opuscle cat 2019 - ccaait › wp-content › uploads › 2018 › 07 › versio-we… · institut...

1985-2019

Instalaciones Centrales Autovía T-11, Km 1443006 - Tarragona

ETAP Ctra. Nacional 340, Km 109443895 - L’Ampolla (Tarragona)

[email protected]

CATALÀCASTELLANO

Edita:Consorci d’Aigües de Tarragona

6ª Edición - Novembre 2019Dirección-coordinación:

Dirección-gerència del CATFotografías:

Vista aerea ETAP© Base cartográfica (ortofotografía) propiedad del

Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible en www.ortoxpres.catArchivo Comunidades de Regantes del DeltaArchivo Histórico de la Ciudad de TarragonaDavid Oliete - Farnós - Roe - Molinos/Wenzel

Archivo del CAT

Imprime:Arts Gràfiques Octavi S.A.

D.L.T-1228-2012

•••••••••Antecedents del CAT . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Pla Delta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

El Consorci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Descripció de les instal·lacions . . . . . . . . . . . . . 13

Procés de tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Gestió i Pla estratègic . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Pla d’emergència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Responsabilitat social . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

•••••••••Antecedentes del CAT . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Pla Delta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

El Consorcio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Descripción de las instalaciones . . . . . . . . . . . . . 13

Proceso de tratamiento. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Gestión y Plan estratégico . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Plan de emergéncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Responsabilidad social . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

SumariSumario

La falta d’aigua que patien les comarques de Tarragona a les darreries dels anys 70 va posar en risc el seu desenvolupament urbà, industrial i turístic. Al Delta de l’Ebre calia millorar les infraestructures dels canals de reg, on es produïen unes pèrdues d’aigua al voltant del 23%, avaluades en 12 m3/s, degut a la seva antiguitat.Davant d’aquestes circumstàncies, i després de negociacions entre les diferents administracions, comunitats de regants i societat civil, l’1 de juliol de 1981 es va aprovar la Llei 18/81 d’actuacions en matèria d’aigua a les comarques de Tarragona. En el punt 1 de l’article primer de la llei, es preveia la redacció i execució del “Pla d’obres de condicionament i millora de la infraestructura hidràulica de l’Ebre”, popularment conegut com a Pla Delta. Així mateix, el punt 2 de la llei recollia que “es podia destinar a l’abastament urbà i industrial un cabal equivalent a un terç del recuperat amb el recobriment dels canals de reg i amb un límit màxim de 4 m³/s, prèvia concessió administrativa”. Segons estableix la llei, “l’esmentada concessió serà sol·licitada i, si s’escau, obtinguda pels ajuntaments i indústries constituïts en un ens amb personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre”. Posar de relleu que és el primer cop en la història hidrològica a l’estat espanyol que s’autoritza una concessió de cabals sense detracció d’aigua directa del riu.

Antecedentsdel CAT

•••••••••

La falta de agua que sufrían las comarcas de Tarragona a finales de los años 70 puso en riesgo su desarrollo urbano, industrial y turístico. En el Delta del Ebro había que mejorar las infraestructuras de los canales de riego, donde se producían unas pérdidas de agua de alrededor del 23%, evaluadas en 12 m³/s, debido a su antigüedad.Ante estas circunstancias, y después de negociaciones entre las diferentes administraciones, comunidades de regantes y sociedad civil, el 1 de julio de 1981 se aprobó la Ley 18/81 de actuaciones en materia de agua en las comarcas de Tarragona. En el punto 1 del artículo primero de la ley, se preveía la redacción y ejecución del “Plan de obras de acondicionamiento y mejora de la infraestructura hidráulica del Ebro”, popularmente conocido como Pla Delta.Asimismo, el punto 2 de la ley recogía que “se podía destinar al abastecimiento urbano e industrial un caudal equivalente a un tercio del recuperado con el recubrimiento de los canales de riego y con un límite máximo de 4 m³/s, previa concesión administrativa“. Según establece la ley, “dicha concesión será solicitada y, en su caso, obtenida por los ayuntamientos e industrias constituidos en un ente con personalidad jurídica propia y sin ánimo de lucro”.Poner de relieve que es la primera vez en la historia hidrológica en España que autoriza una concesión de caudales sin detracción de agua directa del río.

Antecedentesdel CAT

•••••••••

La sequera dels anys 70, juntament amb la sobreexplotació dels aqüífers per la pressió demogràfica generada pel procés d’industrialització, i les demandes de la pròpia indústria, van portar problemes greus de salinitat en la qualitat de l’aigua subministrada pel servei públic de Tarragona; a Reus, però, hi havia restriccions de fins a 20 hores. Els ciutadans es veien obligats a buscar aigua a les fonts, o comprar-la envasada.

La sequía de los años 70, junto con la sobreexplotación de los acuíferos por la presión demográfica generada por el proceso de industrialización, y las demandas de la propia industria, llevaron problemas graves de salinidad en la calidad del agua suministrada por el servicio público de Tarragona ; en Reus, había restricciones de hasta 20 horas. Los ciudadanos se veían obligados a buscar agua a las fuentes, o comprarla envasada.

Foto: Olivé-Abelló. Cedida pel Fons Municipal AHCT.

2 33

•••••••••La constitució del Consorci Concessionari d’Aigües per als Ajuntaments i Indústries de Tarragona es va fer efectiva el 2 d’abril de 1985 i, per resolució del MOPU amb data de 20 d’agost de 1987, el Consorci obté la concessió d’1,982 m³/s d’aigües, ampliable fins a un màxim de 4 m³/s. Entre 1987 i 1989 es van executar les obres necessàries per un valor final de 108,18 M€, iniciant-se el subministrament el 29 de juliol de 1989. El pas dels anys i la incorporació de nous membres, així com el consum d’aigües reutilitzables per part d’algunes indústries consorciades, han fet necessaris diversos ajustos de la concessió, que actualment és, des del 29 d’agost de 2019, data de l’última modificació de la concessió, de 3,0033 m³/s (94,71 Hm³/any) de mitjana a l’any, amb un màxim a l’estiu (juliol i agost) de 3,781 m³/s i un mínim de 2,633 m³/s al mes gener.

•••••••••La constitución del Consorcio Concesionario de Aguas para los Ayuntamientos e Industrias de Tarragona se hizo efectiva el 2 de abril de 1985 y, por resolución del MOPU con fecha de 20 de agosto de 1987, el Consorcio obtiene la concesión de 1,982 m³/s de aguas, ampliable hasta un máximo de 4 m³/s. Entre 1987 y 1989 se ejecutaron las obras necesarias por un valor final de 108,18 M€, iniciándose el suministro el 29 de julio de 1989.El paso de los años y la incorporación de nuevos miembros, así como el consumo de aguas reutilizables por parte de algunas industrias consorciadas, han hecho necesarios varios ajustes de la concesión, que actualmente es, desde el 29 de agosto de 2019, fecha de la última modificación de la concesión, de 3,0033 m³/s (94,71 Hm³/año) de media al año, con un máximo en verano (julio y agosto) de 3,781 m³/s y un mínimo de 2,633 m³/s en el mes de enero

Obres de construcció de l’ETAPObras de construcción de la ETAP

ETAP, l’Ampolla (Tarragona)4 5

El punt 1 de la Llei 18/81, dóna origen a l’esmentat Pla Delta, obres d’infraestructura dedicades a impermeabilitzar els canals i sèquies de reg a través d’un revestiment de formigó.Els canals de reg de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre es van construir als anys 1861 i els de la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre el 1906. La Comunitat de la dreta té una concessió de 27,6 m³/s i la de l’esquerra de 19,0 m³/s. Aquests cabals es distribueixen a través dels 60 i 47 km de canals que té cadascuna de les comunitats, a més a més dels 628 km totals de sèquies per fer arribar l’aigua a les 27.638 hectàrees que sumen els més de 9.000 regants.Atesa l’antiguitat dels canals, les pèrdues d’aigua, que eren especialment espectaculars en casos d’esvorancs, esquerdes, etc., s’estimaven en un 23% del total de la concessió. Amb l’execució del Pla Delta i el revestiment dels canals es recuperava aquesta aigua, que representa 12 m³/s, i que podia ser adreçada a l’abastament urbà, industrial i turístic de les comarques de Tarragona amb un màxim de 4 m³/s.

Pla Delta•••••••••

Plan Delta•••••••••

El punto 1 de la Ley 18/81, da origen a dicho Pla Delta, obras de infraestructura dedicadas a impermeabilizar los canales y acequias de riego a través de un revestimiento de hormigón.Los canales de riego de la Comunidad General de Regantes del Canal de la Derecha del Ebro se construyeron en los años 1861 y los de la Comunidad de Regantes-Sindicato Agrícola del Ebro en 1906. La Comunidad de la derecha tiene una concesión de 27,6 m³/s y la de la izquierda de 19,0 m³/s. Estos caudales se distribuyen a través de los 60 y 47 km de canales que tiene cada una de las comunidades, además de los 628 km totales de acequias para hacer llegar el agua a las 27.638 hectáreas que suman los más de 9.000 regantes.Dada la antigüedad de los canales, las pérdidas de agua, que eran especialmente espectaculares en casos de socavones, grietas, etc., que se estimaban en un 23% del total de la concesión. Con la ejecución del Plan Delta y el revestimiento de los canales se recuperaba esta agua, que representa 12 m³/s, y que podía ser destinada al abastecimiento urbano, industrial y turístico de las comarcas de Tarragona con un máximo de 4 m³/s.

6 7Estat dels canals avans i després del Pla Delta

Estado de los canales antes y después del Plan DeltaDelta de l’Ebre (Tarragona)

ConsorciadosEl Consorcio abarca a diferentes municipios de las comarcas del Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre y Montsià, que representa el 36% del territorio de todas las comarcas tarraconenses (una superficie de 6.303 km²) y el 80% de la población (795.902 habitantes a 01/01/2018), la que se incrementa significativamente en verano como consecuencia del turismo. También, de manera directa, suministra agua a las industrias consorciadas, principalmente del sector petroquímico localizadas en el Camp de Tarragona y del sector alimentario y papelero.

ACESA INFRAESTRUCTURAS, SAADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIASASFALTOS ESPAÑOLES, SAASOCIACIÓN NUCLEAR ASCÓ-VANDELLÒS II, AIEBASELL POLIOLEFINAS IBERICA, SLBASF ESPAÑOLA, SABIC IBERIA, SACÀMPING L'AMETLLA VILLAGE PLATJA, SLCARGILL ESPAÑA, SACEPSA COMERCIAL PETRÓLEO, SACLARIANT IBÉRICA PRODUCCIÓN, SACOMUNIDAD DE BIENES CN VANDELLÒS IICOVESTRO, SL

DOW CHEMICAL IBÉRICA, SAERCROS, SAESSITY SPAIN, SLHORMICEMEXINDÚSTRIAS QUÍMICAS DEL ÓXIDO DE ETILENO, SAMESSER IBÉRICA DE GASES, SA UnipersonalNORDVERT, SLUREPSOL BUTANO, SAREPSOL GENERACIÓN ELÉCTRICA, SLUREPSOL PETRÓLEO, SAREPSOL QUIMICA, SARPK METAL FORMING, SAUSOCIEDAD ESPAÑOLA DE CARBUROS METÁLICOS, SA

L'ALBIOLALCANARALCOVERL'ALDEAALFORJAL'ALIÓALMOSTERALTAFULLAL'AMETLLA DE MARL'AMPOLLAAMPOSTAL'ARBOÇBANYERES DEL PENEDÈSBELLVEIBLANCAFORTLES BORGES DEL CAMPCALAFELLCAMBRILSCASTELLVELLEL CATLLARCONSTANTICREIXELLCUNITDELTATRES (Mancomunitat Intermunicipal

ALDEA-DELTEBRE-CAMARLES)ELS GARIDELLSL’ESPLUGA DE FRANCOLÍLLORENÇ DEL PENEDÈSMASPUJOLSMONTBLANCMONTBRIÓ DEL CAMPMONT-ROIG DEL CAMP

EL MORELLELS PALLARESOSPERAFORTEL PERELLÓEL PLA SANTA MARIALA POBLA DE MONTORNÈSLA POBLA MAFUMETPUIGPELATREUSRIUDOMSRODA DE BERÀEL ROURELLSALOUSANT CARLES DE LA RÀPITASANT JAUME D'ENVEJASANT JAUME DELS DOMENYSSANTA OLIVASARRALLA SECUITALA SELVA DEL CAMPSOLIVELLATARRAGONATORREDEMBARRATORTOSAVALLMOLLVALLSVANDELLÒS I HOSPITALET DE L'INFANTEL VENDRELLVILALLONGA DEL CAMPVILA-SECAVINYOLS I ELS ARCS

Municipis Municipios

Indústries Industrias

El Consorci•••••••••

El Consorcio•••••••••

ConsorciatsEl Consorci abasta a diferents municipis de les comarques del Baix Penedès, Tarragonès, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre i Montsià, que representa el 36% del territori de totes les comarques tarraconines (una superfície de 6.303 km²) i el 80% de la població (795.902 habitants a 01.01.2018), la qual s’incrementa significativament a l’estiu com a conseqüència del turisme. També, de manera directa, subministra aigua a les indústries consorciades, principalment del sector petroquímic localitzades al Camp de Tarragona i del sector alimentari i paperer.

8 9Municipis i Indústries consorciats a octubre 2019

Municipios y Industrias consorciados a octubre 2019ETAP, l’Ampolla (Tarragona)

Òrgans de govern •••••••••Els òrgans de Govern del CAT són:

• L’Assemblea General, constituïda per 9 representants de la Generalitat de Catalunya, entre els quals n’hi ha un de cada comunitat de regants d’ambdós marges del Delta de l’Ebre; un vocal per cadascun dels municipis consorciats i un vocal per cadascuna de les indústries. Entre d’altres funcions, l’Assemblea aprova anualment els comptes i el pressupost de l’any amb la tarifa de l’aigua.• El Consell d’Administració, constituït per vuit membres:2 representants de la Generalitat, 2 dels ajuntaments, 2 de les indústries i 2 de les comunitats de regants.• La presidència, nomenada pel Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Órganos de govierno •••••••••Los órganos de Gobierno del CAT son:

• La Asamblea General, constituida por 9 representantes de la Generalidad de Cataluña, entre los que hay uno de cada comunidad de regantes de ambos márgenes del Delta del Ebro; un vocal por cada uno de los municipios consorciados y un vocal por cada una de las industrias. Entre otras funciones, la Asamblea aprueba anualmente las cuentas y el presupuesto del año con la tarifa del agua.• El Consejo de Administración, constituido por ocho miembros: 2 representantes de la Generalitat, 2 de los ayuntamientos, 2 de las industrias y 2 de las comunidades de regantes.• La presidencia, nombrada por el Conseller de Territori i Sostenibilitat.

10 11Sala del consellSala del consejo

Instal·lacions Centrals, Tarragona

Instal·lacions CentralsA l’autovia Tarragona-Reus es troben les instal·lacions centrals del CAT, on se situen els dipòsits finals de la conducció principal amb una capacitat de 62.000 m³, i l’estació de bombament (EB-3), que eleva l’aigua d’aquests dipòsits pels ramals de la conducció secundària i litoral.L’estació de bombament consta de tres bombes de 630 kW de potència, a més a més d’una de reserva, suficients per elevar 1,4 m³/s, a una alçada manomètrica de 62 m.

Instalaciones CentralesEn la autovía Tarragona-Reus se encuentran las instalaciones centrales del CAT, donde se sitúan los depósitos finales de la conducción principal con una capacidad de 62.000 m³, y la estación de bombeo (EB-3), que eleva el agua de estos depósitos hacia los ramales de la conducción secundaria y litoral.La estación de bombeo consta de tres bombas de 630 kW de potencia, además de una de reserva, suficientes para elevar 1,4 m³/s, a una altura manométrica de 62 m.

Descripció de les instal·lacions

•••••••••

Descripción de las instalaciones

•••••••••

1312Edifici oficines

Edificio oficinasInstal·lacions Centrals, Tarragona

•••••••••D’altra banda, a uns edificis annexos a les instal·lacions anteriors, hi ha la zona d’oficines amb els serveis administratius i tècnics, com també les naus de manteniment de tota la xarxa del Consorci i el magatzem principal.Així mateix, aquestes instal·lacions, en cas de ser necessari, són un punt alternatiu de comandament de la sala de control de l’ETAP per gestionar tant la captació, la potabilització com la distribució als usuaris, dels 63 ajuntaments i 26 indústries de la província de Tarragona.

•••••••••Por otra lado, en unos edificios anexos a las instalaciones anteriores, está la zona de oficinas con los servicios administrativos y técnicos, así como las naves de mantenimiento de toda la red del Consorcio y el almacén principal.Asimismo, estas instalaciones, en caso de ser necesario, son un punto alternativo de mando de la sala de control de la ETAP para gestionar tanto la captación, potabilización como distribución a los usuarios, 63 ayuntamientos y 26 industrias de la provincia de Tarragona.

14 15Laboratori electrònic

Laboratorio electrónicoInstal·lacions Centrals, Tarragona

Zona carregadors cotxes elèctricsZona cargadores coches eléctricos


Vista generalVista general


1 23

4

4

5

5

6

6

7

8

8

9

10

10

11

12

16

17

15

14

13

18

19

1920

21

14

22

•••••••••ETAP, Estació de Tractament d’Aigua PotableL’estació de tractament d’aigua potable, ubicada a l’Ampolla, té una capacitat de potabilització d’aigua de 4 m³/s (4 mil litres per segon). Fins a la part final del tractament, a excepció de fase de postozonització i els filtres de carbó actiu, està construïda en dues seccions totalment simètriques, cadascuna amb capacitat per tractar 2 m³/s.El procés de potabilització consisteix en una desinfecció, decantació i filtració de les partícules que porta l’aigua en suspensió amb una cloració final que en garanteixi la qualitat durant el transport fins a l’usuari consorciat.

1 Dipòsit d’aigua cruaDepósito de agua cruda

2 Cambra d’arribadaCámara de llegada

3 Edifici de reactiusEdificio de reactivos

4 Cambres de mesclaCámaras de mezcla

5 FloculadorsFloculadores

6 DecantadorsDecantadores

7 Espessidors de fangsEspesadores de fangos

8 Filtres de sorraFiltros de arena

9 Filtres de carbóFiltros de carbón

10 Dipòsit d’aigua tractadaDepósito de agua tratada

11 Cambra de recuperacióCámara de recuperación

12 Estació de bombament EB-1Estación de bombeo EB-1

•••••••••ETAP, Estación de Tratamiento de Agua PotableLa estación de tratamiento de agua potable, ubicada en la Ampolla, tiene una capacidad de potabilización de agua de 4 m³/s (4 mil litros por segundo). Hasta la parte final del tratamiento, a excepción de fase de postozonización y los filtros de carbón activo, está construida en dos secciones totalmente simétricas, cada una con capacidad para tratar 2 m³/s.El proceso de potabilización consiste en una desinfección, decantación y filtración de las partículas que lleva el agua en suspensión con una cloración final que garantice la calidad durante el transporte hasta el usuario consorciado.

13 Xemeneia d’equilibriChimenea de equilibrio

14 Eres d’assecamentEras de secado

15 Deshidratació de fangsDeshidratación de fangos

16 Laboratori LQAIGUALaboratorio LQAIGUA

17 Aula de l’aiguaAula del agua

18 Tractament d’aigua recuperada TARTratamiento de agua recuperada TAR

19 PreozonitzacióPreozonización

20 PostozonitzacióPostozonización

21 Dosificació HipocloritDosificación Hipoclorito

22 Parc transformador 110KvParque transformador 110Kv

16 17

Vista aèriaVista aérea

ETAP, l’Ampolla (Tarragona) © Institut Cartogràfic de Catalunya

Riu Ebre

Canal Dreta

EB-0

Dipòsit d’Aigua Crua

Cambra d’Arribada

Canal Esquerra

Cambres de Mescla

Floculadors

Decantadors

Filtres de Sorra

Espessidorsde Fangs

Deshidratació de Fangs

CAPT

ACIÓ

ETAP

TAR

Filtres de Carbó

Dipòsit d’Aigua Tractada

EB-1

Xarxa de Distribució

Eres d’Assecament

LaboratoriLQAIGUA

Preozonització

Postozonització

Río Ebro

Canal Derecha

Depósito de Agua Cruda

Cámara de Llegada

Canal Izquierda

Camaras de Mezcla

Floculadores

Decantadores

Filtros de Arena

Filtros de Carbón

Depósito de Agua Tratada

Red de Distribución

Espesadoresde Fangos

Deshidratación de Fangos

Eras de Secado

LaboratorioLQAIGUA

CAPT

ACIÓN

ETAP

Preozonización

Postozonización

EB-0

TAR

EB-1

Todo el recorrido que hace el agua por nuestras instalaciones lo dividimos en tres partes:La primera, es la llamada captación en Campredó, donde tomamos el agua desde los canales de riego del río Ebro y la impulsamos hacia la ETAP de la Ampolla.La segunda parte sería todo el propio proceso de potabilización realizado en la ETAP, de donde el agua ya sale en condiciones para el consumo humano.Y finalmente la tercera parte, la red de distribución, que consiste en el suministro a todos los consorciados a través de nuestras tuberías, bombeos y depósitos reguladores.

Procés detractament

•••••••••

Proceso detratamiento

•••••••••

Tot el recorregut que fa l’aigua per les nostres instal·lacions el dividim en tres parts:La primera, és l’anomenada captació a Campredó, on agafem l’aigua dels canals de reg del riu Ebre i la impulsem cap a l’ETAP de l’Ampolla.La segona part seria tot el propi procés de potabilització realitzat a l’ETAP, d’on l’aigua ja surt en condicions per al consum humà.I finalment la tercera part, la xarxa de distribució, que consisteix en el subministrament a tots els consorciats a través de les nostres canonades, bombaments i dipòsits reguladors.

Esquema del procés de l’ETAPEsquema del proceso de la ETAPETAP, l’Ampolla (Tarragona)18 19

Obra de Presa i Estació de Bombament EB-0 - Campredó, Tortosa (Tarragona)

•••••••••Obra de tomaLa captación de agua se hace en Campredó, pedanía de Tortosa situada a 7 km río abajo, efectuándola a partes iguales de los canales de riego de los márgenes derecho e izquierdo del río Ebro.El agua del canal de la derecha, después de pasar por rejas de desbaste, es conducida al margen izquierdo mediante dos sifones de 200 metros de longitud y a través de dos conducciones de 1.200 y 1.600 mm de diámetro instaladas en el lecho del río.En el margen izquierdo, el CAT tiene ubicadas unas instalaciones donde hay un depósito donde se acumulan los caudales recogidos del margen derecho e izquierdo, después de haber pasado por otras rejas de desbaste y unos tamices para retener la mayoría de partículas sólidas que lleva de agua. Se dispone de una estación de bombeo (EB-0) capaz de impulsar hasta 4 m³/s (4 mil litros por segundo) a través de una tubería de hormigón con camisa de chapa de 1.600 mm de diámetro hasta la planta potabilizadora de la Ampolla, a 14 km de distancia.

•••••••••Obra de presaLa captació d’aigua es fa a Campredó, pedania de Tortosa situada a 7 km riu avall, efectuant-la en parts iguals dels canals de reg del marges dret i esquerre del riu Ebre.L’aigua del canal de la dreta, després de passar per reixes de desbast, és conduïda al marge esquerre mitjançant dos sifons de 200 metres de longitud i a través de dues conduccions de 1.200 i 1.600 mm de diàmetre instal·lades al llit del riu.Al marge esquerre, el CAT té ubicades unes instal·lacions on hi ha un dipòsit on s’acumulen els cabals recollits del marge dret i esquerre, després d’haver passat per unes altres reixes de desbast i uns tamisos per retenir la majoria de partícules sòlides que porta d’aigua. Es disposa d’una estació de bombament (EB-0) capaç d’impulsar fins a 4 m³/segon (4 mil litres per segon) a través d’una canonada de formigó amb camisa de xapa de 1.600 mm de diàmetre fins a la planta potabilitzadora de l’Ampolla, a 14 km de distància.

20 21Instal·lacions de l’obra de presa i de l’estació de bombament EB-0

Instalaciones de la obra de toma y de la estación de bombeo EB-0Campredó, Tortosa (Tarragona)

•••••••••L’estació de bombament està equipada amb 6 grups motobombes amb capacitat per impulsar els 4 m³/s de la concessió màxima; 3 amb una potència de 1.500 kW i 3 amb una potència de 630 kW. A 5 km de l’EB-0, al punt més alt del traçat, amb la finalitat de protegir les instal·lacions del fenomen del cop d’ariet, es va construir una xemeneia d’equilibri de 35 m d’alçada i 7 m de diàmetre.

•••••••••La estación de bombeo está equipada con 6 grupos motobombas con capacidad para impulsar los 4 m³/s de la concesión máxima; 3 con una potencia de 1.500 kW y 3 con una potencia de 630 kW. A 5 km de la EB-0, en el punto más alto del trazado, con el fin de proteger las instalaciones del fenómeno del golpe de ariete, se construyó una chimenea de equilibrio de 35 m de altura y 7 m de diámetro.

22 23Estació de Bombament EB-0

Estación de Bombeo EB-0Campredó, Tortosa (Tarragona)

Dipòsit d’aigua crua

Cambres de mescla

•••••••••Dipòsit d’aigua crua i tractaments preliminarsL’aigua arriba des de l’EB-0 (Campredó) fins a un dipòsit amb capacitat per a 175.000 m³; anomenat dipòsit d’aigua crua. La seva missió és regular el procés de potabilització. En cas d’interrupció de la captació aquest volum d’aigua emmagatzemat pot cobrir les necessitats de subministrament entre 24 i 12 hores, segons sigui període d’hivern o d’estiu.A la sortida del dipòsit s’aplica CO2 per l’ajust del pH per seguir el pròxim pas pròpiament de potabilització, la preozonització.La preozonització consisteix en l’aplicació d’ozó a l’aigua crua. L’ozó s’obté a partir d’aire i oxigen pur que es vaporitza a gas i se li aplica una corrent elèctrica, actua amb una gran capacitat desinfectant i amb dosi suficient per tal d’inactivar diferents microorganismes (virus, bacteris, protozous i d’altres) i també oxidar alguns microcontaminants (nitrits, ferro, manganés i altres).

•••••••••Depósito de agua cruda y tratamientos preliminaresEl agua llega desde la EB-0 (Campredó) hasta un depósito con capacidad para 175.000 m³; llamado depósito de agua cruda. Su misión es regular el proceso de potabilización. En caso de interrupción de la captación, este volumen de agua almacenado puede cubrir las necesidades de suministro entre 24 y 12 horas, según sea período de invierno o de verano.A la salida del depósito se aplica CO2 por el ajuste del pH para seguir el próximo paso propiamente de potabilización, la preozonización.La preozonización consiste en la aplicación de ozono al agua cruda. El ozono se obtiene a partir de aire y oxígeno puro que se vaporiza a gas y se le aplica una corriente eléctrica, actúa con una gran capacidad desinfectante y con dosis suficiente para inactivar diferentes microorganismos (virus, bacterias, protozoos y otros) y también oxidar algunos microcontaminantes (nitritos, hierro, manganeso y otros).

24 25

Dipòsit d’arribadaDepósito de llegada

ETAP, l’Ampolla (Tarragona)

Interiors i exterior Instal·lacions PreozonitzacióInteriores y exterior Instalaciones Preozonización


•••••••••Cambra d’arribadaDes de la cambra d’arribada, l’aigua es divideix i es dirigeix a les dues seccions de la planta. En aquesta cambra s’hi afegeix un coagulant, el clorur fèrric, la missió del qual es començar a agrupar una sèrie de partícules mitjançant una reacció físico-química. A aquest punt també va a parar l’aigua recuperada procedent de diferents rentats del procés de tractament (filtres de sorra, filtres de carbó, espessidors de fangs, ....) i un cop tractada prèviament (TAR).

Cambra de mesclaDe la cambra d’arribada l’aigua passa (sempre per gravetat) a la cambra de mescla, una cambra amb agitació mecànica on s’hi afegeix el floculant, el polidagmac, un additiu que permetrà la floculació de les partícules que l’aigua porta en suspensió.

•••••••••Cámara de llegadaDesde la cámara de llegada, el agua se divide y se dirige a las dos secciones de la planta. En esta cámara se añade un coagulante, el cloruro férrico, cuya misión es comenzar a agrupar una serie de partículas mediante una reacción físico-química. A este punto también va a parar el agua recuperada procedente de diferentes lavados del proceso de tratamiento (filtros de arena, filtros de carbón, espesadores de fangos, ....) y una vez tratada previamente (TAR).

Cámara de mezclaDe la cámara de llegada el agua pasa (siempre por gravedad) a la cámara de mezcla, una cámara con agitación mecánica donde se añade el floculante, el polidagmac, un aditivo que permitirá la floculación de las partículas que el agua lleva en suspensión.

26 27Cambres de mesclaCámaras de mezcla


Cambra d’arribadaCámara de llegada


•••••••••FloculadorsDe la cambra de mescla, l’aigua passa als floculadors, on se li afegeix el llot extret del mateix procés i es remou a través de turbines giratòries per tal de facilitar la reacció amb el floculant i el coagulant, de manera que s’aconsegueix que les partícules s’agrupin formant flocs (partícules de major mida i pes que ja es poden observar a primera vista i que tenen la capacitat de precipitar).

DecantadorsEn aquesta secció, l’aigua passa entre nombroses bateries de lamel·les, els anomenats decantadors lamelars, làmines de plàstic situades estratègicament, i en xocar-hi els flocs descendeixen al fons i s’hi dipositen en forma de llot. Un cop alliberada dels flocs, l’aigua surt per uns canalons ja totalment transparent.Els llots dipositats al fons seran recollits per una rasqueta giratòria en una presa central i, mitjançant bombament, el llot serà conduït fins els espessidors de fangs.

Formació dels flocsFormación de los copos

Decantació dels flocsDecantación de los copos

•••••••••FloculadoresDe la cámara de mezcla, el agua pasa a los floculadores, donde se le añade fango extraído del mismo proceso y se remueve a través de turbinas giratorias para facilitar la reacción con el floculante y el coagulante, por lo que se consigue que las partículas se agrupen formando copos (partículas de mayor tamaño y peso que ya se pueden observar a simple vista y que tienen la capacidad de precipitar).

DecantadoresEn esta sección, el agua pasa entre numerosas baterías de lamelas, los llamados decantadores lamelares, láminas de plástico situadas estratégicamente, y al chocar los copos descienden al fondo y se depositan en forma de fango. Una vez liberada de los copos, el agua sale por unos canalones ya totalmente transparente.Los fangos depositados en el fondo serán recogidos por una rasqueta giratoria en una toma central y, mediante bombeo, el fango será conducido hasta los espesadores de fangos.

28 29Floculadors i Decantadors

Floculadores y DecantadoresETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••El cobriment dels decantadors i floculadors es va concloure l’estiu de 2011. Va ser un projecte que conjugava la sostenibilitat i la qualitat amb l’arquitectura i disseny per integració de l’obra en el paisatge, buscant simular les ones del mar .La proliferació d’algues, pel procés a l’aire lliure de la decantació, unit a excrements d’ocells que en quantitats de plaga havien colonitzat la instal·lació, perjudicava el procés, que ha millorat molt notòriament des que s’han cobert aquestes instal·lacions.

•••••••••El cubrimiento de los decantadores y floculadores se concluyó el verano de 2011. Fue un proyecto que conjugaba la sostenibilidad y la calidad con la arquitectura y diseño para integración de la obra en el paisaje, buscando simular las olas del mar.La proliferación de algas, por el proceso al aire libre de la decantación, unido a excrementos de pájaros que en cantidades de plaga habían colonizado la instalación, perjudicaba el proceso, que ha mejorado muy notoriamente desde que se han cubierto estas instalaciones.

30 31Edifici decantadors i flocuradors

Edificio decantadores y flocuradoresETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••Espessidors de fangsEls llots dipositats als fons durant el procés de decantació són recollits per una rasqueta giratòria i traslladats als concentradors de llots, on mitjançant un moviment giratori són dipositats al fons i a través d’un bombament enviats a la cambra de deshidratació.

Cambra de deshidratació i eres d’assecamentEls llots, un cop extreta l’aigua mitjançant la centrifugació, es porten a les eres d’assecament. Un cop secs es transformen en un subproducte al qual se li pot donar diferents usos pels que estan autoritzats: com a additiu per a la fabricació de ciment en l’addició al clinker, per a la restauració ambiental de fronts de pedreres, com també en un futur el seu retorn al medi natural, el delta de l’Ebre.L’aigua extreta durant el procés de centrifugació és recuperada i enviada a la cambra de recuperació per al seu reciclatge.

Deshidratació de fangsDeshidratación de fangos


Espessidor de fangsEspesador de fangos


•••••••••Espesadores de fangosLos fangos depositados en los fondos durante el proceso de decantación son recogidos por una rasqueta giratoria y trasladados a los espesadores de fangos, donde mediante un movimiento giratorio son depositados al fondo y a través de un bombeo enviados a la cámara de deshidratación.

Cámara de deshidratación y eras de secadoLos fangos, una vez extraída el agua mediante la centrifugación, se llevan a las eras de secado.Una vez secos se transforman en un subproducto al que se le puede dar diferentes usos por los que están autorizados: como aditivo para la fabricación de cemento en la adición al clinker, para la restauración ambiental de frentes de canteras, así como en un futuro su retorno al medio natural, el delta del Ebro.El agua extraída durante el proceso de centrifugación es recuperada y enviada a la cámara de recuperación para su reciclaje.

32 33Eres d’assecament

Eras de secadoETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••Cambra de recuperació i tractament d’aigües recuperades (TAR)La planta disposa d’una cambra de recuperació on va a parar tota l’aigua que no és potable durant el tractament, per exemple la dels espessidors de fangs, o l’aigua que es fa servir per a la neteja de les diferents instal·lacions. Des d’aquesta cambra, l’aigua és enviada a la instal·lació de tractament d’aigües recuperades (TAR) on és sotmesa a sedimentació lamel·lar per ser reenviada a la capçalera de l’ETAP, a la cambra d’arribada, on torna a entrar dins el cicle de tractament.

Reaprofitament dels fangsAmb l’excedent de fangs que es generen durant el procés de potabilització, actualment es gestionen per la millora ambiental d’activitats extractives amb projecte de restauració. El CAT ha estudiat una possible alternativa amb un model per retornar al medi el que es del medi. En el compromís amb el territori i la sostenibilitat, el Consorci ha format part d’un projecte, el LIFE+ Ebro ADMICLIM (2014-2018), liderat per l’Institut de Recerca de Tècniques Agroalimentàries (IRTA), que entre d’altres coses, ha analitzat el transport de sediments al tram final del riu Ebre i la seva dispersió als canals i parcel·les. D’aquesta manera el CAT contribueix a mitigar, parcialment, però validant un possible model futur, els efectes del canvi climàtic i l’afecció al delta per l’increment del nivell del mar.

•••••••••Cámara de recuperación y tratamiento de aguas recuperadas (TAR)La planta dispone de una cámara de recuperación donde va a parar toda el agua que no es potable durante el tratamiento, por ejemplo la de los concentradores de fangos, o el agua que se utiliza para la limpieza de las diferentes instalaciones. Desde esta cámara, el agua es enviada a la instalación de tratamiento de aguas recuperadas (TAR) donde es sometida a sedimentación lamelar para ser reenviada a la cabecera de la ETAP, en la cámara de llegada, donde vuelve a entrar en el ciclo de tratamiento.

Reaprovechamiento de los fangosCon el excedente de fangos que se generan durante el proceso de potabilización, actualmente se gestionan por la mejora ambiental de actividades extractivas con proyecto de restauración. El CAT ha estudiado una posible alternativa con un modelo para devolver al medio el que es del medio. En el compromiso con el territorio y la sostenibilidad, el Consorcio ha formado parte de un proyecto, el LIFE+ Ebro ADMICLIM (2014-2018), liderado por el Instituto de Investigación de Técnicas Agroalimentarias (IRTA), que entre otras cosas, ha analizado el transporte de sedimentos al tramo final del río Ebro y su dispersión a los canales y parcelas. De este modo el CAT contribuye a mitigar, parcialmente, pero validando un posible modelo futuro, los efectos del cambio climático y la afección al delta por el incremento del nivel del mar.

34 35Tractament d’Aigües Recuperades

Tratamiento de Aguas RecuperadasETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••Filtres de sorraTot seguit l’aigua passa per unes cambres amb el fons cobert per un metre de sorra, on les partícules que no han floculat queden atrapades entre els grans de sorra. Aquests filtres es netegen diàriament amb aire a pressió i aigua a contracorrent. Les minves que s’han produït en el procés de rentat s’addicionen per conservar la capacitat de retenció.

Secció dels filtresSección de los filtros

•••••••••Filtros de arenaA continuación el agua pasa por unas cámaras con el fondo cubierto por un metro de arena, donde las partículas que no han floculado quedan atrapadas entre los granos de arena. Estos filtros se limpian diariamente con aire a presión y agua a contracorriente. Las mermas que se han producido en el proceso de lavado se adicionan para conservar la capacidad de retención.

Fases cobriment filtres de sorraFases cubrimiento filtros de arena

36 37Interior cobriment filtre de sorra

Interior cubrimiento filtro de arenaETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••PostozonitzacióSeguidament es passa a l’etapa de la postozonització. Es torna a aplicar ozó, amb dosis més altes que a la preozonització, per inactivar totalment tota classe de microorganismes i oxidar i fragmentar compostos orgànics, que seran eliminats d’una forma més efectiva pel carbó actiu granular. Consisteix en un sistema de cambres de mescla, amb tres compartiments en sèrie que tenen un temps de retenció progressiu. L’ozó s’aplica als dos primers compartiments per barboteig de la mescla ozó-oxigen amb una columna d’aigua de més de 5 metres. A l’últim compartiment l’ozó decau fins a quasi desaparèixer i posteriorment, l’aigua es filtra per carbó actiu granular.

•••••••••PostozonizaciónSeguidamente se pasa a la etapa de la postozonitzación. Se vuelve a aplicar ozono, con dosis más altas que en la preozonización, para inactivar totalmente toda clase de microorganismos y oxidar y fragmentar compuestos orgánicos, que serán eliminados de una forma más efectiva por el carbón activo granular.Consiste en un sistema de cámaras de mezcla, con tres compartimentos en serie que tienen un tiempo de retención progresivo. El ozono se aplica a los dos primeros compartimentos por barboteo de la mezcla ozono-oxígeno con una columna de agua de más de 5 metros. En el último compartimento el ozono decae hasta casi desaparecer y posteriormente, el agua se filtra por carbón activo granular.

38 39Instal·lacions PostozonitzacióInstalaciones Postozonización


•••••••••Filtres de carbó actiuLa darrera fase del tractament són els filtres de carbó actiu granular.El carbó és l’encarregat de la purificació final de l’aigua.L’aigua passa pels filtres a través d’un llit de carbó d’un metre i mig de gruix, amb la possibilitat d’incrementar-ho fins a tres metres en funció de l’evolució de la qualitat de l’aigua i del volum tractat en un futur.D’aquesta manera, l’aigua surt d’aquest procés amb una alta eliminació de microcontaminants orgànics, metalls pesants i compostos. Aquest procés millora bàsicament quatre aspectes sobre la qualitat de l’aigua crua i tractada: períodes d’elevada salinitat on es produeixen episodis dels embassaments de l’Ebre amb alta producció d’algues que generen problemes de gust i olor a l’aigua, presència d’algues revificables a la xarxa de distribució, presència de diferents compostos orgànics procedents d’abocaments difusos i presència de material orgànic precursor de trihalometans. L’aigua passa per una filtració sobre carbó actiu en gra, que permet absorbir els compostos orgànics de pes molecular mitjà-alt i eliminar els metabòlics produïts per les algues i altres microorganismes.A més, el carbó actiu redueix la majoria de compostos orgànics de síntesi i la matèria orgànica precursora de trihalometans i actua de barrera física contra totes les micropol·lucions orgàniques inespecífiques.

•••••••••Filtros de carbón activoLa última fase del tratamiento son los filtros de carbón activo granular.El carbón es el encargado de la purificación final del agua.El agua pasa por los filtros a través de un lecho de carbón de un metro y medio de espesor, con la posibilidad de incrementarlo hasta tres metros en función de la evolución de la calidad del agua y del volumen tratado en un futuro.De este modo, el agua sale de este proceso con una alta eliminación de microcontaminantes orgánicos, metales pesados y compuestos.Este proceso mejora básicamente cuatro aspectos sobre la calidad del agua cruda y tratada: periodos de elevada salinidad donde se producen episodios de los embalses del Ebro con alta producción de algas que generan problemas de sabor y olor al agua, presencia de algas revificables a la red de distribución, presencia de diferentes compuestos orgánicos procedentes de vertidos difusos y presencia de material orgánico precursor de trihalometanos.El agua pasa por una filtración sobre carbón activo en grano, que permite absorber los compuestos orgánicos de peso molecular medio-alto y eliminar los metabólicos producidos por las algas y otros microorganismos.Además, el carbón activo reduce la mayoría de compuestos orgánicos de síntesis y la materia orgánica precursora de trihalometanos y actúa de barrera física contra todas las micropoluciones orgánicas inespecíficas.

40 41Interior zona filtres de carbó actiu

Interior zona filtros de carbón activoETAP, l’Ampolla (Tarragona)

Filtre de carbó actiuFiltro de carbón activo


•••••••••Dipòsit d’aigua tractadaL’aigua procedent dels filtres passa als dipòsits d’aigua tractada, que tenen una capacitat de 203.000 m³. Des d’aquí, i després de ser sotmesa a una postcloració, per tal d’assegurar el lliurament de l’aigua als consorciats amb les condicions sanitàries requerides, es distribueix als municipis i indústries consorciats des d’una estació de bombament on hi ha instal·lades 6 bombes amb motors de 1.100 kW impulsant l’aigua a través d’una canonada de 1.600 mm de diàmetre.

•••••••••Depósito de agua tratadaEl agua procedente de los filtros pasa a los depósitos de agua tratada, que tienen una capacidad de 203.000 m³. Desde aquí, y después de ser sometida a una postcloración, para asegurar la entrega del agua a los consorciados con las condiciones sanitarias requeridas, se distribuye a los municipios e industrias consorciados desde una estación de bombeo donde hay instaladas 6 bombas con motores de 1.100 kW impulsando el agua a través de una tubería de 1.600 mm de diámetro.

42 43Interior dipòsit d’aigua tractada

Interior depósito de agua tratadaETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••LaboratoriA l’ETAP de l’Ampolla es disposa d’un modern laboratori equipat amb les últimes tecnologies per donar compliment a la qualitat de l’aigua distribuïda, d’acord amb el Reial Decret 140/2003, el 314/2016 i el 902/2018 que estableix el criteris sanitaris per al consum humà. Aquest compliment es garanteix a través de les diferents analítiques (en tipologia i quantitat) que s’efectuen en el propi laboratori, que disposa de 4 seccions:

• Inorgànica: Disposa de la instrumentació necessària per tal de realitzar els assajos d’analítiques bàsiques com pH, conductivitat, composició iònica de l’aigua, assajos organolèptics i instrumentació avançada d’alta resolució per la determinació de metalls pesants.• Orgànica: Disposa d’instrumentació avançada d’espectrofotometria i cromatografia d’alta resolució per la determinació de compostos orgànics com poden ser dissolvents, plaguicides, contaminants de tipus antropogènic, compostos orgànics que es poden generar en el propi tractament com els trihalometans, haloacètics, i de manera més recent capaç de determinar compostos emergents i prioritaris (productes farmacèutics, de cosmètica, ....).• Microbiologia i Microscòpia: Es fan els assajos microbiològics com la determinació de bacteris aerobis, anaerobis, coliforms i també es realitzen els paràmetres biològics com clorofil·les i pigments, observacions microscòpiques per la determinació de larves, fitoplàncton i zooplàncton.• Radioactivitat: Aquest laboratori és gestionat per la Unitat Radioquímica Ambiental i Sanitària (URAIS) de la Universitat Rovira i Virgili i es determinen paràmetres radioquímics presents a l’aigua com és l’activitat alfa, beta, gamma, triti, dosi indicativa, així com els radioisòtops específics.

•••••••••LaboratorioEn la ETAP de la Ampolla se dispone de un moderno laboratorio equipado con las últimas tecnologías para dar cumplimiento a la calidad del agua distribuida, de acuerdo con el Real Decreto 140/2003, 314/2016 y el 902/2018 que establece los criterios sanitarios para el consumo humano. Este cumplimiento se garantiza a través de las diferentes analíticas (en tipología y cantidad) que se efectúan en el propio laboratorio, que dispone de 4 secciones:

• Inorgánica: Dispone de la instrumentación necesaria para realizar los ensayos de analíticas básicas como pH, conductividad, composición iónica del agua, ensayos organolépticos e instrumentación avanzada de alta resolución para la determinación de metales pesados.• Orgánica: Con una instrumentación avanzada de espectrofotometría y cromatografía de alta resolución para la determinación de compuestos orgánicos como pueden ser disolventes, plaguicidas, contaminantes de tipo antropogénico, compuestos orgánicos que se pueden generar en el propio tratamiento como los trihalometanos, haloacéticos, y de manera más reciente capaz de determinar compuestos emergentes y prioritarios (productos farmacéuticos, de cosmética, ....).• Microbiología y Microscopia: Se realizan los ensayos microbiológicos como la determinación de bacterias aerobias, anaerobias, coliformes y también se realizan los parámetros biológicos como clorofilas y pigmentos, observaciones microscópicas para la determinación de larvas, fitoplancton y zooplancton.• Radioactividad: Este laboratorio es gestionado por la Unidad Radioquímica Ambiental y Sanitaria (URAIS) de la Universidad Rovira i Virgili y se determinan parámetros radioquímicos presentes en el agua como es la actividad alfa, beta, gamma, tritio, dosis indicativa, así como los radioisótopos específicos.

44 45Secció Radioactivitat, laboratori LQAIGUA

Sección Radioactividad, laboratorio LQAIGUAETAP, l’Ampolla (Tarragona)

Secció Inorgànica, laboratori LQAIGUASección Inorgánica, laboratorio LQAIGUA


Secció Orgànica, laboratori LQAIGUASección Orgánica, laboratorio LQAIGUA


Secció Microbiologia i Microscòpia, laboratori LQAIGUASección Microbiología i Microscopía, laboratorio LQAIGUA


•••••••••L’aigua servida pel Consorci s’analitza diàriament i en continu, tant l’aigua captada procedent del riu Ebre, com la distribuïda a través de la xarxa als diferents consorciats. S’efectuen tant mostreigs manuals com també es disposa d’instrumentació analítica on-line al llarg de la xarxa de distribució que permetria identificar riscos de manera immediata. El Consorci ha desplegat 16 sensors multiparamètrics. Aquests sensors mesuren conductivitat, terbolesa, índex UV 254nm, color, TOC i temperatura.L’aigua del CAT compleix la certificació ISO 22000, d’innocuïtat alimentària, que equival a certificar l’aigua com a producte alimentari amb totes les garanties.El nombre d’analítiques és superior en un ràtio de 2,5 al que requereix la normativa per mantenir una correcta seguretat. Les millores en els equipaments del laboratori permeten reduir 1/3 el temps de resposta en les analítiques.

•••••••••El agua servida por el Consorcio se analiza diariamente y en continuo, tanto el agua captada procedente del río Ebro, como la distribuida a través de la red a los diferentes consorciados. Se efectúan tanto muestreos manuales como también se dispone de instrumentación analítica on-line a lo largo de la red de distribución que permitiría identificar riesgos de manera inmediata. El Consorcio ha desplegado 16 sensores multiparamétricos. Estos sensores miden la conductividad, turbidez, índice UV 254nm, color, TOC y temperatura.El agua del CAT cumple con la certificación ISO 22000, de inocuidad alimentaria, que equivale a certificar el agua como producto alimentario con todas las garantías.El número de analíticas es superior en un ratio de 2,5 al que requiere la normativa para mantener una correcta seguridad.Las mejoras en los equipos del laboratorio permiten reducir 1/3 el tiempo de respuesta en las analíticas.

46 47Edifici laboratori LQAIGUA

Edificio laboratorio LQAIGUAETAP, l’Ampolla (Tarragona)

•••••••••Xarxa de distribucióEl Consorci té instal·lats 402 km de canonada (2019). D’aquests, 77 km (Campredó - Tarragona) són d’un diàmetre de 1.600 mm i la resta, de diàmetres compresos entre els 80 i 1.300 mm. Aquesta xarxa s’estén des d’Alcanar (el municipi més meridional) fins a Cunit (el primer municipi pel nord-est) per la zona litoral, i fins Blancafort i Solivella per l’interior i la part nord de la demarcació.A la xarxa de distribució d’aigua, el Consorci té instal·lades 23 estacions de bombament i 44 dipòsits reguladors, que garanteixen el transport i la distribució d’aigua als municipis i empreses consorciats.

•••••••••Red de distribuciónEl Consorcio tiene instalados 402 km de tubería (2019). De estos, 77 km (Campredò - Tarragona) son de un diámetro de 1.600 mm y el resto, de diámetros comprendidos entre los 80 y 1.300 mm. Esta red se extiende desde Alcanar (el municipio más meridional) hasta Cunit (el primer municipio por el noreste) por la zona litoral, y hasta Blancafort y Solivella por el interior y la parte norte de la demarcación.En la red de distribución de agua, el Consorcio tiene instaladas 23 estaciones de bombeo y 44 depósitos reguladores, que garantizan el transporte y la distribución de agua a los municipios y empresas consorciados.

48 49Tram aeri canonada principal Ø1.600Tramo aéreo tubería principal Ø1.600

•••••••••Sala de controlDes del juny de 2012 es troben unificades les dues sales de control de què disposava el CAT: la de l’ETAP per al control de la captació i el tractament de l’aigua i la de les instal·lacions centrals que gestionava la distribució al llarg de la xarxa d’abastament.Amb la sala de control única a l’ETAP, a més de la seva modernització, s’obté la integració dels tres processos (captació, producció i distribució) i un optimització dels recursos. Especial referència a la gestió automatitzada de l’operació amb optimització energètica de tot el cicle, reduint el cost final del m3 d’aigua subministrat a l’usuari.Des d’aquí es coordina i dirigeix la distribució de l’aigua a més de 119 punts distribuïts per tota la província de Tarragona. Les dades que gestiona el sistema de telecomandament propi i amb redundància (via cable telefònic col·lateral a les conduccions, via ràdio, via xarxa IP microones) permet tenir coneixement de variables físiques hidràuliques del sistema i operar la posada en marxa i aturada de bombes, tenir dades en temps real de cabals circulants, pressions, nivells dels dipòsits, desviament de cabals, així com de variables elèctriques, com intensitats de consum, tensions, temperatura de motors, vibracions dels equips motobomba, de qualitat, com paràmetres bàsics, a banda de detecció d’avaries, detecció de personal a través d’un sistema d’anti-intrusisme, etc. També es disposa de dades de qualitat on-line a través de sensors que transmeten paràmetres bàsics com conductivitat, pH, temperatura, etc.

•••••••••Sala de controlDesde junio de 2012 se encuentran unificadas las dos salas de control de que disponía el CAT: la de la ETAP para el control de la captación y el tratamiento del agua y la de las instalaciones centrales que gestionaba la distribución a lo largo de la red de abastecimiento.Con la sala de control única en la ETAP, además de su modernización, se obtiene la integración de los tres procesos (captación, producción y distribución) y una optimización de los recursos. Especial referencia a la gestión automatizada de la operación con optimización energética de todo el ciclo, reduciendo el coste final del m³ de agua suministrado al usuario.Desde aquí se coordina y dirige la distribución del agua a más de 119 puntos distribuidos por toda la provincia de Tarragona. Los datos que gestiona el sistema de telemando propio y con redundancia (vía cable telefónico colateral a las conducciones, vía radio, vía red IP microondas) permite tener conocimiento de variables físicas hidráulicas del sistema y operar la puesta en marcha y parada de bombas , tener datos en tiempo real de caudales circulantes, presiones, niveles de los depósitos, desvío de caudales, así como de variables eléctricas, como intensidades de consumo, tensiones, temperatura de motores, vibraciones de los equipos motobomba, de calidad, como parámetros básicos, aparte de detección de averías, detección de personal a través de un sistema de anti-intrusismo, etc. También se dispone de datos de calidad on-line a través de sensores que transmiten parámetros básicos como conductividad, pH, temperatura, etc.

50 51Sala de controlSala de control


•••••••••El volum de dades que gestiona el sistema és d’unes 55.000 senyals que proporcionen les diferents instal·lacions, que s’actualitzen cada 10 segons. Amb la informació rebuda, des dels ordinadors de la sala de control en un entorn d’operacions 24x7 (24 hores els 7 dies de la setmana), es donen les instruccions de sortida pertinents, segons la tasca a realitzar, ordres que es transmeten pel mateix sistema de transmissió propi de dades amb prioritat sobre les senyals d’entrada. D’aquesta manera, s’aconsegueix que una ordre s’executi a camp en un termini mitjà de 2 segons.

SAOOECDes de la sala de control es gestiona el Sistema Automàtic d’Operació i Optimització Energètica (SAOOEC), que permet gestionar de forma intel·ligent la xarxa hidràulica i optimitzar costos. Gràcies a aquest sistema, que optimitza la gestió de la tarifa elèctrica horària amb els recursos hidràulics disponibles sota la premissa de donar el servei requerit a cada consorciat, al CAT ha aconseguit estalviar fins un 15% anual dels costos energètics. Ha estat un projecte cabdal ja que l’energia representa una tercera part dels costos d’explotació.

•••••••••El volumen de datos que gestiona el sistema es de unas 55.000 señales que proporcionan las diferentes instalaciones, que se actualizan cada 10 segundos. Con la información recibida, desde los ordenadores de la sala de control en un entorno de operaciones 24x7 (24 horas los 7 días de la semana), se dan las instrucciones de salida pertinentes, según la tarea a realizar, órdenes que se transmiten por el mismo sistema de transmisión propio de datos con prioridad sobre las señales de entrada. De este modo, se consigue que una orden se ejecute en campo en un plazo medio de 2 segundos.

SAOOECDesde la sala de control se gestiona el Sistema Automático de Operación y Optimización Energética (SAOOEC), que permite gestionar de forma inteligente la red hidráulica y optimizar costes. Gracias a este sistema, que optimiza la gestión de la tarifa eléctrica horaria con los recursos hidráulicos disponibles bajo la premisa de dar el servicio requerido a cada consorciado, el CAT ha conseguido ahorrar hasta un 15% anual de los costes energéticos. Ha sido un proyecto capital ya que la energía representa una tercera parte de los costes de explotación.

52 53Sala de controlSala de control


•••••••••El cop d’arietDins la xarxa de distribució mereixen especial atenció un element hidràulic per excel·lència: les xemeneies d’equilibri.El CAT té construïdes en el curs de la xarxa de canonades quatre xemeneies d’equilibri: una de 35 metres a Campredó, a 5 km del punt de captació; una de 85 metres a l’ETAP de l’Ampolla, una altra de 89 a l’estació de bombament (EB-2) de Vandellòs-Hospitalet de l’Infant, i la darrera de 43 metres és a l’estació de bombament de Reus-Riudoms.

• El cop d’ariet s’origina quan es tanca d’una manera ràpida un flux al llarg d’una conducció. Es passa d’una energia cinètica (on hi ha massa d’aigua i velocitat) a una energia potencial (on hi ha massa d’aigua i alçada), tot conservant el principi de conservació de l’energia i generant una ona de sobrepressió-depressió.Per tant, és necessari disposar d’una massa d’aigua i una determinada alçada per dissipar aquesta energia, que d’altra manera s’emportaria la instal·lació (bombes, vàlvules, conducció,..) amb el conseqüent deteriorament i pèrdua de propietats. Les xemeneies d’equilibri fan aquesta funció, com a dispositiu esmorteïdor dels fenòmens hidràulics que es produeixen.

•••••••••El golpe de arieteDentro de la red de distribución merecen especial atención un elemento hidráulico por excelencia: las chimeneas de equilibrio.El CAT tiene construidas a lo largo de la red de tuberías cuatro chimeneas de equilibrio: una de 35 metros a Campredò, a 5 km del punto de captación; una de 85 metros en la ETAP de la Ampolla, otra de 89 en la estación de bombeo (EB-2) de Vandellós-Hospitalet de l’Infant, y la última de 43 metros está en la estación de bombeo de Reus-Riudoms.

• El golpe de ariete se origina cuando se cierra de una manera rápida un flujo a lo largo de una conducción. Se pasa de una energía cinética (donde hay masa de agua y velocidad) a una energía potencial (donde hay masa de agua y altura), conservando el principio de conservación de la energía y generando una onda de sobrepresión-depresión.Por lo tanto, es necesario disponer de una masa de agua y una determinada altura para disipar esta energía, que de otra manera se llevaría la instalación (bombas, válvulas, conducción, ..) con el consecuente deterioro y pérdida de propiedades. Las chimeneas de equilibrio hacen esta función, como dispositivo amortiguador de los fenómenos hidráulicos que se producen.

54 55Xemeneia d’equilibri Estació de Bombament EB-2Chimenea de equilibrio Estación de Bombeo EB-2

Hospitalet de l’Infant (Tarragona)

•••••••••Evolució dels consumsEls 63 municipis consorciats representen un 80% de la població i un 36% del territori de les comarques de Tarragona, i cal tenir en compte el factor turístic dels ajuntaments consorciats del litoral, la qual cosa incrementa notòriament la demanda i consum d’aigua en època estival. Les polítiques d’eficiència en el consum, unides a les campanyes de sensibilització per al foment del consum responsable, han permès en els darrers anys reduir els consums tot i l’increment de la població.Des de la posada en servei, al juliol de 1989, l’evolució dels consums es reflecteix en la gràfica.

•••••••••Evolución de los consumosLos 63 municipios consorciados representan un 80% de la población y un 36% del territorio de las comarcas de Tarragona, y hay que tener en cuenta el factor turístico de los ayuntamientos consorciados del litoral, lo que incrementa notoriamente la demanda y consumo de agua en época estival. Las políticas de eficiencia en el consumo, unidas a las campañas de sensibilización para el fomento del consumo responsable, han permitido en los últimos años reducir los consumos a pesar del incremento de la población.Desde la puesta en servicio, en julio de 1989, la evolución de los consumos se refleja en la gráfica.

56 57Un dels dipòsits de les instal·lacions de la Cota118

Uno de los depósitos de las instalaciones de la Cota118Sant Pere i Sant Pau (Tarragona)

Canonades del CATTuberías del CAT

Estacions de Bombament i Dipòsits PropisEstaciones de Bombeo y Depósitos Propios

Dipòsits d’UsuariDepósitos de Usuario

Xemeneies d’EquilibriChimeneas de Equilibrio

Instal·lacions CentralsInstalaciones CentralesAutovia T11, Km 1443006 - Tarragona

ETAPCtra. Nacional 340, Km 109443895 - L’Ampolla

Xarxa de distribucióRed de distribución

58 59Esquema de la Xarxa de Distribució i gràfic diàmetre canonades

Esquema de la Red de Distribución y gráfico diámetro tuberías

•••••••••Dades tècniques (gener 2019)Municipis consorciats: 63Indústries consorciades: 26Població servida de la província: 80 %Territori abastat de la província: 36 %Concessió màxima: 4 m³/sLongitud de la xarxa de distribució: 402 KmDiàmetre de la canonada principal: 1600 mm interior, 77KmNúm. d’estacions de bombament: 23Núm. dipòsits reguladors propis: 44Unitats de grups motobombes: 73Potència contractada: 18,4 MWPotència instal·lada: 32,6 MWCapacitat emmagatzematge:

• Aigua crua: 180.000 m³ • Aigua tractada: 400.000 m³

•••••••••Datos técnicos (enero 2019)Municipios consorciados: 63Industrias consorciadas: 26Población servida de la província: 80 %Territorio abastecido de la província: 36 %Concesión máxima: 4 m³/sLongitud de la red de distribución: 402 KmDiámetro de la tubería principal: 1600 mm interior, 77KmNúm. de estaciones de bombeo: 23Núm. depósitos reguladores propios: 44Unidades de grupos motobombas: 73Potencia contratada: 18,4 MWPotencia instalada: 32,6 MWCapacidad de almacenaje:

• Agua cruda: 180.000 m³ • Agua tratada: 400.000 m³

60 61Fita de la Xarxa de DistribucióHito de la Red de Distribución

Declaració de políticade gestió integradaEl Consorci d’Aigües de Tarragona és un ens que com a missió té el subministrament d’aigua potable als municipis i indústries consorciats.La seva estratègia es basa en la qualitat, entesa com a producte i servei, a un preu ajustat al cost, respectant el medi ambient i la prevenció de la seguretat i la salut en el treball.

MissióSubministrar aigua als ajuntaments i indústries consorciats oferint un producte i servei de qualitat, a un preu ajustat al cost, respectant el medi ambient i la prevenció de la seguretat i salut en el treball.

Valors• Orientació cap els membres del Consorci.• Integritat.• Treball en equip.• Seguretat i respecte cap al medi ambient.• Sensibilitat amb el territori i vertebració amb la societat de l’entorn dels associats.

Àrees i polítiques estratègiques• Subministrament d’aigua: quantitat (Q) i qualitat (q).• Seguretat i medi ambient.• Persones.• Membres del Consorci.• Conjunt de la societat.

Per conèixer més dades i seguir l’actualitat, visitar el lloc web: www.ccaait.cat.

Declaración de políticade gestión integradaEl Consorcio de Aguas de Tarragona es un ente que como misión tiene el suministro de agua potable a los municipios e industrias consorciados.Su estrategia se basa en la calidad, entendida como producto y servicio, a un precio ajustado al coste, respetando el medio ambiente y la prevención de la seguridad y la salud en el trabajo.

MisiónSuministrar agua a los ayuntamientos e industrias consorciados ofreciendo un producto y servicio de calidad, a un precio ajustado al coste, respetando el medio ambiente y la prevención de la seguridad y salud en el trabajo.

Valores• Orientación hacia los miembros del Consorcio.• Integridad.• Trabajo en equipo.• Seguridad y respeto hacia el medio ambiente.• Sensibilidad con el territorio y vertebración con la sociedad del entorno de los asociados.

Áreas y políticas estratégicas• Suministro de agua: cantidad (Q) y calidad (q).• Seguridad y medio ambiente.• Personas.• Miembros del Consorcio.• Conjunto de la sociedad.

Para conocer más datos y seguir la actualidad, visitar el sitio web: www.ccaait.cat.

Gestió iPla estratègic

•••••••••

Gestión yPlan estratégico

•••••••••

62 63Passadís edifici oficines

Pasillo edificio oficinasInstal·lacions Centrals, Tarragona

•••••••••Certificacions ISOEl Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) compta amb diverses certificacions quant a les normatives següents:

• Sistema de gestió de la Qualitat: ISO 9001• Sistema de gestió Mediambiental: ISO 14001• Sistema de gestió de la Seguretat i Salut en el Treball: ISO 45001• Sistema de gestió de la Innocuïtat alimentària: ISO 22000• Acreditació de requisits generals de competència dels laboratoris d’assaig i calibratge: ISO 17025En curs:• Sistema de la Seguretat de la Informació: ISO 27001• Compliance Penal: ISO 19601• Responsabilitat Social Corporativa: IQNet SR10

•••••••••Certificaciones ISOEl Consorcio de Aguas de Tarragona (CAT) cuenta con varias certificaciones en cuanto a las normativas:

• Sistema de gestión de la Calidad: ISO 9001• Sistema de gestión Medioambiental: ISO 14001• Sistema de gestión de la Seguridady Salud en el Trabajo: ISO 45001• Sistema de gestión de la Innocuidad alimentaria: ISO 22000• Acreditación de requisitos generales de competencia de los laboratorios de ensayo y calibración: ISO 17025En curso:• Sistema de la Seguridad de la Información: ISO 27001• Compliance Penal: ISO 19601• Responsabilidad Social Corporativa: IQNet SR10

64 65Edifici oficines

Edificio oficinasInstal·lacions Centrals, Tarragona

El CAT compta amb diferents plans per gestionar les possibles emergències. Un cop es detecta una incidència, ja sigui de tipus qualitatiu (q) o quantitatiu (Q), s’activa el protocol d’accions previstes (en fase d’alerta o d’emergència, segons el grau de l’incident, que pot arribar a aturar la captació d’aigua o la distribució).En el cas d’activació del Pla d’Emergència, es constitueix un Gabinet de Crisi des del qual es gestiona i segueix l’evolució de la situació que l’ha provocada, s’analitza la qualitat de l’aigua i la disponibilitat de cabals per garantir el subministrament o prendre les mesures alternatives necessàries en cada situació prevista al Pla, fins el retorn a la normalitat. Es realitzen simulacres periòdics per garantir el funcionament del Pla i incorporar-hi les millores.

El CAT cuenta con diferentes planes para gestionar las posibles emergencias.Una vez se detecta una incidencia, ya sea de tipo cualitativo (q) o cuantitativo (Q), se activa el protocolo de acciones previstas (en fase de alerta o de emergencia, según el grado del incidente, que puede llegar a detener la captación de agua o la distribución).En el caso de activación del Plan de Emergencia, se constituye un Gabinete de Crisis desde el que se gestiona y sigue la evolución de la situación que la ha provocado, se analiza la calidad del agua y la disponibilidad de caudales para garantizar el suministro o tomar las medidas alternativas necesarias en cada situación prevista en el Plan, hasta el retorno a la normalidad.Se realizan simulacros periódicos para garantizar el funcionamiento del Plan e incorporar las mejoras.

Plad’emergència

•••••••••

Plan deemergencia

•••••••••

66 67Entrada edifici principal

Entrada edificio principalETAP, l’Ampolla (Tarragona)

El CAT articula amb el Pla Estratègic un programa d’accions de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), que es fonamenta en tres pilars: la Transparència Informativa, les accions de Sensibilització i el Compromís amb la Sostenibilitat. En relació a la Transparència Informativa, que es defineix com un dels valors del CAT i es recull en la visió de l’entitat, les accions desenvolupades es materialitzen en:

• El CAT ha renovat integralment la pàgina web (www.ccaait.cat), potenciant la comunicació corporativa a través d’una nova imatge i una pàgina més àgil i comunicativa. La web ha estat estructurada a través de la missió, visió i valors del CAT per tal de transmetre una imatge molt més actual i coherent amb les accions dutes a terme per l’ens.• Aprofitant la renovació de la pàgina web s’ha incorporat també el portal de transparència on es pot consultar tota la informació actualitzada de les accions desenvolupades pel Consorci i els resultats de la seva gestió.• Juntament amb la web i el portal de transparència, el CAT ha incorporat un enllaç a la seu electrònica, un espai per relacionar-se electrònicament amb el CAT. • Pla específic de Comunicació per a situacions de Crisi, ja sigui per emergències pròpies o externes, provocades per contingències o tinguin un caràcter preventiu. Regularment s’efectuen exercicis per mantenir actualitzat el pla i introduir millores.• Jornades de portes obertes dirigides als ajuntaments consorciats i associacions del territori on es visita la planta de tractament de l’Ampolla.

El CAT articula con el Plan Estratégico un programa de acciones de Responsabilidad Social Corporativa (RSC), que se fundamenta en tres pilares: la Transparencia Informativa, las acciones de Sensibilización y Compromiso con la Sostenibilidad. En relación a la Transparencia Informativa, que se define como uno de los valores del CAT y se recoge en la visión de la entidad, las acciones desarrolladas se materializan en:

• El CAT ha renovado integralmente la página web (www.ccaait.cat), potenciando la comunicación corporativa a través de una nueva imagen y una página más ágil y comunicativa. La web ha sido estructurada a través de la misión, visión y valores del CAT para transmitir una imagen mucho más actual y coherente con las acciones llevadas a cabo por el ente.• Aprovechando la renovación de la página web se ha incorporado también el portal de transparencia donde se puede consultar toda la información actualizada de las acciones desarrolladas por el Consorcio y los resultados de su gestión.• Junto con la web y el portal de transparencia, el CAT ha incorporado un enlace en la sede electrónica, un espacio para relacionarse electrónicamente con el CAT.• Plan específico de Comunicación para situaciones de Crisis, ya sea para emergencias propias o externas, provocadas por contingencias o tengan un carácter preventivo. Regularmente se efectúan ejercicios para mantener actualizado el plan e introducir mejoras.• Jornadas de puertas abiertas dirigidas a los ayuntamientos consorciados y asociaciones del territorio donde se visita la planta de tratamiento de la Ampolla.

ResponsabilitatSocial

•••••••••

ResponsabilidadSocial

•••••••••

68 69Grup visitants

Grupo visitantesETAP, l’Ampolla (Tarragona)

• De manera més recent, s’efectuen jornades tècniques. Per una banda, jornades amb l’Agència de Salut Pública, amb la finalitat de donar a conèixer els processos, instrumentació i resultats de que disposa el Consorci. D’altra banda una jornada destinada a tècnics dels membres consorciats, on s’explica diferents eines de gestió com les normes d’explotació, els plecs de serveis afectats, els programes d’autocontrol de l’aigua, etc.

Les accions de Sensibilització es materialitzen en campanyes per tal de promoure el consum eficient i responsable entre la població dels municipis consorciats, a través de visites a la planta de tractament.Recentment s’ha posat en marxa un nou projecte de visites escolars a les instal·lacions del CAT a l’Ampolla, per tal de que siguin molt més didàctiques i interactives i permetin una major comprensió i conscienciació dels visitants. La visita es desenvolupa en diversos espais, un d’ells, l’aula experimental, on els visitants poden fer un tast d’aigua i diversos experiments que els permeten conèixer millor les propietats de l’aigua i a fer-ne un ús i consum més responsable. Un altre indret on es fa la visita és l’espai d’aigua, on els alumnes poden jugar amb tauletes digitals a “potabilitzar l’aigua” a més de veure les instal·lacions en realitat virtual i conèixer millor quina és la tasca del Consorci d’Aigües a la demarcació de Tarragona.

• De manera más reciente, se efectúan jornadas técnicas. Por un lado, jornadas con la Agencia de Salud Pública, con el fin de dar a conocer los procesos, instrumentación y resultados de lo dispuesto en el Consorcio. Por otra parte una jornada destinada a técnicos de los miembros consorciados, donde se explica diferentes herramientas de gestión como las normas de explotación, los pliegos de servicios afectados, los programas de autocontrol del agua, etc.

Las acciones de Sensibilización se materializan en campañas para promover el consumo eficiente y responsable entre la población de los municipios consorciados, a través de visitas a la planta de tratamiento.Recientemente se ha puesto en marcha un nuevo proyecto de visitas escolares a las instalaciones del CAT en L’Ampolla, a fin de que sean mucho más didácticas e interactivas y permitan una mayor comprensión y concienciación de los visitantes.La visita se desarrolla en varios espacios, uno de ellos, el aula experimental, donde los visitantes pueden hacer una cata de agua y varios experimentos que les permiten conocer mejor las propiedades del agua y hacer un uso y consumo más responsable. Otro lugar donde se hace la visita es el espacio de agua, donde los alumnos pueden jugar con tabletas digitales a “potabilizar el agua” además de ver las instalaciones en realidad virtual y conocer mejor cuál es la tarea del Consorcio de Aguas en la demarcación de Tarragona.

70 71Espai d’experimentació sobre les propietats de l’aigua

Espacio de experimentación sobre las propiedades del aguaETAP, l’Ampolla (Tarragona)

72Entrada edifici principalEntrada edificio principalETAP, l’Ampolla (Tarragona)

opuscle cat 2019 - ccaait › wp-content › uploads › 2018 › 07 › versio-we… · institut...

Documents