ossera, territori artesÀ€.pdf · esglésies romàniques) que ha estat restaurat recentment per...
TRANSCRIPT
CURS: TASTA LA MUNTANYA,Estratègies de desenvolupamenteconòmic local
Universitat de Lleida. Estiu 2011
CURS: TASTA LA MUNTANYA,Estratègies de desenvolupamenteconòmic local
Universitat de Lleida. Estiu 2011
Les zones de muntanya, un espai viu
OSSERA, TERRITORI ARTESÀ.La convocatòria Viure al Poble, una
oportunitat per a dinamitzar el sector turístic en un territori de muntanya.
La Seu d’Urgell, 18 de juliol de 2011
Ossera
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya.
2. Ossera, Territori artesà.
3. Programa Viure al Poble.
El procés.....El Context
L’estratègia
El mecanisme
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya
El Context
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya
CONTEXT GEOGRÀFICEl Context
L’àmbit territorial d’actuació és el municipi de la Vansa i Fórnols, a la comarca de l’Alt Urgell, a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran i a la província de Lleida.
És un municipi de muntanya per definició, perquè la comarca de l’Alt Urgell és una de les deu comarques de muntanya considerades com a tal d’acord amb la Llei 2/1983, de 9 de març, d’Alta muntanya.
Són comarques de muntanya, als efectes de la present Llei, els territoris homogenis, amb unitat territorial, econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com a àrees socioeconòmiques funcionals i que alhora es caracteritzen per:
1. Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques. 2. Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals. 3. Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya.
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya
CONTEXT SOCIOECONÒMIC
MUNICIPI LA VANSA I FÓRNOLS
219 habitants (2010)
Densitat població: 2 hab./km.2 versus 55 hab./km.2 Alt Urgell
106 km2 d’extensió
11 entitats de població: Sorribes, Sant Pere, Padrinàs, Ossera, Sisquer, Fórnols, Cornellana, Montargull, Adraén, Colldarnat i La Barceloneta
SERVEIS: 12 allotjaments (T. rural, càmping, refugi, casa de colònies, apartaments turístics) i 3 restaurants. Total: 131 places restauració + 251 places d’allotjament
ARTESANIA: 6 activitats artesanes (3 alimentàries+ 3 artístiques)
La Vansa Alt Urgell Catalunya
Població >65 anys 29% 19% 16%
Índex d’envelliment
259,1% 100% 80%
Taxa activitat 40% 53% 58%Taxa ocupació 84% 94% 90%Agricultura 25% 9% 2%Construcció 18% 14% 10%Serveis 41% 63% 62%
El Context
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya
DAFO La Vansa i FórnolsDEBILITATS AMENACES
Llunyania i aïllament geogràficL'aïllament comporta no estar present dins dels fluxos de mobilitat turística habituals del Pirineu
Serveis turístics poc consolidats i nuclis urbans poc preparats per atendre als turistes (Ossera i Sorribes)
Incapacitat per incrementar el nombre de visitants al municipi al no disposar d'una oferta global ben estructurada
Economia estancada malgrat hi ha alguns negocis turístics recents, encara no consolidats
Pèrdua de teixit empresarial local i dinàmica econòmica si no s'és capaç de crear una destinacióturística atractiva, amb fluxos de visitants constants que assegurin la viabilitat d'aquest sector econòmic al municipi
Manca de llocs de treball per joves, atur estructural
Emigració de població cap a municipis més grans per trobar‐hi feina, reducció de la capacitat d'emprenedoria entre una població més envellida.
Índex d’envelliment molt elevat respecte a la comarca de l’Alt Urgell i la resta de l’Alt Pirineui Aran. Poca població infantil i jove, amb pocs alumnes a l'escola rural
Progressiu envelliment de la població pot comportar el tancament de l'escola i incapacitat per atraure noves famílies.
El Context
1. La Vansa i Fórnols, municipi de muntanya
DAFO La Vansa i FórnolsFORTALESES OPORTUNITATSL'aïllament geogràfic és una debilitat, però també una fortalesa perquè el converteix en un municipi per descobrir.
Posicionament d'una destinació turística poc coneguda i per tant, per descobrir, en el context de la Marca Pirineus.
Avenços en la millora de les vies de comunicació del municipi tant a nivell intern entre els nuclis i extern cap enfora de la vall de La Vansa i Tuixent.
Creació d’una mobilitat turística que distribueixi els fluxos de visitants cap als diferents atractius turístics del municipi redistribuint els beneficis econòmics pels diferents nuclis de població.
Paisatge i recursos naturals ben conservats gràcies a la no existència d'especulació immobiliària i construcciódesmesurada a diferència d'altres territoris pirinencs Actiu turístic molt important entorn del patrimoni natural.
Patrimoni cultural de gran valor històric (retaules gòtics i esglésies romàniques) que ha estat restaurat recentment per salvaguardar‐lo i valoritzar‐lo. Actiu turístic molt important entorn del patrimoni cultural.
Tradició artesanal molt arrelada al municipi des de dues vessants: com a ofici històric ja desaparegut (les trementinaires) i com a oficis artesans actuals (alimentaris i artístics)‐ existència de 6 activitats artesanes‐
Actiu molt important entorn de l’artesania com a producte turístic.
Oferta privada d'establiments turístics incipient però en lleu increment.
Oportunitat per implementar una estratègia turística integral al municipi fonamentada en els seus recursos locals i en una cooperació entre sector públic i privat
El Context
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
Per tal de poder donar resposta a les necessitats de la població de La Vansa i Fórnols,
des de l’Ajuntament de La Vansa i Fórnols s’ha impulsat un Pla Estratègic que posa l’èmfasi en els principals actius del municipi per convertir‐los en veritables pols de dinamització econòmica i generadors d’ocupació.
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
EIX 1. PATRIMONI CULTURAL
EIX 2. PATRIMONI NATURAL
EIX 3. ARTESANIA
PLA ESTRATÈGIC de La Vansa i Fórnols
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
Cada un d’aquests eixos estan interrelacionats i són la base de l’estratègia turística per al desenvolupament local del municipi de La Vansa i Fórnols:
EIX 1. PATRIMONI CULTURAL
Centrat entorn del ric patrimoni històric que representen els retaules d’estil gòtic que
després d’haver estat degudament restaurats, ara poden visitar‐se a les seves
respectives parròquies, esglésies d’estil romànic que també han estat restaurades i
condicionades per millorar‐ne el seu estat de conservació. Per tal d’afavorir la
descoberta d’aquest patrimoni cultural, es compta amb el Centre d’Informació i
Turisme de la Vall de La Vansa ubicat al poble de Sorribes, al fons de la vall, molt a
prop del riu La Vansa, que inclou informació detallada dels retaules i les esglésies per
convidar al visitant a realitzar la ruta per descobrir‐los.
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
Centre d’Informació i Turisme de la Vall de La Vansa
Retaule gòtic de l’Església de St. Quiro i Sta. Julita d’Ossera
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
EIX 1. PATRIMONI CULTURAL
Un dels elements identitaris més representatius del municipi de La Vansa i Fórnols, i per extensió, la resta de
la Vall de la Vansa i Tuixent, és la tradició de l’ofici de trementinaire. Les trementinaires eren dones de la
vall que recol∙lectaven plantes medicinals per elaborar artesanalment ungüents i xarops que portaven a
vendre a diferents indrets de Catalunya. Era un ofici dur, realitzat, principalment, per les dones de les cases
més pobres. Durant la segona meitat del segle XIX i fins la Guerra Civil fou una de les activitats econòmiques
principals d’aquest territori.
Any 1998 es va inaugurar el Museu de les Trementinaires.
Any 2002 .Projecte de recerca Dones que anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementinaires de la
Vall de la Vansa i Tuixent (Alt Urgell). Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Coordinat i dirigit pel professor Joan Frigolé i
Reixach, catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
EIX 2. PATRIMONI NATURAL
Aquest eix es centra en els recursos naturals del municipi que giren entorn de les activitats pròpies de les
pistes d’esquí nòrdic de Tuixent‐La Vansa des d’un enfocament sostenible per tal de donar‐hi un ús tot
l’any, amb possibilitat de realitzar itineraris pels camins senyalitzats fora de la temporada d’esquí. En aquest
context, l’Ajuntament de La Vansa i Fórnols ha recuperat el Refugi de l’Arp com a allotjament i punt
d’acollida per tal de poder descobrir la zona d’alta muntanya del municipi.
Els Engorjats del riu La Vansa són un altre dels principals actius de patrimoni natural, entorn del qual s’està
treballant un projecte per tal de facilitar la seva visita per mitjà de la instal∙lació d’un conjunt de passeres
flotants al llarg del riu. Aquest projecte es troba dins del programa Caminos Naturales del Ministerio de
Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, el qual hi ha donat suport i s’està pendent de poder realitzar
l’estudi tècnic de viabilitat, abans d’iniciar l’execució de les obres. Quan estigui finalitzat aquest projecte
s’espera que sigui un altre dels motors de descoberta del patrimoni natural del municipi.
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
Vistes panoràmiques d’Ossera
Pistes d’esquí nòrdic de Tuixent‐La Vansa
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
EIX 3. ARTESANIA
El tercer eix de l’estratègia de dinamització local del municipi de La Vansa i Fórnols es centra
entorn de la tradició artesanal amb una destacada presència al poble d’Ossera que integra 6
empreses artesanes amb productes de gran qualitat tant en la vessant alimentària com artística.
Si bé l’artesania és un sector en creixent reconeixement, no s'ha pogut capitalitzar encara de
forma notable totes les potencialitats que té.
En particular al poble d'Ossera s'hi dóna una situació que és extraordinària en el context català.
Ossera és un dels pobles que més havia perdut població fins als anys setanta, quan s'hi inicià
l'arribada de neorurals. Trenta anys més tard d'aquell moviment, que en el seu context històric
responia a raons de caire ideològic, el capital humà, social i intel∙lectual d'aquell fenomen ha
permès crear iniciatives artesanals d'alt valor afegit.
OSSERA, Poble d’artesans
2. Ossera, Territori artesà
OSSERA, Poble d’artesans
2. Ossera, Territori artesà
OSSERA, Poble d’artesans
LLIBRE “SERRAT GROS: HISTÒRIA D’UN FORMATGE PIRINENC”, d’Eulàlia Torres
Organitzen la Fira de la Vall de productes artesans (XVII edició, 2009)
Associació de referència als Pirineus
2. Ossera, Territori artesà
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègia
Article a DESCOBRIR CATALUNYA, estiu 2010
Font de diversificació a l’activitat primària tradicional.
Aprofitament de recursos locals i transformació de
matèries primeres.
Producte de qualitat, diferenciat i amb valor afegit.
Reforç del caràcter identitari com a producte local.
Capacitat d’innovació compatible amb la recuperació
etnogràfica de tècniques d’oficis tradicionals dels Pirineus.
Sinèrgies de l’artesania amb altres sectors econòmics com
el turisme..
ARTESANIA, sector de futurL’estratègia
2. Ossera, Territori artesà
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles del Turisme a Catalunya
L’estratègia
Aquesta vinculació artesania‐turisme està cada cop més present en la nostra societat ja que és un binomi que s’ha creat a mesura d’un procés d’evolucióque ha seguit l’artesania tal i com es mostra a la figura següent:
Figura 1. Procés d’evolució de l’artesania vers el turisme
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègiaD’aquest forma, es potenciarà al mateix temps la
vinculació entre artesania i turisme per crear una oferta de qualitat complementària als altres nòduls d’atracció turística de La Vansa i Fórnols d’acord amb el Pla Estratègic del municipi que estableix els eixos de planificació turística local.
El projecte “Ossera: Territori Artesà” estàconcebut com una estratègia de
diversificació econòmica local que permeti regenerar els nuclis d’actuació, Sorribes de
la Vansa i Ossera.
2. Ossera, Territori artesà
L’estratègiaEsquema conceptual del projecte
OSSERA: TERRITORI ARTESÀ
OBJECTIUS
1. Increment de la qualitat vida dels habitants de La Vansa i Fórnols.2. Increment de la qualitat i la quantitat de les visites turístiques.3. Manteniment de les empreses artesanes i turístiques i afavorir la creacióde noves empreses artesanes al municipi.4. Creació de producte turístic cultural accessible.
RESULTATSESPERATS
1. Creació, manteniment i consolidació de llocs de treball al municipi.2. Dinàmica econòmica de les empreses artesanes incrementada.3. Major nombre de visites turístiques amb un benefici directe per al sector turístic del municipi.4. Nova població interessada en instal∙lar‐se al municipi per considerar‐lo un lloc atractiu per viure‐hi i treballar‐hi.
Per mitjà, d’un projecte integrat de regeneració urbana i rural que doti al municipi d’una oferta turística de qualitat, accessible, ordenada i planificada a partir de la revalorització d’un dels seus recursos endògens: l’artesania.MECANISME
2. Ossera, Territori artesà
OSSERA, TERRITORI ARTESÀ
1. Espai Artesàd’Ossera
1. Espai Artesàd’Ossera
2. Millora accessibilitat poble d’Ossera
2. Millora accessibilitat poble d’Ossera
3. Itinerari artesàd’Ossera
3. Itinerari artesàd’Ossera
4. Ruta botànica vinculada a les trementinaires
(Ossera)
4. Ruta botànica vinculada a les trementinaires
(Ossera)
5. Punt d’exposiciód’artesania (Sorribes)
5. Punt d’exposiciód’artesania (Sorribes)
6. Condicionament pàrquing Centre
Informació i Turisme (Sorribes)
6. Condicionament pàrquing Centre
Informació i Turisme (Sorribes)
7. Pla de Comunicaciódel projecte
7. Pla de Comunicaciódel projecte
Imatges de l’estat de conservació molt deficient en el qual es trobaven les antigues escoles d’Ossera.
2. Ossera, Territori artesà
Espai Artesàd’Ossera
Espai Artesàd’Ossera
ARTESANIAARTESANIA
TURISMETURISME
SERVEIS LOGÍSTICSSERVEIS LOGÍSTICS
2. Ossera, Territori artesà
Actuacions del projecte
2. Ossera, Territori artesà
Dinàmica turística prevista per mitjà del projecteL’estratègia
3. Programa Viure al Poble
El mecanisme
DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
ORDREGAP/53/2010, d’1 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar projectes de municipis susceptibles de cofinançament pel FEDER Catalunya 2007‐2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble, i es convoca el termini de presentació de sol∙licituds per al període 2010‐2013.
DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
ORDREGAP/53/2010, d’1 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores per seleccionar projectes de municipis susceptibles de cofinançament pel FEDER Catalunya 2007‐2013, eix 4, mitjançant el programa Viure al Poble, i es convoca el termini de presentació de sol∙licituds per al període 2010‐2013.
Programa d’intervenció integral per a petits municipis
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble
Període de programació 2007‐2013Beneficiaris Municipis de Catalunya de fins a 2.000 habitants
a) Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural
b) Donar valor, protecció i conservació al patrimoni cultural
c) Donar valor, protecció i desenvolupament al patrimoni natural
Línies d'actuació
d) Ajuts per millorar els serveis turístics
Cofinançament màxim
55% de la despesa subvencionable (50% Fons Europeu de Desenvolupament Regional –FEDER‐ i un 5% Departament de Governació i Administracions Públiques)
Despesa subvencionablemínima 600.000 €Despesa subvencionablemàxima 1.300.000 €Subvenció mínima a atorgar per projecte 330.000€
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble
a) Projectes integrats per a la regeneració urbana i rural
‐Projectes de regeneració de zones rurals i urbanes degradades,
‐Projectes d’adequació i integració dels nuclis de població, desenvolupament de
programes integrals que comportin una millora social, urbanística i econòmica del
nucli de població
‐ Actuacions de caràcter integral destinades a la rehabilitació física, el foment del
benestar social i la dinamització econòmica de les àrees urbanes immerses en un
procés de regressió urbanística lligat a problemes demogràfics, socials o econòmics
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble
b) Valorització, protecció i conservació del patrimoni cultural
‐Actuacions integrals de millora, conservació i dotació
d'equipaments, monuments, paratges d'interès cultural.
‐Restauració de béns mobles de museus i conjunts
historicoartístics.
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble
c) Valorització, protecció i conservació del patrimoni natural
Actuacions integrals encaminades a la recuperació d'espais
naturals de l'entorn urbà, valorització i difusió del patrimoni
natural.
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
Característiques de la convocatòria del programa Viure al Poble
d) Ajuts per millorar els serveis turístics
‐Actuacions integrals de millora dels accessos a espais d'interès turístic.
‐ Creació d'espais d'informació turística o oficines de turisme i de millora de
l'equipament de les oficines actuals.
‐Millora de la senyalització turística i embelliment dels entorns turístics.
‐ Creació de centres d'interpretació turística.
‐ Desenvolupament de plans i campanyes de dinamització i promoció turística.
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
S’hi van presentar 70 sol∙licituds, dels quals han estat seleccionats 28 municipis (un 40%).
1a convocatòria 2009
2a convocatòria 2010
S’hi van presentar 141 sol∙licituds, dels quals van ser seleccionats 26 municipis (un 18,4%).
El mecanisme
3. Programa Viure al Poble
Recomanacions...
Ossera, Territori artesà
Dinamització
Innovació
FormacióTradició
Bioclimàtic
Venda
Divulgació
Diversificacióeconòmica
Allotjament Restauració
Local social
Sinèrgies turisme i artesania
Crear ocupació
Consolidar població
Producte local
Identitat
Territori rural i de muntanya
Núria AlamonEquip tècnic del CEDRICATCrta. Vella de Sant Llorenç, km 2
25280 SOLSONA
Tel: +34 973.48.43.20 Fax: +34 973.48.09.10
Moltes gràcies!
Pep Camps Ajuntament de La Vansa i Fórnols25717 SORRIBES DE LA VANSA
Tel: +34 973.370.368 Fax: +34 973.370.312