pdf final
TRANSCRIPT
M6: PERRUQUERIA PER A LA
CARACTERITZACIÓ
DOSSIER RECOPILATORI DE TOT EL CURS
Adriana Serrano Vidal
Curs 2013 – 2014
Professora: Begoña Ibàñez
APUNTS DE TOT EL CURS PER ORDRE
CRONOLÒGIC
ELS CANVIS DE COLOR EN EL CABELL
La pigmentació natural dels cabells
• El color natural del cabell i la pell es deu a la melanina.
• La melanina s’elabora en unes cèl·lules especials anomenades melanòcits.
• Els melanòcits es troben : Intercalats, entre els queratinocits (cèl·lules de l’estrat basal de l’epidèrmis) , a l’interior de l’ull i entre les cèl·lules basal de la matriu germinativa a la base del bulb pilós.
La melanogènesi és
el procés pel qual el
melanòcit elabora la
melanina.
• Un cop sintetitzada és expulsada dels melanòcits i s’injecta en els queratinocits. Així els pigments entren en el còrtex capil·lar donant color als cabells.
• La quantitat de melanòcits i la seva capacitat per a produir melanina, és un factor genètic.
Quan el melanòcit perd
la seva capacitat de produir
melanina, els cabells no es
pigmenten i apareixen blancs.
Diferents tipus de pigments. Eumelanina: grànuls abundants Feomelanines:grànuls petits i
i grans. difuminats
Els tricocromos són una varietat de feomelanines responsables
del color vermell
El to natural dels cabells.
És la qualitat clara u obscura d’un color.
1-negre
2-moreno
3-castany fosc
4-castany
5-castany clar
6-ros fosc
7-ros
8-ros clar
9-ros molt clar
10-platí
És important saber determinar l’alçada d’un to
per obtenir resultats òptims en la coloració
capil·lar.
CLASSIFICACIÓ
Segons l'origen dels seus components:
· Vegetals
· Metàl·lics
· Vegetometàl.lics
· Sintètics (oxidació)
Segons la duració dels seus efectes:
·Temporals
·Semi permanents
·Permanents
Tints vegetals * Són derivats de pigments extrets a partit de determinades
plantes. Per la seva composició, tenen afinitat amb la fibra capil·lar. Quan no tenen substàncies mordents, es poden barrejar amb altres plantes que sí contenguin.
* Els tres colorants més utilitzats són:
Henna, camamilla i indigo.
* La principal avantatja és la seva
bona tolerància.
Els inconvenients:
-les tonalitats són bastant pobres.
-l’aplicació resulta bastant incòmode.
• Henna Ja era utilitzada al antic Egipci. S’obté d’un arbust originari de la
India i Aràbia (henna blanca o alheña)
El principi químic és un compost anomenat lawsona. També té tanino que és un mordent.
Les tonalitats oscil·len entre el caoba i el vermell.
Camamilla • S’obté de la planta del mateix nom. El principi químic
és un compost anomenat apigenina. Moltes vegades es combina amb altres tints vegetals com el te, safrà..que milloren la seva fixació. S’obtenen tonalitats groguenques i aclarants.
Indigo • S’obté de plantes del gènere Indogofera (India i Amèrica del
Sur). Són uns pols blau-verdosos que s’utilitzen barrejats amb henna. El principi actiu és indigotina. S’obtenen tonalitats del marró al negre.
També són colorants vegetals; el ruibardo, la nuez d’agallas, l’azafrà i la salvia.
TINTS METÀLICS
- Són sals metàl·liques (sal de plom, sal d’argent).
- Actuen sobre la cutícula capil·lar, fent que les escames es separin.
- Van canviant progressivament el
color del cabell per la reacció del
metall amb el sofre de la queratina,
però sempre enfosquint.
- Són tòxics i deixen el cabell aspre, sec i sense lluentor
per això, ja està en desús.
- Els tints vegetometàlics, són una barreja dels dos anteriors, com l’henna composta que es una barreja del colorant vegetal amb sals de coure, plom, níquel o ferro.
ELS TINTS SINTÈTICS • A la segona meitat del segle XIX es van
descobrir molècules amb efectes colorants.
• Es classifiquen en:
Temporals
Semi permanents
Permanents
ELS TINTS TEMPORALS • Durant un rentat o set dies.
• El colorant es diposita sobre la fibra capil·lar i queda atrapat entre les escames de la cutícula.
• Juntament amb el principi colorant a aquests tints se'ls poden afegeix components actius destinats a protegir i suavitzar la fibra capil·lar.
• No cobreixen la cana i no decoloren el cabell.
Tècnica d’aplicació en cabell mullat
L’aplicació es fa amb el cabell rentat.
S'estén de manera homogènia, masegant-lo i pentinant-lo cap a les puntes.
Deixar actuar. En cas necessari, esbandir.
Tècnica d’aplicació en cabell sec
S’apliquen un cop realitzat el pentinat.
El producte ve envasat en aerosol.
S’eliminen amb el raspallat o rentat.
ELS TINTS SEMITEMPORALS
Duren entre 5 i 10 rentats.
Les molècules tenen menor pes, això fa que puguin penetrar una mica en el còrtex.
No tenen poder descolorant.
Fan una cobertura parcial de la
Cana.
El resultat depèn de la porositat
del cabell.
Tècnica d’aplicació • Comprovar l’estat del cabell.
• Rentar el cabell amb el xampú
adequat.
• Extreure l'excés d’humitat.
• Protegir el client.
• Dividir el cabell en seccions
i distribuir homogèniament.
• Esbandir amb aigua.
TÈCNICA DE COLORACIÓ EN PERRUQUES I POSTISOS
Per regla general, al aplicar un postís s’ha de trobar el més afí possible a les necessitats del moment.
Malgrat això a vegades hem de realitzar canvis de color per aprofitar material que ja tenim.
En el mercat podem trobar perruques i postissos de cabell natural o de cabell sintètic. La gama de colors és molt més ampla en aquests últims.
PERRUQUES I POSTISSOS DE CABELL SINTÈTIC
• El cabell sintètic no accepta cap tint.
• El que sí podem aplicar són sprays de color que tenyeixen el cabell temporalment i desapareixen al rentar-lo.
PERRUQUES I POSTISSOS DE CABELL NATURAL
Per realitzar treballs de caracterització, són més pràctics aquells tints que ens permeten reutilitzar els postissos o perruques, utilitzant així tints o esprais de colors que es poden eliminar fàcilment.
APLICACIÓ COLORACIÓ TEMPORAL.
Es subjecta la perruca en el suport adequat. La pentinem.
Apliquem la escuma, d’arrels a puntes, obrint particions.
En el cas de l’esprai cal polvoritzar el producte sobre el cabell sec un cop acabat el
pentinat, a una distància d’uns 20 cm, procurant distribuir-lo uniformement.
APLICACIÓ COLORACIÓ SEMIPERMANET.
Com en el cas anterior, subjectem la perruca i la pentinem.
Preparem en un recipient, aigua calenta per a diluir el tint, i submergir la perruca
durant 10 minuts.
Esbandim amb aigua freda i apliquem condicionador.
Una altre manera d’aplicar-ho, és mitjançant l’ús d’una paletina. En aquest cas es
deixa actuar durant uns 20 a 30 minuts.
Els cabells de mata es poden tenyir amb tint per a la roba, perquè es poden
aconseguir colors més intensos.
TEST DE SENSIBILITAT
Per comprovar que la persona no és al·lèrgica als tints d’oxidació.
Es fa imprescindible quan:
-El client no s’ha tenyit mai
-Canviem de marca
-La clienta està embarassada
-Faci més de sis mesos des de l’últim cop que es va tenyir
Una reacció al·lèrgica pot ser de dos tipus.
-Reacció de sensibilitat immediata. Que es presenta als pocs minuts
de l’aplicació del tint
-Reacció retardada .Se inicia després d’unes hores o dies després
-de l’aplicació del tint.
ESTRIS PER ALS CANVIS DE COLOR
-Guants
-Bol no metàl·lic
-Pintes
-Aprenents
-Paletina
-Capa plàstic
-Proveta
-Casquet tancat de plàstic.
TREBALLAREM AMB AJUDA D’UNA FIXTA TÈCNICA.
• Existeixen molts models de fitxa tècnica. Cal que apareguin les dades personals i les dades tècniques per poder guiar-nos passat un temps des de l’últim treball tècnic.
• Elecció del cosmètic. Tindrem en compte:
• Durada desitjada.
• Estat del cabell (porós, malmès, verge, tenyit, descolorat...)
• Color base ( color natural)
• Color actual (tenint en compte possibles canvis de color)
• Color desitjat: tindrem en compte les característiques del cosmètic.
• Tolerància de la pell als cosmètics.
Descoloració Consisteix en aplicar al cabell un tractament cosmètic
amb la finalitat que el seu color o la seva tonalitat sigui més clara que el natural.
Es pot realitzar amb el únic objectiu d’aclarir el cabell o amb la finalitat d’obtenir una base que permeti aconseguir el color desitjat.
Mecanisme d’actuació:
La melanina es descompon per oxidació.
Els pigments granulosos es converteixen en difusos i els difusos en grànuls sense pigments.
• Productes
• Oxidants: El més utilitzat és l’aigua oxigenada de 20, 30 o 40 volums.
• Àlcalis: S'utilitza amoníac per accelerar el procés d’alliberació d'oxigen pels oxidants. La reacció serà més ràpida quan major sigui la concentració d’amoníac.
• Formes de presentació
• Aquestes substàncies es comercialitzen en forma de:
• Emulsions d’aigua oxigenada a diferents volums
• Pols i pastes descolorants + oxigenada
• Olis i gels + oxigenades.
Realització de metxes • Efectes de color sobre algunes parts del cabell.
• Podem aconseguir un aclarat suau del to natural, realçar un pentinat, aclarir puntes, etc.
• Aquesta tècnica té un efecte menys perjudicial que la descoloració total.
Amb gorro
Amb paper (alumini o vegetal)
-Tricotades
-vels
Metxes amb pinta
Metxes californianes
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
LA PELL
La pell, es pot considerar com un del òrgans més importants de l’anatomia
humana tant per la seva activitat com per la seva funció.
La pell realitza principalment tres funcions:
Funció protectora: ens protegeix de les agressions externes (físiques,
químiques i biològiques).
Funció de relació: gràcies a una sèrie de terminacions nervioses ens
posa en contacte amb l’exterior, de manera que podem distingir les
sensacions de fred, calor, rugós, suau, etc.…
Funció homeostàtica: gràcies a la quantitat de terminacions sanguínies i
a la infinitat de capil·lars, es capaç de mantenir constant la temperatura
de l’organisme.
Des de el punt de vista fisiològic la pell la podem subdividir en tres capes:
Hipodermis: és la capa mes profunda de la pell, es el magatzem
energètic de l’organisme, format per alguns tipus de cèl·lules: els
adipòcits, que la seva funció principal es la de acumular les grasses com
a material energètic.
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Dermis: és la capa mixta formada per teixit conjuntiu que serveix de
sostenidor a la epidermis a la vegada que serveix per a la nutrició de la
epidermis. Esta constituïda per dos subcapes:
- Dermis papil·lar (mes superficial)
- Dermis reticular (mes profunda)
Epidermis: és la capa més superficial de la pell, que a la vegada esta
dividida en diferents subcapes que de profunditat a superfície són:
- Capa basal
- Estrat espinós
- Estrat granulós
- Estrat lúcid
- Estrat corni
Annexes cutanis
Són quatre formacions relacionades íntimament amb la pell i
que ajuden a complir funcions de la pell.
Entre els mes importants tenim:
EPIDERMIS
CÈL·LULES CAPES
QUERATINOCITS
MELANOCITS
BASAL O GERMINATIVA
ESPINOS
GRANULOS
LÚCID
CÓRNI
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Glàndules sudorípares: Només les podem trobar on hi ha pell.
- Ecrines; eliminen la suor tenen un PH àcid. Estan presents des del
naixement i son molt nombroses en el front al palmell de la ma, en la
planta dels peus i en les aixelles.
- Apocrines; formen part del fol·licle pilós, eliminen el suor PH neutre.
Apareixen durant el període de la pubertat; estan distribuïdes
principalment a les aixelles, i regió anus genital.
Glàndules sebàcies: Estan compostes per cèl·lules. Tenen un canal prim
que desemboca en el fol·licle pilós. Les glàndules sebàcies es
caracteritzen perquè segreguen una matèria oliosa semi líquida
anomenada sèu, que lubrifica el bulb capil·lar. La vida del pel depèn de
la regularitat del funcionament de la glàndula sebàcia i de la qualitat i
quantitat de sèu.
Ret sanguínia: La sang irriga el cuir cabellut per una petita arteria que
condueix a la papil·la. Les irrigacions del bulb del pel ha de ser regular.
El mateix trastorn circulatori destrueix el seu equilibri.
Sistema nerviós: Les ramificacions nervioses envolten la base del bulb, a
continuació es reuneixen en un nervi únic encarregat de transmetre al
cervell les sensacions tàctils, dinàmiques i doloroses. Esta encarregat de
transmetre també les sensacions que provenen de la activitat
involuntària de l’organisme.
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
EL PÈL I EL CABELL
El pèl, estructura característica del mamífers, protegeix la pell contra el fred,
els cops i el sol. Tota la pell n’està coberta excepte les zones palmars i
plantars.
En el moment del naixement ja tenim pèl en el cap, celles i pestanyes.
El pèl apareix com a conseqüència de d’invaginació de d’epidermis sobre la
dermis, que es produeix durant el desenvolupament embrionari.
El pèl consta, fonamentalment, d’una porció lliure o tija situada per sobre de la
desembocadura del conducte sebaci i de una part profunda, l’arrel, envoltada
per una estreta invaginació epidèrmica o fol·licle pilós que arriba fins
l’hipodermis. En aquesta part més profunda s’eixampla formant el bulb pilós, on
es troba la papil·la que és una estructura dèrmica. La papil·la, per ser rica en
vasos i nervis, s’encarrega de la nutrició del pel.
ESTRUCTURA DEL PÈL
Es poden considerar dues parts fonamentals:
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Part externa o visible – TIJA CAPIL·LAR:
La tija del cabell esta formada per cel·lules mortes i en la qual diferenciem tres
parts :
Cutícula: part més externa, formada per diverses capes de cèl·lules
còrnies molt queratinitzades, transparents i sense pigmentació, que
estan disposades com les escames d’un peix.
Segons el gruix dels cabells podem distingir:
Cabells fins : 5-6 capes d’escames
Cabells normals : 7-8 capes d’escames
Cabells gruixuts: 9-10 capes d’escames
Cal diferenciar tres parts de la cutícula: Epicutícula, Endocutícula i
Exocutícula
Còrtex: és la zona intermitja, formada per cèl·lules allargades plenes de
-Fibres de queratina: responsables de la resistència del cabell. Són
seqüències precises d’aminoàcids units entre ells per diferents tipus
d’enllaços, lo qual es coneix per cadenes queratíniques.
-Grànuls de melanina: responsables del color del cabell. És la part de la
tija que nosaltres podem tractar amb productes químics per tal de
realitzar transformacions de color o de forma permanent.
En la pigmentació del cabell intervenen tres tipus de melanines:
Eumelanina: color entre marró i negre.
Feomelanina: color entre groc i vermell
Tricosiderina: colors pelrojos
Medul·la: situada en el centre del pèl, però de forma intermitent. Això
fa pensar que la seva presència no té massa importància.
Part interna- FOLICLE PILÓS
L’epidermis s’introdueix cap a la dermis formant un conducte tubular, el qual
embolcalla l’arrel del pèl i permet el seu creixement.
Porta associat el muscle erectó i la glàndula de seu ( hem parlat anteriorment).
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Bulb pilós: envoltat de vaines : epitelial i conjuntiva
Conté la matriu que s’alimenta a través de la papil·la, la qual
condiciona el gruix del cabell, regula el creixement i nodreix.
ELS CABELLS
Són pèls llargs i flexibles que cobreixen les regions parietal, frontal, temporal i
occipital del crani. La pell que cobreix aquesta zona s’anomena cuir cabellut.
Es la primera zona cutània que es revesteix de pels caducs en néixer, però que
gradualment es tornant més forts i pigmentats fins a desenvolupar-se
completament en l’adolescència.
Quantitat, color i gruix
El nombre de cabells que trobem en el cuir cabellut depèn de l’edat i textura
que a la vegada estan molt relacionats amb el color. Com més fins són els
cabells més nombrosos són; els rossos tenen aproximadament 140.000
cabells; els foscos o negres són menys abundants aprox. 110.000 cabells, i
encara menys els pèl-rojos que són uns 90.000.
Trobem a prop de 500 cabells per centímetre quadrat. La seva longitud és de
60 a 70 cm en la dona i de 8 a 12 cm en l’home, com a mitjana.
El cabell ros acostuma a ser de diàmetre mes prim, el negre acostuma a
ser mes gruix. El cabell femení es mes gruixut que el masculí i el dels nens es
mes prim que el dels adults.
Tipus de cabells
Els cabells es poden classificar segons la seva secció transversal o des del
punt de vista del seu tractament.
-Segons la secció transversal:
Lisòtric o cabell recte té una secció circular pròpia dels cabells flàccids i
estriats. Aquests cabells són gruixuts i característics dels mongols,
esquimals i indis. La seva inserció en el cuir cabellut forma un angle recte
(90º).
Cinòtric o ondulat, te una secció ovalada i es propi del cabells ondulats o
de ris suau. Son els cabells característics de la raça llatina. La seva
inserció en el cuir cabellut es menor de 90º.
Ulòtric o molt arrissat i cargolat, te una secció transversal el·líptica propi
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
dels cabells molt cargolats i en cabells de raça negra . La seva inserció
en el cuir cabellut te forma corbada.
-Segons el seu tractament:
Cabells normals: tenen bon aspecte i color.
Cabells consistents: són uns cabells generalment gruixuts i mantenen bé
el pentinat.
Cabells trencadissos: son uns cabells que no mantenen la forma i es
trenquen amb facilitat.
Cabells escassos: el seu inconvenient principal es que permeten veure
el cuir cabellut; hem de procurar de donar volum en les parts mes pobres
per donar la sensació de mes quantitat.
Cabells arrissats: poden ser naturals o be amb permanent.
Cabells flàccids: tenen tendència a caure cap avall i cap a la cara.
Cabells porosos: mantenen molt temps la humitat i s’emboliquen amb
facilitat.
Cabells difícils de dominar: són cabells que s’adapten molt malament als
pentinats.
Cabells greixosos: tenen un aspecte desagradable pel seu excés de greix i
es presenten untuosos i enganxosos.
Cabells secs: son uns cabells fàcils de trencar i amb tendència a l’aparició
d’escames seques a causa del ressecament del cuir cabellut.
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Propietats dels cabells
Resistència.
Els cabells sans tenen gran resistència a la tracció. Un cabell sol pot aguantar
de 60 a 110g sense trencar-se (si es tracta d’un cabell molt descolorit no
aguanta mes de 30g). Un cabell de raça mongol pot resistir 1 a 60g. Un de raça
blanca entre 5-14g de mitja. I els cabells autòctons d’indis, mexicans i
americans tenen una resistència de 110-130g.
Elasticitat.
Esta determinada per la major o menor cohesió entre les molècules de
queratina; com menys cohesió tinguin mes elasticitat tindrà el cabell. Un cabell
sec es pot estirar un 20 o 30% de la seva longitud, i moll pot arribar a estirar-se
un 100%, es a dir, el doble. La elasticitat augmenta en la presencia de l’aigua
(pont hidrogen). Cabell de raça mongol de 20-30%. Raça blanca de 0-4-3%. I
els autòctons d’indis, mexicans i americans de 18-25%.
Permeabilitat.
Els cabells tenen la propietat d’absorbir els líquids; quan els mullem augmenten
el seu volum. El seu diàmetre, un cop molls, pot augmentar un 10% i si els
cabells han estat tractats químicament pot arribar a augmentar un 100%. Es diu
que uns cabells son molt porosos quan són molt permeables. L’aigua pot
trencar el pont d’hidrogen canvien l’alfa queratina, arriben a adquirir l’estructura
beta queratina.
L’aigua es col·loca en mig del espai intermolecular de les cadenes de queratina
o s’uneixen parcialment a ella.
Remolins
Abans de realitzar qualsevol classe de treball hem de començar observant els
cabells.
En diferents llocs del cap ens podem trobar flocs de cabells que creixen en
direcció diferent a la dels altres cabells; d’aquestes zones se’n diuen remolins.
Els podem localitzar en diferents llocs: al clatell, a la coroneta i a la zona frontal
del serrell.
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Per observar el remoli, haurem de pentinar els cabells buscant la direcció
natural.
Tipus de remolins
Quantitat
Hem de tenir en compte la quantitat de cabells que té el client, perquè ens
podrà influir alhora de realitzar el treball tècnic.
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Gruix
Referent al diàmetre de la tija capil·lar, els cabells mes gruixut aporten major
volum al conjunt de cabell, també necessitem mes quantitat de cosmètics.
Implantació
Referents a les direccions de les arrels als remolins que es poden condicionar
la elecció del pentinat. En els remolins neixen els cabells amb mes força i les
arrels tenen la mateixa direcció. No es poden eliminar però si dissimular-los.
Distribució
La distribució és diferent segons el tipus de raça, com també és diferent la
quantitat i el gruix del cabell.
Trobem diferencies com potser la línea d’implantació frontal o del clatell que
ens pot condicionar el pentinat
En pic Dues Puntes Tres puntes
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
Quadrat Rodó
IMPLANTACIÓ FRONTAL
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
ANALITZAR I DETERMINAR LES CARACTERÍSTIQUES DELS CABELLS
ANÀLISI DE LA PELL I DEL CABELL
Podem obtenir el anàlisi de la pell i el cabell amb la observació visual, tàctil que
hi ha de ser enregistrada en la fitxa.
Grau de porositat:
- Porositat baixa: Es suau i molt resistent al líquid perquè la cutícula hi es
molt tancada.
- Porositat mitja: Suau al tacte i brillant amb la superfície llisa.
- Porositat alta: Es gairebé mate, la seva textura es aspre. Son cabells
que tenen realitzats treballs tècnics.
- Porositat extrema: Es mate, el tacte es tou, es veu ressec, estarrufat.
Cabells danyats amb treballs realitzats.
Anàlisi del cabell
Observació visual: quantitat, gruix, implantació, distribució i longitud.
Observació tàctil: plasticitat, elasticitat i resistència.
Anàlisi de la pell
Observació visual: l’aspecte.
Observació tàctil: greix del cuir cabellut
CICLE FORMATIU DE GRAU SUPERIOR CARACTERITZACIÓ I MAQUILLATGE PROFESSIONAL Mòdul 6 Perruqueria per a la caracterització
LA FITXA TÈCNICA
A partir de les dades que has treballat, realitza una fitxa tècnica
La fitxa ha de ser pràctica, entenedora i ha de aportar tanta informació com
pugui en poc espai, de forma explícita.
Les dades ens donaran la informació de les característiques capil·lars del
subjecte.
Aquesta fitxa tècnica s’ampliarà al llarg de les UD, inserint més dades que
anirem treballant.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
UF1 NF2 L’evolució del pentinat
L’evolució del pentinat.
·La prehistòria
·Egipte
·Grècia
·Roma
.·Ibers
·L’edat mitjana
·Renaixement i segle XVI
·Segle XVII
·Segle XVIII
·Segle XIX
·Segle XX. Canvi de segle fins al 1920.
Els anys 20
Els anys 30
Els anys 40
Els anys 50
Els any 60
Els any 70,80 i 90 fins als nostres dies.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Historia del pentinat
Al llarg de la historia el pentinat no només representa un ideal estètic, sinó també un símbol de
dignitat i estatus social del individu. L’ estudi del seu origen i evolució demostra la importància
d’aquest en la cultura de cada època. El pentinat és un element diferenciador, que posa de
manifest aspectes relacionats amb la personalitat de l’individu i la societat a la que pertany.
L’estudi d’aquest tema té importància sobre tot per tres qüestions:
-El valor que la societat de cada època donava al pentinat i l’influencia de l’entorn.
-L’ identificació del pentinat amb cada moment històric.
-Les pautes per recrear aquest pentinats amb tècniques i cosmètics actuals.
PREHISTORIA
Encara que no posseïm informació suficient per parlar, amb exactitud, d’aspectes ornamentals i
estètics d’aquesta època, sí sabem que l’esser humà mostrava ja una imperiosa necessitat de
diferenciar-se no només per qüestions religioses i socials, sinó també estètiques.
Els únics testimonis que posseïm són les troballes de nombroses estatuetes anomenades
generalment “Venus”, com, per exemple, la de Willendorf.
Representa a una dona de proporcions
voluminoses, completament nua i molt
allunyada del nostre ideal de bellesa. Hi
ha un detall significatiu: el seu cap, que no
mostra cap detall de la seva fisonomia,
està cobert per una massa de cabells
disposats en petits bucles, que ens
mostren una certa preocupació per la
CCUcuraDEL D DEi el ornament del cabell.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
EGIPTE
En el context de les cultures del Pròxim Orient és la més significativa i sobre tot la que posseïm
major documentació respecte al seus pentinats i tocats.
Era un poble molt jerarquitzat i el pentinat, la roba i el maquillatge s’utilitzava per reflectir aquesta
jerarquia.
També era un poble molt comerciant, I la exportació e importació de cosmètics i articles
d’ornament pels cabells va ser molt important.
La serp representava el poder i el voltor la feminitat. Aquest símbols els portaven la reialesa, que
eren els que marcaven la moda. (estil Cleopatra).
PAUTES PER A LA RECREACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
-El poble portava el cabell molt curt o rasurat, tocats amb un barret de cotó o cuir, ajustat i amb
uns talls rodons de on sortien les orelles i la cara rasurada també.
-Els sacerdots, a més de portar rasurat el cap i la barba es treien tot el borrissol del cos.
-Els reis portaven perilles molt capricioses amb les puntes elevades cap al davant, cap a enrere o
en forma de dau. Aquestes perilles sempre eren postisses i la seva llargada indicava la posició
social.
-Els nens portaven una trena de costat fins arribar a la pubertat, però si es tractava d’un príncep la
duia fins que es moris el pare.
Mes endavant, en el Nou Imperi tots els homes es rasuren completament. Porten perruques i
tocats per estètica i per a protegir-se del sol. Un tocat molt conegut és el “claf” format per una tela,
generalment llistada de colors vius, que queia en forma recte per les espatlles. Les dones,
casquetes rematats per la figura d’un voltor.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Aquest tocats evolucionen cap a
una major riquesa. Es
confeccionen elaborades
perruques fabricades amb cabell
o amb llana de be. L’ús
d’aquestes perruques es
reservava per a cerimònies
oficials.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
GRÈCIA
És una societat molt avançada tant en els aspectes polítics i socials com en els artístics i
culturals. Grècia estableix un cànon ideal de bellesa , que encara avui està vigent.
En la civilització grega destaquen dos etapes: una primera, anterior a les guerres mèdiques (segle
v a. C.) i una posterior, fins el segle I de la nostre era.
PAUTES PER A LA RECREACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
- El primer període es va caracteritzar per una estètica primitiva. Les dones recollien els seus
cabells en cues baixes i deixaven alguns tirabuixons als costats.
-En el període de la Grècia clàssica hi havia moltes influencies indoeuropees. En aquest període
es van donar tres tipus de pentinats masculins molt representatius:
·el hactoreo (cabell curt i arrissat pentinat cap a enrere).
·el kepos (cabell embullat i descuidat).
·el teseo (el cabell arribava fins el clatell excepte el serrell que es tallava curt)
La barba era pròpia de gent gran i filòsofs.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
.
TÈCNIQUES: Per a realitzar tant les trenes com els rissos, utilitzaven espirals de filferro i
cilindres metàl·liques per a arrissar. Entre els restes arqueològics s’han trobat tot tipus d’estris per
a l’ higiene personal: navalles de bronze forjades a mà, forquilles, pinces de depilar, espàtules i
raspalls de crines de cavall,etc.
Atenes posseïa una escola de perruqueria dirigida per mestres on els joves grecs s’iniciaven en
l’art de pentinar. També començaven a funcionar les barberies.
-En Atenes, les dones feien gala del
esplendor del moment amb
pentinats complicats compostos per
trenes bucles i serrells arrissats. En
ocasions utilitzaven postissos i
adornaven els seus pentinats amb
cintes i joies que denotaven el seu
lloc en la societat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
ROMA
En la societat del Imperi també existeixen dues èpoques diferenciades.
· La primera època termina a finals del segle I. És una herència molt clara del món grec; cabells
rossos i una clara imitació en l’estil del pentinat.
· La segona època arriba fins al segle IV, període cristià, que es caracteritza per una reacció
contra el paganisme i les modes classicistes.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE PENTINATS I TOCATS
-L’home romà portava el cabell curt i pentinat cap al davant. La barba i el cabell llarg, es
reservava per als homes grans, els intel·lectuals i filòsofs.
-Les dones portaven el cabell embolicat en mocadors i
cintes i adornant el front, solien també utilitzar
tirabuixons que els deixaven caure a les espatlles.
-Utilitzaven una cinta llarga i estreta anomenada “vita” i
rets de gasa anomenades “plaguilo”
-El tocat més elegant consistia en deixar uns bucles
sobre el front i el cabell recollit amb una diadema d’or.
S’utilitzaven productes descolorants per aclarir el
cabell que el feien malbé, això va donar lloc al auge
de la fabricació de perruques.
Entre les formules més utilitzades estava la composta
per sèu cabra i cendra de haja. També utilitzaven el
greix del cigne i ovella com condicionador.
Per a perfumar el cabell utilitzaven, resines oloroses,
encens i mirra.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
TÈCNIQUES
Van heretar dels grecs els mètodes i els estris. Es creen especialitats dintre de la professió:
pentinadores, coloristes, especialistes en postissos. Les esclaves anomenades “ornatrices”
arriben a adquirir un alt grau d’especialització en bellesa i perruqueria.
ELS IBERS
Els ibers van ocupar entre els segles VI i I aC una franja des de Andalusia fins la costa francesa,
paral·lela al mediterrani, a on es centraven les grans cultures occidentals.
Era un poble creatiu i comercial. La dona representa a la família i apareix engalanada.
L’home porta el cabell curt i arrissat. Els pentinats tenen una clara influència grega.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
EDAT MITJANA
L’edat mitjana és un període molt gris en quant al pentinat. La religió prohibia tot tipus de frivolitat.
Era un època de pobresa i austeritat.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS.
-En el primer període (alta edat mitjana) l’ús de toques i vels que cobrien el cap resta interès al
pentinat, que es limita a repartir el cabell amb una ratlla al mig i recollit amb trenes o rodetes a
ambdós costats del cap.
-A partir del segle XIV (baixa edat mitjana) s’inicia un canvi i dintre de la senzillés exigida per
l’època, el pentinat agafa una mica més de volum. El cabell a vegades deixat anar o bordejant
amb trenes fines el diàmetre del cap. S’utilitzen cintes de colors sobre el front adornades amb
pedres i perles.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Cristóbal colon Felipe I el Hermoso
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
EL RENAIXAMENT I SEGLE XVI
El culte a la bellesa personal va ser un dels valors de l’època clàssica que es va recuperar en el
renaixement. Apareixen novament rets corones i altres accessoris.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
-Els pentinats es comencen a complicar amb un volum més gran en el clatell alt.
-Les dones es depilen el front, les temples i patilles, quedant una mena de cercle en l’entorn del
rostre (sobretot al nord d’Europa). A continuació es pentinava amb bastant volum i de forma
arrodonida amb rissos o bucles. S’aplica només un adorn frontal en l’arrel del cabell, que consistia
en una pedra preciosa o perla en forma de llàgrima.
Itàlia torna a ser el centre de totes les mirades europees e imposa el seu gust i les seves idees
refinades a la major part del món occidental de l’època.
D’aquesta manera s’expandeix els pentinats de les cases venecianes i la moda de tenyir el cabell
en tons vermellosos ( amb sulfur negre, mel i alumbre)
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XVII
A principi de segle hi ha una tendència cap a l’austeritat, tendència que després va canviant.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
-Les dones comencen a col·locar- se un monyo petit i senzill en la zona alta del clatell, deixant
una part de cabells amb formes de tirabuixons en els laterals.
-Cap 1680 arriba la moda “fontage”. Els francesos van ser els seus precursors i consistia en donar
un volum considerable cap a la coroneta formant bucles i un o dos tirabuixons que partien del
clatell cap a les espatlles. Adorns de flors i perles es barrejaven amb els bucles.
-La perruca “infolio” que portaven els homes era molt gran i pesada i el costum d’empolvar-les es
va adoptar a finals del regnat de Lluis XIV.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XVIII
Si ja al començament de l’època els pentinats eren molt complicats i elaborats, quan més avança
aquesta més volum i complexitat adopten.
El punt més exagerat d’aquesta moda el llueix Maria Antonieta.
PAUTES PER A LA REALITZACIO DE TOCATS I PENTINATS
-Eren pentinats de gran alçada, basats en la moda fontage però més exagerats.
-Els adorns eren molt exagerats (flors, plomes, i fins i tot maquetes de vaixells i castells)
-El color també va experimentar un gran canvi. Es portaven colors clars, rossos i platins, quasi
blancs i grisosos. Afegien rissos postissos i també llana, crin o estopa.
TÈCNIQUES
Les tècniques en el pentinat van avançar
mitjançant les perruques. El sistema utilitzat
per arrissar-les és l’origen del que anys més
tard es coneixeria com l’ondulació permanent.
El cabell mullat s’enrotllava en motlles
cilíndrics i s’introduïa en forns pel seu assecat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Es crea la primera acadèmia de perruqueria fundada per Legros
i apareixen els primers perruquers de renom:
Champagne i Leonard, qui pentinava a la reina Maria Antonieta.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XIX
França es va consolidar com la autoritat indiscutible de la moda femenina. Malgrat això els
anglesos eren els que dominaven la moda masculina, ja que posseïen una avançada industria de
la llana, una maquinaria tèxtil superior i unes tècniques de sastreria més refinades.
Neoclassicisme
S’inicia una reflexió sobre la decadència del món i es torna la mirada cap a les cultures
clàssiques. Han passat els excessos de volum i els grans ornaments, la moda és ara molt més
senzilla i els colors dels cabells més naturals.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
El pentinat tenia forma de T es a dir, es dividia el cap en dues
parts, pel darrere es recollia en un monyo i cap al rostre
finalitzava amb unes trenes enrotllades sobre si mateixes. Hi
havia una variant que era deixar caure rissos al front a les
patilles i al clatell. L’exponent d’aquesta moda va ser Josefina,
dona de Napoleó Bonaparte.
Romanticisme
A la segona meitat de segle, els pentinats, adopten volums buits
i recollits a la coroneta, amb detalls del cabell sobre el front o el
clatell i més volum en el frontal.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
En 1872 apareix en Paris un perruquer anomenat Marcel Grateau creador d’una tenalles a les que
va donar el seu nom. Els pentinats realitzats amb aquesta tècnica eren una combinació d’ones i
equilibris més llisos però buits per dintre.
A finals d’aquest segle també apareixen les primeres coloracions sintètiques, una revolució en el
món de la cosmètica.
Modernisme
El modernisme va ser un moviment artístic que va
aparèixer a finals del segle XIX i va continuar durant els
primers anys del segle XX.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XX
Després de la Primera Guerra Mundial apareixen els primers salons de perruqueria.
França continua sent el centre de la moda.
Els cosmètics que més revolucionen el segle són els relacionats amb el color i la permanent però
també apareixen fixadors, suavitzants, nutrients,etc.
Els estils de pentinats passen per canvis tant ràpids com la pròpia societat, per a lo que es fa
necessari fer un repàs per dècades.
Canvi de segle fins al 1920
Els pentinats continuen sent els de finals de segle (ondulació Marcel i volums buits)
La gran innovació és, sense dubte, la tallada masculina, que determina nous estils, totalment
revolucionaris amb respecte a èpoques anteriors.
Aquesta tallada, anomenada a lo Garçon (en España a lo Manolo) consisteix en un pentinat curt,
amb el clatell rasurat, serrell i la part superior recte per sota de les galtes.
Es també l’època de les ones. Es realitzaven en cabells llargs amb tenalles i en cabells curts amb
anelles. Aquesta tècnica la va introduir el perruquer René Rambaud i es denominava “Mise en
Plis”. És el que actualment coneixem per marcat.
Apareix l’ondulació permanent en calent (Carlos Nessler 1909)
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 20
És l’auge de la tallada de cabell iniciat pocs anys enrere. Les revistes i els cartels publicitaris
mostren estrelles de cine que totes les dones volem imitar.
Rene Rambaud presenta modificacions en el pentinat, amb un estil engominat i pentinant tot el
cabell cap a enrere.
Es van introduint variacions en la forma llisa de la
tallada a lo “garçon”per a donar pas a un estil més
voluminós, adornat amb una cinta de vellut en el front
(estil charleston).
Al final de la dècada es transforma en un estil més
consistent, tornant a ondular el cabell amb tenalles,
aportant més naturalitat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 30
La moda és una mica més variada. Apareixen els productes descolorants. Algunes actrius
marquen la pauta portant els cabells ros platí i són moltes les dones que desitgen imitar-lo.
Els pentinats són lleugerament ondulats amb rul·los i també s’estén l’ús de la permanent calent
que permet mantenir arrissat el cabell de manera duradora.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 40
Després de la Segona Guerra Mundial, cap al 1945, França torna a ser el centre de la moda que
llança noves línies i tendències un cop a l’any. Després ho farà dos cops (primavera -estiu,tardor -
hivern)
A patir d’aquests moments la moda la dissenyen i imposen els
perruquers, en funció de l’evolució de la societat i les demandes
de l’època, però sempre les difonen les actrius.
L’actriu Veronica Lake va posar de moda aquest pentinat tapant
un ull. Va causar furor. Sembla que també va causar algú que
altre accident entre les dones que treballaven a les fàbriques, ja
que tapava de manera important la visió d’un ull.
El to vermell del cabell de l’actriu Rita
Hayworth, també va ser molt imitat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Hi ha dos perruquers molt representatius:
Louis Gervais.
Va crear una línia de pentinat romàntic, de complexa execució,
però molt elegant en el que combinava el cabell buit amb bucles i
rissos i un considerable volum frontal amb el cabell recollit i mitja
melena solta amb les puntes cap a endins.
A Espanya aquest volum frontal encara és més exagerat (arriba
España)
Guillaume Guglielmi
Va crear l’estil “La lionne”
En 1941 es va prohibir la permanent calent, i en 1945 apareix la primera permanent freda (com
ara la coneixem). Les tècniques de pentinat segueixen sent anelles i ones.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 50
És l’època daurada de la perruqueria i França i Anglaterra el centre de la moda.
La tècnica de pentinat que revoluciona esta època és l’ús dels rul·los, tímidament iniciada en
l’època anterior. Aquesta tècnica aporta més volum que les anelles i una ondulació més suau. Les
actrius segueixen sent molt imitades.
El color ros platí tenia moltes seguidores.
Gina Lollobrígida va introduir un estil més curt,
degradat amb les patilles cap al rostre.
En l’home, la moda era portar el cabell engominat molt
curt al clatell i amb tupé.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 60
A principis de la dècada dels 60 els estils eren curts, molt elaborats i amb volum en la part
superior.
Les tècniques més elaborades en la realització d’aquests estils són els rul·los i el cardat fort.
Per a mantenir els pentinats perfectes durant uns quants dies, s’utilitzaven productes fixadors en
els marcats i molta laca al final (va sortir en spray).
En aquesta època la majoria de serveis a la perruqueria
eren de “rentar i marcat”.
Les clientes podien tornar (a vegades ho feien
diàriament) a fer-se retocs de pentinat.
A la segona meitat de la dècada apareixen dues tendències bastant diferents.
Hi ha un moviment social molt important. Els joves reclamen un mon lliure i pacífic. És el
moviment dels anomenats “hippies”. Els cabells els porten llargs, deixats anar, adornats a
vegades amb cintes o flors.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
De fet el seu eslògan és el “flower power” Els nois
porten el cabell tan llarg a vegades com les noies.
De manera simultània irrompé la moda anglosaxona.
És un estil de cabell llarg i llis. Apareix la mini falda, i
en una desfilada d’aquesta el perruquer Vidal
Sassoon presenta les seves tallades de cabell d’estil geomètric. Aquest estil revoluciona de nou la
perruqueria i obliga als professionals a perfeccionar-se en les tècniques de tallades.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 70
La moda del pentinat és més variada que anys enrere. Així el professional pot desenvolupar la
seva creativitat sempre amb una base d’una bona tallada. Els rul·los i el assecador de casc cauen
una mica en desús. Apareix l’assecador de mà i els raspalls rodons, el “brushing”.
Amb aquesta tècnica no van bé els productes de fixació que s’utilitzaven per als marcats ja que
en assecar-se sobre el cabell impedeixen el lliscament del raspall, per això els laboratoris creen
les locions condicionadores. Aquestes locions aporten mal·leabilitat i faciliten el marcat impedint
que s’electritzen els cabells pel fregament continu del raspall amb la fibra capil·lar.
Comencen a fer-se unes permanents més suaus que per a diferenciar-se de les clàssiques les
anomenen “moldejats”.
També en aquesta època comença amb força la perruqueria unisex.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 80
S’estén la moda de les permanents en totes les longituds, des del ris suau (moldejats) fins al fort.
Aquestes permanents s’assecaven amb el difusor i s’utilitzaven escumes forts per a tancar el ris.
També és en aquesta època quan sorgeix el moviment “ Punk “, amb una estètica transgressora
(zones rapades combinades amb altres molt llargues i rígides en forma de crestes)
La gent volia comoditat i no
haver d’anar tant sovint a la
perruqueria. Malgrat això no va
haver-hi un descens d’
ingressos en les perruqueries ja
que els treballs tècnics van
pujar de preu i el temps invertit
era el mateix que per als altres
pentinats.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 90
En els noranta la varietat de la moda augmenta i es porten des de cabells llisos fins a
arrissats i de curts a llargs.
La tallada segueix sent la base del pentinat i tornen els recollits senzills e informals.
Com a tècnica de pentinat segueix dominant l’assecat a mà però es pot combinar amb
altres tècniques.
Extensions, rastes, i diversos tipus de pentinats ètnics apareixen en el panorama d’una
moda molt més flexible i adaptada a gustos i estils cada vegada més lliures i
personalitzats.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
UF1 NF2 L’evolució del pentinat
L’evolució del pentinat.
·La prehistòria
·Egipte
·Grècia
·Roma
.·Ibers
·L’edat mitjana
·Renaixement i segle XVI
·Segle XVII
·Segle XVIII
·Segle XIX
·Segle XX. Canvi de segle fins al 1920.
Els anys 20
Els anys 30
Els anys 40
Els anys 50
Els any 60
Els any 70,80 i 90 fins als nostres dies.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Historia del pentinat
Al llarg de la historia el pentinat no només representa un ideal estètic, sinó també un símbol de
dignitat i estatus social del individu. L’ estudi del seu origen i evolució demostra la importància
d’aquest en la cultura de cada època. El pentinat és un element diferenciador, que posa de
manifest aspectes relacionats amb la personalitat de l’individu i la societat a la que pertany.
L’estudi d’aquest tema té importància sobre tot per tres qüestions:
-El valor que la societat de cada època donava al pentinat i l’influencia de l’entorn.
-L’ identificació del pentinat amb cada moment històric.
-Les pautes per recrear aquest pentinats amb tècniques i cosmètics actuals.
PREHISTORIA
Encara que no posseïm informació suficient per parlar, amb exactitud, d’aspectes ornamentals i
estètics d’aquesta època, sí sabem que l’esser humà mostrava ja una imperiosa necessitat de
diferenciar-se no només per qüestions religioses i socials, sinó també estètiques.
Els únics testimonis que posseïm són les troballes de nombroses estatuetes anomenades
generalment “Venus”, com, per exemple, la de Willendorf.
Representa a una dona de proporcions
voluminoses, completament nua i molt
allunyada del nostre ideal de bellesa. Hi
ha un detall significatiu: el seu cap, que no
mostra cap detall de la seva fisonomia,
està cobert per una massa de cabells
disposats en petits bucles, que ens
mostren una certa preocupació per la
CCUcuraDEL D DEi el ornament del cabell.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
EGIPTE
En el context de les cultures del Pròxim Orient és la més significativa i sobre tot la que posseïm
major documentació respecte al seus pentinats i tocats.
Era un poble molt jerarquitzat i el pentinat, la roba i el maquillatge s’utilitzava per reflectir aquesta
jerarquia.
També era un poble molt comerciant, I la exportació e importació de cosmètics i articles
d’ornament pels cabells va ser molt important.
La serp representava el poder i el voltor la feminitat. Aquest símbols els portaven la reialesa, que
eren els que marcaven la moda. (estil Cleopatra).
PAUTES PER A LA RECREACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
-El poble portava el cabell molt curt o rasurat, tocats amb un barret de cotó o cuir, ajustat i amb
uns talls rodons de on sortien les orelles i la cara rasurada també.
-Els sacerdots, a més de portar rasurat el cap i la barba es treien tot el borrissol del cos.
-Els reis portaven perilles molt capricioses amb les puntes elevades cap al davant, cap a enrere o
en forma de dau. Aquestes perilles sempre eren postisses i la seva llargada indicava la posició
social.
-Els nens portaven una trena de costat fins arribar a la pubertat, però si es tractava d’un príncep la
duia fins que es moris el pare.
Mes endavant, en el Nou Imperi tots els homes es rasuren completament. Porten perruques i
tocats per estètica i per a protegir-se del sol. Un tocat molt conegut és el “claf” format per una tela,
generalment llistada de colors vius, que queia en forma recte per les espatlles. Les dones,
casquetes rematats per la figura d’un voltor.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Aquest tocats evolucionen cap a
una major riquesa. Es
confeccionen elaborades
perruques fabricades amb cabell
o amb llana de be. L’ús
d’aquestes perruques es
reservava per a cerimònies
oficials.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
GRÈCIA
És una societat molt avançada tant en els aspectes polítics i socials com en els artístics i
culturals. Grècia estableix un cànon ideal de bellesa , que encara avui està vigent.
En la civilització grega destaquen dos etapes: una primera, anterior a les guerres mèdiques (segle
v a. C.) i una posterior, fins el segle I de la nostre era.
PAUTES PER A LA RECREACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
- El primer període es va caracteritzar per una estètica primitiva. Les dones recollien els seus
cabells en cues baixes i deixaven alguns tirabuixons als costats.
-En el període de la Grècia clàssica hi havia moltes influencies indoeuropees. En aquest període
es van donar tres tipus de pentinats masculins molt representatius:
·el hactoreo (cabell curt i arrissat pentinat cap a enrere).
·el kepos (cabell embullat i descuidat).
·el teseo (el cabell arribava fins el clatell excepte el serrell que es tallava curt)
La barba era pròpia de gent gran i filòsofs.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
.
TÈCNIQUES: Per a realitzar tant les trenes com els rissos, utilitzaven espirals de filferro i
cilindres metàl·liques per a arrissar. Entre els restes arqueològics s’han trobat tot tipus d’estris per
a l’ higiene personal: navalles de bronze forjades a mà, forquilles, pinces de depilar, espàtules i
raspalls de crines de cavall,etc.
Atenes posseïa una escola de perruqueria dirigida per mestres on els joves grecs s’iniciaven en
l’art de pentinar. També començaven a funcionar les barberies.
-En Atenes, les dones feien gala del
esplendor del moment amb
pentinats complicats compostos per
trenes bucles i serrells arrissats. En
ocasions utilitzaven postissos i
adornaven els seus pentinats amb
cintes i joies que denotaven el seu
lloc en la societat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
ROMA
En la societat del Imperi també existeixen dues èpoques diferenciades.
· La primera època termina a finals del segle I. És una herència molt clara del món grec; cabells
rossos i una clara imitació en l’estil del pentinat.
· La segona època arriba fins al segle IV, període cristià, que es caracteritza per una reacció
contra el paganisme i les modes classicistes.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE PENTINATS I TOCATS
-L’home romà portava el cabell curt i pentinat cap al davant. La barba i el cabell llarg, es
reservava per als homes grans, els intel·lectuals i filòsofs.
-Les dones portaven el cabell embolicat en mocadors i
cintes i adornant el front, solien també utilitzar
tirabuixons que els deixaven caure a les espatlles.
-Utilitzaven una cinta llarga i estreta anomenada “vita” i
rets de gasa anomenades “plaguilo”
-El tocat més elegant consistia en deixar uns bucles
sobre el front i el cabell recollit amb una diadema d’or.
S’utilitzaven productes descolorants per aclarir el
cabell que el feien malbé, això va donar lloc al auge
de la fabricació de perruques.
Entre les formules més utilitzades estava la composta
per sèu cabra i cendra de haja. També utilitzaven el
greix del cigne i ovella com condicionador.
Per a perfumar el cabell utilitzaven, resines oloroses,
encens i mirra.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
TÈCNIQUES
Van heretar dels grecs els mètodes i els estris. Es creen especialitats dintre de la professió:
pentinadores, coloristes, especialistes en postissos. Les esclaves anomenades “ornatrices”
arriben a adquirir un alt grau d’especialització en bellesa i perruqueria.
ELS IBERS
Els ibers van ocupar entre els segles VI i I aC una franja des de Andalusia fins la costa francesa,
paral·lela al mediterrani, a on es centraven les grans cultures occidentals.
Era un poble creatiu i comercial. La dona representa a la família i apareix engalanada.
L’home porta el cabell curt i arrissat. Els pentinats tenen una clara influència grega.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
EDAT MITJANA
L’edat mitjana és un període molt gris en quant al pentinat. La religió prohibia tot tipus de frivolitat.
Era un època de pobresa i austeritat.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS.
-En el primer període (alta edat mitjana) l’ús de toques i vels que cobrien el cap resta interès al
pentinat, que es limita a repartir el cabell amb una ratlla al mig i recollit amb trenes o rodetes a
ambdós costats del cap.
-A partir del segle XIV (baixa edat mitjana) s’inicia un canvi i dintre de la senzillés exigida per
l’època, el pentinat agafa una mica més de volum. El cabell a vegades deixat anar o bordejant
amb trenes fines el diàmetre del cap. S’utilitzen cintes de colors sobre el front adornades amb
pedres i perles.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Cristóbal colon Felipe I el Hermoso
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
EL RENAIXAMENT I SEGLE XVI
El culte a la bellesa personal va ser un dels valors de l’època clàssica que es va recuperar en el
renaixement. Apareixen novament rets corones i altres accessoris.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
-Els pentinats es comencen a complicar amb un volum més gran en el clatell alt.
-Les dones es depilen el front, les temples i patilles, quedant una mena de cercle en l’entorn del
rostre (sobretot al nord d’Europa). A continuació es pentinava amb bastant volum i de forma
arrodonida amb rissos o bucles. S’aplica només un adorn frontal en l’arrel del cabell, que consistia
en una pedra preciosa o perla en forma de llàgrima.
Itàlia torna a ser el centre de totes les mirades europees e imposa el seu gust i les seves idees
refinades a la major part del món occidental de l’època.
D’aquesta manera s’expandeix els pentinats de les cases venecianes i la moda de tenyir el cabell
en tons vermellosos ( amb sulfur negre, mel i alumbre)
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XVII
A principi de segle hi ha una tendència cap a l’austeritat, tendència que després va canviant.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
-Les dones comencen a col·locar- se un monyo petit i senzill en la zona alta del clatell, deixant
una part de cabells amb formes de tirabuixons en els laterals.
-Cap 1680 arriba la moda “fontage”. Els francesos van ser els seus precursors i consistia en donar
un volum considerable cap a la coroneta formant bucles i un o dos tirabuixons que partien del
clatell cap a les espatlles. Adorns de flors i perles es barrejaven amb els bucles.
-La perruca “infolio” que portaven els homes era molt gran i pesada i el costum d’empolvar-les es
va adoptar a finals del regnat de Lluis XIV.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XVIII
Si ja al començament de l’època els pentinats eren molt complicats i elaborats, quan més avança
aquesta més volum i complexitat adopten.
El punt més exagerat d’aquesta moda el llueix Maria Antonieta.
PAUTES PER A LA REALITZACIO DE TOCATS I PENTINATS
-Eren pentinats de gran alçada, basats en la moda fontage però més exagerats.
-Els adorns eren molt exagerats (flors, plomes, i fins i tot maquetes de vaixells i castells)
-El color també va experimentar un gran canvi. Es portaven colors clars, rossos i platins, quasi
blancs i grisosos. Afegien rissos postissos i també llana, crin o estopa.
TÈCNIQUES
Les tècniques en el pentinat van avançar
mitjançant les perruques. El sistema utilitzat
per arrissar-les és l’origen del que anys més
tard es coneixeria com l’ondulació permanent.
El cabell mullat s’enrotllava en motlles
cilíndrics i s’introduïa en forns pel seu assecat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Es crea la primera acadèmia de perruqueria fundada per Legros
i apareixen els primers perruquers de renom:
Champagne i Leonard, qui pentinava a la reina Maria Antonieta.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XIX
França es va consolidar com la autoritat indiscutible de la moda femenina. Malgrat això els
anglesos eren els que dominaven la moda masculina, ja que posseïen una avançada industria de
la llana, una maquinaria tèxtil superior i unes tècniques de sastreria més refinades.
Neoclassicisme
S’inicia una reflexió sobre la decadència del món i es torna la mirada cap a les cultures
clàssiques. Han passat els excessos de volum i els grans ornaments, la moda és ara molt més
senzilla i els colors dels cabells més naturals.
PAUTES PER A LA REALITZACIÓ DE TOCATS I PENTINATS
El pentinat tenia forma de T es a dir, es dividia el cap en dues
parts, pel darrere es recollia en un monyo i cap al rostre
finalitzava amb unes trenes enrotllades sobre si mateixes. Hi
havia una variant que era deixar caure rissos al front a les
patilles i al clatell. L’exponent d’aquesta moda va ser Josefina,
dona de Napoleó Bonaparte.
Romanticisme
A la segona meitat de segle, els pentinats, adopten volums buits
i recollits a la coroneta, amb detalls del cabell sobre el front o el
clatell i més volum en el frontal.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
En 1872 apareix en Paris un perruquer anomenat Marcel Grateau creador d’una tenalles a les que
va donar el seu nom. Els pentinats realitzats amb aquesta tècnica eren una combinació d’ones i
equilibris més llisos però buits per dintre.
A finals d’aquest segle també apareixen les primeres coloracions sintètiques, una revolució en el
món de la cosmètica.
Modernisme
El modernisme va ser un moviment artístic que va
aparèixer a finals del segle XIX i va continuar durant els
primers anys del segle XX.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
SEGLE XX
Després de la Primera Guerra Mundial apareixen els primers salons de perruqueria.
França continua sent el centre de la moda.
Els cosmètics que més revolucionen el segle són els relacionats amb el color i la permanent però
també apareixen fixadors, suavitzants, nutrients,etc.
Els estils de pentinats passen per canvis tant ràpids com la pròpia societat, per a lo que es fa
necessari fer un repàs per dècades.
Canvi de segle fins al 1920
Els pentinats continuen sent els de finals de segle (ondulació Marcel i volums buits)
La gran innovació és, sense dubte, la tallada masculina, que determina nous estils, totalment
revolucionaris amb respecte a èpoques anteriors.
Aquesta tallada, anomenada a lo Garçon (en España a lo Manolo) consisteix en un pentinat curt,
amb el clatell rasurat, serrell i la part superior recte per sota de les galtes.
Es també l’època de les ones. Es realitzaven en cabells llargs amb tenalles i en cabells curts amb
anelles. Aquesta tècnica la va introduir el perruquer René Rambaud i es denominava “Mise en
Plis”. És el que actualment coneixem per marcat.
Apareix l’ondulació permanent en calent (Carlos Nessler 1909)
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 20
És l’auge de la tallada de cabell iniciat pocs anys enrere. Les revistes i els cartels publicitaris
mostren estrelles de cine que totes les dones volem imitar.
Rene Rambaud presenta modificacions en el pentinat, amb un estil engominat i pentinant tot el
cabell cap a enrere.
Es van introduint variacions en la forma llisa de la
tallada a lo “garçon”per a donar pas a un estil més
voluminós, adornat amb una cinta de vellut en el front
(estil charleston).
Al final de la dècada es transforma en un estil més
consistent, tornant a ondular el cabell amb tenalles,
aportant més naturalitat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 30
La moda és una mica més variada. Apareixen els productes descolorants. Algunes actrius
marquen la pauta portant els cabells ros platí i són moltes les dones que desitgen imitar-lo.
Els pentinats són lleugerament ondulats amb rul·los i també s’estén l’ús de la permanent calent
que permet mantenir arrissat el cabell de manera duradora.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 40
Després de la Segona Guerra Mundial, cap al 1945, França torna a ser el centre de la moda que
llança noves línies i tendències un cop a l’any. Després ho farà dos cops (primavera -estiu,tardor -
hivern)
A patir d’aquests moments la moda la dissenyen i imposen els
perruquers, en funció de l’evolució de la societat i les demandes
de l’època, però sempre les difonen les actrius.
L’actriu Veronica Lake va posar de moda aquest pentinat tapant
un ull. Va causar furor. Sembla que també va causar algú que
altre accident entre les dones que treballaven a les fàbriques, ja
que tapava de manera important la visió d’un ull.
El to vermell del cabell de l’actriu Rita
Hayworth, també va ser molt imitat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Hi ha dos perruquers molt representatius:
Louis Gervais.
Va crear una línia de pentinat romàntic, de complexa execució,
però molt elegant en el que combinava el cabell buit amb bucles i
rissos i un considerable volum frontal amb el cabell recollit i mitja
melena solta amb les puntes cap a endins.
A Espanya aquest volum frontal encara és més exagerat (arriba
España)
Guillaume Guglielmi
Va crear l’estil “La lionne”
En 1941 es va prohibir la permanent calent, i en 1945 apareix la primera permanent freda (com
ara la coneixem). Les tècniques de pentinat segueixen sent anelles i ones.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 50
És l’època daurada de la perruqueria i França i Anglaterra el centre de la moda.
La tècnica de pentinat que revoluciona esta època és l’ús dels rul·los, tímidament iniciada en
l’època anterior. Aquesta tècnica aporta més volum que les anelles i una ondulació més suau. Les
actrius segueixen sent molt imitades.
El color ros platí tenia moltes seguidores.
Gina Lollobrígida va introduir un estil més curt,
degradat amb les patilles cap al rostre.
En l’home, la moda era portar el cabell engominat molt
curt al clatell i amb tupé.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 60
A principis de la dècada dels 60 els estils eren curts, molt elaborats i amb volum en la part
superior.
Les tècniques més elaborades en la realització d’aquests estils són els rul·los i el cardat fort.
Per a mantenir els pentinats perfectes durant uns quants dies, s’utilitzaven productes fixadors en
els marcats i molta laca al final (va sortir en spray).
En aquesta època la majoria de serveis a la perruqueria
eren de “rentar i marcat”.
Les clientes podien tornar (a vegades ho feien
diàriament) a fer-se retocs de pentinat.
A la segona meitat de la dècada apareixen dues tendències bastant diferents.
Hi ha un moviment social molt important. Els joves reclamen un mon lliure i pacífic. És el
moviment dels anomenats “hippies”. Els cabells els porten llargs, deixats anar, adornats a
vegades amb cintes o flors.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
De fet el seu eslògan és el “flower power” Els nois
porten el cabell tan llarg a vegades com les noies.
De manera simultània irrompé la moda anglosaxona.
És un estil de cabell llarg i llis. Apareix la mini falda, i
en una desfilada d’aquesta el perruquer Vidal
Sassoon presenta les seves tallades de cabell d’estil geomètric. Aquest estil revoluciona de nou la
perruqueria i obliga als professionals a perfeccionar-se en les tècniques de tallades.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 70
La moda del pentinat és més variada que anys enrere. Així el professional pot desenvolupar la
seva creativitat sempre amb una base d’una bona tallada. Els rul·los i el assecador de casc cauen
una mica en desús. Apareix l’assecador de mà i els raspalls rodons, el “brushing”.
Amb aquesta tècnica no van bé els productes de fixació que s’utilitzaven per als marcats ja que
en assecar-se sobre el cabell impedeixen el lliscament del raspall, per això els laboratoris creen
les locions condicionadores. Aquestes locions aporten mal·leabilitat i faciliten el marcat impedint
que s’electritzen els cabells pel fregament continu del raspall amb la fibra capil·lar.
Comencen a fer-se unes permanents més suaus que per a diferenciar-se de les clàssiques les
anomenen “moldejats”.
També en aquesta època comença amb força la perruqueria unisex.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 80
S’estén la moda de les permanents en totes les longituds, des del ris suau (moldejats) fins al fort.
Aquestes permanents s’assecaven amb el difusor i s’utilitzaven escumes forts per a tancar el ris.
També és en aquesta època quan sorgeix el moviment “ Punk “, amb una estètica transgressora
(zones rapades combinades amb altres molt llargues i rígides en forma de crestes)
La gent volia comoditat i no
haver d’anar tant sovint a la
perruqueria. Malgrat això no va
haver-hi un descens d’
ingressos en les perruqueries ja
que els treballs tècnics van
pujar de preu i el temps invertit
era el mateix que per als altres
pentinats.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Anys 90
En els noranta la varietat de la moda augmenta i es porten des de cabells llisos fins a
arrissats i de curts a llargs.
La tallada segueix sent la base del pentinat i tornen els recollits senzills e informals.
Com a tècnica de pentinat segueix dominant l’assecat a mà però es pot combinar amb
altres tècniques.
Extensions, rastes, i diversos tipus de pentinats ètnics apareixen en el panorama d’una
moda molt més flexible i adaptada a gustos i estils cada vegada més lliures i
personalitzats.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
1
UF1 NF1
ESTUDI DE LES DIFERENTS TÈCNIQUES I PROCESSOS DE PERRUQUERIA PER A LA
CARATERITZACIÓ
Canvis de forma temporal
Canvis de color
Estils d’estructura
Pentinats i recollits
ESTILS DE CANVIS DE FORMA TEMPORAL
Amb motlles (ex: rul·los).
Ondulació temporal per humitat Sense molles: anelles, ones a l’aigua, toga.
Assecador de mà.
Molls elèctrics (tenalles).
Planxes elèctriques.
Ondulació temporal en sec Raspalls elèctrics.
Rul·los calents.
Etc.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
2
ESTILS DE COLORACIONS
Les coloracions poden ser:
Totals: implica la coloració total de la cabellera de forma uniforme.
Segons el to aplicat es considerarà:
Estil clàssic quan el treballi amb tons naturals.
Estil innovador quan es treballi amb tons actuals i atrevits.
Parcials: poden ser blens per tots els cabells o per zones:
Bicoloracions: implica la coloració diferenciada per zones. Busquem aportar un punt de llum a
una zona, realçant el moviment del pentinat o la línia de la tallada.
o Correspon a estils actuals i innovadors.
Blens: existeixen diverses tècniques per realitzar-les (pinta, paper, “rastrillo”, gorra.....)
o Estil clàssic: blens fins amb colors base i naturals.
o Estil innovador: blens de diferents gruixos i diferents tonalitats.
Els colors que podem trobar als cabells denoten diferents sensacions.
El color fosc està associat a persones fortes, llançades i segures.
El color ros expressa suavitat , dolçor si és natural. Si és tenyit, expressa ganes de cridar
l’atenció i seducció.
El color vermell denota atreviment, modernitat i fort caràcter.
El color castany/neutre expressa equilibri i neutralitat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
3
ESTILS D’ESTRUCTURA
Tallada bàsica o clàssica: presenta una longitud uniforme de totes les metxes menys les patilles i
clatell que aniran degradades. Des del front fins la coroneta la longitud augmenta progressivament i
des d’aquí disminueix el clatell.
Estil compacte o tallada sòlida:
Variació en quadrat: tots els cabells
queden a la mateixa alçada dibuixant
una línia recta horitzontal. Per la seva
realització el client haurà de mirat cap a
baix, per tal de tallar els cabells
correctament.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
4
Variació en rodó: quan les seves puntes dibuixen una línia corba més llarga al centre que als
extrems.
Variació en V o pic: és adequat per melenes llargues. Les seves puntes dibuixen una línia en
forma de V o pic. Pot ser més o menys marcada.
Variació en V invertida: ideal per mitges melenes. Les seves puntes dibuixen una línia en
forma de V invertida. Es caracteritza per tenir la zona central més curta que els laterals.
Variació en bob:
Estil escalat: tots els cabells queden a capes. Es pot
realitzar sobre una tallada compacte.
Uniforme: és indicat per melenes no molt
llargues
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
5
Decreixent o incrementat: les capes de la zona superior
seran més curtes i aniran augmentant a mesura que
descendim de manera que les capes de la zona inferior
queden més llargues.
Creixent o degradat: és el contrari del cas anterior,
les capes curtes estan a les zones inferiors i les
llargues a les superiors.
a) Tallada compacta.
b) Tallada uniforme.
c) Tallada incrementada
d) Tallada degradada o creixent
a) b)
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
6
També poden ser asimètriques quan tenen un costat més llarg que l’altre per exemple, o de contrast o
geomètriques quan una zona del cap es molt diferent a l’altre.
ESTILS DE PENTINATS I ACABATS:
Els pentinats i acabaments poden ser:
Amb textura llisa, ondulada i arrissada.
Amb volum o sense.
Amb aspecte mullat o sec..
ESTILS DE RECOLLITS
Una classificació senzilla dels recollits pot ser aquesta:
Alts, mitjos i baixos: en funció de la zona del cuir cabellut on se situen.
Cranials o amb volum: com el seu nom indica, els cranials no tenen volum.
Segons la tècnica de realització:
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
7
o Bucles
o Torçades
o Nusos
o Trenats
També tenim:
o Enrotllat o coca
o Arrissat
o Plomat
Al temps poden ser:
o De fantasia
o De festa: aquest tipus de pentinats es realitzen per ocasions molt especials.
o Per cerimònies (núvia): aquest pentinat ha d’afavorir la núvia, no ha de ser ostentós.
Serà fi i elegant.
o D’època: tindrem en compte l’època a la qual pertany el recollit i el realitzarem segons
ens dicti cadascuna de les èpoques amb les seves característiques diferents.
o Etc..........
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
1
UF1 Canvis de forma temporal en el cabell i pròtesis piloses
PROTOCOLS TÈCNICS DE PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Canvis de forma
temporal
CFT PER HUMITAT
CFT EN SEC
Amb motlles
Sense molles.
Assecador de mà.
Molls elèctrics (tenalles).
Planxes elèctriques.
Raspalls elèctrics.
Rul·los calents. Etc. . .
Canvis de color TEMPORALS
SEMIPERMANENTS
Totals i parcials
Cabell natural
Cabell artificial
Pentinats i
recollits
ALTS, MITJOS I BAIXOS CRANIALS O AMB VOLUM. SEGONS LA TÈCNICA
Amb textura llisa, ondulada i arrissada. Amb aspecte mullat o sec..
Criteris per a la
tallada
Tisores
Navalla
Màquina, etc...
a) Tallada compacta. b) Tallada uniforme. c) Tallada incrementada d) Tallada degradada o creixent
Higiene capil·lar Cabell natural
Cabell artificial
Pròtesis
Xampús en moll
Xampús en sec
Detergent hidroalcohòlics, etc..
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
2
TÈCNIQUES DE CANVI DE FORMA TEMPORAL EN ELS CABELL
PRINCIPI DE LA TRANSFORMACIÓ TEMPORAL
El cabell pot canviar de forma temporalment gracies a les propietats que te de
permeabilitat i elasticitat. La permeabilitat es la capacitat per absorbir líquids,
augmentar el seu diàmetre i la seva longitud. Elasticitat; el cabell normal i sa es
una fibra elàstica que es pot estirar. L’allargament es produeix quan es
trenquen els ponts d’hidrogen de la queratina.
TRANSFORMACIÓ TEMPORAL
La queratina es una proteïna que es troba al cabell, esta
formada per llargues cadenes que es col·loquen
longitudinalment a la tija capil·lar amb una forma helicoide que
rep el nom d’Alfa- queratina. Unint aquestes cadenes es troben
uns ponts que reben el nom de ponts d’hidrogen. Quan fem
servir qualsevol de les tècniques esmentades, aquests ponts es
trenquen i donen la forma de Beta- queratina, en aquesta
posició el cabell te major longitud i esmes manejable.
PROCEDIMENTS
Es pot canviar la forma temporalment del cabell amb:
Humitat: al mullar el cabell aquest es torna mes elàstic. El rendiment d’aquesta
transformació depèn del grau d’hidratació (permeabilitat del cabell), de la
grandària del motlle utilitzat i del temps d’assecat.
El calor: seca o humida.
Estirament mecànic: mitjançant pintes, raspalls, motlles…
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
3
Aquests factors provoquen que el ponts d’hidrogen que subjecten les cadenes
de queratina del cabell en una forma determinada es trenquin i aquest
trencament es el que aprofitem per a donar formes al cabell.
FASES
Professionalment, el canvi de forma temporal es desenvolupa en tres fases:
Mullat del cabell: l’aigua permet obrir i trencar els ponts d’hidrogen augmentant
l’elasticitat, a mes a mes es col·loquen entre cadenes de la queratina, impedint
que es tornin a unir i facilitant així el canvi de forma.
Aplicació d’un cosmètic: el cosmètic recobreix l’exterior del cabell, formant una
pel·lícula que facilita i allarga la durada del pentinat, Aquesta pel·lícula el
protegeix i retarda el retorn a la forma inicial.
Assecat simultani a una acció mecànica (rul·los, raspall…): permet donar una
forma nova al cabell i reconstruir els enllaços amb aquesta forma diferent. El
cabell es mes tolerant a el calor quan esta humit que quan esta sec.
FACTORS QUE INTERVENEN EN LA DURADA
Control de qualitat
Aquest tipus de transformació poden durar des de unes hores fins a dies.
La durada de la transformació temporal depèn de varis factors:
- Tipus de cabell: els cabells mes resistents i menys permeables recuperen
amb mes dificultat la seva forma inicial.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
4
- Cosmètics: frenen el retorn a la forma inicial.
- Tècnica o mètode utilitzat així com el material.
- Condicions ambientals: la humitat, el vent… faciliten el retorn a la forma
inicial.
- Higiene capil·lar.
CLASSIFICACIÓ DELS CANVIS D’ONDULACIÓ TEMPORAL
Amb motlles (ex: rul·los).
Ondulació temporal per humitat Sense molles: anelles, ones a l’aigua, toga.
Assecador de mà.
Molls elèctrics (tenalles).
Planxes elèctriques.
Ondulació temporal en sec Raspalls elèctrics.
Rul·los calents.
Etc. . .
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
5
MARCAT AMB RUL·LOS
El marcat consisteix en la col·locació de rul·los i anelles d’una forma
particular amb el fi d’aconseguir un estil concret de pentinat.
A l’hora de realitzar un marcat amb rul·los s’ha de tenir la idea del pentinat
que es vol realitzar. Quan es marca se situen els rul·los en la direcció que sigui
necessària per aconseguir la forma i el volum desitjats. Després quan s’hagin
rentat els cabells, quan la clienta estigui en el tocador, caldrà seguir unes
regles, les quals ens permetran obtenir posteriorment resultats satisfactoris.
Regles essencials del marcat amb rul·los
Pentinarem els cabells en la posició que volem
donar a l’hora de pentinar, ja sigui enrere, de
costat, amb ratlla al mig…
Començarem a posar els rul·los (triarem la mida
segons la llargada dels cabells i el tipus
d’ondulació desitjat), amb l’ajut de la pinta de
pua marcarem les ratlles ben rectes formant uns rectangles, que es
correspondran amb l’amplada i la llargada del rul·lo.
El ble de cabells haurà d’estar ben pentinat i
tibant; li donarem una lleugera inclinació cap
endavant i posarem el rul·lo a la punta del ble
procurant que les puntes dels cabells quedin
ben planes i pentinades sobre el rul·lo.
Començarem a enrotllar el rul·lo procurant
que el ble es mantingui ben tibant i al
mateix temps, mirant d’evitar inclinar-lo a
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
6
dreta o esquerra, fins a col·locar-lo a la base dels cabells, just dins el
rectangle marcat anteriorment.
Seguidament, passem a subjectar el rul·lo damunt les arrels dels cabells
mitjançant una pinça o un punxonet. La pinça
es posarà de forma que no marqui l’arrel. S’ha
de disposar plana sobre el cuir cabellut agafant
les arrels i l’interior del rul·lo.
El punxonet el col·locarem travessant el rul·lo pel
centre, de darrere cap a davant, procurant no
punxar el cuir cabellut.
Continuarem col·locant tots els rul·los seguint les pautes abans
esmentades fins a arribar al clatell. Però també caldrà tenir present que
els rul·los s’han de disposar de forma que no marquin fileres, ja que, si
no ho féssim així, quan el marcat fos sec aquestes ratlles quedarien
obertes i no les podríem dissimular.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
7
Mida del rul·lo i tipus d’ondulació
Com més petit és el rul·lo més arrissats queden els cabells; en canvi, com
més gran és el rul·lo, més suau és l’ondulació.
Utilitzarem rul·los petits exclusivament per
reforçar o arrissar, però amb aquests rul·los no
aconseguirem donar alçada al pentinat.
Utilitzarem rul·los mitjans quan vulguem
aconseguir una elevació i un ris moderats.
Utilitzarem rul·los grans per donar la màxima
alçada al pentinar; s’utilitzen per donar una forma
llisa amb un ris mínim.
Diferents tipus de marcat
Marcat mixt
El marcat mixt en una combinació dels rul·los i les
anelles. Amb els rul·los
aconseguim que els cabells quedin esponjosos i
amb volum. Amb les anelles obtenim formes i
moviments que amb els rul·los no podem
aconseguir. També utilitzem les anelles en llocs on
els cabells són molt curts i no hi podem posar ni els
rul·los més petits.
Disposició dels rul·los
A l’hora de fer un marcat de cabells no hi ha cap norma o model, ja que
la disposició dels rul·los sempre va en funció del pentinat a obtenir.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
8
Marcat cap enrere:
Col·loquem el primer rul·lo al centre de la part frontal
del cap i anem enrotllant els altres rul·los fent línies
intercalades, unes darrere les altres, fins a arribar al
clatell. A mesura que els anem col·locant, augmentarà
el nombre de rul·los per línia; així, en la primera hi
haurà un rul·lo; en la segona, dos; en la tercera, tres…
Procurarem que tots els rul·los quedin intercalats i no
formin línies.
Marcat amb clenxa al costat:
Marcarem la ratlla en el cantó dret o esquerre segons
on la porti el personatge . Col·locarem un rul·lo a cada
costat de la ratlla, però no paral·lels, sinó lleugerament
inclinats enrere. Tot seguit, en posarem un altre que
talli la ratlla. A la part frontal farem les línies en ziga-
zaga perquè no quedin les particions massa marcades.
Continuarem fent línies de rul·los intercalats fins a
acabar d’omplir tot el cap.
Marcat en forma de visera:
Com en el marcat anterior, marcarem la clenxa en el
cantó adequat i inclinarem els cabells lleugerament
endavant. El primer rul·lo el col·locarem en el cantó
de més cabells a la part posterior de la ratlla i
inclinant el cap endavant, lleugerament de costat;
sota d’aquest, hi col·locarem dos rul·los intercalats
en la mateixa direcció i, si hi cap, una tercera línia
de rul·los. Passarem a l’altre canto de la clenxa i
continuarem marcant com si partíssim de la clenxa
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
9
al costat fins a trobar el tros ja marcat. Continuarem el marcat fins a tenir
tots els cabells recollits.
Marcat d’onda al costat:
Marcarem la clenxa al costat desitjat. En el cantó
de més cabells, hi col·locarem el primer rul·lo en
la part frontal, cap enrere i lleugerament inclinat de
costat. Desprès, col·locarem línies de rul·los
paral·lels a la clenxa fins a arribar a la zona del
pols. A continuació passarem a l’altre cantó de la
clenxa i marcarem com en el marcat de clenxa al
costat fins a trobar-nos amb els rul·los ja
col·locats. Per acabar anirem marcant fins a tenir tots els cabells recollits.
MARCAT D’ANELLES
Les anelles, les realitzarem amb els dits, agafant petits blens de cabells,
enrotllant-los sobre si mateixos i aguantant-los amb pinces, per procedir
posteriorment a l’assecada i al pentinat.
Classificació en tres tipus i segons la forma
Anelles planes
Anelles buides o reines
Anelles semiplanes Procés de treball
1. Amb els cabells nets i molls començarem per davant marcant un
quadrat de cabells amb la pua de pinta ( la mida del quadrat pot
variar segons la quantitat i llargada dels cabells: com més llargs,
més gran serà el quadrat). Aquestes petites particions han de ser
netes i escairades.
2. Pentinarem el ble i li donarem alhora la inclinació que volem
aconseguir
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
10
3. Enrotllarem el ble en el dit, procurant de no cargolar els cabells
sobre ells mateixos.
4. Disposarem l’anella amb la punta ben enrotllada sobre el seu
quadrat.
5. Subjectarem les anelles amb una pinça, que col·locarem inclinada i
en sentit descendent, i, en introduir-la entremig de l’anella, deixant
uns cabells sense agafar a la part exterior, a fi que la pinça no deixi
marca (cas de les anelles planes).
Realització d’anelles de tres formes diferents
La diferencia entre les tres formes d’anelles consisteix en la seva forma de
subjecció i, en conseqüència, en els diferents volums que s’obtenen quan els
cabells ja són secs.
Anelles planes
Les anelles planes s’utilitzen per a pentinats d’ones i per marcats mixtos, on
volem poc volum. Per efectuar les anelles planes, l’enrotllament es començarà
sempre al més a prop possible de l’arrel del quadrat efectuat, hi col·locarem el
dit índex d’una mà i, amb l’altre, farem passar les tiges i les puntes al seu
voltant. En cada volta els cabells han de quedar plans, no enrotllats en si
mateixos.
En les anelles planes, la pinça travessa les anelles pel mig. La direcció de
l’anella dependrà del dit de la mà que utilitzem; per exemple, si l’anella es
dirigeix a l’esquerra, haurem d’utilitzar el dit índex dret i enrotllar amb la mà
esquerra.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
11
Anelles semiplanes
En les anelles semiplanes la pinça subjecta la meitat de l’anella sobre l’arrel.
Aquestes anelles es realitzen igual que les planes; només canvia la forma de
col·locar la pinça. Es fan servir per donar més volum que amb les anelles
planes.
Anelles buides o reines
Amb les anelles buides o reines s’obté el
màxim de volum, ja que les anelles
s’aguanten perpendicularment al seu
naixement. Aquestes anelles les farem a la
part superior del cap. Les particions seran
d’una amplada màxima d’un centímetre per
dos de llargada.
L’anella sempre ha d’ocupar la partició realitzada i mai no s’ha de col·locar a la
partició del costat. L’arrel ha d’estar ben pentinada.
Les anelles reines les podem realitzar en cabells curts i llargs; el procediment
és el següent:
a) En cabells curts: un cop feta la partició i pentinats els cabells, subjectarem
la punta dels cabells amb una pinça i farem un gir de canell que els corbi per tal
de col·locar la punta sobre l’arrel.
b)En cabells llargs: subjectarem la punta del ble amb els dits polze i índex,
girarem el ble sobre si mateix fins arribar a l’arrel. La mida de l’anella dependrà
del diàmetre inicial que li donem. Per subjectar l’anella utilitzarem una pinça
que anirà col·locada a la part inferior de l’anella, mai en la zona de davant, ja
que hi podria quedar un senyal que deformaria el pentinat.
En realitzar les anelles, mirarem de col·locar-les intercalades per evitar ratlles
llargues i difícils de treure. Un cop fet el muntatge, s’assecarà i ja es podrà
pentinar.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
12
Aquests tres tipus d’anelles també es poden combinar entre si. Per exemple, en
la part superior podem fer-hi anelles reines; en la part mitja del cap, anelles
semiplanes i en la del clatell, anelles planes.
Aquest procediment es pot anomenar “marcat mixt d’anelles”.
ONDES A L’AIGUA
L’ondulació a l’aigua consisteix a donar una sèrie
de moviments als cabells, fins que es disposen en
semicercles orientats alternativament a dreta i
esquerra, formant el que anomenem la cresta i la
canya. Per a aconseguir aquesta disposició, tan
sols es necessita una pinta de tallar, aigua i els
propis dits.
La pinta s’ha d’agafar amb la mà dreta, de forma horitzontal i situada
perpendicularment sobre el cuir cabellut. Cal agafar-la amb fermesa, domini i
flexibilitat per donar la inclinació i el moviment adequats als cabells.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
13
Els cabells han d’estar ben molls, i millor si s’hi ha aplicat una loció prisadora
que els doni consistència, així serà mes fàcil de dominar-los i el pentinat durarà
més.
Aquesta ondulació no és possible fer-la sobre cabells massa curts i estirats. És
convenient que la llargada no sigui inferior a 12-15cm, i millor que els cabells
siguin una mica ondulats, amb ondulació natural o bé amb una permanent
lleugera.
Realització pràctica
Primer cal pentinar els cabells enrere i
observar quina és la inclinació natural del
seu naixement, segons la qual tindran
tendència a dreta o a esquerra, i aquesta
serà la inclinació que aprofitarem per
marcar la primera onda. Aquesta primera
onda es pot disposar enrere. Amb ratlla al costat o al mig. La pinta ha de
penetrar a fons i dominar tot el gruix dels cabells en la direcció que calgui per
marcar la primera canya.
El dit cor de la mà esquerra subjectarà el fons de la canya i la pinta es
desplaçarà a un costat fent un petit moviment que ens marcarà la primera
cresta. Aquesta cresta la subjectarem amb el dit índex. Els dos dits han de fer
una certa pressió i no han de permetre que els cabells es moguin gens. En cap
moment el palmell de la mà descansarà sobre el cap.
Seguidament, la pinta es desplaçarà
des de sota el dit índex cap al costat
contrari per marcar la segona onda.
Cal passar la pinta diverses vegades
sobre els mateixos cabells per
assegurar que quedin perfectament
orientats. El recorregut de la pinta,
en aquest desplaçament en arc,
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
14
marcarà l’amplada de l’onda. Els cabells s’han d’arquejar bé, no poden quedar
rectes o estirats.
Tampoc excessivament desplaçats.
Quan s’ha marcat la segona onda, els dits canvien de posició; l’índex subjecta
la segona cresta; el cor, la segona canya, i l’anular, la primera canya. Aquesta
segona onda ha de continuar de banda a banda de cap. En els límits frontals,
l’amplada d’onda serà lleugerament més estreta
que en la part alta del cap.
Quan les dues primeres ondes estan ben
configurades i segures, es continua l’ondulació
alternativament a dreta i esquerra fins a arribar a
la nuca. En aquesta zona, l’última línia d’onda
s’acaba amb anelles planes en la direcció que
correspongui. Cal tenir present que la vista lateral
de les dues plantilles ha de tenir la mateixa direcció.
Finalment, es col·locarà una ret procurant que s’aixafin les crestes ni es desfaci
l’ondulació. S’assecarà completament amb l’assecador de casc.
Un pentinat amb ondes a l’aigua es pot disposar de diferents formes.
Enrere
Es prendrà com a punt de referència que la primera onda quedi a l’alçada del
centre de la cella, i per fer la segona onda s’aprofitarà el naixement de
l’entrada.
Amb la clenxa al costat
En la zona que hi ha més cabells, l’arrel de la primera onda anirà enrere, i la
segona onda serà la que continuarem i donarà la volta fins a l’altre costat.
Amb la clenxa al mig
L’arrel de la primera onda de cada costat comença enrere, però una onda
acaba just amb la ratlla, mentre que l’altra continua i forma la segona onda de
l’altre costat.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
15
Enrere De costat Al mig
LA TOGA
La toga és un canvi de forma temporal del cabell que té com a finalitat allisar-lo,
evitant els efectes agressius de l’assecat a mà.
També la utilitzarem, en el cabell sec, abans de col·locar la perruca o de la
presa de mides. Perquè els cabell quedin més arrapats al cap, col·locarem una
mitja o ret invisible.
Procés de realització
Amb el cabell net, moll i ben pentinat, enrotllarem una anella plana ( o
rul·lo) a la part alta de la coroneta.
A continuació anirem obrin ratlles des de l’anella fins a la línia del
naixement del cabell i separant els blens
S’aniran col·locant ben pentinades i tibades al voltant del crani i en
direcció oposada a la que habitualment porta el pentinat el personatge.
Evitarem subjectar el cabell amb pinces per tal d’evitar que no ens deixin
cap senyal o marca.
Protegirem el cabell amb una xarxa i farem passar l’actor a l’assecador
de casc.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
16
Quan el cabell estigui encara una mica humit, tornarem a repetir la
mateixa operació anterior, però en direcció contrària.
Un cop sec, desfarem la toga i raspallarem el cabell.
L’ASSECAT A MÀ
DIFERENTS TÈCNIQUES I ESTILS
- Assecada amb els dits
- Assecada amb pinta
- Assecada amb raspall esquelet o semicircular
- Assecada amb raspall rodó
- Assecada amb la utilització del difusor
Assecada amb raspall amb els dits
Aquesta tècnica dóna un resultat natural, però el més important és que es
necessita un tallat molt específic i, preferentment, curt estructurat. En general
es realitza quan es busca el màxim de naturalitat en el pentinat..
S’acostuma a fer en cabells gruixuts i dominables o lleugerament
permanentats.
Es fa dirigint els cabells amb els dits en la direcció desitjada, i alhora es
projecta l’aire de l’assecador en la mateixa direcció.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
17
Segons com es manipulin els cabells, se’ls pot donar diferents acabats: es
poden estirar, s’hi pot donar volum, es pot mantenir el modelat de puntes,
s’aconsegueix allisar-los, deixar-los drets i dirigir les puntes a la cara o als
laterals. També ens ajudarà l’aplicació d’una mica de laca a les arrels.
Si friccionem l’arrel amb el palmell de la mà, podem aconseguir cert que ens
permetrà obtenir unes puntes dretes, amb l’arrel aixecada. O, a l’inrevés,
recollint les puntes amb els dits i aixecant l’arrel podem mantenir l’ondulació
pròpia dels cabells.
Assecada amb pinta
És una tècnica no gaire utilitzada, però el seu domini permet obtenir certs
moviments interessants.
Generalment s’utilitza en cabells estirats naturals als quals volem donar una
forma de puntes enlaire en un tall recte. Es necessita una pinta de material
resistent a l’escalfor, amb pues llargues i amples.
Començarem assecant les arrels i la part de les tiges, dirigint l’aire en la
direcció que ens interessi. Amb aquest sistema d’assecada no és necessari fer
particions, o només cal fer les mínimes, ja que la
mateixa pinta ens permetrà
aixecar els cabells i assecar les zones interiors.
Quan les arrels i les tiges
estiguin totalment seques, passarem a donar
forma a les puntes. Això
s’aconsegueix passant la pinta pels cabells i girant-
los abans d’arribar a la
punta, i dirigint l’aire de manera que les puntes
adquireixin la forma desitjada.
Com més girem la pinta més es tombaran les puntes i més durarà el
pentinat. Si els cabells són curts i s’escapen, es pot utilitzar una pinta més
petita per donar millor la forma.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
18
La utilització de la pinta també és molt útil quan volem obtenir un enlairat
d’arrels, sobretot a la zona frontal i lateral, com a acabat d’un pentinat
realitzat amb altres tècniques.
Assecada amb raspall semicircular
Aquesta tècnica s’utilitza preferentment sobre cabells curts, mitges mides, o
quan es vol obtenir un pre-assecat estovant les arrels.
De totes maneres, és un mètode amb el qual no s’obté ni gaire moviment ni
gaire modelat dels cabells. S’utilitza en cabells molt curts als quals no es vol
donar gaire forma, tan sols una lleugera inclinació a les arrels i a les puntes.
Es realitza passant el raspall en petites zones dels cabells, que s’inclinen en
girar el raspall. Quan els cabells són més llargs cal fer algunes particions,
començar per la zona occipital i anar agafant blens prims a les zones superiors.
Cal assecar primer l’arrel, per donar volum, i després girar el raspall per
modelar la punta.
Assecada amb raspall circular
Amb el raspall rodó gairebé es pot realitzar qualsevol
classe de pentinat i en diferents tipus de cabells.
Punts importants:
- Cal distingir els diferents diàmetres de raspalls
rodons per poder-los utilitzar segons la llargada dels
cabells o l’objectiu final del pentinat: els raspalls de
diàmetre petit proporcionen un ris més pronunciat i els de diàmetre més
gran estan indicats quan es pretén allisar els cabells.
- Els cabells han d’estar nets i molls, i és aconsellable utilitzar escumes o
algun producte condicionador - plixant.
- Cal regular la temperatura de l’assecador segons les característiques dels
cabells.
- L’assecador s’ha de mantenir en una posició alta i l’aire que projecta ha de
seguir la direcció dels cabells.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
19
- Cal moure contínuament el raspall i l’assecador per evitar que l’escalfor es
concentri en excés sobre una zona de cabells.
- S’ha de mantenir l’assecador a uns 1,5 cm dels cabells per evitar possibles
cremades.
- S’ha d’utilitzar l’embocadura o broquet per concentrar l’aire que es projecta i
obtenir més efectivitat.
- És imprescindible haver assecat completament un ble abans de passar al
següent, contràriament la humitat que queda en els cabells deformarà el treball
realitzat, ja que els cabells recuperaran la seva forma original.
- Si volem que la forma donada duri més, és millor no treure el raspall fins que
el ble de cabell s’hagi refredat una mica
Assecada amb la utilització del difusor
El difusor és un accessori que s’acobla a l’assecador
de mà i permet la sortida de l’aire d’una forma més
uniforme i restringida.
S’utilitza per assecar els cabells sense deformar-ne
l’ondulació pròpia. És molt indicat per a obtenir el màxim
de naturalitat en cabells ondulats o arrissats.
Si s’aplica calor amb el difusor sense moure els cabells, s’aconsegueix un
assecat ràpid, natural i amb un mínim de volum. Si volem donar volum a l’arrel,
cal que s’inclini el cap endavant, enrere o de costat segons la zona a treballar.
ONDULACIONS AMB APARELLS ELÈCTRICS
Molls (ferros de marcar)
Rul·los calents
Planxes llises o arrissades
Altres aparells
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
20
MOLLS
- Els ferros de marcar
Tot i que els ferros de marcar poden ser útils per donar o reforçar la forma o
l’acabat d’un pentinat, la seva utilització és més complexa que les tècniques
explicades anteriorment.
Parts que componen els ferros de marcar
Els ferros de marcar estan compostos
per dues branques o canyes; l’una és
massissa i totalment cilíndrica, i l’altra té
forma de mitja canya i s’acobla a la canya massissa.
La branca massissa va proveïda d’una resistència que fa que s’escalfi.
Les dues branques acostumen a ser d’acer inoxidable i en podem trobar de
diferents diàmetres. En el mànec trobem una palanca, més petita, que ens
permet obrir i tancar la mitja canya.
Diferents tipus de formes
Amb els ferros de marcar podem donar diferents tipus de formes:
- Marcat; dominant els cabells formant una espècie de rul·los.
- Tirabuixons; en cabells llargs, donant-los una forma espiral.
- Ondes; donant forma als cabells perquè agafin aquesta inclinació.
Realització pràctica
A l’hora de realitzar la pràctica amb els ferros de marcar, només podem donar
forma sobre els cabells en sec.
- Marcat
S’acostuma a fer en cabells més aviat curts. Agafem
blens de 3 o 4 cm d’amplada per 1,5cm de gruix,
pincem amb els molls les puntes dels cabells i fent
girar els molls, donem la forma als cabells. Esperem
uns segons i retirem els molls. Els cabells ens hauran quedat en la mateixa
forma que si els haguéssim posat rul·los.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
21
Tirabuixons
És una tècnica per a cabells llargs. Agafem blens de 2 x 2 cm, més o menys.
Primer agafem els ferros de marcar amb la mà dreta i els mantenim en posició
vertical; després agafem el ble de cabells per la punta amb la mà esquerra.
Començarem a enrotllar els cabells, col·locant els molls a mitja llargada del ble,
sobre la barra massissa i fent girar els ferros cap a nosaltres; amb la mà
esquerra fem passar el ble per sota. Després de la
primera volta, la punta del ble ha de quedar a
l’esquerra del ble.
Mentre fem la segona volta, fem passar la punta del
ble per sota dels ferros de marcar i la col·locarem a la dreta del ble, de manera
que en acabar la volta sortirà entre els cabells enroscats.
Per acabar, anem desplaçant els ferros de marcar fins que la punta
quedi amagada entre els cabells enroscats; en fer aquest darrer
pas haurem d’anar obrint i tancant els ferros per tal que el ble no
s’escapi.
A continuació, un cop tenim les puntes ben enrotllades, anem
enrotllant tot el ble en els molls fins a l’arrel, anant amb compte de
no cremar el cuir cabellut (podem ajudar-nos amb una pinta pua, posant-la
entre els ferros i el cuir cabellut per no cremar). Passats 3 o 4 segons,
depenent del gruix dels cabells, els desenrotllem. El resultat serà un tirabuixó.
- Ondes
La realització d’ondes amb ferros de marcar és un treball que necessita unes
sessions prèvies d’aprenentatge ja que és una tècnica una mica complexa.
Un cop decidida la inclinació que volem donar al pentinat, comencem per la
zona superior del cap. Primerament, situem la mitja canya dels molls a sota
dels cabells enmig de les dues canyes.
Tancarem els molls mantenint els cabells al mig i, tot seguit, els inclinarem amb
la pinta cap al cantó on volem inclinar l’onda (dret o esquerre). Mantenint la
pinta de forma que inclini i subjecti els cabells, fem mig gir cap amunt amb els
molls per marcar la cresta d’onda (si la volem molt marcada hem de girar més
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
22
els molls). Passats uns segons i per acabar de marcar-la, sense treure els
molls de lloc, els obrim i col·loquem la barra massissa just sota la cresta que
hem marcat, fent un gir amb els molls cap avall.
Finalment, després d’uns segons, traiem els molls de la zona. Aquesta operació
l’hem d’anar fent cap a la mateixa direcció, formant una onda en semicercle,
des del cantó dret fins a l’esquerre, per exemple.
Un cop acabat el primer semicercle, farem les mateixes operacions a sota
marcant, però, la inclinació cap a la direcció contrària a fi que es formin les
ondes.
LES PLANXES
Són uns aparells elèctrics que s’utilitzen per a
donar un acabat concret al pentinat. Hi ha diferents
tipus de planxes: les planxes amb plaques llises,
amb les quals podem estirar o ondular el cabell i
unes altres planxes amb plaques mòbils amb diferents ondulacions.
És la més usada, sobretot quan es vol obtenir un estirament total dels cabells, i
principalment quan són arrissats.
Normalment s’utilitza després d’una assecada
amb raspall i quan els cabells són completament
secs. S’acostumen a fer particions per facilitar el
treball i es comença per la zona de la nuca;
s’agafen flocs de cabells d’una amplada
lleugerament inferior a la de la placa de la planxa i d’un gruix aproximat de 2cm.
S’aproxima la planxa a la zona de l’arrel, deixant un espai com a mínim d’ 1cm
entre la planxa i el cuir cabellut per no cremar el professional (actor). Es
desplaça la planxa cap a la punta lentament i fent una mica de pressió, però
sense aturar-se per no deixar senyals antiestètiques en forma de ratlles
horitzontals.
Si volem que el pentinat tingui una inclinació cap endins, en arribar a la punta
hem de girar progressivament la planxa en aquesta direcció.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
23
Quan els cabells són molt arrissats acostumen a encrespar-se, encara que els
hàgim estirat perfectament amb l’assecada amb raspall. En aquest cas és
bàsica la utilització de la planxa, ja que així podem obtenir un acabat perfecte;
els cabells ens quedaran estirats, lluents, amb moviment, i el pentinat durarà
força si els cabells no agafen humitat.
Actualment les planxes que hi ha en el mercat ens permeten realitzar
ondulacions més o menys
marcades.
Col·locarem el cabell entre mig de
la placa i realitzarem un moviment
rotatori de 360º i lliscarem
suament la planxa fins a les
puntes i acabarem de marcar el
ris amb els dits.
RUL·LOS CALENTS, RASPALL ELÈCTRIC
- El raspall elèctric
El raspall elèctric és un assecador que porta incorporat
un raspall entre las pues del qual surt aire. En certes
ocasions, i segons el model, aquest raspall pot ser
intercanviable amb altres de mides diferents segons la
llargada dels cabells.
El raspall elèctric es pot utilitzar en cabells ja secs i
modelats i en molts serveis de perruqueria com
modelar, estirar, arrissar, donar volum…
- Rul·los calents
A l’igual que els raspalls elèctrics s’utilitzen en
cabells secs per a modelar, arrissar, donar
volum...
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
24
ESTRIS I ACCESSORIS.
PINTES
La pinta és un estri format per un seguit de pues o dents, que utilitzem per a
desembullar, pentinar i donar forma als cabells. El gruix de les pues i la
distancia entre elles varia segons la finalitat de la pinta. En podem trobar de
diferents materials: de carei, de banya, de cautxú, d’ebonita, de fusta, de
metall..., però les més utilitzades actualment són les de plàstic.
Segons la feina a desenvolupar podem trobar els tipus de pinta següents:
a) Pintes per a desembullar: Pintes grosses, de
pues amples i separades.
També les utilitzem per a passar tints a les puntes.
b) Pintes per separar blens: Anomenades pinta pua, generalment les utilitzem
per a realitzar separacions primes amb certa precisió, muntatges amb rul·los,
anelles i tenyides. N'hi ha de dos tipus: la pinta pua de plàstic, que utilitzem per
a fer permanents i tenyides, i la pinta pua
de metall, que utilitzem per a marcar.
c) Pinta per a estufar permanents (o afro): Pinta que
té unes pues molt amples i separades; el ris passa per
entremig de les pues i no es desfà.
d) Pinta de pues clares: Amb aquesta pinta donem els acabats als pentinats.
Té dues bandes, una de pues més clares
per als cabells arrissats, i una altra de pues
espesses per a pentinar els més llisos.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
25
RASPALLS
Aquest instrument consisteix en un gran nombre de pues flexibles plantades
en un suport, i serveix per a raspallar els cabells. Les pues utilitzades en els
raspalls poden ser de diferents materials, de cera ( de porc i senglar),
sintètiques niló i fins i tot metàl·liques.
Segons la seva forma podem emprar-lo en diferents treballs:
a) Raspall pla: Raspall de suport pla, amb les pues inserides en una goma
rígida. Serveix per pentinar els cabells llisos
i desembullar-los.
b) Raspall esquelet: Raspall de pues de plàstic acabades en una boleta. Es fa
servir per a deixar cabells flonjos i naturals,
generalment després d’una assecada amb raspall
o d’un marcat.
c) Raspall rodó: Raspall de forma circular que utilitzem per a marcar amb
l’assecador de mà. Si és petit serveix per
arrissar els cabells i, si és gros, per a
estirar-los
Rul·lo
Cilindre fet de materials diversos al voltant del qual enrotllem els
cabells per
tal que agafin forma. Els més utilitzats són els de plàstic.
Pinces
Peça que consta de dos braços metàl·lics articulats i una molla que els manté
junts. Serveix per a agafar i subjectar rul·los, anelles...
En podem trobar de plàstic o de metall inoxidable.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
26
Gafa
Peça amb dues làmines articulades per unes molles
que s’utilitza per a subjectar particions.
Punxonet
Vareta de plàstic que es col·loca en els forats dels rul·los per tal de subjectar-
losen els marcats
AUXILIARS
a) Ret: malla que posem al cap per retenir els cabells i evitar que s’emboliquin.
b) Pentinador: peça de roba lleugera amb què es cobreixen les espatlles del
client o clienta mentre es fa el servei.
c) Difusor: aquest aparell l’acoblem a l’assecador de mà a l’hora d’assecar
cabells arrissats o zones delicades que no volem que sens despentinin, ja que
el difusor fa que l’aire de l’assecador de mà surti repartit.
MOBILIARI
a) Tocador: moble en forma de taula amb un mirall.
b) Rentacaps: consisteix en una pica de ceràmica o d’un altre tipus de
material, amb un desguàs. Serveix per a rentar el cap.
c) Butaca hidràulica: seient equipat amb un mecanisme
que ens permet l’elevació o el descens per tal de facilitar la
feina a l’estilista.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
27
d) Carret auxiliar: s’utilitza per a transportar eines i productes diversos usats
en treballs de perruqueria.
e) Aprenent o tauleta auxiliar: ens ajuda en
qualsevol feina, ja que ens
permet deixar-hi tota mena de productes,
estris, etc. Que hem d’utilitzar
durant el servei.
APARELLS.
Assecador de casc
Aparell per eixugar els cabells a l’interior del qual circula un
corrent d’aire produït per un ventilador, i escalfat mitjançant
unes resistències elèctriques.
Assecador de mà
Aparell manual que serveix per a
eixugar els cabells; generalment
l’utilitzem
amb els raspalls rodons.
Ferros de marcar
Instrument proveït d’una resistència
elèctrica, en forma de tisora, adequat
per a poder pinçar els cabells i
arrissar-los.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
28
Planxa
Instrument de forma de tisora amb dues làmines
planes adequades per poder allisar els cabells en
sec.
Rul·los calents
Aparell format per un recipient rectangular amb tapa, el qual porta incorporada
una resistència i els rul·los col·locats verticalment ( agafats en els suports de la
resistència). Els rul·los s’escalfen, en refredar-se en els cabells, els donen
forma.
Llums infrarojos
Aparell constituït per diversos llums mòbils disposats en forma d’arbre, que
proporcionen una calor estable i seca.
Esterilitzador o germicida
Aparell proveït d’un tub generador de raig ultraviolats que serveix per a destruir
els microorganismes. El fem servir per a esterilitzar objectes.
APARELLS INNOVADORS
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
29
ACTIVITAT
Buscar fotografies o imatges del resultat dels diferents tipus de canvis de
forma temporal explicats en el dossier.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
30
Daniel Day-Lewis com Lincoln
Meryl Streep com Margaret Thatcher
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
31
Bill Murray com Franklin D Roosevelt Jared Leto com Mark David Chapman
Morgan Freeman com Nelson Mandela
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
32
Josh Brolin com Geroge W. Bush
Nicole Kidman com Virginia Woolf Benicio Del Toro com Che Guevara
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
33
Madonna com Eva Perón Robert Downey com Charlie Chaplin
Leonardo DiCaprio com J Edgar Hoover
DOSSIER CARACTERITZACIÓ MÒDUL 6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
34
Helen Mirren com Queen Elizabeth II
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
UF1 NF3 NOCIONS BÀSIQUES DE VISATGISME
TIPOLOGIA DE PERSONES SEGONS LS SEVA MORFOLOGIA:
Morfologia: És la part de la ciència que s’ocupa de l’estudi de les diferents formes en els éssers vius.
La forma del cos, rostre i les seves fraccions estan condicionades per diversos factors:
1. Herència genètica: transmissió a través dels gens, de caràcter biològic. Marca semblances dins d’una mateixa
família.
2. Raça: defineix uns trets morfològics comuns.
3. Estructura i disposició dels ossos i músculs.
4. Tipus de vida: estrès, alcohol, drogues, esport, sedentarisme, tabac...
5. Edat: no es té la mateixa estructura als 15 que als 50 anys.
6. Aspectes psicològics: temperament. Estat psicològic i emocional, poden donar lloc a diferències en la
morfologia del rostre.
Les relacions entre la morfologia i la personalitat han sigut estudiades i s’han establert moltes biotipologies.
El punt de partida està en la medicina grega però fins els estudis realitzats a partir del s.XIX per Sheldon i
Kretschmer, no es va creure en els sistemes tipològics establerts.
Actualment els estudis continuen i es van creant noves tipologies. Els biotips de Sheldon i Kretschmer són:
ENDORMÒRFIC (SHELDON) O PICNIC (KRETSCHMER):
Caràcters morfològics:
Predomini de les estructures horitzontals.
Desenvolupament visceral. Escàs desenvolupament ossi i muscular.
Tendència a acumular greix.
Extremitats, coll i mans curtes.
Cara gruixuda i tova.
Front ample i perfil suau.
Aspecte de relaxació.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
MESOMÒRFIC (SHELDON) O ATLÈTIC (KRETSCHEMER):
Caràcters morfològics:
Predomini de les formes verticals.
Desenvolupament muscular i ossi.
Robustesa.
Espatlla, tòrax, mans i peus grans.
Pell gruixuda.
Crani alt i estret.
ECTOMÒRFIC (SHELDON) O LEPTOSOMÀTIC (KRETSCHEMER):
Caràcters morfològics:
Predomini de les estructures verticals.
Desenvolupament cerebral i nerviós.
Dèbil desenvolupament visceral.
Cos estret i silueta allargada. Coll i membres llargs. Espatlles estretes.
Cap petit.
Pell pàl·lida i seca
DIBUIX
DIBUIX
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
LA SILUETA MASCULINA I FEMENINA I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PENTINAT:
Els grecs van idear cànons de bellesa pel cos humà:
El cap es pren coma unitat de mesura (des de l’alçada del crani fins a la part inferior del mentó), cap 7 ½
vegades l’alçada total del cos.
La part mitja del cos es troba al pubis.
El melic se situa a 4 ½ del terra.
Els genolls a 2 caps del terra.
La longitud del braç és 3 cops l’alçada del cap.
A la dona l’ample de les espatlles és 1½ el cap i és igual a l’amplada dels malucs. A l’home els malucs són
iguals, però les espatlles són més amples.
L’ample de la cintura és 1 cap a la dona i l’home és més ampla.
L’alçada de la mà (des del canell fins a la punta del dit cor), és igual a l’alçada de l’oval.
És important que la silueta sigui proporcionada amb el cap.
Nosaltres, com a professionals, podem intervenir per estilitzar la
figura i proporcionar, amb volums del pentinat, efectes visuals que influiran
en el conjunt de la silueta, depenent de les necessitats:
-Volum a la part superior:
Pentinats alts: estilitzen la silueta i fan que la silueta sembli més alta.
Pentinats amb poc volum superior: fan més curt i aconsegueixen que la silueta sembli més baixa.
-Volums laterals:
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Eixamplen el cap, poden ser recomanables en casos de caps petits i cossos grans.
-Volums grans:
Fan la silueta més petita, no es recomanen en persones molt menudes (cap xinxeta).
Es recomanen a persones greixes.
MORFOLOGIA DE L’OVAL:
Una observació correcta del client es realitzarà abans del rentat del cabell, situant-nos darrera d’ell, davant d’un
mirall, retirant-li els cabells cap enrere.
Observació frontal:
Analitzarem la morfologia de l’oval i del coll.
OVALS I PENTINATS:
Tant en l’home com en la dona, podem classificar les formes d’ovals en 7 tipus:
1.Ovalat:
És el considerat l’ideal per l’equilibri de les seves proporcions.
Admet tot tipus de pentinats.
2.Rodó:
Cal un allargament òptic.
La zona dels pòmuls és més ampla que la del front i barbeta.
En el pentinat, van bé les formes llises que cobreixen els lateral, amb volum a la part superior, que proporciona
verticalitat a l’oval.
Quan al color és indicat els colors clars
a la part superior i els foscos als laterals.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
3.Quadrat:
Té formes anguloses que tendeixen a endurir l’oval.
Pot convenir allargar-lo visualment i cal evitar serrells densos, ja que escuren l’oval, ni rectes, ja que
proporcionen més amplitud.
En el pentinat li van bé els ondulats suaus, cobrint suaument les temples i les mandíbules.
Quan al color, li van colors no massa foscos als voltants i si es pot, càlids per treure-li duresa a l’oval.
4.Rectangular o allargat:
Cal fer-lo més ample amb pentinats voluminosos als laterals i evitant els volums superiors.
Si amés té formes anguloses (rectangular) s’hauran d’adequar solucions com les de l’oval quadrat amb pentinats
lleugerament ondulats.
Per reduir-li longitud caldria serrell.
Els colors clars estaran indicats als laterals i els foscos a les zones superiors.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
OVAL ALLARGAT
OVAL RECTANGULAR
5.Triangular o pera:
Té la mandíbula més ampla que el front.
En el pentinat, caldria volums a les temples (darrere) sense posar de relleu el naixement dels cabells. Les formes
seran preferentment ondulades i pentinades cap a les mandíbules (on poden ser lleugerament llises).
Evitarem colors foscos als voltants ja que accentuen la línia de naixement.
A l’home si no porta els cabells llargs li afavoreix una mica de serrell entreobert per tal de dissimular els
naixements del front.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
6.Triangular invertit a cor:
Té el front més ample que la mandíbula.
S’haurà de dissimular l’amplitud dels laterals del front amb serrell si es pot.
Amb el pentinat anirem amb compte ja que els volums a la zona de les temples i alta accentuen més el triangle
invertit. Són més adients les formes ondulades amb volums a l’alçada de les mandíbules ja que dissimulen la
seva estretesa.
Caldrien colors foscos ales zones superiors-temples.
7.Hexagonal o de diamant:
És un oval angulós.
Els pentinats ondulats suavitzaran aquestes angulositats. Dissimularem els naixements. Reduirem l’amplitud
dels pòmuls. Els cabells envers les mandíbules poden ser afavoridors.
Si és curt hem de tenir en compte les correccions per allargar-lo i viceversa.
Els colors seran preferiblement càlids.
TIPUS DE CRANI:
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Crani mesocèfal o normal: estan més o menys proporcionats. El seu pentinat i tallat no representa cap
peculiaritat.
Crani aplanat: El clatell sol presentar-se enfonsat i/o la zona superior prominent. En el pentinat no haurem de
sumar volums a la part alta del cap i haurem de cobrir el clatell.
Crani prominent: El clatell sol presentar-se pronunciat i/o la zona superior aplanada. Es corregeix deixant volums
a la part superior del cap i enganxant els laterals. Cal evitar cabells llargs, ja que s’accentua el defecte.
TIPUS DE FRONT:
Ample: amb serrell per dissimular la desproporció. Si l’oval no permet serrell, pentinarem metxes cap endavant
tapant els laterals del front.
Alt: el serrell seria el més correcte.
Petit: no deixarem que es vegi el naixement dels cabells. Van bé els colors clars als voltants del front. Els serrells
alts donen sensació que el front comença més endarrere.
Pronunciat: serrell sense volum, volum al clatell, a la coroneta i barbeta.
Fugisser: serrell amb volum. Evitarem volums a la coroneta, clatell i barbeta.
TIPUS DE BARBETA:
Pronunciada: donarem volum a la zona baixa del clatell. Els serrells harmonitzaran l’oval.
Escassa: evitarem volum a la zona baixa del clatell. Evitarem serrells.
Doble barbeta: mirarem de dissimular-la amb pentinats cap aquesta zona.
TIPUS DE NAS:
Aguilenc i/o gran: hem d’evitar descobrir el rostre de perfil. Neutralitzarem amb serrell i volum frontal i a la part
inferior de la coroneta.
Pla i/o petit: evitarem volums al serrell ja que el faria més petit.
Llarg i caigut: desaconsellarem la clenxa al mig.
Ample: pentinats amples per proporcionar.
Tort: evitarem pentinats llisos i aconsellarem ondulats i asimètrics.
TIPUS DE PERFIL:
Perfil normal: hi ha un equilibri amb la barbeta, nas i front.
Angulós: Es caracteritza pels angles marcats en tot el rostre, remarcant un caàcter fort. Els pentinats amb
moviment i vaporosos corregiran les angulositats.
Recte: s’ha d’evitar que destaqui la línia recta del perfil donant moviment amb pentinats.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
En punta: pot ser debut al nas o a la barbeta. És convenient adaptar volums a la coroneta per compensar
volums. Tirar cap endavant per camuflar la retirada del front o la barbeta.
Fugisser: la part del front està enrere i sobresurt la part de la barbeta. Convé aportar volum a la part superior per
camuflar la retirada del front.
ANGULÓS RECTE EN PUNTA FUGISSER
CONFIGURACIÓ DEL COLL:
S’ha d’observar el gruix i la seva longitud. També s’ha de considerar conjuntament amb la silueta.
Poden ser:
Llargs i estrets:
Els més afavoridors. Els cabells curts i pentinats alts accentuen l’estretor, si ha de ser curt hauria d’acabar en
horitzontal. Les mitges melenes ho dissimulen.
Curts i amples:
Si el naixement del clatell no és massa baix, convé deixar el centre del coll descobert i els laterals tapats
donant sensació de longitud amb línies verticals.
Si la línia de naixement dels cabells és baixa millor tapar el clatell.
Melenes desfilades taparien el coll.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
ELS RECOLLITS
Preparació del cabell
L’inicií en un recollit és comptar amb uns cabells nets i sense restes de cosmètics.
Una de les coses que hem de preveure és: quina de les diferents tècniques de marcat temporal serà la més adient
segons la visió del resultat previst.
Les tècniques de canvi de forma temporal poden ser:
També haurem de tenir en compte aquests factors:
1-Llargada, textura i quantitat de cabell.
2-La qualitat del cabell: N’hi ha que no permeten un treball temporal amb calor sec.
3-El visagisme.
Tipus de CFT
Per humitat
Amb motlles
Rul.los i altres
Brushing
Per calor Tenalles/Planxes/
Rul.los calents
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
VISAGISME EN ELS RECOLLITS
Rostre ovalat
Són rostres harmoniosos i no necessiten correccions
Rostre rodó
No es convenient realitzar recollits complerts. Els volums aniran a la part superior del cap. Les asimetries són una
bona opció.
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
Rostre quadrat
Estan aconsellats els volums moderats a la part de dalt. Els recollits amb cabells arrissats i ondulats, són una bona
opció, deixant caure algun cabell cap al rostre.
Rostre allargat
S’aconsellen els volums als laterals, textures ondulades i els semi recollits també són una bona opció.
Rostre triangular
Les correccions s’efectuen realitzen recollits alts i amb un volum moderat. Els serrells, que siguin transparents o
asimètrics.
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
Rostre triangular invertit
Tipus de perfils (recte)
No necessita correcció
Perfil còncau (en punta)
S’han d’evitar els recollits amb volums exagerats. Els recollits baixos que creen volum al clatell i els serrells seran
bons aliats.
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
Perfil convex (fugisser)
Mai han de ser totalment cap enrere, per no accentuar la zona del nas, que és la més prominent. Els recollits que
deixen anar cabells cap a les patilles dissimulen l’efecte de la barbeta cap a dins.
SELECCIÓ DELS COSMÈTICS.
Per tal de preparar els cabells i millorar la qualitat del marcat.
Poden ser per abans del pentinat :
Escumes. S’utilitzen sempre sobre el cabell mullat. Donen consistència i durabilitat a les formes.
Plises. El seu ús és similar a la escuma.
Gels/gomines . Es poden usar tant sobre el cabell mullat com sec.
O per després del pentinat:
Ceres: S’utilitzen per al recollit, aportant lluentor i realçant la textura.
Laques: Imprescindibles en la majoria de recollits. Les suaus s’utilitzen durant la realització del recollit i les més forts
com producte final per a fixar les formes.
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
SELECCIÓ DELS ESTRIS.
A més dels utilitzats en els canvis de forma temporal, farem servir:
· Pinces: per ajudar-nos a suportar metxes durant el procés de realització, fins que són substituïdes per clips o
invisibles.
· Clips: per subjectar grans quantitats de cabells.
· Invisibles: subjecten menys que els clips. Es fan servir per ajudar als clips.
· Gomes: es fan servir folrades. N’hi ha de diferents tipus. Per fer cues.
· Postissos i crepè: per augmentar la longitud dels cabells i el seu volum.
· Ret invisible: per evitar el despentinat dels cabells.
· Ornaments: per ornamentar els cabells. Poden ser flors, perles, plomes...
CLASSIFICACIÓ DELS RECOLLITS
·Alts, mitjos i baixos: En funció de la zona del cuir cabellut on es situen.
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
·Cranials o amb volum: com el seu nom indica, els cranials no tenen volum.
·Segons la tècnica de realització:
*Bucles:
-És una tècnica que consisteix en doblegar els cabells formant figures més o menys cilíndriques que queda
subjecta a la base mitjançant un clip..
*Torçades:
-Poden ser d’arrel (cranial) o sortir a partir d’una o més cues.
-Ens proporcionen un gran palmell de resultats en funció del seu acabat (es poden tancar completament o
deixar les puntes soltes donant o no informalitat al pentinat)
-Es pot treballà retorçant dos blens en el mateix sentit i creuant-se en sentit contrari quedant com una corda
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
*Nusos:
·És una tècnica molt senzilla. Es poden treballar grans nusos donant grans volums, o la sensació d’un
laboriós treball mitjançant la realització de petits nusos encadenats
*Trenats:
·És la tècnica més antiga que es coneix per a recollir els cabells.
·Hi ha de diferents tipus i nombre de blens.
·Hi ha la tècnica del creuat que dona un efecte de trenat sense haver estat treballat de la mateixa
manera.
*Enrotllats:
· L’enrotllat vertical o recollit italià o plec francès, es pot realitzar amb o sense volum. És aplicable a.
diferents estils encara que es relaciona amb estils clàssics i elegants
·L’enrotllat horitzontal o coca. (l’encadenat de clips es fa de forma horitzontal)
[Escribir texto]
UF3-NF1. DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6 ELS RECOLLITS: TÈCNIQUES I CLASSIFICACIÓ.
*Arrissats: normalment va lligat a estils informals i desenfadats.
*Plomats: es combina amb altres tècniques donant informalitat a qualsevol recollit.
CONTROL DE QUALITAT
-Els recollits estaran ben polits
-No seran molestos per a la clienta, ja que els haurà de dur durant hores.
-Seran adequats a l’època o a l’estil.
-No s’hauran de veure els clips i elàstics que serveixen de subjecció
-Ha de donar la sensació que està ben subjecte i no caure fàcilment amb els moviments.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
ESTILS D’ESTRUCTURA
Tallada bàsica o clàssica: presenta una longitud uniforme de totes les metxes menys les
patilles i clatell que aniran degradades. Des del front fins la coroneta la longitud augmenta
progressivament i des d’aquí disminueix el clatell.
Estil compacte o tallada sòlida:
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Variació en quadrat: tots els cabells queden a la mateixa alçada dibuixant una línia
recta horitzontal. Per la seva realització el client haurà de mirat cap a baix, per tal de
tallar els cabells correctament.
Variació en rodó: quan les seves puntes dibuixen una línia corba més llarga al centre
que als extrems.
Variació en V o pic: és adequat per melenes llargues. Les seves puntes dibuixen una
línia en forma de V o pic. Pot ser més o menys marcada.
Variació en V invertida: ideal per mitges melenes. Les seves puntes dibuixen una línia
en forma de V invertida. Es caracteritza per tenir la zona central més curta que els
laterals.
Variació en bob:
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
Estil escalat: tots els cabells queden a capes. Es pot realitzar sobre una tallada compacte.
Uniforme: és indicat per
melenes no molt llargues
Decreixent o incrementat: les capes de la zona
superior seran més curtes i aniran augmentant a
mesura que descendim de manera que les capes
de la zona inferior queden més llargues.
Creixent o degradat: és el contrari del cas
anterior, les capes curtes estan a les
zones inferiors i les llargues a les
superiors.
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
a) Tallada compacta.
b) Tallada uniforme.
c) Tallada incrementada
d) Tallada degradada o creixent
També poden ser asimètriques quan tenen un costat més llarg que l’altre per exemple, o de
contrast o geomètriques quan una zona del cap es molt diferent a l’altre.
a) b)
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
TERMINOLOGIA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
DOSSIER CARACTERITZACIÓ M-6
PERRUQUERIA PER A LA CARACTERITZACIÓ RECOLLITS ÈPOCA
TREBALLS REALITZATS DURANT EL
CURS PER ORDRE CRONOLÒGIC
M6: Les diferents tècniques i processos de
perruqueria.
Adriana Serrano Vidal
Professora: Begoña Ibáñez
Curs 2013 -2014
Índex de continguts
Canvis de forma temporal: - Per humitat. - Amb el cabell sec. Canvis de coloració: - Coloració total. - Coloració parcial. Estils d’estructura: - Estil comptacte. - Tall degradat. - Tall decreixent. Recollits: - Segons l’alçada. - Cranials o amb volum. - Segons la tècnica.
Canvis de forma temporal en el cabell
Per humitat: Marcat amb rul·los: després de col·locar els rul·los en el cabell humit el deixem assecar, o ens ajudem amb un assecador. Quan retirem els rul·los obtenim un resultat com aquest.
Ones a l’aigua: treballem el cabell humit amb els dits i
una pinta, creant la forma
d’ona. Un cop sec, aquest és el resultat.
Amb el cabell sec:
Allisat amb planxa: passem la planxa calenta per tot el cabell sec, respectant les particions pertinents. L’escalfor serà la que ens permetrà aconseguir un allisat com aquest.
Ondulat amb tenalles:
enroscant un bri de cabell
sec en una tenalla calenta
i esperant el temps
pertinent aconseguim
bucles com aquests. No
són tant accentuats com
en el marcat de rul·los.
Rul·los calents: posem
rul·los calents en el
cabell sec i esperem
el temps pertinent.
El resultat es gairebé
el mateix que en el
marcat de rul·los
amb cabell humit.
Canvis en la coloració del cabell
Coloració total: canvi
de coloració permanent
de tot el cabell. Aquest
és un color bastant
innovador, ja que no
forma part de la gamma
de tons naturals del
cabell.
Coloració parcial:
en la foto veiem una
coloració de petits
blens repartits per
tota la cabellera. El
to del color és natural
però una mica més
clar que el to base,
aportant lluminositat.
Coloració parcial: un
altre cas de coloració
parcial és la bicoloració,
que és la coloració
diferenciada per zones.
A la foto apreciem una
zona de color fosc i una
altre de color clar.
Estils d’estructura
Estil compacte:
Tot i que la noia de
la foto porta cerrell,
podem apreciar que
la resta del cabell
està tallat a la
mateixa alçada. Això
és el que anomenem
tall compacte o sòlid.
Tall degradat: molt semblant al compacte, amb la diferència de que quan arribem a les puntes del cabell podem apreciar un degradat; les capes inferiors són més curtes, i les superiors més llargues.
Tall decreixent o incrementat:
les capes més curtes es
troben a la zona superior,
i van augmentant a mesura
que descendeixen. Així, les
capes inferiors són més
llargues que els superiors.
Recollits: segons l’alçada on es troben
Recollits alts: són aquells que es realitzen a la part més alta del cap. Les següents fotografies en són exemples.
Recollits mitjans: es troben a la part mitja del cap, tal com veurem en les següents fotografies.
Recollits baixos: es troben a la part més baixa del cap. A continuació, els exemples.
Recollits: cranials o amb volum
Cranials: els cabells es pentinen arran del crani, sense crear volums.
Amb volum: els cabells no es pentinen arran el crani, es creen volums al voltant d’aquest.
Recollits: segons la tècnica de realització
Segons la tècnica que utilitzem per a fer el recollit trobarem diferents estils, com recollits amb trenes, bucles, recollits enrotllats, etc. A continuació en veurem alguns exemples.
Fitxa tècnica
Dades generals
Client
- Nom:
- Telèfon de contacte:
- Pes:
- Alçada:
- Color de la pell, ulls i cabells:
- Al·lèrgies:
Personatge
- Nom:
- Sexe:
- Època:
- Tipus de personatge:
- Altres dades d’importància:
Dades detallades del client
Rostre
- Tipus d’oval:
- Tipus de perfil:
- Observacions:
Cabells
- Llargada:
- Color:
- Porositat:
- Quantitat:
- Gruix:
- Tipus de cabell (cinòtric, lisòtric, ulòtric):
- Remolins:
- Emulsió epicutània:
- Observacions:
Pell
- Tipus de pell:
- Observacions:
Dades detallades del personatge
- Tècnica de canvi temporal:
- Cosmètics i eines necessàries:
- Passos a seguir per a dur a terme el canvi:
- Fotografia del resultat:
- Observacions:
Adriana Serrano Vidal
Professora: Begoña Ibáñez
Curs 2013-2014
M6: PROTOCOL FOTOGRÀFIC
ÍNDEX Marcats de rul·los Assecadors amb raspall Anelles buides, semi buides i planes Anelles per ones Toga Ones a l'aigua Planxa llisa Rinxols amb planxa Ones amb tenalles Ones Marcel
MARCAT DE RUL·LOS ENRERE Amb el cabell moll, disposarem rul·los de forma intercalada per
tot el cap, començant amb un rul·lo a la part central del cerrell, on neix el cabell, i cap enrere. Per tal de posar correctament els rul·los, hem de procurar agafar una partició rectangular una mica més curta que el rul·lo que utilitzem, i d’un gruix més o menys igual. La pentinarem, ben tensa i una mica inclinada cap endavant, i enrotllarem el rul·lo des de la punta fins a l’arrel. Vigilarem que els cabells no surtin per fora del rul·lo un cop posat, i posarem la punxa o la pinça de forma que ens subjecti bé el rul·lo sense deixar marques o fer mal al cuir cabellut.
RUL·LOS AMB RATLLA AL COSTAT
Fem la ratlla al costat, i posem una línia de rul·los a banda i banda de la ratlla, de forma descendent, fins arribar a la patilla. Un cop fet això, ja podem procedir a posar la resta de rul·los, de forma intercalada i tenint en compte el procediment que s’explica en el marcat de rul·los enrere.
ASSECADOR DE MÀ LLIS Pentinem els cabells molls i fem la clenxa allà on la desitgem.
Fem particions i comencem l’allisat per la nuca., utilitzant el raspall de diàmetre gran. Projectarem l’aire de l’assecador des de dalt, seguint la direcció dels cabells. Mourem l’assecador i el raspall contínuament per tal de no concentrar el calor en un sol punt i mantindrem l’assecador a 1,5 cm de distància dels cabells. A la zona de l’arrel, estirem una mica el cabell cap amunt per tal de donar volum. No passarem a una altre partició fins que la que estem treballant estigui totalment seca.
ASSECADOR DE MÀ AMB PUNTES
AMUNT
Seguirem les mateixes pautes que hem mencionat a l’assecador de mà llis, però aquesta vegada, un cop arribem a la punta, la direccionarem cap amunt amb el raspall, per tal de que no quedi llisa i s’aixequi cap amunt.
ASSECADOR ONDULAT
Seguint les mateixes normes que en l’assecador llis, aquest cop procurarem enrotllar els cabells en el raspall de manera que formem una onda, i assecarem així per tal de marcar aquesta forma.
ANELLES BUIDES
Les realitzarem a la part superior el cap, amb particions quadrades d’un màxim d’1cm d’amplada per 2cm de llargada. Procurem pentinar molt bé l’arrel. Subjectarem la punta dels cabells amb els dits polze i índex, i girarem el ble sobre sí mateix fins arribar a l’arrel. La subjectem amb una pinça a la part inferior de l’anella. Farem les anelles intercalades per evitar que formin ratlles, i deixarem assecar.
ANELLES SEMI BUIDES
Seguirem el mateix procediment que en les anelles buides, però la partició la enrotllarem amb una inclinació una mica més propera al cuir cabellut, i la pinça la posarem de forma que subjecti la meitat de l’anella sobre l’arrel.
ANELLES PLANES
Farem l’enrotllament tant a prop de l’arrel com sigui possible, procurant que els cabells quedin plans, no enrotllats en sí mateixos. Posarem la pinça travessant l’anella pel mig.
COMBINAT D’ANELLES
Realitzem el pentinat disposant anelles buides a la part superior, anelles semi buides a la part mitja, i anelles planes a la part final del cuir cabellut.
ANELLES PER ONDES A L’AIGUA
Realitzem anelles planes seguint l’esquema de les ondes a l’aigua. Farem una primera partició triangular, en la que col·locarem 3 anelles en la direcció que desitgem. Les següents particions seran horitzontals, d’un costat a l’altre del cap, i posarem les anelles intercalant les direccions: si a la partició triangular van cap a la dreta, a la següent partició aniran cap a l’esquerra, i així successivament.
TOGA
Amb el cabell moll i pentinat, posem un rul·lo o anella a la coroneta. Després, obrim ratlles des de l’anella fins al naixement del cabell, i el separem en blens, que col·locarem al voltant del crani ben pentinats i tibats. Evitarem les pinces tant com puguem, per tal de no deixar marques. Un cop enrotllat tot el cabell, deixarem anar el rul·lo i l’enrotllarem també.
ONDES A L’AIGUA
Amb els cabells molt mullats, pentinarem de forma superficial, donant direcció a la onda. Un cop direccionada, posarem el dit per tal de mantenir la direcció, i pentinarem l’altre part en la direcció contrària. Pinçarem amb els dits la part en que la onda canvia de direcció, per tal de formar la cresta de la ona. Quan tinguem una onda feta la podem subjectar amb una pinça posada a la canya, per tal de no perdre la forma.
ONES AMB TENALLES
Agafarem un bri fi de cabell, i l’enrotllarem al voltant de la tenalla, procurant que les voltes siguin separades i així formar una ona suau. Esperarem una mica per tal de marcar el cabell, i deixarem anar. El temps d’espera no ha de ser molt, ja que no ens interessa marcar excessivament, busquem obtenir ones suaus, no tirabuixons. Repetirem el procés fins a completar tot el cabell.
PLANXA LLISA
Agafem particions fines de cabell i passem suaument la planxa, sense apretar i procurant no anar massa ràpid. Hem de vigilar de planxar la part propera de l’arrel una mica cap enfora. A més, procurarem no insistir massa amb la planxa, per tal d’evitar cremar els cabells, i ens ajudarem amb la pinta per tal de pentinar i dividir els cabells (no els tocarem amb les mans mentre planxem). Repetirem l’operació fins a completar el planxat de tot el cabell.
RINXOLS AMB PLANXA
Agafem una petita partició de cabells i la pincem amb la planxa. En aquet moment, realitzarem un gir amb la planxa, i procedirem a passar-la per tota la partició, mantenint la posició del gir. En arribar a la punta, girarem encara més, per tal de marcar el rinxol. Si el cabell no llisca bé per la planxa, ens ajudarem amb els dits, ja que hem d’evitar cremar-lo. Repetirem el procés fins haver arrissat tota la melena.
ONES MARCEL
Pincem horitzontalment una partició de cabell amb la tenalla, i la part que surt de la partició la direccionem cap un costat. Un cop queda marcada la forma, pincem altre cop més avall per tal de marcar la següent onda, i aquest cop direccionarem la part de cabell que surt cap el costat contrari. Repetim l’operació fins a completar la partició, i obtenim un resultat semblant a les ones a l’aigua.
A D R I A N A S E R R A N O V I D A L
Estrucures de pentinat
•
Estil uniforme: tot el cabell es talla amb una projecció de 90º i amb la mateixa longitud.
Talls asimètrics i innovadors
PROTOCOL FOTOGRÀFIC: TALLADA, CANVIS DE COLOR I ARRANJAMENT DE BARBA I BIGOTI
Adriana Serrano Vidal
ÍNDEX
1-Tallada compacta
2-Tallada creixent o degradat
3-Tallada escalat uniforme (a 90º)
4-Canvi de color temporal
5-Canvi de color semi permanent i permanent
6-Arranjament de barba i bigoti
TALLADA COMPACTA
Pentinar els cabells molls, amb la clenxa on es desitgi.
Agafar particions fines horitzontals i amb la pinta de tall, projectar en caiguda natural.
Tallar a la mida que desitgem. Sempre que tallem una partició, conservem un ble de la partició anterior quan agafem la següent, per tal de que ens faci de guia per la llargada.
Per formar la tallada compacta tots els cabells hauran d’anar a parar a una mateixa línia de tall, de forma que quedarà un tall recte i igualat.
TALL CREIXENT O DEGRADAT
Amb els cabells molls i pentinats, podem començar tallant els cabells de forma compacta en cas de que aquests no ho estiguin.
Un cop hem creat la nostra base, farem particions horitzontals, i anirem tallant els cabells en una projecció de 40 graus. Sempre que tallem una partició, conservem un ble de la partició anterior quan agafem la següent, per tal de que ens faci de guia per la llargada.
La llargada en que tallarem les particions serà una mica més curta que la que ja tenim en el tall bàsic que hem fet al principi. La diferència de llargada ha de ser poca.
És important que deixem sense tallar la partició del naixement del cabell, ja que és aquella que al principi hem preparat amb una mida igual en tota la melena, i l’hem de respectar.
TALL ESCALAT UNIFORME
Pentinem els cabells molls i fem la clenxa on la desitgem.
Fem particions, que poden ser horitzontals.
Anem tallant els cabells amb una projecció de 90 graus, tots a la mateixa mida.
Quan hem tallat una partició i passem a la següent, conservem un ble de la partició anterior per tal de que ens faci de guia pel que fa la llargada dels cabells.
CANVI DE COLOR TEMPORAL
Laca de color: apliquem la laca a una distància d’uns 15cm dels cabells. Podem utilitzar colors diferents i fer dissenys de fantasia amb colors cridaners. La laca marxa amb una rentada.
CANVI DE COLOR SEMI PERMANENT I PERMANENT
Semi permanent: bany de color
o Preparem el bany de color que desitgem, seguint les instruccions de l’envàs.
o Pentinem el cabell, que pot estar moll o sec. Si està sec l’efecte del bany serà més intens. El client haurà de portar una capa protectora, i l’aplicació la realitzarem utilitzant guants.
o Apliquem el bany amb el pinzell, començant per les arrels. Per això, anem agafant particions i pintant les arrels, fins a completar tota la melena.
o Un cop fet això, procedim a repartir el color per tot el cabell, i pentinem per assegurar una cobertura uniforme. Deixem actuar uns 30 minuts.
o Quan hagi passat el temps, aclarem. Primer, posant una mica d’aigua, farem un massatge per tal d’emulsionar el producte. Després procedim a aclarar-lo per complet amb aigua.
o Quan hem aclarat el producte, apliquem un xampú adequat i rentem els cabells.
o Aclarem el xampú, pentinem i eixuguem.
Permanent: metxa de fantasia.
o Agafem la metxa en la que volem aplicar el tint i la separem de la resta del cabell. Amb el pinzell, apliquem oxidant per tal de decolorar-la i l’emboliquem en paper de plata.
o Deixarem actuar uns 30 minuts, i anirem controlant el nivell de decoloració. Passats els 30 minuts podríem aplicar més oxidant en cas de no haver aconseguit el grau de decoloració desitjat.
o Si en menys de 30 minuts aconseguim la decoloració que volem ja podem treure el producte.
o Quan tenim el cabell decolorat, traiem l’oxidant amb aigual i eixuguem la metxa.
o Seguidament, aplicarem el tint de fantasia desitjat, i l’emboliquem amb paper de plata.
o Deixem actuar uns 30 minuts, aclarem, i rentem amb un xampú adequat. Pentinem i eixuguem.
ARRANJAMENT DE BARBA I BIGOTI
Igualació de la barba: amb la pinta de tall i les tisores, anem pentinant la barba i anem tallant a la mateixa mida, per tal d’igualar la llargada.
Perfilat amb navalla: amb la navalla inclinada, perfilem les vores de la barba, per tal de deixar-les rectes i polides.
Amb tisores també podem perfilar les vores dels cabells per tal de donar un aspecte més cuidat i polit.
Per treure els pels de la barba que cauen a la cara utilitzem pols de talc i un pinzell.
El client ha d’anar protegit en tot moment amb una capa rebutjable.
Fitxa tècnica
Informació del client
- Nom:
- Telèfon de contacte:
- Pes:
- Alçada:
-
Al·lèrgies:
Característiques dels cabells
- Llargada
- Color
- Porositat
- Quantitat
- Gruix
- Tipus de cabell
- Remolins
- Emulsió epicutània
Tipus de pentinat
- Alt
- Mig
- Baix
- Cranial
- Amb volum
ADRIANA SERRANO VIDAL
M6
CURS 2013 - 2014
Prehistòria
Egipte
Grècia
Roma
Ibers
Edat mitjana
Renaixement i segle XVI
Segle XVII
Segle XVIII
Segle XIX
Segle XX
Anys 20
Anys 30
Anys 40
Anys 50
Anys 60
Anys 70
Anys 80
Anys 90 fins l’actualitat
Webgrafía
S’han trobat intents de crear pentinats amb
anelles o adornaments, com en el cas de la
Venus de Willendorf. Tot i això, suposem que
no hi havia un estil marcat, l’home era
encara molt primitiu.
Noblesa: cap afaitat i perruca feta amb
cabells d’esclaus o de gent pobre. Sovint
pentinada amb trenes petites i adornada. Els
faraons moltes vegades portaven un tocat
enlloc de perruca.
Poble: generalment anaven amb el cap
afaitat o amb els cabells curts.
Recollits amb anelles i tirabuixons, molts
cops postissos. Les classes nobles portaven
pentinats més elaborats.
Els homes molts cops portaven els cabells
llargs, amb tirabuixons caient sobre el front.
Degut a la gran admiració que senten per la
cultura grega, la imiten en molts aspectes, i
el pentinat n’és un.
Segueixen utilitzant les anelles i els
tirabuixons, però en alguns casos inclouen
volums més grans i artificiosos.
Utilitzaven molts adornaments, buscaven
pentinats vistosos. Utilitzaven molts postissos
i tocats per tal d’aconseguir aquest efecte.
Utilitzaven perruques que imitaven els
cabells naturals.
Era comú l’ús de turbants.
Les dones acostumaven a portar els cabells
tapats per temes religiosos.
Es depilava el naixement dels cabells per tal
d’eixamplar el front.
S’utilitzaven molt les trenes per fer recollits.
No es tallaven els cabells, es deixaven llargs.
L’ideal de bellesa s’inspirava en la Verge
María.
S’utilitzen adornaments i postissos.
Es posa molt de moda el pentinat joia, que
consistia en un recollit ple d’adornaments.
Es comencen a fer populars els canvis de
coloració del cabell, que s’intenta aclarir o
envermellir.
Es segueixen fent pentinats amb trenes i es
manté la depilació del naixement del cabell.
Agafen inspiració de l’època clàssica.
Pentinats voluptuosos recollits cap endarrere
i deixant caure rinxols a la part de davant.
S’utilitzen tocats i adornaments.
Es posa molt de moda el pentinat a la
Fontangne, que veurem a les fotos a
continuació.
Rococó: pentinats molt monumentals, amb
molts adornaments, molt recarregats. Fets
amb perruques, no amb els cabells naturals.
Els cabells s’omplien de pols blanca per tal
de que semblessin blancs. Maria Antonieta va
ser una gran referent en aquesta època.
Neoclassicisme: senzillesa, inspiració
clàssica. Recollits naturals amb tirabuixons.
Romanticisme: tocats més voluptuosos i ús de
barrets enormes.
Època victoriana: recollits fins amb
tirabuixons caient a la part davantera, no
gaire recarregats.
Període eduardià: recollits senzills i naturals,
amb ús de barrets.
Revolució de la dona: apareix el pentinat a lo
garçon (tall de cabells curt) que aporta una
imatge masculina a la dona.
S’utilitzen molt les ones a l’aigua i les ones
Marcel.
Es posa de moda el ros platí.
S’utilitzen ondes, rul·los, permanents, etc.
Melenes més llargues i amb més volum.
Segueixen sent molt populars les ondes i els
rul·los.
Es posa de moda el color vermell per a tenyir
els cabells.
Els rul·los guanyen molta popularitat.
Segueix de moda el ros platí.
En els homes, està molt de moda portar un
tupè ben engominat.
Ús de rul·los i cardats.
Pentinats amb molt de volum a la part
superior.
Sovint es porta el cabell curt.
Aparició del moviment hippie, amb cabells
llargs i naturals.
S’estén l’ús de l’assecador de mà per tal de
crear pentinats amb ones i bucles suaus, o
assecats amb les puntes cap enfora.
És molt comú l'ús de la permanent.
Apareix l’estètica punk, entre d’altres.
Barreja de molts estils diferents, moda lliure
i sense límits.
A partir dels 90 la moda del pentinat és molt
lliure i canvia constantment. Hi ha moltes
corrents socials i estils diferents, i tots ells
tenen estils característics. Per tant, podem
dir que a diferència de les èpoques anteriors,
gairebé no hi ha limitacions en aquest camp.
http://www.ehowenespanol.com/peinados-
del-siglo-diecisiete-info_34358/
http://thehistoryofthehairsworld.com/el_ca
bello_en_el_siglo18.html
http://raquel-
modadeepoca.blogspot.com.es/
http://canonesbelleza.wordpress.com/2007/
05/23/desde-la-prehistoria-al-s-xx/
gmabel.files.wordpress.com/.../historia-del-
peinado-y-de-la-belleza.pdf
A D R I A N A S E R R A N O V I D A L
Estrucures de pentinat
•
Estil uniforme: tot el cabell es talla amb una projecció de 90º i amb la mateixa longitud.
Talls asimètrics i innovadors
PROTOCOL FOTOGRÀFIC: TALLADA, CANVIS DE COLOR I ARRANJAMENT DE BARBA I BIGOTI
Adriana Serrano Vidal
ÍNDEX
1-Tallada compacta
2-Tallada creixent o degradat
3-Tallada escalat uniforme (a 90º)
4-Canvi de color temporal
5-Canvi de color semi permanent i permanent
6-Arranjament de barba i bigoti
TALLADA COMPACTA
Pentinar els cabells molls, amb la clenxa on es desitgi.
Agafar particions fines horitzontals i amb la pinta de tall, projectar en caiguda natural.
Tallar a la mida que desitgem. Sempre que tallem una partició, conservem un ble de la partició anterior quan agafem la següent, per tal de que ens faci de guia per la llargada.
Per formar la tallada compacta tots els cabells hauran d’anar a parar a una mateixa línia de tall, de forma que quedarà un tall recte i igualat.
TALL CREIXENT O DEGRADAT
Amb els cabells molls i pentinats, podem començar tallant els cabells de forma compacta en cas de que aquests no ho estiguin.
Un cop hem creat la nostra base, farem particions horitzontals, i anirem tallant els cabells en una projecció de 40 graus. Sempre que tallem una partició, conservem un ble de la partició anterior quan agafem la següent, per tal de que ens faci de guia per la llargada.
La llargada en que tallarem les particions serà una mica més curta que la que ja tenim en el tall bàsic que hem fet al principi. La diferència de llargada ha de ser poca.
És important que deixem sense tallar la partició del naixement del cabell, ja que és aquella que al principi hem preparat amb una mida igual en tota la melena, i l’hem de respectar.
TALL ESCALAT UNIFORME
Pentinem els cabells molls i fem la clenxa on la desitgem.
Fem particions, que poden ser horitzontals.
Anem tallant els cabells amb una projecció de 90 graus, tots a la mateixa mida.
Quan hem tallat una partició i passem a la següent, conservem un ble de la partició anterior per tal de que ens faci de guia pel que fa la llargada dels cabells.
CANVI DE COLOR TEMPORAL
Laca de color: apliquem la laca a una distància d’uns 15cm dels cabells. Podem utilitzar colors diferents i fer dissenys de fantasia amb colors cridaners. La laca marxa amb una rentada.
CANVI DE COLOR SEMI PERMANENT I PERMANENT
Semi permanent: bany de color
o Preparem el bany de color que desitgem, seguint les instruccions de l’envàs.
o Pentinem el cabell, que pot estar moll o sec. Si està sec l’efecte del bany serà més intens. El client haurà de portar una capa protectora, i l’aplicació la realitzarem utilitzant guants.
o Apliquem el bany amb el pinzell, començant per les arrels. Per això, anem agafant particions i pintant les arrels, fins a completar tota la melena.
o Un cop fet això, procedim a repartir el color per tot el cabell, i pentinem per assegurar una cobertura uniforme. Deixem actuar uns 30 minuts.
o Quan hagi passat el temps, aclarem. Primer, posant una mica d’aigua, farem un massatge per tal d’emulsionar el producte. Després procedim a aclarar-lo per complet amb aigua.
o Quan hem aclarat el producte, apliquem un xampú adequat i rentem els cabells.
o Aclarem el xampú, pentinem i eixuguem.
Permanent: metxa de fantasia.
o Agafem la metxa en la que volem aplicar el tint i la separem de la resta del cabell. Amb el pinzell, apliquem oxidant per tal de decolorar-la i l’emboliquem en paper de plata.
o Deixarem actuar uns 30 minuts, i anirem controlant el nivell de decoloració. Passats els 30 minuts podríem aplicar més oxidant en cas de no haver aconseguit el grau de decoloració desitjat.
o Si en menys de 30 minuts aconseguim la decoloració que volem ja podem treure el producte.
o Quan tenim el cabell decolorat, traiem l’oxidant amb aigual i eixuguem la metxa.
o Seguidament, aplicarem el tint de fantasia desitjat, i l’emboliquem amb paper de plata.
o Deixem actuar uns 30 minuts, aclarem, i rentem amb un xampú adequat. Pentinem i eixuguem.
ARRANJAMENT DE BARBA I BIGOTI
Igualació de la barba: amb la pinta de tall i les tisores, anem pentinant la barba i anem tallant a la mateixa mida, per tal d’igualar la llargada.
Perfilat amb navalla: amb la navalla inclinada, perfilem les vores de la barba, per tal de deixar-les rectes i polides.
Amb tisores també podem perfilar les vores dels cabells per tal de donar un aspecte més cuidat i polit.
Per treure els pels de la barba que cauen a la cara utilitzem pols de talc i un pinzell.
El client ha d’anar protegit en tot moment amb una capa rebutjable.
Fitxa tècnica
Informació del client
- Nom:
- Telèfon de contacte:
- Pes:
- Alçada:
-
Al·lèrgies:
Característiques dels cabells
- Llargada
- Color
- Porositat
- Quantitat
- Gruix
- Tipus de cabell
- Remolins
- Emulsió epicutània
Tipus de pentinat
- Alt
- Mig
- Baix
- Cranial
- Amb volum
M6: Peluquería para la Caracterización
Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez. CFGS Caracterización y maquillaje profesional (LOE) Profesora: Begoña Ibáñez.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
2
Índice
Historia del Peinado:
Introducción……………………………………………………… 3
Siglo XVIII………………………………………………….…… 4
Madame de Pompadour................................................................. 5
Duquesa de Fontanges…………………………………………... 8
Luis XV de Francia.…………………………………………….. 13
Recogidos:
Protocolo Recogido 1…..……………….………………………... 7
Protocolo Recogido 2……………..…………………………….. 11
Protocolo Recogido 3…………..……………………………….. 15
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
3
Historia del peinado: Introducción
En la antigüedad, el cabello era símbolo de vitalidad. Por ello, ha sido siempre objeto de
atenciones y cuidados. Calvicie, canas y caída del cabello han sido siempre signos
valorados negativamente como señales de vejez o de enfermedad, que el hombre se ha
esforzado por combatir con diferentes medios.
La dignidad y el estado social del hombre se podían apreciar por la longitud de sus
cabellos. Cabellos largos llevaban los que nacían libres, los nobles, los guerreros y los
dioses. Cabellos cortos llevaban, principalmente en las culturas romanas, los esclavos,
los sirvientes y trabajadores, lo que proporcionaba a esta mayor higiene.
A menudo se llevaban simultáneamente varios peinados mientras que las ropas se
mantenían semejantes durante siglos.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
4
Historia del peinado: siglo XVIII
El Rococó fue un movimiento artístico que nació en
Francia progresivamente entre los años 1730 y 1760. Es
un movimiento que se define por ser individualista, pero
que solo se da entre las clases altas. Sus principales
características son el gusto por la naturaleza, las flores,
los colores pasteles, la mitología, etc. A diferencia de
otras corrientes artísticas no esconde detrás una
ideología que lo impulse, es un movimiento que
solamente busca el placer, la belleza, sin ningún otro fin.
En cierta forma, el hecho de que este fuera un arte
hedonista fue mal visto por varios artistas pertenecientes
a otros movimientos. Durante esta época el vestuario fue muy ostentoso y llamativo, con
vestidos muy recargados y voluminosos. Los peinados siguieron la misma línea; recogidos muy
altos, hechos a base de postizos y pelucas, con muchos adornos, y tendiendo a la máxima
exageración. Las pelucas se empolvaban con polvos de harina o arroz, y lo mismo ocurría con la
piel; la palidez formaba parte del canon de belleza de la época. A pesar de que se preocupaban
tanto por su aspecto, la higiene no estaba entre sus costumbres, de forma que ante los fuertes
olores que desprendían se usaban grandes cantidades de perfume.
El Rococó se desarrolla principalmente en tres lugares: Francia, Italia y España. Su precedente
se sitúa en los inicios del siglo XVIII coincidiendo con la regencia de Felipe de Orleáns. El
siglo XVIII es el siglo de las luces, en el que la mentalidad de la sociedad comienza a
experimentar un cambio. El hombre pasa a ser el centro de todo en lugar de Dios (que lo había
sido hasta ahora). Se comienza a dar valor al conocimiento científico y a la filosofía, se divulga
información, aparece el despotismo ilustrado, etc. Además, durante esta época tiene lugar la
Revolución Industrial, que beneficia a la burguesía. Debido a este cambio de ideología las
personas comienzan a viajar más y aumenta la prensa, de forma que las ideas, la moda, el arte, y
todo en general se difunde mucho más por todo el mundo. Políticamente, en España la dinastía
de los Borbón consigue el trono e instaura una política centralista en la que el poder reside
únicamente en las manos del rey. Lo mismo ocurre en Francia, gobernada por Luís XVI, que se
apodaba el rey Sol. Esta situación duró hasta la Revolución Francesa, cuando el pueblo decidió
no soportar más este régimen político.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
5
Madame de Pompadour
Jeanne-Antoinette Poisson, duquesa-marquesa de Pompadour y
marquesa de Menars, con paridad francesa, conocida como
Madame de Pompadour (París, 29 de diciembre de 1721 - †
Versalles, 15 de abril de 1764), fue una muy famosa cortesana
francesa, la amante más célebre del rey Luís XV, además de
una de las principales promotoras de la cultura durante el
reinado de dicho rey.
La joven Jeanne-Antaine Poisson se casó en 1741 con Carlos
Guillermo Le Normant d'Étiolles, sobrino de su tutor. Sus
coetáneos la consideraron muy hermosa, con una pequeña boca
y un rostro ovalado animado por su vivacidad. Su joven esposo
se enamoró perdidamente de ella y la presentó en los círculos
mundanos de París. La pareja se instaló en un castillo que puso
a su disposición el rico Tournehem, en Étiolles. En 1741 nació
su hijo que murió prematuramente, y en 1744 nació su hija,
llamada Alexandrine.
El cardenal de Fleury, que gozaba de toda la confianza del rey
y que dirigió personalmente todos los asuntos reales, murió en
1743. El círculo de influencia que comprendía a los banqueros
Hermanos Pâris y al Cardenal de Tencin, su hermana la
marquesa de Tencin y el mariscal Richelieu, encontró entonces
del momento oportuno para situarse cerca de Luís XV. La
joven Jeanne-Antoinette, que estaba próxima a los Pâris, se
brindó para seducir al rey y favorecer ese acercamiento. La
estrategia planificada funcionó perfectamente y sus resultados
se confirmaron en 1745.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
6
Este año, Jeanne-Antoinette fue invitada en febrero a un baile real de máscaras que se
celebró con ocasión de la boda del hijo del rey. Presentada al rey Luís XV, que cae
rápidamente enamorado de ella, es presentada oficialmente en la Corte de Versalles en
septiembre de 1745, convirtiéndose en su "favorita oficial". Luís XV le otorga, poco
después, los marquesados de Pompadour y de Ménars, con paridad francesa. Agasajada
por el rey, sus visitas a palacio menudearon hasta que Luís XV la instaló en el Palacio
de Versalles. En julio, el rey le concedió el dominio de Pompadour, acompañado del
título de marquesa, y la separó legalmente de su marido. El 14 de septiembre fue
presentada oficialmente en la corte. Tenía 23 años. Recibió posteriormente el título de
duquesa, con derecho al escabel (sentarse frente a la reina) pero nunca hizo uso de él y
continuó utilizando el rango de marquesa.
Pese a que compartió la cama del rey sólo durante algunos años (sus encuentros íntimos
cesaron en el invierno de 1751), nunca perdió su condición de favorita, de «amiga
necesaria», de confidente, organizando múltiples eventos para el rey, y murió joven de
tuberculosis. También se dice que fue envenenada por Dubarry.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
7
Protocolo Recogido 1: estilo Pompadour. 1. Necesitamos un voluminizador.
2. Realizamos una partición en la parte alta de la coronilla, la
crepamos y ponemos un encadenado de clips.
3. Anclar el voluminizador en el encadenado de clips.
4. Realizar otra separación por la parte alta de la nuca.
5. El cabello de la parte alta, creparlo por dentro y cubrir el
voluminizador, dándole forma de tupe en la parte delantera.
6. Comprobar que el recogido este pulido y compensado.
7. En la parte posterior realizamos anillas huecas.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
8
Duquesa de Fontanges
María Angélica de Scorailles (Auvernia, Francia, 1661 – 28 de
junio de 1681), fue una noble francesa, y una de las muchas
amantes del rey Luís XIV de Francia. Era dama de honor de la
duquesa Isabel Carlota del Palatinado, cuando llamó la atención
del Rey Sol y se convirtió en su amante en 1679. Ella murió
probablemente como consecuencia de complicaciones derivadas
del parto. Su nombre ha pasado a la historia por ser la “creadora”
del peinado “fontange”
María Angélica de Scorailles nació en el año 1661 en Auvernia, Francia. Su familia se
dio cuenta de que su belleza era una gran ventaja y recaudó el dinero suficiente para
enviarla a la corte real con el objetivo tácito pero preciso de reponer la reputación de la
familia desde el lecho real.
María Angélica llegó a la corte de Luís XIV en 1678 y se
convirtió en la dama de honor de la Duquesa de Orleáns. Luego
Luís XIV se debatió entre el afecto de Madame de Montespan y
de Madame de Maintenon, pero perdido en la belleza de la joven,
el Rey abandonó repentinamente a las dos mujeres. A pesar de su
atractivo físico, María Angélica era, en la chusma de la corte,
"tan estúpida como una canasta", está declaración provocó que
Luís XIV no volviera tan fácilmente con Montespan o
Maintenon. Las medidas fueron tomadas rápidamente y, unas
semanas después de la presentación de la joven a la corte, se
convirtió en su nueva favorita y amante real y fueron presentados
espectáculos en su honor.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
9
Luís mostró su gran afecto por María Angélica con el uso de cintas a menudo adaptadas
para ella. El Rey le concedió 100.000 coronas al mes, y el doble de regalos que a sus
antiguas amantes, pero no pudo agotar su extravagancia, y su carruaje era conducido por
ocho caballos. Luís XIV de repente se sintió joven otra vez: llevaba diamantes, cintas y
plumas, todos los días iban a fiestas, ballet y comedias, nunca había sido empujado a tal
lujo hasta ese momento.
Pronto pareció que estaba embarazada, provocando la ira de Madame de Montespan,
que no creía que el Rey estuviera tan enamorado de su joven conquista. Pensaba que era
solo un capricho pasajero, fácilmente controlable y fácilmente eliminado.
En diciembre de 1679, María dio a luz prematuramente a un niño que nació muerto.
Luego se dijo que fue "herida en el servicio", y el rey le concedió el título de Duquesa
de Fontanges y una pensión de 80.000 libras, sin embargo, en 1680, Luís empezó a
cansarse de ella. Aún enferma (que sufría de una grave pérdida de sangre) desde el
parto, se retiró a la Abadía de Chelles, y no volvió a aparecer en la corte.
En 1681, María sufrió de fiebre alta y fue enviada a la Abadía de Port-Royal. Según
algunas fuentes, dio a luz prematuramente a una niña muerta en marzo. Por desgracia,
su retiro no duró mucho.
Más tarde, la corte se enteró de que la Duquesa de
Fontanges iba a morir y que había pedido ver al rey.
Luís XIV accedió a su petición. Conmovido por su
sufrimiento, lloró en su lecho de muerte. Se dice que
Fontanges dijo: "después de haber visto las lágrimas en
los ojos de mi rey, yo puedo morir feliz". Pero esta
historia fue considerada falsa por muchos en Versalles,
porque, según ellos, el rey, de hecho, ya la había
olvidado. La duquesa murió en la noche del 28 de junio
de 1681, a los 20 años de edad.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
10
La Duquesa y el Peinado El peinado cuyo nombre ha precedido a su creadora en la historia surgió de forma
fortuita. La Duquesa se encontraba en una jornada de caza con el rey Luís XIV de
Francia, y mientras galopaba en su caballo, enredó su cabellera en la rama de un árbol.
Esto desmontó su cabellera y para reacomodar el cabello lo apiló sobre su cabeza y lo
rodeo con unes cintas. El Rey quedó fascinado con ese peinado accidental, y le rogó que
lo conservara siempre.
Este estilo estuvo de moda más o menos hasta 1720. Consistía en una alta construcción
de rizos y una cofia almidonada de lino o de puntilla, o cintas y lazos, y se construía
encima de una almohadilla o de una construcción de alambre.
Finalmente, con la llegada de las extravagancias del Rococó, el peinado "a la fontange"
se vería relegada a la intimidad del hogar, puesto que se adoptaría para "descansar" en
casa.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
11
Protocolo Recogido 2: Estilo Fontange
Fitxa tècnica Títol del pentinat/recollit: Fontage.
Preparació Particions.
Característiques del cabell,pentinat, mida, quantitat, canvi de forma temporal Material emprat. Tenacillas, voluminizador, clips, goma para el pelo.
Cosmètics emprats. Laca.
Procés de realització. Paso 1. Cepillar bien el pelo, dejándolo pulido.
Reservar una partición cuadrada en la
parte superior de la frente, que no sea muy
pequeña. En ella pondremos un pequeño
voluminizador y cardaremos esa partición
para taparlo, poniendo una coleta para
sujetar el mechón. Con el pelo restante le
haremos con las tenacillas pequeños
bucles que iremos colocando su caída
delante de la frente hacia el rostro.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
12
Paso 2. Hacer una partición vertical en cada lado,
de 3 dedos de ancho. Con cada partición,
hacer 2 bucles usando la técnica de las
anillas huecas y sujetar con clips. Los
bucles han de ir de abajo a arriba.
Paso 3.
Hacer ondas Marcel en la melena que nos ha quedado visible arriba. Con la parte trasera
haremos bucles y una partición irá arriba tapando la línea del recogido de antes y
haciendo caer los bucles en cascada junto a los otros de la partición de abajo.
Posibles ornamentos: Lazo, flores….
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
13
Resultado Final.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
14
Luis XV de Francia
Luis XV de Francia nació en Versalles el 15 de febrero de 1710, y murió el 10 de mayo
de 1774. Fue el rey de Francia y Navarra entre 1715 y 1771. Además, fue copríncipe de
Andorra y duque de Anjou.
Pasó sus primeros años de reinado en relativa
tranquilidad, rodeado de preceptores que le proveyeron
una gran cultura, mientras que el poder efectivo fue
entregado a varios regentes. Al alcanzar la mayoría de
edad le confió el gobierno al cardenal Fleury, su antiguo
preceptor. Al inicio de su reinado fue amado por el
pueblo, que rápidamente le apodó como El Bien Amado.
Con los años, su debilidad en la toma de decisiones y la
constante e intrigante presencia de sus amantes dinamitó
su popularidad, produciéndose algunas celebraciones a su
muerte en París. Por ello, hubo de celebrarse en secreto
su funeral, para evitar que se produjeran burlas públicas
ante su ataúd, tal y como ocurrió con su predecesor.
En 1725, se casa con María Leszczinska y asegura la
descendencia del trono. Apasionado por las ciencias y la
botánica, enriquece los jardines el Palacio y hace
construir para su favorita, Madame de Pompadour, el
Pequeño Trianón.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
15
Fitxa tècnica Títol del pentinat/recollit:
Preparació Particions.
Característiques del cabell,pentinat, mida, quantitat, canvi de forma temporal Material emprat. Tenacillas, clips, goma para el pelo.
Cosmètics emprats. Laca.
Procés de realització. Paso 1. Cepillar el pelo. Reservar una partición
cuadrada en la parte superior de la frente,
que no sea muy pequeña.
Paso 2. Hacer una partición vertical en cada lado,
de 3 dedos de ancho. Con cada partición,
hacer 2 bucles usando la técnica de las
anillas huecas y sujetar con clips. Los
bucles han de ir de abajo a arriba.
Paso 3. Hacer ondas Marcel en la melena que nos ha quedado suelta. Hacer una coleta baja, y
sujetar con un lazo. Por último, hacer tirabuzones con las tenacillas en las puntas de la
coleta, y rematar el peinado con laca.
Posibles ornamentos: Lazo.
CFGS caracterización y maquillaje profesional. MP6: Peluquería para la caracterización Nombre: Noelia Parrilla, Adriana Serrano y Giovanni Martínez.
16
Resultado Final:
Adriana Serrano Vidal
PROTOCOL FOTOGRÀFIC DE
RECOLLITS
TRENA NORMAL
Pentinem el cabell.
Dividim el cabell en tres i comencem a trenar les
divisions entre elles. Procurem fer-ho amb la
caiguda natural del cabell, així la trena no ens
quedarà aixecada després.
Subjectem amb una goma.
TRENA ALIMENTADA
Agafem una partició triangular de la part del front
i la dividim en tres.
Comencem a trenar les tres separacions, i anem
afegint particions horitzontals dels laterals a mida
que anem avançant, de manera que la trena
quedarà enganxada al cabell enlloc de lliure.
Utilitzem la pinta de pua per anar agafant les
particions.
Subjectem amb una goma.
TRENA ALIMENTADA
INVERTIDA
Seguim el mateix procediment que la trena
anterior, però en aquest cas les particions amb
els que alimentem la trena s’afegeixen per la part
interior d’aquesta, enlloc de la part exterior. Com
a resultat tenim una trena que no sembla que
estigui alimentada, però que si que està unida a
la resta de cabells.
TRENA ALIMENTADA PELS
LATERALS Agafem una partició triangular de la part el front i
comencem a trenar. A mida que avancem la trena anem afegint blens de cabells procedents del naixement lateral dels cabells. La diferència amb la trena alimentada normal és que aquí agafem blens enlloc de particions completes. Anem unint els blens sense tensar-los massa de manera que l’efecte sigui del cabell caient dins d’una xarxa formada per la pròpia trena.
Quan arribem a la part final de la melena acabem amb una trena normal i subjectem amb una goma. Podem enganxar aquesta trena a la part interior de la melena amb un clip, de manera que no es vegi la trena normal.
TRENA D’ESPIGA
Pentinem el cabell i en la seva caiguda natural el
dividim en dos. Començarem a agafar blens de la
part interior de cada partició i els encreuarem
entre ells, es a dir, el ble de la partició dreta
passarà a la partició esquerra i viceversa.
Repetirem aquest procés fins a completar tota
l’espiga, i subjectarem amb una goma.
PENTINAT AMB CORDONS. Un cordó es fa agafant un ble de cabell i fent-lo girar
sobre sí mateix, de tal manera que no es desfaci el gir.
Pentinarem el cabell i farem la clenxa al mig. Agafarem dues particions de la part del front i començarem a fer un cordó amb cada una.
En arribar a la part de la coroneta les ajuntarem i seguirem fent una xarxa amb els cordons, subjectant d’aquesta manera tots els cabells. Utilitzarem clips per aguantar tota la xarxa.
Adornarem amb una corda de perles.
PENTINAT AMB BUCLES Farem una partició horitzontal a la meitat del
cabell. Amb cada meitat farem una cua i les subjectarem amb gomes. Una cua quedarà a sobre de l’altre.
Partirem cada cua en tres blens, i de cada ble farem un bucle, com si fos una anella buida. Anirem subjectant els bucles amb clips, i els disposarem de la forma que considerem que queda més estètic.
COCA Pentinem el cabell amb la clenxa al mig.
Fem un crepat a la meitat inferior del cabell, i polim la part interior, ja que quan enrotllem la coca serà el que quedarà visible.
Comencem a crear al coca formant un bucle amb el cabell. La podem fer en dos parts i després disposar-les bé de forma que sembli un sol bucle.
Ho subjectarem tot amb clips.
PLEC FRANCÈS Pentinarem els cabells cap enrere, sense clenxa.
Portarem tota la melena cap un costat, pentinarem bé, i farem un encadenat de clips per subjectar-la en aquella posició.
Creparem els cabells que queden en l’altre costat de l’encadenat, procurant deixar polida la part exterior, que serà visible quan fem el plec.
Un cop crepat, i polit, agafem tot el cabell que havíem portat a un costat i l’enrotllem cap a l’altre costat formant un bucle tancat per la part inferior.
Subjectem amb clips.
PENTINAT GREC Fem un marcat de rul·los. Disposem els rul·los formant un
contorn circular al voltant del cap, i tancant-se en forma circular fins a la coroneta.
Assequem el marcat amb l’assecador, i deixem anar els rul·los. Pentinem.
Crepem els cabells de la part de la coroneta per l’arrel, i hi fem un encadenat de clips. Allà serà on anclarem un voluminitzador triangular.
Seguidament, creparem la part interior dels cabells i els pentinarem al voltant cobrint el voluminitzador, els subjectarem amb una goma. No els tensarem massa, ja que així es veuran les ondes.
Amb la part de davant del pentinat, el que farem serà crepar i polir la part exterior. Subjectarem els cabells formant un bucle cap un lateral del cap. El mateix farem amb l’altre lateral, però el bucle quedarà més petit perquè la majoria del gruix del cabell haurà quedat subjecte a l’altre banda del cap.
Dividirem en blens els cabells que ens queden lliures tant a la cua del voluminitzador com el els bucles. Pentinarem els blens i enrotllarem amb els dits, de manera que recuperaran les ondes del marcat.
PENTINAT ROMÀ Pentinem els cabells. Farem una partició en forma de
diadema a la part davantera del cabell, reservant cabell a banda i banda. Creparem l’arrel de tota la partició i farem una trena d’arrel que creui d’un costat a l’altre. Sobre aquesta trena anclarem un voluminitzador en forma de mitja lluna.
Cobrirem el voluminitzador amb els cabells que hem reservat a banda i banda, crepant-los, i reservant encara una petita partició a la part de davant. Subjectarem els cabells amb clips.
Un cop cobert el voluminitzador, començarem a fer anelles planes amb la partició davantera reservada, i les anirem disposant per tot el volum que hem creat a la part de davant. Les podem subjectar amb laca i ajudar-nos amb agulles invisibles.
Subjectarem la part posterior de la melena en
una cua que portarà a dins un petit
voluminitzador rodó. Posarem una terna postissa
al voltant de la cua i pentinarem els cabells que
surtin d’aquesta en forma d’anelles, ja que
conservarem el marcat de rul·los anterior.
Per últim, farem ondes marcel a tot el volum
posterior.
PENTINAT MEDIEVAL Pentinarem els cabells amb la clenxa al mig.
Enganxarem cabell postís a banda i banda, intentant que l’anclatge sigui el més discret possible.
Farem una trena clàssica a banda i banda del cap, utilitzant el cabell de la nina juntament amb el postís.
Un cop feta la trena, l’enrotllarem de manera que caigui a banda i banda del rostre, i la subjectarem amb clips quan tingui la forma desitjada.
Adornarem amb una corona medieval.
PENTINAT DE COR
Fem una partició en forma de diadema, reservant
cabell tan davant com darrere. Crepem l’arrel de
la partició i fem una trena que creui a banda i
banda del cap. Allà anclem dos voluminitzadors
amb forma de mitja lluna, un al costat de l’altre.
Crepem la part posterior de cabell que hem
reservat i la passem cap endavant tapant el
voluminitzador. Procurem polir la part visible.
Després passem el cabell de la part de davant
cap enrere i subjectem amb clips. Ja tenim feta la
forma de cor.
Posem una trena postissa a la part superior del
cor.
La part de darrere del cabell que no ha quedat
subjectada en el cor, la crepem i polim per fora, i
la subjectem amb clips formant un bucle.
Fem ondes marcel a la part de davant del cor.
PENTINAT POMPADOUR Crepem una partició circular de la part superior
del cap per la part de les arrels i hi posem un encadenat de clips. Anclem un voluminitzador bastant gran.
Crepem la part interior de la resta del cabell, polim l’exterior i el pugem tot al voltant del voluminitzador. El subjectem amb una goma.
La part que surt de la goma la pentinem, la dividim en blens i l’enrotllem en forma d’anella.
Als laterals podem reservar cabell i unir-lo formant bucles, tal com es mostra a la imatge.
PENTINAT DE GEISHA Rentar i pentinar el cabell, ha d’estar sedós.
Fer una partició frontal en forma de trapezi. Crepar la part interior i subjectar amb clips, creant el primer volum.
A cada lateral fem una partició d’uns 3 dits d’ample. La crepem per dins i formem un bucle, que subjectem amb clips.
Darrere del primer volum agafem una partició circular. Crepem l’arrel i hi anclem i petit voluminitzador, que cobrim amb els cabells del voltant, crepant-los per dins. Ho subjectem amb una cua i adornem amb un llaç.
Subjectem els cabells que queden unint la punta just a sota de la cua que hem fet, amb un clip.
