oportunitats de negoci en infraestructures a indonèsia

SETMANA DE LA INTERNACIONALITZACIÓ 15 al 19 d’octubre de 2012

www.acc10.cat

Indonè sia: oportunitats al sector d’infrastructures

Í NDEX:

1. Perspectiva general d’Indonè sia

2. Sectors construcció

www.acc10.cat

Indonè sia: dades principals

SUPERFÍ CIE : 1,904,569 Km2

CAPITAL : Jakarta (9.1 millons)

GRANS CIUTATS : Surabaya, Bandung, Medan, Semarang

IDIOMA : Bahasa Indonesia (Indonesi)

ÈTNIES : Javanesos (40.6%), Sundanesos (15%), Maduresos (3.3%) i altres

RELIGIÓ : Islam (86.1%), Cristianisme (8.7%), Hinduisme (1.8%)

SISTEMA POLÍ TIC: República

CAP DE GOVERN : Susilo Bambang YUDHOYONO (cap d’Estat també)

POBLACIÓ : 245.6 millons (estimació 2011)

EN EDAT ACTIVA : 116.5 millons (estimació 2010)

ATUR : 7.1% (estimació 2010)

www.acc10.cat

Indonè sia: dades econò miques generals

MONEDA : Rupiah (INR)

TIPUS DE CANVI : 1 USD – 9,600 Rupiah aprox.

CREIXEMENT PIB : 6.1% (2010)

RENTA PER CAP. : USD 4,200 (2010, mesurat en PPP)

INFLACIÓ: 5.1% (estimació 2010)

EXPORTACIONS : 157,779 millons USD (2010)

IMPORTACIONS : 135,663 millons USD

DESTÍ EXPORTS : Japó 16.3%, Xina 9.9, Singapur 8.7, Corea 8, India 6.3

ORIGEN IMPORTS : Xina 15.1%, Singapur 14.9, Japó 12,5, USA 6.9, Malaisia 6.4

SECTORS EXPORT: petroli i gas, aparells elèctrics, fusta, tèxtils, cautxú

SECTORS IMPORT: maquinaria i equipaments, químics, fuels, alimentació

www.acc10.cat

Dades econò miques: estructura PIB

1. Agricultura, boscos, pesca 14.7

2. Mineria 11.9

3. Indústria 24.3

4. Suministre electricitat, gas i agua 0.7

5. Construcció 10.2

6. Comerç, hotels, restauració 13.8

7. Transport i comunicacions 6.6

8. Finances, serveis propietat inmobiliària 7.2

9. Serveis 10.5

Font: BPS, Badan Pusat Satistik

En % sobre el total, any 2011

- El sector del petroli i gas (mineria però també refinament de petroli i producció de gas natural liquat) forma un 8.5% del PIB nacional

- El % del sector constructor ha augmentat cada any des del 6.6% al 2004 fins al 10.3% del 2010, estabilitzant-se al 2011

www.acc10.cat

Dades econò miques: estructura PIB industrial

Font: BPS

1. Alimentació i tabac 7.4

2. Textil, pell i sabates 1.9

3. Fusta i altres 1.1

4. Paper i productes impresió 0.9

5. Fertilitzants, químics i cautxú 2.6

6. Ciment i productes no metàlics 0.7

7. Ferro i acer (ind. bàsica) 0.4

8. Equipament i maq. transport 5.7

9. Altres 0.2

Indústria petroliera, en % sobre el PIB total, any 2011

Refineria de petroli 1.7

Gas Natural Liquat (LNG) 1.6

www.acc10.cat

Estructura PIB: comentaris

Comparat amb la majoria de paï sos desenvolupats Indonèsia té :

-Un percentatge industrial (24.3 del PIB) superior

-Un percentatge de mineria (11.9% del PIB) clarament superior

-Un percentatge agrícola (14.7% del PIB) superior i, en consequència,

-Un menor percentatge de l’economia en sector serveis

-Del 2004 al 2011 el % del PIB indonesi a serveis gairebé no augmenta, va passar del 10.3% al 10.5%

-En el mateix periode, la construcció va passar del 6.6 al 10.2%, l’agricultura del 14.3 al 14.7% i la mineria del 8.9 al 11.9%, l’indústria va caure del 28.1 al 24.3% del PIB:

-S’observa per tant una intensificació de l’aprofitament dels recursos naturals d’Indonè sia , una de les principals fonts de riquesa del país i un fort creixement de la construcció

www.acc10.cat

Mercat potencial

- 4art país mé s poblat del mó n, amb tendència creixent

- PIB nominal de 845,680 milions de USD (FMI): 16ena economia mundial

- PIB en PPP de 1.12 bilions de USD: 15ena a nivell mundial i amb previsió de superar a Espanya i als propers 3 – 5 anys

- PIB superior a 2 cops el de Tailàndia, 3 el de Malaisia i 4 el de les Filipines

- PIB pc baix (4,666 USD annuals en PPP al 2011), l’índex de pobresa va ser al 2010 del 13.3%

- 20% de població disposa del 44.9% de la renda: 49 millons de persones de renda mitja i alta

- Les exportacions formen el PIB en un 22%: el creixement d’Indonè sia es fonamenta sobretot en l’economia domè stica

www.acc10.cat

Sous i salaris

- Els sous mínims a Indonèsia varien segons la provincia o el districte i segons estimacions del cost de la vida a aquestes zones

- La mitjana nacional de sou mínim al 2010 va ser de 892,160 Rupies, a l’entorn dels 100 USD

- Les zones més cares com Jakarta tenen un sou mínim superior, a l’entorn dels 130 USD

- A la pràctica, més del 50% dels treballadors al quintil de sous més baixos cobren per sota del sou mínim

- Gran distància en les condicions entre treballadors en condicions formals i informals:

- Asseguranç a mèdica: gairebé tots els formals, 20% pels treballadors sense contracte

- Pensió : gairebé el 50% per treballadors en contracte, 10% altres treballadors

-El gruix dels treballadors “informals” es troven al sector agrícola, a indústria i serveis la normativa en matèria de sous i acomiadaments és més respectada, si bé no de forma generalitzada en cap cas

www.acc10.cat

Sous i salaris (2)

Mínim a màximPosició Experiència en millons Rp en USDDirector d'Enginyeria + 10 anys 55 a 80 6,180 a 8,990Manager d' Enginyeria + 10 30 a 45 3,370 a 5,050Project Manager 5 a 8 25 a 35 2,800 a 3,930Project Engineer 3 a 5 10 a 15 1,120 a 1,680Production Engineer degree 3 a 5 3.5 a 6 390 a 675QA Engineer 3 a 5 4 a 9 450 a 1,010Enginyer diseny elèctric 3 a 5 3 a 7 337 a 786

Administratiu/Manager oficina 4 a 6 10 a 15 1,120 a 3,930Assistent administratiu 1 a 3 1.8 a 2.75 200 a 310Secretària 2 a 4 4 a 7.5 450 a 840Recepcionista 1 a 3 2 a 3 224 a 337

Director de vendes + 10 anys 65 a 110 7,300 a 12,360Manager de vendes 5 a 7 17.5 a 25 1,966 a 2,810Executiu vendes 1 a 3 3.5 a 5 393 a 560Director de màrketing + 10 anys 65 a 120 7,300 a 13,480Marketing manager + 5 anys 30 a 50 3,370 a 5,620Director General + 12 anys 50 a 90 5,620 a 10,110

Font: Guia d’ocupació i sous 2011/2012 Indonèsia, Kelly Services

- Sous, no inclouen bonus o similars, 2011

www.acc10.cat

Indonè sia: construcció i infrastructures

www.acc10.cat

Indonè sia: dè ficit d’infrastructures

www.acc10.cat

Indonè sia: dè ficit d’infrastructures

- Com a consequència, les infrastructures d’Indonèsia estàn al límit en tots els seus fronts: carreteres congestionades, saturació a trens, ports i aeroports i suministre elèctric insuficient

- Indonèsia té el cost logístic més elevat de la zona Asean, estimat en un 25-30% del PIB

- Amb anterioritat a la crisi financera del Sudest Asiàtic del 1997-98, les fortes inversions en infrastructures van recolzar el creixement econòmic annual d’Indonèsia que es mantení a l’entorn del 8%.

“Greater Investment In Infrastructure Could Rev Up Indonesia's Growth

Engine”

Informe de Standard&Poors, Feb 2012

- La despesa en mantenir la banca a flot va causar una forta reducció posterior de la inversió en capital i només el consum domèstic ha mantingut el creixement, a una mitjana inferior del 5-6%.

www.acc10.cat

Indonè sia: MP3EI

- L’objectiu marcat representaria arrivar a un PIB de 4,300 bilions de USD i una renda per càpita entre 14,250 i 15,000 USD

- Per assolir-lo, el PIB haurà de créixer entre 6.4% i 7.5% entre el 2011 i 2014 i entre el 8 i 9% fins al 2025, amb una reducció de la inflació del 6.5% per 2011-2014 al 3% al 2025

- Programa de planificació econòmica orientat a situar a Indonèsia entre les 10 majors economies del món al 2025

MASTER PLAN FOR ACCELERATION AND EXPANSION OF INDONESIAN ECONOMIC DEVELOPMENT 2011 – 2025

www.acc10.cat

Indonè sia: MP3EI (2)

- Enfortiment de la connectivitat nacionalconnectivitat nacional, integrada localment i connectada globalalment

- Millora dels recursos humans i capabilitats científico-tecnològiquesrecursos humans i capabilitats científico-tecnològiques per recolzar la implementació dels programes a cadascún dels corredors

- Desenvolupament de 6 corredors econòmics6 corredors econòmics basats en les avantatges econòmiques competitives de cada zona: Sumatra, Java, Kalimantan, Sulawesi, Bali-Nusa Tenggara, Papua-Maluku

Tres grans eixos del MP3EI

www.acc10.cat


- Concepte de corredor econòmic segons ADB:

- Zona geogràfica ben definida que inclou arteries de transport com carreteres, ferrocarrils o canals

- Emfatitza les iniciatives bilaterals i s’enfoca a centres estratègics, particularment a zones de frontera entre dos economies

- Emfatitza la planificació física del corredori zona del voltant mitjançant l’enfoc en desenvolupament d’infrastructura i la maximització òptima dels beneficis

Corredors econòmics

- Corredors del MP3EI:

- Corredor econòmic de Sumatra: centre de producció i processament de recursos naturals i de les reserves energètiques de la nació

- Corredor de Java: lideratge de l’indústria nacional i provisió de serveis

- Corredor de Kalimantan: producció i processament de mineria i reserves energètiques

- Corredor de Sulawesi: agricultura, plantacions, pesca, petroli i gas, mineria

- Corredor Bali – Nusa Tenggara: turisme i recolzament nacional a l’alimentació

- Corredor Papua – Maluku: alimentació, pesca, energia i mineria

www.acc10.cat


Mapa dels 6 corredors

www.acc10.cat


Corredors economics: activitats i volum inversor

www.acc10.cat


MP3EI: volum d’inversio, 2011-2025

www.acc10.cat


MP3EI: volum d’inversio en infrastructures, 2011-2025

- Un dels majors projectes d’infrastructura serà el pont de l’estret de Sunda: un pont de 29 Kms que lligarà les illes de Sumatra i Java, a un cost estimat de 150,000 milions de Rupies

www.acc10.cat


Principis del programa de connectivitat

- Expansió del creixement a través de la connexió via cadenes de suministre inter-modal entre les zones menys desenvolupades i els pols de creixement

- Connexió de zones aïllades via serveis i infrastructura bàsica per a crear un desenvolupament equitatiu

- Connexió entre els principals pols de creixement, per maximitzar el creixement basant-se en el principi de integració, no varietat

www.acc10.cat

Infrastructures: breus perfils

- La xarxa ferroviària d’Indonèsia ha vist poc progrés desde l’època colonial sota els holandesos, només Java i parts de Sumatra disposen de línies de tren. Del 2006 al 2009 la xarxa va créixer en un 1.1% de mitjana annualDel 2006 al 2009 la xarxa va créixer en un 1.1% de mitjana annual.

- A banda de l’insuficiència de Kms, la xarxa condicions pateix pobres condicions en vies, ponts i sistemes de comunicació i senyalització antiquats. Dels 6,800 Kms de vies aprox. 2,000 ja no són operativesDels 6,800 Kms de vies aprox. 2,000 ja no són operatives.

- L’únic tipus de tren existent són els trens de baixa velocitat. No hi ha cap tren d’alta velocitat, però tampoc monorails, metro, tramvies o trens d’altres tipus. El projecte de monorail de Jakarta va ser paralitzat per manca de finançament.

FERROCARRILS

www.acc10.cat


FERROCARRILS (2)

- PT Kereta Api Indonesia (PT API) és l’empresa estatal gestora i reguladora dels ferrocarris. La Llei 23 del 2007Llei 23 del 2007, no obstant, n’aboleix el monopoli i obre el sector a operadors privats.

- El MP3EI fixa el desenvolupament del sistema ferroviari com a clau i fixa d’entrada pel periode 2010-2014 un total de 443 nous Kms finançats amb fons estatals i de 1,890 Kms finançats pel sector privat, i/o empreses públiques i/o administracions locals.

- 8 projectes de desenvolupament de sistema ferroviari han estat ofertats al sector privat en forma de projectes PPP, alguns d’ells projectes urbans com els monorails de Padang i de Jakarta.

www.acc10.cat


FERROCARRILS (3)

Inversions estatals

Inversions privades i altres

www.acc10.cat


FERROCARRILS (4)

- Sumatra: Trans Sumatra railways, vies urbanes a Palembang i Medan, vies de transport per càrrega per les “commodities” de la zona: oli de palma cru, ciment, cautxú, carbó i paper.

Rutes planificades

- Java: transport urbà a les principals ciutats del país: Jakarta, Semarang, Jogjakarta i Surabaya, finançat pel sector privat. Monorail a Jakarta

- Kalimantan i Sulawesi: al primer per a un projecte de carbó, a Sulawesi tant per terminals de càrrega com transport de passatgers, amb fons guvernamentals destinats a l’estudi de viabilitat de línies metropolitanes.

www.acc10.cat


FERROCARRILS (5)

- Tren a l’aeroport Soekarno-HattaTren a l’aeroport Soekarno-Hatta, projecte PPP amb dos línies:

- Commuter line: 20 Kms, 2,270 milions de Rúpies. Assignat a un consorci públic liderat per PT API (sense tender) amb diverses empreses encarregades del procurement de vagons, electrificació i senyalització i construcció de l’edifici per l’estació.

- Express line: 1a fase elevada de 22 Kms. Cost estimat de 10,200 milions de Rupies. Serà revisat no obstant per PT Sarana Multi Infrastruktur, empresa a qui s’ha assignat la preparació del projecte pilot.

- Jakarta Mass Rapid Transit (MRT)Jakarta Mass Rapid Transit (MRT), 23.8 Kms corredor Sud-Nord i 97 Kms corredor Est-Oest. El primer corredor serà operacional al 2016-2018 (dos fases) i el segón al 2024-2027. 83% finançat amb crèdit de Jica: Japan International Coop. Agency.

Projectes emblematics

www.acc10.cat


CARRETERES

- La població de vehicles de motor a Indonèsia creix un 15% annual de mitjana, la llargada de carreteres un 3.3%. A l’entorn del 40% són sense pavimentar.

www.acc10.cat


CARRETERES (2)

- La construcció i manteniment de carreteres no de peatge es financen amb fons estatals i d’ajuda al desenvolupament. Les de peatge es financen amb fons públics en cooperació amb el sector privat o 100% pel sector privat, amb l’Estat com a regulador.

- El desenvolupament de carreteres al MP3EI s’enfoca a proveïr recolzament dels centres productius i clusters identificats, així com a estacions de ferrocarrils.

- Pel periode 2010 – 2014 el MP3EI preveu la construcció de 15,084 Kms de carreteres, amb Sumatra i Sulawesi les illes de més Kms. Pel conjunt del periode 2011 – 2025 la inversió ascendeix a 110,000 milions de Rúpies.

- Projectes prioritaris: autopista sud de Java, autopista de Kalimantan, pont de Tayan, carretera de peatge Cileunyi-Sumedang i de Pondok Indah-Kebun Jeruk a Jakarta.

www.acc10.cat


CARRETERES (3)

- La Llei 2 2012 sobre expropiació de terrenys s’aprova per facilitar i accelerar la confiscació de terrenys, fins ara un dels principals colls d’ampolla.

- Després de 40 anys, només 750 Kms de carretera a Indonèsia són de peatge, 2/3 parts operats per l’empresa pública PT Jasa MargaPT Jasa Marga. La dificultat de confiscar terrenys però també l’ineficàcia de la regulació i dificultats de finançament són els principals limitants.

- El MP3EI preveu la construcció de 2,343 Kms de peatge addicionals, essencialment als projectes: xarxa Trans Java (475 Kms), xarxa Sumatra, Sulawesi Sud, xarxa de “Greater Jakarta”, xarxa de Semarang i 6 carreteres a Jakarta.

- La majoria d’aquests projectes es preten finançar en col.laboració amb el sector privat. En casos en què el projecte a priori no sigui interessant el govern oferirà un “viability gap fund, VGFviability gap fund, VGF” en forma de contribució directa.

Carreteres de peatge

www.acc10.cat

Factors d’è xit/perill

1. Manca de disponibilitat de recursos públics Manca de disponibilitat de recursos públics dirigits a infrastructura als pressupostos; problema de les subvencions del fuel

2. Manca de finançament de la banca privada Manca de finançament de la banca privada per a projectes a llarg termini

Tindrà èxit el MP3EI?

Els principal dubte és si s’aconseguirà persuadir al principal actor involucrat, el sector privat (51% del total inversor previst).

3. Dèficit i incertesa al sistema regulatoriDèficit i incertesa al sistema regulatori, elevada burocràcia i pobre planificació pública

Tradicionals “colls d’ampolla”:

www.acc10.cat


- Durant els darrers 5 anys el govern d’Indonèsia destina el doble de recursos a subvencionar el fuel que a projectes d’infrastructura

- Per l’any 2013 es preveu una reducció de les subvencions al fuel dels 216,800 bilions de Rúpies a 193,800 bilions, uns 20,400 milions de USD

Pressupostos públics:

- La inversió en infrastructures augmentarà un 15% passant a 193,800 bilions de Rúpies, essencialment igualant ambdues partides a nivell de despesa pública

www.acc10.cat


- Per l’any 2013 el govern d’Indonèsia augmentarà l’emissió de bons localment i internacional un 33% per sobre del previst inicialment per a l’any 2012 (i un 12% per sobre de la xifra final revisada d’aquest any).

Finançament:

- Finançament directe per projectes d’empreses estatals (BUMN) o en PPP finançats pel World Bank, evitant l’esquema actual de crèdit subsidiari a través del govern (SLA o subsidiary loan agreement)

- Fitch i Moody’s han revisat a l’alça el rating del crèdit sobirà d’Indonèsia, posant-lo a nivell d’inversió. Aquest canvi permetrà al govern del país finançar-se a millors interessos

www.acc10.cat


- Creació de PT Penjaminan Infrastruktur Indonesia (PT PII) PT Penjaminan Infrastruktur Indonesia (PT PII) o Fons de Garantia per Infrastructures d’Indonèsia, amb una aportació inicial de 2,000 milions de Rúpies, augmentat a 3,500 l’any 2011.

Regulació i seguretat jurídica:

- La cobertura de PT PII és a disposició només per a projectes PPP. Està disponible per a projectes d’infrastructura de transports, irrigació, aigua potable, tractament d’aigues residuals i de residus urbans, telecomunicacions i informàtica, electricitat i transmissió i distribució de gas i petroli

- Expropiació de terrenysExpropiació de terrenys: la llei no. 2 del 2012 es preveu que solventi els grans retrassos en l’expropiació de terrenys, fixant un màxim de 583 dies, si bé no serà retroactiva.

- Pel 2014 els fons de PT PII augmentaran a 5,500 milions de Rúpies, possibilitant donar cobertura a 14 projectes, enfront d’un de sòl al 2011.

www.acc10.cat


Projectes amb garantia PII

www.acc10.cat

Formes d’entrada

- Contractació públicaContractació pública: el sistema ha guanyat en transparència des dels decrets presidencials al 2003 que establien un sistema d’acord amb els principis internacionals.

- No obstant, s’afavoreix el finançament local i hi ha provisions per a maximitzar el component local a projectes governamentals.

- Excepte per grans projectes on sovint es busca finançament concessional (ODA), les empreses extrangeres que volguin participar han d’estar associades o subcontractades per un grup local indonesi.

- Tres mètodes de selecció: general tender, limited tender, selecció directa entre almenys tres ofertants. És ja molt poc habitual el nomenament directe, arrel de les progressives campanyes per reduir la corrupció.

- Finançament d’entitats internacionalsFinançament d’entitats internacionals: Indonèsia és receptora de fons del Banc Mundial, Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB) i altres agències com el Banc Islàmic o la Corporació Financera Internacional.

oportunitats de negoci en infraestructures a indonèsia

News & Politics