parlem - barcelonesjove.netbarcelonesjove.net/sites/default/files/filelibrary/t 7.pdf · canals de...

Aquest material ha estat elaborat per:

Elisenda Álvarez

Francesc Jiménez

Gisela Murillo

participants del programa Mediadors Laborals de la Secretaria General de Joventut, programa

que ha comptat amb la col·laboració dels agents socials catalans:

Comissions Obreres de Catalunya - Departament de Joves

Avalot-Joves de la UGT de Catalunya

Foment del Treball Nacional

Pimec-Sefes

Aijec

CP'AC (Centre de Promoció i Gestió d'Iniciatives d'Autoocupació Juvenil de Catalunya)

i dels consells comarcals.

PARLEM de FEINAa les ESCOLES

índex

bloc I: on buscar feina?CANALS DE RECERCA DE FEINA

1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62. Agències públiques de col·locació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

2.1. Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62.2. Servei Català de Col·locació (SCC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

3. Agències de col·locació amb ànim de lucre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73.1. Empreses de selecció de personal (ESP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73.2. Empreses de treball temporal (ETT) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

4. Administració pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .84.1. Formes d'accés més habituals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94.2. Passos comuns que cal seguir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94.3. Fonts d'informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

5. Xarxa social: xarxa d'amics i coneguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

6. Nous mitjans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10

7. Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

8. Premsa i anuncis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118.1. Els anuncis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128.2. Anunci model . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .128.3. Anàlisi de l'anunci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

L'AUTOOCUPACIÓ: UNA POSSIBLE SORTIDA A UNA SITUACIÓ D'ATUR?

1. Què és l'autoocupació? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .142. Avantatges i inconvenients . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .143. Passos per a l'autoocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .154. Administracions i entitats on cercar informació i/o assessorament . . . . . . . . . . . . . . . . . .16


3

bloc II: com accedir a la selecció de personal1. La carta de presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18

1.1. Estructura i contingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191.2. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .201.3. Tipologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .201.4. Consells pràctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .201.5. Altres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21

2. El currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .212.1. Estructura i contingut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .222.2. Tipologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .242.3. Consells pràctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .242.4. Què cal fer un cop elaborat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25

3. Proves de selecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .253.1. Proves professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .253.2. Proves psicotècniques. Tipologies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .253.3. Desenvolupament d'una sessió de proves psicotècniques . . . . . . . . . . . .273.4. Consells pràctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27

4. L'entrevista de selecció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .284.1. Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .284.2. El desenvolupament de l'entrevista. Fases més comunes . . . . . . . . . . . . .284.3. Observacions i suggeriments per millorar les entrevistes . . . . . . . . . . . . . .294.4. Tipus de preguntes més freqüents a les entrevistes de selecció . . . . . . . .31

bloc III: incorporació al món laboral1. El contracte laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32

1.1. Què és un contracte de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .321.2. Qui pot firmar un contracte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .321.3. Formalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .331.4. Obligació per escrit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .331.5. Durada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .331.6. Què cal fer un cop contractat/ada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .331.7. Tipologia contractual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .351.8. El contracte mercantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .361.9. Períodes de prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36


4

2. El salari. La nòmina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .362.1. El salari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .362.2. La nòmina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .362.3. Estructura bàsica d'una nòmina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36

3. Regulació legal del món del treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .373.1. L'Estatut dels treballadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37

- Drets i deures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38- Prevenció de riscos laborals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39- Participació i representació dels treballadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39- La negociació col·lectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40- Els agents socials: els sindicats i les patronals . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40

3.2. La Seguretat Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .433.3. El nou marc de l'ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44

- L'ocupació juvenil a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44- El món del treball és un món en canvi constant . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44- Reordenació del temps de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45- Una feina per a tota la vida, o una formació al llarg de tota la vida? . . . .45- La formació: continuada, ocupacional i reglada . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45- Els jaciments d'ocupació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46


5

bloc I: on buscar feina?

CANALS DE RECERCA DE FEINA

1. Introducció

Per buscar feina, cal conèixer quin són els canals on descobrir les ofertes de tre-ball. Aquests canals són els mateixos que utilitzen les empreses per fer públiquesles seves ofertes laborals.

Alguns canals poden semblar més efectius que uns altres, però el que cal fer ésanar a tots ells. No et limitis a anar a una borsa de treball; vés a totesNo et limitis a anar a una borsa de treball; vés a totes.

2. Agències públiques de col·locació

Les agències públiques, tot i que garanteixen la igualtat en els processos deselecció, tenen un percentatge de col·locacions baix.

2.1. Oficina de Treball de la Generalitat (OTG)

És un servei públic del Departament de Treball que té com a objectiu principalaconseguir ocupació a les persones sense feina.

· En la pràctica, aquest servei s'utilitza per constar com a demandant de treball iper tramitar la sol·licitud de prestacions (atur, subsidis...). L'SCC està inclòs enles OTG.

· Per saber quina és l'oficina on et pots adreçar, truca al al 012012 (atenció ciutada(atenció ciutada--na)na).

2.2. Servei Català de Col·locació (SCC)

Xarxa intercomunicada que s'encarrega de creuar les ofertes i les demandes detreball. Per donar-t'hi d'alta com a demandant de treball, cal que t'adrecis a unServicaixa o a un punt d'informació juvenil, on et demanaran una sèrie de dadesque hauràs d'introduir-hi.

Et donaran dia i hora per a una entrevista personalitzada, mitjançant la qual deter-minaran si, a part de la col·locació, caldria oferir-te també orientació o formació.


6

Un cop feta l'entrevista, les dades dels sol·licitants s'introdueixen en la base dedades comuna dels diferents centres col·laboradors de l’SCC.

Les ofertes no cobertes s'anuncien des de fa poc a l'adreça d'Internethttp://www.tvcatalunya.com/trobarfeina, que es pot consultar per titulació, per edati per territori.

3. Agències de col·locació amb ànim de lucre

Comparativament, les empreses privades tenen un índex més elevat de col·loca-cions que els organismes públics.

3.1. Empreses de selecció de personal (ESP)

Funcionen com a intermediaris entre el demandant i el lloc de treball. Les empre-ses contracten el servei per fer la selecció.

Generalment, cobren a les empreses un percentatge del sou brut anual quecobrarà el treballador/a. Acostumen a seleccionar tres persones, de les qualsl'empresa interessada en triarà una.

Les seves funcions són:· Selecció de currículums.· Proves (psicotècniques, professionals...).· Entrevistes.· Posar en contacte el treballador/a i l'empresa.

3.2. Empreses de treball temporal (ETT)

Les ETT existeixen a gairebé tots els països de la Unió Europea. A Catalunya i al'Estat espanyol es van legalitzar l'any 1994.

La seva activitat consisteix a posar els seus clients -treballadors- a disposiciód'altres empreses, amb caràcter temporal, que són contractats per elles mateixes.Per poder formalitzar aquest tipus de contractes, cal ser una ETT autoritzadadegudament. Els supòsits de contractació -tots de caràcter temporal- són quatre:

· Obra o servei determinats.· Circumstàncies de la producció.· Substitució amb reserva del lloc de treball.· Preselecció.

L'ETT factura a l'empresa el cost dels treballadors (salari i quotes de la SeguretatSocial), així com un marge comercial. Les ETT tenen un recàrrec afegit per a laSeguretat Social per cada treballador/a (paguen l'1,5% en comptes del 0,5%).

Als treballadors se'ls paga per hora treballada, i en la nòmina també s'inclou elprorrateig de les pagues extres (part proporcional).


7

És il·legal que els treballadors hagin de pagar per ser seleccionats o contractats, itambé per rebre informació.

A partir de la nova Llei 29/1999, de 16 de juliol, els treballadors contractats perl'ETT han de cobrar el mateix que els contractats per l'empresa client, d'acordamb el conveni col·lectiu corresponent. Els representants dels treballadors de lesempreses clients són els representants dels treballadors contractats per les ETT.Les ETT han de contractar un 12 per mil dels treballadors que tenien l'any ante-rior, i han de destinar l'1% del seu pressupost a la formació dels treballadors quetenen en nòmina. Aquesta nova Llei modifica la Llei 14/1994, d'1 de juny.

Actualment les ETT abasten tots els sectors i llocs de treball, excepte els quecomporten un grau de perillositat elevat (construcció, petroquímiques...).

4. Administració pública

A causa de la retallada de llocs de treball públics, actualment l'Administraciópública és un camp on les possibilitats són cada cop més reduïdes.

Segons quin sigui l'organisme convocant, hi ha diferents tipus d'ofertes:

· Autonòmica (Generalitat)Autonòmica (Generalitat): es publiquen al DOGC (Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya) i als diaris d'àmbit català. Exemples: OTG, diferentsconselleries (Cultura, Ensenyament, Joventut...), Institut Català de la Salut,Institut Català de la Dona, Direcció General de la Infància, etc.

· EstatalEstatal: els requisits de les convocatòries, que són anuals, es publiquen alBOE (Boletín Oficial del Estado) i apareixen als mitjans de comunicació.Exemples: Hisenda, Direcció General de la Policia, IMSERSO, INEM, governscivils, etc.

· ProvincialProvincial: les diputacions normalment publiquen els anuncis al BOP (BoletínOficial de la Provincia) i als diaris d'àmbit provincial o comarcal.

· ComarcalComarcal: les ofertes dels consells comarcals es publiquen al DOGC i als dia-ris d'àmbit comarcal.

· LocalLocal: els ajuntaments acostumen a anunciar les seves ofertes als plafons d'a-nuncis municipals i a la premsa local i comarcal.

· EuropeaEuropea: malgrat que pot semblar molt llunyana, cal tenir en compte l'ofertaeuropea, sobretot per a ocupacions relacionades amb la informàtica, l'adminis-tració, la traducció, etc. Per tenir opció a aquestes feines, cal dominar, a partde llengua pròpia, dues llengües comunitàries més.


8

4.1. Formes d'accés més habituals

L'oposició

Consta d'una sèrie d'exàmens que valoren coneixements mitjançant proves escri-tes i/o orals. Si et decideixes a presentar-t'hi, has de tenir en compte els aspectessegüents:

· Triar bé a quines places et vols presentar (segons la formació i les possibilitatsque tinguis).

· La competència i el nombre d'opositors per plaça.

· Fer un esforç i preparar-te adequadament. Convé que et preparis abans quees publiqui la convocatòria corresponent, ja que des que surt publicada fins ales proves solen transcórrer terminis de temps molt reduïts.

· No és convenient convertir-se en "opositor professional", perquè això pot ser unobstacle per a la recerca d'altres tipus de feines.

Concurs de mèrits

Es valoren els mèrits acadèmics i l'experiència en llocs similars. Generalment hiha un barem o una llista de mèrits amb les puntuacions corresponents.

1. Concurs oposicióÉs una fórmula mixta que comprèn una fase de concurs o valoració de mèrits iuna altra d'oposició.

2. Contractació laboralL'Administració també contracta personal laboral (no funcionari) mitjançantcontractes subjectes al conveni de contractació laboral.

4.2. Passos comuns que cal seguir

· Disposar del màxim d'informació actualitzada sobre la convocatòria, consultantsempre les fonts oficials corresponents.

· Emplenar la instància i assegurar-se que s'hi adjunten tots els documentssol·licitats. El procediment per participar es detalla a les convocatòries: dretsd'examen, forma de pagament, lloc on es publicaran les llistes, etc.

· Tenir en compte els terminis de presentació de la instància, comprovar la llistad'admesos, etc.

4.3. Fonts d'informació

Els ajuntaments, les biblioteques públiques i la majoria de punts d'informaciójuvenil reben periòdicament el butlletí del MAP (Ministeri d'AdministracionsPúbliques), on es publiquen les ofertes de treball públic. En aquests llocs tambés'hi poden trobar exemplars dels diaris o butlletins oficials (BOE, DOGC, BOP...).

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya ofereix les ofertes públiques perInternet, a l'adreça http://www.gencat.es/oposicions. Pel que fa a les ofertes públi-ques europees, pots trobar informació a l'adreça http://www.europa.eu.int/index-es.htm.


9

Segons la titulació mínima exigida, s'estableixen diferents grups:

· Grup A: llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalents que la llei determini.

· Grup B: diplomat, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalents que la lleidetermini.

· Grup C: batxiller, tècnic especialista (FP-2), tècnic superior (cicle formatiu degrau superior) o equivalents que la llei determini.

· Grup D: Graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO), tècnic auxiliar(FP-1), tècnic (cicle formatiu de grau mitjà) o equivalents que la lleidetermini.

· Grup E: Certificat d'Escolaritat.

5. Xarxa social: xarxa d'amics i coneguts

Aquesta xarxa és una de les tècniques més efectives i fàcils, i és a l'abast demés efectives i fàcils, i és a l'abast detothomtothom.Sovint les empreses recorren a la xarxa d'amics i coneguts per poder trobar uncandidat/a per al lloc vacant. D'altra banda, continua sent la via més eficaç per aaquelles persones que volen treballar. És per això que, quan decideixis buscarfeina, cal que ho facis saber a tots els teus amics i coneguts.

Suggeriments:

· Elabora una llista de les persones que et puguin ajudar (familiars, amics, com-panys de feina -o d'altres feines-, companys d'esport, veïns...).

· Organitza el sistema que establiràs per posar-t'hi en contacte.

· Confecciona la relació de preguntes que vols fer a cada persona.

· No facis que aquestes persones se sentin compromeses a ajudar-te; és millorque creguin que vols obtenir informació que no pots aconseguir per altres vies.

· Recull la informació útil que n'obtinguis a la teva agenda.

· Actualitza la xarxa social periòdicament.

· Explica als qui et poden ajudar de quina manera ho poden fer.

· Informa'ls sobre les teves habilitats, la teva formació, etc.

· Tingues preparada tota la documentació que necessitis.

· Quan trobis una feina, comunica-ho a totes les persones a les quals has dema-nat ajuda.

6. Nous mitjans

Actualment existeixen diverses pàgines web en què apareix la secció de borsade treball.

http://www.infojobs.nethttp://www.bolsatrabajo.comhttp://www.global.work.comhttp://www.nuvisystem.es/empleo.htmhttp://www.oficinaempleo.com


10

http://www.ciudadfutura.com/empleo/premsahttp://www.bancoempleo.eshttp://www.avancepro.comhttp://www.becas.com/ep/EmpleoPub.htmhttp://www.cfnti.net/empleonee2

7. Altres

Altres adreces on et pots dirigir per formar part de diferents borses de treball i,per tant, per tenir opció a possibles seleccions, són:

· Col·legis professionalsCol·legis professionals

· GremisGremis

· SindicatsSindicats

· PatronalsPatronals

· Xarxa EURESXarxa EURES: té una vessant general (xarxa integrada pels serveis públicsd'ocupació dels països de l'EEE i la Comissió Europea) i una vessant transfron-terera (actualment, 18 xarxes integrades pels serveis públics d'ocupació delsestats fronterers, la Comissió Europea, les euroregions i els interlocutors econò-mics i socials).

Els instruments principals de què disposa la xarxa EURES són:

· Base de dades d'ofertes de treball.

· Base de dades de les condicions de vida i de treball, normatives i requisitslegals, del cost de vida, adreces útils, etc.

· Fonts d'informació (euroconsellers dels servei públic d'ocupació de Catalunya):

- MARÍ TORRES, Josefina (Dept. Treball-Barcelona):Tel.: 93 265 65 56 - Fax: 93 245 40 72 A/e: [email protected]

- FARRÉ VEGA, Isabel (Dept. Treball-Tarragona):Tel.: 977 21 27 33 - Fax: 977 24 51 80 A/e: [email protected]

- NACENTA CASTARLENAS, Sílvia (Dept. Treball-Lleida):Tel.: 973 70 30 37 - Fax: 973 70 30 11 A/e: [email protected]

- BOIX CUBIÑÀ, Carles (OTG-Girona):Tel.: 972 22 74 35 - Fax: 972 41 20 28 A/e: [email protected]

8. Premsa i anuncis

· Premsa diàriaPremsa diària. Acostuma a ser el mitjà preferit per les empreses per donar aconèixer l'existència de llocs de treball vacants. Els anuncis també podenaportar molta informació -a part de l'oferta concreta-, ja que són una referènciad'activitat econòmica on es pot presentar voluntàriament una oferta de serveisen el futur.


11

Els diaris de més difusió a Catalunya són La Vanguardia, El País i El Periódico.

És important recordar que el Servei Català de Col·locació (SCC) publica lesofertes que no s'han cobert els dies i als mitjans següents:- els dijous, a Primera mà;- els dissabtes, a Mercat laboral i al diari Avui;- els diumenges, a El Periódico;- cada dia, al Teletext de TV3 i del C33.

· Premsa especialitzadaPremsa especialitzada. Inclou revistes professionals, butlletins, publicacionsde col·legis, gremis i associacions professionals, etc. Encara que normalmentno es troben als quioscos, aquestes publicacions es poden obtenir per subs-cripció o es poden consultar en hemeroteques, biblioteques públiques, gremis,associacions, col·legis professionals, etc.

· Revistes dedicades a la publicitat d'ofertes i demandesRevistes dedicades a la publicitat d'ofertes i demandes, com ara Mercatdel treball, Mercat laboral de Catalunya o Primera mà, on, a banda dels anun-cis d'oferta i demanda, hi ha informació sobre formació, ajuts, beques, temessociolaborals, etc.

8.1. Els anuncis

En general, la forma i el contingut dels anuncis són molt variats. La majoria conte-nen les seccions següents:

· Empresa o entitat que ofereix la feina.

· Professió, feina o lloc concret que s'ofereix.

· Requisits que ha de reunir el candidat/a: nivell d'estudis, coneixements, expe-riència, etc.

· Condicions laborals, responsabilitats, localització, horari, etc.

S'aconsella respondre a l'anunci si es compleixen, com a mínim, els requisitsindispensables i dues terceres parts dels requisits restants. El candidat/a ideal noexisteix, de manera que l'empresa ja es fa càrrec que haurà de ser flexible.

8.2. Anunci model


12

8.3. Anàlisi de l'anunci model

Perfil del lloc de treball

· Denominació: programador/a.

· Tipus d'empresa: sector informàtic. És molt probable que comercialitzi progra-mes estandarditzats o que en dissenyi.

· Funcions: disseny, elaboració, posada en marxa i ensenyament del funciona-ment d'alguns programes.

· Condicions laborals: jornada continuada, contracte temporal, període inicial deformació i salari negociable segons l'experiència -o d'acord amb el conveni, siel candidat/a no té experiència-. No podem deduir, a partir de l'anunci, si hi hapossibilitats de promoció.

Nivell de competències per accedir al lloc de treball

· Formació i coneixements: FP-2 en la branca d'informàtica o grau mitjà eninformàtica. Cal conèixer diferents sistemes operatius i programes, i tambétenir coneixements de comptabilitat i d'anglès.

· Tasques: no hi apareixen concretades.

· Limitacions al lloc: no hi ha limitacions de sexe. Se suposa que l'empresacerca algú jove; l'experiència es valorarà, però no es considera imprescindible.Si el candidat/a no té experiència, caldrà que demostri una bona formació.

· Capacitats específiques: raonament, capacitat d'anàlisi i de síntesi, certa flexi-bilitat i creativitat i aptituds pedagògiques.

· Interessos o aspiracions personals: interès pel món de la informàtica, l'electrò-nica, la programació, etc., i per activitats de concentració i de resolució de pro-blemes. Habilitats de comunicació i empatia, si el lloc de treball inclou eldesenvolupament de tasques comercials.

· Disponibilitat: només s'esmenta la incorporació immediata.

Aspectes "no evidents" o que es poden deduir de l'oferta

· Possiblement ubicat a Granollers.

· Autonomia en el treball.

· Capacitat per utilitzar programes informàtics i per ensenyar-ne el funcionamenta altres persones (clients o alumnes).


13

L'AUTOOCUPACIÓ: UNA POSSIBLE SORTIDA A UNA SITUACIÓ D'ATUR?(*)

1. Què és l'autoocupació?

Si tens un esperit emprenedor i vols dedicar la teva vida professional al desenvo-lupament d'una idea o d'un projecte empresarial, l'autoocupació t'obre la possibi-litat de crear el teu propi lloc de treball, adequat a les teves necessitats, habilitatsi capacitats, sense haver d'esperar a ser contractat per altres empreses.Tanmateix, cal que tinguis en compte que posar en marxa una empresa tambéimplica inversions (de diners, de temps, etc.), responsabilitats (sous dels treballa-dors, deutes amb els proveïdors, compromisos amb clients, etc.) i obligacions(impostos, normatives, etc.). A més, establir-te pel teu compte implica assumir elrisc que l'empresa no vagi bé, i, per tant, de perdre el lloc de treball sense tenirdret a cobrar prestacions d'atur.

2. Avantatges i inconvenients

Pel que fa als avantatgesavantatges, si decideixes autoocupar-te serà perquè aquella acti-vitat t'agrada, de manera que treballaràs més motivattreballaràs més motivat. D'altra banda, el fet deser el teu propi cap implica que el teu futur professional dependrà de tu mateix/a,que ets qui prendrà les decisionsets qui prendrà les decisions. Finalment, la creació de la teva pròpiaempresa suposa rebre la totalitat del sou o del benefici, cosa que no passa si tre-balles per compte d'altri.

Ara bé, hi ha també inconvenientsinconvenients. Malgrat que gaudiràs d'un horari més flexibleque els qui treballen per algú altre, normalment treballaràs més hores i hauràs derespondre a títol personal dels compromisos assumitsrespondre a títol personal dels compromisos assumits amb els clients, elsproveïdors, els bancs, etc. També has de tenir present que assumiràs tot el riscriscde perdre la inversióde perdre la inversió en temps i diners si l'empresa no funciona, cosa que s'a-greuja per la manca de cobertura social.

Pel fet de ser jove, et trobaràs amb certes dificultats afegides: la manca d'estalmanca d'estal --visvis necessaris per fer la inversió inicial i la manca d'experiència professionalmanca d'experiència professionali/o el coneixement sobre el funcionament d'una empresa. Malgrat això, has detreure profit de la teva situació personal. Per exemple, el domini d'altres idiodomini d'altres idio--mesmes i/o la capacitat d'adaptació a les noves tecnologiesadaptació a les noves tecnologies que no té la gentgran et permeten ser més productiu/iva i competitiu/iva en les mateixes feines; notenir responsabilitats familiars et capacita per emprendre noves aventures i perassumir riscos, etc.


14

(*) Informació extreta del llibre d'Albert Colomer i Espinet titulat Passos i costos per a la posada enmarxa d'un projecte d'autoocupació, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, DireccióGeneral d'Ocupació.

3. Passos per a l'autoocupació

Per crear una empresa, cal seguir un procés que es divideix en tres etapes:

1.- Generar, desenvolupar i concretar una idea empresarial

El perfil de la persona emprenedora

Per assolir l'èxit, una idea empresarial ha de comptar amb els empreneemprene--dors adequatsdors adequats que puguin desenvolupar-la. Les capacitats i les habilitatspersonals que defineixen una persona emprenedora són diverses. Cal quetingui confiança en si mateixaconfiança en si mateixa per superar els moments difícils, una per-sonalitat forta i un caràcter positiucaràcter positiu, sense deixar de ser realista. També hade tenir facilitat de relació amb altres persones (treballadors, clients, entitatsfinanceres, etc.) per transmetre'ls informació, i habilitat per engrescar-les enel projecte. D'altra banda, s'ha d'anticipar als canvis que es produeixen enla societat i ha d'assumir els riscos necessaris per assolir els objectius. Enel món de l'empresa, l'adaptació al medi és imprescindible, ja que s'hi pro-dueixen canvis constantment. És per això que convé disposar de capacitatd'anàlisi de problemes i de presa de decisions immediates, habilitat perpoder definir objectius futurs i programar accions per assolir-los -definint-neels responsables, els costos i la temporització- i mentalitat d'aprenentatgecontinu.

La idea empresarial

La idea empresarial ha de respondre a una necessitat del mercatrespondre a una necessitat del mercat; és adir, ha d'implicar una solució a un problema existent. Per exemple, la incor-poració de la dona al món laboral i l'augment de l'esperança de vida hangenerat un nou problema social: què cal fer amb la gent gran que s'ha dequedar tot el dia sola a casa? Els centres de dia, una activitat en ple creixe-ment, han esdevingut una solució efectiva a aquest problema.

Però això no és tot. La teva idea empresarial ha d' incorporar algun asincorporar algun as --pecte innovadorpecte innovador. El terme "innovador" significa que el teu projecte empre-sarial ha d'aportar quelcom nou al mercat, o sigui, que cal que tingui algunaspecte diferenciador respecte a les empreses ja existents al mercat:

· Pots inventar un producte o servei nou (en el seu moment, ho van ser elsnavegadors d'Internet).

· Pots comercialitzar un producte o servei amb característiques noves, jasigui en la seva presentació, en la seva utilitat, en el seu procés de pro-ducció, etc. (com la venda de fruites i verdures biològiques o la vendade llibres per Internet).

· Pots oferir un producte o servei en un mercat nou, ja sigui en un territorion no es comercialitzava o a uns clients a qui no se'ls oferia (per exem-ple, posar una botiga de queviures en un barri on no n'hi ha, oferir ser-veis de gimnàs per a persones grans, etc.).


15

2.- Elaborar el Pla d'empresa o l'estudi de viabilitat

El Pla d'empresa és el document en què l'emprenedor/a descriu, per escrit,tots els aspectes de l'empresa que vol crear a partir de la concreció i eldesenvolupament de la seva idea.

Els objectiusobjectius d'aquest document són cinc:

· Definir i concretar les variables que cal planificarDefinir i concretar les variables que cal planificar. Per exemple: quidirigirà l'empresa?, quants productes es poden produir cada dia?, quinserà el preu del producte?

· Concretar les necessitatsConcretar les necessitats de recursos humans, tècnics i financers. Perexemple: quants treballadors cal contractar?, quantes màquines convécomprar?, quants diners s'han de demanar al banc?

· Fer l'anàlisi de viabilitat de l'empresaanàlisi de viabilitat de l'empresa. En funció dels aspectes definitsanteriorment, pot ser que l'empresa no sigui viable. En aquest cas, caldràredefinir-los. Per exemple, una consulta psiquiàtrica amb sis metges noés viable en una població de només 5.000 habitants, però pot ser-ho enuna població de 100.000; d'altra banda, la consulta pot ser adequadaper a una població petita si només té dos metges.

· Presentar el projectePresentar el projecte a terceres persones, com ara un banc o unaadministració, amb l'objectiu d'aconseguir una subvenció, és a dir, d'obob--tenir recursostenir recursos.

· Controlar la gestió empresarialControlar la gestió empresarial, cosa que permet comparar el ques'havia planificat amb el que ha succeït realment i prendre les decisionsmés adients.

3.- Constituir l'empresa i legalitzar l'activitat per poder començar a treballar

4. Administracions i entitats on cercar informació i/o assessorament

Generalitat de Catalunya, Departament de Treball, Servei Autoempresa(suport a la creació d'empreses)Tel.: 902 20 15 20

Centre de Promoció i Gestió d'Iniciatives d'Autoocupació Juvenil deCatalunya (CP'AC)Tel.: 93 490 88 60 / 972 41 01 50 / 973 26 48 66

Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives (IPFC)Sepúlveda, 148-150, 7a 08011 BarcelonaTel.: 93 228 57 [email protected]


16

Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya (FTAC)Pg. de Gràcia, 6, 2n 2a08007 BarcelonaTel.: 93 318 81 62

Federació de Societats Anònimes Laborals de Catalunya (FESALC)Aragó 390-394, 3r08013 BarcelonaTel.: 93 231 31 11


17

bloc II: com accedir a laselecció de personal


18

Data

Capçalera

Destinatari

Salutació

Cos

Destinatari

Introducció

Tancament

Firma

Carta de presentació

1. La carta de presentació

1.1. Estructura i contingut:

· Destinatari: si és la resposta a un anunci, s'adreçarà a la referència indicada;si és una tramesa voluntària, caldrà adreçar-la al cap de personal o de recur-sos humans -si es tracta d'una empresa gran o mitjana- o bé a l'encarregat depersonal -si es tracta d'una empresa petita-. Hi ha la possibilitat que hagi d'a-nar dirigida a una agència consultora; en aquest cas, el destinatari serà el nomcomercial d'aquesta agència.

· Capçalera: s'ha de situar preferiblement a l'angle superior esquerre, i no s'had'escriure mai cap tractament davant del nom del candidat/a.

· Data: normalment s'alinea cap a la dreta. S'ha de tenir en compte que la locali-tat va seguida d'una coma, que el nom del mes s'escriu en minúscules i quel'any no porta punt.

· Salutació: és preferible utilitzar el genèric "Senyors" -o "Senyor", si el destinatariés una sola persona- seguit de dos punts (":"). La forma "Senyors", en plural,facilita que durant la carta s'empri el tractament de "vós", més fàcil de fer servirque no pas la tercera persona del singular ("vostè").

· Introducció: es concreta la raó per la qual s'envia la carta. Si la carta és laresposta a un anunci, s'ha d'indicar la referència de l'anunci i el lloc on ha apa-regut publicat:

"Com a resposta al vostre anunci publicat al diari XX el passat XX d'a-quest mes amb la referència núm. XXX, …"

Si es tracta d'una autopresentació, no convé especificar el lloc desitjat:

"Em permeto, amb aquesta carta, adreçar-me a la vostra empresa amb lafinalitat d'oferir-vos els meus serveis com a tècnic en…"

· Cos: s'ha de ressaltar la capacitat del candidat/a per exercir satisfactòriamentel càrrec -és útil fer servir els mateixos requisits i característiques esmentats al'oferta- i esmentar aspectes de la formació o l'experiència personals.

“Tenint en compte la meva formació i experiència en treballs similars alque oferiu...”“Considero que el càrrec de..., que he ocupat durant..., juntament amb elcurs de formació ocupacional en..., que he superat recentment, em quali-fiquen per al lloc de treball que oferiu.”

També s'ha de fer referència al currículum que s'hi adjunta, presentant-lo com aaval de la capacitat requerida:

"Tal com sol·licitàveu a l'anunci, us adjunto el meu currículum."O bé:"Acompanyant aquesta carta us remeto una còpia del meu currículum."

· Tancament: consisteix en una frase breu mitjançant la qual se sol·licita directa-ment una entrevista.

"Espero tenir l'ocasió d'ampliar les dades del currículum en una properaentrevista."


19

O bé:"Us agrairia que em concedíssiu una entrevista, on tindria l'ocasió d'acla-rir els aspectes que considereu oportuns."

· Comiat: n'hi ha prou de fer servir alguna de les fórmules usuals, i ha d'acabaramb una coma:

"En espera de les vostres notícies, rebeu una cordial salutació,"O bé: "Agraint la vostra atenció, us saluda atentament,"

· Firma: el millor lloc per col·locar-la és més avall de la frase de comiat, unamica desviada a la dreta.

1.2. Objectius

· Aconseguir l'atenció del representant de l'empresa.

· Despertar l'interès per allò que s'exposa.

· Provocar la curiositat per tenir més informació sobre el candidat/a.

· Aconseguir una entrevista.

· Transmetre una impressió favorable i positiva, ja que aquesta carta és la prime-ra font d'informació que l'empresa tindrà del candidat/a.

1.3. Tipologia

· Respondre a una oferta concretaRespondre a una oferta concreta (de premsa, ràdio, televisió, plafó d'anun-cis, etc.).

· Presentar la teva candidaturaPresentar la teva candidatura a una empresa que prèviament has seleccio-nat (sense oferta prèvia de treball).

· Actualitzar les dades del currículumActualitzar les dades del currículum que vas enviar en altres ocasions,quan la formació o l'experiència hagin variat substancialment.

1.4. Consells pràctics

· La carta de presentació ha de ser breu i concisa (d'una pàgina com a màxim) iels paràgrafs no han de tenir més de 5 línies.

· Tingues en compte si va adreçada a un càrrec o una persona concreta o a unaempresa de selecció de personal.

· Adapta-la a les circumstàncies del lloc de treball.

· Utilitza el mateix tipus de paper, que ha de ser de color blanc i de qualitat, pera la carta i per al currículum.

· Tingues cura de la redacció, l'ortografia i la presentació.

· Escriu-la amb l'ordinador o a màquina. En cas que se sol·liciti la redacció amà, procura fer una cal·ligrafia acurada (és possible que en facin una anàlisigrafològica).


20

· Deixa marges amplis i espais entre els paràgrafs.

· Utilitza un estil formal i cordial i un to positiu. Evita transmetre informació nega-tiva o provocar llàstima.

· Si la carta no respon a cap anunci, convé no esmentar que estàs buscantfeina, sinó simplement manifestar que ets un professional que ofereix els seusserveis. Si estàs treballant, cal que indiquis aquesta circumstància.

· Envia sempre documents originals i queda-te'n una còpia.

· No et descuidis de posar-hi totes les teves dades.

1.5. Altres

· La carta ha d'anar dirigida a la persona responsable de l'empresa o al depar-tament de recursos humans.

· Generalment s'hi adjunta el currículum.


21

Dades personals

Altres dades

Formació iestudis

Experiènciaprofessional

Currículum

2. El currículum

És un document que reflecteix la trajectòria personal i professional, de maneraorganitzada i sistemàtica. La seva finalitat és informar, motivar, convèncer i per-suadir perquè l'empresa et concedeixi una entrevista.

Ha de permetre que la persona que efectuï la selecció pugui valorar si les tevescaracterístiques s'ajusten al lloc de treball que pretén cobrir.

2.1. Estructura i contingut

Normalment inclou la informació següent:

· Dades personals.

· Formació.

· Experiència.

· Idiomes.

· Altres.

Formació

Actualment la majoria de currículums fan referència a la formació acadèmica, laformació complementària, els idiomes i els coneixements d'informàtica.

Quan la formació és pobra però es posseeix experiència, el millor és intercanviarl'ordre dels apartats -és a dir, parlar en primer lloc de l'experiència i després de laformació-. Si no es té el Graduat Escolar, convé no fer cap referència al Certificatd'Escolaritat; val més no fer esment de cap mena de titulació o, en tot cas, mani-festar que es tenen "estudis primaris". En els casos de formació molt reduïda, s'a-consella especificar les assignatures cursades que tinguin més relació amb el llocde treball, o bé destacar aquelles en què s'hagi obtingut millor qualificació.

És convenient incloure en el currículum l'apartat dedicat als coneixements d'idio-mes sempre que se'n tinguin i, especialment, quan el currículum no sigui gaireextens.

Pel que fa a la formació no reglada, es detallaran únicament els cursos, els cur-sets i els seminaris que tenen relació amb el lloc de treball; així evitarem fer l'efec-te que ens manca un projecte professional i formatiu clarament definit.

És important no ser excessivament breu citant només la titulació aconseguida. Éspreferible descriure succintament els continguts o les matèries que puguin inte-ressar el col·locador/a, com ara "tècnic auxiliar administratiu, amb coneixementsd'informàtica de gestió, comptabilitat i arxiu".

Les qualificacions o notes només són necessàries si es demanen explícitament,però es poden expressar si són favorables (incorporar-les-hi es pot interpretarcom una garantia de qualificació o bé com una fatxenderia). En cas que se n'hiadjunti una còpia, s'ha de manifestar aquesta circumstància a la carta o al currí-culum, amb una frase com ara "Com a aval del meu aprofitament i preparació pro-fessionals...


22

Experiència

En la relació dels diferents llocs de treball ocupats, cal especificar-hi:

· Lloc desenvolupat (càrrec o categoria).

· Nom de l'empresa.

· Període de treball, en setmanes, mesos o anys (arrodonit).

· Funcions o tasques dutes a terme.

· Població.

Si no es té experiència laboral, és molt important esmentar les pràctiques profes-sionals o les activitats no remunerades que s'hagin dut a terme.

En cas que s'hagin ocupat llocs de treball de característiques molt diferents deles del lloc de treball al qual s'aspira, el millor és no fer-ne esment. Si l'experiènciaés escassa, s'aconsella presentar primer les dades referents a la formació. Convépresentar les dades per ordre cronològic per tal de descriure el recorregut profes-sional del candidat/a.

Pot ser interessant citar les eines, les màquines o els instruments amb què es tre-ballava en altres llocs de treball. També es pot incloure el nom de l'empresari/àriao d'algun superior a qui es puguin demanar referències del candidat/a; aquestainformació s'ha de detallar a l'apartat de referències, al final del currículum.D'altra banda, no cal exposar les causes de la pèrdua o l'abandonament de lacol·locació. En indicar el temps, s'ha d'incloure la data de començament i d'aca-bament dels serveis prestats a cada empresa i evitar expressions com ara "quasi4 mesos" o "aproximadament un any".

Si s'ha realitzat algun projecte, estudi o investigació en acabar els estudis, ésaconsellable comentar-ho.

Idiomes

Convé esmentar el fet que es posseeix algun diploma o certificat. S'hi ha d'inclou-re el nom de cada idioma -expressant primer el matern o materns i a continuacióels estrangers, per ordre de domini-, especificant explícitament el nivell en què elcandidat/a el pot entendre, parlar, escriure i traduir i fent-ne una valoració qualita-tiva que reflecteixi si se'n tenen coneixements bàsics, mitjans o superiors.

Altres

Possessió del carnet de conduir; disponibilitat per viatjar o per canviar deresidència; participació en entitats culturals; habilitats, aficions o característiquesde la personalitat que semblen adequades per a la plaça sol·licitada, etc.

El títol d'aquest apartat s'haurà de canviar segons el contingut (activitats diverses,aficions, habilitats extraprofessionals, etc.).


23

Cal evitar fer esment de vinculacions polítiques i religioses (ja que poden no ave-nir-se amb les conviccions del col·locador/a). També cal ser molt prudent a l'horade manifestar aficions esportives que impliquin riscos físics o que requereixin mol-tes hores de dedicació. D'altra banda, es pot comentar l'obtenció d'algun premi obeca o la publicació d'algun article o llibre relacionat amb la professió.

2.2. Tipologies

· CronològicCronològic: relació de dades segons l'ordre del temps. Es pot seguir un ordredirecte -dades formatives i professionals des de les més antigues fins a lesmés recents, per tal de ressaltar l'evolució del candidat/a- o bé invers -les pri-meres dades que apareixen són les més recents, modalitat que s'utilitza quansón aquestes les que interessa destacar.

· Funcional o temàticFuncional o temàtic: agrupació de funcions o tasques desenvolupades d'a-cord amb diferents experiències. S'hi destaquen les habilitats necessàries perdur a terme una tasca determinada i permet que passin desapercebuts elsperíodes d'inactivitat laboral.


· Com que el currículum és un instrument de màrqueting, només cal incloure-hiles dades professionals que estan relacionades amb el lloc de treball.L'objectiu del currículum és perfilar la imatge que es vol comunicar.

· Es recomana utilitzar paper de bona qualitat.

· Ha de ser breu -d'una llargada màxima de 2 fulls-, clar i estructurat. Ha de tenircapçaleres, marges i espais ben definits. Si la presentació és agradable espodrà llegir ràpidament, i això també pot facilitar la selecció del candidat/a, o,si més no, superar els primers filtres.

· Totes les dades del currículum han de ser verídiques. Tanmateix, se'n podendestacar, sense exagerar, els aspectes positius. També es pot "amagar" allòque no interessi.

· La presentació és tan important com el contingut, i per això convé lliurar elcurrículum mecanografiat. Si es demana explícitament la redacció manuscrita,es pot fer servir una plantilla per millorar-ne el resultat visual, i s'ha de tenirmolta cura de la cal·ligrafia, ja que sovint se'n fa una anàlisi grafològica.

· S'ha d'evitar incloure-hi dades que siguin desfavorables, com ara dades errò-nies o falses o dades dispersadores, i també fer faltes ortogràfiques en laredacció.

· Convé utilitzar paraules completes i evitar les sigles.

· Cal mantenir la coherència al llarg de tots el apartats.

· Es considera convenient fer-lo tant en català com en castellà.

· En cas que s'hi hagi d'incorporar una fotografia, aquesta ha de ser recent is'ha d'enganxar o grapar al marge dret de la primera pàgina.


24

2.4. Què cal fer un cop elaborat

És una bona idea fer llegir el currículum a diverses persones. Així serà més fàcildetectar errades ortogràfiques que s'hagin escapat i comprovarem, entre altrescoses, si és comprensible i fluid o bé si el to i les experiències s'avenen amb l'a-nunci.

3. Proves de selecció

Les proves de selecció són instruments per avaluar les qualitats i la capacitaciódel candidat/a pel que fa a la col·locació. Abans de donar a conèixer una vacant,les empreses normalment elaboren el perfil del lloc de treball.

Sovint aquestes proves es duen a terme després de llegir el currículum i abansde fer l'entrevista de selecció. Hi ha dos grans tipus de proves de selecció, queveurem tot seguit.

3.1. Proves professionals

Consisteixen en exercicis basats en continguts i activitats que són essencials pera l'execució correcta de la professió i/o la col·locació. Els exercicis poden ser teò-rics -coneixements- o pràctics -destreses i habilitats-. Aquestes proves acostumena simular les condicions reals que es produiran a l'hora de desenvolupar el llocde treball.

Els exercicis teòrics generalment són proves escrites de coneixements sobre lesmatèries o els continguts vinculats amb la plaça que s'ofereix. Sovint, però, ser-veixen per examinar el coneixements teòrics del candidat/a indirectament, mit-jançant preguntes concretes durant l'entrevista o a partir de la resolució d'unexercici pràctic.

En general, els exercicis pràctics simulen activitats o situacions pròpies del llocde treball al qual s'aspira. No s'hi avalua únicament la formació teòrica, sinótambé la capacitació per a la posada en pràctica dels coneixements. A més, sónespecialment útils per observar algunes característiques personals delcandidat/a, com ara la capacitat de decisió o de persuasió, l'organització, la pre-cisió, etc.

La millor manera d'enfrontar-s'hi és amb naturalitat i tranquil·litat, i actuar com sies tractés de l'execució del lloc de treball real.

3.2. Proves psicotècniques

Són un conjunt de proves que situen l'aspirant davant d'una sèrie de qüestions,exercicis o tasques que ha de resoldre amb l'objectiu que se'n puguin valorar lescaracterístiques i les capacitats. No és habitual que es faci un únic test, sinó quenormalment es fan diverses proves -el que s'anomena comunament "bateria deproves"-. També es poden dur a terme en grup tant a l'empresa com a la consul-toria corresponent.


25

· Proves d'intel·ligència general: pretenen mesurar la capacitat mental globalde l'aspirant i determinar la seva capacitat per comprendre, jutjar i raonar.Generalment consisteixen en problemes no verbals.

· Proves d'aptitud: s'utilitzen per avaluar les capacitats potencials d'un individuen diferents aspectes o àrees. Hi ha diversos tipus de proves d'aptitud, quecomentem a continuació.

- VerbalVerbal: consisteixen a reconèixer el significat d'algunes paraules i fer-lesservir correctament.

- NumèricaNumèrica: consisteixen a comprendre conceptes numèrics i valoren lacapacitat per operar-hi fent càlculs mentals o escrits amb rapidesa iexactitud.

- EspacialEspacial: avaluen la capacitat d'orientació i d'entendre i manejar dibui-xos presentats en dues o tres dimensions.

- De raonament abstracteDe raonament abstracte: avaluen la capacitat de comprendre i resol-dre situacions problemàtiques satisfactòriament.

- PerceptivaPerceptiva: comproven l'habilitat per detectar detalls de manera ràpida iprecisa.

- MecànicaMecànica: examinen la capacitat de comprendre i operar amb principisfísics i mecànics.

De vegades també es fan servir proves d'aptituds específiques dissenyades peravaluar l'execució d'activitats molt concretes relacionades amb el lloc de treball alqual s'aspira.

· Proves d'interessos: pretenen avaluar les inclinacions o les preferències delcandidat/a. Normalment es presenten com un conjunt d'elements que cal orde-nar o triar en funció de les preferències personals.

· Proves de personalitat: tenen com a objectiu valorar les actituds, les reac-cions i el comportament habitual de l'aspirant. Poden adoptar diferents formes,que indiquem tot seguit.

· Qüestionaris o inventarisQüestionaris o inventaris: grups de preguntes relacionades ambcaracterístiques, preferències o comportaments de l'aspirant.

· Situacions problemàtiques i supòsits límitSituacions problemàtiques i supòsits límit: a partir d'uns planteja-ments hipotètics concrets, es valora la reacció o la decisió que prendrial'aspirant.

· ProjectiusProjectius: consisteix a preguntar al candidat/a què li suggereixenalguns dibuixos -o, de vegades, taques- que li presenta l'examinador/a.

· Gràfics o expressiusGràfics o expressius: es demana a l'aspirant que faci un dibuix. Enaquest apartat s'inclouen les proves grafològiques que es fan habitual-ment a partir de la carta de presentació o del currículum manuscrits.


26

També són freqüents les dinàmiques de grup, que pretenen avaluar el comporta-ment d'un candidat/a dins d'un grup.

3.3. Desenvolupament d'una sessió de proves psicotècniques

Generalment aquestes sessions es fan en grup i tenen una durada que oscil·laentre una hora i mitja i tres hores. L'examinador/a indica com s'han de situar elscandidats i, seguidament, reparteix els fulls de preguntes i respostes.Posteriorment, l'examinador/a dóna les instruccions que s'han de seguir i diu eltemps de què es disposa per efectuar la prova. Cal parar molta atenció a les ins-truccions, i, si algun aspecte no queda prou clar, convé preguntar abans de fer laprova.

Un cop acabada la primera prova, l'examinador/a recull el material utilitzat icomença a repartir el de la prova següent. Aquest procés es duu a terme tantesvegades com proves s'hagin de fer. En general, les proves de personalitat i lesproves d'interessos no tenen limitació de temps i acostumen a ser les últimes dela sèrie.

L'objectiu de les proves és observar el comportament i la personalitat del candi-dat/a -és a dir, les actituds-, i no pas els coneixements.


· Abans de la provaAbans de la prova: una mateixa persona pot oferir diferents resultats segonsel seu estat físic o anímic (d'acord amb factors com el cansament, el nerviosis-me, etc.). Hi ha moltes variables que poden condicionar el candidat/a, i, si béno es poden controlar, sí que és possible afrontar-les i aconseguir millors resul-tats amb un cert coneixement i una mica de pràctica sobre els tipus de provesi preguntes més habituals.

És molt important haver descansat bé i no haver pres cap substància quepugui alterar el sistema nerviós abans de fer la prova (cafè, te, alcohol, fàr-macs, etc.). També és aconsellable presentar-se al lloc de la prova amb tempssuficient i tenir preparats un llapis i un bolígraf.

· Durant la provaDurant la prova: cal escoltar amb atenció i/o llegir detingudament. Si nos'entén alguna instrucció, és indispensable fer les preguntes que calguin.Moltes vegades les proves contenen exercicis d'entrenament per tal que elsaspirants s'hi familiaritzin. No s'ha de fer cap pregunta un cop iniciada laprova. Cal començar en el moment que s'indiqui i fer-ho ràpidament, peròtambé de manera serena.

S'ha de tenir en compte que les primeres preguntes de cada prova solen sermés senzilles, de manera que el grau de dificultat va augmentant. El millor ésrespondre les preguntes segons l'ordre en què es presenten; si tens dubtes al'hora de contestar alguna pregunta, val més que intentis resoldre-la al final, siet sobra temps. Normalment, quan s'exhaureix el temps els aspirants encarano han acabat de respondre totes les preguntes; com que això és bastanthabitual, no cal córrer ni estar vigilant el rellotge constantment.


27

D'altra banda, és un error "copiar" o parlar amb el company/a que seu al teucostat.

Per a cada lloc de treball es requereixen unes qualitats diferents. Per tant, fal-sejant respostes o responent per "quedar bé" només aconseguiràs enganyar-tei, probablement, tenir una desil·lusió quan perdis la feina durant el període deproves. Cal dir, també, que hi ha preguntes "trampa" per detectar si la personafingeix o menteix.

4. L'entrevista de selecció

L'objectiu fonamental de l'entrevista de selecció és determinar l'adequació delcandidat/a als requisits del lloc de treball. Amb l'entrevista es revisen les dadescurriculars i la capacitació del candidat/a, però es para molta atenció a les sevesqualitats com a persona; així doncs, se n'observa bàsicament la maduresa emo-cional, la capacitat de comunicació, la flexibilitat i la motivació.

D'altra banda, cal ser optimista. Si t'han trucat, és perquè s'interessen per tu: etvolen conèixer millor i saber quines són les teves possibilitats.

En termes generals, hi ha diversos aspectes que són molt importants: la puntuali-tat; el fet de mostrar una presència natural (ni gaire elegant, ni gaire descurada;en definitiva, mantenir-se en un punt intermedi); no parlar mai malament de ningú(caps, companys, professors, etc.); ser sincer/a; confiar en un mateix/a; no ferplantejaments dogmàtics; evitar parlar d'allò que es desconeix; mostrar una acti-tud oberta i de diàleg, etc.

4.1. Objectius

· De l'entrevistador/aDe l'entrevistador/a: comprovar si el candidat/a posseeix les característiquesque requereix el lloc i si està motivat/ada per dur-lo a terme.

· De l'entrevistat/adaDe l'entrevistat/ada: demostrar que és la persona més adequada per desen-volupar una tasca concreta, per la qual cosa és interessant haver-se informatprèviament sobre l'empresa i el lloc de treball.

4.2. El desenvolupament de l'entrevista. Fases més comunes

1. Introducció o fase per "trencar el gel": el candidat/a sovint és rebut/uda peruna secretària, que li demanarà que s'esperi una mica. Després l'acompanyaràal despatx o la sala on tindrà lloc l'entrevista. Allà hi haurà l'entrevistador/a, quesaludarà el candidat/a -normalment amb una encaixada de mans- i li indicaràon ha de seure (no convé seure sense que et convidin a fer-ho). Seguidament,l'entrevistador/a farà alguna observació general o preguntarà al candidat/a siha trobat l'empresa fàcilment; així li ofereix temps perquè se situï i es relaxi. Devegades l'informa breument sobre el procés de selecció i l'entrevista. S'ha detenir en compte que en aquesta fase el candidat/a ja està sent observat/ada iavaluat/ada.


28

2. Nucli: aquest és el moment en què l'entrevistador/a interroga el candidat/a res-pecte a qüestions relacionades amb la formació acadèmica, les titulacions, lesexperiències, els objectius professionals, etc., i també sobre qüestions méspersonals, com ara interessos, aficions, situació familiar, qualitats i defectespersonals o detalls de la vida personal. Aquesta fase normalment s'inicia par-lant de temes senzills que fan referència al currículum o a la raó per la qual elcandidat/a està interessat/ada en el lloc de treball.

En algunes entrevistes també es demana informació sobre les condicions labo-rals que preferiria el candidat/a: horari, tipus de contracte, sou, etc. Quant alsou, convé que el candidat/a conegui la cotització habitual de l'ocupació dequè es tracti -ja sigui per la premsa, els treballadors en actiu o les centrals sin-dicals-; així, la seva resposta se situarà dins dels límits adequats. De totamanera, en aquesta fase no és convenient discutir el salari, malgrat que es potcomentar que aquesta és una qüestió negociable.

3. Tancament: al final el candidat/a és convidat/ada a fer preguntes o a demanaraclariments. Aquesta invitació té un objectiu ben clar: qui no conegui prou laprofessió no podrà fer preguntes. Per tant, es tracta d'un recurs més per ava-luar. Normalment, l'entrevistador/a clou la trobada explicant a l'aspirant queaviat se li comunicarà el resultat i li preguntarà si vol afegir res més. Finalment,l'acomiadarà acompanyant-lo fins a la porta i estrenyent-li la mà.

4.3. Observacions i suggeriments per millorar les entrevistes

El millor consell és actuar sempre amb naturalitat i sinceritatnaturalitat i sinceritat. D'altra banda, ésobvi que les probabilitats de superar l'entrevista augmentin si abans el candidat/al'ha preparada adequadament. Cal tenir preparada l'exposició dels punts mésforts per tal de dissimular els punts febles.

Com a candidat/a, no fumis tret que t'ho ofereixin (a més, si estàs nerviós/osa, eltremolor de la cigarreta et delatarà). Si t'ofereixen beguda, no demanis mai alco-hol. Si et fan preguntes relacionades amb la intimitat, mostra't reservat/ada i dónapoques explicacions.

Abans de l'entrevista

· Conèixer perfectament el propi currículum.

· Informar-se prèviament de les característiques de l'empresa i del lloc de treballen qüestió.

· Mostrar una imatge personal acurada.

· Ser puntual.

· Preparar i dur un dossier de suport.

· Controlar els nervis durant l'espera.

· Conèixer quins tipus de preguntes es poden plantejar al llarg de l'entrevista ipreparar algunes respostes possibles.

· Preparar preguntes per plantejar-les si es presenta l'ocasió.


29

Durant l'entrevista

· Detectar quin és el càrrec de l'entrevistador/a.

· Saludar amablement l'entrevistador/a.

· Asseure's adequadament.

· Controlar la mirada.

· Tenir en compte la comunicació no verbal: la informació es transmet per trescanals: el verbal (10%), el vocal (40%) i el gestual (50%). Si pots, mira de noseure just al davant de l'entrevistador/a -perquè això pot crear un ambient méstens-, sinó una mica desplaçat/ada cap a la dreta o cap a l'esquerra.

· Donar respostes sinceres, reflexionades i precises.

· Tenir cura del llenguatge: no queda gens bé tutejar l'entrevistador/a, llevat queho demani explícitament. Cal evitar parlar massa de pressa, ja que això dificul-ta la reflexió i la seguretat de les respostes, a més de la comprensió per partde qui ens escolta. També s'ha d'evitar interrompre l'entrevistador/a, dir parau-lotes o fer un ús abusiu de falques ("mmmmm…", "eeeee…", "a veure…", "d'això…","bé…", etc.). Els silencis que provoqui l'entrevistador/a s'han de controlar ambserenitat, sabent esperar i sense mostrar impaciència.

· Altres:

- Si no has treballat mai, fes referència a la teva capacitat d'aprendre ambfacilitat i ràpidament.

- Durant l'entrevista, demostra que estàs motivat/ada.

- Relaciona les respostes amb el treball per al qual estàs sententrevistat/ada.

- Procura que les preguntes que facis al final de l'entrevista mostrin interèscap al lloc de treball: posició del departament respecte a l'organigramageneral, dependència jeràrquica i funcional, funcions, possibilitats de for-mació, tipus de contracte, etc.

- Fes un resum del teus punts forts relacionant-los amb el lloc de treball alqual optes.

- Pregunta quin és el pas següent en el procés de selecció, quant detemps falta i com es posaran en contacte amb tu.

- En acabar, és important acomiadar-seacomiadar-se amb correcció, i, si cal, tornar aestrènyer la mà de l'entrevistador/a.


30

Després de l'entrevista

· Fes-ne un resum que inclogui la data, la persona que t'ha rebut, què t'ha agra-dat de l'empresa i del lloc de treball, la relació que té amb la teva formació, elsinteressos i els objectius personals, etc.

· Fes una autoavaluacióFes una autoavaluació sobre el que has fet bé, el que has de millorar, el quehas d'afegir a les pròximes entrevistes i el que n'has après. Mira de contestar,també, preguntes com les següents:

· T'has sentit segur/a durant l'entrevista?

· Quines preguntes t'han resultat més difícils de respondre?

· Quina sensació has tingut en acabar l'entrevista?

· Què canviaries en la pròxima entrevista?

· Creus que has convençut l'entrevistador/a que ets el millor candidat/a?

4.4. Tipus de preguntes més freqüents en les entrevistes de selecció

· Preguntes introductòries

T'ha costat trobar aparcament?Coneixies la nostra empresa anteriorment?Per què et presentes per a aquesta plaça?

· Preguntes sobre la formació i els estudis

Per què vas estudiar? Què et va fer triar els estudis que has cursat?Quines eren les teves assignatures preferides?

· Preguntes sobre l'experiència professional

On i en què has treballat anteriorment?Quines funcions feies en altres empreses?Quines responsabilitats hi tenies?Quina opinió tens dels companys que has tingut?

· Preguntes personals

Quina és la teva situació familiar?Tens fills? Quina edat tenen?Pertanys a alguna associació?Quins tipus de llibres o revistes llegeixes habitualment?

· Preguntes sobre les condicions laborals desitjades

Què et crida l'atenció d'aquest lloc de treball?Per què penses que és adequat per a tu?Quins són els teus projectes professionals?Què valores més en la feina?


31

bloc III: incorporació almón laboral

1. El contracte laboral

El contracte laboral és un negoci jurídic bilateral que té com a finalitat crear unarelació juridicolaboral pel canvi continuat entre una prestació de treball dependenti per compte aliè i una prestació salarial.

Qualsevol contracte que no s'adapti a les condicions contractuals establertes perl'empresa de treball temporal (ETT) no és vàlid i s'entén que és un contracte inde-finit per temps complet. Qualsevol contracte verbal també s'entén indefinit i a jor-nada completa; per tant, tots els qui treballin sense contracte són considerats,davant la llei, contractats per l'empresa de manera indefinida i a jornada comple-ta.

Els sous s'han de negociar sempre en brut. A més, han de quedar reflectits en elcontracte explícitament o bé mitjançant la clàusula "salari segons conveni".

Els menors d'edat necessiten el consentiment contractual dels pares o dels tutorslegals. La legislació vetlla perquè es compleixin unes condicions de treball con-cretes respecte als menors; entre d'altres, no poden fer hores extres ni horarisnocturns, tenen més temps de descans i no poden ocupar llocs de treball classifi-cats com a perillosos o tòxics.

És molt important conservar tota la documentació que tingui relació amb el mónlaboral: contractes, pròrrogues, pactes, nòmines, pagues extres, etc.

1.1. Què és un contracte de treball?

És un acord entre l'empresari/ària i el treballador/a mitjançant el qual el treballa-dor/a queda obligat/ada a prestar determinats serveis per compte de l'empresa-ri/ària i sota la seva direcció a canvi d'una retribució econòmica.

1.2. Qui pot firmar un contracte?

Els majors d'edat o els menors emancipats legalment. També ho poden fer elsmenors de 18 anys, sempre que tinguin l'autorització dels pares o els tutors o quevisquin independentment d'aquests amb el seu consentiment exprés o tàcit.

1.3. Formalització


32

Es pot dur a terme per escrit o verbalment, tot i que hi ha contractes que s'han deformalitzar forçosament per escrit (vegeu l'apartat núm. 4).

El contracte ha de contenir informació sobre les condicions principals de la rela-ció laboral:

· Identitat d'ambdues parts.

· Data d'inici, i, si es tracta d'un contracte temporal, la durada previsible.

· Domicili social de l'empresa o de l'empresari/ària o del centre de treball onel treballador/a prestarà els serveis.

· Categoria o grup professional.

· Salari base inicial i complements salarials, i també la periodicitat del paga-ment. El salari s'ha d'ajustar al conveni corresponent i ha de ser igual osuperior al salari mínim interprofessional (SMI).

· Durada i distribució de la jornada ordinària de treball.

· Durada de les vacances.

· Terminis de preavís per ambdues parts amb motiu d'acomiadament o extin-ció del contracte.

· Conveni col·lectiu aplicable a la relació laboral.

En cas que el lloc de treball s'hagi de desenvolupar a l'estranger, el contracte had'indicar la moneda en què es farà el pagament i les condicions de la repatriaciódel treballador/a.

1.4. Obligació per escrit

És obligatori formalitzar per escrit els contractes següents: els de pràctiques, elsde formació, els d'obra o servei, els d'interinitat, els de temps parcial, els fixosdiscontinus, els de relleu, els de domicili, els subscrits per persones estrangeres,els de les persones que treballen per a empreses estrangeres, els que tinguinuna durada superior a 4 setmanes i els subscrits per les ETT. D'altra banda,també és obligatòria la formalització escrita si una de les dues parts ho sol·licita.

En cas que el contracte no es formalitzi per escrit, es considera que és a jornadacompleta i per temps indefinit.

1.5. Durada

Els contractes es poden fer per un temps indefinit o bé per una durada determi-nada, en aquells supòsits en què es permet legalment.

1.6. Què cal fer un cop contractat/ada

· Comprova que t'han donat d'alta a la Seguretat Social.

· Comprova que t'han donat un rebut oficial i/o una nòmina del teu salari.

· Assegura't que no s'han modificat les condicions que afecten la jornada detreball, l'horari o la remuneració, llevat que aquestes qüestions les hagisnegociat expressament amb l'empresa.


33

· Assabenta't del moment en què finalitza la relació laboral.

· Quan s'acabi el contracte, demana la carta d'acomiadament i les certifica-cions de l'empresa.

· Si sol·licites la prestació d'atur, presenta tota la documentació necessària al'oficina d'ocupació durant els 15 dies hàbils següents a l'acomiadament.

· Informa't sobre la possibilitat de tenir dret a prestacions contributives, nocontributives o assistencials.

· Exigeix la quitança i la indemnització, si s'escau. Si hi tens dubtes, pots indi-car en el document l'expressió "no conforme". *

* "Tot bon contracte ha d'incloure informació precisa sobre la seva modalitat, ladurada, el període de prova, el salari, la jornada laboral i les dades de l'empresa."


34

1.7. Tipologia contractual

Actualment, des de l'1 de juny de 1999, hi ha en vigor els contractes següents:


35

Contracte defoment de lacontractacióindefinida

Incentivar l'esta-bilitat en la novacontractació oen la transfor-mació de con-tractes tempo-rals en indefinits

Per a joves de18 a 29 anys,aturats de mésde 45 anys o dellarga durada,minusvàlids itreballadorstemporals

Per temps inde-finit

Fins al maig de l'any 2001.Empreses que no hagin tingut acomiadaments el darrer anyBonificacions fiscals per a l'empresa

Contracte deformació

Adquirir forma-ció per a un llocde treball

Per a joves de16 a 21 anyssense titulacióacadèmica

De 6 mesos a 2anys (3 per con-veni)*

El 15% de la jornada s'ha de dedi-car a la formació (presencial o adistància)

Contracte depràctiques

Obtenció d'ex-periència laboral

Per a joves ambtítol universitari od'FP de graumitjà o superior

De 6 mesos a 2anys

En els 4 anys posteriors a l'obten-ció del títol (no es comptabilitza eltemps dedicat al servei militar o ala PSS)

Contracte perobra o serveideterminats

Realitzaciód'una obra oservei amb auto-nomia dins del'activitat del'empresa

Per a tothom Finalització del'obra o servei

És el contracte temporal més habi-tual. L'obra o servei -és a dir, lacausa temporal del contracte- hade ser clara i autònoma dins del'activitat de l'empresa

Contracte even-tual per cir-cumstàncies dela producció

Satisfer l'incre-ment temporal oexcepcional del'activitat del'empresa

Per a tothom

Màxim 6 mesosen un períodede 12 mesos(per conveni,pot ser de 18mesos)

Contracte atemps parcial

Per nombred'hores (diàries,setmanals, men-suals o anuals)inferiors a l'habi-tual, fins al 75%

Per a tothom

Per temps inde-finit o per unadurada determi-nada

Al contracte hi ha de constar la jus-tificació, el nombre i la distribucióde les hores diàries, mensuals oanuals

Contracte fixdiscontinu

Per cobrir tas-ques estacio-nals habitualsen l'activitat del'empresa

Per a tothom

Per temps inde-finit. Es treballadurant unsmesos

Legalment és una forma del con-tracte a temps parcial. Manté elcòmput anual d'un màxim del 75%d'hores de les habituals*

Contracte d'inte-rinitat

Per substituir untreballador/aamb dret areserva del llocde treball odurant unprocés de selec-ció o promoció

Per a tothom

Mentre duri lareserva del llocde treball. Enperíodes deselecció, 3mesos com amàxim

El contracte ha d'especificar lestasques i el treballador/asubstituït/ïda.En les administracionspúbliques, l'interinatge pot ser demés de 3 mesos

Contracte derelleu

Substituir atemps parcial untreballador/aque està a puntde jubilar-se

Per a treballa-dors inscrits al'atur

El temps quefalti per jubilar-se. 3 anys coma màxim

La jornada ha de ser del 50% de lajornada del treballador/a que fa lamateixa tasca

Contracte deposada a dispo-sició (ETT)

Cessió d'un tre-ballador/a a unaempresa usuària

Per a tothomNo hi ha unadurada mínima

A partir del mes d'agost de 1999,percep el mateix salari i els matei-xos complements que el treballa-dor/a que fa aquesta tasca

Trobaràs més informació a la pàgina web del l'Inem: http://www.inem.es/ciudadano/empleo/contratacion/tipologia.htm

1.8. El contracte mercantil

És una relació especial de treball per compte aliè prevista en el Reial decret1438/1985. El contracte mercantil regula la relació laboral de les persones queintervenen en operacions mercantils per compte d'un o més empresaris, senseassumir el risc i la ventura que comporten aquestes operacions.

El treballador/a ha de cotitzar pel seu propi compte en el Règim general de laSeguretat Social. El contracte mercantil pot ser indefinit o temporal, però en capcas no pot superar els 3 anys. Per al treballador, aquest tipus de contracte noimplica cap subjecció relativa a la jornada o a l'horari.

1.9. Períodes de prova

Aquesta és una de les dades més importants que s'han d'incloure en el contrac-te. La durada màxima dels períodes de prova l'estableixen els convenis col·lec-tius, per bé que no pot ultrapassar els 6 mesos per als tècnics titulats i els 2mesos en els altres casos.

Durant el període de prova, el treballador/a té els mateixos drets i obligacions quetindrà quan sigui contractat/ada, però la relació laboral es podrà rescindir d'acordamb la voluntat de qualsevol de les dues parts sense que sigui necessari al·legar-ne cap causa ni fer-ne cap preavís.

2. El salari. La nòmina

2.1. El salari

Es considera salari la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors,en diner o bé en espècie, per la prestació professional de serveis laborals percompte aliè, tant si es retribueix el treball efectiu com els períodes de descanscomputables.

2.2. La nòmina

És el rebut individual que justifica el pagament dels salaris. N'existeix un modeloficial, que es pot substituir per altres models sempre que aquests indiquin, ambla claredat i la separació necessàries, les diferents percepcions del treballador/a iles deduccions que corresponguin legalment.

2.3. Estructura bàsica d'una nòmina

La nòmina ha de contenir obligatòriament els conceptes següents:

F· Nom de l'empresa.

· NIF o CIF de l'empresa.

· Codi del compte patronal (número d'afiliació a la Seguretat Social).

· Mes de pagament.


36

��· Nom i cognoms del treballador/a.

· NIF.

· Categoria.

· Número d'afiliació a la Seguretat Social.

· Grup de cotització.

�· Percepcions (allò que es cobra): sou + complements (no obligatori).

· Deduccions: IRPF i Seguretat Social.

3. Regulació legal del món del treball

3.1. L'Estatut dels treballadors

L'Estatut dels treballadors és una llei d'aplicació als treballadors que presten ser-veis retribuïts per compte aliè i dins de l'àmbit de l'organització i la direcció d'unaaltra persona, física o jurídica, anomenada empresari/ària. Aquesta llei recull,entre d'altres, els punts següents:

· Les modalitats de contractació.

· La jornada laboral, sobre la qual estableix:

- Ha de tenir una durada màxima de 40 hores setmanals.- Hi ha d'haver 12 hores de descans entre una jornada i una altra.- S'han de fer 9 hores efectives de jornada com a màxim, excepte si

aquesta qüestió està regulada per contracte o és negociada per conveni.- La jornada laboral dels menors de 18 anys és de 8 hores efectives com a

màxim.- Si se superen les 6 hores de feina efectiva, cal fer 15 minuts de descans

com a mínim.- En el cas dels menors de 18 anys, el descans ha de ser de 30 minuts si

es treballen més de 4,5 hores.· Legalment, les hores extraordinàries tenen caràcter voluntari, i només se'n

poden fer 80 cada any.

· El treball nocturn és el que es duu a terme entre les 22.00 hores i les 06.00hores, i no està permès per als menors de 18 anys.

· Pel que fa al descans setmanal i a les festes:

- Per llei, es té dret a un mínim d'un dia i mig de descans seguit a la set-mana. Aquests dies es poden acumular en un període de 14 dies com amàxim.

- Els menors de 18 anys han de tenir un descans mínim de 2 dies seguitsa la setmana.

- Anualment hi ha 12 dies festius convocats d'àmbit nacional i estatal, i 2dies de festa local.

· En relació amb les vacances anuals retribuïdes, corresponen 30 dies naturals


37

per any treballat o la part proporcional que pertoqui segons l'antiguitat del con-tracte (inferior a un any).

· Es concedeixen els permisos següents:

- 2 dies pel naixement d'un fill/a, per una malaltia greu o per la defunciód'un parent fins al segon grau (en cas que el treballador/a s'hagi de des-plaçar, aquest termini s'allarga fins a 4 dies).

- 1 dia pel trasllat del domicili habitual.- 1 hora, divisible en dues parts, per la lactància d'un fill/a menor de 9

mesos. Pot gaudir-ne tant el pare com la mare.- Reducció de jornada, amb la disminució proporcional de salari correspo-

nent, per atendre un menor de 6 anys o una persona disminuïda. - 15 dies per matrimoni.

· Mobilitat funcional, que regula les modificacions dins de l'escala de categoriesprofessionals (també depèn de la formació).

· Mobilitat geogràfica, que consisteix en mesures davant dels canvis d'ubicaciódel lloc de treball.

· Modificació de les condicions de treball.

Drets i deures

Els treballadors tenen els drets bàsics següents:

· Treball i lliure elecció de professió.

· Lliure sindicació.

· Negociació col·lectiva.

· Adopció de mesures davant un conflicte col·lectiu.

· Vaga.

· Reunió.

· Participació en l'empresa.

En la relació de treball, els treballadors tenen dret:

· A l'ocupació efectiva.

· A la promoció i la formació professional en el treball.

· A no ser discriminats per raons de sexe, estat civil, edat, raça, condiciósocial, idees religioses o polítiques, afiliació o no a un sindicat, així comper raó de llengua, dins l'Estat espanyol. Tampoc no podran ser discrimi-nats per raó de disminucions físiques, psíquiques i sensorials, sempreque tinguin les aptituds necessàries per desenvolupar una feina.

· A la seva integritat física i a una política de seguretat i higiene adequada.

· Al respecte de la seva intimitat i a la protecció davant ofenses verbals ofísiques de caire sexual.

· A la percepció puntual de la remuneració pactada o establerta legal-ment.

· A l'exercici individual de les accions derivades del seu contracte de tre-ball.

· A tot allò que es derivi del contracte de treball.


38

Els treballadors tenen els deures bàsics següents:

· Complir les obligacions concretes del seu lloc de treball.

· Observar les mesures de seguretat i higiene que s'adoptin.

· Complir les ordres i les instruccions de l'empresari/ària.

· Contribuir a la millora de la productivitat.

Prevenció de riscos laborals

Atesa l'elevada taxa d'accidents laborals, cal que prenguis consciència dels pos-sibles riscos relacionats amb el treball i que compleixis la normativa de seguretat.

Els treballadors tenen els drets següents:

· A la informació, a la consulta i a la participació.

· A la informació i a la formació en matèria preventiva.

· A la paralització de l'activitat en cas de risc greu i imminent.

· A l'atenció a l'estat de salut del treballador/a.

· A organitzar les mesures de prevenció i a avaluar-ne els possibles riscos.

· A tenir mesures d'emergència adequades.

· A la protecció de la maternitat.

· A la protecció dels menors.

· A tenir el mateix nivell de protecció, tant els treballadors que tenen con-tractes determinats com aquells que han estat contractats per ETT.

Els treballadors tenen els deures següents:

· A vetllar per la seguretat i per la salut dels companys.

· A utilitzar adequadament tots els estris o eines i els mitjans de treball.

· A informar immediatament de les situacions de risc.

· A contribuir al compliment de les normes i les obligacions en matèria deseguretat i higiene.

· A cooperar amb l'empresari/ària per garantir unes condicions de treballòptimes.

Participació i representació dels treballadors

· Tipus de representació dels treballadors

La representació unitàriaLa representació unitària: és constituïda per òrgans representatius i elsseus membres són elegits pels treballadors de l'empresa entre ells matei-xos. En trobem de dos tipus, segons la dimensió de l'empresa: si és unaempresa de més de 50 treballadors, la representació unitària és constituï-da pel comitè d'empresa, amb un mínim de 9 membres; si es tractad'una empresa que té entre 6 i 50 treballadors, és formada per delegatsde personal (1 o 3 delegats segons que hi hagi fins a 30 o fins a 50 tre-balladors, respectivament).


39

La representació sindicalLa representació sindical: la integren diferents estructures -indepen-dentment de la denominació que tinguin- que representen cada organit-zació sindical constituïda legalment en una empresa concreta. D'acordamb l'afiliació, també hi ha delegats sindicals.

La negociació col·lectiva

· Tots els treballadors tenen dret a la negociació col·lectiva.

· L'organització col·lectiva s'estructura en funció dels sectors d'activitat, delsterritoris i/o de les empreses. Els resultats d'aquesta organització són els con-venis col·lectius.

· La negociació col·lectiva s'esdevé entre la representació sindical i els empre-saris. Els acords resultants afecten tots els treballadors de l'empresa o del sec-tor.

· Els augments salarials, les condicions de treball, els tipus de contracte, elsperíodes de vacances, etc., es fixen mitjançant convenis.

· La negociació col·lectiva també afecta els joves, entre d'altres, en qüestionstan importants com el seguiment dels contractes de formació, la conversió alnou contracte indefinit, les clàusules de limitació de les ETT i els apartats denormalització lingüística.

· Els agents socials: els sindicats i les patronals.

Els sindicats

Un sindicat és una associació permanent i autònoma, sense ànim de lucre, de tre-balladors i treballadores per compte aliè i propi, amb l'objectiu bàsic de defensari millorar les condicions laborals.

N'hi ha de tres tipus:

· De classeDe classe: anomenats també centrals sindicals, agrupen i defensen tots elstreballadors. S'organitzen en federacions d'acord amb els sectors econòmics(ensenyament, serveis, transports...).

· CorporatiusCorporatius: agrupen i defensen els treballadors d'un sector concret.

· D'empresaD'empresa: agrupen els treballadors d'una empresa concreta.

Funcions dels sindicats

· L'organització, la representació i la defensa dels treballadors.

· La negociació col·lectiva (entre representants dels treballadors i l'empresa).

· El foment de la salut i la seguretat laborals.

· El suport i el servei jurídics.

· El foment de serveis adreçats a les dones, els immigrants, els jubilats i elsjoves.

· El suport a les persones en situació d'atur.


40

· Serveis culturals.

· Serveis socials i econòmics.

· La formació de treballadors.

· La mobilització.

· Serveis solidaris (defensa dels treballadors d'altres països amb problemes).

Principals sindicats de Catalunya

Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT de Catalunya)

El sindicat de la UGT es va fundar a Barcelona el 1888, cosa que el con-verteix en el sindicat amb més anys d'història del nostre país. Actualmentté més de 100.000 afiliats i 16.000 delegats i membres de comitès d'em-presa.

Durant els darrers anys, la UGT ha elaborat moltes propostes innovado-res per adaptar el sindicalisme a les noves realitats laborals i socials i perpreparar l'organització dels treballadors amb vista al segle XXI. Aquestprojecte ha fet de la UGT de Catalunya una organització sindical dereferència tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol i a Europa.

Les propostes innovadores giren al voltant de l'ètica dels treballs, de les35 hores setmanals, de la creació d'ocupació o de les ETT. També trac-ten temes propis de l'organització sindical -adaptada a les noves neces-sitats laborals i oberta a tots els sectors socials- i d'altres relacionats ambla recerca de la força de la pluralitat, amb la finalitat de ser el gran sindi-cat de la Catalunya del segle XXI.

Entre aquestes propostes innovadores, cal destacar la creació del'AVALOT - Joves de la UGT de Catalunyal'AVALOT - Joves de la UGT de Catalunya.

L'AVALOT és l'associació de joves de la UGT de Catalunya. Va néixer el1997 i representa un espai de participació per obrir el sindicat als joves iper facilitar-los l'afiliació.

En l'actualitat participen en aquesta associació joves que ja treballen,malgrat que està pensada sobretot per als joves que es troben en situa-ció d'atur, els qui tenen feines precàries que els dificulten la sindicalitza-ció i els qui, tot i que encara estudien, ja mostren interès pel món del tre-ball.

L'AVALOT es dedica a tot allò que preocupa els joves en l'esfera laboral.Així doncs, des d'aquesta associació s'organitzen activitats ben diverses:formació sindical per a joves, assessorament laboral, debats, intercanvis,etc. El que s'intenta, especialment, és que els joves siguin els protagonis-tes del món del treball.

Telèfon: 93 304 68 00 - ext. 229

Comissions Obreres (CCOO)

Fa més de trenta anys, els treballadors més conscients del nostre paísvan fundar a diverses comarques i localitats de Catalunya les primeresComissions Obreres. Ho van fer per defensar unitàriament els seus inte-ressos i per aconseguir, mitjançant la negociació i la mobilització, la millo-ra de les seves condicions de vida i de treball.


41

Aquestes primeres comissions es van anar estenent d'empresa a empre-sa i per tots els rams, ja que els treballadors necessitaven una organitza-ció pròpia amb un funcionament democràtic. Durant els difícils anys de ladictadura franquista, Comissions Obreres va ser al capdavant de la lluitaper la recuperació de les llibertats democràtiques i nacionals deCatalunya.

Avui aquelles primeres comissions obreres s'han convertit en el sindicatmés representatiu del nostre país, amb uns 125.000 afiliats i més de17.000 delegats. És un sindicat que exerceix una influència real i que volcréixer molt més per ser útil als treballadors del nostre país. A més, és unorganisme autònom, perquè decideix la seva actuació sense interferèn-cies ni condicionants, i, per tant, totalment independent dels poderseconòmics i polítics, de les administracions, dels partits polítics i de qual-sevol mena d'entitat o poder.

Val la pena assenyalar que CCOO és un sindicat per a tothom. En aquestsentit, dedica una atenció especial als problemes de les persones enatur, dels pensionistes i dels jubilats, de les dones i dels joves. Pel que faals joves, CCOO disposa del Departament de JoventutDepartament de Joventut, un espai dejoves, amb joves i per a joves, des d'on es llancen propostes sindicalsamb idees noves. Aquest és un espai on es pot integrar i organitzar ambnormalitat qualsevol jove estudiant, tant si es treballa com si s'està ensituació d'atur.

Telèfon: 93 481 27 00

Les patronals

Les associacions d'empresaris contribueixen a la defensa i la promoció dels inte-ressos econòmics i socials que els són propis.

La llei atorga a les patronals la legitimitat per negociar convenis col·lectius, per-què tenen la major representativitat institucional en defensa dels interessos gene-rals dels empresaris davant les administracions públiques i altres entitats i orga-nismes, i són alhora actors essencials en el sistema de relacions laborals.

Foment del Treball Nacional i PIMEC - SEFES són les associacions empresarialsque gaudeixen de més representativitat.

Principals patronals de Catalunya

Foment del Treball Nacional

El Foment del Treball Nacional, patronal fundada l'any 1771, és laConfederació Empresarial més representativa de Catalunya.

La naturalesa actual del Foment és la d'una cúpula que recull l'afiliaciólliure i voluntària tant d'organitzacions empresarials com d'empresesindependents.

En l'actualitat estan afiliades al Foment del Treball Nacional, d'una mane-ra directa o indirecta, un nombre d'empreses i organitzacions empresa-


42

rials que suposa el 85% del volum total de les que hi ha a Catalunya.

La clau de la representativitat d'aquesta patronal es troba en el nombre ien la varietat d'empreses afiliades, que comprèn tot tipus d'empreses(petites, mitjanes i grans), tot l'àmbit territorial i tots els sectors econòmicsde Catalunya (agricultura, indústria, comerç i serveis).

L'activitat del Foment va adreçada a la consecució, entre d'altres, delsobjectius següents:

- Assolir un creixement econòmic sostingut.

- Millorar la competitivitat de les empreses.

- Fomentar l'expansió, la internacionalització, la recerca i la innovacióen les empreses.

- Fomentar el creixement de l'ocupació.

- Potenciar la formació.

Telèfon: 93 484 12 00

Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC-SEFES)

PIMEC - SEFES és una associació que representa les petites i mitjanesempreses de Catalunya. El seu naixement va ser degut a la fusió, l'any1997, de dues entitats amb una llarga trajectòria de representació idefensa dels interessos i valors de les empreses de Catalunya: PIMEC iSEFES.

PIMEC - SEFES integra, entre socis individuals i entitats associades, propde 50.500 empreses de tots els sectors econòmics de Catalunya.

Com a entitat que té una representativitat considerable, és present engairebé tots els àmbits de decisió socioeconòmics, amb un caràcter mar-cat per l'europeïtzació i, al mateix temps, per la defensa de la nostraidentitat.

Els objectius que es proposa aquesta entitat per al nou segle XXI són:

- Potenciar els aspectes educatius i formatius com a prioritaris per ala incorporació de les persones al món del treball.

- Mantenir una actitud positiva davant del món del treball i de lesrelacions amb l'Administració, i especialment amb els treballadors iels seus representants, amb l'interès d'afavorir el diàleg social.

- Fomentar el creixement econòmic amb la millora de la competitivitatde les empreses i amb el foment de la investigació, la innovació i lainternacionalització, que són factors que possibilitaran el creixe-ment de l'ocupació.

Telèfon: 93 496 45 00

3.2. La Seguretat Social

L'Estat del benestar consisteix en l'aplicació d'una sèrie de mesures de caràcterpúblic que serveixen per assegurar unes condicions socials, econòmiques isanitàries mínimes i comunes per a tothom.


43

Una part d'aquestes mesures queden recollides en les aportacions que fem totsels contribuents a la Seguretat Social, i gràcies a les quals tenim una sèrie dedrets:

· Prestació d'assistència sanitària: l'assistència sanitària de la Seguretat Socialés composta pel conjunt de prestacions mèdiques i farmacèutiques destinadesa conservar o restablir la salut dels beneficiaris.

· Subsidi per incapacitat temporal: és la prestació econòmica que es reconeixa una persona quan aquesta es troba incapacitada per al treball temporalmenta causa d'una contingència que requereix assistència sanitària.

· Prestació per maternitat: és la prestació econòmica que es reconeix a unapersona que gaudeix del descans, establert legalment, per causa de materni-tat o adopció.

· Prestació per atur: és la prestació que es reconeix a les persones que perdenun lloc de treball o a les quals es redueix la jornada laboral i es troben ensituació legal d'atur.

· Les pensions: són prestacions que es concedeixen per diferents motius:

· Invalidesa: prestació econòmica que es percep per incapacitat per al tre-ball i que pot ser temporal o indefinida.

· Jubilació: prestació econòmica que es percep a partir de la jubilació.

· Viduïtat, orfandat o defunció: prestació econòmica que perceben elsbeneficiaris de cadascuna d'aquestes circumstàncies (cònjuge, fills,etc.).

· Riscos durant l’embaràs.

3.3 El nou marc de l'ocupació

· L'ocupació juvenil a CatalunyaL'ocupació juvenil a Catalunya

L'ocupació juvenil que existeix actualment a Catalunya té les característiquessegüents:

- Incorporació tardana.- Es troba localitzada majoritàriament en les petites i mitjanes empreses.- Hi ha un desajustament entre l'oferta educativa i les necessitats o les

demandes laborals: d'una banda, saturació en determinats estudis uni-versitaris, i, de l'altra, gran mancança d'oficis.

- És bastant precària, ja que es basa principalment en la temporalitat, larotació en les activitats i els sous baixos.

- L'aparició i l'augment d'ocupacions poc qualificades (caixers, telemàr-queting, missatgers, repartidors de pizzes...).

· El món del treball és un món en canvi constantEl món del treball és un món en canvi constant

Vivim en un món de grans transformacions tecnològiques i econòmiques. Això hafet que en els darrers anys els canvis s'hagin produït molt ràpidament. Aquestscanvis afecten tant els serveis com la indústria i, sobretot, els hàbits de consum i


44

de vida. En conseqüència, el món del treball també ha de canviar a un ritme moltaccelerat. Com a futurs treballadors, ens hem de preparar per a aquesta realitatque ens tocarà viure.

· Reordenació del temps de treballReordenació del temps de treball

La realitat actual del món del treball provoca canvis en la regulació del temps detreball orientats a fer-lo més flexible i a reorganitzar-lo per tal d'atendre les neces-sitats de la societat d'avui. Així mateix, les innovacions tecnològiques fan possibleque en determinats sectors o empreses, i a través de la negociació col·lectiva, esprodueixin reduccions del temps de treball.

· Una feina per a tota la vida, o una formació al llarg de tota la vida?Una feina per a tota la vida, o una formació al llarg de tota la vida?

Els nostres avis i àvies -i, en molts casos, també els nostres pares- van aprendreun ofici en el qual han treballat des que eren ben joves fins que s'han jubilat.Això, per a nosaltres, segurament no serà així. El món del treball canvia massa depressa. Hi ha qui diu que d'aquí a vint-i-cinc anys hauran desaparegut cinquantaoficis, i que n'apareixeran molts de nous.

Molt sovint, però, ens han volgut fer creure que això significava que els joves notindríem mai una feina estable. No és veritat; els canvis econòmics no han derepercutir forçosament en l'estabilitat del treball. Avui ja hi ha formes d'adaptacióa la realitat canviant que no castiguen els treballadors.

Abans, un cop acabats els estudis, ja se sabia tot el que calia saber: els canviseren molt lents. Ara és evident que cada vegada hem de renovar els coneixe-ments d'una manera més ràpida i, per tant, que ens haurem d'estar formant contí-nuament. Aquesta és, segurament, una forma més dinàmica de viure.

· La formació: continuada, ocupacional i regladaLa formació: continuada, ocupacional i reglada

La formació és un instrument per a la millora de la qualificació i de la promociópersonal i professional de les persones. Els canvis tecnològics provoquen lanecessitat que els treballadors es reciclin per poder-se adaptar a les condicionsdel nou entorn. Cal, doncs, un reciclatge constantreciclatge constant.

Els agents socials -sindicats i empresaris- van signar el 1996 un acord que intentavertebrar els tres subsistemes de la formació professional.

· La formació regladaLa formació reglada

S'entén per formació reglada el dret que tenen les persones a obtenir una qualifi-cació de caràcter professional dins del sistema educatiu reglat que els possibilitil'accés al món laboral o als estudis universitaris.

Tal com ho defineix la Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE),aquests ensenyaments estan constituïts pels cicles formatius de grau mitjà, elscicles formatius de grau superior i el batxillerat.


45

Cal tenir present que la mateixa llei preveu l'existència d'una formació bàsica decaràcter professional a l'ESO.

Per a més informació, et pots adreçar a:

Departament d'EnsenyamentTelèfon: 93 400 69 00

Per a aquells alumnes que no assoleixen el Graduat Escolar en l'ESO, s'organit-zen programes específics de garantia social (PGS) amb la finalitat de proporcio-nar-los una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la vidaactiva o a prosseguir els seus estudis.


Programes Bàsics de Transició (PGS)Telèfon: 900 15 11 76

· La formació ocupacionalLa formació ocupacional

Va dirigida a les persones desocupades i consisteix en cursos que inclouen unapart pràctica, ja sigui en escoles taller, cases d'ofici, empreses o centres amb elsquals s'han establert convenis de col·laboració. Són cursos de formació profes-sionalitzadors o d'accions integradores (d'orientació o encaminats a la inserciólaboral).


Centre d'informació professional:Barcelona: 93 481 30 30Girona: 972 22 27 85Lleida: 973 23 00 80Tarragona: 977 23 20 12

· La formació continuadaLa formació continuada

Està adreçada a treballadors en actiu i és la formació que permet el reciclatgeper assolir l'adaptació a les noves tecnologies o a les noves necessitats querequereixen els llocs de treball.

Com a treballadors, hem de fer un esforç d'adaptació a les noves competènciesemergents.

· Els jaciments d'ocupacióEls jaciments d'ocupació

Els nous jaciments d'ocupació són una mesura de creació d'ocupació que té coma objectiu la creació de llocs de treball en uns àmbits concrets, en els quals esconsidera que s'han generat necessitats noves que encara no se satisfan plena-ment en el mercat de treball. Així doncs, els nous jaciments d'ocupació donen lloca l'emergència d'un ampli ventall de noves feines que faciliten la inserció laboraldels joves.

Els àmbits d'intervenció preferents pel que fa als jaciments d'ocupació a Cata-lunya són els que es mostren a continuació.


46

SERVEIS A LA VIDA QUOTIDIANA· Servei a domicili· Ajuda a joves amb dificultats· Atenció a la infància· Serveis de mediació i assessorament per a la resolució de conflictes· Noves tecnologies· Prevenció de riscos laborals

SERVEIS DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA· Millora d'allotjaments· Seguretat· Transports col·lectius locals· Revaloració d'espais urbans· Comerç de proximitat· Gestió de l'energia

SERVEIS DE LLEURE· Turisme· Sector cultural· Esports

SERVEIS MEDIAMBIENTALS· Gestió de residus· Gestió de l'aigua· Protecció i manteniment de zones naturals


47

48


COL·LEGI D'ACTUARIS DE CATALUNYA Via Laietana, 320 - 8003 Barcelona 93 319 08 18

COL·LEGI D'ADMINISTRADORS DE FINQUES DE CATALUNYA C. de Mallorca, 214 - 08008 Barcelona 93 451 02 02

COL·LEGI D'ADVOCATS DE CATALUNYA C. de Mallorca, 283 - 08037 Barcelona 93 487 28 14

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DEBARCELONA I PROVÍNCIA

Gran Via de les Corts Catalanes, 622, pral.08007 Barcelona

93 317 54 62

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA C. de Casp, 130 - 08013 Barcelona 93 231 94 12

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS I COMISSIONISTES DE DUANES DEBARCELONA

Av. de les Drassanes, 23-25 - 08001 Barcelona 93 329 26 66

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

C. del Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona 93 209 80 45

COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA Pl. Nova, 5 08002 Barcelona 93 301 50 00

COL·LEGI DE BIBLIOTECARIS-DOCUMENTALISTES DE CATALUNYA Pl. Nova, 5 - 08002 Barcelona 93 301 50 00

COL·LEGI OFICIAL DE BIÒLEGS DE CATALUNYA C. de Bailèn, 20, 5è 1a - 08010 Barcelona 93 265 23 93

COL·LEGI DE CENSORS JURATS DE COMPTES DE CATALUNYA C. de Sor Eulàlia d'Anzizu, 41 - 08034 Barcelona 93 280 31 00

COL·LEGI DE CORREDORS DE COMERÇ Pg. d'Isabel II, 1 - 08003 Barcelona 93 310 67 66

COL·LEGI DE DECORADORS I DISSENYADORS D'INTERIORS DE CATALUNYA

C. de Provença, 281 - 08037 Barcelona 93 487 74 99

COL·LEGI DE DELINEANTS DE CATALUNYA C. de Mallorca, 257 - 08008 Barcelona 93 215 06 66

COL·LEGI DE DIPLOMATS EN INFERMERIA DE BARCELONA C. d'Alcoi, 21 - 08022 Barcelona 93 212 81 08

COL·LEGI OFICIAL DE DIPLOMATS DE TREBALL SOCIAL I ASSISTENTS SOCIALS DE CATALUNYA

C. de la Portaferrissa, 18 - 08002 Barcelona 93 318 55 93

COL·LEGI DE DIRECTORS DE CINEMA DE CATALUNYAC. de Floridablanca, 146, àtic 3a08011 Barcelona

93 425 40 93

COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN BELLES ARTS C. de la Diputació, 294, 2n 2a - 08009 Barcelona 93 237 70 40

COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS EN CIÈNCIES POLÍTIQUES ISOCIOLOGIA DE CATALUNYA

C. de París, 175 entl. 1a 08036 Barcelona 93 241 41 22

COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES ICIÈNCIES DE CATALUNYA

Rbla. de Catalunya, 8 - 08007 Barcelona 93 301 30 97

COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA Av. Diagonal, 508, 1r 1a - 08006 Barcelona 93 416 16 04

COL·LEGI D'ENGINYERS AGRÒNOMS DE CATALUNYA Pg. de Gràcia, 55 - 08007 Barcelona 93 215 26 00

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona 93 319 23 00

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS AGRÍCOLES I PÈRITSAGRÍCOLES DE CATALUNYA

Travessera de Dalt, 11-13, entl. - 08024 Barcelona 93 415 99 84

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS DE MINES C. de Rosselló, 214, 6è 1a - 08008 Barcelona 93 215 13 59

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS EN TOPOGRAFIA C. de Pelai, 9, 1r 2a - 08001 Barcelona 93 317 41 98

COL·LEGI D'ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA C. del Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona 93 496 14 20

COL·LEGIS PROFESSIONALS (BARCELONA)NOM ADREÇA TELÈFON

49


COL·LEGI D'ENGINYERS TÈCNICS D'OBRES PÚBLIQUES DE CATALUNYA

C. de Josep Tarradelles, 129 - 08029 Barcelona 93 439 87 54

COL·LEGI OFICIAL D'EDUCADORES I EDUCADORS SOCIALS Via Laietana, 28 - 08003 Barcelona 93 310 20 92

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA C. de Pau Claris, 94 - 08010 Barcelona 93 318 04 70

COL·LEGI DE FISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA C. de Rosselló, 346 - 08025 Barcelona 93 207 50 29

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA Pl. d'Urquinaona, 6, 6è - 08010 Barcelona 93 317 06 86

COL·LEGI OFICIAL DE GRADUATS SOCIALS DE BARCELONAC. de Còrsega, 227-229, entl. 1ª08036 Barcelona

93 410 33 07

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS C. dels Vergós, 16 - 08017 Barcelona 93 204 34 12

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS DE MINES DEL NORD-EST D'ESPANYA

C. del Compte de Salvatierra, 5 - 08006 Barcelona 93 218 41 36

COL·LEGI DE LA MARINA MERCANT Rda. de la Universitat, 21 - 08007 Barcelona 93 412 15 02

COL·LEGI DE MEDIADORS D'ASSEGURANCES TITULATS DE CATALUNYA

C. de Pau Claris, 168 - 08037 Barcelona 93 215 32 23

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Pg. de la Bonanova, 47 - 08017 Barcelona 93 418 88 88

COL·LEGI OFICIAL DE NOTARIS DE BARCELONA C. del Notariat, 4 - 08001 Barcelona 93 317 48 00

COL·LEGI OFICIAL D'ODONTÒLEGS I ESTOMATÒLEGS DE CATALUNYA C. de la Tapineria, 10 - 08002 Barcelona 93 310 15 55

COL·LEGI OFICIAL D'ÒPTICS-OPTOMETRISTES Av. Mistral, 40 - 08015 Barcelona 93 424 51 02

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA Rbla. de Catalunya, 10 pral. 1a - 08002 Barcelona 93 317 19 20

COL·LEGIS DE PESADORS I MEDIDORS PÚBLICS C. del Pas sota Muralla, s/n - 08003 Barcelona 93 319 72 14

COL·LEGI OFICIAL DE PODÒLEGS DE CATALUNYA C. de València, 494 - 08013 Barcelona 93 45.66.87

COL·LEGI OFICIAL DE PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE CATALUNYA

Pg. de Lluís Companys, 1 - 08003 Barcelona 93 319 98 36

COL·LEGI DE PROFESSORS I LLICENCIATS D'EDUCACIÓ FÍSICA DE CATALUNYA

C. de Provença, 500 - 08025 Barcelona 93 455 56 07

COL·LEGI DE PROTÈSICS DENTALS DE CATALUNYA C. de Provença, 337 - 08037 Barcelona 93 457 64 99

COL·LEGI DE PSICÒLEGS DE CATALUNYAGran Via de les Corts Catalanes, 751-A 08013 Barcelona

93 247 14 94

COL·LEGI DE QUÍMICS DE CATALUNYA Av. del Portal de l'Àngel, 24 - 08002 Barcelona 93 317 92 49

COL·LEGI DE REGISTRADORS DE LA PROPIETAT C. del Consell de Cent, 336 - 08009 Barcelona 93 488 03 06

COL·LEGI DE SECRETARIS, INTERVENTORS I TRESORERS DEL'ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA

C. de Girona, 48 - 08009 Barcelona 93 265 51 61

COL·LEGI DE SUBHASTADORS PÚBLICS JURATS I TAXADORS OFICIALS DE BARCELONA

C. d'Aragó, 229 - 08007 Barcelona 93 215 32 30

COL·LEGI DE TÈCNICS D'EMPRESES I ACTIVITATS TURÍSTIQUES DECATALUNYA

Av. de Can Marcet, 36 - 08035 Barcelona 93 427 06 33

COL·LEGI DE TITULATS MERCANTILS I EMPRESARIALS DE CATALUNYA

Via Laietana, 32 - 08003 Barcelona 93 310 14 50

NOM ADREÇA TELÈFON

50


COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Av. de la República Argentina, 2508023 Barcelona

93 211 24 66

COL·LEGI D'APARELLADORS DE GRANOLLERS C. de Josep Piñol, 8 - 08400 Granollers 93 879 01 76

IL·LUSTRE COL·LEGI D'ADVOCATS DE GRANOLLERSRbla. de Josep Tarradelles, 5, 1r 3a 08400 Granollers

93 879 26 03


COL·LEGI D'ADMINISTRADORS DE FINQUES DE GIRONAC. de Francesc Ciurana, 2 entl. 1a 17002 Girona

972 20 59 74

COL·LEGI OFICIAL D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DEGIRONA

C. de Santa Eugènia, 19 - 17005 Girona 972 21 18 54

COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES DE CATALUNYA Pl. de la Catedral, 8 - 17004 Girona 972 21 99 08

COL·LEGI D'ECONOMISTES DE CATALUNYA C. de Francesc Ciurana, 4 - 17002 Girona 972 21 45 33

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE GIRONA C. de Bonastruc de Porta, 35 - 17001 Girona 972 21 19 12

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS AGRÍCOLES I PÈRITSAGRÍCOLES DE CATALUNYA

C. de Santa Eugènia, 102-104, esc. C17006 Girona

972 24 00 47

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS I INDUSTRIALS DE GIRONA C. de Barcelona, 33, 1r 1a - 17002 Girona 972 20 40 55

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE LA PROVÍNCIA DE GIRONA C. Ultònia, 13 - 17002 Girona 972 20 18 24

COL·LEGI OFICIAL DE GRADUATS SOCIALS C. de Joan Maragall, 44-46 - 17002 Girona 972 21 84 22

COL·LEGI DE MEDIADORS D'ASSEGURANCES TITULATS DE GIRONA C. de Bonastruc de Porta, 25 - 17001 Girona 972 20 86 64

COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA C. Nou del Teatre, 1, 2n 1a - 17004 Girona 972 20 91 62


COL·LEGIS PROFESSIONALS (GIRONA)

COL·LEGI D'ADVOCATS DE LLEIDA Av. de Francesc Macià, 35 - 25007 Lleida 973 23 80 07

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DELLEIDA

Av. de Prat de la Riba, 31 - 25008 Lleida 973 24 29 48

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS COMERCIALS DE LLEIDA C. d' Anselm Clavé, 36 - 25004 Lleida 973 24 94 16

COL·LEGI OFICIAL D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DELLEIDA

C. d'Enric Granados, 5 - 25006 Lleida 973 24 91 00

COL·LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYA Av. del Canyeret, 2 -25007 Lleida 973 23 40 51

COL·LEGI OFICIAL DE CORREDORS DE COMERÇ DE LLEIDA Pl. de la Paeria, 14 - 25007 Lleida 973 24 88 66


COL·LEGIS PROFESSIONALS (LLEIDA)

51


COL·LEGI OFICIAL DE DIPLOMATS EN INFERMERIA C. del Príncep de Viana, 98 - 25008 Lleida 973 24 37 60

COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS DE LLEIDA Gran passeig de la Ronda, 10 - 25002 Lleida 973 26 85 72

COL·LEGI D'ECONOMISTES DE CATALUNYA C. de la Vila de Foix, 2 - 25002 Lleida 973 26 80 89

COL·LEGI D'ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS DE LLEIDA Av. de l'Alcalde Rovira Roure, 24 - 25006 Lleida 973 23 50 85

COL·LEGI OFICIAL D'ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE LLEIDA C. d'Aribau, 8 - 25008 Lleida 973 23 22 53

COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE LLEIDA Pl. de Ramon Berenguer IV, 9, 2n - 25007 Lleida 973 24 37 89

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA Av. de l'Alcalde Areny, 6, 1r - 25002 Lleida 973 26 57 65

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA Rbla. d'Aragó, 14 - 25002 Lleida 973 27 08 11

COL·LEGI DE TITULATS MERCANTILS I EMPRESARIALS DE LLEIDA C. del Príncep de Viana, 9 - 25004 Lleida 973 23 72 50

COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LLEIDA C. del Canonge Brugulat, 7 - 25003 Lleida 973 26 93 42


COL·LEGI PROVINCIAL D'ADVOCATS DE TARRAGONA C. d'Enric d'Ossó, 1, 2n - 43005 Tarragona 977 21 23 60

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS DE DUANES Pl. dels Carros, 10 - 43004 Tarragona 977 21 10 36

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS DE LA PROPIETAT IMMOBILIÀRIA DETARRAGONA

C. de Cañellas, 3, 1r - 43001 Tarragona 977 23 58 20

COL·LEGI OFICIAL D'AGENTS COMERCIALS C. de Ramón y Cajal, 29, 1r 1a - 43001 Tarragona 977 24 08 21

COL·LEGI OFICIAL D'ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Av. de Francesc Macià, 6 - 43005 Tarragona 977 21 27 99

COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

C. d'Enric d'Ossó, 1, 2n - 43007 Tarragona 977 23 42 18

COL·LEGI OFICIAL DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE TARRAGONA C. d'August, 5, 5è 5a - 43003 Tarragona 977 21 12 94

COL·LEGI OFICIAL DE GRADUATS SOCIALS DE TARRAGONA C. d'EstanislauFigueres, 17- 43002 Tarragona 977 22 45 13

COL·LEGI DE MEDIADORS D'ASSEGURANCES TITULATS DE TARRAGONA

Av. de Lluís Companys, 14 - 43005 Tarragona 977 22 06 86


COL·LEGIS PROFESSIONALS (TARRAGONA)

52


LOCALITAT C P ADREÇA TELÈFON

SANTS 08014 Pl. de la Farga, 8-10 93 421 79 11

ZONA FRANCA 08038 C. del Coure, s/n, 1r 93 421 22 77

LA GUINEUETA 08031 Pg. de Valldaura, 202-204 93 350 39 66

CIUTAT MERIDIANA 08033 Av. dels Rasos de Peguera, 13 93 353 46 11

LA VERNEDA 08020 C. de Guipúscoa, 33 93 307 23 66

LESSEPS 08023 Rda. del General Mitre, 263 93 217 52 08

DANTE 08032 C. d'Argimon, 10-12 93 429 54 07

BARRI GÒTIC 08002 C. del Dr. Joaquim Pou, 8 93 301 23 00

CASTELLA 08001 Pl. de Castella, 2 93 302 21 74

ARAGÓ 08011 C. d'Aragó, 182 93 454 39 04

BERLÍN 08029 C. de Berlín, 58-62 93 321 65 62

SANT ANDREU 08030 C. de Virgili, 45-47 93 345 62 50

NAVAS 08027 C. de Navas de Tolosa, 358 93 340 83 62

POBLE NOU 08019 C. d'Alfons el Magnànim, 5 93 278 01 21

BADALONA 1 - LAIETÀNIA 08911 C. de Laietània, 22 93 389 40 08

BADALONA 2 - GAL·LILEU 08915 C. de Galil·leu, 2 bis 93 398 45 11

BADALONA 3 - ARIBAU 08913 C. d'Aribau, 11 93 397 08 11

BARBERÀ DEL VALLÈS 08210 Rda. de l'Est, 83 93 718 85 11

CERDANYOLA 08290 C. de Torres i Bages, 7 93 594 89 80

RIPOLLET 08291 Rbla. de Sant Jordi, 68 93 580 66 25

RUBÍ 08191 C. Bartina, 22-24 93 699 39 42

SABADELL 1 - SARDÀ 08203 C. de Sardà, 121-123 93 712 25 27

SABADELL 2 - ALI-BEY 08203 C. de Sardà, 121-123 93 712 31 69

SANT ADRIÀ DE BESÒS 08930 C. Olímpic (cant. Dr. Pi i Gibert, s/n) 93 462 24 69SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 Can Matas, 10 93 675 03 11

SANTA COLOMA DE GRAMENET 08921 Pl. de Vilaseca, s/n 93 466 38 16

TERRASSA 1 - SANT LEOPOLD 08221 C. de Sant Leopold, 30-30 bis 93 783 37 22

TERRASSA 2 - CERVANTES 08221 C. de Cervantes, 150 93 733 04 32

ALT MARESME 08397 C. de Sant Joan I, s/n (Can Jalpi) 93 767 22 10

GRANOLLERS 1 - FRANQUESES 08400 C. del Primer Marquès de les Franqueses, 146 93 849 98 22

GRANOLLERS 2 - PERIFÈRIA 08400 C. d'Àngel Guimerà, 12 93 870 57 10

MATARÓ 1 - L'ESPLANADA 08301 C. de l'Esplanada, 78-80 93 796 30 41

MATARÓ 2 - SANT JOSEP 08302 C. de Sant Josep Oriol, 25 93 790 56 08

MOLLET DEL VALLÈS 08100 C. de Burgos, 51 93 570 66 51

BERGA 08600 Pl. de Viladomat, 24 93 821 04 58

OFICINES DE TREBALL DE LA GENERALITAT (BARCELONA)

53


MANRESA 08240 C. de la Verge de l'Alba, 5-7 93 874 07 12

VIC 08500 C. de Ramon Sala i Saçala, s/n 93 889 27 67

CORNELLÀ DE LLOBREGAT 08940 Av. de la República Argentina, s/n 93 375 23 61

ESPLUGUES DE LLOBREGAT 08950 C. d'Anton Fortuny, 10 93 371 13 00

GAVÀ 08850 C. de Sant Pere, 88 93 662 70 11

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT 1 - COBALTO 08902 Ctra. del Mig, 24 93 261 10 39

L'HOSPITALET DE LLOBREGAT 2 - LA FARGA 08901 C. de Girona, 12 (edifici La Farga) 93 261 14 38

MARTORELL 08760 Pg. dels Sindicats, s/n 93 775 10 62

EL PRAT DE LLOBREGAT 08820 C. del Centre, 62 93 379 48 63

SANT BOI DE LLOBREGAT 08830 C. del Dr. Pi i Margall, 111 93 652 20 11

SANT FELIU DE LLOBREGAT 08980 Ctra. de l'Hospitalet, s/n 93 666 48 06

SANT VICENÇ DELS HORTS 08620 C. Nou, 67 93 656 60 11

VILADECANS 08840 C. de Pompeu Fabra, s/n 93 637 39 66

VILAFRANCA DEL PENEDÈS 08720 Pl. del Penedès, 4 93 817 02 87

VILANOVA I LA GELTRÚ 08800 Pl. de la Vila, 11 93 893 23 54

ANOIA (Vilanova del Camí) 08788 C. del President Companys, 1 93 805 33 75



GIRONA 17002 C. de la Creu, 2-4 972 48 72 80

BLANES 17300 C. de Lope de Vega, s/n 972 33 35 40

LA BISBAL D'EMPORDÀ 17100 C. de Catalunya, 9 972 64 03 77

FIGUERES 17600 C. d'Anicet de Pagès, 10 972 50 50 49

OLOT 17800 Av. de la República Argentina, s/n 972 26 12 79

PALAMÓS 17230 C. de Josep Joan, 1 972 31 53 54

RIPOLL 17500 Camí del Remei, 1 972 70 10 16


LLEIDA 1 - FLEMING 25006 C. del Dr. Fleming, 5 973 72 53 63

LLEIDA 2 - COMARCAL 25008 C. de Mossèn Reig, 3 973 23 05 50

BALAGUER 25600 Av. de Pere III, 39 973 44 53 16

LA SEU D'URGELL 25700 C. de Pau Claris, 20 973 35 10 74

OFICINES DE TREBALL DE LA GENERALITAT (GIRONA)

OFICINES DE TREBALL DE LA GENERALITAT (LLEIDA)

54



SOLSONA 25280 Pg. de Sant Antoni Maria Claret, 16 973 48 00 17

TÀRREGA 25300 C. de Joan Maragall, 5 973 31 00 77

TREMP 25620 C. de Seix i Faya, 41 973 65 07 65

VIELHA E MIJARAN (Val d'Aran) 25530 Av. de Castiero, 15 973 64 09 42


TARRAGONA 1 - CLARET 43002 C. de Sant Antoni Maria Claret, 19 977 24 47 75

TARRAGONA 2 - LA GRANJA 43006 C. de Gran Canària, s/n 977 55 10 18

AMPOSTA 43870 Av. de la Ràpita, 41 977 70 46 80

MÓRA D'EBRE 43740 C. del Dr. Borràs, 16 977 40 21 44

REUS 43205 Pg. de la Misericòrdia, 6-12 977 75 18 92

TORTOSA 43500 C. de Ferran d'Aragó, s/n 977 51 06 78

VALLS 43800 Ctra. del Pla de Santa Maria, 37 977 61 41 12

EL VENDRELL 43700 C. de Josep Carner, 25 977 66 79 22

OFICINES DE TREBALL DE LA GENERALITAT (TARRAGONA)


55

NOM TELÈFON PÀGINA WEB

ADECCO www.adecco.es

AGIO 93 457 58 00

ALTA GESTIÓN 902 46 48 50 www.altagestion.es

ATTEMPORA 902 33 66 00

ECATEMP 93 715 54 00

FASTER 93 415 10 95

FLEXIPLAN 93 487 20 97

INTERMANRESA 902 30 00 03

KELLY SERVICES 93 452 71 71

LESTER 902 23 45 67

MANPOWER 93 487 68 68

OLSTEN 93 451 06 55

PEOPLE 93 425 27 00

PERSONAL ETT 93 322 34 33

PROFESSIONAL STAFF 902 209 020

RANDSTAD

SELECT 902 490 490 www.selectett.es

SYNERGIE 900 20 80 80

TUTOR 93 412 12 55 www.tutorett.es

UMANO

VEDIOR LABORMAN 93 217 82 49

EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL


56

Associació d'EmpresarisAgraris de LleidaC. d'Enric Pubill, 18, àtic 1a25005 LleidaTel.: 973 23 43 26

Confederació Empresarial de laProvíncia de TarragonaAv. de Roma, 7, 6è43005 TarragonaTel.: 977 21 19 66Fax: 977 21 19 67A/e: [email protected]://www.cepta.es

Confederació d'OrganitzacionsEmpresarials de Lleida (COELL)Rbla. de Ferran, 3225007 LleidaTel.: 973 23 21 66Fax: 977 22 41 62

Consorci Forestalde Catalunya (CFC)C. de Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners(Selva)Tel.: 972 84 27 08Fax: 972 84 30 94A/e: [email protected]

Via Laietana, 13, 1r 3a08003 BarcelonaTel.: 93 319 64 17Fax: 93 319 57 24A/e: [email protected]

Pl. de Sant Jordi25280 Solsona (Solsonès)Tel.: 973 48 17 60Fax: 973 48 17 60

Federació de CooperativesAgràries de Catalunya (FCAC)C. de València, 108015 BarcelonaTel.: 93 226 03 69Fax: 93 226 06 73A/e: [email protected]

Federació d'OrganitzacionsEmpresarials de Girona (FOEG)C. de Bonastruc de Porta, 1517001 GironaTel.: 972 21 55 34Fax: 972 22 71 22A/e: [email protected]://www.foeg.es/

Foment del Treball NacionalVia Laietana, 32-34, 1r08003 BarcelonaTel.: 93 484 12 00Fax: 93 484 12 30A/e: [email protected]://www.foment.com

IACSI-ASAJA CatalunyaPl. de Sant Josep Oriol, 408002 BarcelonaTel.: 93 301 17 40Fax: 93 317 30 05A/e: [email protected]

Joves Agricultors i Ramaders deCatalunya (JARC)Via Laietana, 13, 1r 3a08003 BarcelonaTel.: 93 319 80 63Fax: 93 319 57 24A/e: [email protected]

PIMEC-SEFES, Petita i MitjanaEmpresa de CatalunyaC. de Viladomat, 17408015 BarcelonaTel.: 93 496 45 00Fax: 93 496 45 01A/e: [email protected]://www.sefes.es

Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM)C. de Josep Anselm Clavé, 2, 1r 2a08002 BarcelonaTel.: 93 318 08 28Fax: 93 318 49 81A/e: [email protected]://www.upm.org

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS


57

ASSOCIACIONS SINDICALS

Candidatura Autònoma deTreballadors de l'Administració deCatalunya (CATAC)Via Laietana, 5708003 BarcelonaTel.: 93 317 31 51Fax: 93 317 32 02

Comissió Obrera Nacional deCatalunya (CCOO)Via Laietana, 1608003 BarcelonaTel.: 93 481 27 00Fax: 93 315 17 24A/e: [email protected]://www.conc.es

Confederació Estatal de SindicatsMèdics (CESM)C. del Consell de Cent, 471, esc. B, entl. 3a08013 BarcelonaTel.: 93 265 11 77Fax: 93 265 39 71A/e: [email protected]://www.cesm.org

Confederació General del Treball (CGT)Via Laietana, 18, 9è08003 BarcelonaTel.: 93 310 33 62Fax: 93 310 71 10

Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT)Pl. del Duc de Medinaceli, 608002 BarcelonaTel.: 93 318 88 34Fax: 93 318 88 34

Confederació de SindicatsIndependents/ConfederacióSindical de Funcionaris (CSI-CSIF)Trav. de les Corts, 55, 2n08028 BarcelonaTel.: 93 334 03 48Fax: 93 334 50 38

Confederació de Treballadors deCatalunya (CTC)C. del Bruc, 8408009 BarcelonaTel.: 93 215 79 00Fax: 93 487 05 95

Intersindical-CSCPl. de la Universitat, 4, 3r 2a08007 BarcelonaTel.: 93 454 11 88Fax: 93 454 50 93

Sindicat d'Infermeria SATSEC. de Pelai, 4008001 BarcelonaTel.: 93 318 60 60Fax: 93 412 59 99

Sindicat de Metges de Catalunya (SMC)C. del Consell de Cent, 471, esc. B, entl. 3a08013 BarcelonaTel.: 93 265 11 77Fax: 93 265 39 71A/e: [email protected]

Sindicat de Treballadorsd'Ensenyament de Catalunya (STEC)C. del Rec Comtal, 18, 1r08003 BarcelonaTel.: 93 310 25 08Fax: 93 310 25 08

Unió de PagesosAv. de Francesc Cambó, 14, 3r, A i B08003 BarcelonaTel.: 93 268 09 00Fax: 93 268 48 93A/e: [email protected]://www.svt.es/unio/

Unió General de Treballadors (UGT)Rbla. de Santa Mònica, 1008002 BarcelonaTel.: 93 304 68 00Fax: 93 304 68 25

Unió Sindical de Treballadors del'Ensenyament de Catalunya (USTEC)Rda. de la Universitat, 29, 5è 2a08007 BarcelonaTel.: 93 302 76 06Fax: 93 302 55 99

Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC)C. de la Riereta, 31, baixos 08001 BarcelonaTel.: 93 329 81 11Fax: 93 329 84 16


58

SERVEI CATALÀ DE COL·LOCACIÓ

C. de Sepúlveda, 148-15008011 BARCELONATel.: 93 228 57 57; 902 22 11 11; 902 22 10 44Fax: 93 228 57 37

Els demandants es poden adreçar a qualsevol oficina dels centres d'informació professional(CIP) de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Manresa del Departament de Treball, delDepartament de Benestar Social (900 300 500), de la Secretaria General de Joventut, així com aalguns ajuntaments i consells comarcals i als centres col·laboradors del Servei Català deCol·locació. També poden obtenir informació i concertar l'entrevista amb un centre especialitzata través dels terminals de Servicaixa de la Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona.

CENTRES D’INFORMACIÓ PROFESSIONAL (CIP)

Els centres d'informació professional (CIP) són centres oberts al públic on es pot trobar àmpliainformació sobre diversos aspectes relacionats amb l'àmbit formatiu i laboral. Ateses les sevesfuncions de consell i orientació, els centres ofereixen assessorament en el procés de recerca defeina i atenció directa i personalitzada sobre temes diversos, com ara condicions de treball,ajuts a la contractació, programes d'ocupació, accés als cursos de formació ocupacional ialtres aspectes d'interès.

BarcelonaRda. de Sant Pere, 1708010 BarcelonaTel.: 93 481 30 30Fax: 93 302 35 40

GironaC. de la Rutlla, 69-7517003 GironaTel.: 972 22 27 85Fax: 972 22 37 71

LleidaC. del General Britos, 325007 LleidaTel.: 973 23 00 80Fax: 973 23 36 23

ManresaC. d'Alfons XII, 1308240 Manresa (Bages)Tel.: 93 875 00 38Fax: 93 872 63 78

TarragonaC. d'Antoni Rovira i Virgili, 243002 TarragonaTel.: 977 23 30 13Fax 977 24 33 74


59

ABCC. de València, 8608015 BarcelonaTel.: 93 226 37 50Fax: 93 226 61 18A/e: [email protected]://www.abc.es/

AvuiC. del Consell de Cent, 42508009 BarcelonaTel.: 93 316 39 00Fax: 93 316 39 36A/e: [email protected]://www.avui.com

Diari de GironaC. del General Mendoza, 217002 GironaTel.: 972 20 20 66Fax: 972 20 20 05

Diari de SabadellC. de Sant Quirze, 37-4108201 Sabadell (Vallès Occidental)Tel.: 93 726 11 00Fax: 93 727 08 65

Diari de TarragonaC. de Domènec Guansé, 243005 TarragonaTel.: 977 29 97 00Fax: 977 22 30 13

Diari de TerrassaC. de Galileu, 34708224 Terrassa (Vallès Occidental)Tel.: 93 788 61 66Fax: 93 788 74 58A/e: [email protected]

La Gaceta de los NegociosC. del Consell de Cent, 425-42708009 BarcelonaTel.: 93 265 15 31Fax: 93 265 82 32A/e: [email protected]://www.negocios.com

La MañanaPolígon Industrial el Segre, 11825191 LleidaTel.: 973 20 46 00Fax: 973 20 58 10

El MundoC. de la Diputació, 11908015 BarcelonaTel.: 93 496 24 00Fax: 93 496 24 08A/e: [email protected]://www.el-mundo.es/

El 9 Nou(Edició d'Osona i el Ripollès)Pl. de Francesc Macià, 4, entl.08500 Vic (Osona)Tel.: 93 889 49 49Fax: 93 885 05 69A/e: [email protected]

El 9 Nou(Edició del Vallès Oriental)C. de Sant Jaume, 16, 2n 4a08400 Granollers (Vallès Oriental)Tel.: 93 879 00 55A/e: [email protected]

El 9 Nou(Edició del Vallès Occidental)C. de Sant Llorenç, 2308202 Sabadell (Vallès Occidental)Tel.: 93 727 79 10Fax: 93 727 91 20A/e: [email protected]

El PaísPg. de la Zona Franca, sector B, carrer D08040 BarcelonaTel.: 93 401 05 00Fax: 93 335 39 25A/e: [email protected]://www.elpais.es

DIARIS


60

El Periódico de CatalunyaC. del Consell de Cent, 425-42708009 BarcelonaTel.: 93 265 53 53Fax: 93 484 65 12A/e: [email protected]://www.elperiodico.es

El PuntC. de la Figuerola, 2817001 GironèsTel.: 972 18 64 00Fax: 972 18 64 20A/e: [email protected]

El Punt(Edició de Tarragona)Av. de Roma, 20, local 3r43005 TarragonaTel.: 977 25 65 00Fax: 977 25 65 10A/e: [email protected]

El Punt(Edició del Barcelonès Nord)C. de la Conquesta, 6008910 Badalona (Barcelonès)Tel.: 93 484 46 88Fax: 93 484 46 90A/e: [email protected]

El Punt(Edició del Maresme)Camí de la Geganta, 708302 Mataró (Maresme)Tel.: 93 758 38 00Fax: 93 758 38 08A/e: [email protected]

Regió 7(Edició de Manresa)C. de Sant Antoni Maria Claret, 3208240 Manresa (Bages)Tel.: 93 877 22 33Fax: 93 874 03 52A/e: [email protected]://www.regio7.com

Regió 7(Edició d'Igualada)Pg. de Vergaguer, 13608700 Igualada (Anoia)Tel.: 93 805 52 52Fax: 93 805 15 33A/e: [email protected]://www.regio7.com

SegreC. del Riu, 625007 LleidaTel.: 973 24 80 00Fax: 973 24 60 31A/e: [email protected]://segre.lleida.net

La VanguardiaC. de Pelai, 2808001 BarcelonaTel.: 93 301 54 54Fax: 93 318 55 87A/e: [email protected]://www.vanguardia.es


61


62


63


64


65


66


67


68


69


70


71


72


73


74


75


76


77

MODEL 1

CURRICULUM VITAE

SERGI RUA GASCONNascut el 21 de desembre de 1974 (26 anys)

C/ Colon, 31 2n17908 - Riudepeix

Tel. 609 73 86 42 15

FORMACIÓ

1987 - 1r curs d'FPI Especialitat Metall - Mecànica. En l'Institut Politècnic d'FP Escola delTreball.

1986 - Graduat Escolar. En el Col·legi Públic Josep Maties.

FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

1996 - Carnet de Manipualdor d'Aliments.

1995 - Curs de Recepció i Expedició de Materials. (50 hores). En el centre CEK. Riudepeix.

1995 - Curs de Control d'Estocs. (60 hores). En el centre CEK. Riudepeix.

1994 - Curs d'Emmagatzematge i Distribució. (50 hores). En el centre CEK. Riudepeix.

INFORMÀTICA

Coneixements a nivell d'usuari del Sistema IBM AS/400

Aplicacions en facturació, control d'estocs, etc.

IDIOMES

· Català, escrit, parlat i traduït.· Castellà, escrit, parlat i traduït.· Anglès, nocions bàsiques.


78

EXPERIÈNCIA LABORAL

Actualment i des de 1992 - Mosso de magatzem. CAPRABO, S. A. Magatzem Central.Riudepeix.

Funcions desenvolupades (Evolució)· Mosso de magatzem.· Mosso especialista en conducció de carrets elevadors · Recepció-expedició de mercaderies.· Preparació de comandes mitjançant terminal informàtic de radiofreqüència.· Verificació de mercaderies, segons plans de mostreig UNE 66-020-073.· Responsable de magatzem i control de palets.· Actualment encarregat de la distribució i preparació de comandes.

Mitjans utilitzats per desenvolupar les funcions· Carret elevador (toro) elèctric i gas-oil.· Transpalet elèctric i manual.· Plataformes elevadores de recepció i expedició.· Suport informàtic AS/400.

1991 - Peó de la construcció. José Muñoz Guerrero. Riudepeix.

1990 - Peó de la construcció. Rafael Morgado Claud. Riudepeix.

1989/90 - Mosso especialista. BATAKSIEST, S. A. Riudepeix.Funcions desenvolupades:· Feines de muntatge i producció.· Utilització de serra, màquines de tallar, polidores, etc.

1988/89 - Aprenent. RENAU, S. A. Riudepeix.Funcions desenvolupades:· Fabricació de cintes transportadores.· Utilització de soldadores, màquines de tallar, etc.

ALTRES DADES

Permisos: A1, A2 i B1. Vehicle propi.

HABILITATS PROFESSIONALS I INTERESSOS

Em considero un treballador responsable, organitzat i amb capacitat de resolució de problemes.


79

MODEL 2

CURRICULUM VITAE

MONTSERRAT RODA SANCHONascuda el 22 de novembre de 1982 (18 anys)

C/ Timba, 12(17888) Santa Eulàlia de Roureda

Tel. 972 32 14 32 14

OBJECTIU

Accedir a un lloc de treball com a dependenta/caixera que em permeti posar en pràctica lesmeves habilitats i coneixements

ESTUDIS REGLATS1996/99: Batxillerat - Escola de segon ensenyament de la vall de Lleu (Sta. Eulàlia).

ESTUDIS COMPLEMENTARIS1999/00: Curs de Dependentes/Caixeres (200 h). Centre de Formació Ocupacional del'Ajuntament de Llíria de Vall.

Continguts:

· Atenció al client· Introducció al sector del comerç· Coneixements del producte· Promoció de vendes· Escàners i codis de barres· Comprovants de venda· Formes de pagament.

IDIOMES· CATALÀ: bon nivell escrit, parlat i traduït.· CASTELLÀ: bon nivell escrit, parlat i traduït.· ANGLÈS: nivell bàsic.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL1998 Cangur d'una nena petita en una casa particular.

ALTRES DADESLlicència de ciclomotor, amb vehícle propi.

HABILITATS PROFESSIONALSEm considero una treballadora responsable, organitzada, sociable i tinc bona presència.


80


81

MODEL 3

CURRICULUM VITAE

JAIRO BELMONTE GUASCHC/ Guifré el Pilós, 15

17999 - Sant Julià de MarNascut el 25.07.77

Tel. 972 84 71 71 15

DADES ACADÈMIQUES

1991 - Graduat Escolar

IDIOMES

Català: parlat i escrit.Anglès: nocions bàsiques.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

1997 - Operari. ECOPLAST MONTMELÓ S. L.

1997 - Operari. K-H-7.

1993/ 97 - Dependent. Calzados Cristóbal.

1995 - Cambrer. Bar Restaurant La Codorniz.

Tinc experiència en l'ús de Carrets elèctrics i traspalets.

ALTRES DADES

Carnet de conduir B-1. Cotxe propi.Disponibilitat horària.Possibilitat d'incorporació immediata.


82

MODEL 4

CURRICULUM VITAE

ANTONIO PERIÁÑEZ MARTÍNC/ Mare de Déu del Remei, 5, 2n 1a

Sta. Eulàlia de Roureda (17888) Nascut el 08/04/69Tel. 97 28 44 68 35

OBJECTIU PROFESSIONAL

Ocupar un lloc d'electricista de muntatge i manteniment d'instal.lacions automatitzades ocombinades amb automatismes.

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

1998 - Of. 1a ELECTRICOQUADRISTA. FORD (Saarlouis, Alemania) COPROMATIC, S. L.

Funcions: Posada en marxa i instal·lació de 16 robots

* Automatisme * Soldadura* Pneumàtica * Robòtica

1997 - Of. 1a ELECTRICOQUADRISTA. COPROMATIC, S. L. (Sant Adrià).

Funcions: Construcció i muntatge d'armaris de control per a instal·lacions automatitzades.

* Automatisme* Pneumàtica

1996 - Of. 1a ELECTRICISTA, COBILSA S. L. Per TRADEMA S. A. (Solsona).

Funcions: Muntatge i posada en marxa de la instal.lació automatitzada.

* Automatisme * Soldadura* Pneumàtica

1996 - Of. 1a ELECTRICISTA I CONTRAINCENDIS. COBILSA S. L. Per MESTE S. L.(Viladecans), IMECSA (Barcelona) i MERCEDES S. A. (Barcelona).

Funcions: Instal·lacions d'enllumenat, força, telefonia i contraincendis.

1995 - Of. 2a ELECTRICISTA I CONTRAINCENDIS. PEFIPRESA S. A. (Barcelona)


83

Funcions: Instal·lació i posada en marxa i manteniment d'instal·lacions de detecció i extinciód'incendis.

* Automatisme * Corrent contínua* Pneumàtica * Circuits d'aigua a pressió.

1994 - Of. 2a URELÈCTRIC (Sant Boi).


1993 - Peó especialista. CRESPO I BLASCO (Madrid).


1992 - Peó especialista. INELCOM SCCL (Badalona). Per a NISSAN MOTOR IB.

Funcions: Instal·lacions d'enllumenat.

IDIOMES

ANGLÈS: nocions bàsiques suficients per entendre manuals d'instrucció.ITALIÀ: nocions bàsiques.CATALÀ: parlat i escrit.

ALTRES DADES

Disponibilitat per a incorporació immediata.Horari flexible.Carnet de conduir B-1 i vehicle propi.

MODEL D'INSTÀNCIA "A"

DADES PERSONALS

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

Població:

CP:

Telèfon:

EXPOSICIONS DE FETS / AL·LEGACIONS

1.

2.

3.

SOL·LICITUDS / PETICIONS

1.

2.

3.

DOCUMENTACIÓ ANNEXA

1.

2.

3.

(Signatura)

, de de 19

(Organisme al qual es dirigeix la instància)


84

MODEL EXEMPLE D'INSTÀNCIA "A"

Sol·licitud de subvenció que el responsable d'un servei de la UPB dirigeix a l'Administració.

DADES PERSONALS

Nom i cognoms: Josep Cases i TorresCàrrec: Vicerector d'Extensió Universitària de la Universitat Politècnica de

Barcelona.NIF de l'organisme: Q-011111001-AAdreça: Av. de Gregori Mateñó, s/n. 08098 Barcelona

EXPOSICIÓ DELS FETS

1. L'Ordre de 23 de febrer de 1989, del DOGC número 11116, de 15 de març de 1998, fapúblic un concurs per a la concessió de subvencions a iniciatives dirigides a augmentar lapresència pública de la llengua catalana.

2. La Universitat Politècnica de Barcelona, mitjançant el seu Servei de Llengües i Terminologia,porta a terme un Pla de normalització lingüística amb l'objecte de fomentar l'ús de la llenguacatalana com a vehicle de comunicació normal en aquesta Universitat.

SOL·LICITUD

Admissió de la documentació corresponent per participar en el concurs esmentat.

(Signatura)

Barcelona, 2 de maig de 1998


85

MODEL D'INSTÀNCIA "B"

EN/NA ........................................................................................................................................ amb

domicili a .........................................................., comarca ..................................................., carrer

....................................................................., num. ........................, pis ........., tel. ..........................,

CP ........................., amb DNI ..........................................

EXPOSO:

Que

.............................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................

Per això, us

SOL·LICITO:

Que

.............................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................

(Signatura)

, de de 19

(Organisme al qual es dirigeix la instància)


86

MODEL EXEMPLE D'INSTÀNCIA "B"

(Tractament) Senyor/a:

Mercè Grau i Blas, de trenta-tres anys, de professió subaltern, que visc a Sant Adrià de Besòs(comarca del Barcelonès), carrer de Mart, núm. 28, 3r 1a, telèfon 93 302 22 12, i que tinc elDNI núm. 37.033.414.

EXPOSO: Que disposo dels requisits necessaris per participar en la convocatòriadel concurs-oposició per cubrir places d'oficial administratiu.

Que he satisfet els drets corresponents al concurs-oposició esmentat,segons consta en el resguard adjunt.

És per això que us

SOL·LICITO: Que em sigui admesa la present sol·licitud per poder participar en les pro-ves corresponents al concurs-oposició.

La qual cosa espero obtenir

Sant Adrià de Besòs, vint d'abril de 1998.

(Signatura)

(Tractament) SENYOR/A (Càrrec)


87

MODELS D'EXEMPLES DE TRUCADES TELEFÒNIQUES

EXEMPLE 1

· Bon dia, sóc la Isabel Carmona, desitjo parlar amb el cap de Personal.· En aquests moments està reunit, no s'hi pot posar.· Quan el podria trobar?· Aquesta tarda possiblement es trobi en el seu despatx.· Molt bé, aquesta tarda tornaré a trucar. Passi-ho bé i gracies.

NOTA: En aquest exemple veiem la correcció que cal tenir en qualsevol moment a l'hora de fer una trucada telefòni-ca. Cal saber a quina hora estarà disponible la persona amb la qual desitgem parlar i tornar a trucar quan se'ns indi-qui.

EXEMPLE 2

· Bon dia, sóc la Isabel Carmona i desitjo parlar amb el Sr. Martínez.· Un moment, la passo amb ell.· Sí, digui'm, sóc el Sr. Martínez.· Bon dia, sóc la Isabel Carmona, tinc 25 anys i sóc administrativa; en aquests moments em

trobo a l'atur i m'estic dirigint a diverses empreses oferint els meus serveis.· Ho sento senyoreta, però en aquests moments no necessitem ampliar el nostre personal.· De tota manera, podria fer-li arribar el meu CV per si en algun moment fa falta cobrir alguna

baixa.· Està bé Isabel, pot enviar-me el seu CV i la tindrem en compte en pròximes seleccions.· La seva empresa es troba prop de casa, podria portar-li el CV personalment i tenir una breu

entrevista amb vostè aquesta mateixa setmana, si li va bé.· A veure..., d'acord, vingui el divendres a les deu del matí i parlarem.· Moltes gràcies, Sr. Martínez, per la seva atenció i fins divendres a les deu del matí.

NOTA: Aquí veiem com podem presentar la nostra candidatura a un cap de Personal Cal ser clars i precisos, no ata-balar el nostre interlocutor amb els nostres problemes i, sobretot, portar la iniciativa, però amb delicadesa.Cal utilitzar els termes justos i no interrompre'l mai.

EXEMPLE 3

· Bon dia, sóc la Srta. Carmona, voldria parlar amb el Sr. Manel Fernández.· Sóc el Sr. Fernández, digui'm.· Bon dia, Sr. Manel, miri, estic buscant feina i voldria saber si té algun lloc lliure d'administrati-

va.· Ho sento senyoreta, però en aquests moments no necessitem ningú.· I més endavant?, podria ser que...?· Ho sento senyoreta, si desitja alguna cosa, serà millor que envii el seu CV per correu, gràcies

i adéu.

NOTA: Aquest és un exemple clar del que mai no s'ha de fer. Cal tenir en compte que la persona amb la qual parlemno està sobrada de temps i no s'aturarà a escoltar una persona que ni tan sols sap expressar-se en termesadequats.


88


89

2a edició: octubre 2000

Tiratge: 2.000

Disseny: Jesús Andiñach

Impressió: El Tinter

Dipòsit legal: B-47.117-2000

© Generalitat de Catalunya/Departament de la Presidència/Secretaria General de Joventut

parlem - barcelonesjove.netbarcelonesjove.net/sites/default/files/filelibrary/t 7.pdf · canals de...

Documents