pla d’orden ació urbaníst ica munici pal olesa · pdf fileav me urb pl ol...

Av Me

URB

PL OL

vanç de

mòria

BAMED, S

LA D’O

LESA D

e Pla

SLP

ORDEN

DE MON

NACIÓ

NTSER

Ó URBA

RRAT

Feb

ANÍST

brer 2011

ICA MMUNICI

PAL

Equip de revisió:

URBANISME INTEGRAL I MEDIAMBIENT,S.L.P

Director del treball Eduard Fenoy Palomas. arquitecte.

Coordinació Mireia Salvans Soley. arquitecta.

Planejament urbanístic. Laia Llonch Serrano, arquitecta

Joan Oliva Alsina, arquitecte. Jordi Jimènez Mora, delineant.

Participació ciutadana

Urbanisme Integral i Mediambient,S.L.P

Avaluació Ambiental Phragmites SL, Eva Luján. ambientòloga.

Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada

Albert Hereu, ambientòleg

Anàlisi socioeconòmica Joan Angelet, economista.

Assessorament jurídic

Jordi Panadès Dalmases, advocat.

AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT

Regidoria de Planejament i Infraestructures.

Regidoria de Medi Ambient, Habitatge i Patrimoni.

Regidoria d’Atenció Ciutadana (OAC. Participació).

Ferran Saló. Arquitecte municipal coordinador.

COMISSIÓ CIUTADANA

J. Arévalo, M. A. Arrufat, J. Campmany, E. Fenoy, A. González, M.O. González, M.Obiols, R. Pons, J.F.Ramirez, M. Riera, F. Saló, V. Serrano, J.J. Vilchez,

P l a d ’ O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l d ’ O l e s a d e M o n t s e r r a t - A v a n ç d e P l a -

5

ÍNDEX pàgina

MEMÒRIA ...................................................... 7

1. MEMÒRIA D’INFORMACIÓ ..................................... 9 1.1 JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE PROCEDIR A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL. CANVI DEL MARC NORMATIU .................................................................... 11

1.2 ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL MUNICIPI D’OLESA DE MONTSERRAT ...... 13 OLESA DE MONTSERRAT I EL BAIX LLOBREGAT ........................................................ 13 HISTÒRIA DEL MUNICIPI I EVOLUCIÓ URBANÍSTICA .................................................. 14 LA FORMA DEL TERRITORI ............................................................................................. 14 ESPAIS NATURALS: LA MUNTANYA DE MONTSERRAT I EL RIU LLOBREGAT ........ 16 INFRASTRUCTURES GENERALS .................................................................................... 18 ÀREES VULNERABLES ..................................................................................................... 20

1.3 ESTAT DELS NUCLIS DE POBLACIÓ .................................................................... 23 NUCLI URBÀ D’OLESA DE MONTSERRAT ..................................................................... 23 RIBES BLAVES, OASIS, CASA BLANCA, MAS DE LES AIGÜES, TORRENT DE REGANER, CAMÍ DE SANT PERE I LLUMBRERES ........................................................ 24

1.4 ASPECTES DEMOGRÀFICS .................................................................................... 25

1.5 DADES ECONÒMIQUES BÀSIQUES ...................................................................... 27

1.6 XARXES DE COMPANYIES I SERVEIS ................................................................... 29

1.7 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC SUPERIOR I TERRITORIAL ........... 33

1.8 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ACTUAL ..................... 37 HISTÒRIA DEL PLANEJAMENT A OLESA DE MONTSERRAT ...................................... 37 REFÓS DEL PLANEJAMENT 2010 ................................................................................... 44

1.9 CAPACITAT FINANCERA I D’INVERSIÓ DE L’AJUNTAMENT .............................. 47

1.10 EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES ........................................................................ 51 EQUIPAMENTS ................................................................................................................... 51 ESPAIS LLIURES ................................................................................................................ 52

1.11. FONTS ...................................................................................................................... 55

2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ ..................................... 57

2.1. FONAMENTS JURÍDICS DEL PLA .......................................................................... 59

2.2. SOBRE EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA .................................... 61 2.3. MESURES PER A UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL I UNA MOBILITAT SOSTENIBLES ................................................................................................................. 63

2.4. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL NOU PLA............................................................... 65

2.5. SÍNTESI D'ALTERNATIVES CONSIDERADES ....................................................... 67

2.6. CONSIDERACIONS FINALS .................................................................................... 69

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA ........................................ 73

PLÀNOLS D'INFORMACIÓ I ANÀLISI URBANÍSTIC ...................................................... 75

PLÀNOLS DE PROPOSTA............................................................................................... 77


7

MEMÒRIA


9

1. MEMÒRIA D’INFORMACIÓ


11

1.1 JUSTIFICACIÓ I CONVENIÈNCIA DE PROCEDIR A LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL. CANVI DEL MARC NORMATIU

El Pla General d’Ordenació vigent a Olesa de Montserrat és el Text refós aprovat per acord

de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el 14 de febrer de 1996,

acordada la seva publicació als efectes d’executivitat per acord de la mateixa Comissió de data

26 de juny de 1996.

Les pròpies determinacions de la normativa del Pla establien, article 4, que aquest havia de

mantenir la seva vigència mentre no es produís la seva revisió i per mitjà de l’article 5 es

determinaven els supòsits per a la seva revisió.

S’entén que procedeix abordar una revisió del Pla General, mitjançant la formulació d’un nou POUM, pels següents motius:

A l’any 1996 Olesa de Montserrat comptava amb una població de 15.797 habitants (font

Idescat. Padró), mentre que en l’actualitat s’ha depassat l’increment del 30% d’aquesta xifra

amb escreix, doncs a l’any 2009 el padró municipal d’habitants segons la mateixa font era de

23.301 habitants, és a dir ja a l’any 2009 l’increment de població era de quasi el 48% respecte la població del moment d’executivitat del Pla General.

D’altra banda, cal significar que el marc normatiu del Pla General vigent ha estat depassat per la promulgació d’importants i bàsiques normes d’abast urbanístic tant autonòmiques com

disposicions bàsiques estatals que incideixen fortament en la matèria.

En efecte, cal especificar que conforme preveu l’article 2 de les normes del pla vigent, aquest

es va redactar de conformitat amb el Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova

la refosa dels Textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i disposicions

concordants, text refós que en la pràctica comportava l’establiment a Catalunya d’una regulació

pràcticament calcada a la prevista al Text refós de la Llei del Sòl de 1976, de caràcter estatal i

els reglaments aprovats pel seu desplegament: en especial el reglament de planejament.

L’exercici de les competències autonòmiques en matèria d’urbanisme, i la doctrina

constitucional sobre aquesta matèria que va declarar inconstitucionals bona part dels articles

d’una Llei del Sòl estatal aprovada l’any 1990, ha incidit i comportat la promulgació d’importants

disposicions urbanístiques que han modificat el marc normatiu inicialment previst pel Pla

General.

Els canvis més substancials foren introduïts per la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que

en posterioritat ha estat modificada en successives ocasions, i també desenvolupada

reglamentàriament.

La normativa urbanística avui en vigor a Catalunya esta conformada pel següent cos normatiu:

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

I d’altres normes amb forta incidència com són per exemple la Llei 6/2009, de 28 d’abril

d’avaluació ambiental de plans i programes, o la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a

l’habitatge.

Finalment el marc normatiu també ha estat modificat pel que fa a les disposicions bàsiques

d’abast estatal doncs ara es compta amb un nou “Texto refundido de la Ley del Suelo”

aprovat per Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de juny, que regula qüestions tant

importants com les condicions bàsiques de l’exercici del dret de propietat o aspectes tant

cabdals en els que l’Estat té competència exclusiva com el de les valoracions.

Els canvis introduïts per aquest conjunt de noves normes abans citades en la regulació

normativa prevista al pla general abasta pràcticament tots els ordres, des dels principis

generals de l’actuació urbanística i l’objecte de la pròpia Llei, les directrius per al planejament

urbanístic, la nova regulació del règim urbanístic del sòl, amb importants modificacions en el

règim de la seva classificació, els drets i deures de les persones propietàries, fins a una nova

concepció i regulació del règim del sòl no urbanitzable, a més de moltes altres noves

determinacions, que fan que hagi quedat obsoleta la normativa contemplada al planejament

avui vigent.

L’article 95 del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, disposa

que els plans d’ordenació urbanística municipal són objecte de revisió en complir-se el termini

que s’hi fixa o en produir-se les circumstàncies que a aquest fi s’hi especifiquen, en el nostre

supòsit el Pla general no va preveure un termini de vigència, però si que s’entén que concorren

les circumstàncies que el propi pla general va preveure i especificar que aconsellen la seva

revisió.

El pla vigent és el Text Refós aprovat el 1996; l’article 5 d’aquest, enumerava una sèrie de situacions que farien necessària la revisió del Pla General. Actualment moltes d’aquestes es donen, per això cal la formulació del nou POUM.


13

1.2 ESTRUCTURA DEL TERRITORI AL MUNICIPI D’OLESA DE MONTSERRAT1

OLESA DE MONTSERRAT I EL BAIX LLOBREGAT

El terme municipal d’Olesa de Montserrat està ubicada a la part nord de la comarca del Baix

Llobregat on està inclosa administrativament.

Aquesta part nord de la comarca del Baix Llobregat junt amb altres municipis del Bages, Anoia i

el Vallès Occidental forment una àrea molt particular a l’entorn de la muntanya de Montserrat.

La comarca del Baix Llobregat té una extensió total de 486,7 km2, està integrada per trenta municipis i la seva proximitat a l'entorn metropolità de Barcelona (aprox. 30 quilòmetres) ha

marcat fortament el seu desenvolupament. La comarca limita al nord-est amb la del Vallès

Occidental, al sud-est amb la del Barcelonès, al nord-oest amb el Bages, al sud amb el Garraf i

a l’oest amb l’Anoia i l’Alt Penedès.

És una comarca molt heterogènia que comprèn zones de forta implantació industrial i urbana

amb zones de marcat caràcter rural i gran valor natural. Els seus municipis també es

caracteritzen per aquesta heterogeneïtat i podem trobar-ne de menys de 1.200 habitants fins

algun que té una població a l'entorn de 85.000 habitants.

Físicament, el Baix Llobregat està situat a la Depressió Prelitoral catalana, en la fossa tectònica

del Vallès delimitada per les serralades litoral i prelitoral. La seva xarxa hidrogràfica bàsica s'estructura a partir de la Conca del Llobregat que aflueix directament al mar en direcció

nord-est, tenint un afluent molt important, el riu Anoia, que s’incorpora al Llobregat a l’alçada de

Martorell.

La seva situació geogràficament estratègica ha comportat que, ja des de l'època romana, hagi

estat creuada per importants vies de comunicació. A l'actualitat segueixen existint-hi grans

eixos de comunicació i disposa d’un molt fàcil accés a les xarxes generals de comunicacions

tant del país com de la resta del continent.

Com a conseqüència d'aquesta fàcil connectivitat, el Baix Llobregat s’ha beneficiat del paper

difusor de Barcelona i la saturació del seu entorn metropolità immediat. Aquests factors,

acompanyats del desplaçament d'una part important de la indústria cap a la pròpia comarca i

altres veïnes, han provocat que el Baix Llobregat hagi experimentat un brusc salt demogràfic i una important transformació de la seva estructura productiva, tendint cap a un pes reduït

del sector primari, una forta industrialització i un procés de terciarització emergent. Els terrenys

agrícoles s'han reduït en gran mesura com a conseqüència d'aquest desenvolupament

industrial i de la urbanització del territori. Malgrat això, encara ara és una comarca amb important activitat agrícola dominada en extensió pel cultiu de secà però amb presència

respectable del regadiu. La ramaderia encara conserva certa rellevància, sobretot pel que fa a

la cria del boví, el porcí i l'avicultura. 1 Informació extreta de pàgines web sobre el Baix Llobregat

Com s'ha esmentat, l'economia de la comarca es fonamenta primordialment en la indústria, dominada pels sectors metal·lúrgic, químic, alimentari, tèxtil, de la construcció i altres

menys importants però també destacables com són l’electrònica, la fusteria i la indústria de la

pell. El desenvolupament d'aquestes indústries ha generat gran activitat urbanitzadora, tant pel

que fa a la creació de grans polígons industrials com de ciutats dormitori o la construcció

d'enclavaments destinats a segona residència. Al final d'aquest procés, alguns municipis de la

comarca, com Sant Feliu del Llobregat (capital comarcal), Cornellà del Llobregat, el Prat del

Llobregat, Olesa de Montserrat, Martorell tendeixen a formar conurbacions amb els municipis

veïns, mentre que la població dels nuclis més petits, de l'habitual poblament de la plana del

Llobregat de nuclis i masies dispersos, tendeix a desaparèixer.

El Baix Llobregat també compta amb una important oferta comercial que comprèn des del

comerç tradicional dels pobles més petits fins a l'oferta comercial dels municipis més grans.

La comarca compta amb nombrosos espais naturals ben conservats i una important varietat de

paisatges de gran bellesa. És de destacar el PEIN del riu Llobregat.

El clima és bàsicament mediterrani, caracteritzat per hiverns moderats i estius no

excessivament calorosos. A l’hivern les temperatures mínimes oscil·len entre 5-6 ºC. L’estiu és

sec amb una temperatura mitjana de 24 ºC. El fet d’estar al costat del riu Llobregat i prop de

Montserrat fa que hi hagi molta humitat tant a l’hivern com a l’estiu. La mitjana de precipitacions

anuals oscil·la entre 500 i 600 L/m2.

Com a conseqüència dels factors naturals i de comunicació enunciats anteriorment, no és

estrany que el Baix Llobregat compti amb un important patrimoni històric i artístic; des de

restes gòtics, com ara el Castells de Cornellà, passant pels edificis modernistes industrials de

Sant Esteve de Sesrovires o el Castell de Sacama, del romànic, d’Olesa de Montserrat, és fàcil

trobar restes de rellevància diversa.

També és destacable la quantitat d'esglésies gòtiques que presenta la comarca. Més proper en

el temps, no es pot oblidar l'empremta del modernisme en la comarca. Així, la força dels

habitatges d'estiueig de primers del segle XX donaren lloc a importants referències en aquest

moviment artístic com són Cal Perpinyà a Olesa de Montserrat, la Masia Bach a Sant Esteve de

Sesrovires, o l’antic edifici de la Caixa a Esparreguera, i múltiples elements dels municipis

d’Esparraguera, Martorell, Gavà, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Pallejà.

La part nord de la comarca, més propera a Montserrat, tendeix a pendents de més del 20% en

la majoria del seu territori.


14

Olesa de Montserrat està emplaçat a la capçalera de la comarca barcelonina del Baix

Llobregat, a 20 Km del monestir de Montserrat i a 30 Km de Barcelona.

HISTÒRIA DEL MUNICIPI I EVOLUCIÓ URBANÍSTICA2

Olesa es formà dins del terme de l'antic castell de Camba. Les campanyes arqueològiques

dutes a terme al turó de Sant Pere (situat a llevant de Puigventós, a la zona de tramuntana del

terme i a 466 m d'alçada) corroboren l'existència de nuclis habitats dins el terme de la vila des del segle VI aC. Les troballes de ceràmica àtica d'importació i de restes constructives i

ceràmiques ibèriques, són mostres de l'existència d'un intercanvi comercial amb la resta de la

Mediterrània, a través del riu Rubricatus (Llobregat). Aquesta activitat es perllonga durant un

llarg període de temps: segles VI a III aC.

La presència continuada de l'home al turó es fa palesa per l'existència d'una necròpolis de l'alta

edat mitjana, la qual ha donat diverses mostres de ceràmica, sivelles i restes antropomòrfiques.

L'establiment del nucli del turó de Sant Pere ens dóna informació sobre el curs històric

dels esdeveniments dins el terme, gairebé sense lapsus, a causa de la seva continuïtat

ocupacional (a diferència del que és en si el nucli actual de la vila, que no ens apareix

documentat de forma directa fins a la fi del segle X).

2 Informació extreta de la pàgina web de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat

S'ha trobat documentació del segle X on es fa referència a dos castells que hi havia al terme

d'Olesa: el de les Espases (actualment Sant Salvador de les Espases) i el de Sacama (Sant

Pere Sacama).

El primer nucli urbà es formà al voltant del castell i l'església, edificis situats dalt d'un petit

turó i envoltats d'una muralla de defensa. Es te constància que l'any 1002 la seva església era

considerada de les més antigues del bisbat.

L'església de Santa Maria ha patit diferents transformacions al llarg del temps. El 1589

s'acordà portar a terme una primera ampliació, que no estigué enllestida fins al 1624, època a

la qual també pertanyia el retaule major, dedicat a Santa Maria. La torre del rellotge (que

formava part de l'antic castell) també fou remodelada entorn d'aquestes dates.

L'església patí els efectes de la Guerra Civil (1936-1939) i fou cremada totalment. L'any 1940

es començà la reconstrucció del nou temple, que fou inaugurat l'any 1956.

Al llarg dels segles la vila s’anà engrandint, i ho va fer de manera important el 1898, amb

l’aprovació de l’Eixample.

LA FORMA DEL TERRITORI3

El terme municipal d’Olesa és dels termes mitjans de la comarca. Té una superfície de 16,75 Km2 i una altitud variable que va des dels 124 m sobre el nivell del mar de la part sud del

municipi (on s'emplaça el nucli d’Olesa) fins als 594 m del límit nord, al cim del Puigventós.

Actualment el municipi té una població de 23.301 habitants (a 1 de gener de 2009), que

resideixen principalment al nucli d’Olesa, malgrat que les urbanitzacions cada vegada acullen

més residents fixes.

Olesa de Montserrat limita a l’est amb Viladecavalls, al sud amb Abrera, a l’oest amb

Esparreguera i al nord amb Vacarisses.

Els límits físics del terme d’Olesa els constitueixen a l’oest el riu Llobregat, al nord el peu de la muntanya de Montserrat, que passa per Sant Salvador de les Espases, Puig Cendrós i

Puig Ventós, a l’est per la riera de Sant Jaume i al sud pel torrent de la Roca de la Mona.

Destaca la presència al nord de la muntanya de Montserrat.

El nucli d’Olesa ocupa actualment la plana del marge esquerre del riu Llobregat, però el

casc antic de la vila s’ubicà en un petit turó més apartat del riu. Dos nuclis més es situen al

marge esquerre del Llobregat: el Mas de les Aigües i Casa Blanca, mentre que la resta

s’ubiquen en la zona muntanyosa de l’est del nucli principal. Tres nuclis (Torrent de Reganer,

Camí de Sant Pere i Llumbreres) es troben al peu de la carretera que uneix Olesa amb

3 Informació extreta de la pàgina web de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat i de l’ISAP

Està demostrada la presència d’assentaments humans dins el terme des del segle VI aC, al turó de Sant Pere. Al segle X, consta que hi havia dos castells: les Espases i Sacama. El primer nucli urbà es formà al voltant del castell i l’església.

El Baix Llobregat té una extensió de 486,7 km2, s’integra per 30 municipis i és molt heterogènia. La comarca estructura la pròpia xarxa hidrogràfica a partir de la conca del Llobregat i està dotada de grans eixos de comunicació. En els últims anys hi ha hagut un salt demogràfic i una transformació de l’estructura productiva importants. Tot i que encara és una comarca amb força activitat agrícola, la seva economia es fonamenta en la indústria. El seu clima és bàsicament mediterrani i el paisatge es troba profundament transformat per l’acció de l’home. El paisatge vegetal es classifica en comunitats vegetals associades a l'espai agrari i les comunitats associades a les zones inundables i a les llacunes litorals. La comarca compta amb un important patrimoni històric i artístic.

OLESA DE MONTSERRAT


15

Terrassa i els altres dos, que són els que ocupen major superfície (Ribes Blaves i Oasis), es

troben ubicats a l’entorn del camí d’Olesa a Ullastrell.

La indústria es troba distribuïda en varis polígons, tots ells ubicats a l’entorn de la C-55,

bàsicament a la plana entre el ferrocarril i el riu Llobregat.

Nomenclatures d’àmbits a Olesa LILA: zones residencials BLAU: zones industrials GROC: zones de serveis

Les infraestructures de transport dutes a terme els últims 10 anys al Baix Llobregat han resolt

els dèficits inicials de comunicació d’Olesa de Montserrat amb la resta de la comarca i amb

Barcelona, ja sigui per carretera com en ferrocarril. El dèficit de connexió amb el Vallès s’ha de

resoldre amb l’autovia B-40, complimentat amb transport públic per carretera. Olesa de

Montserrat té una bona situació en relació a la seva xarxa viaria, que ha millorat al llarg dels

anys. Actualment, les principals vies que connecten el municipi amb la resta del territori són:

Carretera BV-1201 dÓlesa a Martorell. Aquesta via enllaça amb la B-40 i amb la A-2 (a

l’alçada de Martorell)

Carretera C-55 dÁbrera a Manresa. Enllaça a Abrera amb la A-2 (autovia) de

Barcelona a Igualada i Lleida.

Carretera C-1414. Permet accedir a l’autovia A-2 per Esparreguera.

Carretera B-120 a Terrassa per Viladecavalls. Enllaça amb la carretera BV-121 cap a

léstació del Nord de la RENFE (fora de servei) i dállí amb la carretera BV-1211, que duu a

Vacarisses i permet arribar a la comarcal C-58 de Terrassa a Manresa.

El terme municipal es caracteritza per tres zones geològiques diferenciades: la plana fluvial,

els relleus situats a l’est de la vila i les muntanyes de la Serralada Prelitoral. Aquesta última

queda al nord de la vila i apareix a la zona de Ribes Blaves.

Des del punt de vista geològic, Ribes Blaves és un lloc singular i únic, ja que s'hi pot observar

la falla que posa en contacte els materials de l'edat paleozoica de la Serralada Prelitoral

Catalana amb els materials de l'edat miocena de la Depressió del Vallès. La seva antigor està

compresa entre els 400 i 450 milions d'anys. Està formada per materials paleozoics trinxats i

triturats d'aspecte i textura farinosa i de color blavós.

Hi ha uns espais d’especial interès tant des del punt de vista natural com el social, es tracta

dels arenys. Són àrees inundables de la llera del riu, topogràficament molt planes, amb una

important presència de canyissars i una sèrie de camins entremig. Els més populars per la fàcil

accessibilitat són el del Molí i el de Vilapou, al sud del municipi.

El factor geològic és el que determina, en aquest cas, el paisatge vegetal que s’estableix a les

diferents àrees. La vegetació que trobem a les cotes més altes del sector muntanyós del terme

municipal és de pi blanc, alzina i roure, principalment. Però a la carena del Puig Ventós i el

solell de l’Orpina hi ha garriga. A una cota altimètrica més propera al nucli urbà, al sud del

terme, dominen els fruiterars i els conreus herbacis extensius de secà. A les àrees properes

al riu i a les rieres, hi ha vegetació de ribera, amb un cert domini de salzedes i alberedes.

El terme d’Olesa de Montserrat té una superfície de 16,75 Km2, una altitud entre 124 i 594m i una població de 23.301 habitants. Els seus límits físics són: el riu Llobregat, la muntanya de Montserrat, la riera de Sant Jaume i el torrent de Roca de la Mona. El nucli urbà ocupa la plana del marge esquerre del riu i la indústria es desenvolupa entre el riu i la línia de ferrocarril. El municipi es troba actualment en bona situació a nivell de xarxes de comunicació. A nivell geològic es distingeixen tres zones diferenciades; la vegetació va (per cota altimètrica) des de la garriga al pi blanc, alzina i roure; els fruiterars i conreus de secà; i la vegetació de ribera.

OLESA

RIBES BLAVES

CATEX MOLÍ

LA FLORA

CAN SINGLA

CATEX VILAPOU

OASIS

LES LLOMBRERES

CAMÍ DE SANT PERE

CAN VINYALS KAO CORPORATION

MAS DE LES AIGUES

CASA BLANCA

TORRENT DE REGANER

ARCH LINCOLOR

CTRA. ESPARREGUERA


16

ESPAIS NATURALS: LA MUNTANYA DE MONTSERRAT I EL RIU LLOBREGAT4

El sòl no urbanitzable del municipi de Olesa de Montserrat presenta dues singularitats molt

marcades: les zones protegides de la muntanya de Montserrat al nord i l’entorn del riu Llobregat pel límit oest del terme municipal. En total, es tracta d’un 34,45% de la superfície del

terme municipal, 571,87 ha, inclosa actualment en l’espai Xarxa Natura 2000 Montserrat –

Roques Blanques – Riu Llobregat (7.289,74 ha totals), identificat amb el codi ES5110012, i

considerat espai LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a

les Aus).

Localització dels espais naturals protegits: Montserrat i el Llobregat (verd) Proposta sense aprovar d’ampliació del PEIN (verd clar)

4 Informació extreta del Departament de Mediambient de la Generalitat, de l’ISAP i del Projecte Marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat.

La muntanya de Montserrat

Gran part del sòl no urbanitzable del terme municipal d’Olesa de Montserrat, una extensió de

537,71 ha del terme, es troba inclòs en el Pla Especial d’Interès Natural Muntanya de Montserrat, que inclou en el seu àmbit alguns sòls classificats d’urbans (nuclis a la carretera

d’Abrera a Manresa).

El PEIN, aprovat el 1992, és un instrument de planificació territorial amb categoria de pla

territorial sectorial, i les seves disposicions normatives són d’obligat compliment per les

administracions públiques i els particulars. Els objectius encomanats per la llei són l’establiment

d’una xarxa d’espais naturals representativa de la riquesa dels sistemes naturals del país, i

l’aplicació de les mesures necessàries per a la protecció d’aquests espais. Actualment hi ha un projecte de Decret per ampliació dels límits del PEIN, que inclouria part del sòl no

urbanitzable fins al límit urbà nord d’Olesa (tramat en verd clar al plànol), aquesta nova

delimitació ja apareix a la planimetria del Pla Territorial Metropolità, tot i que encara no està

aprovada, fet que caldrà tenir en compte en la proposta d’ordenació d’aquesta àrea al nou

POUM.

El setembre de 2006 es va aprovar la Xarxa Natura 2000, en la qual s’ampliaven de manera

important les superfícies protegides; en aquest nou espai es mantenen les proteccions de les

àrees incloses als PEIN.

El riu Llobregat

El riu Llobregat al seu pas per Olesa de Montserrat també es troba inclòs en el Pla Especial d’Interès Natural, en aquest cas el del Riu Llobregat, amb una extensió de 34,16 ha dins

l’àmbit del municipi. La Xarxa Natura 2000 també inclou l’àrea d’aquest PEIN a l’àmbit de

Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat.

La Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va redactar el 2003,

fruit d’un conveni signat entre aquesta entitat, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la

Diputació de Barcelona, el ‘Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat’, que inclou el pas del riu per Olesa. Alguns trams del projecte, ubicats més

pròxims a la desembocadura, ja estan realitzats. Aquest projecte pretén recollir les

intervencions necessàries a efectuar en el conjunt dels marges i sistema fluvial del Llobregat per recobrar-lo com a espai natural i recuperar-lo com a àmbit d’oci dels ciutadans; aquest objectiu es concreta en delimitar l’espai fluvial i proposar un marc de

projectes en l’Espai Fluvial de diversa dimensió i caràcter.


17

Plànol d’actuacions previstes a l’espai fluvial del riu Llobregat a Olesa de Montserrat i municipis veïns _ Font: Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat.

Per la recuperació de l’espai fluvial s’utilitzen tres línies d’actuacions des de les quals

recuperar l’espai; cada una d’elles significa un lloc i un agent administratiu responsable en

concret. Per un costat es planteja la recuperació des de la llera del riu, a través d’accions que

s’han de dur a terme en trams sencers o en la suma d’alguns; l’agent administratiu responsable

principal a la llera és l’Agència Catalana de l’Aigua. També es planteja la recuperació des d’unitats d’interès, actuacions que es poden plantejar individualment i que tenen com a agent

administratiu competent l’administració local o un conjunt d’elles. Com a última línia es pretén

treballar la recuperació des de l’accessibilitat, amb la idea de actuar en trams de camins de

la xarxa directament vinculats amb l’Espai fluvial; l’òrgan de gestió d’aquestes actuacions, com

en les anteriors, és l’administració local o un conjunt d’aquestes. A part de les tres línies

d’actuació per la recuperació, també s’identifiquen unes àrees d’interès agrari on s’hi duran a

terme accions amb l’objectiu de preservar la seva riquesa.

Per fer-nos una idea de l’embargadura del projecte, cal dir que aquest treballa sobre 50 km de

riu, té 20 municipis implicats, comprèn 1.601,20 ha d’Espai fluvial delimitat i tracta 117,26 km de

camins. El cost estimat d’aquesta recuperació mediambiental de l’espai fluvial en total segons

el projecte marc és de 168.791.181 euros.

L’àmbit concret que ens afecta, el terme municipal d’Olesa de Montserrat, es troba al tram 2

del Projecte Marc, el de “La Cubeta d’Abrera (I)”. Pel que fa a la recuperació des de la llera, a

Olesa es comptabilitza una extensió de 26,95 ha de llera i 27,75 ha de marges amb aquesta

necessitat.

D’unitats d’interès se n’identifiquen tres:

3- La Puda: afecta 1 ha del municipi (les 4,10 ha restants pertanyen a Esparreguera)

o Àrea d’accessibilitat

o Edifici balneari de La Puda

o Antiga fàbrica de filatures

o Antiga passera / mirador proposat

o Pas de La Puda proposat

o Connexió marges

o Inici camí de Salmorres – Can Tobella. C-55

o Inici carretera C-55 / Colònia Sedó

o Horts marginals marge dret de La Puda

4- Colònia Sedó / Les Illes: afecta 23,30 ha del municipi

(les 5,40 ha restants pertanyen a Esparreguera)

o Àrea Accessibilitat

o Colònia Indistrial Sedó

o Recuperació Antic Pas Proposat

o Connexió Les Illes i GR-6. Variant proposada

o Marge dret llera – Carretera Colònia Sedó

o Agrícola de Les Illes

o Talusos Les Illes / C-55

o Pou de Glas i Mas de Les Illes

5- Canal Industrial d’Olesa: afecta 6,47 ha del municipi

o Àrea accessibilitat equipada

o Àrea de lleure Morral del Molí

o Morral del Molí. Equipament fluvial proposat

o Resclosa i Canal industrial d’Olesa

o Agrícola de la Font de la Teula

o Passera antic pont FGC. Barcelona – Manresa

En la mateixa línia de treball es detecten una sèrie de sectors complementaris, que en el cas

d’Olesa són La Fou, el Canal del Molí i els espais intersticials entre la línia de FGC i la C-55.

Pel que fa a l’accessibilitat, es preveu el tractament de 8,74 km de camins; d’aquests, 7.006

ml pertanyen a camins longitudinals i 1.734 ml a transversals d’interès.

El municipi té dos espais protegits pel Pla Especial d’Interès Natural: la muntanya de Montserrat i el riu Llobregat. Això suposa un total de 571,87 Ha del terme que també queden incloses a la Xarxa Natura 2000, a l’espai Montserrat – Roques Blanques – Riu Llobregat. Alhora, l’any 2003 es redacta el ‘Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat’ que analitza i actua per la recuperació l’espai fluvial des tres línies: la llera, les unitats d’interès i l’accessibilitat. A Olesa l’àrea de llera intervinguda és de 26,95 ha i la dels marges de 27,75 ha.


18

INFRASTRUCTURES GENERALS5

Xarxa de comunicacions

Dins el terme municipal d’Olesa es troben diverses infraestructures viàries i ferroviàries de

caràcter general.

A nivell de comunicació rodada, al sud-est, delimitant el polígon industrial de Can Singla,

arriba la carretera d’Olesa a Martorell (BV-1201), que connecta amb l’autovia B-40, encara no

finalitzada per complert, i que a Martorell enllaça amb la A-2. Alhora, el municipi està travessat

de nord-oest a sud, aproximadament en paral·lel al traçat del riu Llobregat, per la carretera de

la xarxa bàsica d’Abrera a Manresa (C-55), que a Abrera enllaça amb l’autovia A-2, de

Barcelona a Igualada i Lleida. Aquesta carretera, considerada estructurant secundària, té

previst un canvi de traçat al sud d’Olesa, que anirà a enllaçar amb el futur Quart Cinturó o

Autovia Orbital de Barcelona, B-40 (amb Estudi Informatiu aprovat el 1998). Pel costat oest del

terme arriba la carretera d’Esparraguera (C-1414), que també permet l’enllaç amb la A-2 al

sud d’aquest municipi veí. Cap a l’est hi ha la carretera de Terrassa per Viladecavalls (B-120), que connecta amb la BV-121 conduint a l’estació del Nord de la RENFE (actualment fora

de servei) i posteriorment amb la BV-1211, que duu a Vacarisses i permet agafar la comarcal

C-58 de Terrassa a Manresa.

Olesa també està dotada d’una línia de ferrocarril de FGC. Concretament es tracta de la línia

Barcelona–Martorell–Manresa, que creua el municipi de nord-oest a sud, més o menys

paral·lela al traçat de la carretera C-55. L’estació es troba a l’oest, al barri de la Rambla-Eixample, a la plaça del Doctor Fleming. Propera a l’estació hi ha la sortida del telefèric

(explotat per FGC) que comunica la població amb Esparreguera, que es troba a molt poca

distància però a una cota 90m. superior.

Imatge de la sortida del telefèric des d’Olesa de Montserrat _ Font:pàgina web de Promoció del Transport Públic.

5 Informació extreta de la pàgina web de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, de l’IDESCAT, del Document provisional de diagnosi del PMU (DIBA-CINESI, 2010) i de l’Estudi Preliminar de Mobilitat generada.

L’accés al nucli urbà pot ser l’estació de FGC, si el mitjà de transport utilitzat és el tren. Si

s’arriba a través de vies rodades, podem entrar pel nord-oest (C-55), per l’oest (C-1414), pel

sud (C-55), pel sud-est (BV-1201) o per l’est (B-120).

Properament es millorarà la trobada de les carreteres C-55 i C-1414, al barri de la Flora-

Fou, a través d’una rotonda de la qual ja se n’ha aprovat el projecte; també es modificarà el traçat de la C-55, que enlloc de mantenir l’accés sud al nucli urbà, anirà a buscar el de la BV-

1201, pel sud-est, posteriorment connectarà amb la B-40 (Autovia Orbital de Barcelona) i des

d’aquesta amb la A-2. Un altre proposta que ja hi ha força desenvolupada és la del

desdoblament de carrils de la C-55 entre aquesta rotonda i una altra de nova just a l’accés

sud del nucli urbà, pel CEIP Josep Ferrà i Esteva; amb aquesta actuació es facilitarà la

connexió amb els polígons industrials (al sud) i amb la resta del nucli urbà (al nord). S’estudia,

també la connexió directa, sense passar per l’interior del nucli urbà, del nou traçat de la C-55 ja

en projecte i la B-120, carretera de Terrassa, per l’est.

Pel que fa a comunicacions de caire rural cal esmentar la gens menyspreable quantitat de

camins que comuniquen diferents punts del sòl no urbanitzable, que trobem ubicat sobretot al

nord i est del municipi, i que s’enllacen amb els municipis veïns de Vacarisses i Viladecavalls.

Anàlisi de la mobilitat

(VEURE ANNEX 3. ESTUDI PRELIMINAR DE LA MOBILITAT GENERADA)

A nivell urbà, els habitants d’Olesa realitzen gran part dels seus trajectes a peu; les voreres

de menys d’un metre no són gaire freqüents, amb excepció de la zona sud del barri del Collet

de Sant Joan, i les superiors a dos metres són abundants. A tota la zona nucli antic els carrers

tenen una plataforma única, però les diferents zones d’estada per vianants del municipi no es

troben ben interconnectades.

La bicicleta té una presència reduïda al municipi, tant en termes d’oferta com de demanda, tot

i que comença a fer-se present en les àrees de nova creació. Els carrers del municipi tenen una

amplada suficient per incorporar carrils bici, però els desnivells en algunes zones fa que sigui

inviable implantar-lo.

Pel que fa al rodat, el punt d’accés al nucli urbà d’Olesa de Montserrat més utilitzat és la C-55,

ja que connecta amb la A-2 i travessa el municipi. A nivell intern els eixos viaris estructurants

són l’Av. Francesc Macià, com a principal, el c/ Indústria- c/ Argelines- c/ Anselm Clavé- Ctra. de Terrassa, paral·lelament, i perpendiculars a aquests el c/ Jacint Verdaguer i el Pg. del Progrés. Com xarxa secundària, tenim el c/ Priorat, el c/ Amadeu Paltort i el c/ de la Vall

d’Aran.


19

Plànol de classificació de les vies rodades estructurants del municipi , segons el seu nivell d’importància _ Font: Document provisional de diagnosi del PMU d’Olesa de Montserrat. DIBA-CINESI, 2010.

Olesa té quasi 14.000 vehicles registrats, segons dades de l’IDESCAT del 2001, dels quals el

75% són turismes. L’índex de motorització de turismes (Nº de vehicles per cada 1000

habitants) és de 439, més baix que algunes poblacions veïnes com Esparreguera (501), Abrera

(566) o Martorell (555), però amb una tendència a l’alça. Pel que fa a l’aparcament hi ha 158

places de zona blava, 59 places de discapacitats, 450 places a l’aparcament soterrat de

pagament, a més de les places lliures al carrer i els aparcaments privat. Les àrees amb més

dèficit potencial d’aparcament són les de La Central, seguida del sud del barri de la Rambla-Eixample, el Nucli antic, el Poble Sec i l’àrea nord de Sant Bernat, on és freqüent trobar

aparcaments il·legals.

A nivell de transport públic està comunicat, com hem dit anteriorment, amb la línia de FGC Barcelona- Martorell- Manresa (S4 i R5); tot i que el trajecte cap a Barcelona és més llarg que

amb bus interurbà, s’utilitza el doble el tren per fer aquest recorregut.

Imatge del ferrocarril al seu pas per Olesa de Montserrat _ Font: pàgina web Flickr

Les línies de transport amb autocars tenen una freqüència insuficient de servei, amb horaris

que no s’adeqüen a la demanda. L’agència de transports TGO (Transports Generals d’Olesa) fa

el trajecte interurbà entre Olesa i les poblacions de Martorell, Esparreguera, Terrassa, Bellaterra i Sta. Maria de Vilalba i una altra línia d´autocars fa el d’Olesa-Barcelona i Manresa-Barcelona (amb parada a Olesa) per l´autovia. El mateix trajecte Olesa-Barcelona el

fa el servei de transport públic nocturn de la Generalitat de Catalunya (línia N51). Hi ha una sola línia d’autobús urbà (M2), que també té poca freqüència i de la qual es poden identificar

dos recorreguts diferenciats, un que connecta el nucli amb Les Planas i l’altre que va cap a les

urbanitzacions de Ribes Blaves i Oasis; segons l’estudi de mobilitat de la Diputació, l’autobús

urbà cobreix el 88% de la població d’Olesa.

Gràfic de l’ús del bus urbà entre els anys 2006 i 2009 on es veu que el nombre de viatgers ha anat disminuint _ Font: Document provisional de diagnosi del PMU d’Olesa de Montserrat. DIBA-CINESI, 2010.

El trajecte cap a Esparreguera, a part del bus, també es fa a través de l’aeri, tal com hem

enunciat anteriorment, i aquest va transportar 47.471 viatgers el 2009.

El nombre de llicències de taxi d’Olesa és molt elevat, suposa un 0,77 llicències per 1.000

habitants al costat dels 0,27 o 0,26 d’Esparreguera i Abrera, respectivament.

Resumint, el nombre de desplaçaments diaris a Olesa és de 59.017 (3,08 desplaçaments

diaris per habitant), dels quals el 65% són urbans i la resta interurbans. Entre els mitjans de

transport urbans el que domina és anar a peu, que suposa un 71,4%, mentre que en els

trajectes interurbans hi ha un clar domini del vehicle privat, el 85,1%. Del total de

desplaçaments, només en el 5,2% dels casos s’utilitza el transport públic.


20

Gràfics dels tipus de desplaçaments diaris i modes de transport utilitzat _ Font: Document provisional de diagnosi del PMU d’Olesa de Montserrat. DIBA-CINESI, 2010. Com a principals desplaçaments interns dominen els que van entre el nucli antic i l’Eixample o

el Collet de Sant Joan. La mobilitat obligada del lloc de residència al de treball suposa 7.920 desplaçaments generats, amb un clar domini del transport individual i de durades inferiors als 20 minuts; del lloc de residència al d’estudi es generen 872 desplaçaments entre

els quals també domina el transport individual respecte el col·lectiu, però no amb tanta

diferència com en el cas anterior, i la durada dels quals és majoritàriament entre 10 i 20 minuts.

La distribució horària dels desplaçaments al llarg del dia és la següent:

Gràfic de la distribució horària dels desplaçaments _ Font: Document provisional de diagnosi del PMU d’Olesa de Montserrat. DIBA-CINESI, 2010.

ÀREES VULNERABLES

Zones inundables6

(VEURE ANNEX 8. ESTUDI D’INUNDABILITAT D’OLESA DE MONTSERRAT)

En la hidrologia superficial del municipi destaca el riu Llobregat com el curs hídric més

important, on hi desemboquen una sèrie de torrents i rieres. El municipi disposa d’un Dictamen

preliminar de riscos geològics a les àrees urbanitzades dins el terme que a nivell d’inundabilitat

fa un parell de recomanacions: les urbanitzacions del Mas de les Aigües i Casa Blanca es consideren potencialment inundables pel riu Llobregat i al nucli urbà d’Olesa hi ha zones potencialment inundables en relació a la riera de Canyamasos; també alerta que si el

drenatge del torrent del Reganer per sota del terraplenament de la BV-120 fos insuficient, l’àrea

del PEMU 7 passaria a ser zona potencialment inundable.

La directriu de preservació davant dels riscos d’inundació establerta en l’article 6 del

Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 8 de juliol, en

desenvolupament del que determina l’article 9.2 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat

pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, conté el règim d’usos admissibles, limitats i prohibits en les diferents zones en que es divideix l’espai fluvial o zona inundable.

Aquest règim d’usos parteix d’una concepció de l’espai fluvial en la seva integritat a partir de la

identificació de les funcions de les diferents zones: el flux, l’acumulació i l’emmagatzematge

d’aigua, el bosc de ribera i el corredor ecològic, etc. Recull també, els aspectes més rellevants

que s’han de tenir en compte i incorporar la funcionalitat hidràulica i ambiental d’aquests espais

en la planificació del territori.

La regulació dels usos del sòl que es poden assignar als espais riberencs i perifluvials es duu a

terme classificant aquests espais pel seu risc d’inundabilitat. A partir de l’Estudi d’inundabilitat al

municipi d’Olesa de Montserrat, es determina la zona amb un període de retorn de 10 anys, zona fluvial, la de 100 anys, sistema hídric, i la de 500 anys, zona inundable. Aquesta

última es subdivideix en tres zones en funció de la perillositat; hi ha la zona d’inundació greu,

on les condicions hidràuliques presenten un calat a partir d’1m, una velocitat a partir d’1 m/s i el

6 Informació extreta del Dictamen preliminar de riscos geològics de les àrees urbanitzades del municipi, de l’Estudi d’Inundabilitat i del Reglament del domini públic hidràulic.

Les vies de comunicació rodada d’Olesa són: la C-55 (ctra. d’Abrera a Manresa), la BV-1201 (ctra. D’Olesa a Martorell), la C-1414 (ctra. d’Esparreguera) i la B-120 (ctra. de Terrassa per Viladecavalls). La línia de ferrocarril que té parada al municipi és la de Barcelona–Martorell–Manresa; també hi ha un telefèric que comunica amb Esparreguera. Pel que fa a la mobilitat, Olesa registra 59.017 desplaçaments diaris. Gran part dels interns es fan a peu i la bicicleta hi té una presència reduïda. L’índex de motorització és de 439, inferior als municipis veïns, i alguns barris presenten dèficit d’aparcament. La presència de taxis és elevada. El transport públic interurbà és el ferrocarril, el telefèric i algunes línies d’autocars que comuniquen amb municipis com Manresa, Barcelona, Martorell i Terrassa, entre altres, i que es consideren insuficients, igual que passa amb la línia d’autobús urbà.


21

producte dels dos és més gran o igual a 0,5 m2/s; la zona d’inundació moderada, amb calats

entre 0,4 i 1m, una velocitat entre 0,4 i 1m/s i el producte entre 0,08 i 0,5m2/s; finalment, la zona

d’inundació lleu enregistra calats inferiors a 0,4m, velocitat més petita que 0,4 m/s i producte

inferior a 0,08 m2/s.

o Usos de la zona fluvial i zona de sistema hídric:

- Agraris, sense admetre cap instal·lació o edificació, ni establiment d’hivernacles, ni

tancaments de parcel·les.

- Parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense

edificacions ni construccions de cap mena.

- Llacunatges i estacions de bombament d’aigües residuals i potables.

- Establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que

permeti la preservació del règim de corrents.

- Implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i

protegides, sempre que es preservi el règim de corrents i que es garanteixi la no afectabilitat a

la qualitat de les aigües.

- Altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

o Usos de la zona inundable:

- En condicions d’inundació greu, no s’admeten àrees d’acampada, ni serveis de

càmping, ni cap tipus d’edificació.

- En condicions d’inundació moderada no s’admeten àrees d’acampada, serveis de

càmping, cap tipus d’edificació amb excepció de les destinades a usos industrials i

d’emmagatzematge.

- En condicions d’inundació lleu no hi ha limitacions dels usos admissibles.

Zones de risc químic7

El municipi conté una instal·lació amb productes químics de risc, es tracta de la KAO

corporation. Degut a la presència d’aquesta indústria química, el municipi es troba en zona d’alerta i d’intervenció en cas d’accident i per tant disposa d’un Pla d’Emergències Exterior (PEE), actualment integrats al PLASEQCAT, que integra els PEE d’empreses i polígons de

Catalunya com a Plans del Sector de Risc. La KAO corporation està inclosa al PLASECAT amb

un Seveso de nivell de risc alt per contenir productes considerats molt tòxics, tòxics,

comburents, inflamables, líquids molt inflamables i R50.

7 Informació extreta de l’ISAP i aportada per l’Ajuntament del municipi.

Zones d’especial risc d’incendis8

El municipi es classifica com a àrea amb alt risc d’incendi pel decret 64/95, del 7 de març,

donada la seva condició boscosa; amb aquesta classificació s’estableixen mesures de

prevenció d’incendis forestals, fet que obliga la redacció del Pla d’Actuació Municipal (PAM).

De l’extensió total d’Olesa 716 ha s’inclouen al perímetre de protecció prioritària de Sant Llorenç del Munt – Cingles del Bertí en la prevenció d’incendis forestals i estan declarades

com a Zona d’Actuació Urgent pel decret 83/2005 amb els objectius de conservar i afavorir la

restauració dels terrenys forestals afectats pels incendis del 2003 que es troben en perill

d’erosió i degradació i preservar els valors naturals, ecològics i paisatgístics dels terrenys

forestals inclosos al perímetre de protecció prioritària contra incendis.

Zones amb altres riscs geològics

(VEURE ANNEX 7. DICTAMEN PRELIMINAR DE RISCOS GEOLÒGICS)

Es disposa d’un Dictamen preliminar de riscos geològics de les àrees urbanes i/o urbanitzables

del municipi, realitzat el maig de 2010 per l’Institut Geològic de Catalunya a instància de la

Direcció General d’urbanisme. L’advertència que s’extreu de l’estudi en termes de risc geològic

és que les àrees de Ribes Blaves, Oasis i el Torrent del Reganer (PEMU 7) s’identifiquen subàrees amb perillositat d’esllavissades. Per aquest motiu es recomana que quan es vulgui

desenvolupar una actuació en aquestes àrees es realitzi un estudi detallat avaluant i delimitant la perillositat.

8 Informació extreta de l’ISAP i del Departament de Mediambient de la Generalitat de Catalunya.

Les zones amb risc d’inundabilitat es troben a l’entorn del riu Llobregat i dels torrents i rieres que hi desemboquen i tenen els usos regulats en funció del període de retorn. A la zona fluvial (10 anys) i zona de sistema hídric (100 anys) els usos són molt limitats i no es permeten les edificacions i la zona inundable (500 anys) ja no és tant restrictiva. La zona de risc químic al municipi és conseqüència de la presència de la indústria química KAO Corporation, que disposa d’un Pla d’Emergències Exterior. El municipi és una àrea amb alt risc d’incendis i 716 ha s’inclouen al perímetre de protecció prioritària de Sant Llorenç del Munt – Cingles del Bertí. Les zones de risc geològic, amb perillositat d’esllavissades, s’identifiquen al Dictamen preliminar de riscos geològics i caldrà un estudi detallat per desenvolupar-hi una actuació.


23

1.3 ESTAT DELS NUCLIS DE POBLACIÓ

Dins els terme municipal d’Olesa de Montserrat trobem el nucli urbà principal, ubicat al sud

oest, proper al riu Llobregat, i una sèrie de nuclis aïllats residencials força consolidats;

concretament en trobem 7. Ribes Blaves i Oasis, situats al costat est del terme, són els de més

gran extensió mentre que els altres 5, al nord, són més petits.

En el nucli principal d’Olesa hi ha els següents barris:

Nom dels barris residencials d’Olesa.

NUCLI URBÀ D’OLESA DE MONTSERRAT

El nucli urbà cap del municipi actualment està compost pel nucli antic, una sèrie de barris

que s’han anat annexant al seu voltant al llarg de la història i un perímetre exterior industrial; és on resideix la major part de la població del terme i on s’hi troben els serveis, equipaments

i zones verdes, per tant és on hi ha activitat.

El nucli antic medieval va començar a créixer al voltant de l’església parroquial i del castell d’Olesa amb una estructura de carrers i parcel·les estretes formant illes compactes o

tancades amb edificacions entre mitgeres, construïdes amb el sistema tradicional i amb una

alçada de planta baixa i dos pisos, com a màxim. Al segle XIV es va reconstruir el castell i s’engrandí la vila emmurallada, amb un perímetre difícil d’identificar actualment i pocs canvis

pel que fa a la tipologia edificatòria. Al s. XVIII la vila es va eixamplar per l’est (carrer de

l'Altura, carrer de Sant Antoni i carrer d'en Sastre), al nord es va fer la capella i el portal de Santa Oliva (1727) i, ja fora vila, el carrer de Jesús.

La vila d’Olesa va anar creixent al llarg dels segles, però el gran canvi fou a finals del segle XIX,

amb l’aprovació de l’Eixample (1898), que és el primer dels barris que pengen del nucli antic,

des del punt de vista cronològic. El projecte, inspirat amb el Pla Cerdà de Barcelona, defineix

una tipologia edificatòria d’habitatges plurifamiliars alineats a vial i entre mitgeres, conformant

illes quadrades tancades, de 70x70 metres i 10 de vial, en la majoria dels casos, de 16 metres

de profunditat edificable i entre PB+3 i PB+5 pisos d’alçada. La quadrícula parteix del sud del

nucli antic i s’extén fins a la via dels Ferrocarrils Catalans. Entre 1954 i 1956 es va començar a

edificar el barri de Sant Bernat (nord-oest), on domina la tipologia d’edifici plurifamiliar aïllat de

molta altura, i el Poble Sec (sud-est), d’edificis plurifamiliars alineats a vial i entre mitgeres en

forma d’illes tancades, de característiques semblants a l’eixample, el barri veí existent. Més tard trobem, separats de la vila, el Raval de la Indústria, grup de cases adossades al voltant

d’un carrer a l’est del municipi, i algunes zones residencials amb tipologia de ciutat jardí de

parcel·la petita construïdes a partir de la dècada de 1970, com el Collet de Sant Joan (1975), a l’est del nucli antic, i les Planas (1981), al nord. Més recentment, el 1997, es va començar a

edificar a l’oest del municipi el barri dels Closos, de tipologia plurifamiliar aïllada.

Actualment es troba en projecte la urbanització i edificació del nord del barri del Collet de Sant Joan, als voltants de la riera de Can Carreres, i l’àrea que queda entre el Nucli Antic i el barri de Les Planas; aquesta última intervenció donarà unitat al conjunt del nucli urbà ja que

lligarà la trama urbana dels dos barris a través del buit urbà actual degut al pas de la riera de

Can Llimona. Altres sectors que es troben en estudi per estendre la trama urbana són el nord del barri de Les Planas i l’entorn de la carretera de Martorell, al sud-est del municipi.

A part de la trama residencial, a la perifèria del nucli urbà principal trobem una sèrie de

polígons industrials. La industrialització data dels segles XVI i XVII; al darrer terç del segle

XIX es va introduir el vapor i a 1880 ja hi havia 32 fàbriques de teixits, 4 de filatures i 6 de tints;

l’arribada dels Ferrocarrils Catalans i l’electrificació va fer prosperar durant els anys 50 i 60 la


24

indústria tradicional, però aquesta va ser afectada per la crisi del 75, provocant en molts casos

el seu tancament. Durant els darrers 20 anys s’han introduït al municipi altres sectors de la

producció, com el químic, el metal·lúrgic, el de l’alimentació i el de la decoració que s’han

ubicat, sobretot, a l’entorn sud-oest del nucli urbà entre el riu Llobregat, el traçat de la carretera C-55, el dels Ferrocarrils de la Generalitat i el límit de la trama urbana residencial. De nord a sud trobem: el polígon de la Kao Corporation, Can Vinyals, Arch

Lincolor i la Flora, el de la carretera d’Esparraguera, Catex Molí, Catex Vilapou i Can Singla. En

el cas de la indústria també hi ha previstes algunes intervencions; està en estudi el

desenvolupament del sector entre el barri residencial de Can Bernat i el polígon de la Kao

Corporation, al nord del nucli urbà i l’entorn de la C-55, al sud-oest del municipi, on es preveu

l’ús de serveis.

RIBES BLAVES, OASIS, CASA BLANCA, MAS DE LES AIGÜES, TORRENT DE REGANER, CAMÍ DE SANT PERE I LLUMBRERES

Els set nuclis han començat a créixer durant els darrers anys amb la tipologia de ciutat jardí, aïllats del nucli principal i amb el factor comú d’una topografia accidentada, urbanització i serveis tècnics limitats, sense activitat comercial i manca de cessions d’espais públics.

A les urbanitzacions de Ribes Blaves i Oasis, situades al costat est del nucli urbà, s’hi

accedeix a través de la carretera de Terrassa (B-120), són les de més gran extensió i les que estan més desenvolupades a nivell de procediment urbanístic; Casa Blanca i el Mas de les

Aigües pengen de la carretera C-55, a la sortida nord del terme municipal; i el Torrent de

Reganer, Camí de Sant Pere i Llumbreres es troben al llarg de la carretera B-120, al nord-est

del terme.

El nucli urbà d’Olesa està compost pel casc antic, que va créixer al voltant de l’església i el castell a l’època medieval, i els barris que al llarg dels anys s’han anat annexant al seu entorn: l’Eixample, Sant Bernat, Poble Sec, Collet de sant Joan, Les Planas, els Closos i la Central. El perímetre sud-oest del nucli és on s’ubica la indústria, propera al riu i a la carretera C-55. Hi ha set nuclis residencials aïllats amb tipologia de ciutat jardí; les de més extensió i més desenvolupades són Oasis i Ribes Blaves.


25

1.4 ASPECTES DEMOGRÀFICS

(VEURE ANNEX I . ESTUDIS DEMOGRÀFICS)

L’evolució de la població d’Olesa de Montserrat durant el s. XX i primer decenni del s. XXI mostra un creixement poblacional constant al llarg de tot el període, si bé és molt més

intens durant la segona meitat de segle passat i primers anys de l’actual. Durant el s.XX la

població augmenta en 13.597 persones (+383%) i si hi afegim els 9 primers anys del s. XXI

l’increment és de 19.747 (+556%).

Un repàs a l’evolució de la població al llarg del període mostra dues etapes diferenciades:

La primera, que comprèn el període 1900-1950 està caracteritzada per un creixement suau però constant, en el que es passa de 3.554 habitants el 1900 a 6.102 el 1950, amb moderats

increments relatius decennals a excepció de la dècada dels anys 20 en la que l’increment és

del 40%. L’increment total d’aquests 50 anys és del 72%.

La segona etapa, del 1950 al 2009, manté la mateixa tendència, si bé la intensitat del creixement és molt més acusada, passant de 6.102 habitants el 1950 a 23.301 habitants el

2009, és a dir, es produeix un increment del 282% en 59 anys. Tanmateix, aquest període es

pot descomposar en tres períodes:

- De 1950 a 1980, període en el que es passa dels 6.102 als 13.914 habitants (128% /

7.812).

- De 1980 a 2000, en el que es registra un increment més moderat (23% / 3.237), i

s’arriba als 17.151 habitants.

- De 2000 a 2009, en el que es recupera la intensitat de l’increment (36% / 6.150), i

s’arriba als 23.301 habitants.

Projecció

Els tres escenaris de població d’Olesa de Montserrat fins al 2025 presenten increments poblacionals clarament positius, tot i que amb diferents intensitats. Aquests increments,

però, moderen l’excepcional creixement esdevingut en els darrers anys conseqüència de

saldos migratoris excepcionalment positius.

Cal esmentar també la importància que han tingut els moviments de població amb altres

municipis de la comarca.

En les projeccions presentades, a més del creixement per saldo vegetatiu, el gruix de l’augment

poblacional serà degut, principalment, tant a l’increment de població jove emancipada

(moviment intern) com a l’arribada de població provinent d’altres municipis (moviment

extern).

En l’horitzó del 2025 la població projectada d’Olesa de Montserrat a partir dels tres escenaris

proposats pot oscil·lar entre els 29.250 habitants en l’escenari alt, els 27.900 en l’escenari

mitjà i els 26.500 en l’escenari baix.

Cal tenir present, però, que a mesura que ens allunyem de l’any de partida, la incertesa de la

previsió augmenta degut a la naturalesa canviant dels components de creixement demogràfics,

en especial dels migratoris, que són la clau de volta de qualsevol projecció.

L’evolució de la població a Olesa al segle XX i inici del XXI és de creixement constant. A la primera meitat del s. XX l’increment és suau i constant i suposa un 72%; a la segona meitat i principis de s. XXI la intensitat és molt més acusada, el creixement és del 282%. Actualment hi ha 23.300 habitants. La projecció en l’horitzó 2025 és clarament positiva, oscil·lant dels 26.500 als 29.250 habitants.


27

1.5 DADES ECONÒMIQUES BÀSIQUES

L’activitat productiva del Baix Llobregat es caracteritza per una indústria que continua tenint un

paper fonamental en el sistema productiu, tot i la terciarització creixent de l’economia de la

comarca:

El teixit industrial és molt important i un dels motors de l’economia, però està en retrocés relatiu, amb un pes molt superior al del conjunt de Catalunya.

El sector serveis està relativament menys desenvolupat que en el conjunt de Catalunya,

però en expansió constant i amb un pes en l’economia comarcal per sobre del 50% de la

producció.

El sector de la construcció té un pes similar al del conjunt de Catalunya; en els darrers

anys ha experimentat un creixement del nombre d’afiliats al règim de la Seguretat Social.

Finalment, el sector primari té un pes molt reduït, inferior al que té al Principat.

A Olesa de Montserrat, el sector industrial ha tingut tradicionalment un pes inferior a la mitjana comarcal, en bona part per la falta d’implantació de grans empreses i el manteniment

d’un empresariat bàsicament local i familiar.

La comparació de l’activitat d’empreses i professionals a Olesa i al Baix Llobregat indica la

menor presència del sector industrial, com hem dit, i de serveis i la més gran potència del sector de la construcció i del comerç al detall.

La transformació del municipi en els últims anys, producte dels canvis generals a tot el territori,

fa que s’hagin introduït noves activitats sobretot a nivell de serveis. Per tant, des del POUM, es

vol potenciar aquestes noves activitats que estan sorgint i que d’alguna manera ajudaran a la

transformació de les que es van quedant obsoletes.

A Olesa, el sector industrial i de serveis té menor presència que al conjunt del Baix Llobregat; en canvi el sector de la construcció i el comerç al detall té més potència.

1.6

Xarxe

L’orga

una c

intern

L’aigu

torren

el Ma

L’aigu

(250

un mà

Sego

instal

públic

els 8

subm

Als s

de vis

Gràfic

9 Infor

XARXES

es d'aigua p

anització que

cooperativa

na per adequ

ua subminist

nt de la Creu

as, situada a

ua que arriba

mg/l). La Co

àxim de 8.00

ons dades d

·lació d’aigu

c d’aigua. D

883 restants

ministraments

egüents gràf

sta, entre els

ca comparativa

rmació extreta

DE COMP

potable9

e gestiona l

nascuda el

uar-se a les n

trada procedu de Beca. P

l marge esqu

a a les llars

omunitat Mine

00 m3/dia.

de l’IDESCA

a, 5 amb ab

’aquests, 2.4

s, no. Actua

s.

fics elaborat

s anys 1994

a de la quantit

a de la Comun

PANYIES I S

a distribució

1868 que h

necessitats d

deix de treser tal de fer

uerre del riu

olesanes ac

era Olesana

AT, l’any 200

bastament pr

448 edificis

alment, la c

ts es llegeix

i el 2009:

tat d’aigua cap

nitat Minera Ol

SERVEIS

ó de l’aigua a

ha anat actu

de cada mom

s pous d’exla potabilitza

Llobregat.

ostuma a su

disposa actu

01, a Olesa

rivat i la rest

d’habitatges

cooperativa

l’evolució de

ptada i la factu

lesana, de l’ID

a Olesa és la

ualitzant les

ment.

xtracció i unació, aqueste

uperar la pro

ualment d’un

a hi havia 1

ta, 3.315, ja

s disposaven

gestora de

el consum d

urada _ Font:

DESCAT i de l

a Comunitat s instal·lacion

na mina que

es aigües es

porció de clo

na concessió

1 edificis d’

estaven do

n d’aigua cal

l’aigua com

’aigua, des d

Comunitat Mi

’ISAP.

P l a d ’ O r d e

Minera Olens i l’organi

e recull l’aigu

tracten a l’

orurs recoma

ó de 2,5 hm3/

’habitatges s

tats d’abasta

lenta, mentr

mptabilitza 1

de diferents

nera Olesana

e n a c i ó U r b

esana,

tzació

ua del

ETAP

anada

/any o

sense

ament

e que

0.785

punts

a

b a n í s t i c a M- A v a n ç

M u n i c i p a l d e P l a -

d ’ O l e s a d e

Gràfi

Gràfi

Gràfi

e M o n t s e r

ica dels consu

ica dels consu

ica del rati de

r a t

ums industrials

ums domèstics

consum domè

s i d’altres tipu

s d’aigua _ Fo

èstic d’aigua _

us, d’aigua _ F

ont: Comunitat

_ Font: Comun

Font: Comunit

t Minera Olesa

nitat Minera O

at Minera Ole

ana

Olesana

sana

29


30

Xarxa de sanejament10

L’agent que té al seu càrrec els col·lectors, interceptors i Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR) és l’Agència Catalana de l’Aigua, mentre que el clavegueram urbà és

competència de l’Ajuntament.

La xarxa de sanejament d’Olesa de Montserrat aboca les aigües a l’EDAR d’Abrera, que es

situa al polígon industrial de Can Moragas, a la carretera BV-1201 d’Olesa a Martorell, a l’est

del riu Llobregat i està gestionada per l’empresa Mina Pública d’aigües de Terrassa S.A. – SOREA S.A. UTE. En aquesta depuradora hi arriben les aigües residuals de varis municipis del

Baix Llobregat nord, d’Esparreguera, Collbató, el Bruc, Abrera i Olesa de Montserrat, una

població total sanejada de 59.880 hab. El tipus de tractament que utilitza la depuradora és

biològic, amb eliminació de nitrogen i fòsfor i està dissenyada per un cabal de 23.000 m3/dia

que, un cop tractat, s’aboca al riu Llobregat.

A l’Estudi de detall de la depuradora i els col·lectors del sistema Abrera, redactat el 2006, es

detecta que la depuradora es troba al límit de la seva capacitat i es programa l’actuació d’ampliació de la seva capacitat de tractament fins a 34.500 m3/dia. L’estudi també preveu

dues actuacions urgents a Olesa; la xarxa de recollida d’abocament al torrent de Can Llimona i la del torrent de Can Carreras.

Pel que fa a les urbanitzacions aïllades, només Oasis compta amb xarxa de clavegueram

que distribueix les aigües residuals en tres depuradores amb tres punts d’abocament

diferents. Al PSARU 2005 (actualitzat 2007), apareix l’actuació de construir una nova EDAR i col·lectors a Oasis, com a candidata a la programació.

Els polígons industrials també aboquen les aigües al col·lector en alta i van a parar a l’EDAR d’Abrera. Els seus abocaments són legalitzats segons el cànon de l’aigua regulat pel Decret

Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, és per això que algunes indústries han de tenir depuradora privada. Els volums declarats el 2009 pels establiments industrials són de

365.761 m3/any d’aigua abastada per la xarxa, 1.383.785 m3/any abastats per fonts pròpies i un

total de 1.445.173 m3/any abocats.

Segons dades de l’IDESCAT, l’any 2001 hi havia 3.289 edificis d’habitatges connectats a la

xarxa de clavegueram, 24 amb altres sistemes d’evacuació d’aigües residuals, i 18 sense

evacuació.

Cal tenir en compte que la majoria de la xarxa actual no contempla la separació entre les aigües pluvials i les aigües negres.

10 Informació extreta de l’IDESCAT, del Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU) dins la pàgina web de l’ACA, de l’ISAP i aportada per l’Ajuntament del Municipi.

Xarxa elèctrica11

Pel terme municipal no hi passa cap línia d’alta tensió, totes les instal·lacions elèctriques que el

creuen són de mitja o baixa. Actualment, qualsevol ampliació que es vulgui fer a la xarxa

elèctrica d’Olesa depèn de la subestació elèctrica d’Abrera, on hi arriba una línia d’alta

tensió (220KV).

El que trobem al municipi són, doncs, línies de mitja tensió que majoritàriament són aèries en sòl no urbanitzable i soterrades en sòl urbà. Les estacions transformadores de mitja a baixa

tensió, es troben distribuïdes per diferents punts del nucli urbà i observem que als nuclis aïllats

de Ribes Blaves, Oasis, Casa Blanca, Mas de les Aigües, Llumbreres, Camí de Sant Pere i

Torrent de Reganer no hi ha estacions transformadores registrades.

La xarxa elèctrica actual al municipi d’Olesa es deficitària.

Xarxa de telecomunicacions12

La cobertura de TDT al municipi és completa, s’hi poden veure tots els canals públics i privats, tant locals com nacionals i estatals. El centre d’emissió més proper es troba a la C-58,

entre Terrassa i Vacarisses.

Quadre resum de les emissions de TDT al municipi _ Font: Pàgina web Catalunya Connecta

La cobertura de banda ampla arriba a tot el municipi, així com la de ADSL. Es troba en

execució la xarxa WIMAX de la Generalitat, i no hi ha cobertura de WIMAX d’operadors privats.

La xarxa de telefonia hi arriba seguint el traçat de les carreteres que hi donen accés i es

distribueix pel sòl urbanitzat a través de conductes de PVC, majoritàriament. Als nuclis urbans

aïllats de Ribes Blaves i Oasis el trobem cablejat telefònic aeri, sostingut per pals ubicats als

vials. Pel que fa a la telefonia mòbil, hi ha cobertura 112 (outdoor).

11 Informació aportada per FECSA ENDESA. 12 Informació extreta de la pàgina web Catalunya Connecta i aportada per Telefónica


31

Xarxa de gas13

L’empresa encarregada de la distribució i gestió del gas propà al municipi és Gas Natural Distribució SDG SA.

Els gas es distribueix des d’un conducte amb un recorregut més o menys paral·lel al de la carretera C-55, on circula a una pressió de 16 bar. D’aquest en surten altres conductes que fan

arribar el gas a les llars, en els quals la pressió és de 4 bar i les seccions oscil·len entre 63 i

160 mm de diàmetre. El subministrament es fa al nucli urbà del municipi, però no arriba a les urbanitzacions segregades.

Gestió de residus14

La llei catalana reguladora de residus, adequada al marc normatiu de la Unió Europea, es va

aprovar l’any 1993 i els seus objectius, en matèria de residus municipals, es concreten al

PROGERMIC. Determina que l’agent responsable de la gestió i la valorització dels residus

municipals generats és l’Ajuntament del propi municipi.

El Consell Comarcal del Baix Llobregat, des de 1993, presta el servei de recollida de

residus als municipis fora l’àmbit metropolità, com és Olesa. L’Ajuntament, al seu torn,

adjudica el servei de la gestió dels residus a la Fundació Inserció Laboral (FIL).

La producció de residus al municipi el 2009 va ser de 10.800 tones, 200 més que l’any

anterior i 800 més que el 2007, un augment que en certa mesura pot ser derivat de l’augment

de població que, com hem vist a l’apartat corresponent, va ser d’uns 1.000 habitants entre 2007

i 2009. Actualment la quantitat de brossa que genera un habitant d’Olesa al dia és d’1,3 quilos. La recollida selectiva corrent es fa, majoritàriament, mitjançant contenidors situats als

carrers i en alguns casos soterrats, diferenciant exteriorment amb els colors establerts els cinc tipus de residus que contenen. Els residus de rebuig són abocats entre el dipòsit controlat de

Can Matas i la planta de gestió anaeròbica ECOPARC 2.

Fotografia dels contenidors soterrats del Mercat Municipal _ Font: Pàgina web de l’Ajuntament

13 Informació aportada per Gas Natural 14 Informació extreta de la revista municipal El Nucli de la Vila, de la pàgina web de l’Ajuntament i de l’ISAP

Fotografia dels contenidors de recollida selectiva _ Font: Pàgina web de l’Ajuntament

La conscienciació dels beneficis col·lectius del reciclatge ha arribat a les llars olesanes, ho

demostra el fet que la quantitat de rebuig generada s’ha reduït considerablement, i això ha

significa un increment de la recollida selectiva. El canvi ha estat significatiu en l’orgànica

(increment del 70% en l’últim any), mentre que en la recollida selectiva de paper i vidre hi ha

hagut un descens.

Olesa, des de l’any 2003, disposa d’una deixalleria municipal amb una extensió d’uns 6.000 m2. Es troba al Polígon industrial de Can Singla, al sud del terme municipal, i s’hi accedeix a

través de la carretera BV-1201 direcció Martorell. L’últim any el nombre d’usuaris ha augmentat

en 1.600 persones, dels 8.852 usuaris el 2008 als 10.518 de l’any següent; la quantitat de

residus gestionats també ha augmentat l’últim any, tot i que del 2007 al 2008 va haver-hi un

descens important.

Evolució dels residus gestionats a la deixalleria (kg totals) _ Font: Projecte de reforma i ampliació de la deixalleria municipal

A més, des del juny del 2009 s’ofereix un servei de recollida més proper als domicilis, el que

anomenen “Deixalleria Mòbil”. Consisteix en un vehicle amb uns punts i horaris de recollida

fixats on els olesans poden anar a dipositar les seves deixalles. Aquest sistema també va ser

ideat per disminuir la quantitat de residus recollits a la deixalleria, que estava al límit de la seva

capacitat.


32

Fotografia del camió de la Deixalleria Mòbil _ Font: Pàgina web de l’Ajuntament

Observant el pes i volum de totes les fraccions de residus recollides durant el 2009 (segons

dades de l’Ajuntament), els que tenen més importància en pes són els residus de la construcció i demolició, mentre que en volum, viatges, dominen els de residus no reciclables i fusta.

Actualment hi ha prevista una ampliació de la Deixalleria Municipal, projecte del gener del 2010.

La xarxa d’abastament d’aigua està gestionada per la Comunitat Minera Olesana. L’aigua procedeix del riu Llobregat, s’extreu de tres pous i una mina i es tracta a l’ETAP del Mas per ser potabilitzada i distribuïda. La xarxa de sanejament depèn de l’ACA i de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Les aigües residuals van a parar a l’EDAR d’Abrera on es tracten i s’aboquen al riu Llobregat; les industrials també, tot i que en algun cas es requereix un tractament previ. Oasis és la única urbanització aïllada amb clavegueram i depuradores pròpies. No hi ha xarxa separativa d’aigües pluvials i negres. La xarxa elèctrica depèn de la subestació elèctrica d’Abrera i arriba al municipi en línies de mitja tensió. En sòl urbà les línies es troben majoritàriament soterrades, mentre que en no urbanitzable són aèries. Hi ha cobertura de TDT, banda ampla i ADSL a tot el municipi. Hi arriba la xarxa telefònica i la cobertura de telefonia mòbil és la 112 (outdoor). La gestió i distribució de gas va a càrrec de Gas Natural. La xarxa parteix d’un conducte més o menys paral·lel a la C-55 i no arriba a les urbanitzacions aïllades. La gestió i valorització de residus és responsabilitat d’una empresa contractada per l’Ajuntament; la recollida es fa des del Consell Comarcal del Baix Llobregat. La producció de residus del 2009 va ser de 10.800 tones (1,3 Kg habitant/dia). La recollida selectiva, que ha anat augmentant, separa cinc tipus de residus en contenidors de colors diferents. El municipi disposa d’una deixalleria de 6.000 m2 i del servei de “Deixalleria Mòbil”.


33

1.7 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC SUPERIOR I TERRITORIAL

Els planejaments urbanístics superiors i territorials són instruments d’abast supramunicipal que coordinen les grans infraestructures i els usos principals a que s’han de destinar les

diferents àrees que composen el territori. Hi ha els següents planejaments que afecten el

terme municipal d’Olesa de Montserrat:

El Pla territorial general de Catalunya (PTC)15

La Llei 23/1983, del 21 de novembre, de política territorial, creà instruments flexibles de

planejament i establí els objectius i els criteris per a l’elaboració del Pla territorial general, que

es poden resumir en els següents:

a) Fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d’assolir nivells de renda adequats en tot el territori.

b) Promoure un creixement ordenat de les implantacions sobre el territori per tal

d’incrementar l’eficàcia de les activitats econòmiques i aconseguir una millor qualitat de

vida.

c) Afavorir el creixement econòmic de Catalunya i la lluita contra l’atur.

El Pla territorial general ha d’ésser l’instrument que defineixi els objectius d’equilibri territorial

d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, ha d’ésser el marc orientador de les accions

que emprenguin els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat

econòmica als espais territorials idonis i per a aconseguir que els ciutadans de Catalunya

tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l’àmbit territorial on

visquin. El Pla ha d’ésser també l’instrument que defineixi els objectius per a aconseguir el

desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi

ambient.

Les propostes i les determinacions del Pla territorial general han d’afavorir la concreció i

l’especialització de les polítiques sectorials i alhora establir un marc global de referència i

coordinació per a aquestes polítiques.

Aquestes directrius han d’ésser concretades pels plans d’àmbit territorial menor. Així, el Pla

territorial general estableix un seguit de determinacions que han de contenir els plans territorials parcials: d’una banda, la proposta de models d’assentament, amb la finalitat

d’aconseguir l’objectiu d’equilibri territorial, i, de l’altra, un seguit de directrius en virtut de les

quals caldrà la formulació, o bé la revisió, de plans territorials sectorials.

La Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova Pla territorial general de Catalunya estableix

uns àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials als efectes del que estableix la Llei

23/1983. Entre d’altres, delimita l’Àmbit Metropolità que inclou les comarques de l’Alt Penedès,

15 Informació extreta del propi Pla Territorial General de Catalunya.

el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Aquest àmbit inclou el municipi d’Olesa de Montserrat.

Aquesta mateixa Llei estableix que els plans territorials parcials hauran de desplegar les

determinacions del Pla territorial general en els àmbits d’aplicació corresponents i han de

quantificar els paràmetres urbanístics bàsics necessaris per a donar acollida al creixement de

població previst.

Aquests mateixos plans territorials parcials han de definir l’esquema de cada un dels

sistemes de proposta a partir dels elements territorials següents:

a) Els sòls destinats a acollir els diferents usos.

b) Les infraestructures bàsiques de transport, de serveis, de telecomunicacions i

mediambientals.

c) Els equipaments de nivell comarcal i supracomarcal.

d) Els espais objecte de protecció en funció de llur interès especial i de llur valor de

situació.

Segons el PTC, els plans territorials parcials i sectorials i les actuacions amb incidència

territorial han de fomentar les estratègies següents:

a) Potenciar la representativitat del sistema urbà de Barcelona, en tant que capital de

Catalunya.

b) Enfortir el caràcter policèntric de l’àmbit metropolità, consolidant els sistemes

urbans de les ciutats intermèdies.

c) Tendir al reequilibrament territorial global de Catalunya.

El desenvolupament del Pla territorial general mitjançant plans territorials parcials i sectorials

s’ha de fer considerant els objectius següents de preservació del medi:

a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país.

b) Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur

extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat.

c) Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.

d) Salvaguardar els espais naturals d’especial interès.

e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

Finalment, la Llei 1/1995 estableix que el planejament urbanístic ha de justificar expressament

la seva coherència amb les determinacions i les propostes dels plans territorials parcials i dels

plans sectorials, respectant l’autonomia dels municipis en matèria de planejament, en el marc

de les competències d’aquests.

La proposta inclou Olesa de Montserrat dins els sistemes de reequilibri metropolità, que

són aquells que es troben dins l’àrea metropolitana, amb certa capacitat per seguir creixent ordenadament i prou atractives per competir amb el lloc central. L’objectiu d’apostar per aquest


34

conjunt de ciutats intermèdies és descentralitzar per tal d’assolir un major equilibri de població i activitat a l’àrea metropolitana.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona (aprovat l’any 2010)16

1. SISTEMA D’ASSENTAMENTS:

El PTMB assigna a Olesa l’estratègia de creixement moderat.

El Pla distingeix entre les estratègies pels continus urbans intermunicipals, les estratègies per als nuclis i àrees urbanes i les estratègies per a les àrees especialitzades. Olesa pertany al

segon grup, en que s’inclouen els municipis que no es troben significativament incloses en

continus urbans intermunicipals.

El Pla assigna un creixement moderat en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió

urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement

proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. L’extensió urbana màxima del

creixement no podrà excedir el 30%.

El PTMB estableix per a Olesa l’estratègia de polaritat comarcal, explicant que es tracta de

ciutats externes als continus urbans intermunicipals que articulen territoris d’entorn,

normalment de caràcter rural o amb elevada presència d’àrees residencials especialitzades.

Estableix tot el sòl no urbanitzable actual com a espais de protecció especial pel seu

interès natural i agrari.

Dels espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari diu que són aquells en

què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar.

Aquests sòls hauran de mantenir la condició d’espai no urbanitzat, i que amb aquesta

finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable als POUMs, admetent-se en casos

excepcionals i justificats incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir

definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al

sistema d’espais lliures públics que pot resultar del procés de gestió urbanística corresponent.

Al sud del terme s’estableix un connector que passa entre el nucli d’Olesa i Abrera i creua

entre els nuclis de Rives Blaves i Oasis.

Les propostes ferroviàries del PTMB no afecten el terme municipal d’Olesa, però hi ha una

actuació pròxima, la proposta de connexió de la línia de RENFE entre Martorell i Viladecavalls

passant per Abrera, establint un intercanviador entre la línia de FGC i la nova de Renfe a

Abrera, que milloraria la relació d’Olesa amb Terrassa i el Vallès.

16 Informació extreta del propi Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Es proposa una via rodada estructurant primària, que són vies amb paper estructurant de

primer ordre en l’àmbit del Pla, i una via estructurant secundària, que són les vies amb paper

estructurant a nivell comarcal.

La via estructurant primària passa pel terme municipal entre el nucli d’Olesa i els nuclis de Rives Blaves i Oasis, i connecta l’A-2, la Ronda del vallès i la C-16 entre Martorell i Vacarisses.

La via estructurant secundària és una via suburbana de connexió entre Martorell, Abrera, Olesa i Esparragera. El PTMB detecta que Martorell te una concentració molt alta de vies

estructurants primàries, però la xarxa secundària i suburbana no resol adequadament les

relacions internes del sistema urbà.

Pla Especial Interès Natural

Dins el terme municipal d’Olesa de Montserrat trobem dues àrees especialment protegides pel

seu interès natural, l’entorn del riu Llobregat i l’entorn del Parc Natural de Montserrat.

Els paràmetres que cal complir dins de cada una d’aquestes àrees es troben descrits a

l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar que acompanya aquest Avanç.

PDU Eix Transversal Ferroviari (aprovat l’any 2010)17

El passat 8 de Gener de l’any 2010 es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic per a

la Concreció i Delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix transversal ferroviari.

Aquest projecte no afecta el terme municipal d’Olesa de Montserrat, però si els municipis veïns d’Esparreguera i Abrera.

Prèviament a l’elaboració d’aquest document, es van redactar altres estudis amb diferents

alternatives que si que afectaven el municipi.

Concretament, i responent a l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya d’encarregar al

Departament de Política Territorial i Obres Públiques la redacció dels estudis necessaris per a

la definició d’un eix transversal ferroviari de Catalunya, la Secretaria de Mobilitat va treballar

des de principis de 2004 fins a mitjans de 2005 en un doble sentit. D’una banda, en la

planificació integral de les infraestructures de transport terrestre, tant viàries com

ferroviàries, en el que constituiria el Pla estratègic d’infraestructures de transport de Catalunya,

i de l’altra en l’estudi de les diferents alternatives de traçat del nou eix ferroviari; i a partir

d’aquí es va generar aquest primer document.

Posteriorment, l’octubre del 2007, IFERCAT va redactar el Pla Director Urbanístic de la

reserva de sòl per l’Eix Transversal Ferroviari, en el qual es projectava un traçat alternatiu

que afectava molt menys Olesa que el primer estudi. En aquest, el traçat Manresa-Martorell

afecta el municipi pel seu costat oest.

17 Informació extreta del propi Pla Director Urbanístic de l’Eix Transversal Ferroviari.


35

Al Pla Director Urbanístic finalment aprovat, s’explica que l’Eix Transversal Ferroviari (ETF)

neix d’una nova concepció de la mobilitat i del model territorial del país, que contraposa la transversalitat la centralitat i el sistema de malla al de nusos. Aquest eix es concep com un

element de reequilibri territorial, ja que crearà una comunicació contínua entre comarques

que tradicionalment no han estat prou ben comunicades. Es tracta d’una nova línia ferroviària

de via doble, dissenyada per a trànsit mixt de mercaderies i d’alta velocitat per a viatgers.

Com a conseqüència de les millores que es van desenvolupant a la xarxa ferroviària catalana,

es preveu que les necessitats d’infraestructura es veuran superades per la demanda.

L’ETF és una de les principals actuacions en matèria ferroviària inclosa en el Pla Estratègic

d’Infraestructures de Transport de Catalunya. El projecte té per objectiu donar un servei ferroviari d’altes prestacions que connecti les ciutats de Lleida, Igualada, Manresa, Vic i Girona, però també un ramal entre Igualada i Martorell que connecta amb Barcelona, que

és el que suposarà un canvi per Olesa. Amb aquesta connexió és pretén trencar amb la radialitat de la Regió Metropolitana de Barcelona i potenciar la transversalitat de les

comarques interiors.

Es tracta d’una infraestructura de 254 Km de longitud total, discontínua en alguns punts. És

concebut com a una línia d’altes prestacions, amb una velocitat de 250 Km/h pels serveis de

viatgers i 120 Km/h dels de mercaderies. Les seves característiques geomètriques es

defineixen amb pendents màximes de 1,25% en longituds importants, i de radis de 4.300 m

mínim per a poder assolir aquestes velocitats.

L’instrument urbanístic que permetrà la reserva de sòl necessària per la implantació de la

infraestructura, és aquest últim document aprovat definitivament el 2010.

PDU Línia Orbital Ferroviària18

La Línia Orbital Ferroviària (LOF) és una nova proposta d’infraestructura ferroviària per al

transport de viatgers que permetrà unir Vilanova i la Geltrú amb Mataró per l’interior, connectant les ciutats de la segona corona metropolitana. El recorregut és de l’ordre de

120km, creuant un territori molt accidentat, aprofitant traçats ferroviaris existents i proposant-ne

de nous, majoritàriament en túnel i aprofitant els corredors infraestructurals existents. La línia es divideix en 4 trams, coincidents amb l’àmbit dels 4 estudis de traçat que formen part dels

estudis justificatius del Pla Director. El tram que afecta el terme municipal d’Olesa de Montserrat és el 2, el de Martorell – Terrassa, però l’estació més propera es situa a Esparreguera.

El llarg de tota la línia es preveuen un total de 39 estacions, 23 de les quals seran noves. El

temps de viatge entre els dos extrems de la línia és de 2 hores, a una velocitat de 60 Km/h. Es

preveuen uns 96.200 viatgers diaris en l’horitzó 2026, i també s’estudia la necessitat de places

d’aparcament a la proximitat de les estacions.

18 Informació extreta del propi Pla Director Urbanístic de la Línia Orbital Ferroviària.

A través del Pla Director es garanteix la disponibilitat de sòl per la construcció de la LOF. Els

objectius de tot plegat són:

- Dotar la regió metropolitana d’un nou servei de transport públic i impulsar el repartiment

modal, afavorint el transport públic en detriment del privat.

- Crear una xarxa ferroviària de Rodalies que afavoreixi les relacions entre les diferents ciutats de la segona corona metropolitana i, una dependència de menys entitat

amb la ciutat de Barcelona

- Dinamitzar l’àrea en el vessant econòmic, urbanístic i social. La creixent

descentralització de la regió metropolitana deriva en un increment de les relacions transversals

entorn dels pols econòmics de ciutats mitjanes que actuen com a centres i configuren

microregions funcionals.

- Descongestionar la xarxa ferroviària actual.

El traçat que afecta Olesa és el següent:

Plànols del traçat de la Línia Orbital previst pel Pla _ Font: PDU Línia Orbital Ferroviària

Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya19

És el Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per Catalunya, en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i

amb una visió sostenible de la mobilitat.

El PITC coexisteix amb altres plans i programes d’infraestructures amb àmbits geogràfics i

sectorials propis com el Programa d’Autovies (2005), el Pla sectorial de carreteres del Plan

Estratégico de Infraestructuras del Transporte (PEIT) del Ministeri de Foment, la Xarxa Viària

Transeuropea de la Comissió Europea (2004) i la Llei de Carreteres en el cas del sistema viari,

i el Pla director d’infraestructures (2001-2010) de l’Autoritat del Transport Metropolità, el Pla de

19 Informació extreta del propi Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya


36

Rodalies del Ministeri de Foment, el Pla Sectorial Ferroviari del PEIT del Ministeri de Foment i

la xarxa ferroviària Transeuropea de la Comissió europea (2004) referits a la xarxa ferroviària.

L’objectiu del PITC és desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament, obert en la fase de seguiment a la col·laboració i participació institucional i ciutadana.

El procés de redacció del pla consistí bàsicament en tres fases dedicades a l’anàlisi de la

situació actual i les tendències de futur, la definició d’actuacions i la seva avaluació i

priorització. Lògicament, aquestes etapes es dugueren a terme d’una manera interrelacionada.

Pel que fa a la proposta de la xarxa ferroviària, l’objectiu va ser la qualitat del servei ferroviari, que es traduïa en aconseguir:

- Serveis de Llarg Recorregut: Vc = 220 - 250 km/h

- Serveis Euroregionals: Vc = 220 - 250 km/h

- Serveis Regionals: Vc = 160 - 220 km/h

- Serveis de Rodalies: Vc = 50 - 80 km/h

Aquests criteris aplicats a serveis per viatgers són compatibles amb les necessitats dels trànsits

de mercaderies.

Per la definició de la xarxa viària, després de l’anàlisi, s’arriba a la conclusió que per garantir el

bon funcionament amb el nivell de servei previst per l’horitzó 2026 en hores puntes cal

augmentar selectivament la xarxa. S’exceptuen les carreteres d’accés a la RMB i altres

aglomeracions urbanes com Tarragona o Girona, on s’haurà d’admetre un cert nivell de

congestió viària i on es prioritzaran les mesures de gestió de la xarxa existent.

Les prioritats de la xarxa viària s’han establert en funció de la seva contribució per resoldre

problemes previsibles de congestió viària entre 2005 i 2010.

PDU-ARE Baix Llobregat (Febrer 2009)20

Aquest Pla Director ve emmarcat pel document “Objectius i propòsits dels Plans Directors

Urbanístics de les Àrees Residencials Estratègiques de Catalunya pel quadrienni 2008-2011”

en el qual es van localitzar finalment 11 ARE, tres dins els Baix Llobregat.

EL PDU té tres objectius específics. El primer és la gestionabilitat, que es materialitza amb la

promoció d’habitatge de protecció oficial donant una oferta real a una demanda que no

podia accedir a l’habitatge lliure. Per tant, la protecció oficial es converteix en el suport bàsic de

la pròpia promoció de les ARE i de la urbanització dels sectors. Amb la gestió, també es vol

aconseguir que les ARE acabin essent un element regulador del preu del sòl. El segon objectiu

és el consens, procurant el major grau d’acceptació als Ajuntaments i a la DGAEPS a través

de reunions per presentar els projectes i recollir suggeriments. Per últim es procura per la

20 Informació extreta del propi PDU – ARE Baix Llobregat (Olesa de Montserrat)

qualitat d’aquestes, una tasca molt transversal a realitzar amb mitjans diferents a cada

projecte.

En l’àmbit d’actuació concret d’Olesa de Montserrat, que agrupa els antics SUPr1, SUPr8 i

SUPs1, té una superfície de 194.190 m2 i uns objectius de l’àrea residencial estratègica

específics. Es proposa una densitat de 58 habitatges/ha que genera 848 habitatges nous dels

quals el 50% seran lliures i els restants de protecció. Les dotacions de sòl per sistemes no són

les mínimes per sostre, sinó que responen a les sol·licituds i necessitats de la població.

Plànol d’ordenació de l’ARE_ Font: PDU-ARE Baix Llobregat (Olesa de Montserrat)

Pla Territorial General de Catalunya_ Objectius: distribució equilibrada del creixement per assolir nivells de renda adequats, creixement ordenat per incrementar l’eficàcia de les activitats econòmiques i creixement econòmic de Catalunya per baixar l’atur. El municipi queda dins el sistema de reequilibri metropolità. Pla Territorial Metropolità de Barcelona_ A Olesa de li assigna un creixement moderat i un paper de polaritat comarcal. Tot el sòl no urbanitzable es considera d’interès natural i restringint de manera important les seves transformacions; l’àrea sud es considera connector. Es preveu la implantació d’infraestructures estructurants primàries i secundàries. Pla Especial d’Interès Natural_ N’inclou dos: el del riu Llobregat i la muntanya de Montserrat. PDU Eix Transversal Ferroviari_ El traçat de l’últim document aprovat, que ja és el de reserva de sòl, no afecta el terme municipal físicament. L’objectiu de l’ETF és generar transversalitat de les comarques interiors, amb un ramal entre Igualada i Martorell. PDU Línia Orbital Ferroviària_ El pla té per objectiu bàsic la connexió dels municipis de la segona corona metropolitana. El traçat afecta físicament una petita part del terme d’Olesa, tot i que no hi té parada. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya_ Coexistint amb altres plans d’infraestructures, l’objectiu és definir la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per Catalunya. En la xarxa ferroviària s’apostava per la qualitat del servei i en la xarxa viària es preveu un creixement selectiu. PDU-ARE Baix Llobregat_ Objectius: gestionabilitat, a través de l’habitatge de protecció oficial; el consens i la qualitat. A Olesa suposa una àrea de 194.190 m2 amb una densitat de 58 habitatges/ha.


37

1.8 ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC MUNICIPAL ACTUAL

Per analitzar el planejament vigent començarem per veure el procés històric del creixement de

la vila d’Olesa de Montserrat.

HISTÒRIA DEL PLANEJAMENT A OLESA DE MONTSERRAT21

De l’inici fins al segle XVIII

El poblament medieval es formà entorn de l'església i del castell i al llarg dels segles la vilà

s’anà engrandint.

Durant el segle XIII es va fer una primera ampliació del recinte, amb edificacions a la Plaça

de Les Fonts i als carrers Coscoll, de Dalt, de Baix, Església i Ample, durant el segle XV la vila

s’amplià pel c/ Argelines, al segle XVI van sorgir edificacions als c/ Creu Real i Santa Oliva i

al segle XVIII van sorgir edificacions als c/ Altures, Sant Antoni, Sastre i Calvari.

Plànol dels primers creixements Estructura viària i parcel·lària

21 Informació aportada per Ferran Saló, Arquitecte Municipal.

Olesa al canvi de segle (XIX-XX) comença la construcció de l’Eixample

L’any 1901 l’Ajuntament aprovà un plànol de l’eixample elaborat pel Mestre d’Obres de l’Ajuntament Pau Riera Galtés, que s’inspira en el Pla Cerdà de Barcelona, sent la primera

vegada en la història de la vila que s’instrumentalitza un document per a la planificació del

creixement urbanístic amb validesa legal. Es tracta d’una memòria manuscrita de 7 pàgines on

es descriu l’ordenació proposada, acompanyada d’un plànol, del qual no disposem.

Aquest document justifica la necessitat d’un eixample a la vila pel creixement industrial previst,

bona situació geogràfica, proximitat al riu i noves vies de comunicació, escollint-se la part sud per ser menys accidentada i estar més pròxima a les fàbriques. Les illes són quadrades d’uns 70 metres de costat amb carrers tipus de 10 metres.

Esquema d’ordenació de l’Eixample; orientació sud-est per millor sanejament de la vila

Esquema Eixample: Illes quadrades de 70x70m. Carrers tipus 10 m ample. Fondària edificable 16m. Jardí interior 38x38m


38

Les primeres infraestructures importants

Durant el primer terç de segle XX la zona de l’Eixample te una forta expansió. Es comencen

a edificar habitatges i a urbanitzar els nous carrers. Els equipaments existents al nucli antic es

queden petits i obsolets i l’ajuntament decideix construir-ne de nous a fora.

Es construeixen infraestructures de comunicació amb el territori (carreteres i ferrocarril).

Esquema de les primeres infraestructures

L’any 1915 s’inicien les obres de construcció del ferrocarril, que entra en funcionament el 1923.

Imatge de 1915. Inici de les obres Imatge de 1923 Posada en funcionament

Imatge de 1929 Escorxador Imatge de 1930 Hospital

Imatge de 1932 Escoles Imatge de 1932 Mercat

Imatge de 1933 Plaça Catalunya


39

Modificació i ampliació del plànol de l’eixample

L’any 1932 l’Ajuntament aprovà la modificació i ampliació del plànol de l’Eixample,

elaborat per l’arquitecte municipal Josep Ros i Ros, en que s’elimina la part de la trama

residencial ocupada per l’estació i les vies del ferrocarril recentment inaugurats, mantenint el

traçat dels vials de l’any 1901. Així mateix s’amplia la trama urbana fins arribar a la línia del

ferrocarril pel costat sud-est i per la part nord-est s’amplia el sòl urbà (Poble Sec) amb una

xarxa de carrers de malla rectangular diferent de la del Eixample.

Plànol de modificació i ampliació de l’Eixample, de Josep Ros Ros

Imatge de vol aeri 1956-1957

Delimitació de sòl urbà 1966

El “Ministerio de la Vivienda” requereix a l’Ajuntament la redacció urgent d’un Pla General.

S’atorga un termini de 6 mesos per a la seva redacció i el mateix any l’Ajuntament fa l’encàrrec

dels treballs a l’arquitecte municipal (Julio Chinchilla).

L’any 1966, en resposta al requeriment que fa el “Ministerio de Vivienda” l’any 1961,

l’ajuntament redacta una “Delimitación de suelo urbano”, que és l’instrument més bàsic de

planejament previst en la Llei del sòl de 1956, on l’àmbit era tot el terme municipal i dividia el sòl en urbà i rústec. La “Comisión Provincial de Urbanismo de Barcelona” va aprovar-ho el

12 de desembre de 1966.

La delimitació. És una delimitació fictícia i arbitraria sense criteris urbanístics inclou com a sòl urbà el nucli Antic, l’Eixample, el barri de Sant Bernat i una part important de sòl no urbanitzat fora del nucli consolidat, amb un objectiu simplement legalista. Una línia de

gruix considerable separa el sòl qualificat d’urbà del sòl rústec, sense cap referència

topogràfica.

La previsió de creixement per l’any 1.991 era de 30.000 habitants.

Plànol de delimitació del sòl urbà


40

Urbanitzacions dels anys 70

Durant els anys 70 sorgeixen totes les urbanitzacions del terme municipal, totes elles

s’ubiquen en el sòl delimitat de rústec (Casa Blanca, Mas de les Aigües, Les Planas, Torrent

del Reganer, Camí de Sant Pere, Les Llombreres, Ribes Blaves i Oasis).

Plànol de situació de les urbanitzacions

Normes subsidiàries de 1980

L’any 1972 s’inicia la construcció de la carretera C-1411.

El 2 de març de 1978 l’ajuntament encarregà els treballs de redacció de les NNSS a

l’arquitecte municipal S. Garcia-Milà, que van ser aprovades definitivament per la CUB el 6

de maig de 1980. Les NNSS realitzen la divisió clàssica segons Llei del sòl de 1956 en sòl

urbà, urbanitzable i no urbanitzable, delimitant 3 estudis de detall i 5 plans especials en sòl urbà

i un únic pla parcial, Els Closos. El potencial d’habitants de les NNSS era de 24.753.

Les dades principals de les NNSS 1980 són:

sol urbà: 163,43 Ha

- sòl habitacional: 71,63 Ha

- sòl industrial: 39,74 Ha

- sòl equipaments, dotacions i serveis: 27,44 Ha

- sòl espais lliures: 26,62 Ha

sòl urbanitzable: 13,80 Ha

sòl no urbanitzable: 1.490,77 Ha

Plànol de les Normes Subsidiàries 1980

URBANITZACIÓ Parcel·les Extensió m2

Ribes Blaves 312 613.683

Oasis 183 250.737

Les Planas 525 283.890

Les Llombreres 20 26.500

Camí de Sant Pere 15 31.250

Torrent de Reganer 8 25.750

Mas de les Aigues 21 17.750

Casa Blanca 16 12.500

TOTAL 1.100 1.262.060


41

Pla General d’Ordenació de 1993

L’any 1989 s’inicien els treballs de redacció del Pla General d’Ordenació, amb la redacció d’un

Avanç que va ser aprovat pel Plenari de l’Ajuntament el dia 22 de febrer de 1990 i que establia

uns criteris en base als quals es formularia el PGO, que va ser aprovat inicialment per

l’Ajuntament el 30 de juliol de 1991 i provisionalment el 9 de juliol de 1992. El 9 de juny de 1993 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya l’aprovà definitivament. El potencial d’habitants del PGO és de 28.000. Aquest Pla continua tenint vigència, però s’hi ha introduït varies modificacions puntuals.

Les dades principals del PGO 1993 són:

sòl urbà: 275,30 Ha

- sòl urbà consolidat: 127,86 Ha

- sòl urbà no consolidat: 147,44 Ha

sòl urbanitzable: 147,38 Ha

sòl no urbanitzable: 1.247,32 Ha

TOTAL DEL TERME MUNICIPAL 1.670,00 Ha

sòl equipaments: 29,02 Ha

sòl espais lliures: 36,90 Ha

Plànol que mostra els sectors de desenvolupament omplint buits urbans existents i una ciutat compacta i continua

Mostra d’urbanisme a Olesa

El 19 de juny de 1993, en Joan Antoni Solans inaugurà una exposició anomenada Mostra d’Urbanisme d’Olesa, que pretenia posar de manifest el futur desenvolupament del poble, una

vegada que la Comissió d’Urbanisme de Barcelona havia aprovat definitivament el Pla General

d’’Ordenació Urbana.

L’exposició tractava concretament de difondre en una trentena de plafons expositors, allò que

podia representar pels ciutadans i ciutadanes d’Olesa la disponibilitat d’un nou instrument de

planejament i ordenació. Es configurava principalment en quatre grans blocs temàtics:

Un primer, la introducció, on es feia esment d’allò que calia protegir per medi d’un Pla

Especial de Protecció del Patrimoni (que s’aprovà poc temps després).

Un segon, la visió del planejament, on es registraven les actuacions aconseguides amb

les aleshores vigents Normes Subsidiàries de Planejament i on es presentava la delimitació territorial i els àmbits de desenvolupament del nou Pla General.

Un tercer, en el que s’introduïen algunes de les actuacions previstes a realitzar des de la

iniciativa publica, on es feia esment de varis projectes que avui son realitat, com ara: el Parc

de l’Estatut, la Plaça de la Sardana, la nova Plaça de l’Ajuntament, la nova Biblioteca i Centre

Cultural, la millora del àmbit de l’església amb la reformada Plaça Nova i el nou àmbit del Porxo

de Santa Oliva, l’ordenació de la zona esportiva, la nova piscina descoberta, la construcció

d’habitatges protegits al barri de La Central, algunes actuacions en equipaments escolars (avui

sortosa i notablement aconseguides), entre altres.

I un quart, en el que s’introduïen també, les actuacions més immediates a realitzar des

de la iniciativa privada, com ara la urbanització dels àmbits de Els Clossos, del Collet de Sant

Joan, OASI, etc.


42

Pla General de 1993 (text refós 1996)

Aspectes generals

El municipi d’Olesa de Montserrat té un Pla General d’Ordenació (redactat d’acord amb el

Reglament de Planejament aprovat pel Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny de 1978, i el

Decret legislatiu 1/90 del 12 de juliol, refós dels Textos Legals Vigents a Catalunya en Matèria

Urbanística, així com disposicions anteriors de dret urbanístic de Catalunya que no s’oposin a

aquest) aprovat definitivament en data 9 de juny del 1993 i publicat al DOGC en data 23 de

juliol de 1993. El que actualment està en vigència, però, és el text refós d’aquest Pla General, aprovat definitivament en data 26 de juny de 1996 i publicat al DOGC en data 7

d’octubre de 1996.

Segons s’expressava a la memòria del Pla General d’Ordenació, el seu objecte consistia en la

millora de les ofertes dels diversos tipus de sòl, i les ordenava de tal manera que es pogués

dotar el municipi d’una estructura general que permetés millorar la qualitat urbana de la població mentre es feien més atractives les ofertes proposades. Amb la millora d’aquestes

ofertes es permetia, al mateix temps, una protecció de les àrees no urbanitzades i en

especial dels espais rurals amb cert interès natural.

Les finalitats per àrees es sintetitzaven en:

Casc Antic: Protecció de l’entorn històric i urbanització del buit urbà del nord, millorant

l’accessibilitat de la zona a través de la Ronda Nord. Adequació dels entorns de les rieres com

a espais públics.

Eixample: Regularització dels tipus d’edificació evitant la densificació i eradicació dels

usos industrials molestos per l’ús residencial. Possible creixement pel costat est.

Noves àrees residencials: Sectors de diverses tipologies ubicats a l’entorn del nucli

urbà. Dotació d’espais lliures, equipaments i estructura viària rodada a les àrees, afavorint el

centre.

Urbanitzacions disseminades: Dotar-les de serveis mínims i frenar-ne el creixement a

través dels Plans Especials de Millora Urbana.

Indústria: Donada l’important demanda, es preveia el seu creixement a les zones sud i

oest del municipi, on ja hi era present aquest ús i hi havia bona comunicació. Per la millor gestió

s’organitzaven en diversos sectors.

Espais Rurals: Protecció dels espais d’interès natural per evitar-ne la degradació.

Mesures per enaltir la qualitat de la producció tradicional de l’oli d’Olesa i millora de la xarxa de

camins.

És de destacar la vigència, encara avui, d'aquestes finalitats i el seu grau d'assoliment en el desenvolupament urbanístic. El casc antic s’ha regenerat en molts punts, però segueix

necessitant reformes i el sector de Cal Candi encara no s’ha urbanitzat. L’eixample si que ha

assolit gran part dels seus objectius tot i que encara hi trobem algunes edificacions antigues

tant residencials com industrials. Pel que fa a les noves àrees residencials, en trobem forces

d’executades i d’altres que encara estan pendents d’executar, el mateix passa amb els sectors

industrials. En les urbanitzacions de fora del nucli urbà només hi ha un cas que ha estat

consolidat a través del Pla Especial de Millora Urbana que definia el PGOU, la resta no, per tant

no s’hi ha complert els objectius. Alguns espais naturals estaven inclosos a dos PEIN diferents

(Montserrat i Llobregat), fet que els ha donat un nivell de protecció important. La producció de

l’oli s’ha anat mantenint, així com la xarxa de camins rurals.

Ateses les circumstàncies socioeconòmiques del moment de la redacció i aprovació del

planejament vigent, així com els nous criteris d'equilibri i sostenibilitat en tots els camps avui en

dia incorporats a qualsevol figura de planificació, el PGOU no contempla:

l'estudi de la planificació dels equipaments,

la creació d’habitatge de protecció pública,

la identificació del serveis tècnics a la planimetria,

la millora de la façana del riu Llobregat,

la connexió del nucli urbà amb l’entorn rural i, sobretot, amb el riu.

Divisió bàsica i classificació del sòl

Segons les dades de la memòria Pla General d’Ordenació vigent, s'establien les següents

superfícies per a cada un dels règims del sòl previstos:

Superfície % T.M.

SÒL URBÀ .......................................................... 275,30 Ha ....................... 16,48%

SÒL URBANITZABLE ........................................ 147,38 Ha ......................... 8,83%

SÒL NO URBANITZABLE ............................. 1.247,32 Ha 74,69%

TOTAL 1.670,00 Ha 100,00%

Regulació de l’edificació i usos del sòl. Sòl urbà i urbanitzable.

Per a la regulació detallada de les condicions d'ús i edificació dels sòls del municipi, les Normes

Urbanístiques del Pla General d’Ordenació, determinen les següents qualificacions o tipologies

(definides a Annex 2):

Zona 1 _ Casc antic

Zona 2 _ Eixample

Zona 3 _ Unifamiliar agrupada

Zona 4 _ Plurifamiliar aïllada

Zona 5 _ Ciutat jardí

Zona 6 _ Indústria agrupada


43

Zona 7 _ Indústria aïllada

Zona 8 _ Serveis

Zona 9 _ Verd privat

Regulació de l’edificació i usos del sòl. Sòl no urbanitzable.

El sòl no urbanitzable es classifica en varies zones en funció de les seves

característiques, les claus assignades són les següents (definides a Annex 2):

Zona 10 _ agrícola

Zona 11 _ Muntanya baixa

Zona 12 _ Forestal

Zona 13 _ Riberes i torrents

Zona 14 _ Masies

Zona 15 _ Espais d’interès natural

Execució del planejament derivat

De tot els àmbits de gestió i planejaments derivats que plantejava el PGOU al municipi d’Olesa

de Montserrat, s’han desenvolupat 10 unitats d’actuació, de les 14 que hi havia i 7 sectors de

desenvolupament en sòl urbanitzable dels 17 originals. Estan pendents d’execució els plans

especials de millora urbana, el de reforma interior i el d’alineacions i rasants, així com l’estudi

de detall número 5.

En sòl urbà les normes urbanístiques delimitaven els següents àmbits (definits a Annex 2):

UAr.1 Carrer Calvari – Benet Margarit Es troba sense executar

UAr.2 Carrer Calvari – Jaume de Viver Es troba completament executat UAr.3 Casc Antic Es troba sense executar UAr.4 Les Planes Es troba completament executat UAr.5 Carrer de Sant Pere Es troba completament executat

UAr.6 Passatge Argelines Es troba completament executat

UAr.7 Cal Vicentó Es troba completament executat UAr.8 Subàmbit La Clota i subàmbit Metge Carreras–Benet Margarit–Sant Josep Obrer

Es troba completament executat

UAr.9 Cal Badó Bruixes Es troba completament executat

UAi.1 Catex Vilapou Es troba completament executat UAi.2 Catex Molí Es troba sense executar

UAi.3 Carretera d’Esparreguera Es troba sense executar

UAi.4 Archs Lindcolor Es troba completament executat

UAi.5 Kao Corporation Es troba completament executat

ED-1: Carrers Anselm Clavé – Pintor Fortuny


ED-2: Metge Carreras – Benet Margarit – Jaume de Viver

ED-3: Metge Carreras – Mossèn Cinto Verdaguer – Jaume de Viver.

ED-4: Barcelona – Mossèn Cinto Verdaguer – Jaume de Viver.

Es troben completament executats

ED-5: Carrer Priorat Es troba sense executar

ED-6: Metge Carreras – Benet Margarit – Sant Josep Obrer


PERI 1: Camí de Cal Candi Es troba sense desenvolupar

PEAR 1: Riera de Can Llimona Es troba sense desenvolupar

PEMU 1 – OASIS Es troba completament executat

PEMU 2 – RIBES BLAVES 1





PEMU 7 – TORRENT DE REGANER

PEMU 8 – CAMÍ DE SANT PERE

PEMU 9 – LLUMBRERES

PEMU 10 – MAS DE LES AIGÜES

PEMU 11 – CASA BLANCA Es troben aprovats i sense executar el PEMU 2, 3, 4, 5 i 6. La

resta estan pendents de desenvolupar.

En sòl urbanitzable les normes urbanístiques delimitaven els següents àrees a desenvolupar

mitjançant planejament parcial (definides a Annex 2):

SUPr.1 – Eixample Es troba aprovat i sense executar SUPr.2 – Els Closos Es troba aprovat i executat SUPr.3 – Riera de Can Carreras Es troba sense desenvolupar ni executar SUPr.4 – Cal Candi Es troba aprovat i sense executar SUPr.5 – Carrer de Cerdanya Es troba aprovat i executat

SUPr.8 – Camí de Ca l’Isard Es troba aprovat i sense executar

SUPr.9 – Carretera de Martorell Es troba sense desenvolupar ni executar SUPi.1 – Can Singla Es troba aprovat i executat SUPi.2 – La Flora Es troba aprovat i executat SUPi.3 – Carretera de la Puda Es troba sense desenvolupar ni executar SUPi.4 – Can Vinyals Es troba aprovat i executat SUPs.1 i 2 – Serveis El SUPs 1 es troba aprovat i sense executar i el SUPs 2 no està ni

desenvolupat ni executat. SUPs.4 – Francesc Macià Es troba aprovat i executat SUNPr.6 – Carrer Indústria Es troba aprovat i executat SUNPr.7 – Les Planes Es troba sense desenvolupar ni executar SUNPs.3 – Serveis 3 Es troba sense desenvolupar ni executar


44

REFÓS DEL PLANEJAMENT 2010

Actualment, la proporció de sòl urbanitzat i pendent d’urbanitzar separada per usos és la

següent:

DISTRIBUCIÓ D'USOS DEL SÒL PRIVAT _ refós POUM 2010

RESIDENCIAL INDUSTRIAL SERVEIS

Exec. 57,07% no exec. 42,93% Exec. 58,58% no exec. 41,42% Exec. 52,23% no exec. 47,77%

1.014.380,49 762.947,11 430.641,47 304.516,00 76.478,38 69.942,00

1.777.327,60 735.157,47 146.420,38

SÒL PRIVAT TOTAL 2.658.905,45

El poblament medieval neix a l’entorn de l’església i el castell i va creixent, mantenint la tipologia, durant els segles següents. El 1901 s’aprova l’eixample, que preveu un creixement al sud del municipi en illes de 70x70m i carrers de 10m. Durant el primer terç del segle XX es desenvolupa l’eixample i es va donant resposta a la necessitat d’equipaments i infraestructures de comunicació territorial; el 1923 entra en funcionament el ferrocarril. L’any 1932 l’Ajuntament aprova la modificació i ampliació del plànol de l’Eixample però el primer pla municipal no es fa fins el 1966 amb la “Delimitación de suelo urbano”, d’objectiu estrictament legalista. Als anys 70 és quan neixen les urbanitzacions en sòl no urbanitzable. L’any 1980, S. Garcia-Milà redacta les “Normes Subsidiàries” amb la clàssica divisió del sòl regulada per la Llei del sòl de 1956. L’any 1993 s’aprova el Pla General d’Ordenació, que preveu un creixement de 28.000 habitants i que encara és vigent actualment, amb algunes modificacions puntuals. El que actualment està en vigència és el Text Refós del pla, aprovat el 1996. Que marcava certs objectius per àrees alguns dels quals han estat acomplerts i altres que avui encara es troben pendents de complir; es detecta que el pla no contempla alguns aspectes que caldrà afegir com a objectius al nou pla. El planejament classifica el sòl en urbà, urbanitzable i no urbanitzable i el qualifica de nou zones diferents el sòl urbà i de sis el no urbanitzable.


45

Als dos plànols es poden observar les diferències entre el Pla del 93 i el Refós del 2010, pel

que fa als plans que ja estan desenvolupats i els que no:

Pla General d’Ordenació del 1.993

Refós 2010 del Pla General d’Ordenació


46

Superfícies de sòl (refós planejament vigent)

Després de refondre les condicions del planejament vigent en una base cartogràfica actual,

elaborada a escala 1.1000, s'han recalculat les diferents superfícies previstes:

RÈGIM JURÍDIC.

SÒL URBÀ

Sòl urbà directe "consolidat" ........................................................................... 4.398.765,89 m2

Sòl urbà a desenvolupar per pla especial "no consolidat" ................................ 961.198,15 m2

Calvari – B. Margarit ......................................................................... 4.240,00 m2

Casc Antic....................................................................................... 15.600,00 m2

Camp de Futbol ................................................................................ 7.643,84 m2

Catex Molí..................................................................................... 133.840,00 m2

Ctra. Esparraguera ......................................................................... 70.720,00 m2

Camí de Cal Candi ........................................................................... 6.160,00 m2

Rives Blaves ................................................................................. 613.682,00 m2

Urbanitzacions .............................................................................. 109.312,31 m2

TOTAL ............................................................................................................ 5.359.964,04 m2

SÒL URBANITZABLE

Sòl Urbanitzable “delimitat” ................................................................................ 653.062,25 m2

Eixample – Camí de Ca l’Isard ..................................................... 149.190,00 m2

Riera de Can Carreres ................................................................... 98.020,00 m2

Cal Candi ...................................................................................... 116.352,25 m2

Ctra. Martorell ................................................................................. 41.120,00 m2

Ctra. de la Puda ............................................................................ 173.100,00 m2

Ctra. Martorell (nord) ...................................................................... 75.280,00 m2

Sòl Urbanitzable “no delimitat” ............................................................................. 99.680,00 m2

Les Planes ...................................................................................... 52.040,00 m2

Ctra. Martorell (sud) ........................................................................ 47.640,00 m2

TOTAL ............................................................................................................... 752.742,25 m2

SÒL NO URBANITZABLE

PEIN Muntanya Montserrat ............................................................................. 5.377.139,81 m2

PEIN Riu Llobregat ............................................................................................. 341.638,27 m2

Resta Sòl No Urbanitzable .............................................................................. 4.837.371,23 m2

TOTAL .......................................................................................................... 10.556.149,31 m2

Modificacions puntuals (definides a Annex 2)

Les modificacions puntuals del pla general d’ordenació publicades i plasmades a la planimetria

del Planejament Refós del 2010, són les següents:

MP nº 02 _ Errada material Carrer del Vallès 13, 15. 17 (1997)

MP nº 03 _ Carrer del Camí de Vilapou 1, 3, 5, 7 i 9 (2009)

MP nº 06 _ Fundació agrícola Olesana, Carrer d’Anselm Clavé, 90-92 (2003)

MP nº 07 _ UAr6, Passatge Argelines (2004)

MP nº 08 _ Usos zones 1, 2, 3 i 4 (2003)

MP nº 09 _ Articles 55, 56, 58 de les Normes Urbanístiques (2004)

MP nº 11 _ Article 53 (2007)

MP nº 12 _ Supressió de barreres arquitectòniques (2006)

MP nº 13 _ Canvi ubicació Zona Verda (2006)

MP nº 14 _ Article 49 (2006)

MP nº 15 _ Normativa SUNPr6 (2007)

MP nº 16 _ Article 49 – Equipaments (2009)

MP nº 17 _ Habitatge Dotacional (2009)

Claus aportades pel planejament derivat (definides a Annex 2)

2c ARE

5rb PEMU 2, 3, 4, 5 i 6 Ribes Blaves

6b Indústria agrupada (SUPi 4 – Can Vinyals)

6c Indústria agrupada (SUPi 2 – La Flora)

Indústria contigua 7b Indústria aïllada (SUPi 4 – Can Vinyals)

7c Indústria aïllada (SUPi 2 – La Flora)

Indústria aïllada Gran Indústria 8b Serveis (SUPi 4 – Can Vinyals)

8b’ ARE

8c SUPi 2 (La Flora)

El Refós del planejament fet el 2010 incorpora els plans executats com a sòl urbà directe, els canvis de les modificacions puntuals i el planejament derivat aprovat.


47

1.9 CAPACITAT FINANCERA I D’INVERSIÓ DE L’AJUNTAMENT22

La concreció dels criteris de finançament de les inversions pel desplegament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Olesa de Montserrat constitueix un pas necessari per a la determinació de la seva avaluació econòmica i financera. El Text refós de la Llei

d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, delimitava

clarament els drets i deures dels propietaris en el desenvolupament de les actuacions

urbanístiques en sòl urbà i en sòl urbanitzable. Aquesta distribució de drets i deures s’ha vist

posteriorment modificada per la Llei estatal del sòl 8/2007 de 28 de maig i recollida en el Text

refós estatal aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2008 de 26 de juny, que en l’article 16,

apartat 1 b, estableix que en els actuacions de transformació urbanística els promotors hauran d’entregar a l‘Administració competent, i amb destí a patrimoni públic de sòl, el sòl lliure de càrregues d’urbanització corresponent al percentatge d’edificabilitat mitja ponderada de l’actuació. El Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre de la Generalitat de Catalunya,

de mesures urgents en matèria urbanística, en el seu article 8, apartat 2, recollint el que

estableix la Llei estatal, modifica l’article 46 del Text refós, establint que : “L‘Administració

actuant no participa en les càrregues d’urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic

que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament que preveuen els articles

43 i 45.1.a, els quals s’han de cedir urbanitzats”.

A efectes de l’avaluació financera de les càrregues que es derivaran de l’execució del nou POUM per la hisenda municipal i avançar hipòtesis sobre les possibles taxes anyals de

creixement dels seus ingressos i despeses corrents i de fixar objectius per la política

pressupostaria d’inversions en equipaments i millores de l’entorn urbà de la ciutat, en un futur

immediat i sobretot de cara a les inversions urbanístiques municipals que s’hagin de portar a

terme, en aquest Capítol es realitza un anàlisis sobre l’evolució de les principals xifres pressupostaries liquidades en els darrers cinc exercicis i sobre el grau de solvència financera i els nivells d’inversió i endeutament municipal. Després, en base a unes

hipòtesis de creixement de les principals partides d’ingressos i despeses corrents

relativament prudents en termes econòmics i d’acord amb l’objectiu de mantenir i, a ser

possible, superar els nivells actuals d’inversió municipal per càpita, s’estimen i projecten les diferents partides d’ingressos i despeses anuals dels pressupostos de l’Ajuntament d’Olesa

de Montserrat, que es podrien assolir en els propers dotze anys, dins d’una política expansiva

de la inversió municipal, tot i complint amb els límits que, en quan a endeutament extern,

estableix la normativa vigent i l’anunciada del 75% dels ingressos corrents.

22 Anàlisi realitzat per Joan Angelet, economista.

Tendències recents de la hisenda municipal

Els pressupostos liquidats d’ingressos corrents de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat pels

exercicis de 2005-2009, se situen entre els 14,3 milions i els 17,3 milions d’euros i entre els 12,4 milions i els 16,5 milions d’euros, els corresponents a les despeses corrents, tal

com mostren les dades que es detallen a la Taula 1. En termes per càpita, la xifra de 17,3

milions d’euros d’ingressos corrents liquidats en el 2009 ve a representar uns 741 euros; xifra

quelcom per sota dels ingressos mitjans del grup 5 de municipis de la província de Barcelona al

que pertany Olesa de Montserrat, que en el 2006 - darrer any pel que fins ara s’ha disposat

d’aquestes dades23 – era d’uns 980 euros. - Vegis Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis,

SIEM, Memòria 2004-2006, pàgina 103-.

La diferencia entre els ingressos i les despeses corrents municipals (descomptat el capítol 3

d’interessos) anyalment ha donat lloc a un estalvi brut positiu en tots els darrers cinc exercicis amb pressupostos liquidats (2005 a 2009). L’estalvi net, que és igual a l’estalvi brut

menys els interessos – capítol 3 - i les amortitzacions financeres – capítol 9 - de despeses ha

estat positiu els anys 2005, 2006 i 2007 i també ha estat positiu el 2008 i el 2009, després

d’incorporar el finançament de determinades despeses dels capítols 1, 2 i 4, via romanents de

tresoreria i d’ajustar les despeses per amortització i interessos d’acord amb l’anualitat teòrica.

En el 2009, l’estalvi net segons les darreres xifres suma uns 957 mil euros.

Tenint en compte l’evolució de les xifres durant tot el període 2005-2009 es pot observar que:

1) Durant aquest període, els ingressos corrents han crescut a una taxa anual acumulativa

de l’entorn del 5% i les despeses corrents, a una taxa anual acumulativa del 7,5% -Vegis

columna 12, Taula 1-. A destacar que aquestes taxes anuals de creixement han estat, en

ambdós casos, també bastant superiors al creixement corresponent de l’índex de preus al consum durant el mateix període.

2) Les majors taxes anuals mitjanes de creixement per tot el període 2005-2009 en termes

relatius, per la banda dels ingressos i deixant fora el capítol d’Ingressos, patrimonials per ser de

menor quantia en termes absoluts, corresponen als capítols de “Transferències corrents” -

15,5% - i a les “Taxes” – 4% - Per la banda de les despeses, els majors creixements corresponen als capítols de compra de ’ “Béns i serveis” - 9,8% - i “Transferències corrents” – 8,7%- ( Vegis també columna 12, Taula 1).

3) La desigual evolució anual que presenten les taxes de creixement dels ingressos i despeses de capital acostuma a ser un fenomen que es produeix sovint en les hisendes

municipals, degut a la pròpia naturalesa econòmica de les seves principals partides, com són

les inversions reals i el seu finançament extern i l’amortització dels corresponents préstecs amb

períodes de realització i maduració quasi sempre superiors als d’un exercici comptable i, per

tant, amb repercussions molt diferents segons els anys que es considerin.

23 S’acaba d’editar la Memòria del SIEM corresponent al 2007-2008, quina consulta encara no ha estat factible per no estar disponible per Internet com si ho son totes les anteriors.


48

Solvència financera i nivells d’inversió, autofinançament i endeutament

L’article 53 del Reial Decret estatal 2/2004 de 5 de març pel que s’aprova el Text refós de la

Llei reguladora de les hisendes locals, en el seus apartats 1 i 2 estableix les limitacions,

respectives, de que les entitats locals no podran concertar operacions de crèdit a llarg termini quan els seus estats financers presentin xifres negatives d’estalvi net i quan el capital viu -pendent d’amortitzar- de les operacions de crèdit superi el 110% dels ingressos corrents liquidats en l’exercici anterior, necessitaran autorització del Ministeri d’Economia o

del Govern de la Comunitat autònoma corresponent si té atribuïda aquesta competència. Per

l’exercici del 2010, la llei estatal 36/2009, de 23 de desembre en la Disposició addicional 46,

estableix que per les operacions de crèdit a llarg termini dels ens locals, amb caràcter

excepcional i exclusiu i fins que s’aprovi la llei reguladora de les hisendes locals, aquest límit del 110% s’eleva al 125%.

L’estalvi net que anualment ha generat l’hisenda de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat en els

darrers cinc exercicis amb pressupostos liquidats, com s’ha posat prèviament en evidència, ha estat sempre positiu. El crèdit viu a 1 de gener del 2010 o el que és el mateix, al final del

2009, era en total d’uns 6,9 milions d’euros en xifres rodones; o sigui, es situava a l’entorn

del 39,4% de la xifra total dels darrers ingressos corrents liquidats en el 2009 – 17,3 milions

d’euros-. En conclusió: l’hisenda de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat d’acord amb les xifres pressupostades i liquidades en el darrer any pel que es disposa de xifres de pressupostos liquidats, compleix la condició d’estalvi net positiu i la condició de trobar–se amb un nivell d’endeutament bastant inferior al límit del 110% dels seus ingressos corrents. Altres aspectes que poden completar i determinar millor el grau de solvència

econòmica i financera de l’Ajuntament de cara a la seva projecció futura, son:

1) El coeficient entre la suma d’ingressos per impostos i taxes respecte a les despeses corrents

en concepte de personal i compra de béns i serveis; és a dir, la capacitat que tenen els

ingressos fiscals propis per absorbir les despeses relativament fixes o estructurals de

funcionament, pel darrer exercici amb pressupostos liquidats - 2009 -, el coeficient ha estat de

l’ordre del 68%; o sigui, els ingressos regulars i propis de l’Ajuntament es troben quelcom per sota de les despeses també regulars - capítols 1 i 2 de despeses corrents- .

2) La inversió municipal pel conjunt dels cinc anys amb pressupostos liquidats, (2005-

2009) suma uns 18,2 milions d’euros; o sigui, una mitjana d’uns 3,6 milions d’euros/any i que,

en termes per càpita - utilitzant una xifra mitjana de població resident en aquests cinc anys de

22.260 habitants - ve a resultar d’uns 163 euros/any.

Pel darrer exercici del 2009, la xifra d’inversió per càpita és d’uns 250 euros i és

lleugerament superior a la mitjana dels municipis del seu grup de població de la província de

Barcelona, que en el 2006 va ser de 247 euros/habitant, i bastant superior a la mitjana del

conjunt de tots els municipis de la província que va ser sols d’uns 227 euros/habitant - Vegis

Diputació de Barcelona, op.cit. pagina 103 -.

Ajuntament d' Olesa de Montserrat PRESSUPOSTOS MUNICIPALS (en milers d'euros) TAULA 1

(1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14)-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- ------------------------------------------ ------------ -------------- ------------CAPITOLS 2005 (%) 2006 (%) 2007 (%) 2008 (%) tax.05-08 2009 (%) tax.05-09 2010 (%)-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------

1 IMPOSTOS DIRECTES 6.340,5 44 6.568,4 40 6.645,2 40 7.312,0 42 4,9 7.008,4 41 2,5 7.314,0 422 IMPOSTOS INDIRECTES 991,1 7 1.466,9 9 677,4 4 173,4 1 -44,1 -113,4 -1 90,0 13 TAXES 3.103,2 22 3.620,9 22 3.665,4 22 3.338,8 19 2,5 3.637,2 21 4,0 3.752,2 214 TRANSFER.CORRENTS 3.702,1 26 4.824,6 29 5.447,5 33 6.432,3 37 20,2 6.592,7 38 15,5 6.308,5 365 INGRESSOS PATRIMONIALS 113,4 1 138,2 1 164,3 1 200,3 1 20,9 144,4 1 6,2 149,8 1

-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------INGRESSOS CORRENTS 14.250,3 100 16.619,0 100 16.599,8 100 17.456,8 100 7,0 17.269,3 100 4,9 17.614,5 100======= =========================== ======== ====== ======== ====== ======== ====== ======== ======== ======== ======== ======= ======= ======= =======+ CONTRIBUC. ESPECIALS I QUOTES UR. 611,2 0,0 3.407,9 668,9 10,5 0,0======= =========================== ======== ====== ======== ====== ======== ====== ======== ======== ======== ======== ======= ======= ======= =======INGRESSOS ORDINARIS 14.861,5 16.619,0 20.007,7 18.125,7 6,8 17.279,8 3,8 17.614,5======= =========================== ======== ====== ======== ====== ======== ====== ======== ======== ======== ======== ======= ======= ======= =======

6 VENDA DE BENS REALS 1.438,7 51 1.089,6 47 0 0 0,0 0 767,0 137 TRANSFERENCIES DE CAPITAL 119,0 4 0,0 0 1.211,2 52 362,0 44 44,9 2.855,6 57 121,3 3.633,8 638 VARIACIO ACTIUS FINANCERS 142,7 5 50,3 2 113,3 5 57,9 7 -26,0 97,9 2 -9,0 0,0 09 VARIACIO PASSIU FINANCERS 1.100,0 39 1.180,0 51 1.020,3 44 407,9 49 -28,2 2.081,1 41 17,3 1.410,0 24

-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------INGRESSOS DE CAPITAL 2.800,4 100 2.319,9 100 2.344,8 100 827,8 100 -33,4 5.034,6 100 15,8 5.810,8 100-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------TOTAL INGRESSOS 17.661,9 18.938,9 22.352,5 18.953,5 2,4 22.314,4 6,0 23.425,3======= =========================== ======== ====== ======== ====== ======== ====== ======== ======== ======== ======== ======= ======= ======= =======CAPITOLS-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------

1 PERSONAL 6.504,3 53 6.960,0 49 7.028,3 49 8.117,7 48 7,7 8.137,1 49 5,8 8.037,3 502 BENS I SERVEIS 5.038,1 41 6.264,3 44 6.477,6 45 7.578,2 45 14,6 7.328,1 44 9,8 7.116,8 443 INTERESSOS 218,9 2 215,9 2 247,7 2 292,8 2 10,2 192,9 1 -3,1 282,2 24 TRANSFERENCIES CORRENTS 596,1 5 767,5 5 602,0 4 799,7 5 10,3 833,6 5 8,7 716,1 4

-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------DESPESES CORRENTS 12.357,4 100 14.207,7 100 14.355,6 100 16.788,4 100 7,8 16.491,7 100,0 7,5 16.152,4 100-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------

6 INVERSIONS REALS 2.897,3 68 3.743,4 75 4.090,0 76 1.627,4 55 -17,5 5.820,0 80 19,1 5.439,8 757 TRANSFERENCIES CAPITAL 78,4 2 0,0 0 100,0 2 0,0 0 0,0 0 422,1 68 VARIACIO ACTIUS FINANCERS 77,7 0 50,3 1 113,3 2 57,9 2 97,9 1 5,9 0,0 09 VARIACIO PASSIUS FINANCERS 1.182,2 28 1.183,7 24 1.070,6 20 1.272,5 43 1.334,3 18 3,1 1.411,1 19

-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------DESPESES DE CAPITAL 4.235,6 99 4.977,4 100 5.373,9 100 2.957,8 100 -11,3 7.252,2 100 14,4 7.273,0 100-------------- ------------------------------------------------ -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- ---------- -------------- -------------- -------------- -------------- ------------ ------------ -------------- ------------TOTAL DESPESES 16.593,0 19.185,1 19.729,5 19.746,2 6,0 23.743,9 9,4 23.425,4======= =========================== ======== ============== ====== ======== ====== ======== ======== ======================== ======= ======= ============== =========================== ======== ====================================================================================================ESTALVI BRUT(*) 2.111,8 2.627,2 2.491,9 961,2 -23,1 970,5 -17,7 1.744,3======= =========================== ======== ====================================================================================================ESTALVI NET(**) 710,7 1.227,6 1.173,6 -604,1 -556,7 51,0======= =========================== ======== ====== ======== ====== ======== ====== ======== ================================ ======= ======= =======ESTALVI NET REAL (***) 956,6 214======= =========================== ======== ====== ======== ====== ======== ====== ======== ================================ ======= ======= =======Notes:Columnes : (1) , (3),(5), (7) i (9) = Valors liquidats; (12) = Valors presupostats..(*) = Diferència entre el total dels ingressos corrents i el total de les despeses corrents menys els interessos (**) = Diferència entre el total dels ingressos corrents i el total de les despeses corrents - inclòs els interessos - més les despeses d'amortització (capítol 9 )(***) =Resultat desprès d'ajustar les xifres d' estalvi net de la fila previa amb les aportacions de romanent de exercicis anteriors i de l'anualitat teórica d' amortizació de l' exercici.Font: Ajuntament d' Olesa de Montserrat

Taula 1. Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Pressupostos Municipals Liquidats(milers €)

Projecció de la capacitat financera i d’inversió municipal

En la Taula 2 es troben detallades les xifres anuals projectades sobre les principals partides

dels pressupostos municipals d’Olesa de Montserrat pels propers dotze anys - període 2011 al

2022 - inicialment previst per l’execució del POUM. Aquest escenari de projeccions s’ha

obtingut partint de l’aplicació d’uns criteris de prudència econòmica en quan a l’augment anual

dels ingressos corrents sobre els pressupostats pel 2010, a una taxa del 5% que és

pràcticament la mateixa que l’experimentada durant els darrers cinc anys, com s’ha exposat a

l’analitzar les xifres de la Taula 1. Els objectius a assolir han estat els següents:

1. La inversió municipal per càpita durant tot el període de dotze anys es situés, anualment,

com a promig a l’entorn dels 200 euros.


49

2. Les xifres d’estalvi brut i estalvi net anualment fossin sempre de signe positiu.

3. El coeficient d’endeutament extern respecte als ingressos corrents en cap exercici assoleixi el límit del 75%.

Condició important per assolir els anteriors objectius, tenint en compte la hipòtesi de partida

exposada sobre el creixement anual dels ingressos corrents, és que les despeses corrents menys els interessos dels préstecs, anualment augmentaran a una taxa del 4% que és

inferior a la experimentada en els darrers cinc exercicis que ha estat quelcom superior - vegis

anterior Taula 1 -. D’acord amb l’escenari de projeccions aquí establert, cas de que les

despeses corrents en la realitat augmentessin a una taxa anual superior al 4%, per tal d’assolir

els objectius proposats, la que es pot anomenar “regla d’or” a seguir en quan a política

pressupostaria municipal seria que els ingressos corrents haurien d’augmentar en la mateixa

proporció la taxa prevista del 5% anual. Per tant, dins de les múltiples hipòtesis i escenaris de

projeccions que es poden plantejar, l’escenari que aquí es formula s’ha de considerar com una possible guia que pot ser d’utilitat per la formulació anual de la política pressupostaria i als efectes de mantenir durant el llarg període d’execució del POUM, uns

nivells d’inversió municipal, bastant acceptables, tot i que la conjuntura econòmica actual no ho

facilita.

Amb les projeccions realitzades pel llarg del període contemplat, els ingressos corrents augmenten lleugerament per sobre de les despeses corrents, la inversió es manté amb una lleugera tendència a l’alça, l’endeutament desprès d’un cert creixement es redueix al final del període i l’estalvi net mostra una clara recuperació al llarg de tot el període. –

Vegis Gràfic –

Gràfic . Evolució de la inversió, endeutament, ingressos i despeses corrents i l’estalvi net (en milers d’euros)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022

InversióEndeutamentIng. CorrentsDesp.correntsEstalvi net

De l’observació de les dades del període 2005-2009 se n’extreu que: - Els ingressos corrents han crescut (5%) i les despeses corrents també (7,5%), un creixement superior al de l’índex de preus al consum. - Les majors taxes anuals mitjanes de creixement són les dels capítols de “Transferències corrents” i les “Taxes” i les despeses corresponen als capítols de compra de “Béns i serveis” i “Transferències corrents”. - Desigual evolució anual que presenten les taxes de creixement dels ingressos i despeses de capital. La hisenda de l’Ajuntament d’acord amb les xifres pressupostades i liquidades en el darrer any pel que es disposa de xifres de pressupostos liquidats, compleix la condició d’estalvi net positiu i la condició de trobar–se amb un nivell d’endeutament bastant inferior al límit del 110% dels seus ingressos corrents. La projecció de la capacitat financera i d’inversió municipal té els objectius següents: que la inversió municipal per càpita promig sigui a l’entorn dels 200 euros; que l’estalvi brut i estalvi net anualment sigui sempre de signe positiu; i que el coeficient d’endeutament extern respecte als ingressos corrents en cap exercici assoleixi el límit del 75%. Finalment, les projeccions indiquen que els ingressos corrents augmenten lleugerament per sobre de les despeses corrents, la inversió es manté amb una lleugera tendència a l’alça, l’endeutament desprès d’un cert creixement es redueix al final del període i l’estalvi net mostra una clara recuperació al llarg de tot el període.


50

Ajuntament d' Olesa de Montserrat Projecció ingressos i despeses corrents, inversions, endeutament i càrrega financera Taula 2 (en milers d'euros)

Concepte 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Total============================================= =========== =========== =========== =========== =========== =========== =========== =========== ========================================================= ===========(1) Ingressos fiscals 7.404 7.774 8.163 8.571 9.000 9.450 9.922 10.418 10.939 11.486 12.060 12.663 13.297 131.147(2) Taxes 3.752 3.940 4.137 4.344 4.561 4.789 5.028 5.280 5.544 5.821 6.112 6.418 6.738 66.463(3) Transferències corrents 6.309 6.624 6.955 7.303 7.668 8.051 8.454 8.877 9.321 9.787 10.276 10.790 11.329 111.742(4) Altres ingressos 150 157 165 173 182 191 201 211 221 232 244 256 269 2.653(5) Total ingressos corrents = (1)+(2)+(3)+(4) 17.615 18.495 19.420 20.391 21.411 22.481 23.605 24.785 26.025 27.326 28.692 30.127 31.633 312.005

(6) Despeses corrents - interessos 15.870 16.505 17.165 17.852 18.566 19.309 20.081 20.884 21.719 22.588 23.492 24.431 25.409 263.871

(7) Estalvi brut = (5) - (6) 1.744 1.990 2.255 2.539 2.845 3.173 3.524 3.901 4.305 4.738 5.200 5.695 6.224 48.134

(8) Amortització prèstecs anteriors al 2010 1.218 1.097 1.028 844 714 598 504 437 229 117 43 35 0 6.864(9) Amortització nous prèstecs 0 45 155 324 540 764 1.081 1.368 1.564 1.746 1.869 1.999 2.017 13.472(10) Contribucions i quotes urbanístiques 0 0 0(11) Interessos prèstecs anteriors al 2010 98 186 157 120 91 66 44 26 11 5 2 1 0 807(12) Interessos nous prèstecs 19 84 181 264 337 402 447 463 472 462 436 401 359 4.327(13) Estalvi net = (7) - (8) -(9) -(10) - (11) - (12) 409 578 734 987 1.163 1.343 1.448 1.607 2.029 2.408 2.850 3.259 3.848 22.664

(14) Contribucions especials(art.36 ingres.) 0 0(15) Alienació inversions (cap.6 ingressos) 767 500 520 541 562 585 608 633 658 684 712 740 770 8.280(16) Transferencies de capital(cap.7.ingres.) 3.634 1.000 1.040 1.082 1.125 1.170 1.217 1.265 1.316 1.369 1.423 1.480 1.539 18.660(17) Romanents positius de tresoreria 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

(18) Autofinançament = (13) + (14) + (15) + (16)+(17) 4.810 2.078 2.294 2.610 2.850 3.097 3.273 3.505 4.003 4.460 4.985 5.480 6.158 49.604

(19) Inversió real 5.440 4.000 4.500 4.500 5.000 5.000 5.000 5.000 5.000 5.000 6.000 6.000 6.500 66.940(20) Transferencies de capítal (cap. 7. despes.) 422 439 456 475 494 513 534 555 578 601 625 650 676 7.017

(21) Despeses de capital no financeres= (19)+(20) 5.862 4.439 4.956 4.975 5.494 5.513 5.534 5.555 5.578 5.601 6.625 6.650 7.176 73.957

(22) Necessitat de finançament = (21)-(18) 1.052 2.361 2.663 2.365 2.644 2.416 2.261 2.050 1.574 1.140 1.639 1.170 1.018 24.353

(23) Variació actius financers(cap.8 ingr-cap.8 desp.) 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0(24) Necessitat nou endeutament = (22)+ (23) 1.052 2.361 2.663 2.365 2.644 2.416 2.261 2.050 1.574 1.140 1.639 1.170 1.018 24.353(25) Nou endeutament proposat 1.260 2.000 2.500 2.500 2.500 2.500 2.000 1.500 2.000 1.000 1.500 1.000 1.000 23.260(26) Endeutament anterior al 2010 6.864 5.767 4.739 3.895 3.181 2.583 2.079 1.642 1.413 1.296 1.253 34.712

(27) Total endeutament =Total any anterior+ (25)-(8)-(9) 6.906 7.764 9.081 10.413 11.659 12.797 13.212 12.907 13.114 12.251 11.839 10.805 9.788

(28) Càrrega financera = (8) + (9) + (11) + (12) 1.335 1.412 1.521 1.552 1.682 1.830 2.076 2.294 2.276 2.330 2.350 2.436 2.376

(29) % Càrrega financera/ ingressos corrents 8 8 8 8 8 9 9 10 9 9 9 8 8

(30) %Endeutament/ingressos corrents 40 44 49 54 57 60 59 55 53 47 43 38 32

NOTES :(*) Valors pressupostats(1) i (4) Augments del 5 % anual. (2) i (3) Augments del 5 % anual(6) Augments del 4% anual(8) i (11) Es deriven de les corresponents taules d'amortització.; són estimacions aproximades.(9) i (12) Es deriven de calcular els nous prèstecs al tipus del 4 % any, duració deu anys, amb un de carència. Els prèstecs comencen a devengar interessos a mitjans de cada exercici.(15) S'ha partit d' una xifra de 500 mil euros en el 2011 que és la xifra promig del periode 2005-2009 i s' ha previst un creixement del 10 % anual(16) S' ha partit d' una xifra d' un milió d' euros en el 2011 que està a l' entorn de la xifra promig del període 2005 -2009 i s' ha previst un creixement del 4% anual.(29) Relació entre càrrega financera (28) i total ingressos corrents exercici anterior(30) Relació entre total endeutament i total ingressos corrents exercici anterior. Limit del 110 % per nou endeutament.


51

1.10 EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES

EQUIPAMENTS

El municipi d’Olesa de Montserrat compta amb una xarxa d’equipaments bastant adequada pel

nombre d’habitants que té; la proporció actual és de 8,36 m2 de sòl d’equipament per habitant, mentre que els estàndards marquen com ideal el 9,5 m2/hab. Tot i que la xifra actual

està per sota de l’estàndard, la proporció que tindrà el municipi amb les previsions del planejament vigent és superior: 11,84 m2/hab. El planejament vigent preveu que Olesa

estarà dotada d’un total de 346.700 m2 de sòl d’equipament, 151.788 m2 més dels que

actualment es troben ocupats per equipaments en funcionament. La distribució dels equipaments executats al sòl urbà és força uniforme, tot i que es detecten mancances al Nucli Antic i al barri de La Central (que encara té la meitat de la superfície per desenvolupar);

un cop executats els que es troben previstos, el barri amb menys proporció d’equipament serà

el nucli antic, que no disposa de solars reservats.

En l’àmbit educatiu, el municipi disposa d’11 centres executats i 1 de previst qualificats d’equipament pel planejament vigent. Entre els executats hi ha dues Escoles Bressol, set

Centres d’Educació Infantil i Primària, dos Instituts d’Educació Secundària i una escola taller; el

que està previst s’ubica dins l’àmbit de l’ARE, amb una reserva de 7.380 m2. Hi ha altres

escoles, però no consten com a tal al planejament vigent.

El municipi compta amb un sol equipament sanitari/assitencial executat i cap altre de previst. El centre executat és el CAP d’Olesa, situat al carrer de Lluís Puigjaner, amb una

superfície de sòl de 1.715 m2.

D’equipaments classificats com a administratius o de proveïment se’n localitzen 3 i no se’n preveu cap altre. Un d’ells és l’Ajuntament amb 3.908 m2, que ocupa el que era originàriament

l’Hotel Gori, edifici d’arquitectura vuitcentista, de planta quadrada amb planta baixa, tres pisos i

àtic, voltat de galeries per tres dels seus costats i inclòs al parc central del municipi, de 4 ha.

Com a hotel, va ser inaugurat el 1899 i els seus hostes eren, en molts casos, els qui anaven al

balneari de la Puda; el 1931 l’edifici fou adquirit pel municipi com a obsequi dels hereus a la

vila. Dins aquesta categoria també es comptabilitza el mercat municipal, a la plaça Catalunya,

al barri de l’Eixample però proper al nucli antic del municipi, amb una superfície de sòl de 5.620

m2. Finalment hi ha la deixalleria, amb una ocupació de 6.255 m2 de sòl, que s’ubica al sud-est

del municipi, al polígon industrial de Can Singla.

Olesa també està dotada de forces equipaments de tipus cultural, social o religiós. Dins

aquesta categoria hi ha l’edifici del departament de benestar i família de la Generalitat, tres

residències per gent gran, una de les quals conté un centre d’assistència, l’església de Santa

Maria, la Casa de la Cultura, el teatre de la Passió d’Olesa i el centre cívic situat a Oasis. Això

suposa un total de 20.600 m2 de sòl destinat a equipaments d’aquest tipus. Com a

projectes de futur hi ha sòl per ampliar la residència geriàtrica del carrer d’Argelines i el Teatre

dels Salistes, que està pendent de ser rehabilitat per tornar a funcionar.

En l’àmbit esportiu els olesans disposen d’una oferta força àmplia d’activitats a realitzar. L’àrea

d’equipaments esportius més important es troba al nord del nucli urbà, al barri de Les Planas,

on s’hi situen les piscines municipals, tant coberta com descoberta, el pavelló, la pista coberta,

la pista d’atletisme i uns vestidors; el complex té una superfície de 26.860 m2 de sòl. A més,

en altres punts del municipi també s’hi ubiquen: un pavelló de bàsquet, al carrer del Priorat; el

Centre Excursionista, al carrer de la Vall d’Aran; unes pistes de petanca al centre del barri de

les Planas, el club de tenis al Collet de Sant Joan i les pistes descobertes de Santa Oliva, al

barri de Sant Bernat. La superfície de sòl d’equipament que es preveu guanyar amb el

planejament actual és de 27.600 m2, situats a la zona de l’ARE, a La Central, i com a ampliació

de la zona esportiva de Les Planas.

A la categoria d’equipaments funeraris o cementiris, hi ha el cementiri, ubicat al sud del

municipi, a la carretera BV-1210 com a sòl urbà aïllat. Aquest té actualment una extensió de 26.707 m2 de superfície i el planejament vigent no hi preveu cap ampliació.

A nivell d’equipaments a l’entorn dels transports hi ha l’estació dels FGC, que es situa al sud-

oest del municipi, al perímetre del nucli urbà però inclosa a la trama urbana des de la

consolidació de l’eixample.

Hi ha una sèrie de superfícies d’equipament que estan qualificades com a tal però no tenen ús assignat. D’aquests n’hi ha que són edificis ja construïts, actualment en desús, als

quals es preveu convertir en un equipament pel municipi com són el Molí d’oli, al carrer Anselm

Clavé, i l’Escorxador, a l’eixample donant nom a un carrer. La resta, un total de 115.400 m2,

queden distribuïts per tot Olesa, alguns formant part d’àmbits pendents de desenvolupar-se i

d’altres com a solars d’equipament encara vacants i sense cap ús futur assignat.


52

Superfície de sòl per tipus d'EQUIPAMENTS _ refós POUM 2010 TIPUS EXECUTATS NO EXECUTATS TOTAL Nº sòl (m2) % Nº sòl (m2) % Nº m2 %Docent 11 76.644,99 91% 1 7.380,09 9% 12 84.025,08 24%

Sanitari /Assist. 1 1.715,57 100% 0 0,00 0% 1 1.715,57 0%

Admin./ Proveïment 3 15.783,81 100% 0 0,00 0% 3 15.783,81 5%

Cult. /Soc./ Relig. 8 20.594,10 94% 2 1.413,58 6% 10 22.007,68 6%

Esportiu 6 50.421,24 65% 4 27.602,10 35% 10 78.023,34 23%

Funerari /Cementiri 1 26.707,29 100% 0 0,00 0% 1 26.707,29 8%

Reserva 2 2.889,14 2% 21 115.392,70 98% 23 118.281,84 34%

Transport 1 156,06 100% 0 0,00 0% 1 156,06 0%

Seguretat/ Defensa 2 0,00 0% 0 0,00 0% 2 0,00 0%

TOTAL 35 194.912,20 56% 28 151.788,47 44% 63 346.700,67 100% Q.Equipaments 1: El quadre classifica els equipaments per tipus (files) i de cada un desglossa els que estan executats i els que no. S’entén per executat tot aquell equipament qualificat com a tal i que té un edifici o instal·lació feta. Dins de cada columna (d’executats i no executats) s’especifiquen les unitats d’aquella tipologia d’equipament que es troben a Olesa, la superfície de sòl que s’hi destina i el percentatge respecte el total de la superfície d’aquella tipologia d’equipament prevista que està executada o que no. A la última columna es fa un sumatori dels totals previstos pel municipi pel planejament vigent, i s’especifica quin percentatge del total de superfície per equipament es destina a cada tipus. El tipus “Reserva” recull edificis qualificats com a equipaments que actualment no tenen ús assignat, a la part d’executats, i solars buits en sòl urbà o en sectors als no executats.

ESPAIS LLIURES

D'acord amb el planejament vigent, la superfície total de zones verdes potencials, tenint en

compte les existents i les previstes, és de 426.545,23 m2. Molts d’aquests espais lliures formen

part de sectors i encara estan per desenvolupar.

Fent la comparativa del verd potencial del planejament vigent amb el que necessitaríem per complir els estàndards en funció del sostre potencial, que és el 20%, surt que ens mancarien aproximadament uns 71.500 m2 de sòl destinat a espais lliures.

SOSTRE i SUPERFÍCIE DE VERD POTENCIAL _ refós POUM 2010 SOSTRE pot. VERD pot.

TOTAL 2.490.121,30 m2 426.545,23 m2

Q.Espais Lliures 1: A la columna de sostre potencial es fa un recompte de la superfície de sostre destinat a habitatge. A la segona columna, la del verd potencial, es comptabilitza el verd que hi hauria un cop s’hagués desenvolupat el planejament vigent. CÀLCUL del verd necessari en funció del sostre potencial

VERD que mancasstr pot./100 X20 verd necessari (V nec - V pot)

24.901,21 498.024,26 m2 71.479,03 m2 Q.Espais Lliures 2: Utilitza les dades extretes del quadre anterior per calcular la superfície d’espais lliures que manca al el planejament vigent. Es calcula a partir del sostre potencial que preveu, establint tal com diu la llei, que per cada 100 m2 de sostre en caldran 20 de sòl destinat a espai lliure. Amb aquest procediment trobarem la superfície de sòl qualificat de verd que necessitem (segona columna) i, si li restem el que ja es preveu que tindrà el municipi amb el planejament desenvolupat, sabrem la superfície que caldrà que qualifiquem d’espai lliure (última columna).

La distribució d’espais lliures executats per barris actualment està mancada d’equilibri. Es

detecten mancances al barri de Les Planas, al Nucli Antic, al Collet de Sant Joan i a La Central. Quan el planejament estigui desenvolupat es guanyarà equilibri, exceptuant el barri del Nucli antic, que com a conseqüència de la seva densitat edificatòria i de la seva

parcel·lació de petita dimensió, ofereix poc marge de maniobra a l’hora d’obtenir solars. Una

important contradicció que planteja el planejament és que quan aquest estigui desenvolupat,

els barris amb més proporció d’espai lliure són els de menys densitat edificatòria. Barris

com Les Planas o El Collet de Sant Joan, d’habitatges unifamiliars aïllats, tindran una gran

superfície de zones verdes, mentre que d’altres com l’Eixample o Poble Sec, d’edificis

d’habitatge plurifamiliar, en tenen menys.

La xarxa d’equipaments del municipi és força adequada al nombre d’habitants que té; la proporció actual és de 8,36 m2 de sòl d’equipament per habitant. La xifra actual està per sota de l’estàndard, però amb les previsions del planejament vigent és superior: 11,84 m2/hab. La distribució dels equipaments executats al sòl urbà és força uniforme, tot i que actualment es detecten mancances al Nucli Antic i al barri de La Central.


53

Superfície de ZONES VERDES per barris _ refós POUM 2010 BARRI EXECUTADES NO EXECUTADES TOTAL m2 % m2 % m2 %Les Planes 5.924,18 10,32% 51.454,16 89,68% 57.378,34 28,71%

Sant Bernat 11.757,69 61,20% 7.453,49 38,80% 19.211,18 9,61%

Els Closos 23.944,01 82,10% 5.221,93 17,90% 29.165,94 14,59%

Nucli Antic 1.077,26 14,86% 6.173,45 85,14% 7.250,71 3,63%

Collet de St. Joan 1.314,57 4,23% 29.762,14 95,77% 31.076,71 15,55%

Rambla-Eixample 16.311,31 98,54% 241,08 1,46% 16.552,39 8,28%

Poble Sec 15.915,12 98,31% 273,73 1,69% 16.188,85 8,10%

La Central 3.749,57 16,28% 19.280,66 83,72% 23.030,23 11,52%

TOTAL 79.993,71 40,03% 119.860,64 59,97% 199.854,35 100,00%*Sense les zones verdes situades als sectors industrials

Q.Espais Lliures 3: El quadre separa els espais lliures per barris (files) i de cada un desglossa els que estan executats i els que no. S’entén per executada tota aquella zona verda qualificada com a tal i urbanitzada i com a no executada totes les reserves de superfície que es troben tant en sòl urbà com en urbanitzable. Dins de cada columna (d’executats i no executats) s’especifiquen la superfície de verd que té cada barri i el percentatge respecte la total prevista que està executada o que no. A la última columna es fa un sumatori dels totals previstos pel municipi pel planejament vigent, i s’especifica quin percentatge del total de superfície s’adjudica a cada barri.

La superfície total de zones verdes potencials és de 426.545,23 m2. Fent la comparativa d’aquesta xifra amb el que necessitaríem per complir els estàndards, ens mancarien 71.500 m2 de sòl destinat a espais lliures. La distribució dels espais lliures està força descompensada però quan es desenvolupi el pla guanyarà equilibri.


55

1.11. FONTS

Bibliografia

CERDEIRA RIBOT, J. Els vertebrats a Olesa de Montserrat. Publicacions de l’Abadia de

Montserrat 2001.

AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT. El Nucli de la Vila. Revista Municipal. Nº 31.

Febrer 2010 (Reciclatge)

Pàgines web consultades

http://www.olesam.cat (web de l’ajuntament)

http://www.olesam.cat, apartat dedicat al POUM: escrits de Ramon Pons i Ferran Saló.

http://ptop.gencat.net/rpucportal (registre de planejament urbanístic de Catalunya)

http://www.elbaixllobregat.net (web del Consell Comarcal del Baix Llobregat)

http://www.sedecatastro.gob.es (web de la Direcció General del Cadastre)

http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp (web de patrimoni arquitectònic catalogat pel

Departament de Cultura de la Generalitat)

http://www20.gencat.cat/portal/site/ptop (web del Departament de Política Territorial i Obres

Públiques de la Generalitat, Pla Territorial Metropolità)

http://www.cmineraolesana.es (web de la Comunitat Minera Olesana)

http://aca-web.gencat.cat (web de l’Agència Catalana de l’Aigua)

http://www.catalunyaconnecta.cat (web del Departament de Governació i Administracions

Públiques de la Generalitat)

Cartografia

INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA. Bases cartogràfiques 1:5000.

AJUNTAMENT D’OLESA DE MONTSERRAT. Bases cartogràfiques 1:1000 I 1/500.

Altra documentació consultada

INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA, GENERALITAT DE CATALUNYA. Dictamen

preliminar de riscos geològics als nuclis d’Olesa de Montserrat, Ribes Blaves – Oasis, Sant

Pere de Llombreres, les Canaletes, PEMU 7, el Mas i PEMU 11 del terme municipal d0Olesa

de Montserrat (Baix Llobregat). Maig 2010

INSTITUT GEOLÒGIC DE CATALUNYA, GENERALITAT DE CATALUNYA. Estudi

d’inundabilitat del municipi d’Olesa de Montserrat. Agost 2010

VINCLE. Diagnosi social habitatges de La Flora. Esborrany Setembre 2010

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, GERÈNCIA DE SERVEIS D'HABITATGE, URBANISME I

ACTIVITATS. Memòria social. Esborrany Juny 2010

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, GERÈNCIA DE SERVEIS D'HABITATGE, URBANISME I

ACTIVITATS. Pla de mobilitat. Esborrany de la Diagnosi Setembre 2010

GISA. Projecte constructiu del telefèric entre Esparreguera i Olesa de Montserrat Juny 2002

AUTORITAT DEL TRANSPORT DE BARCELONA. PDI (Pla Director d’Infraestructures de la

regió metropolitana de Barcelona 2001-2010. Juliol 2009

ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA Mancomunitat de Municipis / CONSELL

COMERCAL Baix Llobregat / DIPUTACIÓ DE BARCELONA Xarxa de municipis. Projecte marc

de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del Llobregat. Maig 2003


57

2. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ


59

2.1. FONAMENTS JURÍDICS DEL PLA

Aquest Avanç de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal s’ha redactat i formulat d’acord amb la legislació urbanística vigent en especial els articles 57 i 58 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme, en endavant Llei

d’Urbanisme i demés legislació sectorial vigent aplicable.

L’entrada en vigor l’ 1 de setembre de 2006 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual

s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme, ha fet necessària l’adaptació del pla i de les seves normes a aquest text reglamentari.

Són d’aplicació, també, el conjunt de disposicions estatals configurades com a normes bàsiques, i més concretament aquelles disposicions amb aquest caràcter contingudes en la

Llei 8/2007, de 28 de maig, estatal, de Sòl i el decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures

urgents en matèria urbanística.

El POUM haurà d’incorporar i adequar els grans trets bàsics que constitueixen els objectius i principals determinacions establertes a la Llei d’Urbanisme, entre aquests trets bàsics i

determinacions citarem les següents:

Establir el model territorial d’acord amb l’exigència de conjugar les necessitats de creixement

amb els imperatius del desenvolupament sostenible, de manera que es tradueixin en la

utilització racional del territori, la qualitat de vida, i el respecte al medi ambient.

El POUM s’inspira en els principis generals determinats per la Llei: la necessitat de garantir un

desenvolupament sostenible del territori, de participació de la comunitat en les plusvàlues

generades per l’actuació urbanística dels ens públics, la funció social de la propietat, la

definició del contingut normal d’aquesta, l’equidistribució de les càrregues i dels beneficis, la participació pública, els programes de participació ciutadana, el requisit del

compliment dels deures per l’exercici dels drets, les directrius sobre l’hermenèutica de les normes urbanístiques, la nul·litat de les reserves de dispensació, l’acció pública per a

exigir el compliment de l’ordenament urbanístic i la jerarquia normativa.

D’altra banda, la plasmació de les determinacions de la Llei d’urbanisme en el POUM, es fa

palesa en el règim urbanístic del sòl que aquest configura, així es categoritzen el sòl urbà com a consolidat i no consolidat, i el sòl urbanitzable en delimitat i no delimitat, i es

reconeix la classificació com a sòl no urbanitzable als terrenys així classificats bé per llur

incompatibilitat amb la transformació o bé per llur inadequació al desenvolupament urbà, per

raó dels règims de protecció especial establert o pels valors i les finalitats a assolir, entre les

quals s’inclou la utilització racional del territori d’acord amb el model territorial de

desenvolupament sostenible que aquest POUM adopta.

El present Avanç del POUM es redacta en base a la legislació urbanística vigent en especial els articles 57 i 58 del Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme. A partir del Decret 305/2006 s’aprova el reglament de la Llei d’Urbanisme que ha fet necessària l’adaptació del pla. També caldrà tenir en compte les disposicions estatals.


61

2.2. SOBRE EL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Juntament amb l'avanç de pla del POUM d’Olesa de Montserrat, s’aprova un Programa de

Participació Ciutadana per tal de poder canalitzar les aportacions de tots els col·lectius interessats en el seu procés de desenvolupament.

De totes maneres ha sigut voluntat de l’ajuntament d’iniciar processos de participació ciutadana ja en els primers documents de l’inici de la revisió del POUM, per mitjà de la creació d’una Comissió Ciutadana.

La Comissió Ciutadana representada per tècnics provinents de varis camps professionals,

han tingut en tot moment accés a la documentació i s’han realitzat reunions per a captar les

inquietuds que la comissió ha anat aportant al treball de l’avanç.

Entre aquestes inquietuds que s’han inventariat en el procés de les reunions que s’han tingut,

es poden llistar de la següent manera:

Estudiar els espais intersticials qualificats i no executats que hi ha entre la línia ferroviària i la carretera. A nivell d’usos i a nivell de donar una façana nova al municipi.

Estudiar la possibilitat de col·locar 70.000 m² de zones verdes que manquen al municipi en diversos llocs del sòl urbà. Caldria investigar cap al casc antic i l’eixample, que

és a on hi manca més zona verda. També es poden suggerir altres localitzacions.

En general, pensar com podem donar uns usos a tots aquests espais qualificats i que

encara no estan desenvolupats a l’entorn de la carretera i que actualment són zones

industrials de grans industries, per a poder tenir activitats dinàmiques més vinculades amb els

serveis a industries i empreses i en general a les activitats.

Pensar on es podrien crear nous sectors de serveis i dotacions públics o privats, que atenguin les necessitats de la ciutadania en general, de les indústries i les

empreses, de nous sectors econòmics basats en activitats del coneixement, de serveis

avançats i de comerç de qualitat i activitat tecnològica.

Pensar en la renovació del front fluvial del riu Llobregat, tenint en compte la creació

d’un Parc Fluvial nord-sud amb itineraris en bicicleta i a peu.

Pensar en la creació d’àrees d’aparcament dissuasori prop de les àrees de lleure

tant de riu com de muntanya.

Estudiar la possibilitat d’incidir en la rehabilitació de les edificacions al casc antic

per a la seva recuperació a nivell d’habitatges i activitats. Donar informació i facilitar la gestió

per a la tramitació de les ajudes per a la rehabilitació.

S’ha creat un espai dins la pàgina web municipal dedicat al POUM, que conté diversos

documents informatius, i que està a la disposició de tots els ciudatans i ciudatanes per fer-hi

suggeriments i aportacions.

Durant el període de treball es va promoure una conferència on hi va participar l’equip redactor, els serveis tècnics de l’ajuntament i l’arquitecte urbanista Josep Oliva.


62

S’ha elaborat també un tríptic de difusió per l’inici dels treballs.

Des de l’inici del procés de redacció del POUM s’ha creat la Comissió Ciutadana, que ha tingut accés a la documentació que s’estava elaborant i amb la qual hi ha hagut una sèrie de reunions que han servit per recollir les seves iniciatives. S’ha fet una conferència informativa, un tríptic de difusió i durant el procés hi ha hagut un espai a la pàgina web a l’abast dels ciutadans.


63

2.3. MESURES PER A UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL I UNA MOBILITAT SOSTENIBLES

El present Avanç de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, pretén afrontar el planejament de

Olesa de Montserrat en la mesura que sigui possible, amb els criteris de sostenibilitat i de

protecció Ambiental presents a la Carta d’Aalborg, així com presents també a la resta de

Normativa que li és d’aplicació.

En aquest sentit, el present POUM incorpora una Documentació Medi ambiental específica

de Olesa de Montserrat concretada en un estudi redactat per l’empresa PHRAGMITES i que

s’adjunta com a documentació complementaria d’aquest Avanç de POUM.

Criteris de sostenibilitat: La Carta d’Aalborg manté que qualsevol planejament que s’afronti amb criteris de

sostenibilitat, ha de realitzar propostes tendents a:

- Reduir l’ús dels combustibles fòssils de fins que els seus nivells d’alliberament del carboni

siguin compatibles amb la capacitat d’absorció dels sistemes naturals.

- Desenvolupar i generalitzar fonts alternatives d’energia.

- Reciclar i reutilitzar els materials.

- Fomentar el consum responsable, racionalitzar l’ús de l’energia i els materials.

- Garantir el sosteniment dels sistemes biològics.

- Incrementar l’eficiència de cada material emprat.

El Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol d’urbanisme, defineix i concreta el concepte de

desenvolupament urbanístic sostenible, basant-lo en els punts següents:

- La utilització racional del territori i del medi ambient comporta conjuminar les

necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,

arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents

i futures.

- Atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible,

comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori,

afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i renovació en sòl urbà, atenguin la

preservació i la millora dels sistemes de vida tradicional a les àrees rurals i consolidin un

model de territori globalment eficient.

- L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació

territorial, l’objectiu de desenvolupament sostenible.

Criteris de protecció medi ambiental: A Catalunya fa temps que aquests criteris estan àmpliament descrits i continguts en les diferents lleis i normes promulgades a l’objecte de garantir la protecció del medi ambient:

- Llei d’urbanisme

- Llei sobre bases del règim local.

- Llei d’impacte ambiental.

- Llei d’intervenció integral de la administració ambiental.

- Llei d’aigües.

- Llei forestal.

- Llei d’espais naturals.

- Llei reguladora dels residus.

- Lleis de protecció dels animals.

- Llei de protecció del ambient atmosfèric.

- Llei de protecció contra la contaminació acústica.

- Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

- Llei de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

- Real decret d’avaluació d’impacte ambiental.

- Real decret sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats

procedents de fonts agràries.

- Normes de protecció del sòl i el patrimoni.

- Pla d’espais d’interès natural

- Decret d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de

radiocomunicació.

- Codi de bones pràctiques agràries.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Olesa de Montserrat s’ha de redactar adoptant i

assumint els criteris de protecció del medi ambient contingut en tota aquesta legislació.

Criteris de desenvolupament sostenible de l’urbanisme:

- Equitat: les persones i comunitats tenen el mateix dret a gaudir un medi ambient de qualitat i

a utilitzar una part justa dels recursos de la Terra.

- Ús eficient dels recursos naturals: ús prudent dels recursos naturals renovables i no

renovables i la seva explotació ajustada a la capacitat de càrrega del medi.

- Prevenció: cal anticipar les pertorbacions ambientals originades per les activitats humanes.

- Transversalitat: concepte d’ús per una correcta integració dels requeriments ambientals.


64

- Internalització: assumpció dels costos ambientals: energia, transport, industria, comerç,

agricultura, turisme, ordenació del territori, etc.

- Cautela: norma de prudència que orienti la presa de decisions.

- Restitució del dany: allà on es doni, d’ordre particular o públic.

- Integració: equivalent a “pensar globalment, actuar localment”

- Responsabilitat compartida: impulsar la informació i la participació ciutadana.

El POUM incorpora un estudi medi ambiental elaborat per PHRAGMITES, com a document adjunt. Alhora s’acull als criteris de sostenibilitat de la Carta d’Aalborg i al Decret Legislatiu 1/2005, que concreta i regula el desenvolupament urbanístic sostenible. Aquesta sèrie de criteris han estat definits a Catalunya per varies lleis i normes. Els criteris de desenvolupament sostenible de l’urbanisme són: l’equitat, l’ús eficient dels recursos naturals, la prevenció, la transversalitat, l’internalització, la cautela, la restitució del dany, l’integració i la responsabilitat compartida.


65

2.4. LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL NOU PLA

Com s'ha descrit en la fase 1, s'ha analitzat tota la documentació vigent en matèria de

planejament del municipi d’Olesa de Montserrat i s'ha refós digitalment en la darrera base

cartogràfica que es disposa. També s'han analitzat els diversos elements que conformen el territori i estudiat els diversos plans, entre ells el Pla territorial general de Catalunya, el Pla

territorial metropolità de Barcelona, aprovat definitivament, i els diversos plans sectorials, entre

els quals hi ha el Pla Especial d’Interès Natural de la muntanya de Montserrat i del riu

Llobregat.

En aquesta fase d'Avanç de Pla del nou Pla d'Ordenació Urbanística del municipi d’Olesa de

Montserrat, s'estableixen un seguit de criteris que hauran d'actuar a manera d'objectius a assolir en les posteriors fases d'elaboració del nou POUM.

Així, els aspectes que necessàriament haurà d'abordar el POUM en les seves posteriors fases

de desenvolupament són els següents:

1. La solució dels desajustos entre els diferents planejaments desenvolupats, com a

conseqüència de les diferències entre les diferents cartografies.

2. El reforç de la protecció dels elements naturals del municipi i el seu entorn territorial,

sobretot dels no inclosos al PEIN de la Muntanya de Montserrat ni del Llobregat.

3. La regulació amb criteris paisatgístics i ambientals del Sòl No Urbanitzable.

4. La concreció d'un model de creixement per al municipi mitjançant l'estudi d'alternatives.

5. L'ordenació de la vialitat interna del municipi i la seva relació amb la vialitat general. 6. La possible reorientació de la tipologia residencial i la incorporació d'habitatges

protegits al teixit urbà.

7. L'avaluació exacta de les manques d'equipaments i zones verdes del municipi per

potenciar-ne el seu paper com a estructurador d'activitat urbana.

8. La protecció i foment de la utilització dels espais lliures.

9. El reforç i la difusió dels valors arquitectònics, patrimonials i turístics del municipi.

10. La contenció del creixement a les urbanitzacions desvinculades del nucli.

11. La millora de la connexió del nucli amb el sòl no urbanitzable, necessària sobretot en

direcció al Llobregat.

12. La potenciació dels centres dels barris per assolir l’equilibri d’activitats en tot el sòl urbà.

13. L’estudi de la façana del municipi des del riu Llobregat.

El que s’ha fet en la fase 1 del POUM ha estat refondre digitalment tota la documentació vigent i analitzar els elements que conformen el territori i els diversos plans que el regulen. Els objectius a assolir en les posteriors fases són: solució dels desajustos entre els diferents planejaments, reforç de la protecció dels elements naturals, regulació del Sòl No Urbanitzable, concreció d'un model de creixement, ordenació de la vialitat interna i vialitat general, reorientació de la tipologia residencial i incorporació d'habitatge protegit, avaluació de manques d'equipaments i zones verdes, protecció i foment dels espais lliures, reforç dels valors arquitectònics, patrimonials i turístics, contenció del creixement a les urbanitzacions, connexió del nucli amb el sòl no urbanitzable, potenciació dels centres dels barris, millora de la façana des del riu Llobregat.


67

2.5. SÍNTESI D'ALTERNATIVES CONSIDERADES

Síntesi d’alternatives

Cal tenir present que per un mateix creixement hi ha molts models de municipi possibles.

El Pla planteja dues alternatives, a més de la 0, que valoren la ubicació dels creixements.

Alternativa 0. No fer el POUM.

Aquesta alternativa implicaria que seguiria vigent el Pla general d’ordenació urbana de 1993.

El potencial de creixement permès pel planejament vigent és d'uns 1.975 habitatges nous

(únicament tenint en compte els dels àmbits i sectors pendents de desenvolupar), amb un

increment de població a l'entorn de 4.938 habitants, assolint una població aproximada de

28.300 habitants.

El sòl urbanitzable pendent de desenvolupar és de 752.742 m2:

Residencial

- sense planejament aprovat: 191.180 m2

- amb planejament derivat aprovat: 265.542 m2

Industrial sense planejament aprovat: 173.100 m2

Serveis sense planejament aprovat: 122.920 m2

El sòl urbà no consolidat és de 961.198 m2:

Residencial: 756.638 m2

Industrial: 204.560 m2

Aquesta alternativa, té el gran inconvenient que no permet equilibrar els desajustos que

s’han detectat en el procés d’anàlisi i diagnosi. Entre d'altres no permet modificar els usos i les tipologies arquitectòniques previstes a l’actual planejament, no permet introduir canvis en

la implantació de noves activitats que donin valor afegit al municipi i tampoc permet millorar la xarxa viària.

Alternativa 1. Creixement compacte

Consisteix en completar l'estructura urbana del nucli d’Olesa per donar resposta a les mancances detectades i futures, així com per poder assolir el creixement demogràfic que

preveu l’estudi demogràfic per l’horitzó del 2025.

Caldria estudiar els buits urbans per tal de repensar la seva ordenació i reestudiar el sòl a classificar d’urbanitzable, compactant el creixement previst en l’estudi demogràfic a l’entorn

del sòl urbà del nucli d’Olesa i ajudant a completar la trama urbana, la xarxa viària, el sòl

d’equipaments, el sòl per a zones verdes i la seva connexió amb les zones verdes urbanes

actuals i el sòl no urbanitzable per crear itineraris, ...

Caldria també possibilitar la implantació d'activitats de valor afegit per al municipi

reestudiant les zones industrials i de serveis tan les existents com les que es puguin crear.

Es limitaria el creixement dels nuclis aïllats per evitar la dispersió de la població,

reestudiant-ne els límits físics en base a les preexistències i a les propietats.

Aquesta alternativa portaria implícit el creixement físic, residencial i industrial/serveis estrictament necessari per a l'assoliment d'aquests objectius.

Alternativa 2. Creixement extensiu

Consisteix en donar resposta al creixement demogràfic previst ubicant part d’aquest

creixement en extensió dels nuclis aïllats (Oasis i Ribes Blaves), potenciant la tipologia

d’unifamiliar aïllada existent en aquests nuclis. Aquesta alternativa permetria dotar de més serveis d’equipaments aquests nuclis i disposar de sòl per tipologia unifamiliar aïllada,

però també agreujaria els dèficits estructurals i d’infraestructures que pateixen i

augmentaria la mobilitat generada degut a la mala comunicació amb el nucli principal (Olesa)

i amb els serveis públics de transport.

Es preveuria també un creixement del nucli d’Olesa, que seria menor que en l’alternativa 1

ja que part de la població futura s’hauria ubicat en extensió d’Oasis i Ribes Blaves.

La disminució de creixement en el nucli principal dificultaria donar resposta a les mancances de sòl per a zones verdes i equipaments detectades.

Els dèficits infraestructurals i d’urbanització dels nuclis residencials aïllats, que en la

seva majoria estan classificats de sòl urbà no consolidat i de sòl urbà pel planejament vigent i

en que manca el projecte d’urbanització i de reparcel·lació, no aconsellen aquesta alternativa.

Estudi econòmic de les alternatives considerades

Les previsions econòmiques de l'ajuntament respecte dels temes urbanístics estan sotmeses a

fer inversions en temes d'urbanització de carrers i les seves infraestructures, per anar deixant la

urbanització dels carrers existents totalment acabada.

Dins d'aquest marc, l'anàlisi de les alternatives proposades en l'avanç es pot resumir de la

següent manera:

L'alternativa 0 implicaria despeses de l’ajuntament en política de sòl i habitatge, ja que els

sectors urbanitzables no estarien obligats a fer-ne i per tan l’Ajuntament hauria d’assumir els costos de compra de sòl i de construcció d’habitatge de protecció oficial. També

suposaria un cost elevat de compra de sòl per a suplir els dèficits en zones verdes i equipaments que poguessin existir.


68

L’alternativa 1 no implicaria cap més despesa per l'ajuntament que la pròpia del

manteniment dels carrers que es realitzessin, i que al ser un creixement compacte seria

reduïda, així com de l’ampliació de la xarxa pública de transport, que tampoc seria molt

elevat ja que els creixements s’ubiquen en contigüitat amb els sòls urbans actuals.

L’alternativa 2 implicaria les mateixes despeses que l’alternativa 1, però en preveure’s un

creixement extensiu la xarxa viaria seria més gran i per tan els costos de manteniment també serien majors (hi ha més enllumenat públic, més recorregut del camió d’escombraries,

més m2 d’asfalt i voreres, ...). També seria més elevat el cost en transport públic degut a la

distància entre els nous creixements i el nucli d’Olesa.

Elecció d’alternativa

En aquest Avanç s’opta per escollir l’alternativa 1, ja que no fa una ocupació extensiva del sòl,

soluciona les mancances actuals i futures del municipi, possibilita la implantació d’activitats de

valor afegit i te un menor cost econòmic pel municipi.

Alternativa 0: No fer el POUM. Implica deixar el planejament vigent, PGOU del 1993, que comportaria no poder equilibrar els desajustos, ni modificar els usos i les tipologies aquitectòniques, ni implantar noves activitats, ni tampoc millorar la xarxa viària. Comportaria una despesa econòmica molt important per part de l’Ajuntament.

Alternativa 1: Creixement compacte. Implica completar l'estructura urbana del nucli, donar resposta a les mancances, assolir el creixement demogràfic, reestudiar el sòl a classificar d’urbanitzable, estudiar els buits urbans, implantar activitats de valor afegit, limitar el creixement dels nuclis aïllats i permetre el creixement físic, residencial i industrial/serveis estrictament necessari. Comportaria la despesa de manteniment i transport públic dels carrers, que seria força reduïda, donada la compacitat. S’escull aquesta alternativa com la òptima.

Alternativa 2: Creixement extensiu. Implica assolir gran part del creixement demogràfic a partir de l’extensió dels nuclis aïllats, seguint la tipologia de ciutat jardí. Comportaria equipar aquests nuclis, però no compensar els desequilibris del nucli urbà, que creixeria en menys mesura. Els costos serien en el mateix concepte que en l’alternativa 1, però amb un valor superior.


69

2.6. CONSIDERACIONS FINALS

Com a conseqüència de l'anàlisi i diagnosi previs es plantegen com a imprescindibles les següents actuacions:

1. Solució dels desajustos entre els diferents planejaments vigents

El traspàs total de la documentació a format digital i l'elaboració del plànol refós de planejament

han permès detectar algunes contradiccions que caldrà resoldre.

2. Millores en les connexions viàries i ferroviàries principals

Introduir el nou traçat de la C-55:

- Variant de la C-55 des d’Abrera fins al polígon Catex Molí,

- Incorporació de la nova rotonda al polígon Can Singla, que connecta la nova C-55 amb

la carretera BV-1201 i amb el polígon,

- Incorporació de les noves rotondes de Catex Molí i de la Flora i dels vials laterals entre

elles, que han de permetre una millor connexió dels polígons industrials.

Introduir una reserva de sòl per infraestructures viàries que permeti la connexió de la nova

rotonda de Can Singla amb la carretera de Terrassa, a l’entrada del barri del Collet de Sant

Joan. Aquesta via permetria donar continuïtat a la via rodada perimetral del nucli que es

planteja entre el Collet de Sant Joan i les Planas, relligant els barris i creant vies de passeig

interrelacionades.

Millorar la connexió dels polígons industrials ubicats al nord del terme municipal, amb la

carretera C-55.

3. Millorar la connexió dels nuclis aïllats / urbanitzacions amb el nucli d’Olesa

Estudiar la possibilitat d’introduir una reserva per carril bici i espai per vianants en la carretera

de Terrassa, que connecta els nuclis de Torrent de Reganer, Camí de Sant Pere, Llumbreres i

Ribes Blaves i Oasis amb Olesa, així com en la carretera de la Puda que connecta Olesa amb

els nuclis de Mas de les Aigües i Casa Blanca.

Millorar la connexió d’Olesa amb els nuclis de Ribes Blaves i Oasis, que són els més poblats, a

través del camí rural de les Pujades que surt de Cal Vicentó, al barri del Poble Sec.

4. Donar continuïtat a la xarxa viària urbana

Cal mantenir la previsió de connexió viària entre el barri del Collet de Sant Joan i el barri de les

Planes, passant pel perímetre nord del casc antic, que ha de solucionar els problemes de

trànsit d’aquests barris i relligar la trama urbana. Aquest viari es preveu com un passeig que ha

d’incorporar carril bici i voreres amples i que ha de permetre la connexió amb la llera del riu

Llobregat, a l’oest del terme municipal.

5. Incorporació d’eixos paisatgístics amb criteris ambientals

Potenciar l'eix fluvial del riu Llobregat com a parc fluvial periurbà del municipi, incorporant les

propostes realitzades en el Projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del

Llobregat i delimitant i protegint les unitats d’interès que detecta dins del terme municipal:

- La Puda (1 Ha)

- Colònia Sedó (23,3 Ha)

- Canal industrial d’Olesa (6,47 Ha)

Potenciar la connexió del riu amb la zona residencial per augmentar-ne el seu ús com a zona

d’esbarjo, oci i passeig. Es plantegen tres possibles espais on poder connectar la trama urbana

residencial amb els arenys i l’espai del riu:

- Des del carrer camí de la Flora, passant per la part nord del polígon,

- Des del carrer Arquebisbe Ramon i Torrella, passant pel torrent de la riera d’Oromir o

torrent de Can Llimona.

- Des del CEIP Josep Ferrer Esteva, passant per Catex Molí i accedint a l’areny del Molí.

Es planteja la possibilitat d’ampliar l’antic sector SUPr 3, al nord del barri del Collet de Sant

Joan, per tal de crear un gran parc lineal al costat nord del nou passeig projectat, cal estudiar-

ne la viabilitat i els límits.

S’estudiarà la millora de la façana que ofereix el municipi al riu Llobregat, mitjançant la

incorporació de normatives específiques per a les façanes i les tanques (colors, materials,

acabats...)

6. Crear connexions entre el sòl urbà / urbanitzable i el sòl no urbanitzable

Potenciar la connexió dels camins rurals amb el sòl urbà, millorant la funció d’aquests i del sòl

no urbanitzable com a espai de passeig, potenciant la relació amb la falda del Parc Natural de

Montserrat.

Es preveu conservar i millorar la xarxa de camins rurals per a vianants, facilitant l’accés a peu

als diferents punts dels nuclis urbans.


70

7. Canvi en la normativa del sòl no urbanitzable per assegurar-ne la preservació

Protegir les zones forestals i agrícoles per poder mantenir el seu ús actual.

8. Elaboració del Catàleg de masies i cases rurals. Potenciar usos a les masies

L’Ajuntament està redactant un inventari de les edificacions existents en el sòl no urbanitzable.

Caldrà estudiar quines d’aquestes edificacions són masies o cases rurals, en base al document

“Directrius de contingut per al catàleg de masies i cases rurals” elaborat per la Generalitat de

Catalunya, per tal d’introduir-les en el Catàleg de masies i cases rurals, que és un dels

documents que incorpora el POUM si el municipi no en disposa. Caldrà, així mateix, veure

quins usos es poden donar a cadascuna de les masies d’acord amb la llei d’urbanisme, i

justificar-ne la seva preservació.

9. Suggerir la incorporació de nous elements al Pla Especial de patrimoni arquitectònic, natural i cultural a protegir i repassar les existents

Cal revisar que edificacions que estan catalogades i analitzar si altres elements mereixen ser

introduïts al Pla Especial, incorporant no només altres edificacions urbanes sinó també

elements naturals (fonts, pinedes, arbres...), edificacions rurals (masies, coberts, estables...),

esglésies i ermites, ponts i passeres...

10. Protecció zones amb risc d’esllavissament

Algunes zones urbanes properes al Llobregat tenen un risc elevat d’esllavissament, caldrà

resoldre'n la seva protecció.

11. Estudi del risc químic de l’empresa KAO

Caldrà estudiar el risc químic de la KAO, ja que aquest implica restriccions en els usos dels sòls

urbanitzables propers a les empreses que els desenvolupen. Les restriccions són majors o

menors en funció del grau de perillositat.

12. Adequació del casc urbà

El casc urbà està molt consolidat, malgrat en molts casos els solars no han esgotat

l’edificabilitat que els hi permet el planejament vigent. En aquests sòls caldrà:

- Realitzar un estudi de les profunditats edificables i de les alineacions, sempre tenint en

compte la salubritat de les edificacions que es permeti realitzar.

- Potenciar els centres de barri: dotar de caràcter diferenciador els “centres de barri”,

entesos com aquells espais que aglutinen la vida social del barri. Acostumen a ser els

carres o places on s’hi localitzen major concentració de comerços i activitats

econòmiques, els entorn de les escoles... Caldrà estudiar quin espai funciona com a

centre en cada barri i afavorir-ne la seva consolidació.

- Els sòls d’equipaments i zones verdes no es troben distribuïts equitativament en el

municipi, caldrà estudiar la possible ubicació de sòls per aquests sistemes en els barris

en que es detecten mancances.

- S’ha realitzat un anàlisi de la situació del barri de la Flora, a l’oest del municipi; caldrà

estudiar les possibles actuacions que es poden dur a terme per millorar la situació.

13. El casc antic

El casc antic, degut a la seva posició excèntrica al casc urbà, no realitza una funció de centre

important.

La ubicació de l’Ajuntament fora del casc antic ha fet que el centre del municipi es desplaci cap

a l’entorn del parc municipal i a la zona de l’eixample, on es concentra l’activitat comercial i

econòmica. El casc antic presenta dèficit de serveis i equipaments.

La manca de vies que permetin donar la volta al centre amb cotxe, principalment pel nord, i la

manca d’àrees d’aparcament, dificulten l’accés al barri.

Caldrà estudiar la introducció de serveis i equipaments, la creació d’àrees d’aparcament a

l’entorn del casc antic i la creació del passeig nord (ja explicat anteriorment), la implantació de

comerç i activitat econòmica i la creació d’àrees per a vianants per tal de potenciar la seva

centralitat i evitar-ne la degradació. Així mateix la introducció de paràmetres estètics per a les

edificacions actuals i futures hauria d’ajudar a la creació d’un entorn amb valors propis i

diferenciadors que el fessin atractiu.

S’introduiran les actuacions que planteja el projecte d’intervenció integral, redactat en el marc

del pla de barris.


71

14. Com tractar els nuclis aïllats / urbanitzacions?

Els nuclis aïllats acostumen a generar problemes de mobilitat degut a la distància al nucli

principal i a la manca de població suficient que permeti dotar-los de transport públic eficient.

La major part de les urbanitzacions van sorgir als anys 60 i 70, quan la legislació urbanística

era escassa, i la majoria no han realitzat la cessió dels sòls d’equipaments, zones verdes i

vials, motiu pel qual es fa difícil poder dotar-les de serveis ja que l’Ajuntament no disposa de

sòls públics on ubicar-los. Així mateix tenen problemes en les xarxes d’evacuació i de

subministrament, que acostumen a ser deficitàries.

És per aquests motius que l’Avanç de Pla es planteja contenir el perímetre de les

urbanitzacions, així com estudiar-ne la possible reducció adaptant els límits a les propietats i als

límits físics existents.

És objectiu del POUM, també, l’estudi dels nuclis per incorporar-hi serveis, comerços...

15. Els nous creixements residencials

El planejament vigent classifica com a sòl urbanitzable residencial el sòl al nord de les Planas

(SUNPr7), el sòl al nord del Collet de Sant Joan (SUPr3) i el sòl a l’est del Poble Sec (SUPr9).

També són sòl urbanitzable residencial amb planejament derivat aprovat el sòl entre el nucli

antic i les Planas (SUPr4 “Cal Candi”) i el sòl al sud de la Central (SUPr1-SUPr8-SUPs1 “ARE”)

Caldrà estudiar els sòls que el planejament vigent classifica d’urbanitzable, sobretot aquells que

no tenen planejament derivat aprovat, revisant la seva idoneïtat com a sòls urbanitzables, els

seus límits, l’ordenació bàsica i les cessions per sistemes. Caldrà mirar quines tipologies

edificatòries són les més adequades i introduir les reserves de sòl per ubicar-hi el sostre per a

habitatge de protecció oficial.

16. Les àrees industrials existents

Els polígons industrials estan ocupats majoritàriament per industries aïllades de gran tamany, a

mode de colònies, que es van ubicar prop del riu per aprofitar-ne l’energia. Un cop aquestes

empreses van tancar, les instal·lacions es van anar fraccionant en naus entre mitgeres que

acullen diverses empreses. Aquests sòls no disposen de vialitat interna pública, sinó que és

una gran pastilla industrial que disposa de vialitat privada interna.

S’estudiarà la possibilitat de fraccionar aquestes grans illes industrials, sobretot en aquells

casos en que no han desenvolupat la unitat d’actuació que descriu el planejament vigent, per

permetre una millora en l’accés als arenys i al passeig fluvial des de les zones residencials.

17. Les noves àrees industrials

El planejament vigent planteja com a àrea de sòl urbanitzable industrial els sòls compresos

entre el barri de Sant Bernat i l’empresa KAO (SUPi3).

Caldrà estudiar si aquests sòls són els més adequats per a ubicar-hi aquests usos, tenint en

compte el risc químic de la KAO, i estudiar-ne els límits.

L’Avanç de Pla planteja la ubicació, en la part dels sòls del SUPi3 més propers al barri de Sant

Bernat, d’una franja de zona verda que funcioni com a corredor verd entre el sòl agrícola del

nord i el riu Llobregat i que separi els usos industrials dels residencials.

18. Les noves àrees de serveis

El planejament vigent planteja com a àrees de sòl urbanitzable de serveis els sòls compresos

entre Catex Molí i el polígon carretera d’Esparreguera (SUNPs3) i els compresos entre la C-55,

el ferrocarril i l’accés sud al municipi des de la C-55 (SUPs2)

L’Avanç de Pla troba correcta la ubicació de sòls de serveis en aquest àmbit plantejant unir els

dos sectors per tal d’obtenir les cessions de zones verdes concentrades en l’entorn de la C-55,

creant un parc urbà que millori la façana d’accés al municipi. Caldrà estudiar la connexió

d’aquesta zona verda amb l’eixample, evitant el tall físic que suposa la línia del ferrocarril i

possibilitar i afavorir la implantació d’activitats de valor afegit, modificant els usos admesos en

aquests sòls.

19. Noves àrees d’aparcament

El Pla de Mobilitat, que està en procés de redacció, detecta dèficits importants d’aparcament en

l’eixample d’Olesa, concretament en els barris de Rambla-Eixample i de la Central. Caldrà

estudiar la manera de col·locar noves zones d’aparcament.

20. Estudi dels equipaments necessaris per al municipi

Un cop inventariat els existents, cal preveure en el futur creixement del municipi, quins seran

els equipaments necessaris per dotar al municipi.

Cal preveure les noves necessitats de la societat actual i futura: residències per a la gent gran,

centres de dia, habitatges assistencials lligats a aquests equipaments, centres de rehabilitació,

llars d’infants, equipaments culturals i per les associacions...

Caldrà estudiar la possible ampliació de les àrees d’equipaments esportius del nord, al barri de

les Planas, així com la necessitat de creixement del cementiri, contemplant-se una possible

ampliació per la banda nord-oest.


72

21. Potenciar les activitats comercials i econòmiques

Potenciar la localització d’usos comercials en planta baixa i potenciar els eixos viaris de

caràcter marcadament comercial.

22. Diversificació de les tipologies edificatòries: creació d'habitatges de protecció oficial i habitatges dotacionals

Amb el nou marc de situacions familiars en que es troba la societat actual, cal una diversificació

de les tipologies edificatòries que permetin l’accés de tothom a l’habitatge, introduint la reserva

de sòl per habitatge de protecció oficial segons les determinacions de la Llei d’urbanisme.

La Llei d’urbanisme contempla també la qualificació de sòl per habitatge dotacional, tipologia

destinada a satisfer les necessitats temporals de col·lectius de persones amb necessitats

d’assistència o emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. A Olesa

trobem dues actuacions amb aquesta tipologia d’habitatge en marxa, una per gent jove i l’altre

per gent gran.

Olesa de Montserrat, novembre de 2010

L’equip redactor

Les actuacions o observacions que es consideren imprescindibles pel nou POUM són: - La solució dels desajustos entre els diferents planejaments vigents - Les millores en les connexions viàries i ferroviàries principals - La millora de la connexió dels nuclis aïllats / urbanitzacions amb el nucli d’Olesa - La continuïtat a la xarxa viària urbana - La incorporació d’eixos paisatgístics amb criteris ambientals - La creació de connexions entre el sòl urbà / urbanitzable i el sòl no urbanitzable - El canvi en la normativa del sòl no urbanitzable per assegurar-ne la preservació - L’elaboració del Catàleg de masies i cases rurals. Potenciar usos a les masies - La incorporació de nous elements al Pla Especial de patrimoni arquitectònic, natural

i cultural a protegir i repassar les existents - La protecció zones amb risc d’esllavissament - L’estudi del risc químic de l’empresa KAO - L’adequació del casc urbà - La millora de la situació del casc antic - El tractament dels nuclis aïllats / urbanitzacions - Els nous creixements residencials - Les àrees industrials existents - Les noves àrees industrials - Les noves àrees de serveis - Les noves àrees d’aparcament - L’estudi dels equipaments necessaris per al municipi - La potenciació de les activitats comercials i econòmiques - La diversificació de les tipologies edificatòries: creació d'habitatges de protecció

oficial i habitatges dotacionals


73

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA


75

PLÀNOLS D'INFORMACIÓ I ANÀLISI URBANÍSTIC

EMMARCAMENT TERRITORIAL

I_01 Ortofotomapa. Baix Llobregat

I_02 Emplaçament i xarxa de mobilitat (PTM)

I_03.1 Pla Territorial Metropolità Barcelona. Baix Llobregat

I_03.2 Pla Territorial Metropolità Barcelona. Olesa de Montserrat

I_04 Projecte Llobregat AMB

TERRITORI MUNICIPAL

I_05 Ortofotomapa. Terme Municipal

I_06 Topografia

ÀREES DE RISC

I_07 Cursos fluvials i inundabilitat

I_08 Pendents superiors al 20%

I_09 Àrees vulnerables

PLANEJAMENT

I_10 Classificació del sòl. Refós 2010

I_11.0 Qualificació del sòl urbà. Refós 2010

I_11.01 –07 Qualificació detallada del sòl urbà. Refós 2010

I_12 Qualificació del sòl no urbanitzable. Refós 2010

ANÀLISI I DIAGNOSI URBANÍSTIC

I_13 Cadastre de Rústega. Terme municipal

I_14 Cadastre d’Urbana. Nucli urbà

I_15.1 Alçades d’edificació existents. Sòl Urbà

(excepte solars d’equipament)

I_15.2 Alçades d’edificació existents. Nucli Urbà


I_16 Alçades segons planejament vigent. Nucli Urbà


I_17 Solars Vacants (excepte solars d’equipament)

I_18 Vialitat. Existent i projecte

I_19 Traçat indicatiu de les xarxes bàsiques

(sanejament, abastament d’aigua, elèctrica, gas i telecomunicacions)

I_20 Edificacions en sòl no urbanitzable

I_21 Estudi de les activitats

I_22.1 Estat execució z. verdes i equipaments

+ Usos i superfícies d’equipaments

I_22.2 Equipaments existents. Qualificats i no qualificats

I_22.3 Patrimoni municipal

I_22.4 Zones verdes no registrades i equipaments privats. Existents

I_23.1 Patrimoni arquitectònic i arqueològic

Pla especial. (Terme municipal – Nucli)

I_23.2 Patrimoni arquitectònic i arqueològic

Generalitat. (Terme municipal – Nucli)

I_24 Afectacions del planejament superior.


77

PLÀNOLS DE PROPOSTA

O_01 Proposta municipi d’Olesa de Montserrat

O_02 Proposta nucli urbà d’Olesa de Montserrat

O_03 Actuacions

pla d’orden ació urbaníst ica munici pal olesa · pdf fileav me urb pl ol...

Documents