciants: A partir d’un acord amb les associacions de comerciants del
municipi, l’usuari de la targeta podrà gaudir de tot tipus de promocions i
ofertes al comerç de Roses. Tot aquest ventall d’ofertes i descomptes es
difondran mitjançant els canals de comunicació locals i els propis comerços.
• Bonificacions en taxes i serveis: l’usuari que adquireix la targeta VIP-‐R es
compromet a utilitzar els serveis de reciclatge, deixalleria i punt d’oli, mirant
de reduir al mínim els residus de rebuig. Quan aquest usuari freqüenti sovint la
deixalleria i el punt d’oli podrà entrar en una llista de bonificació la qual el pot
beneficiar en reduccions en taxes municipals com ara la d’escombraries entre
d’altres, que l’ajuntament ha de valorar.
• Millora en eficàcia de determinats tràmits administratius: la banda magnètica
de la targeta inclourà les dades que vinculen l’administració amb l’usuari,
d’aquesta manera en molts casos només s’haurà de passar per un lector de
targetes i directament es tindrà a l’abast tota la informació referent a l’usuari.
També serà la porta de pas per facilitar una informatització de determinats
processos administratius que estalviaran temps i paper.
El que es pretén amb la targeta és fomentar bones pràctiques ciutadanes amb l’ús de
serveis com el punt d’oli la deixalleria, buscant una millora de l’autoestima municipal
així com una implicació del comerç local.
c.1 Referència a la idea
1.4 Recuperar el comerç local i de qualitat
c.2 Sub-‐accions:
• Implementació del servei Wifi municipal: actualment Roses no en disposa, es
tracta d’un servei municipal que ha tingut bons resultats a molts d’altres
municipis.
• Elaborar una campanya publicitària per fer difusió de la iniciativa: per implicar
la població cal donar a conèixer la iniciativa.
• Elaborar el disseny de la targeta i de tota la imatge de VIP-‐R.
• Crear un lloc web per fer difusió i donar-‐se d’alta del servei.
• Adaptar la deixalleria i l’ajuntament d’un software i hardware capaç de llegir la
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 72 Universitat de Girona
targeta així com la inserció de dades a la base de dades.
• Estudiar en quins altres àmbits i serveis municipals es pot implantar l’ús de la
targeta. També es pot mirar altres tràmits i serveis per informatitzar.
c.3 Anàlisi de la influència:
Aquesta acció en concret, es pot vincular a l’acció de la millora de la mobilitat urbana
que s’inclou en aquest mateix pla. Es pot aprofitar la mateixa infraestructura des del
lloc web fins a la base de dades, però aquesta vegada per una vessant més cívica i en
clau administrativa. Com ja s’ha comentat és una acció que treballa també l’esperit
identitari rosinc de la ciutadania. “Som importants per roses, som VIP, hi estem
implicats, i com a ciutadans en podem treure profit”: aquesta frase resumeix el que
pretén l’acció directament, indirectament també s’implica al comerç local i petit
comerç.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
L’acció no segueix estrictament el que proposa la línia estratègica. Abandona el sector
primari i busca un cert grau d’avanç en l’economia local del petit comerç local, el de
barri, donant-‐lo a conèixer i també connectant-‐lo amb la ciutadania. També s’allunya
de la línia estratègica en treballar aquest tipus de comerç concret, s’abandona la
indústria agroalimentària així com la gastronomia local. No es que l’acció es trobi
directament vinculada a la línia estratègica però tampoc s’hi enfronta, en aquest cas
s’ha desenvolupat una idea força en concret que tractava de potenciar el comerç local.
c.5 Coherència horitzontal:
És evident que es tracta d’una acció que treballa en diferents àmbits; identitat, petit
comerç, gestions administratives, reciclatge, vinculació de l’ajuntament amb la
ciutadania, etc. D’aquesta manera l’acció pren sinèrgia amb la quarta línia estratègica
sobretot en l’aspecte identitat de la ciutat i també en el sentit de potenciar a la
participació popular.
c.6 Enfocament global:
Vers l’objectiu general del pla, l’acció de la tarja VIP-‐R és ideal. Tot i que li manca una
vessant més intermunicipal, busca en cert grau la diversificació de l’economia, dota de
nous serveis la ciutat, reforça en certa manera la cohesió social això com la ja
anomenada identitat rosinca.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 73 Universitat de Girona
d) Prioritat de l’acció:
Com altres accions que es presenten en aquest pla, no es tracta d’una acció
indispensable per assolir l’objectiu general del pla. Tot i això és una acció més, que
compleix aquest objectiu i en aquest cas, treballa en molts àmbits. La implantació de la
targeta VIP-‐R pot suposar un actiu molt important per Roses, a més de poder aprofitar-‐
se per a altres necessitats i així assolir nous objectius que l’administració es pot
marcaR en un futur.
e) Agents i institucions implicats:
Es tracta d’una acció que implica els principals elements locals:
• Associacions de comerciants
• Ajuntament de Roses
• Deixalleria Municipal
f) Referència temporal:
CURT TERMINI
Es tracta d’una acció d’aplicació immediata amb obtenció de resultats també
immediatament, en el cas del petit comerç cal marcar l’horitzó a curt termini, però
caldrà aplicar altres accions com aquesta per tal de potenciar-‐lo.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Com ja s’ha comentat en diverses ocasions no es tracta d’una acció imprescindible. La
situació que hi ha al municipi és reflexa a les diagnosis i si es realitza un pla estratègic
necessitarem d’un seguit d’accions i mesures que per sí soles no assoliran l’objectiu
general, però totes juntes poden aportar solucions en diversos fronts oberts al
municipi.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 74 Universitat de Girona
1.5 Noves línies de Formació Professional a) Títol de l’acció:
Noves línies de Formació Professional
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència a la línia 1: Diversificar l'economia apostant per una articulació entre el
sector primari tradicional que ajudi a la preservació del paisatge i una indústria
agroalimentària local vinculades ambdues a la gastronomia local. Aquesta acció
pretén contribuir directament en la disponibilitat de noves generacions formades i
especialitzades en altres sectors desvinculats del turisme que permetin certa
diversificació de l’economia municipal en un futur pròxim. Aquesta acció pot generar
noves empreses, tant de forma directa, a partir d’alumnes emprenedors, com de
forma indirecta.
c) Reptes a assolir
c.1 Referència a la idea
La primera línia estratègica encamina les accions proposades buscant un
desenvolupament econòmic diversificat i enfocat al sector primari tradicional, que
s’integri amb el paisatge i una indústria agroalimentària local que vagi de la mà de la
gastronomia local. Cal analitzar doncs el que té el municipi que ens pot diferenciar de
la resta i seguidament, definir uns objectius estratègics per tal de que a mig-‐llarg
termini el nostre municipi d’estudi pugui fer-‐se un lloc i ser competitiu.
Davant una proposta d’obertura de noves línies de Formació Professional cal tenir en
compte que no només afectarà al municipi de Roses, sinó que ha de ser capaç de
captar possibles estudiants de tota la comarca i comarques veïnes.
El següent pas és analitzar l’oferta actual de Formació Professional de Roses.
A Roses hi ha tres centres que imparteixen Cicles Formatius, un d’ells privat:
• Institut Cap Norfeu, de caràcter públic, imparteix:
o CFGM: Gestió Administrativa. 30 estudiants (curs 2010-‐2011).
o CFGS: Administració i finances. 12 estudiants (curs 2010-‐2011).
• Institut Illa de Rodes, de caràcter públic:
o CFGM: Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural. 23
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 75 Universitat de Girona
estudiants (curs 2010-‐2011).
• Empordà -‐San José, de caràcter privat:
o CFGM: Gestió administrativa (concertat) i instal·∙lacions elèctriques i
automàtiques (privat). 17 estudiants (curs 2010-‐2011).
Val a dir que hi ha CFGM que tenen totes les places que ofereixen ocupades, motiu
de més per ampliar l’oferta en Formació Professional.
Per les característiques socials, econòmiques i territorials del municipi de Roses es
proposen diverses línies de Formació Professional:
• Agricultura ecològica
• Oli i vi
• Pesca
Es tracta de preparar i formar als estudiants en funció de les potencialitats del
municipi i dels municipis immediats, d’aquesta manera s’aposta estratègicament per
una possible futura especialització i diversificació de l’economia. No es tracta
d’inventar nous cicles formatius ni crear noves escoles, es tracta d’optimitzar els
centres i aprofitar altres cicles formatius que ja s’imparteixen en altres llocs del país.
Tampoc es tracta d’ampliar de cop l’oferta formativa professional, sinó de valorar i
aplicar alguna de les següents propostes orientades clarament a les necessitats i
especialitats del municipi.
Proposta de Cicles Formatius: Agricultura ecològica
Producció agroecològica: es tracta d’un CFGM, amb titulació de tècnic que
actualment s’imparteix a Manresa. Aquests estudis postobligatoris, capaciten per
obtenir productes agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i
ramaderes que millorin la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del
sòl, aplicant la normativa de producció ecològica de benestar animal, de prevenció
de riscos laborals i de protecció ambiental.
Tenen una durada de 2.000 hores (1.584 lectives en un centre educatiu i 416
pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 76 Universitat de Girona
Producció agroecològica, perfil professional de producció agrícola ecològica: es
tracta d’un CFGM, amb titulació de tècnic que actualment s’imparteix a Reus i
Alfarràs. Aquests estudis postobligatoris capaciten per obtenir productes
agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i ramaderes que millorin
la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del sòl, aplicant la
normativa de producció ecològica de benestar animal, de prevenció de riscos
laborals i de protecció ambiental.
Tenen una durada de 2.000 hores (aproximadament 1.600 lectives en un centre
educatiu i 400 de pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos
acadèmics.
Proposta de cicles formatius: d’oli i vi
Olis d’oliva i vins: es tracta d’un CFGM, amb titulació de tècnic que actualment ja
s’imparteix en comarques on el vi i l’oli hi té un paper destacat: Alt Penedès, Baix
Penedès, Priorat i la Terra Alta. quests estudis postobligatoris capaciten per extreure
l'oli d'oliva en les condicions establertes als manuals de procediments i qualitat,
conduir les operacions de refinació i condicionament d'oli d'oliva, elaborar destil·∙lats
i begudes espirituoses, portar a terme les operacions d'acabament i estabilització,
controlar les fermentacions, aprovisionar i emmagatzemar matèries primeres i
auxiliars, envasar, etiquetar i embalar els productes elaborats, preparar i mantenir
els equips i les instal·∙lacions garantint-‐ne el funcionament i promocionar i
comercialitzar els productes elaborats.
Tenen una durada de 2.000 hores (1.617 lectives en un centre educatiu i 383
pràctiques en un centre de treball) concentrades en un curs acadèmic.
Vitivincultura: es tracta d’un CFGS amb titulació de tècnic superior, actualment
s’imparteix a l’Alt Penedès, Priorat i al Maresme. Aquests estudis postobligatoris
capaciten per gestionar la secció vitivinícola de la indústria alimentària, mitjançant la
programació, preparació i supervisió dels recursos disponibles i els treballs necessaris
per complir els plans de producció, qualitat i protecció ambiental.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 77 Universitat de Girona
La durada és de 2.000 hores (1.650 en un centre educatiu i 350 en un centre de
treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.
Proposta de cicles formatius: marítims i pesquers
Pesca i transport marítim: es tracta d’un CFGM amb titulació de tècnic que només
s’imparteix a l’Ametlla de Mar. Aquests estudis postobligatoris capaciten per obtenir
els despatxos del vaixell previs a la sortida o arribada a port, fer les operacions
d'estabilitat i maniobra del vaixell, controlar la navegació i la derrota del vaixell,
organitzar i executar les activitats d'extracció i de conservació del producte obtingut,
organitzar i controlar la seguretat, la supervivència i l'assistència sanitària a bord.
Tenen una durada de 2.000 hores (1.260 lectives en un centre educatiu i 740
pràctiques en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.
Navegació, pesca i transport marítim: es tracta d’un CFGS amb titulació de tècnic
superior que actualment només s’imparteix a l’Ametlla de Mar. Aquests estudis post-‐
obligatoris capaciten per planificar i dirigir la navegació, la seguretat del vaixell i de la
tripulació, les operacions de càrrega, descàrrega, estiba i pesca.
La durada és de 2.000 hores (1.260 en un centre educatiu i 740 en un centre de
treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.
c.2 Sub-‐accions:
En aquest cas no es necessita elaborar sub-‐accions.
c.3 Anàlisi de la influència:
L’obertura de noves línies de Formació Professional no només afecta el municipi al
qual s’adreça el pla estratègic, sinó que el seu àmbit d’influència es pot considerar
provincial al afectar més d’una i de dues comarques. Alguns dels Cicles Formatius
que es proposen només es practiquen en un municipi en tot Catalunya, fet que pot
comportar una nova immigració jove de caràcter nacional, que a més de formar-‐se,
pot activar la vida a Roses fora de l’època estrictament estival.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 78 Universitat de Girona
S’analitzen les possibles conseqüències:
• Més estudiants a la ciutat: pot reactivar la vida a la ciutat de Roses durant els
mesos lectius, amb tot el comerç estudiantil que genera, i evidentment
l’ocupació dels pisos durant aquest període lectiu. Per altra banda també
s’espera que augmenti el nombre d’estudiants que un cop acabat l’ESO o el
Batxillerat realitzin la seva formació a la ciutat.
• Mercat laboral municipal més format i capacitat: a mig termini es disposarà
de personal qualificat preparat per treballar en aquests sectors.
• Reactivació del món rural: una bona sortida pel sector agrari a nivell
comarcal és la vinya, així com molins d’oli. Amb accions com aquesta, donem
mitjans per tal de que els fills dels actuals propietaris de les explotacions
tinguin una via per formar-‐se i d’aquesta manera continuar l’explotació
familiar. També pot aportar innovacions i noves vies dins de la mateixa
explotació.
• Enfortiment de l’actiu del port pesquer: Igual que pel sector agrari, per tot el
sector pesquer és bo disposar de nous emprenedors formats adequadament,
de manera que poden generar una bona sinèrgia amb el port. Cal dir que
partim de que el Port de Roses és un dels més importants de Catalunya.
• Canvis que es reflectiran en el paisatge immediat: la revitalització del sector
agrari pot arribar a ocupar de nou moltes de les feixes actualment
abandonades que tenim al municipi i en general a la comarca de l’Alt
Empordà. Es tracta d’un element vertebrador de paisatge i molt eficaç per a
la seva gestió per a fer front a incendis i a altres processos erosius.
c.5 Coherència horitzontal:
És imprescindible que des dels òrgans de poder municipal i comarcal, així com
associacions empresarials, es tinguin en compte accions com aquesta. Cal apostar
per allò que fa falta, allò que el municipi necessita per tal d’aplicar polítiques
conjuntes i preparar el municipi des de tots els nivells a aquesta especialització i
diversificació de l’economia tant desitjada per tots.
c.6 Enfocament global:
Aquesta acció no pretén fer front a tots els punts que incorpora l’objectiu general,
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 79 Universitat de Girona
però sí que pot causar impacte en el què fa referència a la diversificació i
desestacionalització de l’economia així com l’aprofitament dels recursos naturals de
que es disposen.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT ALTA
Val a dir, que és una acció que s’incorpora sovint en molts dels programes electorals
de diversos partits polítics, a més, al 2006 des del Consell Municipal Escolar i
associacions de pares i mares d’alumnes, ja es reclamaven noves línies de Formació
Professional. L’increment de la demanda de noves places i la necessitat de formació
per una bona part de la població a l’atur, fa de vital importància l’aplicació d’aquesta
acció, fins al punt de qualifica-‐la d’alta prioritat.
e) Agents i institucions implicats:
Per tal d’assolir noves línies de Formació Professional cal fer petició d’aquestes des
del Consell Escolar Municipal al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya.
f) Referència temporal:
MIG-‐LLARG TERMINI
Com ja s’ha comentat en apartats anteriors, el procés més llarg i segurament el més
difícil de portar a terme és el d’aconseguir el permís i l’elaboració dels cicles
formatius. Un cop es comencin a impartir, es podran començar a valorar resultats a
mig i a llarg termini. Cal dir que la major part de cicles requereixen dos anys d’estudi
abans que els alumnes obtinguin la titulació de tècnics. Tot dependrà del procés
administratiu corresponent.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 80 Universitat de Girona
Per pensar en l’aplicació d’aquesta acció, cal doncs, analitzar la situació actual dels
Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior presents al municipi així com analitzar
l’evolució dels estudiants en nombre a nivell comarcal.
Si observem la figura 17, tot i tractar-‐se d’una comparació relativa pel fet de ser d’un
any concret, es pot dir que el volum d’estudiants de CFGM3 és pràcticament la meitat
dels estudiants de batxillerat (49,9%)
sense comptabilitzar els estudiants de
CFGS4. Es pot concloure que hi ha un
volum important d’estudiants en la
Formació Professional, cal doncs veure-‐hi la idoneïtat d’ampliar l’oferta formativa en
aquest sentit.
Seguidament s’analitza l’evolució, en nombre d’estudiants pels diferents branques
des del curs 2004-‐2005 fins al curs 2009-‐2010:
!"""#
!$""#
!!""#
!%""#
!&""#
'"""#
'$""#
'!""#
$""!($""'# $""'($""%# $""%($"")# $"")($""&# $""&($""*# $""*($"+"#
!"#$%&'(#")%*!+,)
,-.#/012345# 6789#/012345#
3 CFGM: Cicle Formatiu de Grau Mitjà 4 CFGS: Cicle Formatiu de Grau Superior
!"#$%
#"$&%'#(%
#))%
*)+"%
#"&*%'$#%
")!%
,-.% /0123445601% 789:% 789-%
!"#$%&'(#")*++,-*+.+),;1<=30>1;%?41%,@AB6=C% ,;1<=30>1;%/032%5@AB6=C%
Figura 20: Comparativa d'estudiants registrats per les comarques de l'Alt i el Baix Empordà. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.2009-‐2010.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 81 Universitat de Girona
!"#"$
!!""$
!!#"$
!%""$
!%#"$
!&""$
!&#"$
%""'(%""#$ %""#(%"")$ %"")(%""*$ %""*(%""+$ %""+(%"",$ %"",(%"!"$
!"#$%&'(#")%*)+'#,&--*.'#)
-./$0123456$ 789:$0123456$
!"#!!"$!!"%!!"&!!"'!!"(!!")!!"*!!"
$!!&+$!!'" $!!'+$!!(" $!!(+$!!)" $!!)+$!!*" $!!*+$!!," $!!,+$!#!"
!"#$%&'(#")%*)+,-.)
-./"0123456" 789:"0123456"
!"
#!"
$!!"
$#!"
%!!"
%#!"
&!!"
%!!'(%!!#" %!!#(%!!)" %!!)(%!!*" %!!*(%!!+" %!!+(%!!," %!!,(%!$!"
!"#$%&'(#")%*)+,-.)
-./"0123456" 789:"0123456"
Figura 21: Evolució de les diferents modalitats de formació des del curs 2004-‐2005 fins al 2009-‐2010 per l'Alt i el Baix Empordà. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Idescat.
Tal i com és d’esperar, en general la tendència és creixent, fruit del propi creixement
de la població, però aquest creixement és més acusat en les modalitats de CFGM i
CFGS. Per tant, es pot afirmar que hi ha una tendència creixent d’estudiants que
opten per a la Formació Professional. Aquest fet pot ser degut a la crisis actual i a la
necessitat de formació d’una part de població desocupada (amb dades de 2010-‐2011
quedaria més clar) a més de la major dificultat per accedir a la universitat ja sigui per
motius econòmics, com de nota de tall o per manca de places.
Els possibles impactes que pot tenir l’acció ja s’han comentat en punts anteriors. El
que no s’ha comentat és del que pot passar en cas de no aplicar cap acció en aquesta
línia:
• El turisme com a únic pilar fonamental de l’economia municipal.
• No-‐diversificació de l’economia.
• Pèrdua d’importància del port, fruit de l’estancament econòmic i de la
competència internacional.
• Emigració estudiantil cap a altres ciutats i capitals per a realitzar els seus
estudis.
• Increment de l’atur municipal i mercat de treball pobre i poc diversificat.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 82 Universitat de Girona
Especialitzat sols en turisme.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 83 Universitat de Girona
ACCIONS PROPOSADES PER LA LÍNIA ESTRATÈGICA 2:
Diversificar i desestacionalitzar el turisme aprofitant del
patrimoni natural i cultural i històric, que permetin una millor
relació amb l’entorn paisatgístic, natural i social. Apostar també
per un turisme de proximitat i perquè la pròpia població pugui
gaudir de cada un dels elements que ofereix la vila.
Accions:
2.2 Creació d’un alberg – centre de natura a Roses
2.5 Ruta Geocaching pel patrimoni de Roses
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 84 Universitat de Girona
2.2 Creació d’un alberg – centre de natura a Roses a) Títol de l’acció:
Creació d’un alberg – centre de natura a Roses
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Aquesta acció fa referència a la línia 2: Diversificar i desestacionalitzar el turisme
aprofitant del patrimoni natural i cultural i històric, que permetin una millor relació
amb l’entorn paisatgístic, natural i social. Apostar també per un turisme de proximitat i
perquè la pròpia població pugui gaudir de cada un dels elements que ofereix la vila.
c) Reptes a assolir
Roses en data d’avui no disposa de cap alberg ni centre que treballi certs valors
ambientals i de sostenibilitat per famílies, joves i escoles. Roses disposa de valors
culturals i naturals que pot explotar, i la creació d’un alberg, a part de generar llocs de
treball pot suposar un valor afegit molt important al propi municipi. Aquest alberg
podria centralitzar totes les activitats vinculades els parcs naturals que envolten i
impregnar-‐les de caràcter pedagògic i ambiental.
Es tracta d’impulsar la construcció d’un alberg dins el municipi de Roses. No és una
mesura per potenciar el turisme però cal pensar en les oportunitats pedagògiques que
pot oferir Roses i l’entorn immediat de Roses durant tot l’any. Aquest alberg orientat a
escolars, joves i famílies ha de pretendre esdevenir un centre de natura i
d’interpretació dels espais protegits propers al municipi, així com el patrimoni cultural
que hi trobem. Un edifici modern, bioclimàtic5, que prioritzi l’ús d’energies renovables
i el reciclatge entre d’altres valors pro-‐ambientals amb la intenció de sensibilitzar la
societat vers el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura i del paisatge.
Objectius del centre:
• Dotar al municipi d’un alberg per a escolars, joves i famílies
• Promoure la cultura de la sostenibilitat
• Promoure la conservació d’espais naturals de gran valor ecològic
5 Edifici bioclimàtic: es tracta d’una construcció que per les seves característiques de disseny i orientació faciliten un nivell adequat de confort amb una aportació mínima i nul·la d’energia suplementària. Solen aprofitar molt bé la radiació solar, corrents d’aire. En general es tracta de construccions amb una alta eficiència energètica.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 85 Universitat de Girona
• Promoure el coneixement i el gaudir del patrimoni natural i cultural de les
comarques gironines.
• Diversificar i desestacionalitzar el turisme del municipi de Roses.
• Fer compatibles les activitats de lleure i de vacances amb els valors de la
sostenibilitat.
• Esdevenir un centre de referència per la interpretació dels parcs naturals
pròxims a Roses.
Un cop definits els objectius es defineix com ha de ser el centre:
• Centre d’informació: a més d’un alberg i d’un centre de natura també pot
esdevenir un punt d’informació sobre els béns patrimonials i naturals que
podem trobar al municipi, així com rutes i camins que travessen el municipi. El
centre també es pot especialitzar en informació sobre els Aiguamolls de
l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus.
• Alberg: Cal tenir diferents tipus d’habitacions, individuals, familiars i de grups
per tal cobrir totes les edats que interessa albergar. L’alberg ha d’estar dotat de
servei de menjador que prioritzi el consum de productes de la comarca i
ecològics.
• Centre de documentació: a part d’un punt d’informació en clau d’oci i turística,
cal dotar el centre de documentació i bibliografia per tal de poder ajudar a
aquelles persones i estudiants que vulguin realitzar recerca sobre el patrimoni
de Roses i els parcs naturals.
Centre d’educació ambiental: s’ha de poder implantar un pla docent en diferents
formats i durades, destinat a diferents edats per tal de fomentar els valors de
sostenibilitat i de conservació del medi ambient. L’oferta ha de ser molt àmplia, per
diferents grups d’edat, famílies, escolars de totes les edats, etc.
c.1 Referència a la idea
2.2 Promocionar i revaloritzar el patrimoni natural per tal de desenvolupar i potenciar el
turisme de natura, rural, actiu i agroturisme.
c.2 Sub-‐accions:
• Elecció de l’indret on ubicar el centre
• Obrir un procés participatiu per tal d’escollir la millor ubicació
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 86 Universitat de Girona
• Construcció del centre.
• Preparar un pla pedagògic pel centre.
• Recopilació de bibliografia i documentació referent a:
o Aiguamolls de l’Empordà
o Roses
o Parc Natural de Cap de Creus
o Patrimoni cultural de Roses
• Crear un ens que vinculi tots els parcs, naturals, el Consorci Terra de Pas6 i
altres entitats vinculades amb els valors i àmbits que el centre pretén treballar.
• Adherir el centre a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de la de Catalunya
(XANASCAT).
• Fer una campanya publicitària a nivell nacional i sobretot a la província de
Girona.
c.3 Anàlisi de la influència:
Es tracta d’una acció molt vinculada al territori i a la sostenibilitat ambiental, amb una
vessant molt pedagògica i d’oci. L’única acció de les que es presenten en aquest pla
que es pot veure reforçada és la de la Ruta de Geocaching pel patrimoni de Roses. En
aquest cas aquest centre, també podria incorporar tota la informació per a dur a terme
aquesta ruta així com oferir servei de lloguer de GPS i l’elaboració de noves rutes
Geocaching.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Es tracta d’una acció que obre l’oportunitat d’oferir una nova temàtica turística pel
municipi, vinculat a valors paisatgístics, patrimonials, ambientals i de sostenibilitat
obert a tothom, estrangers o no, escoles municipals o de fora. Tot a partir d’elements
que el municipi disposa i que tant el ciutadà ,com el turista o com l’estudiant,se’n
poden beneficiar, ja sigui pel seu gaudir, recerca o oci.
c.5 Coherència horitzontal:
Hi ha dues línies estratègiques que poden prendre sinèrgies amb aquesta acció. Per
6 Consorci entre 13 ajuntaments que aposten per compartir dinàmiques turístiques i singularitzar el territori a partir del patrimoni cultural, natural, gastronòmic i etnològic i que te com a clar objectiu compartir recursos i dinàmiques per dinamitzar el territori.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 87 Universitat de Girona
una banda es tracta de la tercera al parlar d’una estructuració del teixit urbà dotat de
serveis i equipaments descentralitzats tenint en compte la millora i la preservació del
paisatge. L’altre línia que pot ajudar és la darrera, la quarta, es tracta de implicar
municipi veïns amb els quals es comparteixen els parcs naturals i altres elements
patrimonials importants.
c.6 Enfocament global:
L’acció de l’alberg-‐centre de natura afronta bona part del que s’inclou en l’objectiu
general. Aquest alberg diversifica i desestacionalitza en cert grau el turisme. El turisme
pro-‐ambiental no té temporada alta i és un turisme molt sa que vincula al turista al
territori i als recursos naturals i patrimonials de Roses. És un equipament necessari que
potencia l’interès i la millora del paisatge. En definitiva, un equipament carregat de
valors socials, identitaris, ambientals i de sostenibilitat.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT MITJANA
Un alberg és un equipament car, que necessita finançament que cal buscar i negociar.
Una bona manera per tal d’aconseguir-‐lo poden ser les obres socials de caixes,
fundacions vinculades al territori i al medi ambient o la mateixa Generalitat de
Catalunya. Malgrat les retallades pressupostàries d’aquest 2011, no es poden deixar de
banda projectes com aquest que podran millorar la situació del municipi que s’estudia.
Podem parlar d’una acció de prioritat mitjana.
e) Agents i institucions implicats:
• Generalitat de Catalunya.
o Agència Catalana de la Joventut (XANASCAT)
o Departament de Medi Ambient i Habitatge
• Parc Natural de Cap de Creus
• Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
• Consorci Costa Brava
• Ajuntament de Roses
f) Referència temporal:
LLARG TERMINI
Entre la negociació per l’obtenció del finançament, l’elecció de l’indret, adquisició de la
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 88 Universitat de Girona
finca i l’execució de l’obra poden passar anys. Per això es fixa com a horitzó d’execució
i d’assoliment d’objectius uns set anys, és a dir, llarg termini.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Per realitzar aquesta acció s’ha partit de l’idea del Centre de Natura Planes de Son, mitj
el qual a partir de tota una colla de valors ambientals i de sostenibilitat ofereix un
alberg com el que es proposa molt vinculat al que el municipi i el seu entorn ofereix.
Aquesta és la idea. En definitiva un equipament que respongui a l’objectiu general, que
pugui prendre sinèrgia amb altres línies estratègiques i que treballi idees força en
diferents àmbits. Tot i la seva dificultat d’execució és una acció que pot aportar grans
beneficis socials, turístics i culturals,62 no només al nostre municipi sinó a les terres
gironines.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 89 Universitat de Girona
2.5 Ruta Geocaching pel patrimoni de Roses a) Títol de l’acció:
Ruta Geocaching pel patrimoni de Roses
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència la línia 2: Diversificar i desestacionalitzar el turisme aprofitant del
patrimoni natural i cultural i històric, que permetin una millor relació amb l’entorn
paisatgístic, natural i social. Apostar també per un turisme de proximitat i perquè la
pròpia població pugui gaudir de cada un dels elements que ofereix la vila.
c) Reptes a assolir
El que pretén en aquesta acció és aportar un nou actiu al turisme de la zona de
caràcter cultural que també impliqui als ciutadans. Es tracta d’un joc a nivell mundial
conegut per geocaching i l’elaboració d’una ruta a partir dels elements patrimonials i
naturals més rellevants del municipi.
c.1 Referència a la idea
Es vol aconseguir elaborar una ruta de geocaching pel municipi a partir d’elements
patrimonials i naturals destacats.
Geocaching és un joc a nivell internacional per buscar tresors amagats a qualsevol lloc
a partir de la seva localització per satèl·∙lit. Cada tresor consta d’un tuppeweare de
plàstic que pot ser de diferents mides el qual conté objectes i una llibreta amb un
bolígraf. Cada catxe (tresor), conté una sèrie d’objectes que s’han d’intercanviar, és a
dir, quan un troba un catxe, deixa un objecte i en pren un altre a canvi. La gent que
troba catxés ho fa constar a la web principal de geocaching de manera que es pot
saber quanta gent ha visitat el catxe que un ha instal·∙lat.
Una ruta, en canviés una sèrie seguida de catxés consecutius desconeguts per la
persona que l’inicia. Per elaborar la ruta necessites un document amb pistes i
descripció de cada punt, però necessitaràs trobar un catxe i esbrinar a partir de pistes
on se situa el catxe següent.
És tracta d’una acció que afectarà a turistes de tota mena, especialment als de caràcter
jove i familiar però també a ciutadans de la mateixa ciutat com a una oferta d’oci i
vinculació amb el seu municipi.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 90 Universitat de Girona
Cal doncs elaborar una llista dels llocs i elements que conformaran part d’aquesta ruta
cultural i natural:
• Patrimoni
o Búnquers de falconera
o Camp de presoners de la Pelosa
o Dolmen de la Casa Cremada
o Embarcador del Lledó
o Forn de calç de Montjoi de Baix
o La Torreta
o Llit de la Generala
o Necròpolis de Puig Alt
o Refugi del Renego
o Menhir de la casa cremada
o Torre de Norfeu
o Castell de la Trinitat
o La ciutadella
• Masos
o Mas Marés
o Torre del Sastre
• Coves
o Balma del cap de l’home
o Cova de les Ermites
• Cases de Poble
o Plaça Catalunya
o Barraca de l’Almadrava
o Torre Quimeta
o Safareig Municipal
o Casa Ramon Rahola
Un cop llistats els 22 elements patrimonials caldrà realitzar dur a terme l’elecció
d’aquells que interessi incorporar a la ruta, fer-‐ne una descripció i preparar el tresor.
c.2 Sub-‐accions (si s’escau):
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 91 Universitat de Girona
En aquest cas l’acció necessitarà de vàries sub-‐accions per tal d’executar-‐la:
• Elaborar i pensar la ruta
• Preparar tots els catxes
• Recopilar informació per a la descripció de cada element de patrimoni que es
visitarà
• Elaborar un document que es podrà aconseguir a la web de l’ajuntament i la
web oficial de geocaching
• Elaborar una campanya publicitària per fer difusió de la ruta
• Dotar de servei de lloguer de GPS (sota fiança) l’oficina de turisme
c.3 Anàlisi de la influència:
Cap de les altres accions que es presenten en aquest estudi es veurà afectada per
aquesta mesura. En tot cas, com ja s’ha comentat en la presentació de l’acció, aquesta,
incorpora un nou actiu turístic al total d’actius ja presents a Roses. En cert grau
diversifica el turisme, en aquest cas molt vinculat a la cultura i patrimoni.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Actualment hi ha prop de 1.421.753 catxés escampats per tot al món perseguits per
prop de 5 milions de persones registrades. Bona part d’aquests cada cop que viatja i fa
turisme arreu està atent dels diferents catxés que hi ha a cada zona i els cerca per tal
de registrar-‐los a les seves troballes personals. A part de turistes, també és un actiu
que pot utilitzar gent habitants residents al municipi i municipis del voltant. Es tracta
d’una proposta oberta, que engloba turistes i no, que no necessita d’un gran
pressupost i que pot donar a conèixer el patrimoni del nostre municipi d’estudi.
c.5 Coherència horitzontal:
Si analitzem les altres línies estratègiques, ràpidament s’observa que es tracta d’una
acció que podria aplegar-‐se tant sota el paraigües de la segona línia com de la quarta.
Aquesta acció tant en el fons com en la forma potencia la participació popular amb la
recerca de catxés però el que és més important, en cert grau potencia la identitat de la
pròpia ciutat mostrant i posant a l’accés de tothom el patrimoni més desconegut i
menys visible del nostre municipi.
c.6 Enfocament global:
A nivell general, partint de l’objectiu general aquesta acció afronta directament la
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 92 Universitat de Girona
desestacionalització del turisme aprofitant els recursos naturals i patrimonials a part
de la l’avanç en termes d’identitat municipal. Val a dir que és un turisme d’oci que et
vincula amb el territori, i que en molts casos es relaciona amb l’excursionisme per
necessitat, estem parlant d’un turisme o d’una forma d’oci que pot millorar la salut
pública del municipi.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT ALTA
No es tracta d’una acció indispensable, ni tampoc d’una acció que esperi arribar a
assolir uns grans objectius, es tracta com ja s’ha comentat en apartats anteriors d’una
acció que la seva execució aportarà un actiu més en l’oferta turística del municipi a
més de servir d’una oferta d’oci nova i moderna pels mateixos ciutadans. Finalment
s’ha considerat l’acció de prioritat alta degut al seu baix cost econòmic i la facilitat de
la seva execució.
e) Agents i institucions implicats:
Per executar aquesta acció no es requereixen cap mena d’agents i institucions llevat
del propi Ajuntament de Roses i el lloc web de Geocaching ja que serà la nostra
finestra a la xarxa i al món. Es podria obrir la iniciativa a diferents municipis de la
comarca i vincular-‐hi el consell comarcal però de moment no es contempla aquesta
opció.
f) Referència temporal:
MIG, CURT I LLARG TERMINI
Com en el cas de l’acció de l’impuls de l’ús de la bicicleta, es tracta d’una acció de
longevitat permanent, que no caduca i que en prou feines necessita de manteniment.
Tampoc es tanquen les portes com s’ha dit al punt e) a exportar la iniciativa a nivell
comarcal amb més rutes i més catxés. És una iniciativa fàcil de dur a terme i molt
econòmica. Els resultats a curt, mitjà i llarg termini.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Es tracta d’una acció assequible, simpàtica i divertida de cara als ciutadans i turistes de
la ciutat de Roses. Que la seva implementació pot aportar coses molt positives pel
municipi i treballar al mateix temps diverses de les línies estratègiques proposades.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 93 Universitat de Girona
ACCIONS PROPOSADES PER LA LÍNIA ESTRATÈGICA 3:
Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis i equipaments
descentralitzats que facilitin la compacitat i la connectivitat entre
urbanitzacions, tenint en compte la millora i la preservació del
paisatge.
Accions:
3.3 Bici-‐Roses
3.5 Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 94 Universitat de Girona
3.3 Bici -‐ Roses a) Títol de l’acció:
Bici-‐Roses
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència a la línia 3: Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis i equipaments
descentralitzats que facilitin la compacitat i la connectivitat entre urbanitzacions,
tenint en compte la millora i la preservació del paisatge.
c) Reptes a assolir
El que pretén aquesta acció és contribuir en la implementació de la bicicleta com a un
mecanisme de transport personal diari, indispensable per les persones i turistes de la
ciutat de Roses. D’aquesta manera, es millora la mobilitat dins del municipi.
És evident que la ciutat de Roses pateix un problema de mobilitat interna greu,
acompanyat d’un problema d’aparcament, que és fa més evident durant els mesos
d’alta ocupació turística (estiu). Al tractar-‐se d’una ciutat costanera, on el mar i el seu
passeig marítim és el principal eix vertebrador de la ciutat, disposem d’una superfície
majoritàriament plana per la qual l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport és agraït
i eficaç.
A partir de les anteriors figures es fa evident que cal incidir en l’ús de la bicicleta com a
mitjà de transport per motius laborals. Per altra banda, cal reconèixer que els nens i
joves que estudien, majoritàriament es desplacen a peu o en bicicleta.
Actualment a Roses existeix un carril bici que transcorre per l’avinguda Rhode entre la
carretera de Cadaqués i la carretera de Vilajuïga. És per tant un tram molt petit i que
no té continuïtat.
Existeix un altre espai que presenta unes bones condicions per als desplaçaments en
bicicleta: el passeig marítim. Aquest és un espai compartit entre vianants i ciclistes.
Per tant podem concloure que no existeix una infraestructura viària adequada als
desplaçaments en bicicleta, tot i que les condicions orogràfiques del municipi
permeten que els desplaçaments amb aquest mitjà de transport tinguin un gran
potencial.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 95 Universitat de Girona
La figura 22 es recull el carril bici existent així com el tram de passeig marítim que es
troba condicionat pels desplaçaments en bicicleta.
Figura 22: Estudi d'avaluació de la mobilitat generada del POUM de Roses. Proposta de xarxa ciclable.
Extret del POUM de Roses (2010).
Figura 23: Ampliació de la llegenda de la figura anterior.
Cal doncs en primer lloc aplicar la xarxa proposada pel POUM però també és necessari
que vingui acompanyada d’una sèrie de mesures per promoure l’ús de la bicicleta i així
aconseguir l’objectiu fixat:
1. Creació d’un ens municipal per tal d’impulsar l’ús de la bicicleta:
Aquesta entitat impulsada per l’ajuntament ha de tenir l’única intenció de fomentar
l’ús de la bicicleta a la ciutat. Ha d’anar combinada amb una bona campanya
publicitària i d’una sèrie de xerrades a les escoles, així com l’obertura d’un estand
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 96 Universitat de Girona
temporal en un lloc visible i freqüentat de la ciutat.
2. Esdevenir membre de Cities for Cyclists Network: Xarxa de ciutats per a
ciclistes
Cal també adherir-‐se a altres moviments en aquest sentit que comparteixen projectes
tant a nivell internacional com a nivell nacional amb la Coordinadora Catalana
d’Usuaris de la Bicicleta.
3. Creació d’un cens d’usuaris de la bicicleta
Aquesta mesura és la més dificultosa de l’acció. Es parteix de que és necessari saber
qui va amb bicicleta, és més, caldrà saber si canvia el seu hàbit o no. Si volem aplicar
mesures compensatòries cal saber perfectament qui té bicicleta i en fa un bon us. Els
usuaris haurien de matricular via web o via ajuntament la seva bicicleta. D’aquesta
manera l’ajuntament genera una nova base de dades vinculada amb l’ús de la bicicleta.
Amb la creació d’aquest cens i la corresponent base de dades cada usuari o família
s’identificarà a una o vàries bicicletes. Els agents cívics i els agents patrulla de la policia
així com els punts d’informació exerciran la funció d’anotar les bicicletes i la seva
matrícula, de manera que tant sols anotant el número de la matrícula o llegint el seu
codi de barres, es sabrà aproximadament si un usuari fa ús de la bicicleta durant l’any
o no.
Després de mesos recollint dades, ja es podran aplicar les mesures compensatòries:
• Mesures compensatòries zona blava: en funció dels cops que s’ha fitxat un
usuari en un trimestre es podrà veure beneficiat de més o menys minuts
gratuïts a la zona blava:
!"#$%&'()*( +',-($%.",*%/0*1*!"#! !##"#$ %!#&"%! '!%#"'! (!'#"(! &!)(! #%!
Taula 22: Taula de recompensa per l'ús de la bicicleta en minuts per a la zona blava. Elaboració pròpia.
La taula anterior es tracta d’un exemple que pot veure’s modificat d’un
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 97 Universitat de Girona
trimestre per l’altre per tal de re-‐encaminar l’acció.
• Rebaixa en taxes municipals: cal estudiar-‐ho des del consistori però l’usuari
compromès pot veure’s clarament beneficiat en taxes com la de circulació.
• Promocions i regals: moltes associacions que potencien l’ús de la bicicleta
regalen als usuaris que utilitzen la bicicleta llums, braçalets, motxilles, gorres,
clàxons i tot de material vinculat amb el món de la bici. Caldria aconseguir-‐ne i
repartir-‐ne als usuaris censats per tal de fer més amable la proposta.
4. Matriculació municipal de les bicicletes:
No es tracta d’una matriculació igual que els ciclomotors i els turismes. Es tracta d’un
adhesiu amb codi de barres i un número que la bicicleta haurà de portar en un lloc ben
visible i en bon estat. Serà el nombre que identificarà la bicicleta.
5. Creació d’un punt d’informació al passeig durant els primers mesos de
funcionament.
En aquest punt, els usuaris podran informar-‐se del servei i donar-‐se’n d’alta així com
fitxar voluntàriament de forma ràpida i senzilla passant l’etiqueta per un lector de codi
de barres i continuar amb el seu trajecte.
c.1 Referència a la idea
3.3 Millorar la mobilitat urbana i interurbana.
c.2 Sub-‐accions:
• Creació d’un espai web per gestionar les bases de dades de forma virtual.
També pot fer el paper de petita xarxa social local, relacionada amb el món de
la bici amb diferents seccions:
o Fòrum de participació
o Rutes pel municipi
o Mercat de segona mà
• Creació d’un ens o secció municipal que gestioni tot el paquet de mesures.
• Millorar el nombre d’aparcaments de bicicleta tal i com preveu el POUM
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 98 Universitat de Girona
• Acompanyar l’acció d’una campanya publicitària amb estands, cartells, i anuncis
als mitjans locals en diferents idiomes si s’escau.
c.3 Anàlisi de la influència:
Aquest impuls pel foment de l’ús de la bicicleta afecta bàsicament a la mobilitat del
municipi, a part de la salut pública. Per tal d’impulsar-‐la i fer-‐la efectiva caldrà la
implicació de la població i de les seves entitats. Tal i com es preveu en l’acció de la línia
estratègica quarta, també s’han de vehicular estratègies municipals participatives des
de les associacions d’entitats, entitats que també es poden veure afavorides per les
mesures compensatòries.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Es poden preveure diferents escenaris més o menys ideals després de l’aplicació de
l’acció:
Escenari 1: Èxit en l’aplicació de l’acció acompanyada d’un gran nombre d’usuaris i una
millora notable de la mobilitat sobretot a l’estiu. El problema sorgeix quan fa mal
temps i l’usuari utilitza el seu transport privat, és una situació evident i inevitable.
També caldrà vigilar de prop la relació entre la mobilitat a peu de la que utilitza
bicicleta, ja que es pot veure en conflicte. En aquest cas la recaptació en zona blava es
pot veure força perjudicada.
Escenari 2: Èxit en l’aplicació però poca resposta per part dels rosincs i rosinques. En
aquest cas caldrà analitzar els motius que no motiven al seu ús i la possibilitat
d’agregar noves mesures així com modificar si cal les que ja es duen a terme.
Més enllà d’aquí es podrà criticar l’aplicació i les mesures aplicades.
c.5 Coherència horitzontal:
Aquesta acció tot i afrontar temes molt concrets de mobilitat també pot veure’s
enfortida per altres línies estratègiques com la quarta i la cinquena. Un teixit associatiu
compromès i vinculat en campanyes de sensibilització ambiental com l’ús de la
bicicleta entre d’altres. Si l’ajuntament impulsa una acció com la que es proposa, s’ha
de veure potenciat i recolzat per les entitats de la ciutat, així com per programes
supramunicipals a nivell comarcal i nacional.
c.6 Enfocament global:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 99 Universitat de Girona
No es tracta d’una acció de gran impacte ni econòmic ni social. Vers l’objectiu general
del pla estratègic l’acció pot incidir quant parla de la millora de la qualitat de vida tot
estructurant el teixit urbà, en un nou sentit on la bicicleta pren un paper important
sense treure importància al transport privat. Malgrat tot, hi ha usuaris pels quals el seu
vehicle privat és indispensable per la seva mobilitat.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT ALTA
Com s’ha analitzat al principi de l’acció, i més àmpliament s’analitza a l’estudi de
mobilitat del POUM de Roses, el problema de la mobilitat és una certesa a la ciutat de
Roses. El pitjor és que a l’estiu, aquesta dificultat esdevé enorme, fruit del gran
nombre de turistes i residents que conviuen a la ciutat. Ja fa anys que el municipi es
troba en aquesta situació i és un motiu més que suma a la percepció de que Roses és
un lloc inaccessible a l’estiu. Aquesta és la situació actual i la percepció de la gent
actualment, i cal afrontar-‐ho i fer-‐hi front. Tot el que s’apropi a millorar la mobilitat,
fomentant l’anar a peu, la bicicleta i el transport públic afavorirà a la millor de la
mobilitat així com a la millora de la percepció actual.
e) Agents i institucions implicats:
Per tirar endavant la proposta caldrà primer de tot que l’Ajuntament de Roses
encapçali l’acció, cal també involucrar-‐hi el Consell Comarcal de l’Alt Empordà que a
part d’un cert finançament obrirà la possibilitat de fer de l’acció municipal una acció a
nivell comarcal per tal d’abaratir costos i aprofitar les sinèrgies
f) Referència temporal:
CURT TERMINI
Es tracta d’obrir l’acció a una longevitat permanent, en cas d’aconseguir els objectius
esperats, tampoc es tanquen les portes a possibles modificacions de qualsevol part de
l’acció.
Es preveu assolir resultats als tres primers mesos d’execució, per tant, estem parlant
d’una acció amb resultats a curt termini.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Per tal de justificar l’acció s’ha fet una petita recerca per conèixer millor la mobilitat
de RoseS. S’analitza doncs, a grans trets, la mobilitat de Roses:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 100 Universitat de Girona
Figura 24: Distribució de la mobilitat obligada segons el tipus de flux (1r viatge). Extret del POUM de
Roses (2010). Del total de desplaçaments diaris per mobilitat obligada (9.397 desplaçaments) cal destacar que:
• Un 66% (6.247 viatges) són interns, és a dir, tenen com origen i destí el municipi de Roses
(veure la figura següent).
• Un 16% dels desplaçaments totals per mobilitat obligada (1.468 viatges) són
desplaçaments de residents de Roses cap a altres municipis.
• El 18% dels desplaçaments (1.682 viatges) són de residents de fora del municipi que vénen
a treballar o a estudiar a Roses.
En aquest sentit, destacar que el 66% dels desplaçaments són interns, fet que denota una bona
autocontenció del municipi.
En comparar els fluxos d’entrada i sortida dels desplaçaments externs, cal destacar que existeix un
equilibri entre els desplaçaments generats (aquells que tenen el seu origen a Roses i la destinació
en un altre municipi) i els desplaçaments atrets (aquells desplaçaments que tenen l’origen en un
altre municipi i la destinació a Roses). Les sortides són 1.468 i les entrades 1.682.
Aquestes dades demostren que l’aplicació d’una acció com la que es planteja pot tenir realment
capacitat de canvi i esdevenir així efectiva.
S’analitza doncs la tipologia d’aquesta mobilitat per tal de detectar l’actual ús de la bicicleta al
municipi:
Figura 25: Repartiment modal dels viatges en termes absoluts (1r viatge del dia). Extret del POUM de
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 101 Universitat de Girona
Roses (2010).
Figura 26: Repartiment modal dels viatges en termes relatius (1r viatge del dia). Extret del POUM de
Roses (2010).
Tal i com mostren les anteriors figures, l’ús de la bicicleta es representa juntament
amb els desplaçaments caminant. Aquests quan és parla de desplaçaments interns
sumen el 45% dels viatges, caldria poder determinar quin paper té exactament l’ús de
la bicicleta.
Figura 27: Repartiment modal dels viatges per motiu de treball (1r viatge del dia). Extret del POUM de
Roses (2010).
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 102 Universitat de Girona
Figura 28: Repartiment modal dels viatges per motiu d'estudis (1r viatge del dia). Extret del POUM de
Roses (2010).
A grans trets podem dir que és una acció pot assegurar l’èxit, és necessària i positiva ja
que es pot vincular directament a noves pràctiques més sostenibles i de caràcter
ambiental. Moltes ciutats ja tenen entitats i associacions que potencien l’ús de la
bicicleta però a Roses no n’existeix cap. Cal doncs, tirar endavant accions com aquesta
i vincular-‐les directament a les associacions del municipi i més si d’aquesta manera es
pot resoldre un problema tant important com el de la mobilitat del nostre municipi
d’estudi.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 103 Universitat de Girona
3.5 Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge a) Títol de l’acció:
Elaboració d’un Pla Local d’Habitatge
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència a la tercera línia estratègica: Estructurar el teixit urbà, dotar-‐lo de serveis
i equipaments descentralitzats que facilitin la compacitat i la connectivitat entre
urbanitzacions, tenint en compte la millora i la preservació del paisatge.
c) Reptes a assolir
Roses parteix d’una situació delicada en quant al parc d’habitatge:
• 1,35% dels habitatges estan abandonats o en mal estat (2001)
• 92,06% dels habitatges estan en bon estat (2001)
Hi ha una degradació visible del parc d’habitatge que amb dades actuals seria molt
més evident. El parc d’habitatge està molt influenciat per la situació econòmica i si
aquesta empitjora o bé es troba en crisis com ara, la situació de l’habitatge de Roses
també empitjora. Tal i com es marca amb la idea força, cal millorar tant la qualitat de
la trama urbana com la del parc d’habitatges. Puntualitzar que és realment difícil
pensar una mesura que s’afronti a aquesta temàtica ja que s’està parlant de propietat
privada i en molts casos manca molta informació. Es pretén impulsar una política en
forma de pla amb la intenció primera de captar informació per tal d’elaborar un cens
actual del parc d’habitatges de Roses. Aleshores des del pla s’impulsaran i es
vehicularan totes les polítiques i mesures per tal de renovar el parc d’habitatge així
com millorar-‐ne l’estat.
Un Pla Local d’Habitatge és un document que parteix de l’anàlisi de la situació de
l’habitatge en un municipi , i defineix les estratègies per promoure o desenvolupar des
del govern local, en relació al sòl i al sostre residencial. La mesura té un caràcter
planificador i operatiu per tal de fomentar l’assoliment del dret dels ciutadans a gaudir
d’un habitatge digne i en condicions assequibles.
Cal doncs marcar uns objectius per tal d’elaborar el pla:
1. Donar resposta a la demanda interna del municipi amb una oferta que s’ajusti a
les necessitats dels seus habitants.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 104 Universitat de Girona
2. Procurar per el correcte desenvolupament del mercat d’habitatge, per evitar
que es generin tensions entre l’oferta i la demanda, preveient des del
plantejament les reserves de sòl necessàries i dotant dels instruments
necessaris per una adequada gestió del Pla.
3. Detectar possibles àrees susceptibles de transformació, creixement o millora
vinculades al desenvolupament del municipi, que permetin obtenir nous
habitatges, terrenys dotacionals, i que possibilitin la promoció pública
d’habitatges. Atès que les previsions del planejament general vigent es troben
esgotades, aquestes àrees de transformació s’haurien d’identificar a partir
d’una revisió del conjunt del municipi a nivell urbanístic.
4. Impulsar la millora i rehabilitació d’habitatges buits per ampliar l’oferta de
lloguer i adquisició per tal d’evitar la sortida de joves del municipi. Aquesta
mesura tindrà uns efectes immediats.
5. Ampliar els serveis de mediació i borsa d’habitatge de l’Oficina Local
d’Habitatge per tal de promoure l’accés assequible a l’habitatge.
Abans d’aplicar tal mesura cal conèixer i reunir informació de la situació actual del parc
d’habitatge del municipi. Aquesta informació s’aconseguirà elaborant les següents
accions:
• Fer noves previsions demogràfiques tenint en compte el moment de crisis:
observant l’evolució fins ara, la forma de la piràmide de població així com la
immigració i els comportaments de la població ens permetrà determinar la
realitat demogràfica actual. Aleshores caldrà elaborar diversos escenaris de
futur. Partim de la base de que hi ha hagut durant els últims anys una
tendència molt positiva, però que a causa de l’actual crisis econòmica es poden
modificar comportaments socials i per això és necessari fer una nova revisió de
les previsions.
• Elaborar una anàlisi quantitativa i qualitativa de la demanda d’habitatge:
incloent també la demanda de segones residències, per tal de determinar la
necessitat de nou habitatge o bé de restauració d’habitatges actualment en
desús.
• Elaborar un cens del parc d’habitatge: és laboriós però necessari saber qui viu
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 105 Universitat de Girona
a cada habitatge, qui n’és el propietari i valorar l’estat de l’edifici. No només
per saber el parc d’habitatge de que es disposa, sinó per saber-‐ne l’estat i si
està buit o no. S’hauran d’incloure les següents dades:
o Dades dels propietaris
o Estat de l’habitatge
o Dades de l’habitatge: calefacció, habitacions, cuina, ascensor ...
o Estacional o permanent
• Elaborar un anàlisi del mercat: cal comparar-‐ho amb altres municipis per veure
com es comporta el mercat actualment i així poder aplicar les polítiques en un
sentit o en un altre.
• Elaborar també un anàlisi del planejament: tenint en compte el grau de
desenvolupament, situació i tipologies
Un cop fet això, s’haurà aconseguit suficient informació per començar a actuar al
municipi. Caldrà doncs elaborar una diagnosi amb tota aquesta informació. Igual que
s’ha fet per a aquest pla estratègic caldrà elaborar les accions i mesures que siguin
necessàries per tal d’assolir els objectius marcats.
c.1 Referència a la idea
3.5 Millorar la qualitat de la trama urbana i del parc d’habitatges
c.2 Sub-‐accions:
• Elaborar el Pla Local d’Habitatge
• Elaborar censos i recerques que es proposen al paquet de mesures
• Crear l’Oficina Local d’Habitatge des d’on es gestionarà tot
c.3 Anàlisi de la influència:
Es tracta d’una acció molt general de caràcter planificador, que tan sols pot prendre
sinèrgies amb les accions de la cinquena línia estratègica, i que es basa en la creació
d’un ens supramunicipal per promoure la planificació supramunicipal i que vetlli, entre
d’altres coses, per els diferents parcs d’habitatge dels municipis.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Aquesta acció afronta directament el que es proposa a la tercera línia estratègica i en
concret en l’idea força 3.5. Amb aquesta nova planificació es permetrà poder aplicar
polítiques concretes que afavoriran a la millora urbana en general i del paisatge rosinc.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 106 Universitat de Girona
La imatge i la percepció de la ciutat també es veurà afectada a mitjà termini si
finalment les polítiques de rehabilitació es porten a terme.
c.5 Coherència horitzontal:
Respecte les altres línies estratègiques, pren més sinèrgia amb la cinquena ja que
l’habitatge pot ser un d’aquests elements de cohesió als que la línia fa referència.
Respecte la quarta línia, la millora de les condicions, en general, del parc d’habitatge
permetrà lluitar també per una millora de la qualitat de vida dels habitants de Roses i
fer front d’aquesta manera a la degradació social creant una ciutat millor.
c.6 Enfocament global:
Aquesta acció no té una clara representació en l’objectiu general que s’ha elaborat,
però la seva aplicació pot treballar en certa manera una sèrie d’elements i problemes
que faran front a l’objectiu general.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT ALTA
Davant dels problemes ja existents al municipi, així com l’actual situació de crisis,
obliga a l’aplicació d’una planificació com aquesta el més aviat millor, per tal d’obtenir
resultats el més aviat possible. La imatge i percepció de Roses ja està prou degradada
com per esperar més i veure com encara es degrada més. Cal doncs desenvolupar
aquesta planificació i d’aquesta manera aplicar les accions que comporta tant aviat
com sigui possible.
e) Agents i institucions implicats:
• Oficina d’Habitatge Local de Roses
• Borsa d’Habitatge de Roses
• Ajuntament de Roses
• Consell Comarcal de l’Alt Empordà
• Consorci Costa Brava
f) Referència temporal:
MITJÀ I LLARG TERMINI
La planificació té un horitzó a llarg termini, per tal d’assolir els principals objectius,
però com més aviat es disposi de la informació més aviat es podrà començar a aplicar
polítiques concretes per a la millora del parc d’habitatges. És a dir, que s’esperaren
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 107 Universitat de Girona
resultats a mitjà i llarg termini. Es considera que recopilar la informació i elaborar el Pla
necessitarà uns 2 o 3 anys.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
La problemàtica del parc d’habitatge és un fet, igual que la desinformació i descontrol,
que existeix per part de l’ajuntament. Un municipi turístic com és Roses no es pot
permetre tenir un nombre alt i creixent d’edificis abandonats i en mal estat, per això es
requereix d’una planificació general de l’habitatge local que permeti millorar i
solucionar aquestes situacions de degradació permanent. L’aplicació de mesures com
la que es proposa poden millorar la situació. Si no s’aplica cap mesura ni política en
aquest sentit, la situació només pot empitjorar i més si la situació econòmica actual
persisteix.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 108 Universitat de Girona
ACCIONS PROPOSADES PER LA LÍNIA ESTRATÈGICA 4:
Combatre la fragmentació social potenciant l’associacionisme,
les activitats culturals i fomentant la participació popular
enfocant totes les actuacions a potenciar més la identitat de la
pròpia ciutat.
Accions:
4.1 Creació del Consell d’Associacions i Colles de Roses
4.5 El Joc de Roses
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 109 Universitat de Girona
4.1 Creació del Consell d’Associacions i Colles de Roses a) Títol de l’acció:
Creació del Consell d’Associacions i Colles de Roses
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Aquesta mesura fa referència a la quarta línia estratègica: Combatre la fragmentació
social potenciant l’associacionisme, les activitats culturals i fomentant la participació
popular enfocant totes les actuacions a potenciar més la identitat de la pròpia ciutat.
c) Reptes a assolir
Tal i com s’ha explicat des de diferents parts de l’ajuntament, el Carnaval és l’únic
esdeveniment que uneix i fa participar el poble en forma de colles de carnaval. La
intenció d’aquesta acció és potenciar l’associacionisme, les activitats culturals i la
identitat de la pròpia ciutat.
Un acte festiu que suma com el carnaval, és una bona oportunitat per tal d’assolir els
objectius de la línia estratègica que ens emmarca. El carnestoltes uneix i diverteix a
més de ser un dels àmbits de la vida local que incorpora una major càrrega simbòlica i
emocional. Aquest esdeveniment ens pot servir per potenciar en certa mesura
l’associacionisme i la implicació dels ciutadans amb la ciutat. L’objectiu és crear un
consell d’associacions i colles de Roses. La intenció és crear un nou ens que aglutini
membres de cada colla de carnaval, amb altres associacions ja existents i l’ajuntament.
Aquest consell, que es reunirà unes 2 o 3 vegades l’any suposarà un pont de diàleg
entre les parts implicades i la seva participació aportarà beneficis notables tant a les
colles com a les entitats. Primer de tot cal marcar unes premisses bàsiques que cal
acceptar per entrar en aquest consell:
• Colla estable: per aportar representants al consell de colles i entitats, la colla
haurà de dur més de tres anys participant del carnaval.
• Colla nombrosa: per tenir representació dins del consell les colles hauran de
ser de més de 15 persones, i més de la meitat hauran de ser majors d’edat.
• Colla participativa: com es presentarà més endavant, per tal d’obtenir recursos
per la seva colla, cada una haurà de vincular-‐se en una o més entitats de la
ciutat, així com muntar una nova entitat.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 110 Universitat de Girona
• Colla amb capacitat d’organització: alguns dels membres que participen del
consell hauran de formar part de l’òrgan gestor i organitzador de la festa si és
necessari.
El fet de participar en aquest consell també pot aportar beneficis directes per a les
colles i entitats que hi participen:
• Subvenció econòmica de 300€ per colla participant.
• Facilitat en la gestió de documentació per elaborar una entitat nova.
• Allotjament per a la carrossa per aquelles colles que no disposen d’un espai
adequat per a la seva construcció i desmuntatge.
D’aquesta manera és fomentarà el carnestoltes i directament l’associacionisme dins la
ciutat, tant reforçant les entitats que ja existeixen com afavorint-‐ne la creació de
noves.
c.1 Referència a la idea
4.1 Aprofitar el dinamisme de carnaval per promocionar l'associacionisme.
c.2 Sub-‐accions:
• Entrar una partida pressupostària per l’execució de l’acció
• Creació legal de la nova entitat
• Adequar naus i espais municipals per a les colles
• Programar reunions del consell un cop cada tres mesos
• Preparar una base de dades amb tota la informació que aplegui al consell
• Preparar un calendari de reunions
• Vincular el consell amb la Fira de Lleure i Oci que se celebra al municipi
c.3 Anàlisi de la influència:
Aquesta acció treballa en la mateixa línia que la 4.5 en el sentit de l’interès per
l’augment del sentiment identitari de Roses. El carnaval és una peça fonamental de la
ciutat que aplega i implica a les persones que en participen.
Una altra acció que es pot veure reforçada per aquesta mesura és la 1.4, el fet de
pertànyer o no a un entitat, pot veure’s reflectit a la targeta VIP-‐R, ja que es tracta
d’una persona que realment s’implica amb la seva ciutat.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
La mesura de crear el Consell és una mesura clarament potenciadora de
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 111 Universitat de Girona
l’associacionisme, no només afavoreix la implicació de les persones en formar noves
entitats sinó que també s’incideix en implicar-‐les en entitats ja existents. Tot plegat
beneficiarà a la ciutat i es potenciarà la lluita contra la fragmentació social per la via de
la participació i la implicació popular.
c.5 Coherència horitzontal:
En certa manera, tenir una ciutat activa socialment amb les entitats implicades a
l’agenda cultural de la ciutat, dóna vida més enllà de l’època pròpiament estival. Tal i
com fixa la segona línia, el Consell, a part de fomentar la importància del Carnaval i el
bullit d’activitats a l’estiu, obrirà un nou ventall d’activitats durant la resta de l’any,
que obrirà la ciutat i a la seva població dels elements que els ofereix la vila. En sentit
més geogràfic, en certa manera la mesura ens permetrà una estructuració de la ciutat
així com una millor compacitat i connectivitat a nivell social d’acord amb la tercera línia
estratègica.
c.6 Enfocament global:
De l’objectiu general del Pla Estratègic, s’incideix bàsicament en el darrer punt:
reforçar la cohesió social, la identitat rosinca i la capacitat associativa. No podem
esperar que una mesura de caràcter plenament social pretengui afrontar tots els trets
que ressalta l’objectiu general, però en aquest cas aquesta mesura pot incidir en tots
aquells aspectes per la qual ha estat pensada.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT ALTA
Tal i com reflecteix l’objectiu general i la presència d’una línia estratègica com la
número quatre de caire plenament social i associatiu, aquesta acció és fruit d’una
necessitat de mesures en aquest sentit a la ciutat de Roses. Les mesures de caire social
i associatiu són necessàries i molt importants per poder fer front als problemes
d’integració d’una ciutat. El carnaval és una festa molt popular especialment a Roses,
per això cal tibar del fil per utilitzar una festa com aquesta per forjar un nou teixit
associatiu que vinculi ciutadans de diferents religions, nacionalitats i edats al poble.
Es tracta d’una acció de prioritat alta ja que la tradició associativa necessita d’uns anys
per guanyar experiència i d’aquesta manera poder calar. Cal executar-‐la ara i anar
treballant i avançant en aquest sentit els propers anys amb l’esperit de recollir
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 112 Universitat de Girona
resultats més endavant.
e) Agents i institucions implicats:
• Consell d’Associacions i Colles de Roses
• Ajuntament de Roses
• Associació de Carnaval de Roses
• Altres entitats i associacions de la ciutat disposades a col·∙laborar-‐hi
f) Referència temporal:
MITJÀ TERMINI
No s’espera aconseguir objectius just al mateix any d’aplicació de la mesura, la
implicació de les persones en el teixit associatiu no és fàcil i abans no es recullin els
resultats previstos en els objectius caldrà esperar uns anys.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Incidir en el teixit associatiu d’una ciutat és molt important i necessari. Cal potenciar i
reforçar el teixit existent i implicar la societat en la l’organització de noves entitats. Per
treballar a aquest nivell social cal dur a terme mesures com aquesta. L’assoliment dels
objectius no és fàcil, però cal prendre accions per a fer front a tots els problemes que
afloren a la ciutat en clau d’integració i fragmentació social. Per això es parteix d’un
esdeveniment clarament popular i majoritari com el carnaval per treballar aquesta
necessitat.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 113 Universitat de Girona
4.5 El Joc de Roses
a) Títol de l’acció:
El Joc de Roses
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència a la línia 4: Combatre la fragmentació social potenciant
l’associacionisme, les activitats culturals i fomentant la participació popular enfocant
totes les actuacions a potenciar més la identitat de la pròpia ciutat.
c) Reptes a assolir
Es tracta d’elaborar un joc de preguntes a l’estil trivial o el savi, sobre Roses i el seu
patrimoni. La intenció es donar a conèixer allò de què disposa la ciutat, culturalment i
socialment amb un joc de preguntes per a la mateixa gent de la vila.
El primer que cal fer és determinar quins són els objectius del joc:
• Donar a conèixer particularitats del municipi a la societat Rosinca
• Implicar entitats i associacions així com particulars i escoles
• Divertir i ensenyar
Continguts del joc:
• Caixa del joc
• Instruccions
• 4 blocs de targetes de preguntes, un per a cada color
• Taulell de joc
• 2 daus
• 4-‐5 fitxes, una per participant
El joc consta en dividir el terme municipal en unes 70-‐80 caselles numerades per tal de
fer un recorregut per tot el municipi. D’aquest, cal ressaltar aquells elements
patrimonials o no que interessi ressaltar. Cada casella ha de tenir un color diferent en
funció de la temàtica de pregunta que es realitzarà:
• Groc: Llengua, patrimoni i cultura popular
• Vermell: història, festes i personatges de Roses
• Verd: geografia i patrimoni natural
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 114 Universitat de Girona
• Blau: esports, anècdotes i curiositats de la vila
A partir d’aquí els participants començaran arribant per mar, al port de Roses. A partir
d’aquí per torns tot tirant amb daus (2 daus) s’anirà avançant fins arribar a la darrera
casella. Cada tirada et portarà a una nova casella d’un color determinat, aleshores es
llegirà la pregunta sobre la temàtica que correspon. En cas d’encertar la pregunta el
jugador tornarà a tirar els daus, en cas contrari passarà el seu torn.
El joc acaba quan un jugador participant arriba a la darrera casella i contesta
correctament la pregunta.
Es tracta d’elaborar un joc molt popular i vincular-‐hi la gent i entitats del poble. Només
el joc ha de ser el final d’un procés participatiu on esplais i entitats en participen. Les
preguntes les proposarà aquell qui vulgui classificant-‐les en una de les 4 categories que
es proposa, llavors un grup d’experts les verificaran i aprovaran. Un cop es tinguin
totes les preguntes del joc, es tirarà endavant la seva producció.
Per tal de popularitzar el joc, els rosincs el podrà aconseguir de dues maneres
diferents:
• Comprar el joc tot de cop (no gratuïta)
• Aconseguir les preguntes repartides per diferents comerços i equipaments de la
ciutat (gratuït)
Llavors es disposarà d’un nou element: el Joc de Roses. Un joc divertit per a totes les
edats, per jugar en família, que no només divertirà, sinó que permetrà conèixer més i
millor la ciutat i el seu entorn immediat.
Cal implicar la població, difonent i implicant en el procés d’elaboració a entitats i
associacions.
c.1 Referència a la idea
4.5 Promocionar el patrimoni cultural, natural i històric per tal d’incrementar el
sentiment identitari dels rosincs.
c.2 Sub-‐accions:
• Campanya publicitària per difondre i popularitzar el joc
• Creació d’una comissió que gestioni tot allò relacionat amb la producció del joc
• Execució del procés participatiu per a l’elaboració de les preguntes a escoles,
entitats i particulars, a partir d’unes bústies repartides per tota la ciutat
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 115 Universitat de Girona
• Crear i executar tot el disseny i la gràfica del joc
• Distribuir el repartiment de preguntes pels comerços interessats, fer-‐ne una
llista i fer-‐ne la difusió
• Elaborar un grup de treball amb historiadors i intel·∙lectuals de la vila per
verificar i elaborar preguntes.
c.3 Anàlisi de la influència:
Per a l’elaboració d’aquest joc serà important tenir en funcionament el Consell
d’Associacions i Colles de Roses (4.1) i dels comerços implicats en la targeta VIP-‐R (1.4).
Aquesta estructura associativa ens permetrà vincular l’idea del joc i la seva producció a
la participació ciutadana. També es podran aprofitar els punts d’informació i control de
la Bici-‐R (3.3) com a punts d’informació, venda i difusió del Joc de Roses.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Es tracta d’una acció molt positiva, que implica persones i entitats en un projecte comú
de ciutat, del qual tothom se’n podrà beneficiar i en aquest cas, divertir. Com marca la
quarta línia estratègica, aquesta fomenta la participació popular i millora el
coneixement i sentit identitari dels rosincs vers la ciutat de Roses.
c.5 Coherència horitzontal:
Un Joc de Roses aporta un cert grau de coneixement per part dels ciutadans
participants cap al mateix municipi. Aquell jugador que en participi, de ben segur que
aprendrà coses i elements de Roses que no coneixia, fet que compleix el que es
proposa a la segona línia estratègica.
c.6 Enfocament global:
L’objectiu general del Pla l’elaboració del Joc de Roses afronta el que exposa el mateix
objectiu en el seu final, posar en valor el conjunt de la ciutat, així com preservant i
millorar el paisatge. Reforçar la cohesió social, la identitat rosinca i la capacitat
associativa. D’aquesta manera es destaquen elements més o menys importants,
donant-‐los a conèixer a tota la població, millorant la identitat rosinca i reforçant la
seva capacitat associativa.
d) Prioritat de l’acció:
PRIORITAT BAIXA
No és una acció imprescindible ni urgent, però el Joc de Roses a part de divertir pot
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 116 Universitat de Girona
esdevenir un projecte social de ciutat molt interessant i amb una certa facilitat per
assolir objectius. Cal doncs destinar-‐hi recursos, buscar patrocinadors i portar-‐lo a
terme.
e) Agents i institucions implicats:
• Associació de Comerciants de Roses
• Ajuntament de Roses
• Consell Comarcal
• Col·∙lectiu de comerciants vinculats a la targeta VIP-‐R
• Arxiu Municipal de Roses
• Consell d’Associacions i Colles de Roses
f) Referència temporal:
CURT TERMINI
L’acció en sí, es pot dur a terme quan interessi, i un cop començat el procés, amb un
any ja es podrà tenir el material apunt per editar i imprimir. Tot i que el Joc es
popularitzarà molt al principi, al cap dels anys s’anirà envellint però sempre quedarà
en el saber popular i a cada casa com un element de distracció per participar amb
amics i en família.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Com ja s’ha comentat anteriorment no es tracta d’una mesura urgent, és més un
procés participatiu de caire popular que implica i diverteix a la gent. Però la seva
elaboració pot ajudar a estructurar i vertebrar una nova societat rosinca més
participativa i organitzada pel bé de la ciutat.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 117 Universitat de Girona
ACCIONS PROPOSADES PER LA LÍNIA ESTRATÈGICA 5:
Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear un
teixit administratiu i social més ampli, que ajudi a posar en valor
a un major nombre d’elements de cohesió.
Accions:
5.3 Creació de la Mancomunitat Municipal del Golf de Roses
5.4 Trans-‐App
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 118 Universitat de Girona
5.3 Creació de la Mancomunitat Municipal del Golf
de Roses a) Títol de l’acció:
Creació de la Mancomunitat Municipal del Golf de Roses
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència a la línia 5: Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear
un teixit administratiu i social més ampli, que ajudi a posar en valor a un major nombre
d’elements de cohesió.
c) Reptes a assolir
Es tracta de crear una mancomunitat de municipis veïns de l’àrea costanera del Golf de
Roses per tal d’exercir força per l’aplicació de polítiques concretes a nivell nacional,
com ara millorar la connectivitat territorial, guanyar eficiència respecte les inversions
municipals, etc.
Es basarà en un òrgan legislatiu i administratiu que obligarà el diàleg entre els
consistoris que en formin part. La mancomunitat serà l’eina clau per impulsar la gestió
supramunicipal i la millora de la eficiència per a la gestió d’equipaments,
comunicacions, gestió de les escombraries, parc de bombers, entre d’altres.
Primer de tot cal fer una llista dels municipis que poden formar part de la
Mancomunitat:
• Castelló d’Empúries
• Fortià
• Palau-‐Saverdera
• Pau
• Riumors
• Roses
• Vilajuïga
• Altres consistoris disposats
Un cop definida la llista de municipis que en poden formar part, es fixen els objectius
principals de la Mancomunitat:
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 119 Universitat de Girona
• La mancomunitat tindrà competències en:
o Qüestions urbanístiques que afectin a més d’un municipi
o Sanejament
o Transport públic
o Residus
• Elaborar un pla estratègic comú pels àmbits els quals té competència
• Impulsar la planificació supramunicipal
c.1 Referència a la idea
5.3 Promoure la planificació supramunicipal.
c.3 Anàlisi de la influència:
Vers la resta d’accions que es proposen, l’única que pot prendre sinèrgia amb aquesta
és la d’implantar nous cicles formatius de grau mitjà i superior. Al tractar-‐se de pobles
i ciutats petites, seria interessant gestionar-‐ho des de la mancomunitat per tal de no
cometre errors i poder fer més força tant per a la seva implantació com per a la seva
difusió i captació d’estudiants.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
Crear una Mancomunitat de Municipis afronta per complet el que es proposa a la
primera línia estratègica. Es tracta de buscar elements de cohesió entre municipis per
millorar eficiències en la gestió i fer un front comú pels interessos de l’àrea geogràfica
interessada.
c.5 Coherència horitzontal:
Un cop formada la mancomunitat es pot treballar i potenciar diferents sectors així com
aplicar determinades mesures. És per això que si a nivell supramunicipal es defineixen
unes determinades estratègies que coincideixen amb les que aquest pla treballa,
aleshores s’estarà treballant alguna de les línies estratègiques que el mateix pla
contempla. Però també es poden aplicar estratègies i mesures contraries al camí
marcat per les línies estratègiques d’aquest pla.
c.6 Enfocament global:
Aquesta acció actua directament a la planificació supramunicipal que ens marca
l’objectiu general, però igualment, com s’ha comentat en l’apartat anterior, en el
moment en que intervenen diferents consistoris els objectius del pla poden variar, i
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 120 Universitat de Girona
per tant, es pot donar el cas en que aquesta acció no treballi el que es marca com a
objectiu general del pla.
d) Prioritat de l’acció:
MITJANA
La creació d’una Mancomunitat Municipal és necessària però no urgent. Així que es
proposa executar-‐la com més aviat millor però després de l’aplicació d’aquelles
mesures més urgents.
e) Agents i institucions implicats:
• Consistoris dels Municipis Implicats
• Consell Comarcal de l’Alt Empordà
• Consell Comarcal del Baix Empordà
f) Referència temporal:
MITJÀ TERMINI
Un cop creada la mancomunitat s’haurà d’elaborar el pla estratègic, definir les línies
estratègiques que interessi, etc. Tot plegat no permetrà obtenir resultats fins al cap
d’uns 4 o 5 anys.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
Si es segueix sense gaudir d’un òrgan que aplegui uns municipis amb necessitats i
interessos semblants, es tancarà la porta a la possibilitat de la millora de l’eficiència en
la gestió i fins hi tot a un cert estalvi en front a l’execució de determinades polítiques i
assoliments d’objectius.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 121 Universitat de Girona
5.4 Trans-‐App
a) Títol de l’acció:
Trans-‐App
b) Referència a la línia estratègica on s’emmarca
Fa referència la línia 5: Buscar la col·∙laboració amb els municipis veïns per tal de crear
un teixit administratiu i social més ampli, que ajudi a posar en valor a un major nombre
d’elements de cohesió.
c) Reptes a assolir
Es tracta de crear una aplicació per diferents sistemes operatius per a mòbils: iOS,
Android, Ovi i Windows Mobile. Aquesta aplicació funcionarà per als dispositius que
disposin de connexió a internet 3G i GPS.
Objectius de Trans-‐App:
• Modernitzar i popularitzar el transport públic
• Millorar l’eficiència del transport públic existent
• Fomentar el transport públic
• Facilitar informació a l’usuari en tot moment
Avui en dia bona part de la població ja utilitza internet en el seu mòbil, la tendència és
creixent i obre un nou ventall de possibilitats per a la gestió municipal així com pel
transport públic. Per on passa l’autobús, horaris, últimes informacions, retards... són
preguntes que sovint l’usuari es fa i que les podem respondre amb l’aplicació Trans-‐
App.
Primer de tot cal definir les funcions de Trans-‐App:
• GPS: partim de que els autobusos, trens i usuaris disposen d’aquest dispositiu.
o Distància de la propera parada
o Per on passa l’autobús o tren
o Podem sol·∙licitar aturada des del nostre mòbil
• Informació:
o Horaris
o Modificacions, retards, i informacions de darrera hora
o Rutes i línies
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 122 Universitat de Girona
o Preus
o Mapes
o Servei de consulta a un operador informatiu
Aquest servei és car d’executar i mantenir, per això cal estudiar-‐ne bé la viabilitat i
finançament. Seria interessant l’aplicació d’un servei com aquest a nivell comarcal i
fins hi tot a nivell de comarques gironines, ja que es disposaria de més informació i
més infraestructura.
L’usuari amb el mòbil a la mà o també des de casa amb l’ordinador, disposarà d’un
punt de referència per qualsevol ús que necessiti del transport públic per la zona. A
l’usuari se li posa fàcil, se li dóna informació i se li posa a l’abast el transport públic.
La forma de descàrrega de l’aplicació es farà o via lloc web o a través de les diferents
plataformes d’aplicacions per a cada sistema operatiu.
La implantació d’aquesta aplicació suposa una modernització de la xarxa ja que en tot
moment es rebrà molta informació sobre els autobusos, amb la possibilitat d’incloure-‐
hi si hi ha gent, si no, on passen, etc. L’anàlisi i estudi d’aquesta informació ens
permetrà millorar-‐ne la gestió i fer-‐la més eficient. Tot plegat enfortirà i potenciarà el
transport públic així com de ben segur en millorarà la seva eficiència.
c.1 Referència a la idea
5.4 Establir un sistema de transport públic eficient amb els municipis del voltant.
c.2 Sub-‐accions:
• Disseny i programació de l’aplicació
• Difondre l’aplicació per mitjà d’una campanya publicitària
• Dotar els autobusos de GPS o un mòbil amb capacitat d’aportar informació a
l’aplicació
• Buscar finançament i patrocinis
• Vincular la diputació i la resta de comarques de Girona
c.3 Anàlisi de la influència:
Aquesta acció és desmarca de la resta que es proposen en aquest Pla, ja que és de
caire més general en clau supracomarcal, tot i que es podria vincular com una
proposta de la mateixa Mancomunitat de Municipis. Des d’aquest òrgan es podria fer
pressió a la diputació i a la Generalitat per tal de dotar al servei de recursos i
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 123 Universitat de Girona
finançament.
c.4 Anàlisi de les conseqüències:
La línia estratègica busca justament el que proposa l’acció, però aquesta només
treballa el tema del transport públic. Evidentment però, com més gran sigui el
paraigües que aixoplugui a l’aplicació més eficient serà i el nombre d’usuaris serà més
gran, es a dir, com més municipis implicats millor. En aquest cas l’element de cohesió
és el transport públic i la millora de la seva eficiència.
c.5 Coherència horitzontal:
En quant a coherència horitzontal i respecte a les altres línies estratègiques, aquesta
acció es queda sola. No pot prendre sinèrgies amb cap altre línia. Això és degut a que
és una acció concreta de caire global i no municipal, però que no deixa d’interessar al
municipi.
c.6 Enfocament global:
Igual que en el punt anterior, l’objectiu general és molt municipalista, tret del punt que
fa referència a la necessitat de treballar a nivell supramunicipal amb els municipis
veïns. Segurament es tracta d’una acció molt general i difícil però Roses i la seva
ciutadania se’n pot veure beneficiada.
d) Prioritat de l’acció:
MITJANA
Ara s’està vivint el moment ideal per dur a terme aquestes tecnologies, molts usuaris
ja disposen d’aquests dispositius, i alhora tindria el valor afegit de ser una aplicació
pionera. Tot i això no deixa de ser una estratègia poc necessària, per el municipi, per
tant la prioritat és menor. Es recomana aplicar abans aquelles accions més urgents i
necessàries.
e) Agents i institucions implicats:
• Diputació de Girona
• Consistoris implicats
• Consells comarcals
• Generalitat de Catalunya, transport públic
f) Referència temporal:
CURT TERMINI
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 124 Universitat de Girona
L’horitzó fixat per tal d’obtenir resultats és proper, per no dir immediat. Un cop
executada i publicada l’aplicació l’usuari ja en podrà fer ús i ja es podrà treballar amb
les dades per tal de millorar-‐ne la gestió i fomentar-‐ne l’ús.
g) VALORACIÓ FINAL DE L’ACCIÓ
És necessari un increment de l’ús del transport públic, i per fer-‐ho cal modernitzar-‐lo i
popularitzar-‐lo. Les noves tecnologies i la xarxa poden ajudar a resoldre els actuals
problemes i alhora apropar el transport públic a l’usuari i ser-‐li més pròxim. L’aplicació
d’una mesura com aquesta pot fomentar l’ús el transport, millorar-‐ne la seva eficiència
i garantir-‐ne una millor gestió.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 125 Universitat de Girona
10. Conclusions
L’aplicació i execució de totes les accions que es proposen en aquest treball tenen la
finalitat, d’assolir conjuntament l’objectiu d’aquest Pla Estratègic, a fi de poder
millorar la situació actual del municipi.
Cada acció per si mateixa, aporta uns beneficis concrets al municipi, que aïllats no
poden assolir l’objectiu del pla, però que complementat-‐se els uns amb els altres,
solucionen la problemàtica que es planteja. Al llarg de tot aquest estudi, s’ha procurat
ser molt estricte en la tria de les accions, tenint en compte que no hi ha una acció
“miracle” que pugui solucionar la problemàtica per si sola. Alhora, s’ha tingut en
compte la situació actual de crisis, que condiciona l’aplicació de segons quin tipus
d’accions i que delimita el pressupost per aquest projecte. Al mateix temps, s’ha
procurat confeccionar accions que involucressin en major o menor mesura a la societat
i al teixit associatiu d’aquesta.
Cal destacar la importància d’aquesta col·∙laboració per part dels ciutadans, ja que gran
part dels engranatges que permeten que una ciutat funcioni, són impulsats per la
mateixa gent que l’habita. És a dir, els mateixos ciutadans són responsables de l’èxit o
el fracàs de la societat en la que viuen. És imprescindible doncs, involucrar al màxim la
població, perquè aquesta es senti pertinent a la seva ciutat i orgullosa de formar-‐ne
part, i així col·∙labori per ella mateixa amb totes les iniciatives que es duguin a terme.
A nivell personal, l’elaboració d’aquest Pla Estratègic m’ha permès aprofundir en
l’àmbit d’implantar mesures i polítiques municipals de caire estratègic. Al mateix
temps, aquest projecte m’ha obligat no només a solucionar problemàtiques a curt
termini, sinó a fer previsions de futur i preveure-‐hi possibles errors i mancances.
Destaco que la part més problemàtica del treball, ha estat l’elecció de les accions
concretes per diversos motius: per una banda per la manca d’experiència personal en
aquest àmbit i per l’altra el desconeixement del municipi de l’estudi. Aquest
desconeixement, no es fruit d’una manca d’informació, sinó del fet de tractar-‐se d’un
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 126 Universitat de Girona
municipi estrany i poc conegut per mi. Per aquest motiu, ha sigut difícil posar-‐se en la
pell dels ciutadans de Roses, conèixer de prop la seva problemàtica i intentar buscar
solucions que s’adaptessin totalment a les característiques del municipi. Tot i així,
l’esforç d’empatia envers la gent de Roses, m’ha aportat nous coneixements i m’ha
donat un altre punt de vista sobre la mateixa ciutat.
Per aquesta mateixa raó, penso que si cada alumne hagués pogut escollir el municipi
sobre el qual realitzar aquest mateix treball, el resultat hagués estat més interessant i
possiblement, molt més realista i pròxim.
La confecció d’aquest treball ha estat un repte personal al tractar-‐se d’un àmbit
desconegut en tots els sentits, tret del purament descriptiu. Això ha fet que
l’elaboració del treball hagi estat complicada i laboriosa, però al mateix temps, ha estat
enriquidora pel meu coneixement tant acadèmic com personal.
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 127 Universitat de Girona
11. Bibliografia
Ajuntament de Roses, Memòria social, del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
Ajuntament de Roses. Març 2010.
Ajuntament de Roses. PAM, Pla d’Acció Municipal 2009-‐2011. Ajuntament de Roses,
2009.
FEU, J., BESALÚ, X., Pobresa, marginació i exclusió social de l’Alt Empordà, document
de síntesi. Figueres, 2009.
FLUVIÀ, M., RIGALL, R. Informe socioeconòmic Roses 2007. Ajuntament de Roses,
Roses, 2008.
OLLER, S. Menys Sardines. La Vanguardia, Barcelona, 18 de febrer de 2011.
Ajuntament de Roses:
<http://www.roses.cat >
Consultat durant el mes de març de 2011
Confraria de Pescadors de Roses
<http://www.confrariaroses.cat>
Consultat durant el març de 2011
Diari de Girona:
<http://www.diaridegirona.cat/opinio/2010/02/09/recerca-‐duna-‐nova-‐
identitat/386532.html>
Consultat durant el mes de març de 2011
Pla Estratègic de Roses Ignasi Ballús i Edo
5è de Geografia 128 Universitat de Girona
Diputació de Girona
<http://www.xifra/ddgi.cat>
Constultat durant el mes d’abril de 2011
Fòrum Roses:
<http://www.forumroses.eu/QuiSom.htm>
Consultat durant el mes de març de 2011
Generalitat de Catalunya
Departament d’agricultura, ramaderia i pesca
Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines
<www.gencat.cat>
Consultat durant el març de 2011
Guia de Roses:
<http://guiaderoses.net/opinio/butllet%C3%AD-‐de-‐la-‐guia-‐de-‐roses-‐costa-‐brava/si-‐les-‐
festes-‐si-‐les-‐associacions>
Consultat durant el mes de març de 2011
ICC – Institut cartogràfic de Catalunya
<http://ww.icc.cat>
Consultat el juny de 2011
Institut d’estadística de Catalunya:
<http://www.idescat.cat/>
Consultat durant el mes de març de 2011
Neopolis:
<http://www.neopolis.cat/index.php?c=15&veurefitxa=500>
Consultat durant el mes de març de 2011