partituresttiture turesturesuresese -...

PartituresPartiturestttttituretituretitureturesturesturesuresuresuresresresresesesesttttuuu eeee

Partitures

88

Himne a la musa Cal·líopeMesomedes de Creta

Mah na, mah naPiero Umiliani

Happy birthdayMildred J. Hill

Tema principal de 1492: The conquest of paradiseVangelis

89

«Marxa nupcial» LohengrinRichard Wagner

«Marxa fúnebre» Sonata núm. 2 en si bemoll menorFryderyk Chopin

«La Marsellesa» Himne de FrançaClaude-Joseph Rouget de l’Isle

Partitures

90

Himne de ValènciaJosep Serrano

Cola CaoAureli Jordi Dotras

91

Dona nobis pacemWolfgang Amadeus Mozart

1

2

3

tê com deux,

deux,une,tê com

«Avec la garde montante» CarmenGeorges Bizet

Partitures

92

White ChristmasIrving Berlin

«A la cova del rei de la muntanya» Suite Peer Gynt núm. 1Edvard Grieg

«O quanto un sì bel giubilo» Una cosa raraVicent Martín i Soler

93

«O Fortuna» Carmina BuranaCarl Orff

«Vois sur ton chemin» Les choristesBruno Coulais

d´au- tres

2a vegada

Partitures

94

In the moodGlenn Miller

«Caresse sur l’océan» Les choristesBruno Coulais

ClavelitosGenaro Monreal

95

Duet còmic dels dos gatsGioacchino Rossini

«Lascia ch’io pianga» RinaldoGeorg Friedrich Händel

Partitures

96

«Serenata» El cant del cigneFranz Schubert

Christ

schau

Cançó de bressolJohannes Brahms

97

Fine

MinuetLuigi Boccherini

«He’s a pirate» Pirates del Carib: la maledicció de la Perla NegraKlaus Badelt i Hans Zimmer

«Hakuna Matata» El rei lleóElton John

TodosTots

Partitures

98

«I’m singing in the rain» Cantant baix de la plujaNacio Herb Brown

«Vals de les flors» El trencanousPiotr Ílitx Txaikovski

3

Al ventRaimon

99

«My heart will go on» TitanicJames Horner

Música per a trossos de fustaSteve Reich

«America» West side storyLeonard Bernstein

Avaluacions trimestralsAvaluacionslluacluacluacuaciouaciouacioacionacionacioncionscionscionsionsionsionsuuuuaaa iiiionssss

102Dóna’m el to © Pearson Educación, 2009. Fotocopiable.

Avaluacionstrimestrals

Nom i cognoms: Curs i grup:

1 Escriu els noms de les notes.

2 Observa el pentagrama i explica aquestes diferències sobre llenguatge musical.

• Quina qualitat del so diferencia les tres notes del compàs A?

• Com s’anomenen les fi gures dels compassos B? En què es diferencien?

• Quina qualitat del so tenen les notes del compàs C que les fa diferents entre si?

• Per mitjà de quina qualitat sonora identifi caríem el compàs D si l’escoltarem?

3 Classifi ca, de més agut a més greu, els tres tipus de veu femenina i masculina.

4 Completa la taula amb els instruments següents: fl auta, violí, xilòfon, bombo, trompeta, clarinet, trompa, celesta, viola, timbales, corn anglés, tambor, violoncel, pandereta, fagot, contrabaix, saxòfon, triangle, trombó, guitarra, castanyoles, arpa, maraques, tuba, oboé, carilló, güiro i pandero.

5 Ordena cronològicament els compositors següents: Tomás Luis de Victoria, Guido d’Arezzo, Isaac Albéniz, Antonio Vivaldi, Wolfgang Amadeus Mozart, Igor Stravinsky i Fryderyk Chopin.

IIIII Inicial

Corda Vent Percussió

fusta metall afi nació afi naciódeterminada indeterminada

A B C

(violí) (trompeta)

D

103 Dóna’m el to © Pearson Educación, 2009. Fotocopiable.


1 Calcula, aproximadament, el nombre de decibels que emeten les situacions següents.

2 Esmenta dos exemples, com a mínim, de cadascun dels tipus de música següents:

• Música ritual o religiosa:

• Música per acompanyar la nostra vida:

• Música representativa:

• Música per al cinema i la televisió:

• Música d’oci:

3 Escriu el nom d’aquestes notes en notació sil·làbica i alfabètica. Fixa’t en l’exemple.

4 Completa els compassos següents amb fi gures i silencis.

5 Mira atentament aquests compassos i col·loca-hi les línies divisòries que calga.

IIIII Primer trimestre

Un bebé que dorm

Dues persones parlant

El televisor a un volum alt

Màquines tallant ferro i acer

Un aeroport amb avions que s’enlairen

doC



6 Escriu C si la frase és certa i F si penses que és falsa.

Parlar, cridar, entonar, xiular, xiuxiuejar, desafi nar, recitar, badallar, etc., són recursos vocals.

La veu es produeix quan l’aire ix dels pulmons i fa vibrar les cordes vocals.

El canvi de veu es produeix, especialment, entre els 20 i els 25 anys.

Després de fer el canvi de veu, les cordes femenines passen a amidar entre 1,5 i 2 centímetres, i les masculines, entre 2 i 3,5 centímetres.

En l’òpera Carmen, de Georges Bizet, intervé un cor de xiquets que imiten els soldats.

El cànon és una forma musical vocal molt complicada, per a cinc veus, en què cadascú canta una melodia.

White Christmas és una obra que va compondre Irving Berlin.

7 Anota dos elements de la naturalesa, com a mínim, que en la prehistòria van donar origen a cadascuna d’aquestes famílies d’instruments.

• Instruments de corda:

• Instruments de vent:

• Instruments de percussió:

8 Classifi ca els instruments següents en la columna que els pertoque: contrabaix, campanes tubulars, trompeta, oboé, piano, tuba, caixa, platerets, clarinet, violoncel, fagot, timbales, saxòfon, caixa xinesa, viola, tambor, fl auta, xilòfon, violí, clavicèmbal, fl autí, arpa, trompa, pandero, guitarra, triangle, corn anglés, trombó, carilló i bombo.

Corda Vent Percussió

fregada polsada percudida fusta metall afi nació afi nació o pinçada determinada indeterminada


9 Uneix mitjançant fl etxes cada concepte amb la civilització a la qual pertany.

10 Ordena a la taula de baix, i en l’època que els correspon, els conceptes, les obres i els compositors següents: cant gregorià, mecenes, música profana, palaus, música religiosa, polifonia, monestirs, monodia, tetragrama, notació quadrada, Puer natus, música com a signe de refi nament social, El cant de la Sibil·la, Pavana de tres semibreves compás, Lluís del Milà, Tomás Luis de Victoria i trobadors.

Edat mitjana Renaixement

Bruixot o xaman •

Aulos i cítara •

Flauta feta amb un os d’animal •

Música monòdica en notació alfabètica •

Música que entretenia la cort dels faraons •

Himne a la musa Cal·líope •

Música entesa com a màgia •

Arpa arquejada de set cordes •

Himne processional a la deessa Hathor •

• Prehistòria

• Egipte

• Antiga Grècia




1 Escriu el tipus de repertori que s’interpreta en cadascun d’aquests espais musicals.

• Teatre clàssic:

• Teatre «d’estil italià»:

• Teatre «d’estil alemany»:

• Recintes a l’aire lliure:

2 Escriu els noms de tres obres en què es barrege música i humor, i el nom dels seus compositors.

3 Uneix mitjançant fl etxes cada concepte amb la seua defi nició.

4 Escriu l’escala de do major i la de do menor, i assenyala la distribució de tons i semitons.

IIIII Segon trimestre

•

•

Adagio •

Allegro •

timbre •

•

•

Largo •

•

caràcter •

Presto •

• pianissimo

• qualitat del so que identifi ca la font sonora

• alegre

• a poc a poc

• piano

• fortissimo

• forte

• expressió amb què s’ha d’interpretar una obra

• mezzoforte

• lent

• ràpid


5 Defi neix aquests tipus de veu.

• Soprano:

• Contralt:

• Tenor:

• Baix:

6 Uneix mitjançant fl etxes les afi rmacions següents amb el tipus de veu que els correspon.

7 Escriu el nom de cada agrupació instrumental i defi neix les seues característiques principals.

1 2

3 4

Tipus de veu emprada entre el 1600 i el 1770 •

El papa Climent VIII va autoritzaraquest tipus de veu •

Veu femenina, però el cos és d’un home •

Veu que utilitza el falset per imitar la veu femenina •

Alessandro Moreschi va ser l’últim •

• Castrat

• Contratenor



8 Esmenta dos instruments de cadascun dels continents.

• Àfrica:

• Àsia:

• Oceania:

• Amèrica:

• Europa:

9 Ordena els conceptes i els compositors següents segons l’època que els pertoque: del 1750 al 1800; el gust per la perfecció; la simfonia; del 1600 al 1750; el gust per allò recarregat; el quartet de corda; el creixement orquestral; el sorgiment de l’orquestra; el naixement de l’òpera; l’oratori; Les quatre estacions de Vivaldi; la Simfonia núm. 40 de Mozart; el Minuet de Bach; la Simfonianúm. 5 de Beethoven; Una cosa rara de Vicent Martín i Soler.

10 Escriu el nom dels compositors d’aquestes obres, que pertanyen al Romanticisme i al Nacionalisme

musicals.

• Nocturn en mi bemoll major:

• Recuerdos de la Alhambra:

• «El vals de les fl ors» El trencanous:

• «La bruixa Baba Iaga» Quadres d’una exposició:

• «Jota» La bruja:

Barroc Classicisme



1 Esmenta dos exemples de cada tipus de dansa o ball.

• Danses històriques: • Balls de saló:

• Danses tradicionals: • Balls moderns:

• Danses exòtiques:

2 Uneix mitjançant fl etxes cada aparell de gravació amb el seu inventor.

3 Escriu una obra en forma musical ternària que responga a l’estructura A-B-A.

4 Encercla les fi gures especials d’aquest fragment i escriu-ne el nom.

5 Ompli els buits d’aquest text sobre la veu amb aquestes paraules: classifi car, repertori, aptituds, fatigar, desenvolupar, sense, amb.

IIIII Tercer trimestre

Fonoautògraf •

Fonògraf •

Gramòfon •

Magnetòfon •

• Thomas Alva Edison

• Emile Berliner

• Édouard-Léon Scott de Martinville

• Fritz Pfl eumer

La veu és un instrument perfecte. Cadascú de nosaltres pot buscar les seues vocals,

la seua veu i una carrera professional amb la veu. Cada cantant

ha de buscar el seu més idoni o, en cas contrari, podria les seues cordes

vocals o, fi ns i tot, fer-les malbé. Hi ha dues maneres d’utilitzar la veu: les veus

micròfon i les veus micròfon.

A

B

A



6 Situa aquests instruments a la columna de la taula que els correspon: caixa de música, piano de maneta, piano de joguet, pianola, fl auta d’èmbol, tub harmònic.

7 Escriu C si la frase és certa i F si penses que és falsa.

Amb l’electricitat, van sorgir instruments que produïen el so per mitjans electrònics.

El theremin, creat per Léon Theremin el 1919, va ser el primer instrument musical electrònic.

La guitarra elèctrica i el baix elèctric van nàixer de la mà de Leo Fender l’any 1995, per acompanyar la música popular moderna.

El sintetitzador va ser inventat per Robert Moog el 1993.

L’intonarumori, el piano preparat i el metrònom són instruments curiosos.

8 Indica el nom dels compositors d’aquestes obres del segle XX.

• Preludi a la migdiada d’un faune:

• Un supervivent de Varsòvia:

• «Dansa del furor» Quartet per a la fi dels temps:

• It’s gonna rain:

9 Escriu el terme adequat per a cadascuna de les defi nicions següents.

• És la base del pop, i també s’anomena cançó:

• Conjunt de cançons:

• Curtmetratge musical on es representa una cançó:

• Actuació en directe en què l’artista és admirat pels seus fans:

10 Uneix mitjançant fl etxes cada compositor amb la seua BSO.

James Horner •

Klaus Badelt-Hans Zimmer •

Max Steiner •

John Williams •

• Allò que el vent s’endugué

• La guerra de les galàxies

• Titanic

• Pirates del Carib

Joguets musicals Joguets mecànics



1 Anota els decibels que emetrien, aproximadament, aquestes situacions.

2 Resol aquests exercicis de llenguatge musical.

• Escriu els noms de les notes.

• Ratlla les fi gures o els silencis que hi sobren.

• Col·loca les línies divisòries on calga.

• Respon les preguntes sobre la segona audició de la pista 75 («He’s a pirate» Pirates del Carib):

3 Defi neix els tipus de veus següents.

• Soprano:

• Mezzosoprano:

• Tenor:

• Baix:

• Contratenor:

El vol d’una vespa

Dues persones parlant

Una conversa a crits

Un trànsit dens en una autopista

Un aeroport amb avions que hi aterren

3

Quin ritme té?

A quina velocitat va, aproximadament?

Amb quina intensitat s’interpreta?

Quina textura té? Monodia o polifonia?

IIIII Final



4 Classifi ca aquests instruments segons la família que els pertoque: violí, fl auta, oboé, bombo, guitarra, viola, arpa, didjeridú, xilòfon, violoncel, caixa xinesa, tuba, guitarra elèctrica, claves, fagot, celesta, tambor, contrabaix, darbukka, carilló, saxòfon, theremin, ones Martenot, clavicèmbal, caixa de música, triangle, trombó, mandolina, piano, sintetitzador, clarinet, djembe, trompeta, piano de maneta, trompa, timbales, fl auta de Pan, campanes tubulars, banjo, fl auta d’èmbol i tub harmònic.

• Corda fregada:

• Corda polsada o pinçada:

• Corda percudida:

• Vent-fusta:

• Vent-metall:

• Percussió d’afi nació determinada:

• Percussió d’afi nació indeterminada:

• Instruments del món:

• Instruments mecànics:

• Joguets musicals:

• Instruments electrònics:

5 Escriu dos conceptes i dues obres, amb els seus compositors, que pertanguen a cadascuna de les èpoques següents.

Èpoques Conceptes Obres/compositors

Egipte

Antiga Grècia

Edat mitjana

Renaixement

Barroc

Classicisme

Romanticisme

Nacionalisme

Segle XX

Exercicis de llenguatge musicalExercicisrrrrrcicircicircicicicisciciscicisicisicisiciscisciscisssscccc ccc ssss


Exercicisde llenguatge musical

> Unitat 1

1 Escriu baix de cadascuna de les notes següents el nom i la freqüència que els correspon: 220 hertzs (greu), 440 hertzs (intermèdia) i 880 hertzs (aguda).

2 Com s’anomenen els sons molt aguts, de més de 20.000 hertzs?

I els que tan sols arriben als 20 hertzs i que, per tant, són molt greus?

3 Escriu el nom de les notes en clau de sol.

4 Escriu al pentagrama les notes següents en clau de sol.

5 Per escriure notes greus o molt greus s’utilitza la clau de fa. Posa baix de cadascuna de les notes el nom que li correspon en aquesta clau.

6 Als països de parla anglesa i alemanya s’utilitza la notació alfabètica. Escriu els noms que prendran aquestes notes per a un estudiant d’Equador i per a un altre d’Anglaterra. Ens podries dir quina cançó és? La reconeixes?

do fa re sol mi la si sol re la si mi do la re sol sol do

Equador do do sol

Anglaterra C C G


> Unitat 2

1 Ompli amb les respostes el quadre d’equivalències.

2 Ompli els compassos següents amb fi gures i silencis. Observa que estan en compàs de i que hi caben quatre temps en cadascun.

3 Ratlla les fi gures i els silencis que sobren en aquests compassos.

4 Escriu un exemple de cadascun d’aquests tipus de compassos. Observa el model.

5 Afegeix les línies divisòries als pentagrames següents.

Quantes equivalen a ...?

Quantes

equivalen a ...?

Quantes

equivalen a ...?

Quantes

equivalen a ...?

Quantes

equivalen a ...?



> Unitat 3

1 Escriu l’abreviatura dels matisos de volum o d’intensitat següents. Després, explica’n el signifi cat.

• Pianissimo: , • Mezzoforte: ,

• Piano: , • Forte: ,

2 Escriu els matisos de volum o d’intensitat més adequats per a cada obra.

3 Mitjançant quina qualitat del so identifi quem qui ens telefona?

4 Què és el caràcter d’una obra musical?

5 Quin és el terme de caràcter més adequat per defi nir les sensacions que ens transmet cadascuna de les audicions següents?

6 Uneix mitjançant fl etxes cada terme amb el signifi cat i la velocitat que li correspon.

1 3 4 6

• De 76 a 108 pulsacions per minut.






• Largo • Molt lent

• Adagio • Moderat

• Andante • A poc a poc

• Moderato • Tranquil

• Allegro • Ràpid

• Presto • Alegre

Picament de mans We will we will rock you — .

Fes non - non, fes non - non, an - ge - let meu, fes non - non, que de - mà et lle-va - ràs ha - vent re-po-sat i en pau.


> Unitat 4


2 Escriu l’escala de sol major i la de si bemoll major.

3 Estan ben escrits els acords següents? Raona la resposta.

4 Escriu al pentagrama l’escala senyalada al teclat, i analitza la distribució dels tons i els semitons. Quina escala és? És d’una tonalitat major o menor?

5 Indica a l’espai en blanc si les audicions següents estan en una tonalitat major o menor.

9

17

24

12

18

27

Tonalitat •

Interval •

Acord •

Harmonia •

• Distància entre dues notes consecutives.

• Organització de les set notes de l’escala al voltant de la primera.

• Ciència musical que estudia els acords.

• Conjunt de tres notes que sonen alhora.

Do major Re major Fa major Fa major Mi menor

Re menor Mi menor Do major La menor La major

1T+1S2T

* **

* **

* *



1 Defi neix els termes següents.

• Motiu:

• Tema:

• Forma:

• Forma binària:

• Forma ternària:

2 Escriu una forma binària d’acord amb l’esquema A-B.

3 Analitza aquesta obra i respon les preguntes.

• Quants compassos té?:

• Hi ha alguna part que es repetisca o que siga igual?:

• N’hi ha alguna de diferent o que contraste?:

• Quantes parts té, l’obra?:

• I quina forma musical? Binària o ternària?:

4 Hi ha dues textures principals. Quines són?

5 Escolta les audicions i escriu, a l’espai en blanc, si són monodia o polifonia.

> Unitat 5

9

13

14

16

17

18

A

BB



2 Analitza i observa els principis de composició que Beethoven empra a la Simfonia núm. 5 en do menor. Després, comprova (a l’audició 36 ) les idees de repetició, variació i ampliació.

• El tema principal es basa en un motiu de quatre notes (tres corxeres repetides i una blanca amb calderó, per perllongar-la el temps que es vulga), i es presenta per primera vegada:

• El tema principal s’exposa per segona vegada, però amb alguns canvis. Explica què succeeix.

• El tema principal s’exposa per tercera vegada, i amb més canvis. Quins principis de composició aplica Beethoven? Quantes vegades es repeteix el tema?

3 Defi neix aquests conceptes.

• Síncope:

• Notes a contratemps:

• Treset:

> Unitat 6

Repetició •

Variació •

Ampliació •

Reducció •

• Tema reiteratiu i que esdevé «encomanadís» per a l’oïdor.

• Els motius i els temes es desenvolupen i s’allarguen.

• Els motius i els temes es redueixen i es concentren.

• Motius i temes diferents que contrasten.

pPassatemps musicalsPassatempssssssatesatesateatematematematematematemppempempemmmmaaaattt mmmmmpssss

p

136

Passatempsmusicals

( Unitat 1 )

Dóna’m el to © Pearson Educación, 2009. Fotocopiable.

1 Completa els sidokus següents. Un és fàcil i l’altre, més difícil. A cada color hi has de posar els noms de les notes, de manera que no se’n repetisca cap en una mateixa fi la o columna. T’atreveixes a fer-los tots dos?

2 Completa l’encreuat musical següent.

HORITZONTALS

1 Nom de la nota que, en clau de sol, es col·loca a la quarta línia del pentagrama.

2 So molt agut, per damunt dels 20.000 Hz.

3 So molt greu, per baix dels 20 Hz.

4 So que es col·loca a la part de dalt del pentagrama.

VERTICALS

1 Nombre de vibracions produïdes per segon.

2 Unitat per mesurar la freqüència.

3 So que es col·loca a la part de baix del pentagrama.

4 Objecte metàl·lic que quan se’l colpeja produeix la nota la.

FA SOL

MI FA LA

FA MI DO

SOL MI

FA

SI RE

LA SOL

SI DO SOL MI

DO LA SI FA

DO

FA

SI MI DO SOL

LA MI

DO LA RE SOL

Fàcil

Difícil

3 Desxifra el nom d’aquests instruments antics i indica a quina civilització pertanyia cadascun.

• a l m i n a d’ s o :

• c o r a b a p r a :

• e r t s s i :

• s o u l a :

Prehistòria Egipte Antiga Grècia

2

1

4

2

3

4

1

3

137

( Unitat 2 )


1 La recerca de l’intrús. Un compositor ha escrit una sèrie d’elements per a la composició en dues llistes. Ratlla el concepte que sobra en cadascuna d’elles.

2 Localitza instruments musicals a la sopa de lletres. Marca amb bolígraf blau els de corda, amb color roig els de vent i amb color negre o llapis els de percussió.

• violí

• oboé

• xilòfon

• violoncel

• caixa

• trompeta

• contrabaix

• fl auta

• viola

• clarinet

• triangle

• trompa

• platerets

• timbal

I

O

L

I

M

X

M

R

N

G

H

P

I

N

L

O

M

T

E

L

O

T

H

X

R

T

O

U

R

T

Q

B

T

F

M

T

T

U

O

E

O

O

U

I

O

L

A

N

E

E

M

O

T

C

E

A

E

B

A

R

L

R

C

L

A

U

T

A

U

O

E

L

O

T

R

U

N

E

U

D

E

I

G

T

T

S

O

D

N

G

R

Z

B

X

C

E

E

A

O

E

R

T

T

Y

B

A

S

D

C

O

G

A

X

C

O

A

B

N

I

V O P C L O R I B F T R I A N G L

C

C

O

I

T

R

X

S

D

F

X

H

J

K

X

N

Y

A

P

M

O

E O Z

O M S O P L A T E R E T S N O J Z B Ñ R

J B R P K R T L O L L U H T P K X L A T

T T T R O M P E T A O K J M A L C J S A

V I O L A N T O B E L L E C N O L O I V

• música religiosa

• polifonia

• Lluís del Milà

• Renaixement

• música instrumental

• pavana

• tetragrama

• notació normal

• edat mitjana •

• • música profana

• música vocal •

• monodia •

• notació quadrada •

• • pentagrama

• cant gregorià •

• anònim •

3 Situa’t a dues èpoques diferents, i relaciona els termes del quadre central amb el seu concepte oposat.

Redona

Negra

Semifusa

Blanca

Allegro

Semicorxera

Punt

Fusa

Corxera

Calderó

Compàs

Binari

Quaternari

Ternari

Do

Denominador

Numerador

p

138

Passatempsmusicals

( Unitat 3 )


1 Resol aquest encreuat sobre elements del llenguatge musical.

2 Ordena les lletres de cada fi la i recorda els tipus de veu, classifi cats de més agut a més greu.

3 Uneix amb fl etxes cada grup instrumental amb la fotografi a que li correspon.

HORITZONTALS

1 L’expressió amb què s’ha d’interpretar una obra.

2 Aparell inventat per Maelzel que mesura les pulsacions per minut.

3 A poc a poc en italià.4 Ràpid en italià.

VERTICALS

1 Potència d’un so.2 Matís d’intensitat molt

suau.3 F

P R A S O N O

N O R T E

T R L T A N O C

M Z Z E O P R A S O N O

T O N B A R I

I X B A

4 Corregeix aquests esquemes per tal d’estudiar les característiques essencials del Barroc i del Classicisme.

Estudiantina Banda

Banda de jazz

Grup de pop-rock

2

1 2

3

1

4

3

• Exageració i contrastos

• El naixement de l’òpera

• Vicent Martín i Soler

• Wolfgang Amadeus Mozart

• La sonata

Barroc

}

• Johann Sebastian Bach

• El creixement de l’orquestra

• El minuet

• Ludwig van Beethoven

• Georg Friedrich Händel

Classicisme

}

139

( Unitat 4 )


2 Escriu el nom dels instruments següents sobre el continent que els correspon: rebab, shekere, darbukka, banjo, fl auta de Pan, sitar, gong, mandolina i didjeridú.

1 La recerca de l’intrús. Ratlla a cadascun dels blocs de conceptes (A i B) la paraula que sobra, i argumenta el perquè.

castrat

contratenor

Papa Climent VIII

falset

Moreschi

cridar

soprano

Carlos Mena

A

B

A

B

• Chopin

• Albéniz

• Schubert

• Txaikovski

• Mussorgski

• Chapí

• Tàrrega

• Grieg

H

D

H

N

O

A

M

C

H

O

P

I

N

R

P

O

K

Ñ

Y

R

T

T

H

M

R

T

Y

U

M

T

Q

R

T

B

M

U

Y

U

O

E

B

R

S

P

O

R

A

T

E

S

R

T

W

U

O

A

O

Z

A

L

F

R

T

R

T

Y

T

S

U

O

G

R

A

X

Y

U

A

S

R

D

A

F

G

L

K

S

A

I

F

G

B

I

G

X

K

V

E

E

O

E

R

O

O

Y

N

A

S

D

V

F

G

I

X

C

O

S

B

N

Z

H O K H R S I A R R W A A A Q T Z

C

O

H

K

K

I

N

S

D

F

I

H

G

R

X

N

Y

N

E

F

E

Q A Z

R M H I P L R P L P P L S N O J Z G I X

R C R P K T T L O T A R R E G A R J E A

S T P E S K Q K P S O K J M E L C E G S

V B V A E N T C H A P I D O S J V S D C

3 Localitza a la sopa de lletres el cognom dels compositors següents. Marca amb bolígraf blau els compositors del Romanticisme i amb color roig els compositors del Nacionalisme.

p

140

Passatempsmusicals


( Unitat 5 )1 Resol aquest encreuat sobre la dansa.

HORITZONTALS

1 Repertori de balls lents i ràpids.

2 Ball amb moviments que van del rock and roll.

3 Ball de saló de ritme ternari, típic del Romanticisme.

4 Dansa renaixentista i barroca en .

VERTICALS

1 Obra de teatre amb ballarins.

2 Ball tradicional d’Aragó, Castella, València i les Balears.

3 Cultura juvenil associada a la música, la moda, etc.

4 Comunitat de la qual és típica la muiñeira.

2 Combina les síl·labes següents i descobriràs cinc joguets musicals.

3 Uneix mitjançant fl etxes cada compositor amb la seua obra.

Claude Debussy •

Arnold Schönberg •

Olivier Messiaen •

Elvis Presley •

Pierre Henry •

The Beatles •

Steve Reich •

• Preludi a la migdiada d’un faune

• Un supervivent de Varsòvia

• Jailhouse rock

• Yellow submarine

• Variacions per a una porta i un sospir

• Quartet per a la fi dels temps

• It’s gonna a rain

DE DE NO DE HAR PIA

GUET MU CA BOL NE NIC

CAI PIA D’EM MA SI TUB TA

JO TA XA FLAU NO MO

1

4

3

2

3

4

1

2


( Unitat 6 )1 Localitza a la sopa de lletres els instruments i els sistemes de gravació del requadre.

• fonoautògraf

• fonògraf

• gramòfon

• magnetòfon

• telegràfon

• gravació analògica

• gravació digital

H

D

H

N

O

A

M

O

N

O

G

R

A

F

P

O

K

Ñ

Y

R

T

F

H

M

R

T

Y

U

O

T

Q

R

T

M

O

N

Y

U

O

M

F

R

O

P

O

R

O

T

E

A

R

T

N

U

O

A

U

Z

R

T

F

R

T

T

T

N

C

S

M

O

O

R

O

B

Y

A

A

G

R

F

J

F

G

L

R

S

A

I

F

N

K

A

G

R

H

V

E

I

F

E

G

O

O

T

Ñ

L

S

E

K

F

O

I

X

C

L

S

B

F

Z

H F K H R S I A R R W A A A Q T Z

C

O

E

L

K

O

N

S

D

T

Y

H

N

R

X

N

Y

N

E

P

E

Q A Z

R M A M P L A T I G I D O I C A V A R G

G R A V A C I O A N A L O G I C A N K A

S R P E S U Q K P S O K J M E L C E G S

G B V A E S T O M A T E L B O J V S D C

2 Ordena les lletres de cada fi lera i descobriràs alguns instruments electrònics.

E I N T H M E R

O E N S M A R T O T N E

T R I C C E L E I X B A

T

R O I D A N R O D

T E T I D O R Z A S I N

3 Tots són compositors, però no tots de BSO. Subratlla només els noms dels especialistes en BSO i uneix mitjançant fl etxes cada compositor amb la seua pel·lícula o obra musical.

Franz Schubert •

Max Steiner •

Ennio Morricone •

Wolfgang Amadeus Mozart •

John Williams •

Hans Zimmer •

• La fl auta màgica

• La guerra de les galàxies

• Allò que el vent s’endugué

• El cant del cigne

• El bo, el lleig i el roïn

• Pirates del Carib

pCompositors Biografi esCompositorsmmmm osm osm osm ositositositositoositoositoositorositorositorsitorssitorssitorsooossss torsrsrsrs

p

158

Compositors


Mesomedes de Creta(Grècia, segle II dC)

Mesomedes de Creta va ser un compositor i poeta líric grec dels inicis del segle ii. És l’autor d’uns quinze poemes i d’uns quants himnes musicals.

Era un llibert de l’emperador romà Adrià; és a dir, un esclau a qui el seu amo havia alliberat. Hui en dia es con-serven dos epigrames seus, a l’Antologia Palatina, i quatre himnes musicals: Himne citaròdic (per a cítara), Himne a

Nèmesi (la deessa de la justícia), Himne al Sol i Himne a

la musa (dedicat a Cal·líope, la musa de la poesia èpica). Aquests himnes són uns documents molt valuosos, ja que van possibilitar conéixer la notació musical antiga, escri-ta sobre textos (notació alfabètica amb modes o patrons rítmics). També se’n coneixen uns quinze poemes. Me-somedes se’n va anar de Creta cap al Museion d’Alexandria (Egipte), on va continuar treballant fi ns a la seua mort.

Fins que es va descobrir l’Epitafi de Seikilos, cap a fi nals del segle xix, els himnes poeticomusicals de Mesomedes de Creta eren l’única música escrita del món antic que es coneixia. El músic renaixentista Girolamo Mei, durant una etapa d’investigació fructífera sobre la música dels antics grecs i romans, va descobrir aquests himnes i els va entre-gar a Vincenzo Galilei, qui en va editar tres al seu Dialogo

della musica antica e della moderna (Florència, 1581).

Alfons X el Savi(Toledo, 1221–Sevilla, 1284)

Alfons X de Castella i Lleó, conegut com el Savi, va esta-blir la seua cort a Valladolid (1252-1284) i es va envoltar dels millors artesans i artistes cristians, àrabs i jueus.

Era fi ll del rei Ferran III el Sant. Fou educat a Galícia, on va aprendre la llengua que s’hi parlava i que anys més tard empraria en la redacció de les seues obres més importants. Va ser proclamat rei l’any 1251, i aleshores ja era conside-rada una persona culta i molt capacitada. Tot el seu regnat va signifi car un llarg procés reformador que va assentar les bases d’un estat modern.

Alfons X el Savi també va ser el promotor i l’autor d’un gran nombre d’obres jurídiques (Fuero Real de Castilla, El

Espéculo i Las siete partidas), astronòmiques (Tablas alfonsíes), poètiques i musicals (Cantigas de Santa Maria), històriques (Historia de España) i de textos sobre jocs (Libro de los

juegos), a més de promoure la recuperació dels textos més importants de l’antiguitat. Tot i que la seua obra lírica s’in-clina per l’ús de la llengua galaicoportuguesa, també se’l considera el primer reformador de la llengua castellana, en detriment del llatí.

Les Cantigas de Santa Maria són una de les col·leccions musicals més valuoses de l’edat mitjana. Inclouen 427 composicions dedicades la Mare de Déu, que n’expliquen la vida i els miracles, i que estan dividides en dos grups: les «Cantigas da Nosa señora», que són les més nombroses, i les anomenades «Cantigas de Loor» o de lloança, que s’intercalen cada deu peces.


Lluís del Milà(València, 1500 - 1561)

Compositor i violista valencià, considerat com el màxim representant de la música instrumental del Renaixement al nostre país.

Va nàixer al si d’una família aristocràtica i els seus pares li van procurar una educació àmplia en la qual les arts hi eren incloses. Va treballar com a intèrpret de viola de mà i compositor a la cort de Joan III de Portugal, va viatjar per Itàlia i va desenvolupar la seua vida professional a la cort dels Ducs de Calàbria. A València hi va editar les seues tres grans obres, una musical, El maestro (1536) i dues de literàries, Libro de motes de damas y caballeros o El juego de

mandar (1535) i El cortesano (1561), on explica la vida de cada dia a la cort de València i la pràctica de les arts i de la música.

Amb la publicació d’El maestro o Libro de música para vi-

huela de mano, Lluís del Milà va esdevenir el primer com-positor que editava música per a viola de mà i un dels capdavanters a l’hora d’indicar a la partitura el tempo de la música. El maestro fou, a més a més, la primera obra im-presa a Espanya amb la música escrita en tabulatura. És un tractat en dos volums: el primer inclou obres per a viola de mà sola (quaranta fantasies, sis pavanes i quatre tientos)i el segon, obres per a cant i viola de mà (sis villancets en castellà, sis villancets en portugués, quatre romances i sis sonets en italià sobre textos de Petrarca). Al pròleg, que va escriure ell mateix, hi ha una dedicatòria a Joan III de Portugal, unes recomanacions per tal de ser un bon toca-dor de viola de mà, i la justifi cació del caràcter didàctic de l’obra, mitjançant la inclusió gradual de peces de menys a més difi cultat.

Alonso de Mudarra(Guadalajara?, c. 1510–1580)

Compositor i violista del Renaixement, considerat el mà-xim representant de la música instrumental del segle xvi,especialment per a viola de mà.

No se sap del cert el lloc on va nàixer, però sí que va passar els anys de la seua adolescència a Guadalajara, el servei del duc de l’Infantat. L’any 1529 va acompanyar el rei Carles I a Itàlia. Aquell viatge fou cabdal a l’hora de conformar el seu estil musical, eminentment renaixentista. La presència del seu germà Francisco a la Catedral de Sevilla el va fer decidir a instal·lar-se defi nitivament en aquella ciutat, el 1546. Aquell mateix any es va publicar la seua obra més cèlebre, els Tres libros de música en cifras para

vihuela, que va signifi car la continuació de la tasca iniciada per Lluís del Milà amb El maestro (1536) i Luis de Narváez amb els Seis libros del Delfín (1538).

La seua concepció tan especial de la viola de mà, única i pròpia de la cultura hispana, és una de les aportacions més importants de la música ibèrica al món. Entre les setanta obres que conté el llibre esmentat, amb composicions per a viola de mà de sis cordes, guitarra de quatre cordes i re-pertori per a veu i viola de mà, en sobreïxen les variacions sobre cançons molt famoses de l’època, com ara Conde

Claros o Guárdame las vacas i, sobretot, la Fantasía que con-

trahaze a la harpa en la manera de Ludovico, una obra farcida de grans dissonàncies i que empra el mode frigi, que uns anys més tard ja s’identifi ca amb la música andalusa.

Alonso de Mudarra és un dels músics més infl uents del grup dels set violistes hispans del segle xvi, conjunta-ment amb Lluís del Milà, Luis de Narváez, Enríquez de Valderrábano, Esteban Daza, Diego Pisador i Miguel de Fuenllana.

p

160

Compositors


Leopold Mozart(Augsburg, 1719–Salzburg, 1787)

Compositor i violinista alemany, pedagog reconegut i mestre de transició entre el Barroc i el Classicisme, i el pare de Wolfgang Amadeus Mozart.

Leopold va estudiar dret i fi losofi a a Salzburg des del 1737; també era un actor digne, cantant i organista. No obstant això, que va demostrar les seues millors qualitats com a violinista i compositor, i el 1740 va publicar el seu primer grup de sonates. L’any 1747 es va casar amb Anna Maria Pertl, amb qui va tenir set fi lls, dels quals només dos van sobreviure, Nannerl (1751) i Wolfgang Amadeus (1756). Va començar a adquirir prestigi com a violinista a la cort del príncep arquebisbe de Salzburg, i més tard va ser un dels compositors de la cort.

Com a compositor, va assolir una certa anomenada a Àustria i Alemanya, però la seua tasca pedagògica, com a mestre dels seus fi lls i autor d’un Tractat de violí (1756)–una obra de gran transcendència pel que fa a l’evolució del violí–, va eclipsar la seua fi gura com a compositor. Va recórrer Europa amb els seus fi lls prodigi i va obtenir grans èxits. La fama de seu fi ll xicotet Wofgang Amadeus Mozart va superar amb escreix la del pare, i això va pro-vocar que algunes de les seues obres més rellevants es perderen o bé s’atribuïren a altres compositors, com és el cas de la Simfonia dels joguets (durant molts anys es va considerar que Franz Joseph Haydn n’era l’autor).

Leopold Mozart va ser un dels fundadors del Classicisme, el moviment artístic que el seu fi ll va dur fi ns a la màxima expressió, i l’autor de dotze simfonies, quatre misses, dotze oratoris, deu lieder, més de cinquanta obres de cambra i tres sonates per a piano.

Christoph Willibald Gluck(Erasbach, 1714–Viena, 1787)

Compositor alemany que es va especialitzar en la música escènica. Se’l reconeix com el pare de la reforma operís-tica que va tenir lloc al segle xviii.

Va estudiar lògica i matemàtiques a la Universitat de Praga i, posteriorment, va viatjar a Viena –la capital europea de l’art, aleshores–, per tal de convertir-se en músic. Des del 1737 va viure a Milà, on va estudiar amb Giovanni Battista Sammartini, un dels millors mestres de l’època. L’experiència italiana va fer que el jove Gluck s’abocara en el món de l’òpera, i estrenara la seua primera obra, Artaserse, l’any 1741 a Milà. Prompte va gaudir d’un gran èxit, la qual cosa li va permetre compondre òperes per als teatres més importants d’Europa. Aquell coneixement de les òperes europees el va dur, cap als inicis del 1760, a completar una reforma del gènere. Segons Gluck, ca-lia abandonar les obres escrites a la més alta glòria dels cantants de moda i tornar als orígens. De manera que s’havien de prioritzar les històries i els seus personatges per damunt dels intèrprets i dels seus capricis.

El seu ballet Don Juan (1761) i l’òpera Orfeo ed Euridice

(1762) van marcar el nou camí de l’òpera del Classicisme. Alceste (1767) i Paride ed Elena (1770) van convertir Gluck en el compositor més famós del món. L’any 1770 va ar-ribar a París, i la reforma que preconitzava va provocar fortes baralles a la ciutat entre els qui n’eren partidaris i els seus detractors (Querelle des Bouff ons).

Als últims anys de la seua vida, la seua fama va anar en declivi.


Vicent Martín i Soler(València, 1754 – Sant Petersburg, 1806)

Vicent Martín i Soler és el compositor valencià més famós de tots els temps. Com que va desenvolupar la seua carrera a l’Europa del Classicisme i era un seguidor fi del de la moda italiana, se’l coneixia com a Martin lo Spagnolo.

Va iniciar els estudis musicals com a xiquet cantaire a la Catedral de València i, després, va estudiar composició a Bolonya amb Giovanni Battista Martini. A Madrid, amb la protecció del rei Carles IV, va estrenar-hi la seua primera òpera, I due avari, i la primera sarsuela, Il tutore burlato. Uns anys més tard, i com a mestre de capella de la cort de Ferran IV a Nàpols, va estrenar les seues òperes al Teatro di San Carlo.

Entre 1786 i 1788 es va instal·lar a Viena, convidat per l’esposa de l’ambaixador espanyol. Allà va conéixer Mozart i Salieri, i també va col·laborar amb el llibretista Lorenzo da Ponte, qui li va escriure les seues òperes Il burbore di

buon cuore (1786), Una cosa rara (1786) i L’arbore di Diana

(1787). El seu gran èxit mundial fou Una cosa rara, una comèdia en dos actes estrenada al Burgtheater de Vie-na el 17 de novembre de 1786, que conta els embolics amorosos d’una reina, un príncep i els seus súbdits en una població de Sierra Morena. Aquesta òpera, amb melodies encomanadisses i fàcils de cantar, va fascinar el públic, que va omplir de gom a gom el teatre al llarg de més de setan-ta representacions. El tema que has escoltat a la Pista 35 el xiulaven pels carrers, el públic comprava la partitura per memoritzar-la i es vestia a la moda «rara» dels bandolers i les serranes del sud d’Espanya. Fins i tot Mozart va fer sonar aquesta melodia en la seua òpera Don Giovanni.

L’any 1788, Martín i Soler va passar a ser el compositor de la cort de Catalina II a Sant Petersburg, lloc on va residir fi ns a la seua mort, compaginant les feines de composició amb la docència i les estrenes de les seues obres a Europa (La capricciosa corretta, Londres, 1795).

Luigi Boccherini(Lucca, 1743 – Madrid, 1805)

Compositor italià que va desenvolupar una part impor-tant de la seua carrera a Madrid. És considerat un dels representants més rellevants de la música instrumental del Classicisme.

Luigi Boccherini va nàixer al si d’una família de músics, va viure un dels períodes més gloriosos de la història de la música i en va ser, d’això no hi ha cap dubte, una de les fi gures principals. Va estudiar a Roma, però va assolir els èxits més importants com a compositor i violinista a la ciutat de Viena, i Madrid va ser el seu últim destí.

La publicació a París l’any 1768 dels seus primers cicles de quartets li va atorgar un gran èxit i prestigi com a com-positor. El germà xicotet del rei Carles III va convèncer Boccherini perquè entrara a formar part de la seua capella musical, encara que la cort estava plena de músics italians que envejaven la seua fama. La mort de la seua esposa i de qui aleshores era el seu mecenes, l’infant Lluís Borbó, el van dur fi ns al pessimisme, la desgràcia i, de retruc, fi ns i tot a la pobresa. Les corts de Carles III i de Carles IV menyspreaven el gran compositor, que Haydn i Mozart admiraven i que vagava perdut pels carrers de Madrid. Les seues obres es van editar a França i Alemanya, la qual cosa li va proporcionar alguns benefi cis econòmics, però no musicals, ja que mai va recuperar el reconeixement de la cort. Boccherini va morir a Madrid, als 62 anys. Va com-pondre pràcticament un centenar de quartets de corda, quasi setanta trios i duets, quatre concerts per a violoncel i orquestra, el cèlebre Minuet i la famosa Musica notturna

delle strade di Madrid.

p

162

Compositors


Franz Schubert(Viena, 1797–1828)

Compositor romàntic austríac, considerat el màxim re-presentant del Romanticisme i una fi gura destacada pel que fa a la composició de lieder o cançons.

Schubert inicia amb el seu model de vida i obra el Ro-manticisme. Encara que la seua formació i les primeres obres responen ben clarament a les característiques de l’últim Classicisme, Schubert va establir las bases teòriques i pràctiques d’un estil nou aprofundint en la línia traçada per Ludwig van Beethoven.

Va nàixer al si d’una família amb pocs recursos i era l’onzé dels tretze fi lls d’un professor. Quan encara era un xi-quet, va ingressar a la capella imperial, on va rebre classes d’Antonio Salieri –amic de Mozart, Haydn i professor de Beethoven–, qui li va fer conéixer les obres d’aquells grans genis.

Va començar a compondre seriosament als catorze anys, i això li va permetre completar un catàleg que supera el miler d’obres en tan sols trenta-un anys de vida, amb més de sis-centes cançons, nou simfonies, setze òperes, quaranta obres religioses, sonates per a piano, música de cambra, etc. En vida, mai va estrenar cap obra, més enllà de les cançons que els seus amics interpretaven en les reunions de músics, poetes i artistes prou conegudes i anomenades Schubertíades.

La soledat i la malaltia el van «acompanyar» els últims anys de la seua vida, al llarg del quals va compondre la part més important de la seua fecunda producció. I d’aquesta manera va corroborar el mite del creador turmentat, ca-racterístic del moviment romàntic.

Georges Bizet(París, 1838–Bougival, 1875)

Compositor francés del Romanticisme, considerat un dels representants més destacats de la música operística.

Se’l considerava un xiquet prodigi, tot i que no va ser un compositor precoç amb grans obres d’infància i d’adoles-cència. L’obtenció del prestigiós Premi Roma, que conce-dia el Conservatori de París, el va dur a deixar-se infl uir per la música italiana durant tres anys. I això va contribuir d’una manera signifi cativa en la confi guració del seu llen-guatge sonor: brillant, acolorit, cantable i ric en matisos, com es desprén de la Simfonia en do major (1855).

Quan va tornar a París, es va iniciar un període en el qual Bizet va compondre les seues obres més rellevants, com ara l’òpera Les pêcheurs de perles (1863) –el seu primer gran èxit–, que va refermar amb una altra òpera, Djami-

leh (1871). Tot i que va ser el 3 de març del 1875 quan el compositor va trobar la clau de l’èxit en musicar la novel·la Carmen, de Prosper Mérimée. L’estrena va tenir lloc a l’Opéra-Comique de París, però no va ser cap gran èxit. En part, perquè la temàtica era més bé indigesta per a la societat francesa de l’època. Aquest fet va sumir a Bizet en una depressió profunda, que el va dur a una mort prematura uns quants mesos després. L’eliminació d’un seguit de passatges parlats va resultar essencial perquè, poc després, l’òpera obtinguera un gran èxit. Hui en dia, Carmen continua sent una de les òperes més importants de la història de la música.


Francesc Tàrrega(Vila-real, 1852–Barcelona, 1909)

Compositor i guitarrista valencià, fou un dels màxims representants del Romanticisme al nostre país i se’l con-sidera el fundador de l’escola moderna de guitarra espa-nyola.

Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea va nàixer al si d’una fa-mília humil. Els seus pares treballaven com a masovers del Convent de les Mares Clarisses. Quan era un xiquet va tenir un accident i va caure a la sèquia d’un hort, i això li va causar problemes greus a la vista. La família es temia que la poguera perdre, i va voler que estudiara música i aprenguera a tocar un instrument. Va iniciar els estudis de guitarra a Castelló amb dos artistes cecs, el professor Eugeni Ruiz i Manuel González, «el guitarrista ciego de la Marina», i amb qui es va iniciar en el món de la guitarra. El 1862, el concertista Julián Arcas el va escoltar i el va animar perquè continuara estudiant i perfeccionant-se. Durant l’època d’estudiant, ajudava econòmicament la seua família treballant com a pianista al Casino de Burri-ana i fent concerts com a guitarrista. L’any 1874, Antonio Canesa, un home de negocis ric, li va pagar el trasllat fi ns al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid perquè completara la seua formació amb el compositor Emilio Arrieta. Tàrrega va acabar sent un gran virtuós de la guitarra clàssica moderna, i va començar a fer classes magistrals i concerts per tot Europa, captivant el públic amb el seu repertori d’obres pròpies i d’altres autors.

A l’hora de compondre algunes de les seues peces més fa-moses, va comptar amb el mecenatge de Conxa Martínez, una vídua molt rica que li va fer diversos encàrrecs i li va cedir una casa a Barcelona.

Francesc Tàrrega va compondre més de 200 obres, entre les quals destaquen els seus Recuerdos de la Alhambra, Danza

mora, Estudios i Capricho árabe. Les seues composicions es caracteritzen per la recerca de la perfecció tècnica i d’un so poderós.

Piotr Ílitx Txaikovski(Votkinsk, 1840–Sant Petersburg, 1893)

Compositor rus d’ascendència ucraïnesa. La seua obra constitueix la culminació més pura del Romanticisme, i se’l considera un dels compositors més importants de música per a ballet.

L’educació que va rebre era més pròpia de terratinents, encara que el seu pare era enginyer de mines. Va estudiar dret i, fi ns i tot, va exercir com a advocat, però la seua gran i autèntica passió va ser sempre la música. Quan tenia vint-i-dos anys es va matricular al Conservatori de Sant Petersburg, on la infl uència alemanya era prou signifi cati-va. Les seues obres primerenques s’inscriuen dins de l’estil nacionalista que proposaven Glinka i Rimskij-Korsakov. Però ben prompte el sentit tràgic de la vida de Txaikovski es va imposar, i va desenvolupar un estil molt personal.

Cultivava tots els gèneres amb el mateix èxit: ballet, òpera, música de cambra, per a piano i, òbviament, el simfònic, amb les seues sis simfonies i concerts. L’any 1876 va co-néixer la mecenes Nadezhda von Meck. L’amor platònic que ella li professava es va materialitzar en un suport cons-tant, i això li va permetre compondre sense preocupacions ni estar lligat als encàrrecs.

Les seues obres sonen hui en dia arreu del món. Els ballets El llac dels cignes (1877), La bella dorment del bosc (1889) i El trencanous (1890), les simfonies, els concerts per a pia-no i violí, les òperes Eugeni Onegin (1879) o La dama de

piques (1890) són obres rellevants del repertori mundial. L’any 1893, l’amenaça de ser acusat d’homosexual, que a la Rússia tsarista era un delicte molt perseguit, el va portar a suïcidar-se.

p

164

Compositors


Modest Mussorgski(Karevo, 1839–Sant Petersburg, 1881)

Compositor rus considerat un dels màxims representants del Nacionalisme musical.

El fet de nàixer en un llogaret de camperols va marcar profundament la visió que tenia del món i de la música, i una especial sensibilitat el va dur a ser una persona amb forts alts i baixos en el seu estat d’ànim. Les primeres obres de Mussorgski ja respiren un ambient fortament nacio-nalista, en el qual no és gens estrany escoltar harmonies populars i plantejaments que s’atrevien, fi ns i tot, a trencar les normes de l’harmonia tradicional, en pro de la fi delitat a l’exemple popular.

Va formar part de l’atípic Grup dels Cinc, juntament amb els compositors nacionalistes Rimskij-Korsakov, Balaki-rev, Borodin i Cui. Aquest grup va establir les bases de l’essència musical russa tan volguda i desitjada per la cort dels tsars, entossudits en trobar l’equilibri entre allò que era europeu i allò que era asiàtic.

L’alcohol i la depressió van escurçar la vida personal i professional del compositor, però les seues obres són hui essencials per entendre i apreciar el Nacionalisme musical. Sense cap mena de dubte, la seua creació més transcen-dent és l’òpera Boris Godunov (1868), una obra obscura i precursora, que contrasta amb el caràcter brillant i la personalitat complexa dels Quadres d’una exposició (1874), obra originalment pianística i orquestrada moltíssimes vegades. La versió més famosa és la del compositor francés Maurice Ravel.

L’obra de Mussorgski no és molt extensa, però va infl uir de manera notable en els músics russos de principis del segle xx.

Ruperto Chapí(Villena, Alacant, 1851–Madrid, 1909)

Compositor que pertany al Nacionalisme musical, espe-cialitzat en la música escènica i amb un gran repertori de sarsueles, i que va ser un important impulsor de l’òpera a Espanya.

Fill d’un barber afi cionat a la música, Chapí va rebre del seu pare les primeres nocions de música, i va començar a tocar el fl autí i la corneta a la Banda Municipal de Villena. Quan tenia 12 anys va escriure Estrella del bosque, la seua primera sarsuela. Els seus pares van decidir llavors que se n’anara a estudiar al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid amb el compositor Emilio Arrieta, i on va guanyar el primer premi de fi de carrera el 1872. En aquella època estudiava i, al mateix temps, tocava el cornetí a l’orquestra del Circo Price, lloc on va estrenar Abel y Caín. L’any 1874, Chapí va estrenar La hija de Jefté

al Teatro Real i va obtenir una beca per completar estudis a París i a Roma. El 1878, una altra vegada a Espanya, va iniciar la seua carrera com a compositor de sarsueles, i va assolir grans èxits amb obres com ara La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), El tambor de grana-

deros (1896), La revoltosa (1897), La venta de Don Quijote

(1902) o La patria chica (1907).

Va compondre unes 200 obres, entre les quals s’hi in-clouen òperes (Roger de Flor, Margarita la tornera), quartets, simfonies (Simfonia en re menor), poemes simfònics (Fan-

tasía morisca) i música religiosa (Los Ángeles).

L’any 1893 va fundar la Societat General d’Autors i Edi-tors (SGAE), l’entitat que ha de regular els drets dels com-positors, registrar les obres, evitar els plagis i controlar les representacions d’una obra, etc. Entre els seus alumnes més rellevants cal esmentar Manuel de Falla.


Claude Debussy(Saint-Germain-en-Laye, 1862–París, 1918)

Compositor francés, considerat el màxim representant del moviment impressionista.

No se sap molt dels primers anys del músic. El seu pare era soldat, mentre que ell va rebre classes de piano d’una deixebla de Chopin i va ingressar al Conservatori als deu anys. De bon principi, ja va percebre l’estil romàntic com una cosa aliena a la seua personalitat, si bé les primeres obres seues encara mantenen relacions tonals i harmò-niques amb aquest estil. Ben prompte es va inclinar per les alternatives que anaven presentant els pintors anome-nats impressionistes i, musicalment, per la fi gura eclèctica d’Erik Satie. L’Exposició Universal de París del 1889, que va dur a Europa la música asiàtica, va signifi car un desco-briment d’allò més extraordinari per al jove compositor.

Cridat per una inclinació natural envers el progrés, va iniciar un procés de trencament amb les normes musicals tradicionals en les seues obres de música de cambra (Quar-

tet, 1892-1893), ballet (Preludi a la migdiada d’un faune,

1891-1894) i òpera (Pelléas et Mélisande, 1893). Incomprés i qualifi cat per molts com un destructor de la música, De-bussy va continuar perfi lant el seu estil afegint-hi colors (El mar, 1903-1905) i descripcions suggerents i somioses, que aviat depassarien l’àmbit purament impressionista. Els Preludis (1909-1913), una col·lecció d’obres per a piano, il·lustren un nou llenguatge tímbric.

Cap al fi nal de la seua carrera, va introduir sons infl uïts pel jazz i pel neoclassicisme posterior.

Arnold Schönberg(Viena, 1874–Los Angeles, 1951)

Compositor i teòric austríac que va crear el sistema do-decatònic, considerat un dels màxims representants de l’expressionisme musical.

De formació autodidacta, la transcendència que ha assolit la fi gura d’Arnold Schönberg depassa àmpliament la seua pròpia música. Format en la tradició musical romàntica, l’efervescència creativa de la Viena de fi nals del segle xixel va obligar a canviar els seus plantejaments i obrir la mú-sica a un espai nou: la irrupció musical de la dissonància com a refl ex dels sentiments de l’ésser humà. La nit trans-

fi gurada (1899) ja porta inserits els trets d’un romanticisme que es va morint d’una manera irremissible a mans de l’home nou modern, més compromés i complex.

Las difi cultats econòmiques permanents dels primers anys el van dur a impartir classes d’harmonia i composició, i fruit dels propis estudis va escriure el seu Tractat d’harmo-

nia (1911). Com a conseqüència d’aquesta tasca docent va tenir alumnes com ara Alban Berg i Anton Webern, amb els quals va fundar la Segona Escola de Viena (la Primera Escola de Viena la formaven Haydn, Mozart i Beethoven).

Schönberg va trencar les normes bàsiques de la músi-ca dels últims 150 anys amb la atonalitat, però també va afegir un factor de compromís psicoanalític a la seua música, com podem apreciar a Erwartung (1909) o Pierrot

Lunaire (1912). Una crisi creativa profunda, causada per la necessitat de tenir un sistema tancat, el va dur, l’any 1921, a imposar les bases del dodecafonisme. Aquest sistema va donar grans fruits durant la dècada següent, però la irrupció del nazisme a Alemanya va obligar Schönberg, d’origen jueu, a exiliar-se als Estats Units.

Entre les seues últimes obres mestres cal destacar-ne el Concert per a piano (1942), Un supervivent de Varsòvia (1947) i Moisés i Aaró (1926-1951).

p

166

Compositors


Olivier Messiaen(Avinyó, 1908–Clichy, 1992)

Músic i ornitòleg francés que no va pertànyer a cap cor-rent estètic i que ha estat un dels compositors amb més transcendència del segle xx.

Fill d’un traductor i d’una poetessa, Olivier Messiaen va trobar ben prompte el seu llenguatge natural per expres-sar-se en la música. Va ingressar al Conservatori de París als onze anys i va guanyar tots els primers premis de la carrera. La vocació religiosa el va dur a estudiar orgue, un dels seus instruments predilectes, i els seus afanys per mirar més enllà de la naturalesa el van ensenyar a escoltar i a transcriure el llenguatge infi nit dels ocells. Les dues línies van assentar els fonaments d’una carrera compositiva d’avantguarda i de difícil classifi cació.

Messiaen fou capturat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va romandre tancat en un camp de concentració, on va escriure una de les poques obres que va compondre per a grup de cambra, el Quartet per a la

fi dels temps (1941). El seu pensament musical implicava grans sonoritats, una concepció que va transportar de l’or-gue a la gran orquestra. En l’àmbit melòdic, però, van ser les aus i la infl uència dels ritmes i modes asiàtics els que van conferir a la seua obra un segell personal. La Simfonia

Turangalila (1949) i el Catàleg d’ocells (1956-1958) obrin aquestes dues línies que confl ueixen a Sept Haï-kaï (1962) o Dels canons als estels (1970-1974), mentre que la línia religiosa donarà els seus millors fruits a les Vint mirades al

Xiquet Jesús o l’òpera Sant Francesc d’Assís (1975-1983).

Pierre Henry(París, 1927)

Aquest compositor francés és un dels pares de la música concreta i electrònica, i el màxim exponent dels movi-ments d’avantguarda sorgits al segle xx.

Va ser educat a sa casa i va estudiar música al Conserva-tori de París, juntament amb Nadia Boulanger i Olivier Messiaen. L’any 1949 va començar a treballar amb Pierre Schaeff er a Radio France, pocs anys després que sorgira la música concreta (música elaborada mitjançant la combina-ció de sorolls «concrets» procedents d’objectes quotidians pregravats). La col·laboració entre els dos va durar fi ns al 1958. Al llarg de tot aquest temps, Henry va ampliar els horitzons formals de la música concreta fi ns a crear la Simfonia per a un home sol (1950), el Micròfon ben temperat

(1952) o l’òpera Orphée 53 (1953), obres realitzades con-juntament amb Schaeff er.

Entre les seues creacions posteriors, la més interessant i coneguda és Variacions per a una porta i un sospir (1963), obra pensada per al ballet i que és, ara per ara, un referent de la creació musical gravada. La seua producció fi ns ara és ingent, i continua treballant a mig camí entre la creació concreta i la generació de sons electrònics.

La música d’Henry ha obert un camí tímbric nou per a la música dels segles xx i xxi, en posar de manifest les possibilitats del micròfon com a productor i transmissor de sonoritats que, fi ns aleshores, eren impossibles de captar per l’ésser humà.


Irving Berlin(Mogilev, 1888–Nova York, 1989)

Compositor bielorús, nacionalitzat estadounidenc, que va ser l’autor de cançons per a musicals i bandes sonores més rellevant de la primera meitat del segle xx.

Israel Balin, aquest era el seu nom abans d’emigrar, va arribar als Estats Units l’any 1891. Orfe des dels vuit anys, va haver de fer feines de tota mena per tal d’ajudar a casa, durant uns anys ben difícils en aquell nou país. L’encàrrec de compondre una cançó per al café en què treballava li va permetre escriure la seua primera obra i, per un error de transcripció, el seu nom artístic va passar a ser Irving Berlin. Aquell encàrrec va ser la cançó Alexander’s Ragtime

Band (1911), que li va donar fama, èxit i li va assegurar un futur benestant, però sempre lligat a allò que la gent esperava d’ell.

Malgrat els rumors insistents sobre els futurs passos de Berlin cap a la música de concert, el musical i el cinema van ser els gèneres que li van donar prestigi i riquesa. La seua cançó God bless America (1917) fi ns i tot va ser proposada com a himne nacional, i va obtenir tant d’èxit que li va permetre construir el seu propi teatre. Una de les seues cançons, Blue Skies (1926), fou cantada per Al Jolson a The Jazz Singer (1927), la primera pel·lícula so-nora de la història, i aquest fet va catapultar-lo a la fama mundial. Tot i que, possiblement, White Christmas (1942)siga la cançó que més discos va vendre i, sense cap mena de dubte, la més cèlebre.

Berlin encarnava tots els tòpics del somni americà, d’emi-grant a home d’èxit, al llarg dels 101 anys que va viure.

John Williams(Nova York, 1932)

Compositor estadounidenc, i el màxim representant de la música per a cinema del segle xx. També és la fi gura que ha estat més vegades guardonada amb els premis Oscar.

De formació clàssica, va ser alumne de Mario Castelnu-ovo-Tedesco a la Julliard School of Music de Nova York. Williams és un dels compositors més premiats i guardonats dels segles xx i xxi, en part per la difusió tan enorme de les pel·lícules en què ha participat.

Una vegada va acabar els seus estudis a Nova York, es va traslladar a Los Angeles amb l’objectiu d’especialitzar-se en música incidental per al cinema, i on va tenir mestres excepcionals com ara Bernard Herrmann, Adolph Deut-sch o Alfred Newman, entre d’altres. Músic apassionat de les grans bandes sonores orquestrals, la desaparició dels grans estudis als anys setanta va suposar una garrotada per a la seua manera de crear. La irrupció de Steven Spielberg i de George Lucas va rellançar la creació de grans bandes sonores per a orquestra simfònica, i això va permetre a Williams traslladar tot el seu saber compositiu a la gran pantalla, potenciant també l’espectacle. El seu treball amb motius conductors (leitmotivs) operístics, associant una melodia a cada personatge, ha produït algunes de les obres més memorables de la història del cinema. De fet, les seues BSO s’interpreten fi ns i tot a les sales de concerts.

Més de quaranta nominacions i cinc premis Oscar només són el principi del seu palmarés, amb títols com ara Jaws

(1975), La guerra de les galàxies (1977), Superman (1978), Ala recerca de l’arca perduda (1981), La llista de Schindler (1993) o Harry Potter i la pedra fi losofal (2001). També és autor de nombroses obres per a concert.

p

168

Compositors


Elvis Presley(Tupelo, 1935 – Memphis, 1977)

Compositor, lletrista, cantant, guitarrista i actor estadou-nidenc, considerat el màxim representant del rock and roll i pioner de la música popular del segle xx.

La història d’Elvis Presley és la vida d’un xiquet que va nàixer al si d’una família sense recursos, amb una capaci-tat d’observació que li va permetre unir els dos corrents majoritaris de la música popular nord-americana: el de la població blanca, amb la música country, i el de la població negra, amb el blues i el jazz. A partir d’ací, va crear un so que connectava amb les noves generacions sorgides de la Segona Guerra Mundial.

Als 19 anys va gravar el seu primer disc, i el mestissatge que proposava va cridar l’atenció del públic i de la crítica. En un temps rècord, va esdevenir una icona de la rebel·lia juvenil que exigia llibertat. Els seus discs encapçalaven les llistes de vendes i els números 1, i la seua fama va comen-çar a ser molesta per a la societat tradicional americana, que va aconseguir apartar-lo del món de la música entre el 1958 i el 1960, quan va haver de fer el servei militar. Censurat i apartat, va trobar l’aixopluc del cinema, on la seua infl uència es va «ensucrar», però va obtenir la fama a escala internacional. Malgrat el seu èxit immediat, a poc a poc va anar assumint rols menys avantguardistes. L’any 1973 va protagonitzar el primer concert televisat de la història, que va tenir una audiència absoluta de mil cinc-cents milions de telespectadors.

Elvis Presley va gravar 75 discs i va prendre part en 22 pel·lícules, i fou el primer gran ídol de masses de la música popular del segle xx.

Raimon(Xàtiva, 1940)

És el compositor, poeta, cantant i guitarrista valencià més rellevant del moviment de la Nova cançó, que va tenir lloc a les dècades dels anys seixanta i setanta.

Ramon Pelegero Sanchís, de nom artístic Raimon, es va iniciar en la música de manera autodidacta. Quan era un adolescent va treballar a l’emissora de ràdio de Xàtiva, on va descobrir el món del disc, la cançó i els intèrprets d’aleshores. Va estudiar història a València i va trobar les seues arrels en l’obra d’Ausiàs March, Salvador Espriu i Josep Pla. L’any 1959, durant un viatge en què anava «de paquet» en moto, va compondre Al vent. A partir del 1962 va començar a fer concerts públics, i la seua veu fàcil i poderosa conjuntament amb la seua rebel·lia antifeixista van triomfar. El 1963 va publicar el seu primer disc, en què hi va incloure Al vent, Som, La pedra i A colps. Al

vent va esdevenir per a tota una generació un símbol de la lluita contra la dictadura franquista. L’any 1966, Rai-mon va participar al Festival de la Cançó Mediterrània amb una cançó en valencià, Se’n va anar (1963). A partir d’aquell moment va lluitar contra la censura, cantant i editant els seus discs en valencià: D’un temps d’un país

(1964), Cançons de la roda del temps (1966), Sobre la pau,

Contra la por (1969), Jo vinc d’un silenci (1975), El recital de

Madrid (1976), Lliurament del cant (1977), Quan l’aigua es

queixa (1979), Raimon canta (1985), Integral (1993), I després

de creure tant (1995), etc.

El 1966, Raimon va protagonitzar el primer recital massiu i a l’aire lliure de la cançó catalana, que va tenir lloc a l’Institut Químic de Sarrià, a Barcelona. També va actuar a París (Mutualité i Olympia), Cuba, Alemanya, Suïssa, Mèxic, i als recitals històrics del 1968 al Circo Price, a favor del moviment obrer, i a la Facultat d’Econòmiques de Madrid.

partituresttiture turesturesuresese -...

Documents