pilar sec 24

Núm. 24Setembre 2011 Tiratge 300 exemplars

Revista dels Castellers del Poble Sec

Aconseguint fites, obrint horitzons

Els CastEllErs dEl PoblE sEC CarrEguEn PEr la fEsta major la PrimEra 2dE7, Pas PrEvi als CastElls dE 8

Sumari

02. Sumari

03. Editorial

04. Reportatge: Nova frontera: Torre de set i més amunt

06. L’entitat de Sant Antoni: Xarx@ntoni

07. Actualitat de Sant Antoni

08. L’entitat del Poble Sec: Assemblea de barri

09. Actualitat del Poble Sec

10. Veu Junta i Tècnica

12. Festa Major

14. Secció gràfica: Festa Major i activitats

16. Cartes des de l’exili: Jesús Crespo

17. Sóc un puto novato... i em presento: Ronan I Anna

18. La veu de les consortes

19. Des dels castells: Parlen les dones

20. Amb la camisa penjada a l’armari: Marc Grenyes

21. Personatge exemplar... o no!: Toni Sanz

22. Racó de la canalla: Sortida Natupark

23. De casament: Jusp Married

24. Lliure i Tropical: ¿Por qué me hice casteller? 25. Bandarres: Marc Boluda, Vicky i Cèdrik

26. Poca feina: Castellàfor i Faixa Còmica

27. Poca feina: Qui diu que a l’estiu no fem castells

28. La Contra: Entrevista a... Jordi Martí

PILAR SEC • SETEMBRE 201102

L’equip de redacció de Pilar Sec i la Junta dels

Castellers del Poble Sec no es fan responsables de les

opinions aquí expressades

FITXA TÈCNICA

Consell de redaccióElisabet PenaGerard Verdés

DissenyMarta Pérez

Correcció catalàMar Pérez

Marta Pérez

Recerca imatgesSílvia BelinchónAndreu Revilla

PublicitatJose Luis BardoHector Linuesa

Edgar PalauArmand Toledo

Han col·laboratIván Alonso

Vicky AsensioAssemblea de barri del Poble

SecAnna Bagan

Sílvia BelinchónAssumpte Barbens

Júlia BestardMarc Boluda

Ignacio CiercoJesús Crespo

Pere DomènechDan Esteban

Jaume FàbregaMarta Guàrdia

Benet ÍñigoYuse LócigaCédrik MagisEnrique Mar

Jun MatsuuraMaria OrtegaAleix PellejeroLaura Pena

Joaquim PérezMar Pèrez

Marta PérezJordi PortabellaMarta Praderas

Cristian RomanceConxi RomeraAinoa Saida

Esther SanclementeMartí Sumarroca

Xarx@ntoni

El fet Casteller, aquí i a la Catalunya popular!

L’editorial

PILAR SEC • SETEMBRE 2011 03

Normalment quan una persona veu cas-tells o decideix provar-ho un dia té una idea predefinida. Ho veu com una ac-tivitat col·lectiva, que hi participa molta gent, amb nens petits, i, també, amb risc. Aquestes primerenques percepcions es van ampliant conforme un s’endinsa en el dia a dia d’una colla castellera. Valors com l’amistat, la solidaritat, la superació individual i col·lectiva, el treball en equip, el companyerisme i el cooperativisme, el sentiment de pertinença al col·lectiu i, en el cas del Poble Sec, la identificació amb el barri són alguns dels aspectes que conformen el fet casteller. Aquest con-junt ha fet que finalment els castells hagin estat declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco. També són una eina de cohesió i vertebració social. Dos exem-ples evidents, més enllà del dia a dia de les colles, són els tallers com el “Tots som una colla” que incideixen en la integració de nouvinguts a la societat i a la cultu-ra popular catalana i la creació de colles castelleres a l’Amèrica del Sud, a les ba-rriades humils de grans metròpolis.

Amb aquesta introducció, però, no s’ha tractat d’un aspecte que identifica un neòfit amb els castells, el risc. La plastici-

tat i aparent fragilitat, unides a les alçades i l’espectacularitat en les caigudes poden provocar recança a que una persona hi participi. Les dades avalen que el nombre de lesions és inferior que en els esports. A més a més cal afegir que el percentatge de castells que cauen i les seves lesions han baixat en l’última dècada, gràcies a un assaig més productiu, fet que s’ha d’unir a la introducció de mesures pro-tectores, com els cascs al pom de dalt, el terra atenuant i la xarxa de protecció als assaigs. També cal destacar la millor preparació de la gent que forma la pin-ya, augmentant així la seva seguretat i la dels castellers de tronc, i la presència d’ambulàncies a totes les actuacions.

Tot i aquest allau de factors que ens po-den alleugerir la por inicial de fer castells, el risc 0 a la vida no existeix, i aquest es-tiu desgraciadament ens ho ha demos-trat. Al juliol un membre de la nostra colla, l’Enrique, va patir una lesió en la caiguda de la primera torre de 7 del Poble Sec (Pi-lar Sec us convida a fer un cop d’ull a les seves pàgines on el mateix Enrique ens explica les seves vivències). I per si n’hi havia poc, aquest setembre vam patir la pèrdua d’un casteller de l’Arboç, en Ra-

mon Rovira, a causa de la caiguda d’un castell mentre ell estava a la pinya. MAI, en 200 anys d’història dels castells havia passat una fatalitat com aquesta en un membre de la pinya. El món casteller va plorar la seva mort en el funeral on prop de 20 colles, Poble Sec inclosa, hi érem per retre-li un homenatge pòstum en for-ma de pilars de dol.

De l’excepcionalitat de l’accident, però, no n’hem de fer la regla. Ni el soroll oca-sionat ha de degenerar els valors intrín-secs en els castells. En un moment de dificultat econòmica del país, les colles castelleres som una via de cohesió i d’ajut mutu, tal com s’ha dit més amunt. El pas-sat 17 de juliol més de 120 veïns i veïnes del Poble Sec, de Sant Antoni i d’altres indrets van fer pinya amb la camisa blau cel per carregar la primera torre set d’una entitat que feia 12 anys d’història i per on han passat més de 500 persones. Un castell que va exemplificar la fortale-sa d’una entitat, d’un barri i d’un projecte col·lectiu. La colla segueix amb més força i més unida. Els castells de 8 s’apropen i els castellers hem de continuar aconse-guint fites i obrint nous horitzons.

Reportatge: Nova frontera: torre de set i més amunt


Hem trencat els límits. Carregar la torre de set en la passada Diada del XII Ani-versari va significar assolir un nou sostre casteller.

Gran part dels castellers que van carregar la torre el passat 17 de Juliol no saben que quatre anys en-rere, en aquella mateixa diada, ce-lebràvem descarregar el primer pilar de 5 d’aquella temporada. Aquell va ser un moment molt especial per un servidor, que després de sis mesos a la colla, va sentir per primera vega-da la colpidora emoció d’aconseguir descarregar un castell límit. Des d’aleshores hem recorregut un llarg camí...

La llavor: 5 anys de menys a mésEls Castellers del Poble Sec por-tem cinc temporades de creixement continuat, cinc temporades en que el nostre sostre ha anat pujant. Hem passat de patir per descarregar tres castells de sis en una mateixa diada a descarregar-ne tres de gamma alta de set amb aparent facilitat, deixant grans moments en la retina dels nostres castellers com el primer 3 de 7 de la nova era, el lluitadíssim 4 de 7 descarregat a la Mercè o l’èpic primer 4 de 7 amb agulla carregat, del qual en recomano el visionat als que encara no l’hagin vist. Els regis-tres de la temporada 2010, amb gai-rebé trenta castells de set la meitat dels qual eren de gamma alta, feien complicat seguir creixent a una colla com la nostra.

2011: transicióCom tots sabeu però, aquest 2011 ha estat bastant més fluix en quant a resultats durant els primers mesos. Per tal de poder aspirar a nous cas-tells calia dur a terme durant aquest primer tram de temporada una in-tensa feina de renovació dels pisos superiors dels nostres castells que, tot i forçar-nos a rebaixar expecta-tives en els primers compassos de l’any, ens ha permès arribar fins aquí amb totes les portes obertes de cara al futur. Els dosos grans han baixat

de pis i tenim uns poms lleugers i fiables que són l’enveja de les colles del nostre nivell.

Paral·lelament també s’ha fet feina d’alleugeriment en els castells bà-sics de 7, sobretot el 4, que havia estat la nostra bèstia negra durant molt de temps i ara, tot i ser més lleuger, esta tan parat com el 3. Així doncs, la transició ja està gairebé complerta, ara toca seguir recollint fruïts i acabar l’any tornant a dir que hem fet la millor temporada de l’història de la colla.

Següent objectiu: descarregar-laData: 24/09El següent objectiu de la colla és sens dubte descarregar la torre que malauradament només vam poder carregar en la Diada del XII Aniver-

sari. És un objectiu que tenim ple-nament a l’abast i que sens dubte aconseguirem en molt poc temps si treballem plegats. Que ningú es pensi que serà fàcil, la torre és un castell molt difícil, però amb l’esforç de tots i cada un de nosaltres es pot aconseguir. La data prevista és el dissabte 24 de setembre de 2011, a la Plaça de Sant Jaume en la Diada castellera de Colles Locals. De fet, espero que mentre llegiu aquestes línies estigueu celebrant-la...

Però... un cop haguem descarregat la torre què? Hi ha vida més enllà de la torre? Castells de vuit? 3 de 7 per sota?

Un futur obertDoncs tenim un món de possibilitats davant nostre!

La filosofia dels Castellers del Poble Sec en les últimes temporades ha estat perseguir l’impossible per fer-ho realitat. La feina a assaig ha estat la pedra angular d’aquesta mètode de treball, de manera que només hem portat a plaça castells quan hi ha hagut darrere un excel·lent treball de tota la colla. Així ha estat i així ha de seguir sent d’ara endavant. Després de descarregar la torre de set ens toca seguir perseguint nous reptes, però no cal esperar a des-carregar-la per començar a treballar. Els següents objectius de la colla passen sens dubte pels castells de vuit pisos. No enganyarem a ningú dient que els tenim a tocar, hi ha molta feina a fer, però tenim moltes ganes de fer-la i per això hem elabo-rat un programa d’assaig específic

Nova frontera: Torre de set i més amunt!

TEXT HÉCTOR LINUESA


en aquest segon tram de tem-porada. Així doncs, serà molt habitual veure a assaig proves de castells de set nets que sens dubte cada dia seran més acurats. No cal dir que sense la col·laboració de tots serà impossible avançar i que és necessària la presencia de tothom a tots els assaigs i totes les diades per poder fer passes fermes en aquesta direcció. La colla té un somni, l’hem d’ajudar a complir-lo!

Per altra banda també hem de pensar en altres reptes que hem deixat aparcats última-ment per dedicar-nos a la to-rre, com per exemple el 3 de 7 aixecat per sota. Si hi ha un castell exigent en quant a as-saig de pinya aquest és sens dubte el tres per sota. Necessi-tem assaigs multitudinaris per poder donar forma a una pin-ya solvent que aixequi el cas-tell sense problemes. A partir d’ara a cada assaig hi haurà una prova de tres per sota per perseguir la perfecció en les ai-xecades. Es tracta d’un castell complex que no obstant tenim molt a l’abast gràcies al domi-ni de l’estructura del tres de la nostra colla.

TEXT HÉCTOR LINUESA

Altres castells com el 5 de 7 amb l’agulla o el 7 de 7 també estaran en l’agenda dels Castellers del Po-ble Sec en els propers mesos, ja que són castells francament asse-quibles pel nostre nivell casteller que ens poden servir com a revul-siu en diades importants. Esperem veure’ls aviat a plaça!

La nova era: Bandarres de vuit!Si bé perseguir objectius a llarg ter-mini ha estat cabdal en l’evolució de la colla en els últims anys, no se-ríem on som de no ser pel compro-mís mostrat per tots els castellers. El tarannà Bandarra que van donar a la colla els seus fundadors va ser la llavor perfecta per fer d’aquesta la gran colla que som. Els Caste-llers del Poble Sec sabem treballar dur quan cal, a l’assaig, a plaça o a la festa major, sabem patir, sabem fer xerinola, sabem guanyar, sabem perdre, sabem fer dels castells una festa, sabem viure la festa dels castells, sabem treballar en equip, sabem quin és el premi de l’esforç i gràcies a tot el que hem après sa-bem que encara podem saber mol-tes més coses.

Els bandarres tenim un somni, els bandarres podem ser de vuit.

Benvinguts a l’era Bandarres de vuit!

Reportatge: Nova frontera: torre de set i més amunt


Xarx@ntoni, la Xarxa Comunitària de Sant Antoni

L’entitat de Sant Antoni

TEXT GRUP MOTOR DE XARX@NTONI

No és fàcil descriure en un parell de fulls tot el que fem o inten-tem fer a Xarx@ntoni.

La Xarxa Comunitària som un procés participatiu impulsat pels veïns i veïnes del barri de Sant Antoni de l’Eixample barcelo-ní. Les nostres finalitats són: enfortir la xarxa social i solidària del barri, crear espais de cooperació i participació social, lluitar contra l’exclusió dels col·lectius més vulnerables, i promoure la corresponsabilitat entre els veïns i l’administració.

Volem ser, un espai des d’on aprendre, i fer possible, el dret de ser ciutadanes i ciutadans actius, per aconseguir, plegats, una societat millor. I això passa per la conscienciació sobre la nos-tra responsabilitat individual i col·lectiva en la millora del nos-tre entorn i de les condicions de vida de les de les persones amb les que convivim. I passa, d’una manera especial, per fer possible el protagonisme de les persones i grups que es troben en una situa-ció més desafavorida, avançant en el dret que tots tenim a una participació social plena.

Xarx@ntoni va tenir els seus inicis l’any 2002 a Sant Antoni, un barri sense una conflictivitat social des-tacada, però amb uns reptes so-cials comuns a molts altres llocs, com ara l’envelliment de la pobla-ció, la convivència entre persones de diverses procedències o el debilitament del moviment associatiu.

La Xarxa Comunitària recull el testimoni del pla comunitari que es va engegar al 2002 com un procés participatiu i de corres-ponsabilitat entre l’Administració i la ciutadania. El primer any, un centenar de persones i més de quaranta entitats i serveis vam elaborar un diagnòstic comunitari que vam denominar “coneixement compartit de la realitat”. Aquests informes de coneixement compartit de la realitat van servir per a començar a prioritzar accions i posar en marxa projectes i activitats.

Malgrat els diversos premis i reconeixements que va rebre arreu de l’Estat aquest procés de diagnòstic i el desplega-ment de les seves primeres accions, al 2004 el Districte de l’Eixample es va carregar aquell pla.

Tot seguit, però, es va constituir la Xarxa Comunitària, i un

any després es va dotar de personalitat jurídica pròpia. Des d’aleshores la Xarxa Comunitària ha continuat impulsant el procés.

Els espais on es pot participar a la Xarxa Comunitària han anat evolucionant, com a conseqüència de l’adaptació a les circumstàncies conjunturals i de l’aprenentatge obtingut en aquests anys de funcionament.

Avui dia xarx@ntoni s’organitza en diverses comissions de tre-ball: Convivència, (que agrupa els àmbits de solidaritat; gent gran; i immigració i interculturalitat); Cultura Popular i Tradi-cions; Economia social; xarx@ntoni - TIC (x@i-TIC) i ProjectA.Aquestes comissions promouen, sempre des de la participa-

ció dels protagonistes, diversos projectes entre els que desta-quen: Recuperació de la Memòria Històrica del barri (arxiu i blog), Espai de trobada (entre persones de cultures diferents), Aprenem Junts (classes i grups de conver-sa en català), la Xarxa de Volun-taris del barri, Bons Veïns (acom-panyament a persones que es trobren soles), l’omnia xarx@ntoni (per aprendre i fer servir els ordi-nadors, internet, etc), Sant Antoni sensefils (per accedir a internet des de casa), Seguici del barri de Sant Antoni (amb la participació

de les colles de cultura popular del barri), Trocantoni (Mercats d’Intercanvi i Intercanvi de Coneixements), Hort@ntoni (hort urbà comunitari), el Grup de consum responsable i solidari (accés a productes agroalimentaris sostenibles), la Festa del carrer, ProjectA (teatre social), així com realitzem formació per a entitats, promovem la coordinació interassociativa i dinamit-zem el portal col·laboratiu del barri, www.xarxantoni.net.

A xarx@ntoni es pot participar des de les comissions o des dels projectes. Les comissions es troben, com a mínim, un cop al mes, i a més, membres de cadascuna es troben cada 15 dies per coordinar i assegurar la coherència i la transversa-litat dels projectes. Aquest darrer espai de trobada s’anomena Grup Motor (basat en la metodologia anomenada IAP, Investi-gació - Acció - Participativa). A més en diversos moments de l’any ens trobem en plenari.

La Xarxa som un “lloc” de trobada entre veïns i veïnes, entitats i serveis del barri, però més enllà del barri també participem i compartim projectes amb altres xarxes, òrgans i iniciatives, com són el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), el grup d’acció comunitària del Consell Municipal de Benestar Social, o en molt diverses iniciatives compartides amb grups i entitats amigues d’altres barris de Barcelona o Catalunya.

Xarx@ntoni - Xarxa Comunitària de Sant AntoniTelèfon: 93 445 22 [email protected]


Actualitat de Sant Antoni

Retallades a l’escola i un mercat que va per llarg

TEXT BENET IÑIGO

Els veïns de Sant Antoni segueixen rei-vindicant una nova escola al barri. Aquest curs 2011-2012 que acaba de començar els centres educatius s’han trobat amb més demanda que oferta, tot i que han am-pliat les places. Això mentre l’Ajuntament estudia com utilitzar l’antiga seu de la ONCE al carrer Calàbira, un immens edifici que porta 4 anys abandonat. Mentrestant les obres del mercat avancen amb sorpre-ses incloses; una part de l’antiga muralla ha aparegut i amenaça d’allargar la refor-ma. Com a mínim el mercat de llibres dels diumenges ja té sostre a l’espai provisio-nal del c/Urgell.

38 famílies de Sant Antoni s’han vist obligades a inscriure els seus fills a escoles de fora del barri. L’educació de proximitat topa amb l’austeritat econòmica que s’han marcat les ad-ministracions; no hi ha calers per nous centres, diuen. Els afectats han co-mençat a recollir signatures a través de l’Associació de Veïns i han penjat un manifest a internet. Denuncien que el Consorci d’Educació de Barcelona només va ofertar 300 per 388 interes-sats. Una cinquantena s’han encabit als dos centres públics del barri (CEIP Diputació i CEIP Ferran Sunyer), tot i que les instal·lacions ja estan satura-des. La resta s’han hagut d’espavilar.

Els pares i mares demanen que es comenci a construir una nova escola i que mentrestant s’instal·lin barracons entre els carrers Viladomat, Consell de Cent, Diputació i Comte Borrell. Tam-

bé demanen la construcció d’un insti-tut de secundària públic. Ara mateix, a Sant Antoni no n’hi ha cap.

L’antiga seu de l’ONCE segueix buidaParadoxalment al barri hi ha 10.000 metres quadrats sense utilitzar. Tèc-nics municipals han estat aquests dies analitzant l’estat de l’edifici, buit des del 2007 i bastant degradat. A prin-cipis d’any el va adquirir l’Ajuntament, llavors encapçalat per Jordi Hereu, per obtenir el suport d’Esquerra als pres-supostos, i ara el nou govern de CiU estudia com utilitzar-lo. Altra vegada els diners són el problema. La inicia-tiva privada no s’atreveix a invertir-hi donada la magnitud de l’obra i les ar-ques municipals no estan per alegries. El que sembla clar és que no només acollirà equipaments de barri, la idea inicial, sinó també de ciutat.

El mercat dominical ja no es mullaLa bona noticia és que l’estructura que acull el tradicional mercat de lli-bres i intercanvi de cro-mos del Mercat de Sant Antoni mentre duren les obres ja està enllestida. Bé, de llibres cada cop n’hi ha menys i en can-vi hi ha més videojocs, pel·lícules i figuretes. Els paradistes s’hi van tras-lladar a finals de juliol, però el sostre encara no estava acabat. Ara ja ni la pluja podrà impedir

que nens i nenes, i pares i mares, es quedin sense el jugador X de l’àlbum

de la lliga o el cromo que els falta del Bob Esponja.

Per tot plegat, els diumenges, doncs, es desviarà el trànsit, també els auto-busos, per no passar per Urgell entre Tamarit i Floridablanca.

La Barcelona medieval treu el nasMolt a prop d’allà, el vell Mercat de Sant Antoni ja no té ni parets ni porxos. Han estat enderrocats per començar a excavar els soterranis de la futura instal·lació. Ara mateix només queda en peu l’antiga estructura modernista en forma de creu. Però les excava-cions s’han topat amb restes arqueo-lògiques que amenacen d’endarrerir les obres. Ha aparegut una part de la muralla medieval de Barcelona i tècnics municipals les analitzen i de-cidiran si val la pena conservar-les. El més probable, però, és que després d’estudiar-les la reforma segueixi en-davant tal com estava previst, igual que ha passat a la futura estació de La Sagrera.

L’entitat de Poble Sec


Assemblea de barri de Poble Sec Vine a dir-hi la teva!

L’experiència de plaça Catalunya s’està filtrant als barris. Fa ja uns mesos que un gran nombre de veïns i veïnes de Poble Sec vam assistir per primera vegada a l’Assemblea del barri, un espai de debat i reflexió que ja fa gairebé dos anys que existeix al barri, però que amb les mobilitzacions dels “indignats” s’ha nodrit de noves veus, idees i propostes.

Com podem afrontar la precarietat? Com volem que sigui el ba-rri? I la ciutat? Com podem compartir experiències i anhels de transformació social sense passar pels models organitzatius dels partits polítics i sindicats majoritaris que ja no ens representen o que ja no ens serveixen?

L’Assemblea de barri de Poble Sec és un espai de trobada, de de-bat i de suport per posar en comú idees i accions, però també és un lloc des d’on organitzar-nos: perquè sabem que si hi ha alguna solució a la crisi econòmica i social que patim aquesta passa per la participació directa i conjunta de tothom.

Les assembles i les activitats s’anuncien al carrer, en cartells i pan-cartes, i a les xarxes socials. Les assemblees són cada 15 dies, els diumenges a les 18 hores a la Plaça del Sortidor. Podeu consultar totes les convocatòries al blog.

TEXT ASSEMBLEA DE POBLE SEC

El 29 de juliol l’assemblea de Poble Sec donava suport a les protestes de les treballadores del Cap de Manso contra les retallades de la sanitat

+ INFORMACIÓ

[email protected]

#assembleapoblesecVine i participa-hi. T’animes a passar de la indignació a l’acció?


Actualitat del Poble Sec

TEXT MARIA ORTEGA

Nova ofensiva de Bombers per la caserna del carrer Lleida

La pugna per quedar-se amb les instal·lacions de l’antiga caserna de Bombers del carrer Lleida fa una passa més. Si bé durant la campanya electoral al barri sem-blava clar que l’edifici se cediria a l’escola Jacint Verdaguer –annexa i amb importants dèficits d’espai que s’accentuen amb els anys–, l’altra part en disputa, el cos de Bombers de Barcelona, intenta ara un nou assalt. Més enllà de l’anunciat Parc de la Prevenció que ja havien explicat que tenien intenció de muntar-hi des que el tancament de la caserna del carrer Provença els va deixar orfes d’un espai d’ús pedagògic, ara la nova ofensiva passa per demanar el trasllat de les oficines que tenen al 22@, al carrer Llacuna –i amb un lloguer molt elevat- fins al carrer Lleida. La plantilla i, especialment la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Històric dels Bombers de Barcelona, està fent pressió perquè la caserna es conservi tal i com està i que no s’aparti del seu ús inicial. I, de retruc, perquè l’ampliació de l’escola es faci en un altra direcció, en un espai propietat de la Fira.

El nou equip de l’Ajuntament de Barcelona, de moment, acumula feina i encara no ha pres cap decisió. Fonts del districte de Sants-Montjuïc asseguren que l’ús de la caserna encara està en fase d’estudi i que no optarà per cap projecte sense parlar-ne amb les diferents parts. De moment, tothom a l’espera, mentre la direc-tora de l’escola, Núria Lacasa, reitera que necessiten “una solu-ció d’urgència”, perquè es troben “molt en precari”.No vol sentir a parlar de nous espais a la Fira, perquè suposaria demorar més l’ampliació, que és una actuació que ja es donava per feta i en la que ja treballava el Consorci d’Educació.

La pressió de Bombers per reivindicar la seva caserna al Poble-sec ja va fer una passa mes a principis d’any, quan un informe de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció del Patrimoni Arquitectònic, vinculada al Col·legi d’Arquitectes de Ca-talunya, avalava la necessitat d’incrementar el nivell de protecció de l’edifici per impedir que s’hi fes qualsevol modificació. Una idea que podia barrar el pas a l’ús escolar i que va quedar a l’aire per la imminència de les eleccions municipals. En aquell moment, la

intenció de Bombers era instal·lar-hi un espai pedagògic, on exposar els carros antics, les Genoveves, cascos o extintors perquè els prop de 4.000 escolars que cada any passaven per l’antiga caserna del carrer Provença mantinguessin la seva vinculació amb Bombers. Ara, això queda aparcat en bene-fici del trasllat de les oficines, tot i que la idea de l’ús pedagògic es manté com un projecte de llarg termini.

Fre a la gossera a MontjuïcLa caserna del carrer Lleida, però, no és l’únic front obert que el nou equip de govern de la ciutat té al

barri. Encara cueja la nova ubicació de la gossera, que Trias sem-pre ha mantingut que s’instal·larà a la Zona Franca, a l’antiga llera del riu Llobregat. De moment, no hi ha hagut avenços en aquesta direcció, però sí frens a l’anterior. A finals d’agost, va sortir publi-cat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) que es deixava sense efec-te l’adjudicació provisional del projecte a Montjuïc, valorada en 400.000 euros. És, juntament amb la decisió de baixar la Guàrdia Urbana al metro, una de les primeres promeses electorals acom-plertes de l’equip de Trias. El nou Parc d’Acollida d’Animals de Companyia, que inicialment s’havia d’instal·lar al costat del parc de l’Oreneta, tampoc no anirà a Montjuïc. Tot i així, l’Ajuntament ha deixat clar que sí que té intenció de construir aquest equipament durant aquest mandat, tal i com ha anunciat el regidor de Medi Ambient, Joan Puigdollers.

Més negatives. El front marítim que havia projectat i explicat -sem-pre en petits auditoris- l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González queda definitivament aparcat. Per al nou equip de govern aquesta macroreforma que havia de connectar el parc de la Ciutadella i Montjuïc amb una gran rambla -previ soterrament de la ronda Lito-ral- “és una idea molt bonica, però no és prioitària”, tal com apunta la nova regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs. Tampoc prospera, doncs, la intenció de cosir més els barris del Raval i el Poble-sec. El que sí que va endavant, però encara sense concreció, és el gran projecte de reforma de l’avinguda del Paral·lel. El més priori-tari: la redacció del nou Pla d’Usos que serveixi de punt de partida per al rentat de cara.

La Veu de la Junta

PILAR SEC - SETEMBRE 201110

Com tots sabeu aquest any formo part de la junta, però tot i que vaig començar amb el càrrec de ‘gent nova’, amb la recent redistribu-ció de tasques sóc la responsable de salut, sobre la qual encara he d’aprendre moltes coses. Aquesta és una feina que té diferents parts: la primera la farmaciola, la segona els cascs de la canalla (els de dos, d’acotxador i d’anxaneta) i la darrera d’elles és tot el relacionat amb l’assegurança.

Farmaciola: Bàsicament es tracta de por-tar un material de primers auxilis a tots els assaigs per si hi ha alguna ferida, contusió, etc. O algun medicament bàsic, com els que podem tenir a casa. Aquest material s’ha d’anar revisant periòdicament i repo-sant-ne el que falti.

Cascs de canalla: Coordinar-me amb els responsables de la canalla i revisar si hi ha algun casc en mal estat, fer la comunicació pertinent i demanar-ne de nous, tan sigui per renovació com per noves incorpora-cions a la canalla.

Assegurança: Aquesta és la part més complexa del meu càrrec i com he pogut comprovar amb la lesió de l’Enrique s’ha de fer més buro-cràcia de la que pot semblar.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, amb l’objectiu de vetllar pels interessos de tots els castellers i castelleres, contrac-ta l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil. Aquesta es revisa anualment i es renova intentant adequar-la al màxim a les necessitats de la nostra activitat. Aquesta pòlissa, que tenim contractada com a col·lectiu amb l’Aliança, ens cobreix els accidents que es produeixin durant els assaigs, les actuacions i en els desplaçaments amb la colla.

Així, si patiu un accident casteller haureu d’anar al centre mèdic de l’Aliança més proper amb el paper de comunicació d’accident degu-dament signat i segellat per la colla, que jo us haig de facilitar. Un cop visitat a l’hospital, m’heu de fer arribar l’informe d’urgències, que jo he de presentar a l’Aliança, en un termini màxim de 15 dies, per tal que obrin un expedient amb tot el relacionat amb el tractament del pacient. Un cop obert l’expedient, tota la documentació relacionada amb la lesió (partes de baixa laboral, informes mèdics, factures,…) m’ho heu de fer arribar el més aviat possible perquè jo ho remeti a l’Aliança.

Amb el propòsit d’ajudar en el que calgui, resto a la vostra disposició.

A finals de la temporada passada em van oferir entrar a forma part de l’equip de pinyes i vaig acceptar encantat. Al cap d’uns dies em van dir que em passès per una reunió de pinyes per començar a entendre com es feien les pinyes; era per a l’actuació que fèiem a Badalona. Aquella tarda em van dir que fes la pinya de la torre de sis, era un castell reserva, jo amb la meva inexperiència vaig començar a fer-la a pregunta si ho feia bé, recordo que vaig deixar mig feta la pinya, sense posar tots els noms.

Va arribar el diumenge de l’actuació i resulta que vam haver de fer servir aquella pinya reserva, i com que l’havia fet jo em van fer que la cantés. Aquella torre es va carrergar, però malaurada-ment després va caure.

Va començar la temporada i la pinya de la torre em va seguir, però aquest cop ja no era una pinya de torre de sis, ja havia de pensar com una torre de set. A cada assaig em tocava fer-la i aconseguir millorar-la, proposant can-

vis a la resta del equip de pinyes per poder fer aquell salt qualitatiu per aconseguir la desitjada torre de set.

Les primeres setmanes anava ben perdut, feia la pinya i el Guty em canviava la meitat de coses que feia, quan cantava la pinya m’equivocava amb els laterals, o deia els de la dreta per l’esquerra o els de davant per darrera (sé que encara a vegades ho segueixo fent!). Però mica en mica me la vaig anar fent meva, fins arribar a ser una obsessió. Pensant qui era la persona més adequada per aquella posició o que si canviàvem la manera d’agafar dels laterals potser treballaríem millor, mirant vídeos de torres d’altres colles per veure com feien ells les torres, etc. Finalment va arribar el gran dia, aquell 17 de juliol, vam cantar la pinya, em vaig col·locar al meu lloc, es va tancar la pinya i llavors les cames em van començar a tremolar, va començar a pujar el castell, les cames cada cop em tremolaven més, escolto les gralles fent l’aleta, miro cap a dalt i veig l’anxaneta fent les passes, baixo el cap per fer l’últim esforç i escolto que algú diu: cau cau! Baixo més el cap i la torre de set cau, però estava carregada!

Tot el temps dedicat va tenir la seva recompensa i ara per la Mercè la descarreguem!

La Veu de la Tècnica

TEXT ESTHER SANCLEMENTE TEXT PERE DOMÈNECH

Què es fa a salut? El repte de la torre

De diada en diada


Els Castellers del Poble Sec celebràvem el 12è aniversari de la colla, una de les diades més importants del calendari casteller per els de Poble Sec. Les expectatives eren molt bones, la tèc-nica volia portar a plaça un castell nou, la torre de 7, un castell límit per la colla i que ens apropa ja als castells de 8, un pas molt important per la colla i necessari si no ens volem estancar castellerament parlant. Es respirava bon ambient ens els minuts previs a l’actuació, els bandarres estaven molt il·lusionats i amb moltes ganes de poder fer aquesta torre de set. Abans, però, tocava fer el que és fins ara el castell límit per a nosaltres, el 5d7. La concentració era màxima per tots els castellers a l’hora de muntar la pinya, això demostrava la importància que el 5d7 sortís bé. El castell va pujar molt bé de mides tant al tres com en la torre. Una canalla ràpida i segura va coronar el castell on el pas de l’anxaneta fent la segona aleta va donar el castell com a carregat. A la baixada, la torre s’obrí una mica però sense cap tipus de perill i el castell es descarregà. Un 5d7 molt maco i tranquil que donava confiança per atacar en segona ronda la torre de 7.

El moment de la veritat ja havia arribat, tot preparat per afrontar el que molts consideren ja el primer castell de la gamma de 8. Pinya tancada, segons i terços col·locats, donen el “sí”, gralles comencen a sonar i comencen a pujar quarts. Una torre molt maca de mides i molt quieta, dosos i acotxador col·locats i la torre continua sense perdre una bona mida, però anxaneta just arribar a nivell d’acotxador comença a dubtar en fer les 3 pas-ses on provoca un tremolí a tota la torre i els nervis comencen a sortir. L’anxaneta finalment es decideix a fer les tres passetes, fa l’aleta però a l’hora de la sortida la torre rep una rebrincada que no es pot parar i acaba per saltar, deixant la torre només carregada. Un regust agredolç en carregar la primera torre de 7 de la història blau cel. Tot i la caiguda, tècnica no es tira enrere i anuncia el 3d7a en tercera ronda per poder fer la millor diada de la història. I així va ser, un 3d7a força maco de mides, que va pujar i baixar sense més problemes que l’obertura típica en una castell amb agulla. El pilar del mig força solvent tot i que es va suar una mica més del que és habitual. Per acabar dos p5; un d’ells va cedir a l’hora de sortida de l’anxaneta deixant-lo en carregat. Però la diada no acabava aquí, era l’hora de les noies, que portaven per primer cop en la història de la colla un castell íntegrament femení. Un cop hagueren cantat la pinya i col·locat totes les integrants, pujaren les segones i començaren a pujar la resta del tronc. Un 3d6 molt maco i amb molt bones mides descarregat per la part femenina dels Castellers del Poble Sec.

L’aniversari

Com cada any per alguns bandarres, la diada nacional de Ca-talunya comença amb l’ofrena floral al Fossar de les Moreres. Aquest any, a diferència de la resta, el nombre de camises per fer el tradicional pilar eren forces més. Un cop esmorzats i en-faixats comencem a muntar el p4 que no tingué més problema que la visió nul·la del segon a causa de l’estelada. Seguidament vam fer un pilar de 4 per sota i amb el pilar concloïem l’ofrena floral al Fossar de les Moreres. Un cop acabats, tots cap a la Plaça del Setge del 1714 on ens esperava una diada de tràmit

per encarar la Mercè. Un cop a plaça i desprès de l’ofrena floral feta per totes les entitats del barri, obrirem la diada amb un p4 caminat, assaig pel p4 caminat de la Mercè. Pilar de 4 semico-rregut, molt maco i segur.

El primer castell escollit va ser el 3d6a, castell maco, ràpid i segur que es va obrir una mica de segons a la sortida de l’anxaneta. Espadat de 4 preciós que va donar el castell com a descarregat. El segon castell a plaça va ser el 4d6 amb el pilar. Castell molt maco de mides i que presentava una alineació ínte-grament quasi femenina i on la Marta P. s’estrenava de baixa en un castell no femení; felicitats Marta!. El castell va acabar amb l’espadat al mig, bastant treballat on el baix de l’agulla es va quedar mig tort.

En tercera ronda un 3d6 clavat i gens treballat que demostra la veterania i la solvència del tronc i la pinya. Per acabar la Diada, un pilar de 5 força tremolat però sense cap perill.

Després dinar al local del Toni i migdiada!

Diada Nacional de Catalunya

TEXT CRISTIAN ROMANCE

La pluja mai ens tombarà la festa!

Festa major


TEXT YUSE LÒCIGA

La darrera Festa Major del Poble Sec es-tava marcada, com cada any, amb ver-mell llampant al calendari dels Bandarres; però potser aquest any podriem haver canviat el vermell pel blau aiguat. I és que a les festes d’enguany va ploure els dos caps de setmana!

Aquest any, la Festa Major va començar pels Castellers del Poble Sec amb un pi-lar ben maco a la plaça de la Bella Do-rita. Juntament amb la colla Gegantera del Poble Sec i els diables del barri van donar la benvinguda al nou regidor del districte a l’acte de lectura del pregó (que aquest any, de forma sorprenent, es va fer davant d’ El Molino). Aquest fet ha-gués suposat una anècdota més de la colla si no fos perque algú (ves a saber qui) va considerar convenient fer coinci-dir al mateix temps aquesta participació al pregó amb un partit de futbol amb l’Esplai 12@ (bona patxangueta organit-zada per l’Atlètic Club de Fútbol Poble sec), la decoració de l’escenari (i de tot el carrer) de davant del nostre local social i l’organització del concert d’aquella nit al sortidor. Així que “las mentes pensantes” que hi havien darrere la festa dels Ban-darres van començar anant de cul ben d’hora aquest any: A les deu del matí del primer dissabte, ole.

Molts no es van treure la camisa castelle-ra ja que a les sis de la tarda vam actuar en solitari a les Vigílies Castelleres que

cada any organitzem a la plaça de San-ta Madrona. Va ser un bon exercici de rodatge de cara a la diada d’aniversari, resaltat sobretot per un castell final, un pilar de 4 amb tronc i pinya totalment fe-menins, que tot i veure’s perfecte se li va caure l’agulla a l’hora de la descarregada. Aquella mateixa nit van tocar a la plaça del Sortidor “Bielako & The Bombins” i “Els Kumbes del Mambo”, dos grups molt estimats per el jovent de la colla i que van omplir a rebentar la plaça com feia anys que no es veia. I com ja us hem comentat va ser passar d’una plaça ple-na de gent botant i ballant (alguns reco-llint confeti del terra per ficar-ho a caço-tets i calcetes al·liens) a una plaça plena de castellers corrents amunt i avall sota la pluja, recollint en un no res tot el que havíem muntat durant tot el dia. Això no treu que hi hagués un bon nombre de castellers més alegres del que tocava, sobretot tenint en compte la diada que teníem el dia següent i que el cap de colla se n’havia anat al llit feia un parell d’hores per no escanyar més d’un...

El dia següent va ser un dia d’èxits i su-peració, com comença a ser costum a les diades d’aniversari dels darrers anys. Una fantástica diada, la fita de la qual va ser carregar una construcció inèdita: la flamant i inesperada torre de 7! Els ban-

darres ja tenien una construcció nova i un nou repte... Descarregar-la! Aquest diumenge 17 de juliol va tornar a ser dia, tarda i nit de celebracions; d’això, i de moltes altres coses, en poden donar fe l’Eudald i les parets del 36.

La “Festa Entre-Setmana” que orga-nitzàrem un any més juntament amb les companyes del bar La Cultural del Seco va ser, en general, molt millor que l’any anterior. El Magnífic grup d’Excitació dels Castellers del Poble Sec amb l’Ivan al capdavant va coordinar jocs tradicio-nals cada tarda per els més petits: el joc de les cadires, d’arronssar la corda, del mocador... i jocs més difícils de tirar en-davant com ara, el taller de circ, guerra de globus d’aigua, taller de màgia, con-tacontes i l’intent d’assalt per la força de centenars d’infants al castell inflable que vam muntar. Cal destacar també la tasca no només d’Ivan (que déu n´hi do), sinó també d’altres integrants de la colla com la Moles, la Juana, la Sílvia, el Jaume i demés a l’hora de decorar l’escenari i els voltants fins a deixar-ho semblant a la bodega del més brut i teranyinòs dels galeons pirates.

A banda de les activitats per la cana-lla també vam tenir activitats per petits i grans amb el taller i ball de música Bo-llywood, el mercat d’intercanvi de roba, la projecció de curtmetratges al local de Castellers del Poble Sec, l’espectacle de màgia amb el Mag Nil, el taller cas-teller, la projecció del documental “Verd sobre blau, els castells des de dins” i el multitudinari (i inacabable!) campionat de pòker. Tot això acompanyat d’actuacions musicals cada nit de grups de diversos registres: Ala Quieta Band (rock), La funkoteka (hip-hop), Biel Riera (cantau-tor), High Times (reggae/ska), Papagayo


(rumba) i Miquel del Roig (pupurri musical de “toca’m aquesta mestre! La tens?”). Especialment divertida va ser la festa de dijous amb els guanyadors del concurs de disfresses ballant a sobre de l’escenari disfressats de lloro mentre tocava el grup Papagayo. Molt bon rotllo i molt bona música la nit de dijous! Arribant al seu clímax amb l’actuació de l’innagotable Miquel del Roig, que ens va fer témer que acabés venint la Guàrdia Urbana a fotre fora al públic, al Miquel i a nosaltres que no vam parar de botar i ballar des de l’estaca fins la Shakira o la “Ohhh Jenni-feeeer!!!”

Tal i com vam acabar l’últim dia de la Festa Entre-Setmana al nostre carrer ens vam anar a dormir perquè al matí següent ens havíem de trobar ben d’hora per pre-parar el plat fort: El Sec a Sac!

Tot i que van passar per l’escenari sis grups molt diferents com La Banda del Panda, Pirat’s Sound Sistema i Strom-bers divendres; i Kôdul, Txarango i Brams dissabte, tot va anar com la seda. El muntatge de barres es va realitzar de forma ràpida i lògica, el sistema de ti-quets va funcionar sense cues (per fi!), vam adonar-nos-en de temes a millorar a l’hora de gestionar el material que enca-rreguem per aquest dos dies i, sobretot,

vam certificar un any més que som uns currantes. Vam organitzar un concert de dos dies per unes sis mil persones sense incidents (Gin- Xoriguer de banda) i amb molt bon rotllo, quedant els artistes que van venir i el públic en general molt con-tents d’haver participat al Sec a Sac... I

Què et sembla que els CASTELLS siguin patrimoni de la humanitat ?

I canviant de tema...

Luis GandulEm sembla molt bé. És el reconeixement a un esforç i a una tradició centenària. És un orgull per a tots els catalans.

José Luis FuentesEm s embla molt bé. És una cosa nostra, és català. I ara s’està escampant per tot el món. És una forma de reconèixer la nostra cultura.

Micaela AlonsoEm sembla molt bé perquè es part de la cultura catalana. És bo aquest reconeixement. L’esperit casteller s’hereta, es comparteix. Hi ha gent de totes les edats i és com una gran família, és d’envejar.

Carme DomingoÉs fantàstic que una cosa del teu país es propagui arreu del món. Satisfacció plena!!!

Xavi i Anna No fa pas massa temps, un anunci de TV, parlava de la universalitat dels catalans, que en tots els camps de la vida hi ha un català representant aquest país; gastronomia, esport, ciència, pintura , música, arquitectura ... sempre hi trobarem un català destacat. “Quin es el secret?” deia l’anunci, el seu caràcter, l’esforç, l’esperit emprenedor, el treball conjunt, la solidaritat, la feina pas a pas, però sobre tot la persistència (si caiem ens tornem a aixecar). Aquests són els trets que es necessiten per enlairar un castell, la més viva representació dels valors catalans. Si primer van ser Miró, Gaudí o Pau Casals qui ens va fer universals, ara són els nostres valors representats en els castellers els que han fet que un país tant petit sigui ENCARA més universal, molt més que països més grans que el nostre (I NO MIRO A NINGÚ)

Festa major

tot i que va ploure (les dues nits!!! Quin moment el dels Strombers tocant sota la puja sense samarreta!!!), va quedar de-mostrat que si els de blau cel es propo-sen una fita ningú no els pot d’aturar.

Salut cracks!

Secció gràfica: Activitats festa major


Secció gràfica: Actuacions castelleres


PILAR SEC · SETEMBRE 201116

Cartes des de l’exili

El millor serà que em presenti; sóc el Xuspi. Tranquils, el ma-quetador no s’ha equivocat. Aquesta secció no és la dels putos novatos, sinó la d’exiliats. És trist haver d’aclarir-ho, però no, ja no sóc un puto novato! Ho vaig ser un dia, ara ja fa...més de 12 anys, quan tots ho érem, l’any 1999. En aquell moment a quatre gats il·luminats se’ls va ficar al cap fer realitat el somni de tenir colla castellera al Poble Sec! Quants anys han passat, quantes aventures, quantes anècdotes! Als inicis lluitàvem per fer castells de sis, després per fer-ne de set, i ara, dotze anys més tard, somiar amb castells de vuit ja no és una utopia!

Els millor d’aquells principis castellers va ser “LA FEBRE CASTELLERA” que teníem uns quants. Anàvem a veure els assajos de Gràcia, de Sants, no ens perdíem cap diada assenyalada del món casteller (sant Fèlix, sant Ramon i Tots Sants a Vilafranca, el concurs de Tarragona, la Mer-cè, les festes de Gràcia, les festes de Sants, Santa Úrsu-la a Valls...), ens sabíem el rànking de memòria, seguíem l’actualitat castellera, teníem mites com el Melilla, el patilles de Minyons, el Fèlix Miret, l’Andreu Botella de Sants...Però el que ens va passar a nosaltres li passa a molts gent i segur que uns quants de vosaltres esteu o heu passat per aquesta fase i sabeu de què parlo.

Al cap de poc temps d’arribar a la colla, algú em va dir que el millor que podia fer era ajudar a canalla. I allà vaig conèixer alguns dels monstres que teníem com a canalla: l’Imma i la seva germana, i una mica més tard la Sandra i el Joanet, entre d’altres... quins bitxus! Difícil d’imaginar, però l’Imma, la Sandra, el Joanet... eren els nostres aixecadors, les nostres anxanetes! La canalla em va enganxar tant des d’un primer moment que ja mai més no he pogut separar-me’n com-pletament! Molts nens han passat per la colla; alguns amb més ganes de fer castells, altres amb més ganes de jugar, alguns més àgils, altres més brutots, alguns amb més por, altres més inconscients, alguns amb famílies exemplars, altres amb famílies més complicades, alguns lleugers, altres no tant...però tots fan que la colla sigui més humana. I per sort alguns porten això dels castells tan endins que ens fan voler anar més amunt!

Mica en mica van anar arribant els primers castells; el 3d6 en una escola, el 4d6 a Sant Jaume, el 4d6a, la torre (un dels meus castells preferits, inoblidables moments passats amb el Titu), el pilar de 5 una mica més tard (sempre al meu cor, aquell 9 de juny del 2002 a l’Hospitalet!). I al 2003 ens vam trobar amb els castells de 7 quasi sense esperar-nos-ho! Quins grans moments passats, quantes llàgrimes d’emoció, quantes hores passades a tècnica, a junta...! Recordo que a cada gran diada fèiem “la millor actuació de la nostra història”, una vegada darrera l’altra, una mica com ara. Ens passàvem la vida a castells, érem tots (o quasi tots) bastant joves, teníem un munt de temps...Aquell va ser un gran període, molt intens, que va venir seguit d’un parell

de temporades fluixes, que per sort, han quedat enrere. Caure per tornar-se a aixecar, que diuen.

Quantes coses han canviat des d’aquell any 99! El tarannà de la colla, la gent, l’edat dels castellers... (abans la mitjana deuria ser d’uns vint anys, excepte el Toni, el Xavi i el Vicenç, que feien pujar la mitjana!)... tot ha canviat. Però el somni de tenir colla castellera a Poble Sec s’ha fet realitat i el de ser colla de vuit es farà realitat ben aviat!La veritat és que m’havien encarregat que fes un article d’exiliat, però he acabat fent un article de “batallitas”. Eli, no m’ho tinguis en compte, eh!

I pels que encara no em coneixeu i seguiu pensant “qui és aquest novato?” quan em veieu, des de fa uns anys visc a Pa-rís, França. De fet, el temps passa molt ràpid, però des de 2005 que estic per terres franceses, amb una sola excepció l’any 2008, en què vaig fer un intent de tornar a casa mig any. Inicial-ment vaig marxar per raons universitàries, i després per feina. Segueixo trobant a faltar fer castells, però estigui on estigui, vagi on vagi, porto els castells i Poble Sec amb mi.

Us espero a París, esteu tots convidats!À bientôt mes amis!

TEXT JESÚS CRESPO

Un gavatxo ex-domador de monstresNom: XuspiEdat: 27Exiliat a: ParisDes de: fa massa tempsMotiu de l’exili: no se dir la “egga”

Secció gràfica


Sóc un puto novato i em presento

Anna BaganRonan Murphy Salut Companys!

El meu nom és Ronan Murphy. Jo sóc d’Irlanda. Vaig arribar al carrer Marga-rit a les 10:10 del matí del divendres 29 d’abril de 2011. Poble sec seria la meva nova llar.

Durant molt de temps havia planejat viure a Catalunya. Finalment, vaig tenir l’oportunitat de mar-xar d’Irlanda aquest any. Ja havia estat moltes vegades a Catalunya de vacances, pels partits de futbol, etc, i cada ve-gada que havia de tornar odiava deixar Catalunya.

Aquest país ho té tot. Les muntanyes i el mar, el menjar i el clima i per suposat, la gent. És com un imant gran que sem-pre m’ha atret. Sempre em crida. Ja vaig dir que algun dia, si m’hi quedava a viure, m’uniria a una colla. Així que aquí estic, i fins al moment tot molt bé! Espero que pugui ser per aquí per molt temps!

La primera vegada que em vaig posar en contacte amb els Castellers del Poble Sec va ser el 4 de maig, i de fet, ha estat una de les millors decisions que he près. L’únic que lamento és no haver vingut abans. La benvinguda que em van donar va ser aclaparadora, per ser honest, i mai ho oblidaré!

Jo havia vist abans castells en les meves visites a BCN i Ta-rragona. Tot i així no em vaig adonar de tota l’organització que requereix fer un castell fins que vaig unir-me a la colla. Va ser una veritable educació per a mi. El que més m’agrada de la colla és que sento que tothom és igual i té una feina impor-tant a fer. Tots tenim una responsabilitat i si treballem junts podem aconseguir qualsevol cosa que vulguem. La torre de 7 és només el començament.

Una altra cosa que també m’agrada és que hi ha un gran companyerisme entre les colles. Rivalitat amistosa, però al mateix temps tots s’ajuden els uns als altres.. A més, em dona la sensació que la vida sempre gira al voltant de la colla. Quan no estem en entrenament o en un esdeveniment, la gent encara parla sobre castells. Sempre hi són en la ment dels pobles. Estic molt orgullós de la nostra colla. És un ho-nor portar el blau de la Samarreta del Poble sec. Som Po-blesequins!

Una cosa que sí que he d’aconseguir són les lents de con-tacte. Quan em trec les ulleres sóc cec i no hi veig res: -6 A l’ull esquerre i -7 a la dreta. No és només la barrera de l’idioma, sinó també la meva mala vista...

Estic molt feliç de ser part de Castellers del Poble sec. Al meu entendre és la millor colla.

Gràcies a tots i ens veiem a l’assaig!

No hi ha rés que m’agradi més que haver d’omplir un full en blanc!!!!! A més, des de sempre, el meu tema preferit ha es-tat parlar de mi mateixa!!!!! Així que, quan m’han demanat d’escriure això, no he pogut fer res més que negar-m’hi com unes mil vegades... Com haureu com-provat no han acceptat la meva negativa i, per suposat, aquesta primera part és

ironia pura.

Sóc un “putonovato”...Fa com uns quatre anys que us segueixo com a públic a la majoria de les actuacions i, fins i tot, surto a algunes de les fotos publicades a la revista o penjades al local, però no ha estat fins ara que, no sé exactament per què, he decidit que volia formar part de la colla...

Tampoc us puc explicar la sensació de sentir-me part de la pinya i de construir un castell junts, però segur que ja sabeu de què us parlo.

La única pega que hi trobo és que ara NO veig els castells!!! i és que fent de tap o de crossa, això de veure el castell és una mica complicat... Sort dels fotògrafs de la colla! ;)

... i em presentoAquesta part és encara més difícil d’escriure... així que, he decidit demanar ajuda a la meva gent, que em coneix molt bé, i al final ha quedat això (perdoneu la meva incultura castellera... penseu que encara sóc una “novata”!):

Sóc com un castell amb agulla, una estructura més o menys sòli-da recolzada per una pinya de família i amics que sempre em fan suport i em donen seguretat i força. Tinc un tronc que no sempre deixa veure l’agulla,però que poc a poc es va desmuntant fins a quedar un pilar ben alçat i ben net a la vista de tothom.

Directa, sincera, però també amb un gran sentit del ridícul, de ve-gades, com tots els castells, faig llenya, però la constància, la res-ponsabilitat i la tossuderia fan que ho torni a intentar!

Espero que amb això i la meva assistència m’hagi guanyat la ca-misa!

L’Anna és un cas estrany. I no ho dic només pel fet deser per fi “novata” enguany, quan porta seguint la colla ja quatre anys,

quan havia vingut ja a uns quants assaigs i a un munt de diades. És un cas estrany per la forma en què ha acabat entrant en aquesta família. S’ho ha rumiat,

i molt. És com ella fa les coses. I al mateix temps, sense saber quasi com, empesa també per un grup singular de bandarres “absents” ;) ha acabat formant part de la colla amb

totes les conseqüències, sense fallar ni un assaig, ni una diada. Perquè quan ella diu que fa quelcom.... ho fa... I és un cas estrany, segons com, per les seves qualitats com a persona. En ella trobareu una bona amiga dels seus amics, una persona íntegra, honesta i a qui val la pena conèixer en la distància curta.

Benvinguda Anna... crosses dins!


Lliure i Tropical

Consortes: tu podries ser una d’ellesLes guerres, tots ho sabem, te-nen victòries, víctimes i danys col·laterals. Les primeres se ce-lebren en grup i passen a la his-tòria amb honors; les segones es pateixen de forma individual i són oblidades ràpidament; i els tercers passen tan desaperce-buts que ni tan sols es coneixen els seus noms. Però existeixen.A una colla castellera, les vic-tòries se celebren al local i es recorden amb dolor (de cap, la majoria dels cops). Les derrotes se salven amb el cap ben alt i la faixa més ajustada, i els danys col·laterals… Algú sap quins són?

En concret, els danys col·laterals de la lluita poblesequina abas-ten la zona entre el Poble Sec i Hostafrancs, concentrats en tres punts ubicats als carrers Roser, Mistral i 26 de gener. Les principals destinatàries són dones, de nom Eli, Júlia i Deborah, i són víctimes injustes del poder acumulat per les seves (de mo-ment) parelles, de nom Gerard, Hèctor i Benet. Són el que en el llenguatge casteller s’anomena consorta, i pateixen dels típics símptomes del consortisme, que afecta sobretot a la vida de parella.

Les consortes senten el telèfon a hores intempestives (o inopor-tunes) i veuen com les seves parelles (en endavant, senyors X) les responen sempre. També es veuen obligades a quadrar el seu calendari de vacances amb el de la colla; limiten la seva vida romàntica a dos dies entre setmana i es mosseguen la llengua davant de situacions injustes que els senyors X maneguen amb

una diplomàcia malaltissa (per alguna cosa són ells i no elles les que tenen el poder). També són interrompudes constantment per castellers que opinen que la seva conversa no és tan inte-ressant com comentar el tronc de la propera diada; i són cons-cients que els senyors X poden recitar de memòria els castells d’una diada del 2005, però són incapaços de recordar una cita per sopar. Sovint veuen que l’única rentadora que no posen elles és la que porta la roba cas-tellera, i l’única proposta de sor-

tida és aquella que les porta a altres places castelleres.

Ser consorta és molt dur, principalment perquè les afectades tenen grans possibilitats de desenvolupar arrugues prematures de tant arrufar el front. El tractament immediat i efectiu al 100% és la dimissió del senyor X, però només s’aconsegueix en ca-sos extrems que comporten conseqüències encara més greus, com ara un embaràs. Així doncs, l’únic que poden fer és desen-volupar el màxim de paciència possible i aguantar estoicament a què el Nadal i l’agost donin un descans al seu maltractat sis-tema nerviós.

En els darrers temps s’han desenvolupat també teràpies alter-natives que passen per reunions exclusives de consortes on, per aquest ordre, es xafardeja, es critica i es parla. De l’última reunió van sorgir els Manaments de la Consorta del Poble Sec, que reproduïm a continuació.

Els 10 Manaments de la Consorta del Poble Sec

1. Arrufaràs el front davant de la paraula ‘castell’.

2. Acordaràs els caps de setmana romàntics amb mig any d’antelació i ho marcaràs al calen-dari de la casa perquè sigui visible des del minut 0.

3. Honraràs el xantatge emocional: és la teva única eina.

4. Desenvoluparàs la tècnica del “ja t’ho vaig dir”: tu ets qui té raó.

5. Per cada enumeració de castells de colles alienes, recitaràs de memòria el nombre de tasques pendents de la casa.

6. Trucaràs cada 10 minuts al senyor X a cada reunió que passi de les 23 hores entre setmana.

7. No cediràs: les brometes còmplices de la resta de castellers no són més que un intent d’estovar-te.

8. Proporcionaràs material sucós a l’intercanvi d’informació de la teràpia.

9. Callaràs per sempre el que sentis a les reunions de teràpia.

10. Mai no en tindràs prou: el senyor X sempre pot arribar abans del que diu.

Si veieu a una consorta, abraceu-la. En un futur, vosaltres podríeu ser una d’elles.

TEXT JÚLIA BESTARD, DEBORAH BALBUENA I ELISABET PENA

Des dels castells: Parlen les dones


Tot va començar un dia que repassant el projecte BANDA-RRES DE 8, en els objectius a curt termini deia: CASTELL FEMENÍ (tronc i pinya). Per la diada d’aniversari, en aquell moment 3 membres de l’equip tècnic actual ens vam po-sar a treballar-hi. Per mi era important poder col·laborar en aquest projecte.

En una reunió de tècnica es plantejà la possibilitat de fer as-saigs per portar un possible 3d6 femení a la diada de Can Ban-darra. Tècnica estava concen-trada i treballant en els castells per assolir en aquella data i per això es va decidir plantejar-ho per l’aniversari, tal i com deia el projecte. El plantejament tècnic d’aquest castell es duria a terme com si fos qualsevol altre, és a dir, des de tècnica i cada grup amb la seva responsabilitat i decisió. Es farien 3 assaigs i en dijous.

Els dijous es van convertir en sessions de “risoteràpia” total. Els dos primers assaigs hi va haver poca afluència de dones, però van ser molt productius, ja que vam aprendre i practicar les posicions de la pinya i vam ser capaces de muntar-la! Les proves costaven de muntar perquè no hi havia qui ens fes callar! Ens ompliem d’orgull, superació, força, bon rotllo, emoció i nervis alhora. Els assaigs acabaven amb birra al “nostra local social: el 36”.

Què fèiem? Quan les baixes estaven col·locades, es qua-drava el castell, (ho recordo amb gran divertiment!) quin estil! Després es tancava la pinya, no s’escoltava massa perquè l’ambient era d’una plaça de mercat; recordem l’anècdota: ”tengo el pezón pá dentro”; llavors arribava la “concentra-ció”, calia esforçar-se i demostrar que les “XOXINS” pobles-equines (nom elegit a l’atzar i esperem que provisional, quan en l’últim assaig femení es va cridar a la CAP perquè digués unes paraules) érem capaces de fer el què ens proposàvem i per demostrar que som la colla que tenim més pits!

Per poder portar a plaça el pilar i el 3d6 femení amb garan-ties, el Cap de Colla ens va donar un ultimàtum: Calia omplir el cívic de dones en l’últim assaig!

La crida femenina va ser un èxit, aconseguit per totes les poblesequines a través de diferents mitjans: facebook, ban-darres, la creació d’un vídeo mitjançant fotografies dels as-saigs i música de fons, penjada de cartells sota el lema “WE CAN DO IT”. Vam omplir el cívic de dones! A l’últim assaig vam fer proves com:3 de 5 net, 2 pilars de 4 diferents, pilar

de 4 aixecat per sota, 3 de 6 fins a acotxador i 4 de 5 amb agulla net.

Un cop acabat l’assaig, la cap va felicitar-les i va anunciar que farien el pilar i el 3d6 per l’aniversari!

Va arribar el dia, a vigílies (16-juliol) amb totes les un-gles pintades de blau cel, es va tirar el pilar femení d’estructura no assajada, carregat amb èxit.

El 17 de juliol, amb els nervis a flor de pell, es co-mençava a muntar la pinya quan automàticament to-tes les dones d’altres colles venien per formar part de l’il·lusionat 3d6. L’adrenalina estava “a tope” i calia de-mostrar el què sabíem fer. El castell estava quadrat, la pinya tancada i començaven a sonar les gralles men-tre la Cap tirava el castell (orgullosa i il·lusionada per poder tirar el seu primer castell a plaça). Un castell ple d’energia positiva, nervis però concentració alhora, bastant quiet en tot moment i un cop coronat la pell de gallina, l’emoció i el batec del cor anava a 200 per hora! La descarregada va ser tranquil·la i amb èxit, ja

havíem fet per primera vegada a la història de la Colla CPS el NOSTRE PRIMER 3d6 ÍNTEGRAMENT FEMENÍ! Esperem que no sigui l’últim i que les dones que no varen poder venir s’afegeixin als nous reptes que ens proposem!

FELICITATS “XOXINS”! SOM LA COLLA QUE TENIM MÉS PITS!

“Cap de Xoxins”

SOM LA COLLA QUE TENIM MÉS PITS!! PER MARTA GUÀRDIA

TEXT GERARD VERDÉS


20

Amb la camisa penjada a l’armari

La història castellera del Marc ex-GrenyesEn Marc és un noi de vint-i-pocs. Alt, kum-baià i afectuós, sol fer-se el dur al parlar de sentiments propis. És un dels tants que per vindre a la colla havien de creuar el paral·lel des del barri cosí-germà de Sant Antoni.

Per què vas venir als Castellers del Poble Sec?Perquè anava molt borratxo, extre-madament, i la Mireia em va convi-dar a venir. Vaig conèixer a la Marteta i a l’Àngel, que em va dir que es deia Marc. Li havia explicat que tenia al meu costat molts Marcs i em va dir: “yo tam-bién me llamo Marc, vente!”Seguint amb el tema noms, també hi havia un cap de colla que no sabia els noms de la gent. Vas trigar dos o tres mesos a aprendre’t el meu nom! Me’ls vas canviar molts cops: Pere,… molts noms menys el meu. I el meu el po-saves a altra gent!

Ehm... canviant de tema: què feies quan vas venir?Amb l’Àleix i la Diana anàvem a fer ca-lis i sangries mentre s’arreglava el local de Blasco de Garai. M’explicaven que al local hi havia molt d’alcohol i sexe i que tothom era amic de tothom. Però mai ho vaig veure amb els meus ulls! (estava en obres).

Et vas quedar per l’alcohol o pel sexe?Perquè em trobava bé amb l’Aleix i la Diana.

De quines posicions feies?Feia de vent i de primeres. Vaig co-mençar així. Fins que a la Mercè del 2007 el 4de6a va caure quan jo anava de primeres, vaig cedir, i ja no vaig tor-nar a fer-ho. Després al 2008 es volia fer més castells de 7 però faltaven se-gons (el Xuspi estava fora) i em van co-mençar a assajar. És diferent pujar que estar a la pinya. A dalt ets més el cen-tre d’atenció, però fer de primeres és més important perquè si tu falles (com el 4de6a) el castell s’enfonsa. Però si t’agrada que et toquin, ser segon és una bona posició. En general esta-va a gust, però sóc una persona poc social i em vaig tancar bastant en un cercle reduït. De totes maneres sempre he pensat que no hi ha problemes de sociabilitat a la colla. És graciós veure adolescents sortint de festa amb “cua-rentons”. A la primera diada que vaig anar, a Santa Eulàlia del 2007 pujava la Mireia Fabra, amb qui havia vingut a la colla i em va venir tota emocionada

“Eh! Que pujo per primera ve-gada!”.

De petit ja anava a Sant Jau-me però m’avorria (mirar co-ses no m’agrada) però estar a sota és més entretingut. I recordo suar molt al febrer! Mons pares deien que era un ximplet perquè de petit deia que no m’agradaven els cas-tells i després en vaig entrar a formar part. I sobretot ma mare, que em veia amb cami-sa, cosa molt i molt estranya (li agradava que anés “arreglat”).

Què et va fer marxar de la colla?Entre la manca de temps, la mandra i la impressió de que no m’agradava com es feien algunes coses va portar a dis-tanciar-me i fer la última diada com a membre de la colla el juliol de 2009. Em feia il·lusió provar un castell nou (4de7a), però la mateixa que un amic meu pugés a un castell de 5 net per primera vegada. M’agradaven els castells en sí, però no un en con-cret.

De tant en tant, però, encara t’hi deixes cau-re.Ara vinc poc. Va haver-hi una tempora-da que em trucava sovint el Guti, però ara ja no ho fa. M’envien els SMS, que suposo que li envien a tothom. No he pensat en tornar. Penso que és una fase bastant tancada a la meva vida. A vegades tinc mono de fer algun cas-tell (tipo com la Jove de Secantoni, tot i que al Cap de colla, l’Aleix, prefereix dir-li Jove de Poble Sec).

Com veus la colla ara des de la distància?La colla ara la veig igual en l’aspecte que tothom es relaciona amb tothom, però potser massa, amb massa marro entre gent, i amb més subgrups dins la colla. També perquè com hi ha més gent és més difícil ser un bloc. Suposo que es una conseqüència normal de ser tanta gent, encara que hi ha una bona cohesió.

Acabem amb un acudir?Els acudits que jo em sé són extrema-dament llargs i ofensius pels indepes.

Dispara...Es un hombre que va al médico y le

dice: “Doctor, me gustaría ser Vasco”.Entonces el médico le dice: “Es una operación muy compleja, hay muchas posibilidades de que no salga bien y/o usted muera. Consiste en abrirle la ca-beza y extirparle un trozo de cerebro”.Hombre: “Bueno doctor, yo asumo el riesgo”. Le operan, todo sale bien y cuando está en el postoperatorio recuperándo-se va el Doctor y le dice: “¿Que, como va usted?”.Hombre: “La verdad es que me siento mucho más vasco, joder”. Al cabo de unos meses el paciente vuelve y le dice al doctor: “Joder, yo aún quiero ser más vasco doctor!”.Doctor. “Usted ya sabe en qué consiste la operación y sus repercusiones…”.Hombre: “Sí, yo asumo el riesgo”. Le operan, todo sale bien y cuando está en el postoperatorio recuperándo-se va el Doctor y le dice: “¿Que, como va usted?”Hombre: “La verdad, joder, es que me siento mucho más vasco, hostia puta ya”.Así repetidas operaciones el paciente se opera hasta que en un postopera-torio el doctor le pregunta como está y el hombre responde: “Doncs ara em sembla que t’has passat!”

Personatge exemplar... o no!


La història castellera del Marc ex-Grenyes

Em trobo amb en Toni al racó de la canalla. Li poso el micròfon i començo les preguntes. La veritat és que només en porto unes poques de preparades, i acabo fent-li aquelles preguntes que m’inquieten, que em van sortint durant la conversa. És per això que l’entrevista acaba girant inevitablement al voltant de l’aspecte

social de la colla. Perquè sempre he admirat el Toni per la seva tasca fent caliu humà dins una de les colles més potents socialment del pano-rama casteller. Que no s’apagui la flama!- Angel, Depar, Patilles, Barru, Andreu, Filip,.. tots han passat per aquesta secció abans que tu. T’arriba massa tard aquest reconeixement com a personatge exemplar?

Em té sense “cuidado”. Jo sóc un més. M’és igual ser el primer que l’últim. N’hi ha que s’ho mereixen més. Procuro anar a tots als assajos, comportar-me...

- Qui és doncs en Toni Sanz?Sóc un “viejete” que vaig entrar a la colla

ja amb els meus anys. No sóc dels funda-dors, però des que es va presentar la colla que ja hi sóc. M’agrada molt poder fer cas-tells, sobretot de cara a la cultura catalana. M’ho passo molt bé, no em puc queixar.

- Com has dit portes molts anys a la colla, quasi des del 1r dia. Què ha canviat en aquests anys?

La colla verdaderament ha tirat enda-vant com a colla. Abans potser fèiem més tasca social de cara a la colla, per captar gent.. actualment també se’n fa, però ja està tot més planificat. Abans era més d’ improvisat, de seguida ens posàvem a fer el que fos. Una cosa que més ha pogut lligar socialment la colla possiblement han sigut els dinars que feia, on venia gent de fora que si els agradava la colla es que-

daven...- Però això encara dura, no?

Sí, encara es fa, però ara ja és més oficial. Abans era barrip-barrap. Jo havia arribat a venir d’una plaça St Jaume on em deien que fes 37 dinars, i al final érem seixanta i “picu”! Apa, espavila’t. Menjar

menys i entre tots ens ho par-tim. Actualment ja està tot més controlat, ja que som molta més gent.

- Sí que és veritat que hi ha dues fi-losofies a la nostra colla: el (anome-nat per alguns) tarannà Xavi Ortega (improvisar dinars, obrir el local a altres entitats, ser més social..), i una altra vessant més purament castelle-ra. I a vegades sembla que s’hagin d’enfrontar per força.

En Xavi i jo ens sentim caste-llers. Si no ens sentíssim cas-tellers purs no seríem a la colla. Dels que van fundar la colla en queden pocs. El motiu quin és? La gent entra i deixa la colla, els surten altres coses... castellers purs dintre de la colla n’hi ha ben pocs. Encara que n’hi ha molts que es pensen que ho són, no ho són.

- Quan parles de castellers purs, et refereixes també a la part social, no? Perquè el Xavi i tu heu mantingut molt aquesta part.

Dintre del món casteller no és només fer castells i marxar. Això és molt impersonal. És fer castells i conviure amb els com-panys. Si s’ha de fer una “juerga”... fer el que sigui. Nosaltres vam promoure reorga-nitzar la festa major del barri, i crec que ho hem aconseguit. Abans cada carrer feia la seva festa, i això era tot. Ara potser es fa més comercial, ja que hi ha moltes entitats, però poc poder adquisitiu. I qui té aquest poder adquisitiu són els bars i els caste-llers. Encara que no tinguem molt poder adquisitiu en tenim moltes ganes. I per això vam animar als grups a que fessin coses.

- No entens per tant un fet casteller al Poble Sec sense aquesta part de festa, d’interacció entre entitats.

Per suposat que no. És molt important, molt important, la part social. Fer castells és cosa molt sèria. A partir de cert nivell has de començar a conscienciar-te que no pots fer només allò i res més. Perquè la gent si no vindrà, s’avorrirà i marxarà. Que la gent no es pensi que a la segona setmana d’entrar a una colla ja és casteller. Costa una mica. Hi ha hagut gent que es pensaven que eren supercastellers i que ho feien molt bé. Però han estat 3 anys a

la colla i han desaparegut del mapa. Per a mi aquesta gent no eren castellers.

- També és veritat que a les ciutats hi ha una rotació molt més gran de la gent, moltes coses a fer..

Clar, clar, aquí està. I hi ha gent que anteposa un concert o un partit de futbol als assajos. S’ha de prioritzar. Algú que ve sempre sempre a tots als assajos, però falta un dia perquè va a un partit, per mi aquest encara és casteller. Però hi ha gent que no són conscients; anteposen tot el “demés” abans de venir als castells.

- Algun altre moment especial, algun record, anècdota, farra,..?

Tinc molta nostàlgia d’abans on era el local casteller. Bé, no teníem local, era un despatxet, on ara és la biblioteca. Allà ha-víem fet unes farres immenses. Eren farres de 50/60 persones. Ara fer farres el doble de gent allà tampoc hi cabríem.

- Però tampoc les fem ara farres de 50/60 per-sones! Al principi éreu molts menys però venien quasi tots sempre.

Exactament, exactament. Al principi era així. Al que ara és la biblioteca vaig passar molt bones hores i ens ho havíem passat molt bé.

- El local social actual no té la força que tenia el despatxet o el local de Blasco amb Elkano quan estava obert cada dia a la tarda. Tot i quedar més apartat, creus que Can Bandarra podria recuperar això amb una comissió que l’obrís a diari?

Home, es podria recuperar si no es pensés només en castells. Som una colla castellera i hem de pensar en castells, és evident. Imagineu-vos que no tinguéssim el local, que no tinguéssim un “puesto” on trobar-nos per anar a una diada o fer un dinar. Estic completament convençut que seríem molts menys. Trobo molt bé que en un moment de fer castells ha d’haver-hi serietat i fer castells. Però també hi ha una part social que s’ha de protegir i molt. Per-què ser casteller no és només fer castells i res més.

- I finalment, la pregunta que tothom està es-perant: ho fas expressament això de posar els cigrons crus a l’escudella?

Això va ser en un dinar de tardor. Se’m va ocórrer posar cigrons secs, i els vaig posar a remullar un dia abans. I els hauria d’haver posat dos dies abans. Van estar bullint fins a 5 hores, però no hi va haver manera. No és que estiguessin crus, però sí el que jo dic “garbanzos al rebote”.

- Ara ja és un clàssic..Ara ja ho diuen, però no. Els hi poso de

pot i bullits i tot.

Toni: “Ser casteller no és només fer castells i res més”

TEXT QUIM PÉREZ

Pots escoltar l’entrevista íntegra a www.bandarres.tk

Racó de la canalla

PILAR SEC · SETEMBRE 2011

Sortida Gran Canalla

22

TexT conxi romera

Participar amb l’equip de canalla ha estat un plaer i un gust compartir les experiències dels més petits de la colla, junt amb un equip que dóna ganes de treballar amb ells.

Gràcies a l’esforç realitzat per la nostra canalla, i aconse-guir els reptes que es van proposar a l’hora de plantejar la Sortida Gran, es va decidir anar a NatuPark a Cerdan-yola. Enmig del Vallès es troba un bosc de pins plens de

passarel·les, troncs, ponts estranys… i et preguntes què serà això? Doncs una aventura fantàstica per passar d’arbre a arbre fent una mica el mico!

La nostra canalla Laia, Rosa, Jeni, Juan, Iolanda, Noe, Elsi, Valeria, Laia i Sandra acompanyats del Marc, Yasmi-ne, Laura i Silvia, van agafar el tren cap a Cerdanyola, i jo, Conxi, els vaig esperar al parc!

A l’arribar al parc, amb els nervis de a veure què serà això?,

un monitor ens va estar explicant una mica com ho havíem de fer… i a començar l’aventura!

Al parc hi ha diversos nivells, és com les pistes d’esquí, del més senzill al més dificultós, i va també per colors, des de verd a negre. Per l’alçada de la nostra canalla, tothom podia fer el tram blau, a una certa alçada del terra, més o menys 2,5 metres, els més grans és clar ja volien anar al nivell taronja però calma, calma… primer s’ha d’aprendre bé la tècnica!

Cada grupet anava passant d’arbre en arbre, alguns amb més facilitat que altres, però tothom superant les proves, ja que la nostra canalla és de la més valenta que hi ha!!!!!!! Tant valenta que el Joan, la Laia, la Rosa, el Marc, la Laura i jo mateixa vam anar al circuit taronja…. uffff tot superat!!! I amb gran valentia per part de tothom! Llàstima que l’Aleix, el cervell del sistema de punts, que ha portat a la canalla a pujar als Castells més alts com si fos bufar i fer ampolles, no va poder venir i es va perdre el poder fer el mico amb nosaltres, com també la Marta G.

Després de 3 horetes d’estar penjats als arbres, literalment, vam agafar forces per continuar a sota dels pins fent pilars i pinyes.

Com som la colla Blau Cel, la pluja històrica d’aquell dia ens va respectar fins que no vam arribar al tren, com havia de ser……

Va ser un dia fantàstic!!!

Gràcies Canalla i equip de canalla per aquesta oportunitat que m’heu donat de gaudir de tots vosaltres.

LA IMATGE DEL TRIMESTRE L’HA DITA GROSSA!

És més important una gralla que un tabal!

Anaïs Ferrer, cap de gralles i tabals

PILAR SEC SETEMBRE 2011

Casament Mar

23

TexT Júlia BesTard

Companys, companyes, admetent-m’ho d’una vegada per totes: casar-se mola. És divertit, és emotiu, és alegre, és im-pactant i, el més important, és per a tota la vida. I si no ho teniu clar, feu un cop d’ull a les estadístiques de l’últim any: durant aquests 12 mesos, la crònica social del Poble Sec s’ha vist incrementada amb la feliç noticia de fins a 4 casa-ments que, augurem, ompliran en breu la colla d’enxanetes trepaires.

Un d’ells (i no l’últim!) va començar el passat 11 de juny a la seu del Districte de Sants i va acabar el dia 25 a Palamós. En total, tres dies de la festa marital més participativa mai vista. I és que qui es casava no era un casteller qualsevol, sinó la grallera més alegre de quantes han passat per aquesta colla. La Mar, la hippy bandarra per excel·lència, donava el “sí, ho consento” al Jusp i deixava enrere 30 anys de solteria feliç.

I, com no podia ser d’una altra manera, la parella va deixar de banda els costums més tradicionals per embarcar-se en una aventura planificada al mil·límetre per tal d’ajustar-se a l’esperit de l’Homo castellerus alegrus. Si abans les núvies es casaven de blanc, heretaven les aliances dels seus avis, passaven el viatge de noces a la Vall d’Aran i pagaven el convit a costa dels pares, en aquesta ocasió la núvia va ves-tir de turquesa, la parella es va tatuar els anells amb mesos d’antelació a la cerimònia, ha viatjat a Thailàndia i va finançar la festassa gràcies a un programa de la televisió on, tot sigui dit, vàrem descobrir les escasses aptituds d’ella per al cant i d’ell per a la comprensió musical.

I per tots aquests motius, precisament, la boda va ser un encert de cap a peus. La primera part va començar a la seu del districte de Sants on, saltant-se totes les tradicions, els nuvis rebien als convidats amb un somriure d’orella a orella.

Va continuar a l’interior, on varen entrar de la mà i al ritme de la seva cançó preferida, i va acabar amb un “sí, hi consento” i un gest de la victòria dirigint-se al públic que va ser més emotiu que cent discursos llagrimosos. La festa va continuar amb un pica-pica a la plaça d’Osca on els convidats varen poder gaudir del que són uns nuvis relaxats de veritat cele-brant amb una canya que s’acaben de casar, i després amb unes hamburgueses al Paddock on (no ens passem) els nu-vis no hi eren perquè estaven de dinar familiar. Una festeta nocturna a la terrassa va concloure les celebracions del dia, a l’espera del cap de setmana gran.

Aquest va arribar dues setmanes després, amb dos dies de celebració intensa a Palamós. Els més matiners ja eren allà el divendres per tal de deixar-ho tot a punt per a la cerimònia que va tenir lloc a l’exterior de la casa de colònies. Algú ha vist mai als convidats tallant pastanaga per a l’amanida del convit? I a les dames d’honor ballar una coreografia a l’inici d’una boda? I als nuvis seguint-la? I a una de les amigues seient entre la parella per fer el seu parlament? I als pares del nuvi cuinant per als convidats mentre aquest deia “sí vull”? Doncs tot això va passar abans de la parrillada de celebració i la tarda de festa que va incloure un lip-dub (amb pilars cas-tellers inclosos), una gimcana, piscina, regals diversos i una nit de concerts en directe i rumbeta de la bona que es va allargar fins que el sol ja feia estona que havia tornat al món.

Per si a algú li quedava algun dubte: sí, casar-se mola. La Mar no para de repetir-ho des de que va pronunciar el primer “sí”, i s’hauria d’estar boig per negar-ho veient les cares de felicitat d’ella i del Jusp. Però el que mola de veritat, i això és un missatge per a ells, és veure algú gaudir tan sincerament del que és –en aquesta ocasió sí- un dia fet a la seva mida. Brindem per moltes bodes autèntiques com la vostra, i pels futurs acotxadors que ens portaran!

Jusp Married

Lliure i tropical


¿Por qué me hice Casteller?Hola a todos, mi nombre es Enrique Mar, soy de México y vine a Barcelona a hacer un Máster en la UB. La primera vez que supe que eran los Castellers fue en una diada que vi por televisión y quedé sorprendido de esta tradición catalana tan espectacular. Fue gracias a mi amiga, Leslie Pérez, que conocí la colla del Poble Sec, muy cerca de dónde vivo.

Me gustó mucho el am-biente de camaradería y el trabajo en equipo que se lleva a cabo, el reto que representa organizar un castillo con tanta gente y el gozo que se siente cuando se logran hacer bien las co-sas. Lo que me hizo querer ser casteller fue el hecho de que son como una gran familia, dónde todos son importantes, grandes y pe-queños, y al mismo tiempo nadie es indispensable. Así que acepté la invitación de Dan, uno de los miembros más destacados de la co-lla, a acudir a los ensayos e integrarme poco a poco a este grupo nuevo para mí.

Al principio fue un poco raro, gente nueva con una lengua que me era ajena hasta ese momento, pero la verdad es que me sentí bien recibido por todos y cada uno de los “Poble-sequins” quienes me enseñaron poco a poco y con mucha paciencia como debía ayudar a cargar y descargar los cas-tillos. Luego de ser presentado como miembro de la colla por el Guti, que dijo mi nombre con esa voz fuerte con la que canta la piña, (lo cual me tomó por sorpresa) me sentí com-pletamente parte de esta gran familia castellera.

Llegó luego mi primera diada, Santa Madrona, en la cual hubo un par de caídas, no podía dejar de pensar que de cierta forma era mi culpa que los castillos no quedaran bien, de ahí en delante todo saldría mejor. Cuando les dije a mis padres que era miembro de una colla estaban un poco ner-viosos por la posibilidad de una lesión, sobretodo mi madre, sin embargo decidí tomar los riesgos y continuar haciendo castillos.

Después de varios meses de ensayos y diadas importantes llegaron las fiesta del Poble Sec, donde cargamos una torre 2 de 7 por primera vez en 12 años, ese día me toco estar en la piña, (usualmente soy primer lateral), logramos cargar el castillo, pero al descargarlo hubo una caída como nunca antes en la historia del Poble Sec, el primer accidente grave hasta ese día: el casteller lesionado…yo. Sentí como un gran peso cayo sobre mi cabeza e inmediatamente sentí un dolor que nunca había sentido, sabía que algo muy serio había pa-sado, fui llevado a la ambulancia por dos compañeros donde me colocaron un collarín, y en ese momento sentí como las vértebras del cuello se movieron un poco, supe que estaban rotas, no lo podía creer, eso nunca había pasado, al menos en mi colla. No podía evitar preguntarme ¿por qué me pasó a mí? Pero sé bien que Dios permite las cosas por algo, por nuestro bien, aunque a veces no parezca así.

Luego de hablar con los médicos vino la parte más difícil de todas, avisar a mi familia. Traté de dar las malas noticias poco a poco, así que llamé primero a mi hermano y le conté todo, luego le dije que no les dijera a mis padres aún, pero me ha-bía puesto en el altavoz de su móvil y mi padres escucharon todo! Eso fue el colmo de la mala suerte. Creo que el acci-

dente fue más difícil para ellos que para mí. Gracias a Dios, a mi familia, a los doctores y muy especialmente a mi colla, salí adelante luego de una lar-ga cirugía y una dolorosa re-cuperación.

No faltaron las visitas y las pa-labras de apoyo de mis ami-gos, los chocolates y la flores. Ahora me espera un tiempo de rehabilitación, pero estoy feliz de que el accidente sea ahora solo un mal recuerdo, puedo caminar y solo quedó una cicatriz un tanto fea que me recuerda que los acciden-tes siempre pueden pasar,

cualquier día a cualquier persona.

Nadie resiste hacer la pregunta: ¿Seguirás siendo casteller? La respuesta es muy sencilla: claro que seguiré siendo Cas-teller! Imposible olvidar lo que es participar en un ensayo, en una diada, y auque tendré que tener muchas precauciones debido a la lesión, ayudaré en lo que pueda a que la colla del Poble Sec siga creciendo.

Otra pregunta que es necesario hacer: ¿Qué se puede ha-cer para evitar que este tipo de accidentes se vuelva a pre-sentar? Creo que la única colla que no tiene caídas es la que nunca hace castillos, es así de simple. Hay que recordar que lesiones así son raras, si fueran cosa de todas los días nadie sería casteller. Los accidentes y las desgracias llegan eventualmente, no importa lo que hagas, ningún deporte o tradición están exentas de accidentes, ni si quiera el caminar por la calle.

En mi opinión, lo único que se puede hacer es entrenar lo mejor que se pueda y encomendarse a la Virgen. Yo pro-pongo hacer a la Virgen del Pilar la especial protectora de los Castellers!

TEXT ENRIQUE MAR


Bandarres

Nom i Cognoms: Marc Boluda Edat: 23Ocupació: Pintor de brocha gorda Va venir a la colla... per un carnaval or-ganitzat per les entitats del Poble Sec!!! L’Àngel ens va convidar a Santa Eulàlia de públic i el dimarts següent ja vam anar a l’assaig i fins el dia d’avui

Nom i Cognoms: Vicky AsensioEdat: 16Ocupació: EstudiantVa venir a la colla... Per haver passat tot un estiu amb una castellera (la Laura)

1.- Una debilitat: Qualsevol tipus d’activitat física en equip o en parella...2.- Un castell: el 4d8a3.- M’agrada de la colla... L’esperit lluita-dor, familiar i alegre dels bandarres4.- Canviaria de la colla: Tot l’equip de knalla, quina gentussa!!! 5.- Un moment històric que hagis vis-cut amb la colla: El primer concur76.- Deixaria la colla per... marxar a viure fora una temporada!!!7.- Una frase: si la vida te da palos haz-te una cabaña8.- Un menjar: qualsevol menjar de la mama9.- Un moment que repetiries: Les nits de birracastells al local vell 10.- Un moment que no repetiries mai: Les caigudes a plaça11.- No perdones... Tot es pot perdonar, mai se sap les voltes que donarà la vida12.- Un acudit: Qualsevol de l’Iburo o el Ge-rard, són molt dolents però fan gràcia 13.- Tinc fama de ser molt... Pajaru14.- Col·leciones: Encenedors que no fun-cionen...15.- Una mania: Billi Jean els diumenges abans d’una diada, a tot volum i amb el per-sonatge que viu amb mi16.- Que no se t’acostin quan... la canalla passa de tot!!! 17.- Un repte: El primer castell de 818.- Una cançó: Telefeixisme d’Obrint Pas 19.- Llegeixes... La alternativa del diablo de Frederich Forsyt20.- Una persona per admirar: Nelson Mandela

1.- Una debilitat: La coca-cola light2.- Un castell: El 5 de 73.- M’agrada de la colla... Que hi ha bon rotllo entre la gent4.- Canviaria de la colla: No cal canviar res, així ja està bé, no?5.- Un moment històric que hagis vis-cut amb la colla: La torre de 7 carregada, tot i que en res serà descarregada! ^^6.- Deixaria la colla per...: No tinc cap motiu per deixar la colla7.- Una frase: Les coses bones es fan es-perar.8.- Un menjar: Els macarrons de la Pili!!!9.- Un moment que repetiries: La festa sorpresa que em van fer uns amics pel meu aniversari10.- Un moment que no repetiries mai: Els estius al poble, són avorridíssims11.- No perdones... Que la gent que por-to davant camini lenta12.- Un acudit: Un tio pregunta: -És aquí el club dels ganduls? -Sí, aquí mateix. -Doncs va, entreeeeeeu-me13.- Tinc fama de ser molt... Aturada14.- Col·leciones: No m’agrada col·leccionar coses15.- Una mania: Mossegar-me les un-gles.16.- Que no se t’acostin quan... ...quan m’acabo d’aixecar!17.- Un repte: No tinc cap repte ara ma-teix.18.- Una cançó: C/ Dr. Soroll - Rauxa19.- Llegeixes... No acostumo a llegir, no m’agrada.20.- Una persona per admirar: Mon pare

Nom i Cognoms: Cèdrik MagisEdat: 32Ocupació: investigador Va venir a la colla... al febrer, la meva història amb més detalls està al Pilar Sec de juliol ;-)

1.- Una debilitat: els meus genolls2.- Un castell: 5d73.- M’agrada de la colla...el color de la cami-sa, que és el mateix que els meus ulls !! 4.- Canviaria de la colla: el terra a recollir a cada assaig...si algú té una altra opció ;-)5.- Un moment històric que hagis viscut amb la colla: l’aniversari, que va ser la millora actuació de tota la història de la colla amb un 5d7/Td7(c)/3d7a/P5xs, P5(c) simultanis, i 3d6F (F=Femení jeje)6.- Deixaria la colla per...10.000.000 d’euros (és broma, per res...)7.- Una frase: “aux âmes bien nées, la valeur n’attends pas le nombre des années”8.- Un menjar: un plat de marisc (si és amb vieires, millor) !! 9.- Un moment que repetiries: la meva de-fensa de la tesi de final de carrera, que va ser un moment molt emocionant10.- Un moment que no repetiries mai: és massa personal, no puc dir res, sorry11.- No perdones... potser puc perdonar, però oblidar és més complicat12.- Un acudit: quin és el nervi més llarg del cos humà ? El nervi òptic, perquè si t’arranco un pell del cul, plores !! 13.- Tinc fama de ser molt...ouchhh millor deixar els demés dir el que pensin...14.- Col·leciones: ara mateix contractes de feina ;-) si no minerals. Ja ho sé que es una mica freaky !15.- Una mania: mossegar-me les ungles16.- Que no se t’acostin quan...estic enfa-dat !17.- Un repte: 3d818.- Una cançó: Melancholy Hill (Gorillaz)19.- Llegeixes...home clar que llegeixo !! (si voleu un títol: Cor de Gos)20.- Una persona per admirar: és poc origi-nal però els meus pares

MARC BOLUDAVICKY ASENSIO

CÈDRIK MAGIS

Poca feina


LA FAIXA CÒMICA PER JUN MATSUURA

TEXT GERARD VERDÉSCastellàforToc d’aleta1. La (somiada) torre de set carregada per l’aniversari. #alamerceladescarreguem2. L’ (emocionant) 3de6 femení. Clavat i emotiu. Ple de progesterona dins, i ple de testosterona mirant!3. El (nou) èxit en la Festa major del barri. Concerts, activi-tats i castells. El barri consolida la colla i la colla consolida el barri

Dosos col·locats1. Els (nous) casaments a la colla. Armand – Susana i Mar – Jusp, ja sabeu quin és el proper pas que la colla us demana!2. El (televisiu) pilar caminat a la Partida de Tv3. Publicitat, bona estona i arguments per enfotre’s del presi. Gràcies Rebufo!3. La (significativa) resposta de la colla per acomiadar en Ramon Rovira, sent una de les colles amb més presència

Intent desmuntat1. La (trista) amenaça d’un grup pel Secasac de no tocar si no tenien Gin Xoriguer. A veure si l’any vinent deixeu la beguda...2. El (picant) sopar novatu. Tanta espècie a l’arròs quasi deixa sense birres la nevera del local3. L’ (intent desmuntat) de veure el Barça al local. Sort que ens va passar amb l’Osasuna. Pel Madrid que s’arregli!!!

Llenya1. La (greu) lesió de l’Enrique en la caiguda de la torre de 7 per l’Aniversari. Esperem veure’t aviat amb nosaltres!2. La (profunda) pèrdua d’un casteller, en Ramon Rovira. Tu pels castells, i el món casteller per tu.3. Les (greus) mancances detectades a l’assegurança. Per la propera temporada, canvis obligats!

Poca feina


Qui diu que a l’estiu no fem castells?

Els Praderas més visites a Benicarló

El Benet i la Deborah a VLKOLINEC, ESLOVÀQUIA

La familia Pena a Vitoria

La colla vella del PS a Palafrugell

La Montse i l’Iván al llac de Banyoles

El Cucu i el Kiki a Peñíscola

El Cierk i la Cierca a Atenes

El Bolu i la Pitu al Coll de Pal

L’Esther i el Lluís al cim de la Tofana de Rozès (a les Dolomites d’Itàlia)

La Laia i la Rosa al Naturpark

El Martí i un amic des d’Amsterdam

L’Ainoa i un amic en un llac de camí a BCN

El Jun i una amiga des de Praga

La Conxi i el seu fill petit a Cuenca

PER JUN MATSUURA

La Mar i el Jusp de Honey Moon a Tailàndia

El Xuspi i la Marta a París

La Silvia i la Sandra als llacs de Covadonga

El Jordi i la Diana a Itàlia

que no sigui d’interès per la gent que hi viu. Hi ha d’haver molta participació, i no és descartable un procés participatiu. No dic que s’hagi de fer, però jo crec que objectivament hi hauria motius per fer-lo.

Fa 2 anys l’Ajuntament es va comprome-tre en el cobriment del pati del centre cívic per a que els castellers puguessin assajar, i a dia d’avui encara no s’ha fet cap pas. Quines accions té previstes en el seu mandat?Aquest és un dels temes que tenim entre mans. Som conscients que això és una necessitat, ja n’hem parlat amb la gent de castellers i del centre cívic i estem en un procés d’estudi tècnic de viabilitat d’aquesta cobertura. Tenim diversos pressupostos i el que està clar és que alguna cosa s’ha de fer, mi-rant de que sigui una actuació que respongui a les necessitats, però tampoc que signifiqui gastar-nos 1 milió d’euros. Està clar que ho tenim en agenda, i estem valorant l’actuació concreta de cara a l’any que ve i acabar de perfilar els pressupostos que te-nim per fer-la.

Des de les entitats del barri hi ha un desig d’ampliar l’horari de festa major els caps de setmana fins les 3, tal i com es fa a d’altres barris. Què poden esperar les en-titats, doncs, en aquest aspecte?D’aquest tema en concret no n’hem parlat amb les entitats, però si en parlem jo crec que ens podem posar d’acord. Aquest problema no només afecta a tema horaris, sinó també a temes de llicències. Amb el nou govern estem treballant per tal d’unificar cri-teris i que no hi hagi greuges comparatius entre ba-rris. Per tant, per què no, es podria aplicar en altres temes com ara els horaris de festa major, sempre i quan hi hagi les condicions necessàries que ho per-metin. Jo crec que si en un lloc es fa no té perquè no fer-se en un altre. Tan aviat com ho parlem ho estudiarem, no ens tanquem a res.

Doncs bé sr. regidor, ens ho apuntem tot!

Després d’una llarga experiència política, arriba al capdavant de la regidoria d’un districte com és el de Sants-Montjuïc. Com valora aquest càrrec? L’ha agafat amb ganes? La veritat és que sí. Tot nou projecte ja és una mo-tivació especial. Per mi és tot un honor formar part del primer govern nacionalista de Barcelona, tant a nivell de la Regidoria de la Presidència i Territori, com especialment el càrrec de regidor d’un districte com el de Sants-Montjuïc. Portem dos mesos molt intensos en els quals he intentat arribar, tant a Poble Sec com als altres barris del districte, a tot arreu on se m’ha demanat i intentarem continuar així, estar a l’alçada de les circumstàncies i a prop de la gent.

Sants-Montjuïc és un districte format per barris molt diversos... què creu que dife-rencia el Poble Sec de la resta de barris?Poble Sec és un barri bastant homogeni, hi ha una centralitat, un fil roig que fa que tot el barri sigui característic. Hi ha altres barris i zones del districte on no és així, que tenen menys personalitat, menys tradició... i per tant, per dir-ho d’alguna manera, el Poble Sec és un d’aquests “barri, barri”.

Tot i les seves riqueses, Poble Sec també té unes mancances socials i estructurals notables. Com s’encaren els propers anys davant de la situació econòmica en la que ens trobem, i amb les retallades socials que s’estan duent a terme?Venen uns moments complicats, i per tant, haurem de fer el mateix o fer més amb menys pressupost, i això és possible. El que es tracta és de treure el màxim rendiment dels recursos que tenim. Hi ha-gut fins ara una tendència a gastar d’una manera poc intel·ligent i poc acurada, i per tant, ara haurem de gastar els diners allà on les prioritats són molt més clares, i deixar-los de gastar allà on no cal. Ara a nivell de Barcelona s’elaboraran els pressupostos per al 2012, uns pressupostos d’austeritat, tenint en compte que hi ha menys ingressos, però valorant que també hi ha més necessitats socials. El que haurem de fer serà, no només mantenir, sinó in-crementar les partides que van dirigides als serveis socials i primaris dels ciutadans. I el Poble Sec és un d’aquests barris amb aquestes necessitats, i hem de treballar-les perquè la cohesió social no es trenqui.

En aquest sentit, quin paper juguen les entitats del barri? Quina relació considera que han de tenir amb l’administració?Hi ha d’haver col·laboració forçosament. L’administració no pot arribar a tot arreu. I les en-titats és bo que hi siguin i que siguin potents i

Jordi Martí és el nou regidor del districte. Aquest càrrec l’haurà de compa-ginar amb el de la regidoria de Presidència i Territori. Amb carrera militant des del 79, la seva trajectòria política el fa arribar als nostres barris com el primer regidor de Convergència Democràtica al districte de Sants-Montjuïc

arrelades. Des del nou govern no volem ni entitats dòcils, ni entitats polititzades, ni que siguin febles. Volem entitats cohesionadores i arrelades al territori, independents i que es corresponsabilitzin de les iniciatives munici-pals, i amb nosaltres trobaran una adminis-tració col·laboradora. La idea del nou govern, en la línia del nou alcalde de Barcelona, és que la iniciativa municipal vagi acompassada amb la iniciativa privada i també amb les or-ganitzacions sense afany de lucre, i per tant, la relació amb associacions, entitats, secreta-riats, etc. ens interessa que funcioni.

Amb el moviment 15M va resorgir la participació ciutadana en forma

La contra. Entrevista a... JORDI MARTÍ

d’assemblees de barri, unes assemblees que ja existien, però que han pres molta més visibilitat. Quin creu que és el paper d’aquestes assemblees al barri?El moviment dels indignats va molt més enllà d’una situació de barri o de districte. Es tracta d’un movi-ment que ha nascut amb molta força i que s’ha sa-ber valorar i tenir en compte. Hi ha una primera fase d’indignació, de manifestació i d’eslògans en contra del sistema establert, i personalment crec que hi ha motius perquè aquests moviments es justifiquin: masses coses no van bé. Ara bé, s’ha d’esperar que siguin iniciatives propositives i reformistes, de ma-nera que puguem conciliar interessos entre tots i arribar a introduir reformes que siguin possibles, viables i assumibles sense perdre de vista el con-text general. Aquestes assemblees, en el cas dels nostres barris, poden haver pres força degut a que hi hagut entitats clàssiques que no han sabut res-pondre a les necessitats i interessos dels ciutadans, i s’han passat a crear coses molt més explosives, molt més de generació espontània, com aquestes assemblees.

Des del barri hi ha sectors que veuen amb recel la proposta de reconversió del Paral·lel, al·legant que no serà un element de reforçament i d’integració de la gent del ba-rri, sinó una oferta d’oci per la gent de fora, ja que la majoria de gent del barri no s’ho podrà permetre.El tema del Paral·lel és un projecte a llarg termini, i per tant tenim temps per fer coses encara. Jo crec que estem en una fase inicial, en que hi ha d’haver temps i possibilitats per què la gent del poble sec que es veu afectada per aquest projecte, pugui expressar les seves pors o les seves propostes, en un context en que hi haurà molt diàleg entre l’administració, la fundació FEM i les diferents em-preses privades que hi participen. Per tant, jo crec que l’ajuntament no ha d’acabar permeten res

TexT MarTa Pérez

pilar sec 24

Documents