pla de drogues de sant sadurnÍ d'anoia 2012-2015 · legals (alcohol i tabac) i la droga...
TRANSCRIPT
PLA DE DROGUES DE SANT SADURNÍ D'ANOIA
2012-2015
Equip redactor i membres de l'equip motor del CTRL + D:
Otger Amatller i Gutierrez CAS Alt Penedès - Mancomunitat Penedès Garraf
Sílvia del Fresno i Marimon Servei de Salut, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Gemma Girona i Girona Servei d'igualtat i Mediació, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Txell Lluch i Saumell EBASP, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Hi han col·laborat:
Maria Alonso CE Jacint Verdaguer
Sílvia Bagot PQPI, Mancomunitat Alt Penedès
Mònica Belsa Escola El Carme
Jordi Casals Servei de joventut, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Rosa Ma. Esteve Col·legi Sant Josep
Núria Garcia SPOTT, Diputació de Barcelona
Olga Garcia CEIP La Pau
Sergi Garcia Escola Intermunicipal
Alba Hernández Integració social
Imma Herrera Responsable centre Vilarnau
Blanca Herraiz Mossos d'Esquadra
Leo Jaques Escola Intermunicipal
Paqui López Escola El Carme
Carme Mangas Servei Local d'ocupació, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Rosaura Martín SPOTT, Diputació de Barcelona
Modest Masdeu Salut i Escola, CAP Sant Sadurní d'Anoia
Santos Maturana Servei d'esports, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Paco Moruno CSMIJ
Francesc Navarro Policia Local
Cèlia Pujol Equip de pediatria Alt Penedès, CatSalut
Conxita Ridorsa Col·legi Sant Josep
Laia Sáez Servei de cultura, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Mireia Sola Servei de cultura, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
Jordi Tost CAP Sant Sadurní d'Anoia
Agraïments:
Associació esportiva l'Esquitx, Associació de joves de Sant Sadurní d'Anoia, grup de joves i Espai Obert del Centre Vilarnau, Pere Ribé del Col·legi Sant Josep, Escola El Carme i Jacint Girona de l'Escola Intermunicipal.
Agraïment especial a:
Escola d'art Arsenal de Vilafranca del Penedès
Yadira Marín, dissenyadora autora del logotip CTRL + D
2
Índex
I. Presentació ............................................................................................................................... 4
II. Justificació ............................................................................................................................... 5
III. Marc teòric i principis d'intervenció ....................................................................................... 6
IV. Marc Legal .............................................................................................................................. 14
V. Metodologia ............................................................................................................................ 18
VI. Diagnosi ................................................................................................................................. 21
1. Anàlisi de la situació a nivell global .............................................................................. 21
2. Anàlisi de la situació a nivell local .................................................................................. 24
2.1. Dades sociodemogràfiques de Sant Sadurní d'Anoia ............................................ 24
2.2. Dades sobre el consum de drogues a Sant Sadurní d'Anoia .................................. 26
2.3. Diagnòstic obtingut del procés participatiu ........................................................... 36
VII. Estructura i funcions ............................................................................................................... 44
VIII. Objectius ................................................................................................................................ 46
IX. Eixos de treball ......................................................................................................................... 47
X. Pla d'acció ................................................................................................................................. 48
XI. Finançament ............................................................................................................................ 56
XII. Avaluació ................................................................................................................................. 57
XIII. Avaluació Pla drogues 2008-2011 ........................................................................................... 59
3
I. Presentació
El consum de drogues és un fenomen tan antic com la història de la humanitat, al haver-se usat
aquestes amb finalitats religioses, màgiques i curatives entre d'altres.
Amb la colonització d'Amèrica van servir per augmentar el rendiment en la duresa del treball, com va
ser el cas de la coca i va permetre introduir a Europa drogues com el tabac, el cafè i l'alcohol originaris
del territori americà. Al segle XIX amb el capitalisme es converteixen en un be de consum que ha variat
les seves tendències al llarg dels anys tal i com ho ha fet la societat.
Als anys 70 i 80 del s. XX la popularització del consum d'heroïna associat a fenòmens socials diversos i
canviants va causar moltes morts, marginalitat i va multiplicar els casos d'infecció de malalties com la
SIDA. Amb l'inici del s. XXI es fa realitat el fet que, en termes de salut pública, el tabac i l'alcohol són
causa de moltes malalties i morts i que la cocaïna supera l'heroïna en consum i demanda assistencial.
El consum de drogues implica diversos col·lectius heterogenis de manera transversal (adolescents,
toxicòmans, consumidors en actiu, familiars, amistats, professionals, etc.), per la qual cosa cal abordar
aquest fenomen desenvolupant projectes des dels diversos àmbits de la prevenció, l'assistencial i la
reducció de danys, dins d'un marc com el present Pla de drogues.
Enguany aquest Pla ve amb nom i logotip CTRL + D creat per l'escola d'art Arsenal de Vilafranca del
Penedès (que enguany compleix 40 anys), en una clara al·lusió al control que cal que tingui la persona
que consumeix atenent a la reducció de danys i prevenció de riscs associats.
4
II. Justificació
Al desembre de 2008 s'aprova el primer Pla de drogues del municipi, vigent fins l'any 2011 amb el qual
s'han desenvolupat diversos programes i serveis que s'han dut a terme al municipi. Alguns nous que no
hi figuraven, com el servei d'assessorament familiar sobre alcohol i drogues (SAFAD), han comportat
una gran demanda i en dos anys de funcionament ha apujat un 117% les visites i s'ha exportat el servei
a la resta de municipis de l'Alt Penedès i el Garraf.
Un cop efectuada l'avaluació del Pla, s'ha pogut constatar l'experiència adquirida en els diversos
programes que s'han realitzat al municipi, s'ha vist l'eficàcia d'uns, uns altres que no han estat eficaços
o els que han estat infrautilitzats i no han produït cap canvi en les persones que els han utilitzat o que
n'han sigut beneficiàries.
En els últims 4 anys i degut al context econòmic creat per la forta crisi econòmica existent, hi ha hagut
un canvi en els patrons de consum de drogues, fet que ha portat a modificar els programes i accions
del Pla per adequar-lo a les noves necessitats de la societat.
Finalment el nou Pla CTRL +D servirà per a crear el full de ruta de futur i veure cap on es vol
evolucionar en la prevenció i l'assistència del consum de drogues.
5
III. Marc teòric i principis d'intervenció
Sovint, tot i que cada cop menys freqüentment, ens trobem amb programes, projectes o accions en el
camp de la prevenció del consum de drogues que s’executen sense un marc de referència que els
permeti donar coherència a un pla de treball, a les seves activitats i als resultats que se n’esperen de
dites actuacions.
La prevenció, sense aquest marc de referència conceptual, té el risc d’acabar esdevenint sols la
reproducció de models rígids i estereotipats sobre el fenomen i reduir la seva activitat preventiva a un
eslògan. Sense una teoria, i sense processos d’investigació que recolzin les actuacions, difícilment es
podran obtenir resultats satisfactoris.
Actualment, però, la prevenció de drogues, tot i ser un camp jove al qual li queda molt camí per
recórrer i moltes qüestions per resoldre, és l’opció més prometedora per evitar els danys associats als
consums de drogues.
En pocs anys, el camp de la prevenció ha realitzat un salt qualitatiu i s’ha consolidat, especialment en
els països més industrialitzats, els quals són també els que tenen més alt nivell de consum i abús de
substàncies. Aquesta millora no s’ha esdevingut per atzar sinó per la destinació, un cop la prevenció ha
demostrat la seva utilitat i eficàcia, de gran quantitat de recursos tan econòmics com humans.
També ha donat més rigor a l’àmbit de la prevenció l'abandonament de determinats discursos
catastrofistes, messiànics o militaristes els quals tenien com a objectiu “salvar els joves”, o “una
creuada o guerra contra les drogues”, discursos carregats de moralisme però poc realistes que durant
molts anys han tancat la porta a treballs rigorosos i efectius.
Encara però, quan s’utilitza el concepte prevenció de drogues a nivell general, la majoria de la població
ho relaciona amb les drogues il·legals, tot i que quan s'analitza el fenomen, s'observa com aquelles
substàncies que suposen més consum (i també més conseqüències negatives) són precisament les
legals (alcohol i tabac) i la droga il·legal més socialitzada i normalitzada (cànnabis). Potser per aquesta
raó la majoria de programes de prevenció s'orienten cap a aquestes tres substàncies.
A primera vista pot visualitzar-se que el treball preventiu en l'àmbit de les drogues és homogeni, però
en el moment que es realitza una acció, al tractar-se d'una intervenció sobre la realitat, implica a la
vegada una concepció de la societat, de la persona, de la substància i del rol que aquesta juga en
aquesta realitat. Es defineix, doncs, un model de societat al qual s'aspira a arribar i per tant, conté un
aspecte ideològic que és necessari tenir present.
6
Si féssim un breu repàs històric dels paradigmes dominants en matèria de drogues, podríem copsar
com aquestes han tingut presència des de molts diferents àmbits i amb pràctiques molt diverses al
llarg de la història i de les societats. Des de la dimensió catàrtica fins a la cerimonial, passant per la
mitològica, la recreativa, la terapèutica i també la preventiva de malalties o epidèmies. En cada
societat, en cada cultura, les restriccions i els usos han estat diferents. La moralitat, la política, la
religió, l'economia, i un llarg etcètera seran elements que marcaran el model de relació amb les
substàncies i el seu ús.
Els successius models d’intervenció en l’àmbit de les drogues aplicats al llarg del temps no segueixen
una línia evolutiva de caràcter progressiu i de constant millora, sinó que responen a adaptacions
particulars del context social i polític.
Tot i així, existeix una forta relació entre els avanços científics i els successius models aplicats, però
sense que cap model posseeixi la suficient evidència com per assumir la direcció científica de la
intervenció.
Concretament, en el camp de la prevenció, existeix la problemàtica de la sobreabundància de models
teòrics, molt ben construïts, però inaplicables o difícilment aplicables més enllà del disseny
experimental ja que això significaria uns recursos, una temporalitat i una concepció del fenomen per
part de la població difícilment assolibles.
Els primers enfocaments preventius es van centrar en el concepte d’higiene, que es representava amb
el sanejament del medi i la cura del cos, com a principal mesura sanitària, naixent el Model Mèdic de la
malaltia, en el qual el consum de drogues es definia com a malaltia i la persona era una víctima o
pacient. L’abordatge doncs, era únicament en el context clínic tradicional i en una concepció
individualista, deixant a banda les influències de l’ambient, els factors familiars i socioculturals i on el
pacient té molt poc a dir en el seu propi tractament.
És aleshores quan es defineixen tres nivells de prevenció: primària, secundària i terciària1. La primera
s'aplicaria de forma més universal, quan encara no existeix el consum, i el seu objectiu seria impedir o
retardar l'inici d’aquest. Un cop ja s'ha iniciat el consum, es passaria a la secundària on s'intentaria
disminuir progressivament el consum fins la seva desaparició. Però si el consum ja ha esdevingut
problemàtic, entraria en funcionament el tercer nivell, el qual actuaria sobre els efectes visibles i els
possibles que puguin aparèixer. El mateix autor ho definia sintèticament en prevenir, curar i rehabilitar.
1 Caplan, 1980
7
Des d'un punt de vista pràctic, aquest Model Mèdic intenta, des de les seves intervencions, modificar
aquells aspectes personals i individuals i descarta els canvis en els sistemes socials, delegant tota la
responsabilitat als “especialistes”.
Aquest model va evolucionar cap al Model de Salut Pública, el qual amplia els orígens causals més enllà
dels factors biològics, i hi afegeix l’ambient físic i social. Aquest mateix Model va desenvolupar un nou
model explicatiu, el Model Ecològic, el qual destaca que en la Prevenció Primària es poden aconseguir
els objectius de tres formes diferents:
1. Eliminació dels agents patògens: el que equivaldria a la Reducció de l’oferta.
2. Enfortiment de la resistència de l'hoste: intentant millorar les capacitats individuals per rebutjar
l'oferiment de drogues.
3. La modificació de les condicions ambientals: que implicaria considerar els factors de risc a nivell
familiar i comunitari, millorant la qualitat de vida.
Així doncs una definició de prevenció segons aquest paradigma podria ser en sentit ampli com: “l'acció
i l'efecte de les intervencions dissenyades per canviar els determinants individuals, socials i ambientals
de l'abús de drogues legals i il·legals, incloent tant evitar l’inici a l'ús de drogues com la progressió a un
ús més freqüent o regular entre poblacions en situació de risc”.2
Seguint aquesta definició les estratègies de prevenció tindran l'objectiu de treballar sobre les persones
(actituds, habilitats, competències), sobre el context (transformació de l’entorn), i sobre la substància
(mesures legislatives, punitives, control tràfic).
Més recentment, s'ha realitzat una actualització de la classificació dels nivells de prevenció abans
citats, i s'han substituït per aquests tres altres nivells: Universal (a tothom sense distinció), Selectiva
(als grups de risc) i Indicada (a consumidors d'alt risc).3
L'evolució dels programes de prevenció ha estat considerable des dels primers que es van dur a terme
als anys 60. Aquests primers programes es basaven en el model racional o informatiu. Posteriorment
als anys 70 van prendre força aquells programes afectius i inespecífics. Als anys 80, van predominar els
programes basats en el model d'influència social, on s'entrenava les habilitats de resistència i les
habilitats socials. I va ser a partir dels anys 90 on l'evidència científica ha basat els programes de
prevenció treballant primordialment l'aprenentatge de diferents tipus d'habilitats.
2 European monitoring centre for drugs and drug adiction (EMCDDA, 2000)3 Gordon, 1987
8
Aquests models s'inclouen en el marc dels Programes Lliures de Drogues o alguns d'ells també com a
Reducció de la Prevalença, però en les últimes dues dècades ha aparegut amb força la Reducció de
Riscos derivada oficialment dels Programes de Reducció de Danys.
Per exemple, Minno al 1993 defineix les estratègies de Reducció de Riscos com: “el conjunt de mesures
sociosanitàries individuals i col·lectives, dirigides a minimitzar els efectes fisiològics, psíquics i socials
negatius associats al consum de drogues”.
Aquest Model es basa en diferents arguments on s'exposa la poca credibilitat que poden tenir aquells
paradigmes amb l'objectiu d'eliminar o reduir significativament el consum de drogues, a saber:
• És poc raonable pensar en la reducció de l'oferta de les drogues legals (alcohol i tabac) i la gran
quantitat de fàrmacs que actualment s'usen indegudament.
• Existeix actualment una alta probabilitat de consum de drogues durant l'adolescència, on la
població consumidora no es diferencia a nivell de comportament i conflictivitat de la població
no consumidora.
• Existeix evidència que molts dels consumidors de drogues actuals no han desenvolupat pautes
perjudicials o problemàtiques en el seu ús.
• El fet que les drogues sempre hagin existit i la més que alta probabilitat de que continuïn estant
presents en la nostra societat, determina que l'objectiu s’hauria d’orientar no cap a disminuir o
eliminar el consum sinó a reduir els seus efectes perjudicials.
Des de les Polítiques de Reducció de Riscos no s'estructura en nivells sinó en criteris de benestar.
L'objectiu d’aquesta perspectiva no és l'abstinència sinó la reducció i minimització dels efectes negatius
del consum de drogues. No sols es treballa la millora de la salut sinó també d'altres aspectes com
l'evolució de la persona, la participació en el context social, la marginació, les dinàmiques laborals i
l'estigma, entre d’altres. Entenent-se que la Reducció de Riscos ha de ser un pràctica eductiva i
sanitària mancada de valoració moral, on el consum responsable hi ha de tenir cabuda.
L'estratègia preventiva dels Programes de Reducció de riscos es basa en els següents aspectes clau:
• La constatació de que les drogues es seguiran consumint per un sector de la població.
• La resistència d’aquestes persones a accedir a serveis especialitzats, ja que aquests recursos
sols hi accedeixen persones que ja tenen un problema evident.
• El fet que hi ha joves que no volen abandonar l’ús de certes drogues, però estan disposats a
preocupar-se per la seva salut i a canviar hàbits per millorar-la.
• L'evidència de que molts dels problemes que han patit molts joves es podrien haver evitat amb
un treball informatiu previ.
9
• Per les persones que han decidit no consumir, la informació pretén reforçar la seva posició i
oferir, en cas de consum, una guia vàlida per un ús responsable.
• Per les persones que han decidit consumir, la informació pretén proporcionar elements útils
que afavoreixin un consum de menor risc.
Però conscients que la informació per si sola no garanteix una modificació de la conducta, es tenen en
compte altres factors:
• La presa de decisions, amb l’objectiu de la millora de l’autonomia i maduració de la persona.
• La responsabilitat de les pròpies decisions, així com l’assumpció de les possibles conseqüències.
• Els recursos i els procediments per resoldre conflictes.
• L'autoconeixement de les limitacions i possibilitats pròpies.
• Les formes d’autocontrol del consum.
• Aspectes que fan referència al grup, a l’entorn o a l’entrenament de les habilitats socials.
• La debilitat davant la pressió de grup.
• El respecte cap a les decisions i opcions dels altres.
• La responsabilitat amb un mateix i amb els altres.
• Les alternatives al consum.
Així doncs, d’acord amb els objectius i aspectes sobre els quals intervenen o es proposen intervenir, no
correspondria parlar tant de prevenció, en el sentit d’evitar determinats problemes, sinó de promoció,
entesa com el desenvolupament de capacitats i habilitats per resistir certs factors de risc. Es potencia la
presa de decisions destacant la responsabilitat individual, l’objectiu últim de la qual seria proporcionar
possibilitats de desenvolupament personal, on la decisió d’assumir riscos de desenvolupar pautes d’ús
inadequat o perjudicial i l’opció per consumir drogues seria una decisió conscient.
Davant les diferències substancials que poden suscitar els diferents models exposats en el camp de la
prevenció, el que sembla quedar clar és la importància de la línia teòrica i ideològica des d’on es
realitzen les intervencions. I que la tria dels programes a executar sigui coherent amb aquesta línia de
treball. En cas contrari, ens podríem trobar amb contradiccions que poden suposar confusió entre la
població destinatària i que els objectius del Pla acabin difuminant-se en un seguit d’activitats sense un
objectiu comú.
En conseqüència, des del CTRL + D, s’assumeix el Model de Reducció de Riscos com el propi i on
cadascuna de les possibles accions a realitzar haurà de tenir definida el tipus d’estratègia i l’àrea on
10
s’emmarca aquesta actuació. Una imatge clara i entenedora la podem extreure de la següent gràfica
extreta del V Plan de Drogodependencias d’Euskadi 2004-2008 per tal de ser guia i model del tipus de
respostes que s’han de donar segons els usos o relacions, que la població diana escollida, tingui amb
les drogues.
Així, la intervenció preventiva, segons l’ús de drogues, haurà de tendir a crear les condicions per tal
que la població estigui capacitada per prendre les decisions i poder gestionar la seva relació amb les
drogues:
1. Reforçant l’actitud i decisió d’abstinència, entre els no usuaris de drogues.
2. Orientant respecte als riscs de l’ús de determinades substàncies.
3. Promovent, entre els usuaris, la regulació de l’ús de substàncies tan a nivell de freqüència com de
dosis.
4. Orientant als usuaris en el reconeixement de símptomes i signes associats a nivells de compromís
perjudicial amb les drogues.
5. Orientant i estimulant la seva incorporació a serveis d’atenció a usuaris que ja estan patint les
conseqüències adverses.
11
Independentment del model a treballar, és necessari especificar quins són els principis bàsics en què
s’han de basar els programes de prevenció de drogues :
1. Han de tenir una adequada correlació amb les característiques específiques del problema en el nucli
del col·lectiu social en el que es desenvolupa el programa, i estar ajustats a la valoració prèvia de les
necessitats.
2. Han de complir unes exigències metodològiques en la seva planificació, implementació i avaluació.
3. Han d’estar basats en teories contrastades, considerats com a tal com a àrees de treball científic.
A nivell metodològic les estratègies s’hauran de basar en:
• Intersectorialitat i interinstitucionalitat: La dimensió del fenomen ens obliga a obtenir el
compromís i la participació activa de diferents àrees i institucions, tot creant canals de
comunicació i coordinació eficaços.
• Corresponsabilitat i participació comunitària: Cal cercar la complicitat de tots aquells grups que
integren la vida social de la població, no sols per analitzar la situació, sinó per tal de dissenyar,
implementar i avaluar, aconseguint així, una implicació real en el Pla i una millora significativa
del compliment dels objectius definits.
• Normalització: Desactivar els fantasmes que causen una percepció distorsionada de les drogues
i de les persones usuàries i actuar des dels recursos normalitzats dels quals es serveix la
comunitat per organitzar el seu funcionament.
• Globalitat: Ha d’existir un abordatge integral de totes les drogues, siguin legals o no, així com
dels diferents usos inadequats que se’n pot realitzar. Arribant a la totalitat dels sectors de la
població i adaptant-se a cadascuna de les necessitats possibles.
• Avaluació i retroalimentació: Han d’existir recursos, procediments de control i seguiments que
permetin determinar de manera sistemàtica i objectiva l’eficàcia, l’eficiència i l’impacte dels
programes i actuacions engegades, tenint en compte els objectius definits inicialment. Això
permetrà poder tenir espais de reflexió i millora per actuacions posteriors.
A nivell general cal destacar quines són actualment les propostes que han generat més consens en
l’àmbit de la prevenció de drogues recentment i que caldrà tenir en compte:
• Revisar el significat i arribada de les campanyes dirigides a la població general.
• Procurar el desenvolupament planificat i programat de les accions preventives.
• Promoure l’aplicació d’estratègies globals.
• Cercar una major exigència metodològica.
12
• Anticipar les edats dels destinataris dels programes de prevenció i promoure la participació de
les famílies.
• Combinar la prevenció secundària i la reducció de danys.
• Prioritzar les poblacions d’alt risc.
• Propiciar la intervenció comunitària.
• Incrementar la transferència de metodologia i difondre les millors pràctiques.
• Potenciar amb decisió la investigació preventiva.
Per tal de no caure en errors i desaprofitar esforços, cal tenir present que davant qualsevol intervenció
comunitària haurem de tenir en compte un aspecte clau com és el grau de coneixement del fenomen
per part de la comunitat.
La identificació d’un nivell d’alt risc dins la comunitat no sempre significa que aquesta estigui en
condicions per actuar de forma immediata en la resolució del conflicte. Conseqüentment es poden
identificar fins a 9 fases per avaluar el nivell de capacitats i disposició de la comunitat4. Segons en quin
grau estigui situada la comunitat, es podrà planificar un o altre tipus d’actuació.
4 Plested & Co., 1999
13
IV. Marc legal
A continuació es descriu breument el marc normatiu en el qual es basa el Pla:
L'organització mundial de la salut (OMS) dóna les següents recomanacions sobre prevenció de
consum de drogues:
• Els programes de prevenció de drogodependències han de ser locals en el seu origen, enfocament,
compliment i administració.
• Les estratègies i polítiques nacionals o generals han de recolzar les iniciatives locals.
• L'educació i la promoció de la salut ha de poder comptar amb un espai apropiat dins els programes
escolars.
• Les activitats de promoció sanitària en la comunitat hauran d'implicar les persones joves i els seus
pares i mares.
L'Estratègia de la Unió Europea en matèria de drogues per al període 2005-2012, aprovada al
desembre de 2004 pel consell europeu, amb els següents objectius generals:
• Protecció de la salut, benestar i cohesió social, concretant l'esforç dels estats membres en prevenir i
reduir el consum de drogues, la toxicomania i els efectes de les drogues a la salut i la societat.
• Proporcionar seguretat mitjançant la lluita contra la producció de drogues, el tràfic de drogues i l'ús
il·lícit dels productes químics utilitzats en la producció de drogues, així com intensificar les mesures
preventives contra la delinqüència relacionada amb la droga, mitjançant la cooperació eficaç.
La Constitució espanyola de 1978 que en l'article 43 consagra el dret de tota la ciutadania a la
protecció de la salut, essent els poders públics els responsables que garanteixin aquest dret
concretament en els articles:
• Article 43.1: es reconeix el dret a la protecció de la salut
• Article 43.2: "És competència dels Poders Públics organitzar i tutelar la Salut Pública a través de
mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris."
• Article 43.3: "Els Poders Públics fomentaran l'Educació Sanitària, l'Educació Física i l'Esport. Així
mateix facilitaran l'adequada utilització de l'oci."
La Llei 1/1992, de 21 de febrer sobre protecció de la seguretat ciutadana, considera el consum i
possessió de drogues il·lícites en llocs públics, una infracció greu de l'ordre públic, subjecta a sancions
administratives que poden comportar la imposició, entre d'altres, d'una multa d'entre 300 i 3.000€.
14
El Reial Decret 1079/1993, de 2 de juliol, que preveu la possibilitat de suspensió de les sancions
imposades si la persona infractora es sotmet voluntàriament a un tractament de deshabituació en un
centre o un servei degudament acreditat.
La Llei general de Sanitat 14/1986, de 25 d'abril, que constitueix la resposta normativa bàsica a les
directrius constitucionals sobre protecció de la salut.
L'Estrategia Nacional Sobre Drogas (2009-2016) del Plan Nacional sobre Drogas, que s'autodefineix
com un marc de referència per a totes les administracions públiques i les organitzacions socials.
Aspira, a més, a ser una eina que pugui ser utilitzada per a promoure, facilitar i donar suport a cada
instància implicada a desenvolupar el seu treball des del seu àmbit competencial en l'interès comú per
aconseguir disminuir de forma significativa els consums de drogues i prevenir al màxim l'impacte
sanitari i social dels diversos problemes i danys relacionats amb els mateixos.
A Catalunya l'Estratègia nacional de prevenció: Consum de drogues i problemes associats del
departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, és el marc conceptual de la prevenció sobre
drogues, que va ser elaborada pel Departament de Salut, a través de la Subdirecció General de
Drogodependències tot emprant un procés participatiu amb persones professionals dels ens locals,
administracions i expertes en l'àmbit de la prevenció.
La Llei 18/2009, de 14 d'octubre de 2009, de Salut Pública de Catalunya, que considera fonamental
garantir la resposta a les necessitats en matèria de salut pública i l'equitat en la gestió dels riscos de la
salut, amb una atenció especial al territori i a l'àmbit local. Per aquesta raó, es crea l'Agència de Salut
Pública de Catalunya, en el marc de la nova llei, com també el desplegament dels 37 Governs
Territorials de salut (GTS).
El Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya, del qual se'n desprèn que, donada la indubtable transcendència del servei de
prevenció i lluita contra les drogues, el municipi té la plena capacitat i competència per desenvolupar
polítiques locals adients per a la prestació de l’indicat servei. En definitiva, el municipi no només
disposa de la capacitat normativa per poder desenvolupar mesures preventives i de lluitar contra les
drogues, sinó que, a més a més, es troba obligat a desenvolupar-les quan la seva població supera els
20.000 habitants.
Llei 20/1985 de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar
dependència, prioritza i defineix com a cabdal i bàsica la tasca preventiva que es porti a terme en l’origen de
15
la drogodependència, donant una especial rellevància al paper que les entitats municipals puguin
desenvolupar en aquestes tasques preventives a través d'una política de programes preventius, la
desintoxicació, la deshabituació, la rehabilitació i la reinserció social de les persones afectades per les
dependències.
La Llei 7/1985 de 2 d’Abril, Reguladora de Bases de Regim Local (LRBRL), en l’article 25 defineix les
competències dels Municipis en la promoció i desenvolupament de recursos i instruments de suport
social, com:
• Protecció de la salubritat pública
• Seguretat dels espais públics
• Prestació de Serveis Socials i de promoció i inserció social.
• Activitats o instal·lacions culturals i esportives, ocupació del temps lliure.
La Llei 17/2005, de 19 de juliol, que regula el carnet de conduir per punts, també incideix en la
promoció de comportaments segurs en la conducció i estipula, entre d’altres, les conseqüències legals
per a aquelles persones que condueixin havent consumit alcohol o altres substàncies psicoactives
La Llei 42/2010, de 30 de desembre, ha estat de vital importància per evitar l'exposició a l'aire
contaminat pel fum del tabac i que es preveu contribueixi a evitar entre 700 i 800 morts anuals per
tabaquisme passiu a Catalunya. L'aspecte principal d'aquesta Llei és la prohibició de fumar en els
espais públics tancats, amb molt poques excepcions, i representa un avenç important respecte la Llei
de 2005 ja que contempla la protecció de la salut de totes les persones treballadores i les especialment
vulnerables al fum del tabac com les dones embarassades, els menors i les persones amb malalties
cròniques respiratòries, cardiovasculars i oncològiques.
La Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya (LMRLC), atorga les
competències municipals en matèria de seguretat.
L'Ordenança municipal de civisme, regula a través de l'article 15 el consum de begudes alcohòliques,
estupefaents i drogues a la via pública, basant-se en la Llei 1/92 pel que fa a drogues il·legals. Així
mateix pot prohibir de forma temporal o permanent en determinades zones o espais públics de la Vila
el consum de begudes alcohòliques en determinats supòsits especificats als apartats 2a,2b,2c,2d i 2e
amb les excepcions compreses a l'apartat 3 de dit article.
16
El municipi de Sant Sadurní d'Anoia, seguint l'ànim de treballar la prevenció en xarxa, forma part de: Xarxa Local de Drogodependències de la Diputació de Barcelona, de la qual el municipi en forma part,
estableix en el seu document marc Prevenció municipal en drogodependències, un compromís
institucional i social les bases tècniques i criteris generals que han de possibilitar el desenvolupament
de programes comunitaris.
Xarxa Perifèrics, xarxa d'ens locals i entitats que treballen en prevenció en l'àmbit de les drogues que
té la finalitat de compartir experiències i esforços i reflexionar davant nous aspectes de la realitat de les
drogues i els patrons de consum.
17
V. Metodologia
Des d’un primer moment, es va considerar que l’elaboració del Pla havia de ser fruit de la col·laboració
entre professionals, entitats i la pròpia ciutadania. És per això que es va programar la seva realització a
partir d'un procés de participatiu.
A diferència de l'anterior Pla, aquest nou enfoc va permetre que a través de diferents accions i
dinàmiques participatives s'hagi obtingut informació molt interessant que ha aportat riquesa al
contingut del Pla, a nivell de diagnòstic, de participació en la presa de decisions, en la definició dels
objectius, de les accions i la seva priorització.
Amb l'objectiu de garantir la participació dels professionals que treballen en aquest àmbit i les entitats
i els sectors socials que hi estan vinculats directa o indirectament, s'hi va contactar personalment
assegurant la seva participació proactiva.
En totes les diferents etapes s'ha seguit el següent procediment:
a) Lliurar informació i fer difusió del procés i dels seus objectius, així com de tota la informació
existent sobre la prevenció de drogues del municipi i que s’hagi generat mitjançant l’estudi de la
diagnosi.
b) Implicació de la Comissió Participativa del Pla, tant en la validació de la diagnosi com en la
proposta d’actuacions a incorporar al Pla.
c) Promoció de la participació ciutadana.
Etapes del procés participatiu
• Procés amb professionals
El procés participatiu es va dividir en dues sessions, amb l'objectiu que les persones que hi van
participar poguessin veure com el seu treball es concretava en accions determinades que es
reflectiran en aquest Pla de drogues:
➔ 16 de novembre de 2011, va tenir lloc la primera sessió amb l'objectiu d'obtenir una primera
diagnosi del municipi. Es va oferir informació sobre què és un Pla local de drogues, els
resultats de l'avaluació quantitativa del Pla 2008-2011, els objectius del nou Pla de drogues,
quin serà l'organigrama d'aquest i el desenvolupament del procés al llarg de les dues hores i
mitja que va durar la sessió.
18
➔ 27 de març de 2012, segona sessió amb l'objectiu de treballar les propostes de futur. Es van
donar a conèixer les dades del diagnòstic obtingudes de diferents serveis o administracions i
els resultats obtinguts dels diferents grups de treball realitzats (professionals, adolescents i
joves associats).
Al llarg de tot el procés van participar-hi 22 persones professionals de l'àmbit social, sanitari,
joventut, educació, cossos de seguretat, esports, mediació i cultura.
La metodologia va consistir en debats per àmbits d'actuació d'una durada de 20 minuts, consens
dels diferents grups i anotació de les conclusions extretes, en el cas del diagnòstic es va treballar
per obtenir problemàtiques o necessitats existents i en les propostes de futur responent tres
preguntes sobre què es podia fer.
Totes les conclusions obtingudes en aquest procés han servit per elaborar aquest Pla.
• Grup de treball amb joves associats/des
Va realitzar-se la sessió el 27 de febrer de 2012, hi van participar 5 persones representants de
diverses entitats i associacions d'esport i juvenils del municipi. Es va fer una dinàmica
participativa amb l'objectiu d'obtenir una diagnosi del consum al municipi i a posteriori es van
obtenir propostes de millora.
• Grup de treball amb adolescents del Centre Vilarnau
El 21 de febrer de 2012 es van reunir 10 joves-adolescents usuaris del Centre Vilarnau i d'edats
compreses entre els 13 i els 21 anys els quals van fer una dinàmica participativa en la qual se'ls va
dividir en 3 grups segons l'edat i se'ls van fer 3 preguntes sobre el seu oci nocturn i 4 sobre el
coneixement de drogues. Amb aquesta metodologia es va aconseguir elaborar un document
sobre què en pensen d'aquests temes i possibles solucions a les seves inquietuds.
• Qüestionaris a les AMPAs dels centres educatius
Es van distribuir enquestes a les 7 AMPA i a 1 patronat dels centres educatius del municipi,
rebent-se un total de 5 respostes (62%). En el qüestionari es formulaven 4 preguntes referents a
les activitats de prevenció realitzades al centre, necessitats, demandes i recursos referent a la
prevenció del consum de drogues.
• Qüestionaris als diferents departaments i serveis de l'Ajuntament
Es van rebre 7 qüestionaris dels 11 que es van enviar als diferents serveis de l'Ajuntament (63%).
S'hi formulaven 5 preguntes referents a accions realitzades, què es podria fer des del servei, si es
col·laborava amb alguna entitat i si s'havia rebut alguna queixa.
19
• Enquestes a l'alumnat de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat
Es va crear un qüestionari que es va fer arribar a tots els centres d'educació secundària del
municipi amb l'objectiu que el respongués l'alumnat de 2n. d'ESO a 1r. de batxillerat, dins d'un
univers 1.061 alumnes. Es van rebre 958 enquestes complimentades (90,29%).
A través de vàries preguntes es formulaven qüestions sobre la informació que tenen sobre les
drogues, el consum de substàncies, el motiu del consum, edats d'inici, etc. Per facilitar les
respostes es van crear els formularis dina d'una aplicació existent al Google docs que permet
buidar totes les respostes rebudes en una plantilla en format excel, fer-ne gràfiques sobre les
diferents respostes i obtenir un disseny atractiu.
• Enquestes a pares i mares de l'alumnat de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat
Es va crear un qüestionari que es va fer arribar a tots els centres d'educació secundària del
municipi amb l'objectiu que el responguessin les famílies de l'alumnat de 2n. d'ESO a 2n. de
batxillerat. Es van rebre 134 enquestes complimentades. Va ser resposta per les famílies de 2
centres educatius.
A través de vàries preguntes es formulaven qüestions sobre la provinença de la informació sobre
drogues, l'interès pel tema, participació en activitats sobre drogues, on es dirigirien per dubtes
sobre drogues, consum i informació dels fills/es sobre drogues, etc. Per facilitar les respostes es
van crear els formularis dins d'una aplicació existent al Google docs que permet buidar totes les
respostes rebudes en una plantilla en format excel, fer-ne gràfiques sobre les diferents respostes i
obtenir un disseny atractiu per als joves.
20
VI. Diagnosi
1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ A NIVELL GLOBAL
1.1 Enquesta ESTUDES 2010 del Plan Nacional Sobre Drogas
Enquesta que s'ha realitzat de forma bianual des de l'any 1994 amb l'objectiu de conèixer la situació i
les tendències de consum de drogues entre la població estudiant de 14 a 18 anys que cursen educació
secundària.
Les principals conclusions que se n'extreuen al 2010 són:
• El tabac i l'alcohol continuen essent les drogues més consumides, seguides del cànnabis .
• S'observa una reducció del consum de la majoria de les substàncies, més acusada en el cas del
tabac, cànnabis i la cocaïna.
• El consum de drogues legals com tabac, alcohol i hipnosedants està més estès entre les dones però
els homes fan consums amb major intensitat.
• Malgrat el consum d'alcohol es manté estable, augmenta la prevalença del consum intensiu (binge
drinking) durant l'últim mes (20,5% al 2006, 28,9% al 2008 i 35,6% al 2010).
• L'edat mitjana d'inici al consum d'alcohol (13,7) i la cocaïna (14,9) disminueix, augmenta per al
consum de cànnabis (14,7) i l'heroïna (14,4) i s'estabilitza en el consum de tabac (13,5).
• El tabac manté la tendència descendent iniciada al 2004, coincidint amb el debat de la Llei del
Tabac 28/2005.
• La percepció de risc davant el consum diari de tabac segueix augmentant i el 90% considera que
pot produir molts problemes de salut.
• El consum de cànnabis confirma la tendència descendent des de 2004.
• Es confirma la tendència descendent del consum de cocaïna, amb prevalences inferiors a les de
l'any 1998.
• L'èxtasi, amfetamines i al·lucinògens presenten les prevalences més baixes des del principi de les
enquestes.
• L'alcohol és la substància que es percep menys perillosa i el tabac es considera més perillós que el
cànnabis.
• En drogues emergents les més consumides són els bolets màgics (2,1%), l'Spice (1,1%) i la ketamina
(1,1%) per consum algun cop a la vida.
21
1.2 Enquesta EDADES 2009-2010 del Plan Nacional Sobre Drogas
Enquesta domiciliaria sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES), amb caràcter bianual, que des de
l'any 1995 es realitza sobre la població adulta resident a Espanya d'entre 15 i 64 anys.
Els resultats de l'última enquesta publicada l'any 2009-2010 són:
• Les drogues més consumides són l'alcohol (79%) i el tabac, seguides pel cànnabis (11%) i els
hipnosedants.
• La prevalença de consum de totes les drogues és superior en homes excepte pels hipnosedants on
les dones presenten major prevalença.
• El consum d'alcohol es manté relativament estable respecte anys anteriors tot i observar-se un
lleuger augment l'enquesta de 2007.
• Hi ha una concentració del consum d'alcohol en cap de setmana i hi ha una tendència ascendent de
les borratxeres de 15 a 64 anys en ambdós sexes.
• Augmenta al 14,9% la població que fa consum intensiu d'alcohol, el Binge drinking (ingesta de 5 o
més begudes alcohòliques en dues hores).
• Tendeix a estabilitzar-se el consum de tabac i es confirma el descens del consum diari de dones de
15 a 34 anys.
• El cànnabis és la substància il·legal més consumida i el consum es manté estable des de l'any 2003.
• Disminueix per primer cop el consum habitual de cocaïna
• El policonsum de drogues (legals i il·legals) és un patró de consum cada cop més prevalent. En el
90% dels casos l'alcohol hi és present.
• Ha disminuït la percepció del risc associat al consum experimental, però augmenta per al consum
diari d'alcohol i tabac.
1.3 Observatori de Nous Consums de Drogues en l'Àmbit Juvenil a Catalunya
Aquest és un informe elaborat anualment per l'Associació Institut Genus, essent l'observatori un
sistema vàlid de recollida d'informació que aprofundeix en els fenòmens més recents i en les noves
tendències del consum de drogues sense oblidar les pautes consolidades i descrites anteriorment.
Amb l'informe qualitatiu obtingut es planifiquen propostes de reducció de danys des de la perspectiva
de la Salut pública, essent un sistema d'alerta ràpida i un referent per a totes les institucions que
intervenen en aquest camp.
22
Les principals conclusions del darrer informe publicat al 2009 han estat:
• Augmenta el pes de les noves tecnologies, essent les xarxes socials un mecanisme per difondre les
festes i Internet una de les fonts més usades per obtenir informació sobre drogues.
• La crisi econòmica ha afectat en diferents graus als joves, els que mantenen feina i ingressos han
continuat amb el mateix ritme de consum i sortides nocturnes, disminuint en molts casos la
despesa destinada a la festa igual que als qui han minvat els seus ingressos.
• Augmenta el número de joves que ni estudien ni treballen que surten tots els dies de la setmana si
tenen diners, solen viure amb la família, sense responsabilitats socials i poques expectatives de
trobar feina.
• L'espai públic, especialment entre els adolescents, funciona com a context de reunió i socialització
sense supervisió adulta i augmenta com a alternativa als preus i controls dels locals.
• En zones rurals els joves lloguen locals col·lectivament on es relacionen i entre d'altres, també es
prenen drogues.
• Els pares i mares dels actuals adolescents han estat més propers al consum de drogues que en
èpoques anteriors, sense tanta distància generacional respecte a fills i filles com les anteriors.
• Disminueix el consum de cànnabis perdent força en molts contextos on en anys anteriors havia
estat molt present, tant lúdics com no i ja no està de moda. N'augmenta l'autocultiu d'interior.
• Entre els joves es generalitza beure alcohol abans de sortir de casa per estalviar el consum en els
locals.
• Disminueix el consum de cocaïna degut a la crisi econòmica, reservant-lo per a ocasions especials,
tot i que augmenta en contextos marginals i entre joves més posats en la festa.
• L'èxtasi presenta dificultats per a trobar-lo en pols que n'ha propiciat l'augment de preus i la venda
fraudulenta, derivant en altres consums com la cocaïna o la ketamina.
• La ketamina està en difusió en diversos contextos, consumint-se més intensament a les raves on
també es detecten consums d'heroïna fumada.
• Els consumidors problemàtics de cocaïna continuen presentant resistències per endegar i continuar
tractaments als recursos assistencials de drogodependències de titularitat pública.
• La majoria de joves, a la pràctica real, continuen sense considerar en la justa mesura el consum
d'alcohol i de drogues il·legals com un factor de risc a l'hora de conduir.
23
2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ A NIVELL LOCAL
2.1 Dades sociodemogràfiques de Sant Sadurní d'Anoia
2.1.2 Distribució actual per edat i sexe any 20115
De 0 a 14 anys hi ha un total de 2.171 persones, que representa un 17,62% del total d'habitants.
El grup de majors de 65 anys és de 1.870 persones, essent un 15,17% de la població.
El grup predominant és el de 30 a 49 anys, coincidint en gran part amb el baby boom dels anys 70.
Figura 2.1.
Grup d'edat Homes Dones Total %
≤ 14 anys 1.120 1.078 2.198 17,8
15-64 anys 4.146 4.136 8.282 67,08
≥ 65 anys 793 1.073 1.866 15,11
6.059 6.287 12.346
2.1.3 Piràmide d'edats
La piràmide de tipus base regressiva, típica dels països desenvolupats, indica que hi ha hagut un
envelliment clar de la població amb un percentatge elevat de persones velles relativament gran.
Malgrat en els últims anys hi ha hagut una disminució de la població menor de 45 anys, actualment es
detecta una estabililització en les dades, essent la tendència actual en els últims anys la de creixement
per la base.
Figura 2.2
5 Padró municipal Sant Sadurní d'Anoia 1-1-2011
24
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
>=100
-600 -400 -200 0 200 400 600
Piràmide d'edats 1-1-2011
Homes Dones
2.1.4 Tipologia de llars6
A l'any 2001 el 25,84% de les llars de Sant Sadurní d'Anoia eren habitades per dues persones, el 23,18%
per tres persones, el 23,94% per quatre i en un 14,72% per una sola persona. En la darrera dècada amb
dades disponibles (1991-2001), les llars habitades per 1, i 3 persones van augmentar, i van disminuir les
de 2, 4 i 5 i més persones. Cal ressaltar l'augment del 176% de les llars unipersonals durant aquest
període.
Figura 2.5
Any 1 2 3 4 5 i més Total llars
1991 6,94 26,59 22,58 24,17 19,72 2.520
1996 10,06 25,24 23,82 25,70 15,18 2.872
2001 14,72 25,84 23,18 23,95 12,4 3.274
2.1.5 Situació laboral / 4t. trimestre 20117
Les persones assalariades es concentren majoritàriament en els serveis i en la indústria, percebent-se
un lleuger augment en els sectors de l'agricultura i la indústria.
Figura 2.6
P. Assalariades
Mercat de treball
Any 2009(%)
Any 2010(%)
Any 2011(%)
Agricultura 1,20 1,19 1,21
Indústria 44,83 41,23 42,48
Construcció 5,15 4,57 3,76
Serveis 48,82 53,01 52,56A
utònoms
Agricultura 4,86 4,37 4,52
Indústria 15,40 15,96 16,19
Construcció 15,28 13,36 13,69
Serveis 64,45 66,31 65,60
2.1.6 Nivells d'atur / 4t. trimestre 20118
La taxa d'atur de Sant Sadurní d'Anoia al quart trimestre de 2011 és del 11,52%, inferior a la de l'Alt
Penedès (15,15%) i a la de Catalunya (15,45%). La taxa d'atur femení (12,98%), és superior que la
masculina (10,28%) comparativament amb Catalunya i l'Alt Penedès.
El nombre de persones aturades era de 679, representant un augment del 9% en relació al darrer
trimestre de l'any 2009. D'aquestes persones el 52% pertany al sector serveis mentre que un 26% es
6 Idescat7 Servei de promoció econòmica i ocupació de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia8 Servei de promoció econòmica i ocupació de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia
25
concentra a la indústria.
Figura 2.7
Sant Sadurní Anoia % Alt Penedès % Catalunya %
Taxa d'atur 11,52 15,15 15,45
Taxa d'atur. Homes. 10,28 14,29 14,77
Taxa d'atur. Dones. 12,98 16,22 16,25
2.1.7 Nivell d'instrucció9
El nivell d'instrucció es refereix al nivell d'estudis més alt aconseguit per la persona, estudiï o no, així a
Sant Sadurní d'Anoia al gener de 2010, no saben llegir ni escriure el 1,22%, no té estudis el 8,22% i té
estudis superiors el 10,44%.
Figura 2.8
No sap llegir ni escriure
Estudis incomplets
Graduat escolar
Estudis mitjans
Estudis superiors
Total (majors de 10 anys)
1991 1,68% 59,24% 19,97% 14,72% 4,39% 8.255
2001 3,61% 41,04% 26,03% 20,35% 8,97% 8.768
2010 1,22% 40,47% 25,10% 22,77% 10,44% 10.510
Tot i que es pot establir una correlació entre el percentatge de persones que tenen els estudis
incomplets amb la prosperitat de la indústria del cava i la facilitat de tenir una nòmina de ben jove, les
dades de Catalunya corresponents a l'any 2001 donen un percentatge molt similar (40,3%) al de Sant
Sadurní d'Anoia.
També cal destacar l'augment de persones que en els últims anys té estudis superiors tot i que
comparat amb la resta de Catalunya (15,7% a l'any 2007)10 continua essent inferior a la mitjana.
2.2 Dades sobre el consum de drogues a Sant Sadurní d'Anoia
2.2.1 Dades del SAFAD
El servei SAFAD disposa de l'avaluació del servei en el 2n. any d'existència, de novembre de 2009 a
novembre de 2011:
• S'han obert 31 fitxes de persones per consum d'alcohol, tabac o drogues il·legals.
• La mitjana d'edat va ser de 25,29 anys al primer any i al 2011 va descendir als 24,06.
• La substància consumida per la que s'ha rebut més consultes ha estat el cànnabis (61,11%),
seguida de la cocaïna (16,66%) i l'alcohol (11,11%).
• Un 16,67% dels qui consulten, ja havia rebut tractament previ per consum de drogues.
9 Idescat10 Idescat
26
• De les persones usuàries del SAFAD, un 16,67% va ser derivat al programa TET, un 11,11% al CAS,
el 5,55% al CSMIJ, el 5,55% a l'IES i pel 61,11% no va caldre cap tipus de derivació.
Les problemàtiques més ateses des del SAFAD en aquest segon any han estat:
• El consum de cànnabis
• Els consums problemàtics d’alcohol sense conèixer els recursos existents
• La coexistència de diferents problemàtiques a nivell psicològic i familiar
Cal ressaltar la tasca de derivació del SAFAD, que en el moment de diagnosticar problemàtiques greus
va més enllà del simple assessorament i/o orientació, ja que es treballa la derivació cap a altres serveis
especialitzats. Un diagnòstic i posterior intervenció realitzat en moments inicials d'un conflicte, pot
significar la disminució de problemàtiques tan personals, familiars, econòmiques o laborals. En les
intervencions on no va caldre derivació degut a que el conflicte es trobava en les fases inicials, es va
poder resoldre abans que existissin conseqüències realment greus.
En resum es pot valorar una evolució molt positiva del SAFAD, que en dos anys està assolint esdevenir
un referent per diferents serveis en temes de drogues i la millora en l'accessibilitat a les persones
afectades. La seva consolidació passa abans per omplir aquells espais que el municipi necessita i que
poden ser d'utilitat en la resolució dels conflictes reals de la població.
2.2.2 Dades de les mesures alternatives
L'avaluació dels dos anys de funcionament del programa de mesures alternatives a la sanció per
consum o tinença de drogues il·legals en menors (de març de 2010 a març de 2012), dóna la següent
informació:
• Hi va haver 20 denúncies a menors per consum o tinença de drogues il·legals.
• Al primer any un 34% van reincidir en el consum i al segon la reincidència va disminuir a l'11% i
van tornar a ser sancionats.
• Es van obrir 18 fitxes a menors.
• 10 menors es van acollir al programa de mesures alternatives (55,55%).
• Dels menors acollits un 50% ha superat favorablement el programa amb la conseqüent retirada
de la sanció econòmica.
• La substància origen de les denúncies en els menors acollits al programa és en un 100% cànnabis.
27
2.2.3 Dades del CAS
Les dades facilitades sobre persones de Sant Sadurní d'Anoia tractades per consum de drogues pel
Centre d'Atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) de la Mancomunitat al llarg del període
gener de 2008 a juny de 2011, reflecteixen:
• L'alcohol és la droga per la qual es tracten més persones (42%) seguida de la cocaïna (25%)
• La franja d'edat amb més persones usuàries del CAS correspon a la de 30-39 anys.
• La majoria de les persones usuàries del CAS són homes.
28
2005 2006 2007 2008 2009 2010 20110
2
4
6
8
10
12
14
16
Evolució consums substància per anys al CAS
AlcoholCocaïnaHeroïnaMetadonaCànnabisBenzodiazep.Metilfendato
Home76%
Dona24%
20082009
2010Juny 2011
0
2
4
6
8
10
FRANGES D'EDATS I ANYS
Menors de 2020-2930-3940-4950-59Més de 60
• Pel que fa a les franges d'edat per substància entre el període 2008-2011, respecte l'anterior
2005-2007 s'observa:
- Pel que fa a la cocaïna, una disminució de les persones usuàries cap a les franges d'edat
més joves, arribant a entrar persones menors de 20 anys.
- L'alcohol va iniciar una disminució fins a l'any 2008, però al 2009 es multipliquen les
persones tractades per problemes amb aquesta droga, ressaltant dos casos de persones
de més de 70 anys.
- Pel que fa al cànnabis hi ha un augment de persones tractades entre els anys 2008 i 2009,
però a partir d'aleshores no hi ha més persones tractades.
• Si s'observa el repartiment per edats, es veu una disminució de les persones tractades, un
manteniment entre els 30-45 anys i un augment de persones majors de 50 anys tractades
pel consum d'alcohol.
29
Menors de 2020-24
25-2930-34
35-3940-44
45-4950-54
55-5960-64
65-6970-74
75-79
0
1
2
3
SUBSTÀNCIA PER FRANJA D'EDAT 2008
AlcoholCocaïnaHeroïnaCànnabisMetadonaBenzodiazepinesMetilfenidato
Menors 20 4%20-24 17%
25-29 21%
30-34 8% 35-39 13%40-44 4%
45-49 4%
50-54 8%55-59 13%
70-74 4%75-79 4%
2009
20-24 14%
30-34 21%
35-39 21%
40-44 21%
45-49 7%50-54 14%
2008
Menors de 2020-24
25-2930-34
35-3940-44
45-4950-54
55-5960-64
65-6970-74
75-79
0
1
2
3
SUBSTÀNCIA PER FRANJA D'EDAT 2009
AlcoholCocaïnaHeroïnaCànnabisMetadonaBenzodiazepines
• Desglossant les dades de persones usuàries del CAS, només per franges d'edats i veient l'evolució
des de l'any 2005, s'observa una clara inversió de les persones usuàries del CAS, passant a ser la
franja d'edat de 45 a 59 anys la que té més persones en tractament, observant-se un clar descens i a
la baixa de les persones usuàries que tenen entre 20 i 39 anys.
30
25-29 14%
30-34 29%
45-49 29%
50-54 29%
JUNY 2011
20-24 7%25-29 7%
30-34 29%
35-39 7% 40-44 14%
45-49 29%
55-59 7%
2010
2005 2006 2007 2008 2009 2010 Juny 2011
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
20-3945-59
Menors de 2020-24
25-2930-34
35-3940-44
45-4950-54
55-5960-64
65-6970-74
75-79
0
1
2
3
SUBSTÀNCIA PER FRANJA D'EDAT 2010
AlcoholCocaïnaHeroïnaCànnabisMetadonaBenzodiazepinesMetilfenidato
Menors de 2020-24
25-2930-34
35-3940-44
45-4950-54
55-5960-64
65-6970-74
75-79
0
1
2
3SUBSTÀNCIA PER FRANJA D'EDAT JUNY 2011
AlcoholCocaïnaHeroïnaCànnabisMetadonaBenzodiazepinesMetilfenidato
2.2.4 Dades dels mossos d'esquadra
Des del cos de mossos d'esquadra, ens han facilitat les dades de les denúncies (faltes administratives)
per infracció de la Llei 1/92 sobre protecció de la seguretat ciutadana a Sant Sadurní d'Anoia entre els
anys 2008 i 2010 i són les següents:
En relació al tipus de substància:
31
95%
4%2%
2010
Relació amb cànnabisEsnifador
Paperines
Pols
Restes substància líquidaAltres
93%
1% 6%
2009
Relació amb cànnabisEsnifador
Paperines
Pols
Restes substància líquidaAltres
92%
3% 2%3%
2008
Relació amb cànnabisEsnifador
Paperines
Pols
Restes subs-tància líquidaAltres
En relació a l'edat i el sexe de les persones denunciades:
Si s'observen les denúncies, se'n veu un fort augment al 2009, tot i això al 2010 ha començat a
descendir. Pel que fa a menors de 18 anys, representen fent mitjana un 20% de les denúncies.
Observant específicament la graella dels menors d'edat es veu que les denúncies es concentren a la
franja de 14 a 17 anys, és remarcable la denúncia al 2008 d'un menor de 8 anys.
També cal destacar que de les persones denunciades en tots 3 anys, en més del 92% dels casos es
tracta d'homes essent les dones una franja inferior al 10%.
32
Menors de 20 anys 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-540
5
10
15
20
25
2010
HomeDona
Menors de 20 anys 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-540
5
10
15
20
25
2009
HomeDona
Menors de 20 anys 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-540
5
10
15
20
25
2008
HomeDona
2.2.5 Dades Policia Local (2008-2011)
• Les denúncies per infracció de la llei 1/92 (tinença o consum drogues il·legals) a adults, han anat
disminuint progressivament des de l'any 2008, havent-hi al 2011 un 72% menys. Pel que fa a menors
denunciats, la tendència a la baixa és la mateixa però al 2011 es denuncien el mateix número de
menors que al 2008.
• La substància per la qual hi ha major número de denúncies són els derivats cannàbics (53,7%), en les
seves diferents varietats (porro, marihuana o haixix). Al 2009 hi va haver 2 denúncies per cocaïna
(2,9%). També cal ressaltar que hi ha un ampli percentatge (43,2%) del qual es desconeix la tipologia
de la droga per manca d'informació a la diligència de la Policia Local tot i que possiblement es tracti
de derivats cannàbics.
33
96%
4%2010
HomesDones
Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 20110
5
10
15
20
25
30 25
20
8 76
2 1
6
DENÚNCIES POLICIA LOCAL 1/92
AdultsMenors
92%
8%2009
HomesDones
8 9 10 11 12 13 14 15 16 170
1
2
3
4
5
6
7
DENÚNCIES A MENORS DE 18 ANYS
200820092010
2008 2009 20100
10
20
30
40
50
60
70
DenúnciesMenors 18 anys
94%
6%2008
HomesDones
• Pel que fa als llocs on s'han efectuat les denúncies, n'hi ha dos de reiteratius: Parc de la Rambla
(20%) i davant d'un bar en concret (9%). Abunden les denúncies a les places de la Vila (10,9%) i
també en llocs apartats del centre de la Vila com els polígons (5,4%), el pàrquing del centre (5,4%) o
el barri Vilarnau (5,4%).
2.2.6 Estudi efectuat per estudiants de treball social on entrevistaven adolescents de Sant Sadurní:
'Repercussions del consum d'alcohol en els adolescents. Trajectòries vitals'.
Destaquem d'aquest estudi realitzat per 3 estudiants de treball social de la UB ja que van realitzar
vàries entrevistes a adolescents de la Vila i analitzant-les en van extreure les següents conclusions:
• Existeix varietat de perfils de joves consumidors d'alcohol i altres tòxics. Como ja mostrava l'estudi
realitzat per la FAD, les posicions que adopten els adolescents davant el consum d'alcohol no es pot
dividir només entre els qui consumeixen i els qui no ho fan, ja que existeix gran varietat de postures
i maneres de fer-ho. A les entrevistes s'han constatat 3 perfils diferenciats:
34
Any 2008 Any 2009 Any 2010 Any 20110
5
10
15
20
2
5
01
45 5
8
31
02
02
0 0
16
7
42
TIPUS DE SUBSTÀNCIA PER ANY
HaixixMarihuanaPorroCocaïnaEstupefaent no def init
Parc de la RamblaDiferents carrers
PlacesDavant Bar X
Pàrquing del centreBarri Vilarnau
Centres educatiusPolígons
?Era d'en Guineu
EspiellsRbla. Generalitat
Estació RenfeCaixer
0 2 4 6 8 10 12
1110
65
33333
222
11
LLOCS ON ES CONSUMEIX
- Els qui no consumeixen mai o quasi mai
- Els qui si consumeixen però amb control
- Els qui consumeixen amb descontrol
• Les principals motivacions que porten als adolescents a consumir alcohol són:
- Cridar l'atenció
- Desinhibir-se per a crear més relacions socials, sobretot amb el sexe oposat
- Integrar-se al seu grup d'iguals
- Obtenir cert prestigi social.
• Hi ha una clara associació entre els conceptes divertir-se i el fet de consumir alcohol.
2.2.7 Recerca sobre oci nocturn a menors dins Nit Segura
En el marc del projecte de taula participativa Nits de Qualitat a l'any 2009, es va proposar una recerca
per conèixer la opinió dels menors d’edat sobre el lleure i l’oci nocturn al municipi. Es van realitzar dues
entrevistes en grup, en una es va entrevistar a nens i nenes de 13 a 14 anys en l’altra van participar
infants d’entre 15 i 17 anys.
Aquestes entrevistes van permetre una breu aproximació a les opinions, valoracions i necessitats
sobre les activitats relacionades amb el lleure i l’oci nocturn a Sant Sadurní:
• Les activitats principals de lleure dels joves d’entre 13 i 14 anys a Sant Sadurní son voltar pel carrer,
quedar amb els amics a casa o bé realitzar alguna activitat amb la família. Una de les activitats més
comunes és anar al cinema amb els pares o a multicines de ciutats properes.
• Entre joves de 13 a 14 anys, degut a la poca oferta de lleure i a que la majoria no poden sortir fins
tard, molts d’ells no surten de nit, sinó que centren el seu oci en el fet de connectar-se a Internet; en
concret per fer servir el Messenger i comunicar-se amb amics i coneguts.
• L’oci als 13 o 14 anys, com hem dit, té relació amb el lleure diürn. Les activitats que més practiquen
a Sant Sadurní són el patinatge (patins o monopatins) en unes pistes que hi ha prop del cementiri.
• Als 13 o 14 anys no es consumeix alcohol de manera freqüent, però ens comenten que alguns nens
o nenes ja han tastat algun tipus d’alcohol en alguna ocasió. A l’hora de parlar de consum, fan
referència a allò que veuen passa amb els seus germans o amb coneguts menors d’edat però més
grans que ells.
• Ens expliquen que certes botigues són permissives amb la seva venda a menors. El jovent menor
que vulgui fer botellón, afirmen, sap a quines tendes anar per comprar-ne sense gaires dificultats. En
festes majors tampoc resulta massa complicat adquirir alcohol. El més senzill, ens comenten, és
35
demanar a algú major d’edat que demani en el seu lloc. En el cas del tabac es comenta que succeeix
el mateix.
• Els joves de 15 a 16 anys estan descontents amb l’oferta d’oci nocturn, doncs consideren que
tampoc se’ls té gaire en compte. Tot i així, amb aquesta edat ja es diferencia clarament dues
maneres de gaudir el seu oci durant l’any; d’una banda, les festes majors; i d’altra banda, els caps de
setmana ordinaris. Els caps de setmana normals i corrents, es troben amb la colla d’amics en alguna
casa particular o en algun local propietat d’algun dels nois. El local és un punt de reunió, però no es
consumeix. Hi van a passar les estones de la tarda, però no és habitual consumir alcohol ni altres
substàncies. En festes assenyalades, festes majors, a banda de ser el punt de reunió de la colla; el
local es converteix en l’emplaçament per fer botellón i consumir altres substàncies.
• Els joves de 15 a 16 anys per comprar alcohol fan servir el mateix tipus d’estratègies que ens
comenten els més joves: demanen a algú major de 18 anys que el compri. El consum d’alcohol és
habitual i trobem que mencionen una pràctica per aconseguir optimitzar els seus efectes: veure
quelcom d’alta graduació en poca estona abans de sortir de festa. Afirmen que el que més es
consumeix és alcohol, haixix i cocaïna, sobretot majors d’edat.
2.3 Diagnòstic obtingut del procés participatiu
2.3.1 Dades dels professionals
Àmbit Educació
Es destaca com a molt important la manca de valors i d'habilitats socials per part de mares i pares
perquè han deixat de ser un referent, derivat d'això es creu que hi ha una manca d'autoritat i límits
de les famílies vers fills i filles i que sovint no s'accepta la problemàtica de consum que tenen
aquests, justificant -ne el consum.
També es ressalta que hi ha un deteriorament de la comunicació de les famílies amb l'escola i que
també es defugen les responsabilitats per desmotivació.
En menor mesura es parla que no hi ha comunicació entre pares i fills/es per una baixa autoestima
i també es considera que hi ha tolerància de les famílies davant el consum de drogues, hi ha hagut
un canvi de perfil de la persona consumidora, es fa amb naturalitat, amb consums diaris i
individuals, consumint més aviat al matí.
Algú considera que hi ha dispersió en els recursos existents, sovint per manca de coneixement i no
s'aprofiten. També s'esmenta que els discursos de prevenció són reiteratius i els joves no els
interioritzen.
36
Amb menys consens es parla que les problemàtiques existents dins les famílies fan que tinguin
altres prioritats (econòmiques, socials, etc.) enlloc dels fills i filles, també es diu que dins les
escoles es detecten més casos de consum i es nota un baix rendiment.
Àmbit Comunitari
Una mancança molt valorada és la falta de grups d'iguals entre els joves, amb sentiment de
pertinença i temàtica motivadora.
Es ressalta com a molt important l'acceptació i la normalització del consum d'alcohol (cava i vi) a
Sant Sadurní d'Anoia, provocant que també a la feina en horari laboral hi hagi permissivitat amb
aquest consum a les caves-bodegues pel fàcil accés i que alguns treballadors/es no tinguin
problema en consumir altres drogues.
Bastant important és la falta d'espais i serveis per als joves, per a trobar-se i que se'l sentin seu.
També es diu que la comunicació i els discursos de prevenció són repetitius i les metodologies no
adequades i les campanyes arriben a qui menys ho necessita, falta una filosofia clara a
l'administració.
En menor mesura es considera que les noves tecnologies afavoreixen el mobing i la pressió de grup
i es destaca que cal conciliació entre vida familiar i vida laboral.
Es menciona que la policia es veu com a repressora i no com a col·laboradora, es fa prevenció,
però quan hi ha aldarulls només són efectius en la contenció del moment, no 'eduquen'. En actes
multitudinaris amb aldarulls, manca atenció policial per pocs recursos, cal fer més a nivell de
seguretat.
També s'esmenta que els joves no arriben als serveis sanitaris, quan hi arriben la problemàtica ja
afecta a l'entorn, els falta temps per comunicar-se malgrat hi ha voluntat.
Es menciona que les noves sèries americanitzades pregonen la normalitat de quedar-se
embarassada i fumar porros.
Àmbit oci
Es considera com a molt important el fet que els joves tenen molta passivitat davant l'oci, esperen
trobar-ho tot fet, sense la seva pròpia iniciativa, no hi ha implicació.
També hi ha molt consens en el fet que les famílies tenen manca de control sobre el temps lliure
de fills i filles. Els joves es refugien en les xarxes virtuals i les TIC potenciant l'oci individual i
manquen relacions personals.
37
Es destaca el fet que falta assortiment de més activitats culturals i musicals, calen alternatives
públiques per fer front al botellón, més espai i serveis per als joves. No hi ha oferta d'oci privat, ni
oferta alternativa d'oci atractiva. S'ha de marxar fora de la Vila, tot i això augmenta el número de
conductors responsables.
És molt important que l'esport i la música actuen com a factors de protecció davant el consum, és
una via d'escapament.
S'esmenta que falta més treball per part de l'administració en temes de festa com el Cavatast i
fires.
Es parla del fàcil accés per adquirir alcohol i substàncies, en el cas de menors els hi compren
majors de 18 anys, cal més supervisió en la venda d'alcohol a menors. El botellón sol fer-se en
festes concretes de la Vila.
També es menciona que cada cop hi ha més adults NI-NI, és la punta de l'iceberg, el consum no és
el problema d'arrel.
Per últim es parla que en aquest país hi ha la cultura d'anar al bar després de treballar i que
majoritàriament l'oci es relaciona amb el consum de substàncies.
2.3.2 Dades enquesta grup de joves associats
El treball es va fer amb un grup de 5 joves pertanyents a 2 entitats de la Vila, l'Associació de joves de
Sant Sadurní, i l'Associació esportiva l'Esquitx. Les principals conclusions que es van extreure van ser:
• Cal fer formació a les famílies sobre el tema del consum de drogues.
• Les famílies han de vetllar per als fills i marcar-los límits, especialment en el tema oci.
• La vila de sant Sadurní d'Anoia té famílies econòmicament molt benestants fet que en alguns
casos pot facilitar el consum de drogues.
• Hi ha manca de valors transmesos als fills.
• Cal treballar amb les famílies el tema de la seva relació amb els fills a nivell emocional.
• La manca de temps de les famílies pel treball de mare i pare fa que sovint quedin els fills sense
control o que no quedi temps per atendre els fills.
• La societat del benestar ha propiciat que moltes famílies ho donin tot als fills/es sense mesura.
• La prevenció que es fa amb tallers a les escoles no és efectiva.
• La prevenció més efectiva és veure algú que ha consumint i ho ha passat malament.
38
• Cal promoure els preus populars a les barres de les festes per evitar el botellón.
• Cal augmentar el control policial a les festes.
• Caldria ubicar les fires en un mateix espai i fer barraques.
2.3.3 Dades enquesta grup de joves Centre Vilarnau (Espai Jove i punt de trobada)
El grup de joves que van participar es podia dividir en dos blocs, els de 13 a 17 anys i els majors d'edat
d'entre 20 i 21 anys.
Respecte l'oci:
• Ambdós grups conclouen que a Sant Sadurní no hi ha res ni espais de trobada per al seu temps
lliure i demanen algun espai on poder jugar (billar, la play, futbolí...) i reunir-se amb els amics i
amigues. Especialment ressalten que no hi ha RES d'oci nocturn.
• Els menors coincideixen que ocupen el seu temps lliure anant a compra xuxes i reunint-se per
les places a xerrar amb els amics i amigues. Els majors en canvi ocupen el temps anant pel poble
amb el cotxe i la música i diuen que per passar-s'ho bé necessiten els amics, tabac, cotxe i
diners.
Pel que fa a consum de drogues:
• Els menors denoten que el que saben els ve donat pel que es parla al carrer, el que els
ensenyen a l'escola i especialment per Internet (super Paco).
• Els de 20 i 21 anys mencionen que coneixen el tema drogues per experiència pròpia, la família,
la tele (Hermano mayor)...
• Cal ressaltar que els majors d'edat manifesten que és impossible el consum responsable ja que
les drogues són molt adictives i que com més et prohibeixen una cosa més la vols fer.
• Un tema que despunta és que diuen que una persona que no ha consumit, no et pot dir que no
consumeixis, sempre millor que t'ho digui algú a qui li ha anat malament. Sorgeix amb força el
tema de formació a través d'iguals, especialment si han consumit i han tingut alguna mala
experiència.
2.3.4 Dades AMPA de les escoles
Les famílies volen saber com actuar davant d'un consum i conèixer els símptomes.
Els interessa saber com parlar als adolescents i guiar-los per evitar el consum, seguiment de la seva
evolució i comunicació mútua.
39
Una demanda que proposen és fer reunions conjuntes de pares/mares amb fills i filles per tractar
obertament el tema.
També sorgeix que la difusió dels serveis d'assessorament és insuficient, les famílies tenen poca
informació sobre els recursos per fer front als problemes relacionats amb el consum d'alcohol i
drogues.
Proposen realitzar jornades adreçades a famílies amb fills pre-adolescents i altres destinades a famílies
que pateixen aquestes problemàtiques.
2.3.5 Dades departaments de l'Ajuntament
Realitzen accions des del seu Departament: 4 (centre cívic, cultura, joventut i PL).
• Centre cívic: Accions de prevenció i sensibilització (espectacles, xerrades i tallers vinculats al
consum de drogues) i realització d'un curt que té com eix central el consum de drogues i les seves
conseqüències, realitzat pels joves del centre.
• Policia local: Controls periòdics i puntuals. Escorcolls selectius, tant a persones com a vehicles.
També funcionem per campanyes, tan pròpies com en col·laboració directa (amb Mossos) i també
Institucional (Servei Català de Trànsit, Prefectura provincials de Trànsit, Generalitat de Catalunya,
Ministeri de l'interior, etc.). Nosaltres actuem de forma quotidiana en el control i consum de
drogues tan a la via pública com en establiments de pública concurrència.
• Urbanisme: Parlaríem de temes que influeixen de manera molt indirecte. Des de el planejament i
l'obra pública.
• Cultura: Informació als punts de venda d'alcohol a les festes populars. Punts de salut a les festes
populars més concorregudes (CCAP).
• Joventut: A través de l'Oficina de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Penedès el servei de
Joventut demana el Punt Mòbil de Salut que aquests darrers anys ve 3 cops al municipi. 1 cop per
les activitats de l'Estiu de l'Índex i 2 dos cops per Fires i Festes (normalment a l'empalmada i a la
festa del mestissatge).
Fan diverses propostes:
• Col·laborar estretament amb el servei de salut i altres entitats amb xerrades, tallers, promoció de la
salut...
• Detectar focus, grups de gent, susceptibles de consumir i venda.
40
• Tenir tríptics al respectiu servei sobre prevenció del consum de drogues.
• Continuar amb les classes a les escoles i potenciar les xerrades amb diferents col·lectius de la vila.
• Fer complir la normativa en relació a la venda de begudes alcohòliques en les festes populars.
• Tenint en compte que Joventut gestiona Can Mas de la Riera i allà s'hi realitzen concerts o festes es
podria establir algun mecanisme per conscienciar a les entitats sobre les barres i la venda d'alcohol.
• Podem oferir el punt mòbil de salut a les entitats que organitzin alguna activitat a Can Mas.
• A través del programa PIDCES als centres de secundària informar sobre accions en la prevenció de
drogues.
• Informar a través del butlletí electrònic, facebook i twitter sobre informacions del pla de drogues i
altres campanyes.
• Proposta d'activitats als centres de secundària o a l'Índex
2.3.6 Enquestes a l'alumnat dels centres de secundària
Els resultats més destacables de les enquestes contestades entre l'alumnat de 2n d'ESO a 2n. de
batxillerat del municipi i de les 958 enquestes rebudes són:
• Consideren que estan ben informats/des sobre drogues en un 70,25%.
• Un 74,50% ha llegit algun fulletó o material sobre drogues i ha treballat alguna vegada el tema
drogues a classe en un 80%.
• Consideren que no estan més ben informats/des que els seus professors/es en un 69,5% i un 48%
considera que no està més ben informat/da que els seus pares.
• Pel que fa al consum de tabac, alcohol o altres substàncies el 70% n'ha consumit alguna vegada, tot
i que un centre on can respondre majoritàriament alumnes de 3r. i 2n. d'ESO baixa a un 38%.
• El consum de substàncies el solen fer als espais públics com el carrer, parcs, places en un 71,25% i a
casa seva o d'un amic/ga en un 46,25%.
• El consum es fa quan estan contents/tes en 66,25%.
• El consum es fa per animar-se en un 44% i per desconnectar en un 38%.
• Només un 5,25% ha consumit drogues perquè s'ha sentit pressionat/da a fer-ho.
• Creuen que els seus pares i mares no saben que consumeixen drogues en el 33,25%, tot i que el
42% no va respondre la pregunta.
• Han provat l'alcohol el 57,6% i s'hi van iniciar entre els 12 i els 14 anys en el 73,6%. Alguns
mencionen que els donaven cava quan eren petits amb el xumet.
• Afirmen que han fumat cànnabis el 27% i s'hi van iniciar entre els 14 i els 15 anys en un 48,85%.
• Consideren que el 56,5% dels seus amics i amigues prenen drogues.
41
• Creuen que, tot i ser menors d'edat, és fàcil o molt fàcil aconseguir tabac (44%) i alcohol (69%).
• Si tinguessin algun dubte o problema relacionat amb les drogues, acudirien als seus amics o
amigues en un 58,75% i als pares en un 55,25% dels casos.
• Només el 12% coneix l'assessoria on line sobre drogues.
• Pel que fa a l'oci el 69% surt els caps de setmana, el 51% de forma ocasional el 23,75% una nit,
habitualment el 19,25% i el 14,75% surt dues nits.
• Quan surten el 46,5% està pel carrer o el parc, el 28,25% va sopar o de festa a casa seva o
d'amics/gues i el 21,25% va anar a una discoteca.
• Pel que fa al desplaçament el 67,75% es desplaça a peu i el 77% al poble on viu.
• El 16,75% ha pujat al cotxe o moto d'algú havent consumit alcohol o altres drogues.
• Només el 6% ha mantingut relacions sexuals sense preservatiu havent consumit alcohol o altres
drogues.
• En hores d'estudi, un 13,75% ha consumit drogues.
• Han gastat més diners dels que haurien per consumir el 13,25%.
• El 27% ha consumit massa algun dia.
• Han tingut mal rotllos amb el tema de l'alcohol o altres drogues amb els pares un 15%, al centre
escolar un 6,5% i amb els amics un 16,75%.
2.3.7 Enquestes a pares i mares dels centres escolars
Els resultats més destacables de les 131 enquestes contestades per pares i mares dels 2 centres
escolars que han respost l'enquesta:
• La informació que tenen sobre les drogues prové en un 75% dels mitjans de comunicació, de les
conferències, xerrades i cursos en un 52% i dels amics en un 28,5%.
• Consideren la informació que tenen sobre drogues suficient en un 62,5%.
• L'interès pel tema de les drogues es centra preferentment en els mètodes per prevenir el consum
de drogues en un 80%, en els models educatius i actitud parental en el 60% i en els efectes de les
drogues en el 50,5%.
• Han participat en una activitat o un taller de prevenció de drogues en el 79,5%.
• Si el centre educatiu organitzés alguna activitat dirigida a pares i mares per a la prevenció del
consum de drogues, el 84% hi participaria i preferirien que fossin xerrades informatives (54,5%) o
vídeos comentats (22%).
• Estan molt interessats/des en un 85% en la prevenció del consum de drogues, troben poc
interessant la legislació sobre drogues (27%), molt interessant els efectes de les drogues (77%),
42
molt interessant com detectar al consumidor/a (77,5%), molt interessant les solucions davant el
problema de les drogues (84,5%), molt interessant el consum d'alcohol i els seus efectes (61,5%),
molt interessant els motius pels quals es comença a consumir (61,5%), molt interessant la rehabilitació i
reinserció d'addictes en un 51% i molt interessant les dificultats en les relacions familiars (62,5%).
• Si tinguessin un dubte o problema relacionat amb les drogues el 30,5% acudiria a un professional
privat , el 26% al metge de capçalera, el 16,5% al CAS drogodependències, el 13% al SAFAD i el
10,5% a l'institut del fill/a.
• El 7% coneixen el SAFAD, el servei d'assessorament i atenció familiar sobre alcohol i drogues.
• El 44,5% creu que els seus fills/es tenen suficient informació sobre les drogues i que el 49% ha
participat en algun taller de prevenció de drogues.
• Creuen que els seus fills/es reben més informació en relació a les drogues de pares i altres familiars
en el 65,5%, dels tallers a l'IES en el 47% i dels mitjans de comunicació en el 42%.
• El 86,5% ha tingut converses amb els seus fills/es en relació a les drogues i el 88,5% es sent segur i
còmode a l'hora de parlar d'aquest tema.
• Pensen que si el seu fill/a tingués un dubte o problema en relació a les drogues els ho diria en un
75% dels casos, acudiria a ells en el 68,5% i als amics en el 57%.
• Estan d'acord amb la frase L'alcohol i el cànnabis tenen riscos similars i tenen molts riscos en un
97,5%.
• Defineixen la comunicació amb el seu fill/a com a bona en un 55,5% i molt bona en el 30,5%
• Creuen que fills i filles no en saben més drogues que ells/elles en un 62,5%.
• Diuen que el consum de drogues actual és igual de preocupant en un 57% i que és més preocupant
que fa 10 o 15 anys enrere en un 41,5%.
43
VII. Estructura i funcions
El Pla de Drogues de Sant Sadurní d'Anoia s'estructura en diferents nivells, cadascun dels quals amb
una funció i un sentit diferenciat.
1. Equip Tècnic Motor
Format per les persones tècniques de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia assignades específicament
més el tècnic de prevenció de la Mancomunitat i una tècnica de la Diputació de Barcelona sol·licitada
per a l'assessorament en l'elaboració del Pla.
Assumeix les següents funcions:
• Seguir les directrius marcades pel govern del municipi en matèria de prevenció de drogues,
informar-lo de totes les accions a dur a terme i recollir i realitzar les propostes i directrius
marcades per aquest. El lideratge l'assumeix el regidor/a de salut pública.
• Aplicar el Pla al municipi.
• Realitzar el disseny, anàlisi, actuació i coordinació del Pla.
• Elaborar un Pla de treball anual que es presentarà a la regidoria de Salut per a la seva acceptació.
• La freqüència de trobada de l'Equip Tècnic motor es determinarà en consens previ.
2. Comissió participativa
Formada pels agents del territori implicats/des en l'àmbit de les drogues:
• Centres educatius (IES, CEIPS, educació no reglada i escola universitària d'enologia)
• Cossos de seguretat (policia Local i Mossos d'esquadra)
• Centres de salut (CAP, CAS, CSM i CSMIJ)
• Personal tècnic municipal (Joventut, esports, participació i comunicació)
• Entitats (AMPAs, entitats juvenils i AAVV)
Aquesta és la comissió més àmplia i participativa, ofereix un coneixement real de la situació i ajuda a
definir les prioritats del Pla.
És un espai de reflexió i de contacte entre els diferents agents del territori per trobar punt s d'entesa i
resoldre visions molt allunyades entre si.
44
2.1 Grups de treball
Treballaran temes específics, reduint-se els grups només a aquells agents directament implicats, seran
entre d'altres:
• Protocols de detecció i intervenció en consum de drogues als centres educatius
• Nits Q
• Sector empresarial
La freqüència de trobada dels Grups de Treball es consensuarà amb els membres que en formen part
segons cada situació o necessitat.
ORGANIGRAMA
45
REGIDORIA ACCIÓ SOCIAL
PLA LOCAL DE DROGUES
EQUIP TÈCNIC MOTOR
COMISSIÓ PARTICIPATIVA
GRUPS DE TREBALL
EIXOS DE TREBALL
EDUCACIÓ COMUNITARI LLEURE TRACTAMENT I REINSERCIÓ
FORMACIÓ I RECERCA
VIII. Objectius del pla
1. OBJECTIUS GENERALS
• Definir una política municipal sobre drogues, amb la participació transversal de les diverses regidories,
serveis i entitats presents al municipi i dotar d'eines i recursos a la població per prevenir el consum de
drogues i/o reduir-ne els danys associats.
2. OBJECTIUS ESPECÍFICS
• Proporcionar eines i recursos a pares i mares per tal de capacitar-los per la prevenció i/o abordatge
educatiu en relació al consum de drogues dels seus fills/es. .
• Aconseguir que la majoria d’alumnes al finalitzar l’educació obligatòria, hagin rebut informació objectiva
suficient i formació adequada sobre les conseqüències de l'ús i abús de les drogues i hagin adquirit
habilitats suficients per abordar eficaçment la seva relació amb les mateixes.
• Proporcionar una oferta formativa sobre prevenció i abordatge del consum de drogues a tots aquells
agents educatius tan de l'àmbit reglat com d'altres àmbits per una major eficàcia en les seves
intervencions.
• Proposar i incentivar iniciatives que incrementin i facilitin la producció cultural i de lleure dels joves.
• Fomentar l’aplicació de programes des del CAP per poder fer front a les drogues legals, promovent
tractaments de deshabituació del tabac i reducció del consum d’alcohol.
• Promoure accions de formació i reciclatge d’animadors socioculturals, monitors de temps lliure i altres
mediadors socials, preferentment juvenils, com agents preventius en drogodependències.
• Augmentar la reducció de la oferta, mitjançant control dels cossos de seguretat, vetllant per
l’acompliment de Lleis i normatives existents.
• Identificar i modificar els condicionants que afavoreixen o faciliten l’abús de drogues legals i potenciar els
factors que disminueixen els consums problemàtics.
• Promoure el no consum en l’àmbit laboral.
• Detectar de forma precoç i derivar de manera adient cap a una actuació posterior als centres de
tractament.
46
IX. Eixos de treball
1. Prevenció i educació
Emmarca totes aquelles actuacions de prevenció adreçades a la comunitat educativa, té dos àmbits
bàsics d’intervenció:
• Educatiu
- Adolescents i joves
- Professorat
• Familiar
La població diana a la que aniran dirigides les diferents accions seran: alumnat de primària i
secundària, de centres d’educació no reglada, de mòduls formatius, mares i pares i professionals de
l'educació (mestres, professorat, Salut i Escola i altre professionals en contacte amb adolescents i
joves).
2. Prevenció i lleure
En aquest eix, situarem les actuacions dirigides a treballar les pràctiques de consum en el temps
lliure, tant de dia com de nit. Es farà especial èmfasi en els menors d’edat consumidors de drogues
il·legals i en persones usuàries d’oci nocturn.
3. Prevenció i comunitat
El Pla de Drogues es dirigeix a tota la ciutadania, tot i això, en aquest eix s'emmarcaran les
actuacions de caràcter més universal. També es treballarà específicament en els següents àmbits:
seguretat ciutadana, àmbit laboral, àmbit sanitari i mitjans de comunicació.
4. Tractament i reinserció
El desenvolupament de l’assistència i la reinserció en matèria de drogues no forma part de les
competències municipals, tot i això, el Pla contempla aquest eix perquè pel bon desenvolupament
d'algunes accions cal comptar amb els recursos públics i privats que disposa el municipi, ja siguin
com a porta d’entrada del servei o com a porta de sortida.
5. Recerca i coneixement
Eix que aprofundeix en l’estudi del consum de drogues i omplir la manca de coneixement actual que
es té de les característiques diferencials locals.
Pretén també ser un punt de trobada on els diferents professionals del territori implicats més
directament en la prevenció del consum de drogues puguin conèixer altres experiències de treball,
compartir coneixements i actualitzar-los per poder crear noves sinergies.
47
X. Pla d'acció
1. Eix Prevenció i Educació
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Joves agents de salut i igualtat
Joves de 14 a 18 anys
Formar a joves voluntaris/àries en temes relacionats amb la salut i la gestió pacífica de conflictes amb una mirada en la Igualtat, per a crear un grup estable de treball que pugui intervenir en el seu grup d’iguals.
Núm. de jovesNúm. de sessionsGrau de satisfacció
Casal d'Entitats
SalutIgualtatJoventut
Descripció:
Cost econòmic:
Formar i acompanyar a totes aquelles persones joves per tal que puguin donar suport i fer sensibilització a la població realitzant campanyes i activitats a partir i amb el suport de la Comissió per la Igualtat i els PIDCES.1.182,00€
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Disseny Pla de formació educatiu
Alumnes, professorat i altres agents educatius
Dotar d'eines i coneixements en l'àmbit de les drogues
Núm. de sessions formativesNúm. de persones assistents
Centres educatiusDiversos
SalutEducacióCRPCAS
Descripció:
Cost econòmic:
Crear un grup de treball pel disseny d'un Pla de formació que ha de servir de guia per tal d'establir continguts ideals i edats on poder-los treballar, així com els agents que ho han de desenvoluparPersonal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
L'Aventura de la Vida
Alumnes entre 6 i 12 anys
- Retardar l’edat d’inici del consum de substàncies
- Promoure hàbits saludables en l’alumnat
- Treballar les habilitats personals per afrontar situacions en l’inici del consum
Núm. de grupsNúm. de sessions
Col·legi Sant Josep
SalutEducacióFundació Catalana de l’Esplai
Descripció:
Cost econòmic:
És una intervenció educativa que s'emmarca dins de l'educació per a la salut, com a eix transversal del currículum escolar, i s'inspira en un concepte de salut com a manera de viure autònoma, joiosa i solidària. S’adreça a infants de 3r, 4t, 5è i 6è d'Educació Primària. Ofereix materials didàctics, propostes de formació i activitats d’animació als mestres i a les famílies, buscant la màxima complicitat i coherència entre tots els agents educadors.
7,8€ per alumne
48
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Tallers de prevenció del consum d’alcohol i altres drogues
Joves de 12 a 16 anys (ESO)
- Millorar els coneixements dels joves sobre l’alcohol i altres drogues i els seus efectes
- Retardar l’edat d’inici en el consum
Núm. d'alumnesNúm. de centres educatius
Centres educatius
Salut EducacióJoventutDiputació BarcelonaPDS
Descripció:
Cost econòmic:
Taller per oferir informació a través d'entitats que permeti al jovent comprendre els efectes de l'alcohol i altres drogues, fent especial èmfasi a les conseqüències reals del consum.Les dinàmiques faciliten una presa de decisions responsables respecte al consum de begudes alcohòliques i altres drogues.Personal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Tallers de prevenció en el consum de tabac
Alumnes d’entre 11 i 14 anys (6è primària i 1r. cicle d’ESO)
- Afavorir la motivació, l’autoestima i la integració de nens i nenes, ajudant-los a entendre la prevenció del tabaquisme
- Despertar la curiositat i la imaginació a través d’una experiència divertida i educativa
Núm. d'alumnesNúm. de centres educatius
Centres educatius
Salut EducacióJoventutDiputació BarcelonaCiència Divertida
Descripció:
Cost econòmic:
Taller per donar a conèixer els principals components del tabac i els efectes per a la salut de la conducta de fumar. Motivacions per iniciar el seu consum i desmuntatge d’aquests arguments. Habilitats socials per no cedir a la pressió del grup. Anàlisi crítica dels missatges publicitaris sobre tabac.875,00€
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
OKUPA’T Alumnes del 2n. cicle d’ESO amb dificultats d’aprenentatge
- Desenvolupar i consolidar hàbits d'esforç, d'estudi, de treball individual i cooperatiu
- Desenvolupar l'esperit emprenedor i l’autoestima
Núm. d'alumnes acollits al programaNúm. d'establiments participants
Centres col·labora-dors
EducacióSLO
Descripció:
Cost econòmic:
Programa que ofereix hores de pràctiques en empreses per alumnes de baix rendiment, desmotivació greu i perill d’absentisme i de vegades problemes de conducta, a banda del seu programa curricular.Personal propi
49
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Protocol d'actuació davant consum en centres educatius de secundària
Alumnes de secundària (12-16 anys)
- Dotar als i les professionals de l’educació de les eines necessàries per afrontar satisfactòriament situacions de consum als centres
- Facilitar unes pautes mínimes d’actuació i tenir establerts en ambients de col·lectivitat unes recomanacions generals
Núm. de centresNúm. de casos obertsNúm. de derivacions
Centres educatius
Salut EducacióServeis socialsCAS
Descripció:
Cost econòmic:
Protocol que estableix un circuit d’actuacions compartides per totes les persones implicades de l’educació, la salut i el treball social davant el consum de tòxics Personal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Exposició Controles?
Alumnes de secundària (12-16 anys)Pares i maresProfessionals
- Proporcionar informació sobre drogues
- Treballar els factors de protecció per prevenir-ne el consum
- Promoure actituds responsables entre els joves treballant habilitats per a la vida
- Reflexionar sobre l'estil educatiu de pares i mares per prevenir el consum de drogues de fills i filles
Núm. de visites guiadesNúm. de tallersNúm. d'alumnesNúm. de professionals
Capella Índex
Salut EducacióJoventut
Descripció:
Cost econòmic:
Exposició itinerant i interactiva sobre els riscos de les drogues i com prevenir-ne el consum
Personal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Salut i Escola Alumnes de 3r, 4t. d’ESO i batxillerat
- Oferir un espai amb un/a infermer/a del CAP, especialitzada en joves i la seva problemàtica, per a consultes relacionades amb drogues, el seu consum, riscos, conseqüències i altres temes
Núm. d'alumnes que demanen visitaTemàtica de les consultes
Centres de secundària
Salut EducacióInstitut Català de la salut
Descripció:
Cost econòmic:
Programa de millora de la salut dels adolescents a través d'accions als centres educatius de promoció de la salut, prevenció de les situacions de risc i atenció precoç als problemes de salut.Personal propi
50
2. Eix Prevenció i lleure
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Reducció de riscos alcohol i altres drogues durant les festes populars i l’oci nocturn.
Joves i població en general
- Disminuir el consum excessiu d'alcohol i altres drogues en l’oci nocturn
- Potenciar el consum responsable
Núm. d'intervencionsNúm. de campanyes
Zones on es celebren les festes populars i altres esdeveniments
SalutCulturaCAS
Descripció:
Cost econòmic:
Campanya específica per reduir el consum excessiu d'alcohol3
300€
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Curs ‘Esports i Salut : Prevenció i detecció de conductes de risc per a joves’
Educadors/es i agents de l’esport i del lleure.
- Dotar d’eines als monitors/es per a resoldre situacions de consum o futur consum dins les seves extraescolars o esplais
- Augmentar la pràctica de l’esport, muntanyisme i l’esplai entre els joves
- Sensibilitzar al col·lectiu de monitors de l’esport i del lleure de la seva importància com a model
Núm. monitors formatsNúm. sessionsGrau de satisfacció
A determinar
SalutEsportsDiputació de BarcelonaEfecte D
Descripció:
Cost econòmic:
Programa que ofereix eines per disminuir els els problemes que poden sorgir en un grup de lleure i esport, com motivar els joves i adolescents en les activitats de lleure i la funció de l'esport i el lleure com a activitats preventives del consum de drogues. Personal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Organització d'activitats d'oci amb continuïtat per adolescents
Joves 12 a 17 anys - Ocupar els espais d'oci dels adolescents
Núm. adolescents participantsNúm. d'activitats
Varis CulturaJoventut
Descripció:
Cost econòmic:
Creació d'una oferta específica a nivell cultural, esportiu i d'oci per a joves de 12 a 17 anys
Personal propi
51
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Creació de barraques a les fires i festes
Joves i població en general
- Oferir begudes a preus populars
- Disminuir el consum excessiu d'alcohol per festes
- Potenciar el consum responsable
Núm. d'entitats participantsNúm. d'accions consum responsable
Zones on es celebren les festes populars
SalutCulturaEntitats
Descripció:
Cost econòmic:
Campanya específica per reduir el consum excessiu d'alcohol i altres drogues
300€
3. Prevenció i comunitat
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
SAFAD Famílies JovesProfessionals
- Donar atenció personalitzada a dubtes, qüestions i problemàtiques relacionades amb les drogues i els seus consums
- Reduir els riscos del consum de drogues i oferir informació objectiva i realista
- Orientar, assessorar i derivar -en cas necessari- a serveis específics
Núm. de familiars atesosNúm. de persones afectades atesesNúm. de visitesPerfil casos
CAP Sant Sadurní d'Anoia
SalutCASCAP DIBA
Descripció:
Cost econòmic:
Servei d’informació, orientació, assessorament (i en el cas de que sigui necessari derivació),
sobre qualsevol problemàtica que tingui relació amb el consum d’alcohol i/o altres drogues.Personal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Creació espai i/o de locals polivalents
Joves de 12 a 35 anys
- Disposar d'un local on els joves puguin realitzar-hi les seves activitats
Núm. de joves assistentsNúm. activitats realitzades
A determinar
Ajuntament
Descripció:
Cost econòmic:
Demanda realitzada pel col·lectiu de joves entrevistats
Indeterminat
52
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Escola de pares i mares
Pares i mares d’adolescents i infants en edat escolar
- Proporcionar a pares i mares una informació real i verídica entorn al fenomen de les drogodependències
- Treballar les habilitats socials, aconseguint millorar la relació de comunicació entre pares/mares i fills/filles
- Formar a pares i mares com agents preventius
- Intercanvi d’experiències
Núm. famílies assistentsNúm. de sessions
Casal d'Entitats
SalutIgualtatCentre Cívic
Descripció:
Cost econòmic:
Tallers formatius per a famílies que volen treballar el tema prevenció i educació dels seus fills i filles amb persones professionals500€
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Espais de trobada entre familiars amb fills/es afectats per sancions, expulsats, mesures alternatives, etc.
Famílies anteriors - Recolzament mutu- Espai de treball i aprenentatge
Núm. famílies assistents
A determinar
Salut CAS
Descripció:
Cost econòmic:
Lloc de trobada per a famílies que tenen joves que han estat sancionats per consum de drogues, van al SAFAD, l'escola els ha sancionat per consum o tinença de drogues, etc.Personal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Campanya de detecció i venda d'alcohol a menors
Menors - Control de la venda d’alcohol a
menors en dits establiments
- Control del compliment de la
normativa i presència del rètol
informatiu
- Disminuir els menors que
compren alcohol
Núm. de sancions
Establi-ments on es ven alcohol
SalutPolicia Local
Descripció:
Cost econòmic:
Campanya de control policial a establiments que venen alcohol
Personal propi
53
4. Tractament i reinserció
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Programa de mesures educatives alternatives a la sanció per consum o tinença de drogues il·legals en menors d'edat
Menors sancionats per consum o tinença de drogues il·legals
- Suspendre la sanció administrativa si el/la jove i la seva família s'impliquen en el procés psicoeducatiu
- Coordinar els diferents agents socials i recursos existents
- Conèixer la realitat i la problemàtica dels menors sancionats
- Afavorir la presa de consciència dels riscos i danys associats al consum de drogues
Núm. sancionsNúm. de famílies adheridesNúm. de suspensions definitives
SAFAD SalutCASCAP DIBAMossos d'esquadraPolicia Local
Descripció:
Cost econòmic:
Descripció: Donar una alternativa psicoeductaiva a una sanció estrictament punitiva aportant eines de suport a la família i de detecció i derivació de risc psicològic o social.Personal propi
5. Recerca i coneixement
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Enquestes a l'alumnat sobre consum
Joves de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat
Obtenir dades per tal de conèixer la realitat dels adolescents i reorientar les intervencions.
Qüestionaris Virtual SalutCASCentres educatius
Descripció:
Cost econòmic:
Enquestes on line realitzades a tot l'alumnat de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat dels centres educatius del municipi sobre hàbits i consum de droguesPersonal propi
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Enquestes a les famílies sobre consum de fills/es
Famílies de joves de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat
Obtenir dades per tal de conèixer la realitat de pares i mares i reorientar les intervencions.
Qüestionaris Virtual SalutCASCentres educatiusAMPAs
Descripció:
Cost econòmic:
Enquestes on line realitzades a les famílies de l'alumnat de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat d'alguns centres educatius del municipi sobre prevenció i informació de drogues a fills i fillesPersonal propi
54
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Estudi sociològic de les enquestes a l'alumnat i elaboració de conclusions.
Joves de 2n. d'ESO a 2n. de batxillerat
- Anàlisi en profunditat de les respostes dels qüestionaris- Conèixer els hàbits de consum dels joves del municipi- veure possibles relacions
Núm. enquestes analitzades
Virtual SociòlogaSalut
Descripció:
Cost econòmic:
Realització d'estudi en profunditat per esbrinar dades significativament interessants i comparatives amb altres estudis (EDADES...) per conèixer característiques diferenciadores de la població de Sant Sadurní d'Anoia.300€
Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats
Jornada de formació per a professionals
Professionals de diferents àmbits
Donar eines i coneixements.Espai d’intercanvi multidisciplinar.
Núm. de professionalsGrau de satisfacció
A determinar
SalutEfecte DIndrogsCASCCAP
Descripció:
Cost econòmic:
Jornada de formació anual que aporta un espai de trobada entre els professionals de la comarca i la resta de Catalunya amb ponències i seminaris de treball d’alt interès.
250€
55
XI. Finançament
1. Recursos Humans
L'Ajuntament disposa de la tècnica de salut que coordina i gestiona tots els temes relacionats amb el
Pla de drogues municipal, es finança amb els recursos de l'Ajuntament i part de la subvenció rebuda
per la Diputació de Barcelona.
També es rep el suport del psicòleg que realitza prevenció a través del CAS de la Mancomunitat
Penedès - Garraf i que es finança per les quotes dels Ajuntaments i també en part per la subvenció de
la Diputació de Barcelona.
Les accions definides amb cost 'personal propi', són assumides tan pel personal de Salut de
l'Ajuntament com pel psicòleg del CAS.
2. Recursos Econòmics
Els projectes i accions que es deriven del Pla són assumits en part pel pressupost a prevenció de
drogodependències que destina l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia i en part per la subvenció
rebuda des de l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona que finança fins un 50% del seu
cost.
56
XII. Avaluació
Durant molt anys, les intervencions en l’àmbit de la prevenció de les drogues han patit atacs i dubtes
de la seva utilitat. A conseqüència d’això, han estat molts els esforços des de la rigorositat científica per
demostrar la gran viabilitat d’eficàcia i eficiència des de la prevenció. Cal que les accions que es duguin
a terme vagin més enllà de la bona voluntat a l’hora d’aplicar-les i que es demostri que s’aconsegueixen
els objectius fixats a priori. Per aquesta raó, l’avaluació de les accions i dels objectius definits en el Pla
és imprescindible. Cal tenir coneixement de quines actuacions estan donant bon resultat per tal de
potenciar-les i quines actuacions no estan aconseguint l’efecte que ens havíem marcat per tal de
redefinir-les i/o eliminar-les. Sense l’element avaluatiu podem perdre tota credibilitat i malgastar
recursos de forma innecessària.
Per aquest motiu caldrà tenir en compte tres nivells alhora d’avaluar el pla:
Nivell Aspectes a avaluar Aspectes a treballar
Disseny Està ben dissenyat? Què es vol aconseguir?S'han temporalitzat els objectius?Qui són els destinataris?S'ha recollit l'opinió dels implicats?
Procés Què s'ha fet o com s'ha fet? Quina ha estat la participació dels agents implicats?Quines activitats s'han previst i no s'han fet?Com s'han coordinat les accions?
Resultats Quins efectes ha produït el programa?
Fins a quin punt s'han assolit els objectius?S'han produït els canvis desitjats?Hi ha hagut efectes inesperats?
Ítems a tenir en compte a l’avaluar el pla
Avaluació del disseny i de la planificació:
• Descripció de la naturalesa o de la conducta de consum que es vol abordar.
• Recull de les opinions respecte a la causa, modificació i control del fenomen.
• Anàlisi de la necessitat d’intervenció.
• Definició del grup al qual s’adreça la intervenció.
• Establiment del objectius.
• Definició de mètodes i estratègies, calendari i durada de la intervenció.
• Anàlisi de recursos existents.
• Planificació de l’avaluació del procés i dels resultats.
• Anàlisi de la fase de planificació.
57
Avaluació de la qualitat i del procés:
• Decidir les variables que proporcionaran informació útil sobre com s’ha dut a terme la
intervenció.
• Seleccionar els mètodes i els instruments.
• Establir on, quan i amb quina freqüència es recolliran les dades.
• Anàlisi de les estratègies i mètodes que s’han aplicat a la pràctica comparat amb el pla original.
• Revisió dels recursos utilitzats a la pràctica en comparació al pla original.
• Comprovar si la intervenció ha arribat al grup objectiu i en quina mesura.
• Anàlisi dels resultats de l’avaluació del procés.
Avaluació dels resultats:
• Planificació de la valoració dels resultats.
• Realització de l’avaluació de resultats.
• Descripció de la mostra o població diana.
• Anàlisi dels resultats, com ha afectat la intervenció en els diferents grups.
• Elaboració de les conclusions en relació als resultats.
Propostes de millora
Al finalitzar cada Pla de treball anual, s’elaborarà una memòria que es presentarà a les diferents
comissions per a que es puguin fer propostes de millora.
58
XIII. Avaluació Pla drogues 2008-2011
1. ÀMBIT EDUCATIU
1.1 Projectes realitzats
L'Aventura de la Vida
Programa educatiu avaluat que s'emmarca dins el currículum escolar i que s'inspira en un concepte de salut com
a manera de viure autònoma joiosa i solidària. S'adreça a infants de 3r., 4t., 5è. i 6è. d'educació primària, ofereix
habilitats per a la vida i hàbits saludables adreçades a prevenir les conductes que comporten un risc per a la
salut com ara el consum de drogues.
Avaluació quantitativa
Durant el darrer curs l'ha dut a terme un centre del municipi que el realitza des de l'any 2001, representant el
25% dels centres de primària. S'ha intentat que altres centres s'adherissin al programa però no ha estat possible.
L'Aventura de la Vida 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre e total centres 1ària.
Número d'alumnes que segueixen el programa
Aules d'intervenció de 3r. a 6è. de primària
Percentatge sobre l'alumnat total de 3r. a 6è. de primària
Curs 2008/2009 1 25% 306 12 40,10%
Curs 2009/2010 1 25% 302 12 38,30%
Curs 2010/2011 1 25% 306 12 38,60%
Avaluació qualitativa
Programa que es realitza des de l'any 2001, en un inici el varen fer dos centres escolars, però des de l'any 2007,
per motius econòmics, només en un centre escolar, consideren que és un programa molt idoni però sovint els
falta temps per a poder-lo tractar més extensivament.
Tallers de prevenció del consum d'alcohol
Impartits per la Fundación Alcohol y Sociedad als alumnes de 2n. cicle d'ESO, amb l'objectiu de millorar els
coneixements del jovent sobre l'alcohol i els seus efectes sobre l'organisme, retardar l'edat d'inici en el consum
d'alcohol, reduir el número de menors consumidors i reduir l'abús de la ingesta.
Avaluació quantitativaDestacar que al llarg del curs 2009/2010 no se'n va realitzar cap per saturació de places de l'entitat i igualment al
curs 2010/2011 se'n realitzen menys per tenir l'entitat les places igualment saturades. Són tallers gratuïts i
difosos per la Diputació de Barcelona.
Tallers prevenció alcohol 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre total centres 2ària.
Número d'alumnes que segueixen el taller
Aules d'intervenció de 3r. a 4t. d'ESO
Percentatge sobre l'alumnat total de 3r. a 4t. d'ESO
Curs 2008/2009 4 100% 296 11 45,42% (4t. ESO)55,66% (3r. ESO)
Curs 2009/2010 0 0% 0 0 0,00%
Curs 2010/2011 1 25% 111 4 19,06% (4t. ESO)19,66% (3r. ESO)
59
Avaluació qualitativa
Tallers que segons el professorat de les escoles agraden molt als centres perquè fan una explicació clara del
tema alcohol, tot i això el fet de que provinguin de la Fundación Alcohol y Sociedad (FAS) propietat del varies
empreses alcoholeres fa que no es pugui incidir gaire en el seu contingut. En els 2 últims anys, els tallers han
estat molt irregulars ja que no disposen de suficients tallers per a tots els centres i alguns s'han quedat sense fer.
Tallers de prevenció en el consum de tabac
Tallers amb l'objectiu de fomentar un clima de reflexió al voltant del tabac amb informació real, promoure
actituds i comportaments positius i saludables, disminuir els factors de risc que faciliten el seu consum,
promoure factors protectors que afavoreixin el sentit crític i la capacitat de decidir autònomament: assertivitat,
autoestima i capacitat crítica.
Avaluació quantitativa
S'han realitzat dos tipus de tallers diferents, un per alumnes de 6è. de primària i l'altre per alumnes de 1r. i 2n.
d'ESO.
Tallers prevenció tabac 2008-2011
Centres(5)
Percentatge sobre total centres
Número d'alumnes que segueixen el taller
Aules d'intervenció de 6è. i 1r. i 2n. d'ESO
Percentatge sobre l'alumnat total de 6è. i 1r. i 2n. d'ESO
Curs 2008/2009 5 100% 97 (6è. primària)120 (2n. d'ESO)173 (1r. d'ESO)
15 57,4% (6è. primària)41,09% (2n. ESO)59,45% (1r. ESO)
Curs 2009/2010 5 100% 116 (6è primària)123 (2n. ESO)61 (1r. d'ESO)
13 60,73% (6è. primària)41,41% (2n. ESO)
20,82% (1r. d'ESO)
Curs 2010/2011 5 100% 92 (6è. primària)117 (2n. ESO)111 (1r. ESO)
14 47,42% (6è. primària)40,9% (2n. ESO)35,69% (1r. ESO)
Avaluació qualitativa
Els tallers per 2n. d'ESO reben un 7'25 sobre 10 i majoritàriament es manifesten d'acord en que els tallers han
aportat coneixements d'interès al grup destinatari, els continguts són complementaris a la tasca realitzada al
centre i en general el grup destinatari de l'activitat ha quedat satisfet amb l'experiència.
Pel que fa als tallers de 6è. de primària les avaluacions realitzades al professorat reben una valoració molt
positiva, rebent una qualificació de molt bona a la qualitat, l'adequació de les activitats i la valoració dels
continguts.
Xkpts.com
Programa avaluat de prevenció en el consum de cànnabis, adreçat a escolars de 14 a 16 anys amb l'objectiu
d'augmentar els seus coneixements sobre els efectes i les conseqüències del consum de cànnabis, identificar la
pressió social per consumir-ne que hi ha al seu entorn i promoure habilitats per refusar-ne el consum.
60
Avaluació quantitativa
Xkpts.com 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre total centres
Número d'alumnes que segueixen el programa
Aules d'intervenció de 3r.. d'ESO
Percentatge sobre l'alumnat total de 3r. d'ESO
Curs 2008/2009 3 75% 211 8 70,33%
Curs 2009/2010 3 75% 200 8 68,96%
Curs 2010/2011 3 75% 205 8 69,5%
Avaluació qualitativa
Programa que al llarg dels anys 2007 , 2008 i 2009 va gaudir del patrocini de la Fundació Viure i Conviure de
Caixa Catalunya. Des de mitjans de 2009 va deixar de rebre suport econòmic i no s'han realitzat més formacions
per al professorat ni s'ha lliurat més documentació, només resta activa la pàgina web (bastant desfasada), tot i
així ens consta que en alguns centres encara s'utilitza el material.
Okupa't
Programa endegat a l'any 2008 pel departament d'educació de l'Ajuntament, és un programa amb l'objectiu de
donar una resposta adient a l'alumnat del segon cicle d'ESO que presenten dificultats per aprendre en l'entorn
acadèmic, a la vegada que es recupera i potencia la figura de l'aprenent.
El programa funciona adaptant el currículum de l'alumne per a finalment aconseguir la seva integració escolar.
Avaluació quantitativa
Okupa't 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre total centres
Número d'alumnes que han acudit al programa
Establiments que hi han col·laborat
Curs 2008/2009 2 50% 17 27
Curs 2009/2010 2 50% 20 26
Curs 2010/2011 2 50% 22 27
Avaluació qualitativa
Projecte que després de tres cursos està plenament consolidat i àmpliament elogiat tant pels centres escolars
(alumnat i professorat) com per part de les empreses i que acaba essent una experiència molt valuosa per als
alumnes.
Classe sense fum
Programa a nivell europeu, promogut per la Generalitat de Catalunya en l'àmbit educatiu de 1r. i 2n. d'ESO,
pretén, mitjançant un concurs, estimular la prevenció de la iniciació al tabaquisme i evitar que els alumnes que
ja l'han provat alguna vegada, passin d'experimentadors a fumadors habituals.
Avaluació quantitativa
Les dades de la web demostren que al curs 2007/2008 va participar-hi un centre de la Vila.
61
Classe sense fum 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre total centres
Número d'alumnes que han seguit el programa
Curs 2007/2008 1 25% 245
Curs 2008/2009 0 0% 0
Curs 2009/2010 0 0% 0
Curs 2010/2011 0 0% 0
Avaluació qualitativa
Programa que no ha tingut gaire incidència als centres escolars del municipi, caldria en tot cas passar la
informació als centres per veure si s'hi adhereixen, però sempre vindrà determinat per la motivació del
professorat del centre.
Salut i escola
Programa de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de millorar la salut dels adolescents als centres
educatius a través d'informació i realitzant accions de promoció de la salut, prevenció de les situacions de risc i
atenció precoç als problemes de salut.
Avaluació quantitativa
Salut i escola 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre total centres
Número d'alumnes que han acudit al programa
Percentatge sobre l'alumnat total de 3r. d'ESO
Curs 2008/2009 4 100% 581 99,48%
Curs 2009/2010 2 - % - - %
Curs 2010/2011 2 50,00% 211 71%
Avaluació qualitativa
Programa que va començar amb molta empenta i que està realitzant una feina de prevenció molt important al
centre, tot i això està amenaçat pel tema de les retallades actuals de la Generalitat. A l'inici hi participaven tots
els centres, però en dos no es realitza malgrat un ha manifestat diverses vegades que li agradaria tornar-ho a fer.
Aquests dos centres són els concertats del municipi.
Protocol d'actuació davant el consum de drogues en centres educatius de secundària
La finalitat d'aquest protocol és desenvolupar un conjunt d'actuacions emmarcades dins l'àmbit de les
drogodependències per a l'alumnat dels centres educatius de secundària als quals se'ls detecta un consum o
tinença de drogues.
Avaluació quantitativa
S'han realitzat reunions amb tots els centres de secundària, però només en un s'ha arribat a crear el protocol
que encara està pendent d'aprovació pel centre.
62
Protocol actuació 2008-2011
Centres(4)
Percentatge sobre total centres
Curs 2008/2009 0 0%
Curs 2009/2010 0 0%
Curs 2010/2011 1 25%
Avaluació qualitativa
Els protocols ha estat molt difícil i complicat introduir-los als diferents centres degut a que són molt diferents
entre ells i tenen unes dinàmiques creades i unes idiosincràsies pròpies que no han permès crear els protocols
conjuntament. En un centre s'ha fet un intent i es va arribar a crear però l'equip del centre ho va enfocar més
cap a casos particulars de l'alumnat i va acabar a mitges, caldrà realitzar un treball diferent de cara al proper Pla
de drogues.
Exposició 'I tu de què vas?'
Exposició avaluada que treballa la prevenció de les drogodependències i s'adreça als joves de 12 a 16 anys amb
l'objectiu de retardar l'edat d'inici en el consum i treballa de forma interactiva els factos de protecció:
autoestima, habilitats socials, alternatives d'oci saludable, ambient familiar afectiu, cohesió de grup familiar,etc.
Avaluació quantitativa
Va estar a la capella de l'Índex de Sant Sadurní d'Anoia del 12 al 28 de gener de 2009, i hi van passar:
I tu de què vas? 2009
Centres(4)
Percentatge sobre total centres
Número d'alumnes que han visitat l'exposició
Alumnes per curs Percentatge sobre l'alumnat total d'ESO
Curs 2008/2009 4 100% 878 163 (1r. d'ESO)195 (2n. d'ESO)288 (3r. d'ESO)232 (4t. d'ESO)
75,23%
Avaluació qualitativa
Les valoracions rebudes de les escoles revelen que a un 91,34% dels alumnes els van interessat els continguts de
l'exposició i a un 90,66% els hi va agradar i hi ha una valoració molt positiva tant de l'exposició, com del taller, les
explicacions rebudes i la bona disposició dels monitoratge cap a l'alumnat.
Formació del professorat i personal educatiu
Entre els mesos de gener i febrer de 2010 es va realitzar una formació per al professorat dels IES i centres de
primària per a la prevenció de les drogodependències, es va fer in situ en tres centres, va ser realitzada pel
tècnic en prevenció de drogues Otger Amatller. Es va tractar des del punt de vista de riscos, conseqüències i
coneixement de les substàncies.
63
Avaluació quantitativa
Formació professorat 2010
Centres(5)
Percentatge sobre total centres
Número de professors/es assistents
Professorat i cicle
Número d'hores impartides
Curs 2009/2010 4 80% 54 40 secundària14 primària
7,15
Avaluació qualitativa
La resposta va ser molt bona i de participació força alta per part de la majoria dels centres exceptuant-ne un on
no es va poder fer ja que la direcció va creure més adient dedicar la formació del professorat a les noves
tecnologies. A ressaltar que la gran majoria del professorat va ser de centres concertats.
1.2 Projectes no realitzats
Curs 'Prevenció i detecció de conductes de risc per a joves'
No s'ha pogut dur a terme per falta de participació, es va intentar al curs 2007/2008.
Es proposa dur-lo a terme dins el proper Pla de drogues, donant èmfasi als grups de treball i contactant amb
grups focals que ho puguin dur a terme concretament.
Tallers d'habilitats socials
No s'han realitzat al no haver estat sol·licitats pels centres educatius ja que la demanda s'ha cobert amb els
tallers realitzats a les escoles des del servei de Mediació.
Xerrades sobre els efectes del consum de drogues a l'organisme
No s'han dut a terme ja que no s'ha considerat adient
Tallers de deshabituació per a joves
No s'han realitzat per considerar-ho poc realista
2. ÀMBIT FAMILIAR
2.1 Projectes realitzats
Connecta amb els teus fills
Xerrada sobre prevenció en el consum de drogues, dirigida a pares i mares per intentar resoldre pors, dubtes,
etc. i intentar educar els seus fills/es en relació al consum de tabac, alcohol, cànnabis, etc.
Avaluació quantitativa
Connecta amb els teus fills 2008-2011
Centres(5)
Número de xerrades
Pares i mares assistents
Curs 2008/2009
Curs 2009/2010
Curs 2010/2011
64
Escola de pares i mares
L'Aula de pares i mares ha estat dividida en 5 sessions, una al mes de 3 hores cadascuna. Per tal d'afavorir que
vinguessin mares i pares, s'ha preparat també una ludoteca per a acollir fills i filles.
El que s'ha treballat ha estat gestió i resolució de conflictes, potenciant les habilitats socials, educació
emocional, hàbits d'estudi i la comunicació amb fills i filles.
Avaluació quantitativa
Escola de pares i mares 2010/2011
Sessions Hores totals Número de persones assistents
Número de pares
Número de mares
Curs 2010/2011 5 15 25 5 20
Avaluació qualitativa
Es valora molt positivament l'elevada participació, segurament per l'existència d'una ludoteca. Pares i mares
assistents valoren que les professionals que impartien l'escola es van saber adaptar perfectament a les
necessitats de les persones participants. Tot i això demanen que es faci un recordatori de la sessió per a evitar
oblits.
2.2 Projectes no realitzats
XKPTS.COM Xerrades per a pares i mares
No s'han dut a terme, possiblement per la manca de finançament de l'entitat bancària que hi donava suport.
Créixer amb tu
No s'ha realitzat les xerrades per ser poc realista dins el context dels infants de 0 a 3 anys.
L'escola, espai de convivència
No s'ha dut a terme ja que treballa en temes de prevenció universal.
3. ÀMBIT JOVENTUT
3.1 Projectes realitzats
Punt mòbil de salut
El punt mòbil de salut és present als espectacles nocturns de Sant Sadurní d'Anoia des de l'any 2009, essent
present habitualment a l'Estiu a l'Índex i en dos espectacles de Fires i Festes on s'hi aplega gran quantitat de
persones.
L'objectiu del punt mòbil de salut és fomentar la prevenció, conciliant una nit segura amb la festa entre les
persones joves. Es reparteixen fulls informatius, alcoholímetres i preservatius.
65
Avaluació quantitativa
Punt de salut 2008-2011
Número de punts
Número de consultes totals
Número de persones ateses (alcoh.+preser.)
Consultes sobre drogues
2009 3 51 220 38
2010 3 193 273 68
2011 3 108 108 25
Avaluació qualitativa
La presència del punt en moments i activitats de gran concentració de joves es considera molt positiu,
especialment pel gran número de consultes ateses, és per això que se li vol donar continuïtat i utilitzar el punt
per a difondre campanyes de prevenció.
Assessoria on line
Assessoria que a través del correu ofereix informació de manera anònima sobre qualsevol dubte en relació al
consum de drogues.
Les dades següents comprenen les consultes realitzades des dels municipis del Garraf i de l'Alt Penedès.
Avaluació quantitativa
Assessoria on line 2007-2011
Número de consultes
2007 113
2008 41
2009 34
2010 20
2011 3
Avaluació qualitativa
L'assessoria on line inicialment va tenir uns resultats molt positius que han anat decaient de manera fulminant.
No ha tingut el resultat esperat, ha estat infrautilitzada i amb molt poques consultes. Caldrà valorar-ne la
continuïtat o mirar de reformular-la per a que pugui ser un recurs útil de cara al jovent.
3.2 Projectes no realitzats
Tallers per a joves
No s'han promogut des del Pla de drogues municipal ja que s'han anat realitzant de manera transversal des del
Centre Vilarnau on hi ha el centre obert municipal.
Formació d'agents de salut
No s'ha realitzat de moment ja que és un projecte que entrarà en funcionament el proper curs 2011/2012. A part de ser agents en salut, també ho seran d'igualtat i per la resolució de conflictes.
66
Oferta de còctels o combinats sense alcohol
Projecte no realista que cau fora de l'àmbit del Pla de drogues, tot i això es farà un taller dins del projecte de Joves agents de salut i igualtat i els establiments que van participar al Nits Q ja saben que pot ser part de la seva oferta.
4. ÀMBIT LABORAL
4.1 Projectes no realitzats
A la feina amb salut
No realitzat degut a que la infermera del Salut i Escola amb qui s'havia de dur a terme va deixar de treballar al
CAP. Es preveu endegar un projecte semblant en el proper Pla de drogues.
5. ÀMBIT OCI NOCTURN
5.1 Projectes realitzats
Nits Q
Plataforma que es va endegar conjuntament amb la Subdirecció general de drogodependències de la Generalitat
de Catalunya, amb la finalitat de minimitzar els riscos relacionats amb els consums irresponsables de drogues i
realitzar accions i activitats destinades a tenir uns espais de música i ball amb salut, benestar i qualitat. Es va
realitzar del maig de 2008 al gener del 2009.
Avaluació quantitativa
Nits Q2008-2011
Locals participants
Número de locals amb la distinció atorgada
Número d'activitats realitzades
Número de reunions realitzades
2008/2009 6 1 (16%) 4 8
Avaluació qualitativa
La plataforma va culminar amb l'execució de tres propostes:
- Curs sobre prevenció i reducció de riscos per a les persones de les barres de bars, coordinat per Energy control
que va tenir una participació molt baixa malgrat ho van sol·licitar els mateixos components de la taula Nits Q.
- Sessions de recerca per a conèixer la percepció dels menors d'edat sobre l'oci nocturn i les festes al municipi,
valorat molt positivament ja que la participació va ser alta i se'n van treure conclusions interessants.
- Intervenció per la festa major a un local d'oci nocturn.
5.2 Projectes no realitzats
Oci nocturn alternatiu
No realitzat des del Pla de drogues al haver-hi més departaments implicats i no disposar de partides
econòmiques per a la obertura dels espais municipals fora de la hora habitual.
67
Oci nocturn de cap de setmana
No realitzat des del Pla de drogues al haver-hi més departaments implicats i no disposar de partides
econòmiques per a la obertura dels espais municipals fora de la hora habitual.
Espais poliesportius de lliure accés a les escoles
No realitzat, no es disposa de partida econòmica per fer front a la despesa de tenir els espais oberts amb alguna
persona que ho supervisi.
6. ÀMBIT COMUNITARI
6.1 Projectes realitzats
Prevenció i control de la oferta
• Mossos d'esquadra
El desplegament de mossos d'esquadra es va fer efectiu a Sant Sadurní d'Anoia a finals de l'any 2007, per
això només es disposen de les dades de l'any 2008 a 2010.
Cal ressaltar que la comissaria de districte de Sant Sadurní d'Anoia inclou apart del nostre municipi altres
pobles del voltant i per tant les dades també els inclouen.
Des del cos de mossos d'esquadra, ens han facilitat les dades de les denúncies (faltes administratives) per
infracció de la Llei 1/92 sobre protecció de la seguretat ciutadana a la comissaria de Sant Sadurní d'Anoia
entre els anys 2008 i 2010.
Analitzant les denúncies, es veu:
• Un fort augment d'aquestes al 2009, tot i això al 2010 han començat a descendir.
• Pel que fa a menors de 18 anys, representen de mitjana un 20% de les denúncies.
• Observant específicament la graella dels menors d'edat es veu que les denúncies es concentren a
la franja de 14 a 17 anys. Cal remarcar la denúncia al 2008 d'un menor de 8 anys.
• També cal destacar que de les persones denunciades en tots 3 anys, en més del 92%. dels casos es tracta
d'homes essent les dones una franja inferior al 10%.
• En relació a la substància, en el 92% de les denúncies el cànnabis hi està relacionat.
• Policia Local
Controls preventius especials
• Control d'alcoholèmies
68
Control de la venda i consum de begudes alcohòliques a menors
• Policia Local
Al gener de 2008 es realitza una campanya per evitar que joves menors d'edat adquireixin begudes
alcohòliques a:
• Grans superfícies, entregant a les persones responsables de l'establiment una còpia de les lleis 1/2002
d'11 de març i el decret 32/2005, de 8 març que qui compra l'alcohol sigui major de 18 anys i
comprovació que el cartell de prohibició de venda a menors de 18 anys estigui en lloc visible.
• Control de supermercats i botigues, entregant a les persones responsables una còpia de les lleis i
comprovació del rètol de prohibició de venda d'alcohol a menors de 18 anys.
• Salut pública
Periòdicament es realitzen visites d'inspecció informatives a bars i restaurants del municipi, aleshores
s'informa a les persones propietàries que han de tenir en lloc visible el rètol de prohibició de venda d'alcohol
a menors de 18 anys.
De la mateixa manera quan hi ha un local de nova obertura es realitza la mateixa comprovació.
Atenció realitzada per l'equip EBASP
L'equip EBASP de la regidoria de Benestar Social ofereix suport i tractament, algunes vegades
la situació de risc o exclusió pot venir motivat pel consum de drogues, a l'any 2010 les estadístiques per consum
de drogues van ser:
Atenció EBASP
Alcohol Consum de drogues
2010 7 7
Centre obert del Centre Vilarnau
El centre obert engloba l'espai infantil (de 4 a 12 anys) i el jove (dels 11 als 13 anys).
Respecte el tema drogodependències, amb el grup de joves a partir d'11 anys es realitza un treball continu i diari
vinculat amb la relació que s'estableix amb joves, i de forma més concreta s'aborda el tema mitjançant activitats
com l' elaboració d'un trivial temàtic sobre drogues, el consum, la dependència i les seves conseqüències, jocs i
la participació d'aquests joves en el dia mundial sense tabac per exemple.
A l'any 2010 es van inscriure un total de 35 joves, d'aquests 5 es van donar de baixa i 4 van ser esporàdics. La
mitjana va ser de 21 persones usuàries mensualment, de les quals un 58% són nois i un 42% noies. El 52% de
persones usuàries de l' espai resideixen al barri.
Es va observar que la temporalitat amb que una persona jove acostuma a ser usuari freqüent (la seva assistència
és d'un 80% al llarg de l'any) és de dos anys.
69
Curt 'La colla de Maria'
Dins del projecte EIRENE de la Diputació de Barcelona, va ser un intent d’abordar la prevenció de les
drogodependències d’una manera diferent treballant amb els joves mitjançant una metodologia que facilitava la
reflexió i transmissió del coneixement en funció de les inquietuds dels joves, sobretot perquè el tema de les
drogues és un tema complex, no hi ha respostes correctes ni solucions úniques, i són també aquestes
característiques de la creació audiovisual. L’ús de les noves tecnologies va permetre oferir noves propostes
didàctiques basades en un treball creatiu i compartit.
El curt finalment va titular-se No callis i es va presentar al maig de l'any 2010 juntament amb l'obra de teatre No
em ratllis on es treballa tot el tema de prevenció de les drogodependències.
Recull de recursos a la pàgina web municipal
Al 2010 s'arranja la pàgina web, fent un apartat específic de prevenció de drogodependències, amb 7 entrades i
en una específicament es deriva a diferents recursos i webs especials sobre la prevenció com elpep.info, la clara.
info, etc.
Dia mundial sense tabac
Al voltant del dia internacional sense tabac el 31 de maig, des de l'any 2010 es realitza una campanya per
sensibilitzar sobre el tabac, amb la col·laboració del CAP Sant Sadurní, realitzant cooximetries, mesurant l'edat
pulmonar i lliurant informació per deshabituar-se al tabac i alhora intercanviant cigarretes per piruletes.
Avaluació quantitativa
Dia mundial sense tabac 2010-2011
Número de consultes
Número de cigarretes intercanviades
Cooximetries Mesura de l'edat pulmonar
Activitats complementàries
2010 - 1 (xerrada)
2011 13 6 1 3 1 (estand a la festa esport femení)
Avaluació qualitativa
Es tracta d'una mostra pública que ofereixen Ajuntament i CAP a la ciutadania per ajudar-la a l'abandonament
de l'hàbit tabàquic. El simple fet de fer visible el dia mundial sense tabac i donar informació a persones
fumadores ja es valora com a molt positiu.
Programa de mesures educatives alternatives a la sanció per consum o tinença de drogues il·legals en menors d'edat
Programa engegat a l'any 2010 amb la finalitat d'oferir una intervenció d'atenció, seguiment i prevenció dels
menors sancionats, basant-se en una resposta educativa alternativa a la sanció econòmica, amb l'objectiu
d'evitar que el fet succeït no quedi només en una mesura punitiva, la sanció econòmica que sol recaure en la
família eludint-ne el menor les responsabilitats.
70
Avaluació quantitativa
Mesures alternatives2009-2011
Núm. expedients oberts
Menors acollits a les mesures
Superen positivament mesures
No superen mesures
2010 8 2 0 2
2011 3 3 3 0
Avaluació qualitativa
Aquest programa que just acaba d'iniciar el seu recorregut, els resultats són de moment molt desiguals, en un
primer moment es van iniciar bastants expedients per denuncies rebudes, acollint-se molts pocs menors a les
mesures alternatives i presentant força dificultats per a superar-les. Posteriorment els menors que s'han acollit
han pogut superar satisfactòriament el programa, però en els últims mesos no hi ha hagut denúncies de consum
de drogues il·legals per part de menors.
SAFAD
Servei que no figurava dins els projectes del Pla de drogues i que s'ofereix des de l'any 2009 per a oferir
informació, orientació i assessorament sobre qualsevol problemàtica que tingui relació amb el consum d'alcohol
i drogues de manera confidencial i gratuïta.
Avaluació quantitativa
SAFAD2009-2010
Número total de visites
Fitxes obertes
Mitjana d'edat
Número de visites Substància consumida
2009 3 2 40 1 (100%) Cocaïna (50%)Alcohol (50%)
2010 39 16 23,6 1 (43,75%)2 (25%)
3 (6,25%)4 (12,5%)5 (6,25%)8 (6,25%)
Alcohol (18,75%)Cànnabis (62,5%)Cocaïna (6,25%)
Tabac (6,25%)Cap (6,25%)
Avaluació qualitativa
La valoració d'aquest servei és altament positiva, va tenir uns inicis una mica decebedors pel desconeixement
que la ciutadania tenia del servei, ara amb quasi dos anys de funcionament, és un servei de referència del
municipi, tant per familiars que consulten sobre alcohol i drogues com per a professionals amb consultes i té una
ocupació plena vorejant el 100% quinzenalment.
6.2 Projectes no realitzats
Espai quinzenal de salut a la ràdio municipal
No realitzat, es va començar al 2008 a iniciativa del CAP, però per manca de persones ponents es va abandonar.
Curs de formació en drogodependències per a agents i formació de formadors
No s'ha dut a terme al no haver-hi hagut la demanda per part de les persones professionals.
71