DIAGNOSI

D i a g n o s i h a b i t a t g e s COMPOSICIÓ DEL PARC D’HABITATGES DE

BARCELONA

70.000 edificis amb ús principal d’habitatge

811.000 habitatges en edificis residencials

684.000 d’aquests habitatges són principals (84%)

D i a g n o s i h a b i t a t g e s

UN PARC D’HABITATGES NOTABLEMENT

ENVELLIT

Edificis: el 72% dels edificis van ser

construïts abans de 1970 (50.800 edificis).

Habitatges: més del 83% dels habitatges

supera els 35 anys d’antiguitat, i el 62% té

més de 45 anys.

D i a g n o s i h a b i t a t g e s

UNS HABITATGES ENERGÈTICAMENT

INEFICIENTS

L’edificació representa entre un 30% i un 40% del

consum energètic total.

Prop del 85% dels habitatges van ser construïts sota

un marc normatiu que no considerava mesures

d'aïllament tèrmic per garantir el confort , la salubritat i

l'estalvi energètic.

El parc d'habitatges presenta deficiències de

condicionament tèrmic i unes instal·lacions

generalment poc eficients i en molts casos obsoletes.

D i a g n o s i h a b i t a t g e s

UNS HABITATGES AMB GREUS MANCANCES

D’ACCESSIBILITAT

51.600 edificis tenen 3 o més plantes d'alçada.

El 43 % d’aquests edificis no té ascensor.

El 65% d’aquests edificis es considera no

accessible.

Compromís amb l’accessibilitat:

El 87% de les persones que tenen una discapacitat l'han adquirit

al llarg de la seva vida, no és de naixement. Per tant, qualsevol

de nosaltres pot adquirir una discapacitat i la nostra ciutat no ens

ha d'expulsar per aquest motiu.

Les persones amb discapacitat també han de tenir garantit el dret

a la mobilitat. Hem de tenir en compte el que es coneix com a

"disseny per a tothom" perquè si dissenyem un espai públic

accessible, ho serà per a tothom i ningú en quedarà exclòs.

D i a g n o s i b a r r i s

Distribució desigual de la renda

familiar

Rendes més baixes als barris del nord,

entorn Besòs, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc

D i a g n o s i b a r r i s

Mapa de vunerabilitat social (2011)

Dimensió laboral:

o Taxa d'atur alta

o Baix nivell formatiu

Dimensió econòmica:

o Habitatges amb tots els membres actius en atur

Dimensió sociodemogràfica :

o Habitatges amb tots els seus membres de 75 anys o més

o Habitatges monoparentals

o Immigració

Dimensió residencial:

o habitatges en estat ruïnós o deficient

D i a g n o s i b a r r i s

Àmbits desenvolupats a partir de la llei de

barris de la Generalitat (2004-2011)

Programes integrals en barris

vulnerables:

o Espai públic

o Rehabilitació d’edificis

o Equipaments

o Noves tecnologies

o Sostenibilitat

o Equitat de gènere

o Plans socioeconòmics

o Accessibilitat

D i a g n o s i b a r r i s

A Barcelona hi ha importants diferències territorials, en termes socials,

econòmics, d'activitats i de serveis, que han accentuat les desigualtats socials

en els últims anys .

Hi ha manca d'activitat econòmica als barris. Índex de llocs de treball baix o

molt baix en determinades àrees residencials.

Hi ha encara molts àmbits de la ciutat que tenen uns nivells d'accessibilitat

insuficients (barreres arquitectòniques, desnivells topogràfics )

Aquestes circumstàncies plantegen un repte de redistribució i de reequilibri.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

empleats sector construcció D i a g n o s i o c u p a c i ó l a b o r a l

En el període 2007 - 2014 la població

ocupada en el sector de la construcció ha

passat de 62.032 a 29.533 persones (-52 %)

S'han perdut 32.500 llocs de treball, que

representen un 31 % del total de tots els

sectors.

D i a g n o s i o c u p a c i ó l a b o r a l

Els aturats provinents del sector de la construcció,

molts amb edats compreses entre 30 i 50 anys, en un

percentatge significatiu difícilment es reconvertiran per

treballar en sectors molt diferents del seu.

Aquest col·lectiu requereix una oportunitat de retorn

al món laboral, ja que l'atur de llarga durada pot

deteriorar les persones que es troben en aquesta

situació.

D i a g n o s i o c u p a c i ó l a b o r a l

Hi ha una part de joves que estan en edats d'accedir al

món laboral i que per formació o nivell d'estudis no ho podran

fer en determinats àmbits.

Hi ha un risc d'exclusió social d'una part d'aquests joves

derivada en part per la manca d'oportunitats per accedir al

mercat de treball.

OBJECTIUS

Millorar els HABITATGES

Assolir a mig termini un parc d’habitatges de

qualitat, accessibles i eficients.

Millora la qualitat de vida de les persones.

Contribuir a l'estalvi energètic i la sostenibilitat.

Objectiu mandat: rehabilitar un mínim de 80.000

habitatges

Millorar els BARRIS

Consolidar un model urbà compacte, eficient i

sostenible, basat en el reciclatge urbà.

Augmentar nivells de qualitat urbana i d'activitat

per assolir un major equilibri en el conjunt de la ciutat.

Fixar la població en el territori. Evitar el consum de

nou sòl.

Combinar actuacions al parc d'habitatges, l'espai

públic, les dotacions i serveis, així com els

programes socials.

Objectiu mandat: impulsar la rehabilitació urbana

integral de 10 conjunts.

Crear OCUPACIÓ

Activar el sector productiu i de serveis vinculat a

la construcció, que generi valor i llocs de treball, i que

sigui estable i sostenible en el temps.

Actualment un aturat del sector de la construcció

representa un cost mig per a l'administració de 19.000

€ anuals en prestacions. Invertint 13.000 € més es

genera un lloc de treball, amb els beneficis socials i

econòmics que això suposa.

Objectiu mandat: crear 10.000 llocs de treball nous

en el sector de la construcció

ACTUACIONS

INVERSIONS econòmiques necessàries per a la transformació

física dels edificis i de les àrees urbanes.

o Destinarem 50 M€ anuals a rehabilitació (50%

Ajuntament i 50% Ministeri) i augmentarem fins a 15 M€

anuals els ajuts per a la instal·lació d’ascensors:

- Inversió pública mandat: 260 M€

- Inversió privada associada: 740 M€

- Inversió total: 1.000 M€ mandat

o Destinarem 60 M€ a la rehabilitació integral de conjunts

urbans.

Mesures per millorar la GESTIÓ dels processos, bàsicament de

tipus jurídic i tècnic-administratiu que tenen lloc abans de la

intervenció física.

Mesures relatives al CONEIXEMENT que cal produir per

afrontar les intervencions o que es produeix com a conseqüència

de les mateixes (valor afegit en R + D)

Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS

Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS

Programació d'actuacions integrals de regeneració urbana

en àmbits identificats on es maximitzi el rendiment econòmic i

social de les intervencions (conjunts urbans d’entre 20.000 –

40.000 habitants)

Urbanisme social: Identificació d’actuacions que reforcin la

xarxa cívica del conjunt urbà. Millorar la identitat dels barris i el

sentiment de pertinença.

Inversió en espai públic. Reurbanització en base a serveis,

tecnologia, equipament, accessibilitat. Supressió de barreres

arquitectòniques.

Assumir la gestió operativa de les actuacions declarades

d'interès públic, convertint-se l’Ajuntament en Administració

actuant.

Reforç urbanístic dels eixos cívics dels barris.

Projectació i construcció de nous nodes cívics (espais de relació cívica

i laboral), aprofitant espais d’oportunitat com la cobertura de la Ronda

de Dalt, les estacions de la línia 9, o les illes d’equipaments pendents:

o Activitats de serveis orientades a la producció.

o Activitats productives de proximitat compatibles amb l'habitatge.

o Escoles taller per a joves.

o Espais de coworking orientats a la recerca de feina per a grups de

treballadors aturats que puguin compartir oportunitats i

experiències.

Compra i adequació de locals per a la seva posterior cessió amb

l'objectiu d'afavorir la implementació d'activitats econòmiques i serveis.

Actuacions d’inversió.

CONJUNTS URBANS

10 conjunts prioritaris amb major índex de

vulnerabilitat:

o Nou Barris-Ronda (Canyelles – Roquetes –

Guineueta – Verdun – Prosperitat – Trinitat Nova –

Trinitat Vella).

Eixos: Via Júlia - c/ Aiguablava. Node cívic

sobre la cobertura de la Ronda de Dalt.

o Nou Barris-Turons (Turó de la Peira – Vilapicina i

Torre Llobeta – Congrès Indians).

Eixos: Felip II i Pg. Fabra i Puig. Node cívic a

Cotxeres Borbó.

o Sant Martí-Gran Via (La Verneda – La Pau – Sant

Martí Provençals – Besòs – Maresme).

Eixos: Rambla Prim i Guipúscoa. Node cívic

a Pere IV.

o Sants-Gran Via (La Bordeta – Marina de Port)

Eixos: Pg. Zona Franca i c/ Constitució-Gavà.

Node cívic a l’estació L9 Foneria.

o Paral·lel-Rondes (Raval – Poble Sec –

Sant Antoni).

Eixos: c/ Hospital – Av. Mistral i Ronda

Sant Antoni. Node cívic al Mercat de

Sant Antoni.

o Nou Barris Nord (Ciutat Meridiana – Torre

Baró – Vallbona)

Eixos: Av. Rasos de Peguera – Av.

Vallbona. Node cívic: pont de Vallbona.

o Sant Andreu-Besòs (Bon Pastor - Sant

Andreu casc antic).

Eixos: Riera de Sant Andreu – c/ Sant

Adrià i c/ Gran de Sant Andreu. Node

cívic al pont de Santander.

o Glòries Nord (Sagrada Família – Camp de

l’Arpa – Navas).

Eixos: c/ Provença – Degà Bahí i c/

Rogent. Node cívic a Trinxant-

Meridiana.

o Ronda Guinardó (Baix Guinardó – Can Baró

– Camp d’en Grassot i Gràcia Nova).

Eixos: Av. Mare de Déu de Montserrat i

c/ Sardenya. Node cívic: Estació L9

Sanllehy i antics Talleres Muñoz.

o Horta-Ronda (Sant Genís – Teixonera).

Eixos: Av. Jordà – c/ Lisboa i Ronda de

dalt. Node cívic sobre cobertura Ronda

de Dalt.

Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS

5 conjunts urbans no prioritaris

o Eix Vallcarca (Vallcarca-Penitents, Putget-

Farró, La Salut).

Eixos: Av. Vallcarca. Nodes cívics: Pont

de Vallcarca i Plaça Lesseps.

o Eix Ciutadella (Fort Pienc – Sant Pere, Santa

Caterina i la Ribera - Barceloneta).

Eixos: Pg. Sant Joan – Pg. Picasso i Pere

IV. Node cívic: antics jutjats Lluís

Companys.

Actuacions d’inversió. CONJUNTS URBANS

o Les Corts Universitat (Maternitat Sant Ramon

– Sants Badal).

Eixos: c/ Keynes – c/ Martí i Franquès i c/

Carreras i Candi. Node cívic: estació L9

al campus universitari.

o Sants Estació - Numància (Les Corts – Nova

Esquerra de l’Eixample - Hostafrancs).

Eixos: c/ Provença i c/ Numàmcia. Nodes

cívics: La Model.

o Entorns Sarrià (Sarrià – Les Tres Torres).

Eixos: Major de Sarrià i Pg. Bonanova.

Node cívic a l’estació L9 de Tres

Torres.

Actuacions d’inversió.

REHABILITACIÓ EDIFICIS

Programes i campanyes ordinàries de rehabilitació.

o Avaluació i implementació de campanyes d'ajudes a la

rehabilitació d'edificis i habitatges per a tota la ciutat.

o Definició dels tipus d'actuacions subvencionables.

o Establiment de percentatges d'ajudes i subvencions,

així com límits econòmics.

Programes i campanyes extraordinàries de rehabilitació

per a determinades patologies o àmbits concrets de la ciutat.

Reorientació del sistema i les quanties de les

subvencions, seguint criteris com ara la renda, el retorn

social, objectius específics (ambientals, accessibilitat, etc.)

Implementació de mecanismes de control i seguiment de

les actuacions de rehabilitació.

o Registre d'intervencions.

o Sistema de control i inspecció en les obres.

o Fiscalització del procés en cas de subvenció.

o Millora de les condicions i la gestió dels treballs i la

seguretat a la via pública afectada per les obres.

Rehabilitació d'edificis públics. El motor del programa ha

de començar per la rehabilitació dels diferents edificis públics

(administratius, equipaments docents, sanitaris, culturals...)

Foment de la cultura del manteniment.

Implementació de Serveis Tècnics de Manteniment.

Tècnics independents (figura anàloga al tècnic projectista)

que analitzen, determinen, programen i realitzen el

seguiment de les operacions de manteniment en els

edificis.

Implantació de la figura del responsable en consum

energètic dels edificis, inicialment en els edificis públics.

Finançament del manteniment d'edificis. Ajuda anual

corresponent a una part del cost de manteniment en els

edificis que justifiquin aquestes operacions (contracte amb

tècnic, llibre de l'edifici, factures d'actuacions, etc.)

Actuacions de gestió.

REHABILITACIÓ EDIFICIS

Crearem una Taula de la rehabilitació amb tots els agents

implicats per alinear esforços, identificar oportunitats i fer més

eficient la gestió jurídico-administrativa.

Canalitzar i coordinar agents (propietaris, usuaris, tècnics,

empreses de rehabilitació, empreses de serveis energètics,

cooperatives de rehabilitació).

Qualificació empresarial. Impulsar mecanismes de

certificació, homologació i / o acreditació per evitar el frau,

l'intrusisme i l'economia submergida.

Impulsar mesures àgils i eficients per aconseguir un sector

equilibrat i de qualitat en benefici del ciutadà.

Aprovació d’una Ordenança de la Rehabilitació que

estableixi criteris homogenis i faciliti les actuacions.

Simplificació en la tramitació dels expedients i

homogeneïtzació de la gestió. Acompanyament i

assessorament efectiu de la gestió per part de l’Ajuntament

amb nivell d'implicació i àmbits temàtics específics per a cada

cas.

Impuls per fer que l’Ajuntament pugui avançar els recursos

que formen part del percentatge subvencionable per part de

l’Administració, de forma que els propietaris no hagin de

finançar-ho abans d’iniciar les obres.

Actuacions de gestió. FINANÇAMENT I CAPTACIÓ DE

FONS

Impulsar l'atorgament de crèdits tous a privats.

Identificar i gestionar activament campanyes i programes

autonòmics, estatals i europeus per alinear la programació i les

vies de finançament disponibles.

o Pla Juncker

o Línies ICO per a la “Rehabilitació d’habitatges i edificis”

o Programa PAREER (IDAE)

o Fons JESSICA-FIDAE (FEDER+IDAE)

o Projecte Clima (MAGRAMA)

Estudi i impuls, juntament amb la resta d’administracions

del finançament dels costos de la rehabilitació

energètica amb càrrec a l'estalvi energètic, mitjançant

crèdits titulitzats i mutualitzats. Titulització per paquets

de veïns o comunitats de propietaris.

Col·laboració público-privada (partenariat) en les

operacions de rehabilitació i regeneració urbana.

Captació de fons d'empreses a través de la inversió en

equips (instal·lació i manteniment), i en serveis

energètics (subministrament i gestió i optimització

energètica).

Participació d'empreses en processos integrals de

rehabilitació (obra i manteniment) per ser implementats

en el futur.

Actuacions de coneixement. INFORMACIÓ

Crear un Mapa de l'habitatge de Barcelona (SIG).

Generar i actualitzar una base de dades implementada sobre

el territori. Informació sobre antiguitat, usos, ocupació, estat

de conservació, règim de propietat, règim de tinença,

prestacions / instal·lacions, etc.

Crear un Mapa d’accessibilitat urbana (SIG). Identificació

dels nivells d'accessibilitat urbana de la ciutat, i combinació

de la informació amb les condicions l'accessibilitat dels

edificis.

Identificació precisa d'àmbits d'actuació en

regeneració urbana. Localització i qualificació d'àmbits

potencials, atenent a criteris d'espai públic (accessibilitat,

estàndard de qualitat), socials (densitat de població,

renda per càpita, ocupació, índexs d'activitat econòmica) i

d'habitatge (densitat d'habitatges, estat de conservació,

ocupació, règim de propietat i tinença).

Creació d’una base de dades municipal sobre

pressupostos, ràtios i retorns impositius. Informació útil

per al disseny, l'assessorament i la gestió d'operacions

complexes. Informació estructurada per tipus / grau

d'intervenció, tipologies d'edificació, tipologies

constructives, nombre d'habitatges.

Actuacions de coneixement. FORMACIÓ

Línies de formació específiques en funció dels perfils

necessaris per al desenvolupament del sector.

o Operaris. Formació i especialització.

o Empreses. Assessorament per a reconversió i

professionalització.

o Gestors Administratius. Aprofitament del potencial.

o Especialització.

o Tècnics. Formació i Especialització.

o Administració Local. Formació i especialització.

Formació de joves operaris. Aquesta formació pot ser

una formació en pràctiques i es pot fer a prop d'on es

treballa. Recuperar la idea de les escoles-taller i les cases

d'ofici.

Sensibilització ciutadana. Conscienciació de l'estat actual

de conservació dels edificis i habitatges i dels avantatges i

beneficis derivats de la rehabilitació i el manteniment.

Educació i divulgació de la necessitat d'un comportament

col·lectiu més estalviador en consum.

Millorar la comunicació dels programes d'ajudes i dels

processos de rehabilitació i mecanismes de gestió. Assolir

nivells d'eficiència en les polítiques de rehabilitació. Ús dels

mitjans (canal i missatge) més efectius per arribar a la

ciutadania (televisió, ràdio, xarxes socials). Informació

general i d'operacions exemplars.

Actuacions de coneixement. COMUNICACIÓ