ACCIO SOCIAL CURS 2012-13 SEGON SEMESTRE

PAC1 SARA NAVAS VAZQUEZPROCESSOS COL·LECTIUS I ACCIÓ SOCIAL

La crisi econòmica, a més dels problemes propis, ens ha portat a qüestionar el sistema pel qual es regeix la nostra societat. El descontent amb els poders públics és general, i el conjunt té com a conseqüència, que ens trobem en un moment d’incertesa econòmica, política i social.En aquest context, és fàcil que els individus s’uneixin per, d’una banda fer públic el descontenti, per l’altra fer força contra el que es creu un atac sobre els drets dels ciutadans. És el que s’anomena moviment social.Trobarem moltes definicions del que es considera un moviment social, com per exemple la de H.Toch (1965) :Un movimiento social representa un esfuerzo realizado por un número amplio de personas para solucionar colectivamente un problema que tienen en común” o la d’Snow (1995)“Acciones colectivas que ocurren con un cierto grado de organización y continuidad fuera de los canales institucionales para promover o resistirse a cambios que pueden afectar al grupo, la sociedad o al orden mundial del que forman parte”.

Des de la teoria del valor afegit d’ Smelser podem definir els diferents determinants necessaris perquè hi hagi aquest comportament col·lectiu:

- Existeixen unes condicions estructurals que afavoreixen aquest comportament: una societat moderna en democràcia, amb llibertat d’expressió crea una conductivitat estructural.

- Les mesures del govern poden ser un dels conflictes que creen una tensió estructural.

- Existeix també una creença generalitzada sobre les polítiques que es duen a terme per sortir de la crisi i es desenvolupen alternatives a les mesures adoptades per a solucionar la situació.

- Factors desencadenants en el cas del moviment del 23F són essencialment les retallades en serveis públics (sanitat, educació, ajudes socials....) i els escàndols de corrupció.

- Tot l’anterior motiva al grup a actuar. Grups minoritaris, grups socials, sindicats.... donen una empenta perquè el moviment prengui força i s’ actuï. En l’ article “ Defendiendo la Sanidad pública con el rugir de los motores” és la Plataforma Asamblearia de Treballadors i usuaris (P.A.T.U.) qui convoca la marxa i així anima el grup a sortir al carrer,

- Les forces de seguretat són una peça del control social per tal d’intentar evitar l’acció (si més no, en què no es creïn aldarulls).

En aquest cas, com el descontent és generalitzat, ens trobem amb un grup totalment heterogeni. Als articles veiem reflectida aquesta heterogeneïtat: a les manifestacions i actes trobem individus de diferents professions, diferents estils de vida... s’uneixen gent amb feina amb gent parada, mestres i pares d’alumnes, gent de totes les edats, diferents ideologies polítiques.... Però, sent tant diferents uns dels altres...perquè formen part i es defineixen com a part del mateix grup? En aquest moment, podem relacionar el moviment amb la teoria de la identitat social (TIS) i la d’auto categorització (TAC) . És important introduir el concepte de despersonalització que Turner indica com a causa dels comportaments grupals típics com, per exemple, el contagi,

ACCIO SOCIAL CURS 2012-13 SEGON SEMESTRE

PAC1 SARA NAVAS VAZQUEZPROCESSOS COL·LECTIUS I ACCIÓ SOCIAL

la cooperació i cohesió del grup, l’acció col·lectiva....Sorgeix amb el canvi de la percepció individual com a membre d’aquest grup, al qual es uneixen una sèrie de trets que, malgrat les diferències individuals (aquestes no es tenen en compte per al moviment) són comuns per a tots per igual. És el que Reicher va relacionar amb l’auto categorització: els propis individus es defineixen ells mateixos com a part dels grup, diferenciat, en aquest cas de l’altre grup important que és el del poder (polític i econòmic).Es crea així una identitat col·lectiva activa, ja que es posa en entredit l’estructura social actual i es busquen altres models econòmics i socials que afavoreixin el grup. El grup ha pres consciència de que la seva situació va directament relacionada amb les relacions del poder i el context polític actual. D’aquesta manera, s’ha desenvolupat una identitat col·lectiva polititzada.. Sabucedo (professor de psicologia social a la Universitat de Santiago de Compostela)marca aquesta politització com a requisit imprescindible perquè es realitzin acció per a canviar la seva situació. Dins del moviment del 23F, també podem definir una de les variables més importants necessària perquè existeixi aquesta acció col·lectiva: la identitat agreujada i la responsabilitat de l’altre grup. S’assumeix que com els grup amb el poder econòmic i polític no perdrà poder adquisitiu ( a més del problema de la corrupció), serà el poble (com es categoritzen el col·lectiu) qui sortirà perdent . Ho veiem per exemple a l’article de El Pais, on els manifestants fan declaracions culpant al govern. Com el canvi de govern no ha ajudat al canvi, sinó que ha agreujat l’ austeritat, es pot crear una identitat victimitzada extrema (ja que per la via legítima no d’ aconsegueix una millora) que pot arribar a accions violentes (com poden ser els altercats a les manifestacions). Cayo Lara, com ens explica un dels articles, amb la seva frase “hay que conquistar en las calles lo que de alguna manera no podemos hacer en el Parlamento” reflexa perfectament aquesta situació. Aquesta seria una causa d’accions violentes del grup com a manifestació del seu malestar.

Aquestes accions violentes són tractades directament en els vídeos i a alguns articles d’ aquest treball. Els actes en principi reivindicatius en un primer moment pacífics es tornen violents. Perquè sorgeixen aquests conflictes violents si és precisament es busca tot el contrari?Podem recórrer a la Llei d’unitat mental de LeBon , per la qual, la massa és un ànima col·lectiva que:

- Dóna l’individu una certa desinhibició de la responsabilitat individual i neix una percepció pròpia d’invencibilitat per formar part de la massa

- Crea un contagi mental, pel qual,tots els membres es contagien d’aquest sentiment de fortalesa.

- Neix una suggestibilitat que fa actuar de forma primitiva als membres malgrat tenir una identitat individual diferent..

Per tant, la raó segons aquesta llei de la violència seria la personalitat de la massa que contagia al grup amb instints salvatges més primitius.Així, s’explicaria la violència en aquestes manifestacions pacífiques perquè el sentiment d’unitat és tan gran que crea en cada individualitat una força per ser

ACCIO SOCIAL CURS 2012-13 SEGON SEMESTRE

PAC1 SARA NAVAS VAZQUEZPROCESSOS COL·LECTIUS I ACCIÓ SOCIAL

part del grup que fa sorgir conductes violentes, que es contagien gràcies a l’èxtasi global del moment.La violència per part de la policia podria esdevenir també d’un sentiment de poder respecte la massa, ja que malgrat la diferència en nombre, són una eina de control social del poder dominant.

També però podem relacionar d’ alguna manera, aquestes accions violentes amb les teories de la convergència. En grups tan heterogenis existeixen individus o grups violents (extremistes, antisistema ...) i per això sorgeixen episodis violents. perquè és una característica comuna d’alguns membres. Així, podem veure diferències importants entre les causes de la violència que defineix cada teoria : mentre que Le Bon dona rellevància al contagi d’una irracionalitat generalitzada del grup, la teoria de la convergència culpa d’alguna manera a les característiques individuals del comportament violent de la massa. En canvi, des de l’òptica de l’acció col·lectiva, la violència sorgeix només quan s’esgoten les possibilitats pacífiques i legítimes que el grup te coma eina de canvi social.

BIBLIOGRAFIA

Tortosa, J. M. (2010). Violencias, crisis y culturas. Convergencia. Revista de Ciencias Sociales, 17(53) 69-89. Disponible a:http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=10513135004

Scandroglio, B., Martínez, J., y Sebastian, M. (2008). La Teoría de la Identidad Social: una síntesis crítica de sus fundamentos, evidencias y controversias. (Spanish).Psicothema, 20(1), 80-89.

Sabucedo, José-Manuel; Durán, Mar y Alzate Mónica (2010). Identidad colectiva movilizada. Revista de Psicología Social, 25 (2):189-201

Cruz Atienza, A. (2001). Reseña de "Acción colectiva, vida cotidiana y democracia" de Alberto Melucci. Estudios Sociológicos, XIX(1) 256-262. Disponible a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=59855114

Reicher, S (1990). Conducta de masa como acción social. A Turner, J. C. Redescubrir el grupo social. Madrid: Morata. Pp. 235-273.